l’artista belga assentat a Masllorenç
Mark Debroux
ark Debroux va néixer a Temse, prop d’Amberes, el 1951. Estudià a l’Acadèmia d’Art de Bruges i conegué el llegat espanyol de l’època de Carles V. És un home que estima apassionadament Flandes i la seva llengua. En comparar la personalitat del seu país i la de Catalunya, s’hi ha sentit identificat i ha esdevingut un català d’adopció convençut. Viu a Masllorenç —al Baix Penedès, prop de Tarragona— des de fa uns quants anys. El seu paisatge i la seva gent l’han decidit a fer-hi estada permanent i a sentir-s’hi com un més. Després d’una joventut despreocupada i lliure a Ichtegem començà a plantejar-se a fons l’art: la pintura i també l’escultura. Descobrirem en la seva trajectòria un alè de Van Gogh, l’esperit de Rembrandt. En el desordre ordenat del seu estudi hi viu el fantasma de Francis Bacon. Però també les referències als grans pintors europeus hi són presents: el gran flamenc Rubens, Caravaggio, Goya, Kokoschka, Schiele, Soutine... Malgrat tot, aquestes influències són més espirituals que materials. En un joc a tres bandes que comprèn el pensament abstracte, l’expressionisme i la ironia, Mark Debroux pinta l’ànima de les coses i la gent sovint amb una profunditat dolorosa no exempta, però, de vida i, per tant, d’esperança. La vida, que s’esquinça i desplaça nostres formes i escenes, se’ns presenta sense amabilitats però potent en les seves obres. Les arrels, que denoten la passió pels seus orígens flamencs i també influències
catalanes, ens parlen de solitud. La seva pintura és d’una solidesa remarcable. Denota una passió pel seu ofici i la transmet també a la seva escultura. Tot recordant Rodin és, de fet, una extensió de la seva manera de pintar. Si anem una mica més enllà d’allò que els ulls perceben, descobrirem que Mark Debroux és també un pintor que prega i demana a la vida aquell consol que sigui capaç d’allunyar la tragèdia humana tot criticant durament la violència amb el color i les formes. Un crit per la solidaritat sorgeix de molts dels seus plantejaments acompanyat d’una ironia punyent. La seva obra és, en el fons, una catarsi “per aconseguir la intimitat i la gravetat del jo que lluita, que estima, que sofreix”, com deia Meyer Saphino.
173
Joan Descals i Esquius Pedagog
Masllorenç
M
Foto de Mark Debroux a Masllorenç i, al costat, dues de les seves obres Somni i Autoretrat
Temse (Bèlgica), 1951