In Memoriam Dr. Salvador Guardiola Guarro. Director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Page 1

COL-LECCIO

HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA Nùm. 5

IN MEMORIAM DR. SALVADOR GUARDIOLA GUARRO Director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla Tarragona (1960-1967)

EDITA ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA, 1998


COL-LECCIO HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA Núm. 5

IN MEMORIAM DR. SALVADOR GUARDIOLA GUARRO Director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla Tarragona (1960-1967)

EDUARD RI US, conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya JOAN ARAGONÉS, degà de la Junta de l'Hospital ÁNGEL ANDREU, metge traumatòleg MONTSERRAT i J. J. GUARDIOLA SALA, filis JOSEP ADSERÀ MARTORELL, exdirector gerent de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

EDITA ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA, Ì998


FUNDACIÓ HOSPITAL D E SANT PAU I SANTATECLA

Edita: Associació d'Amics de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla I.S.B.N.: 84-605-7244-7 D. L.:T. 556. 1998 Ind. Gràf. Gabriel Gibert, S.A. - Tarragona



ÍNDEX GENERAL Dr. Guardiola, "metge de capgalera" per exceHència Eduarcl Rius i Pey

7

Tot un senyor metge. Mn. Joan Arcigonès i Llebaria

9

EI Dr. Guardiola: metge i persona, ÀngelAndreu

Carcolé

13

A Salvy in memoriam. J. J. Guardiola Sala

17

La seva filla parla del seu pare. Montserrat Guardiola Sala

23

Memòria d'uns records de l'època en què el Dr. Guardiola fou director Josep Adserà Martorell

25


DR. GUARDIOLA, "METGE DE CAPCALERA" PER EXCEL LÈNCIA Eduard Rius i Pey Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya A les portes del segle XXI, la medicina s'enfronta al repte de donar una resposta a l'envelliment de la població, a l'aparició de noves patologies, a les noves malalties emergents i a la revolució que comporta la genètica molecular i els avencos tecnològics, entremig dels quals cai destacar la telepàtica. És en aquest escenari on la figura del metge de capcalera pot quedar més desdibuixada, dins d'una multidisciplinarietat de la medicina actual cada vegada més gran. Fisics, biòlegs, enginyers, informàtics i altres p r o f e s s i o n a l envolten, cada cop més, tot un conjunt d'especialistes i més especialistes, en grans i sofisticats hospitals. Però parlar del Dr. Salvador Guardiola és parlar del metge de capgalera, de l'internista, del mestre, en definitiva, és parlar de la persona i del personatge. Tinc present a la memòria les seves visites a casa dels pares, les seves recomanacions i els seus savis i sempre encertats consells. Si hi ha quelcom que pot definir la figura del Dr. Guardiola és la de ser un veritable metge de capcalera, amb tot el que això implica i amb tota l'extensió del concepte. E1 meu record defuig de tot el que és estrictament mèdie per endinsar-se en la vessant de la persona, del confident, del "conseller", de l'amie... Recordo també la seva tasca com a internista i la rememoro associada a la meva primera estada a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, quan feia tercer curs de medicina. Passar visita al seu costat va ser el meu primer contacte amb la malaltia, amb els malalts, amb la pràctica mèdica, amb les grandeses i misèries de la nostra professiti El Dr. Guardiola va ser també mestre de molts estudiants de medicina de la nostra ciutat, que fèiem pràctiques al llarg de les vacances, dels metges residents de l'Hospital i de moltes promocions d'infermeres, durant la seva etapa de professor i director de l'Escola d'Infermeria de l'Hospital esmentat.


I recordo també amb estima la seva humanitat i afabilitat. Quan jo j a traballava a l'Hospital com a nefròleg i e l i j a s ' h a v i a j u b i l â t , vàrem continuar relacionant-nos, arran de la malaltia de la seva esposa. El Dr. Salvador Guardiola va ser sempre una persona molt coneguda i apreciada a les nostres comarques. Nascut a Vila-seca, era un home del país. I recordo que parlàvem de molts i diversos temes, deis seus avantpassats, del comerç de l'oli i del vi amb Australia, o de la comunitat de regañís de l'embassament de Riudecanyes. Tenia un especial amor per la terra, pel seu conreu, per la "seva cura". Tots aquests records, que j o he personalitzat, són probablement comuns a molts i molts tarragonins que el vàrem conèixer. Són records que configuren plegats el personatge, que es destaca per damunt de tot pel fet de ser un metge de capçalera. "El metge de capçalera" per excel-lencia. Avui, com deia a l'inici, trasbalsats encara davant de la possibilitat de la clonació d'éssers humans, la "universalitat" del metge de capçalera hi destaca per damunt de tot. I aquesta manera de ser i de fer és quelcom que cal recuperar. M'agradaría que aquest Ilibre fos també això. Un homenatge al metge de capçalera, peça fonamental d ' u n model sanitari, del nostre model. El Dr. Salvador Guardiola és continuador, a la nostra ciutat i a les nostres comarques, d ' u n a nissaga de mestres, grans metges de la medicina catalana d'aquest segle. Ells han escrit pàgines admirables del progrès científic i mèdie, i sobretot d ' u n a manera d'entendre la práctica assistencial que hem de recuperar. La reforma de l'atenció primària a Catalunya ha comportât l'enfortiment d ' u n concepte integrai de salut dins del treball en equip i interdisciplinari. Consisteix no tan sols de tractar l'home o la dona, sino de situar-los dins d ' u n a comunitat que vol avançar. Aquest enfocament, no es contradiu amb la figura del metge de capçalera, amb el metge de medicina familiar i comunitària. Una figura que amb l'exemple del Dr. Guardiola i de tants altres metges que s'han dedicat vocacionalment a la seva professió, cal que recuperem i potenciem per tal de mantenir aquella relació humana entre metge i pacient que ells varen instaurar.


TOT UN SENYOR METGE Mn. Joan Aragonès i Llebaria Degà de la Junta de l'Hospital No puc parlar del Dr. Salvador Guardiola com a metge, ja que seria una gosadia per part meva i suposaria entrar en un camp que no em pertany. D'altra banda, el meu testimoniatge poc podria servir per exalçar la seva figura medica i no seria més que una veu de tantes, tan plenes de bona voluntat com mancades d'autoritat, que reconegueren i admiraren la seva vàlua professional. Però si que puc donar fe de la seva qualitat humana per haver-lo tractat ben de prop durant força anys. Diuen que de sota dels uniformes, dels hàbits i dels titols académies en solen sortir més homes que senyors. Efectivament, de vegades els vestits i els titols encobreixen una gran manca de personalitat dels seus posseïdors i dissimulen les seves mancances humanes, perquè no necessàriament la ciència i la posició social van units a la maduresa, a la prudència i a l'equilibri psicologie. Certament, no és aquest el cas del Dr. Guardiola, home que traslluïa elegància i distinció. Abans que metge, era senyor. Persona de tarannà senzill, sense massa paraules, una mica reservat, a primera vista podia donar la sensació de certa timidesa. Quan, però, es tractava d'una qùestió professional o bé de la seva tasca com a director de l'Hospital o de l'Escola d'Infermeria, es feia sentir i no pas pel to alt de la veu, sino pel pas de les seves paraules. No era d'aquells que substitueixen el valor dels seus arguments pels crits, més aviat pertanyia als qui no necessiten cridar perquè els seus raonaments ja parlen prou fort. Extraordinàriament délicat en el traete amb els altres, només una vegada vaig sentir-lo blasmar un company de professió, de manera confidencial, per compartir l'enuig que li havia causat el desagradable incident, però sense fer-ne publicitat. Es tractava d'un metge força més jove que eli, que havia treballat a l'Hospital. El cas és que un maiali que el Dr. Guardiola havia tractat va anar a demanar el parer de l'esmentat metge, el quai, després de cri-


ticar durament el tractament rebut i d'haver-lo jutjat totalment equivocai li recepta el mateix medicament amb un altre nom comercial! És que hi ha persones que arriben a tenir importància a base de donar-se-la a si mateixos o bé de treure-la als altres. Era l'antitesi de l'actuació del Dr. Guardiola Mai no l i b i d o ni dels seus coneixements, ni de la seva posició social ni dels seus carrees. I si hi ha persones que semblen fetes per a crear problèmes a q uals e voi Hoc on posen els peus, eli pertanyia als qui posen pau. Era un home pacific i pacificador. De la seva delicadesa en participaven, naturalment, els seus col-laboradors. Quan calia fer advertiments, deia les coses sense ofendre i mostrava tota a confiança. I com que no és fácil de saber on acaba la delicadesa i cometica la permissibihtat i la claudicado, he de confessai' que en alguna de les seves décisions^ no hi vaig estar d'acord. Em refereixo concretament al cas de 1 expulsio d una alumna de l'Escola d'Infermeria. Em semblà una condescendencia excessiva ais responsables immédiats de l'Escola. He de reconèixer pero, que potser j o no tenia tota la informació ni tots els elements necessari per emetre un judici. . N o ] j mancava un cert sentit de l'humor i de la ironia, sense passar-se pero, mai de ratlla. Recordo el cas d'un metge per cert, un molt bon professional que tot sovmt arribava a l'Hospital dient que tenia un cáncer a l'estómac al fetge, als pulmons... segons el Hoc on aquell dia creia tenir molèsties Un cert dia es presentà dient que el té al cervell. El Dr. Guardiola, fent mitia ríala, li contesta: vols dir que no es tractarà d'un ull de poli? Malauradament és 1 unie cas, quejo sàpiga, que va equivocar el diagnostic; al cap de dies es conhrmaven els temors de l'interessat. Un aspecte poc conegut és la seva vivència cristiana, potser perqué tampoc d aixo presumía. No proclamava la seva fe amb altaveu, però tampoc pertanyia al considerable grup de cristians vergonyants, és a dir, que se senten cnstians pero ho dissimulen força bé i amb freqûència. Tant amb l'exemple com de paratila, en el moment oportú i sempre amb la seva forma delicada de ter les coses, ho manifestava. Pel que fa a l'exemple vull esmentar en primer Hoc la seva honradesa professional i personal. Però també el cas freqüent -parlo del temps anterior a la reforma liturgica del Concili Vaticà II- d'actuar d'escolà en les misses d inaugurado de curs i en d'altres ocasions, davant del eos mèdie de l'Hospital i de les alumnes de l'Escola d'Infermeria. Cal recordar que llavors només ho feien els infants. Référant a la seva intervenció a la vegada respectuosa i valenta respecte a I ajut espiritual als malalts, no pue deixar de contar una anècdota que mai no podre oblidar. Un dia em cridà per posar-me al corrent d'un malalt que acabava d ingressar a l'Hospital. Es tractava d'un parent seu, un home de molta I' P°htraumatitzat i en estât gravissim. Havia estât, em deia, la clàssica ovella negra de la familia. Encara adolescent havia fugit de casa i, després de recorrer tot el món, a la vellesa havia tornai sense un duro però amb el mateix caracter esquerp i rebel, augmentai pels fracassos i pels desenganys Em


demaná, dones, que el visiti immediatament, a la vegada que m'adverteix d ' u n possible refus, fins i tot de forma poc correcta. Ell es compromet a preparar-me la visita. Arribat al costat del maiali, em sorprenen clues coses: en primer Hoc que, malgrat el politraumatisme i l'extrema gravetat, no semblava tenir dolor i gaudia d ' u n cap molt ciar; després el to amable i respectuós amb qué em rep. Tot seguii, però, afegeix: M n „ pot venir quan vulgui; será ben rebut, amb una condicio: que no em parli "d'aliò que vostè ja sap". Passo una bona estona amb ell, estona que aprofita per explicar-me els seus viatges, i acabem acomiadant-nos fins l'endemà. Una hora després em criden dient-me que aquell malalt volia tornar a parlar amb mi. Tot just arribat, em diu: Mn„ i si an-egléssim les maletes?... La mateixa tarda emprenia el seu últim i niés llarg viatge. Sens dubte que fou el tacte i la paraula del Dr. Guardiola que aconseguiren el can vi. Excel-lent persona i metge, no era un executiu agressiu i, per tant, no crec que fos la persona adequada per a la direcció d ' u n hospital dels nostres dies, en la qual la c o o r d i n a d o de les diferents especialitats mèdiques i dels diversos estaments adquireix tanta o més importància que els coneixements mèdics. Aquells anys, almenys en el nostre hospital, es treballava molt poc en equip; cada metge, segons la seva especialitat, tenia els "seus" malalts. En tot cas es feia una "consulta" amb un altre professional. La coordinado, dones, era mínima Conscient del repte que tenia l'Hospital de transformar-se físicament però sobretot estructuralment, i veient-se ja en edat avançada, no dubtà de presentar la dimissió del seu càrrec perqué d'altres portessin a terme allò que ell no podia fer. També aquí demostré el seu seny: és tant difícil de passar a l'ombra després d'haver estât molt anys protagonista!. Saber donar pas i lliurar el testimoni és 1'últim acte d ' u n a persona "senyora". Sempre m ' h a agradat la manera de designar els professionals de la medicina que tenien els nostres pobles: senyor metge, deien. Així els reconeixien a la vegada la personalitat i la professionalitat. El títol de doctor, en canvi, em sembla molt inapropiat. En primer Hoc, perqué no és específic de la medicina. Segonament, perqué és fais en bona part dels casos. Finalment, perqué es tracta d ' u n simple títol académic que diu poca cosa: no pas tots els doctors són doctes! Allò que dona categoria a una persona no és tant un títol universitari com la propia vida, i el millor títol és l'atorgat per l'apreci anònim de la societat. Per tot això m ' h a semblât que el millor encapçalament que podia donar a aquest article per a resumir la personalitat del Dr. Salvador Guardiola era el de " T O T U N SENYOR M E T G E " .



EL DR. GUARDIOLA: METGE I PERSONA Dr. Angel Andreu Careóle Metge traumatòleg

Cada mat., ais voltants de dos quarts d'onze, un senyor més aviat alt correctament ves Ut, caminava sense pressa per la vorera d e p o n i d e l c l - r r de St. Agusti, amb un periodic de molt renom sota el bra? esquerre una net ta cartera penjant de la mà dreta. En arribar a la Rambla S l a sTrava a esquerra i enfilava l'antiga fagana de l'Hospital de St. Pau i Sta Teck on hi entrava per la porta principal que condueix al vestfbul. Una mon a de a Commutai de St. V ent Patii, asseguda darrera un taulell de fusTa envernt 1C

t

T

^

i

,

S O r t ,

^

d e S

q

U

a

l

S

e

V

0

1

P

e

r

S

°

n

a

^

"

J li deia, "buenos días, Dr. Guardiola'? eli li confes ava sempre afablement; s'endinsava per la galería, totalment descoberta en aquella epoca , penetrava a Ies dependències de l'admmistració El Dr. Salvador Guardiola va ser director de l'Hospital durant uns anvs i tambe dnector de la primera Escola d'Infermeria que va ser estabTerta a S S ? l'Hospital, que va iniciar la funció docenta l'octubr^de 1953, i de la qual n'era, al mateix temps, professor d e

1 e d , h c i

L a

m o n

a

jssssxsgr

el

c

o

s

m

è

d

,

c

d e i

c

e

m

r

e

e i s

«"

. J °nseguit adquirir un prestigi entre tots nosaltres que li reconei xiem un domini de la professi per la seva alta qualitat humana i pe s seu" ampi, cone ements de la medicina mterna. que ìlavors en dSem m e d i c i A l'Hospital, el Dr. Guardiola, a més a més de la funció de director dants^Era un; ^ * ^ * *^ - t e r n a t a enseTuP° encara no s'havien establert els serveis de la H a v

a

ac

1X

6 X e r C Ì a

E i a

U n a

e

c a e n

l a

C O m

a


manera com avui els c o n e i x e m i cada especialitat mèdica era desenvolupada per una sola persona qualificada, llevat de les especialitats quirùrgiques, les quals requereixen for?osament un minim d ' u n ajudant per a l'acte operatori. Per altra banda, l'Hospital i la nova dependència, la clinica de Sta. Tecla, no tenien suficient capacitai econòmica com per a disposar de personal assalariat. Era costum, en aquells temps pretèrits, o almenys, era el meu costum, de no tutejar les persones de més edat, malgrat pertànyer al mateix clan professional. Avui, aquesta manera de procedir s'ha perdut o s'ha oblidat pel sol fet d'anar vestits tots els metges amb una bata bianca. Sembla que aquesta uniformitat de traete permeti a qualsevol saltar-se indegudament la barrera de la diferència d'edat, que comporta, com és naturai, una diferència en l'ofici. Moltes persones, interpreten el tuteig com la possibilitat de participar i penetrar.en la intimitat de la persona tutejada. Mai he tingut aquest concepte del tuteig. Es per aquest motiu que quan el Dr. Guardiola em va dir que el tutegés, li vaig fer aquella observació i em va contestar que, del tuteig, en tenia la mateixa idea que jo. Una encaixada de mans va segellar la uniformitat de criteris que va permette traspassar la imaginària divisòria entre dos caràcters, això si, sense que mai no ens trepitgéssim ni el respecte ni la intimitat de cadascù. Va ser el primer metge de Tarragona que, malgrat haver-me conegut d'estudiant i la diferència d'edat, em va proposar que ens tutegéssim. Aquest fet no va modificai el concepte que j o tenia del Dr. Guardiola. I, malgrat que les nostres especialitats no tinguessin punts en comu, en diverses ocasions ja vaig haver de tractar pacients que eli portava, i, més freqiientment, j o vaig necessitar la seva col-laboració en el seguiment dels pacients operats que requerien la participació d ' u n internista en llurs cures postoperatòries. Era un metge pacient. Vull dir que escoltava les explicacions dels malalts amb paciència. Mai el vaig sentir pronunciar cap mot de desgrat referit a cap malalt. Perquè era eficient en el seu ofici i pel caràcter afectuós que brollava espontàniament de la seva manera de fer, el malalt li era devot; el malalt i, naturaiment, la familia del malalt. D'aqui que el que anomenem entre els metges "la clientela" la tenia abundant i de totes les categories socials, perquè la seva fama com a professional s'havia expandit per tota la ciutat i la comarca vei'na. Malgrat que, com ha de ser en tots el metges, era sensible als resultats de la seva actuació, mai el vaig sentir gloriejar-se dels seus èxits, mentre que es ressentia profundament dels fracassos que, de vegades, sense saber perquè, apareixen tot i haver establert un tractament correcte. Recordo el cas, contentai, d ' u n a nena que, seguidament després d ' u n a vacunació contra la verola, va desenvolupar una meningitis. Complicacions d'aquest tipus les coneixem els metges; sabem la possibilitat de la seva aparició; ens ho han explicat a la Facultat de Medicina; ho hem estudiat als llibres de text; ens ho han exposat col-legues de més edat i més experiència; però, potser degut al convenciment de la impossibilitat d ' u n a actuació medicamentosa per resoldre la gravetat de


tais casos, no ens fem cabal fins al moment en el que els vivim com a professionals que som. El Dr. Guardiola sofria per aquella desgraciada circumstància i es desesperava per la impotència del facilitatiti davant d'un fet que la ciència no ens explica i, sobretot, pel qual no ens ofereix cap solució. Ocupats els minuts dels seus dies pel treball que la professió li proporcionava, va decidir abandonar la direcció de l'Hospital. Un bon dia de potser l'any 68 em va exposar la seva preocupació per trobar un substitut que tingués prou amor a l'Hospital, com ell tenia, per ocupar el Hoc de director del Centre. La situació de confiança que m'oferia en aquell moment em va afalagar prou. Repassant noms, rebutjant noms, finalment vam coincidir en el d'un company que el va reemplaçar seguidament. Pocs any s més tard va abandonar la direcció de l'Escola d'Infermeria, que encara va romandre a l'Hospital fins el 1978. Després vingué la jubilació: la jubilació de la plaça que ocupava a la Seguretat Social, forçada per l'edat, que "marca" el metge des del punt de vista intim i, a més a més, constitueix l'inici d'un esllavissament de l'atenció que com a professional t'atorgava el public fins aquell moment. Més tard la degradació corporal, en ocasions, irreparable i llarga, fins al final... El recordarem, al Dr. Guardiola, tots aquells que el vam tractar per una causa o per una altra, com una persona que sobresortia pels seus coneixements i pel seu nivell humà elevai que el feia ser respectât i estimât.


A SALVY IN MEMORIAM Dr. J. J. Guardiola

Sala

Salvador Guardiola Guarro (S. G.) nasqué a Vila-seca de Solcina (Tarragona) el dia 18 de novembre de 1907, fili de Salvador Guardiola Iglesias i de Pilar Guarro Tarafa. El seu pare, naturai de Vila-seca, va marxar a Australia als 18 anys d'edat en un vaixell de vapor a fer fortuna. Alli va establir un restaurant, "Spanish Restaurant" i més tard fou nacionalitzat subdit britànic. Als 34 anys va tornar a Vila-seca i amb els diners guanyats va comprar la casa de la Plaça de les Voltes (on després va néixer Salvador Guardiola Guarro), un magatzem per fer vi i vàries finques agricoles. Salvador Guardiola Iglesias va casar-se amb Pilar Guarro Tarafa, provinent d'una familia de fabricants de pianos a Lleida. El matrimoni va tenir 4 fills: Salvador ("Salvy"), Pilar, Joan i Àngels. S. G. va anar a l'escola publica de Vila-seca, on va fer els estudis primaris en català. El batxillerat el va fer intern al Col-legi dels Germans Maristes de Lleida. Als estius tornava a Vila-seca per disfrutar de la vida al camp i aprendre la vida de pagès. Després del batxillerat va fer la carrera de Medicina a Barcelona, on va iniciar-se en la Medicina Clinica a les sales de l'Hospital Clinic de Barcelona. En acabar la carrera va participai' a la Guerra Civil corn a metge de campanya. No va rebre ferides, però si durant l'hivern, al front de Terol, va patir una glomerulonefritis aguda de la que es va recuperar completament. Acabada la guerra i després d'un breu festeig, es va casar amb Montserrat Sala Guardiola. Es van posar a viure al primer pis de la casa nûm. 36 de la Rambla Nova de Tarragona, "Can Sala", propietat de la familia de Montserrat. En aquesta casa S. G. hi tenia el despatx de metge, la vivenda familiar i un gran jardi al darrera. En aquesta casa hi varen néixer tots els fills: Montserrat, Joan, Ferran i Salvador. Durant els primers dos anys després de la Guerra Civil va fer de metge a Vila-seca on tothom el coneixia per


"Dr. Salvy". Més d'una vegada quan estava a l'estació a punt d'agafar el darrer tren de la nit per tornar a Tarragona el venia a reclamar una famflia esverada "corri Dr. Salvy, que el nostre fili es mor". S. G. anava a veure el malalt i després havia de tornar a Tarragona, uns 10 quilòmetres caminant Era l'època del "racionament" de la postguerra. Espanya estava aillada internacionalment. Després dels dos anys a Vila-seca es va dedicar a fer de metge a Tarragona, on va romandre durant la resta de la seva carrera professional. La geni de Vila-seca no el varen oblidar mai i sovint venien a visitar-se al despatx de la Rambla de Tarragona i eli anava a Vila-seca a veure malalts "en consulta" amb el metge locai. S. G. va fer de metge internista general aixi com de metge de famflia Eli va èsser el metge de moltes famflies de Tarragona. S. G. veia els malalts a la consulta de casa a la Rambla Nova, a la consulta de la Seguretat Social, a casa del malalt i en les sales generals i cambres de 1 Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. La seva jornada de treball comencava a les 8,30 del mati quan sortia de casa per anar a fer la consulta ambulatòria de la Seguretat Social, després anava a 1 Hospital de Santa Tecla a veure els malalts hospitalitzats, després a veure els malalts als seus domicilis, molts tenien escales i sense ascensor Despres de dinar en familia feia mitja hora de descans i comen ? ava la consulta de casa diàriament de 3 a 5 de la tarda. Al vespre tornava a l'Hospital i a mes feia visites domiciliàries. No tornava a casa fins a les 8,30 hores del vespre. S'aixecava molt aviat, a les sis hores del mati, i si havia d'estudiar ho feia a aquesta hora. El dissabte també traballava i els diumenges al vespre quan tornàvem del camp anava a veure alguns malalts greus a l'Hospital. S. G. va èsser un clinic agut, capa? de fer diagnòstics brillants per història, examen fisic i proves complementàries bàsiques. Tenia una gran experiència en malalties febrils i infeccions, com la febre reumàtica, endocardio bactenana, febres de Malta, febre tifoidea, TBC, pneumònia, meningitis, sepsis febre botonosa mediterrània, a més de les malalties infeccioses de la infància i les malalties venèries. Quan el cas ho requeria per la seva complexitat diagnostica sabia consultar amb professors il-lustres com els Drs Agusti Pere Pons i Pere Farreres i Valenti (professor i amie i company, respectivament) per problemes de Medicina Interna. En el cas de malalts dificils de Neurologia, consultava amb Lluis Ban-aqué i Bordes. Un dels trets de l'hospitalització del malalt és que el treu completament del seu ambient acostumat de casa i famflia. S. G. anava a casa del malalt i tema oporjgmtat de conèixer com era la persona malalta i quin tipus de circumstàncies feien la seva vida. Aixi podia veure un quadre impressionista del malalt envoltat de la seva llar, el seu treball, famflia, amistats, les seves alegnes ì penes, les seves esperances i pors. Quan el malalt ingressava en un hospital, una de les pnmeres coses que li succeeix és que perd la seva identità! personal i es converteix en el malalt de l'infart, de la pneumònia o de la feridura. S. G. tractava el pacient com una persona malalta i a més del tractament


11 d'octubre de 1969. Arribada del senyor cardenal a l'Hospital per assistir a l'acte d'inauguració del curs de l'Escola d'Infermeria. L'acompanyen els drs. Guardiola i Adserà.

Presidència de l'esmentat acte. La formen el cardenal Arriba y Castro, el governador civil, l'alcalde Ricardo Vilar, el professor Azoy, delegat de la Facultat de Medicina de Barcelona, i el Dr. Alfredo Bardaji, cap de Sanitat de la provincia de Tarragona. El Dr. Guardiola fa el seu parlament.


especifìc de la malaltia es preocupava de les repercussions que aquesta tenia sobre la vida del malalt i de la familia. A S. G. sempre el va motivar el millor interès del malalt i no els guanys econòmics. Considerava el malalt com una persona amiga, malalt amie i no malalt client. De vegades els clients li consultaven qiiestions extramèdiques, com el casament d'un fill/filla, els estudis més adients per un fill/filla, etc. És a dir que per ells no solament era el metge sino també un amie de confianga de la familia. Quan S. G. es va jubilar i es va retirar de la medicina, moltes families de Tarragona el varen plorar. A S. G. sempre li varen agradar molt els nens i sempre tenia uns minuts per jugar amb ells i engrescar-los i fer-los riure. S. G. fou director de l'Hospital de St. Pau i Sta. Tecla durant 8 anys (1960-1967). Durant aquesta anys l'Hospital va passar d'èsser un hospital antic amb una sala general per a homes i una altre per a dones, a una clinica medicoquirùrgica moderna. S. G. va impulsar l'Escola d'Infermeres de Santa Tecla, de la qual en fou director. Durant aquests anys van sortir algunes de les millors infermeres del pais. El secret era el sistema de treball intens tenint cura dels malalts sota la rigida disciplina de les monges de l'Hospital. A més d'hores de classe, feien torns de treball d'infermerà de 8 o més hores, moltes vivien a la residència d'infermeres que hi havia a l'Hospital i les vacances eren molt curtes.

17 d'octubre de 1968. Una de les visites del senyor cardenal Arriba y Castro, acompanyat del director Dr. Guardiola i la superiora de les monges sor Maria Luisa Larranaga, amb motiu de la inauguració del curs escolar de l'Escola d'Infermeria.


Com a pare, S. G. va èsser un pare afectuós i sempre es va preocupar molt deis filis, posant èmfasi en la importancia de tenir una bona educació i èsser honrats. Va intentar que tots estudiéssim carrera universitària, excepte en el cas de la filia Montserrat, que volia estudiar Medicina i eli li va treure del cap pensant en la dificulta! de compatibilitzar el paper de mare de familia amb l'exercici actiu de la professici. Després gairebé tots eis sis filis de Montserrat han fet carreres relacionades amb la Medicina. En canvi li va fer molta il-lusió que Joan estudiés Medicina. Recordo com si fos ara, a principis deis anys 70, quan j o era resident a la Universität de Louisville, a Testât de Kentucky. A Ferran, que va fer advocat, el va animar i li va donar suport durant eis anys difícils deis estudis de notari i el va acompanyar a Madrid pels exàmens. També es va preocupar deis estudis d'en Salvador, que va fer enginyer agrícola a València i després una estada a Franca per especialitzar-se en Enologia. A part eie les carreres universitàries, va voler que aprenguéssim música, encara que solament Ferran va reeixir i esdevingué un bon pianista i organista. A més va voler que aprenguéssim llengiies estrangeres. Tos vam estudiar el francés, Ferran va estudiar rus i italià i Joan, l'anglès. S. G. va èsser un home religiös, que va practicar la religio católica i eis principis ciel cristianisme i que tenia un sistema de valors moráis i familiars molt ferms. Com a metge era pro-vida, és a dir, antiabort i antieutanàsia activa i ho manifestava clarament. S. G. va èsser un "gentleman" en l'autèntic sentit de la paraula, és a dir, un home cortés, afectuós i educat amb eis malalts, amb eis Companys de feina i amb la familia. De jove S. G. va èsser un bon esportista. Excursionisme a peu, rem, navegado de vela i tennis. Tota la vida va èsser un gran caminador. Moites de les visites domiciliàries als malalts les feia a peu. Quan es va jubilar es va dedicar al seu hobby predilecte, el conreu d'arbres fruiters i avellaners a les finques de 1" Aleixar i també a caminar. Ja tenia més de 80 anys i encara caminava de 8-10 km/dia. S. G. va tenir dues grans penes a la seva vida. La mort de la seva esposa l'any 1984. Montserrat Sala havia estât una dona molt folta i de molt carácter. La hipertensió arterial en el decurs deis anys li va produir una nefroesclerosi amb insuficiència renai crònica que va requerir hemodiàlisi. Amb aquest motiu es va obrir la primera unitat d'hemodiàlisi a Tarragona a l'Hospital de Santa Tecla. L'any 1988 va morir el fili Ferran, notari de Calafell, als 41 anys d'un carcinoma de sinus maxilar després d'una llarga malaltia. Una part important de la vida d'S. G. va morir amb la pèrdua d'aquests dos éssers estimais. Després vinària la malaltia d'Alzheimer que durant eis darrers 6 anys de la seva vida va produir el deteriorament progressiu de les seves capacitats intel-lectuals fisiques. Primer la pèrdua de memoria i canvi de carácter, després la dificultat de parlar i finalment dificultat per caminar, quedant réduit a una cadira de rodes amb necessitat de portar bolquers i èsser alimentai. La seva fidel cuidadora, Maria, el portava molts dies a passejar a la Rambla de Tarragona i


molts dels seus exmalalts encara el saludaven, però ell ja no els coneixia. Al final, la mort, contra la que ell havia lluitat durant la seva carrera de metge, va èsser un alliberament de les indignitats de la malaltia d'Alzheimer. El Dr. Loeffler diferenciava entre Doctor en Medicina i Metge. El "Doctor en Medicina" es preocupava sobretot de fer la tesi doctoral i de publicar articles a les revistes mèdiques, mentre que el "Metge" té cura dels inalaits. en la nostra professió cada vegada hi ha més dels primers i menys dels segons. El secret de tenir cura del maiali, deia Francis Peabodi, és preocupar-se del maiali ("For the secret of the care of the patients caring for the patien"). Salvador Guardiola es va dedicar a tenir cura dels malalts.


LA SEVA FILLA PARLA DEL SEU PARE Montserrat -

Guardiola

Sala

Neix a Vila-seca, 18 de novembre de 1907. Primer fili d'un matrimoni amb gran diferència d'edat. Darrera vénen très germans més: un altre noi i dues germanes. Primers estudis cursats als Maristes de Lleida .

El Dr. G u a r d i o l a a c o m p a n y a t de la seva muller Montserrat Sala, en un dels actes q u e tingueren Hoc a l'Hospital


- Inicia estudis d'Enginyeria a Barcelona, pero una apendicitis complicada en peritonitis fa que conegui la d e d i c a d o d ' u n bon metge amb els seus malalts. Canvia els estudis, veient clara la seva vocació i iniciant Medicina al Clínic. Alumne de Pere Pons, company i amic de Farreres Valentí. - Exerceix a Barcelona fins al començament de la Guerra Civil. És mobilitzat com a metge. Primer amb els "rojos" per terres de Catalunya i Terol, fins passar-se ais nacionals. L'empresonen a Burgos perqué ve de l'altre bàndol, fins poder demostrar que és deis nacionals. - Finalitzada la guerra, tanca el despatx de metge al d . Muntaner i es trasllada a Tarragona. - Casament a 1'abril de 1940, dia 27. - La seva esposa Montserrat Solà va néixer a 1" Aleixar, el 10 de iuliol de 1910. - Més estudis: especialitzat en pulmó i cor. Oposicions: A P D o metge d'Ajuntament, amb llargues estades a Madrid, traient el núm. 1. - InteMigent, voluntarios, nat amb una força de voluntat poc comú. - Començaments difícils a Tarragona, on no era conegut. - Anys de postguerra, racionament, carencia de moites coses, pero treballava sense descans. No li era obstacle saber que tenia un malalt a Vila-seca, i ell anar-hi amb bicicleta al bo de l'hivern per alleugerir la seva dolença. - Estudia cada dia al capvespre en esperar el sopar. - De temperament dolç i comprensiu. malgrat tot. també fort i conseqüent amb les seves idees. - Catolic "a ultranza". - Fou un etern amant de la mare, un gran pare i un grandiós avi. - Culte en l'ample sentit, preferentment pintura i literatura. - Enamorat de la natura: camp, els arbres, les flors, etc. - El seu amor envers la Medicina ha estât tramés a les generacions segiients; un fill, una néta i un nét.


MEMÒRIA D'UNS RECORDS DE L'ÈPOCA EN QUÈ EL DR. GUARDIOLA FOU DIRECTOR Dr. Josep Aclserci Martorell Exdirector gerent de l'Hospital i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

1. EL SEU NOMENAMENT El mes següent a la dimissiö del director Dr. Casanovas, el 7 de juliol de 1960, van començar les gestions per al nomenament del nou director. El cardenal Arriba y Castro proposà a la Junta el Dr. Salvador Guardiola Guarro, home molt conegut per la seva experiència professional, la seva depurada personalitat i metge personal del prélat'". El 8 de setembre del 1960 s'accepta la seva designaciö i uns dies després, el 5 d'octubre és presentat a la Junta de 1'Hospital121. Aviat es va preocupar d'adquirir l'instrumental que feia falta, tal com: très carros de cures, una cadira de rodes de bicicleta, un aspirador central de eine boques i dos peus de suport d'ampolles per aquest aspirador. Aviat es va fer càrrec del servei de Medicina Interna i també de la docència que de la mateixa assignatura s'impartia en l'Escola d'Infermeres, en la quai hi va intervenir molt activament junt amb eis doctors Sentis, Combalia, Andreu i Penedès. Un dels problèmes més seriosos i greus d'aquesta època van ser eis incidents amb la Seguretat Social deguts a una mala interpretaciö de criteris administratius produits al servei de raigs X. A conseqûència d'aquests problèmes, présenta la dimissiö el Dr. Casanovas, fins aleshores director de l'Hospi-

(1) A r x i u Historie Hospital (en enclavant A . H . H . ) Llibre d ' a c t e s del 1960, sessiô del 2 9 d ' a g o s t . (2) A . H . H . Llibre d ' a c t e s del 1960. Vegi's 8 d e s e t e m b r e i 5 d ' o c t u b r e .


tal. Aixi mateix ho va fer el metge radioleg. El senyor cardenal cessà l'administrador de i" Hospital, que sempre havia estât un clergue i per voluntat del Prélat, des de llavors fou nomenat un seglar. Un altre dels problèmes va ser la imposicio de sancions a dos m e t r e s "associais" als quals no se'ls va permetre ingressar malalts particulars a la clinica.

2. I N A U G U R A C I Ó D E LA R E S I D È N C I A D ' A L U M N E S DE L ' E S C O L A D ' I N F E R M E R I A E1 Dr. Guardiola, a banda de la docència i direcció a l'Escola d'Infermeras, procura un millor estatge a les alumnes, amb nous dormitoris sala d esbarjo, biblioteca, etc. Per aquest motiu, mitjancant les oportunes obrès es va habilitar el segon pis de la clinica velia (que tenia l'entrada pel carrer de Sant AgustO. Els malalts que hi havia, els van traslladar a les noves habitacions fruit de l'ampliació del 1961. La solemne inauguració d'aquesta residència d'alumnes, va tenir Hoc 1 11 de gener del 1962. En aquest mateix any, es va comencar a reorganitzar l'equip mèdie Es feren nous nomenaments de metges especialistes.


3. INAUGURACIÓ DE NOUS QUIRÒFANS I SESSIÓ ACADÉMICA A LA MEMÒRIA DEL DR MARAÑÓN Uns anys després, el dia 8 d'abril de 1967, hi va haver un dels actes més emblemàtics d'aquesta etapa, la solemne sessió académica d'homenatge a la memòria del Dr. Marañón, feta a la Sala de Plens de l'Ajuntament i la inaugur a d o dels nous quiròfans i d'altres instal-lacions. A les sis de la tarda, el senyor cardenal, acompanyat de la Junta de l'Hospital i demés autoritats i metges inauguraven les noves instal-lacions <3). Aqüestes estaven formades per dos quiròfans destinats a la gran cirurgia, un altre de més petit per a especialitats i una sala per anestèsia i r e a n i m a d o . En mig del conjunt estava instal-lat un modem sistema d'esterilització automàtica. Aquesta sala, comunicava els quiròfans mitjançant una finestreta, per on es subministrava material estéril. Tot estava équipât amb raigs ultravioletes, gràcies a uns potents focus de f a b r i c a d o japonesa, per crear aixi una atmosfera estéril que purifiqués l'ambient. Aquest bloc quirúrgic estava projectat d'acord amb les normes més modernes de 1'arquitectura hospitalaria.

4. CLOENDA DEL CURS SOBRE DIABETIS I SESSIÓ ACADÉMICA D'HOMENATGE A LA MEMÒRIA DEL DR MARAÑÓN A les set de la tarda del mateix 8 d'abril de 1967, després de la ja esmentada inaugurado, els metges i demés convidats es van dirigir a l'Ajuntament on, a la sala de sessions, se celebra un acte acadèmic d'homenatge a la memòria del Dr. Marañón i que a la vegada significava la cloenda del curs sobre diabetis que s'havia desenvolupat durant alguns clies a l'Hospital de Santa Tecla amb un gran èxit de participado. L'acte fou presidit pel Dr. Sans Salafranca, president del CoMegi de Metges; el president nacional de la "Lucha Antidiabética de la Cruz Roja Española", professor Dr. Luis Felipe Pallardo; el director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Dr. Salvador Guardiola; el Dr. Anselmo Allué de Horna, il-lustre metge i escriptor; el Dr. Luis Zamora Navas, tinent d'alcalde i pel Dr. Josep Adserà, cap del servei de Diabetologia del mateix Hospital i director del curs, el qual va fer la p r e s e n t a d o de la jornada. El Dr. Allué parlà sobre "Marañón, médico humanista" i el Dr. Felipe Pallardo, vingut de Madrid expressament per aquest acte, va dissertar la IIÍ50 de clausura del curs amb el tema "Historia natural de la enfermedad diabética". L'acte finalitzà amb unes paraules del Dr. Sans.

(3) "Diario Español", dies 8 i 9 d'abril del 1967.


Acte de clausura del curs sobre diabetis i homenatge al Dr. Maranon. E1 8 d'abril de 1967 va lenir Hoc en el Salo de Sesstons de l'Ajuntament, sola la presidència del Dr. Joan Sans, cap del Col-legi de Metges; el Dr. Salvador Guardiola, director de l'Hospital de Sani Pau i Santa Tecla; Dr Anselm Allué conferenciant; Dr. Felipe Pallardo, president de la "Lucha E s p a n d a contra la diabetes"; ffl Luis ' Zamora, regtdor municipal; i Dr. Josep Adserà, director de l'esmentat curs.

En un Hoc destacat del saló hi havia una reproducció fotogràfica del Dr Marañón. La premsa també es va fer un ampli ressò de l'esdeveniment.

5. EL S.O.E. SUPRIMÍ L'INGRÉS A L'HOSPITAL DELS CASOS DE MATERNITAT, QUE PASSAREN A DEPENDRE DE LA SEGURETAT SOCIAL Una nota desagradable que va haver de suportar l'Hospital va arribar poc temps després. Els dirigents de la Seguretat Social de Tarragona van comunicar, sense previ avís, que des del dia 16 d'octubre del 1967 les dones que necessitessin del Servei de Maternitat de l'Hospital de Santa Tecla j a no pochen utihtzar-lo i que haurien d'internar-se a la Residència Sanitària. A l'Hospital aquesta disposició va provocar un gran disgust. No tant sois per la forma de fer-ho, sense comunicai previ, a "mano militari" sino tambe per la poca atenció i delicadesa vers l'Hospital, j a que feia poc temps que s havien inaugurai nous serveis, contractat personal especialitzat per atendre millor la natalitat, i després d'haver-los tret les "castanyes del f o c " durant molts anys.

28


Unes dades estadístiques que es van publicar el 1968, referides al 1967, deien que van haver-hi 1.404 naixements"". Per sexes: 731 (52%) eren homes i 673 (48%) eren dones. Es confirmaven els cànons de l'estadistica que diuen que augmenten els naixements de barons respecte al sexe femeni. El nombre d'estances que van fer tots els malalts ingressats durant el 1967 va ser de 34.754, repartides de la segiient manera: - benèfics, ciutat - no benèfics, Diputado - no benèfics, particulars - mútues - Associació contra el Cáncer - particulars - militars

2.567 8.322 919 17.827 1.464 3.520 135

6. DIMISSIÓ DEL DR. GUARDIOLA El primer de setembre del 1967, el Dr. Guardiola presentà la dimissió del seu càrrec de director de l'Hospital Sant Pau i Santa Tecla. Es reserva la tasca de metge internista i la direcció de l'Escola d'Infermeria. Certament havia tingut molts "mais de cap". Eren moments difícils. Problemes interns, com ja s'ha dit (l'afer Raigs X), amb les seves conseqüéncies. Com també certes preocupacions, ja que la Seguretat Social havia posat en marxa la Residència Sanitària Juan XXIII i llavors per omplir les habitacions suprimien l'ingrés deis malalts al nostre Hospital. Primer va comencar traslladant la maternitat, després, a partir del 15 de gener de 1968, van seguir els malalts quirúrgics.

7. ES DESIGNA AL D R ADSERÀ MARTORELL PER OCUPAR LA VACANT DE DIRECTOR En la sessió de la Junta del dia 9 de desembre de 1967, el degà Dr. Batlle "toma la palabra para dar cuenta a la Junta Administrativa que el Excmo. y Rdmo. Señor Cardenal. Dr. D. Benjamín Arriba y Castro, Patrono del Hospital, le ha llamado para manifestarle su deseo de que sea designado el Dr. José Adserá Martorell, del Cuerpo Facultativo de este Establecimiento, para el cargo de Director Técnico, vacante por renuncia presentada por el Dr. Salvador Guardiola Guarro en la última sesión de la Junta. La Junta, atendiendo la indicación del Excmo. Sr. Patrono, acuerda nombrar Director Técnico del Hospital al Dr. José Adserá Martorell, a tenor del artículo n° 24 del vigente Reglamento de esta Institución, a efectos admi(4) "Diario Español", 28 de marf del 1968.


nistrativos de I o de Enero de 1968, y comunicar este nombramiento al interesado y a los señores médicos componentes del Cuerpo Facultativo".' 5 ' El Dr. Adserà, després de poc temps pren possessio de la direcció de l'Hospital i proposa, entre d'altres, fer reformes a la Casa de Socors "dotándola de material nuevo, procurar un mejor adecentamiento, ampliando el local si fuera posible". Més tard, el 21 de febrer de 1968, va donar compte del résultat de les gestions fetes durant el seu viatge a Madrid"". Després es va creure necessari contractar eis serveis d ' u n a assistenta social "para ocuparse de los asuntos de carácter social que presentan algunos enfermos. Para este empleo fue designada la Sta. Joana Mestres Plana 17 "'. El sou era de 2.000 ptes. mensuals, amb dues hores de treball en dies alteras 18 '.

8. COINCIDINT AMB LA VISITA A L'HOSPITAL DEL DR. MATILLA, EL DR. GUARDIOLA VA REBRE L'HOMENATGE DEL COS MÈDIC DE L'ESTABLIMENT El dia 3 de juny del 1968, va teñir Hoc la visita a Tarragona del catedràtic de la Universität madrilenya i president de la Mutua de Previsió Sanitària Nacional el Dr. Valentín Matilla. El motiu principal del viatge va ser el de mantenir un primer contacte per a la construcció, per part de Previsió Sanitària, d ' u n col-legi menor a la muntanya del Santuari de la Verge del Loreto, destinai a la docència i colònies de vacances per a filis de sanitaris, metges, farmacèutics i veterinaris. El Dr. Matilla, després de reunir-se amb el Prelat, que oferia gratui'tament eis terrenys necessaris, es va reunir amb eis presidents dels esmentats col-legis Professionals. Tot seguit anà a l'Hospital de Santa Tecla on assisti a l'acte d'homenatge al Dr. Guardiola. Transcrivim la nota que es publica a la premsa sobre aquesta visita (9 ': "Homenaje al Dr. Guardiola Una placa le fue entregada por el académico Dr. Matilla En Tarragona se construirá un Colegio Menor para hijos de profesionales sanitarios Invitado por el Colegio de Médicos, llegó anteayer a Tarragona el Profesor Dr. Matilla, Catedrático de la Universidad de Madrid, Director de la Escuela de Sanidad y Secretario de Previsión Sanitaria Nacional. (5) Vegi's també "Diario Español", 17 de desembre de 1967. (6) N. A. Durant l'època que fou Director, molts van èsser eis viatges a Madrid, j a sia per motiu de gestionar les obres, j a sigui per aconseguir l'actualització del contraete que hi havia amb la Seguretat Social. (7) A. H. H. Llibre d'actes del 1968, sessió del 13 de mar?. (8) N. A. Això és una prova més de l'interès per procurar una millor assistència humana i social ais malalts, sobretot. eis més desvalguts. (9) "Diario Español", 5 de juny del 1968.


3 de juny de 1968. Dues fotografies de l'acte d'homenatge al doctor Guardiola, amb motiu de la visita del professor Matilla a l'Hospital. TambÊ era present el Sr. Martinez del Carnero, president del Col-legi de Farmacèutics. El Cos mèdie, mitjanfant el Dr. Matilla lliura una placa al Dr. Guardiola.


El objeto de la visita, era la de promover la construcción, a iniciativa del Colegio de Médicos de Tarragona y costeado por Previsión Sanitaria Nacional, de un Colegio Menor en Tarragona para hijos de las profesiones sanitarias. En el local social del Colegio de Médicos, fué recibido por el Presidente Dr. don Juan Sans, miembros de la Junta Directiva, y los presidentes de los Colegios de Farmacéuticos y Veterinarios. Bajo la presidencia del Dr. Malilla, tuvo lugar un amplio cambio de impresiones acerca de la situación económica y función de este Centro en Tarragona. Seguidamente el señor Matilla, despues de ir a cumplimentar a su Emma. el señor Cardenal, quien ha ofrecido los terrenos para que esta obra social pueda llevarse a cabo, fue a visitar al Hospital de San Pablo y Santa Tecla. Recibido por el Director Dr. don José Adserá y cuerpo facultativo del mismo, pasó a la Sala de Juntas en donde tuvo lugar un emotivo y simpático acto. El Dr. Adserá, después de dar las gracias por la asistencia del Dr. Matilla, y de los presidentes de los Colegios de Médicos y Farmacéuticos, manifestó que se trataba de testimoniar a Dr. don Salvador Guardiola, Director del Centro, en los últimos siete años durante los cuales supo imprimir nuevas estructuras, actualizando la asistencia hospitalaria, no solo con la medicina curativa, sino también con la rehabilitadora, programando una

ÉLOJéRPG FACULTATIVA Dél H&VplTAL üé /A 11 PABLO y /ADTA TéúLA A ;\J Amiéa yow)PAnéR6 ÉL Pr V. Í A L V A « CARPIALA OJARRA él) PRUÉBA Dé AIDIÍTAD y ¿ARlñfl. TARRA6ÚDA AM5 19ÓS

Reproducció de la placa d'homenatge al Dr. Guardiola.

1


serie de servicios que unos están ya inaugurados y otros en fase de pronta realización. El Dr. Adserá, en nombre del Cuerpo facultativo, suplicó al Dr. Malilla, que entregara personalmente a Dr. Guardiola una placa que perpetuará el testimonio de afecto y cariño hacia su persona. El Dr. Matilla se congratuló de haber asistido a este simpático acto, que se identificaba plenamente con él, y felicitó a todos los presentes por lo que ello representaba. En medio de muchos aplausos, el Dr. Guardiola, vivamente emocionado, contestó dando las gracias a todos. Seguidamente el Dr. Matilla, acompañado del Director y de los Jefes de Servicio, visitó todas las dependencias del Hospital, haciendo grandes elogios de sus instalaciones." Tot i que aqüestes obres anirien a càrrec de Previsió Sanitària, hi feien falta alguns treballs urbanístics, com el de portar l'aigua fins la xarxa de clavegueram. L'accés a la muntanya per la carretera de Barcelona ja estava fet pel Ministeri d'Obres Públiques 110 '. El Dr. Matilla, en un principi, va acceptar la idea com a viable, sois pendent d ' u n estudi i la col-laboració de l'Ajuntament per a la qiiestió urbanística. Era l'època en qué Previsió Sanitaria disposava de molts diners. Però no es va trobar l'acolliment necessari entre els polítics del consistori tarragoní.

9. EL DR ADSERÀ ASSISTEIX COM A REPRESENTANT DE L'HOSPITAL A UN CURS DE DIRECTORS, ORGANITZAT PER LA DIRECCIÓ GENERAL DE SANITAT Mercès a la recomanació del Dr. Matilla, es va admetre a un représentant del nostre Hospital al curs restringit per a directors i administradors d'hospitals. El Hoc escollit, va èsser a Santander, al Palau de la Magdalena, seu de la Universität d'Estiu. Allí es donaven les classes conferenciáis magistrals i al mateix temps, era la residéncia deis assistents. Va durar un mes, del 16 d'agost al 15 de setembre de 1968. Hi van concórrer com a professors, experts en temes d'organització hospitalaria i catedràtics de diverses facultats de Medicina de diferents universitats espanyoles. Les lliçons van ser molt profitoses, no sols pels ensenyaments rebuts, sino per les amistats que es van contraure, especialment amb els membres de la Comissió Nacional de C o o r d i n a d o Hospitalària.

(10) Vegi's l'obra de Josep Adserà. "Història del eulte a la Mare de Deu del Loreto. E1 Santuari de Tarragona", 1996, capitol 7. article 11, pàg. 214.


Personalment, s e ' m va distingir nomenant-me metge de tots els residents que llavors hi havia a dita Universitat, la majoria dels quals eren estrangers. Al tornar a Tarragona, vaig donar compte a la Junta del dia 19 de setembre, del résultat i impressions rebudes durant l'esmentat curs. Certament, va ser una fita molt important. Es van donar a conèixer les modernes tècniques per a una bona organització. Es va divulgar el coneixement del nostre Hospital sobretot a ni veli d'altes esferes de Coordinació Hospitalària, fet que va tenir molta importància i decisiva transcendència a l'hora de projectar poc després la gran ampliació de l'Hospital l'any 1975. Van èsser moites les ajudes tècniques i économiques rebudes. Uns anys després, el Dr. Guardiola, seguia treballant a l'Hospital, no com a director, sino assessorant amb la seva sàvia i prudent opinio, totes aquelles iniciatives que es platejaven. El 14 de març de 1983, amb motiu de la i n a u g u r a c i del modem servei d'Urgències, va èsser nomenat, entre altres, metge honorific de l'Hospital"".

*

*

*

Dr. Salvador Guardiola, en nom dels malalts i de l'Hospital, Moltes gràcies per la teva tasca!

(11) Vegi's el p r ò x i m llibre " H i s t ò r i a m o d e r n a d e l ' H o s p i t a l " capito! XII.


ÍNDEX DE LA PRÓXIMA PUBLICACIÓ Núm. 6 de la CoHecció

HISTORIA DE L'ÈPOCA MODERNA DE L'HOSPITAL pel Dr. Josep Adserá Martorell Cap. I. La Junta Administrativa de l'Hospital 1. Vocals canonges que més s'han destacat en 1'Administrado de l'Hospital 2. Vocals Regidors que també han sobresortit per la seva tasca 3. A lgunes notes del nostre temps 4. Reglament per al govern interior de l'Hospital Cap. II. Alguns deis Prélats més destacats com a patrons de l'Hospital Cap. III. La qüestió deis malalts benèfics 1. Es proposa la rescissió del contracte amb l'Ajuntament i la Diputado 2. L'Hospital refusa concertar amb la Diputació. l'assistència ais parts de la poblado benèfica 3. Algunes disposicions oficiáis referents al carácter benèfic del nostre Hospital Cap. IV. Algunes almoines i llegats que va rebre l'Hospital. Venda de finques del seu patrimoni 1. Centres de caritat cristiana a Tarragona 2. Petites almoines 3. Diferents llegats 3.1. L'herència de Josep Francisco de Vilallonga, canonge hospitaler del Cabildo Tarragoní 3.2. L'herència de Gaspar de Casas i Fleix. L'afer del Mas de Casas 3.2.1. Expropiado del Mas de Casas per l'Estat el 1856 3.2.2. La casa del carrer Major 3.3. L'Hort del Safraner 3.3.1. Permuta de l'Hort del Safraner amb una finca de la Pineda 3.3.2. Agrupado de finques i posterior venda a "Siata Española", per poc més de dos milions de pessetes


4. 5. 6. 7.

Referència d'altres finques que foren propietat de l'Hospital L'herència de Josep Piqué Gibert Llegat del senyor Leandro Lauces La venda del Teatre Principal

Cap. V. Proposta d'ampliació de l'Hospital. L'any 1961, l'I.N.P. s'interessa per la compra del Teatre Principal 1. La petita a m p l i a d o de l'any 1961 2. Antecedents referents a una probable a m p l i a d o de l'Hospital, any 1956 3. Carta del senyor cardenal de Arriba y Castro al ministre de Treball, senyor Sanz Orrio, 18 de mare de 1961. Li ofereix les bases d'un conveni per dur a terme una a m p l i a d o de l'Hospital 3.1. Notes per a les bases d'un conveni entre l'Institut Nacional de Previsió i l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, semblant al concertât amb la Casa de Salud de Valdecilla (Santander) 3.2. Carta del ministre de Treball senyor Sanz Orrio al cardenal de Arriba y Castro, 28 de març 1961 Cap. VI. Primera

part

Es realitza l'ampliació de la clinica de l'Hospital. Préstec de 6 milions de pessetes. I n a u g u r a d o de les obres el 23 de setembre de 1961 1. Algunes dades économiques de començaments dels anys 50 2. S'aixeca un pis a la Clínica Velia. Préstec hipotecari de 6 milions de pessetes 3. El 23 de setembre de 1961 s'inauguren les obres fetes a la Nova Clínica 4. Per manca de diners s'accelera la venda del Teatre Principal a l'advocat de l'Hospital i conseller de la Caixa de Pensions, senyor Ixart 1' 11 de setembre de 1963. S'augmenten les tarifes dels serveis hospitalaris 5. Concessió d'un plus d'assistèneia i puntualitat a tot el personal que treballa a l'Hospital. Sessió del 16 d'agost de 1965 Segona

part

Les obres d'ampliació de l'Hospital, anys 1971 i 1975. 1. L ' l l de març de 1971 es va rebre una subvenció de 12 milions de pessetes 2. El 1972 es proposa una nova a m p l i a d o . Fins el 21 de novembre de 1975 no s'aprova el projecte. El disseny de la façana va ser proposât per l'arquitecte senyor Chueca Goitia, director general de Belles Arts 2.1 Projecte d'ampliació de l'any 1971 2.2 Comencen les gestions per una nova i definitiva a m p l i a d o 3. Pressupost de les obres de la primera fase. Comprenia dos terços de la façana de l'edifici 4. La Subsecretaría de Governació i la Direcció General de Sanitat van autoritzar el préstec hipotecari i una subvenció de 30 milions de pessetes 5. L' 1 de juny de 1976. I'empresa presenta el contracte d'Obres 6. Préstec hipotecari per sufragar el cost d'aquesta primera fase Cap. VIL Algunes consideracions sobre els metges de l'Hospital 1. Breu nota d'alguns metges i cirurgians 2. Problema que s'origina davant l'entrada de metges especialistes


3. Relació de metges i especialistes segons acord de la Junta de 25 d'agost de 1951 4. Altres questions referents als metges 5. Decisió desagradable que va obligar a prendre el Dr. Guardiola, recentment nomenat director de l'Hospital 6. Gratificació mensual al Dr. Adserà com a metge numerari de l'Hospital 7. Es continua nomenant altres metges 8. Règim especial per al funcionament de la "Clinica Oberta" 9. Jerarquització dels serveis mèdics l'any 1972. S'estableix el pagament d'honoraris per "acte mèdie" 10. Composició del cos mèdie el 9 de juliol de 1977 11. Eleccions per a la Junta Permanent del cos mèdie 12. Denùncia per l'òbit d'un malalt no atès degudament en la Casa de Socors Cap. V i l i . La comunitat de Filles de la Caritat de Sant Vicens de Paiil. 1. Acte de comiat, 27 agost 1993. 2. Breu parlament del director de l'Hospital. 3. Nota de premsa referit a l'homenatge a Sor Emilia 1976 (Festes de Santa Tecla). Cap. IX. L'Escola d'Infermeres i algunes notes bibliogràfiques Cap X. Inaugurado de noves instal-lacions i altres activitats. Homenatge al Dr. Marañón, 8 d'abril 1967 1. Organització d'un servei de Poliomielitis. 2. Restauració de la capella l'any 1957 i celebració del "Dia de l'Hospital" 3. El 8 d'abril de 1967, nous quiròfans i altres instal-lacions 4. Cloenda deis curs sobre diabetis i sessió académica d'homenatge a la memòria del Dr. Marañón 5. El S.O.E. suprimeix l'ingrés de la Maternitat a l'Hospital, que passa a dépendre de la Seguretat Social 6. Un nou Servei de Recuperació funcional. 7. El VII Congrès Nacional de Geriatria i Gerontologia (1974). Curs per a professionals (1977). 8. L'Hospital organitza un curs de Geriatria i Gerentologia. Cap XI. L'afer del departament de raigs X 1. Tot comença l'any 1959 2. Per inotius econòmics el 1797 es disposa que les funcions que feia el majordom passés a fer-les el prior. El prior va ser l'encarregat fins a l'octubre de 1959 3. Acord de la Junta del dia 2 d'octubre de 1959 4. Reunió del Cos Facilitatili amb la Junta Administrativa el 27 d'octubre de 1959 5. Sessió extraordinària de la Junta del dia 6 de febrer de 1960. Per disposició del prélat, es desglossen els càrrecs de capellà i administrador de l'Hospital, després de dos-cents anys de vigència 6 Sessió de 8 de febrer de 1960 Cap XII. De la Casa de Socors al Servei d'Urgències 1. L'any 1947 s'instaHa a l'Hospital el Servei de Casa de Socors Municipal 2. Primers conflictes.


3. Aprovació del nou conveni amb l ' A j u n t a m e n t per atendre eis serveis de la Casa de Socors 4. A Tarragona s'estableix la sectorització de les Urgències 5. Servei d'Urgències de l'Hospital 6. Protesta deis metges d'A.P.D. 7. L'Hospital respon a la denuncia de l ' A j u n t a m e n t 8. Decret de 1'Alcaldía paralitzant les obres del Servei d'Urgències 9. L'Ajuntament desestima el recurs de l'Hospital 10. L'Hospital acut a l'Audiència Territorial de Barcelona i presenta un recurs contenciós-administratiu 11. El dia 9 de novembre de 1982, la Comissió Municipal i n f o r m a de la situació en qué es troba la Casa de Socors 12. Document notarial que va estendre l'Hospital el 29 de novembre de 1982 a resultes del requeriment del quai va ser objecte per part de l ' A j u n t a m e n t 13. Important document de l'arquebisbe Pont i Gol el 20 de desembre de 1982. Dimissió d ' u n vocal, regidor de l ' A j u n t a m e n t 14. L'Hospital ofereix a l ' A j u n t a m e n t una n e g o c i a d o per intentar resoldre les diferencies entre ambdues entitats 15. I n a u g u r a d o del Servei d'Urgències de l'Hospital el 17 de març de 1983. Acte d ' h o m e n a t g e als metges jubilais 16. El Tribunal de Justicia de l'Audiència Territorial de Catalunya va dictaminar, el dia 6 de juliol de 1983, la sentència a favor de l'Hospital pel recurs contenciós-administratiu Cap. XIII. Eis estudis universitaris de medicina

A. Notes referents a I 'Hospital de Saut Pau i Santa Tecla L E I 1974, la Universität de Barcelona aprova eis estudis de medicina que s'imparteixen a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona 2. C o m e n ç a la docència per metges postgraduats, és a dir, "el rotatori" a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (1974) 3. El degà de la Facultat de Medicina de Barcelona, visita l'Hospital (1975). 4. Contracte per impartir la mateixa docència que es donava a la Facultat de Medicina de Barcelona amb l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (20 de novembre de 1975) 5. Convocatoria nacional per a cobrir les places de metges residents (1977) 6. Viatge a Madrid del senyor director de l'Hospital. Es van fer importants gestions (1978) 7. Metges de guàrdia d'estada permanent (1978) 8. I n c o r p o r a d o a l'Hospital de nous metges interns (1978) 9. Nou préstec de 50 milions de pessetes per l ' a c a b a m e n t de les obres (1979) 10. Qualificació definitiva del Centre com Hospital General

B. Creació ele la Facultat ele Medicina de Tarragona 1. L'any 1976, es reprenen les gestions per crear la Facultat de Medicina a Tarragona 2. Sessió científica a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1977) 3. El rector de la Universität de Barcelona, Dr. Joaquim Obiols Vie, visita de nou Tarragona el 7 de juny de 1977. Va prometre el seu suport i el de la Junta de Govern de la Universität Central


4. Comenga a Tarragona el primer cicle d'estudis de Medicina (1977) 5. Després d ' h a v e r aconseguit els estudis de Medicina, el Dr. Doménech manifesta que el CoMegi j a ha acabat el seu treball vers aquest assumpte 6. Les ajudes econömiques del CoMegi ais pares i alumnes 7. Es crea l'associació d ' a l u m n e s i familiars de la Facultat de Medicina 8. El Dr. Badia i Margarit, rector de la Universität de Barcelona, manifesta que eis estudis de medicina que s'imparteixen a Tarragona están consolidáis (1978) 9. Comenga l'últim curs del primer cicle d'estudis de Medicina. Obit del Dr. Doménech (14 d'abril de 1980) 10. Les dificultats augmenten. 11. Comissió de diputats per la C o n s o l i d a d o i expansió deis estudis universitaris, 23 de juliol de 1980. 12. Carta del rector de la Universität senyor Badia Margarit, al president de la Diputació de Tarragona, senyor Francesc Cayla, 5 de setembre de 1980. 13. Dimissió del president de la Diputació senyor Francesc Cayla, 30 de setembre de 1980. 14. Associació pro defensa de la Facultat de Medicina (7 de novembre de 1980) 15. El trasllat deis estudis de Medicina a Reus. 16. L A j u n t a m e n t de Tarragona demana que eis estudis tornin a Tarragona (30 de gener de 1981)


Aquest llibre In Memoriam Dr. Salvador Guardiola Guarro s'acabà d'imprimir el 23 d'abril de 1998 diada de Sani Jordi, patró de Catalunya


COL-LECCIO HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA VOLUMS PUBLICATS Num. 1 E1 doctor Pere Batlle i Huguet. Degà de la Junta de l'Hospital. ( 1955-1990)

Dr. Josep Adserà Martorell obres del mateix autor:

Num. 2 Actes celebrats en el IV Centenari de l'Hospital Nou de Sant Pau i Santa Tecla Num. 3 La Casa de Recollides de Tarragona. Primera ampliació de l'Hospital. Any 1764. Breu estudi sobre espolis i vacants Num. 4 La Casa de Convalescència de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (1815) i el Teatre Principal de Tarragona ( 1636) Num. 5 In Memoriam. Dr. Salvador Guardiola Guarro Director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona (1960-1967) VOLUMS EN PREMSA Núm. 6 Historia de l'època moderna de l'Hospital VOLUMS EN PREPARACIÓ El conat d'amortització de l'Hospital (1798). Estudi previ de la urbanització de la Rambla Velia. Fináis del segle XVIII. Breu historia deis vocals de 1'Administrado de l'Hospital, Alexandre Carlier (f octubre 1765) i Josep Francese Vilallonga (t agost 1805).