el dramaturg i escriptor
Joan Puig i Ferreter
Intervingué en la discussió de l’Estatut a les Corts i, en iniciar-se la Guerra Civil, fou delegat a Montserrat, on aconseguí salvar el patrimoni i es va fer càrrec de la cartera d’Assistència Social. El 1951 exercí com a ministre de Justícia del govern espanyol a l’exili. A França reprengué les edicions Proa a Perpinyà i començà a publicar la novel·la-riu El pelegrí apassionat (dotze volums, 19521977). Morí a París el 2 de febrer de 1956. Casat amb Clotilde Barranco, Puig tingué dues filles, Pilar i Eva, i un nét que porta el nom d’un dels seus personatges de ficció, l’alterego Janet. Puig i Ferreter és un dels grans homes de les lletres del nostre país al qual, malgrat la recuperació, no s’ha fet del tot justícia. Modern, rebel, apassionat… és un literat difícil d’etiquetar i, fins i tot, incòmode per a la seva generació. La seva obra poètica roman inèdita, però, encara avui, les seves trames i la seva narrativa enganxen a tots els qui s’acosten a la seva obra. Llegir algunes de les seves obres o les memòries és apropar-se a un fresc retaule de la nostra història més recent.
103
Joaquim M. Masdeu i Guitert Coordinador cultural
La Selva del Camp
oan Puig i Ferreter va néixer a la Selva del Camp el 5 de febrer de 1882. El seu pare no el reconegué com a fill, per la qual cosa portà els cognoms de la mare, de nom Consol. Joan es crià a casa de la seva dida, a Alcover, i a casa dels seus oncles, a la vila nadiua. Tot això que succeïa en una època i en un poble plens de prejudicis, va marcar la infància i la joventut del Joan i ens dóna algunes claus de la seva personalitat, la seva obra i els seus personatges. Quan estava fent el batxillerat a Reus entrà en contacte amb la colla de la llibreria de Ca l’Aladern (Cosme Vidal, l’escriptor del Camp). A Barcelona, on inicià estudis de farmàcia, mantingué contactes amb grups literaris i anarquistes. Amb vint anys inicià un vagabundatge per França. De retorn a Catalunya debutà al teatre amb La dama alegre (1904) i començà a escriure i a col·laborar en periòdics. Fins a 1924 estrenà una vintena llarga d’obres dramàtiques, comèdies i adaptacions, al ritme d’una per any, entre les quals destaquen Aigües encantades (1908), La dama enamorada (1908) i El gran Aleix (1912). Inicià, després, una obra narrativa de les més prolífiques de la literatura catalana. Destaquem les novel·les Servitud, memòries d’un periodista (1926), Els tres al·lucinats (1925), El cercle màgic, premi Joan Creixells (1929), Camins de França (1934) i La farsa i la quimera (1936). Com a director literari de les edicions Proa, publicà la millor literatura universal i catalana. Els seus amics Ventura Gassol i Jaume Aiguadé l’animaren a dedicar-se a la política. La seva popularitat, obtinguda amb el teatre i la narrativa, era tan gran que a la circumscripció de Barcelona fou el diputat que obtingué més vots després de Francesc Macià.
Portada de l’edició de Camins de França
Joan Puig i Ferreter amb la seva filla Pilar
J
Puig i Ferreter, ministre del Govern a l’exili, en l’homenatge a Maria Casares
La Selva del Camp, 1882 - París (França), 1956