el poeta
Antoni Salvadó i Salvadó
Arbolí
Antoni Salvadó i Salvadó
L’
Antoni Salvadó, en un dels seus viatges, amb un grup d’amics
Arbolí, 1916 - 2001
Antoni Salvadó i Salvadó va néixer el 21 d’abril de 1916 al poble d’Arbolí. Dels sis als catorze anys, va anar a l’única escola del poble, on va aprendre a llegir i escriure en castellà. Sempre va fer de pagès, fins que als cinquanta anys es traslladà a la ciutat de Reus i va treballar en una fàbrica de pastes de sopa fins als seixanta-cinc anys. Als setze anys, va compondre el seu primer poema. De llavors ençà, ha anat escrivint poesia. Als seixanta-dos anys, va adquirir la gramàtica catalana d’en Fabra i un llibret de mètrica catalana. Aleshores va comprendre que les seves poesies no tenien, gairebé, cap valor literari. El que féu els últims anys fou corregir i rectificar les que ja tenia compostes. El meu primer record de l’Anton “Pubill”, que és així com el coneixíem al poble, és veure’l al tros com deixava l’aixada, es treia un bloc de la butxaca i, a l’ombra de l’avellaner, anava escrivint. Féu poemes a l’amor, a la Maria, als desenganys, a la natura, a la vida de pagès, a la sequera, als immigrants, a la ciutat de Reus, al general Prim... Quan descriu el seu poble, Arbolí, no es deixa cap racó, cap indret, cap detall. Te’l fa viure i estimar. Si voleu entrar en els sentiments més profunds, llegiu les seves poesies “Intimitats”, “Enyor a la Pàtria” i “A Catalunya hi torna a lluir el sol”.
Va publicar a la revista Unió i a la col·lecció “De la Terra i de la Llar”, del col·lectiu INDRET, del qual era cofundador. Va guanyar diversos certàmens literaris, entre ells els que convoca la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus. L’any 1994 va guanyar el primer premi d’un concurs de poesia a Vilanova i la Geltrú, el 1995 va ser segon a Blanes, el 1996 guanyava a Manresa i l’any 1999 va obtenir l’accèssit al premi Mossèn Cinto Verdaguer a l’Ateneu de Tarragona. Els anys 1996 i 2001 va guanyar el Premi Literari Sant Jordi de Les Borges del Camp. A Arbolí, hi trobareu una plaça amb el seu nom. Va morir el 2001, als vuitanta-cinc anys.
Jordi Pàmies i Martorell Apassionat del seu poble
32