el militar
Llorens Figueras i Olivé
Botarell
ascut a Botarell l’any 1773, fill de Joan Figueras i Monsarro, pagès de Botarell, i de Teresa Olivé, de Tarragona, que vivien a la casa del carrer d’Emunt, fou el quart fill i optà per la carrera militar, ingressant com a soldat en el Regiment de Voluntaris de Tarragona l’1 de maig de 1793, amb vint anys. Va servir fins al setembre del 1794 en la defensa de Tarragona contra els francesos, passant després a l’exèrcit del Rosselló al servei de les guerrilles en el Vallespir; l’any 1808, amb el grau de tinent, va participar en la defensa de Girona, on va ser greument ferit. En l’ocupació de la ciutat per l’exèrcit de Napoleó el 1809, va ser fet presoner de guerra, i el portaren a França, d’on va fugir l’any 1814 per tornar a Espanya. El rei Ferran VII, el 25 de setembre de 1816, pels mèrits en la defensa de Girona i el seu comportament com a presoner de guerra, li va concedir el grau de capità, i el 1817 fou nomenat membre de la Reial Ordre Militar de San Hermenegildo i condecorat a Sevilla amb la Creu de dita ordre, restant tres anys en l’exèrcit d’Andalusia i cinc destinat a l’illa de Menorca. L’any 1818, es casà amb Teresa Ribé del poble de la Riba, que va morir l’any 1833, als cinquanta-sis anys, sense fills. El mateix any, el rei va acordar la dissolució del Cuerpo de Voluntarios Realistas de Tarragona, i Llorens Figueras, com a comandant més antic, va formular l’inventari dels béns del Cos de Voluntaris i va entregar les armes i material al Dipòsit Reial. El 18 de novembre de 1842, el general Espartero, duc de la Victòria, com a regent de la reina Isabel II li concedeix un retir de 270 rals al mes.
El rei Don Fernando, rei de Castella, va atorgar a Llorens Figueras la Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo
Certificat expedit el 19 de juliol de 1814 per Don José Arteaga, teniente general de los reales ejércitos
N
Vista de la ciutat de Girona i del seu setge de l’any 1809
Botarell, 1773 - 1843
Llorens Figueras Olivé, a la mort de la seva dona i dissolt el cos de l’exèrcit de voluntaris, es va traslladar de nou a viure a casa del seu germà gran, Joan Figueras, pagès de Botarell, en el carrer d’Emunt, fins a la seva mort, el 16 d’octubre de 1843. En el seu testament, en la casa, “de ont so fill en el carrer Demunt de dit lloch de Botarell”, nomenà hereu el seu nebot Joan Figueras i Borràs, i “fa deixa de 12 rals de velló per els fins que destini Sa Majestat”, amb la presència dels testimonis Baltasar Rovira i Anton Aimerich.
Endreçant els papers d’un vell escriptori familiar de Botarell, vaig trobar perfectament lligats i embolicats amb una pell, els documents i correspondència de Llorens Figueras i Olivé, junt amb alguns llibres i objectes personals, que durant sis generacions successives, els descendents del seu germà gran, Ramon Figueras Olivé, han anat conservant a la casa que va ser la seva última residència. Crec que fou un fill del poble, honorat pels reis d’Espanya, i que es mereix ser recordat pels seus conciutadans amb orgull i reconeixement. Marc Sagrera i Ribas Advocat
40