l’advocat i dibuixant
Joaquim Bech de Careda i Casadevall
Agullana
Retrats de passaport, Josep Pla ens parla d’en Quim Bech com d’una “persona considerable, molt cultivat i intel·ligent, d’un realisme indispensable i cert”. La veritat és que per a aquells que vàrem tenir el privilegi de poder-lo conèixer i de compartir-hi tertúlia, Quim Bech, advocat, dibuixant, home formal i vitalista, va ser tot un exemple del que era un senyor empordanès, hereu de les llums afrancesades i de la capacitat d’observació de la gent lligada a la terra d’aquest racó de l’Empordà. Descendent d’una nissaga de propietaris rurals instal·lats al mas de can Bech de Baix, com a mínim des del segle XVI, i que a partir del 1880 traslladen la seva residència a una casa del poble, on van fundar la fàbrica Bech de Careda dedicada a la producció de taps de suro, Joaquim Bech de Careda i Casadevall va néixer a Agullana el 1911. Va fer tot l’ensenyament primari a l’escola dels Germans de la Doctrina Cristiana instal·lats a Agullana des del 1907 i posteriorment va fer el batxillerat a l’institut de Figueres. L’afició pel dibuix, ja molt evident en el període que estudià amb els “hermanos”, es va accentuar quan va tenir de professors el conegut catedràtic Juan Núñez i el seu ajudant Sebastià Escapa. Malgrat sempre confessà que li hauria agradat seguir els estudis d’arquitectura, va acabar estudiant la carrera de dret a la Universitat de Barcelona.
Foto: R. Darner
Dibuixar a l’aire lliure va ser una de les passions de Joaquim Bech de Careda i Casadevall
A
Dibuix fet pel propi Bech de Careda on es veu una imatge del poble d’Agullana, datat el 1989 i feta per a servir de portada a la revista local El Tap de Suro
Agullana, 1911 - Figueres, 1999
En esclatar la Guerra Civil, es va traslladar a Figueres on va establir una forta amistat amb el gran aquarel·lista Ramon Reig i gràcies a ell va treballar com a professor de geografia i història a l’institut on Reig era catedràtic de dibuix. Acabada la guerra, instal·lat definitivament a Figueres, va alternar la professió d’advocat amb la pràctica del dibuix. Com a artista va ser un franctirador, un home independent que va trobar en el llapis, el bolígraf, el retolador i l’aquarel·la les eines per donar una visió molt personal del paisatge altempordanès, una manera de fer en la qual la composició dels elements reproduïts i l’equilibri entre els espais plens i buits acaba generant una sintaxi molt particular, d’una concisió i elegància inconfusible i per això ha estat inclòs en la relació de pintors empordanesos més representatius del segle XX.
Enric Tubert i Canada Llicenciat en Història de l’Art
20