el missioner i pedagog
Salvador Gené i Torrents
Cambrils
Bust del pare Salvador Gené i Torrents a la sala de plens de l’Ajuntament de Cambrils. Escultura en bronze, obra de Mercè Bassó
F
Cambrils, 1880 - Nova York (EUA), 1956
ill de Josep i Rosa, Salvador Gené i Torrents va néixer a Cambrils el 16 de desembre de 1880. De petit va ser alumne del col·legi del Sagrat Cor, regit pels pares de la Sagrada Família, congregació que, pocs anys abans, havia fundat sant Josep Manyanet, que personalment va gestionar amb el canonge cambrilenc doctor Benet Vidal i Gimbernat, fundador del col·legi, la vinguda dels religiosos a Cambrils. Bon estudiant i molt piadós, aviat va sentir-se cridat a la vida religiosa i sacerdotal, va ser ordenat de prevere pel doctor Torras i Bages a Vic l’any 1905. En el curs dels primers anys de ministeri, va ser professor i després director dels col·legis de la Sagrada Família de Vilafranca del Penedès, Barcelona i Reus. L’any 1913, els superiors el destinaren a les missions de Durango i Colorado als Estats Units, on va realitzar una molt profitosa tasca pastoral i d’ensenyament. Va retornar al nostre país l’any 1916 per raons d’ordre intern de la Congregació i temporalment va ser de nou director del col·legi de Reus, a la vegada que també formava part del Consell General de Govern de la Congregació. L’any 1920, va retornar novament als Estats Units presidint una nova expedició de religiosos de la Sagrada Família destinats a fer-se càrrec de les missions de Santa Cruz de la Cañada, al territori del Nou Mèxic, a la diòcesi de Santa Fe. Pràcticament, el pare Gené ja no se’n va moure i va desenvolupar una fecundíssima tasca de promoció cristiana, però també humana, en tots aquells verals on, a pesar de tractar-se de terrenys rocosos i més aviat dolents, van sorgir tota una sèrie de pobles o missions habitats per indígenes que eren nomenats pieles rojas, els principals dels quals eren Santa Clara, San Ildefonso, Nambí, Truchas i, ja més modernament, la ciutat de Los Álamos, centre d’experimentació de la bomba atòmica. Per tots aquells pobles i al llarg de més de trenta-cinc anys, el pare Gené va fer mans i mànigues per predicar-los la Paraula de Déu, mentre procurava fer-los construir esglésies i col·legis on els religiosos de la pròpia Congregació de la Sagrada Família o les Germanes Dominiques aportaven educació a la gent del territori de Santa Cruz. Fou sempre molt conscient del fet que el cristianisme no assoleix la seva plenitud si no té com a objectiu l’home total, no solament l’ànima sinó també el cos.
Que ens consti, només va retornar al nostre país una sola vegada, l’any 1956. Va ser una curta temporada per tal de visitar la família. Però sempre va enyorar la gent de la missió, que l’estimaven molt, i aviat volgué tornar‑se’n a Santa Cruz. Va fer el viatge en avió, però en aterrar a l’aeroport de Nova York va sentir-se malament i, assegut en una cadira d’una botiga va lliurar la seva ànima al Creador, assistit per un dels pares de la missió, que havia anat a l’aeroport a esperar-lo. Encara avui, en aquelles contrades nord-americanes, recorden l’home bo, abnegat, treballador i ple de virtuts que va ser el pare Salvador Gené. A Cambrils, en serva el record i moltes pertinences el seu nebot Josep Colom i Gené.
Josep Salceda i Castells Cronista oficial de la ciutat
44