Història moderna de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

COL-LECCIO HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA Nùm. ó

HISTORIA MODERNA DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA (1939-1990) DR. JOSEP ADSERÀ I MARTORELL PRÒLEG A CURA DEL PROFESSOR JACINT CORBELLA

EDITA ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA, 2000

COL-LECCIÓ HOSPITAL DE S A N T PAU I S A N T A

TECLA

TARRAGONA Nûm. ó

HISTÒRIA MODERNA DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA (1939-1990) DR. JOSEP A D S E R À

MARTORELL

PRÒLEG A CURA DEL PROFESSOR JACINT CORBELLA

EDITA ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA, 2000

Pròleg: Dr. Jacinl Corbella i Corbella, Catedràtic de la Universität de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Coberta: escut d'armes de l'arquebisbe Pere d'Urrea, fundador de l'Hospital de Santa Tecla, 1464.

Edita: Associació d'Amics de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

I.S.B.N.: 84 - 607 - 0022 - 4 D. L.: T. 44. 2000 Ind. Gràf. Gabriel Gibert. SA - Tarragona

Per les festes de Santa Tecla de l'any 1996, l'enxaneta del pilar de quatre de la Colla Xiquets de Tarragona, quan es dirigeix a saludar la imatge de Santa Tecla, recent instal-Iada a la fagana de l'Hospital. És tot un simbol de la devoció popular tarragonina a la Santa i un sincer agrai'ment a l'Hospital. (Foto Video Fervi).

PRÒLEG Estem davant d ' u n altre llibre d'història del doctor Josep Adserà. És en la línia de la historia de l'Hospital, del seu Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Ara li toca a la historia més moderna. Ha fet una narració relativament llarga, documentada amb moltes notes, erudita, però sempre fàcilment llegidora.

L'EVOLUCIÓ DELS HOSPITALS EN EL NOSTRE TEMPS: UNA CONSTANT PER A TOTS L'autor explica els esdeveniments de l'Hospital de Tarragona. Però en el fons és la mateixa línia del que ha passat en molts altres hospitals del país.

Les coses van d ' u n a manera moìt igual en les diverses institucions. Canvia el nom deis sants patrons i el de la ciutat, però els problemes són els mateixos.

Es el corrent del temps. Quan ens explica les dificultáis econòmiques podríem pensar que parlem d ' u n altre hospital, de molts hospitals del país.

Igualment quan consideren! el que es paga per cada estada diària, (i com han pujat els preus). Però aquí ens importa no tant la diferencia de preus sinó el fet Constant de qué la paga per Testada, a càrrec de l'administració, sempre està per sota del cost real, i això porta a l'endeutament de l'hospital. I després vindran els viatges al centre que correspongui per demanar la subvenció que farà que els números quadrili.

També, el canvi, potser simbòlic el 1972, en els metges que anaven a l'Hospital com un mèrit i prou. Eren pocs de plantilla, de número que se'n deia, i es passà al nivell deis adjunts i a la jerarquització deis serveis. Les noves possibilitats assistencials demanaven, exigien, una reforma de la situació dels metges. També els canvis en el treball intern, amb la substitució de les monges, la formació de les pròpies infermeres, amb una escola que va durar bastants anys. Però també les dificultats d'adaptació a les necessitats

actuals. Aquí la historia local és, de fet, un capítol ben representatiu de la historia general.

I encara el relat de les crisis, la del Servei de Raig X, ben documentada, i altres. I cap el final un capítol en qué es veu ben ciar, i no podia ser d'altra manera, el desencís, d'un metge que ha dedicat tota la seva vida com a sanitari a l'Hospital de Tarragona i veu que la facultat se'n va cap un altre Hoc. Adserà coneix el problema de primera mà, sap els intríngulis del procès, i tot i que suavitza força les seves opinions, el relat deis fets queda aquí.

LA SEVA DEDICACIÓ A LA HISTORIA DE L'HOSPITAL Adserà és un antic coneixedor del tema. Li ha dedicat bastants treballs i aquest és un capítol més, un capítol prou ampli, de l'extensa historia de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Cal recordar breument el que ha fet abans. Ja fa trenta anys, el 1969, va publicar en el "Diario Español" una dotzena llarga d'articles, gairebé tots amb un sentit historie, amb el lema genéric El Hospital General de San Pablo y Santa Tecla.

Però potser el treball que ha tingut més ressò és l'extens llibre dedicat al doctor Rafael Battestini i el seu entorn, director que va ser de l'Hospital durant catorze anys, de 1923 a 1937, amb tota la càrrega sanitària i social Ili— gades a l'obra de Battestini. I evidentment la transcendència de la seva personalitat, figura idealitzada pel seu afusellament en la repressió de la postguerra.

En la mateixa linia d'estudi sobre el doctor Pere Batlle, degà de la Junta de l'Hospital, aquest dins de la col-leccio de Monografies d'Història de la institució, que ha estât una iniciativa important.

Dues monografies molt àmplies, amb un fons d'anàlisi de fets més antics, foren l'estudi sobre la casa de recollides de Tarragona i la primera ampliado de l'Hospital, centrât principalment en el segle XVIII. També l'estudi dedicat al veli teatre Principal, ja des del segle XVII i la casa de Convalescència, en el segle XIX. Com veiem Adserà ha estudiat totes les etapes de l'hospital. I ara ens ofereix la visió del temps més recent.

Fer historia antiga pot ser més difícil, per la major dificultat de tenir documentado. Pels temps modems sovint n'hi ha massa, i a més hi ha el record personal i les interpretacions que cadascun en pugui fer. Adserà ha seguit l'evolució de l'Hospital i ara toca el temps actual. Ja hi tenia experiència, però els fets més recents son més sensibles. Al cap deis anys es veu que alguns tenen més importància, més conseqiiéncies i altres menys. Atguns fets están en el corrent deis temps i per tant havien d'anar d'una manera, per exemple la plantilla de metges, el canvi de les monges, l'adaptació a les necessitats docents, sigui de postgrau (resident, MIR) sigui de licenciatura.

Aquí importa que s'expliquin els fets, que es coneguin els documents, però les interpretacions han de ser genèriques.

Altres coses han passat i podien haver estât diferents: els fets i les circumstàncies. Per exemple la venda del teatre Principal, que l'autor ens

explica de m a n e r a prou clara, diria que ben transparent. Una altra és la lluita en el trasllat de la Facultat de Medicina. A d s e r à d e f e n s a de manera ben clara i neta una posició, la seva posició carregada de la raó tarragonina. En una altra p u b l i c a d o descriu a m b apassionament. però encara a m b prudència, c o m van anar eis fets. H e m d'agrair-li la precisió en l'explicació, que deixa les coses ben clares.

El doctor Adserà ens ha fet el favor, en aquest i eis altres llibres que ha escrit i publicat sobre el seu Hospital, de donar-nos i n f o r m a d o suficient, explicant sempre les fonts, a m b un treball d ' e r u d i c i ó que será valuós pels qui analitzin aquests punts anys més tard.

LA PASSIO PER L ' ENSEN Y AMENT D e f a molts anys, i de m a n e r a més activa més d ' u n a vintena, Adserá s ' h a preocupat de que Tarragona tornés a tenir e n s e n y a m e n t de medicina.

L'any 1980 va publicar un c o n j u n t d'articles sobre l ' a n t i g a Universität de Tarragona, recordant la creació el 1572, la intervenció de l ' a r q u e b i s b e Antonio Agustín, l'extinció per obra de Felip V, i créant ambient per a la recuperació.

També, des de la seva posició a l'Hospital i al Col-legi de Metges, aprofita les noves circumstàncies que podrien dur a recuperar l ' e n s e n y a m e n t . I així trobem l'acceptació del curs rotatori, la p a r t i c i p a d o en eis inicis de l'especialització M I R , l ' E s c o l a d ' I n f e r m e r i a , també la Delegació de M e d i c i n a i finalment el pas a Facultat sencera. A d s e r à ha estât, durant alguns anys, professor de la Facultat.

Es decideix el canvi d ' u b i c a c i ó , de Tarragona a Reus. Adserà, potser eli més que ningú, pel que hi havia participât, i pel seu esperii tarragoní, s e ' n va sentir molt, i en el llibre explica n o m é s una part deis fets, a m b la seva visió personal, però s e m p r e basada en documents. En aquest sentit el llibre és una eina molt útil per a recordar el passai, i en alguns aspectes gairebé el present, de la medicina tarragonina.

Jacint Corbella Catedràtic de la Universität de Barcelona Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

INTRODUCCIÓ L'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, és un tipic hospital medieval d'origen eclesiàstic. En un principi l'assistència era pels clergues i els seus familiars. Estava situât molt a prop de l'església parroquial, avui Seu Metropolitana o Catedral.

A Tarragona hi havia un altre hospital pels ciutadans sense recursos, pels pobres i transetìnts. Era molt més petit, i amb escassos recursos per a la seva subsistència. Després, a finals del segle XV, quan era arquebisbe Pere d'Urrea, com a Senyor de Tan-agona, proposà als senyors consols de la ciutat, la unió dels dos. Aixi va néixer la Fundació de l'Hospital, el 15 de desembre de 1464.

Es molt interessant conèixer la història, que comprèn des d'aquest començament fins als nostres dies, sense cap mena d'interrupció. Hi ha publicats, d'una forma espaiada diversos treballs, en articles de premsa, revistes cientffiques i comunicacions a Congressos d'Història. Ara, tractem només alguns punts de l'època moderna, d'una època molt concreta, la que comença després de la guerra de 1936-39, fins l'any 1990, que és quan es projectà la gran ampliació, convertint un edifici antic, totalment desfasat, en un hospital nou, modem, que fins i tot va ser distingit per la Universität com a Hospital Docent, on si van impartir les classes pràctiques dels primers cursos de la carrera de Medicina.

L' 11 d'octubre de 1977 començà el primer cicle d'aquest estudis. Les classes teòriques s'impartien, al mateix temps, a les instal-lacions de la Universität Laboral.

El cert és que Tarragona i el seu Hospital van promoure els estudis de Medicina, que després, degut a pressions politiques i interessos inconfessables, els van traslladar a un altre Hoc. És una història molt trista per a la ciutat.

Es com aquell que eau vençut, essent conscient de tenir tota la raó. Tots els esforços es van perdre.

Aixi mateix, l'Hospital va ser capdavanter de la provincia pel que fa als estudis d'Infermeria i funcionament de m o d e m s serveis, tais com els d'endoscopia digestiva, bronquial i un servei d'hemodiàlisi, actualitzaiit les més modernes tècniques pel diagnostic i la terapia.

Possiblement, quan es fan comentaris sobre alguns aspectes, pot semblar que són deguts a un cert protagonisme de l'autor. Lluny d'això, la nostra intenció, aprofitant el record de les vivències viscudes, pretén aportar alguna noticia per enriquir la historia del nostre Hospital, institució que des de l'edat mitjana segueix treballant per a guarir els malalts de Tarragona i de les seves contrades, tot i les dificultats que en temps puntuáis ha sofert per tractar-se d ' u n a fundació eclesiástica.

Per la descripció que es f a d ' a l g u n s fets esdevinguts durant aquest temps, es veu c o m la Institució, en tants pocs anys, ha evolucionat r à p i d a m e n t d ' a c o r d a m b els can vis culturáis i socials de la societat.

El que en principi era caritat cristiana, tal c o m almoines i Ilegats, s ' h a transformat en beneficència, m é s o m e n y s de carácter public. L ' A d m i n i s t r a c i ó de l'Estat, sobretot des de meitat del segle passat, ha tingut més protagonisme en l'afer.

Així t a m b é ha succeït, sobre tot a m b la práctica religiosa, refredant-se d ' a q u e l l s principis que l'església conservava c o m un trésor de l'Establiment.

Ara, correspon parlar dels estudis de medicina. M é s endavant, en una altra publicació, e x p o s a r e m tot el que llavors va passar. Creiem que per una part, va èsser fruit d ' u n a d e s a f o r t u n a d a actuació del Rectorat, sotmès a la pressió deis polítics, i a un xantatge que es va fer ais estudiants, familiars i professionals, j u n t a m b la minsa d e f e n s a per part de les autoritats i d ' a l g u n s grups polítics. Sobretot, va influir l'orientació política d ' a q u e l l temps, la qual anava vers un c o m a r c a l i s m e desaforat, d e s m e m b r a n t així el centre de la provincia, aquelles institucions e n v e j a d e s perqué eren p r o m o t o r e s d ' u n a m a j o r font de riquesa e c o n ò m i c a i cultural. Era una lluita en contra del centralisme administratiu. A Tarragona li va tocar el rebre. I n j u s t a m e n t va ser espoliada d ' u n s drets que tenia. Els responsables polítics, de tots els nivells, no van valorar suficientment el mal que a m b això feien. Van anar a la seva, tirant pel dret, mitjançant irregularitats que vulneraven el dret administratiu. D e l'estudi de la d o c u m e n t a c i ó que disposem, es desprèn ben clarament que tenien el suficient suport d ' a l g u n e s autoritats prou importants, que deurien actuar basant-se sobretot, en un m a l assessorament de persones molt influents.

Dels molts escrits, instàncies, telegrames, cartes, etc., que institucions i particulars tarragonins van enviar, no c o n e i x e m resposta a cap d ' a q u e s t s .

La historia ens dirà la injusticia q u e es va produir, j a sigui per omissió o per desig de fer-ho així.

L'autor d ' a q u e s t llibre, per ser un dels p r o m o t o r s de portar a terme els estudis de M e d i c i n a a Tarragona, coneix p e r f e c t a m e n t l ' a f e r i per tant, és un veritable testimoni del que en realitat va succeir. N o és d'estranyar, que després de veure c o m van anar les coses, es tingui un fort disgust.

Josep Aclserà Martorell Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Fonts:

- AHH (Arxiu Historie de l'Hospital) - A H T (Arxiu Historie de Tarragona) - Hemeroteca de Tarragona

ÍNDEX GENERAL Capitol I. La Junta Administrativa de l'Hospital 1. Vocals canonges que més han destacat en l'Administració de l'Hospital 2. Vocals regidors que també han sobresortit per la seva tasca 3. Algunes notes del nostre temps 4. Reglament per al govern interior de l'Hospital

17 22 24 28

Capitol II. Alguns dels prélats més destacats com a patrons de l'Hospital

33

Capitol III. La qiiestió dels malalts benèfics 1. Es proposa la rescissici del contracte amb l'Ajuntament i la Diputació 2. L'Hospital refusa el concert amb la Diputació per l'assistència als parts de la població benèfica 3. Algunes disposicions oficials referents al caràcter benèfic del nostre Hospital 4. Xarxa hospitalària d'utilització pûblica. Decret 15 de juliol de 1985 Capitol IV. Algunes almoines i llegats que va rebre l'Hospital. Venda de finques del seu patrimoni 1. Centres de caritat cristiana a Tarragona 2. Petites almoines dels ultims temps 3. Diferents llegats 4. Referència d'altres finques propietat de l'Hospital 5. L'Herència de José Piqué Gibert 6. Llegat del senyor Leandro Lauces 7. Venda del Teatre Principal. 28 d'octubre de 1964 8. Nota sobre el Teatre de comédies de Tortosa

17

37 37 40 41 41 43 43 48 48 58 58 61 61 64

Capítol V. Proposta d'ampliació de l'Hospital. L'any 1961 l'INP s'interessa per la compra del Teatre Principal 1. Antecedents referents a una possible ampliació de l'Hospital.

Any 1956 2. Carta del cardenal Arriba y Castro al ministre de Treball senyor Sanz Orno. 18 de març de 1961. Li ofereix les bases d'un conveni per a una ampliació de l'Hospital 3. La visita del professor Dr. Matilla, président de la Mutua de Previsió Sanitària Nacional Capitol VI - Primera part. Es realitza l'ampliació de la Clinica de l'Hospital. Préstec de 6 milions de pessetes. Inauguració de les obres el 23 de setembre de 1961. La venda del Teatre PrinciPal 1. Algunes dades économiques de començament dels anys cinquanta 2. S'aixecà un pis a la clinica velia. Préstec hipotecari de 6 milions de pessetes 3. El 23 de setembre de 1961 s'inauguren les obres fetes a la clinica.

4. Per fai ta de diners s'accelera la venda del Teatre Principal a l'advocat de l'Hospital i conseller de la Caixa de Pensions, senyor Ixart, 11 de setembre de 1963. S'augmenten les tarifes dels serveis hospitalaris 5. Concessió d ' u n plus voluntari d'assistència i puntualitat a tot el personal que treballa a l'Hospital. Sessió del 16 d'agost de Capitol VI - Segona part. Les obres de l'Hospital dels anys 1971-72.

Després de moites gestions, el 21 de novembre de 1975 es pren l'acord de la gran ampliació de l'hospital - primera fase 1. L' 11 de març de 1971 es va obtenir una subvenció de 12 milions de pessetes. L'any 1971, l'Hospital va rebre una bona noticia.

Una subvenció de l'Estât per fer front al cost d'unes noves obres i instal-lacions 2. Detall d'aqüestes obres d'ampliació del 1971-72 3. Després comencen les gestions per a portar a terme la gran i definitiva ampliació de l'Hospital 4. Pressupost de les obres d'aquesta primera fase. Préstec hipotecari de 100 milions de pessetes 5. La subsecretaría de Governació i la Direcció General de Sanitat, van autoritzar el préstec hipotecari i una subvenció de 30 milions de pessetes 6. L' 1 de juny de 1976 l'empresa constructora presenta el contracte per a les obres 7. Préstec hipotecari per a sufragar les obres d'aquesta primera fase

67 67

68 74

77 77 73 83

87

91

9] 92 94 96

J QQ 101 103

C a p í t o l V I I . A l g u n e s c o n s i d e r a c i o n s s o b r e els m e t g e s d e l ' H o s p i t a l .

1. Breu nota de metges i cirurgians (segle X I X ) 2. Problema que s'origina davant l'entrada de metges especialistes. .

3. L a revista "Práctica M é d i c a " 4. Relació de metges i especialitats segons acord de la Junta de 25 d ' a g o s t de 1951 5. Altres qüestions referents ais metges 6. Decisió desagradable que es va veure obligat a prendre el Dr. Guardiola, nomenat recentment director de 1 ' Hospital 7. G r a t i f i c a d o mensual al Dr. A d s e r à c o m a metge numerari de l'Hospital 8. Es continua n o m e n a n t altres metges 9. "El Dr. D. José Adserá, n u e v o Director del Hospital de San Pablo y Santa Tecla" 10. R è g i m especial per al f u n c i o n a m e n t de la clínica oberta 11. Jerarquització deis Serveis Mèdics, any 1972. S'estableix el p a g a m e n t d ' h o n o r a r i s per acte mèdie 12. C o m p o s i c i ó del eos mèdie a 9 de juliol de 1977 12. Eleccions per a la Junta P e r m a n e n t del C o s M è d i e 13. D e n u n c i a per la mort d ' u n malalt no atès d e g u d a m e n t a la Casa de Socors

113 113 113 116 116 118 122 124 124 125 126 127 129 131 131

C a p í t o l V I I I . L a C o m u n i t a t d e Filies d e la C a r i t a t d e S a n t V i e e n ? d e Paül 1. Acte de comiat a les Filies de la Caritat de Sant Viceng de Paül.

2 7 d ' a g o s t de 1993 2. Breu parlament del Dr. J o s e p A d s e r á Martorell 3. N o t a de p r e m s a de l ' h o m e n a t g e a Sor Emilia Pérez A l a r c ó n . . . .

134 135 136

Capítol IX. L'Escola d ' I n f e r m e r e s . Notes Bibliogràfiques

139

C a p í t o l X . I n a u g u r a d o d e les n o v e s i n s t a l - l a c i o n s i a l t r e s a c t i v i t a t s . H o m e n a t g e e n m e m o r i a del D r . M a r a ñ ó n , 8 d ' a b r i l d e

133

1967

151

1. Organització d ' u n Servei de Poliomielitis 2. R e s t a u r a d o de'la capella I'any 1957, i c e l e b r a d o del " D í a del H o s p i t a l " 3. N o u s quiròfans i altres instal-lacions. 8 d'abril de 1967 4. Cloenda del curs sobre diabetis i sessió a c a d é m i c a d ' h o m e n a t g e a la m e m o r i a del Dr. M a r a ñ o n 5. El S O E suprimeix l'ingrés a l'Hospital de la maternitat dependent de la Seguretat Social 6. U n nou Servei de Recuperació f u n c i o n a l 7. El VII C o n g r è s Nacional de Gerontologia es va celebrar a Tarrag o n a els dies 2 al 4 de m a i g de 1974 8. L'Hospital organitzà un curs de Geriatria i Gerontologia

151 152 155 158 162 163 163 165

9. Inaugurado d'un Servei d'Hemodiàlisi. Fou el primer centre de la provincia 10. Conveni amb la Generalität perqué eis alumnes de F o r m a d o Professional (branca sanitària) poguessin realitzar practiques a l'Hospital 11. Actes celebrats en el IV centenari de l'Hospital nou de Sant Pau i Santa Tecla (1988-89)

Capítol XI. L'afer del Departament de Raig X 1.

2.

3.

4.

5.

166

167 167

173

La nissaga deis metges doctors Delclòs El poder de decisió del senyor Prior Tot c o m e n t a l'any 1959 L'acord de la Junta del dia 2 d'octubre de 1959 Reunió del eos facultatiu amb la Junta Administrativa, 27 d'octubre de 1959 6. Per disposició del prelat, després de dos-cents anys de vigència, es desglossen eis càrrecs de capellà i administrador de l'Hospital. Sessió extraordinària de la Junta del dia 6 de febrer de 1960 7. Sessió de la Junta de l'Hospital del 8 de febrer de 1960

179 180

A N N E X PRIMER. Discurs en l'acte d'investidura com a doctor honoris causa, de l'Excm. Sr. Lluis Delclòs Soler. Sessió académica extraordinària de 10 de novembre de 1995. Universität Rovira i Virgili, Tarragona

184

A N N E X SEGON. El govem alemany - e l 1940-, obsequia a l'Hospital amb un important donatiu

185

CAPÍTOL XII. De la Casa de Socors al Servei d'Urgències. Qiiestions susdtades

187

1. L'any 1947 s'instal-là a l'Hospital el Servei de la Casa de Socors Municipal 2. Primers conflictes 3. Aprovació del nou conveni amb l'Ajuntament per atendre eis Serveis de la Casa de Socors. Es va inaugurar el 23 d'agost de 1969. Acord de l'Ajuntament 4. A Tarragona s'estableix la sectorització de les Urgències 5. Servei d'Urgències de l'Hospital 6. Protesta dels metges d'A.P.D 7. L'Hospital respon a la denùncia 8. Decret de l'Alcaldia paralitzant les obres del Servei d'Urgències 9. L'Ajuntament desestima el recurs de l'Hospital 10. L'Hospital acudeix a l'Audiència Territorial de Barcelona i presentà un recurs contenciós administratiu

173 173 174 177 178

187 188

192 193 193 195 195 196 196 196

11. El dia 9 de novembre de 1982, la Comissió Municipal informa de la situatici en què es trobava la Casa de Socors 12. Document notarial que va estendre l'Hospital, el 29 de novembre de 1982, a resuites del requeriment que va fer l'Ajuntament. . . .

13. Important document de l'arquebisbe Dr. Pont i Gol, 20 de desembre de 1982 14. L'Hospital oferî a l'Ajuntament una negociació per intentar resoldre les diferències d'ambdues entitats 15. Inauguració del Servei d'Urgències de l'Hospital. Acte d'homenatge als metges jubilats 16. El Tribunal de Justicia de l'Audiència Territorial de Catalunya, el 6 de juiiol de 1983, dictà sentència a favor de l'Hospital en el recurs contenciós-administratiu contra l'Ajuntament

207

CAPITOL XIII. Les ultimes obres d'ampliació i reforma de l'hospital (tercera fase) I. Edifici interior II. Edifici principal - f a ç a n a Rambla VeliaHt. Àrees acabades i en funcionament IV. Àrees en construcció pendents de finalitzar V. Reforma completada

209 209 210 211 212 212

197 198 199 200 200

CAPÍTOL I LA JUNTA ADMINISTRATIVA DE L'HOSPITAL Segons l'acta fundacional de la Institució - a n y 1464-, la Junta Administrativa que governava l'Hospital, estava formada per uns vocals designats pels capitols eclesiàstic i municipal. En un principi eren dos, un regidor i un canonge, però, després, degut al major volum de feina, el 5 d'abril de 1758, se'n van nomenar dos més, en total quatre, tots ells amb veu i vot.

Uns dies després de l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, concretament el 2 de febrer de 1939, com a Comissió Gestora, es va constituir la primera Junta Administrativa de la postguerra, formada pels canonges Dr. Josep Vallès, el quai era el degà, i el Dr. Jaime Garcés, també vocal eclesiàstic. Els regidors eren els senyors Pablo Bru Roselló i el Dr. Miquel Aleu Prats.

Presideix la Junta el Prélat, que és el patró. Per delegació, ho fa el senyor degà, qui acostuma a ser el vocal eclesiàstic més antic.

Assisteix a la Junta el secretan, que té veu però no té vot, el qual és al mateix temps qui porta l'oficina de 1'administrado. Abans, aquesta tasca la feia el majordom, però, més tard per tal d'estalviar sous, s'encarregà aquesta funció al reverend Prior, que així va fer-ho fins el 2 de mare de 1960.

A m b el temps, degut al gran desenvolupament de la F u n d a d o , es fa précis crear la figura de gerent.

Ara fa pocs anys, després del conflicte qui hi va haver amb el Servei de Raigs X, a més, assisteix a les Juntes el director tècnic. Abans ho feia esporàdicament, quan els assumptes que es tractaven requerien la seva presència.

1. Vocals canonges que més han destacat en l'Administració de l'Hospital L'Hospital ha tingut persones que des del càrrec de degà de la Junta Administrativa, s ' h a n destacat pel seu entusiasme i dedicació en les tasques encomanades. Sempre ha recaigut aquest càrrec al vocal més antic de

Maqueta de l'Hospital nou de Santa Tecla, situat a la Rambla Velia - a n y 1580exhibida amb motiu de l'exposició del IV Centenari de la Fundació d'aquest Hospital.

Vegi's al mateix temps la fotografia corresponent a la fa<;ana de l'Hospital després de l'ampliació del segle XVIII. El Dr. Josep Adserà Gebellí explica a les monges com era aquest Hospital.

l'estament eclesiàstic. Dins de la Junta, sempre representé al patró senyor arquebisbe. Per aquest motiu, alguna vegada, en realitat molt poques, va succeir que, en disposar de vot de qualitat, en fes ús per desempatar les divergències entre els diferents parers deis senyors vocals sobre alguna qüestió.

Un deis degans més representatius d'aquesta època, va ser, en primer lloc el canonge Josep Vallés Barceló.

Quan va acabar el seu mandat, el 24 de gener de 1950, se li va reconèixer la gran tasca que havia fet en temps molt difícils. Entre altres coses, es cita la "campagne" a favor deis nens austríacs orfes de la guerra. Referent a l'Hospital, va realitzar di verses obres, entre les quals hi havia la instal-lació de les dependències d ' u n a clínica per a aquells, que sense èsser benèfics totalment, podien ajudar econòmicament a eostejar el cost de les estances. Més endavant aquesta clínica va èsser molt millorada.

Façana de l'antic Hospital de Santa Tecla, prop de la Catedral -segle XIIIi ampliat quan l'arquebisbe Pedro de Urrea, el 15 de desembre de 1464, instituí la Fundado d'aquest Hospital, després de fusionar-lo amb l'hospital civil de la ciutat.

Avui. després d'uns anys, s'ha fet una acurada reconstrucció. habilitant l'edifici per a seu del Conseil Comarcal del Tarragonès

Vallés, en deixar el carree de degá, l'aleshores vocal de la Junta regidor senyor Olivé Martínez, va fer referencia a "las vicisitudes sufridas por el Dr. Vallés a través de los 16 años de su actuación como Decano de esta Junta, y que las varias obras realizadas han sido obra de su celo a favor del Hospital, y pide conste en acta el agradecimiento de la Junta por su desinteresada labor al frente de la misma" 1 "' El 28 de febrer va prendre possessió del Deganat el canonge Vicen^ Nolla Gili, fins aleshores vocal eclesiástic.

Llavors, el déficit que tenia 1'Hospital era de 500.000 PTA. La Diputad o solament pagava 15 PTA diáries per cadascuna de les estances deis malalts benéfics que depenien d"aquesta corporació.

El reverend Dr. Nolla va deixar el carree de degá el 10 de desembre de 1954. Era un home molt intel-lectual. Gran coneixedor de la liturgia.

( 1 ) AHH. Llibre d'Actes, any 1950, sessió 24 de gener. fol. 129.

Façana de l'Hospital, amb la porta d'entrada de la mateixa època, que encara avui es conserva coni a patrimoni historié de l'Entitat - s e g l e XVI-, A la dreta abans del Teatre hi havia un edifici més modem amb finestres i balcons, el quai servia de Hoc d'esbarjo public, i que disposava d ' u n a sala gran per a prendre café i jugar a les cartes i altres jocs. A l'esquerra, hi havia una altra porta per anar directament des del carrer a la capella, sense passar per l'interior de l'Hospital.

F a t a r l a del pati interior de l ' H o s p i t a l a b a n s de les obres de 1975.

Vegi's la galeria on els malalts prenien el sol.

El 21 de gener de 1955, el vocal eclesiàstic Dr. Pere Batlle Huguet va substituir-lo en el càrrec de degà. El mateix dia, la vacant que es produí l'ocupà el canonge reverend Tomás Galve i Villuendas.

En aquells dies, el 21 de juny de 1955 va èsser designai prior de l'Hospital el reverend Francisco Vila Roig. Com a tal, era el secretan de la Junta i portava l'administració de l'establiment. Mossèn Vila, va substituir al reverend MarceMí Martí.

Pel que fa al reverend Pere Batlle va èsser degà molt de temps, fins a la seva mort, el 14 de juliol de 1990 (2) . La Generalitat va concedir-li la Creu de Sant Jordi, i darrerament l ' A j u n t a m e n t li dedicà un carrer de la ciutat.

El vocal eclesiàstic reverend Tomás Galve, el 16 de febrer de 1960 renuncià al seu càrrec amb motiu del conflicte entre el cos mèdie i ¡'administrador de l'Hospital"'. El va substituir el també canonge reverend Josep Maria Casañas Badia, el qual exercí el càrrec fins al seu òbit, a comengaments de l'any 1963.

Per ocupar aquesta vacant, el capítol, el 29 de gener de 1963, designà el canonge reverend Joan Aragonés Lleberia.

(2) A D S E R À M A R T O R E L L , Josep: Pere Batlle i Huguet, degà de la Junta de l'Hospital, 1992.

(3) Vegeu capítol XI d'aquest llibre.

Tarragona

Després, amb motiu de l'esmentada mort del Dr. Batlle, mossèn Aragonés ocupà el Deganat. Per cobrir la vacant que llavors deixava, es nomenà el canonge Antoni Virgili i Ferrei'.

El mateix any 1963, el mes d'agost té Hoc l'òbit del Dr. Cartañá Inglés, bisbe de Girona, el qual, durant temps molt difícils, havia estat degà de la Junta del nostre Hospital. Era gran amie del director mèdie Dr. Battestini, i ferm impulsor deis projectes per a teñir un hospital moclern'41.

2. Vocals regidors que també han sobresortit per la seva tasca Al llarg de la historia, també hi ha hagut molts regidors que en diferents èpoques s'han destacat per defensar els interessos de l'Hospital, procurant la seva millora i prestigi.

Entre tots ells, al segle XVII1 sobresurt el regidor perpetu, Alexandre Carlier Roldan. Es un personatge que va destacar en les relacions de la vida ciutadana.

Va èsser nomenat regidor per designació reial, el 16 d'octubre de 1734.

Morí estant a Barcelona, el 24 d'octubre de 1765 (5) .

Aviat, des del seu nomenament de regidor, va èsser vocal de 1' Administ r a d o de 1'"Hospital de pobres enfermos de Tarragona", que llavors se'n deia així. Era el dia 14 de maig de 1735 quan l'Ajuntament prenia aquest acord.

Des d'aleshores, diverses vegades, quan acabava el seu mandat, era reelegit de nou.

Va defensar la Institució davant les autoritats superiors, tal és el cas de fer-ho amb gestió personal, i després per escrit al marqués de 1'"Ensenada", l'any 1749, sobre la qiiestió del pagament acreditat per l'assisténcia deis malalts militars (6) .

Un altre exemple prou demostratiu, és l'acord que va prendre l'Ajuntament el 9 de gener de 1749. El text és el segiient: "Los Caballeros Regidores, don Juan Jiménez, como Administrador que es de la Casa y Hospital de Pobres Huérfanas, don Alexandre Carlier, como Administrador que es de la Casa y Hospital de Pobres Enfermos de Santa Tecla de esta Ciudad, han hecho presente cada uno de por si, hallarse en mísero estado ambos Hospitales, así por la universal pobreza que se experimenta en la estación presente, por las malas cosechas, como por no poderse cobrar las rentas de censales, y en especial, las que corresponden a la Iltre. Ciudad, que son bastante crecidas. Las que antiguamente pagaba lo menos un año por otro, en virtud de concordia, y ahora por razón del valimiento de muchos años a esta parte, ni aduch éstas se han pagado. En vista de todo lo cual, y de estar debiendo al Hospital de Huérfanas doce libras y seis sueldos, y al Hospital de Pobres Enfermos, (4) A D S E R À M A R T O R E L L . Josep: El Dr. Battestini i Gcihtp i el sen entorn. Director de l'Hospital de Sani Pan i Santa Tecla (1923-1937), Tarragona 1992. capítol L1V, pàg. 243.

(5) NA, "Altres notes sobre el regidor Carlier". Vegeu A D S E R À : La Casa de Recollides de Tarragona, Tarragona 1994, pàg. 22.

(6) AHT, Llibre d'Actes Municipals 1749. acta 23 de gener, fol. 9.

cuarenta y cuatro libras ocho sueldos y diez dineros, y debiéndose estas cantidades satisfacer sin la menor demora, recurren al patrocinio de V.E., a fin de que se sirva compadecerse de dichas cosas y dar salida a la satisfacción de ambas partidas. Y ohída por el Muy Iltre. Ayuntamiento la petición hecha por dichos Caballeros Regidores Administradores la justa representación que antecede, ha sido resuelto y acordado por su Señoría que a cuenta de las pensiones atrasadas que la Ciudad deba a dichas Casas y Hospitales, se le despache libranza a cada una de la cantidad a m b a expresada y para el fin referido"' 7 '.

3. Algunes notes del nostre temps La primera Administració de l'Hospital, de la postguerra va èsser a comengaments de 1939.

La ciutat, el 15 de gener de 1939, havia estat ocupada per l'exèrcit franquista. En un principi, es nomenà una Comissió Gestora. Aviat es constituí la Junta Administrativa.

Segons una carta notarial del 2 de febrer de 1939 (8) referent a un inventari deis béns que hi havia, i manifestacions de la senyoreta Flora Vidal Sabaté, oficial de 1'Administració en funcions, la nova Junta de l'Hospital la formaven els canonges José Vallés Barceló i Jaime Garcés Sabaté, designáis pel capítol eclesiàstic i a més a més, el doctor Miguel Aleu Prats i Pablo Bru Roseli, nomenats per l'Ajuntament.

En els nostres temps - 1 9 5 5 - 1 9 8 9 - van ser designáis per l'Ajuntament, com a vocals de 1'Administració de l'Hospital, un total de vint-i-un membres, vuit deis quals eren al mateix temps batlles de la ciutat. D'aquests, per la seva activitat i dedicació, cal destacar els senyors Enric Olivé (8 de mar? de 1949 16 de febrer de 1955). Alejandro Sanromà (1955) i Ricardo Vilar (1967). A més, altres regidors també van destacar en aquests afers, com per exemple Albert Magarolas (1956), Antoni Elias (1967), Joan Tuset (1976). Josep Sendra (1979), Ramon Verge (1984), Manuel Fuster (1987), Josep Miquel Sevil (1987) i Josep Maria Musté (1989) (9> .

El dia 25 de febrer de 1967, en prendre possessió de la Junta el regidor Agustí Martí Pía, batlle de la ciutat, el degà va dir que es congratulava doblement de l'acte, per la seva presència i per "haberse renovado la antigua costumbre de formar parte de tan estimada representación la primera autoridad municipal, lo cual sin duda redundará en beneficio de ambas entidades".

El senyor Martí Pía, indica les idees que llavors hi havia en el pensament de molta gent, referent a la "construcción de un nuevo hospital y del . traslado del cementerio".

(7) AHT. Uibre d'Actes Municipals 1749, sessió 9 de gener, fol. 5.

(8) AHT. Acta a instancia de la Junta del Hospital de San Pablo y Santa Tecla de esta Ciudad, levantada el 2 de febrero de 1939.

(9) NA. les dades són les corresponents a l'any del seu nomenament. El nombre i nom deis mateixos és el següent: Senyors Enric Olivé, Joan Rosset, Alejandro Sanromà, José Luis Rubio, Albert Magarolas, Antoni Duran. José María Sugrañes, Caries Martí, José María Noguera, Antoni Elias, Ricardo Vilar, Joan Tuset, Esteva Banús, José Maria Recasens, Joan Miquel Nadal, Ramon Verge, Manuel Fuster, José Maria Sevil, José María Musté.

Dia 3 de novembre de 1946. Una de les visites a l'Hospital de les primeres autoritats de Tarragona.

Entre d'altres hi ha el senyor cardenal Arce Ochotorena. el governador civil Labadie Otermin. el president de l'Audiència senyor Bravo Mezquita, l'alcalde Sr. Agustín Sandoval, el degà de la Junta M.I. Josep Vallés, el canonge Jaime Garcés, els metges Dr. Guasch i Dr. Sastre.

Una altra fotografia del mateix temps, any 1946. Entre d'altres autoritats tarragonines es pot veure el president de l'Audiència senyor Pàmies, l'alcalde de la ciutat senyor Sandoval, el president de la Diputació Dr. Mugica, a la sortida de l'Hospital.

També en la mateixa sessió s'acordà fer una visita al président de la D i p u t a d o , que aleshores era el Dr. Federico Gerona de la Figuera, per intentar resoldre els assumptes pendents entre les dues entitats.

En la sessió, a la quai j a hi assistia el Dr. Guardiola, corn a director tècnic, proposa que el nostre Hospital s'encaixés dins la legislació nacional "única manera de obtener mejor protección oficial del Estado en beneficio exclusivo de los enfermos".

L'any següent, el 13 de març de 1968, hi havia d'alcalde el senyor Vilar Guix. S'aprovà, que a part de les pagues de "18 de julio" i Nadal, es concedís una d'extra a tot el personal de plantilla de l'Hospital "como incentivo al trabajo y hacerla efectiva, una mitad por San José y la otra mitad por Santa Tecla".

Un capítol molt important de la historia de l'Hospital, és el nomenament d ' u n a persona de carácter seglar, per a ocupar la plaça d'administrador, i al mateix temps la secretaria de la Junta. Per primera vegada, després de diversos segles, aquest càrrec va ser exercit per un laie. Fins llavors feia aquesta feina el senyor prior.

Tot això va èsser a conseqiiència del gran confiicte que hi va haver en el servei de Raig X. El prélat d'Arriba i Castro, decidí que des d'aleshores, aquesta f u n d ó d'administrador no la fes cap clergue, sinó més aviat un seglar.

Aquests dies, el 16 de febrer de 1960, renuncié al seu càrrec el vocal eclesiàstic, el canonge Tomás Galve, i es designà el seu lloc al també canonge José María Casañas, secretan de cambra de l'Arquebisbat.

La setmana anterior, el dia 6 de febrer, el metge radiòleg Dr. Delclòs, presentà la dimissió.

L'abans citât nou administrador, nomenat el 2 de març de 1960 (IO) , va èsser el senyor Antoni Murtra Tosas, militar jubilât, empleat d'oficines de l'exèrcit. A part de la seva f o r m a d o en comptabilitat, i la seva experiència en 1'administrado, tenia l'avantatge d'ésser un home molt recte i obedient en els seus afers. Això, llavors era bo i necessari. A més era una persona de confiança del degà amb el quai tenia una estreta amistat. Era el secretan de la C o n g r e g a d o religiosa de la Purissima Sang, de la quai el Dr. Batlle n ' e r a el prefecte.

El senyor Murtra realitzà una bona tasca, imposant disciplina i fent-se respectar per tots els empleáis"".

Després, el 4 d'abri! de 1960, el degà comunica que el prélat havia substituït el reverend Vila, i nomenà per aquest c à n e c de prior, el canonge Joan Aragonés Llaberia.

El 6 de juliol del mateix any 1960, es van prendre importants acords, COITI per exemple respondre ais escrits del eos facilitatili de 29 de desembre de

(10) AHH. Actas 1960. 2 de març, fols. 1-5.

(11) NA. el sou que cobrava el senyor Murtra va anar incremenlant-se cada any fins arribar, l'any 1962, a la quantitat de 5.000 PTA mensuals. L'any segiient, 4 de novembre de 1963. va augmentar-se-li 1.000 PTA, a més d'un plus de 1.300 PTA, també mensuals. pel concepte d'habitatge i telèfon.

Un deis actes de germanor deis metges. practicants i resta del personal de l'Hospital, aquest és el de l'any 1950. Presideix el canonge Vicens Nolla. acompanyat deis regidors Enric Olivé i Esteban Masseguer. Cal destacar els Drs. Monné. Font. Tarrés. Girón. Sastre. Roselló i l'arquitecte senyor Zaragoza.

1959 i 3 de febrer segiient, amb motiu de l'afer del servei de Raig X, i autoritzar al degà, per a que fes el nomenament de director de l'Hospital a favor del doctor Salvador Guardiola. També prendre el compromis de l'acabament de les obres començades i posar en marxa la nova clinica. Per primera vegada es parlà de posar en venda la casa niim. 10 de la plaça de la Font, procèdent de rherència Piqué. Alguns dels vocals de la Junta no n'eren gaire partidaris.

Però, més tard, dos anys després, es realitzà aquesta venda. Per liltim es donà compte del trasllat de la superiora de les monges sor Larranaga. una excel-lent persona. El 26 de juny, va anar al desti que els seus superiors van designar-li.

Les exalumnes de l'Escola d'Infermeres, encara avui la recorden amb gran afecte. Va èsser una dona amb gran personalitat, que va saber transmetre a tothom el prestigi de l'Escola.

4. Reglament per al govern interior de l'Hospital Existeixen diversos textos de diferents époques referents al Reglament de l'Hospital.

El primer de tots ells, és de l'any 1898. lr. 20 gener 1898 (l2) 2n. 9 de juny de 1902. Proposicions que presenta el vocal désignât, reformant alguns articles de l'anterior (I3) .

3r. 14 de març de 1933. Aquest text està reproduit integrament en el nitore "El Dr. Battestini i Galup i el seu entorn", 1992, doc. 26,"fol. 347 <l4) .

4t. 9 de maig de 1957. El 18 de març de 1957, els metges van presentar un ampli escrit de suggeriments i modificacions al text d'aquest nou Reglament. Es van acceptar totes menys les que es referien als metges agrégats.

Dos mesos mes tard, el 9 de maig de 1957, es dona compte a la Junta de l'Hospital que el prélat havia aprovat el text definitili del nou Reglament, amb les modificacions i adhésions presentades pel cos mèdie i aprovades per la Junta' l5) Més tard, el 20 de gener de 1968, fou reformat.

4 . 1 . C O M E N T A R I S AL R E G L A M E N T A P R O V A T EL 1 8 9 8

Comprèn normes molt complertes sobre les foncions de la Junta Administrativa, dels vocals, del degà, vocal de torn, secretari, prior i majordom, comptador, personal facilitatili (metges, farmacèutic i practicants), germanes, infermeres, porter i disposicions générais.

Algunes de les questions plantejades van èsser les segiients:

(12) AHH. Llibre (13) AHH. Llibre (14) AHH, Llibre Galup i el seu entorn, llibre.

(15) AHH. Llibre

d'Actes 1898, sessiô de 20 de gener, fol. 59. d'Actes 1902, fol. 157. d'actes 1933, fol. I89r. Vegeu ADSERÀ MARTORELL, Josep: El Dr. Battestini i Tarragona 1992, pàg. 238. Esta reproduit integrament el doc. 26, fol. 347, del mateix d'Actes 1957, 9 de maig. fol. 181. Vegeu també l'acta del 20 de gener segiient.

L'article 3r.: "También podrán ingresar en este Establecimiento los enfermos no pobres, para los cuales están destinados cuartos reservados, previo pago de las dietas que la Junta dicte".

L'article 4t.: "No tendrán entrada en este Hospital los dementes, ni los que sufran enfermedades venéreas o sifilíticas y las crónicas".

L'article 18è.: "El Mayordomo j e f e del Establecimiento, lo será un sacerdote, que por este carácter tendrá, además el cargo de Prior".

Les obligacions més importants que tenia, a part d'atendre el cuite i l'assistència religiosa, devia cuidar del bon ordre, vigilar els serveis confiais a cadascú deis empleats, i que els diferents aliments que s'adquirien, fossin de bona qualitat. També tenia 1'obligado de recollir i guardar totes les quantitats de diners, joies o altres valors que els malalts tinguessin en el moment d'ingressar a l'Hospital. "en el caso que el enfermo fuere alta por curado, se le hará entrega de las alhajas y valores, y también del dinero si no llega a la cantidad de cincuenta pesetas, y si la cantidad excediera de esta suma, del exceso se cobrarán las estancias que hayan causado, a razón de una peseta diaria. Si el enfermo falleciera en este Hospital, se destinará el efectivo, en primer término al pago de estancias, y el remanente se entregará previa orden de la Junta a la familia del finado, con el bien entendido que si transcurriesen tres meses del fallecimiento sin haberlo reclamado, quedará todo de propiedad del Hospital, en cuyo caso este cuidará que se destine alguna cantidad para sufragios del difunto."

Peí que fa ais vocals de la Junta Administrativa, d'acord al que estipulava la Fundació, eren quatre membres, dos regidors i dos canonges. Havien de fer torns per mesos per poder fer la visita i inspecció de l'Hospital. Els més aiitics, un de cada Corporació, tenien les claus de la caixa reservada, en la qual es guardaven els valors i quantitats en efectiu, que en concepte de sobrants, es lliuraven per a la seva custodia al majordom.

Els vocals, durant el seu torn, tenien 1'obligado de visitar amb freqüéncia els departaments de l'Hospital, interessant-se per l'assistència que rebien els malalts, del compliment de tots els empleats, tant facultatius com administratius; i que 1'administrado que es donava ais malalts, reunís les degudes condicions, o sigui, de tôt alio que es referia a la bona marxa que havia de tenir l'establiment (art. 12).

Així mateix, el vocal de torn tenia al seu càrrec donar l'ordre de pagament de les despeses ordinàries i extraordinàries, sempre que aqüestes ultimes, s'haguessin près per acord de la Junta (art. 14).

Aquests articles, fins un total de 71, constituïen les normes de llavors.

4 . 2 . PROPOSICIONS PER REFORMAR EL R E G L A M E N T DE L ' H O S P I T A L . A N Y 1 9 0 2

El vocal eclesiàstic senyor Antoni Balsells, el dia 9 de juny de 1902 presenta a la Junta Administrativa unes proposicions per a la millora del Reglament de l'Hospital.

Entre d'altres, s'eliminà l'article 2n del Reglament anterior, que deia que a part dels malalts pobres, naturals o veïns d'aquesta ciutat, també s'admetrien els malalts pobres transeünts, encara que no fossin naturals de

Tarragona, pero sempre i quan la D i p u t a d o Provincial abonés la quantitat reportada en el pagament de les estances. La proposició del senyor Balsells, la raona dient: "no consignando la Excma. Diputación Provincial cantidad alguna en sus presupuestos para pago de entancias de enfermos transeúntes, no puede esta Junta admitir a esta clase de enfermos."

Després hi ha una série d'articles referents al prior i m a j o r d o m . Entre d'altres convé destacar el que ordenava que cada mes s'hauria de presentar a la Junta, una relació d'entrades i sortides deis malalts, amb el correspon d i t nombre d'estades. Será el caixer deis fons de 1'Hospital. Cada any rendirá comptes. L'horari de l'oficina será de 10 a 12 del matí, i de 7 a 8 de la tarda.

L'assistència ais malalts la faran un professor numeran en cirurgia, i un altre en medicina. També tindran tres supernumeraris.

L'encarregat de la visita ais malalts. passarà diàriament a les 8 del matí i a les 4 de la tarda, sense perjudici de les que necessitin els malalts de més a més.

Cal destacar la presència i f u n d ó del metge dentista. Diu l'article núm.

28 que "el profesor cirujano dentista vendrá obligado a prestar gratuitamente sus servicios profesionales a los enfermos de este Hospital que lo necesiten."

Així mateix hi ha un gran nombre d'articles que es van anar modificant, amb un redactat més ampli i entenedor.

4.3. R E G L A M E N T APROVAT PEL CARDENAL V I D A L I B A R R A Q U E R . A N Y

1933

El 14 de març de 1933, el patró de l'Hospital cardenal Vidal i Barraquer, aprovà el Reglament de la Institució, redactat en base al de 20 de gener de 1898, amb les modificacions que es van fer posteriorment.

4 . 4 . T E X T REFÓS D E L R E G L A M E N T A P R O V A T EL 9 D E M A I G DE I P O S T E R I O R M E N T R E F O R M A T EL 2 0 D E G E N E R DE

1957,

1968

Era el 3 d'octubre de 1956 quan la Junta de l'Hospital reconeixia que "el vigente Reglamento que data de 1898 está anticuado y no se adapta a las necesidades actuales". Els senyors vocals de la Junta j a havien rebut préviament una copia del projecte, présentant a la vegada suggeriments, especialment el senyor Sanromà. S'acorda que després de rectificat el text del projecte, hauria d'ésser présentât per al seu estudi al director de l'Hospital.

Cronolègicament, els fets foren els següents: - El 10 de gener de 1957, va estar enllestit el nou projecte de Reglament. El director presenta esmenes ais articles que feien referencia al personal facultatiu. Oposà inconvénients a les facultats que es concedien al metge de capçalera de poder intervenir en el tractament dels malalts.

- El 16 de gener del mateix any, el Dr. Guasch, presentà algunes al-legacions referents als malalts "no benèfics".

- El 9 de maig, es donà compte del text definitiu del nou Reglament. El senyor cardenal l'accepta i l'aprovà. S'acordà posar-lo en práctica després del proper 20 de maig.

El text d'aquest Reglament, contempla algunes innovacions, que eren les segiients: "8 o . Funcionará otro Departamento denominado Clínica de Sta. Tecla.

9o. Además de la asistencia a los enfermos, desarrollará una actividad docente, especialmente para la práctica reglamentaria de las alumnas de la Escuela Femenina de Auxiliares Técnicos Sanitarios de la Iglesia, instalada en este Establecimiento. También podrán ser admitidos a prácticas, estudiantes de medicina.

1 I o . La organización y funcionamiento estará a cargo de un Director o Jefe de Servicios Sanitarios, que ostentará la Dirección Técnica del Hospital.

12°. Existirán con carácter de asesores, una Junta Técnica y una Junta Económica.

35°. El cuerpo médico del Hospital estará constituido por médicos numerarios, consultores, auxiliares, honoríficos, agregados y el analista.

37°. Los médicos numerarios es el grupo encargado principalmente de atender a los enfermos indigentes y el que está más activamente interesado en la buena marcha del Hospital.

38°. Prestarán sus servicios gratuitamente, y serán nombrados por la Junta Administrativa, la cual podrá acordar gratificaciones para ellos.

51°. Los médicos agregados, son aquellos facultativos de la localidad, a los que por su prestigio y celo profesional, se les otorga el derecho de poder internar y tratar enfermos de la clase no benéficos.

63°. A las religiosas les corresponde el cuidado directo de los enfermos.

Despensa, cocina, lavadero, almacén general, ropa y costurero, farmacia, botiquín de la Casa de Socorro. La ordenación y limpieza de todas las salas, dependencias, patios, pasillos del Hospital.

64°. El cuidado directo de los enfermos se encomendará por la Madre Superiora a las religiosas que posean título de enfermera. Se detallan sus obligaciones, 72°. Los servicios médicos de hospitalización, tratamiento, serán los siguientes: Un servicio de Medicina General. Dos de Cirugía General (hombres y mujeres). Uno de traumatología y ortopedia. Otro de Urología. Uno de Pediatría, otro de antipoliomielítico, y los que en lo sucesivo puedan crearse.

Debido al poco contingente de enfermos de la especialidad de Tocoginecología, Psiquiatría, Oftalmología, Otorrinolaringología, y otros que se estime oportuno establecer, éstos serán atendidos por médicos consultores de la propia especialidad.

74°. Al frente de cada uno de los servicios, estará un médico numerario, que podrá ser el mismo para más de uno.

78°. Por el momento no se admitirán enfermos afectos de enfermedades infecto-contagiosas.

94°. Cuando se disponga de camas vacantes en las salas del Hospital, se podrán admitir enfermos no benéficos, para su ingreso y tratamiento, los cuales serán alojados en departamentos separados en las salas generales, y estarán sujetos a la misma reglamentación que los enfermos benéficos.

95°. Se dará a conocer a los enfermos no benéficos, las tasas aprobadas que les correspondan.

Se consideran aquellos que sin estar en la indigencia, su economía no les permite subvenir los gastos de tratamiento de su enfermedad en un departamento de Clínica del Hospital destinada a enfermos privados.

96°. La tarifa de pensión da derecho al uso de camas y ropa de la cama, asistencia facultativa y doméstica, y comidas. Son de cuenta del enfermo las ropas y medicamentos.

99°. Anejo al Hospital funcionará un pabellón denominado Clínica de Santa Tecla, el cual se considerará a efectos sanitarios y económicos-administrativos, como una dependencia del Hospital. Los beneficios económicos producidos por la Clínica Sta. Tecla serán destinados íntegramente a los fines benéficos del Hospital.

100. La asistencia de los enfermos de la Clínica, se realizará normalmente por el médico que designe el enfermo.

101. Las tarifas de pensión, asistencia doméstica y alimentación. También por la prestación de los servicios de quirófano, radiología y electrología.

104. El arsenal quirúrgico será regido por un médico cirujano del cuerpo facultativo.

107. Habrá un local adecuado en el que se depositarán los cadáveres de los fallecidos.

109. En su inmediata vecindad de este depósito, habrá un departamento dedicado a Sala de Necropsias.

110. Habrá una biblioteca de carácter científico."

4 . 5 . A L G U N E S NORMES ACTUALS

Les principáis modificacions que ha sofert en l'actualitat són les següents: - Jerarquització deis Serveis Medies i Quirúrgics.

- Desaparició de l'Escola dTnfermeres.

- Les religiöses han deixat de prestar servei a 1'Hospital.

- El govern de l'Entitat, igual que abans, esta a carree d ' u n a Junta Administrativa, amb quatre vocals, uns designats peí capítol eclesiästic i eis altres peí municipal. Presideix el prelat com a patró i successor del fundador, encara que pot delegar la seva f u n d ó al senyor dega, el canonge eclesiästic més antic. A més, hi ha una Junta de Govern, de carácter assessor, que presideix el gerent, i que esta composta peí director metge, cap d'infermeria i altres persones de responsabilitat del mateix hospital.

CAPÍTOL II ALGUNS DELS PRELATS MÉS DESTACATS COM A PATRONS DE L'HOSPITAL Dins de la història moderna, hi ha uns fets que mereixen certa atenció.

Són les diferents gestions dels prélats vers la defensa dels interessos de l'Hospital. N'hi van haver algunes que foren de molta eficàcia. Se sentien i exercien coni a véritables patrons de la Institució. No regatejaven esforços, ni tampoc tenien escrupols en fer les diligències convenients en cada cas amb les autoritats civils i entitats économiques. L'Hospital el consideraven com a propi. Era el seu Hospital!.

Els prélats, més o menys destacats, són els segiients: El cardenal Vidal i Barraquer (1919-1943), cardenal Arce Ochotorena (1944-1948), cardenal Amba y Castro (1949-1970), i els arquebisbes Pont i Gol (1970-1983), i Torrella (1983-87).

De l'època de Vidal i Barraquer, en altres ocasions ja hem fet algun esbós . De la seva relació amb l'Hospital cap en parla. Els actuals biògrafs només veuen en eli el seu tarannà nacionalista. Es deixen de banda, entre d'altres coses, l'aspecte lingiiistic, ja que el prélat no redactava amb pulcritud el català. Durant el temps que va ocupar el Hoc de degà de l'Hospital, el redactat de les actes de les sessions i la correspondència que signava es feien sempre en castellà. Però, l'important de la seva prelatura, a part de la tasca, va èsser l'aferrissada defensa dels drets de la Institució davant l'embargament del cementiri pel règim republicà de 1933. Quan fou elevat a la dignitat de cardenal, el clergat de tot Catalunya el va obsequiar amb una forta quantitat de diners, la quai lliurà a l'Hospital i va convertir-la en valors de l'Estat, més (16)

(16) NA. el cardenal Vidal i Barraquer, quan era canonge, va formar part de l'Administració, com a vocal eclesiàstic en el periode de 1908-1911, ¡ després com a degà de 1911 a 1912.

ADSERÀ MARTORELL, Josep: El Dr. Battestini i Gatup i el sen entorn, Tarragona 1992, pàg. 237.

tard van ser embargats. Hi ha moltes més coses, pero ho deixem per a una altra ocasió.

El cardenal d ' A r r i b a y Castro, i l'arquebisbe Pont i Gol no van quedar curts amb les seves inquietuds i gestions a favor de 1'Hospital. Personalment em queda un grat record de les visites que vam fer en dues ocasions al director general de Sanitat, doctor García Orcoyen, i al director general de la Caixa de Pensions senyor Ñuño Peña.

Per que fa al cardenal d'Arriba y Castro, una de les gestions en la qual va intervenir va ésser quan s'aconseguí el 1954, un millor tráete amb el concert que tenia establert la Clínica Sta. Tecla amb el "Seguro Obligatorio de Enfermedad". Aleshores pagava 40 PTA per estada, quan el preu establert per clíniques privades era una mica més elevat, és a dir, 45 PTA diáries. A més del corresponent escrit del prelat, aprofitant els viatges que hi feien a Madrid, un cop hi van anar el Dr. Guasch Giménez, director técnic de 1'Hospital, i el senyor alcalde de Tarragona, vocal de la Junta Administrativa, senyor Olivé Martínez.

Per molts motius és prou interessant conéixer aquest assumpte. L'acta corresponent a 1' 1 de mar? de 1954, diu el següent: "Esta Muy Iltre. Junta se congratula de haber logrado el éxito deseado en cuanto al mejor trato concedido a la Clínica Sta. Tecla, porque el Seguro Obligatorio de Enfermedad, abona 45 ptas. por estancia, en lugar de 40 ptas., en cuya gestión ha colaborado su E m m a . Rdma. el Sr. Cardenal y el Decano, dirigiéndose por escrito a la Jefatura del SOE, y así mismo el señor Olivé, acompañado del Dr. Guasch en visita personal."

Per la seva constancia transcrivim l'escrit rebut, que diu el següent: "Por la Jefatura Nacional del Seguro, en escrito 5131 de 6 de febrero corriente nos dice lo que sigue: Aún cuando por esta Jefatura Nacional se ha comunicado varias veces a esa Provincial, con motivo de las gestiones realizadas para formalizar el concierto con las Clínicas de esta Capital y Provincia, que el precio por estancia que debía abonarse en las Instituciones benéficas y en las particulares debía ser diferente, señalando 40 ptas. para aquellas y 45 para las privadas, se ha estimado oportuno posteriormente, y esta Jefatura Nacional ha resuelto señalar también la tarifa de 45 ptas. para la Clínica de Santa Tecla dependiente de un Patronato y situada en esta Capital.

Las razones que han motivado a esta Jefatura resolver en la forma indicada, han sido la vista de un escrito de su Eminencia el Cardenal-Arzobispo, y otro del Decano de la Junta del Pío Hospital de San Pablo y Santa Tecla, volviendo a considerar el problema planteado y teniendo en cuenta las consideraciones que en dicho escrito se aducen, entre otras, que la Clínica Sta. Tecla, aunque contigua al Hospital de S. Pablo y Sta. Tecla, esta separada del mismo, no pudiéndose equipararse a las que en otros Hospitales se designan como salas de distinguidos o de pago; en que además, está instalada con todo confort y adelantos, equiparable en servicios a las particulares. Por otra parte en que la Clínica de Sta. Tecla es Institución dependiente de un Patronato, pero no de carácter provincial ni municipal, y que los beneficios de la Institución son

destinados a cubrir los gastos del citado Pío Hospital, donde son atendidos los propios asegurados en cuanto a hospitalización médica, y, los que han agotado el plazo de prestaciones, aparte de la afirmación que se hace en los escritos, de que las 40 ptas. por estancia son insuficientes para cubrir los gastos.

Teniendo en cuenta las razones expresadas, y muy especialmente la de la colaboración que deben prestar al Seguro, en virtud del Reglamento de 11 noviembre de 1943, las Instituciones del Estado, Provincia y Municipio, no se da en este caso, por ser la Clínica de Sta. Tecla extraña a ello y dependiente de un Patronato, se a creído oportuno resolver en el sentido expuesto, equiparándola en el precio de la estancia a las Clínicas particulares.

En su consecuencia, la Junta del Hospital acordó elevar un escrito al Excmo. Sr. Jefe del Seguro Obligatorio de Enfermedad, dándole las gracias por haber resuelto la citada cuestión, quedando por ello altamente reconocida la citada Junta." ( l 7 ) Anys més tard, el Dr. Pont i Gol, amb motiu de la qiiestió de la Casa de Socors, va fer davant de l'alcalde de la ciutat, una aferrissada defensa de la gestió de la gerencia de l'Hospital.

També cal tenir en compte la seva gestió personal amb el senyor Ñuño Peña, président del Conseil de la Caixa de Pensions de Barcelona, per a obtenir un important préstec per al finançament de les obres.

Així mateix, va èsser molt fructuosa la visita al senyor García Orcoyen, director general de Sanitat. per aconseguir una subvenció, a fons perdut, per sufragar les obres que es projectaven." 8 ' Per últim, al Dr. Pont i Gol va succeir-lo l'arquebisbe Ramon Torrella, el qual també va tenir molta estima per l'Hospital.

(17) A H H , Llibre d'Actes 1954, 1 de març, pàg. 162.

(18) El Dr. Pont i Gol, bisbe emèrit, morí el 5 d'octubre de 1995.

CAPÍTOL III LA QÜESTIÓ DELS MALALTS BENÈFICS Un dels principals problèmes que tenia l'Hospital, seguia sent el de fer front al cost dels malalts benèfics. L'assistència era cada vegada més cara. No hi havia, com abans, els recursos que proporcionaven certs 1 légats. Una dada estadística, la del 16 de març de 1955, ens diu que llavors hi havia 20 interns d'aquesta q u a l i f i c a c i de benèfics. Uns eren transeünts i altres procedents de diferents pobles de la provincia. La D i p u t a d o es feia càrrec d'eils, però, quan li venia bé abonava una quantitat per estada, la qual era molt inferior al preu real.

L a m b i e n t de la població tarragonina pel que f a a 1" Hospital, encara era d ' u n cert entorn negatiu, qualificant-lo simplement c o m a una obra de caritat.

Oficialment ho era. S e ' n deia 1'"Hospital de pobres e n f e r m o s de Santa Tecla".

A i x ò va durar molts anys, incloent-hi els nostres dies de progrés e c o n o m i c i social. Molts malalts i familiars es retreien d ' a c u d i r a l'establiment. Els hi era menyspreable. Ha costat molt desfer aquest concepte.

1. Es proposa la rescissió del contracte amb l'Ajuntament i la Diputado Era el 30 d ' a g o s t de 1956, quan la Junta de l'Hospital proposa la rescissió dels contractes que tenia a m b l ' A j u n t a m e n t per al Servei de la Casa de Socors, i a m b la D i p u t a d o , per a l'atenció dels malalts benèfics que ingressava. Aquest acord no es portà a terme.

El primer contracte amb l'Ajuntament data del 1947, i el segon del 1950.

L'elevat cost de la vida i els sous del personal, representava un marcai desequilibri entre els ingressos i les despeses de l'Hospital per a aquests serveis.

El dèficit de la Casa de Socors era de 4.500 PTA mensuals, i el cost dels malalts de la Diputació, era de 32 PTA per estada, i només n ' a b o n a v e n 15 PTA. Després de moites gestions, la Corporació Provincial, el 10 de gener de 1957, a u g m e n t a v a el preu de Testada a 20 PTA per malalt i dia. Però, l ' H o s p i -

tal ho considerava insuficient. El senyor degà, en nom de la Junta, deia al Dr. Guasch, aleshores president de la Corporació Provincial i director tècnic de l'Hospital, "que si la Diputación tuviera que atender a sus enfermos en hospitales propios, les resultaría más costosos los servicios, y al propio tiempo le recordaba que el Hospital tiene una finalidad específica fundacional, que es la de asistir a los enfermos de Beneficencia de la Ciudad, pero no, ni parcialmente siquiera, a los de la Provincia, que corren a cargo de la Diputación. El Dr. Guasch insiste, en que cree que el Hospital tendría más o menos, los mismos gastos generales si no tuviera los enfermos de la Diputación, y que se ha de tener en cuenta esto al calcular el coste de dichos enfermos; que si demuestra que el coste de los enfermos es superior a 20 ptas., está dispuesto a estudiar y apoyar la propuesta de aumento." ' En un principi, per estalviar discussions s'accepta la proposta de la Diputado.

Dos anys més tard, el 5 de mar? de 1959, la Diputació devia a l'Hospital el cost de cinc mesos de les estances, que suposava la quantitat de 108.300 PTA. Al mateix temps, quan era director el Dr. Casanovas, el 27 de maig de 1959, l'Hospital encara no tenia resposta de l'augment que feia 8 mesos havien demanat. Llavors continuava existint un deute de 100.000 PTA, quantitat que implicava la prestació de serveis durant quatre mesos.

Una altra qiiestió va èsser la respectable quantitat de malalts crònics no recuperables, o individus que tenien certa invalidesa. No necessitaven Patend o Constant del metge. S'insistia amb la necessitai de que haurien de traslladar-se a altres llocs més adequats. Els Hits que aquests ocupaven, es necessitaven per ais malalts aguts.

Aquest assumpte feia temps que durava. Pràcticament des de l'època de la Fundació de l'Hospital, en qué no es distingien els malalts aguts dels crònics. Tots eren per igual malalts, que tenien dret a l'assistència hospitalària.

La diferència de cost entre uns i altres, no era llavors tan significativa com aleshores. La despesa dels malalts aguts, per motiu deis avenaos de les tècniques i subministres medicosanitaris, ara s'havia disparat.

Això va durar molts anys. No es va resoldre fins els nostres dies, que I'Administrado de Catalunya ha instal-lat un hospital per malalts crònics, hospitals per assistència sociosanitària.

A propòsit d'aquest problema, tenim el text de l'acta de l'Hospital del 16 de mare de 1955. Diu el segiient: "Ante el elevado aumento de enfermos que actualmente sostiene el Pío Hospital de la clase de beneficencia (20 en el día de la fecha), el Sr. Decano expone el problema que representa el mantenimiento de tan crecido número, teniendo en cuenta que una buena parte de ellos, por su estado, no precisan de los cuidados técnicos de los facultativos, ya que más bien adolecen de la 09

( 19) NA, això no és veritat. Es desconeixia que el cost d'una estada, venia determinai per dos factors Una despesa hxa, que es refereix sobre tot al personal i amortització de l'edifici, i una despesa variable que fa referencia ais medicaments i aliments que s'administren.

Antiga sala de beneficencia per homes.

Antiga sala de beneficencia per dones.

necesidad de una prolongada convalecencia, por su vejez, y estar faltos de buen régimen alimenticio, o simplemente, que no pueden valerse por si mismos al no tener quien les cuide en su hogar. Algunos deberían ingresar en otros Centros, como Hermanitas de los Pobres, Casa Provincial de Beneficencia, etc., pero que, a veces no pueden hacerlo por falta de algún requisito reglamentario o por no tener cama disponible.

Los señores Vocales asistentes después de intervenir en la cuestión acuerdan hacer una revisión de dichos internos y renovarla periódicamente' con el informe correspondiente del Sr. Director del Hospital, para darles el alta, o en su caso, recurrir a las Autoridades a las cuales incumba para solicitar la absorción de los mencionados enfermos o internados, o pedir el correspondiente pago por su cuenta."

(20)

2. L'Hospital refusa el concert amb la Diputació per l'assisténcia ais parís de la poblado benéfica Uns anys després, el 1968, la problemática per a l'assisténcia deis malalts benéfics depenents de la Diputació seguia pendent, sense resoldre.

Com a mostra, hi ha el següent afer: després del trasllat de la Maternitat i Serveis Quirúrgics de la Seguretat Social a la seva residencia, la Diputació proposa a 1" Hospital, que previ concert, es fés carree deis parts de la poblado benéfica. Fins llavors, aquest Servei, a l'igual com era a tot l'Estat, estava a carree de les diputacions, mitjancant els seus hospitals provincials. Tarragona, era 1 única provincia espanyola que la Diputació no tenia hospital propi La Maternitat Provincial, amb el corresponent dispensan, i atenció ais actes deis parts, ho feien en un edifici annex a la "Casa de Beneficencia", avui ocupat en part per les oficines de la Diputació Provincial. Quan es tractava d'una possible intervenció quirúrgica, de seguida traslladaven al malalt a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Els polítics i funcionaris de la Corporació Provincial, per estalviar-se problemes, proposen a aquest Hospital establir un concert per a la asistencia global de la Maternitat.

L'acta de la sessió de l'Hospital, diu el següent: "La Diputación propone que el Hospital se haga cargo de los partos de beneficencia.

Las relaciones no eran buenas. La ausencia de contrato formal y vigente, obstaculizaba la buena coordinación del servicio, así como también las facturas pendientes de cobro y el exiguo precio de la estancia.

El Hospital, por teléfono contesta lo siguiente: Por las actuales circunstancias del convenio entre la Diputación Provincial y este Hospital, no interesa la proposición recibida para asumir el servicio de la Maternidad."'

0

(20) AHH. Llibre d'Actes 1955, 16 de març, fol. 169.

(21) AHH, Llibre d'Actes 1968, 31 de maig.

3. Algunes disposicions oficiáis referents al carácter benèfic del nostre Hospital Davant de la publicado del Reglament de la Liei de Coordinado d'Hospitals de 21 de juliol de 1962, i per a poder acollir-se ais seus beneficis, el nostre Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, va fer present la RO de 30 de novembre de 1850, que el dedarava "Beneficencia Particular".

Un altre document és l'Ordre del Ministeri de la Governació, del 12 de desembre de 1967, publicada al BOE el dia 20 del mes de gener de 1968, pàg.

189, el quai qualifica aquest Hospital corn a "Fundado Benèfico Particular Pura" corn a résultat de l'expedient instruit a tal efecte.

4. Xarxa hospitalaria d'utilització pública.

Decret 15 de juliol de 1985 Després de molts anys, els problèmes es van anar solucionant, sobretot amb la creació per part de la Generalitat de la "Xarxa hospitalària d'utilització pública".

Així, el dia 29 de setembre de 1981 vam èsser convocáis per informarnos sobre el projecte del Decret regulador de l'accio concertada a Catalunya.

Ens deia la directora general d'assistència sanitària, senyora Elvira Guilera i Soler, "m'agradaría poder fer una presentado del projecte del decret regulador de l'accio concertada a les persones, que com tu, poden enriquir amb les seves aportacions les propostes finals que s'han d'elaborar."

Un temps després, apareix el Decret de 15 de juliol de 1985 referent a la creació de la Xarxa hospitalària d'utilització pública (DOG 568, 29 de juliol 1985, pàg. 2545 i següents).

CAPÍTOL IV ALGUNES ALMOINES I LLEGATS QUE VA REBRE L'HOSPITAL. \ENDA DE FINQUES DEL SEU PATRIMONI El nostre Hospital, com un de tants centres de caritat cristiana, abans rebia moltes almoines i llegats importants.

1. Centres de caritat cristiana a Tarragona En primer Hoc cal dir que a Tarragona funcionaven tres '•Juntas Administrativas" cadascuna d'elles responsables de la gestió d ' u n centre de caritat diferent.

Aqüestes institucions eren: l'Hospital de pobres malalts, l'Hospital de pobres orfes, i l'Hospital de pobres òrfenes. A cadascuna hi intervenien regidors i canonges designats pels respectius capítols.

L'Hospital de Pobres Malalts de Tarragona, era l'antic Hospital Eclesiàstic de Santa Tecla, que en el segle XV, l'arquebisbe Pere d'Urrea, va engrandir la F u n d a d o unint-la a l'hospital civil que tenia la ciutat. A mitjans del segle XVIII, va passar a anomenar-se Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, amb motiu de concedir-li, el Papa, el priorat sota el mateix nom.

Des d ' u n principi era un hospital de caritat, d'origen eclesiàstic, com ho eren la majoria dels de l'Edat Mitjana. Rebia almoines, donatius i llegats.

La qüestió del cost per l'assistència ais malalts benèfics, ha estat sempre un problema, molt serios i enutjós. En moltes ocasions era agreujat per Patend o ais militars, presos i presidiaris.

A mesura que passava el temps, el cost de les estances dels malalts augmentava. Les almoines i donatius disminu'ien. No hi havia subvencions oficiáis que assumissin el dèficit. Els llegats eren molt espaiats. El patrimoni de la Fund a d o s'anava empobrint. ja sigui per la venda de finques, ja sigui per ['expropiad o decretada en les liéis lliberals desamortitzadores del segle passat.

Més tard, la Diputació es va fer càrrec dels vianants indigents, així com dels veíns dels pobles de l'entorn. Pagava tard i pocs diners.

Visita dels Reis Mags a l'Hospital - 6 de gener de 1971-, acompanyats pel senyor Josep Maria Tarrasa, director de Ràdio Tarragona, i promotor de la campanya benèfica que organitzava cada an Foren rebuts per la Mare Superiora i una representació de les alumnes de l'Escola d'Infermeria.

Llavors, sota l'excusa que era un hospital de caritat, les autoritats no ajudaven, com en justicia haurien d'haver fet. A més, la D i p u t a d o tarragonina, com j a s ' h a dit abans, era l'unica Corporació Provincial espanyola que mai no ha disposai d'hospital propi, havent-se estalviat així molts milions per aquest concepte. Li era molt més economie mantenir un contraete molt onerós per a l'Hospital, que construir i sustentar-ne un.

Un altre fet, és que la imatge que es tenia de l'Hospital -Hospital deis Pobres-, ha estat vigent fins els nostres dies (22) . Els tarragonins sois veien aquesta circumstància. N o els era agradable haver d'hospitalitzar-s'hi. En alguna època, els militars creien que ¡'Hospital era de l'Estat, i per tant, ells no devien aportar diners pel seu manteniment.

Avui dia j a ha desaparegut aquesta imatge, sobretot des de l'any 1960, quan es van eliminar les dues grans sales generáis de malalts benèfics, convertint-les en habitacions dobles o individuáis.

També s ' h a de dir, que ha ajudat molt la Generalitat en incloure l'Hospital de Santa Tecla, a la xarxa oficial d'hospitals públics de Catalunya.

(22) Vegeti capítol III.

2. Petites almoines deis últims temps En aquests últims temps s'han lliurat petites almoines i donatius a 1'Hospital. No tant com abans, i cada cop de menys valor. La caritat cristiana ha estât reemplaçada per un nou concepte, el de la justicia social, on els poders publics han d'intervenir per ajudar a aqüestes necessitats.

Les petites quantitats, unes eren lliurades personalment a l'Administració, i al tres eren anônimes, dipositades a la bústia que estava instal-lada a la façana de 1'Hospital.

També hi havia donatius procedents de penyes benèfiques que feien des del Govern Civil, i des de l'emissora de Ràdio Tarragona, on hi havia com a capdavanter el bon amie Josep Maria Tarrasa. Es lliuraven aparells de T.V., matalassos, aparells per algunes invalideses, cadires de rodes, i altres obsequis', com per exemple costejar menjars extraordinaris amb motiu de festes assenyalades.

Una relació de les almoines o donatius en metàl-lic que es van rebre durant els anys 1961-1968, és la segiient: 1961: 159.978 PTA (compren un llegat del senyor Suances de 128 015 PTA) 1962: 1963: 1964: 1965:

47.369 47.077 70.405 46.198

PTA PTA PTA PTA

1966: 137.105 PTA (compren un ingrés de 28.980 PTA, referent a butlletes de Lotería Nacional, els premis dels quais no van ésser réclamais).

1967: 1968:

3 7 . 9 3 0 PTA 7 4 . 5 7 4 PTA

3. Diferents llegats 3 . 1 . L ' H E R E N C I A DE J O S E P F R A N C I S C O DE V l L A L L O N G A , C A N O N G E AMB DIGNITAT D ' H O S P I T A L E R

Era un canonge que va cedir tot el seu patrimoni a 1" Hospital, perqué el seu producte anés destinai a subvencionar la creació i manteniment d'una plaga de metge resident, per a poder atendre les urgències, tant de dia com de nit.

Aquest clergue havia estat vocal administrador de l'esmentat establiment, des de l'any 1770 fins el 1783. Per tant, coneixia la necessitai d'una millora assistencial, per la gran afluència de malalts accidentats, que en aquell temps arribaven a l'Hospital, sobretot, treballadors de les obres del port. que algunes vegades també feien torns de nit.<23) Llavors es va creure oportú implantar un servei d'urgències. Així i mitjanfant el compromís de Vilallonga, es convocà el corresponent concurs, i la (23) AHH. 1 libre Resolucioiis de V.Administrado de l'Hospital 1769-1806, Sen(108)yal - Llibre manuscrit, Hospital, antigüedad, propiedad, construcción y varias noticias, 1837, doc. núm. 43.

plaça va ser adjudicada al doctor Joan Vives Rubio, metge que exercia a Constantí. Va morir el 8 de juliol de 1809, víctima de l'epidèmia de tifus exantemàtic, que va patir Tarragona.' 24 ' En aquest assumpte del nomenament de metge resident hi va haver algunes discrepàncies entre els membres de la Junta de 1'Hospital, sobretot per la pressió que exercia la Corporació Municipal sobre els seus regidors. Van ésser desavinences, que van portar a que el vocal eclesiàstic, senyor José Zaragozano, manifestés en la sessió administrativa del dia 1 de juny de 1802, el següent: "... que los Administradores de este Hospital, en força de las facultats, que los competeix com a tais, independents deis Cossos que los anomenan, poden y deuhen resoldrer y determinar tot lo concernen al mayor regim del Hospital, y a la mes puntual assistencia deis malalts, assent responsables en conciencia per si mateixos a cumplir dita obligacio, en tot lo que entenen correspondrer a la mes puntual assistencia deis malalts, al adelantament en los lucros, vendas y entradas del Hospital..."

Vuit dies més tard, el 9 de juny de 1802, es celebra una nova reunió de 1'Administrado, per prendre un acord definitiu. El canonge Vilallonga presenta un escrit, "obligacions del nou metge per lo Hospital de pobres de Tarragona" segons el quai es compromet a satisfer el cost d'aquesta nova plaça de metge.

Així mateix ho va deixar ben ciar en el seu testament' 25 ', signât el 9 d'agost de 1805, que diu "...de tots los altres bens meus haguts y per haber fas e instituesch Hereu al Hospital de pobres malalts de la present ciutat de Tarragona, ab las precisas condicions següents: ...que en atencio de no haberlos donat ja en vida el salari corresponent ais seus serveis, se haga de pagar anualment cent lliuras a cada una de mas criadas (Teresa Rosines y Ignes Costa) mentres viuran; y fer que lo metge y lo cirurgia del Hospital las visitian sens estipendi quant sie menester. ...que per pretext algún no podran los Administrador del Hospital permetre que habiti fora del Hospital lo metge; pues est lo principal motiu de ferio hareu. ...que en cas que no vulla acceptai" la herencia, fas hereu al convent de monjas Capuchinas de la Ciutat de Mataro."

Entre els béns immobles que composaven 1'herencia, hi havia una casa al carrer de les "Monjas Delcalzas", i dues a la placeta de Sant Joan, adquirides per Vilallonga el 1802, les quals afrontaven per darrera a la muralla. Pero, amb el setge que va patir Tarragona a la Guerra del Francés, aqüestes cases, a I'igual que les altres contígües, van quedar destruïdes i assolades del tot.

Aquest pati que quedà, passà a ser propietat de 1'Hospital.' 26 ' (24) ADSERÀ MARTORELL, Josep: Joan Smith i Sinnot, director del Port modem de Tarragona (1800-1809). Tarragona 1993.

(25) ADSERA MARTORELL. Josep: El Dr. Joan Vives Rubio, primer médico residente. Comunicado presentada al IV congrès d'Historia de la Medicina Catalana, Tarraaona-Poblet 1985, pàg. 23 (26) AHH. llibre manuscrit, Hospital antigüedad, propiedad, construcción y varias noticias, 1837. Vegeu doc. núm. 43, Testament del Muy Ilustre Josep Francisco de Vilallonga.

Diu el testament de Vilallonga, que "las criadas fossin a la habitado de la casa mes gran de las dos que tinch a la Plazeta de Sant Joan " Referent a la casa del carrer de les "Monjas Descalzas": "te una pluma de aigua per la servitud de ella, y aun no se encontra document de la concesio de dita aygua, segons varios informes de personas ansianas y fidedignas, la condona gratis limo. Sr. Arquebisbe de este Ciutat, atenen los grans , ï , " ' P ™ gastos Tarragona." ^ ° ° En resum, la fundado feta per Josep Francisco de Vilallonga va èsser d una plaça de metge résident, que habiti a l'Hospital". Constitueix el primer pas d un Servei d'Urgències pròpiament dit. a

0 n g a

feU de

D i r e C t 0 1 C

p n n c i p a 1

n d U C d

d e

£ r l 0 S

l a S

& y g U a S

s

a

l a

o

s

C m t a t

d e

3.2. L'HERÈNCIA DE GASPAR DE CASAS I FLEIX L'AFER DEL MAS DE CASAS

Tnn-nann v . ° " § P P l'Ajuntament de ® , ' intervenir en diverses confissions, sobretot les referents a Obra del Port. Tambe va èsser vocal de la Junta Administrativa de l'Hospital, en morir, va deixar tots els sens béns a aquesta institució ' ri.no A , l T ' els notaris Francisco Albmana i Josep Busquéis. Seguidament, fou acceptada per l'Hospital carrer w f ™mobles més importants, cal fer constar una casa al Mas deCasas' ^ ^ ' ' coneguda per En el seu testament, disposa que: "...en el cas de morir sens filis y ab intestat, que deis bens, pagats sus l e c t de d e dit S patrimoni, :' ' pias, per sufragil odes d sa e u tanima esy carrechs sia per fundacions germans, pares avis, muller y demes que tinga obligado a Deu pregai segons se van observan, las pias fundacions que conceptuaba mes a proposït pre e n t S l t ' ° " * ^ la S P

g 0

n

L

D

d e

f

C a S a S

f

U

U

d e l s

r e

i d o r s

e r

e t u s

d e

V a

d0naC1Ó

6 5

V a f e r

e l

1 0

d e

j u l i o 1

S l t U a d a

a g i

l 0 S

r e S t a n S

d C

S U S

d e

a

1 8 1 0

d a v a n t

p a r t l d a

b C n S

T ^ l'J**

H

d e

P a g a t s

S p Í t a l

d e

l a

P i n e d a

t a m b e

S a

t o t s

P a U

S a n t a

T e c l a

piesent Ciutat los senors Administradors han tingut a be acceptai" la preP s Í = : . ' « y els pacLa descripció de la finca de la Pineda és la següenf "... una hacienda ab son mas situada al terma de la Pineda, cual mas y hacienda terre'de Kerag de?Gaspar ^ * de Casas, ^ de tinguda ^ ^ 38 jomáis ™ podi < ™mesXo^menos s , aby Quan lo Pio Hospital se incoipora de la antedicha Hacienda ab son mas estaba aquest cuasi inhabitable, y la hacienda, la major part herma, y aixi es que ha expensas de aquest Hospital se han fet plantadas de viñas, oli vers, gïrofeTy C

r

S

a

d

d

m i l l 0 r

& l t r e S

m 0 d 0

q u e

e n

d r e t

d e

h a

a

a

l l 0 c h

o l

a b

s

(27) AHH. llibre manuscrit, ibidem, doc. núm. 54, Patis de casa en la plaçoleta de San, Jean.

dames arbres. Corn igualment a expensas del mateix Hospital se ha millorat dita Hacienda ab vanos marges y parets, y la casa ab las obres seguenteEn una habitacio mol bona y capaz per fer continua residencia, lo masover ab sa familia, en una botiga per grans, en bon tarrat, en un seller, en un de SÌStema gran y ^ S ? 0 0 ^ ^ «na hera mol Aquesta (inca va èsser molt útil per a l'Hospital. No solament subministrava la fruita, verdura i la carn del bestiar, sino que amb la venda d'altres productes, s obtemen valuosos ingressos.

Aquesta propietat estava situada on està avui el Polígon Industriai, amb una superficie de 42 jornals.

L'Hospital, en diferente époques, hi va fer importants millores, com per exemple la reparacio, el 5 d'octubre de 1815, de la façana del mas, el qual amenaçava ruines. Per aquest motiu, es va col-locar un escut de pedra que ara es guarda a la paret del vestibul de l'Hospital.

Una altra millora va ser la d'incrementar el regadiu. Fins llavors es Z T f S " ! , U n a m i " a c o n s t r u M a el 1782. L'Hospital en va construir una t i n ' , S p r ^ S h f V e r d 6 m a n a t 6 1 c o r r e s P o n e n t permis ais frares de Scala Dei, que des de molt antic, tenien jurisdicció sobri aquest afer de les aiguës

aiguas naixents" del Camp de Tarragona. Després, el Reial Patri-

CatalUnya (Loctubre deTsTv"' " C ° n C e d Ì 1 ' r a P r o v a c i ó - Era el 25 Una altra de les millores, va ser la plantado d'arbres. L'any 1840 es van plantar 72 nous garrofers.

Segons un inventari de 1829. hi havia "880 garrofes, 309 oliveras 73 S S 5 2 ^ T 6 ametl,eS' 12 arbreS fmites"- E n t0tal L 2 8 3 - b r e s ' - s e A més, a part de l'oli, vi i verdura del temps, l'Hospital obtenia blat oidi, laves, moresc, mongetes, carn de xai i de porc C 4 l ! Í t a q U e V a C O r r e S P ° n d r e a l'Hospital el 1829, va ser valorada en 4.160 rais, i la corresponent a l'any 1855 ja sumava 10.723 rais Cal tenir en compte que aqüestes quantitats només eren la meitat del que realment es recoma, degut al sistema de "mitges". L'escriptura referent a l'arrendament deiaes pacte que tote els fruits que Deu donava en dicha hacienda, deuran parP tirse entre el mitger y la Administrado per igual."

El 1837, el dia 24 d'abril, per disposició de la Diputació Provincial es va incoar un expedient per a incloure aquesta finca - q u e fins llavors pertanyia P Y al terme de la Pineda-, al terme de la ciutat de Tarragona ^ El 8 de novembre de 1853 es va vendre una petita part per al tracal de la lima del feigcarril que estava construint. ' 1856. P e i 0 ,

d

1gfeU

d e r a S S U m p t e v e ara

< quan

rEs

t a t expropié la finca, el

3.2.1. Expropiado del Mas de Casas per l'Estât el 1856 Per la llei de 1' 1 de maig de 1855, l'Estat confiscà la finca i la posà a subhasta. Va ser rematada a favor del senyor Antonio Sánchez, veí de Madrid, que la va cedir a Jayme Gasset i Riba, natural de Puig-pelat i veí de Tarragona, com a millor postor, per la quantitat de 148.500 rals, a pagar en quinze pagues.

El Registre de la Propietat, en el llibre 100, fol. 86, finca núm. 1554, diu el següent: "D° Jaime Gasset y Riba, del comercio y vecino de esta Ciudad, adquirió esta finca por venta que en dos distintas Escrituras otorgó a su favor el Juez de Primera Instancia, autorizadas ambas por el notario Vicente Fontanilles, en 25 de septiembre y 17 octubre de 1856...

En esta finca no aparece gravamen con alguna obligación, escepto la responsabilidad que pueda caberle por la parte que falta pagar del precio de su adquisición, del cual solo consta el registro de haberse satisfecho el primer plazo."

Hi ha una nota marginal que diu: "La mención que en la adjunta inscripción se hace de estar afecta la finca... se cancela de oficio por haber incurrido en caducidad a tenor del artículo 355 del Reglamento Hipotecario.

Tarragona 6 abril 1949."

Aquesta finca, constitueix la trista historia del "Mas de Casas". L'Estat el 1856, expropié la propietat que estava en plena producció. Fins llavors, els ingressos que produía eren destinais a cobrir les despeses deis pobres malalts de 1'Hospital. Es va vendre en pública subhasta. Un postor, veí de Madrid, va optar per ella, que l'adjudicà a un comerciant tarragoní, el qual sembla que només va pagar el primer termini del que s'havia estipulat, o sigui, una quantitat molt inferior del valor que produ'ía la finca durant un any. (29)

3.2.2. La casa del carrer Major Aquesta casa feia cantonada amb el carrer de l'Abat. La distribució era la següent: "Una botiga, dos habitacions al primer pis, una a la part del devant y altre detras. Dos habitacions al segon pis, una a la part del devant y altre detras. Dos habitacions al tercer pis, una a la part de devant y altre a la part de detras. Y un cup gran, al costat y dins la entrada de la escalera, per la cual se puja ais expresats pisos.

Esta casa, quant la heredà 1'Hospital, era molt vella y decaiguda, pero en 1828, a expensas del mateix Hospital, se remonta novament y se construí a la moderna, cuals obras costar 9.781 en varias partidas.

Signà las facturas el mestre de casas Magín Tomas."' 3 0 ' (29) AHH, ibidem, doc. núm. 38.

(30) ADSERÀ MARTORELL, Vegeu: La herencia de Gaspar Casas y Fleix, propietario de! Mas de Casas, "Diario Español", 18 de setembre de 1969.

El escudo de piedra del mas de Casas vuelve a! Hospital. El edificio, aparte de artísticos arcos en su interior, está construido por sillares romanos, "Diario Español", 21 de setembre de 1969. Treball réduit a "Hoja del Lunes", de Barcelona, 29 de setembre de 1969.

3 . 3 . L ' H O R T DEL SAFRANER I EL SEU AFER

Fins ara, en el padró d'Impostos de Béns Immobles (I.B.I.) de l'Ajuntament, hi figura a noni de l'Hospital una finca del terme de la Pineda, de la qual la Fundació hospitalaria no en té cap referència. Aquesta irregularitat ens va inclinar a remoure per a esbrinar què hi havia de veritat en aquesta qiiestió.

Com a fruit de la investigació, hem de dir els segiients punts: La senyora Maria Almenara Fortuny va morir el 10 de juny de 1942.

Abans havia fet testament dels seus béns, el 23 de maig de 1935, davant el notari Francisco Faura Ubach.

Per voluntat de la testadora, l'herència es dividí en tres parts. Els beneficiaris foren: 1. L'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

2. L'Asil de les Germanetes deis Pobres.

3. Queda com a usufructuaria la seva germana. Morta aquesta, ho eren els seus nebots, els quals residien a Barcelona.

Un any després de la seva mort, el 3 de juny de 1943, davant el notari Pascual Mas i Mas, es fa l'escriptura de partició de l'herència. Assisteixen com a liquidadors i comptadors, l'alcalde de la ciutat, José Macián Pérez; el reverend José Vallés Barceló, en representació de l'Hospital; la reverenda Mare Encarnación Farras Vidal, en representació de l'Asil de les Germanetes dels Pobres, i la senyora Josefa Almenara Fortuny.

El contingut de l'herència, a part de diversos títols de "Deuda Amortizable" i "Deuda Perpetua", hi havia uns béns immobles.

D'aquests béns, s'adjudiquen a l'Hospital, una casa de la Rambla de San Carlos, núm. 63, i la meitat indivisa d ' u n a casa de la Baixada de Misericòrdia, núm. 4-6, cantonada amb el carrer de la Palma. Així mateix, se li dona una pega de terra, que corresponia a una tercera part de la finca matriu, situada a la partida de "Tercera Parellada", d'aquest terme municipal, entre la carretera de Reus i València, darrera la gasolinera que avui hi ha a la dreta, sortint de Tarragona.

Era una finca molt abellidora. Estava prop de la ciutat. Hi havia un pou, el "pou del Safraner", el qual subministrava aigua ais propietaris del voltant.

Va donar Hoc a moltes qiiestions. Era aquella època que comengava l'adquisició de finques rustiques, per després vendre-les a industries que volguessin instai-lar-se aquí.

Una de les primeres qiiestions va ser, que el 2 de gener de 1957, el senyor Antoni Salas González va adquirir una pega de terra, partida la Pineda, de cabuda 84 àrees i 84 centiàrees. (31) No sabem si aquesta compra es va fer per propia voluntat, o bé a compte d ' u n tercer, com així es desprèn.

Per altra part, el mes segiient, el 7 de febrer de 1957, segons les actes de l'Administració de l'Hospital, aquest establiment devia un préstec hipotecan de 200.000 PTA, amb la garantía de l'Hort del Safraner i la casa del carrer de

(31) AHH, llibre manuscrit, ibidem, doc. núm. 50.

la Palma. Es tenia el propósit de cancel-lar aquesta hipoteca, posant a la venda l'expressat hort.(32) Tres mesos més tard, el 9 de maig de 1957, es torna a parlar de l'assumpte. El rendiment que donava la finca només era de 4.000 PTA anyals, i les despeses pujaven a 9.000 PTA per tant el déficit era de 5.000 PTA anyals.

Llavors és quan, l'alcalde senyor Sanromá, al mateix temps vocal de la Junta Administrativa de l'Hospital (33) proposá que: "está dispuesto a adquirir dicho huerto siempre que sea a un precio razonable. Intervienen los demás vocales y también el señor administrador, proponiéndole el precio de 250.000 ptas. El señor Sanromá lo cree excesivo, pero con deseo de llegar a un acuerdo, propone hacer una permuta a base de ceder un terreno propiedad del Ajuntamiento, situado entre vías, cerca de la Universidad Laboral, a base de valorar el palmo cuadrado a 0,75 ptas., hasta llegar a la mencionada cantidad de 250.000 ptas. con que el Hospital valora el repetido huerto. Se acuerda aceptar la idea." (34) La finca objecte d'aquesta permuta l'havia comprat el senyor Salas González uns mesos abans.

L'any següent, després de quedar lliure la finca de la cárrega que suposava uns drets que tenien alguns ve'íns per subministrament d'aigua del pou abans esmentat, es va poder dur a terme la permuta proposada per l'alcalde Sanromá. Pero, des d'aleshores, no apareix com a interlocutor l'Ajuntament, ni el senyor alcalde com a tal. En el seu lloc, intervé el senyor Antoni Salas González, el qual, com hem dit, havia obtingut la finca de la Pineda l'any anterior.

3.3.1. Permuta de l'Hort del Safraner amb una finca de la Pineda La Junta de 1'Hospital, el 29 de setembre de 1958, acordá fer permuta de la finca Hort del Safraner -que era el resultat de l'agregació de dues finques limítrofes-, amb la de la Pineda.

L'acta de 1'Hospital corresponent al 29 de setembre de 1958, diu: "Aceptadas por el señor Antonio Salas González, las condiciones propuestas por la Junta Administrativa del Hospital, ésta acuerda por unanimidad, proceder a la permuta de las siguientes fincas propiedad del Hospital: Pieza de tierra sita en Tarragona, Partida Tercera Parellada, inscrita al tomo 615, folio 230, finca 6.737, inscripción 2a.

Pieza de tierra, sito en esta Partida Tercera Parellada, inscrita al tomo 619, folio 95, finca 6.875, inscripción I a .

Con otra finca, propiedad de Antonio Salas González, compuesta de una pieza de tierra sita en el término municipal, partida Pineda, inscrita al tomo 519, folio 35, finca 2.720, facultando el decano D. Pedro Batlle Huguet

(32) NA. Vegeti l'escriptura de compravenda atorgada per Josep Rovira Vallverdû, a favor d'Antoni Salas Gonzalez, Tarragona 2 de gener de 1957, davant el notari Luis Félez Costea.

(33) AHH, Llibre cl'Actes 1957, fol. 180.

(34) NA, el senyor Sanromà fou alcalde de la ciutat des del 6 de febrer de 1955 al lOde novembre de 1961.

para que en nombre del Hospital otorgue la correspondiente Escritura ante el notario Luis Felez Costea de esta Ciudad." <35) En efecte, el mes segiient, el 27 d'octubre de 1958, l'Hospital adquireix a títol de permuta la finca de la Pineda, la qual tenia una superficie de 86 árees, 84 centiárees. (36) L'any segiient, el 5 de mar? de 1959, l'Hospital pren l'acord de "Habiendo llegado a un acuerdo con el Excmo. Ayuntamiento para la venta de los terrenos que fueron motivo de la permuta con D. Antonio Salas González, situados en la partida de la Pineda, inscrita al tomo 519, fol. 35, finca 2.720, se acuerda nombrar al señor Sanromá para que en nombre del Hospital de San Pablo y Santa Tecla, pueda firmar la Escritura de venta." (37) Sembla que existia per jpart de l'Ajuntament, el ferm propósit de segregar aquesta finca en varíes parcel-les. L'Hospital, després de donar plens poder al senyor Sanromá, no va intervenir més en aquest assumpte. Així consta en una copia del certificat autoritzant-lo a poder alinear, part o tota la finca. Del possible producte obtingut per aqüestes rendes, no he trobat cap referencia comptable en els documents de l'Hospital.

El document, que nomena el senyor Sanromá amb plens poder per aquest afer, diu: "Pedro Batí le Huguet. Decano de la muy Iltre. Junta Administrativa del Hospital de San Pablo y Santa Tecla de Tarragona, certifica: Que por acuerdo de esta Junta Administrativa celebrada el día 5 de Marzo de 1959 y en virtud de relaciones jurídicas preexistentes entre este Pío Hospital y D. Rafael Sanromá Anguiano, Alcalde de Tarragona, se autoriza a dicho Sr. para que en nombre de este Pío Hospital de San Pablo y Santa Tecla pueda enajenar parte o toda la superficie de la finca propia de esta Entidad de cabida 84 á., 84 ca., lindante al norte con Daniel Martro Montané, al sur con vía férrea de Valencia a Tarragona, al oeste con Antonio Salas y Antonio Mañé y al oeste con sucesores de Alberich, inscrita al tomo 519, folio 35, núm. 2720, perteneciente al Hospital por permuta con D. Antonio Salas González, mediante escritura ante el Notario D. Luis Félez el 27 Octubre de 1958. Dicha enajenación puede efectuarla por los pactos y condiciones que tenga por convenientes y a la persona o personas que igualmente tenga por convenientes, confesando, recibiendo o como quiera el precio.

Y para que conste, a petición de parte interesada, se expide la presente en Tarragona a seis de Marzo de mil novecientos cincuenta y ocho."

(35) AHH, Llibre d'Actes 1957, fol. 182.

(36) A H H . Llibre d'Actes 1957, 29 de setembre, fol. 184r.

(37) NA, des de llavors, aquesta finca figura Inscrita a nom de l'Hospital. Diu un recent certificat, expedit el 2 d'abril de 1997. peí Registre de la Propietat núm. 3 que "¡afinca registrada n°2720 de Tarragona aparece inscrita a nombre del Pío Hospital de San Pablo y Sta. Tecla de esta Ciudad, a título de permuta en virtud de Escritura autorizada por el notario de esta Ciudad, D. Luis Félez, el veintisiete de octubre de mil novecientos cincuenta y oclio, que motivó la inscripción 22° de la finca 2720, folio 107, del tomo 519 del Archivo, libro 165 del Ayuntamiento de Tarragona."

Llavors, els nous propietaris de la finca no van fer el traspas del títol de propietat, i així ha continuat a nom de l'Hospital fins ara.

D'aquesta manera, el senyor Sanromà, alcalde de Tarragona, tenia plens poders per la compra i venda d'aquella propietat de l'Hospital.

A m b tot això, aquesta finca rústica, obtinguda per l'Hospital pel sistema de permuta, es va agrupar amb altres, formen una sola propietat.

"Doña Natividad-Mercedes Mota Papaseit, registrador accidental del Registro de la Propiedad de Tarragona n° 3, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

Certifico: Que en vista de la solicitud que precede, he examinado en lo necesario los Libros del Archivo a mi cargo y, de ellos resulta: Que la finca a que dicha solicitud se refire, registrai 2.720 de Tarragona, aparece inscrita a nombre del Pío Hospital de San Pablo y Santa Tecla de esta Ciudad, a título de permuta, en virtud de escritura autorizada por el Notario de esta Ciudad, Don Luis Félez el veintisiete de Octubre de mil novecientos cincuenta y ocho, que motivó la inscripción 22 a , de la finca 2.720, al folio 107, del tomo 519 del Archivo, libro 165 del Ayuntamiento de Tarragona, cuya inscripción literalmente fotocopiada aparece reflejada en las hojas de papel común rotuladas con los números uno y dos; que la descripción de la finca resulta de la inscripción 20 a y nota de segregación al margen de la inscripción 22 a .

Lo que antecede esta conforme con el Registro, y sus asientos, a lo que me remito, y no habiendo ningún otro de que certificar de la clase que se pide, vigente en el libro de inscripciones ni pendiente de despacho en el Libro Diario, expido la presente extendida en esta única hoja de papel especial distribuido por el Colegio de Registradores, y en dos hojas de papel común, que debidamente diligenciadas y rubricadas, se acompañan a continuación, en Tarragona, a dos de Abril de mil novecientos noventa y siete."

3.3.2. Agrupado de finques i posterior venda a "Siata Española", per una mica més de dos milions de pessetes El 5 de setembre de 1959, els propietaris de les finques, senyors Antoni Salas González, Antonia Maria Cots, Josefa Maria Torrents, i l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, van autoritzar al senyor Sanromà, amb plens poders, per poder agrupar les finques, formant així una sola propietat, amb una superficie total de 55.142 m 2 . Aleshores, es va vendre a "Siata Española, S.A." pel preu escripturat de 2.178.207 PTA. S'inscriu en el Registre de la Propietat el 25 de novembre de 1959. (38) La finca, corn j a s ' h a dit, tenia una superficie total de 55.142 n r , la part que aportava l'Hospital era de 4.191 n r , o sigui, prop d ' u n deu per cent. (39) A l'Hospital, fins el mes de marg de 1997, no hem trobat cap referencia de la venda d'aquesta propietat.

(38) AHH, Llibre cf Acres 1959, 5 de mar?, fol. 185r.

(39) NA, l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla era el titular de la finca núm. 8393. i mitjan?ant escriptura autoritzada pel notari Carlos Alonso, el 16 de maig de 1959. es fa una agrupado amb les tres propietats esmentades, resultan! així la finca registrai núm. 8294, que el 25 de novembre es ven a "Siata". (Certificació.

Registre Propietat de Tarragona núm. 3, finca núm. 8394-18393, Tarragona, 18 de juliol de 1997).

4. Referencia d'altres finques propietat de l'Hospital Hi ha dues finques, les quals mereixen ser citades, encara que en tenim poques dades.

Una, és la referent al terme Primera Parellada. Consta que el 18 de gener de 1690, Josep Toda de Cornudella, va vendre amb pacte de retro, al reverend Josep Anton Valls i Panducho, dignitat d'ardiaca de Sant Lloren?, del capítol eclesiàstic tarragoní, pel preu de 370 lliures, tota aquella peca de terra d'horta, partida dita Primera Parellada, la qual "pesa se te en alou y domini de dita dignitat, a cens de 14 diners cada any."

Uns anys més tard, el 30 d'agost de 1759, Josep Toda i Flix, fili i hereu universal, deixà a l'Hospital de Santa Tecla, l'heretat que tenia a Tarragona.

En aquest llegat estava inclosa aquesta pega de terra. Llavors, l'Hospital redimí el cens que hi havia. El capítol "reveneraren, transferiren y transpasaren a favor de l'Hospital la sobre dita finca."(40) Una altra finca del terme Volta o Tercera parellada, provenia de la marmessoria de Francisco Jové, canonge del capítol eclesiàstic de la catedral de Lleida.

El testament d'aquest senyor, diu el segiient: "Poseheix lo Hospital per la marmosseria, una peca de terra de tinguda de un jornal y un curto, de horta, situada a la Volta o Tercera Parellada, que vuy (1793) la te arrendada Agusti Gassull per lo preu de 50 lliuras anuals, cual pesa de terra es posa, fins el any 1751, entre els censáis de dita marmoseria, y desde dit any endevant, se troba descrita en los llevadors entre las demes propietats.'" 4 " Consten, en diferents actes de l'Hospital, dades sobre el deute que tenia el capítol de Lleida referent a aquesta marmessoria.

5. L'Herència de José Piqué Gibert Sis anys després de la mort de la senyora Almenara, o sigui el 16 de maig de 1948, va morir el senyor José Piqué Gibert, propietari i perit agrícola.

Va nomenar hereu universal de tots els seus béns a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, el qual, el 2 de novembre del mateix any, acceptà el llegat.

L'Hospital va ser representat pel canonge Josep Vallés Barceló, degà de la Junta. (42) A part de nombrosos valors, títols, accions, també hi havia molts béns immobles, uns a Tarragona, i altres a Torredembarra, Creixell i Arbog.

Els de Tarragona eren: - una casa a la plaga de la Font, núm. 10, la qual tenia també una altra fagan a al carrer de darrera, Sant Domènech.

- una casa al carrer de Cuirateries, núm. 18.

(40) NA. a l'Hospital, Fins el mes de març de 1997, no hem trobat cap referència de la venda d'aquesta propietat (41) AHH, Llibre majorée la Marmoseria. fol. 48.

(42) AHH, Llibre manuscrit, ibidem, document nùm. 63.

E1 dia 13 de m a i g d e 1977, d e s p r é s de m o l t e s difìcultats, les obres d ' a m p l i a c i ó de l ' H o s p i t a l es van e m p r e n d r e a b o n ritme. En la f o t o g r a f i a es pot apreciar la part n o v a q u e s ' e s t a v a construint. la qual c o n n e c t a v a a m b la q u e q u e d a v a de l ' a n t i c edifici.

Es pot apreciar q u e la t a f a n a de la part n o v a està totalment aixecada. En la part velia es pot distingir a la paret q u e c o r r e s p o n a la capella. una biistia on els devots dipositaven regularment petites a l m o i n e s , i t a m b é la llinda de p e d r a de l ' a n t i g a porta d ' e n t r a d a a dita capella des de la R a m b l a Velia.

DON JOSÉ PIQUÉ GIBERT PERITO Falleció

en habiendo

el

día

AGRÍCOLA de

recibido

ayer los

(E. P.

a la Auxilios

edad

de

73

años,

Espirituales

D.)

Su d l b a c e a testamentario, a l participar a sus a m i g o s y conocidos tan doloroso p é r d i d a , les r u e g a le tengan presente en sus oraciones y se s i r v a n asistir a l sepelio q u e tendrá lugar m a ñ a n a , lunes, día 17, a las 10 y m e d i a , p a r a a c o m p a ñ a r el c a d á ver d e s d e l a c a s a mortuoria, P l a z a de J o s é Antonio, núm. 10, a la p a r r o q u i a l i g l e s i a de

San

Francisco

y

de allí a su última m o r a d a ,

por cuyo f a v o r Ies

quedará

agradecido.

T a r r a g o n a 16 de M a y o de 1 9 4 8 No se invita particularmente.

El Emmo.-y Rvdmo. Sr. Cardenal Arzobispo de esta Archididcesis se ha dignado conceder indulgencias en la forma acostumbrada.

- una casa al carrer de Sant Pau del Port, núm. 14, que fa cantonada amb els carrers Reial i Rebolledo.

- a més una peça de terra a la partida del Rech Major.

En l'article 14 de l'escriptura, el testador diu que: "la venta de bienes inmuebles hereditarios se haga en subasta pública en esta Ciudad, anunciándose con 20 días de antelación en los periódicos diarios de esta localidad, previa tasación de los bienes por los péritos."

No ens consta que es fes així.

Aviat, la casa de la plaça de la Font, la van festejar per comprar-la. El 25 de març de 1959 van oferir per ella la quantitat de 475.000 PTA. A nivell deis membres de la Junta hi va haver diferents parés. El degà deia que no s'hauria de vendre "toda vez que su poco rendimiento y actuales alquileres bajos, permite aun a través del tiempo, revalorizar el inmueble, ya sea efectuando obras o eventuales cambios en el piso, todo lo cual redundaría en poder proponer una venta ventajosa más adelante."

Llavors, considérant que en aquel] moment l'Hospital no precisava d'aquests diners "se acuerda no vender el inmueble." <43) Però més tard, el 27 de gener de 1962, té Hoc la venda a favor d'Antoni i Maria del Carme Armengol Fibert, legalitzat pel notari Puig Salellas. El preu va èsser de 475.000 PTA quantitat molt inferior a la que es cotitzava al seu entorn.

L'any següent, es va dir que un sol habitatge de la casa, es va vendre per un preu aproximat al que havia costat tot l'edifici.

6. LIegat del senyor Leandro Lauces A finals de l'any 1959 es va rebre un llegat del senyor Leandro Lauces Gayon, de Barcelona, l'Hospital acceptà el llegat. Se li imposava l'obligació de celebrar dues misses cada any en sufragi de F ànima del testador, i que els interessos que produïa aquesta herencia, es destinessin a satisfer necessitats de l'Hospital.

Llavors la Junta tenia el propósi! de portar a terme la nova clínica, i per tant acordà que la quantitat que li correspongués, es podría emprar per obres, perqué "producirían mayores intereses que tenerlo depositado en un Banco, con lo cual no se desvirtuaría la voluntad del bienhechor."

L a n y següent, el 27 de febrer de 1961, es va liquidar l'heréncia. El résultat obtingut va ser de 128.015 PTA, després de deduir 10.000 PTA, per despeses que van justificar els advocats.

Aquesta quantitat va servir com a punt de partida. Encara no hi havia pressupost, però l'arquitecte estimava que pujaría 4.000.000 de PTA 7. Venda del Teatre Principal. 28 d'octubre de 1964 EN UN PRINCIPI LA JUNTA APROVÀ NO VENDRE EL I'EATRE PER A UNA POSSIBLE AMPLIACIÓ DE L' HOSPITAL

El Teatre Principal, propietat de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, era molt antic. Hi ha dades de 1636. Els beneficis es destinaren al manteniment deis malalts de l'Establiment. <44) Era el 7 de novembre de 1956 quan s'havia acabat el contracte amb el llogater del Teatre Principal. El seu empresari, senyor Brotons demanà la seva renovado, oferint un augment del preu de llogater, i el compromis de no projectar pel-lícules que poguessin ser titllades d'immorals, sotmetent-se a una censura per part del mateix Hospital.

La Junta discutí sobre els avantatges que representaría si s'accedís a la proposta de l'esmentat senyor Brotons. Fins i tot, es va examinar la possibilità! de posar-lo a la venda. Finalment, considérant que en un futur no Ilunyà es

(43) AHH, Escriptura atorgada pel notari Fernando Sequeros Valle, el 2 de novembre de 1948.

(44) AHH. Llihre d'Actes 1959, 25 de març. fol. 186v.

Fagana de Pantic Teatre Principal.

Es va vendre l'any 1964, per pagar les despeses que s'havien fet a l'Hospital.

podria necessitar el locai del Teatre per a l'ampliació de les dependències de l'Hospital, per unanimitat es va aprovar ratificar-se amb la resolució adoptada anteriorment de no renovar el contracte i esperar la sentència del plet que hi havia amb el Tribunal Suprem, perquè, aixi, en cas de ser favorable, es posarien a disposició de l'Hospital els locals ocupats pel Teatre.

Això va trigar a fer-se, però al final hi va haver sentència. El 5 de març de 1959 el vocal de la Junta, senyor Sanromà, va dir que segons li havia comunicat l ' a d v o c a t de l'Hospital, senyor Ixart. el dia 16 s ' a c a b a v a el termini de desnonament, i per tant era el m o m e n t de decidir el desti que havien de donar al locai, perquè de tenir-lo tancat, sense fer us d'eli, representava una pèrdita econòmica. Brotons estava disposât a un aplaçament

condicionat, sense que això signifiqués un nou contracte. Es va acceptai", però amb la condicio especial de que es pogués desallotjar-lo quan intéressés a l'Hospital.

Al cap d ' u n s mesos, 1' 1 de juny de 1960, consta que "se pide al arquitecto señor Zaragoza un anteproyecto para convertir el Teatro Principal en dependencias de este Hospital, tal como ya se tiene ideado anteriormente, a fin de que se permita realizar gestiones oportunas a cerca de ciertas personalidades de Madrid para la consecución de un préstamo para dicho fin."

Degut a la pressió que feia 1'Ajuntament per qué l'Establiment arrangés la façana del carrer Conde de Rius, i també degut al deute del préstec de 6.000.000 de PTA, que tenia concertât amb la Caixa de Pensions, de la qual n'era conseller l'abans citât advocat senyor Ixart, préstec que es va establir amb motiu de fer importants obres d'ampliació, llavors, la Junta de l'Hospital, amb el vot influent del senyor Sanromà, vocal i alcalde de la ciutat, pren la decisió de vendre el Teatre Principal.

L'any 1994, vaig escriure el següent: "El setembre de l'any 1963, la propietat de l'Hospital estava gravada per un préstec hipotecan de 6.000.000 de PTA, al 5% d'interès, concertât per a poder dur a terme obres i instal-lar els estris necessaris, principalment per a poder atendre els malalts depenents de la Seguretat Social, amb la quai s'havia establert un concert per a la seva assistència.

Aquesta càrrega hipotecària afectava tota la finca de la F u n d a d o , Hospital i Teatre. Aquest últim ocupava una superficie d'aproximadament 600 métrés quadrats (29 x 26 métrés).

A m b la venda del Teatre es podria rebaixar l'import del capital i disminuir la despesa que representaven els interessos corresponents a la hipoteca.

L'advocat Ixart va proposar la compra del Teatre i l'edifici annex, amb façana al carrer Comte de Rius, que s'utilitzava com a residencia d'alguns treballadors del centre.

La quantitat oferta fou de 2.600.000 PTA, que posteriorment van augmentar unes 75.000 PTA més.

Aquesta venda es va efectuar el 5 de març de 1964, de manera que es va poder cancel-lar parcialment la hipoteca, amb una rebaixa de 2.000.000 PTA. Per a la resta es va demanar un nou crédit que només gravava l'edifici de l'Hospital i el pati interior, al mateix interés del 5% anual.

Quan es va projectar l'edifici de vivendes del senyor Ixart, van sorgir seriosos problèmes. Una vegada la construcció va acabar-se els conflictes encara foren més greus, i encara avui están per resoldre."

El nou propietari es va aprofitar del seu prestigi de lletrat a la ciutat, per imposar una série de condicions molt oneroses per a l'Hospital, com per exemple, la poca alçada del pas folgat a l'Hospital des del carrer Comte de Rius. Quan el degà Sr. Batlle rep informes de técnics en seguretat, perqué era necessari aixecar el citât pas, el senyor Ixart es va negar a fer-lo. Les cartes que es van creuar eren molt dures. Ens consta que l'afer li va produir al senyor degà un gran disgust. Es una qiiestió que encara continua pendent.

Aquesta és la trista historia del Teatre Principal. Tarragona va perdre un deis edificis més emblemátics de la ciutat. Encara avui hi ha molta gent que evoca amb nostalgia aquelIs moments d'esbarjo que el Teatre els va proporcionar. El míísic, el poeta, el literat, el bailan, tots tenien en aquest lloc el seu niu d'art. Els Jocs Floráis, l'Orfeó Tarragoní i les representacions de l'Ateneu, foren les principáis activitats culturáis tarragonines de tot el segle XIX i primer tere del XX. Molta gent recordem el nostre Teatre Principal.

Resum ele la venda del Teatre Principal 9 de febrer de 1963. El senyor Josep Ixart, advocat tarragoní, lletrat de 1" Hospital i conseller de la Caixa de Pensions, s'ofereix per comprar el Teatre.

25 d'octubre de 1963. El 16 es signa el conveni de compravenda amb el senyor Ixart.

29 de gener de 1964. S'ha fet l'alliberació hipotecaria de 2.000.000 de PTA del préstec que hi havia amb la Caixa de Pensions, segons operació efectuada el 23 de desembre de 1963.

13 d'agost de 1964. Es concedeix al senyor Ixart el "dret de vistes" des de Falgada que excedeixi a la que está projectada amb la reforma de 1'Hospital.

28 d'octubre de 1964. L' 11 de setembre es signa 1'escriptura de venda del Teatre Principal. (45) 8. Nota sobre el Teatre de comedies de Tortosa Referent ais teatres que tenien els hospitals per recaptar diners peí seu manteniment, un deis més propers a nosaltres, era el de Tortosa. Per aquest motiu vegeu l'obra de la senyora María Esperanza Casaus, El Hospital ele la Santa Cruz ele Tortosa. Nueve siglos ele historia, Tortosa 1997, pág. 141. En altres ocasions ja hem citat els Teatres Principal de Barcelona i el de Valls, i sobretot el de Tarragona. Diu la Sra. Casaus, "El Teatro ele Comedias no se edifica junto a los muros del Hospital." "El más antiguo Teatro tortosino estuvo situado en las casas deis Estudis. Era tradición, que arrancaba del medievo, que tanto el Teatro como otras diversiones públicas, solían destinar sus ganancias a los Hospitales y fines benéficos. Concretamente en Tortosa al Hospital de la Santa Cruz" Las ganancias de las comedias se invertían en ayuda del Hospital. Y en las procesiones iban dos niños con un platillo, cantando entre los fieles la siguiente canción que se hizo popular: Tan hi va qui no se ho pensa / Tan hi va qui no se ho creu / Una caritat / Per l'amor de Déu / Per 1'Hospital / de la Santa Creu." Més endavant la senyora Casaus diu: "El excenvento de los Padres Mercedarios de Tortosa estaba cerrado desde 1835 por la Ley de I o de Mayo de 1855, el estado se incauta de todos los bienes del clero regular, pero en 1848, el Ayuntamiento de Tortosa lo había cedido, (45) Vegeu ADSERÁ MARTORELL: El Dr. Batlle Huguet, degá de la Junta de VHospital (1955-1990), any 1992, pag. 21; La casa de convalescéncia de I'Hospital de Sant Pan i Santa Tecla (1815), i el Teatre Principal de Tarragona (1936), any 1994, pag. 93.

transformando la parte del convento en escuelas públicas, y la parte de la iglesia, en Teatro del Hospital de la santa Cruz. El Teatro se conocía con los nombres de la Merced y Teatro del Hospital, ya que las ganancias se destinaban a beneficio del Hospital de la Santa Cruz. El Ayuntamiento arrendaba el Teatro y dedicaba sus beneficios, que importaban algunas miles de pesetas al año, al Hospital de la Santa Cruz y a la Casa de Caridad. Alas 7'30 de la tarde daban comienzo les veladas. Se representaban obras de autores castellanos y catalanes, y en entreactos, bailes y piezas musicales. El Teatro del Hospital se puso a la venta en pública subasta el 25 de noviembre de 1878."

CAPÍTOL

V

PROPOSTA D'AMPLIACIÓ DE L'HOSPITAL. L'ANY 1961 L'INP S'INTERESSA PER LA COMPRA DEL TEATRE PRINCIPAL En diverses ocasions es van fer treballs per a la deguda adequació de l'Hospital antic, a les necessitats de cada moment.

Així, unes petites obres, van èsser per a instal-lar un menjador per al personal i familiars del malalts. A m b aquesta finalitat, el mes d'agost de 1952, l'Hospital ocupà l'antic pis on tenia l'habitatge el Dr. Battestini. Del servei d'aquest menjador, se'n va fer càrrec el mateix cuiner, el qual tenia contraete amb la cuina de l'Hospital.

Quatre anys després, el 3 d'octubre de 1956, es van fer les obres necessàries per a remodelar-lo i fer-lo més útil a les alumnes de l'Escola d'Infermeres.

La Junta "manifiesta su satisfacción por la mejora que supone para los empleados, que antes comían en rincones de la casa, y para los familiares de los enfermos, que lo habían de hacer en las habitaciones de la Clínica o en los «ofiss» de los diversos pisos."

Van èsser obres prou importants les de l'any 1961. Després també n ' h i van haver l'any 1972. Més tard, el 1975 és quan comencen els treballs de la primera fase de la gran ampliació i definitiva de l'edifici.

1. Antecedents referents a una possible ampliació de l'Hospital. Any 1956 L'any 1956, l'empresari del cine instal-lat al Teatre Principal, va demanar la r e n o v a d o del contraete que tenia amb l'Hospital, oferint un augment del preu del llogater.

A la Junta del dia 7 de novembre de 1956, es va considerar la possibilità! de posar-lo en venda, però es va creure millor esperar, j a que "en un futuro

no lejano se podría necesitar el local del Teatro para ampliación de las dependencias del Hospital." <46) Llavors també hi havia pendent una sentència del Tribunal Suprem. En el cas que fos favorable, es produiria el desnonament de dits locáis del Teatre, i passarien a plena disposició de l'Hospital.

Així va ser. El 5 de mar? de 1959 es té noticia de la desitjada resolució del Tribunal Suprem. El termini per a que el senyor Brotons desocupés el Teatre acabava el 16 de mar?. L'advocat de l'Hospital senyor Ixart, va dir que llavors era el moment de que "la Junta sepa el destino que va a dar al mencionado local, ya que si se limitase a tenerlo cerrado, representaría una pérdida económica."

L'1 d'abril de 1960, l'Hospital va prendre un acord important. Van comengar les primeres gestions per a l'ampliació de l'Hospital, aprofitant el Iloc que ocupava el Teatre Principal, que havia quedat lliure de llogater. Diu l'esmentat acord: "Recabar al arquitecto Zaragoza que haga con urgencia el anteproyecto de convertir el Teatro principal en dependencias de este Hospital, tal como se tiene ideado anteriormente, a fin de que se permita realizar gestiones cerca de ciertas personalidades de Madrid para la consecución de un préstamo a dicho fin."

El projecte no es va fer perqué aleshores es va establir una formal correspondència amb el Ministre de Treball. L'Hospital ofereix les bases per a un conveni sobre la qiiestió.

2. Carta del cardenal Arriba y Castro al ministre de Treball senyor Sanz Orrio. 18 de març de 1961.

Li ofereix les bases d'un conveni per a una ampliació de l'Hospital A l'arxiu de l'Hospital hi ha còpia de la carta que el senyor cardenal Arriba y Castro va dirigir al Ministre de Treball senyor Sanz Orio, el 18 de març de 1961.

Feia temps, que alts funcionaris de l ' I N P havien proposât a l'Hospital utilitzar el seu edifici, prèvia ampliació i prestació deis seus serveis, tal com ho tenien establert amb l'Hospital "Casa de Salud de Valdecilla" de Santander. Les converses van donar Hoc a la carta abans esmentada del senyor Cardenal, que consideren! un text prou important per a la historia de l'Hospital.

Anem a transcriure-la seguidament:

(46) NA. les obres es van inaugurar el 23 de setembre de 1961. Vegeu A D S E R À M A R T O R E L L : El Dr. Pere Baille Hugiiet, Tarragona 1992, pàg. 15.

"Tarragona 18 marzo 1961 Excmo. Sr. D. Fermín Sanz Orrio Ministro de Trabajo Madrid Excmo. señor Ministro y querido amigo: Desde hace bastante tiempo altos funcionarios del Instituto Nacional de Previsión nos vienen hablando de proyectos de reorganización y unificación de la prestación de los Servicios Sanitarios del Seguro O. de Enfermedad, a base de utilizar ámpliamente las instalaciones y servicios del Pío Hospital de San Pablo y Santa Tecla de esta ciudad, del cual el Arzobispo es el Patrono, y por medio de un convenio análogo al que el Instituto Nacional de Previsión ha concertado con la Casa de Salud de Valdecilla. Últimamente, se han tenido conversaciones más concretas entre el Consejo Provincial del INP y la Junta Administrativa del Hospital, el resultado de las cuales ha sido la redacción de las adjuntas notas, que podrían servir de base y orientación para un convenio y en las que se sugieren varias soluciones.

Por nuestra parte y por la de la Junta del Hospital, estamos dispuestos a dar las máximas facilidades para la solución que se estime más conveniente y práctica. Y, puesto que estimamos que la solución que se adopte habrá de ser beneficiosa para nuestro Hospital, ruego encarecidamente a V.E., que se digne aprobar y apoyar con el mayor interés las gestiones que se llevan a cabo para concretar y hacer efectivos estos proyectos, siempre que no sea en perjuicio de los Servicios que se podrían y se piensan instalar en otros Centros de esta Provincia.

Encomendándose a sus oraciones le saluda y bendice afectuosamente en Cristo Benjamín. Cardenal Arzobispo de Tarragona."

2 . 1 . "NOTAS PARA LAS BASES DE UN CONVENIO ENTRE EL INSTITUTO NACIONAL DE PREVISIÓN Y EL HOSPITAL DE SAN PABLO Y SANTA TECLA (TARRAGONA), SEMEJANTE AL CONCERTADO CON LA CASA DE SALUD DE VALDECILLA (SANTANDER)

El Pío Hospital de San Pablo y Santa Tecla no dispone de un pabellón para ofrecer al Instituto Nacional de Previsión, a la manera c o m o lo tiene la Casa de Salud de Valdecilla, en la que se pueden instalar todos o la mayor parte de los servicios. Pero posee el edificio adjunto del antiguo "Teatro Principal", en cuyo solar se podría adaptar o construir un pabellón capaz, por lo menos, de 60 camas y que quedaría en comunicación directa con la nueva Clínica del Hospital, cuya construcción e instalaciones se están ultimando. Dicho pabellón serviría principalmente para la hospitalización de los enfermos del Seguro Obligatorio de Enfermedad, los servicios de Quirófano, Salas de Partos, Radiología y Radioterapia, Laboratorio, Cocina, etc., serían los mismos del Hospital y Clínica de San Pablo y Santa Tecla.

En el caso de que tempo ral o normalmente el número de camas del pabe-

llón que se ofrecía al Instituto Nacional de Previsión no fuese suficiente para las necesidades del SOE. la comunicación directa entre este pabellón y la Clínica permitiría cómodamente la utilización de las camas de la Clínica que fueran necesarias.

Para el estudio de las bases de un convenio, se podrían sugerir las siguientes soluciones: A. Formulación de un contrato análogo al convenio con la Casa de Salud de Valdecilla en todos sus detalles de prestación de servicios por parte del Hospital y de compensaciones por parte del Instituto Nacional de Previsión, e igualmente con un préstamo al Hospital para terminar, adaptar y perfeccionar los servicios que utilizaría el Instituto Nacional de Previsión.

B. El Consejo Provincial del Instituto Nacional de Previsión parece que se inclina más a proponer la adquisición del edificio y solares del antiguo "Teatro Principal para construir, utillar y amueblar por su cuenta una Clínica del Seguro, concertando con el Hospital la utilización de los servicios generales de Quirófanos, Salas de partos, Radiología, Radioterapia, Laboratorio, Cocina, etc., así como las hospitalización de enfermos en camas de la Clínica del Hospital, cuando no fuesen suficientes las de la nueva Clínica del Seguro.

De adoptarse esta solución, el Hospital estimaría que se le concediese un préstamo para completar- sus instalaciones y servicios.

C. Dadas las diferencias de instalación y organización de la Clínica del Hospital, en comparación con las de la Casa de Salud de Valdecilla, la Junta del Hospital sugiere que quizá sería más práctico, y posiblemente más ventajoso económicamente para el Instituto Nacional de Previsión, concertar los servicios a base del régimen actual: a) servicios médicos: los correspondientes del SOE: b) derechos de estancias de enfermos, Quirófano, Radiología y Radioterapia, Salas de Partos, etc., a cargo del Instituto Nacional de Previsión: c) personal subalternos: hermanas, enfermeras, limpieza, éstas a cargo del Hospital; d) mobiliario, aparatos, material médico, agua, luz, calefacción, etc., a cargo del Hospital, así como la construcción y adaptación del nuevo pabellón en lo que fué Teatro, a base de un préstamo suficiente.

Para la coordinación, vigilancia, inspección, etc., de los servicios, se podrá pensar, si se cree necesario o conveniente, en una Comisión integrada por representantes del Instituto Nacional de Previsión y de la Junta Administrativa del Pío Hospital de San Pablo y Santa Tecla.

Notas para calcular la cuantía del

préstamo

En caso de concertarse los servicios según las soluciones A y C la Junta del Hospital calcula que necesitaría un préstamo de unos 10 a 12.000.000 de pesetas para llevar a cabo las obras y adquisiciones precisas:

1. Para la adaptación del edificio del Teatro y construcción de la nueva Clínica para el SOE (presupuesto aproximado del Arquitecto).

5.612.000 ptas.

2. Para la construcción de los nuevos Quirófanos, Salas de Partos y otras obras de adaptación y aprovechamiento de dependencias de la nueva Clínica del Hospital (presupuestos aproximados del Arquitecto)

1.645.500 ptas.

3. Para adquisición de material médico, mobiliario, etc., amortización parcial de los aparatos de Radiodiagnóstico, etc., recientemente adquiridos, hasta.

2.742.500 ptas.

4. Obras y adquisiciones no previstas, así como ayuda para una parcial amortización del préstamo concedido por la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros al Hospital para las obras de su nueva clínica, lo cual daría al Hospital un mayor desahogo económico, hasta

2.000.000 ptas.

Total

12.000.000 ptas.

Con la solución B, el Hospital no tendría que hacer frente a los gastos indicados en el párrafo 1 anterior, así como a parte de los del párrafo 3; por lo que se reduciría la petición del préstamo a menos de la mitad de la suma reseñada.

La amortización del préstamo, sea cual fuese la solución adoptada, se podría hacer a base de un descuento anual del alquiler del pabellón cedido al Instituto Nacional de Previsión, como en el contrato de la Casa de Salud de Valdecilla, o con un descuento determinado del importe mensual de los servicios prestados al SOE por el Hospital.

Nota adicional Si el número de camas del pabellón proyectado, que se ofrece al Instituto Nacional de Previsión, más las disponibles de la nueva Clínica del Hospital, es decir, 60 más 70 camas, respectivamente, no se considerasen suficientes para las necesidades del SOE, se podría pensar en convertir en habitaciones con 4 camas las Salas del Hospital, obra relativamente fácil y económica. Actualmente, las dos Salas de Beneficencia, con un conjunto de 90 camas, de las que se ocupan más o menos la mitad, están distribuidas en camarillas de 8 camas separadas por tabiques encristalados; con la modificación que se sugiere, tanto los beneficiarios del SOE, como los enfermos de Beneficencia quedarían instalados en habitacions espaciosas y bien ventiladas de 4 camas y con salita de aseo, y sólo serían diferentes de las habitaciones de las Clínicas por el número de camas."

2 . 2 . C A R T A DEL M I N I S T R E DE T R E B A L L SENYOR S A N Z - O R R I O AL C A R D E N A L A R R I B A Y C A S T R O . 2 8 DE M A R Ç DE 1 9 6 1

Deu dies més tard, el 28 de març de 1961, contestà el Ministre al nostre Cardenal, agraint-li l'escrit que va enviar-li.

"Eminentísimo Sr. Cardenal y querido amigo: Contesto su atenta carta de 18 del actual, y le prometo dedicar atención especial a las notas que envía sobre las bases de un convenio entre el Instituto Nacional de Previsión y el Hospital de San Pablo de Tarragona.

Le agradezco las facilidades que ofrece para la solución que se considere más interesante. Tenga la seguridad, Sr. Cardenal, que en todo caso se habría de procurar lo más conveniente para el Hospital, del que Su Eminencia es Patrono, y al mismo tiempo, para los otros fines del Seguro de Enfermedad.

M u y agradecido por todo, queda a su mandar y besa su Pastoral anillo con respeto y afecto.

Firmado y rubricado, Fermín Sanz-Orrio."

Per altra part, l'alcalde senyor Sanromà, també va escriure en el mateix sentit al président del Conseil d'Administració de l'INP, que aleshores era el senyor Labadie Otermin, de grata memòria per ais tarragonins (47) .

Labadie li va contestar, el 10 d'abril de 1961. Llavors l'alcalde notifica al Dr. Pere Batlle Huguet, degà de la Junta de l'Hospital, el segiient: " M e complazco en comunicarle que por carta recibida hoy del Presidente del Consejo de Administración del Instituto Nacional de Previsión, el Sr. Labadie me dice como sigue: Correspondo a tu carta de 28 de marzo ppdo. con la que me adjuntas copias de los escritos enviados por el Sr. Cardenal al Ministro de Trabajo en cuanto a un posible convenio entre el Instituto Nacional de Previsión y el Hospital de San Pablo y Santa Tecla.

He hablado de ello con el Delegado General del Instituto, quien me ha dicho que había recibido ya al efecto instrucciones de nuestro Ministro y me informa que ha pasado el borrador del contrato a estudio de la Subdelegación General de Servicios Sanitarios en donde están pendientes de emitir el correspondiente dictamen."

D ' a q u í es desprèn, que la qüestió j a estava en estudi a nivell de la Subd e l e g a d o General de Serveis Sanitaris de l ' I N P Però, malauradament aquells mateixos dies s'estava pendent de resoldre el recurs presentai per l'Hospital contra l ' I N P amb motiu de l'afer del Servei de Raig X. (48) (47) NA, hi lia un fet esdevingut uns anys abans, quan Labadie era governador civil de Tarragona. Eli va ser, amb tota la seva responsabilitat. qui va autoritzar una audició de sardanes a la plaça de braus, entre altres peces musicals hi hagué la sardana Santa Espina, fins llavors no permesa per la censura. Davant el gran entusiasme deis tarragonins, Labadie va demanar que la cobla toqués no una vegada, sino tres cops seguits. La plaça s'ensorrava d'entusiasme.

(48) Vegeu capítol XI "Conflictes que Ili van haver ais Serveis de Raig X".

Precisament, la Direcció General de Previsió, el 24 de maig de 1961 va desestimar el recurs incoat per l'Hospital contra la sanció de 42.420 PTA. La Junta, en principi, acordà recórrer-la en alçada davant del ministre de Treball. (49) De moment no es va fer. Mentrestant, el senyor Cardenal rebia la visita del director provincial de l ' I N P a Tarragona, senyor Miquel Menéndez, que portava instruccions per que en atenció a la persona de la quai es tractava, deixarien sense efecte aquesta sanció. El prélat va dir, que preferia que es complís la resolució, encara que agraïa tal deferencia. El recurs davant el ministre de Treball no es va fer. La Junta, el dia 10 de juliol de 1961. diu que "a fin de no demorar por más tiempo la reanudación de los servicios de Radioterapia con el SOE de la Ciudad, decide no hacer uso de interponer recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal y faculta al señor Decano para que efectúe el pago de la cantidad de 42.420 ptas. que nos obliga la presente resolución." ( 5 0 ) N o hi ha dubte que aquest afer va influir perqué el conveni amb l ' I N P no es portés a terme. A nivell de directius de l ' I N P de Madrid, l'Hospital tenia mala fama. El prélat era el cap visible de la Institució, i eli, llavors, va haver de pagar els plats trencats. Puc donar testimoni d ' a q u e s t mal ambient de l ' I N P vers l'Hospital. Un exemple, prou ciar, és l'esdeveniment segiient: L'estiu de l'any 1968 (16 d'agost - 15 de setembre) vaig assistir al curs restringit sobre Direcció i A d m i n i s t r a d o d'Hospitals, organitzat per la Direcció General de Sanitat, sessions que es van fer al Palau de la Magdalena de Santander.

Un dels professors, que tenia un alt càrrec a l ' I N P va dir públicament que hi havia "un obispo que robaba al Seguro de Enfermedad". No va anomenar la persona ni la Diócesis a la quai pertanyia, però vaig comprendre a qui es referia. Al final de la classe, vaig anar per aclarir-li la mala i n f o r m a d o que en tenia - e m va sortir d ' e s t u d i - . Encara era recent la resolució de la Direcció General de Previsió que desestimava el recurs referent a l'afer que hi havia tingut Hoc, sancionant l'Hospital amb 42.420 PTA. Això és una prova evident de la transcendència desagradable que va tenir la qüestió del Servei de Raig X de l'Hospital, no sols a Tarragona i el seu entorn, sino a nivell d'altes esferes de 1'Administrado.' 5 " Així mateix, en un principi, no vaig ser admés al curs sobre "Direcció i A d m i n i s t r a d o Hospitalaria". El nom de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla no tenia bona r e p u t a d o . A nivell d'alguns funcionaris del Ministeri de Tre(49) AHH, Llibre d'Actes 1961, 13 de juny, fol. 26r.

(50) NA, la sanció implicava retornar 42.420 PTA, de les quals 7.620 eren per sessions de radioterapia que no havien estât aplicades, i la resta, de 34.800 PTA, per sessions innecessàries, segons deia la resolució de l'INP. En aquell temps hi havia alguns inspectors del SOE que no tenien la suficient base científica que les circumstàncies requerien. Els tractaments eren complexos i no estaven a la mà de tothom. Ens consta que més d'una vegada, quan el metge demanava cert número de sessions de radioterapia per fer el tractament com calia, el senyor inspector redu'ia la quantitat aMegant queja n'hi havia prou. això obligava al metge radiòleg, responsable del tractament, a buscar tota classe de solucions per a poder donar el que necessitava el malalt.

(51 ) Vegeu amb detall "L' afer del Departament de Raig X" en el capítol XI.

ball, eis quais intervenien entre el professorat del curs, i degut al desgraciat afer del Servei de Raig X, encara existia un mal ambient vers l'Hospital. Gracies a la gestio personal del professor Dr. Matilla, président de la Mutua de Previsió Sanitària Nacional, que uns dies abans havia estât a Tarragona, es va reconsiderar la decisió.

D'aquesta manera vani poder assistir al curs esmentat, on fins i tot al cap d'uns dies d'estar-hi, s e ' m va nomenar metge dels alumnes estrangers assistents a la Universität d'Estiu de Santander.

3. La visita del professor Dr. Matilla, President de la Mutua de Previsió Sanitària Nacional El 3 de juny de 1968, va tenir Hoc a Tarragona la visita del catedràtic de Microbiologia de la Universität madrilenya, el Dr. Valentin Matilla.

El motiu principal del viatge va ser el de mantenir un primer contacte, per la construcció i manteniment, per part de Previsió Sanitària, d'un CoMegi Menor als terrenys que es disposaven a la muntanya del Llorito, destinats a colonies de vacances per a fills de Sanitària Mutualistes, metges, farmacèutics i veterinaris.

El Dr. Matilla, després de reunir-se amb el Prélat, el quai oferia gratuïtament eis terrenys necessaris, es va reunir amb eis présidents dels esmentats col-legis Professionals. Tot seguit es dirigi a l'Hospital de Santa Tecla, on assisti a l'acte d'homenatge al Dr. Guardiola.' 52 ' Després es van fer gestions amb l'Ajuntament per tal d'obtenir la seva col-laboració, perquè es fes càrrec del cost dels treballs d'urbanització (aigua i clavegueram). No es va obtenir el suport suficient.

El complex educatiu, subvencionat per la Mutua de Previsió Sanitària Nacional, no es va poder fer.

(52) Homenatge al Dr. Guardiola. En Tarragona se construirá un Colegio Menor para hijos de profesionales sanitarios, "Diario Español", 5 de junio de 1968.

"In memoriam Dr. Salvador Guardiola Guarro, director de l'Hospital de Sanl Pau i Santa Tecla - Tarragona (1960-1967)", Col-lecció Hospital Sant Pau i Santa Tecla, núm. 5, pag. 30, Tarragona 1998.

Visita del p r o f e s s o r Dr. Matilla, president de la M ù t u a de Previsió Sanitària N a c i o n a l , p e r veure la possibilitat de construir un col-legi per ais filis deis sanitaris: metges, f a r m a c è u t i c s , veterinaris.

CAPÍTOL VI - PRIMERA PART ES REALITZA L'AMPLIACIÓ DE LA CLÍNICA DE L'HOSPITAL. PRÉSTEC DE 6 MILIONS DE PESSETES. INAUGURACIÓ DE LES OBRES EL 23 DE SETEMBRE DE 1961. LA VENDA DEL TEATRE PRINCIPAL 1. Algunes dades économiques de començament dels anys cinquanta El senyor prior reverenti Casimiro, que llavors era el responsable de la comptabilitat, donava compte a la Junta dels résultats économies i estadístics de l'Administració de l'Hospital.

El 7 de novembre de 1951 comunicava que els ingressos mensuals per l'hospitalització i pels serveis realitzats de Raig X, pujaven 48.478 PTA., i les despeses durant el mateix periode, van èsser de 58.478 PTA.(53) Pel que fa ais préstecs hipotecaris pendents, eren els següents: -"Banco de Vizcaya", compte de crédit personal, 600.000 PTA. -"Banco de España", compte de crédit personal amb garantía de valors, 160.000 PTA. - " C a j a de Pensiones para la Vejez y de Ahorros", el crédit sobre finques era de 200.000 PTA. -"Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional", era de 193.000 PTA. En total, el deute a final de 1951, era de 1.153.000 PTA. A la caixa de l'Hospital només hi havia 23.500 PTA per fer front a les despeses corrents.

A continuado, el senyor prior exposa Testât economie del primer trimestre de l'any corrent, 1952, que en resum és aixi:

(53) AHH, Llibre d'Actes 1951, 7 de novembre, fol. 151.

"Saldo I o de enero 1952 Cobros: - Hospital

8.996,42 ptas.

379.525,94 440.779,28 ptas.

-Clínica Pagos: -Hospital

61.253,34 388.021,41 449.274,75 ptas.

- Clinica

61.253,34

Saldo dia 31 marzo 1952

500,95 ptas."

A més, el senyor Prior facilita les dades estadistiques d'aquest primer trimestre de 1952. Són les següents: Clase de estancias

número

Diputación Beneficencia Particular Mutualidades

4.694 1.880 341 970

59,53% 23,53% 4,32% 12,31%

Totales

7.885

100,00%

porcentaje

Número de enfermos durante este período de 1952 Número de enfermos durante este período de 1951

promedio diario de enfermos 51,57 20.67 3,74 10,66

171 131"

2. S'aixecà un pis a la clínica velia.

Préstec hipotecan de 6 milions de pessetes L'Hospital tenia una clínica oberta per atendre els malalts particulars i els que pertanyien a la Seguretat Social. L'entrada era independent, pel carrer de S ant Agustí.

Aviat es va plantejar la necessitai de instal-lar més llits en un altre Hoc, aixecant l'ala del claustre orientada a migdia. Així el projecte era factible segons acord de 13 d'agost de 1956, en el quai el degà va presentar un pia de diverses obres de reforma i fer algunes instal-lacions, que comprenien eis següents punts: 1. Restaurado de la capella, que havia quedat en molt mal estât, a causa de la devastado de 1936.

2. R e n o v a d o de material de radiologia i radioterapia.

3. Reforma de la sala d'homes, que seguia funcionant com el segle passat.

4. Obres d ' a m p l i a d o de la clínica i adquisició de material necessari per a un bloc quirúrgic modem.

Pel que fa al finançament de la despesa, se suposava poder obtenir un préstec amb la Caixa de Pensions de dos milions de pessetes. De moment hi havia

Al realitzar-se les obres d'adaptació a l'interior de l'Hospital, van aparèixer portes i finestres que s'havien arrebossat, amagant les llindes de pedra existents. En la fotografia es pot veure la porta que hi havia a l'entrada de la capella des del claustre, ambia llinda de pedra que l'emmarca.

dificultáis. Es proposava formalitzar 200 crédits personáis de 10.000 PTA., a fi de reunir els dos milions, que en principi es creia que es necessitarien per atendre el pagament del projecte.

Pero, després es va veure que aquests diners encara eren insuficients. Es necessitaven sis milions. Es van fer gestions amb la Caixa, pero, com que encara estava pendent un crédit anterior que tenia 1'Hospital amb 1'"Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional", es va retardar resoldre l'assumpte fins que aquest no estés liquidât.

Després de moites gestions, el 8 d'abril de 1958 van quedar solucionades les dificultáis. La Caixa concedeix el préstec de 6 milions de pessetes al 5% d'interès, amortitzable en 20 anys.

Aixi ho diu la correspondit acta de l'Hospital, "El Sr. decano da cuenta de que han sido solucionadas las dificultades que impedían poner en marcha el préstamo solicitado en la Caja de Pensiones al considerarse cancelado por esta el préstamo que el Hospital tenia en vigor con el Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional, manifestando que por dicha caja ha sido comunicada la concesión definitiva del préstamo de 6.000.000 de pesetas al tipo del 5%, amortizable en 20 años. Ante este aconte-

cimiento el señor decano p r o p o n e a la Junta que se den c o m i e n z o a las obras inmediatamente con el fin de darles el impulso necesario que permita inaugurarse pronto las nuevas instalaciones. Q u e d a aprobado.

Se n o m b r a a los señores Dr. D. Pedro Batlle Huguet, decano y D. Rafael S a n r o m à A n g u i a n o . vocal, para que en n o m b r e de la Junta Administrativa, realicen c o n j u n t a m e n t e , todos los trámites relativos a la constitución y legalización del Préstamo Hipotecario de 6.000.000 ptas. a concertar con la C a j a de Pensiones para la Vejez y de Ahorros destinando c o m o garantía de la expresada hipoteca, las siguientes fincas: Edificio de esta ciudad. R a m b l a de San Carlos, n° 14, en el cual están instalados el Hospital Civil y una Iglesia. Finca registrai n° 5052; casa en esta ciudad conocida por C a f é del Teatro en la R a m b l a de San Carlos n° 16. Finca registrai 5053; y el edificio c o n o c i d o por el Teatro Principal, en esta ciudad, R a m b l a de San Carlos n° 18. Finca registrai 5054". ( 5 4 ) D ' a c o r d a m b això es va signar la corresponent escriptura del préstec h i p o t e c a n concedit per la Caixa de Pensions. El senyor notari Félez Costea, va renunciar a f a v o r de l'Hospital els seus honoraris que havia de cobrar legalment. ( 5 5 ) U n a d ' a q u e s t e s obres m é s significatives era l ' a m p l i a c i ó de la Clínica, aixecant l'ala del claustre orientada cap a migdia, on s'instal-larien més Hits.

Altres eren l ' a d e q u a c i ó del nou bloc quirúrgic i la restauració de la capella.

En efecte, els treballs es van e m p r e n d r e i van continuar a bon ritme. El mes de m a r ç de 1959, la quantitat que fins llavors j a s ' h a v i a gastat, p u j a v a 3.189.501 PTA. (56) El senyor arquitecte deia que les obres costarien uns sis milions de pessetes. N o hi havia pressupost previ. Els treballs eren difícils degut a la gran quantitat d ' o b r a velia. A més, la Junta tenia gran confiança a m b la petita e m p r e s a familiar deis g e r m a n s Llovell. A q u e s t va èsser el principal motiu de fer les obres pel sistema de jornal.

El dia 27 de maig de l'any següent es dona compte del dèficit economie que es va anar générant en relació al préstec concertât amb la Caixa de Pensions.

El desfasament era de dos milions de pessetes. El senyor Sanromà, va preguntar perqué no es va fer abans un pressupost. Es va dir, que hi havia una quantitat estimada pel senyor arquitecte de 6 milions, i era difícil calcular el cost real degut a la mena de treballs, pel fet de tractar-se d ' u n edifici veli, i no se sabia quines dificultáis trobarien. Més tard, el 3 de juny de 1959 el vocal regidor senyor Magarolas, a m b molt bon criteri, va proposai" "conservar la Clínica actual en su totalidad aun cuando se haya terminado la Nueva. De esta forma, la ampliación sería más provechosa, porque es lastimoso que se aumenten 70 camas, y por otro lado, se pierdan 35 de las que hay instaladas. Incluso de esta manera podría prescindirse (54) AHH, Llibre d'Actes 1951, 7 de novembre, fol. 151.

(55) AHH. Llibre d'Actes 1958, pàg. 44.

Nota: El mes anterior, el 5 de maig de 1958, l'Hospital va adquirir una nova cuina de gas, per l'import de 115.000 PTA. (56) AHH, Llibre d'Actes 1958, 9 de setembre.

O b r e s d ' a m p l i a c i 贸 . A i x e c a n t l ' a l a del claustre orientada a migdia.

L'altra ala del claustre mirant a llevant, 011 hi h a v i a la resid猫ncia de les m o n g e s .

de momento, de la construcción de los proyectados quirófanos, y así se ahorrarían unes miles de pesetas, pudiendo ser intervenidos los enfermos en los quirófanos antiguos."

Així es va fer. Durant un temps, van estar funcionant les noves instal-lacions i els quiròfans vells, esperant una próxima ocasió per fer-los de nou.

El 25 de març de 1960, perqué les obres tinguessin un nou impuls, es tracta de formalitzar un nou préstec hipotecan. Mentrestant, es podrien vendre valors dipositats en el Banc d'Espanya de renta amortitzable, que sumaven 196.700 PTA. També es va prendre l'acord d'alienar la casa de la plaça de la Font núm. 10, procèdent de l'herència d'en Piqué.

Al cap d'uns mesos, 1' 1 de juny de 1960, sembla que les obres importants de la nova clínica estaven pràcticament acabades. Llavors, es va plantejar la necessitai de posar-la "en funcionamiento cuanto antes, siendo entonces el momento adecuado para proceder al pintado de la misma, colocación y montaje del ascensor, y adquisición de ropas y enseres necesarios."

En aquest espai de temps, el 5 d'octubre de 1960, el Dr. Salvador Guardiola es va fer càrrec de la Direcció Tècnica de l'Hospital. Aviat es va veure un canvi molt més ràpid de les coses que estaven pendents.

Ara, cal aportar unes petites dades referents a la comptabilitat del tercer trimestre de 1960. Son les següents: S'havia cobrat de Mutues 10.401 PTA., i de particulars 44.642 PTA. Estaven pendents a finals de juny, la quantitat de 483.326 PTA i a 30 d'octubre 378.282 PTA. A part de tot això hi va haver algún donatiu esporàdic, com el de 1'industrial i regidor de l'Ajuntament senyor Rubio Maestre, que a finals de l'any lliurà gratuïtament "todo el carbón que se necesita para alimentar las calderas de calefacción de este Hospital". Era hivern, i una època de molt de fred. El Dr. Batlle li va trametre Fagraïment de la Junta/ 57 ' El 13 de juny de 1961, s'intentà incrementar els treballs per a l'acabament definitiu de les esmentades obres de la Clínica. Es va adquirir el material quirúrgic i mobiliari. També s'acordà "restaurar el patio o claustro, cuyo adecentamiento dará mayor realce a la obra."

Però faltaven diners per l'acabament. Amb la hipoteca de sis milions no n'hi havia prou. El 16 d'agost del mateix any 1961 es pren l'acord de subscriure un préstec d'un milió de pessetes per fer front a les despeses pendents de la nova clínica. Va èsser un préstec amb garantía personal deis components de la Junta, reverend Batlle, reverend Casañas i senyors Sanromà i Duran, i subsidiàriament amb els ingressos procedents de Fadministració del Cementiri General de Tarragona, propietat de l'Hospital/ 58 * Dos anys després, el 17 d'octubre de 1963, amb l'entrega de 371.733 PTA va quedar totalment cancel-lat.

(57) AHH, Llibre d'Actes 1959, 5 de març.

(58) AHH, Llibre d'Actes 1960. 4 desembre.

3. El 23 de setembre de 1961 s'inauguren Ies obres fetes a la clínica Es va programar l'acte d'inaugurado d'unes obres fetes a la clínica, el dia 23 de setembre de 1961, festivitat de Santa Tecla.

La premsa local es va fer ressó de l'esdeveniment. Adjuntem l'article de Petrófil, publicat a "Diario Español", el 23 d'agost de 1961.

"Obras en el Hospital" ¡Buena jornada la de Santa Tecla para el Hospital. Su Eminencia el Sr. Cardenal procederá a la solemne bendición e inauguración de la nueva Clínica, después del amplio plan de obras y mejoras realizadas en el transcurso de los meses últimos. Nuestro Hospital se moderniza y lleva a la práctica el ambicioso proyecto merced al crédito otorgado por la Caja de Pensiones. En el centro sanitario se han realizado importantes mejoras que culminarán el próximo día 23, con la inauguración de tales trabajos.

Tras las reformas ejecutadas hace años, al Hospital se le planteaba el problema de ampliación de la clínica que resultaba inadecuada para el movimiento y demografía de la Ciudad. De ahí que surgió la conveniencia de trasladarla hacia otras dependencias anticuadas y prácticamente inservibles. El centro recayente a la calle de San Agustín precisaba mayores espacios para el

24 de setembre de 1961. El senyor cardenal Arriba y Castro, acudeix a l'Hospital per a la inauguració de les noves obres. L'acompanya el bisbe auxiliar Dr. Castán Lacoma. Es rebut per l'alcalde de la ciutat i vocal de la Junta, senyor Sanromà. També estaven presents el degà Dr. Batlle, el vocal eclesiàstic Dr. Casañas. el familiar Dr. Aragonés - q u i després va ser vocal de la Junta, i lins avui Degà-, També estaven presents personal facultatiu. amb el director Dr. Guardiola, i altres personalitats, com el Fiscal de 1'Audiencia senyor Sanvicente.

M o m e n t d ' a c o m i a d a r el prelat i el bisbe auxiliar.

mejor desempeño de su función específica. Por esto creyóse conveniente estudiar el traslado de todas sus consecuencias, dada la envergadura de las obras que debían acometerse. El proyecto del Arquitecto don Juan Zaragoza, estimaba la plena habilitación de las dependencias superiores al antiguo claustro, previo los trabajos necesarios. Ocupadas por la comunidad de religiosas, éstas serían trasladadas a las dependencias de la actual clínica, donde además se instalaría el internado de la Escuela de Enfermeras y otros servicios. Para la plena realización de semejante proyecto, creyóse asimismo oportuno levantar una nueva planta, sobre las existentes, con lo cual sería posible la perfecta instalación de los servicios de maternología. Ejecutados los trabajos de construcción, se ha dotado a la futura clínica de ascensor y montacargas, distribuyén-

dose las habitaciones todas ellas orientadas al curso del sol, pues recaen en el patio interior, frente al de juegos del Colegio de las Hermanas del Sagrado Corazón de la Calle de Augusto. La nueva Clínica, constará de todos los servicios necesarios, si bien, de momento, se ha previsto que el quirófano continoee en el lugar actual, en espera del acondicionamiento de la última planta de la casa contigua, propiedad asimismo del Hospital. El nuevo centro ha sido perfectamente dispuesto, precediéndose actualmente a la instalación de camas, muebles y demás enseres.

Capítulo aparte, merece la cuidada restauración del claustro renacentista levantado por el Cardenal Cervantes de Gaeta en el siglo XVI. Totalmente recuperado después de la demolición de las cocinas de la antigua Fonda del Teatro y reconstruidas las cisternas que cierran los pozos, hoy se trabaja con esmero en las tareas de su restauración definitiva, devolviendo al severo claustro toda su prístina belleza. Artesanos, tarraconenses, reparan cornisas y arquitrabes, mientras se reponen deshechos bloques. Cuidadosamente el Claustro adquiere el perdido empaque y constituye el mejor complemento de una clínica que, como decíamos en un principio, será jubilosamente inaugurada en las próximas fiestas patronales.

Petrófilo" En efecte, el dia 23 de setembre, festivitat de Santa Tecla, després deis actes litúrgics a Catedral, la Corporació Municipal, amb les autoritat civils i militars, es van dirigir a 1'Hospital on hi havia el senyor cardenal de Arriba i Castro, el bisbe auxiliar Castan Lacoma, i convidáis a tal efecte. També hi havia la Junta de 1'Hospital, que presidia el Dr. Batlle, metges, religioses, infermeres i demés personal.

El senyor cardenal, revestit, amb mitra i bácul, va procedir a la benedicció de les obres de la Clínica, les dependéncies de les quals van visitar detingudament. Deia la nota de premsa "las obras realizadas constituyen un espléndido conjunto de realizaciones que hacen de la Clínica un establecimiento modelo, adaptado a los más modernos procedimientos de la medicina y cirugía, puestos al Servicio de la Ciudad, a través de la benemérita Institución que rige nuestro Hospital."

Per damunt de la part de l'edifici que mira a migdia es van aixecar dos plantes, o sigui el primer i segon pis de la Clínica. S'instaUaren habitacions per malalts de medicina i cirurgia. També maternitat, especialment en el segon pis prop de la sala de parts, la qual estava en el mateix nivell.

Al cap d'uns dies, el 23 d'octubre de 1961, es dona compte que ja s'havia realitzat el préstec d'un milió de pessetes. Dos anys després, el 17 d'octubre de 1963, amb el mateix lliurament de 371.733 PTA va quedar totalment cancel-lat.

Després d'inaugurades les dependéncies de la nova clínica, es pren l'acord de realitzar unes obres on estava la clínica vella, amb fa?ana al carrer Sant Agustí. Aquests treballs eren els següents: Al primer pis, instal-lar uns consultoris per a metges i recepció de malalts.

Al segon pis, instal-lar per estatge de les alumnes de l'Escola d'ATS, amb eis seus dormitoris respectius, sala d'estar, menjador, banys, wàters i dutxes.

Millor condicionament de la Comunitat de Religiöses al servei de l'Hospital.

4. Per falta de diners s'accelera la venda del Teatre Principal a l'advocat de l'Hospital i conseller de la Caixa de Pensions, senyor Ixart, 11 de setembre de 1963.

S'augmenten les tarifes dels serveis hospitalaris Duran l'any 1963, es produeixen una sèrie de fets de caire economie.

En primer Hoc, per l'aplicació del Decret del 17 de febrer, es concedeix als treballadors d'aquest centre el salari minim. Això representava per a l'Hospital un augment aproximat de 500.000 PTA l'any. En conseqtiència s'augmenten en un 30% les tarifes per als Serveis de la Clinica, Raig X, Quiròfan, i un 40% les tarifes dels malalts depenents del SOE, segons acord près a nivell nacional pel Sindicat d'Activitats Diverses.

Aixi mateix es dona compte que un comprador havia ofert la quantitat de 650.000 PTA per la casa del carrer Nueva de San Pablo del Barri del Port.

Aquesta venda no es va dur a terme, i avui encara figura inserita en el patrimoni de l'Hospital.

Més tard, el mes d'agost, el SOE ofereix un incrément d'un 10% de les tarifes d'estada i altres serveis.

En aquest aspecte dels assumptes econòmics, mereix anotar-se la rebuda de donatius de particulars, encara que molt inferiors i més espaiats que abans. Consta: lldejuny 12 de juny: 23 de juny: 10 de juliol: 17 de juliol:

Francisca Carmen Fondo B u l a s - a n y 1962Fondo de Bulas - a n y 1963Juan Barrado Catalina Gamero

300 5.500 6.000 20 600

PTA PTA PTA PTA PTA

12.420 PTA Però l'assumpte econòmic i politic més important i transcendental va èsser la venda del Teatre Principal.

La quantitat que el senyor arquitecte va assenyalar per a l'alineació, va ser de 3 milions de pessetes (17 de febrer de 1963).

Aviat, el 13 de març hi va haver una oferta de dos milions i mig de PTA (2.500.000 PTA). La Junta no l'accepta, la considera insuficient.

Uns mesos més tard, el 4 de setembre del mateix any - 1 9 6 3 - el senyor Ixart, advocat de l'Hospital i Conseller de la Caixa de Pensions augmenta aquesta oferta a 2.600.000 PTA., i aixi poder eixugar la major part del deute hipotecari que tenia l'Hospital amb aquesta entitat. El Dr. Batlle, s'ofereix per a fer una gestió personal. Aconsegueix un incrément de 75.000 PTA.

Com ja s'ha dit s'aprova la compravenda, i signen l'escriptura l ' l l de setembre de 1963. A més, el comprador demana certes concessions que també se li concedeixen.

5. Concessió d'un plus voluntan d'assisténcia i puntualitat a tot el personal que treballa a I'Hospital.

Sessió del 16 d'agost de 1965 Un any més tard, j a es veia una millora per a afrontar els problemes económics deguts a les obres. Aixó va permetre un cert millorament envers el personal. La Junta, a part de l'increment de l'any 1963, va considerar un plus voluntan d'assisténcia i puntualitat a tots els empleats de l'Establiment.

Degut al seu interés, en l'aspecte de protecció social, anem a transcriure íntegrament el text de l'acord: "16 agosto 1965.

Al objeto de premiar a los empleados la dedicación a su puesto de trabajo, se ha decidido conceder a todo el personal un plus voluntario de mil ptas., en concepto de asistencia y puntualidad, que será absorbible por cualquier aumento posterior de salarios, no siendo utilizable para seguros sociales y mutualidad laboral, ni computado, para el cálculo del Fondo del Plus de Ayuda Familiar, para el del valor de las horas extraordinarias, ni para las gratificaciones de Navidad y 18 de julio.

Para que este plus sea percibido en su totalidad será requisito indispensable el no haber cometido ninguna falta de asistencia y puntualidad en el transcurso del mes, siendo desmeritada aquella cantidad en la forma siguiente: Cada falta de puntualidad, entendiéndose como tal la incorporación al trabajo después de pasada la hora de entrada al mismo o el no cumplimiento de la totalidad de la jornada laboral, producirá un descuento de 50 ptas.

Una falta de asistencia al trabajo sin justificación alguna, producirá una deducción de 300 ptas. mensuales, y cuando estas faltas sean superiores a tres, determinarán la no percepción de este Plus. Si la falta de asistencia lo es por enfermedad u otra causa que la Dirección de la Empresa considera justificable, la deducción será solamente de 50 ptas,, no deduciéndose cantidad alguna, cuando la no asistencia al trabajo sea consecuencia de la vacación anual reglamentaria o permiso especial concedido por la Empresa.

Las deducciones serán hechas sin perjuicio que puedan ser aplicadas por falta de asistencia y puntualidad, de acuerdo con la legislación laboral sobre la materia.

El personal que no realice una jornada laboral completa de ocho horas diarias o cuarenta y ocho semanales, percibirá este Plus en proporción a las horas trabajadas, siguiéndose en cuanto a las posibles deducciones el mismo criterio.

Las gratificaciones extraordinarias de Navidad y 18 de Julio, serán hechas efectivas por el importe de una mensualidad completa, sin el Plus de Asistencia y Puntualidad, como se ha indicado anteriormente, y no por el importe de 15 días como establece el Reglamento Nacional de Trabajo para Establecimientos Sanitarios de Hospitalización y asistencia, siendo esta mejora de carácter totalmente voluntaria y sujeta a las mismas condiciones a que se ha hecho referencia en el primer párrafo de este escrito".

ACCES

V

CARRER SANT AGUSTI

PATI INTERIOR

ANTIGA ESGLESIA DEL L'HOSPITAL

Teatre Principal CARRER COMPTE DE RIUS

ACCES

AMPLIACIÓ ANY

1961

CAPÍTOL VI - SEGONA PART LES OBRES DE L'HOSPITAL DELS ANYS 1971-72.

DESPRÉS DE MOLTES GESTIONS, EL 21 DE NOVEMBRE DE 1975 ES PREN L'ACORD DE LA GRAN AMPLIACIÓ DE L'HOSPITAL - PRIMERA FASE I. L ' l l de març de 1971 es va obtenir una subvenció de 12 milions de pessetes. L'any 1971, l'Hospital va rebre una bona noticia. Una subvenció de l'Estat per fer front al cost d'unes noves obres i instaMacions Era la primera vegada que l'Hospital rebia un ajut de l'Estat a fons perdut.

Llavors es tractava d'aixecar la part contigua amb l'antic edifici, i així regularitzava la linia de façana que tenia amb el pati interior de l'Hospital.159' Per portar a terme el projecte, la direcció de l'Hospital va contactar amb la "Comisión Nacional de Coordinación Hospitalaria", per fer un esborrany de la proposta.160' Aquesta comissió, amb sessió d ' i l de març de 1971, va prendre l'acord de proposar a 1'Administrado, una subvenció de 11.800.000 PTA., que corresponia al 70% del cost de les obres i instaMacions.

La quantitat global venia distribuida en les segíients partides: any any any any

1971 1972 1973 1974

Total

1.800.000 PTA 3.500.000 PTA 3.500.000 PTA 3.000.000 PTA i 1.800.000 PTA

(59) AHH, Llibre d'Actes 1965, 16 d'agost, fol. 711.

(60) Vegeu fotografíes de la pàg. 38 del llibre El Dr. Batlle Huguet. Tarragona. 1992.

La Junta de l'Hospital, el dia 29 de mare de 1971<6I) va donar compte de les gestions que abans havien fet a Madrid, el senyor Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona, en companyia del degà Pere Batlle. i del director Dr. Adserà.

Van anar a veure el director general de Sanitat, professor García Orcoyen, "el cual les acogió muy cordialmente y les prometió su más decidido apoyo a la petición formulada."

Diu el text de l'acta "la Junta manifestó su satisfacción por el buen éxito de las gestiones y por su excelente resultado, y se acuerda conste la gratitud de esta Junta al Exmo. i Rdmo. Sr. Patrono, y un voto de gracias al señor director por su trabajo en la laboriosa preparación del expediente."

Uns dies després, es va rebre del Governador Civil la noticia que a Madrid havia estât aprovada aquesta subvenció. Només faltava l'autorització de la despesa peí Conseil de Ministres. Així el 27 de maig es deia que les obres d'ampliació de l'Hospital están molt avançades i s'esperà siguin inaugurades per Santa Tecla. (62) Aquell mateix dia, es va demanar a la Diputado una subvenció d'un milió de pessetes, i un augment del preu de les estances deis malalts benèfics, fins l'import de 300 PTA diàries.

Més tard, el propi director general de Sanitat escriu al nostre prélat, comunicant-li que a la propera sessió del Conseil de Ministres, que tindria Hoc a San Sebastián el dia 17 de setembre, anava l'expedient de la subvenció, per l'import de la despesa d ' I 1.800.000 PTA "destinadas exclusivamente a subvencionar las obras de ampliación y reforma del Hospital." <63) 2. Detall d'aquestes obres d'ampliació del 1971-72 El projecte de 1971 permetria engrandir la capacitat en quaranta llits, i ajuntar-los amb els instal-lats en el primer i segon pis de la Clínica. A més, per sota, hi anaven alguns serveis centrais, com Raig X, que feien falta per a un millor diagnostic de les malalties i per desenvolupar les tasques de docència.

En les cinc plantes, de sois 125 metres cadascuna, hi havia el següent: - Planta baixa, vestidor de metges, departament d'Anatomia Patològica, sala de necròpsies.

- Entresol, arxiu d'historials clinics (Hoc que es faria servir també per sessions cliniques) i dipòsit de farmacia.

- Planta primera, laboratori d'anàlisis cliniques (sala d'extracció, hematología, bacteriología i bioquímica).

- Planta segona, cinc habitacions dobles, amb un total de 10 llits.

- Planta tercera, igual que 1'anterior, amb un total de 10 llits més.

(61) NA, aprofitem l'ocasiô per dedicar un sincer agraïment al Dr. Victor Conde, metge, que aleshores ocupava un ait càrrec a la Comissiô Central de Coordinaciô Hospitalària del Ministeri de Sanitat, per les gestions que va desenvolupar en aquest i altres afers.

(62) AHH, Llibre d'Actes 1971. pàg. 128.

(63) AHH, Llibre d'Actes 1971, 27 de maig, pàg. 130.

Pati interior de l'Hospital. Lloc on es va construir aquesta ampliado - 1 9 7 1 - 1 9 7 2 - , construcci贸 adossada a la paret antiga de l'edifici.

Comen^ament de les obres.

La inaugurado d'aquestes obres i instal-lacions va tenir Hoc el 17 de juny de 1972. A part de les autoritats i molts invitais, hi van assistir un bisbe protestant de la ciutat d'Utah (Estats Units), monsenyor Charles Otis, acompanyat del seu familiar, que es trobaven a Tarragona de visita.

3. Després comencen les gestions per a portar a terme la gran i definitiva ampliado de l'Hospital El projecte es divideix en dues fases. La primera només comprenia dos terços de la llargada de la façana.

Després d'estudiar els problèmes tècnics i économies, l'acord definitili de la Junta de l'Hospital per a fer les obres, no es va prendre fins el 21 de novembre de 1975.

Uns anys abans, la necessitat d'ampliació de l'establiment i la urgèneia per a tractar els tèrmits que hi havia en algunes bigues de fusta del sostre, són els motius principáis que van promoure que llavors, aprofitant aquests treballs d'enderrocament, es podia fer una ampliado de l'edifici, aixecant unes plantes a tot el llarg de la façana.

Així va ser.

El text de l'acord del dia 13 de gener de 1972, que consta en el llibre d'actes és el segiient: "El Dr. Adserá da cuenta del mal estado en que se encuentran los tejados de la capilla y sala general de enfermos benéficos, y propone, que aprovechando el derribo de dichos tejados, ampliar el Hospital, levantando una planta sobre las ya existentes, y así iniciar las gestiones para una nueva y definitiva ampliación". (64) Aquesta idea va seguir endavant. Aviat els arquitectes senyors Zaragoza i Milà van enllestir el projecte. El 28 de juny de 1974 ja se sol-licitava a l'Ajuntament la llicència corresponent per a realitzar aqüestes obres.

Les dificultáis van començar aviat. El regidor d'urbanisme, raonava que no es podia autoritzar el projecte, perqué l'edifici ultrapassava 0,60 métrés l'alçada que permetien les ordenances per a la construcció en aquest Hoc, tot i que l'Ajuntament, feia poc temps, havia donat permis per a la construcció de la casa de la cantonada amb el carrer de l'Hospital, que abans havia estât el Teatre Principal, la quai tenia una altitud superior a la que projectava l'Hospital. Llavors es va haver de fer un expedient demanant la qualificació d'"edifici singular."'65' Mentrestant, el 31 de juliol, aquesta Corporació Municipal envià un exemplar de l'expedient a la Comissió de Protecció del Patrimoni Historicoartfstic de la ciutat, ja que per a les autoritzacions définitives feia falta el vist i plau de Belles Arts, degut a la situado urbana de l'Hospital, prop del casc antic de la ciutat.

(64) NA, és interessant la precisió en puntualitzar la finalitat de la subvenció "exclusivamente (65) AHH, Llibre d'Actes 1972, 13 de gener, pag. 139.

Vegeu també el mateix llibre, 20 d'abril de 1976, pág. 183.

para obras "

Després es precisava l'informe del Departament de Sanitat, que va venir al final del procès administratiu.

Resolt l'expedient de la singularitat, amb nous plànols, estudi economie, i la corresponent exposició pública, el Pie de l'Ajuntament del dia 26 de setembre, acordà "aprobar provisionalmente la singularidad de referencia y remitir el expediente al señor Ministro de la Vivienda para su aprobación definitiva si procede."

Mentrestant, la Comissió Provincial de "Bellas Artes", estava estudiant l'aprovació del projecte de la façana. Aquesta Comissió no aprovà el projecte de la façana. Deien que la façana de l'Hospital era del segle XVIII, i per tant es devia conservar malgrat que aquest projecte ja contemplava conservar l'antiga porta d'entrada i el claustre porticat, ambdós del segle XVI. Llavors ens obligà a instar recurs de reposició davant la "Dirección General de Bellas Artes" de Madrid.

Per aquest mateix motiu, el mes de març de 1975 es va fer una visita a l'arquitecte cap tècnic d'aquesta Direcció General, senyor Fernando Chueca Goita, el quai va entendre el problema que plantejava l'Hospital.

I, per tal d'harmonitzar l'antic amb el modem, aquest arquitecte, damunt de la seva taula de despatx, traça sobre un paper, unes ratlles que modificaven una mica la façana. Facin -digué ais arquitectes senyors Zaragoza i Milà- aquest nou disseny, que jo mateix els hi aprovaré el projecte.

Així va ser. Seguint aquesta orientado, es rectificà el pía inicial de la façana i quedà acceptat per Belles Arts, i per tant, pel "Ministerio de la Vivienda."

En tenim un bon record de l'atenció i cavallerós tracte que el senyor Chueca dispensé a la Comissió de l'Hospital de Tarragona. També és just reconèixer les actives i positives gestions del senyor alcalde de la ciutat, al mateix temps vocal de la Junta de l'Hospital, senyor Vilar Guix.

Després, mitjançant l'O.M. de 30 de maig de 1975, s'aprovà el recurs de reposició interposât per l'Hospital.

Així, després d'haver resolt aquest qüestió amb tots els dictàmens a favor, l'Ajuntament en sessió de 27 de juny de 1975, acordà concedir el permis per a l'ampliació de l'Hospital, però amb carácter provisional. Només faltava l'informe del Ministeri de Sanitat.

Parai-lelament. i per tal de guanyar temps, els arquitectes Zaragoza i Milà, autors del projecte, mantenien freqüents contactes amb els tècnics de la Direcció General de Sanitat, per a la millor distribució i capacitat dels diferents serveis de les plantes del nou edifici. També hi participava amb el seu assessorament l'empresa Iber-Hospitalia de Barcelona, al capdavant de la qual hi havia el doctor Soler Durali. Per tant, quan la Direcció General de Sanitat havia de donai" el dictamen, l'expedient ja els era conegut per l'assessorament tècnic que havien rebut.

(66)

(66) NA, la declaraciô de singularitat estava prevista a l'article 39 de la "Ley del Suelo" de 12 de maig de 1956. Es va exposar el projecte durant un mes a informaciô publica. No hi va haver al-legacions.

Però encara hi havia un altre entrebanc. La sortida de l'expedient des de la "Jefatura Provincial de Sanidad de Tarragona" cap a Madrid es va retardar més del compte. Només l'havien de trametre. Després de molta insistència, trucades des de Madrid perqué no els hi arribava, i quan es pensava que s'havia extraviat, va aparèixer en un calaix de la mateixa Prefectura de Sanitat tarragonina. Hi havia una certa gelosia, perqué diners de l'Administració Pública, anessin a una Fundació Benèfica privada, tal coni era l'Hospital de Santa Tecla. Després de trobar-lo s'envià a Madrid i quasi d'immediat, amb data del mateix mes de novembre de 1975, la Direcció General de Sanitat aprovava el pia d ' a m p l i a d o de l'Hospital. 167 ' Aquest informe de Sanitat era preceptiu per autoritzar les obres, i després per a obtenir un ajut economie de l'Estat.

4. Pressupost de les obres d'aquesta primera fase.

Préstec hipotecan de 100 milions de pessetes En un principi el pressupost inicial era estimât en prop de cent vint milions de pessetes. A part de les obres, s'havia de tenir en compte el cost de l'equipament.

Per a poder obtenir una subvenció de l'Estat, era necessari disposar d'un compromis bancari per a recolzar les despeses d'aquestes obres i instal-lacions.

Així va ser, "La Dirección General de la Caja de Ahorros Provincial, ha manifestado que podía conceder un préstamo hipotecario amortizable en 20 años, con un interés que estaría en función del valor oficial que fije el Banco de España.

Actualmente, y teniendo en cuenta el carácter benéfico de este Hospital, lo dejan en un 11%, pero si bajara aquel tipo de interés antes dicho del Banco de España, entonces también disminuiría el referido con la Caja de Ahorros." ( 6 8 ) Les quantitats que figuren en la Memoria descriptiva que es presentà a Sanitat, amb resum són les segiients: Cost de les obres deis constructors, germans Carcolé, segons pressupost

83.410.959,74 PTA

Cost per equipaments

36.900.000,00 PTA

Suma

120.310.959,74 PTA

(67) NA, és un deure reconèixer el suport donat per l'arquitecta Maria Pérez Scherif, pels metges Adolf Sarigó Segura (secretari de la Comissió Central de C o o r d i n a d o Hospitalaria), Pilar Nájera Morondo, i més tard, per Víctor Conde Rodalgo, tots funcionaris de la Direcció General de Sanitat d'aquell temps.

(68) NA, el retard de prop de dos anys, que "entre pitos y flautas " van trigar en començar les obres, ocasiona a l'Hospital moites pèrdues, sobretot. pel desfàs dels pressupostos. No hi ha dubte que amb això hi va intervenir el criteri i la conducta d'alguns funcionaris, perqué l'ajuda de fons publics vers les institucions privades, els hi feia nosa i provocava enveja.

El pia de

finançament:

Subvenció de l'Estat (25%) Préstec i altres ingressos Suma

30.077.739 PTA 90.233.220 PTA 120.310.959 PTA

Però, dos anys després, els pressupostos definitius que van presentar els industriáis, els quals "intervenían en la realización del proyecto de ingeniería", van resultar més elevats que els que figuraven en la Memoria.

Així, Industrial E N E (teléfons i senyalització) Industrial Cerberus (contra incendis) Abelló Oxígeno Linde (oxigen i gasos) Sulzer España (calefacció aire i aigua) Martí Nolla (electricitat) Matachana (esterilització)

4.612.132 1.644.375 3.991.702 26.910.407 14.200.315 5.322.600

Suma

56.681.531 PTA

PTA PTA PTA PTA PTA PTA

La Junta de 1'Hospital, el dia 9 de desembre de 1977, aprovà aquests pressupostos i autoritzà al senyor degà que signés en nom de 1'Hospital els contractes corresponents.

El vocal senyor Vilà manifesté que "al redactar el presupuesto se tenga en cuenta que los costos van a subir, y que en la práctica, nos encontraremos con dificultades para poder cumplir los compromisos contraidos."

El director gerent fa algunes consideracions a tenir en compte en el moment de fer front al finançament del préstec: " I o . Capital activo que disponga el Hospital en sus cuentas.

2 o . Beneficios que obtenga el Hospital durante el periodo que comprenda la duración de las obras.

3 o . El capítulo de equipamiento está sumamente alto, debido a que algunas instalaciones que se presupuestan están ya adquiridas, y además, es posible que en la práctica se aproveche material del que actualmente se dispone" 4 o . Teniendo en cuenta el incremento del precio de las estancias, los ingresos serán superiores, y además, la explotación de un mayor número de camas que se obtendrá, con la ampliación, siempre será a expensas de precios rentables, puesto que la enfermería dará beneficios, puesto que ahora ja está atendida, y no es probable que se incremente el personal.

5 o . Las habitaciones de las plantas de enfermería se habilitarán de acuerdo con las necesidades de camas y por tanto el coste de esta instalación que ahora se propone, no se realizará hasta que exista la demanda, y por tanto se asegure su rendimiento."

Les obres es van portar a terme en dues fases.

La primera comprenia els dos terços de la façana, que començava per la cantonada a m b el carrer de Sant Agustí, i deixava per més endavant acabar la resta de les obres, com així va succeir.

VESTIBULO

-f-

Sup.M* VolM1

rector

Sala d » Espera Recapción Aseo

Técnico

Vtstidor Extracciones Laboratorios Pasg g u p e r f i c u Util Montacargas Muros Sup-Total Edifie

17.19 ¿ 2 , 9 7 11. S S 2.04 5.10 115 7.87 160 24D0 73.00 162,50 1136 3140 2.17 9.17 H 1.24, M *

L I •V. Despacho

JO

PLANTA PRIMERA Escala 1/100 TARRAGONA

FEBRERO

1370

CUADRO D E S U P E R F I C I E S Habitación® Aseo 1 Habitación© As«o 2 Habitación® Aseo3 Habitación© Aseo¿ Habitación(5) AstoS Poso Sup-Utií Montaccrgas Muros Sup Total Edrt

15.83 1.50 16.73

71.23 fi.75 7128 &85 19.27 8671 1,53 6.85 2 0 6 8 9106 1.56 702 20.87 9191 1,56 7,02 32/37 K S 6 6 n,7,47Mr' 2.17 12.60 U8.20 M*

COO 070 3.60 0.60 C80 060 8.91 OSO ¿,12 O 50

« : PLANTA SEGUNDA Escala 1/100 TARRAGONA F E B R E R O I S 7 0

Els serveis eren els segiients: Ir pis. Consultes externes a tot el llarg de la planta.

2n pis. Bloc quirúrgic, amb quirofans, Servei d'esterilització i demés.

3r, 4t i 5é pis. Habitacions per a malalts. Hi havia instal-lats 141 Hits, a més de 4 per a Servei de l'UCI. El mateix dia, es dona compte del préstec hipotecan de 100 milions de pessetes, concedit per la Caixa de Pensions.

Els arquitectes, autors del projecte i direcció de l'obra van ser els senyors Juan Zaragoza i Josep María Milá.

5. La subsecretaría de Governació ¡ la Direcció General de Sanitat, van autoritzar el préstec hipotecan i una subvenció de 30 milions de pessetes El text deis escrits rebuts de Madrid, que consten en les actes de l'Hospital , és el segiient: "que vista la solicitud que ha formulado el Patronato de la Fundación Hospital San Pablo y Santa Tecla, instalado en TarragonaResultando: Que la Fundación Hospital de San Pablo y Santa Tecla instituida en Tarragona, se ha dirigido a este Ministerio solicitando autorización para concertar un préstamo hipotecario con la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona, en la cuantía de 85.000.000 ptas., con el objeto de destinarlo a la realización de determinadas obras de ampliación del edificio fundacional.

Resultando: Que en la solicitud a que se ha hecho referencia se concretan las características del préstamo y las demás condiciones concertadas con la caja de Ahorros Provincial de Tarragona.

Visto el Decreto de 24 de febrero de 1972.

Considerando: que del examen de la solicitud y de los datos y antecedentes que obran en el expediente, ha quedado justificado, no solamente la necesidad del préstamo, sino la garantía de su cancelación, sin que el pago de los intereses y cuota de amortización repercuta en el levantamiento de las cargas fundacionales.

Considerando: Que, por otra parte la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona ha fijado las condiciones del préstamo, que son las siguientes: Cuantía hasta 85.000.000 de pesetas, intereses 10% sobre cantidades realmente recibidas y una comisión del 0,25% trimestral sobre el importe de cada uno de los préstamos concedidos. Plazo de amortización 20 años, con un periodo de carencia de reducciones de dos años, y para amortizar, reducir en 18 anualidades iguales, habiéndose fijado el valor de los bienes a hipotecar en 133.936.670 ptas.

Considerando: que este Ministerio es competente para conceder la autorización solicitada, conforme a lo dispuesto en el Decreto n° 478 de 24 de febrero de 1972. <69)

(69) AHH. Llibre d'Actes 1975, 18 de setembre, pág. 179.

En su vista, esta Subsecretaría, en uso de las facultades que le tiene delegadas el titular del Departamento, ha tenido a bien autorizar a la Fundación Hospital de San Pablo y Santa Tecla, instituida en Tarragona para concertar un préstamo hipotecario con la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona de 85.000.000 de pesetas, al tipo del 10% de interés y plazo de amortización de 20 años. El valor que se señalará a los bienes que se hipotecan será el de 133.936.670 ptas. Madrid 9 de abril de 1976."

L'altre document diu: "La Comisión Permanente de la Central de Coordinación Hospitalaria, en su sesión del día 16 de marzo de 1976. tomó entre otros el siguiente acuerdo: Estudio de las peticiones de subvención para construcción, mejora y equipamiento de Hospitales, de corporaciones locales o benéfico-privados, pendientes en la secretaria de la Comisión y propuesta de subvención.

La comisión estudia los fondos disponibles en el presente año del crédito n° 16.05.771 y habida cuenta de los acuerdos tomados, en su sesión del día 21 de noviembre de 1975, acuerda proponer las subvenciones siguientes, para el presente año 1976.

El Hospital de San Pablo y Santa Tecla de Tarragona, Institución benefico-privada.

Proyecto de ampliación de un presupuesto de contrata de 83.410.959,74 pts. Proyecto aprobado por la Comisión en la sesión de 21 de noviembre de 1975. Se acuerda proponer la subvención de 30.007.739 pts., estableciendo para la anualidad de 1976 la cantidad de 10.000 pts."

Després de llegir els esmentats escrits, el Dr. Adserá "propone a la Junta que si lo cree oportuno, ya podemos empezar las obras de ampliación, y que conste en acta el agradecimiento al señor arzobispo y al Dr. Federico Gerona de la Figuera, por su importante colaboración en la consecución de la subvención concedida."

En la mateixa Junta, el regidor senyor Banús, s'interessá de nou peí pagament del cost de les obres. El Dr. Adserá li explica, que a part deis 30 milions de subvenció, i els 16,5 milions que disposa 1'Hospital, es concerta un préstec hipotecan amb la Caixa d'Estalvis Provincial per 85 milions.

El degá Dr. Batlle pretén justificar novament les obres, "que debido al mal estado de la cubierta del Hospital, se tendrá que hacer un tejado nuevo, tanto si se hacen obras como no, por lo que cree no sería rentable hacer una gran inversión en el arreglo de la cubierta sin sacar provecho de ello." (70) 6. L'l de juny de 1976 l'empresa constructora presenta el contráete per a les obres L ' l de juny de 1976, la Junta de l'Hospital examina el contráete que presenta l'empresa Carcolé per a l'execució de Ies obres d'ampliació.

El vocal Sr. Banús torna a manifestar certes reserves sobre la possibilitat de portar a terme el projecte.

(70) AHH, Llibre d'Actes 1976, 20 d'abril, pág. 183. La subvenció porta data de 16 de mar? de 1976.

Després de tres anys, resolts els molts entrebancs que van sorgir a Tarragona per obtenir Fesperada i definitiva aprovació del projecte d'ampliació de l'Hospital, es va concertar amb l'empresa Iberhospitalia de Barcelona, fer l'estudi i dirigir la instal-lació deis serveis d'enginyeria -teléfon, comunicació interior, contraincendis, central d'oxigen i altres gasos, calefacció, aire, electricitat. esterilització, e t c . - El 17 d'abril de 1977, es signa el contracte d'aquests serveis amb el Dr. Soler Durall. director de la citada societat. El pressupost d'aquestes instal-lacions va ser de 56 milions de pessetes. Moment de la signatura del document amb el Sr. Degá Sr. Pere Batlle.

Explica quines són les seves reserves: "Habiéndose enterado de que la Seguridad Social también proyectaba la ampliación de sus instalaciones, había pensado y expresado sus dudas de si no sería un grave inconveniente, verse privado de la ayuda, de las estancias de enfermos de dicha Seguridad Social, con la que se cuenta en el cálculo de financiación de las obras, creyendo además, que se responsabilizaba de ésto y demás decisiones importantes, ante el Excmo. Ayuntamiento, por haber sido designado por éste para formar parte de la Junta Administrativa del Hospital. El Dr. Adserá le da las explicaciones sobre el alcance del proyecto de ampliación que puede tener la Seguridad Social, y por otra, puntualiza que su designación de Vocal hecha por el Ayuntamiento, igual que la de vocales eclesiásticos hecha por el Cabildo Catedral, no significa ninguna dependencia a dichas Corporaciones en el ejercicio del cargo de vocal de la Junta del Hospital."' 7 " Després d'aquest aclariment s'accepta el contracte amb l'empresa Carcolé per a les obres d'ampliació de l'Hospital.

En conjunt eren preus unitaris, j a que se suposava que sortirien treballs imprevistos, com així va ser, peí fet d'emmotllar una obra nova damunt la vella.

(71) AHH. Llibre cl'Actes 1976, 20 d'abril. pag. 184r.

Aviat van comen^ar els treballs.

Per tant, les obres d'estructura van ser més laborioses del que es pensava. En un principi, després d'enderrocar la teulada, i el primer i segon pis, on estaven les sales generals de malalts benèfics, es va haver de construir una jàssera, en forma d'un ampie corretatge de formigó al voltant, per a lligar en forma d'anella les quatre parets que quedaven de l'edifici veli. Aquest corretatge, que es repenjava sobre uns pilars que pujaven des dels fonaments, servirei! de suport per a la nova construcció, que s'assentà damunt d'eli.

Com ja s'ha dit la direcció tècnica de les instal-lacions d'enginyeria va anar a càrrec de l'empresa Iber-Hospitalia, sota la direcció del Dr. Soler Durali, que va subcontractar a diferents cases especialitzades en cada matèria.

El pressupost orientatili aprovat en la sessió de 25 d'octubre de 1977, va ser el segiient: 172 ' climatologia i fontanella electricitat centrai oxigen i gasos comunicació i centrai telefònica serveis contra incendis

22.000.000 12.900.000 3.000.000 5.800.000 1.300.000

PTA PTA PTA PTA PTA

45.000.000 PTA 7. Préstec hipotecari per a sufragar les obres d'aquesta primera fase De moment, davant la impossibilitat de contractai - preus per la segona fase de l'obra, es decidi fer un préstec hipotecari que no gravés la totalitat de l'edifici. Aixi va quedar lliure de gravamen un terç de la propietat.

Es va haver de fer una revaloritzacio. En el Registre de la Propietat només constava un Hospital civil i militar, sense afegir les reformes que es van fer posteriorment.

El senyor notari valorà l'edifici en 450 milions de pessetes. L'arquitecte de la Caixa, el valorà en 304 milions. quantitat suficient com per a garantir el préstec que es demanava.

Aixi mateix es dôna compte d'haver-se cancel-lat el saldo restant de la hipoteca anterior, quantitat que sumava 480.806,71 PTA. L'advocat reverend Joan Gebelli, assessor juridic de la Junta, va informar que havia tramés davant la Delegacio d'Hisenda, l'exempcio corresponent a totes les operacions, i fins i tot per a la propera hipoteca. També notificà que havia aconseguit una bonificacio d'un 20% en la polissa de l'Assegurança contra incendis.

Seguidament, el degà Dr. Batlle, sol licità que constés en acta el reconeixement de la Junta a mossèn Gebelli, per la important tasca desenvolupada, en la presentaciô de tots els documents a la Caixa, i per la rapidesa en resoldre tots els problèmes plantejats.

(72) AHH, Llibre d'Actes 1976, 1 de juny, pàg. 187r.

Al final, el cost total d'aquesta primera fase de les obres, fou pels voltarli dels cent vuitanta milions de pessetes, distribuïdes de la segiient manera: Obres de paleta - 29 certificacions 96.841.004 PTA - 24 revisions de preus 25.735.488 PTA Treballs d'enginyeria 56.681.531 PTA 179.258.023 PTA Els treballs d'enginyeria comprenia la climatització, fontaneria, electricitat, central d'oxigen i de gasos, comunicació i centrai telefònica, serveis contraincendis, esterilització, etc.

Molts d'aquests equipaments eren en la seva major part, aparells centrais, que no només eren utils per a cobrir les necessitats de la zona que era edificable, sino que també havien de servir, més endavant, per a la resta de l'edifici quan s'acabés la segona fase de l'ampliació.

Acabades les obres d'aquesta primera fase, no s'habilità l'espai de seguida, tenint en compte la despesa que això suposava per a la contractació de més personal i el cost que es produiria amb el funcionament de les noves installations. Es va actuar amb prudència. Mentre no es van tenir més ingressos procedents de les estades de malalts de la Seguretat Social, i la garantia de poder respondre al préstec i interessos, no es van utili tzar les noves dependències. Pausadament s'anaven ocupant. El mes d'octubre de 1979 s'inaugurava el primer i tercer pis (consultes externes i planta d'infermeria). Fins el mes d'abril de 1986 no van començar a funcionar els nous quiròfans en el segon pis.

En aquest periode s'establiren els segiients departaments: El 1980 es concerta amb el Dr. Miquel Llorach Gaspar la instal-lació del Centre de Diàlisi Santa Tecla, amb la posada en funcionament de vint ronyons artificials. Fou el primer Servei d'aquesta classe que hi bagué a la provincia. El 1982, remodelació del departament de Rehabilitació, i el mes de març d'aquest mateix any, remodelació de Raig X, amb la col-locació de nous aparells amb telecomanament. El 17 de març de 1983 s'inaugurava un modem Servei d'Urgències i d'Ecografia. Per l'exploració ecogràfica es disposa de dos aparells: un per l'exploració abdominal i l'altre per ginecologia. Per a l'adquisició d'aquests aparells la Diputació Provincial concedi un préstec sense interessos, de dotze milions de pessetes. Per a amortitzar-lo, s'anava fent descompte d'eli a mesura que es presentaven els imports de les factures dels malalts benèfics. (73) Aixi van continuar les coses fins el mes de novembre de 1983, quan s'adjudicà a l'empresa "Contratas y Obras, S.A." la construcció de la segona fase de l'ampliació de l'Hospital, obres que han continuât fins els nostres dies.

En aquesta segona etapa, de la història de l'Hospital ha intervingut directament amb molt d'entusiasme i molt d'encert. el nou director Dr. Joan Maria Adserà Gebelli.

(73) AHH. Llibre d'Actes 1977, 9 de desembre, pàg. 3.

Per a més informació vegeu el text del capital "Ampliació de l'Hospital" de l'obra Dr. Pere Botile degù de la Jimta de l'Hospital (1955-1990), Tarragona 1992, pàg. 33 i segiients.

Huguet,

17 de j u n y de 1972. El Dr. Pont i G o l . beneint i inaugurant les noves obres i instal-lacions.

L'acompanya el bisbe anglicĂ d ' U t a h , qui aleshores visitava Tarragona.

E l laboratori d'anĂ lisis cliniques. Abans, aquestes proves es concertaven i feien fora de l'Hospital.

Visita del senyor Governador Civil, senyor Aige, a l'Hospital -2 de juny de 197I-.

Inauguratici de les noves instaMacions de Raig X i aparells pel Servei de Traumatologia.

El cap del Servei de Pediatria Dr. A d á n , manté una animada conversa a m b el Dr. Pont i G o l .

En la fotografia també s'aprecia en un segon terme el president de la Diputació Sr. Clua.

ACCES

V

C A R R E R SANT AGUSTI

r ~

PATI INTERIOR

ANTIGA ESGLESIA DEI L'HOSPITAL

Teatre Principal

AMPLIACIÓ ANY

1971

J CARRER SANT AGUSTI

INTERIOR

2 FASE

Solar Teatre Principal

A CARRER COMPTE DE RIUS

ACCES SERVEIS

AMPLIACIÓ ANY

1975

CAPÍTOL VII ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE ELS METGES DE L'HOSPITAL 1. Breu nota de metges i cirurgians (segle XIX) Abans, eis metges, a part de la seva obligació d'atendre eis malalts internats, tenien el deure d'assistir tots eis casos urgents que es presentaven, tant de nit com de dia.

Hi havia facultatius de medicina i de cirurgia. Eis més coneguts eren eis següents: De medicina: Joan Vives (1802)(74), Joan Ferrer (1809), Pedro Vilanova (1813), Josep Canet (1824), Pedro Sodevila (1824), Francisco Colom (1829), Antonio Mir (1879), Antonio Maria Aymat (1889), Rafael Battestini (1923).

De cirurgia: Jaime Parcet (1804), Benito Ferrer (1824), Francisco Catalâ (1854). José Parellada (1855), R. Alfonso (1861), José Piquet (1879), Joaquin Rovira (1889). Ramon Nolla (1894).

2. Problema que s'origina davant l'entrada de metges especialistes Després del conflicte de 1936-39 no hi va haver cap metge responsable de la Direcció Tècnica de l'Hospital fins l'any 1950. Els problemes que es presentaven els anava resolent el senyor degà de la Junta Administrativa, assessorat pel metge o cirurgià de l'Hospital.

Tampoc hi van haver metges especialistes, que amb piena independència actuessin com a tals. Els que hi havia eren considerats com a metges con-

(74) ADSERÀ MARTORELL. Josep: El Dr. Joan Vives Rubio, primer médico residente, IV Congrès d'Histôria de la Medicina Catalana. Tarragona-Poblet 1985, pàg. 70.

Acte de l'homenatge al Dr. Delclôs Balvey que els seus companys van oferir-li el 28 de setembre de 1935, amb motiu d'haver obtingut el doctorat en medicina. Entre els metges assistents n'hi havia dos que, poc temps després, van ser victimes del trist conflicte de la guerra civil générât durant el periode de 1936-39. El Dr. Obregôn, metge militar, fou afusellat el 22 de setembre de 1936. Més tard, el Dr. Battestini, director de l'Hospital, fou executatel 21 d'abril de 1939.

Dr. Guasch

O AO

^Dr.AIeu

Dn Mallafré

W

(

)

Dr. Miquel

Q

Q

Dr. Lluís Soler Cañellas

^Delclós ^-N Dr. Rabada?

Q D , Bosch

^ J '

O h fu*™r

O

^ ?

A A ^ o del Mas-forense-

DrArtal ( J i r-x ^ ^ \ur. tarres; ( | „ . .

VV ^n V ) [ ) Dr. Battesttini U r y D r . Sastre V_yDr. Sans

O

r, Pne r e ra u Bosch -

Dl

O - Messeguer w D r . Fonl

Dr

O Di. _ Dr. _Monné Q

O

Dr. Sergio Lucas

Dr. Obregón Dr. Sentís

Relació de metges tarragonins i del cos mèdie de l'Hospital.

Homenatge a Luis Delclós i Balvey. Any 1935.

sultors. Els diferents malalts, es tractaven com abans, per l'internista o cirurgià de l'Hospital, excepte en els casos urgents de ferits o fracturats.<75) Les coses van arribar a tal extrem que es considerava molt necessari que el metge especialista, normalment no podia demanar directament proves de Raig X o anàlisi més o menys complicats.

Alguns metges internistes o cirurgians, gelosos per salvaguardar la seva hegemonía, preferien intervenir ells sois. Semblava que així, s'evitaria una certa intromissió d'altres facultatius en les tasques que fins llavors els hi eren pròpies. A l mateix temps per part de l'Administrador, les coses li anaven bé, dones les despeses ocasionades per les exploracions més senzilles, serien de menor cost.

Aviat va teñir Hoc un petit conflicte, molt desagradable. A 1'especialista de l'aparell digestiu se li va dir que a partir d'aleshores s'abstingués de fer o demanar exploracions radiogràfiques. El metge, davant d'això, exposà el cas a la Junta, la qual va demanar un informe al recent nomenat director Dr. Enrique Guasch, el qual contestà amb un llarg escrit dient: "...los especialistas considerados como consultores solamente deben atender a los enfermos cuando sean requeridos por alguno de los Jefes de Servicio".™ Aquest fet, ens obliga a plantejar dues consideracions. Una que l'organització hospitalaria no estava madura, fins i tot encara s'arrossegava l'antiga costum que hi havia sobre la manera de practicar l'assistència. Això xocava amb aquell tarannà de l'home recent graduat, amb plens coneixements moderns deis avengos tècnics, que volia fer les coses millor, aprofitant els recursos que aleshores donava la ciència. Potser, aquells tenien raó, i per tant no devia ser correcte deixar-se portar per certs impulsos encara juvenils.

Uns anys abans, sobre aquest assumpte deis metges, hi ha un fet que és interessant conèixer.

L'acta del Col-legi de Metges de 30 de setembre de 1923, refereix el següent: "Se amonesta públicamente al Dr. Battestini por haberse hecho cargo del puesto de médico del Hospital de Santa Tecla, por las condiciones deprimentes y ofensivas a la clase médica: 13 duros mensuales y obligación de vivir en el Hospital, además de atender a los hospitalizados y también a los familiares de los Vocales de la Junta señores canónigos y regidores, secretario, prior y hermanas de la Caridad. Votan en contra los Dres. Mallafré y Capell por creer que el Colegio se ha excedido en sus sanciones".

(75) N A , abans, els cirurgians tractaven els malalts que patien ferides, fractures i també malalties de la peli. Tot allò que era extern al cos humà. Els altres, els internistes s'ocupaven de la resta, és a dir, malalties infeccioses, metabòliques, cardiovasculars, etc..

(76) N A , el Dr. Adserà havia estât nomenat el 18 d'abril de 1950, metge numerari d'Endocrinologia i Nutrició. Més tard, el 10 de desembre del mateix any. fou désignât també metge numerari de l'Aparell Digestiu.

3. L a revista "Prâctica M è d i c a " A Tarragona s'editava una "Revista Mèdica" que tenia molt de prestigi a tot Catalunya.

El comité de la publicació el componien quatre metges, dos d'ells de Tarragona, Dr. Daniel Recasens i Dr. Lluis Delclòs.

El numero corresponent al 17 de juliol de 1934 hi figurà el text complert de la cinquena conferència del curset monogràfic de la Febre de Malta, organitzat pel cos mèdie de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Aquesta conferència va tractar sobre les complicacions quirurgiques de la Febre de Malta, i va anar a càrrec del Dr. Antoni Trias. L'acte va tenir Hoc el dia 7 d'abril de 1934.

4. Relació de metges i especialitats segons acord de la J u n t a de 25 d'agost de 1951 Un altre afer és què s'establis una estructura definitiva del recent cos de metges especialistes.

Tot va començar el dia 19 de gener de 1951, quan en una reunió al Palau Arquebisbat, es ratificà el Dr. Enric Guasch Giménez, corn a director tècnic, encarregat de les sales générais de l'Hospital, i el Dr. Josep Sastre Piqué, coni a assessor delegat de la Junta per a la Clinica.

Uns mesos més tard, el 25 d'agost de 1951, s'aprovà l'informe del Dr. Guasch referent a les diferents especialitats i metges responsables de cada una d'elles.

1. Cirurgia, departament de dones Cirurgia general i ginecologia, metge numerari, cap de departament, Dr. Enric Guasch.

- metge agrégat ajudant, Dr. Joan Tarrés, encarregat del Servei de Tocoginecologia.

- metge agrégat ajudant, Dr. Àngel Andreu.

- practicant numerari, senyor Joan Feliu.

2. Cirurgia departament d'homes Cirurgia general, metge numerari, cap de departament, Dr. Francisco Roselló.

- metge agrégat ajudant, Dr. Andreu Combalia, substitut Dr. Sans.

- metge agrégat ajudant, Dr. Àngel Andreu.

- practicant numerari, senyor Francesch.

3. Medicina general d'homes i dones - metge numerari, cap de departament, Dr. Joan Sans 4. Especialitats - Fisioteràpia i Raig X , cap de departament. Dr. Antoni Trulla, i metge agrégat auxiliar Dr. Josep M. Miquel - Otorrinolaringologia, Dr. Enric Matheu.

- Oftalmologia, Dr. Josep M. Font.

ANY I I

JÜLIOL DE

NÚM. 1 7

1934

\

\

Revista mensual de Medicina de les Comarques de Catalunya REDACCIÓ' 1 G u l m e r à , 21, 1 . e r , T a r r a g o n a , T e l . 565 R. ' ' P l a ç a M a r q u é s de C a m p s , 15, 1 . o r , G l r o n a

R B D A C T O R S

Antoni Artal (Tarragona). - Josep Balsells (Reus). - Rafael Battestini (Tarragona).

- Josep M.a Bosch i Masgrau (Girona). - Josep M.° Butinyà (Girona). • Francese Coli (Girona). - Joan Cendra (Angles). - Alexandre Frias (Reus). - Josep M.a Font (Tarragona). - Francese Font (Llagostera). - Francese de P. Fortuny (Reus). - Enne Guaseh (Tarragona). - Josep M.a Ibarz (Reus). - Josep Mascaró (Banyoles). - Amadeu Mateu (Tarragona). • Esteve Meseguer (Tarragona). - Joaquìm Monne (Tarragona). - Josep M." Massa (Girona). - Enric Olesti (Reus). - Antoni Pont Moline (Reus). - Francese Roselló (Tamgona). - Secundf Sabaté (Tortosa). - Jaume Sabaté (Reus). - Joan Sans (Tarragona). - Josep M.a Sastre (Tarragona). - Jaume Sentis (Tarragona). - Josep Soler (Tarragona). - Josep Torredemé (Perelló). - Joan Tarrés (Tarragona). - Josep M.a Veyreda (Olot). - Francese Veciana (Tarragona). - Eusebi Vi'a (Constanti). - Antoni Vidal Freixanet (Palafrugell) C O M I T É

I ) Iv

P Ü B L I C A O I Ó

Daniel Recasens

(Tarragona) Pere B o s c h S o l à

Lluls Delclós

(Barcelona)

(Tarragona)

Joaquìm

Dausà

(Girona)

SUSCRTPCK3: 18 pessetes a l'any ANUNCIS: Per insereio, eobertes, 85 pessetes plana i 45 pessetes mitja plana; interior: plana 60 pessetes, mitja plana 35 pessetes; ter? 25 pessetes; quart 20 pessetes; tres linies de text 15 pessetes; encartatges, 30 pessetes

Atìministració: Angel Guimerá, 21, l. e r - Tarragona, - Tel, 565 R, Portada de la Revista "Práctica Médica", en la qual els metges de l'Hospital Ili col-laboraven. S'editava a Tarragona. Era de publicació mensual

-

Urologia, Dr. Esteban Messeguer.

Dermatologia (vacant) Laboratori. Dr. Joaquin Monné Odontologia, Dr. Ricardo Barri Endocrinologia-nutrició. Aparell digestiu. Dr. Josep Adserà.

Pediatria, Dr. Josep M. Miquel.

A la mateixa sessió els doctors Guasch i Sastre demanen material sanitari: un pupinel, una taula d'operacions, un aspirador elèctric modem, un bisturi elèctric i un aparell d'ona curta. Per aquest motiu es van traslladar dos vocals de la Junta Administrativa a Barcelona, per tal de fer les compres oportunes.

A l'any segiient, 1952, en el mateix Hospital es celebra la VII Assemblea de metges de Sant Cosme i Sant Damià. A l'antic claustre va tenir Hoc, amb gran èxit, una exposició de material quirurgic i productes farmacèutics.

5. Altres questions referents als metges El 7 d'abril de 1952 es nomenà l'expert cirurgià Dr. Lluis Panadés Barberà, metge de la Casa de Socors, per a atendre les urgències que es presentessin tant de nit com de dia. El seu domicili particular, prop de l'Hospital, ubicat al començament del carrer Cós del Bou, facilitava la prompta assistència. El 23 d'abril de 1953, se li concedi una excedència voluntària, per un temps de catorze mesos, per anar a ampliar estudis a Anglaterra. Durant aquest temps, s'ocupà de les seves tasques el Dr. Joan Tarrés.

Per la festa de Santa Tecla del mateix any, s'inaugurava el Servei de Poliomielitis, que estava sota la direcció del prestigiós neuròleg Dr. Lluis Barraquer Ferré. 17 " El 18 de juliol de 1957, mori el Dr. Matheu, el quai durant molts anys havia exercit la seva especialitat de otorrinolaringologia. El mes seguent, ocupà aquesta plaça vacant el Dr. Fernando Holtoefer.

El mes de juliol del mateix any, s'anomenaren els Drs. Arcadi Abelló i Angel Andreu Carcolé.

L'any seguent, l ' I de gener de 1958, es presentà el Dr. Lluis Delclòs Soler, amb un aval de coneixements cientifics. Era fili d ' u n altre metge, també radiòleg, i facilitatili de l'Hospital.

El mes de setembre de 1958, el cirurgià i director tècnic de l'Hospital, Dr. Enric Guasch. presentà la dimissió del seu càrrec, al-legant les moites ocupacions p r o f e s s i o n a l i politiques. Com a cap del depaitament de dones, es nomenà el Dr. Lluis Panadés. Per atendre la direcció tècnica de l'Hospital, es proposà el Sr. Joan Casanovas Guinjoan. Era un metge internista, molt destacat a Tarragona. Tenia coneixements d'organització hospitalària, doncs havia estât, durant set anys, metge intera de l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.

(77) AHH, Llibre d'Actes 1951, 25 d'agost, fol. 149.

El Dr. Enrique Obregón Hernández, metge militar especialista en l'aparell digestiu. ( t 1936).

El Dr. Casanovas pren possessio del seu càrrec l ' I d'octubre. Com a metge internista, va començar a visitar diàriament tots eis malalts. Va demanar la instal-lació d ' u n a sala de cures a cada pianta. A més, la instal-lació d ' u n laboratori-farmàcia, amb la finalitat de poder realitzar una bona part de les formules que es prescrivissin, sota la direcció de la titular Dra. Assumpció Ibars.

També va organitzar un control absolut dels estupefaents que s'administraven als malalts, encarregant-se d'aquesta tasca la religiosa responsable de cada planta. Havien de justificar les aplicacions davant la direcció mèdica, portant per a aquest fi. el corresponent llibre de registre.

Així mateix, demanà una sala per recepció deis malalts, mentre esperaven ser distribuïts pels diferents departaments.

Corn a mesura de control de qualitat, implantà l'organització amb regularitat de les juntes de morbilitat i mortalitat.

El 5 de març de 1959, proposà el nomenament de metge auxiliar els Drs. Pere Mallafré i Ricard Luna.

Fins llavors, els metges, segons uns escrits que van signar el 29 de desembre de 1959 i el 3 de febrer de 1960. amb motiu del desagradable qiiestió entre el Servei de Radiologia i l'Administració de l'Hospital, hi figuren els següents facultatius: Drs. Casanovas, Abelló, Panadés, Guardiola, Luna, Andreu, Salvador, Monné, Ferrándiz, Ibars (farmacèutica), Adserá, Sentís, Holtoefer, Messeguer, Font, Bosque, Roselló. Girón, Mallafré, Saiz, Lartigau, Combalía, Muro, Tarrés, Barri, Domènech, Zamanillo.

A l'escrit de 1960 no hi figura el Dr. Casanovas, fins aleshores director de l'Hospital. El 7 de juliol de 1960 havia presentai la dimissió amb motiu de l'afer de radiologia.' 781 Aviat es va cobrir la vacant. El 5 d'octubre de 1960 es designà director el Dr. Salvador Guardiola Guarro, metge numerari de l'Hospital.' 7 9 ' Els metges no tenien salari. N o m é s els numeraris rebien una petita g r a t i f i c a d o mensual de 250 PTA, per atendre els malalts depenents de la F u n d a d o , com eren els pobres indigents, els transeiints sense recursos, els presos, etc. Alguna vegada, quan el pacient era particular, a més obtenien una quantitat, que era un tant per cent deis honoraris que es fixaven per al servei prestai.

Després de resoldre's el conflicte del Servei de Raig X, i obtenir del prélat la supressió d ' u n clergue que estava al càrrec de l'Administració, , 8 0 ) hi va haver coses prou intéressants.

Primerament es va fer una nova ordenació del eos mèdie, sobretot degut a les vacants produïdes pels diferents òbits.

Així, el mes de febrer de 1962 en morir el Dr. Joaquim Monné Prats, analista i metge transfusor, van demanar la plaça els Drs. Arcadi Abelló i Virgili, i Federico Gerona de la Figuera. De moment, la Junta deixà sobre la taula el nomenament definitili.

Uns mesos després, el dia 20 de juny es produí l'òbit del cirurgià Dr. Lluis Maria Panadés. La Junta Administrativa, amb el vist-i-plau de la Junta Tècnica, el 10 d'agost accepté el nomenament del Dr. Roselló, per a qué s'encarregués del servei, j a que també ho era de la Sala General d'homes. Diu l'acta "dado el escaso número de enfermos existentes, se encargue del Servicio vacante, sin recibir gratificación alguna."

(78) Llàstima que durés tan poc temps! doncs l'organitzaciô hospitalària havia començat a encarrilar-se, agafant uns aires de modernitat i més eficàcia.

(79) Vegeu l'article del Dr. Adserà a l'obra recent del Dr. Guardiola Guarro.

(80) NA. vegeu el Capitol XI "Conflictes que hi van haver en el Servei de Raig X".

El Dr. Rafel Battestini Galup. metge internista, era el director de l'Hospital, ( t 1939).

El mateix dia es donà comptes de la renuncia del metge uròleg Dr. Esteban Messeguer, a causa de la seva jubilació. Es nomenà en el seu lloc el Dr. Isidro Riu Garreta.

Un temps després, el 26 d'agost del mateix any 1962, moria l'abans citât Dr. Francisco Roselló. Aviat, previ informe de la Junta Facilitati va es van fer els segiients nomenaments: - Hematòleg-transfusor, Dr. Federico Gerona de la Figuera.

- Cirurgià, encarregat d ' a m b d u e s sales - h o m e s i d o n e s - Dr. Joan Tarrés Roca, conservant la seva antiguitat a l'Hospital.

- Ginecòleg, Dr. Jaume Sentis Anfruns.

- Casa de Socors, Dr. Ricardo Luna Aramburu.

El dia 14 de setembre de 1962 va tenir Hoc a la capella de l'Hospital uns funerals en sufragi de les animes dels Drs. Monné, Panadés i Roselló.

6. Decisió desagradable que es va veure obligat a prendre el Dr. Guardiola, nomenat recentment director de l'Hospital Aviat va comentar un serios mal de cap. Es tractava de les sancions a dos companys traumatòlegs, inetges associats, prohibint-los treballar a l'Hospital, llevat deis casos que fossin malalts del SOE i de la Seguretat Social i no tinguessin altre Hoc on atendre'ls.

Aquesta decisió, que va prendre el Dr. Guardiola amb el senyor degà, no va ser totalment acceptada per la resta de vocals de la Junta. En la sessió del dia 27 de novembre de 1962, es deia que "el Dr. Casañas (un deis vocals eclesiàstics) manifiesta que no está conforme con la decisión tomada, sin saberlo antes la Junta Administrativa. El decano Dr. Batlle le interrumpe para rogarle que oiga previamente al Dr. Guardiola. Así lo hace, explicando éste los motivos de tal decisión. Se acuerda que el Director reúna a la Junta Técnica para que redacte y someta a esta Junta Administrativa el correspondiente informe."

L'endemà, 28 de novembre de 1962, es va celebrar una reunió de la Junta Tècnica, presidida pel degà Dr. Batlle, i el director Dr. Guardiola. L'acta d'aquesta sessió deia el següent: "Preside el Iltre. Dr. D. Pedro Batlle, Decano del Pío Hospital, asistiendo los facultativos Drs. Adserá, Andreu. Bosque, Doménech, Ferrándiz, Font, Gerona, Girón, Guardiola, Isalgue, Luna, Mallafré, Riu Saiz, Salvador, Sentís i Tarrés. El Dr. Combalía que llegó con un justificado retraso, al final de la sesión, se adhirió plenamente a lo acordado por el resto de sus compañeros.

Actúa de Secretario el Dr. Mallafré por ausencia del Dr. Abelló.

Expuesto por el Director Técnico, Dr. Guardiola, el motivo de la reunión convocada, hace un suscito resumen de los hechos acaecidos por la conducta extemporánea de los médicos Dres. Capell Martínez y Orozco Delclòs.

Su proceder rompía la harmonía habitual y necesaria para el perfecto desenvolvimiento de los servicios Facultativos de la clínica, acarreando el descrédito de la misma. Con tal motivo viose obligado, muy a pesar suyo, a indicarles que vería con agrado que dejaran de concurrir a la clínica.

El Dr. Guardiola pide a los concurrentes que manifiesten su opinión sobre tan desagradable incidente.

Después de la intervención de los compañeros Dres. Sentís, Saiz, Riu, Andreu, Font, Girón. Ferrándiz y Gerona, el Cuerpo Facultativo, unánimemente acuerda: I o . Hacerse solidario con la actitud y procedimiento del Director, Dr. Guardiola.

2 o . Condenar explícitamente la actuación de los colegas Dres. Capell y Orozco.

3 o . Aceptar la propuesta del Director Dr. Guardiola, de esperar que de alguna manera espontánea, expongan los Dres. citados, excusas o rectificación de su conducta y en este caso, reconsiderar la decisión adoptada.

Sala general de d o n e s de la p o b l a c i ó benèfica.

4 o Considerar la posibilidad de comunicar a dichos médicos que limiten su actuación en esta clínica para aquellos enfermos traumáticos del Seguro de Enfermedad que crean no pueden ser asistidos debidamente en otro Centro Quirúrgico.

(Firman: el decano Dr. Pedro Batlle, el Director Técnico Dr. Salvador Guardiola, el secretario Dr. Pedro Mallafré)."

D'aquest escrit s'informá a la Junta Administrativa el dia 5 de setembre de 1962.

El vocal Dr. Casañas diu que "mantiene su disconformidad en cuanto a procedimiento seguido. Le contesta el Decano, manifestando que se obró de acuerdo a las facultades que le confiere el Reglamento, tomando tal decisión con el consenso del Director, convocando ipsofacto a la Junta Administrativa para enterarles de lo sucedido. El vocal señor Sugrañes opina que hubiera preferido que se les amonestase, y luego adoptar la decisión indicada. Quedó enterada la Junta de la carta recibida de los expresados doctores los cuales reconocen implícitamente haber procedido de un modo irregular en sus relaciones profesionales con los usos y reglas que se observan en la Clínica de Santa Tecla." (8l)

(81) NA, d ' a q u i va sorgir el propòsit d'alguns professionals de construir l'Hospital de la Creu Roja, en uns solars que tenia la Institució a Tarragona. Aquest hospital ha estat funcionant fins fa poc temps.

7. Gratificado mensual al Dr. Adserá com a metge numerari de l'Hospital El dia 5 de desembre de 1962, consta l'acord que diu: "A petición del Dr. Adserá, se le concede una gratificación mensual de 250 ptas. teniendo en cuenta que desempeña el cargo de médico numerario en las especialidades de Aparato Digestivo y. Endocrinología y Nutrición desde el 30 de diciembre de 1950."

8. Es continua nomenant altres metges L'any segiient van continuar els nomenaments d'altres facultatius i la reorganització deis serveis.

Així, el 8 d'agost de 1963 es designé al Dr. Ferrándiz metge especialista numerari en Dermatologia.

El mateix dia, s'inaugura el nou emplagament del Servei de Rehabilitado, que estava a càrrec del Dr. Luna. Es fixà el percentatge que havia de rebye el metge i l'Hospital. Del total de la tarifa, el 85% anava al metge, que es feia càrrec de les despeses del personal auxiliar, i el 15% restant, era per a l'Hospital.

El 4 de setembre de 1963, la Dra. Ibarz deixà el laboratori, i es proposà per al seu lloc el Dr. Isidro Riu. També el mateix dia, hi va haver canvis en el Servei d'Ortopèdia i Rehabilitació. En haver llavors disposicions que no permetien la doble col-legiació mèdica, el Dr. Barraquer i el Dr. Canadell, es van veure obligats a deixar Tarragona. El mateix dia 4 de setembre es nomenà al traumatòleg Dr. Andreu, cap de Servei d'Ortopèdia, i al Dr. Luna, cap de Servei de Rehabilitació.

Els doctors Barraquer i Canadell van passar a la categoría de metges consultors i els doctors Andreu i Luna, metges numeraris del Servei d'Ortopèdia i Rehabilitació.

L'any següent, el dia 10 de mar? de 1964, l'odontòleg Ricardo Barri Casanovas, renuncià al càrrec, i al seu lloc es designà el Dr. Agustín Alabau.

El mateix dia, entra a formar part del eos facultatiu el Dr. Federico Adán Marín, com a metge auxiliar de puericultura.

Dos mesos més tard, el dia 13 de maig van haver-hi altres nomenaments, tais com el Dr. Fernando Aldecoa Miralda, com a auxiliar de Cirurgial82); el Dr. Emilio Gualis Maese, com a auxiliar d'Anestesiología; el Dr. Amigó com a metge numerari d'Oftalmologia, càrrec que es va convertir en efectiu quan el Dr. Font deixà el lloc, fet que es produí el 13 d'agost per trasllat a Barcelona.

(82) N A . el Dr. Aldecoa, aviat, el 13 de febrer va ser cap del Servei de Cirurgia. pero el día 31 d'agost de 1982. per motius personáis, demana l'excedéncia d'aquesta Jefatura "siguiendo como médico asociado al servicio del Hospital". No sabem els motius que va teñir per a prendre tan sobtadament aquesta decisió.

L'any següent, el 1965. després d'haver instal-lat els diferents dispensaos per a metges especialistes, el día 19 de novembre, es designà al Dr. Ramiro Sellart Ignes, com a metge numerari encarregat de cardiologia.

Més tard, el 27 d'octubre de 1966 es nomenà el Dr. Emiliano Fernández com a metge auxiliar d'urologia.

A comen^ament de l'any 1967, es van fer altres designacions.

Així, el 26 de gener, es nomena al Dr. Llovet Tapias, cap de Servei de Neurologia. El Dr. Pedro de la Muela, metge auxiliar de Pediatria, director del Servei de Neonatologia i Prematuritat. El Dr. Gualis, se'l reconeix com a cap de Servei d'Anestèsia i Reanimació.

El mateix dia 26 de gener morí el metge associai, especialista en Digestiu, Dr. Gregorio Zamanillo González-Camino. El 7 de maig el Dr. Salvador Grau González, el qual havia treballat en el Servei de la Casa de Socors com a practicant, després de graduar-se com a metge, va èsser designat metge auxiliar de Medicina General.

El 20 de gener de 1968 va prendre possessió del càrrec de director tècnic el Dr. Josep Adserá Martorell.

9. "El Dr. D. José Adserá, nuevo Director del Hospital de San Pablo y Santa Tecla En el Pío Hospital de San Pablo y Santa Tecla, se celebró un acto muy emotivo.

Por el Muy Iltre. Sr. Decano de la Junta Administrativa, doctor D. Pedro Batlle, fue convocada la Junta Técnica en pleno, compuesta por todos los facultativos que componen el cuadro médico de dicho establecimiento, para comunicarles el relevo en la Dirección de este Hospital.

Por acuerdo de la Junta Administrativa celebrada el pasado día 9 de los corrientes, se había nombrado al Dr. D. José Adserá Martorell, Director Tècnico, a resultas de la renuncia presentada por el Dr. D. Salvador Guardiola, que ha ostentado este cargo durante los siete últimos años.

En dicho acto, el Dr. Guardiola justificó los motivos personales que le impedían seguir en el puesto, aunque con ello y de ninguna forma, se despedía de los compañeros, puesto que seguía formando parte de dicho cuerpo de facultativos. El Dr. Adserá agradeció las palabras de afecto hacia él formuladas, ofreciéndose a todos los compañeros y recabando de ellos la máxima colaboración en la dura tarea que se le señalaba, sobre todo en estos momentos que la realidad impone un cambio en las estructuras de la asistencia hospitalaria.

Después de vivas muestras de afecto hacia los Dres. Guardiola y Adserá, terminó la sesión."' 83 '

(83) Nota de premsa "Diario Español", 17-XII-1967.

El 3 d ' a g o s t del m a t e i x any, el Dr. Llovet p r e s e n t a la m e t g e numerari.' 8 4 ' M é s tard, el 13 de f e b r e r de 1969, m e r c é s a la gestió del va retirar la d i m i s s i ó " q u e d a n d o así r e i n t e g r a d o n u e v a m e n t e f u n c i o n e s f a c u l t a t i v a s " . Va ser per p o c temps. Aviat es Barcelona.

dimissió com a s e n y o r director, en su p u e s t o y va traslladar a

10. Régim especial per al funcionament de la clínica oberta U n a de les p r i m e r e s gestions del nou director va ser la de f e r a p r o v a r el 21 de n o v e m b r e d e 1968, el " R é g i m e n especial de F u n c i o n a m i e n t o de la Clínica A b i e r t a " .

L a qiiestió era important. Es tractava d ' o r d e n a r l ' a c t u a c i ó i els exercicis deis m e t g e s associats vers 1'Hospital. L l a v o r s j a eren m o l t s el q u e estaven en aquesta situació. Per una part, a l ' H o s p i t a l l ' i n t e r e s s a v a l ' i n g r é s a la clínica de molts malalts privats i de M ú t u e s , p e r o aixo tenia un perill pels possibles c o n flictes q u e es p o d i e n p r e s e n t a r entre uns i altres p r o f e s s i o n a l s .

En el R e g l a m e n t de 1968, article 8é, deia que: " f u n c i o n a r á otro D e p a r t a m e n t o d e n o m i n a d o C l í n i c a de S a n t a Tecla", Ja establerta la Clínica, en un principi va ser m o l t útil p o d e r signar els c o n c e r t s a m b la S e g u r e t a t Social, p e r q u é el n o m d ' " H o s p i t a l " es p o d r í a c o n f o n d r e a m b un c e n t r e de malalts e x c l u s i v a m e n t benéfics, malalts de caritat; els t a r r a g o n i n s n o m é s v e i e n a q u e s t a c i r c u m s t á n c i a , no els hi era a g r a d a b l e h a v e r de conviure-hi i d ' h o s p i talitzar-s'hi.

El text q u e es va i n c o r p o r a r al R e g l a m e n t d e l ' H o s p i t a l era el q u e segueix: "Art. I o . Se d e n o m i n a Clínica abierta a una unidad de hospitalización independiente q u e p o d r á ser utilizada por m é d i c o s asociados que no estén vinculados administrativa ni laboralmente a la Institución ni a su entidad rectora.

Art. 2°. E s t o s m é d i c o s p o d r á n ingresar a sus e n f e r m o s p r i v a d o s en la Clínica c u m p l i e n d o lo q u e se d e t e r m i n a en artículos siguientes.

Art. 3 o . L o s m é d i c o s del H o s p i t a l en d o n d e esté situada la Clínica abierta, g o z a r á n r e s p e c t o a ésta idénticos d e r e c h o s q u e los m é d i c o s a s o c i a d o s .

Art. 4 o . L a calificación de m é d i c o a s o c i a d o se c o n c e d e r á por la E n t i d a d R e c t o r a del Hospital p r é v i a solicitud d e los m é d i c o s interesados e i n f o r m e p r e c e p t i v o de la J u n t a F a c u l t a t i v a del Hospital.

Art. 5 o . L a c o n c e s i ó n lo será por p e r í o d o s l i m i t a d o s d e t i e m p o c u y a d u r a c i ó n fijará la entidad rectora, y q u e ésta r e n o v a r á si lo e s t i m a c o n v e niente.

Art. 6 o . L o s m é d i c o s a s o c i a d o s p o d r á n ingresar en la C l í n i c a abierta a sus e n f e r m o s p r i v a d o s , p e r o v e n d r á n o b l i g a d o s a utilizar los servicios e instalaciones g e n e r a l e s del Hospital, e x c e p t o las c o n s u l t a s externas.

( 8 4 ) N A , ell i a l g u n s altres hi van treballar al m a t e i x t e m p s en a q u e s t Hospital d e la C r e u R o j a .

Art. 1°. Asimismo utilizarán el personal médico sanitario auxiliar, o de otro tipo que necesite y que será el del Hospital.

Art. 8 o . Se fijarán horas especiales de autorización de quirófano para uso de los médicos asociados excepto en los casos de urgencia.

Art. 9 o . Los médicos asociados participarán en las actividades científicas y docentes del Hospital de acuerdo con los normas que apruebe la entidad rectora.

Art. 10°. Las historias clínicas de la Clínica abierta quedarán depositadas en el archivo central de historias del Hospital.

Art. 11. Los médicos asociados quedarán sometidos en todos los aspectos al régimen interno del Establecimiento." (85) L'acord es va traslladar al Governador Civil per a la seva oportuna informació.

El mes de febrer de 1969, el nou director tècnic, Dr. Adserá, el qual assistia regularment com a assessor a la Junta Administrativa, i com ja s'ha dit, havia près possessió del cárrec el 20 de gener de l'any anterior, va haver d'obrir un expedient "por la improcedente conducta que observa el médico anestesista."

Després, el director proposé el nomenament del Dr. Fernanado Aldecoa Miralda, com a metge numerari adjunt de la secció de cirurgia; així mateix al Dr. Riu Garreta, cap de serveis de Laboratori i Anatomía Patológica, i al Dr. Emiliano Fernández Domínguez, cap de Serveis d' Urología i Nefrologia.

11. Jerarquització deis Serveis Mèdics, any 1972.

S'estableix el paganient d'honoraris per acte mèdic E L e o s MÈDIC DE L'HOSPITAL EL 1 9 7 2

El dia 7 de març de 1972 es donà compte del contracte signât amb l'"Obra Sindical 18 Julio", que fixava la quantitat de 800 PTAper estada. Amb el preu anava tôt inclôs, llevat de les transfusions de sang, les prótesis de tota classe, i la medicado a malalts cremats, tetànics, etc., que sobrepujaven les despeses a la xifra de 3.500 PTA. El mateix dia es proposé a la Junta la "Jerarquización de los Servicios Médicos del Hospital".

El eos mèdic, amb la incorporado de nous metges, quedà de la següent manera, (86) - Medicina Interna, director Dr. Salvador Guardiola Guarro. Caps de servei, Dr. Juan Canadell Giner i Dr. Antonio Pons Cardiel.

- Dermatología, director Dr. Luis Ferrándiz Arjonilla.

- Digestiu, director Dr. José Adserá Martorell.

(85) AHH, Llibre d'Actes 1968, 21 de novembre, fol. 103.

(86) AHH, Llibre d'Actes 1972, 14 de juny, fol. 145.

- Cardiologia, director Dr. Ramiro Sellait Ignes.

- Endocrinologia, director Dr. José Adserà Martorell.

- Estomatologia, director Dr. Agustín Alabau Lacomba.

- Geriatria, director Dr. Jorge Bofarull Puigdengolas.

- Neurologia, director Dr. Román Massot Punyet.

- Pediatria, director, Dr. Federico Adán Marín. Caps de servei, Dr. Pedro de la Muela Cuenca, Dr. Antonio Bosque Angles, i Dr. Agustín Tarrés Roura.

- Psiquiatría, cap Dr. Jesús Alonso Corral i Dr. Jorge Argilaga Subirats.

- Respiratori, director Dr. Andrés Combalía Segura.

- Reumatologia, director Dr. Fernando Salvador González.

- Cinigia General, director Dr. Fernando Aldecoa Miralda.

- Oftalmologia, director Dr. Salvador Amigó Mañé.

- Otorrinolaringología, director Dr. Félix Ferrer Bosch. Caps, Dr. Juan Doménech Miró i Dr. Fernando Holttoefer.

- Tocoginecologia, director Dr. Jaime Sentís Anfruns. Caps, Dr. Francisco García Llauradó i Juan Muro Calaf. Ajudants: Drs. Jaime i Jorge Sentís Bonet.

- Traumatologia, director Ángel Andreu Carcolé. Cap José María Combalía Aleu.

- Urologia, director Dr. Amadeo Rey Ramos. Cap Dr. José Luis Rodríguez Andrés.

- Laboratori, director Dr. Arcadio Abelló Virgili.

- Radiologia, director Dr. José Isalgue Serra.

- Rehabilitació locomot., director Ricardo Launa Aramburo.

- Anestesiología, director Tomás García Gallego.

- Rehabilitació respiratoria, director Antonio Pons Cardiel.

Segons s'ha dit abans, els honoraris que es cobraven eren per acte mèdie.

El Dr. Guardiola presenté la dimissió com a cap de Servei de Medicina Interna, el va substituir el seu fili Dr. Guardiola Sala. El càrrec li va durar poc temps. Havia aconseguir una plaça a la Residència Joan XXIII, com a metge adjunt de medicina interna. El 18 de setembre de 1975(87) manifesta que es comprometía a compaginar l'assi stènda amb els dos hospitals. Al de Santa Tecla, hi aniria a les tardes. El senyor director va indicar a la Junta que aquesta proposta no es podia acceptai". La Junta en conseqüéncia, acordà buscar un altre metge que pogués exercir aquesta funció.

S'encarregà del Servei el Dr. Sebastián Ladrón Bercebal. El Dr. Guardiola Sala, continué formant part del mateix, però sense la responsabilitat que tenia abans.

(87) AHH. Llibre d'Actes 1975, 18 de setembre, fol. 180.

12. Composició del eos mèdie a 9 de juliol de 1977 La relació de càrrecs i noms de metges que figuren en l'aeta del 9 de desembre de 1977, és la següent: "Cirugía General Jefe del Servicio. Dr. Fernando Aldecoa Miralda Dr. José María Solé Poblet Dr. Jaime Villalba Castro Dr. Juan Vaño Rufas Dr. Andrés Combalía Segura Ginecología Jefe del Servicio, Dr. Jaume Sentís Anfruns Dr. Jaime Sentís Bonet Dr. Jorge Sentís Bonet Dr. Juan Muro Calaf Dr. Francisco García Llauradó Traumatología Dr. Jefe del Servicio, Dr. Ángel Andreu Carcolé Dr. José María Combalía Aleu Dr. José María Coy Solsona Urología Jefe del Servicio. Dr. Amadeo Rey Ramos Dr. José Luis Rodríguez de Andrés Dr. Isidro Riu Garreta Oftalmología Jefe del Servicio. Dr. Salvador Amigó Mañé Dr. José Camins Ribera Otorrinolaringología Jefe del Servicio, Dr. Félix Ferrer Bosch Dr. Juan Doménech Miró Dr. Fernando Holtthoefer Durán Medicina Interna Encargado Jefatura, Dr. Sebastián Ladrón Bercebal Dr. Baltasar Guillaumet Duro Dr. Gerardo Virgos Rovira Dr. Juan José Guardiola Salas Dr. Santiago Medrano Lozano Dr. Antonio Pons Cardiel Dr. Juan Canadell Giné Dr. Ramiro Sellart Ignes

Especialidades Médicas Dermatología Dr. Luis Ferrándiz Arjonilla Neurología Dr. Román Massot Punyed Psiquiatría Dr. José Argilaga Subirats Dr. Jesús Alonso Corral Reumatología Dr. Fernanado Salvador González Hematología Dra. María Carmen Alonso Macías Digestivo i Endocrinología Nutrición Dr. José Adserá Martorell Pedriatría Jefe del Servicio, Dr. Federico Adán Marín Dr. Pedro de la Muela Cuenca Dr. Agustín Tarrés Roure Dr. Antonio Bosqué Anglés Geriatría Jorge Bofarull Puigdengolas Odontología Dr. Agustín Alabau Lacomba Anastesía Dr. Tomás García Gallego Laboratorio Jefe del Servicio, Dr. Arcadio Abelló Virgili Dr. José Ignacio Gutiérrez Mendoza Dr. Juan María Llobet Mallafré Dr. Asunción Ibarz Aznares Radiología Dr. José Luis Gaseó Benaque Rehabilitación Dr. Ricardo Luna Aramburu Endoscopia digestiva Dr. Domingo Ramos Díaz

Transfusión Dr. José Ripoll Vicente Anatomía Patológica Dr. Gilberto Camblor Armengol Médicos residentes Dra. Marta Mestres Dra. Misericordia Ramos Dr. Francisco Ortiz Dr. Eduardo Rius Dr. Juan José Alcovero."

12. Eleccions per a la Junta Permanent del Cos Mèdie El 12 de marg de 1982 es donà compte del resultai de les eleccions per a la Junta Permanent del Cos Facilitatili, que va ser el següent: Es van dividir els metges en tres grups: Bloc Quirúrgic, Bloc Mèdie, i Serveis Centráis. Cada un d'ells, es classificà en Caps de Servei, Caps de Secció i Adjunts Residents.

Els electes van ser: Per al Bloc Quirúrgic, entre els Caps de Servei, el Dr. Andreu i el Dr. Jordi Sentís. Entre els Caps de Secció, el Dr. Solé i el Dr. Combalia. Entre els Metges Adjunts Residents, el Dr. Marsal.

Per al Bloc Mèdie, el Dr. Guardiola i el Dr.Vives, el Dr. Torre i el Dr. López, i la Dra. Moltó.

Pels Serveis Centráis, el Dr. Gaseo (Raig X), i el Dr. Llobet (laboratori).

13. Denuncia per la morí d'un maiali no atès degudanient a la Casa de Socors Diu l'acta corresponent que es donà compte del "caso que se ha producido en el día de hoy ( 12 de marzo de 1982). Un enfermo de 74 años, que después de casi dos horas de estancia en la Casa de Socorro y sin prestarle la debida asistencia médica; luego fue llamado el médico de guardia, propio del Hospital, para que lo reconociera. Era tal el estado de gravedad de dicho enfermo, que a pesar de los cuidados y tratamientos a que fue sometido en el Hospital, no se le pudo remontar, falleciendo al cabo de una hora de su ingreso."

El Vocal señor Sendra, dice que se de cuenta de estos hechos al Ayuntamiento.

Se toma el acuerdo, que el médico de guardia que asistió al enfermo haga un informe y la Dirección lo ponga en conocimiento del Excmo. Ayuntamiento.

El Dr. Adserá hace constar que no está dispuesto a aceptar la responsabilidad de estos casos, mientras el Hospital no pueda disponer de un Servicio de Urgencias propio.'

881

(88) NA, aquest fet és una mostra de les dificultats que hi havia per a atendre les urgències, degut a qué la Casa de Socors era Municipal, i nodepeniade l'Hospital. Vegeu Capítol XII "De la Casa de Socors al Servei d'Urgències."

También se da cuenta de que se ha enviado a la Generalitat un completo expediente y presupuestos del Servicio de Urgencias, con el fin de recabar su autorización. Pero, para ello deben disponer del permiso de obras del Ayuntamiento, que se está demorando más de lo necesario, por una serie de pegas y formalidades, que entorpecen la puesta en marcha de este Servicio.'" 8 9 ' Per tancar aquest capítol dedicat ais metges, el mateix dia 12 de marg es va rebre un comunicat oficial en el qual "se autoriza al Dr. José Adserá Gebellí que ejerza como médico de empresa del Hospital". Era metge especialista de Medicina del Treball.

(89) AHH Llibre d'Actes

1982, 12 de març. fol. 57v.

CAPÍTOL

Vili

LA COMUNITAT DE FILLES DE LA CARITAT DE SANT VICENÇ DE PAÜL Les monges, des de molt antic eren una peça fonamental de l'engranatge de la vida hospitalaria. La institució religiosa Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Patii, ha mitigai sempre molts sofriments i ha humanitzat el contacte amb el malalt.

Existeix a r A r x i u un document, amb data de 7 de juny de 1816 (90) que fa referència al conveni per l'establiment d'aqüestes religiöses al nostre Hospital.

Després, durant etapes molt curtes, hi va haver una altra comunitat. Eren les religiöses de la Consolado. Però, les monges que han fet més llarga estada, han estât les pertanyents a la institució religiosa de Sant Vicenç de Paiil.

Una nota anecdótica sobre aqüestes religiöses es refereix a l'hàbit que portaven, sobre tot, la "teula" blanca que duien al cap.

Era l'any 1964 quan la Superioritat de l'Orde, va disposar la desaparició de l'esmentada teula. Diuen les actes de l'Hospital/ 9 " que "estando próximo el cambio de hábito de las religiosas, Hijas de la Caridad, a indicación de su director espiritual, sena procedente destinarles una cantidad como ayuda a dicha reforma, aprobándose un donativo de 15.000 pts." Deu anys més tard, el 1974, l'hàbit va patir noves variacions, quedant llavors com és ara.

Les monges, no sols es dedicaven a la tasca d'infermeria sinó que també tenien altres activitats. Des d'un principi, a més, tenien cura deis serveis própiament domèstics, o sia aquells que mereixien la màxima confiança de l'Administració, tais com tenir cura de la roba, la cuina i control de medicaments. Més tard, van anar desapareixent aqüestes obligacions, restant només les que tenien un contacte directe amb eis malalts, com la d'Infermeria.

(90) AHH, Llibre manuscrit. Historia..., doc. 23.

(91 ) AHH. Llibre d'Actes 1964. 16 d'agost.

Així les coses van anar evolucionant molt ràpidament. Les monges també intervenien a l'Escola d'Infermeres, no solament amb les classes practiques, sinó també tenien cura de la residència de les alumnes, que estava ubicada al mateix Hospital. També ajudaven en eis treballs d'alguns departaments.

Sense voler desmerèixer altres monges, recordem a Sor Maria Luisa Larrañaga, dona amb una gran personalitat, dúctil de carácter, que aviat es feia captiva del respecte, l'amistat i l'apreci deis altres. Va ser superiora de la Comunitat durant set anys, fins el 26 d'agost de 1960. que fou traslladada als "Hogares Mundet de Barcelona". Juntament amb el Dr. Guardiola, fou directora de 1"Escola d'Infermeres.

També és un deure recordar Sor Emilia, sempre disposada, tant de dia com de nit, en urgències, en dies festius, i atenent el Servei de Raig X. El seu treball estava molt compenetrat amb el tècnic senyor Josep Isalgue, qui més tard, quan va ser metge, fou désignât cap del mateix servei. Sor Emilia, força estimada per tothom, va rebre un emotiu homenatge el 24 de setembre de 1976. Va morir un temps després, el dia 8 d'abril de 1990.

Així mateix hi havia altres monges, com Sor María Luisa, del Departament de Radioteràpia, Sor Maria del Carme, la quai després de graduar-se a FEscola d'Infermeres, va tenir la màxima responsabilitat contrôlant les tasques del quiròfan, on coordinava i distribuía la feina deis metges i auxiliars.

Una altra, Sor Isabel, responsable del Servei de Maternitat, lloc on ella sola va haver d'atendre alguna vegada el part, quan aquest estava molt avançat i es retardava la presencia de la llevadora. Quantes senyores, mares tarragonines, encara la recorden avui dia!

En aquesta breu relació no podem oblidar Sor Concepció, encarregada deis treballs molt fatigosos de la cuina; a Sor Teo, Sor Mercedes i Sor Antonia, infermeres de planta d'hospitalització.

Per últim, fem referencia a Sor Antonia Larrea, lluitadora pel benestar deis malalts, monja navarra de gran humilitat. Va actuar amb gran sentit responsable durant moments molt difícils, que va haver de travessar la seva Comunitat tarragonina. Davant eis seus superiors, va defensar, sense èxit, que les religiöses no haguessin de deixar l'Hospital; el motiu del conflicte era que l'autoritat eclesiástica eis hi deia que a part de servir l'Hospital, eis imposava altres obligacions, cosa que les religiöses no volien acceptai; dons l'Hospital era una Institució de l'Església dedicada a la cura dels malalts.

Era el mes de setembre de 1993, quan Sor Antonia fou traslladada a l'Hospital de Mataró, i les demés, a altres centres com el de Manresa, Lleida i a Casablanca de Tarragona.

1. Acte de comiat a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paiil, 27 d'agost de 1993 La marxa de les monges de l'Hospital, va causar, en un ampli sector hospitalari, una profunda tristor i desencís. Més endavant, en un escrit del 18 d'agost de 1993, que uns Professionals van dirigir a la Junta del Patronat, es

Sor Isabel, una de les monges més emblemàtiques de la Comunitat de l'Hospital.

Fotografia presa el 17 de juny de 1972, amb motiu de la inauguració d'unes obres.

deia que "el fet de qué el nostre Hospital, lligat a l'Església, es desprengui d'aquest vincle tant històricament lligat a l'assistència, tant comprobadament eficaç, com són les monges dins de l'àmbit hospitalari, penso que és un fet del quai no ens sentirem mai feliços."

Per última s'ha de reconèixer, que hi havia algunes monges que no estaven al nivell que llavors les tècniques modernes exigien. En diverses ocasions, els superiors de l'orde religiosa, ja havien disposât separar-Ies d'aquests llocs, però també és cert que el factor humà, és i ha estât sempre insubstituible per les màquines.

Molts lamenten que hagin desaparegut les monges del nostre Hospital.

2. Breu parlament del Dr. Josep Adserà Martorell "L'acte d'avui, és un acte de comiat de les Filles de la Caritat de Sant Viceng de Patii.

Tenim molt de disgust. No és gens fàcil de fer-ho.

Es pot comparar a aquell altre acte de comiat que es fa al peu d'un avió o de l'andana d'una estació de ferrocarril, quan anem a dir adéu a uns

veritables amics i eficacos coHaboradors, amb qui durant molts anys hem treballat plegats, hem viscut les mateixes alegries i patit les mateixes angoixes.

El temps que les religiöses han estat en aquest Hospital ha estat de més d'un centenar d'anys.

Aquest acte és un fet historie. Tanca un capítol de la Historia de THospital. Es una prova molt demostrativa deis temps actuals que ens ha tocat viure.

He de dir que aqüestes religiöses han estat amb el seu treball i presencia física, el consol espiritual deis malalts, eis pilars i fonaments on avui s'aixeca aquest Hospital modern, que podem contemplar i gaudir.

Molts deis presents recordem les seves tasques tant d'infermeria, com d'altres serveis: quirofan, urgéncies, raigs X, cuina, rebost, i fins i tot recordo que alguna vegada, la monja de maternitat va haver d'assistir un part, perqué anava rapid, i la llevadora no arribava.

Si en un principi realitzaven totes aqüestes tasques, després es van centrar en les que tenien contacte directe amb eis malalts.

Més recentment han vingut eis nombrosos drogaaddictes, presos, afectats de la sida..., que aquest Hospital de FEsglésia ha atés amb l'ajuda eficac, amb el calor huma, pie de caritat cristiana d'aqüestes Filies de Sant Viceng de Paül.

Germanes, moltes gracies!

I ara, que...! sigui alio que Déu vulgui."

3. Nota de preinsa de l'homenatge a Sor Emilia Pérez Alarcón' 921 " E N EL HOSPITAL DE SAN PABLO Y SANTA TECLA. HOMENAJE A SOR EMILIA PÉREZ ALARCÓN.

En el hospital de San Pablo y Santa Tecla se ofreció ayer un emotivo homenaje a la hermana Sor Emilia Pérez Alarcón, que desde hace 34 años viene desarrollando su ejemplar labor, al cuidado de los enfermos, en este hospital. Le fue tributado por iniciativa del Ayuntamiento, en nombre de toda la ciudad.

Sor Emilia es religiosa de la orden de Hermanas de la Caridad de San Vicente de Paul.

Presidieron el justo homenaje el arzobispo de Tarragona, monseñor Pont y Gol, con el alcalde de la ciudad, señor Banús; Decano de la Junta Administrativa del centro, doctor Batlle; Director del Hospital, doctor Adserá; teniente de alcalde señor Tuset Bonet, y otras personalidades.

Tras darse lectura por el secretario general accidental del Ayuntamiento de la moción de la tenencia de alcaldía de Festejos y Deportes, y del acuerdo de la comisión municipal permanente, por los que se acuerda el ofrecimiento (92) "Diario Español", 25 de setembre de 1976.

del homenaje, pronunció unas palabras el doctor Cabré Castellví, quien en nombre de todo el personal del hospital dio testimonio de lo merecido del agasajo. Felicitó después a Sor Emilia y dio las gracias al Ayuntamiento por el homenaje que se rendía a la religiosa.

PALABRAS DEL ALCALDE

El alcalde habló a continuación, para decir que el Ayuntamiento se había unido gozosamente a este homenaje. Resaltó la labor de Sor Emilia; a la que se rendía tributo por su labor. Se refirió a su vocación religiosa y su constante entrega a los demás. Renunció al mundo en bien del prójimo, para aliviar los sufrimientos de los enfermos.

Terminó su intervención dando las gracias a la religiosa por el trabajo realizado.

Seguidamente le hizo entrega de un esmalte artístico, en el que figura la fachada de la Catedral Metropolitana. El personal del hospital regaló una Biblia artísticamente ilustrada, además de otros regalos.

Sor Emilia dio las gracias al Ayuntamiento y a cuantos se han sumado a esta fiesta.

INTERVENCIÓN DEL ARZOBISPO

Cerró el acto el arzobispo, monseñor Pont y Gol, quien se refirió a los títulos por los cuales se sumaba a este homenaje. En primer lugar como persona y como enfermo que había sido cuidado por Sor Emilia. También como tarraconense, por los 34 años de trabajo realizados en favor de los hombres de la ciudad. Igualmente como responsable de la historia y la tradición del hospital.

Y por último como arzobispo y servidor de la Iglesia de Tarragona. La iglesia de Tarragona tiene en Sor Emilia un miembro vivo, que ha comprendido el mensaje de Cristo afirmando que toda la iglesia tarraconense se unía a este homenaje.

Terminó expresando sus deseos de que pueda seguir por muchos años siendo testimonio de Cristo."

CAPÍTOL IX L'ESCOLA D'INFERMERES. NOTES BIBLIOGRÀFIQUES Una de les obres més positives i de més transcendència de l'Hospital, fou l'Escola d'Infermeres, tasca predilecta del senyor cardenal de Arriba y Castro.

C o m j a es va dir temps enrera, la iniciativa deis doctors Angel Andreu i Lluís Panadès, recollida pel prelat el 25 de gener de 1953, va decretar la seva constitució canònica, com a obra de I'Església. Més tard va ser reconeguda amb carácter oficial per Ordre Ministerial de 24 d'abril de 1954.

Fou la primera que va funcionar a la provincia de Tarragona. El director va ser el Dr. Lluís Panadès. <93) Més tard van ocupar el càrrec els Drs. Salvador Guardiola i Federico Adán. L'activitat de l'Escola tingué una durada de vint-ivuit anys, durant els quals es formaren vint-i-cinc promocions d'alumnes.

Després de la mort del Dr. Panadès, el Dr. Guardiola també va ser un home entregat a les tasques de l'Escola. Quan va dimitir de l'Hospital, el setembre de 1997, va voler continuar essent director d'aquesta Escola.' 9 4 ' Avui dia, encara hi ha moltes professionals que treballen en diferents llocs assistencials, que encara recorden aquell temps.

Per la seva deguda instal-lació es van haver de fer obres, que van ser costejades per l'Hospital. El prelat havia aconseguit un préstec de la Caixa Diocesana, per valor de 96.000 PTA al 4% d'interés, i amortitzables en deu anys.,95>

(93) El Dr. Lluis Panadès Barberà va néixer a Tarragona el 24 d'abril de 1911. Va estudiar el Batxillerat a la mateixa ciutat, obtenint el titol de Llicenciat de Medicina per la Universität de Barcelona el 31 de desembre de 1940.

Va ser el primer ajudant del Dr. Corachan, i el 1946 s'instal la a Tarragona. introduint les més modernes tècniques quinìrgiques a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

El Dr. Panadès fou el primer director de l'Escola d'Infermeres, i més tard, el 1953 fou nomenat metge resident dels Hospitals de la Universität de l'Estat de Iowa, i després, el 1956, va anar a Manchester practicant la cirurgia urològica. Va morir a Tarragona el 20 de juny de 1962.

(94) Vegeu: Dr. A D S E R À : El Dr. Pere Botile i Huguet, degà de la Junta de l'Hospital (1955-1990), Tarragona 1992, pàg. 11, i també el recent treball "Memòria d ' u n s records de l'època en què el Dr. Guardiola fou director". Publicat a l'obra Memoria del Dr. Guardiola Gitarro, 1998, pàg. 25.

(95) AHH, Llibre d'Actes 1955, 16 de mar?.

Porta d ' e n t r a d a de la ClĂ­nica Santa Tecla. D e s p r ĂŠ s va ser habilitada per residencia de l ' E s c o l a d ' I n f e r m e r e s .

El Dr. Lluís Panadés Barbera, primer director de l'Escola d'Infermeres.

El Dr. Guardiola, a part de la docencia i direcció que impartía, procura un millor estatge a les alumnes, amb nous dormitoüs, sala d'esbarjo, biblioteca, etc. Per aquest motiu, mitjan§ant les obres oportunes, es va habilitar el segon pis de la Clínica vella (entrada pel carrer de Sant Agustí). Els malalts que hi havia, es van aposentar a les noves habitacions obtingudes amb l'ampliació del 1961.

La solemne inaugurado d'aquesta residencia d'alumnes, va teñir lloc I'll de generde 1962.

L'ensenyament de les diferents matéries que composaven el programa d'estudis, anaven a cärrec de metges del propi Hospital, menys l'assignatura de Moral que la desenvolupava el canonge, degä de la Junta, Dr. Pere Batlle.

Les classes practiques, es feien en régim rotatori pels diferents serveis. Al final del curs academic tenien lloc eis exämens, amb la presencia d'un catedrätic designat per la Facultat de Medicina de la Universität de Barcelona.

Un deis actes més festius, va tenir Hoc l'any 1969 amb motiu de 1'obertura del nou curs académie. Hi va assistir, expressament vingut de Barcelona, el catedràtic i degà de la Facultat de Medicina, Dr. A d o l f o Azoy.

L ' e f e m è r i d e va tenir lloc el dimarts 14 d'octubre. La premsa es va fer ressè dels diferents actes. 196 ' Un d'ells va ser la inauguració del Saló d'Actes de l'Hospital corn a aula per a les classes de 1'Escola.

El nombre d'alumnes que llavors hi havia, eren en total 70 noies, les quais estaven distribuïdes en tres cursos, primer, segon i tercer.

El résultat dels examens que es van celebrar el mateix any, va ser el següent: '"En los exámenes de fin de curso de la Escuela de A.T.S. de este Centro, celebrados en I o de julio del año 1970, dieron el siguiente resultado: Primer curso: aprobado 10 notable 10 sobresaliente suman 28 alumnas Segundo curso: aprobado 12 notable 5 sobresaliente 5 suman 22 alumnas Tercer curso: aprobado notable sobresaliente suman 17 alumnas Total 67 alumnas La Junta recoge este resultado con verdadera satisfacción."

Les antigües dependències de la Clínica, amb entrada pel carrer de Sant Agustí, es van habilitar per a residència de les alumnes de l'Escola (dormitori i menjador).

L'Escola d'lnfermeres, després se'n va dir Escola d'ATS., i més tard, de Diplomáis d'Infermeria.

Quan l'any 1977, es va decretar la normativa de les "Escuelas de Diplomados de Enfermería", al nostre Hospital, degut a la seva antiguitat i prestigi, va oferir-se-li la possibilitat de transformar-se en Escola Universitaria. Les exigències técniques que havia de tenir el professorat, i l'espai per a impartir la docéncia, no possibilitaven llavors acceptai" la proposta. El vicerector de la Universität Dr. Miquel Siguan i Soler, ens va suggerir la possibilitat de qué eli (96) NA, "Diario Español" deis dies 12, 16 i 25 d'octubre de 1969. Des del 20 de gener de 1966. el director tècnic de l'Hospital era el Dr. Adserá, j a diplomat en Direcció i Administració Hospitalaria. El Dr. Guardiola va continuar com a Director de l'Escola d'lnfermeres.

31 de marf de 1957. Algunes de les alumnes de l'Escola d'Infermeres són: Vichy Chacón, Carmen Queralt, Montse Colet, Mecedes Benitez, Gloria Cunillera...

Altres alumnes són: C. Queralt, Lucia Porres, Montse Colet, Marta Diez. Antonia Musolas, C. Diez, Carmen Sans, Asunción Jové.

Moment en el qual el prelat senyor Arriba y Castro, acompanyat pel degà Sr. Pere Batlle, es dirigeixen a presidir l'acte de l'inici del curs acadèmic -11 d'octubre de 1969-.

recolzaria, que a Tarragona hi hagués dos centres, depenents d'una mateixa escola, un a l'Hospital de Santa Tecla i l'altre a Joan X X I I I . Les noies que aleshores dirigien aquesta Escola de la Residència Sanitària, van voler continuar soles, i així desapareixien els estudis d'Infermeria a l'Hospital de Santa Tecla.

El mes de juny del 1980, l'última promoció acabá els estudis.

Notes bibliogràfiques " I o . Decreto de Constitución por el Cardenal Arzobispo, el 25 de enero de 1953.

Ante la disposición ministerial de 27 de junio de 1952 por la que se organizan los estudios de la carrera de enfermeras, el señor Cardenal Arzobispo Dr. Arriba y Castro, el 25 de enero de 1953, decreta la creación en el Hospital de San Pablo y Santa Tecla de Tarragona, de una Escuela de Enfermeras, que en su día sea reconocida por el Estado.

2 o . Reconocimiento oficial de la Escuela, 24 de abril de 1954.

Por Orden Ministerial del Director General de Enseñanza Universitaria, se reconoce con carácter oficial la Escuela de Enfermeras de la Iglesia del Hospital de San Pablo y Santa Tecla, establecida en Tarragona.

3o. Real Decreto 2.128 / 1977, de 23 de julio, sobre integración en la Universidad de las Escuelas de Ayudantes Técnicos Sanitarios como Escuelas Universitarias de Enfermería, B.O.E. 22 de agosto de 1977, p. 18.716.

4 o . Orden de 31 de octubre de 1977, por la que se dictan normas para la elaboración de Planes de Estudio en las Escuelas Universitarias de Enfermería. (B.O.E. 26 de noviembre de 1977, p. 25.987).

5 o . El Rector confirma la prórroga de los estudios, 5 de noviembre de 1977.

A pesar de las normas que eran vigentes en cuanto a exigencia de titulación para la nueva enseñanza de enfermería, el Rector de la Universidad prorroga los estudios con arreglo al plan que hasta entonces estaba vigente.

6o. Solicitud del Hospital para la transformación de la Escuela en Universitaria, 21 de noviembre de 1977.

El Rector de la Universidad de Barcelona acusa recibo de la solicitud del Hospital para transformar la Escuela de A.T.S. en Escuela Universitaria, y comunica, que mientras una comisión gestora estudia las circunstancias que concurren, la Escuela deberá continuar el régimen seguido hasta la fecha.

7o. El Hospital insiste en la transformación en Escuela de Diplomados de Enfermería, 19 de junio de 1978.

Ante la instancia que el 19 de junio de 1978 presentó la Escuela de Enfermeras del Hospital de Santa Tecla, el Secretario General de la Universidad de Barcelona, comunica el 23 de agosto de 1978 que el Ministerio de Educación y Ciencia, aun no ha publicado la normativa para poder transformar las Escuelas de A.T.S. en Escuelas Universitarias de Enfermería.

Dice, además, que lamenta la situación en que se encuentran estas distintas Escuelas que han solicitado transformarse en Universitarias.

8o. Orden de 20 de octubre de 1978, por la que se establecen las condiciones específicas a cumplir por las Escuelas Universitarias de Enfermería (B.O.E. de 13 de noviembre de 1978, p. 25.798).

9o. Orden de 13 de diciembre de 1978, sobre habilitación de títulos para impedir docencia (B.O.E. 16 de diciembre de 1978, p. 28.344)".

Acte religiös que es feia abans de començar el Curs Académie (capella de l'Hospital).

Les alumnes de l'Escola en el salo d'actes, durant la inauguracio del Curs Académie - 1 8 d'octubre de 1971—.

23 d'octubre de 1970.

Moment en el qual el professor Dr. Adolfo Azoy Castañer, eatedrátic i delegat per la Facultat de Medicina de Barcelona, amb el seu parlament inaugura el Curs Académica de l'Escola d'Infermeres.

MINISTERIO DE EDUCACION Y CIENCIA SUBSECRETARIA

limo. S r . : En contestación a su e s c r i t o solicitando la a u t o r i z a c i ó n p a r a continuar admitiendo en el c u r s o 1978-79 la matriculación de quienes d e s e e n i n i c i a r los estudios de Ayudantes T é c n i c o s S a n i t a r i o s en la E s c u e l a del Hospital de S a n C a r l o s y S a n t a T e c l a , p a r ticipo a V. I. que en consideración a las c o n c l u s i o n e s de c a r á c t e r negativo obtenidas en el examen r e a l i z a d o en la reunión de la Junta Nacional de U n i v e r s i d a d e s del dPa 12 de Julio s o b r e la oportunidad de a c c e d e r a e s t e g é n e r o de peticiones mediante la p r ó r r o g a por — un año de lo d i s p u e s t o en la Disposición T r a n s i t o r i a P r i m e r a U n o del Real D e c r e t o 2128/1977, de 23 de julio, y a las f i n a l i d a d e s p r e tendidas p o r el mismo al i n t e g r a r en la U n i v e r s i d a d d i c h a s E s c u e las como E s c u e l a s U n i v e r s i t a r i a s de E n f e r m e r í a , e s t e M i n i s t e r i o no estima conveniente p r o p o n e r al C o n s e j o de Ministros la Disposi ción ampliatoria de la vigencia de la norma mencionada, y no p u e de por tanto a t e n d e r a su petición.

IM

Dios g u a r d e a V. i.

Madrid, 6 de s e p t i e m b r e de 1. 978.

EL SUBSECRETARIO, 1iiimioÓEÜKKACIOil Y CIENCIA I « C C « : E-a SECCION CE g ™ i 1 SE11978 6

M K

5

S A L I D

ilmo. S r . Decano de la Junta Administrativa del Hospital de San C a r l o s y S a n t a T e c l a de TARRAGONA.

Escril del "Ministerio de Educación y Ciencia". Madrid. 6 de setembre de 1978

orni I M

rBARCELONA , 20 de septiembre de 1 9 7 8 ( " S U REFERENCIA

N/REPERENCIA

Secretaría General

EV/

f- AS UNTO

UNIVERSIDAD DE BARCELONA

~"L

Escuelas de Enfermería

L

-J

DESTINATARIO

limo. Sr. Director de la Escuela de A.T.S.

s

Hospital de S. Pablo y Sta. Tecla

¿ 3 ser. u/s

T a r r a g o n

limo. Sr.:

En respuesta a su instancia de 19 de junio de 1978 y previo informe de la Comisión Asesora nombrada al efecto, la Junta de Gobierno de la Universidad de Barcelona, en su sesión ordinaria del pasado día 13, acordó por unanimidad aceptar la petición de prórroga p o r un año para transformarse en Escuela Universitaria de Enfermería, si bien desea hacer contar que es competencia última dBl Ministerio de Educación y Ciencia dicha prórroga.

LA SECRETARIA GENERAL,

Afflili

^

Escrit de la Universität de Barcelona acceptant la prórroga d ' u n any per transformar l ' E s c o l a Universitaria d ' I n f e r m e r i a . 2 0 de setembre de 1978.

CAPÍTOL X I N A U G U R A C I Ó DE LES N O V E S INSTAL LACIONS I ALTRES ACTIVITATS. H O M E N A T G E EN M E M O R I A DEL D R M A R A Ñ Ó N , 8 D'ABRIL DE 1967 Dins de la historia moderna de l'Hospital, destaquen dos fets prou importants. Un es refereix ais actes de 1967, amb motiu de l'homenatge al professor Marañón, a la cloenda d'un curs sobre diabetis.

L'altre, és més modern. Es tracta de la commemoració del IV Centenari de la construcció de l'Hospital.' 9 7 ' 1. Organització d'un Servei de Poliomielitis Quinze anys abans de la inauguració del bloc quirúrgic, s'ha de fer constar l'existència de l'organització d'un Servei de Poliomielitis, en el qual s'atenien tots aquells nens malalts, de tota la provincia.

El Servei comenca el seu treball per les festes de Santa Tecla de l'any 1952. La tarda del dia 22 de setembre, el senyor cardenal arribava a l'Hospital.

La banda militar del regiment de Tetuan, interpreta la "Marcha de Infantes", acte molt solemne i emotiu. Després s'inauguraven les instal-lacions del Servei de Recuperado Funcional, on hi havia aparells de corrent eléctrica, Hoc per gimnástica i piscina amb aigua calenta per a facilitar la mobilitai deis malalts.

Per a fer funcionar el Servei, es va contractar el prestigios metge Dr. Luis Barraquer Ferré, com a consultor; el Dr. Luis Barraquer Bordas, com a neuròleg; i el Dr. José María Canadell Carafi, com a ortopeda. S'instal-là en el Hoc on avui hi ha el Servei d'Urgéncies. Es van fer importants obres. A part de les sales per a la reeducado neuromuscular, es construí la citada piscina d'aigua calenta.

(97) NA, sobre aquesto qüestió, els "Amics de l'Hospital" van publicar el llibre Actes celebráis Centenari de ¡'Hospital non de Sant Pan i Santa Tecla. 1988, Tarragona 1992.

en el IV

El vocal de la Junta, alcalde de la ciutat, senyor Enric Olivé Martínez, va ser un gran impulsor a favor d'aquest Servei. El director de Ràdio Tarragona, José María Tarrasa, féu una gran campanya per a poder afrontar les despeses.

Eis esmentats metges, aviat van adquirir un gran prestigi. Però més endavant, degut a la impossibilitat d'obtenir una doble col-legiació, van optar per anar-se'n. Es van quedar només amb la plaça de Barcelona.

2. Restaurado de la capella l'any 1957, i celebrado del "Día del Hospital" A dos quarts d'onze del matí del dia 31 de març, es va celebrar a l'Hospital, el solemne acte de benedicció del nou altar i de la capella ja restaurada que havia quedat molt malmesa l'any 1936.

Per aquest motiu, es van organitzar una sèrie d'actes. Primerament, després de la benedicció del nou aitar, pel senyor cardenal de Arriba y Castro, fou portât el Santíssim en processò a l'esmentada capella, on es va celebrar una solemne missa oficiada pel Dr. Pere Batlle, degà de la Junta de l'Hospital.

L" Escola Cantorum del Seminari va interpretar la missa Redemptoris captiveclu, del mestre Francisco Tapias. El sermó va anar a càrrec del reverend Lluís Rubinat, rector de la parroquia de Sant Joan.

Acabada la missa, el senyor cardenal, acompanyat deis membres de la Junta, autoritats i eos facultatiu, va realitzar una minuciosa visita per les diferents dependèneies, les quals van quedar obertes al public amb motiu de la celebrado del "Día del Hospital". Seguidament es procedí a la inaugurado deis nous menjadors i de les obres realitzades per al millor funcionament i eficàcia del Centre.

A la tarda, es va celebrar una solemne funció religiosa, amb exposició de S.M.. rés del Sant Rosari, benedicció i reserva.

A l'acte de la benedicció del nou altar, hi van assistir el senyor cardenal, i eis reverends Galve i Esplugas. Ocupava la presidèneia el Dr. Enrique Guasch, président de la Diputado; el tinent d'alcalde Antoni Ferrer Cases, en representad o de l'Ajuntament; el Dr. Andrés Combalía, représentant el Col-legi de Metges; el Dr. Salvador Guardiola, director de l'Escola d'Infermeres; el regidor Albert Magarolas, vocal de la Junta de l'Hospital; el prior reverend Francisco Vila; l'arquitecte Joan Zaragoza, director de les obres; personal facultatiu, tota la Comunitat de Religiöses de Sant Vicenç de Paiil, infermeres i alumnes de l'Escola, la quai funcionava a F Hospital. Així també gran quantitats de fidels, eis quals omplien completament la nau del temple.(98) Tot això és una mostra molt significativa per comprendre millor com han evolucionat eis costums, des de llavors fins als nostres dies.

(98) "Diario Español" dies 8-9 d'abril de 1957.

El 31 de març de 1957, tÊ Hoc la i n a u g u r a d o de les obres de restaurado dels danys ocasionats a la capella de l'Hospital, durant el periode 1936-39.

El senyor cardenal oficia la Santa Missa. Hi assisteixen metges i demĂŠs personal del centre hospitalari, les alumnes de primer curs de l'Escola d'Infermeres, les monges a m b les seves "teules", i molts altres invitats.

3. Nous quiròfans i altres instal-Iacions. 8 d'abril de 1967 Acabades les obres de la nova clínica, i cancel-lat el préstec amb garantía personal, abans esmentat, van anar-se fent petites obres, i eis nous quiròfans tal com s'havia projectat.

Així, el 29 de gener de 1964, s'acaben eis treballs de la reparació de la coberta de la part velia de l'Hospital, deguts ais estralls d'uns focus de tèrmics a les bigues. El cost va ser de 150.000 pta. El mateix dia s'adquireix una máquina de rentar roba, una per planxar i una per assecar. Es va constituir una comissió formada per l'arquitecte Zaragoza, el Dr. Batlle, la mare superiora i l'industriai senyor Magarolas, per qué determinessin el millor Hoc per al seu emplagament.

El 13 de maig de 1964, el director Dr. Guardiola, en nom d'altres facultatius, proposa que "tan pronto sea posible, se construya el quirófano definitivo".

L'any següent. el dia 10 de mar? de 1965, es nomenà una comissió de metges, per a qué, junt amb l'arquitecte i el senyor degà, estudiessin i proposessin eis plànols per a la construcció dels nous quiròfans. Llavors, les coses ja marxaven.

Eis anys 1966-67 també van ser de molt moviment. El 28 de mar? de 1966, es donà lectura a l'ofici de la Jefatura de Sanitat Provincial, del dia 14 del mateix mes, interessant el compliment de la llavors vigent "Ley de Hospitales de 21 de julio de 1962 sobre la asistencia sanitaria e instalaciones hospitalarias". Tot seguit s'acordà complimentar-la redactant una memòria descriptiva, pressupostos i un plànol dels nous quiròfans, i d'altres serveis a instal-lar a l'Hospital i Clínica.

El 17 de maig de 1966 ja es parla d'aquests nous quiròfans. La Junta, el 26 de gener de 1967, acordà que per Pasqua tingués Hoc la inauguració d'aquests.

També en aquesta època es va plantejar la possibilitat d'instal-lar calefacció central a les sales generáis de beneficéncia d'homes i de dones. El governador civil, el 7 de juny de 1966, va fer una aportació de 50.000 PTA per a comentar eis treballs. L'any següent, el 26 de gener de 1967, la mateixa autoritat va donar 150.000 PTA. El mes de desembre d'aquell mateix any, les obres s'havien acabat i ja estava en funcionament la calefacció central, la qual funcionava amb fuel-oil que servia tant per l'Hospital (sales d'homes i dones). Clínica Santa Tecla, com per a les oficines de Fadministració, residéncia de la Comunitat de Religiöses i l'Escola d'lnfermeres.

També en aquesta data, desembre de 1967, ja estaven gairebé acabades les obres per a la instal-lació del Servei de Rehabilitado i Recuperado.

L'any 1971 en el segon pis de la clínica nova, prop dels quiròfans, estava el Servei de Neonatologia, a càrrec del Dr. Pedro de la Muela. Hi havia instal-lats diversos cubículs, degudament ai'llats amb vidre, on hi havia tres incubadores fixes automàtiques, les quals permetien assistir eis nascuts prematurs o débils, també n'hi havia una de mòbil, per a atendre les sol-licituds d'auxili que es requería de qualsevol Hoc de la provincia. Aqüestes incubadores van ser un obsequi de la Direcció General de Sanitat, gràcies a la intervenció del Dr. Alfredo Bardají, cap provincial de Tarragona.

Q u i r ò f a n antic. quan e n c a r a estava a la clinica velia del carrer de Sant Agusti.

En aquest Hoc, d e s p r é s . es va instal lar l ' E s c o l a d ' I n f e r m e r e s .

M é s tard, el 8 d ' a b r i l de 1967, es celebra l ' h o m e n a t g e en m e m ò r i a del Dr. M a r a ñ ó n a m b molili de la c l o e n d a del curs sobre diabetis. A m é s , es van inaugurar els nous q u i r ò f a n s del bloc quirúrgic (vegeu capítol X, punt 3). En a q u e s t s n o u s q u i r ò f a n s , cal d e s t a c a r un m o d e m l l u m de f a b r i c a d o j a p o n e s a , un aparell de T V per controlar millor el diagnòstic i el t r a c t a m e n t de les f r a c t u r e s i altres patologies, una taula quirúrgica a m b un m o d e m s i s t e m a d ' e l e v a c i ó , una taula t r a u m a t o l ò g i c a , a m b els c o r r e s p o n e n t s e l e m e n t s per reduir i fixar les fractures, etc.

El 8 d'abril de 1967, el senyor cardenal Arriba y Castro revestit amb capa pluvial, inaugurò els nous quiròfans i altres instal lacions. En la fotografia es distingeix a mossèn Aragonès, al canonge Sentis, a l'administrador de l'Hospital senyor Murtra, i el professor Luis Felipe Pallardo, vingut expressament des de Madrid per a la cloenda del curs sobre diabetis.

Pel que fa a la inaugurado deis quiròfans, hi ha una data emblemàtica, que és el 8 d'abril de 1967. Amb aquest motiu, es van celebrar uns actes en el mateix Hospital, i altres en el Saló de Plens de l'Ajuntament de la ciutat.'99' El bloc quirúrgic es composava de dos quiròfans per gran cirurgia.

Un altre de més petit, per especialitats. Una sala d'anestésia i reanimado.

Enmig del conjunt estava instal lai un modem sistema de esterilització automàtica, aquesta sala, mitjançant una finestra, comunicava als quiròfans, per al subministrament de material estéril. Tot estava équipât amb raig ultravioleta, que subministraven uns potents focus de fabricació japonesa, per tal de poder crear una atmosfera estéril que purifiqués i desinfectés l'ambient.

Aquest Hoc quirúrgic estava projectat d'acord amb les normes més modernes d'enginyeria hospitalària.

El mateix dia de la benedicció d'aquestes noves instal-lacions, es va fer al Saló de Plens de l'Ajuntament l'acte d'homenatge a la memoria del professor Dr. Marañón.

4. Cloenda del curs sobre diabetis i sessió académica d'homenatge a la memoria del Dr. Marañon Els metges i els altres convidáis, després de les esmentades inauguracions, es van dirigir a l'Ajuntament per a celebrar l'acte académie abans citât, amb motiu de la cloenda del curs sobre diabetis, que s'havia célébrât durant diversos dies a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, amb gran participado de professional de la medicina.

Fou presidit pel Dr. Sans Salafranca, président del Col-legi de Metges; el président nacional de la Lucha antidiabética de la Cruz Roja Española, profesor Dr. Luis Felipe Pallardo; el director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Dr. Salvador Guardiola; el Dr. Anselmo Allué, il-lustre metge pediatra i escriptor; el Dr. Lluís Zamora Navas, tinent d'alcalde de l'Ajuntament; i el Dr. Josep Adserá, cap de Servei de Diabetologia del mateix Hospital, i director del curs, el qual féu la presentado de l'acte.

El Dr. Allué parlà sobre el tema Marañón, médico humanista, i el Dr. Felipe Pallardo, vingut expressament de Madrid, dissertà la lliçô de la cloenda del curs sobre el tema Historia Natural de la Enfermedad diabética. Finalitzà l'acte amb unes paraules, el Dr. Sans.

En Hoc destacat del saló hi havia una fotografia del Dr. Marañón. La premsa també es va fer ressò de l'esdeveniment. (100)

(99) Ibidem, 31 de març i 2 d'abril de 1957.

(100) Ibidem, 9 d'abril de 1967.

El 8 d'abril de 1967, a més de les inauguracions ja citades, té Hoc l'acte de cloenda del curs sobre diabetis en el saló de sessions de l'Ajuntament. Abans, en un despatx de l'Hospital, el director Dr. Guardiola, saluda al professor Dr. Luis Felipe Pallardo i a la presidenta de l'Assemblea Provincial de la Creu Roja.

Parlament del Dr. Adserá, director del curs sobre diabetis.

Detall de la presidència. Dr. AlluÊ, conferenciant; Dr. Guardiola, director de l'Hospital; Dr. Sans. president del Col-legi de Metges; Dr. Felipe Pallardo, president nacional de la Lucha contra la Diabetis.

Presidència, d'esquerra a dreta: Dr. Zamora, regidor de l'Ajuntament; Dr. Allué; Dr. Guardiola, director de l'Hospital; Dr. Sans, président del Col-legi de Metges; Professor Dr. Luis Felipe Pallardo. président nacional de la Lluita Antidiabetis; Dr. Adserà, director del curs sobre diabetis, célébrât a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Presidència de l'esmentat acte académie on es pot apreciar la fotografía del professor Dr. Gregorio Marañón, col-locada en Hoc destacat.

Moment de la dissertació del Dr. Anselmo Allué de Horna.

5. El SOE suprimeix l'ingrés a l'Hospital de la maternitat dependent de la Seguretat Social Dies després, una nota desagradable per a l'Hospital va ser la que, els dirigents de la Seguretat Social de Tarragona, van comunicar, sense que hi hagués avis previ, que des de l'endemà, dia 16 d'octubre de 1967, no ingressarien a l'Hospital de Santa Tecla les dones que necessitessin Servei de Maternitat. Quan això fos necessari, haurien d'adregar-se a la Residència Sanitària Joan XXIII, recentment inaugurada.

A l'Hospital aquesta determinació va provocar-li un disgust molt fort. No sols per la manera de fer-ho, simplement ab mano militari, sense haver-ne parlai prèviament, sino, també, per la poca atenció i delicadesa vers l'Hospital, ja que feia poc temps que s'havien inaugurai uns nous serveis per atendre millor les pacients, i després de molts anys d'haver-los tret "les castanyes del foc".

Unes estadístiques que es van publicar el 1968, referents a 1967, reflecteixen que hi va haver 1.404 naixements. Per sexes eren 731 nens i 673 nenes, o sigui que els nens representaven el 54% i les nenes el 46%. Aquí es confirmen els canons estadístics sobre 1'augment de naixements barons vers el sexe femení.

El nombre d'estances de malalts ingressats durant 1' any 1967, van ser de 34.754, repartits de la segtient manera: -

benefics de la ciutat no benefics, dependents de la Diputacio no benefics, particulars dependents de mutues dependents de 1'Associacio contra el cancer particulars militars

2.567 8.322 919 17.827 1.464 3.520 135 (I0I)

6. Un nou Servei de Recuperació funcional El mes de mar? de 1968 va teñir Hoc la inauguració deis nous Serveis de Recuperació, instal-lats al primer pis de l'ala oest del claustre. El Dr. Guardiola, que fins llavors havia seguit les obres, feia poc q u e j a no era director de l'Hospital.

Els serveis d'aquest departament comprenien. Recuperació, a càrrec del Dr. Ricardo Luna; Reumatologia, a càrrec del Dr. Fernando Salvador González; i Cirurgia Ortopèdica, a càrrec del Dr. Ángel Andreu.

A més de la sala de gimnástica, amb aparells de mecanoteràpia, com politja, pati d'Anssin, forns de Bier per extremitats, aparells de tracciò o de columna vertebral, ondes ultrasòniques, ondes de radar, així com també banys de parafina, el president de la Diputado Dr. Federico Gerona, va donar un tocadiscs, amb altaveus, per poder oferir música clàssica apropiada. El Dr. Aldecoa també va regalar uns aparells amb roda, per fer exercicis manuals, i una bicicleta, procedents de l'antiga Clínica del Dr. Roselló.

El dia 28 de mar? de 1968 va teñir Hoc la benedicció i inauguració deis serveis pel prelat Dr. Arriba y Castro. També la premsa es va fer ressò d'aquest acte. (l02) 7. El VII Congrés Nacional de Gerontologia es va celebrar a Tarragona els dies 2 al 4 de maig de 1974 La "Sociedad Española de Gerontología" va escollir Tarragona seu del VII Congrés Nacional. (l03) Aleshores presidia la Societat el Dr. Mariano Pañella Casas, que tenia com a vicepresidents els Drs. Eduardo Ortiz de Landazuri, Jesús Calvo (101) Ibidem, 28 de mar? de 1968.

(102) Ibidem, 29 de mar? de 1968.

(103) Ibidem, dies 2, 3, 4 i 5 de maig de 1974.

El 28 de març de 1968, té lloc la inaugurado del nou Servei de Recuperado Funcional. En la fotografia el Dr. Gerona de la Figuera, président de la Diputado, i el senyor Ricardo Vilar, alcalde de la ciutat.

Melendro, i Juan Antonio Miquel Mari, i com a secretali, el Dr. José Serrano Galnares. A més, hi havia un représentant per a cada provincia, a Tarragona hi figurava el Dr. Jordi Bofarull Puigdengoles, cap del Servei de Geriatria de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

El président del comité organitzador era el Dr. Josep Adserá Martorell, el qual tenia com a secretari el Dr. Jordi Bofarull.

La secretaria del Congrès es trobava en el mateix Hospital abans esmentat. El local per al desenvolupament de les conferencies i comunicacions, estava a la Delegació Universitària, a la Plaça Imperial Tarraco.

Respecte al programa científic va haver-hi très taules radones, que tractaren deis temes: Ginecopatícis en la edad senil, Problemas obstructivos cérvico prostéticos en los ancianos, i Problemas méclico-legales en la ancianidad.

El nombre d'assistents va ser de dos-cents.

Es van presentar quaranta comunicacions lûmes. Eis Drs Jaume Sentis Anfruns, Amadeo Rey Ramos, i Bofarull Puigdengolas, caps de servei de les respectives especialitats de l'Hospital, eren eis encarregats de dirigir les intervencions i col-loquis.

Alguns metges tarragonins van participar en el Congrès, presentan! les segiients comunicacions: Patología genital geriátrica. Estudio estadístico y clínico en el Servicio de Ginecología de la Residencia Juan XXIII de Tarragona, pels Drs M Herratz Martínez, I. Pérez Villa. A. Rabadán Fornies, i J. Angulo Domínguez.

Estucho estadístico del envejecimiento demográfico de la provincia de Tarragona, pel Dr. J. Adserá Martorell.

Fracturas de cadera, problemas médico-social en el anciano, pels Drs Santpera, Miralles i Rull.

El suicidio en la edad senil, pel Dr. Bofarull.

La solemne inaugurado del Congrès va tenir Hoc el dia 2 de maio al salo d'actes de la "Jefatura Provincial del Movimiento". Va presidir-la el Governador Civil senyor Aige Pascual, acompanyat de les primeres autoritats provinciais i locáis, el senyor arquebisbe Dr. Pont i Gol, el director del Pie Gerontologie de la Seguretat Social, senyor Juan Vidal Hernández.

Dos dies després es va celebrar la clausura del Congrès. Van assistir-hi el rector de la Universität de Barcelona, Dr. Francisco Carreras Llansana El Governador Civil, va concedir la paratila al Dr. Adserá, el qual féu un resum de les tasques desenvolupades durant les sessions de treball agraint la coHaboració rebuda de part de les autoritats, i desitjant que tots els"congressistes segueixin pel carni començat, en benefici deis vells.

En el transcurs de l'acte van ser lliurats, entre d'altres premis el Marcelino de Juan, dotat amb 25.000 PTA, a la millor comunicado quirúrgica presentada. Eis guanyadors van ser eis Drs. Santpera, Miralles, Rull i la senyora Tortosa, de la Residència Sanitària Joan XXIII. 8. L'Hospital organitzà un curs de Geriatria i Gerontologia Tres anys després, el 6 de maig de 1977, l'Hospital va organitzar un curs especial de Geriatria i Gerontologia, promogut per la Delegació Diocesana de Religiöses.

El Dr. Bofarull va ser el director. Hi participaren com a professors entre d altres, el Dr. Ricardo Brocons Huguet, del cos mèdie dels nosocomis de 1 Ajuntament de Barcelona, i el Dr. Lluis Espinós, cap del Servei de Geriatria de l'Hospital de Ntra. Sra. de rEsperan?a.

Van assistir-hi 57 religiöses infermeres de la regio catalana Presidi 1 acte el senyor arquebisbe Dr. Pont i Gol." 04 '

(104) Ibidem, 11 de maig de 1977.

El prélat Dr. Pont i Gol, en el moment de signar els diplômes que es van estendre a la cloenda del curs de Gerontologia i Geriatria, organitzat per l'Hospital - m a i g 1977-

9. Inauguració d'un Servei d'Hemodiàlisi.

Fou el primer centre de la provincia Uns anys més tard, el dia 14 d'abril de 1980, a l'Hospital es va inaugurar un Servei d'Hemodiàlisi. És important perqué fou el primer que va funcionar a les nostres comarques.

La Residència Sanitària ja feia temps que també tenia el mateix propòsit, dones disposava de sis ronyons artificiáis, els quais estaven emmagatzemats a les seves dependències.

El nostre Servei es composà de 18 ronyons i una estació depuradora, que netejava 18 métrés cúbics d'aigua cada 24 hores.

Des d'un principi va tenir gran ressò. D'aquesta manera s'evità que els malalts s'haguessin de traslladar dos cops per setmana a Barcelona per a sotmetre's a la diàlisi.

A part dels malalts crònics de ronyó, a l'Hospital també podien tractarse casos aguts o d'extrema urgèneia.

El Servei el dirigeix l'Institut de Nefrologia de Santa Tecla, amb el quai l'Hospital té llogat l'espai necessari per al seu desenvolupament.

10. Convelli amb la Generalitat perquè eis alumnes de Formació Professional (branca sanitària) poguessin realitzar pràctiques a l'Hospital El 3 d'abril de 1986, en el salò de Plens de la Diputació, l'Hospital de Sant Pau ì Santa Tecla signà un conveni amb la Generalitat per fer les pràctiques de la branca sanitària, eis alumnes de formació professional.

A l'acte hi van assistir, entre altres, el Conseller d'Ensenyament de la Generalitat senyor Joan Guitart, el director general de Formació Professional senyor Miquel Reniu, el president de la Diputació senyor Gomis i el professor Sr. Antoni Jordà.

Moment de signar el document el Conseller senyor Guitart i el director de l'Hospital Dr. Adserà.

11. Actes célébrais en el IV centenari de l'Hospital nou de Sant Pau i Santa Tecla (1988-89) Molts van ser els actes per celebrar el IV Centenari de l'Hospital (15881988), tots ells molt diversos. Estan recollits en una monografia editada el 1992. Entre eis més importants cal fer constar el de la inauguració presidit pel President de la Generalitat Sr. Jordi Pujol, el 28 de f e b r e / d e 1988, i el de la cloenda, presidit pel President del Parlament de Catalunya Sr. Joaquim Xicov el 17 d'abril de 1989.

Altres van ser conferencies magistrals: h o m e n a t g e pòstum a antics directors de l'Hospital; acte académie amb motiu del primer centenari de la mort del Dr. Antoni Mir i Casases; lliuraments de medalles c o m m e m o r a t i ves ais metges i practicants jubiláis de l'Hospital; primera Jornada de Pastoral Sanitària, amb l'assistència de Monseñor Fiorenzo Angelini, propresident de la Comissió Pontificia de Pastoral Sanitària; 1 Congrès de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatòloga; 1 Jornada de la Historia de la Medicina a Tarragona; Exposició d" Historia de la Medicina a Tarragona; Mostra Filatèlica sobre el tema "la Medicina"; Concurs de redacció, dibuix i pintura ràpida per a escolars; Concurs sobre "diferents aspectes de l ' E s c o l a d'ATS de l'Hospital"; Constitució de l ' " A s s o c i a c i ó d ' A m i c s de l'Hospital", concessió de la Creu de Sant Jordi al Dr. Pere Bati k Huguet, degà de l'Hospital; etc.

P r e s i d è n z a de l'acte de cloenda célébrât en el saló de sessions de l'Ajuntament de Tarragona.

17 d'abril de 19B9.

Parlament del senyor Sendra. president de l'Associaci贸 d ' A m i e s de l'Hospital.

Parlament del senyor alcalde de la ciutat.

El degù Dr. Batlle entrega al senyor Joaquim Xicoy la medalla commemorativa del IV Centenari de l'Hospital.

Cloenda del IV Centenari de l'Hospital. Un dels actes fou la visita a l'exposició instal-lada amb aquest motiu, el 17 d'abril de 1989. En la fotografia es pot apreciar el président del Parlament de Catalunya senyor Joaquim Xicoy l'alcalde de la ciutat senyor Recasens, I'arquebisbe senyor Ramon Torrella, el senyor Sendra, président de l'Associació d'Amics de l'Hospital.

Un altre dels actes del IV Centenari, va ser la primera jornada d'Història de la Medicina tarragonina.

Es presentaren 32 comunicacions. Va finalitzar amb una conferència magistral a càrrec del professor Dr. Jacint Corbella, catedràtic de la Universität de Barcelona.

L'acompanyà el Dr. Adserà, president del Comité executiu del Centenari.

CAPÍTOL XI L'AFER DEL DEPARTAMENT DE RAIG X 1. La nissaga dels metges doctors Delclòs En un principi, cal fer referència als metges que tenien la responsabilitat del Servei de Raig X. Es tracta del Dr. Delclòs Balvey, i del seu fili Delclòs Soler Cada un d ells desenvolupant un sistema de treball propi de l'època que els va tocar viure. Els avenços tècnics, aviat es van aplicar al tractament del càncer doncs. al començament, els mètodes d'aplicació de radio eren molt rudimentaris ' No fa molts anys, quan la guerra civil espanyola, el Dr. Delclòs (pare) amb l'ajuda d'un amie seu, mecànic del ferrocarril, va dissenyar i construir un colpostat per millorar el tractament de certes malalties ginecològiques Aviat es va emprar a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

El seu fili, també Lluis, es llicencià l'any 1950. Va marxar per ampliar coneixements en l'especialitat que ja l'havia captivat sempre, la radioteràpia Treballa com a metge resident al Christie Hospital Holt Radium Instia t e de Manchester, i va obtenir el Diploma de Radioteràpia Mèdica del Rovai College of Physians of London.

Després torna a Tarragona, on exerci per un periode de dos anys com a radioleg a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. L'ànsia de desenvolupar la tasca al inveli més alt possible el va fer tornar a marxar, en aquesta ocasió defimtivament al que ha estât el seu desti en els darrers trenta-cinc anys (Houston, a l'Estat de Texas) Actualment, els seus fills Jordi i Marc, han seguit la linia tracada pels seus avantpassats.

2. El poder de decisió del senyor Prior Des d'un principi, quan s'institueix la Fundació de l'Hospital per arquebisbe Pedro de Urrea (1464), sota les ordres directes del prélat hi havia dos vocals administradors, un désignât pel capitol eclesiàstic i l'altre

pel consolât de la ciutat. Aqüestes dues persones portaven a terme les tasques diàries de 1'administrado, però, el 5 d'abril de 1758, acordaren que cada corporació designés a dos vocals en Hoc d'un, i per tant, evitai - que s'allargués massa la seva dedicació.

Aviat es van establir els càrrecs de majordom i de prior. 1' 11 d'octubre de 1765 s'encarregà al majordom fer el treball de l'administració de cada dia, feina que fins llavors l'havien fet, de forma alternativa, els propis administradors membres de la Junta de l'Hospital.

Per motius econòmics, el 1797, es disposa que el senyor prior, a niés deis treballs d'assistència religiosa, s'encarregués deis que pertocaven al majordom i per tant es va suprimir aquest carree del centre hospitalaria l 0 5 ) D'aquesta manera, la Junta del Patronat, presidida pel senyor arquebisbe, quedà constituida per quatre vocals i un secretari, el qual també era el prior de la Institució. Assistia a les Juntes, però sense vot. Tots recordem a un clergue, assegut darrera una taula, despatxant diàriament amb el public els assumptes econòmics, i fent les compres i el pagament d'aliò que l'Hospital necessitava, així com els sous del personal.

Així va ser durant molts anys, fins el 2 d'octubre de 1958. quan l'afer del Servei de Raig X. Fins aquest temps, aquest prior, donat el seu càrrec i la seva continuità! a la Junta, va tenir molt de poder en l'administració de l'Hospital.

3. Tot comença I'any 1959 Fins llavors els metges cobraven una petita gratificació i un tant per cent dels honoraris que l'Hospital rebia dels malalts que tractava. No tenien un sou fix.

Les coses van anar desenvolupant-se. Noves tècniques, joves professionals, molt experts, els quais requerien estar ben remuneráis.

Un detall de la desorientado que hi havia, és l'acord que el mes de setembre va prendre la Junta. Textualment diu el segtient: "Se trata del sueldo o percepción del Dr. Delclós al frente del Servicio de Radiología del Hospital, manifestando que aún no se le ha liquidado ningún mes. C o m o sea que la Junta Administrativa no tiene en este momento ningún dato que pueda orientarles respecto a la cuantía de las recaudaciones actuales, acuerda ordenar a la administración facilite datos concretos para obrar en consecuencia."

En la Junta celebrada el dia 5 de març de 1959, el senyor Sanromà demana explicacions sobre un fet esdevingut al Departament de Raig X. A una malalta se li van cobrar 7.000 PTA quan l'Hospital solament va percebre la quantitat de 1.000 PTA dos vocals de la Junta, manifesten que tots els cobraments, havien de passar per l'administració, i després abonar-se per cada concepte. L'assumpte va quedar per estudi.

(105) AHH. Llibre cl'Actes 1797, 14 d'octubre , fol. 168.

El degä de rHospital el canonge Josep Vallés, acompanyat del consol alemany senyor Federic Loewe i del Dr. Lluís Delclós.

El senyor Loewe, el Dr. Delclós, el prior de T Hospital Rv. Antón Parera, la secretaria Srta. Fräulein i un amic del senyor consol.

La crispació va anar augmentant. El mes següent, el dia 15 d'abril, un deis vocals expressava que era contrari al sistema que existia, de donar un tant per cent ais metges, dones aquest sistema no feia més que augmentar el cost del servei en perjudici del malalt.

La dicotomia, o sigui el pagament d'una comissió per al metge consultai, operador o especialista, al metge de capgalera que li havia recomanat al malalt, era una mala práctica molt estesa.

Així, a la Junta d'aquest dia, el director tècnic Dr. Casanovas, va manifestar que "conocedor de como actúa la clase médica, cree que debe existir este sistema por cuanto los médicos no traerían a sus enfermos."

El Dr. Batlle opinava "que no considera inmoral esta fórmula, tal vez que es lícito aceptar la dicotomía en los pactos y conciertos, siendo éste, uno de los que puede beneficiar al Hospital."

Després s'acordà fer un estudi del que més interessava a l'Hospital, ja fos fixar un sou al metge radiòleg, amb un tant per cent del que es cobrava ais malalts particulars, o bé, que el metge radiòleg fes una proposta, per veure si mereixia l'aprovació de la Junta.

A m b tot això, es va examinar el resultai economie del Servei de Raig X .

El 27 de maig de 1959 s'acordà proposar al metge una reducció dels honoraris, per considerar-los excessius en relació a les despeses i ingressos que tenia l'Hospital per aquest concepte. A l cap de pocs dies, el 3 de juny, la Junta va considerar que hi havien hagut algunes irregularitats en Raig X , i sobretot per part de certs honoraris cobrats directament pel metge, per consultes i Serveis en qué 1' Administrado de l'Hospital no havia tingut cap participado.

Mentrestant la infermerà, sense el corresponent permís, treia dades de les fitxes dels malalts, per veure si trobava algún motiu per inculpar el metge, i després incloure-les en un expedient que van fer davant la Seguretat Social.

Amb tot això, el director Dr. Casanovas va excloure a la infermerà del Servei de Raig X , on hi traballava feia bastant de temps.

Hi va haver un mal ambient en contra d'aquesta persona, la qual junt amb 1'administrador, anaven en contra del metge radiòleg.

La Junta de l'Hospital estava dividida. Uns a favor de la infermerà, dones consideraven el fet com una arbitrària postergació, altres, el senyor Sanromà i el degà, anaven a favor del metge.

Al rerefons d'això, hi havia, amb cert coneixement i beneplàcit, a un cert nivell superior, un determinai interés per desacreditar la gestió del degà, per la postura que havia pres amb l'alcalde Sr. Sanromà, puix d'altra manera, no s'explica que el propi administrador, clergue com també ho era el degà, denunciés davant l'INP les suposades irregularitats administratives que tenien lloc en ei Servei de Raig X de l'Hospital, pel metge en cap d'aquest servei.

Personalment he de dir, que l'últim prior, al mateix temps administrador de l'Hospital, va ser un home molt entregat a la Institució. Potser li va faltar una mica de " m à esquerra" a l'hora de resoldre certs problemes difícils.

Temps enrera, el fet que les tasques de 1'administrado les portés un clergue, anava bé. Però en els temps actuals, això tenia més inconvenients que

Fotografia del Dr. Lluis Delclós Balvey - 1 9 4 4 - .

avantatges. Certament, la seva presència fisica donava testimoni eclesial de la Institució. En quant als inconvenients, l'ampli ventali de coneixement socioeconòmics que el càrrec exigia, era difícil que una persona no formada en aquest sentit pogués donar-los abast.

4. L'acord de la Junta del dia 2 d'octubre de 1959 Històricament és important l'acord pres en aquesta sessió de la Junta, perqué es trenca una costum molt antiga. En 1'administrado diària, el clergue és substituít per un seglar. Diu l'acta corresponent: "El señor Decano, recuerda a los señores vocales, la decisión del Emmo. Sr. Cardenal, de relevar al Rdo. Francisco Vila, Pbro., en el carso de Administrador del Hospital, y expone su parecer, otras veces manifestado, que cada día es mayor la complicación de la administración del Hospital, y là necesidad de reorganización a fondo de todos sus servicios en el aspecto administrativo, exige la designación de una persona con formación adecuada.

en los aspectos jurídico-económico y administrativo, formación que muy difícilmente podrá encontrarse en un sacerdote para que se encargue, como hasta ahora, de las funciones religiosas y de las administrativas del Hospital. De acuerdo con el señor Vicario General, con el cual ha cambiado frecuentemente impresiones sobre la manera de substituir el actual administrador, se ha buscado la persona seglar a quien podía darse el cargo."

Dos vocals de la Junta insistien en que es podria trabar un capellà per a aquest lloc, i defensaven la postura que el mateix clergue continués exercint el carree.

El senyor degà contesté que el "propósito del señor Cardenal de sustituir al administrador, data de más de dos años, y que se debe a otros motivos diferentes de las críticas que se hacen sobre la actuación del Rdo. Villa."

5. Reunió del eos facilitatili amb la Junta Administrativa, 27 d'oetubre de 1959 Aquest dia, el senyor degà comunicà a la Junta Administrativa, la petició del eos mèdie de l'Hospital, per a ser rebut i escoltat per la Junta.

S'accedeix a la sol-licitud.

Assisteixen la majoria deis metges de l'Hospital. Després de ser invitats a parlar, el director Dr. Casanovas, manifesté en nom de tots el següent: "... el disgusto que han sentido por haber sido tratados fuera de los cauces reglamentarios ciertas denuncias de supuestas irregularidades, técnicas y administrativas, contra el médico radiólogo Jefe del Departamento de Radiodiagnóstico, Radioterapia y Electroterapia, aceptándose, sin los correspondientes informes técnicos - q u e no han sido pedidos a quien correspondía- el punto de vista del personal subalterno, informante de las denuncias, el cual, aparte de haber podido informar tendenciosamente, puede haber interpretado mal la actuación del Jefe de dicho Departamento, por falta de conocimientos técnicos para juzgar sobre los casos aludidos, y añade que esto, a j u i c i o del Cuerpo Médico del Hospital, constituye un grave precedente que afecta a la honorabilidad de los facultativos, al quedar sometidos a un semejante control del personal subalterno, y a ser juzgados erróneamente en una actuación profesional, sin que pueda preceder una necesaria y adecuada información técnica que pueda explicar y justificar plenamente.

A més a més diu: "que todos los señores médicos, en nombre de los cuales está hablando, han conocido algunos de los casos objeto de la denuncia, y, analizados y estudiados desapasionadamente, han dado su parecer de que están convencidos de que en ninguno de dichos casos, existe irregularidad técnica administrativa que pueda dar fundamento a las denuncias presentadas."

El senyor Sanromà, "hablando en nombre de la Junta, explica, que ésta lamenta sinceramente lo ocurrido, y siente igual disgusto, por haber sido presentadas dichas denuncias sin pasar previamente por la Junta." (l06) (106) AHH, Llibre d'Actes 1959, 27 d'oetubre. fol. 191r.

Despues de que vanos de los asistentes expusieron sus respectivos puntos de vista abundando en los mismos conceptos que lo dicho por el señor Director, el Dr Saiz, en nombre de sus compañeros, propone a la Junta una ampliación de la misma, en el sentido de que formarán parte de ella el señor director Tecnico y otro médico, y sean convocados regularmente para intervenir en las reuniones, no sólo en los asuntos de carácter técnico, sino también en los de caracter administrativo.

El señor Decano recoge la propuesta para estudiarla debidamente y presentarla a la aprobación del Emmo. Sr. Patrono del Hospital y en su caso incorporarlo al texto del Reglamento, ya que, de momento, es provisional y aplicarlo en forma de ensayo para corregir, rectificar, o ampliar lo que sea necesario y provechoso para el buen funcionamiento del Hospital También ruega que la Junta Técnica recoja las demás proposiciones que se han insinuado o indicado, pasándolas por escrito a la Junta Administrativa " Després de retirar-se el eos mèdie de la sala de juntes, la Junta Administrativa can vía impressions sobre totes les coses que s'havien dit, i acordà estudiar h proposta d'ampliació d'aquesta Junta, i elevar-la a l'aprovació del senyor patro d aquest Hospital. El senyor Sanromà, "ruega al señor Decano que manifieste al señor Cardenal, el disgusto, que cree compartido por la Junta, por la manera de como se ha procedido, prescindiendo de la Junta, en la presentación y tramitación de las denuncias formuladas por el Rdo. señor administrador."

6. Per disposició del prelat, després de dos-cents anys de vigència es desglossen els carrees de capellà i administrador de PHospital ' Sessio extraordinària de la Junta del dia 6 de febrer de 1960 ^ on^ f ' resoltes. Amb data de 29 de desembre, el eos mèdie presenté a la Junta un ampli escrit que es resumeix en cinc punts, que, entre altres son: - Que es retiri del seu exercici a la infermerà - Recaptar de la cùria la separado del càrrec d'administrador al reverend Vila.

- Que es modifiqui el Reglament de l'Hospital en el sentit de que es reconegui la participado de dos metges a nivell de la Junta Administrativa.

La Junta, de moment no va prendre cap resolució.

Amb tot això, i degul a l'ambient crispat que hi havia, per la presència encara de la infermerà, el director tècnic Dr. Casanovas, i el metge radióles Dr. Delclos, presenten la dimissió deis seus carrees.

Llavors, el eos mèdie es reuní de nou i comunicà a la Junta de THospital, el 3 de febrer de 1960, que si en un termini breu no pren cap determinado des del Ir de mar?, s'abstindran de la seva col-laborado en tots aquells serveis que no siguin exclusivament benèfics. També demanen que es practiquin les gestions oportunes per a qué siguin revocades les dimissions anunciades. fi 1S

d C

r a n y

1 9 5 9

l e s

c o s e s

e n e a r a

n o

e s t a v e n

,l07)

(107) AHH, carpeta que recull la documentario referent al conflicte de Raig X.

Tres dies més tard, el 6 de febrer, la Junta de 1'Hospital convocà i celebrà sessió extraordinaria. Es van llegir els escrits del eos facultatiu, amb data 29 de desembre de 1959 i 3 de febrer de i960, i del subscrit peí Dr. Delclós, présentant la dimissió del càrree. També es donà lectura a un altre del prélat, acompanyant un informe del secretan de cambra de l'Arquebisbat, referent a suposades irregularitats en el servei. I per últim, un altre de l'"Instituto Nacional de Previsión", com a résultat d'una inspecció practicada en aquest Servei de Raig X. Es va discutir extensament sobre els greus problèmes plantejats, i especialment sobre la conducta de 1'administrador.

Va ser cridada aquesta persona. Va reconèixer que havia lliurat al prélat una llarga série de denuncies sobre suposades irregularitats en el Servei de Radiologia, sense abans haver-les présentât a la Junta, encara que n'havia comunicat algunes al senyor degà i membres de la mateixa. També reconeixia, que posteriorment "en defensa propia y en descargo de su conciencia, un escrito al Instituto Nacional de Previsión, sin conocimiento previo de la Junta."

Després d'una llarga discussió, es va suspendre la reunió, per continuarla uns dies més tard. ll08) 7. Sessió de la Junta de l'Hospital del 8 de febrer de 1960 Es va reprendre la sessió dos dies més tard.

El primer assumpte, el del senyor administrador, es va considerar suficientment debatut. Per disposició del senyor Cardenal aquest havia de deixar el càrrec i que des de llavors, després de dos-cents anys de vigéncia, es desglossés el càrrec de capellà i administrador de l'Hospital, i es nomenà una persona seglar peí càrrec d'Administrador.

La segona qüestió, la referent a la infermera, va ser molt discutida. Al finals, per majoria de vots, tenint en compte el de qualitat del senyor degà, es va acordar el cessament de la infermera. Van fer constar a l'acta, que estaven en contra de l'acord, els vocals senyor Albert Magarolas i el canonge Tomás Galve, per considerar injusta tal determinació.

També en aquesta sessió, es tornà a llegir l'informe del secretan de cambra, que es va trametre a la Junta i que textualment deia: "... creo en conciencia deber de declarar y declaro que aún admitida la posibilidad de exageraciones en algunos de los casos denunciados, en el fondo resulta verdad la existencia siquiera de algunas irregularidades o, por lo menos, la falta de claridad y sinceridad en la explicación del proceso en los tratamientos." La Junta va prendre en consideració l'informe per a procurar per tots els mitjans corregir els defectes i irregularitats que podien donar-se en el Servei.

Així mateix, i respecte a la c o m u n i c a d o de 1'Inspector de l'INP, es va acordar demanar al metge radióleg, que proporcionés totes les notes i explicacions necessàries, per poder enviar la deguda informació, sense perjudici de recaptar l'informe tècnic de la "Sociedad Española de Radiología."

(108) AHH, Llibre d'Actes i960, 6 i 8 de febrer, fol. 192-193

Mentrestant, seguía el seu curs l'expedient incoat per I'INP. El 16 de febrer de 1960, el vocal reverend Tomás Gal ve presentà la dimissio a la Junta. El capítol designa, per a ocupar el seu lloc el també canonge José María Casañas.

Després, sembla que l'assumpte es va moure. El cas és que el prelat va cridar el dega de la Junta per suavitzar la decisió, dones l'acord d'acomiadament. es va prendre només amb el vot de qualitat del degà. Proposava que se li atorgues una excedència o permís per temps indefinit, però la Junta acordà que aquest permís indefinit no fos inferior a 6 mesos "cambiando así la sanción de cese definitivo, por la de un apartamiento temporal de su servicio en el Hospital.

Aquest mateix dia el Dr. Delclòs, sol-licità que la Junta no donés per rebut el seu anterior escrit de dimissio, i se li concedís una excedència voluntaria per un any, per a poder ampliar eis seus estudis i practiques a la Universität de Texas.

Més tard, el 7 de juliol de 1960, en un escrit de la Junta dirigit al eos medie, entre altres coses deia que "lamento sincera y cordialmente que los esfuerzos para retener en su cargo de director técnico del Hospital al Dr Juan Casanovas, y en el de Radiólogo al Dr. Luis Delclós, no hubiesen logrado el 0 éxito deseado."

Uns dies després, el 12 de juliol de 1960, es reuneix el eos mèdie que llavors estava presidit accidentalment pel Dr. Josep Maria Font Cabot dones el director Dr. Casanovas estava dimitit, i el director nou, Dr. Guardiola no havia pres possessio. Ho va fer el dia 5 d'octubre del mateix any 1960 Eis metges van redactar un ampli escrit, que entre altres coses deia...lamentamos no habernos enterado hasta ahora, de una manera oficial que estuviesen tomadas medidas antes del 3 de febrero para substituir inmediatamente al señor administrador. Nuestra carta del 3 de febrero hubiese cambiado de tono y de forma, con lo cual se hubiese evitado la violenta posición del cuerpo medico de tener que requerir una actuación en cierto aspecto punitivo contra una persona, que además de administrador es sacerdote."

I després, segueix dient: "que al cuerpo médico se le hace tan difícil por no decir imposible, comprender la posición de benevolencia y tolerancia que la Junta observa con respecto a la enfermera... Por su culpa quedó desorganizado el servicio de Radiología, y suya es también la culpa que el Rdo Feo Vila, se viera separado del cargo de administrador."

A més d'altres consideracions, acaba dient: "que nuestra actuación es de buena voluntad que en bien del Hospital ofrecemos a la Muy Iltre Junta de la cual además recabamos la necesidad inaplazable del nombramiento de Director Médico." (109) Més endavant, el dia 2 de novembre de 1960, es donà compte de l'escrit de la "Dirección General de Previsión, Sección Seguro de Enfermedad", a

d'agS imi*leSCrÍt'e"nom

deI cos m è d i c e l Dr Arcadi Abe110, que actuava de secretari

'

'

-

18

resultes de l'expedient incoat per 1'administrador de l'Hospital l'any anterior.

S'interessava per un degut informe sobre l'augment deis costos deis tractaments de radioterapia, realitzats des de l'any 1958, que excedien en molta considerado. La Junta, en la sessió del dia 10 del mateix mes, contesta a l'INP que es respondrà segons informes que té l'Hospital.

En efecte, el 22 de novembre, l'Hospital contesta "refutando los cargos formulados contra el Servicio de Radiología de este Hospital."

L'any següent, l ' I de mare de 1961, la infermerà que havia acabat el temps de sanció, s'havia incorporai de nou al servei. Aquest reingrés provocà molts incidents. El vocal senyor Sanromà manifestà que aquest fet a produit "incalculables perjuicios económicos y morales, que es preciso atajar resueltamente cuanto antes, y propone se proceda a su despido, consultándose con un abogado para que informe debidamente."

El text de l'ofici de cessament que la Junta de l'Hospital va enviar a la infermerà deia: "Los motivos por los cuales se toma esta determinación: la incompatibilidad de Vd. con el C u e r p o Facultativo de este Benéfico Establecimiento, y la falta absoluta de confianza de dicho Cuerpo con Vd., a causa de su reiterada desobediencia a los Jefes de Servicio, y en general por su conducta y actuación que ha promovido, con sus m a n i f e s t a c i o n e s tendenciosas, un malestar notorio entre el personal médico y auxiliar. Tarragona 26 abril 1961."

Aleshores, la infermerà, amb data de 15 d'abril havia renunciat al càrrec. Diu l'escrit: "Por no convenirme las circunstancias en las que actualmente he de prestar servicio, y entre tanto no varían las mismas, ruego acepte mi renuncia al cargo de enfermera del Pío Hospital." La Junta va quedar assabentada i acceptà la renuncia.

Per altra part, el 24 de maig, l ' I N P va resoldre l'expedient per suposades irregularitats comeses amb el Servei de Radiologia. La Junta de l'Hospital, en la sessió del 13 de juny, acordà recorrer "en alzada contra la expresada resolución ante el Ministerio de Trabajo, para lo cual se recaban informes sobre los métodos y tratamientos seguidos en los casos denunciados, así como el de otros técnicos o especialistas en la materia, como el Dr. Subías de Barcelona y el Dr. Patterson de Manchester, a fin de refutar adecuadamente los resultados de la citada resolución como descargo de las supuestas irregularidades cometidas. Estos certificados se acompañarán a la instancia del recurso que en tiempo hábil se elevará al Ministerio."' 110)

( 110) NA. amb data 8 de juliol de 1961, els informes que s'adjuntaven eren els lliurats pels metges especialistes radiòlegs, Dr. Vicens Canilla Riera, catedràtic de Terapèutica Física de la Facultat de Medicina de Barcelona; el Dr. Josep Maria Vilaseca Sabater i Fernando Manchón Azona, president i vicepresident de 1" Associació de Radiologia de l'Acadèmia de Ciències Mediques de Barcelona; el Dr. Antonio Subías Fages, de la secció de Cobaltoterapia i Roentgenterapia del servei d'Oncologia de l'Hospital de la Santa Creu y Sant Pau de Barcelona.

També es va demanar al Dr. Patterson, del Cristie's, Hospital de Manchester, on hi va ser alumne el Dr. Delclòs, i on va obtenir el títol de radioterapeuta.

El mes següent, el dia 10 de juliol de 1961,'"» la Junta té noticia de la resolucio de la Direcció General de Previsió, la quai desestima el recurs presentat per 1'Hospital. Llavors, "a fin de no demorar por más tiempo la reanudación de los servicios de Radioterapia con el S O E de esta ciudad se decide, no hacer uso del derecho de interponer el recurso contencioso administrativo ante el Tribunal, y facultar al señor Decano para que efectúe el pago al S O E de la cantidad de 42.420 ptas. que nos obliga dicha resolución.

Peí que fa a aquesta sanció que la Direcció General de Previsió va imposai- a I Hospital, el director provincial d'aquest Institut a Tarragona senyor Menendez, rebent indicacions superiors, va anar a visitar el prélat Dr' Arriba y Castro, per a proposar-li que, en atenció a l'església i a la seva persona estava disposât a condonar la sanció imposada a l'Hospital. ¡ ^

C

El senyor cardenal, després d'agrair la deferencia, va dir que no accepn?2, a t e n C I 0 ' S m Ó q u e e s compümentessin les disposicions que s'assenya-

Peró les coses no van acabar aquí. Quan - d e l 16 d ' a s o s t al 15 de setembre de 1 9 6 8 - vaig assistir a un curs intensiu d ' u n mes per a conèixer millor 1 a d m i n i s t r a d o i direcció deis hospitals, organitzat per la Direcció General de Sanitat a la Universität d'Estiu, al Palau de la Magdalena de Santander un deis professors que tractava el tema de les residències de la Seguretat Social el Di. Lamas, inspector de la Institució, va dir que hi havia bisbes que robaven a la Seguretat social. El vaig increpar preguntant-li si es referia a l'afer de Tarragona, no em va respondre, possiblement em va veure tant acalorat que va suposar que n'era coneixedor del tema. ( i I 3 ) Després de tot aixo, com j a s ' h a dit, el Dr. Delclos se'n va anar cap a America. Eis problèmes que hi havien hagut a l'Hospital, en gran part van ajudar-lo a prendre aquesta decisió. No hi va valer el seu sentiment vers Tarragona. Ni eis llaços familiars i eis amies que deixava, ni la historia de la ciutat, m les quahtats del nostre entorn mediambiental. Se'n va anar pensant en una bona oportunitat per ampliar coneixements. Així va ser. (ll4)

(111) N A eren eis mateixos dies que a la Direcció Genera! de Previsió del Ministeri de Treball hi van á m b a r eis estudis per a l'ampliació de l'Hospital. Es de suposar que aquesta arribada va ser en un "mal moAnyÍIT (

61 C a P Í t

°'

V

"ReSP°Sta d'amP'iació

dC t 0 t aÌXÒ e

PUC d

de

l'Hospital", l ' I N P gestionava comprar el Teatre Principal.

nar testimoni

i ' " ° Personalment. La sanció implicava retornar 42 4^0 PTA de les quais 7.620 eren per sessions de radioterapia que no havien estât aplicades, i la resta 14 800 PTA ho eren per sessions aplicades înnecessàriament. segons deia la resolució de l'INP. n • p o ' a Ì X Ò , é s U n a p r o v a e v i d e n t d e l a transcendència desagradable que va tenir l'afer del Servei de „ a ' f r i . f . ' p ° S p i t a 1 ' . S 0 | S a T a r r a g o n a i el seu entorn. sinó a nivell d'altres esferes de l'Administració. Davant de I INP 1 Hospital va tenir una mala ¡matge, que va repercutir en les relacions mútues (114) Diseurs en l'acte d'investidura com a doctor honoris causa, de l'Excm. Sr. Lluís Delclos Sessió académica extraordinaria de 10 de novembre de 1995, Universität Rovira i Virgili. Tarragona pàe 17

El molt ¡I-lustre Dr. Delclòs Soler, radiòleg, fou metge de l'Hospital de Sant Pati i Santa Tecla.

Després exercf a Houston (Texas, Estats Units) fins a la seva jubilació. Entre d'altres distincions ha estat guardonat per la Universität Rovira i Virgili i per l'Ajuntament de Tarragona.

ANNEX PRIMER Diseurs en l'acte d'investidura com a doctor honoris causa, de l'Excm. Sr. Lluis Delclòs Soler. Sessió acadèmica extraordinària de 10 de novembre de 1995. Universität Rovira i Virgili, Tarragona El Dr. Lluis Delclòs Balvey va néixer a Tarragona, el 18 d'octubre de 1900. Llicenciat en Medicina i Cirurgia el gener de 1924. El 9 de novembre passa a Vallinoli, actua com a metge titillar i com a metge d ' A P D .

Cada dia anava a Tarragona on treballava de radiòleg a la clinica Ntra.

Sra. del Claustre, situada en un xalet de la Baixada del Miracle de Tarragona.

Hi estava juntament amb eis doctors Battestini, Soledoff, Torres Carreras, Bosch Solà i d'altres. Aquesta clinica va tenir una existència molt curta.

Abans del 36, ja estava dissolta.

Durant aquest perfode era radiòleg eventual de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, també a Tarragona.

El 14 de juliol de 1928 va atorgar-se-li la plaça de metge radiòle* de Dr Boschs"îà ' ° ' ° ^ El 20 d'octobre de 1931, li confereixen el nomenament definitiu de metge numerari de la Secció de Radiologia.

Des de Vallinoli, anà a Tarragona, on instal-là definitivament raduni / , J P n t à la tesi doctoral Ensayo de un mètodo matek any fi Personal. Fou aprovada el mes de juliol del Moria el 26 d'agost de 1956 a causa d'una pneumòma. Dades per a una biografia del Dr Uns Delclòs Balvey, metge, 1980, pel Dr. Ricard Abelló i Kiley, Houston 23 de novembre de 1989.

S

P

P S r

d e

l d e n t l

U n

P e n

9 3 4

0 d e

d C

d

S

a n y S

6 S S e n t

d i r e C t

r

d e l

S e r v

e l

rese

c a c i o n

ANNEX SEGON El govern alemany -el 1940-, obsequia a l'Hospital anib un important donatiu Degut a la guerra de 1936-39, el Servei de Raig X de l'Hospital va quedar molt malmes Una empleada va informar a la Junta -constituida a principi de 1939- que davant la immediata entrada de les tropes franquistes: "el Director Dr. Daniel Recasens, acompañado de un mecánico, intentó desmontar el antiguo aparato de radioterapia para evitar que sufriera los efectos del bombardeo, o por si tuviera que ser evacuado el Hospital".

Després, quan va venir la pau, el consol alemany, el bon amie Federic 1 Hospital* mitjancer perqué el govern del seu país fes un obsequi a Aquest regal va ser un nou tub de radioterapia profunda, el més modem que fabncava la casa Philips. Fou el primer que aleshores hi havia a Espanya En un principi van sorgir dificultáis. Els cables no s'ajustaven al tub' Després va venir la guerra europea, obstacles amb 1'Administrado permis d importacio que havia de concedir el Ministeri d'Industria, etc Per fi. el 1945, després de cinc anys de gestions i d'esperà, l'Hospital va tenir a disposicio dels malalts tarragonins, l'aparell més modem de radioterapia profunda per tractaments oncològics.

Aquest Servei li va donar a l'Hospital un gran prestigi.

Caricatures de metges pel llibre de l'artista Bon. Dr. Lluis Delclòs Balvey - Dr. Daniel Recasens Comas - Dr. Pere Bosch Sola.

CAPITOL XII DE LA CASA DE SOCORS AL SERVEI D'URGÈNCIES QÜESTIONS SUSCITADES 1. L'any 1947 s'instaHà a l'Hospital el Servei de la Casa de Soeors Municipal Per disposicions legáis, els municipis grans tenien l'obligació d'installar serveis per atendre les urgències.

L'Ajuntament de Tarragona, el 30 de juliol de 1947 es dirigeix a l'Hospital per concertar aquest tipus d'assistència. Li demanà les condicions de com es podría portar a terme. Es deliberà sobre l'assumpte. S'aprovà la proposta, pero sota les condicions següents: "a) Ofrecerse a la Corporación Municipal para encargarse de los servicios de la Casa de Socorro, consistentes exclusivamente en tener organizados locales, utillaje y personal facultativo para prestar asistencia médico-quirúrgica de urgencia a cuantos accidentados fuesen presentados en la Casa de Socorro, a cualquier hora, tanto de día como de noche cantidad de S Í f^ ' T T u d A y u n t a m i e n t o satisfará al Hospital la cantidad de 75.000 ptas. anuales, libres de todo descuento, divididas en doce partes, pagaderas por mensualidades vencidas, el día primero del mes inmediato siguiente al del devengo. c) La duración de este contrato será indefinida, pero cada una de las e X l g U SU r e s c i s i ó n CÍ¡Í»(H" ' avisando a la otra con tres meses de antelaAviat va comen ? ar a funcionar aquest Servei. Estava situat prop de 1 entrada principal de l'Hospital. Disposava de dues habitacions. En una d elles h i h a v i a una Uitera, carro de cures, amb les medicacions corresponents, embenats, etc. L'altre estava habilitada per a dormitori del personal de (115) AHH. Llibre d'Actes 1947, 31 de juliol. fol. 106.

guàrdia que estava de presència fisica. Era un prácticant, que per torn rotatori anaven canviant.

El metge que li locava la guàrdia estava localitzable, i només anava a l'Hospital quan el cridaven.

Després de dos anys de funcionament de la Casa de Socors, es van detectar algunes deficiències. El 21 de setembre de 1949, la Junta nomenà una Comissió per resoldre les qiiestions. Estava composta pel senyor degà i el Dr. Messeguer. el qual era a la vegada regidor de 1'Ajuntament i un deis vocals de la Junta.

2. Primers conflictes

Un deis problemes que patia l'Hospital era el d'atendre els malalts benèfìcs dependents de la Diputado. Però, a més, el d'haver de fer front a la despesa de la Casa de Socors. Una mostra d'això és l'acord que va prendre la Junta el 30 d'agost de 1956.

"Casa de Socorro y enfermos de la Diputación. El señor Decano pone a consideración de los señores vocales la necesidad de proceder a una revisión de los contratos con el Excmo. Ayuntamiento para la Casa de Socorro, y con la Excma. Diputación Provincial, para los enfermos que ingresan en el Hospital. El primero de estos contratos data del año 1947, y el segundo, del año 1950. El aumento constante del coste de la vida y sueldos, representa actualmente un notable desequilibrio entre las subvenciones concertadas y los gastos del Hospital para ambos servicios. Para demostrarlo, el Sr. Decano presenta datos detallados del coste de un asistido en la Casa de Socorro y de los sueldos que corresponden por leyes laborales a los señores practicantes, de los cuales resulta que la Casa de Socorro tiene un déficit mensual de 4.500 ptas. Igualmente da detalles del coste de los enfermos de la Diputación, que actualmente es de 32 ptas. diarias, mientras que ahora abona solamente 15 ptas. Se acuerda elevar al Excmo. Ayuntamiento y Excma. Diputación Provincial, las respectivas peticiones de revisión de los contratos."

Però amb tot això, continuaven els conflictes entre el personal de la Casa de Socors, i l'Hospital, perqué de vegades, quan aquells facultatius estaven absents, aquests, sense cap mena d'obligació legal, sense que els pertoqués, havien de resoldre les urgéncies, quan el cas era greu i de certa importància.

Els metges de la Casa de Socors depenien de l'Administració municipal. Però, més tarcl foren funcionaris de l'Estat. Els de l'Hospital, en molts casos, els hi havien de "cobrir les espatlles", quan la seva obligació era atendre només els malalts hospitalitzats.

A més, com que aquest servei estava ubicat a l'Hospital, la gent l'identificava coni a propi de la Institució, i quan hi havia alguna queixa, qui s'emportava els "plats trencats" era l'Hospital. <ll6)

(116) AHH. Llibre d'Actes 1956, 30 d'agost, fol. 175 r.

n U a r d £ t e m p S E r a C m Si h i h a u é s dins Il 4Hospital, o ^ í 0 n t iÍ que ' ° § dins no ^hi havia manera d'extirpar-lo

un

enca xa

'

t

P r C pÌ d e r a n y 1 9 6 6 v a c o m e n ? a r a funcionar el conveni col-lectiu s : nfl - ^ F j" ' sinocal El 7 de j u n y es proposa fer la gestió per una nova assignació mensual que 1 Ajuntament hauria d'abonar a l'Hospital per a la Casa de Socors S 6 t m a n a S6gÜent d 14 d e juny de J ^ ' ' r H ° s p i t a l acordà "la necesidad de redactar conjuntamente con el Ayuntamiento un contrato que regularice los & la CaSa de S C0rr0 Doración T ^ ^ ^ ^ ° cuenta de la Corporación Municipal, enumerando los inconvenientes que con frecuencia

d í r ; e o 4 e 7 n r ' p n o c o n t a r conc e s t e c o n t r a t ° - a p e s a r d e ^ Alcalde J q T T T t e . S e r V I C 1 ° " T a m b é e s t r a c t à d e ''esoldre "con el Alcalde, el pago de las deudas que a consecuencia de la aplicación del aumento de sueldo, aún se nos debía. También con la Diputación pam que se redacte un nuevo contrato, al propio tiempo que recabar el pago del costo de P01

" d°S

£ n f e m 0 S

que asciende a la

En efecte. quatre mesos més tard, el 6 d'octubre de 1966 el Dr Batlle acompanyat del Dr. Guardiola van visitar el senyor alcalde, per reiterar-H la necessitai de redactar un conveni sobre la Casa de Socors. i interessa rse ne? les quantitats que deu l'Ajuntament a l'Hospital, i "adquirir nuevos dato con cretos sobre el acuerdo de declarar afecto de clausura el actual cementerio Llavors, era una de les èpoques que les relacions de l'Hospital amb I Ajuntament no eren bones. La Corporació havia pres l'acord de clausurar el cementai per nous enterraments. Per sort de tots, això no es va portar a terme Es van estalviar molts disgustos i mais de caps Més tard, en la sessió del 13 de febrer de 1969, el Dr. Adserá, j a en fund o de director, va explicar les gestions portades a terme pel nomenament de quatre metges i quatre practicants per al Servei de la Casa de Socors. El cap de Sanitat j a havia fet el lliurament ais interessats, deis nomenaments respecí ' A d r S n i s ^ a c i ? S ^ T ^

" " " "

^

^ " f

^

Ja

^

de

_ h 1 R f p e C ! ? a l a í i c a c i ó d e l a C a s a d e Socors Municipal, es projectava establir-la en angle dret del claustre, dotant-la d'instrumental, mobiliari i del personal subaltern indispensable. Es va aprovar el pía. i seguidament es va adreear per al seu estudi a 1'arquitecto senyor Zaragoza, junt amb la informad o que portaven els Drs. Adserá i Andreu, que s'havien despla ? at a Barcelona per a visitar el Servei d'Urgències de l'Hospital de Santa Cruz i San Pablo En efecte, aixf es va fer. Els citats doctors van ser atesos molt amablement pel director i demes personal d'aquell Servei.

El mes següent, el 13 de mar? de 1969, el director de l'Hospital presenta el projecte de la nova Casa de Socors, la qual, mentrestant seria el Servei d Urgencies de l'Hospital. Es va resoldre sotmetent-ho a I'aprovacio de 1 Ajuntament, a m b el propòsit que "correrán por su cuenta las obras, instrumentos, mobiliario y los gastos de tres porteros y un admitasti ativo.

El 23 d'agost de 1968, té Hoc l'acte d'inauguració de les noves instal-lacions que constituïen fins llavors la Casa de Socors. Després d'uns anys, el 1983, es van ampliar i millorar aquestes dependències, adequant-les a les més modernes tècniques.

Constituïen aixi un complert Servei d'Urgències.

Moment en el quai el Dr. Adserà dona explicacions de les modernes instal-lacions al senyor cardenal, a l'alcalde senyor Vilar Guix i altres invitats.

Una altra fotografia del mateix acte.

Simpàtica salutació al senyor cardenal a càrrec d'una nena que visitava l'Hospital el dia que s'inauguraven les recents obres de remodelació de l'esmentada Casa de Socors.

3. Aprovació del nou conveni amb l'Ajuntament per atendre els Serveis de la Casa de Socors.

Es va inaugurar el 23 d'agost de 1969. Acord de l'Ajuntament Diu l'acta de l'Ajuntament que "abonará el 50% de las obras de acondicionamiento del local, más la totalidad del coste del mobiliario y enseres."

En definitiva, s'acordá concertar els esmentats Serveis de la Casa de Socors amb les segiients condicions: "Gastos de instalación (que se deben abonar al Hospital de San Pablo y Santa Tecla), sólo el 50% del costo de las obras de habilitación del local - Mobiliario y material

217.790,74 ptas.

376.369,60 ptas.

Total

594.160,34 ptas.

- Gastos con cargo al presupuesto ordinario del Ayuntamiento. Personal necesario, un administrativo, y dos peones sanitarios (además de la brigada sanitaria), con seguros sociales - Gastos generales a razón de 13.000 ptas. al mes . . . .

130.000 ptas.

156.000 ptas.

Total

286.000 ptas.

Serán a cargo del Hospital de San Pablo y Santa Tecla, los gastos de acondicionamiento, señalización, pavimento y puertas de los accesos, y demás no comprendidos en la relación anterior.

No existiendo suficiente consignación para estos gastos, la Corporación Municipal acuerda asimismo se habilite el correspondiente suplemento de crédito en el presente presupuesto ordinario." 0 1 7 ' Quatre mesos més tard, en la Junta de l'Hospital del dia 30 de juliol de 1969, es donà compte que l'Ajuntament acceptà el pressupost. (118) Però, en realitat, les obres van tenir un cost de 435.581,48 PTA, i el mobiliari i instrumental 394.159,34 PTA. Van ser una mica més cars. L'Ajuntament, com j a s ' h a dit, acceptà pagai" el 50% de les obres i la totalitat del mobiliari i altres estris.

El servei havia de ser atès per personal sanitari (metges i practicants) a càrrec de l'Estat, i el cost del personal subaltern, no sanitari, s'incloïa en el capítol de despeses generáis que s'estimava en 13.000 PTA mensuals, que pagaría l'Ajuntament amb carácter revisable.

Cal fer constar, que els regidors municipals que formaven part de la Junta de l'Hospital, eren llavors els senyors Ricardo Vilar i Antoni Elias.

La inauguració de la Casa de Socors, va tenir Hoc el 23 d'agost de 1969.

(117) AHH. Llibre d'Actes 1969, 23 de març. fol. 25.

(118) AHH. Llibre d'Actes 1969, 30 de juliol.

4. A Tarragona s'estableix la sectorització de les Urgències Al cap de pocs anys de fer-se càrrec l'INP "del colectivo de cartillas pertenecientes a la extinguida Obra de 18 de Julio", l'Hospital consideré que aquesta mesura h perjudicava molt, degut a la disminució de gran nombre de malalts. Abans l'Hospital rebia, mitjançant aquesta Obra Sindical, la major part deis jubilais.

Per compensar aquest perjudici, l'INP, ofereix una fòrmula, es tracta d establir la sectorització d'Urgències. "La zona de atracción hospitalaria de Tarragona, se dividirá en dos partes. Una centrada en la Residencia Juan XXJII, y otra, en el Hospital de San Pablo y Santa Tecla.'" 119) Amb aquest motiu, la Junta de l'Hospital acordà "aceptar la propuesta como unico medio de asegurar un contingente de enfermos más o menos constante. De esta manera, el Hospital se convertirá en un polo de atracción de una zona de la capital y comarca." 0 20' Al cap de poc temps, la direcció de l'Hospital donà compte del cost economie que representará el Servei d'Urgències. Hi figuren dos metges adjunts un de medicina i l'altre de cirurgia, que haurien d'atendre durant les 24 hores de la jornada (tant de dia corn de nit), amb un pressupost aproximat d'un milió de pessetes. Aquests metges, aixi mateix haurien d'atendre les urgències dels malalts ingressats, encara que fossin d'altres Serveis de l'Hospital. 021 ' Aquest incipient Servei d'Urgències es va anar consolidant.

5. Servei d'Urgències de l'Hospital Hem vist que la primitiva Casa de Socors va anar evolucionant cap a un Servei d'Urgències de l'Hospital.

El 1981, per aquest motiu, una comissió formada per l'arquitecte senyor Zaragoza i els metges Drs. Guardiola (fili) i Adserà van fer una visita al nou edifici, recent inaugurai, instal-lat al mig del pati centrai de l'Hospital Clinic de Barcelona, per comprendre millor el funcionament d'un servei d Urgencies modem, i en conseqûència, veure les corresponents installations dels departaments, tal com llocs d'exploració, sales de cures, boxos per reanimacio i per observado, petit quiròfan, Raig X, sala de guixos, etc.

El 29 de gener de 1982, la Direcció General d'Assistència Sanitària de la Generalitat, comunicava, que d'acord amb la resolució adoptada en relació al que era la Casa de Socors d'aquesta ciutat, autoritzava a aquest Servei d Urgències, sempre i quan es respectés el Reglament de Personal dels Serveis Sanitaris Locáis (Décret de 27 de novembre de 1953. BOE del 9 d'abril de 1954).

U19) NA, mitjançant aquesta notfcia, sembla que llavors l'INP reconeix un cert nivell de qualitat a l'Hos(120) AHH, LUbre d'Actes, 25 d'octubre de 1977, fol. 200r.

(121) AHH. LUbre d'Actes 1977, 9 desembre.

Al cap de poc temps, i per a la seva deguda aprovació, s'envià a la Generalitat un complert estudi d'aquest servei.. (122) Però abans, es precisava teñir el permis d'obres de l'Ajuntament. Aquest tarda un temps. Per part d'alguns politics hi havia un certrecel perqué l'Hospital no tingués en compte l'atenció als malalts benèfics de la ciutat. Llavors hauria de fer-ho l'Ajuntament, el que representava molts mais de caps per a la corporació i suposava que perdria certs drets sobre l'Hospital." 2 3 ' Però l'Hospital, deia que també garantía "la asistencia urgente a las personas acogidas al Padrón de Beneficencia municipal", d'aquest col-lectiu l'Ajuntament en tenia la responsabilitat.

Era molt urgent la construcció i posada en marxa del servei. L'atenció mèdica feta pel personal alié a l'Hospital, provocava molts retards amb l'assistència, i de vegades amb resultai fatal. El director de l'Hospital deia que "no está dispuesto a aceptar la responsabilidad de estos casos, si el Hospital no puede disponer de un Servicio de Urgencias propio." 0 2 4 ' El 3 de maig de 1982, l'Hospital acordà que "para llegar a un acuerdo económico con el Ayuntamiento para la subvención del Servicio de Urgencias del Hospital, se calcula que los gastos anuales para el mantenimiento del Servicio, ascienden a 17.211.876 ptas. y que se solicite al Ayuntamiento para que se haga cargo de una parte de estos gastos." 0 2 5 ' Per fi, l'Ajuntament el dia 11 de maig de 1982 aprovà el projecte de les obres d'aquest Servei d'Urgències. Era propòsit de l'Hospital que aviat comencessin. Això ho comunicà a aquesta Corporació, indicant al mateix temps que mentre durin aquests treballs, es responsabilitzava de l'assistència que fins llavors feien els metges d'A.P.D. El 27 de juliol, la Comissió Municipal Permanent, pren l'acord d'acceptar la proposta. Diu el document de referència: "Vist l'escrit de la Direcció-Gerència de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla pel qual es comunica a l'Ajuntament la data d'inici de les obres, oferint garandes en el sentit que, mentre durin, cosa que es preveu en dos mesos, l'Hospital i el seu Cos Facultatiu es responsabilitzen d'atendre els serveis d'assisténcia pública domiciliària. Que els malalts serán atesos en les consultes del propi Hospital a les mateixes hores i dies que ho tenien previst els d'A.P.D. Per tot això, s'aproven aqüestes mesures donat que el Servei de la Casa de Socors queda totalment garantii." 0 26 ' Aquest fet, que el personal mèdie de l'Hospital diu que es responsabilitzés deis malalts d'A.P.D. va provocar una forta crispació.

( 122) NA. el pressupost de les obres pujava 4.160.574 PTA. ( 123) NA. aquest mateix any de 1982, el dia 7 de gener, l'Hospital va signar un contracte de lloguer d'un local al "Centre Mèdie Nuclear de Santa Tecla" de Tarragona. instal lant deu aparells de diàlisi per a malalts crònics de ronyó, sota la direcció del Dr. Miquel Llorach i Gaspar.

(124) AHH. Llibre d'Actes, 12 de març de 1982, fol. 57.

(125) AHH. Llibre d'Actes 1982, 3 de maig, toi. 60.

(126) NA, el senyor alcalde de la ciutat Josep Maria Recasens estava de vacances. Va signar l'acord el regidor Josep Anton Baixeras.

6. Protesta ciels metges d'A.P.D. Pel que fa al senyor alcalde, al retornar de vacances, a primers d'agost, es trobà amb les obres començades, i les pressions del personal d'A.P.D., els quais en veure que desapareixia la ubicació de la Casa de Socors, creien que perillaven els seus drets. A niés a més, hi havia el criteri malpensat del mateix senyor batlle, el quai sospitava que l'Hospital, aprofitant la seva absència, havia actuat amb molt mala i n t e n d o , per fer fora la Casa de Socors, unie reducte que tenia l'Ajuntament a l'Hospital. Això no era veritat! en dono testimoni personal. L'Hospital, sempre ha respectât els seus compromisos.

El fet és el segiient. El 7 d'agost, très metges i dos practicants d'A.P.D. que figuraven inscrits al Servei de la Casa de Socors, els quals dificilment complien amb el seu horari establert, ni feien correctament el treball, perquè les urgències els hi feien el personal dépendent de l'Hospital, en veure llavors que les obres desfeien les instal-lacions que hi havia, i per tant, creien que perillava la seva còmoda situació amb l'Administració de l'Estat, van promoure una denuncia a l'Ajuntament, al-legant els seus drets, tot'i les garanties que havia donat l'Hospital, de que les obres no eren per fer desaparèixer una funció, sino que eren per a fer una moderna remodelació i una millora del Servei.

7. L'Hospital respon a la denùncia Llavors, l ' H o s p i t a l , el 17 d ' a g o s t va respondre a la denùncia, dient a l ' A j u n t a m e n t , que certes tècniques l ' o b l i g a v e n a instai-lar unes modernes instal-lacions d ' u r g è n c i e s , i així evitar la pèrdua de ni veli en la qualificació hospitalaria, tot per manca de no tenir un Hoc adient per a aquest Servei.

L'Hospital en aquest sentit, fa unes consideracions sobre les queixes o denuncies formulades, que no afecten a l'Hospital. Entre altres diu, ""Que l'Hospital només manté una relació jurídica amb l'Ajuntament, amb la qual li proporciona uns locáis.

Que l'Hospital no té relació amb l'equip tècnic-sanitari de la Casa de Socors.

Que l'Hospital té els drets de disposar deis seus locáis per al Servei d'Urgències, tenint en compte que no té altre Hoc per a instal-lar-lo amb condicions adequades.

Que el tràmit que ha de fer l'Hospital, es redueix a tractar amb l'Ajuntament el desallotjament deis locáis i a més demana el permis d'obres.

L'Ajuntament ha fixât les condicions, que han estât acceptades.

Que establerts tots els tractes i permisos, i fixada la data de començament de les obres, aqüestes ja han començat.

Que, per tant l'Hospital, tal com es dedueix de tot el que s'ha dit fins aquí, està autoritzat degudament per a l'execució de les obres."

8. Decret de 1'Alcaldía paralitzant les obres del Servei d'Urgències Quatre dies més tard, 1'alcaldía, el 21 d'agost de 1982, envià a l'Hospital un ampli decret exigint que "en el termini d'una setmana, s'habiliti un local digne, tal com es deia, on provisionalment, i durant els dos mesos que durin Ies obres, pugui prestar servei la Casa de Socors, amb el personal funcionarial que té dret a fer les seves funcions."

L'Hospital ja tenia previst la possibilitat, que mentre duressin les obres, el seu personal es faria càrrec de les urgències, i que la visita ambulatoria per part deis facultatius d'A.P.D., es podría atendre en la part de la Casa de Socors que encara no estava enderrocada.

El termini de dos mesos per a fer les obres, que comen?ava el 2 d'agost, fìns i tot, no estava acabat.

Els antics practicants que abans pertanyien a l'Hospital, van voler continuar depenent del mateix Establiment, i així conservaven l'antiguitat laboral. El sou que des de llavors rebien de ¡'Administrado Pública, que sempre era inferior a la de l'Hospital, el lliuraven al Centre.

9. L'Ajuntament desestima el recurs de l'Hospital L'Ajuntament, aprofitant les queixes d'aqueUs sanitaris d'A.P.D. desestima el recurs de l'Hospital, i pren l'acord següent, 14 de setembre de 1982: 1. Estimar les reclamacions que formulen els sanitaris d'A.P.D. 2. Revocar l'acord de la Comissió Municipal Permanent de data 27 de

julioi.

3. Desestimar el recurs de reposició interposat per la Gerència de l'Hospital contra el Decret de l'alcalde de 21 d'agost.

A pesar de tot el dia 21 de setembre l'Hospital demanà una vegada més, que calia, en el termini més breu possible, comentar les negociacions per a què es pugui instai-lar l'ambulatori de la Casa de Socors en les noves dependències, ja que les obres que es realitzaven estaven molt avan?ades.

10. L'Hospital acudeix a l'Audiència Territorial de Barcelona i presenta un recurs contenciós administratiu Davant la passivitat de l'Ajuntament, l'Hospital acudí a l'Audiència Territorial de Barcelona, amb un recurs contenciós administratiu contra l'esmentat acord del 14 de setembre.

Uns dies després, el 3 de novembre de 1982, la Comissió Municipal Permanent pren l'acord de respondre al citat recurs contenciós incoat per l'Hospital, amb un ¡larg informe. Diu el segiient: "Vista la greu situació que afecta el Servei Municipal de la Casa de Socors, emplazada des de 1926 a l'edifici de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, i que ha estat objecte, el mes d'agost, de suspensió d'activitats per les obres de remodelació que l'Hospital havia projectat executar en dos mesos.

Vist que durant aquest periode s'adoptaren mesures per part d'aquesta Corporació per a la prestació del servei per part deis funcionaris a eli adscrits.

Vist que han transcorregut en excès els dos mesos previstos per a la durada de les obres sense que el servei s'hagi normalitzat i ha estât interposât recurs contenciós administratiu per part de l'Hospital contra els acord adoptais per aquesta corporació, que regulen el règim transitori al qual s'ha al-ludit, i no ha estât executat el que s'havia acordat en aquells, malgrat que són plenament executius. ^ Vist que continua conculcant-se, per la Direcció de l'Hospital, l'estatut jurídic deis funcionaris sanitaris adscrits al servei i depenents de la Generalitat.

Vist que la Corporació està representada en la Junta Administrativa de 1 Hospital i desitjant dades i informado de l'estât financer del Centre es podría sol-licitar a través de l'esmentada representado una auditoria de comptes a la Junta Administrativa."

Per tot això, la Comissió Municipal Permanent, acordà, per unanimitat adoptar les segiients mesures: " 1. Notificar aquest acord al Servei d'Assistència Primària de la Direcció General d'Assistència Sanitària del Departament de Sanitat i Seguretat Social, i adjuntar un informe detallat i tota la documentado que calgui"per si decidís comparèixer com a coadjuvant a l'Ajuntament en l'oposició^al recurs contenciós administratiu interposât en defensa deis drets deis funcionaris afectats, de la mateixa manera que l'Ajuntament intervé com a coadjuvant de la Generalitat en diferents litigis urbanistics.

2. Requerir notarialment perqué personant-se a l'Hospital es comprovi el llibre d'actes de les sessions celebrades per l'òrgan col-legiat de l'esmentat centre, i si están o no firmades, i des de quan ho estan.

3. Sol-licitar a la Junta Rectora de l'Hospital que demani una auditoria de Testât de comptes del Centre Hospitalari al Col-lesj Oficial de Censors Jurats de Comptes de Tarragona."

Llavors, segons es desprèn de l'esmentat document, van sortir nous assumptes. La Corporació Municipal, en veure que la seva inteiyenció per controlar l'Hospital no donava el résultat que esperaven, van tirar els dards mes amunt, sense cap motiu greu que ho justifiqués. Van anar directament a demanar Testât de comptes i el llibre de les actes de la Junta Administrativa, facultats reservades únicament al senyor patró de la Fundado i a la Generalitat. Segons establien i establecen els estatuís de la Fundado, l'Ajuntament, com a tal Corporació, sols tenia i continua tenint facultats de designar dos regidors per a què formessin part d'aquesta Junta, sense autoritat per intervenir en la gestió de TEntitat.

11. El dia 9 de novembre de 1982, la Comissió Municipal informa de la situació en què es trobava la Casa de Socors El senyor alcalde, el 9 de novembre de 1982, va fer un llarg infon que havia aprovat la Comissió Municipal Permanent del dia 3 del mateix ir El text, que portava data de 23 de novembre, acabava dient:

"1. Els locáis de la nova ubicació dins de l'edifici, que ocupava la Casa de Socors, no han estât a hores d'ara posât a disposició de l'Ajuntament, tot i que ja ha passat més d'un mes i mig des de la data en què haurien d'haver estât acabades les obres.

2. Per tant, el personal sanitari, adscrit al Servei, encara no ha pogut reincorporar-se, ni tant sols provisionalment, a causa de l'incompliment per part de la direcció de l'Hospital del Decret de l'Alcalde de 21 d'agost.

3. La Corporació ha acordat fer requeriment notarial a l'Hospital perqué posi d'immédiat a la seva disposició els locáis que han d'ocupar la Casa de Socors, donat que no solament s'ha incomplet el Decret de 1' Alcaldía ja esmentat, sino que a més a més, el primer acord de 27 de juliol de 1982, près, precisamene a instància del propi Hospital. Amb independència, de formular oposició al recurs contenciós administratiu interposât per aquest Centre Hospitalari."

12. Document notarial que va estendre l'Hospital, el 29 de novembre de 1982, a resultes del requeriment que va fer l'Ajuntament L'Hospital deia que: "... las obras del nuevo emplazamiento de la Casa de Socorro se han ejecutado en lo fundamental. Falta colocar los radiadores para la calefacción y los cristales superiores de los arcos.

Que dentro de pocos días, dichos locales estarán preparados, conforme a lo proyectado, y aun disponiendo de una superficie más amplia de la que señalaban los planos.

En el escrito de ese Excmo. Ayuntamiento de 30 de julio del año en curso, por el que autorizaron los trabajos, se establece un plazo estimado, como es indispensable en este tipo de obras que se encargan para realizar de inmediato, sin tiempo de previsión en la preparación de materiales. En nuestro caso, la preparación de las cristaleras ha condicionado el desarrollo de las obras, dilatando el tiempo de ejecución de las mismas.

Por otra parte, el Hospital, no ha recibido contestación al escrito de 21 de septiembre de este año, en relación a las condiciones del nuevo Establecimiento." (127) Les coses van seguir així. Els dos vocals de designació municipal, manifestaren la seva protesta i desacord, i van deixar d'assistir a les sessions de la Junta. Així va durar molt de temps, l'Ajuntament no en va nomenar d'altres fins el mes de juliol de 1984.

Amb tot aquest enrenou, la crispació es va anar refredant. La Junta de l'Hospital va tenir sempre el suport total del prélat Dr. Pont i Gol, malgrat els escrits i visites que va rebre sobre aquest afer.

Coincidint amb això, apareixen disposicions estatals que lliuraven ais Ajuntaments de l'obligació de tenir "Casas de Socorro", com fins llavors havien estât funcionant.

(127) Protocol Notarial de Fernando Sequeros, Tarragona. Acta núm. 2548 de 29 de novembre de 1982.

Els rnetges i practicants d'A.P.D. es van incorporar a la Sanitat N a t i o nal en tasques d'ambulatori. Alguns es van jubilar. Els practicants que abans pertanyien a l'Hospital, van ser indemnitzats per aquest, segons els anys de servei.

Aleshores, l'Hospital disposava, amb tota llibertat de les dependències per a instal-lar el Servei d'Urgències. Aixi desapareixia la Casa de Socors.

13. Important document de I'arquebisbe Dr. Pont i Gol, 20 de desembre de 1982 D I M I S S I Ó D ' U N DELS VOCALS Q U E ERA REGIDOR

L'arquebisbe de Tarragona Dr. Pont i Gol, com a patró de l'Hospital, va intervenir quan es van plantejar discrepàncies entre el senyor alcalde i l'Hospital. En el rerafons d'això, volem creure que la postura de l'alcalde Sr. Recasens Comes, no era de tipus personal, sino més aviat mogut per defensar unes opinions politiques de l'època.

Es van fer diferents escrits. En un d'ells l'Alcaldia pretenia una possible reorganització del sistema de gestió de l'Hospital. El prélat, en principi, no negà aquest canvi. però manifesté que abans s'haurien de fer estudis més complerts, i que en aquests assumptes, convé actuar en un bon clima de serenitat i independència. (13 d'octubre de 1982).

Més tard, en resposta als escrits d' 11 de novembre i acta notarial de 23 del mateix mes, el prélat puntualitzà molt clarament quins drets tenia l ' A j u n tament sobre l'Hospital. (20 de desembre de 1982).

El 12 de gener de 1983 el senyor alcalde contestà al prélat transcrivint un acord de la comissió Municipal de 28 de desembre de 1982.

Durant els mateixos dies del mes de gener de 1983, concretament el dia 19, l'altre regidor senyor Nadal Malé, que va ocupar el Hoc del senyor Sendra en la J u n t | de l'Hospital, quan aquest va ser nomenat cap dels Serveis Territor i a l de Governació de la Generalitat, es va dirigir al senyor arquebisbe, fent valer la seva experiència en l'organització de l'Hospital de la Creu Roja. Posà en evidència la greu situació econòmica de l'Hospital de Santa Tecla, degut als deutes existents, tant a proveïdors, com a entitats de crédit, com a la Seguretat Social, cosa que obligava a una pianificatiti econòmica a 10 anys vista" i a la participació de Testament mèdicosanitari en la gestió. Acabà la carta dient: "que no he conegut res del que creia necessari, per tant, senyor bisbe, tingueu per presentada la meva dimissió com a membre de la Junta Administrativa de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, perquè no vull que mai sigui dit que la meva presència, en tant que membre de la Junta de Govern de la Creu Roja, dificulta les coses i que tampoc vull ser responsable de l'actual situació, malgrat que desitjo un futur brillant per a l'Hospital." 0 2 8 '

( 128) NA. l'esmentada dimissió l'hauria d'haver presentai a la Corporació Municipal, que era la que l'havia désignât.

E1 senyor arquebisbe va creure més oportu no contestar-li. Després, el mateix regidor va anar a veure'l personalment, per exposar-li el mateix. El Dr. Pont i Gol, va dir-li que tenia la màxima confian?a amb la gerència, tal com abans j a li havia manifestati l 2 9 ) Més tard, el mes de juliol de 1984, la Corporació Municipal va designar al regidor Ramon Verge per cobrir la vacant produi'da pel senyor Nadal.

14. L'Hospital oferi a PAjuntament una negociació per intentar resoldre les diferències d'ambdues entitats Hi ha constància que a primers de mar? de 1983, el gerent, en nom de l'Hospital, va oferir unes converses per aclarir els mal entesos i intentar una negociació.

El document del 4 de mare de 1983, diu: "La Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada el dia 1 de mar? de 1983, adoptà entre d'altres, el segiient acord: L'infrascrit secretari dona compte que ha rebut del Dr. Adserà un oferiment de negociació per a intentar resoldre les diferències entre ambdues Entitats, m a n i f e s t a « el Sr. alcalde i el Sr. Nadal, que per a iniciar la negociació esmentada es precis que hi hagi una base per part de l'Hospital."

Al cap de pocs dies, té Hoc la i n a u g u r a c i del Servei d'Urgències.

15. Inauguració del Servei d'Urgències de l'Hospital.

Acte d'homenatge als metges jubilats L'Hospital es decidi a inaugurar el Servei d'Urgències. S'invità al president de la Generalitat senyor Pujol, que delegà la seva representació al conseller de Sanitat Dr. Laporte.

La data convinguda amb el conseller va ser el dia 17 de mar? de 1983.

Els elements dels quals constava aquest Servei eren: després d ' u n a sala d ' e s p e r à , cinc boxes o cabines, tres d ' e l l e s per a m a n t e n i r el malalt en observació; una sala de guixos per al Servei de T r a u m a t o l o g i a ; despatx per al m e t g e i Hoc per a les infermeres, a m b el corresponent mobiliari d'arxiu.

Mitjangant un passadis tècnic, suficientment ampie pel cas que fos necessari aparcar-hi diverses lliteres, comunicava amb la sala de Raig X. i amb l'ascensor per pujar ràpidament als quiròfans i plantes d ' i n f e r m e r i a ! e n e i cas que la urgència ho requeris.

( 129) NA. ara des de fa temps, degul a l'ampliació de serveis i augment de personal, hi ha un Conseil de direcció que esta per sota de la Junta Rectora, i amb la finalitat d'assistir al gerent en les seves décisions Aquest Conseil esta format pels diferents caps responsables dels serveis medicoadministratius Tenen veu' pero no tenen vot.

Acte d homenatge als metges jubilais, amb motiu de la inaugurano del Servei d'Urgències -17 de març de 1983-, Moment en el qual el conseller de Sanitat Dr. Laporte lliurà el diploma corresponent, al Dr. Salvador Guardiola.

Acte d inauguraciö del Servei d'Urgencies. Presideix el senyor arquebisbe Sr. Josep Pont i Gol el conseller de Sanitat Dr. Laporte, el degä de V Hospital Dr. Batlle, i eis senyors Sendra Navarro Trias t Olive Martinez. Parlament del director del Centre.

A niés, a la planta del damunt, s'instal-là una residència per ais metges de guardia, amb una sala relax, biblioteca i dues habitacions per al descans dels facultatius.

La superficie total edificada era de 350 m , amb un cost de 25 milions de pessetes.

La inaugurado va ser molt solemne. Hi va assistir, a part del Dr. Laporte, l'arquebisbe de Tarragona. Dr. Pont i Gol; el cap dels Serveis de Governació, senyor Sendra Navarro; el président de la Diputado, senyor Ventura Sala; la Junta de l'Hospital, menys els dos vocals regidors de l'Ajuntament tarragoní, i nombrosos metges i représentants de diferents entitats.

Els esmentats vocals, regidors senyors Recasens i Nadal, uns dies abans ja havien présentât al Patró senyor arquebisbe la dimisió irrevocable dels seus carrees, per no estar d'acord amb la dependència exclusiva d'aquest Servei d'Urgències a l'Administració de 1'Hospital, sense intervenció directa de l'Ajuntament en la qiiestió, encara que aquest ja tenia el dret atorgat per la Fundació de designar a dos dels seus vocals.

Aquest acte va tenir lloc al saló d'actes situât en els baixos de l'edifici, que, en un principi, havia estât el Servei de Raig X. El Dr. Adserà, en el seu parlament, va tenir un sentit record vers els metges de la última generado, doctors Battestini, Panadès, Delclès, Miquel, Monné, Roselló i Domènech, tots ells ja morts. Després el degà de la Junta de THospital Dr. Batlle, amb unes breus paraules, testimonié el seu agraïment als metges présents, recentment jubilais, que durant molts anys havien demostrat molta dedicació i interés vers l'Hospital. Es va fer el lliurament deis titols de metges honorifics de l'Hospital als Drs. Enrique Guasch Giménez (cirurgià), Juan Tarrés Roca (cirurgià), Luis Ferrándiz Arjonilla (dermatoleg), Jaume Sentis Anfruns (tocoginecèleg), Andrés Combalía Segura (neumóleg), Salvador Amigó Mañé (oftalmóleg), Salvador Guardiola Guarro (internista), Asunción Ibars Aymerich (analista).

Després dels corresponents discursos del conseller i del senyor arquebisbe, tots els reunits van anar al solemne acte de benedicció i correspondit inaugurado del Servei d'Urgències ja descrit.' ' 2

130

"PUESTA EN MARCHA DEL SERVICIO DE URGENCIA DEL HOSPITAL

Un acontecimiento para el Hospital de San Pablo y Santa Tecla, fue registrado con motivo de la puesta en marcha del Servicio de Urgencia, que ha supuesto una inversión de 50 millones. Servicio imprescindible para que el centro asistencial cumpla la finalidad requerida y cuya inauguración fue realzada por el Conseller de Sanitat, Dr. Josep Laporte, que ostentaba la representación del Président Pujol.

En el nuevo Salón de Actos, tuvo lugar la inauguración ocupando la presidencia con el Conseller, el Arzobispo de Tarragona y Patrono del Hospi(130) Vegeu "Diario Español" dels dies 13, 15 i 19 de març de 1983.

Algunes de les personalitats que hi van assistir.

tal, Monseñor Pont i Gol; Cap de Serveis de Governació, Sr. Sendra NavarroPresidente de la Diputación, Sr. Ventura Solé; Concejal, Sr Ucero y el Decano de la Junta, Dr. Batlle Huguet. Numerosos médicos tarraconenses se asociaron al acto como asimismo representaciones de diversas entidades.

PARLAMENTOS

En primer término, pronunció unas palabras el Dr. Adserá Martorell Director-Gerente del Hospital, quien tras agradecer la presencia del Conseller hizo historia del centro hospitalario fundado en 1464. circunstancia venturosa que nos permitirá celebrar el 400 aniversario del ingreso de los primeros enfermos en la actual casa, después del traslado desde el Hospital Vell Explicó las vicisitudes del centro a través de la historia y cómo el de Tarragona se convirtió durante una época en Hospital General de Cataluña hasta alcanzar la plenitud actual.

HOMENAJE A LOS MÉDICOS FALLECIDOS

Refiriéndose al acto inaugural, manifestó que las nuevas instalaciones están al servicio de los enfermos y que beneficiarán por igual a las Corporaciones tarraconenses, dedicando sentido recuerdo a los médicos de la última generación, cuyos retratos honran el Salón y que corresponden a los Dres Battestini Gallup, Panadés Barberá, Delclós Balvey, Miguel Parellada, Monné Prats, Roselló Duch y Doménech Miró, todos ellos fallecidos, recuerdo por su dedicación y entrega a la labor asistencial al servicio de sus con-

ciudadanos. Finalmente, después de hacer algunas consideraciones, acerca del papel desempeñado por los médicos-residentes, manifestó que el amor que sentía por el Hospital, desearía fuera compartido por todos los tarraconenses como cosa propia.

DISTINCIÓN A LOS FACULTATIVOS JUBILADOS

Seguidamente el Decano Dr. Batlle, pronunció unas breves palabras de agradecimiento hacia los médicos jubilados, que plasmaron su afecto al centro con una entrega y desinterés a lo largo de muchos años, siendo nombrados Médicos-Honorarios del Hospital los Dres. Asunción Ibarz, Salvador Amigó, Andrés Combalía, Salvador Guardiola y Juan Tarrés, a quienes les fue entregado el correspondiente Diploma.

PALABRAS DEL ARZOBISPO

El Dr. Pont i Gol, en sus palabras hizo referencia a la fundación del Hospital en el siglo X V y como era heredero de una tradición en calidad de Patrono, por su condición de prelado tarraconense. Hizo hincapié a las mejoras introducidas con la meta puesta en la dedicación y el humanismo hacia los enfermos y pobres, como una de las finalidades fundacionales del Hospital.

Anunció la celebración del IV Centenario en 1988, mostrando su complacencia por la marcha ascendente de nuestro Hospital.

DISCURSO DEL CONSELLER

Cerró el acto inaugural el Dr. Laporte Salas, quien tras excusar la presencia del President Pujol, cuya representación ostentaba, hizo algunas reflexiones acerca de la falta de equipamientos sanitarios en Cataluña, pues de un censo de asegurados que supone el 85 por ciento de la población activa, sólo alcanzamos un 20 por ciento en el número de camas disponibles. Esta circunstancia obliga a la asistencia concertada, en relación con el espíritu de superación, inherente a nuestro carácter como lo demuestran tantos hospitales y fundaciones, como el caso del Hospital de la Santa Cruz de Barcelona, de idénticas características al tarraconense. La Generalitat - d i j o - tratará de superar defectos, sobre todo en la asistencia primaria, anunciando la potenciación de una red de instalaciones y la construcción de centros asistenciales, en estrecha colaboración con la iniciativa privada a la que se exigen adecuados niveles de calidad. Por último hizo referencia a las palabras del Arzobispo acerca del humanismo que debe privar en el ejercicio de la medicina, agradeciendo la colaboración de todos.

BENDICIÓN DE LAS INSTALACIONES

Finalizado el acto inaugural, autoridades y asistentes, se trasladaron a las nuevas instalaciones del claustro, donde se ha construido el Servicio de Urgencias, que f u e bendecido por el Prelado Dr. Pont, asistido por el Prior Dr. Aragonés, recorriendo detenidamente los distintos departamentos y la Residencia de Médicos, donde fue servido un vino de honor.'" 1 3 "

(131) "Diario Español", 19-3-83, pag. 5.

Details d'un dels "boxes" del Servei d'Urgències.

Passadis tècnic.

I

Menjador laboral a la planta baixa de l'edifici.

16. El Tribunal de Justicia de l'Audiència Territorial de Catalunya el 6 de juliol de 1983, dictà sentència a favor de l'Hospital en el recurs contenciós-administratiu contra I'Ajuntament Aixi acabà aquest conflicte amb I'Ajuntament.

CAPÍTOL XIII LES ULTIMES OBRES D'AMPLIACIÓ I REFORMA DE L'HOSPITAL (TERCERA FASE) L'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, abans de l'any 1989, disposava de 11.000 n r d ' o b r a construida. Es projectà, com estava previst, fer una ampliad o de 8.100 m 2 , i reformar una superficie de 1.900 m 2 . Van dirigir els treballs els arquitectes senyors Joan Zaragoza i José Maria Milá.

L'objectiu, era tenir un Hospital m o d e m , promocional- I'activitat ambulatoria per a obtenir una reducció de l'hospitalització i disminuir les estades deis pacients ingressats, és a dir, no créixer en nombre de Hits i sí dimensionar i equipar correctament els Serveis de Diagnostic.

En aquest sentit es va elaborar un Pía Funcional de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Durant aqüestes noves obres d'ampliació i remodelació d'àrees j a existents - r e f o r m a - l'Hospital ha mantingut sempre el normal funcionament, tot i les dificultáis que això comportava.

Tot s ' h a fet gracies a la col-laboració, en f o r m a de subvencions, del Departament de Sanitat i Seguretat de la Generalitat.

I. Edifici interior Un dels elements més importants de 1 ' a m p l i a d o , és la construcció d ' u n edifici interior a m b una superficie de 3.050 m 2 . És un edifici de serveis, les dependències del qual donen suport al f u n c i o n a m e n t ordinari de l'Hospital.

Està compost de 5 plantes, aixecades en el pati central de l'Hospital - p r è v i a excavació del terreny- degudament comunicai i connectât amb les edificacions j a existents.

1. SOTERRANI III

Al'xiii d Histories Cliniques, 282 m 2 —disposa de zones per arxiu general, arxiu passiu, zona de treball administratiu, zona de consulta i despatx per metge codeficadorMagatzem general, 125 n r - e s t à connectât mitjançant muntacàrregues amb la zona de descàrrega de mercaderies.

2. SOTERRANI II

En la seva totalitat - 4 0 5 n r - es troba la farmàcia, recepció administrativa, àrea de dispensari, magatzem, dues zones de preparado citostàtica i nutritions parenterals, un despatx mèdie i una sala de reunions.

3. SOTERRANII

Cuina, 281 m 2 . Uns 235 m2 corresponen al solar d'aquest edifici de nova construcció i la resta ocupa la superficie contigua de l'edifici del carrer de Sant Agusti.

Vestidors de personal - d o n e s - 112 m 2 . Per donar cabuda a un total de 326 treballadors.

Zona de serveis, 255 m 2 , on están ubicats el moli de descàrrega, quadre elèctric, bateries de gasos medicináis, etc.

4 . PLANTA BAIXA

Nou Servei de Radiodiagnòstic - 5 0 2 m 2 -.

Disposa de sala de TAC, sala d'Ecografia, sala de Rutines, sala de Mamografia, sala de Telecomanament i dues reveladores - f o n t de llum i Làser-, Existeix una sala de relax, un despatx mèdie, una sala de treball i un despatx administratiu.

5. ENTRESOL

1. A m p l i a d o de Consultes Externes - 2 0 8 m 2 -, ha permis ampliar en 6 despatxos més els ja existents, utilitzats fonamentalment per especialitats mèdiques.

2. Laboratori d'Análisis Cliniques i Banc de Sang - 2 0 7 m 2 -. El Laboratori disposa d'una sala de treballs per a Hematología, Bacteriología, Coagulad o , Urgències Bioquímiques, Immunologia i Tècniques Especiáis. El Banc de Sang té una sala d'extraccions, un despatx i un laboratori.

II. Edifici principal - f a ç a n a Rambla VellaEs continua amb una superficie ja construida de 5.050 m 2 , que està a la mateixa alçada de l'edifici prèviament existent.

Està compost per 9 plantes - 2 de soterrades, planta baixa, entresol, tercera, quarta i cinquena-,

Se situa sobre un solar d ' u n s 600 m 2 de superficie. Inicialment el composaven una planta baixa i dos pisos. Tot ell fou enderrocat durant l'any 1990. per tal d'aixecar-ne un altre de la mateixa alçada, amb cinc plantes, aconseguint aixi donar continuïtat a la linia de la façana.

III. Àrees acabades i en funcionament 1. SOTERRANI II - 3 0 2 RRR-

Una part està ocupada per zona de Serveis i Comuns, fonamentalment l'estació transfonnadora, l'escala de serveis i la sala de bombes de l'aigua. La resta s'ha habilitai per a manteniment. Disposa de despatxos, un taller, una oficina tècnica de projectes i un gran magatzem. Existeix també un altre despatx destinât a Informàtica, on s'hi ha ubicai el servidor central, des d ' o n es distribueix tota la xarxa informativa de l'Hospital.

2. ENTRESOL

Residència de l'equip de guàrdia - 3 9 0 m 2 - amb 12 habitacions individuals i 2 de dobles.

Vestidors de metges, un per a homes de 4 3 n r amb una capacitat per a 70 taquilles i un per a dones, amb una superficie de 32 n r i una cabuda per a 40 taquilles.

3. PLANTA PRIMERA -611 m2525 m 2 estan destinats a UVI, la resta l'ocupen zones comunes. La UVI disposa de 8 boxes, 1 de tècniques i de control d'infermeria, I zona de preparació de medicacions, una sala de treball mèdica, un despatx d'entrevistes informació i una sala d'esperà per a familiars.

4 . PLANTA SEGONA, 6 1 1 m 2

Constitueix la zona d'ampliació del Bloc Quirurgic, comprén: Esterilització 116 m 2 -substitueix la prèvia que havia quedat petita, i no permetia la modernització dels e q u i p a m e n t s Àrea de dilatació i quiròfan sala de parts, 112 m 2 , substitueix l'anterior espai, també excessivament réduit.

Vestidors de personal.

5. PLANTA TERCERA, QUARTA I CINQUENA

Són très plantes de la mateixa estructura. Són unitats d'hospitalització, que compieteli les que hi havia. En total hi ha 48 Hits en cadascuna. És una superficie d'ampliació de 568 n r que permet disposar de 13 noves habitacions per planta, de les quais 5 són dobles i 8 individuals, amb un total de 18

llits. A més, una sala de treball mèdie i dos despatxos polivalents -entrevistes, lectures, etc.). En aquest Hoc estan situais els dos ascensors i una de les dues noves escales, ambdues per a us public, amb la idea de reservar per us intera els actuals ascensors i l'escala que nodreixen aquestes plantes. A l'extrem d'aquest bloc hi ha una escala d'emergèneia i comunicació interna.

IV. Àrees en construcció pendents de finalitzar

1. Soterrani I, una sala poli valent -535 m -. Acabaran ubicant la Capella de 52 n r i la sala d'Actes de 200 m , la resta de superficie correspon a zones comunes.

2. Planta Baixa de 611 m , amb la idea inicial d'ampliar el Servei d'Urgències.

2

2

2

V. Reforma completada 1. EDIFICI FAÇANA AL CARRER DE SANT AGUSTÎ - 3 4 0 n r -

E1 composen 4 plantes -soterrani, planta baixa, dues d'alçada- Cuina, Unitat d'Hemodiàlisi. Biblioteca, Vestidors d'homes, Rehabilitació, Medicina de l'Esport, Bloc Quirurgic -intervencions ambulatòries, endoscopia digestiva, bronquial-, Residència del capellà.

2. EDIFICI FAÇANA A LA RAMBLA VELLA - 8 0 0 M 2

Admissions, Sala de Juntes, Direcció, Personal, Menjador Laboral, Rober, Servei d'Anatomia Patològica, Hospitalització -très plantes de 30 llits cadascuna-, Controls d'infermeria de cadascuna de les très plantes d'hospitalització.

Bloc quirurgic - 5 quiròfans per a cirurgia major, sala d'esterilització, sala que fa les funcions de vestuari i una zona de treball-, 3. EDIFICI ANNEX DE 7 5 7 m

Sang.

2

Vestidors de dones, sala de Necròpsies, Radiologia, Laboratori, Banc de

Pel que fa al nombre de personal sanitari que actualment dona servei a la Fundació, és el seguenti Metges 177, Infermeres 203 i Auxiliars 188, que fan un total de 568 persones -plantilla el 30-IX-1999-.

Una forta encaixada entre els dos membres més emblemàtics que han intervinaut en aquesta èpoc histórica. El consellerde la Generalitat Dr. Xavier Trias i Vidal de Llobetera. i l'actual delegat territorial de Sanitat Dr. Joan Maria Adserá Gebellí, qui llavors era director de l'Hospital

En la presidència de l'acte, entre d'altres hi havia els eonsellers Xavier Trias i Josep Maria Pujáisel senyor arquebisbe Monsenyor Ramon Torrella, l'alcalde de la ciutat Sr. Joan Miquel Nadal; el degà de la Junta Administrativa del Patronat, Rd. Joan Aragonés; el regidor Sr. Musté; el delegat territorial de Sanitat, Sr. Eduard Rius, qui després fou conseller: i el delegat de Governació Sr. Maldonado

•