el fuster i poeta
Josep Maria Font i Raventós
La família Font
J
osep Maria Font i Raventós, fuster i poeta, va néixer el 16 de desembre de 1900. Va ser el primogènit dels tres fills de Josep Font i Canals, natural de la Granada, i de Dolors Raventós i Ros, natural de Sant Pau d’Ordal. A la Granada aprengué les primeres lletres, i desenvolupà i demostrà les seves capacitats intel·lectuals. Antoni Alabart, el seu mestre, li pronosticà un bon futur acadèmic si continuava els seus estudis més enllà dels obligatoris de l’època. Però la seva família no s’ho podia permetre. Per altra banda, era l’hereu i segons la tradició havia de seguir el negoci familiar, la fusteria. Als disset anys es desplaçà a Barcelona per ampliar i perfeccionar l’ofici de fuster. Allà, quan disposava de temps lliure, es dedicava a anar a les biblioteques, on a part de gaudir de la lectura, recopilava fets sobre la història del seu poble, la Granada. Era un gran amant de la poesia, la lectura i la història local. El dia del seu vint-i-cinquè aniversari es casà amb Maria Carme Mata i Capellades, natural de Sant Sadurní d’Anoia. Fruit d’aquesta unió nasqueren tres fills: el Josep, l’Agustí i l’Eulàlia. L’any 1927, als Jocs Florals de Barcelona, a Sant Martí de Provençals, guanyà el seu primer premi, al qual seguiren molts més; l’últim, el 1989 a Lleida. L’any 1938, l’amor al seu poble, a la seva història i al seu patrimoni el portà junt amb dos granadencs més a enfrontar-se a l’Ajuntament per tal d’evitar l’enderrocament de les restes del castell. No només no ho van aconseguir sinó que, a més del disgust, s’emportaren una multa monetària. El 1950 publicà el seu únic llibre en solitari, La terra de la fruita d’or, un recull de poemes molt ben acollit per la crítica i que li valgué reconeixement en els cercles literaris de l’època. Com a curiositat, La terra de la fruita d’or està íntegrament publicat en
El poeta als Jocs Florals de Vilafranca del Penedès, l’any 1966
La Granada, 1900-1990
català, cosa estranya i difícil a l’època. En el començament del pròleg, Felip Graugés Camprodon diu: “El poeta Josep Maria Font, de La Granada del Penedès, ens ofereix, en aquest recull de poemes, tot l’amor que sent pel llogaret nadiu”. Res més a prop de la realitat; la seva obra és un cant a Déu, a la família, a la natura, al seu poble, al Penedès i a la seva gent. La seva obra no està catalogada ni recollida. Ell mateix va dir en una entrevista: “Potser algun dia em decidiré a recollir tota la meva obra en un sol volum. Aquest seria el record que deixaria als meus familiars i amics”, però mai ho va portar a terme. El 7 de desembre de 1990, quan faltaven pocs dies pel seu norantè aniversari, ens va deixar. L’any 2000, en el centenari del seu naixement, se li atorgà la Medalla del Mil·lenari, el més alt reconeixement del poble de la Granada.
45
La Granada
Carme Font i Casanovas Diplomada en Educació Primària