La casa de recollides de Tarragona

Page 1

COL-LECCIÓ HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA

TARRAGONA Num. 3

LA CASA DE RECOLLIDES DE TARRAGONA PRIMERA AMPLIACIÓ DE L'HOSPITAL ANV 1764 BREU E S T U D I SOBRE ESPOLIS I VACANTS

DR. JOSEP ADSERÀ MARTORELL

EDITA ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA,

1994



A m b la c o l - l a b o r a c i ó de:

FUNDACIO HOSPITAL DE SANT P A U I SANTA TECLA

Contraportada: escut de pedra de l'Arquebisbe Pere Copons i Copons (Arxiu Arxidiocesà de Tarragona). L'escut oficial porta una corona per pertànyer a la familia dels marquesos de Moià. Edita: Associació d'Amies de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. I.S.B.N.: 84 - 604 - 9431 - 4 D. L . : T . 268.1994 Ind. Gràf. Gabriel Gibert, S.A. - Tarragona


PRÒLEG A les darreries de gener de 1755 Isidre Deulofeu i Francese Baldrich s'adreçaven a Madrid, mitjançant un memorial referent a la situació de les prostitutes i Testât sanitari de Tarragona i dels pobles de la seva àrea geogràfica, per tal de posar remei al seu estât de precarietat. La indigència de la major part d'aquestes dones, així com el mal exemple que sovint donaven a la p o b l a d o , feia aconsellable reduir-les a un lloc tancat i atendre-les des del punt de vista de la sanitat, de l'alimentario i de la moral. La resposta no va trigar pas gaire. El 15 de febrer del mateix any hom autoritzava la implantació d ' u n a Casa de Recollides i en proposava les seves fonts de finançament. És així com s'inicia l'obra de nova planta de la Casa de Recollides de la ciutat de Tarragona. Val a dir que, durant segles, aquest establiment ja venia funcionant al poble de la Selva del Camp, administrai per la universitat local i subvencionada per institucions eclesiàstiques o per particulars. La situació sanitària durant el segle XVIII. de fet, tenia fortes mancances i problèmes i, sovint, havien de ser ateses per l'administració civil o religiosa, les uniques institucions que tenien la capacitai i les possibilitats de ferirò. El cost economic era força important i calia disposar de rendes o contribucions suficients per tal de mantenir l'ajuda econòmica que la caritat, o l'obra social, necessitaven. A m b tots aquests elements en joc el Dr. Josep Adserà ens va dibuixant noves i inédites imatges historiques sobre la Tarragona del segle XVIII. l'època marcada per la transid o entre dos móns socials clarament diferenciats. La base per a tots aquests estudis ha estât un veil llibre manuscrit que es conserva a l'arxiu de la D i p u t a d o de Tarragona: es tracta d'u n volum de paper gravai a l'aigua, relligat, amb la data de 1764 marcant l'inici deis apunts; les anotacions, diguem-ne de règim interior, apareixen redactades en llengua catalana i, contràriament, els escrits més transcendents, en 1 lengua castellana. Llegim, en una lletra preciosa, el contingut del llibre: inventaris, ordenances, coses de govern, rendes i empleaments.


La tasca d ' i n v e s t i g a d o del Dr. Adserà és prou encomiable. A través d aquest treball, i deis que té publicáis amb anterioritat, el metge i humanista que es, ens va descobrint o aclarint molts aspectes de la vida sanitària - a m b es implicacions socials, politiques, etc., que això comporta-, dins el marc historie tarragoní però també, per extensió, de Catalunya. Invito el lector a endinsar-se, ja sense més preàmbuls, en el coneixement de la historia que el Dr. Adserà ha anat élaborant a través de la paciència, que implica estudiar els documents, i de la ciència, que cal tenir i dominar per tal d mterpretar-los i d'ajustar les informacions documentais a la realitat de 1 epoca. Ciència i paciència que confiera seguirán guiant la seva mà experta i el seu coneixement ciar per tal d'ampliar els camps d ' i n v e s t i g a d o que li són plaents.

Josep Mariné i Grau President de la Diputado de Tarragona


ÍNDEX GENERAL Introducció

9

Resum historie de la Casa de Recollides

11

Abreviatures, arxius i llibres consultats

15

PRIMERA PART 1- L'entrada de l'exèrcit de Felip V a Tarragona 2- No s'acccepta el projecte d'unio deis dos hospitals, 3 de febrer de 1718 . 3- Alexandre Carlier, molt vineulat a la historia de l'Hospital, proposa construir un nou edifici per ais pobres de Tarragona 4- Conflicte amb el Cabildo pel subministrament de carn a l'Hospital 5- Els militars ocupen l'alberg municipal d'el «coto» i obliguen l'Hospital que aculli els pobres transeiints que hi residien 6- La Reial Audiència demana informe de l'estat actual de l'Hospital 7- El Majordom de l'Hospital Jayme Valldevinos proposa Hogar una altra casa per tal d'allotjar els pelegrins 8- Joseph de Claver pren possessió del càrrec de Regidor de designacio reial . . 9- Es demana que l'Hospital accepti els soldats malalts del eos de guàrdies walons. 23 de setembre de 1748 10- Reial Ordre del marqués de 1'Ensenada, 13 de novembre de 1748 11- A Fabril de 1750 l'Hospital recupera l'edifici de la Rambla Velia, però s'exigeix que també hi siguin assistits els malalts militars SEGONA PART Capítol I. Antecedents de l'acolliment de «dones de mal viure» al eastell de la Selva Capítol II. La Casa de Recollides de Tarragona, el Reial Patrimoni aplica el producte d'espolis i vacants 1- Antics impostas, drets i contribucions 2- Concordat amb la Santa Seu, 11 gener 1753. es va tractar la qiiestió d'espolis i fruits de les esglésies vacants 3- Reglament de carácter general per a la col-lecta i distribució del producte d'espolis i vacants

17 19 22 22 23 24 24 25 25 25 26 29 31 33 39 39 40 43


4- A Tarragona els subcol-lectors d'espolis i vacants de l'Arquebisbat sol-liciten i prefereixen una «Casa de Recollides» que un Hospital de nens expòsits. El Col-lector General accepta la suggerència el dia 15 de febrer de 1755 5- Representació al Col-lector General pel que es refereix a socórrer a l'«Hospital de pobres enfermos de esta ciudad» i a l'establiment d'una Casa de Recollides, 27 de febrer de 1755 6- Es sol-licita al Rei la fusta necessària per a la construcció de l'edifici 7- Mitjangant Reial Ordre el Rei aprova la distribució dels cabals de les vacants de I'Arquebisbe Copons i Copons. Queda autoritzada la construcció de la Casa de Recollides. Les obres s'inicien el 29 de setembre de 1755 8- El patronat de la «Casa de Recullidas» residia en els propis subcol-lectors de Tarragona. Important document sobre l ' H o s p i t a l . . . 9- Els superintendents sol-liciten més diners. Mentre aquest no amba es veuen obligats a parar els treballs 10- La R.O. de 25 de febrer de 1756 mana que es pagui la quantitat de 23.393 rais de les vacants de Barcelona, Girona i arxiprestat d'Àger. . Cap í t o l I I I . El 3 d'agost de 1764 c o m e n t a a f u n c i o n a r la Casa de Recollides de T a r r a g o n a 1- Epoca de la prelatura de I'Arquebisbe Joan Lario Lancis (1764-1777)... 1.1.- El producte de l'espoli i vacant de I'Arquebisbe Cortada . 1.2.- Almoina de tres diners diaris a cada una de les recollides 1.3.- Lliurament deis utensilis que hi havia al castell de la Selva 1.4.- Reial Cédula de 17 febrer de 1771, per la qual el Col-lector General d'espolis i vacants aprova el Reglament i estableix un fons per atendre algunes necessitats 1.5.- L'Arquebisbe Joan Lario rep del Papa Climent X I V un important document sobre reducció del dret d'asil 2- Funcionament de la Casa de Recollides 3- Relacio de les recollides que hi havia el mes de febrer de 1765.. ' . . 4- Ordenanca Reial per al govern de la Casa de Recollides de Tarragona 5- Comptes presentats al Tribunal d'espolis i vacants, 24 maig 1765. Import de la quantitat destinada a la construcció. Aportació que feu l'Hospital 6- Les rendes de les quals disposava la Casa de Recollides per al seu manteniment procedien majoritàriament del producte de censáis 7- El Protector Francesch Baldrich és nomenat inquisidor fiscal de la ciutat de Barcelona, 27 agost 1768 8- El cirurgià Jaume Balsells era el metge de Ies dones recollides. Els hi admimstrava el remei de les uncions mercurials per tractar la sífilis . 9- La casa de Recollides i la guerra del Francés 10- Les relacions de la casa de recollides amb l'administració de l'Hospital 11- Donatiu de Félix Amat 12- La Casa de Recollides desapareix com a institució, però l'Hospital continua donant el servei quan les dones están malaltes. Intervenció de l'autoritat governativa C a p í t o l I V . Notes sobre u n a Casa de Recollides situad a a l' h o sp ici de Terol. 1806

45

47 5?

52

53 55 56 57

57 58 58 59

60 60 60 61 63

65

73 76 76 77 78 g9

go „


Capitol V. Algunes notes sobre espolis i vacants ciel segle XVII 1- Prelatura de l'Arquebisbe fra Joan de Guzman 2- Prelatura de l'Arquebisbe fra Antoni Pérez 3- Tarragona, seu vacant 4- Prelatura de l'Arquebisbe Francisco de Rojas y Borjas 5- Felip V desterra l'Arquebisbe Bertran. Desembre 1713. Les rendes de la vacant van a parar a mans del cardenal Alberoni Capitol VI. Desti del producte dels espolis ciels arquebisbes Santiyan i Armanyà 1- Espoli de l'Arquebisbe Santiyan 2- Es demanen els espolis i vacants de diversos arquebisbes per a les obres del port 3- Espoli de l'Arquebisbe Armanyà 4- L'Hospital sol-licita «quina molt bona» de l'espoli d'Armanyà TERCERA PART Capitol I. Els productes tPespolis i vacants s'apliquen al fons d'amortiïzacio, créât el 1794 per cobrir les despeses de guerra 1 - S'arbitren préstecs i es decreten contribucions 2- S'estableix la Caixa d'Amortitzaciô. Decret de 26 de febrer de 1798 . . . . 3- S'obren dues subscripcions. Una en forma de donatiu voluntari i una altra com a préstec patriètic 4- Decret d'amortitzacio de 19 de setembre de 1798 5- El CoMector General d'Espolis i Vacants senyor Eustaqui Moreno, intervé en l'alienacio de finques subjectes a la desamortitzaciô Capitol II. Els espolis i vacants durant la regència de Maria Cristina (1833-1840) 1- R.O. de 16 de juliol de 1833. Sobre mendicants 2- R.O. de 26 de març de 1834. Sobre establiments de beneficència 3- R.O. 22 de setembre 1834. Control de la col-lecturia d'espolis i vacants pels governadors civils 4- R.D. de 8 març 1836. Reial Decret d'exclaustraciô. Suprimeix els monestirs, convents i altres congregacions. Els espolis i vacants formen part del fons per al pagament de les pensions als regulars d'ambdos sexes

87 87 88 88 89 90 91 91 92 93 93 97 99 99 100 101 102 102 103 103 104 104

105

Capitol III. Supressio de la col-lecturia d'espolis i vacants. El concordat amb la Santa Seu de 1851 107 1- El manuscrit «Renda de la Casa de Recullidas» està dipositat a l'arxiu de la Diputacio Provincial 107 2- Consideracions sobre el Concordat de 1851 108 3- Supressio de la col-lecturia d'espolis i vacants. Es nomena una comissiô per administrar els béns i productes que havien quedat 109 4- Reial ordre per a l'aplicaciô de l'article 12 del Concordat. 21 d'octubre 1851 109 5- R.O. 19 gener 1855. Reglament per a l'administracio dels efectes de la vacant i altres disposicions 112 APÈNDIX DOCUMENTAL

115



INTRODUCCIÓ Aquest treball constitueix un petit estudi sobre la primera a m p l i a d o de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla durant el segle XVIII. Va ser amb motiu de la instal-lació de la Casa de Recollides. El fons documentai més important és el manuscrit «Renda de la Casa de Recullidas», que està dipositat a l'arxiu de la Diputació de Tarragona. Cal esmentar l'obra, també manuscrita, «Hospital, antigüedad, propiedad, construcción y varias noticias» de 1837, que es guarda a l'arxiu de l'Hospital de Santa Tecla, i que el document núm. 10 es refereix a la Casa de Recollides. Posteriorment Miquel Pereilada i Sánchez Real, en la seva obra «Los Hospitales de Tarragona», dediquen un apartat a aquest tema. El Present estudi comprèn tres parts. La primera, tracta de las visicituts que va patir l'Hospital després que va èsser ocupat per el exèrcit de Felip V. La segona, dividida en sis capitols, tracta de la Casa de Recollides i l'Hospital, amb notes sobre espolis i vacants de l'església de Tarragona. La tercera, en tres capítols, resumeix la legislad o Iliberal del segles XVIII i XIX amb especial referencia a espolis i vacants. Precedeix un breu resum historie de la propia Casa de Recollides. Finalment s'inclou un apèndix on s'hi transcriuen els documents citats en el treball, entre els quai figura el text complet dels concordats de 1753 i 1851, per tal de comprendre millor els convenis que es van fer en aquella època histórica tant confiitiva en les relacions Església-Estat. De les qiiestions eclesiàstiques dels governs lliberals que afectaven l'església i les seves institucions encara se'n sap poc. Esperem tractar pròximament en una nova publicado, el tema totalment inédit del conat de desamortització de l'Hospital de Santa Tecla el 1798. Una vegada més hem d'agrair les facilitais i col-laborado de l'Hemeroteca de Caixa de Tarragona, arxiu de la Diputació de Tarragona, arxiu Municipal de Tarragona, Arxiu Historie de Tarragona així com el de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, també ais traductors del text al català.


Aquesta és una altra petita cooperació a l'estudi de la història de Tarragona i del seu Hospital.

L'Autor

' h o

moA/ox de

yagona donj,

l a Qcura

Qudad

d&

Crxur/ada

/aJU-JfyKo-, a i ^ W T ^ ^ r

Zoi&wn

A p ^ Ç e m ^ a l y (¿o Hector

elfe,

de

bajo

y cov Suioidinacujn,

Qomà^ut,

y

la

erxcoida

d • ^7>dzexi

y

d e

Sew

y

^/¿¿ucu

d e

I c o S ^

.des

\£>ATCAWT&T; <SÙ<7}CLO JU.

IDrueD'JitotGztar'

S d ^ h A u /

J ^ t x / d z c c / j QavOTUÇO

^aucLef,

y <Juha)llwù7u

\QatLa/r\^J/

/\eJjD

/(ZsJ

G^oo/ms, é n

y ?

clam*

J7U Primera pagina del llibre manuscrit "Renda de la Casa de Recullidas"


RESUM HISTÒRIC DE LA CASA DE RECOLLIDES La història de l'edifici de l'Hospital de Tarragona, aquell que a mitjans del segle XVIII la Santa Seu li concedi el Priorat de Sant Pau i Santa Tecla, d ' o n li prové el nom, té très époques ben delimitades. La primera comprèn des del segle XII al XV. És l'hospital de l'església, el de Santa Tecla, que estava ubicat prop de la Catedral, aquell que més tard, el 1464, Pere d'Urrea va engrandir, amb motiu d'haver-se fusionat aquesta fundació amb l'hospital de la ciutat, situât aquest en un altre Hoc. La segona comença quan Antonio Agustin emprèn la construcció de l'hospital nou, a la Rambla Velia, que s'inaugurà l'any 1588. Finalment la tercera en la quai es fa esment, l'ampliació d'aquest edifici l'any 1764, per atendre la Casa de Recollides i també per destinar una part a dependències del propi hospital. *

*

*

La Casa de Recollides de dones de «mal viura» en principi estava al Castell de la Selva. El Paborde de l'església de Tarragona la regia i administrava. De molt antic l'església tenia, entre altres, el dret d'espolis i vacants. Quan un Prélat moria els subcol-lectors del bisbat s'encarregaven d'inventariar i d'intervenir els béns propietat del Bisbe, i de recollir els productes que pertanyien a la Mitra. Aquests ingressos anaven a Madrid i eren administrais per la Cambra Apostòlica i la Nunciatura Vaticana. En el Concordat amb la Santa Seu, signât 1' 11 de gener de 1753, el Papa Benet XIV renuncià a favor del Rei, el dret que tenia sobre els espolis i vacants. Très mesos després, el 18 d'abril de 1753, mor el Prélat Pere de Copons i Copons. Els subcol-lectors, inmediatament van intervenir el seu espoli i vacant. Després, el mes de novembre de 1754, el Rei dictà el reglament gene-


ral previts en el Concordat. Explica detalladament les funcions del Col-lector General, deis subcoMectors i indica que «se instruirá de las casas de nTños expósitos y de las destinadas a recoger mujeres de mal vivir, co.no también de los hospitales para curación de enfermos; y hospicios» (art 14) Segons aquesta reial cédula els fons deis espolis i vacants es podien destinar a cases de recollides i hospital, Els que pertanyien a l A q u e b i b e Copons eren importants. ^uyucuiboe Aleshores els subcoMectors de Tarragona Isidre Deulofeu i Francese Baldrich esenuen al Col-lector General i li exposen una relació de necessitai Aquest respon que estudiïn les urgèneies, tenint en compte el que diu l'article El 30 de gener de 1755 els esmentats canonges Deulofeu i Baldrich es pronuncien a favor d'una casa de Recollides. El mes següent reben del CoMector General, Andi-es Zerezo, la confirmado de la construcció. Aquells informen que el projecte te com a finalitat la casa de recollides i ampliaci de l'Homi i compren els segiients punís: "^puui - La construcció es realitzarà en un solar prop de l'Hospital situât entre I edifici ja construit i la casa deis jesuïtes Sant Agustí - Tmdrà tres plantes de mil quatre-cents métrés quadrats cada una - La primera será per acollir malalts, sacerdots pobres i oficiáis de 1 exercit. Tambe s'hi podran acollir pelegrins i viatgers pobres - La segona es destinará a «pobres enfermos paysanos». L'espai que aquests deixaran desocupat a l'antic edifici será ocupat per malalts militai" que aixi disposaran de més capacitai. - La tercera será la planta destinada a les «mujeres de mal vivir» Tindrà una capacitai per seixanta persones. ' mra P C E ] S S e n y 0 r Í D e U l u° f e U ¡ B a l d r i c h t a m b é « P e q u e n a l'informe els avantatges que es podnen obtenir de posar en práctica aquest projecte Les gestions van anar depressa. Per R.O. de 16 d'agost de 1755 el Rei autontza la distribució deis cabals procedents de la vacant de I'Arquebiíbé c20iód V 2 - 6 1 ; a l S d e b m Ó ' d d S q u a l s 1 5 - 0 0 0 - " e n destinais a la cieacio d un fons de dotació, a fi que els interessos es poguessin aplicar al P manteniment de les recollides. El 20 de setembre els subcoMectors Deulofeu i Baldrich es nomenen supenntendents per tal dirigir els treballs. L'obra comença el 29 de setembre es v a desfassar haver de f°naments de l'obra es van havei de fei mes profunds, ja que no es va trobar terra ferma fins a 6 métrés de profunditat. El transport de la fusta de les muntanyes de Tortosa i després des de Lleida va pujar de preu. Faltava pólvora per arrancar la pedra de le" pedrep r 0 X i m e s a ,a Clutat i ^ va haver de paralitzar l'obra No hi havia mes pressupost per continuar els treballs. Aleshores van demanar 23 393 rais de b.llo per acabar l'edifici. El Rei, per R.O. de 25 de febrer de 1756, va conceder

»

S

t

e

r

P r 0 C e d Ì a d e leS

~

de

Barcelona

' Oirona i de


El Col-lector General comunica, el 14 de gener de 1764, que, també havia concedit 35.000 rais de billó procedents de l'espoli i vacant de l'Arquebisbe Cortada, mort el 28 d'abril de 1762. D'aquesta quantitat 5.000 rais es van utilitzar per comprar eis estris necessaris i eis 30.000 restants es van destinar coni a fons per obtenir renda, amb la creació deis oportuns censáis. Finalment el 3 d'agost de 1764 començà a funcionar la Casa de Recoliides amb les dones provinents del castell de la Selva. L'Arquebisbe donava almoina diaria de tres diners per cada recollida, que era la quantitat que es donava com a «Limosna de pan a los pobres que acudían a la puerta de su Palacio». El 29 de febrer de 1768 s'ordenà el lliurament de la roba i l'altre material del quai disposaven, les dones quan estaven recloses a la Selva. Primer es van dictar unes normes internes pel govern de la Casa. Després va venir el Reglament definitiu, determinai per ordinacions dictades pel Col-lector General senyor Zerezo sobre aquest tema (vegeu segona part, capítol III, article 4 d'aquest treball). El document comprèn 22 articles, que traeteli amplis aspectes pel bon funcionament de la Casa. Des d ' u n principi la van governar el matrimoni Josep Monjo i la seva muller Paula, que eren el Pare i la Mare respectivament de la Casa. La institució tenia una renda de 125 lliures catalanes, que s'obtenien d'uns censáis. A més tenien la meitat deis beneficis produits pel treball que realitzaven les recollides. L'altra meitat era per elles, per atendre les seves despeses de vestir. El pressupost de l'alimentario era de nou diners diaris per cada interna. A aquesta quantitat hi quedava inclòs el cost que representava «un pequeño puchero para el Padre y la Madre». Respecte al cost de l'obra, segons eis comptes presentáis el 24 de maig de 1765, s'elevaven a la quantitat de 15.275 lliures catalanes, de les quals 1.072 foren aportades per 1' Hospital. Pel que respecta al manteniment, a part del pa de munició diaria que el Rei havia concedit a cada una, i eis tres rais diaris de l'Arquebisbe, la casa tenia una renda que provenia del producte de censáis. Com a metge cirurgià tenia el del propi Hospital, Dr. Jaume Balsells. Era el que administrava el remei de les uncions pel tractament de la sífilis. A finals del segle XVIII la Casa de Recollides, com moites altres institucions d'origen eclesiàstic, va patir seriöses pèrdues. A causa de les guerres i a les liéis desamortitzadores van anar desapareixent eis productes deis censos, que eren la primera font d'ingressos del manteniment de la Casa. L'Hospital també va patir problèmes économies. Va haver de considerar si es suprimía el subministrament de la ració de «Sopa y caldo» que es donava a les internes. El decret de 19 de setembre de 1798 establia l'alienació de béns de diverses i n s t i t u i o n s , entre les quais s'hi trobaven les cases de reclusió. Eis productes de les vendes, aixi com eis capitals deis censos d'aquestés instaurions, s'havien de dipositar a la Reial Caixa d'Amortització.


No consta que a Tarragona s'apliqués aquest decret, encara que es va intentar. Es va haver de demostrar la propietat del solar de l'Hospital com a propi de l'església, fet aquest que en moites ocasions ha estât motiu de discussici. Hi ha constància que durant ais primers anys del segle XIX es va recuperar la normalitat social i econòmica. No obstant això la Casa de Recollides seguia funcionant amb grans dificultats. Després, amb la Regència de la Reina Maria Cristina les coses van canviar totalment. Desapareix la tutel-la i control eclesiàstic. Per R.O. del 26 de març de 1834, «todos los establecimientos de beneficiencia, ya sea de fundación o Patronato Real, ya sea de corporación o persona, estaran bajo la vigilancia y protección de los subdelegados de Fomento de la provincia en que se hallen», és a dir, sota el control deis Governadors Civils. Els malalts afectats de sífilis van continuar sent tractats per l'Hospital. Ingressaven per ordre governativa. *

*

*

Aquesta és una petita historia de la Casa de Recollides de Tarragona, que es va posar en funcionament a mitjans del segle XVIII gracies, sobretot, a una aportado deis fons d'espolis i vacants, i de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, que va col-laborar amb el terreny i una aportado econòmica. Des d'un principi va disposar d'una gran sala per l'assistencia dels seus malalts. Més tard quan va desaparèixer la F u n d a d o de les Recollides, l'Hospital va ocupar tot l'edifici per atendre millor les seves necessitats. *

*

*

Sobre aquest tema, «La Casa de les Recollides i 1'ampliado de l'Hospital de Tarragona», el mateix autor va presentar una comunicad o al VII Congrès d" Historia de la Medicina Catalana, que va tenir Hoc a Tarragona l'any 1992. Josep Adserci Mcirtorell


ABREVIATURES, ARXIUS I LLIBRES CONSULTATS A.A.T. A.H.D. A.H.H. A.H.M. A.H.T.

Arxiu Arquebisbat de Tarragona. Arxiu Historie Diputació Provincial. Arxiu Historie Hospital. Arxiu Historie Municipal. Arxiu Historie Tarragona.

Hemeroteca Caixa Tarragona. Hemeroteca Municipal. Llibres consultáis segons l'ordre en qué apareixen al text Pie Faidella, Joan, «Anals inédits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona», Tarragona, 1984. Morera Llauradó, Emilio, «Tarragona antigua y moderna», Tarragona, 1884 «Renda de la Casa de Recullidas», Uibre manuscrit, 1764. Pons Gurí, Joseph, «Gran Enciclopedia Catalana», 1970. Pladevall, Antoni, «Gran Enciclopedia Catalana», 1970. Martínez Alcubilla. Marcelo, «Diccionario de la Administración Española» Madrid, 1886. Llorca, Bernardino, «Nueva visión de la Historia del Cristianismo» Barcelona, 1956. «Novilísima Recopilación de las leyes de España mandada formar por Carlos IV», Madrid, 1805. San? Capdevila, «La Seu de Tarragona», Barcelona, 1935. «Hospital, antigüedad, propiedad, construcción y varias noticias», llibre manuscrit, 1834. Sánchez Real i Miquel Parellada, «Los hospitales de Tarragona», Tarragona, Aldea Vaquero, Marín Martínez, Vives Gatell, «Diccionario de Historia Eclesiástica de España», Madrid, 1972.


Morera Llauradó, Emilio, «Tarragona Cristiana», vol. V, 1959. Adserá Martorell, José, «El Dr. Battestini y Galup i el seu entorn. Director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, 1923-1937», Tarragona, 1992. Diversos articles sobre Félix Amat a «Diario Español». Jordá Fernández, Antoni, «Església i poder a la Catalunya del segle X V I I » , Abadia de Montserrat, 1993. Galán, J., «Centenario del abastecimiento de agua de esta ciudad», Tarragona, 1899. Tost Mitjans, «Biografía del arzobispo Armañá», Vilanova i la Geltru, 1967. Nieva, José María, «Decretos del Rey Ntro. Sr. Fernando VII y de la reina su augusta esposa», Madrid, 1834. «Decretos de la Reina Isabel II dados en su nombre por su augusta madre, la Reina Gobernadora, Madrid, 1835. Cárcel Orti, Vicente, «El liberalismo en en poder (1833-1868)», «Historia de la Iglesia de España», Madrid, 1979. Colección Legislativa de España, Madrid, 1852. Regatillo, Eduardo, F.S.I. «El Concordato Español de 1953», Santander, 1961.


PRIMERA PART L'any 1713 l'exèrcit de Felip V ocupa l'Hospital. Els malalts pobres de la ciutat van marxar a un pis de lloguer. Van tornar a l'Hospital l'any 1750. La falta d'espai demanava una a m p l i a d o de l'edifici.


1- L'ENTRADA DE L'EXÈRCIT DE FELIP Y A TARRAGONA Any 1713, temps de la Guerra de Successió. A les converses d'Utrech, entre altres ternes, s'acordà que l'exèrcit de l'arxiduc Caries marxés del Principat. Per tractar aquesta qüestió es reuniren el comte Staremberg, d'Alemanya, el duc de Popoli i el Marqués de Caragrimaldi. Els anglesos foren representáis pels cavaliers Huwanton i Wascombe"». Un dels assumptes que van decidir va ser que Tarragona havia de ser la primera plaça que s'havia de rendir. Els fets es produiren de la forma següent: Durant els primers dies de juliol de 1713, les tropes de Felip V estaven a Cambrils. El jurât d'aquesta Vila escrivia al comandant de Tarragona i l'hi anunciava aquella presència militar. També deia que per al proper día 15 projectaven aconseguir la rendido de la plaça de Barcelona o la de Tarragona. Perô, «...segons las veus y noticias que corran, la Junta dels brassos militars y Real que y ha a Barcelona havia resolt defensarse, y que per consegüent se seguirá lo ser esta Plaça la primera de entregarse...»«2». Avançaren un dia 1'entrada a Tarragona. El Conseil de Tarragona, reunits expressament el dia 9 de juliol, amb I'assistència de trenta-un dels seus membres, i els cônsols senyors Melchor Corbera i Joseph Garreta, després de conèixer la noticia de la próxima arribada de l'exèrcit borbó, es plantejaren quina havia de ser la seva actuado i com ho havien de fer, «...perô se proposa si seria bé que se disposés la forma que se ha de fer una cosa de importància, perqué se observi la quietud y consuelo dels natural s y habitants de esta ciutat, y lo que se haurà de executar en cas y quant las tropas del señor Felip quint avisten a esta Plaza y antes de arrimarse a ella...»

(I ) Morera Llauradó, Emili. T A R R A G O N A CRISTIANA, tom V, Tarragona 1959, pàg. 57. (2) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1713), 11 de juliol, pàg. 22-23r.


Es nomenà una comissió per a que «...discurren lo modo y forma ab que se han de executar las sobreditas cosas proposadas... al mejor servei de Déu Ntre. Señor, conveniencia y quietud de esta Ciudad y los naturals» Dos dies més tard es tingué noticia que el marqués de Lede venia al front de les tropes. Havia de ser el comandant militar de Tarragona. S'acordà que s'anés «ahon sia» per a complimentar-lo. També es demanaren cartes de presentació per al due de Populi. Es nomenà a Pere de Montoliu i Ribas i a la persona que «dit señor li aparegui anomenar per company a fi de fer lo dit cumpliment». Es va donar compte d'aquesta resolució a l'Arquebisbe i Cabildo eclesiàstic. Tots van sortir a rebre l'exèrcit de Felip V el mateix dia 11 de juliol a la tarda. L'entrada a Tarragona fou tranquil-la. Es renuncia a qualsevol tipus de defensa, tot el contrari del que va succeir l'any següent a Barcelona. Des d'aleshores ençà s'establí, de forma més o menys permanent, una elevada població militar, el nombre de la qual variava segons eis desplaçaments que efectuaven eis regiments. Per aquest motiu es crearen una série de problèmes dérivais de la necessitai d'atendre l'allotjament dels militars. La tropa ocupà eis principáis edificis, que normalment servien d'aquarterament, tais com eis del Patriarca i el de Pilats. El mateix van fer amb el convent de pares franciscans i amb la Universität. En menor nombre s'ailotjaren a Almodin on hi havia una escola de nens, i també al «Coto» de la plaça de la Font, alberg de pobres transeünts. Eis oficiáis residien en cases particulars i les despeses anaven a càrrec de l'Ajuntament. El tema de l'allotjament dels oficiáis genera una série de problèmes que va haver de resoldre paulatinament Alexandra Carlier, que era «Director de los alojamientos para los caballeros oficiales de las Real tropa que guarnecía esta Plaza y transitaba por ella»(3). Hi havia un «libro de Alojamientos» on s'hi registraven les cases que oferien aquest servei. Moites d'aqüestes vivendes estaven exonerades per diferents motius. També existien propostes tais com que «el alojamiento solo deba sufrirlo cuando lo haya en las casas de los caballeros Regidores», etc. El cost del treball d'agençament i d'adaptació de les casernes, també estava a càrrec de la ciutat, en virtut dels productes que rebien, segons concessici d'Alfons IV el 20 de juny de 1437(4). Existeix un informe de 1748, de l'enginyer director militar Miguel Marin, que especifica eis treballs que eren necessaris en cada edifici habilitai com a caserna.'5' (3) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1743), 6 d'agost, pàg. 44r. (4) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1738), 18 d'abril, pàg. 38. (5) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1748), 13 d'agost, pàg. 101. N.A. Quan es cita la caserna de Pilats s'esmenten les diferents sales de l'edifici en les quais s'hi haurien d'efectuar obres d'agençament. Aqüestes sales eren: la quadra de «San Rodrigo», de «San Geronimo», de «San Gii», de «San Fernando», de «Santa Isabel», de «San Felipe», de «San Carlos» i de «San Luis». Aquest privilegi d'Alfons IV, de 20 de juny de 1437, donava llicència i facultava l'Ajuntament per a imposar drets al pa, vi, carn, peix i altres productes alimentaris. A.H.T., Llibre d'Actes Ajuntament (1751), pàg. 13.


El «cuerpo de Guardia de Granaderos de la Gran Guardia» va ocupar eis entresols de la casa de la Marquesa de Tamarit de la plaça de la Seu fins el 16 de setembre de 1732. El 5 de desembre de 1737, vingueren, entre altres eis batallons del Regiment de suïssos d'Aragger. Fou necessari ocupar les casernes de la Universität i de Sant Antoni« 5 '. Interessa esmentar la caserna d ' A l m o d in i la de l'Hospital de Santa Tecla. La sala d'Almodin, situada a Tactual plaça del Pallol, destinada a ensenyar als nois «los primeros ludimientos de leer, escribir y contar», també fou ocupada per l'exèrcit. La ciutat hagué de traslladar les aules a una casa 11ogada al pagès Ambrosio Pastor, al preu de 28 lliures, 8 sous anuals(7>. A l'any següent feren una permuta de l'esmentat edifici Almodin, propietat de la ciutat, amb la casa de Bonaventura Prats, situada al carrer del «forat Mico», al costat de la plaça del Rovellat. Aquest trasllat i habilitació de l'edifici costà a la ciutat prop de quatre-centes lliures. A m b aquest cost també hi quedava inclosa la vivenda del mestre®. Referent a l'Hospital, l'ocupació es produí de forma immediata l'any 1713. Es destina per a internar eis militars malalts. Es convertí en Hospital Reial. El senyors a d m i n i s t r a d o r es van trobar amb la necessitat de treure eis malalts pobres que hi estaven internats i traslladar-los a una casa que havien ilogat, propietat de les religiöses de Nostra Senyora de l'Ensenyança, a la part alta de la ciutat. El 1718, S.M. va intentar unir en un sol edifici i en una sola administrad o , eis dos hospitals, el Reial per a malalts de l'exèrcit, i el de Santa Tecla per a pobres de la ciutat. Segons es diu més endavant, no s'acceptà la proposta. Anys després, per l'aplicació d ' u n a Reial Ordre de 13 de novembre de 1748, l'any 1750, S.M. maná complir aquella proposta que uns anys abans havia fracassai i que es tractava de la unió deis dos Hospitals. Així, eis malalts pobres tornaren a casa seva, però convivint amb eis militars. Aquella situació fou molí incòmoda principalment per la manca d'espai, fet que demanava amb urgència l'ampliació de l'edifici. En conseqüéncia, a Tarragona no hi havia cap Hospital Reial propiament dit. No obstant això, l'exèrcit ocupà el de Santa Tecla i el convertí en Militar.

(6) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1737), 26 de novembre, pàg. 55. (7) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1734), 20 de febrer, pàg. 13. (8) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1735), 5 de febrer, pàg. 10.


2- NO S'ACCEPTA EL PROJECTE D'UNIÓ DELS DOS HOSPITALS, 3 DE FEBRER DE 1718 Poe temps després que l'exèreit ocupa Tarragona, el Rei Felip V proposà la unió deis dos Hospitals, el Reial, de malalts militars i el de Santa Tecla, de malalts pobres de la ciutat. La qiiestió es tractà a la sessió municipal de 3 de febrer de 1718. Es nomenà una comissió formada pels Srs. Cònsols Rafael de Torrell, Jacintho Martí i Joseph Baget. Havien de tractar aquest tema amb els canonges i amb el comissari de guerra a Tarragona, Joseph Fajardo. La comissió informa desfavorablement la proposta de Fajardo. Aleshores l'Ajuntament acordà, «que en atención a lo que se considera imposible poder cumplir el Hospital de Pobres de Santa Tecla en la manutención de los enfermos del Real Hospital, por los reparos y circumstancias contenidas en los papeles arriba expresados insertados, que no se puede admitir y se considera impracticable la unión de ambos Hospitales que se solicita por parte de Su Magestad» (9) .

3- ALEXANDRE CARLIER, MOLT YINCULAT A LA HISTORIA DE L'HOSPITAL, PROPOSA CONSTRUIR UN NOU EDIFICI PER ALS POBRES DE TARRAGONA Després de fer esment de la proposta i del fracàs de la gestió de S.M. per a la unió deis dos hospitals, f em un salt en la historia i ens traslladem a l'any 1735. Apareix la figura d'Alexandre Carlier(10>. Fou designai Administrador de l'Hospital en diverses ocasions, i, fins i tot, a vegades, per períodes més llargs deis que fixava la norma, per exemple, tres anys en Hoc d'un. L'any 1735, poc temps després de ser nomenat per primera vegada Vocal Administrador de l'Hospital, el 26 de novembre, presentà un escrit a l'Ajuntament en el qual exposava que, degut a l'ocupació de l'Hospital per l'exèreit, s'havien hagut de traslladar els malalts de la ciutat a una casa llogada a les monges de l'Ensenyan?a. Era petita per acollir tots els malalts que hi havia. Carlier demanva que es presentessin a S.M. «los dañosos perjuicios que por la atención de los soldados en el Hospital, padecen los paysanos enfermos de esta Ciudad, suplicando se mandase desocupar y restituir a la ciudad para la asistencia y curación a los pobres paysanos enfermos, o, que se le de un equivalente para que se pueda fabricar un nuevo hospital»' 11 '.

(9) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1718), 3 de febrer, pàg. 128. (Doc. a la pàg. 127-129). Veure apèndix documental núms. 1 i 2. (10) N.A. Alexandre Carlier i Roldan, Regidor per designació Reial, va prendre possessió del càrrec el 18 de setembre de 1734. (A.H.T., Llibre d'Actes (1734), pàg. 64r. (11 ) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1735), 26 de novembre, pàg. 86.


Tot va continuar igual. L'Hospital degut a la «mala cobranza de sus cortas rentas se experimentaba en estos tiempos», tenia dificultáis per pagar l'import del lloguer de la casa que ocupava. Les religiöses estaven molestes i continuament reclamaven el deute. Es va haver de recorrer, com en altres ocasions, a l'ajut de l'Ajuntament. Per altra banda l'Ajuntament devia a l'Hospital pensions retrassades corresponents a cinc censos, l'import anual de les quals era de 194 lliures i 10 sous. L'Ajuntament acordà lliurar aquesta mateixa quantitat en concepte d'almoina, amb la finalitat que aquesta quanti tat servís de pagament d ' u n a pensió a compie de les que aquesta ciutat té signades «...a fin que ello pueda subvenir su necesidad y satisfaga a las monjas los alquileres de dicha casa» (12) . Al mes següent, el dia 8 de juny, l'Ajuntament considera convenient que el Regidor Carlier, que «desde el año pasado ha tenido a su cargo la Administración del Hospital, la continue por tres años más»<13>. Eis altres regidors que es nomenaven per a altres administracions, tais com l'Hospital de pobres orfes o de pobres òrfanes, sempre era solament per a un any. Aquest nomenament de Carlier per a tres anys més, fou acordat el dia 10 de maig de 1738"4>.

4- CONFLICTE AMB EL CABILDO PEL SUBMINISTRAMENT DE CARN A L'HOSPITAL A l'any següent, el 1739, l'Hospital presenta a l'Ajuntament un nou escrit en el qual demanava un ajut per suavitzar el conflicte que tenia amb el Cabildo, referent al subministrament de carn de les seves carnisseries. Feia temps que l'Hospital no pagava. El municipi, coneixedor del deute, fou conscient «que era obligación de la Ciudad el procurar de que la asistencia para los pobres enfermos no falte en dicho Hospital». Per aquest motiu i per tal que «el Cabildo de los canónigos pudiera reembolsar una parte del crecido crédito que tenia contra el Hospital, resolvió entregar, por via de limosna, tal como habia practicado otras veces, cierta cantidad de dinero. Esta vez fueron 389 libras moneda barcelonesa, para que sirviesen en pago de pensiones de censales que la ciudad debia corresponder»' 15 ). El deute que l'Hospital tenia amb el Cabildo era de 900 lliures de carn. Uns anys després hi hagué a l'Ajuntament una llarga sessió informativa en la qual s'exposá la quantitat de carn que havien subministrat la ciutat i el Cabildo. Intervingué el Regidor Carlier. Es proposá que ambdues institucions, s'anessin alternan, un mes per altre, en el subministrament a l'Hospital" 6 ». Al cap de pocs dies el Cabildo confirma l'acord (17>. (12) (13) (14) (15) (16) (17)

A.H.T. A.H.T. A.H.T. A.H.T. A.H.T. A.H.T.

Llibre Llibre Llibre Llibre Llibre Llibre

d'Actes d'Actes d'Actes d'Actes d'Actes d'Actes

Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament

(1736), (1736), (1738). (1739), (1745), (1745),

12 de maig, pag. 19r. 8 de juny, pag. 24. 10 de maig, pag. 42r. 8 d'agost, pag. 124r. 18 de setembre, pag. 5 Ir. 7 d'octubre, pag. 57.


5- ELS M I L I T A R S O C U P E N L ' A L B E R G M U N I C I P A L D ' E L « C O T O » I O B L I G U E N L ' H O S P I T A L QUE A C U L L I ELS P O B R E S TRANSEÙNT S Q U E H I RESIDIE N La ciutat tenia, a la plaça de la Font, una casa anomenada el «Coto», destinada a acollir, durant la nit, els pobres transeiints. L'any 1739, degut a l'aglomeració de tropa i al poc espai disponible a les casernes, l'Ajuntament es va veure obligat a recórrer a d'altres edificis, entre els quals aquell alberg de pobres transeiints. La ciutat quedà sense ni un Hoc per ells, sobretot quan més ho necessitaven, com era durant el mesos de gener i febrer, de fred més rigorós. Davant d'aquesta circumstància, l'Ajuntament va resoldre que els homes es podrien recollir en una habitació de l'Hospital i, per a les dones i nens, es Ilogà una casa a Mateo Masdeu, a la plaça dels Sedassos. El lloguer per als dos mesos fou de 30 rais d'ardit, inclòs el valor de la palla que utilitzaven per dormir" 8 '.

6- LA R E I A L AUDIÈNCI A D E M A N A I N F O R M E DE L'ESTAT A C T U A L DE L ' H O S P I T A L Una Reial Provisió del Conseil de 27 de gener de 1739 ordenava que, en els llocs o viles que hi haguessin hospitals per a la curació de malalts o per a «acogimiento de hospedaje de peregrinos» s'informés de Testât actual en el quai es trobaven. El tràmit d'aquesta ordre es féu mitjançant la Reial Audiència el 16 d'abril de 1739 al Governador de Tarragona (19) . L'Ajuntament passà el document a Alexandre Carlier. A l'any segiient, el 1740, els pelegrins, amb grans dificultats, ja s'allotjaven a la casa de les monges habilitada com a hospital.

7- E L M A J O R D O M DE L ' H O S P I T A L J A Y M E VALLDEVINOS P R O P O S A L L O G A R UNA ALTRA CASA P E R TAL D'ALLOTJAR ELS PELEGRINS Es molt expressiva la carta que el Majordom de l'Hospital senyor Valldevinos dirigeix a l'Ajuntament: «...suplica que a causa de la grande estrechez del lugar se ven precisados a dormir en el Seguan, los peregrinos y otros pobres pasajeros, que ordinariamente se recogen en dicho Hospital. De donde, a más de las malas consecuencias que se pueden seguir a los enfermos, ( 18) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament ( 1739), 8 de gener, pàg. 4r. (19) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1739), 18 d'abril, pàg. 66. Sen (pàg. 235) yal


la indecencia notoria resulta mucha, así la incomodidad a los domésticos del mismo hospital, como a todos los demás que por caridad van a visitar a los enfermos». Continua la carta dient que s'ofereix l'oportunitat de poder Hogar una petita casa, immediata a 1'Hospital, que pal-liaria, en part, aqüestes necessitats. Aquesta també era propietat de les monges de l'Ensenyanga. Degut a la precarietat económica del Centre es suplicava a l'Ajuntament que llogués l'esmentada casa i que la destinés a l'esmentat fi. Així es va fer. La Corporació Municipal en sessió de 25 d'octubre de 1740, a la vista de l'informe del Majordom, «atendiendo a la justa pretensión, y no haver lugar en donde se puedan recoger los pasajeros y peregrinos, ha resuelto y acordado que se alquile la mencionada casita, y, que éste de quenta de la Ciudad para el fin referido»' ). Es va fixar el lloguer peí preu de nou lliures cada any >. Per aquells mateixos dies, el 20 d'octubre, es torna a concedir a 1'Hospital 194 lliures i 10 sous, quantitat corresponent a la pensió d'una anualitat deis censals . A l'any segiient, l'l dejuliol de 1741, es lliurá, altra vegada, la mateixa quantitat i peí mateix concepte . 20

(21

<22)

(23)

8- JOSEPH DE CLAVER PREN POSSESSIO DEL CÀRREC DE REGIDOR DE DESIGNACIÓ REIAL El 14 d'octubre de 1741 prengué possessio del càrrec de Regidor Perpetu el doctor en ambdós drets senyor Joseph Claver. Ocupa la vacant produi'da per l'óbit de Rafael Torrell . Després de més de 30 anys de Regidor, eis marmessors testamentaris van utilitzar eis fons hereditaris per a fundar i construir la casa de Convalescència de l'Hospital. (24)

9- ES DEMANA QUE L'HOSPITAL ACCEPTI ELS SOLDATS MALALTS DEL COS DE GUÀRDIES VVALONS. 23 DE SETEMBRE DE 1748 El Regidor Alexandre Carlier, a la sessio municipal de 26 de setembre de 1748, exposà una carta que havia rebut de l'Intendent General de FExèrcit dirigida a l'Administracio de THospital, en la quai es demanava que, igualment com en les altres ciutats de Catalunya, fossin admesos a THospital els soldats malalts del cos de Guàrdies Walons. Les despeses es pagarien mensulamenf '. 25

(20) (21) (22) (23) (24) (25)

A.H.T. A.H.T. A.H.T. A.H.T. A.H.T. A.H.T.

Llibre d'Actes Ajuntament Llibre d'Actes Ajuntament Llibre d'Actes Ajuntament Llibre d'Actes Ajuntament Llibre d'Actes Ajuntament Llibre d'Actes Ajuntament

(1740), 25 d'octubre, pàg. 98. (1740), 7 de novembre, pàg. 102. (1740), 20 d'octubre, pàg. 92. (1741), 1 dejuliol, pàg. 71r. (1741), 14 d'octubre, pàg. 104r. (1748), 26 de setembre, pàg. 71


Davant la importancia del tema, l'Ajuntamen t acordà consultar amb el Cabildo eclesiàstic. El text de la carta de l'Intendent General senyor Joseph Contamina está reproduit a l'apèndix documental núm. 3<26). Els a d m i n i s t r a d o r de 1'Hospital, el Regidor Alexandre Carlier i el Canonge Isidre Deulofeu manifestaren «la estrechez, miseria y atrasos en que se halla el Hospital». A m b aquest propôsit es presenta una relació d'ingressos i despeses que donaven un déficit de 18.958 lliures. Aquests documents están reproduits a l'apèndix documental núm. 4<27>. Al cap de pocs dies el Marqués de l'Ensenada publicava una Reial Ordre de data 13 de novembre del mateix any 1748, que obligava, amb carácter general, a qué els malalts de les tropes entressin i es curessin ais hospitals deis pobles ais quais estaven destinats o en els més immédiats. En aquells moments el Govern era conscient del mal estât en qué es trobaven alguns hospitals de caritat. S'arribà a decretar que el personal deis hospitals reials els hi prestessin ajuda. Per altra part els propis hospitals de l'exércit no eren prous ni suficients per atendre les seves necessitats. Així va passar també amb 1"Hospital General de Madrid. Per R.O. de 24 de desembre de 1748, S.M. resolgué que «los individuos de los Hospitales de mis Reales Exercitos vengan luego los necesarios para establecerse y cuidar por ahora del referido Hospital». Després l'ordre es va extendre a una série de consideracions per atendre les despeses de personal, manteniment i medicaments, fins i tôt plantejà la possibilitat de construir un edifíci/ 2 8 '

10- REIAL ORDRE DEL MARQUÉS DE L'ENSENADA, 13 DE NOVEMBRE DE 1748 El Governador de Tarragona Melchor de Abarca, envià una carta de l'Intendent del Principat dirigida ais administradors de l'Hospital. Aquesta carta reproduïa la R.O. del Marqués de l'Ensenada, de 13 de novembre de 1748, la qual, amb carácter general, disposava l'obligatorietat d'ingressar els malalts militars ais hospitals civils deis llocs on residien. A la sessió del 22 de novembre, el Regidor Alexandre Carlier, com a Administrador de l'Hospital, donà a conèixer a l'Ajuntament la carta rebuda de l'Intendent. L'escrit deia el segiient:

(26) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1748), 26 de setembre, pàg. 71. Sen(59)yal, pàg. 121. Veure apèndix documental núm. 3 (27) A.H.T. Ibidem, Sen(59)yal, pàg. 122. Veure apèndix documental núm. 4. (28) «Gazeta de Madrid», 1748, 31 de desembre, pàg. 423.


«El Rey quiere que los enfermos de las tropas entren y se curen en los Hospitales de los pueblos de sus destinos, o más inmediatos, pagándose a precio justo y mediante correspondiente justificación, de cuenta de la Real Hacienda, las jornadas que hubiesen causado cada uno, al fin de cada mes, y de orden de S.M. lo prevengo a V.S. para que disponga el cumplimiento de esta Real determinación.» I continuava l'exposició de l'Intendent: «En cuya atención prevengo y encargo a V.S. se sirva de advertir a los Administradores del Hospital de Pobres de esta Ciudad, y de las Villas de Reus, Valls y demás que V.S. tenga por oportuno, la inserta Real determinación para su cumplimiento, con la seguridad de que el importe de las jornadas que motivasen los militares, que entren a curarse en los referidos Hospitales, se las pagará mensualmente por esta Tesorería, el justo precio, que por punto general se ha de acordar, y que se comunicarán las convenientes reglas, para la buena asistencia de los enfermos. Lo que participo a V.E. para que en su inteligencia, disponga lo conducente al cumplimiento, que sobre va insertada» (29) . Els administradors de FHospital manifestaren a l'Intendent que en donarien compte ais seus respectius cabildos, eclesiástic i secular. En conseqíiéncia l'Ajuntament acordá que el Regidor i Vocal Administrador de 1'Hospital, Alexandre Carlier, dialogués amb el Canonge Isidre Deulofeu «para que con la mayor unión, los dos dichos Cabildos, se discurre el mejor modo de dar el debido cumplimiento a la resolución de S.M., teniendo presente quantas circunstancias sean necesarias al mayor desempeño y representaciones que para el buen éxito devan hacerse»*30». El Canonge Deulofeu s'incliná a qué el Síndic del Cabildo Sr. Joan Ribas compareixés davant el senyor Intendent, juntament amb un cavaller Regidor comissionat per l'Ajuntament. S'havia d'exposar clarament els pocs Hits que hi havien, l'escassesa d'utensilis, les poques rendes. El M a j o r d o m deia que es deixava de cobrar més de la meitat del valiment de propis, el deute del qual passava de 4.400 lliures. Afegia que s'hauria d'augmentar el servei i que s'hauria de pagar a compte de la Reial Hisenda. Aquest servei constaria de: controlador, comissari d'entrades, metge, cirurgiá, capellá i ajudant de cirurgiá. (29) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1748), 22 de novembre, pag. 90, Sen(77)yal. N. A.- A Zenon de Somdevilla i Bengoechea (1702-1781), natural d'un poblé de la Rioja, Caries VII de Nápols l'hi atorgá el títol de Marqués de l'Ensenada, per la seva col-laborado en la conquesta de Napols. Felip V l'hi confia les Secretarles d'Estat d'Hisenda, de Guerra, de Marina i d'Indies. Després de 1746, amb Ferran VI, continua en la política de l'Estat. Entre moltes altres activitats va promoure la modernització de la Marina. Va afavorir la cultura i I - lustrada. Intervingué en la c r e a d o del primer Col legi de cirurgiá de Cadis (1748). Defensa la superioritat de la Monarquía sobre l'Església. Intervingué en la n e g o c i a d o directa del Concordat de 1753, molt favorable per a la monarquía espanyola. Després de moltes intrigues i denuncies fou apartat de la política i acusat, l'any 1766, de ser, juntament amb els jesu'ftes, un deis principáis instigadors del Motí de Squillacer, i fou exiliat a Medina del Campo, on va morir l'any 1781. (30) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament, Ibidem, pag. 90r.


L'Ajuntament va comissionar novament el mateix Regidor Alexandre Carlier, per tal que, coin més aviat millor, compareixés, a Barcelona, davant l'Intendent, acompanyat de l'expressat Sfndic del Cabildo. Les despeses del viatge i altres, havien d'anar a càrrec de la renda de l'Hospital, a raó d'una dieta de tres pesos antics per dia. L'Ajuntament després de reconèixer que es devien a l'Hospital unes fortes quantitats corresponents a pensions endarrerides, acordà anticipar la quantitat que fos necessària «con la precisa circunstancia de ser descontada y en cuenta de pensiones vencidas, quando lleguen a pagarse»' 31 '. Al mes següent, el 23 de gener de 1749, el Regidor Alexandre Carlier va informar de la seva gestió<32>. Diu que l'Intendent «se excusó en admitir las representaciones de palabra y en escritos, expresando hallarse limitado de facultades, para poder, por si providenciar». De tornada, davant la resposta de l'Intendent, Carlier sol-licità a l'Administrador eclesiàstic quines providencies i resolucions s'havien de prendre en el cas que fossin admesos tots els malalts militars i els pobres que acudissin a l'Hospital per ser atesos. Després de dues setmanes el Vocal eclesiàstic respongué que «el muy litre. Cabildo su Principal no se quiere mezclar en más representaciones ni diligencias». Davant aquesta postura, l'Ajuntament, després de reflexionar sobre els inconvénients que hi hauria si acudissin a l'Hospital més militars malalts que Hits disponibles, va resoldre enviar un atent recurs al Marqués de 1'Ensenada perqué aquest el lliurés a S. M. el Rei per tal que dictés una resolució. En aquest escrit l'Ajuntament feia referencia a la visita efectuada a l'Intendent del Principat i reproduïa els documents efectuáis a l'efecte i demanava que fossin ateses aqüestes représentations133). Aquests documents, tots molt importants, eren l'escrit elaborai pels dos administradors i una relació de l'estat economie de l'Hospital' 34 '. L'Intendent, després de rebre el recurs de l'Ajuntament de Tarragona, el traslladà al ministre Marqués de l'Ensenada. Sembla que es va permette d'indicai" a la Cort que davant deis inconvénients exposats pels tarragonins, l'exèrcit restablís el seu propi Hospital militar, independent del civil. Madrid va dir que no. Aixi ho manifestava el 4 d'abril de 1750 l'esmentat Ministre a l'Intendent Contamina. Li deia que es complimentés la R.O. de 13 de novembre de 1748.

(31) (32) (33) (34)

A.H.T. Llibre d'Acte s Ajuntament, (1748), 5 de desembre, pàg. 91. A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament, (1749), 23 de gener, pàg. 9. N. A. Veure apèndix documental nûm. 5. N. A. Veure apèndix documental nûms. 6 i 7.


11- A L'ABRIL DE 1750 L'HOSPITAL RECUPERA L'EDIFICI DE LA RAMBLA VELLA, PERÒ S'EXIGEIX QUE TAMBÉ HI SIGUIN ASSISTITS ELS MALALTS MILITARS L'Ajuntament, en sessió de 25 d'abril de 1750, es reuneix per tractar aquest assumpte de máxima importancia i trascendencia per a 1'Hospital. Diu l'acta: «Se ha hecho presente una carta del señor Intendente, de fecha veinte y dos de este mes, en la que de orden de S.M. previene se de curación a los soldados enfermos de la tropa en el Hospital de pobres, valiéndose del militar, si lo tuviera por conveniente. En vista de lo qual acordó su Señoria que se responda al señor Intendente que la ciudad está prompta a obedecer las órdenes de Su Magestad, y que se esmerara gustosa en la curación de los enfermos, así en lo temporal como en lo espiritual. I por quanto es muy justo que la citada Real Orden se ponga en execución, assí por lo que toca a la Ciudad, como por parte del Muy Iltre. Cabildo, cuyos Iltres. Administradores se hallan no menos con igual Orden de Su Magestad, como lo hace presente el Caballero Ramón Folch, Administrador por parte de la Ciudad, por haberselo noticiado los mismos Administradores de dicho Muy Iltre. Cabildo, con la prevención de que el Iltre. Ayuntamiento, nombrase los Caballeros Regidores que bien le pareciese, para juntarse con los Iltres. señores canónigos nombrados por parte del Muy Iltre. Cabildo, a fin de que tanto unos como otros, con los Administradores de ambos comunes del dicho Pió Hospital de Pobres de Santa Tecla de esta Ciudad, formen una Junta a fin de establecer un método proporcionado para poner en práctica la orden de Su Magestad. Resolvió assí bien Su Señoria nombrar como nombra a los Caballeros Regidores D. Alexandro Carlier, D. Joseph de Claver, para que junto con el caballero Regidor Folch, Administrador del mismo Hospital concurra a las Juntas y en ellas aquerden y establezcan los métodos y reglas que les pareciere convenientes, para cuyo fin les da Su Señoria todo el poder que en semejantes casos se requiere»<35). Amb aixó es tanca un capítol de la historia de l'Hospital. Els malalts pobres van deixar aquella petita vivenda que l'Hospital havia llogat a les monges de l'Ensenyanga, recuperant així la propia residencia i per tant la Fundació també recobrava l'edifici. Pero aquesta vegada no estaven sois sinó convivint amb els militars. Les dificultáis eren constants, hi havia malestar per ambdues parts i sobretot incomoditat per atendre degudament l'hospitalitat deis pobres malalts i deis pobres transeünts i pelegrins. Aqüestes dificultáis motivaren que molt aviat es busqués una solució. Aquesta fou l'ampliació de l'edifici, aprofitant el producte d'espolis i vacants, tal com després es veurá(36).

(35) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1750), 25 d'abril, pàg. 23. Sen(16)yal. Veure apèndix documental num. 8. (36) N.A. Vegeu la segona part d'aquest text, que parla de la Casa de Recollides, capitals II i III.


SEGONA PART La Casa de Recollides i l'Hospital de Santa Tecla. Notes sobre espolis i vacants de l'esglĂŠsia de Tarragona.


CAPÍTOL I ANTECEDENTS DE L'ACOLLIMENT DE «DONES DE MAL VIURE» AL CASTELL DE LA SELVA El 1764 del castell de la Selva van portar a Tarragona les «dones de mal viure» que allí estaven acollides. Es per això que es va construir a Tarragona un edifici que tingués aquesta facultat d'acolliment i al mateix temps que servis per ampliar l'Hospital. Fem primer una mica d'història del castell de la Selva. És un dels edificis construits abans del segle XIII. Segons Pié Faidella no es pot fixar la data exacta. Les lluernes de l'edifici, almenys, es poden datar al segle XII puix que ja existien durant la dominado dels àrabs, i els pobladors de la Selva van trobar muralles a la vila, encara que una bona part de les quais estaven enrunades. Això fa suposar que també existia el castell. La Selva era una vila de gran prestigi i influència a l'època medieval. A la Comuna de Tarragona hi ocupà un Hoc destacat. Des de molt antic disposava de tres serveis d'interès public. Un d'ells «la casa dels malalts» l'altre «l'hospital per atendre els pelegrins» i el tercer una casa d'acollida de les «donas publiques». A l'obra de Pié Faidella« » hi ha anotacions del segle XIII que diuen que es va construir una casa fora vila per atendre els malalts pobres, la «domus infirmorum»< >. Enfront se'n va edificar una altra per a «auxili deis pobres pelegrins», que en deien l'Hospital' ). Es va fundar el 1298. Finalment fem 37

38

39

(37) Pie Faldella, Joan. «ANALS INÉDITS DE LA VILA DE LA SELVA DEL CAMP DE TARRAGONA». Rééditât per l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Tarragona 1984. Emili Morera i Eufemia Fort, trabaren en aquesta extensa obra una bona font d'informació per ais seus treballs d'història. (38) Pie Faidella, Joan. «ANALS INÉDITS...». Ibidem, pàg. 249-250. (39) En tota l'Edat Mitjana fins i tot en la nostra època moderna els hospitals tenien aquesta doble funció, atendre els pobres malalts i allotjar els pobres pelegrins. Tot era hospitalitat. Es intéressant aquesta noticia de la Selva perqué descriu dues cases diferents quan el més freqüent és que en a l t e s pobles i ciutats els malalts i els pobres pelegrins o transeünts habitessin el mateix edifici.



esment de l'«hostal para acullir las donas publiques, dit lo bordell»' 40 '. No creiem que fos una casa de prostitució tal com avui dia s'entén un bordell. Segons Mossèn Pié, el mes d'agost de 1373, els jurats de la Selva van fer un contracte amb el matrimoni Domingo de Almaratzi i la seva dona Maria per acollir a casa seva «totes les dones publiques que de nit, en lo lloch de la Selva, vandran a jaure, a menjar, e a beure, si menjar, beure i jaure volran... que agen per lo jaure de las ditas dones, per cascuna persona per cada nit, per Hit tres diners... no aculen no gosen aculir ningún alconot ne nengun home qui ab les dites fembres vajen ni fassen companyia de nit...»(41>. Pel que fa a la reclusió d'aquestes dones, no consta que intervingués la justicia, tal com va succeir anys després. Sembla que més aviat era un hospedatge contrôlât per aillar-les de la resta de p o b l a d o . Els jurats de la Selva es feien càrrec del seu manteniment.< 42) Més tard les trobem al Castell de la Selva, però no sabem quan aquesta fortalesa va començar a recloure les esmentades «dones de mal viura». Sembla que l'edifici és molt antic. Segons Mossèn Pié va ser construit pels àrabs abans del segle XIII, «puix que si els pobladors de la Selva del segle XII, varen trovar ja muralles a la Vila, es pot suposar que també existia lo castell».«43) Després es va procedir a la seva reconstrucció i acondicionament per poder allotjar el senyor Barò, que era el Paborde de l'església tarragonina, i d'una forma més permanent, el seu Procurador General. Això es va produir tot seguit que fou dictada per l'Arquebisbe Hug de Cervello la carta de repob l a d o de la vila (any 1165). (44) A propòsit d'això podem dir que el primer Paborde fou Raymondo de Bayes (1169-1193).<45> Diu Morera, «la dignidad de Paborde f u e tan notoria que pronto eclipsó la del Prior, verdadero presidente del Cabildo Eclesiástico. Llegó a tener tanto poder y prerrogativas, que de hecho y luego de derecho, se le consideró la primera silla postpontificalem». (46) Fins aleshores els senyors pabordes, com a barons que eren de la vila, en representado del senyor Arquebisbe, havien residit al castell durant algunes temporades l'any.

(40) Pie Faidella, Joan. «ANALS INÉDITS...», ibidem, pàg. 267. (41 ) Pie Faidella. Joan. «ANALS INEDITS...», ibidem, pàg. 268. Veure apèndix documentât nûm. 9. (42) En una nota molt posterior, desembre de 1579, hi ha una referència que diu que fou presentada al Conseil una proposiciô que deia que «fos Ilensada de la Vila una dona pûblica nomenada Catarina, per causa que vivia fora de la casa pûblica i que alguns lii estaven amancebats». Pie Faidella «ANALS INEDITS...», ibidem, pàg. 117. (43) PÏe Faidella. «ANALS INÉDITS...», ibidem, pàg. 117. (44) «Al Arquebisbe, després de que fou abolida la dignitat de Paborde de Tarragona, els habitants de la Selva el reconeixian como Senyor Barô, prestanli lo sagrament de liomenatge i fidelitat como havian fet abans ab los Pabordes». Pie Faidella. «ANALS INÉDITS...» ibidem, pàg. 271. (45) Morera Llauradô, Emili. «TARRAGON A A N T I G A 1 M O D E R N A » . Tarragona 1894, pàg. 133. (46) Morera, E„ ibidem, pàg. 109.




L'ultim senyor paborde va ser Guillermo Gramatge, natural del Vendrell, que va morir el 1410. (47) Tenim constància que al castell hi havia un espai destinât a preso, perô no sabem quan hi van traslladar i recloure les dones de «mal viura» que des del segle XIV residien en una casa particular. Tenim alguna noticia de l'ajud a que donaven els arquebisbes per al manteniment de «les recullides». Aixi, per exemple, el Prélat Manuel Samaniego i Jaca (1722-1728) havia consignât uns censals per a la manutenciô d'aquelles recluses que estaven al castell de la Selva, perô amb la condicio que si en dit castell ja no s'hi posessin altres dones l'esmentada renda s'hauria de lliurar a les monges de l'Ensenyança de Tarragona. Aixi va ser. Quan j a estava instal-lada la Casa de Recollides a Tarragona i no hi havia cap dona al castell de la Selva, per ordre del senyor CoHector General d'Espolis i Vacants, es va lliurar la referida renda a les monges de l'Ensenyança. ( 4 8 )

(47) «Foli donat el nombrement de Paborde a un deis canonges de la Seu de Tarragona. Representaba al Arquebisbe en la jurisdicció civil y criminal que tenia sobre els habitants de llurs Castells y termes. Nombraba un Procurador General per arreplegar los delmes y rendas de la Senyoria per modo de arrendataris. Nombraba també lo Batlle en las vilas y llochs perteneixents a la mateixa Senyoria, y donaba sos Castells en comanda. Aixís, els habitants de la Selva se tingueran per vasalls del Paborde de Tarragona, fins a la supresió d'aqueixa dignitat per lo antipapa Benet XII, Pera de Luna, en 1411, tornant alavores a prestar vassallatge al señor Arquebisbe de Tarragona, com a Senyor i Baro d'aquella Vila, fins l'any 1823». Pie Faidella, «ANALS INÈDITS...» ibidem, pàg. 41. En relació al castell de la Selva hem de dir que en el segle XVI es va reduir en part per la construcció de la nova església parroquial de Sant Andreu (1582-1640). El contraete entre Pere Blay i la Vila es va signar l' I d'agost de 1582. Pie Faidella, «ANALS INÈDITS...», ibidem, pàg. 517. Abans, en aquest Hoc, j a Ili havia una església velia, i «consta com a cosa certa, q u e j a existia ais darrers anys de la centuria dotzena». Pie Faidella, «ANALS INÈDITS...» ibidem, pàg. 482. (48) A.D.P., Llibre manuscrit, «Renda de la Casa de Recullidas, 1764», pàg. 125-r, doc. data 26 setembre 1779.


CAPÍTOL II LA CASA DE RECOLLIDES DE TARRAGONA. EL REIAL PATRIMONI APLICA EL PRODUCTE D'ESPOLIS I VACANTS Per comprendre millor el contingut d'aquest treball creiem necessària una explicació per donar a conèixer alguns dels antics impostos, drets i contributions dels quals gaudia aleshores l'Església.

1- ANTICS IMPOSTOS, DRETS I CONTRIBUCIONS Al segle XVIII continuaven vigents una sèrie d'antics impostos i contributions atorgades per l'Església als Reis Catòlics. Solament ens referirem al dret de l'Excusât, Croada, Subsidi, Delmes, Espolis i Vacants. El «Dret de l'Excusât», concedit pel Papa el 1569. Consistia en la percepció de l'import del delme de la casa que pagava més per cada parròquia. Va tenir forta oposició per part de la Generalitat de Catalunya.(49) La «Bufila de la Croada» , inicialment era la concessió d'una sèrie d'indulgències i dispenses a aquells que contribuïssin a les despeses de les expéditions militars contra els musulmans. En un principi era administrada pels bisbes amb interferències dels funcionaris reials. El 1534 fou nomenat pel Rei un «Comisario General de la Cruzada». En el Concordat de 1851 es conservaven les facultats corresponents a aquest Comissari General de la Croada (art. nûm. 11), i després entre els fons per atendre la dotació del culte i clero es comptava amb les almoines de la (49) Pladevall, Anioni. «GRAN ENCICLOPÉDIA CATALANA», Barcelona 1980, tom num. 7, pàg.


Santa Croada (art. ìiurn. 38, apartat 2n.), fins al 1966 que fou suprimit per F Estât/ 50 ' El «Subsidi de quarta», consistia en la quarta part de les rendes o fruits eclesiàstics d'un any, concedits pels papes als reis, per contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges i infidels. Fou creai per Butlla papal de 1523. El 1560 fou substituït pel «subsidi de galeras» o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al Rei, de 420.000 ducats per a contribuir i armar 50 galeres o esquadra del clericat d'Espanya, que havia de portar les insignies eclesiàstiques. Aquest subsidi es recollia per quinquennis i perdura fins a principis del segle XIX' 5 Els «Delmes» era l'imposi del deu per cent sobre els productes de la terra, destinât a assegurar el manteniment del clericat i dels edificis religiosos. Des de finals del segle XVIII els delmes foren manipulais com un recurs davant les situacions dificils de les finances publiques. L'amortització dels vais reials, la guerra del Rosselló, el conflicte amb Anglaterra i contra Napoleó. Aquest impost no encaixava amb l'esperii lliberal del segle XIX. Les Corts del trienni constitucional (1820-1823) reduìren els delmes a la meitat. L'any 1837 foren déclarais propietat de l'Estat. El 31 d'agost de 1841 anul-laren de fet tots els delmes que foren substituïts per la contribució de culte i clero/ 52 ' Els «espolis» es refereix al producte dels bens personals que posseïa el Bisbe en el moment de la seva mort. Les «vacants» eren els fruits i rendes que corresponien i es recaptaven durant el periode que estava vacant la Mitra. De tot això en tenia dret des de molt antic la Cambra Apostòlica i la Nunciatura. Consta en el Concordat célébrât amb la Santa Seu el 1753 que es concedeix aquest dret al Rei i que els fruits han de ser administrais sota la seva rei al protecció. En principi es destinaven a obres pies. Després van ser utilitzats per cobrir les necessitats de l'Estat, tais com obres publiques, els fons d'Amortització, els fons de pensions per als pares exclaustrats. Pel Concordat de 1851 va èsser abolit aquest dret d'«espoli i vacant».

2- C O N C O R D A T A M B LA SANTA SEU, 11 G E N E R 1753. ES VA TRACTA R LA Q Ü E S T I Ó D ' E S P O L I S I F R U I T S DE LES E S G L É S I E S VACANTS A mitjans del segle XVIII es van signar dos concordats amb la Santa Seu. Entre altres assumptes es va tractar la qüestió d'«espolis i vacants». El primer d'aquests convenís, subscrit entre el Papa Climent XII i el Rei (50) Pons Guri, Joseph, Max Cahner. «G.E.C.», lom 5, pàg. 761. (51) Pladevall, Anioni. «G.E.C.», ibidem, tom 14, pàg. 15. (52) «G.E.C.», ibidem, tom 6, pàg. 109.


Felip V l'any 1737, parla sobre espolis i del nomenament deis seus col-lectors. Diu que s'observará el costum. En relació ais fruits de les esglésies vacants indica que s'assignarà la tercera part per al servei de les esglésies pobres. (53) En el text d'aquest Concordat no queda prou clara l'antiga controvèrsia del prêtés Reial Patronat Universal. Tôt havia quedat indécis. Després, en el régnât de Ferran VI, van anar augmentant les pretensions de la corona en assumptes eclesiàstics. Aixi, a l'immédiat Concordat d ' i l de gener de 1753, «...significa el mayor triunfo del regalismo. Benedicto XIV le hizo las más ámplias concesiones»' 541 . El pare Llorca afegeix, «ante el avance del regalismo, el Papa fue generalmente debil». (55) El Papa deroga, anul-la i deixa sense cap efecte, totes les constitucions apostoliques precedents i totes les concordies que hi havia sobre espolis i sobre productes de les esglésies vacants.*56 '

(53) Martínez Alcubilla, Marcelo. «DICCIONARIO DE LA A D M I N I S T R A C I Ó N ESPAÑOLA», tom II, Madrid 1886, pàg. 780. En el Palau Apostòlic del Quirinal a 26 setembre 1737, Cardenal Firrao i Cardenal Aquaviva. Ratificat per Felip V el 18 d'octubre de 1737. i pel Papa Climent XII el 12 de novembre segíient. N.A. Diu el pare Regatillo que la participado de la Santa Seu en la renda deis prélats era molt important. Per exemple, les annates o anualitats eren el pagament deis fruits i rendes integres que produ'ía el benefici durant el primer any després de la seva provisió. Els espolis i les rendes de les vacants quedaven reservades a la Santa Seu. Diu el pare Regatillo que els espolis o despulles eren les rendes o fruits superflus, o els bens adquirirts ainb aquests fruits que quedaven a la mort del bénéficiât. Les vacants eren els fruits que produíen mentre estaven vacants. En relació a les rendes de la vacant en aquella època, hi ha una referència sobre l'Arquebisbe de Tarragona. Es la segíient: El matrimoni de Felip V amb Isabel de Farnesio, gestionat per l'abat Alberoni, produí un canvi politic amb la Santa Seu. El 17 de juny de 1717 se signà el Concordat que no es porta mai a terme. Aquest document dit d'«El Escorial» no va ser mai ratificat pel Rei. Després el Concordat de 1737 fou incompleti. Fou una p r e p a r a d o per al Concordat de 1753. (Regatillo, Eduardo, F.S.I., «El Concordato Español de 1953», Santander, 1961, pàg. 102). N.A. A més, en aquest document, a l'article XXVI consta que el Papa senta el principi de mostrar-se propens «a conceder todo aquello que pudiese ser concedido» deixant salvada la immunitat i llibertat eclesiástica i l'autoritat i jurisdicció de la Cadira Apostòlica. En aquesta línia, entre altres, el Papa accedí a qué els béns que els eclesiàstics haguessin adquirit des del principi o que adquirissin en endavant amb qualsevol títol, estaven subjectes a aquells mateixos carrees ais quals hi estaven els béns deis llecs. També es confinila que «para mantener la quietud, tranquilidad pública e impedir que, con la esperanza de asilo se cometan algunos más graves delitos, dará Su Santidad en cartas circulares a los obispos, las órdenes necesarias para establecer que la inmunidad local no afecte en adelante a los salteadores o asesinos de caminos». A propòsit d'això hem de fer notar que el «derecho de asilo» fou admès en el nostre país després de la mort de Recaredo. S ' h a dit que mitjançant aquest dret «la religion echa en velo sobre el que delinque». Salva d'una mort real a molts innocents i proporciona un judici real a molts culpables. Per altra part el Papa obtingué del Rei el permis per tal que la Nunciatura i els seus ministres «se reintegren, sin alguna disminución, en los honores, facultades, jurisdicciones y prerrogativas que gozaron en el pasado». (54) Llorca, Bernardino. «NUEVA VISIÓN DE LA HISTORIA DEL CRISTIANISMO», tom I. editorial Labor, 1956, pàg. 145. (55) Llorca, «NUEVA VISIÓN...», ibidem, pàg. 137. (56) Concordat de 1753. Martínez Alcubilla. «G.E.C.», ibidem, pàg. 784. Fou comunicat per Reial Cédula de Ferran VI, de 31 de gener de 1753. Apéndix documental núm. 10.


En aquest mateix document hi consta que s'estipulà un acord que ha estât motiu fins als temps actuals, de fortes controvèrsies politiques i eclesiàstiques. En la linia del Reial Patronat Universal, el Rei es reservava el dret de nomenar i presentar en totes les esglésies metropolitanes, catedrals, col-legiates, etc., a les dignitats majors. Aquesta cessió i subrogació deis referits drets no implicava tenir cap jurisdicció de tipus eclesiàstic. Es mantenía il-lesa l'autoritat ordinària deis bisbes. (57) Respecte al Patronat i a altres drets concedits al Rei, es considera que seria greu la minva que es produiria a l'erari pontifici per la carencia des d'aleshores deis productes que s'obtenien amb les expedicions de títols i anates. A tal efecte el monarca s'obligava a fer consigna a Roma, corn a c o m p e n s a d o i per una sola vegada, i a disposició del Papa, un capital de 310.000 escuts romans, que a raó d'un 3% produiria anualment 9.300 escuts de la mateixa moneda, amb la qual es regularía el producte de tots els drets esmentats. Un altre acord fou l'abolició de l'ús de les pensions i exaccions de cèdules bancàries. El producte que s'obtenia abans servia en la seva major part per a la millora deis salaris i gratificacions dels ministres que prestaven el seu treball a la Santa Seu. Així, per a aliviar en part l'erari pontifici de les despeses a les quais estava obligat per al manteniment dels esmentats ministres, el Rei s'obligà a lliurar a Roma la quantitat de 600.000 escuts romans, que al 3% produirien anualment 18.000 escuts, amb la quai cosa quedava extingit per sempre l'ús de la imposició de pensions i l'exacció de cèdules bancàries.* 58 ' En aquest Concordat també hi figurava el tema de l'ús, exercici i dependència del dret d'espolis i fruits d'esglésies vacants. (59) Ja hem dit que en virtut d'aquest document el Papa «deroga, anula y deja sin efecto alguno todas las precedentes constituciones apostólicas, y todas las concordias y convenciones que se habian hecho. Aplica desde el dia de la ratificación de este Concordato, todos los espolios y frutos de las iglesias vacantes, a los usos pios que prescriben los sagrados cánones». «El Papa promete que no concederá por ningún motivo a persona alguna eclesiástica, la facultad de testar los frutos y espolios de sus iglesias obispales, aún para usos propios».

(57) Concordat amb la Santa Seu 1753, art. 5é i 7é. (58) Concordat., ibidem, art. 8é. (59) Figura com Llei I, títol XIII, llibre II. en la «Novilísima Recopilación», Madrid 1805, pág. 321. Aquesta obra, la «Novilísima Recopilación de las leyes de España, mandada hacer por la Magestad del señor D. Carlos IV, que felizmente reyna, dividía en XII libros, en que se reforma la Recopilación que de orden del señor D. Felipe II se publicó el año 1567, reimpresa últimamente en el de 1775; y se incorporan las pragmáticas, cédulas, decretos, órdenes y resoluciones Reales, y otras providencias no recopiladas y expedidas hasta el de 1804, Lleva por cabeza el Real decreto de 2 de junio, inserto en la Real Cédula de 15 julio del año próximo pasado, en que S.M. vino en aprobar esta obra, y en mandar se publicase, distribuyendo exempleres a todos sus Consejos, Chancillerias, Audiencias y demás Tribunales superiores, Juntas y Juzgados de Apelación, y a los pueblos, cuyos jueces tengan jurisdicción y conocimiento en primera instancia, para que se arreglen en el gobierno de ellos, y administración de justicia a las leyes contenidas en este nuevo Código». Gazeta de Madrid, 1806, pag. 683.


«El Papa concede al Rey y a sus sucesores, el elegir a los colectores, pero con tal que sean personas eclesiásticas con todas las facultades oportunas y necesarias, para que bajo la Real Protección sean fielmente administrados y fielmente empleados por ellos, los sobredichos efectos en los expresados usos». En conseqiiéncia, «El Rey, en obsequio a la Santa Sede, se obliga a depositar en Roma, por una sola vez, a disposición del Papa, una cantidad de 233.333 escudos romanos, que impuestos al 5% produce anualmente 7.000 escudos de la propia moneda. También acuerda se señalen en Madrid, en disposición de Su Santidad, sobre el producto de la Cruzada, 5.000 escudos anuales para la manutención y subsistencia de los Nuncios Apostólicos, y todo esto, en consideración de la compensación del producto que pierde el erario pontificio en la referida excisión de los espolios y frutos de las iglesias vacantes, y de la obligación de no conceder en adelante facultades de testar». Signaren el present Concordat al Palau Apostólic del Quirinal el dia 11 de gener de 1753, el senyor Cardenal Valenti, i Manuel Ventura Figuerola pella part espanyola. Fou ratificat peí Rei Ferran VI el 31 de gener del mateix any, i per Sa Santedat Benet XIV el dia 20 de febrer. 3- R E G L A M E N T DE C A R A C T E R G E N E R A L P E R A LA C O L LECTA I D I S T R I B U C I Ó DEL P R O D U C T E D ' E S P O L I S I VACANTS Els espolis es referien ais béns personáis del Prelat i les vacants eren els fruits i rendes de la Mitra. Per Reial Cédula d ' l l de novembre de 1754, el Rei Ferran VI dicta el Reglament corresponent a espolis i vacants en el qual es deia, entre altres coses, el següent: «Que el Colector General que habia de residir en Madrid, propondrá las personas eclesiásticas que pos su zelo, integridad y buena conducta, juzgue a propósito para subcolectores en todos y cada uno de los arzobispados y obispados, y de los que puedan suplirlos en caso de ausencia, enfermedad u otro legítimo impedimento. Con la Real aprobación, dicho Colector General despachará los títulos y nombramientos conducentes al ejercicio de su ministerio» (art. I o ). «Que cuando haya fundamento probable de esperar que suceda próximamente la vacante de alguna Mitra por muerte del Prelado, daran los Subcolectores las providencias que más juzguen oportunas porque, sin estrépito ni escándalo, se eviten las substracciones u ocultaciones de los bienes pertenecientes al espolio» (art. 9é.) «Que luego que suceda la muerte del tal Prelado, ocupará el Subcolector las casas episcopales, recogerá las llaves y pondrá en segura custodia los efectos, alhajas y dinero que se encontrare o pareciere haber sido del Prelado» (art. lOé.)


«Que habiéndose hecho el entierro del Prelado, y no antes, pasará el subcolector a formalizar ante su notario el inventario, tasación y depósito de dichos bienes, librando edictos para convocar y citar a los acreedores del espolio. De todo ello remitirá una copia autorizada al Colector General» (art. 1 lè.) Per tal que es procedeixi a la distribució del producte que s'obtingui deis espolis (art. 14), el Col-lector General procurará informar-se de les necessitats que produeixin les esglésies catedrals. Igualment s'instruira de les cases de nens expósits i de les destinades a recollir dones de mal viure, així com també deis hospitals per curar malalts i deis hospicis. Allí on no n'hi hagi es procedirà al seu aixecament. També es buscaran les possibles doncelles que hi hagi en disposició de prendre estât, que per falta de dot adéquat no els hi hagi estât possible d'aconseguir-ho, ni és possible que ho aconsegueixin si no se les ajuda. També se n'hauran d'assabentar de les desgracies deis pagesos, de les famflies o persones honrades que no puguin sobreviure amb el seu treball ni, fins i tôt, captant, etc. Després, procedint amb tôt desinterés, regulará la distribució de l'esmentat producte, que es farà saber al Rei mitjançant el Secretari del Despatx d'Hisenda per tal que, de conformitat amb les disposicions canoniques i a condició que no s'hagin substret els impostos de l'espoli destinais ais usos piadosos en els quais han de revertir, doni ordre que es portin a efecte. Aquest Reglament també recull que es podrà procedir contra aquell familiar o criât del Prélat difunt que no hagi estât fidel en tôt allô relacionat amb els béns de l'espoli o en les declaracions que se li hagin demanat per a la seva averiguado. La segona part de la Reial Cédula d ' i l de novembre de 1754 abans esmentada, es refereix a «Colectación y distribución del producto de las vacantes de los Arzobispados y Obispados». Ordena que el Col-lector General i els Subcol-lectors s'han d'encarregar de les vacants amb la mateixa jurisdicció i facultats. També que, un cop es produeixi alguna vacant, s ' h a de donar al Subcol-lector les providéncies que cregui més oportunes per a l'ocupació, separad o i seguretat deis fruits i rendes que li pertanyin i, sense esperar, donar-ne compte al Col-lector General, informant-lo del costum observât en la f o r m a de la seva recaptació per tal que s'adopti la que es cregui més convenient. Després també tracta del cas en qué els fruits de la Mitra estessin venuts o arrendats i que, en el cas que existís forma per tal que fossin administrais peí Prélat, el Col-lector General hauria de practicar la forma que cregués més adequada. També que, quan el Prélat tingués el costum de donar almoina diaria a la porta de casa seva, la continuará oferint el Subcol-lector, i es valdrá per aixô del ministeri d'algun eclesiàstic de fidelitat i integritat provada, que será rémunérât peí seu treball. (60) (60) « N o v i l í s i m a R e c o p i l a c i ó n . . . » , i b i d e m , Llei III, lítol XIII, llibre II, p à g . 3 2 1 - 3 2 9 . A p è n d i x d o c u m e n t a l n ú m . 11.


4- A TARRAGONA ELS SUBCOL-LECTORS D'ESPOLIS I YACANTS DE L'ARQUEBISBAT SOL-LICITEN I PREFEREIXEN UNA «CASA DE RECOLLIDES» QUE UN HOSPITAL DE NENS EXPÒSITS. EL COL LECTOR GENERAL ACCEPTA LA SUGGERÈNCIA EL DIA 15 DE FEBRER DE 1755 Ais tres mesos de 1'entrada en vigor del Concordai mor a Tarragona l'Arquebisbe Copons<6l). Es produeix l'espoli deis seus bens i deis fruits de la Mitra. Al cap de poc temps ja consta el nomenament deis dos subcol-lectors d'espolis i vacants de l'església tarraconense. Eren els canonges Isidre Deulofeu i Margall (1740-1783), amb dignitat d'Infermer, i Francese Baldrich i Coli (1743-1788), Ardiaca de Vila-seca<62>. El Rvnd. Andrés de Zerezo i Nieva estava de Col-lector General a Madrid. Els nostres subcol-lectors de seguida el van escriure per exposar-li tot un seguit de necessitats que consideraven perentòries. El 18 de gener de 1755 es va rebre la resposta en la qual es feia constar l'acusament de rebut de la carta, al mateix temps que indicava una sèrie d'instruccions remarcant que es tingués en compte l'art. 14 del Reglament (63). Indicava que el Col-lector General instruiría, entre altres coses, «de las casas de niños expósitos, huérfanos y desamparados y de las destinadas para recoger mujeres de mal vivir»,(64) Al cap de pocs dies, el 30 de gener de 1755, els subcol-lectors de Tarragona van remetre a Zerezo una extensa carta. No consideraven necessari un hospital per a nens expòsits. Ja n'hi havia un a Barcelona per atendre les necessitats de tot Catalunya. En canvi si creien útil i necessària la instal-lació d'una «casa de recoger mugeres de mal vivir». En aquest escrit s'estenen àmpliament sobre el tema. Exposen de forma clara i detallada la problemàtica que presentaven aqüestes dones.

(61 ) Pere Copons i Copons era natural de Vilafranca. Fou Bisbe de Girona i després Arquebisbe de Tarragona. Prengué possessió el 26 de febrer de 1729, i morí el 18 d'abril de 1753. Se li atribueix la instal-lació de la famosa campana de la Catedral coneguda per la Capona. (62) N.A. Veure Sanç Capdevila, «LA SEU D E TARRAGONA» , Barcelona 1935. (63) «Reglamento para la colectación y distribución del producto de los espolios y vacantes». «Novilísima Recopilación!», ibidem, Llei II, títol XIII, llibre II, pàg. 322.) (64) N.A. El cert és que també hi havia un interés en donar més atenció ais nens exposits. Dotar-los de cases i hospitals i legitimar els seus drets civils. Anys després es dicta la Reial Cédula de 5 de gener de 1794 («Gazeta de Madrid», 7 febrer, pàg. 156), molt important, que reflectia l'ambient nefast que la societat d'aleshores tenia envers aquests nens. Ordena que tots els nens exposits siguin tinguts per legítims a tots els efectes civils sense excepció. En el preàmbul d'aquesta disposició es posa de manifest la miserable situació en la qual es trobaven. Eren tractats amb menyspreu i tinguts per bastards, espuris, incestuosos o adultérins. Eren consideráis il-legítims. Després de di verses consideracions mana que la justicia castigui tota persona que els hi digui bords, bastards, espuris, incestuosos o adultérins. Que els càstigs no siguin de vergonya pública sinó els mateixos que s'imposarien, per iguals delictes, a persones privilegiades, dones, «puede suceder que los expósitos castigados sean de familias ilustres». Apéndix documental núm. 12.


Foto de l'Hospita l des de la c a n t o n a d a del carrer de Sant Agustí, lloc on va ser ubicada la Casa de Recollides, s ' a p r e c i a la planta baixa, destinada ais serveis de l ' H o s p i t a l , la primera, destinad a a hospitalització, i la segona planta d e s t i n a d a a residència de les d o n e s recollides. A més hi havia els sòtans, t a m b é utilitzats per l'Hospital

Al primer pis hi haurien les habitacions per a «los pobres oficiales enfermos y pobres sacerdotes». A la mateixa planta s'acomodarien els pelegrins i viatgers també pobres, degudament separats per sexes. Es tractava de donar una vertadera hospitalitat, fet que fins aleshores no s'havia pogut portar a terme per no disposar d'un local adequat. (68) Al segon pis estarien els «pobres enfermos paysanos» també separats per sexes. Així, dones, quedaría lliure aquella part de l'edifici veli que ocupaven conjuntament amb els militars. Això permetria que l'exèrcit pogués disposar de més espai per ais seus malalts. Al tercer pis on estarien les «mujeres de mal vivir» hi hauria espai per acollir un total de «sesenta y aun más si conviniera». (68) En aquesta època, segle XVIII, encara tenia tot el seu vigor aquell esperit cristià medieval en favor de les hostatgeries per a pobres, malalts i viatgers. «El gran problema de los labradores medievales era la enfermedad y las dificultades en los viajes. De ahí la proliferación de Hospitales que eran, al mismo tiempo, albergues de caminantes, peregrinos y pobres desamparados», Aldea Vaquero, Marín Martínez i Vives Gatell, «Diccionario de Historia Eclesiástica de España», Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1972, toni I, pàg. 215.




Després, l'esmentat informe s'estenia en ponderar una sèrie de beneficis que es podrien obtenir si es realitzés aquesta obra. Aquests beneficis eren: «1°.- Que al levantar un mismo edificio, se podría socorrer dos grandes necesidades. Las propias del Hospital y la de la Casa de Recogidas. Con ello el hospital dispondría de una mayor superficie que «nada costaría de comprar». «2o.- Que la sala de las mujeres recogidas quedaría separada por los tres lados. Pues solo por uno lindaría con el Hospital y seria con la iglesia del mismo establecimiento.» «3o.- Por lindar con la iglesia, se podría desde la misma sala, oír la Santa Misa todos los días, a través de una abertura con la correspondiente reja.» «4o.- Por estar tan próximo el Colegio de los Padres Jesuítas, podrían estos con gran comodidad» asistirlas, predicarlas e instruirlas en el Santo Temor de Dios, de que tanto necesita semejante gente». «5o.- Se podría aprovechar del mismo mayordomo que tiene el Hospital, para cuidar de la manutención de dichas mujeres.» «6o.- Se podría cocinar en el mismo lugar y con el mismo fuego que se guisa la comida de los enfermos. Se obtendría un ahorro importante porque la leña es carísima.» «7o.- Por tener el Hospital unas cisternas muy grandes, las citadas mujeres tendrían abundante agua, que se les podría ofrecer para sus labores.» «8o.- Que por estar tan próximo el Hospital, con una simple criada se podria asistir a muchas recogidas.» «9o.- Que gran parte del año tendría trabajo hilando para las telas de las sábanas, camisas y demás cosas de lienzo de que necesita dicho Hospital, pues estando tan cerca seria fácil pasarles dichas prendas a su apartamento para remodelarlas. Con ello ganarían para su manutención, aquello que ahora el Hospital ha de pagar a otras mugeres para dichas labores.» Després els subcol-lectors tarragonins manifestaven que «la limosna que tal vez se destinaría para socorro del Hospital procedente de los productos de la vacante, se podria aplicar a esta Fábrica, pues es de lo que más necesita el Hospital al presente» Plantegen el problema de la fusta que es necessita. Opinen que la més adequada és la que es troba a Tortosa, on es pot adquirir prèvia autorització reial, i que la clemència del Reí podria concedir com a almoina la fusta necessària per a aquesta obra. Així solament quedaría a càrrec de l'Hospital i de la nova fábrica l'import del transport. A m b la mateixa data els subcol-lectors adverteixen de la greu problemàtica existent per a l'adquisició de la fusta. Exposen i supliquen al Rei que la concedeixi com a almoina.'69'

(69) Apèndix documental núm. 15.


6- ES SOL-LICITA AL REI LA FUSTA NECESSÀRIA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI Els subcol-lectors al demanar la fusta necessària per a l'obra deien que «lo que hace temible esta empresa es la madera» perqué en aquests contorns en fa molta falta. Per aquest motiu supliquen al Rei que la faciliti i que tal com s'ha proporcionat en altres ocasions per a «Obras y Fábricas Pias» (70) podría venir deis boscos de Tortosa. A més s'afegia que si es concedís, possiblement es podría comencar i acabar molt aviat l'obra «...sin esta limosna, sube el importe tan alto que parece excede a lo que de las vacantes se puede aplicar». Els subcol-lectors s'extenen en el seu escrit i fan la següent reflexió: «Es cierto que para establecer la Casa de Recogidas no se puede hallar cosa tan proporcionada como la referida obra. Si se hubiese de comprar una casa para serlo de las Recogidas, a más que no se hallaría ninguna a propósito, importaría su compra 2.000 libras, lo menos, y nunca sería de provecho. Y separando lo que se destinare para esta casa, de lo que tal vez se destine para socorro del Hospital de Pobres, no se podría hazer cosa memorable. Y de las dos partidas juntas se puede hazer algo de gran utilidad y conveniencia». Després afegeixen que en el cas que el Rei ordeni que s'estableixi la Casa de Recollides seria necessari disposar d'algun fons per a la manutenció de les esmentades dones i que «por ahora bastaría emplear en Bienes Rahizes, mil libras en propiedad, porque, una vez puesta en forme dicha Casa no podemos dudar que para la manutención se esmeraría la conocida piedad de nuestro Ilm. Prelado de muchos Prevendados de esta Iglesia y otras personas»' 7 ". Uns dies després, el 8 de mar? de 1755, el Col-lector General notifica l'acusament de rebut de Fescrit i comunica que ha estat presentat al Rei al qual «se instruirá de lo útil que será el establecimiento para el bien común de este Arzobispado»' 7 2 '.

7- MITJAN^ANT REIAL ORDRE EL REI APROVA LA DISTRIBUCIÓ DELS CABALS DE LES VACANTS DE L'ARQUEBISBE COPONS I COPONS. QUEDA AUTORITZADA LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DE RECOLLIDES. LES OBRES S'INICIEN EL 29 DE SETEMBRE DE 1755 El 23 d'agost de 1755 el senyor Zerezo trasllada ais subcol-lectors d'espolis i vacants de Tarragona la R.O. de 16 d'agost. El Rei autoritza la distribució deis cabals produíts per la vacant de l'Arquebisbe Copons' 73».

(70) N.A. En el régim de muntanyes, les llicéncies i altres intervencions depenien del departament de Marina. La bona fusta era imprescindible per assegurar la construcció de vaixells. Així, per Reial Decret d ' 1 de maig de 1802, s'ordena que la llicéncia per a la tala d'arbres depengui de les comandancies de Marina. «Gazeta de Madrid», núm. 37. (71) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pag. 7r. (72) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pag. 9. Apéndix documental núm. 16. (73) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pág. 12, 13, 14. Apéndix documental núm. 17.


El 20 de setembre de 1755 els subcol-lectors Deulofeu i Baldrich són nomenats superintendents per a dirigir l'obra de fábrica «con todas las facultades necesarias para este encargo, en cuya virtud podran dar las órdenes que tengan por más convenientes». Es va lliurar a favor de la Casa de Recollides la quantitat de 52.631 rals de billó, 12 maravedís, que procedien de la vacant de l'esmentat Prelat. D'aquesta quantitat s'havien separat 15.000 rals de billó per al «fondo de dotación, y los restantes iban para la referida fábrica» (74>. A m b aixó quedava autoritzada la construcció de la Casa de Recollides. Les obres s'iniciaren el 29 de setembre de 1755. Peí treball de col-lecta es va concedir ais canonges de Tarragona la quantitat de quatre-cents ducats i vuit mil rals de billó a cada un. La fusta necessária es portaría deis boscos de Tortosa. Més endavant, pero, es va portar deis boscos de la Seu d'Urgell* 75 '. Aquests senyors van insinuar que les obres es podrien portar a terme per administració, pagant els jornals i «procurando prevenir los materiales necesarios a su debido tiempo, y haciendo que se conduzca de los citados bosques toda la madera necesaria»' 76 '.

8- EL PATRONAT DE LA «CASA DE RECULLIDAS» RESIDIA EN ELS PROPIS SUBCOL-LECTORS DE TARRAGONA. IMPORTANT DOCUMENT SOBRE L'HOSPITAL A m b la finalitat de constituir aquesta nova F u n d a d o de la Casa de Recollides, el Col-lector General senyor Zerezo abans volia conéixer els drets que tenia el Patronat de 1'Hospital. A tal efecte escriu ais subcol-lectors tarragonins i els hi sol-licita informació sobre el particular. «Como sea necesario arreglar para lo sucesivo el Patronato, o sea, el derecho de Protección de esta nueva Fundación, para poder proceder con conocimiento, y en la inteligencia de que el ejercicio de esta Protección ha de residir ordinariamente en los subcolectores: M e informaran Vdes. a quien corresponde el derecho del Patronato del Hospital, con todo lo demás que contemplen conducente para la mejor instrucción en esta parte. Dios guarde a Vdes. muchos años. Madrid 20 septiembre 1755. D. Andrés de Zerezo y Nieva. A los señores Dr. Isidro Deulofeu y Dr. Francisco Baldrich».' 77 » Al mes següent, el 16 d'octubre de 1755, aquests senyors en un breu escrit li manifesten: «Sr. Colector General. limo Señor:

(74) (75) (76) (77)

«Renda Casa de Recullidas», ibidem. pag. 11. Apéndix documental núm. 18 i 19. «Renda Casa de Recullidas», pag. 16. «Renda Casa de Recullidas», pág. 18.


cjke¿OY

^ /.my

fó -tL-

ers «5:

£ ,

/ ' £ *y -

j z f / y j ^ z ' ^ / ¿ e A ¿ Sa a&J /r*. ¿jy Vf o-isA. r-n Jïe-na'e^««

2

/e a & ^ w e F î ^ y û w

cZe^xb.?evi¿^n^^i^e)

OCL ¿.S Ca s ¿¿^¿-c oSc. -«SX&C. GsSarZ*^

znoZe. *. ¿yen-

y

"^¿¿Ly-o y et*: c / e S ^ t « ^ / ^ ^ ^ ^ Z a & r t i ' , c/ro ^ ^ ^ ^ ^ j ^ c r s ^ y / ^ Î ^ M o ^ «^A t

¿¿yés*>2 '¿''¿/é'&re^ecc ¿¿c

j y rÎ73e^jet

Ayjyizàr-

¿¿-C^yP^Ks^

c^ss^K«fevVîl aie

ó^^e/Cisjf^a^SÉsiiht ai

•rssj a. A

y. ¿v?,

Tn^y

S i c . c e s c & n

¿TeV7JpJpcC^.'S-ci A S J .

Carta dels subcoWectors d'espolis i vacants de Tarragona explicant com funcionava el Patronat de l'Hospital, 16 d'octubre de 1755


Muy señor mió. Por el contenido en la carta que recibimos de V.S.S. de 20 del mes pasado, hemos hecho las reflexiones y diligencias en el Hospital de esta Ciudad, por concordia que se hizo a los 2 de marzo 1613, se administra y gobierna absolutamente, y con independencia de otro, por un canónigo que elige el Cabildo de esta Ciudad, y por un Cavallero, que después que huvo Regidores, ha sido otro de ellos, elegido por el Ayuntamiento de esta Ciudad. De diferentes documentos se infiere que la Casa de dicho Hospital, se hizo principalmente a expensas del Cabildo de Canónigos y Moradores de la Ciudad de Tarragona, habiendo también contribuido con algunas limosnas sus limos. Prelados. Dicho Hospital y su capilla se halla agregado a la Iglesia de San Juan de Letran de Roma, de cuya agregación consta por el Diploma concedido por los canónigos de dicha Iglesia de San Juan de Letran, dado en Roma a 4 de mayo de 1587. Que es quanto podemos informar a V.S.S. A cuya obediencia repetimos nuestra atención con deseos de servir y complacer a V.S.S. Dios guarde a V.S.S. muchos años. Tarragona y octubre 16 de 1755. B.L.M. de V.S.S. Dr. D. Isidro Deulofeu y Dr. D. Francisco Baldrich.» Consideren! important aquest document. Declara que segons la concordia feta el 2 de març de 1613 «se administra y gobierna absolutamente y con independencia, por un canónigo electo por el Cabildo de esta Ciudad, y por un caballero elegido por el Ayuntamiento».™ Malgrat aquest acord en algunes ocasions es van produir conflictes per (78) N.A. Respecte a la concordia feta el 2 de març de 1613, feta entre la ciutat i l'IMtre. Capítol sobre l'administració de l'Hospital de Santa Tecla, hem de dir que fins aleshores el Cabildo eclesiàstic nomenava el Majordoni, que era la persona encarregada de «cobrar y collectar tots los reddits y pecunias de dit Hospital y procurar comprar las cosas necesarias per el sustento de aquells y portar y regir los comptes de las entradas y axides». L'Administrador, nomenat per la ciutat sense consultar prèviament ni tractar del tema amb l'altre Administrador, assignava a un oficial necessari per al govern de dit Hospital. Era «l'Hospitaler, lo qual tenia a son càrrech lo donar de menjar, netejar y tenir ànsia deis pobres malalts, que venen y se emparan en dit Hospital, y de fer lo servei necessari en aquell. axi que en dites dos nominacions y élections de Majordom y Hospitaler no se servava y guardaba igualtat y conformitat entre dits dos administradors, capitular y ciutadà». Després segueix el text de la concordia, «per la experiència se sie vist ésser molt danyosa y pequdicial al bon govern y administració de dit Hospital, vehent lo majordom era dépendent del dit capítol y no de la ciutat, ... y per lo contrari, lo Hospitaler vehent era dépendent de la ciutat y no del Capítol, se curava poc de fer lo que li advertía lo Administrador anomenat peí Capítol, per ve que convingués al bon govern de dit Hospital». «Per ço desitjan les ditas parts obviar los danys e inconvénients, que de dits dos nominacions, fetas en la forma sobredita ... volen y consenten que de asi al devant, lo dit Hospital ha de ser governat y administrât per dits dos administradors... los quals junts, comunment y igualment, hayan de nomenar los ministres y oficiáis necesaris per lo govern de dit Hospital, és a saber, majordom, hospitaler, confesor y altres...» Text reproduit per Sánchez Real, document núm. XI de «Hospitales de Tarragona», Tarragona 1959, pàg. 171, Títol. «Acta de concordia hecho entre la Ciudad y el Cabildo sobre la Administración del Hospital de Santa Tecla». El document original es troba a l'A.H.M., armari 8, calaix 26. núm. 517. N.A. Crida l'atenció que en aquest acte de concordia no hi figuri l'Arquebisbe de Tarragona Joan de Moneada. En aquella época hi hagué notables desavinèneies entre l'Arquebisbe i la ciutat. Aquell, gelós deis seus drets i aquesta, no menys susceptible de la conservació deis seus. Fruil del ligiti que es mantenía a l'Audiència sobre la solemne estada deis prélats a la ciutat, van quedar trencades les relacions per ambdues parts durant alguns anys. L'Arquebisbe Joan de Moneada, per delegació, va prendre possessió de l'Arquebisbat de Tarragona el 10 de setembre de 1612. Quatre anys després, el 14 de juny de 1616, es dicta sentèneia condemnant la ciutat.


voler influir, l'Ajuntament, en les décisions del Patronat de l'Hospital. Generalment els membres del Patronat actuaven amb absoluta independència de les respectives corporacions que els havien désignât. El Col-lector General, el 25 d'octubre, en resposta a l'informe anterior els hi diu que, sense perjudici del dret o intervenció que fins aquí hagi tingut l'Església i l'Ajuntament, el segueixin informant deis treballs que executi aquesta Fundado.™ 9- ELS S U P E R I N T E N D E N T S SOL-LICITEN M É S DINERS. M E N T R E A Q U E S T N O ARRIBA ES VEUEN O B L I G A TS A PARAR E L S T R E B A L L S A últims de desembre de 1755 els treballs ja havien començat. El cost deis fonaments de l'edifici s'eleva a «una cantidad exorbitante». Es van trobar amb molta ten-a i van haver d'arribar a una profunditat de sis métrés fins arribar a terra ferma. El transport de la fusta també superà el pressupost. Els superintendents manifestaren que feien falta 23.393 rais de billó per poder acabar la fábrica i demanaren dos barrils de pólvora «para arrancar piedra». El senyor Zerezo, el 13 de desembre de 1755, sofficità un testimoni que acredités les despeses i, també, una nota de l'import que es devengava a l'època en qué l'edifici fou ocupat per l'exèrcit de Felip V. Aquesta quantitat que devia l'Estat, després de rebuda, es podria aplicar com una aportado de l'Hospital a favor de la nova fábrica o Casa de Recollides. Entretant per falta de pressupost se suspenen els treballs. 10- LA R.O. DE 25 DE F E B R E R DE 1756 MANA Q U E ES PAGUI LA QUANTITAT DE 23.393 RALS DE L E S VACANTS DE B A R C E L O N A , G I R O N A I A R X I P R E S T A T D'ÀGERlíí0 > El Rei. mitjançant R.O. de 25 de febrer de 1756, mana que deis 23.393 rais que falten per a la construcció de la Casa de Recollides i particularment pel tallat i transport de la fusta, es paguin, de la vacant de Barcelona, catorze mil rais i la resta de les vacants de Girona i Arxiprestat d'Àger' 8 ". També va concedir, d'almoina, els dos barrils de pólvora «para sacar la piedra», necessaris per l'obra. Més tard, el 5 de setembre de 1761, s'anuncia el lliurament de la vacant de Tortosa(82).

(79) C o r r e s p o n d è n c i a . A p è n d i x d o c u m e n t a ] n û m . 20. (80) «Àger, municipi de la Noguera. Sobre la vila existia un monestir benedicti, una colegiata dedicada a San Pere. EI 1060 es va sometra a la Seu Apostòlica y obtingué la e x e m p c i ó de la Mitra de Urgell. Aquesta e x e m p c i ó episcopai li valgué lluites a m b els bisbes de Urgell, lins que intervingué Sant Bernal Calvo per remedia-ho La canonja fou seculantzada en 1592 per Clement Vili, i esdevingué coMegiata i arxiprestat, q u e conserva la iurisdiccio exempta fins el 1874, que fou incorporât al bisbat de Lleida», Pladevall, Antoni. «G.E.C.» 1970 tom I pàg 2 6 7 A p è n d i x d o c u m e n t a i n û m . 21. ' (81) « R e n d a C a s a de R e c u l l i d a s » , i b i d e m , escrit s e n y o r Z e r e z o , 14 d ' a b r i ! d e 1759 A p è n d i x d o c u m e n t a i n û m . 22. (82) A p è n d i x d o c u m e n t a i n û m . 23.

'


CAPÍTOL III EL 3 D'AGOST DE 1764 COMENTA A FLNCIONAR LA CASA DE RECOLLIDES DE TARRAGONA 1- ÈPOCA DE LA PRELATURA DE L'ARQUEBISBE JOAN LARIO LANCIS (1764-1777) El 28 d'abril de 1762 mor l'Arquebisbe Jaume de Cortada i Brú,<83) quan encara faltava acabar les obres comenfades el 29 de setembre de 1756. El nou Arquebisbe Joan Lario no fa l'entrada a la Ciutat fins el 20 de maig de 1765.

Segell de l ' A r q u e b i s b e Joan Lario Langis

(83) N.A. L'Arquebisbe Jayme de Cortada era natural de Barcelona. El 26 de setembre de 1754 arriba a la Selva del Camp on Ili estigué fins el 28 de maig de 1755, data en qué efectúa la seva entrada solemne a Tarragona. Durant aquest temps degué residir al castell d'aquesta vila. En 1757 convoca i presidí el Concili Provincial. En 1760, després de resoldre els obstacles que trobà de l'època de l'Arquebisbe Samaniego. posa la primera pedra de la capella de Santa Tecla de la Catedral. Morera, « T A R R A G O N A CRISTIANA», tom V, pàg. 426.


En arribar es troba amb la casa de recollides acabada i en pie funcionament, ja que el 3 d'agost de 1764, després que el Rei es dignés concedir una racio de pa de municiô per a cada una d'aquestes dones,' » va començar la seva reclusio. Fins aleshores havien estât al castell de la Selva. El Rei també havia promès importants quantitats per a utillatge i per tenir renda que asse^urés el manteniment de la Casa. 84

(85)

1.1.- El producte de l'espoli i vacant de I'Arquebisbe Cortada Molt aviat els subcol-lectors de Tarragona sol-licitaren i obtingueren part de l'espoli i vacant de I'Arquebisbe Jaume de Cortada. Efectivament, el 14 de gener de 1764, el Col-lector General senyor Zerezo comunicava que el Rei havia assignat 35.000 rais de billó a favor d aquesta Casa de Recollides/ ' D'aquesta quantitat es destinaven 5.000 rais per a la compra deis estris necessari i els 30.000 restants es destinaven per a obtenir renda amb la creacio deis corresponents censáis/ ) Així mateix, per R.O. de 22 de desembre de 1764. de l'espoli i vacant de l'esmentat Arquebisbe es concedeix la quantitat de 464 lliures, 16 sous i 10 diners. 86

87

1.2.- Almoina de tres diners cliaris a cada una de les recollides No va trigar gaire a qué els administradors tinguessin dificultáis per al manteniment de les internes. El Protector de la Casa senyor Francese Baldnch, 1 11 de febrer de 1765 comunicava a I'Arquebisbe que «era absolutamente imposible mantenerlas si su Iltra. no se determinaba en dar limosna diana, tres dineros por cada una, que es lo que consideraba que importaba la limosna de pan a los pobres que acudían a las puertas de su palacio»™. La (84) Apéndix documental núm. 24. (85) N.A L'Arquebisbe Juan Lario era aragonés. Hem de remarcar que durant la seva prelatura va rebre un Breu Pontifici del Papa Clement XIV (12 setembre 1772), peí qual es decretava, a instáncies del Rei la reducc.o de la immumtat eclesiástica i dret de sagrat asil que disfrutaven algunes esglésies = ^ a p e l l a de Santa Tecla de la Catedral (21 de setembre de 1775) En la seva . época es va deseobrir la pintura mural de la capella de Sant Magí del Portal del Carro. Va morir el 6 de setembre de 1777 a la vila del Pía, avui Pía de Santa María V a

v e u r t

a c a b a d a

r o b r a

d e

" °' ' ' . Arzobispo de £ l ° M T ; f ? / Í f ' ° de esta Sta. Metropolitana Iglesia de Tarragona, Primada de las Españas», entre altres coses s'exposen les seves vtrtuts, «Caritativo con los pobres y humildes, generalmente con todos». Es descriu l'acte de la «caridad del Pan que diariamente se daba a la puerta de su Palacio a quantos iban a buscarlo, enseñándoles la docn Z r ° TlfP !'™" ' congregados en el Patio de dicho Palacio». A.H.T., Lhbre d'Actes Ajuntament, sessió 10 setembre 1777 pag 58 (86) N A. En el manuscrit esmentat creiem que hi ha una confusió de dates. A la pág. 121 la carta del d

6 n t

P

r

U

e

e m

6

n

d

6

5

d E

d

lr

d a r

y

R d m 0

d Í C h a

S r

I Í m 0 S n a

D

J u a n

q U a n d 0

L a r i 0

e s t a b a n

L a n d s

l o d o s

H gener dei T1764. ^ TAquesta" sembla la més probable ' ' ' ^ d i c a la data de U14 de (87) N A. Pons i Gurí, Joseph, a «G.E.C.», tom 4, pag. 810, diu: «censal és el dret de cobrar una pensió o canon anual com a contrapartida d'un capital donat. Hom acostumava a garantir sobre béns ¡inmobles de manera semblant a la hipoteca». Felin V H ^ ^ T / ' ^ *^ ° ° «talano-aragonesa la publicada per P P regne de Castella, la qual redui'a les pensions deis censáis al 3%» (88) «Renda Casa de Recullidas», pag. 47. 1 3 d í

a

d C

1 4

d E

g E n e r

d C

7 6 5

A

l a

V

e i

1 7 0 5

e r a l

l 6 S

C

4 7

r

n a

5 7

¡ a l t r e s


petició fou concedida. L'Arquebisbe ordena al seu M a j o r d o m que per ajudar a la manutenció de les recollides es lliurés mensualment aquesta quantitat. 1.3.- Lliurament deis utensilis que hi havia al castell de la Selva El 29 de febrer de 1768 l'Arquebisbe ordena que es fes lliurament a la Casa de Tarragona de «algunas alajas y ropa que fueran propias para el uso de algunas mujeres de mal vivir, que por orden de los Jltres. prelados, y a sus costas, se mantenían encerradas en un castillo propio de la Mitra de la Villa de la Selva, se entregaran, para el uso de semejantes recogidas, que se mantienen y detienen en la casa propia de Recogidas fabricada por R. disposición en la presente Ciudad; y en efecto, en dicho dia se entregaron a Josep Monjo, encargado del gobierno interior de dicha Casa, los utensilios que consisten en las ropas y alajas siguientes:» Aquest material era majoritáriament objectes necessaris per al cuite. La descripció detallada és la segiient: «-seis sábanas usadas de lino o cáñamo, -una manta blanca y usada. -una casulla encarnada con flores blancas, con su estola, manípulo, cabricalis y bolsa de corporales, todo muy usado que no puede servir por apolillado. -unos manteles para el altar de tela usada, -dos toallas de tela usadas, -unos corporales con cuatro purificadores usados, -un lavabo. -un síngulo blanco y encarnado, -una alba de tela con puntas usada. -un calis de bronce perdido absolutamente, pero se puede componer volviéndolo a dorar y limpiar, -un missal bueno, -un faristol de madera -dos candelabros de madera, -un plato para las vinagreras Recibí las referidas cosas. Tarragona febrero 29 de 1768. Josep Monjo.» ( 8 9 ) A a q u e s t s utensilis procedents de la Selva s'hi havien d'afegir els q u e j a disposava la recent instal-lada casa de Tarragona. Eren aquests: «-27 camas y una grande. -32 gergones, uno de grande. (89) « R e n d a C a s a d e R e c u l l i d a s » , i b i d e m , p a g . 125.


-1 colchón grande y dos almohadas. -60 sábanas. -1 marmita. -28 asientos de madera llamados tamburetes. -2 mesas -3 sillas de madera.»' ' 90

\ ± ' « Medula de 17 febrer de 1771, per la qual el Col-lector General d Espolis i Vacants aprova el Reglament i estableix un fons per atendre algunes necessitats _ , 'Arquebisbe de Ta.ragona, el 12 d'abril de 1771, va rebre la Reial Cédula de Caries III per la qual Manuel Ventura Figueroa, Degà del Conseil i Keial Cambra, aprovava el Reglament que havia proposât el Col-lector General d Espolis i Vacants. Segons Morera «se establecía un fondo destinado a costear la expedición de bulas de los arzobispados y obispados; guardar los muebles y alaias para los sucesores de los prelados difuntos, y se reservaba parte de dichos fondos para la adquisición de libros para los mismos prelados, a fin de constituir bibliotecas publicas en los palacios arzobispales y episcopales»' " R

a l

L

9

1.5.- L'Arquebisbe Joan Lario rep del Papa Climent XIV un important document sobre reducció del dret d'asil , Un document en la historia de l'església d'aquella época és la publicado, peí Vatica, d una important instrucció per la qual es reduía el dret d'asil Fou expedit a Roma el 12 de setembre de 1772. El Papa Climent XIV excloia de la immunitat eclesiástica a aquells que incorressin certs delicies greus i disminuía el nombre de llocs que gaudien d'aquesta immunitat P complia el compromis adquirit en el Concor. , , dat de 1737, entre Climent XII i Felip V, peí qual «Su Santidad, en cartas circulares a los obispos, dará las órdenes necesarias para establecer que la inmunidad local no afecte en adelante a los salteadores o asesinos de caminos» <») En aquest mateix Concordat, tal com ja s'ha dit abans, es tractà el tema d espohs i vacants. f o r m a

e l

P a

a

2- FUNCIONAMENT DE LA CASA DE RECOLLIDES L'ingrés de les dones es realitzava després que la Justicia comuniqués al Protector senyor Francesc Baldrich els carrees que hi havia contra elles. (90) Ibidem. (91) Morera, «TARRAGONA CRISTIANA», tom V, pag. 433 «Novilísima Recopilación...», ibidem, llei V, tftol X I I I , llibrc II pág 325 Vegeu Apéndix Documental núm. 11 d'aquest llibre. (92) A..A.T. carpeta de i'Arquebisbe Juan Lario Lancis.


Aleshores «hecho cargo de todo, y de si puede mantenerlas o no la Casa, resuelve el admitirlas o de dexarlas de admitir»' 93 '. La seva actuació era totalment independent de qualsevol altra indicad o o pressió. El govern interior de la Casa anava a càrrec d ' u n «Pare o Director». Per ocupar aquest càrrec Baldrich va elegir a Josep M o n j o i a la seva esposa Paula que era la «Mare». A aquest matrimoni se li donà habitació en el propi edifici. Se'ls hi concedí el permís per treballar en assumptes propis durant el temps lliure. Tenien un salari de tres sous diaris i «algo para subvenirse para una olla» (94) . Més endavant, tal com es veurà, es va substituir aquest salari per un percentatge per lliura de cànem filat per les dones. La Casa tenia una renda de 125 lliures, 10 sous i 1 diner. Era el producte d ' u n s censáis. L'Arquebisbe havia donat una almoina de tres diners diaris per cada una de les recollides. La resta s'havia d'obtenir d'uns arbitris i de la meitat del benefici que es produi'a pel treball d'aqüestes dones. L'altra meitat se'ls hi donava a elles per atendre les despeses del vestir. El pressupost per atendre el cost de 1'alimentado era de nou diners diaris per cada dona internada. D'aquesta quantitat total havia de sortir la despesa que representava «un pequeño puchero para el Padre y la Madre de aquella Casa»' 95 '. El Pare de les recollides Josep M o n j o estava encarregat del cobrament deis censáis i altres ingressos propis de la Casa. Havia de comprar tot el necessari i, anualment, donar compte de tot al senyor Baldrich. A més sense l'autorització del senyor Baldrich no podia «admitir ni despachar mujer alguna por estar esto del todo reservado al referido Protector»' 96 '.

3- RELACIÓ DE LES RECOLLIDES QUE HI HAVIA EL MES DE FEBRER DE 1765 Mensualment el senyor Protector havia de comunicar al Comissari de Guerra de la Plaga el nombre de recollides que hi havia, per tal de poder satisfer les racions de pa de munició que el Rei havia concedit. Es redactava un informe en el que constava el nombre de dones i els dies d'estada. Es conserva un document referit al mes de febrer de 1765 el text del qual és el següent: «Joseph M o n j o encargado de la Casa de Recogidas de Tarragona, de orden del Señor Protector de ella, Dr. D. Francisco Baldrich canónigo de la Sta. Iglesia Cathedral, (93) «Renda Casa de Recullidas», pàg. 113. («Normas para el gobierno interior de la Casa de Recogidas»), Apèndix documental núm. 25. (94) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pàg. 113r. (95) Ibidem. (96) «Renda Casa de Recullidas», pàg. 114.


Certifico: Que desde el primero del corriente hasta el dia de la fecha ambos inclusive se han suministrado a las mugeres que se hallan en dicha Casa por públicas escandalosas, las raciones de pan de munición que baxo se expresan, quales con distinción de nombres se manifiestan de la forma siguiente: Tecla Vidal Anna Maria Corredo Jacinta Nolla Maria Domingo Maria Cabrerò Paula Pérez Theresa Giralt Francisca Sanget Tecla Rion Marina Trilla Maria Salvany Francisca Benebhi Magdalena Cariel Rosalia Cots Maria Esquirol Rosa Pujol Mariangela Borràs Manuela Sans Tecla Roca y Grau (ingressà el dia 6). Ignacia Simo (ingressà el dia 11) Magdalena Arboli (ingressà el dia 12)»

28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 23 jg \i

Hi ha una nota que diu que Tecla Roca i Ignàsia Simó, les dues naturals de Tarragona, van ser recollides per publiques i escandaloses. L'altra dona Magdalena Arbolí, també de Tarragona, ho va ser pel Batlle de Reus, també per «pública, escandalosa y alcahueta». «Y para que conste y se puedan abonar las seiscientas diez y ocho raciones de pan de munición, doy este en Tarragona y febrero 28 de 1765. Joseph Monjo, encargado de dicha Casa». En aquest document hi ha una nota al marge del Protector senyor Francese Baldnch que confirma que és cert tot el que s'expressa.


4.- ORDENANZA REIAL PER AL GOVERN DE LA CASA DE RECOLLIDES DE TARRAGONA A la página 117 de l'esmentat manuscrit hi figura el text de l'Ordenanca Reial per la qual es regia la Casa de Recollides. És el següent: «Nos D. Andrés de Zerezo y Nieva, Comisario Apostólico General de la Santa Cruzada y demás Gracias, y Colector General de Espolios y Vacantes de estos Reynos, etc.» «Habiéndose cometido S.M. el cuydado y gobierno de la Casa de Mugeres Recogidas de la Ciudad de Tarragona Principado de Cataluña, que se acaba de plantificar de Orden del Rey: Hemos venido en formar las Ordenanzas siguientes:» «I o .- Primeramente. Para que en lo sucesivo se proceda con claridad, deverá tenerse presente: Que la Fábrica que debe servir para Casa de Recogidas, deve igualmente servir por Casa de Hospital de Pobres Enfermos de dicha Ciudad; Y que esta Fábrica se compone de quatro pisos útiles; Y mandamos que si viniendo el tiempo se hubiera de hacer remiendos en el quarto piso que ha de servir solamente para las Recogidas, se pague su importe de esta Administración. Si sucediese lo mismo en el tercer piso que debe solamente para la curación de pobres enfermos, deberá costearlo el Hospital de aquellos. Si se ofrecen remiendos en el primero y segundo piso como que en ellos ha de haver estancias que pertenecerán separadamente a la Casa de Recogidas y al Hospital de Pobres Enfermos, deberá cuydar cada una de dichas Administraciones de componer la Quadra o Estancia que tenga por propia. Y finalmente si los remedios o recomposiciones debia hacerse en los tejados o paredes exteriores, deberán pagarle las dichas Administraciones por mitad.» «2 o .- Los administradores actuales y sucesores del referido Hospital de Pobres Enfermos cuidaran privativamente de aquellos, y demás que conduzca a su curación y asistencia, sin que en esto se entrometan los Protectores o Administradores de la Casa de Recogidas.» «3 o .- Los Protectores o Gobernadores de la Casa de Recogidas serán los Subcolectores de Espolios y Vacantes de aquel Arzobispado que en la actualidad lo son y lo serán en lo sucesivo.» «4 o .- Quedará al cuidado de dichos Protectores el nombrar un Hombre y una Muger casados, a quienes deberán encargar el cuidado de aquella Casa; y deberán vivir y habitar dia y noche en dicha Casa, y en la separación que para ellos está destinada, debiendo estos cuidar de todo lo conducente a la manutención de dichas Recogidas, de hacerlas trabajar y castigarlas si no lo hacen. Para cuyo efecto deberá la muger trabajar parte del dia con las Recogidas en su quarto; y si llegase alguna tan poco enseñada que no supiese trabajar, se la deverá enseñar con cuidado; y si por picardía no quisiese aprender se la castigará.» «5 o .- El Hombre elegido para cuidar de dicha Casa de Recogidas será Mayordomo de aquella, debiendo estar a su cuidado cobrar la renta que tenga dicha Casa; cobrar las limosnas si algún las hace, y procurar hacienda con que


emplear a las Recogidas en trabajar útiles, y de todo lo demás perteneciente a la dicha Casa.» «6 o .- Deverá igualmente dicho Padre de Recogidas llevar cuenta y razón de lo que cobrare y cargare pertenecientes a dicha Casa, debiéndola presentar a los Protectores el dia dos del mes de enero de cada año, o en cualquier tiempo que se la pidan; para que enterados aprueban dichas cuentas, si las parecieren justificadas, y adviertan si es menester al referido Mayordomo en el modo que se acostumbra en semejantes Administraciones.» «7 o .- Si dichas Recogidas hacen algún delito grave, deberá el dicho Padre de ellas dar parte a los Protectores, para que estos manden executar lo que les parecerá conveniente, sin que pueda dicho padre proceder a castigarlas gravemente, sin el conocimiento particular de los Protectores.» «8 o .- Estará a cargo de las Justicias el mandar traer a dicha Casa las Mugeres de mal vivir que tendrán por dignas de esta reclusión; pero no se podrán admitir sin expresa licencia de los Protectores, como tampoco se podrá sacar ninguna sin semejante permiso.» «9 o .- Siempre que viniese el caso de sacar alguna de las Recogidas, si la pidiera alguno para casarse con ella, en este caso deverá sacarse la que pidan; pero quando venga el caso de deverse despatchar algunas para servir en alguna casa, este conocimiento será privativo de los Protectores, que deberán siempre observar dar este permiso a las que reconocerán más enmendadas. Y esto podrá ser motivo muy poderoso de conseguir prontamente la enmienda de todas.» «10 o .- Por quanto esta Casa debe servir principalmente para Mugeres pobres de mal vivir, no obstante podrán recogerse en la misma Casa otras Mugeres no tan pobres, que sus maridos o padres quieren recoger en dicha Casa, (precediendo en este caso el conocimiento de la Justicia seglar) en el qual los padres o maridos respectivos deberán contribuir diariamente a la manutención de dichas mugeres según su posibilidad: sobre lo que deveran convenir con los Protectores de la referida Casa.» «11°.- También se admitirán en dicha Casa las Mugeres solteras que estuviesen embarazadas, debiéndose mantener y habitar en la separación que para ellas está destinada. Y en quanto a intereses se observará lo mismo que se ha dicho de las Recogidas en el Capítulo antecedente.» «12 o .- Las Recogidas deberán dormir todas en una misma pieza o quadra, y cada una en su cama: en cuya quadra deberá arder una Lámpara toda la noche. Deberán despertarse a las quatro y media de la mañana, de modo que a las cinco estén todas vestidas y listas; y luego tendrán delante de la capilla un rato de Oración, cosa de un quarto, y luego después deverán pasar al trabajo hasta las ocho, en cuya hora se les permitirá comer un mendrugo para desayuno. Comerán a las once y cenarán a las siete. Concluida la cena volverán al trabajo hasta las nueve, en cuya hora rezarán el Rosario en la Capilla, y después deberán acostarse.» «13 o .- Como esta clase de mugeres suelen estar muy poco instruidas en la Doctrina Cristiana, será del cargo de la Madre el instruirlas y enseñarlas perfectamente esta importante Doctrina, repitiendo esta enseñanza todos los dias.»


«14°.-Deberán los Protectores disponer de una persona virtuosa y hábil por Director de las Recogidas, el qual tendrá a su cuidado dirigirlas y confesarlas y los domingos por la tarde hacerles una plática de media hora, como también las vigilias de Comunión.» «15°.- Comulgarán una vez todos los meses, y si en el mes está alguna festividad de Christo Sr. Nuestro o de su Santísima Madre, se procurará que la Comunión sea en el dia de semejante Festividad.» «16°.- Todas las Recogidas trabajarán juntas en la quadra o sala destinada para dicho fin, y de lo que ganarán con su trabajo se aplicarán las dos partes para la Casa y la tercera parte para ellas vestirse. Y esto será motivo para que se apliquen más.» «17°.- Que ninguna de las recogidas pueda cantar ni enseñar canciones profanas, ni podrán referir en público ni en privado los sucesos escandalosos de su mala vida ni podrá hacer ni hablar cosa en escándalo de otra.» «18°.- Ninguna dormirá junta con otra en una misma cama, por ningún pretexto, en pena de tres dias de cárcel y tres dias de ayuno a pan y agua por la primera vez, y si reinsidiese deverá castigarse con mayores penas.» «19°.- Ninguna podrá venderse el pan ni la olla sin especial permiso del Padre de aquella Casa, baxo la pena de aplicarse todo en beneficio de la misma Casa.» «20°.- Ninguna podrá dejar su ropa ni dinero a otra sin licencia del Padre de la Casa, por ser esto incentivo de disturbios entre ellas.» «21°.- En caso que alguna de dichas Recogidas estubiese enferma no deberá salir de la quadra, pasándola a la quadra de las enfermas del Hospital, porque esto podria producir malas consecuencias. Los Administradores del Hospital de pobres deveran mandar asistirlas por los Médicos y Cirujanos, con medicinas y ración con que se asiste a los pobres enfermos del Hospital.» «22°.- Finalmente si ocurriese haberse de dar alguna providencia a más de lo que aquí queda prevenido, la darán los Procuradores, ínterin que siendo cosa grave, nos darán cuenta para providenciar sobre ello, lo que tendremos por más conveniente»' 9 7 '.

5- COMPTES PRESENTATS AL TRIBUNAL D'ESPOLIS I VACANTS, 24 MAIG 1765. IMPORT DE LA QUANTITAT DESTINADA A LA CONSTRUCCIÓ. APORTACIÓ QUE FÉU L'HOSPITAL En aquests comptes es detallen en primer lloc els productes obtinguts per les vacants de l'Arquebisbe de Tarragona Pere Copons i deis bisbes de Barcelona senyor Aguirre, de Girona senyor Taranco, de Lleida senyor Galindo, de Tortosa senyor Camacho i el senyor Borrull. Deis 9.393 rals de la vacant de Girona solament se'n cobraren 6.000. (97) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, p&g. 116-120.


IpOTt^s dewfcnadt paiLJu lCL Qrtxvztce^ y • Ja.bxicctj fclaj Gz&cv j^irmf^.drJf'ddpMcL*™ a/a (Do*. COAÙt Sd UïâZ&o cj ^Vofa. » & - -' ( ^d^t&b lOac-fcuntc SL-fàvzrha, (TCUM^OJ)^

3Atf~t2jio

¿e ^dic

Gît.... Ïpvàjtfï^ ^Gt jéoumco toui/a-Bau. iox mu&ntë' -777 -'dd 9 3 X1^ disto'j- aua/esfox.f»^**' i. 'IfôsduMjrr*.

JB-^rn

aJaw- Xe^.^hu^

co txasturr^ 1

•-

^oac^-™.

SS7J6i*&

'S

^o^Onu^e éd, oU: J,0 J?< CLJC^c <2ù&- • Hooftu y»"' (Oajfa. <^taxra. cou'SASSJ jjptjrKLLefitc Qlispo Sù acjti&Uo' QP... .. ilooAr » A Uèttamirej^f-S<ixyv<«mr» dt-Oma. U tuJI

-

- - -• . 7<focJ."

UtàUH

lie

..... GSotiSM

7o C32filj-m" dmcuS <9f lo <S»ITV Tsjaiudo ^ dftéfto Ctms/iaz^itn' 'm / ^ / W A w y cLyrnï«^ se/77%,

Aquesta foto i les que segueixen corresponen a l'estat de comptes presentats al Tribunal Superior d'Espolis i Vacants, 24 de maig de 1765 («Renda Casa de Recullidas», p. 43 i ss.)


• Wmnr/bahucb

Omca J&ottëc&x

y

ut'tf'

â ^ W Z f Z

8c/o>f

IstTì/rtiOtr

OA a. (Paisa*. ^/d^aenLd

ef-ise

9¿los

i/Stk/ ^alm,

2SL

<%4a. maditco

/abiti'còji y aUunaf

' \newcL'daj a

Urnosnaj/

b-r-yv / J b W Oka. tS* ' -f MttfjfJjcjt. \wa • ßcUjvK. dja,

/ciéiucaj

pobre*/

ènfiam^

JéoravtxjJ/

cjual a

y

iaottt'âaj

/ // /¿e

iríene

&

J ^ í A d n ^ ' i Z í a

eA/ta-

QhtJ

Lut

las

J

1 IdyipjvrW•

Kuhy1[en 2 à

{/mthbdaJ

Jios^ml

-V lo^e^no/

dio

e-n ¡¿o

\

.

5

$¿ '—tZcuvzjo

q^s-e/>u)ttaj

/l

em ex

' '„

&7> laus>

/mié

aiy7l<0¿J fá-cow,

C^^ty y

&Of/7CS

* &n~'e#sm<y/

CC77//'O7! OJL¿<W^

•dlièl'ÛL&ft&if

¿téj

^zot¿ector

fftspo¿?-Gs

tent&m'fh

Z

J&snul ^oTcS/uzve™

vsv

6

7¡S!

/ ¿a. Concáis/crn. cí&

(di

Qu?.

â^to

1r3l g?*."

twzo,

Dictuo r

r

(Xn^tœ

S)jlmd<y


-Omo la- (Scum &s$.ea)gi'càurr

yu> so/avrt^ddncu

S&XUÌX f arci •7&oai&Tu ^ » f t f ^ W « « ' / » ' iambe/t^ muy ^/"wñ cifalTr/^^bcvxA en^foncLei/ <J¿Osj¿taL J?ntC

túíxe.0- (to^T^tiacr gt tP^^bda y

&v

¿*JL

tengan en ei'a., ^A^fa. Cortclus¿(n^> strias

al -rm'Lrmo ¿¿osrirai

Qt^ditef

-¿ieiofli'claW ,J>oz €Mo J^Xro^j&xjrr^-J

aiJaw

ry &7) ÇÀ&V ÛCUOhfr&Trv /cuA 'e /! , o / . j a -JtS/vUla^

"hOtí-ady

p7hô

¿ j r f

Cûn JtcAzzfica. y^tint fne ->

•flitfro tw d cu'trxß TniS^dt/PÁ

J .

f/r^^mi^

(Jfosy»'toJ

/? 67) et Tí^Jïuiïv ¿Úia

w ^ t f S t h

en (il arfo Ï7SÇ Je^tuyimricrrv^aœcu /¿ho tjff isz

"d^à*

(o3Xtt-2j§

c^ÍslÜcu

ÀU..Ì3 y rmevnut&r>u£fY\ ß( a^cce/Za/, á>do ?? e'-Z'^mio il tlariJïazte

& -7na(&ud,lexr^öarxa

Cowta- á¿/d¿0 Jd

r

eljji-

/at/TZfexitou

^a^te^rnevM.t/^-..

i S/. cfyy^Bo ¿K_. evesnu^e^ry

Art A*

iS

— MM*

ô$


ye/íziá

cj^ßm

Y757Je.ß ats,t<LKcm/>oxS3>LjUuroj

como 6/ S C . U>e». tXJw ^C^&TJ

f iaw'ä°/

fo-iyfr&nw

amie. &

€/.

•¿Mwte a«*,» X¡/dr "&r)

y^Süff^-lSd.

Sffî&v

y

'ÌGj&udo

- •

Z Á7uj-7j¿

MLgusihirxerr-

Y l S j f t

ttà,

^cT&n YlGe> jd-irSS ^ w t m e p ™

w

g

:

S5S*

^Z-iJfJ

^ Í33*--

^ v e S663*-30

/

o

0)Ci¿s>tíLrit)ó J&xïdaj

^ C cmjj O O y Ç S** lixrr

Jua&tcu^

G^igtiptafJZv&rv

(ya. Tvo 'debe 'nofótítí/'S

fio?

fafro (¡m /O->(^0LU>cu Q awtaxfr Ruadla/

^ a ' t/ofa

á C^a,^-.

¿XJS

adé/cunsa

C ómo o <*<\. hoiq

WúL'da á

f><M*»xffii'en^

a.

- n

.,

/k paMztsKorv

fas/A

-

- . 7 4 %. 4\!

Y i a ¡ i t . ttS r ° s e g a M a ^

ry

ài

O AÍ0 t j : Ç ' 7 ? v a r u u t r e ^ t i c y ^

G V TLM y V—¿lulasr

<

{$% X

se^cád^

^

^

•j


Â7 -RjCM/Uj d& (¡¡fob Casa, o?i Ceux tauff-7c ^ Co[¿tao-*- Je* • v <re e¿/we MxsO hf. /ï St^ÇMàicMum,fxft Pi Ji&y VÛZO c.yv [ceja. V>Al t ^ Q ^ ^ZvJTo cXJ fänta a T^xjco^ (fat» as .foto o7 t Âç j -

J^ idÔÂkWèJ Uùit & Um O^a. (PoMv BtÀi ( 2 . y ^ . & ^ L / ConVMu Jd.Äey -hïto 3 {sP^a-ff&tÒ ^CuS CcuJcúkx, <í?>-rnit ' <ioae>&¿ yt^fí zrv ^

.

... 2780*. ito

<eo<? <•/ . . .

S

7

7

<Sm,yéecJk> &r, U Cömwa, Or? -JOOUr Cûv/KU '/auiM-ire&mijr(jPc¿8o o í ^ L Camenas <Mu> 73J tâj7 <¿m f¿ jh/- SS. C471/KU lew la. Cc/nfi ' za. dansai 2oOk t

tr

Ott-


•""Si

Q j K el J d - S7 -'t07Hti3u Á ¿ L U e w &

2

noy

e l ^ é r S p & L A J m

Cormï- zaJ

J ^ / f ) g l j û^PZOL,

(XAS"

Çyr > el

-¡^

¿o .

^àott

Consta,

(Q n / a¿ -

ern,9¿e<x¡k> -

-

' ^ o a u

C . 7 Com l a

Áat&Mne

&71 G ñ r > s a /

V n ^ a J o

e ^

iéC.

ux,

...

eny^aJ&o

itf en/cu .-

-

i

k f o t e

I d - 7i- CoTutrxj /leu&Tu^e- â m fi / eaJh. < ( € ) A - U n ^ i t ^ o ç a ^

La

( ¿ r r ^ y ^ o L

. J

G Ou-

e ^ ^ o J

C o w f a j Át&ctév / rxzi, CompxcX, ¿ í s U T i O n ^

j

esny^eafo e n / a Cem / t«, -

.

j

an/ <*

-

G d C f f M t O J / M e n n e ,

( S e n s a l •. - - - i

J¿T) io

j S J d r f o j7 J'

CoîHMl G e s s a i

G l

b u

. . . . . .

{ * r r i I ç ^ J d ï - C S Omita, l a u e r e OL <3n

Q n y / ^ a A l

&Ctr» Q&r>Sal

C o m f * ^

e l c o v L o o m p *

i m

( P & n s a l

/

z

t

• .

0 l t

<j

I S o *

j

fiW

CcvJtOj Á a j j e w o fit

j j

.

.

v

6sri~

~

' ¿

Í

W

d

f

S

b


L'import total obtingut fou de 70.632 rais de billó i 17 maravedís, equivalents a 6.566 lliures catalanes, 12 sous i 2 diners. A més 1' Administrador senyor Baldrich hi aplicà l'import de 2.690 rais de billó que eren el producte obtingut del capital de 15.000 rais, provinents de la vacant de Copons. Corresponien ais interessos produi'ts en el periode 1757-62 Una altra quantitat que també es destinà al pagament de l'obra de fabrica fou el valor obtingut de la venda de fusta i alguna almoina, la suma de tot s'elevava a 19.187 rais, equivalents a 1.783 lliures, 16 sous i 2 diners. (98) L'Administració de l'Hospital també aportà certa quantitat: «Como que la casa de Recogidas, no solamente debia servir para recoger mugeres de mal vivir, sinó también y muy principalmente para ensanche del Hospital de pobres enfermos de Santa Tecla de la presente Ciudad, y en consecuencia de la construcción de aquella fábrica, habia de resultar de más utilidad al mismo hospital de pobres enfermos que a las mismas recogidas. Por esto resolvieron gastar los limos. S.S. Administradores de dicho Hospital, y en efecto gastaron, la suma de 5.603 libras catalanas, 9 sueldos, 11 dineros». Aquesta quantitat es distribuía de la segiient manera: lliures Any " " " " " " " "

1756 1757 1758 1759 1760 1761 1762 1764 1765

TOTALS

sous

diners

3 1 13 8 4 6

_

1118 1777 877 555 747 46 193 166 121

13 19

5.600

9

-

6 4 4 5 6 -

4 6 IL")

Resum: moneda catalana De les vacants de l'Arquebisbe Copons i bisbes de Barcelona, Girona, Lleida i Tortosa Renda del capital de 15.000 rals procedents de l'Arquebisbe Copons Producte de la fusta veñuda i llimosnes Aportado de l'Hospital, especialment en compra

6.566 lliures 251 lliures 1.783 lliures

( 9 8 ) N . A . U n a lliura c a t a l a n a e q u i v a l í a a vint s o u s i un sou a d o t z e diners . ( 9 9 ) « R e n d a C a s a de R e c u l l i d a s » , i b i d e m , pàg. 43r. A . H . H . , « H o s p i t a l , A n t i g ü e d a d , p r o p i e d a d . . .» ibid e m , C a p í t o l 10.


de carro i manteniment de mules Aportaeió de l'Hospital per a la conclusici de l'obra de Fábrica TOTAL

5.603 IIiures 1.072 lliures 15.275 lliures

Tarragona, 24 mar£ 1765 Des d'aleshores la despesa que es fes pels treballs aniria a cárrec de 1'Hospital. Així ho manifestaren els senyors Deulofeu i Baldrich. «Lo que los señores administradores del hospital vayan gastando en componer las quadras de la referida fábrica en que no viven las recogidas, ya no debe notarse como gastado solamente a utilidad en la Casa de Recogidas, porque será solamente a sola utilidad de dicho Hospital y en quadras pertenecientes a este». (I00)

6- LES RENDES DE LES QUALS DISPOSAVA LA CASA DE RECOLLIDES PER AL SEU MANTENIMENT PROCEDIEN MAJORITÁRIAMENT DEL PRODUCTE DE CENSALS La major part deis ingressos per al manteniment de les dones de la Casa de Recollides procedien de la creació de censáis. Aquests originaven una renda que s'utilitzava per crear un fons que després s'utilitzava per fer front a les despeses. Els primers censáis es crearen de la vacant de l'Arquebisbe Copons. El Rei, per decret de 17 d'agost de 1755, va resoldre «aplicar 15 mil reales de vellón castellano de los productos de la vacante del limo. Sr. Arzobispo Pedro Copons, para que se empleasen en renta que sirviese de pie y fondo para la manutención de la referida Casa de Recogidas»." 0 1 ' En el llibre manuscrit d'aquesta Institució, esmentat anteriorment, hi consten les següents anotacions: (102 > -16 maig 1756, Joseph Sanahuja de Sarreal -20 maig 1756, Pau Miró de la «Villa de Reus del Camp de Tarragona» -25 juliol 1761, Salvador Félix Baldrich, Baró i Senyor Jurisdiccional de Raurell del C a m p

600 lliures 794 lliures 794 lliures

Més tard a reí de la disposició Reial de 14 de gener de 1764, es destinaven 35.000 rals de billó a favor de la Casa de Recollides, deis quals 30.000 eren per crear altres censáis.

(100) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pàg. 44. (101) «Renda Casa de Recullidas». ibidem, pàg. 48. (102) Ibidem.


«r

/

^

^

^

àeMa»^ öv

a

Lœo ,

* ,

dú»v

J 4

i

frntOfôr 'yWSSoooJt'" -,/ CO } {)( Oha. ^

tf*

c ^ "¿7 ííTifta.' i t â - st***

X

7

•» l'iy

Ci»».» ÄAii

? .Qoliunx *A7C¿

! Con Connu Valen, los 3oooo

CU , cu y l o y

y ,

Jtonta,

Qu»*

U-nO» S

.'iWi 4t

- •

btSra

aama. O^oy « C-Omp/a, !¿>f d dt* auct fií (¡bnrd

Íiwwít- iW»

ts»

¿' f

'ye

^ -

t z

t r

:

*

v

<KSynye-*'-•

é*» » /

^

da

w

X

/

^

?

¿ J * ™ * ™

£

i M . -

-

hay

¿¿¿g»*»^ ^ /

<2

^

x S V f i -

*

" í / ra, ^

'

: ^ * *

*


De la mateixa data figuren diverses anotacions que, entre altres, p o d e m remarcar la següent: «A los 22 de noviembre de 1764, en poder de Francisco Caputo y Costas, escribano público Real colegiado de número de Tarragona: Francisco Carnicer y Plana, y Joseph Carnicer y Masdeu, labradores de la villa de la Selva, vendieron y originalmente crearon un censal de precio 150 libras, y pensión 4 libras 10 sueldos a favor de la Casa de Recogidas de la presente Ciudad. Y dichas 150 libras son procedentes de aquellos 35.000 reales moneda vellón castellano destinados a favor de dicha Casa por el Rey Ntro. Sr., c o m o así lo avisa el limo. Sr. Colector General con carta de 14 enero del mismo año 1764, es a saber, los 30.000 para emplear en renta para dicha Casa, y los otros 5.000 reales para la compra de utensilios de ella. En el dicho Auto de Censal hay Precario y también Auto de mojorar de cinco en cinco anos». Segueix aquesta relació: -23 j u n y 1764, Joseph Puig de Vilallonga -24 j u n y 1764, Joseph Baiges de Reus -26 j u n y 1764, D o m i n g o Banus de la M a s ó - 7 octubre 1764, Isidre Roca de Rourell - 3 n o v e m b r e 1764, Lloren? Folch de Vilaseca -22 n o v e m b r e 1764, Francese Carnicer de la Selva -16 mar? 1765, Paula Guai de Tarragona - 2 2 mai-5 1765, Pau Torres de Vilallonga -14 maig 1765, Joan Jornet de RourelL. -19 maig 1765, Pere Guri de Rourell -30 maig 1768, Jacint Veciana, Pbre. de Tarragona

600 200 300 200 250 150 250 150 269 130 240

lliures lliures " " "<103) " " " " " "

L'última a n o t a d o és de 1824. Aquests censalistes, que residien a Barcelona, descriuen la Casa de Recollides de Tarragona com «casa de corrección de donas de mala vida de Tarragona». El text diu així: «En 7 j a n e r de 1824, D a M a g d a l e n a y D° Joseph Ribes y Gallisans, mare y fi 11, domiciliáis en Barcelona, vengueren y originalment crearen un censal a f a v o r de la Casa de correció de donas de mala vida de Tarragona, de preu y propietat 500 lliuras, y pensió 15 lliuras, obligan per especial hipoteca unas casas sitas en Barcelona en los carrers de las candelas, den Boguer, y plasa de la llana, a més de la hipoteca general de tots sos bens, prometan millorarla hipoteca dins cinch anys, si apar be al protector de esta casa; y en cas de no verificarse el pago de la pensió, el que pugui cobrarse deis inquilins.

(103) «Lorenzo Folch de Vilaseca, vendió a Esteban Gaya una finca del término de Salón por 320 libras. Se convino que, con una parte de esta cantidad, o sea unas 240 libras, se crearía un censal a un 3% anual, que corresponde a set lliuras quatre sous». «El comprador de la finca, señor Gaya, vendió al antiguo propietario señor Folch, esta pensión de censal, cuya venta destinó a la Casa de Recogidas». A.H.T. Protocol Notarial Ramón Fabregas, 24 mars 1764, caixa 611, pag. 65. A.H.D. «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pag. 59.


Acte en poder de Joan Prats, Notari Públich y Real de número de Barcelona»*104». A l'any següent j a ho havien amortitzat. En aquest llibre de la Renda de la Casa de Recollides, a la mateixa página on es registraven els censáis s'anotaven minuciosament el dia i any que es cobraven les pensions corresponents. En un principi s'encarregava de portar aquest llibre el Pvere. Joseph March i més tard, des del juliol de 1791, s'encarregá el Canonge penitencian senyor Bernardino Llopis. L'any 1806 figura com Administrador Pere Joan Larroy.

7- EL PROTECTOR FRANCESCH BALDRICH ÉS NOMENAT INQUISIDOR FISCAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, 27 AGOST 1768 En una anotació del propi Baldrich en el llibre manuscrit, esmentat abans, escriu i signa el següent: «Aunque al principio que encargué el cuydado de la referida Casa de Recogidas al antedicho Joseph Monjo, y Paula su mujer, acordé darles diariamente, a más de otras cosas, tres sueldos, y se los pagué hasta todo el mes de octubre de 1766. Acordé después con el consentimiento de dicho Monjo no darle los referidos tres sueldos diarios sino darle como le mandé dar en el tiempo que estuve en Madrid, y aún después de mi vuelta, a razón de dos dineros por cada una libra de cáñamo que hilasen las Recogidas, y así se observó hasta el dia infraescrito en que me fui a Barcelona, a servir la plaza de Inquisidor Fiscal de aquella Ciudad, dexando encargado el cuydado de la referida Casa de Recogidas a mi hermano D. Joseph Baldrich, canónigo de esta misma Ciudad. Y para que conste lo firmo en Tarragona a 27 de agosto de 1768, Dr. D. Francisco Baldrich»" 05 ».

8- EL CIRURGIÀ JAUME BALSELLS ERA EL METGE DE LES DONES RECOLLIDES. ELS HI ADMINISTRAVA EL REMEI DE LES UNCIONS MERCURIALS PER TRACTAR LA SÍFILIS El Dr. Jaume Balsells c o m e n t a el 1753 a prestar servei a l'Hospital, tant a militars com a pobres malalts. El 1757 es va traslladar a Bayona amb la finalitat d'adquirir més experiència i coneixements. Hi va ser fins al 1768, data en qué tornà a l'Hospital de Tarragona.

(104) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pàg. 83. (105) «Renda Casa de Recullidas», pàg. 114.


El 1783 es va produir un incident. Un oficial de l'exèrcit el va denunciar. El doctor Balsells no podia exercir de cirurgià perqué no s'havia sotmès a l'examen d'acreditació que aleshores s'obligava (106) . El doctor Balsells sol-licita a r a d m i n i s t r a d o de l'Hospital un certificat que acredités el seu treball com a metge de l'establiment. Entre altres coses manifestava: «Assisti en més de 40 camades de uncions a la tropa, y així mateix ho assisti en la curació de les recullidas en dit Hospital, en enfermetats privadas de uncions, y altres dolencias semblants, ab lo desempeño que acredita la cert i f i c a d o donada per lo Iltrmo. señor subcolector de espolis y vacants en 4 n o v e m b r e 1784»<'°7>.

El 22 de maig de 1783 va morir el cirurgià Salvador Corbella. Es féu càrrec del servei el doctor Fort i es nomenaren com a metges agrégats els doctors Manuel Bonafons i Jaume Balsells, «ab igual salari y obligacions, per considerar a un y altre mèrit y disposició suficient per desempeñar son encàrrech de la manera que novament ordena la administració. Lo salari era per hu de ells, cent lliuras annuals, repartin entre els tres la gratificació que se ha acostumat donar y se continuara per rahó dels uncionistas cent lliuras; ab la inteligència que solament duran servir hu de ells lo espay de vuit mesos cada any conforme sels ordenerà de part de la Administració» 0 0 8 '. Al mateix temps s'aprovaren les «obligacions dels cirurgians». En un dels articles deia que «los dos estavan de temporada, per ningún pretext ni motiu podran faltar alternativament tant de nit com de dia al Hospital durant las uncions».

9- LA CASA DE RECOLLIDES I LA GUERRA DEL FRANCÉS Durant la guerra de 1808 les autoritats militars es preocuparen de conèixer com es trobava la Casa de Recollides. El Mariscal de Camp, José de Montes de Salazar, Protector de la salut, el 24 de setembre de 1809 s'interessà per tal que el Superintendent de policia preguntés a l'Ardiaca Major del Cabildo en quines condicions es trobava la «quadra en que se encerraban las mujeres públicas», si podien rebre a moites dones i fins a quantes, i si tenien rendes per a mantenir-les. (A.M.T., «Copiador de cartas. Protector de la salud», pàg. 61r.)

(106) Adserá Martorell, Josep. «INCIDENCIAS SOBRE EL N O M B R A M I E N TO DEL CIRUJANO DEL HOSPITAL DE TARRAGONA DR. BALSELLS, Y OBLIGACIONES DEL SERVICIO DE CIRUGÍA, A Ñ O 1783» (comunicado presentada al VII Congrès d'Histôria de la Medicina Catalana, Tarragona 1992). Quan es posa en inarxa, el 1760, el Col-legi de Cirurgia de Barcelona, entre altres coses es deia que no es podia exercir sense haver superal 1'examen previ de l'esmentat col-legi. (107) A.H.H. Llibre «Resoluciones de la Administración del Hospital del 1769 a 1806», sessió 21 desembre 1796, pàg. 154, doc. núm. 45. (108) A.H.H. Llibre «Resoluciones...» ibidem, pàg. 51.


10- LES RELACIONS DE LA CASA DE RECOLLIDES AMB L'ADMINISTRACIÓ DE L'HOSPITAL En un principi la convivència amb l'administració de l'Hospital fou bona. Més endavant es va anar détériorant pels problèmes économies de l'època. Hi ha dues notes molt significatives. La primera, de l'any 1794, es refereix a l'alimentació, concretament a la carn i brou que es donava a aquelles dones. «Haventse observât que la Administració dona deu onzas de carn diarias a la Casa de Recullidas, y un tupi bastant gran de caldo, y no haventse pugut inquirir que esta Administració tenga semblant o b l i g a d o, y que sols se presum que ho hauria disposât algún Administrador, sens noticia de la Administració, apar que deuria providensiarse sobre aquets particulars: Y fonch determinai unanimament, que atessa la necessitai de est Hospital, se suspenga desde luego, lo donar dita carn y caldo, y que se previnga al Majordom que no ho donia».' 109 ' La segona, any 1806, tracta del conflicte sobre el subministrament de medicaments de la botiga de l'Hospital. «Bonaventura Font, ha proposado que habiendo sabido que la Casa de Recollidas pagaba o daba alguna gratificación por las medicinas que se suministran de la Botiga de este Hospital, con este motivo ha manifestado al Administrador de la Casa de Recollidas, Pere Joan Larroy, que no creya que esta Administració del Hospital tingués tal obligació, y respongué dit señor Larroy, que se li demanés en justicia».*" 0) Anys més tard aquesta qiiestió continuava sense aclarir-se. Així veiem que a l'any 1817 1'Administració de l'Hospital tornà a considerar l'assumpte i prengué el següent acord: «A efecto de conciliar en lo possible la utilidad del Sto. Hospital y sus intereses con los del establecimiento de la Casa de Recogidas en razón al suministro de alimento y medicación de aquellas.» «Se ha resuelto que siempre que las mujeres que se encuentren enfermas en dicha Casa de Recogidas, que estén a la sola dieta de caldo o sopa, satisfará el Hospital el importe de este gasto, pero luego que las dichas enfermas estén a ración de carne, deberá costejarlo la administración de dicha Casa de Recogidas.» «Que en cuanto a las tisanas y medicinas para las enfermas corrientes o estacionales, las suministrará el Hospital, pero las de los afectos gálicos o escabiosos, deban pagarlas la Administración de Recogidas. Todo lo que conviene esta Administración del Hospital baxo la condición de que necesitando

(109) A.H.H. Llibre «Resoluciones...» ibidem, sessió 29 mar? 1794, pag. 118. (110) A.H.H. Llibre «Resoluciones...» ibidem, sessió 23 octubre 1806, pag. 284. N.A. L'article 21 de les «Ordenanzas Reales para el Gobierno de la Casa de Recogidas», diu: «Los Administradores del Hospital podran mandar asistirlas por los médicos y cirujanos, con medicinas y ración con que se asiste a los pobres enfermos del Hospital».


IS

'

J p r r í a w U^c*»*»;,«!' .'trufo

ef

.-e .-..e /rt :-r¿Wf»f/fr/i*i»r e»«..¿¿>¿2

X

fi"""'"

sci "

Á» *«»«<

^

.. ^

^

^ fay„e

r.Zif.

<

^ !

/

*

fa/''

/V

('j

"

«

r

,e

&

^

- |

*

e,refr»r*«<£

;fce>a

tttu'tt

.

*

.V

^ j f t t & f W ' f t J'~Le

L/

f

"

p * ^

</ > /

irvi«/**. u

• /

/ , ,u<

y

W / •

i

*'«

, 7,„„.,-r

J** <>,*<r,3,

• ' •a

t

<

.

4

jarato

\

/ y

9™ / '

-

\

^

„»?'»>*>»«',

jtrt/e-r*»«*.-

Zi ,.„/»

£*

f e - r m - u » •

% L' l,L -) c\

/ Carta tl'Ignasi Ribes, Protector de la Casa de Recollìdes, acusant rebut de ¡'Administrador de l'Hospital, que diu qtie subministrará caldo a les dones que estiguin malaltes, 22 de febrer de 1817


de hacer hilar para la servidumbre al Hospital, deberá ser preferido por dichas mujeres recogidas a tres dineros menos por libra filanera.»(m) Molt aviat el Canonge Ignasi Ribas, Protector aleshores de la Casa, efectúa acusament de rebut acceptant la proposta de l'Hospital. Diu en el seu escrit: «Que se suministraran gratuitamente las medicinas a las enfermas, menos las que sean necesarias para curar males gálicos y sarnosos, y que conviene con la Administración del Hospital en lo referido, con tal que las mugeres recogidas, siempre que sea necesario, presten la servitud de hilar por el dicho Hospital con preferencia a los demás trabajos, e hilando tres dineros más barato de lo que comunmente se paga por cada libra». Cinc anys més tard, el 1822, en pie conflicte político-militar del trienni constitucional (1820-1823) l'Hospital va patir seriosos endarreriments económics. Hi havia més malalts, la majoria militars i presos polítics. Se l'hi debien moltes pensions. En un escrit dirigit al Governador Pere Perena ( l l 2 ) , en resposta a la denuncia per la mala assisténcia donada ais militars, 1'Administrado de l'Hospital, després de demostrar que tais acusacions no tenien cap fonament, li comunica que «esta Administración se halla en los mayores apuros por sus deudas, a causa que no se le pagan las estancias de los militares, que las del mes de mayo, junio y julio al presente ascienden a más de 50.000 reales, y después de varias representaciones al Sr. Intendente y a la Diputación Provincial, solo ha podido cobrar 8.000 reales, y siente decir que si dentro pocos dias no se le satisface una buena cantidad, se verá del todo imposibilitado de continuar, y en la dura precisión de oficiar a V.S., y demás de quienes corresponde, que cuiden de la asistencia de los enfermos militares». 013 * Davant aquesta situació, al cap de pocs dies, l ' l l de setembre del mateix any, l'Hospital torna a examinar les seves relacions amb la Casa de Recollides. A tal efecte tractá la possibilitat de suprimir la ració de «sopa y caldo» que fins ara donava a les dones. (111) A.H.H. Llibre «Resoluciones de la Administración del Hospital desde el 18 octubre 1813 hasta fin 1833», sessió 30 gener 1817, pag. 89. N.A. Una copia d'aquesta resolució es lliurá al Majordom de l'Hospital «para su inteligencia, y a fin de que con arreglo a ello pueda reclamar el importe de lo que se haya suministrado a los enfermos de la Casa de Recogidas. Tarragona, 20 febrero 1817.- Rafael Muntaner, secretario, a Ramón Madriguera, mayordomo». A.H.H. Llibre «Hospital, antigüedad,...», ibidem, capítol núm. 10). (112) Adsera Martorell. Josep. «La Insurrección de los Generales Milans del Boscli, y Lacy, en 1817» Diario Español 7 mar$ 1981. «En Tarragona en la noche del 8 al 9 de marzo de 1820, el capitan del Regimiento de Infantería Pedro Perena arresta al Gobernador militar interino Marqués de Zambrano. Se crea una Junta Militar, y al dia siguiente, 10 de marzo, se proclama solemnemente la Constitución de 1812». «Pedro Perena, seguidamente ocupa el Gobierno militar y político de la Provincia». (113) A.H.H. Llibre «Resoluciones de la Administración del Hospital desde 18 octubre 1813 hasta final 1833», sessió 28 agost de 1822, pag. 334. Llibre «Liados de los acuerdos desde 18 octubre 1813 hasta final 1822», document núm. 173. Fidel exponent del que passava en relació a l'assisténcia ais militars malalts, és la denuncia del senyor Pere Perena, Governador Militar, i la resposta donada per l'Administració de l'Hospital. Apéndix documental núm. 26.


«En atención que no consta a esta Administración que tenga obligación alguna de subministrar a las recogidas de este Hospital la sopa y el caldo que les subministra diariamente. Se ha acordado, a causa de los atrasos con que este Hospital se halla, que por el contador se averigüe con el señor canónigo Ignacio Ribes, Administrador de dicha Casa de Recogidas, si tienen estas algún derecho para percibir de este Hospital la sopa y caldo referidos, y en el caso de no tenerlo, se suspenda de aquí en adelante el referido suministro».«" 4 ' A la mateixa sessió de l ' l l de setembre de 1822, també s'acordá reclamar a 1' Ajuntament uns endarreriments per valor de 249 lliures, que acrediten per pensions de censos devengats." 1 5 ' L'any 1825 les relacions amb ¡"Hospital van millorar. Els metges visitaven amb el seu ajudant per anotar les medicines que precisaven els malalts. Aquest és l'acord: «Los facultativos médicos y cirujanos, al entrar a visitar a las mujeres recogidas en el mismo, llamadas de la Galera, llevaran consigo el medicamento, a fin de notar las medicinas que recetan»." 1 6 ' Aquesta és la primera i única vegada que es troba a les actes la paraula «Galera», o sigui presó de dones." 1 7 ' Una visió bastant completa de tal com estava 1'Hospital l'any 1825 es dedueix de la resposta que dona la seva Administració a 1'escrit de l'Arquebisbe Jaume Creus. Segons R.O. de 27 de setembre de 1824, en el qual es demanaven noticies sobre l'estat actual de les rendes, consignacions rebudes, arbitris i obstacles que s'oposaven a la seva prosperitat" 18 '.

(114) A.H.H. Llibre «Resoluciones de la Administración...» ibidem, sessió 11 setembre 1822, pag. 335. (115) A.H.H. Llibre «Liados de los acuerdos... 1822», ibidem, doc. núm. 174. «La indigencia con que se halla este Hospital, motivada por la falta de pago de las estancias de los enfermos militares, obliga a esta Administración a recoger cuanto acredita para el alivio de los pobres enfermos; y encontrándose V.S. deviendo al citado Hospital, doscientas quarenta y nueve libras por dos pensiones de un censo redimible que le corresponde, vencidos ya en Navidad del año próximo pasado: Espera esta Administración que movido V.S. de su caritativo zelo y recto proceder, se servirá providenciar lo más pronto posible, la satisfacción y paga de la referida cantidad - Dios guarde a V.S. muchos años.= Tarragona 18 septiembre 1822.= Al Muy Iltre. Ayuntamiento Constitucional de la misma Ciudad». (116) A.H.H. «Resoluciones... 1833», ibidem, sessió 23 desembre 1825, pag. 480. (117) N.A. En pie segle XIX, en l'ambient popular hi havia la creen?a que a l'Hospital hi funcionava una Galera. Aquest fet va causar entre la població un clima de recel i d'adversió envers aquesta institució. Aquest recel va durar molts anys. A la mala impressió que produia la galera s'hi va afegir l'assisténcia a dones afectades de malalties venéries, les quals en ocasions provocaven i escandalitzaven el vei'nat. A l'Hospital, fundat per atendre pobres malalts, se li va anar afegint una població de dones infectades de mal veneri, i de presos i presidiaris malalts. Tot plegat va portar que l'Hospital tinaués mala fama durant el segle XIX i part del XX. L'Hospital presta un gran servei a la societat i mai aquest servei li fou reconegut. (118) Diversos documents es refereixen a aquesta qüestió: Ir.- Escrit de Jaume Creus, Arquebisbe de Tarragona, vice-president de la Junta Nacional que «se ocupa de la suerte lastimosa de los infelices del Reyno», 2 gener 1825. La R.O. demana dades i noticies de les fundacions, rendes de les seves dotacions i objecte en el qual s'inverteixen. A.H.H.. llibre «Liados de los acuerdos de los años 1823 hasta fin de 1833», any 1825, doc. núm. 2. 2n.- Acord de la Junta de l'Hospital, 24 gener 1825. Llibre «Resoluciones de la Administración del Hospital desde 18 octubre 1813 hasta fin del 1833», pag. 464. 3r.- Resposta de l'Hospital a l'Arquebisbe Jayme Creus, 29 gener 1825. Llibre «Liados de los acuerdos de los años 1823 hasta fin de 1833», any 1825, doc. 2.


11- DONATIU DE FÉLIX AMAT Félix Amat fou un personatge molt important i a vegades molt decisiu en defensa deis interessos de Tarragona davant la Cort. Fou molt polèmic pelles seves pastorals i per les seves idees molt avançades" 1 9 '. En el funeral de l'Arquebisbe Armanyà pronuncià l'oració fúnebre. El text va ser imprès a Madrid i el producte obtingut de la seva venda es va destinar en benefici de la Casa de Recollides (l20) . Félix Amat havia estât en el seu dia SubcoHector d'espolis i vacants de l'església de Tarragona.

12- LA CASA DE RECOLLIDES DESAPAREIX COM A INSTITUCIÓ, PERÒ L'HOSPITAL CONTINUA DONANT EL SERVEI QUAN LES DONES ESTAN MALALTES. INTERVENCIÓ DE L'AUTORITAT GOVERNATIVA La Casa de Recollides no tenia altres ingressos que el producte d'alguns censos i el concert amb l'Hospital per al subministrament de medicaments i aliments. Degut a les guerres i a les liéis desamortitzadores van anar desapareixent aquells censos. El decret de 19 de setembre de 1798,'1211 establia clarament l'alienació deis béns bàsics de diverses institucions, entre els quais les cases de reclusió, amb 1'obligado de dipositar el producte d'aqüestes vendes així com els capitals deis censos que es redimissin, pertanyents a aquests establiments i fundacions, a la Reial Caixa d'Amortització. Evidemment no sembla que es realitzés l'alienació d'aquells béns. La Casa de Recollides estava en el propi edifici de l'Hospital. Encara que hi hagué un intent de d e s a m o r t i z a d o , aquesta no es va arribar a portar a efecte, fet que va permetre que la Casa continués efectuant la seva tasca, encara que amb certes dificultáis. Bé ho demostren les notes (111-114-116) abans esmentades, corresponents ais anys 1817, 1822 i 1825. Fet evident que la Casa encara funcionava. Més endavant les institucions pròpiament pies com a tais, van anar desapareixent. L'Estat, poc a poc, es va anar ocupant d'aquesta f u n d ó . La facultat que tenien abans els protectors per admetre aquesta classe de dones l'exercia el governador civil de torn, que ordenava a l'Hospital el correspondit ingrés de la malalta. Durant molts anys l'Hospital tingué la mala fama de «casa de corrección de mujeres». (119) Adserà Martorell, Josep. Treballs histories sobre Félix Amai, piiblieats a «Diario Español». Any 1973 (29 setembre. 16 octubre, 18 octubre, 7 novembre, 18 novembre). Any 1974 (13 gener, 20 gener, 27 gener, 3 febrer, 24 febrer). (120) «Gazeta de Madrid» 1803, núm. 63, 9 agost, pàg. 688. (121) «Gazeta de Madrid» 9 octubre 1798.


SERMON, QUE EN

DEL

EL

ENTIERRO

ILUSTRISIMO

SEÑOR

FRANCISCO ARZOBISPO

D.

Fr.

ARMAN DE

A,

TARRAGONA,

PREDICÓ EN

LA SANTA IGLESIA

CATEDRAL

EL DIA 7 DE MAYO DE 1803.

EL Dr. DON FELIX AMAT, CANONIGO Magistral, Rector del Real Estudio , Administrador del Seminario Tridentino, Colector de annualidades eclesiásticas, Subcolector de Espolios y Vacantes &c. Dr. J. Oromoní Notario Tarrapr,

TARRAGONA •J- "

~

P

-

- -

L

L L ' J J J ,

E n la Imprenta de M a r í a Canals V i u da , a d m i n i s t r a d a por Miguel F u i g r u b í Impresor. Sitie á luz

4 beneficio

de la Casa tic

Recogidas.

Portada de l ' o p u s c l e que reprodueix el sermó de Félix Amat a la Catedral de Tarragona, 7 de maig de 1803, a m b motiu del f u n e r a l de l ' A r q u e b i s b e A r m a n y á


Hi ha dos documents de l'època de la Regència de la Reina Maria Cristina que són molt significatius. Un dels quals és l'escrit del Governacor Civil senyor Melchor Prats, de 8 de novembre de 1837, que es dirigeix ais administradors de l'Hospital en els següents termes. «Habiendo dispuesto que la joven Rosa Duran, soltera, natural de Mora la Nueva, pasase ayer a la Casa de corrección de mujeres de esta capital para su merecida reclusión, y que al propio tiempo pueda curarse de sus males, deseo merecer de la filantropia de esa Administración que auxilie a esta infeliz con una ración ordinaria de enfermo hasta su restablecimiento». La Junta de l'Hospital acordà la seva admissió (122) . Un altre document és el del senyor Francisco Alejandro Teruel, un altre governador civil que el 9 d'agost de 1838 indica que, «Habiéndose dado parte de que Francisca Marquesa se halla gravemente enferma de mal venéreo, con riesgo de su existencia y de la salud de la juventud, he resuelto que sea conducida hoy mismo a la Casa de Corrección de mugeres de esta Ciudad, contando con que V.S.S. tendrán a bién socorrer a esta infeliz con facultativo, medicinas y demás, a fin de que no sucumba a su espantosa enfermedad»' 123 '. Veiem com va perdent aquell carácter de tancament, presó o galera. Però el nom de «casa de correcció» continuà molts anys. Aquest tipus d'ingressos s'anaren reduint en sales aïllades i el local que ocupaven aqüestes dones aviat fou habilitât per atendre les necessitats del propi Hospital. A més a més el Reglament establia que «No tendrán entrada en este Centro los dementes ni los que sufran enfermedades venéreas o sifilíticas, y las crónicas» (l24) . Aquest tipus d'assistència juntament amb la que es donava ais malalts presidiaris va desprestigiar molt l'Hospital, la mala fama del qual ha perdurai fins ais nostres dies. Una nota de premsa del 1870 comentava que «los vecinos de la calle de San Agustin se quejan con sobradísima razón de los escándalos que suelen producir ciertas mujerzuelas, que enfermas a causa de su mala vida, se han recogido, no sabemos por orden de quién, en una sala del Hospital, cuyas ventanas dan a la indicada calle. Hubo época que el número de ellas superaba la cifra de 30 internas». Aquest ambient hostil del veïnat, la ubicació de l'hospital militar, l'assistència ais presidiaris, presos comuns i polítics, ais indigents, etc., deixaren un mal record en F ambient de la població tarragonina i es creà durant molts anys (ho repetim una vegada més) una mala reputació cap a la Institució.

(122) A.H.H., Llibre d'Actes, sessió 14 novembre 1837, doc. 12, pàg. 33. (123) A.H.H., Llibre d'Actes, any 1838, doc. 10. (124) N.A. Per a més i n f o r m a d o , Adserà Martorell, «El Dr. Battestini i Galup i el seu entorn. Director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (1923-1937)». Tarragona 1992, capítol XLIII, «Asistencia a mujeres de vida airada», pàg. 193.


CAPÍTOL IV NOTES SOBRE UNA CASA DE RECOLLIDES SITUADA A L'HOSPICI DE TEROL. 1806 Hem vist que a Tarragona s'instal-là una Casa de Recollides vinculada a l'Hospital. Era habitual en aquell temps establir aquest tipus d'institucions en llocs pròxims a hospicis o hospitals. Així, la seva administrado era més econòmica i l'assistència a la poblado era més eficient. Ambdós establiments tenien el mateix carácter d'obra pia d'origen eclesiàstic. A tali d'exemple s' aporten unes breus notes sobre una casa de recollides situada a Terol. No era propiament hospital de pobres malalts sinó un centre d'acollida d'orfes i expòsits. Era l'any 1806 quan el Bisbe de Terol, Blai Joaquim Alvarez de Palma, davant «la triste y amarga situación de no poder acudir al precioso sustento y vestido de los pobres, habia ordenado que se conduzcan a este hospicio todos los huérfanos de padres destituidos de medios para subsistir, e igualmente a todas las mujeres de vida relaxada; pues para todos, y para el crecido número de huérfanos y expósitos, como para las 16 mujeres que he mandado a los salones de corrección de esta casa, espera del Señor echara su bendición, y que nada falte' >. Y para precaver toda comunicación de las mujeres que están en los salones de corrección con la comunidad, he dispuesto que un sacerdote les diga la Misa en los días de fiesta, enseñe la doctrina y máximas cristianas, dándole a cada una el confesor que elijan»' '. Barcelona tenia una Galera, una Casa de Recollides. El Rei havia concedi! una ració diària de pa de munició a cada una. Fou un bon precedent per a que, després, al 1764, s'atorgués a les recluses de Tarragona. l25

126

(125) Nota.- «Entrego a este hospicio 100 fanegas de trigo, 100 arrobas de arroz, 100 arrobas de judias, 30 arrobas de aceite, 40 arrobas de lana, 20 arrobas de cáñamo, 300 varas de lienzo, 35 vestidos, y 55 xergones». «Gazeta de Madrid» 1806, 8 febrer, pàg. 130. (126) «Gazeta de Madrid», 1806, ibidem.


CAPÍTOL V ALGUNES NOTES SOBRE ESPOLIS I VACANTS DEL SEGLE XVII 1- P R E L A T U R A D E L ' A R Q U E B I S B E F R A J O A N D E G U Z M A N Era frare franciscà, Bisbe de Canàries. Ocupà la Seu de Tarragona l'any 1628 fins que, a petició propia, l'any 1633 fou traslladat a Saragossa. Es intéressant aquest període perqué es donen uns fets que sembla que s'avancin al seu temps. Significa un avanç del corrent progressista que, més tard es va desenvoiupar esplendorosament, tal corn s ' h a vist en la signatura del Concordat de 1753 entre el Papa Benet XIV i el Rei Ferran VI. Creiem que el «regalisme» que llavors es va imposai-"27», va tenir els seus inicis cent anys abans, en temps de la prelatura de Guzman. Jordà Fernández estudia aquest periode. Entre d'altres coses ens diu que van ser moites les queixes dels canonges contra l'Arquebisbe" 2 8 '. Un dels fets és que el Rei demanava ajuda a la Generalitat per tal que li otorgués la gràcia de col-lectar les vacants dels beneficis eclesiàstics del Principat. Consta que al desembre de 1631 es proposa la creació d ' u n impost que grava les rendes eclesiàstiques. Per altra part a Roma el Cabildo tarragoní bloquejava les peticions reials sol-licitant al Papa «las vacants de las rectorías d'aquest arquebisbat y dignitats de esta iglesia, per lo primer any que vacaren, i amb els fruits de las vacants, es faria una bossa canonical separada, per tal de repartirla entre els canonges y millorar així la decència que es deu a son estât». Després, el 21 d'abril de 1632, arribà a Tarragona la c o m u n i c a d o del Breu del Papa Urbà VIII, feta a instàncies i pressions tant de Felip IV com dels cardenals espanyols residents a Roma. Es tracta de la concessió relativa a la décima eclesiástica" 2 9 '. (127) Jordà Fernández, Antonio. «Església i poder a la Catalunya del segle XVII» Abadia de Montserrat, 1933. Capítol II, art. 2. (128) Jordà, ibidem, pàg. 39. (129) Jordà, ibidem, pàg. 19.


Aquesta determinado va sorprendre eis canonges. Van demanar al Nunci Monti un ajornament per poder estudiar la qiiestió. El temps es va complir i a finals d'agost es va realitzar el segrest de les rendes del capítol per pagar l'import de la décima. Efectivament, el Canonge Rafael Hortoneda, ardiaca de Vila-seca, que era el SubcoHector de la Cambra Apostólica a l'Arquebisbat, va portar a terme l'embarg." 30 ' Amb tot aixö va morir l'Arquebisbe Guzman. El 20 de juliol de 1633 Tarragona fou declarada Seu vacant. En aquests moments estaven pendents de reparació eis castells o torres de defensa i tant el Capítol com la Mitra tenien obligació de fer-se'n càrrec. Eis canonges acordaren efectuar les obres de la part que eis corresponia, les quais anirien a càrrec deis fons que esperaven rebre de l'espoli de l'Arquebisbe Guzman. El Capítol va avançar eis diners mentre no arribessin eis procedents de l'esmentat espoli. El Nunci, Monsenyor Monti, eis tenia bloquejats a Madrid. Es va haver d'arbitrar una solució. Finalment el Capítol acceptà la consignació deis deutes sobre un deis arrendaments de les rendes de la Mitra, per un import total de 600 lliures113". 2- P R E L A T U R A DE L ' A R Q U E B I S B E FRA ANTONI P É R E Z Fra Antoni Pérez, religiös benedictí, fou Bisbe d'Urgell, més tard Bisbe de Lleida i el 1634 fou nomenat Arquebisbe de Tarragona. Morera diu que fou «uno de los prelados más doctos de su siglo»" 32 '. Va sol-licitar ser traslladat de Diócesi. Mentre estava a Madrid per resoldre el seu nou destí a Ávila va morir l ' l de maig de 1637. Les gestions davant la Cambra Apostólica i la Nunciatura per cobrar eis espolis del Prélat van durar molt temps. Consta que a l'any 1638 encara no s'havien obtingut (l33>. 3- T A R R A G O N A , SEU VACANT Tarragona va ser Seu vacant durant una llarga temporada (1637-1653). H i van haver molts problèmes. Podem esmentar la Guerra deis Segadors, la qiiestió del Bisbe electe Pau Duran, eis problèmes économies amb la Cambra Apostólica per cobrar eis espolis i vacants, i la tasca deis canonges Aguiló i Rebolledo, molt ben estudiades per Jordà Fernández. En aquest període les guerres provocaren molts danys a l'església catalana «relajando la disciplina eclesiástica y perdiéndose no pocas rentas, templos y edificios religiosos convertidos en ruinas»" 34 '.

(130) (131) ( 132) (133) (134)

Jordà, ibidem, pàg. 21. Jordà, ibidem, pàg. 51. Morera Llauradó, Emili. «Tarragona Cristiana», tom IV, Tarragona 1955, pàg. 500. Jordà, ibidem, pàg. 53. Morera, ibidem, pàg. 507.


A Madrid hi havia la seu de la Nunciatura i el «seu apèndix financier la Cambra Apostòlica»""». Aquesta institució, durant els anys de seu vacant va disposar totalment de les rendes de l'església tarragonina. El capítol va patir molt, no solament per la falta de diners sino pels incidents produits dins de la propia corporació eclesiástica. Respecte de Miquel Aguiló, Jordà ens diu que «probablement fou un deis canonges tarragonins més destacats del segle XVII, especialment per la seva actuació durant la guerra deis Segadors. Junt amb el Canonge Girón de Rebolledo, és una de les figures principáis del capítol d'aquest període»." *» De tota la seva activitat solament ens referirem al tema relacionat a espolis i vacants. Quan va morir el Canonge Hortoneda, l'any 1641, com ja hem dit, era Subcol lector de la Cambra Apostòlica. Aguiló va demanar aquesta vacant. El càrrec en aquests moments era important. Es devien moites quantitats endarrerides «pels espolis deis prélats difunts y pels fruits de las seus episcopals vacants»" ). Temps després continuaven les dificultáis économiques. Els Uiuraments que la Mitra efectuava al Capitol estaven aturats des del mes d'abril de 1640" >. Sense Arquebisbe. Amb seu vacant. Es produeix «una lluita continua y aferrisada entre el Capitol (que volia exercir el seu poder, àdhuc al de recaptar ingresos de la Mitra), i la Nunciatura i la Cambra Apostòlica, que intentavan fer valer els seus drets sobre els espolis i las vacants»" ). La Guerra deis Segadors. El setge de la ciutat de 1644. Les dificultáis per a mantenir amb dignitat els oficis i el culte divi eren moites i greus. El Canonge Camps va anar a Madrid. No va tenir èxit i el Capítol l'hi ordena que torni a Tarragona. No hi havia recursos econòmics. L'any 1648 els problèmes continúen. El SubcoHector de la Cambra Apostòlica a Barcelona amenaça cobrar per força els fruits de la Seu vacant. El Capítol envia a Madrid l'Ardiaca Major per tal de negociar aquest fet. Eli era SubcoHector de la Cambra Apostòlica a Tarragona, fet que podria facilitar la negociado. Les gestions foren novament inútils. Mor el 1646 i tot es complica. 3

37

38

39

4- PRELATURA DE L'ARQUEBISBE FRANCISCO DE ROJAS Y BORJAS El període de seu vacant es va acabar amb l'arribada del nou Prélat Francisco de Rojas i Borjas l'any 1653" >. 40

(135) Jorda, ibidem, pag. 146. (136) Jorda, ibidem, pag. 69. (137) Jordíl, ibidem, pag. 77. (138) Jorda, ibidem, pag. 132. (139) Jorda, ibidem. (140) N.A. UArquebisbe Rojas y Borjas prengué possessió temporal de l'arquebisbat el 16 de juliol de 1653 1 va fer l'entrada solemne el 25 de gener de 1654. Tots els gremis de la ciutat el van esperar a la Rambla bstava formal davant de l'Hospital un esquadró de caballería. L'Arquebisbe des de Reus, arriba a les rodalies del port de Tarragona t des d'allí es dirigí a la ciutat. Morera, «TARRAGONA CRISTIANA», ibidem pa° 510


Coincideix amb l'època histórica de la Revolució de Catalunya, que finalitza amb la rendició de Barcelona a les tropes de Felip IV en els últims mesos de 1652. El prestigi de la figura de l'Arquebisbe de Tarragona era moli important. Per això des de Madrid s'ajornava el seu nomenament per tal de forçai" la seva ileialtat al poder reial. Llavors, al temps que es consolidava la tranquilitat del país «volvieron a repararse los templos y ermitorios existentes en el interior y exterior de las poblaciones». En aquest sentit Morera explica que «el 9 de març de 1655, la señora Teresa Ferrer, pidió a la Municipalidad que se devolviera a su santuario la imagen de Ntra. Sra. de Loreto, como así se acordó»" 4 ".

5- FELIP V DESTERRA L'ARQUEBISBE BERTRAN. DESEMBRE 1713. LES RENDES DE LA VACANT VAN A PARAR A MANS DEL CARDENAL ALBERONI L'Arquebisbe Fr. Josep Llinás va morir l'any 1710. El va succeir Isidoro Bertrán, ardiaca major de Girona. Va ser un deis tres prelats de les diócesis catalanes, Vic, Solsona i Tarragona, que foren proposats per l'arxiduc Caries al Papa Climent XI. Segons diu Morera fins al mes d'abril de 1713 no va venir a Tarragona. Va haver-hi dificultáis per a la corresponent entrada pública. La guerra i la falta de mitjans económics s'oposaven a la cerimónia. Després, tot just ocupada Tarragona, Felip V, el 15 de desembre de 1713, va ordenar el seu desterrament. Segons el P. Regatillo, «el ambicioso Alberoni fue nombrado cardenal. Saciada su ambición, quiso sacar su codicia, consiguiendo del rey las rentas del arzobispado vacante de Tarragona, el obispado de Málaga y la presentación para el arzobispado de Sevilla, contra las disposiciones que el mismo rey había dictado». «Contra tales intromisiones de poder real protestó Roma, negando a Alberoni el arzobispado de Sevilla, y exigiendo la renuncia del obispado de Málaga y la devolución de las rentas del arzobispado de Tarragona». «Mas, en 1719 caía de su pedestal el favorito de la Corte de Madrid, perseguido por la misma reina que lo había encumbrado, por la Corte y por Roma»" 4 2 '.

(141) Morera, ¡bidem, pag. 511. (142) Regatillo, P. Eduardo. S.J., «El concordato Español de 1953», Santander, 1961, pag. 103.


CAPÍTOL VI DESTÍ DEL PRODUCTE DELS ESPOLIS DELS ARQUEBISBES SANTIYÁN I ARMANYÀ 1- ESPOLI DE L'ARQUEBISBE SANTIYÁN En temps del régnât de Caries III i sobretot de Caries IV, abunden els prélats que, ja per propi impuis o influenciáis per la política de l'Estat, promouen interessos temporals i col-laboren en assumptes d'obres publiques, instrucció, sanitat i economia. Hi hagué una iniciativa molt significativa. La creació, per Reial Cédula de 17 de febrer de 1771, d'una biblioteca amb càrrec al capítol d'espolis i vacants. També en diverses ciutats s'utilitzaren fons per al foment d'obres publiques. Tal és el cas de l'espoli de l'Arquebisbe Santiyan, del qual es demanen diners per ais treballs de reconstrucció de l'aqüeducte romà, que havia de portar novament aigua a Tarragona. Diu Galani ' que els subcol-lectors d'espolis i vacants tarragonins, immediatament a la mort de l'Arquebisbe Santiyan, en fer inventari deìs seus béns trobaren un cofre i «...dentro de el una arquita que contenia 1.493 y medio, dobles de oro (unos cuarenta mil duros de nuestra moneda actual), y una nota escrita y firmada de su puño en que expresaba tener designado, en previsión, dicha cantidad para la obra de reedificación del acueducto». Amb aquest motiu van recorrer el Cabildo, la noblesa i altres entitats, corporations i persones a S.M., per tal que séparant de l'espoli l'expressat dipòsit, es dignés providenciar la continuació de l'obra; i això ho acordà i maná el Rei donant singular testimoni de l'apreci en qué tenia al difunt 143

(143) Galán, J. «CENTENARIO DEL ABASTECIMIENTO DE AGUA A ESTA CIUDAD» Tarragona 1899, pag. 36. 8


Arquebisbe i del sentiment que li causa. Floridablanca contesta, 20 juny 1783, que havia donat ordre al Col-lector General d'Espolis i Vacants, perqué lliurés de la quantitat que s'havia trobat, les sumes necessáries per a prosseguir l'obra projectada, «sin permitir que se invierta la menor parte de este depósito en otro objeto, pues, además de ser de justicia, cuando no hay acreedores de preferencia, no cabe otro de mayor necesidad y utilidad para esa ciudad»*144». Es mereix ressaltar la informació que després publica la «Gaceta de Madrid» sobre la portada d'aigües a Tarragona'145*.

2- ES DEMANEN ELS ESPOLIS I VACANTS DE DIVERSOS ARQUEBISBES PER A LES OBRES DEL PORT La Junta particular del port celebrada el dia 19 de maig de 1790 al saló de sessions de l'Ajuntament, resolgué suplicar al Ministre F. Antonio Valdés la partida de 16 a 18 mil ducats'146 ' que estaven en dipòsit a disposició de S.M., remanents d'una altra quantitat més gran pertanyent a les vacants de diversos arquebisbes d'aquesta Església. El Regidor Gaspar Casas traslladà aquest acord a l'Ajuntament, i la Corporació, el 21 de maig, aprovà la proposta i al dia següent la traslladà «sin pérdida de tiempo en el próximo correo» a S.M.(147). L'Ajuntament en la seva exposició explica al Sr. Valdés uns quants antecedents. Amb anterioritat, de la quantitat que estava en custodia, ja se n'havien lliurat les següents partides: Ir.- 90.000 rais de billó a favor del nou Bisbe d'Eivissa, F. Manuel Abat i Lasierra. 2n.- 1.070.563 rais per a l'aqüeducte d'aigua a la ciutat. 3r.- 807 rais a favor de la vila de Riudoms, destináis a algunes obres fetes per a utilitat d'aquell poblé. 4rt.- 40.500 rais a favor de la vila d'Alforja per a continuar un aqüeducte i per a socorrer algunes urgéncies d'aquell poblé. 5é.- 1.500.000 rais a favor de l'H-lm. d'aquesta església F. Francese Armanyà per a continuar l'esmentat aqtieducte de la ciutat, lliurats de les esmentades partides per ordre de S.M. Davant de tot l'exposat l'Ajuntament «solicita la partida que se halla en depósito a beneficio de la obra del puerto, pues la considera de las mismas circunstáncias que las citadas. Tarragona 22 mayo 1790». Al cap de poc temps contestà l'esmentat senyor Valdés que «no era posible que el Rey adjudique a la obra de ese puerto el remanente de los espolios de esta Mitra, respecto de que los diez y seis, o diez y ocho mil ducados a (144) Galán, J. ibidem, doc. apèndix núm. 7 d'aquesta obra. (145) « G a z e t a d e Madrid », 15 gener 1799. Apèndix documental núm. 27 ( 146) Un ducat equivalía a 11 rais de billó i un ral de billó a 34 maravedís. (147) A.H.T., Llibre d'acords Ajuntament, sessió de 21 de maig de 1790, pàg. 63-R, doc. 91.


que asciende, son responsables a varios créditos de justicia que penden aun de resolución»"48». Després afegia que per ais treballs del dit port es considerava necessari el producte que a tal fi s'havia recaptat, i que «sin demora se cumpla la Real voluntad de la reparación de ese puerto». Al mateix temps Valdés autoritzava ais tarragonins que podien prendre el cabal necessari a cens, amb la hipoteca deis arbitris respectius concedits a aquesta ciutat(I49>. Feia pocs dies que l'Estât, a petició del propi Ajuntament, havia autoritzat una série d' arbitris, el producte deis quais es va creure que eren suficients per a satisfer el compormís de devolució del capital, i pagament d'interessos de les quantitats que s'havien lliurat en qualitat de préstec pels treballs del port.

3- ESPOLI DE L'ARQUEBISBE ARMANYÀ Immediatament després de la mort de l'Arquebisbe Armanyà (4 maig 1803) el Cabildo comunicà l'ôbit a Eustaqui Moreno, del Conseil de la Reial Cambra, Col-lector General d'Espolis i Vacants. De seguida es verificà l'espoli. El Canonge Félix Amat, per encàrrec del Cabildo, es cuida de formar «la lista de propiedades, caridades, etc. existentes al acaecer la muerte del Prelado. El 27 de mayo ya tiene concluido el documento. Lo remite a Estaquio Moreno. Se incluia en él la lista oficial vigente de las caridades que se distribuían de su orden en este año 1803»<150>.

4- L'HOSPITAL SOL-LICITA «QUINA MOLT BONA» DE L'ESPOLI D'ARMANYÀ Els administradors de l'Hospital de Santa Tecla, senyors Bonaventura Porta, Canonge, Gaspar Casas, Regidor, Josep Zaragozano, Canonge, i Rafael de Galli, Regidor, coneixedors que «en lo expoli del Arquebisbe Armanyà se té noticia haver-hi una porció de quina molt bona» acordaren representar el Col-lector General d'Espolis i Vacants, «que se servís fer caritat de aquella quina per los malalts de este Sant Hospital»'15'). Armanyà, per indicado del seu metge, que també ho era de l'Hospital, havia fet venir de Cadis una important quantitat de «quina selecta» per tractar els nombrosos malalts de febres terciàries. El Prelat gestionà la seva adquisi(148) A.H.T., Llibre d'acords Ajuntament, sessió de 14 de juny de 1790, doc. 105. (149) A.H.T., Llibre d'Acte s Ajuntament, sessió de 21 de maig de 1790, pàg. 63, doc. 90. (150) Tort Mitjans, « B I O G R A F ÍA DE F R A N C I S C O A R M A Ñ A » Vilanova i la Geltrú 1967. pàg. 527. Aquest autor cita el llibre «Copiador de cartas que comprende la enfermedad, muerte, funeral, expolio y vacante acaecida por fallecimiento del limo. Sr. Francisco Armañá, arzobispo de la Metropolitana Iglesia de Tarragona». (A.C.T.). N.A.- Al peu de la pàg. 522 de l'obra de Tort hi ha un resum de l'informe enviat per Félix Amat a Eustaqui Moreno. (151) A.H.H. Llibre d'acords 1803, sessió de 5 de juny, pàg. 235.


c£ + 7 tc / £ x £' x a c / < T 7ï ì . t ^ J -

m*

l a

jn f < ?x rr > a n

TLeju / n urìU x .

lj v e c / n ^ c & j o sa

u f v S j è ì h c / a ^ se a u

¿¿a

Tky

« y , J & s o / f r x l

C / tf - ,

^ y t v w m ^ h s í f ^ ' J Ü L J r r t j r i

t J o x e J

eje

L í

£t m / a -7z m ^ 1 /-

f

/ st orni

Ce««** a

f

a

p as z / x

y f ^ W&* > < ?.

¿r*

cw x¿»cr¿m

p ^Ácr n r z e/ ^/ trn J J >

L

fre e Cid f o/t

quM ' / •

f - ft n

p er ri -

L

avcA»

¿Z

O cn

L .

é&ft o / Jo,

A u*

StUra - n. - ^ierji

k eist z x

¿

u

¿z rji

~

¿ l /

SLificicsnc

fl x - ?

f

e j uyo ^ x p e J p - f u j j y f l ^ - eCLSJt fi CL c¿e tccj¿*4 o J . /

c ad / da J ò j o s J -

ICí

/ •'

cusa

o f ^

C u y c í

ef u e

%

/ /a 7 / S ^ J & ^ / sVSV/ D»O

e¿

S / ^ T ry O X C

a

s«S*

c J U a J s t , c i ^

s*.**, J / A i c t j sé ^ uJTX

a t / Tir*

I V

C o uf/ rtua j n a a u*

cali*** - ,

/

*

- nc

s*s x

J

/

C

s

st*J*r > L

o

r U J c ^ k w y ,

o

/

J

s

*

*

t e J

st A .

^

cf x c ii.ru > ti x pcja ^ rn MS 7oaann > * T ' f r / ó . C i L < d x / < *Í3* >

a n oJa ^ / í r . ^

Carta d'Eustaqui Moreno conçedint a l'Hospital quina de l'espoli d'Armanyà


ció i la va oferir a la ciutat. Malgrat tot no la va poder lliurar a temps degut a la seva mort inesperada. Aleshores la quina quedà en mans deis subcol-lectors d'espolis de l'arquebisbat" ». A l'any següent, 30 juny 1804, el Col-lector General d'Espolis i Vacants, senyor Eustaqui Moreno, respongué que concedía les quatre arroves i vint lliure| de quina que figuren a l'espoli, pero «ab la condició de que necesitanse son valor para cubrir lo dit espoli, que dega esta Administrado, firmar resguart de entregat dit valor, per tal cas se necesitan V.S.S. resoldre lo conveniente >. 52

l53

(152) A.H.H. Llibre d'acords 1804, sessió de 26 setembre, pàg. 253.doc. 156. (153) A.H.H. Llibre d'acords 1804. Ibidem.


TERCERA PART Legislaci贸 Iliberal dels segles X V I I I I XIX. Referencia sobre espolis i vacants. El Concordat amb la Santa Seu de 1851.


CAPÍTOL I ELS PRODUCTES D'ESPOLIS I VACANTS S'APLIQUEN AL FONS D'AMORTITZACIÓ, CREAT EL 1794 PER COBRIR LES DESPESES DE GUERRA 1- S ' A R B I T R E N P R É S T E C S I ES D E C R E T E N C O N T R I B U C I O N S Per Reial Cédula de 20 de setembre de 1780 es crearen els Vals Reials per a cobrir el dèficit enorme de l'erari public produit a conseqiiència de la guerra. Més endavant per atendre els crescuts i extraordinaris dispendis de la conflagrado militar es disposa crear un Fons d'Amortització» 154 ', destinât a la total extinció deis Vals Reials. En un principi a aquest fons s'hi destinà el 10% de tots els ingressos procedents de Propis i Arbitris del país. Abans de la creació d'aquest fons solament s'utilitzaven els sobrants d'aquests rams<155'. També s'aplicà al mateix fi un préstec de 16 milions de pesos. Un Breu Pontifici, 7 gener 1795, autoritzava que Testât eclesiàstic, mitjançant subsidi extraordinari, contribuís amb la quantitat de 7 milions de rais. Uns dies després, també amb prèvia concessió del Papa s'ordenà que «los productos de las vacantes de todas las dignidades, Prebendas y Beneficios eclesiásticos, se apliquen en lo sucesivo al fondo de amortización hasta la extinción de los Vales Reales». La recaptació d'aquests fons es confià al Col-lector General d'Espolis i Vacants, senyor Pedro Joaquín Murcia, per a la qual cosa es serviría de la mateixa oficina i empleáis que treballaven en els espolis i vacants deis bisbats"56».

(154) R. Decret, 12 gcner 1794, «Gazeta de Madrid», núm. 20, 10 març 1795, pàg. 272. (155) R. Cédula, 29 maig 1792 «Gazeta de Madrid», de 22 juny 1792, pàg. 413. " (156) R. Decret, 25 febrer 1795, dirigit al Comissari General de Creuada. «Gazeta de Madrid» núm 20 10 març 1795, pàg. 273.


Uns mesos després S.M. ordenava al Bisbe Governador del Conseil de la Reial Cambra que no se'l consultés per a cobrir una vacant fins després d'un any, com a minim, d'haver-se produit. Mentre els fruits i productes, «se han de recaudar y aplicar indispensablemente como está mandado a la más pronta extinción de Vales Reales, entrando anualmente en el fondo de amortización»"57'. En aqüestes mateixes dates i per la mateixa necessitat urgent de diner, el Rei ordenà obrir diversos préstecs al 5% d'interès. Per assegurar-ne la devolució, S.M. obligà que es considérés com a deute Nacional. El primer fou de 240 milions de rais. Per al pagament del capital i deis interessos s'hipotecà el producte deis drets de la Duana de Cadis(158). Dos anys després el dèficit public continuava essent enorme i els ingressos no cobrien les despeses extraordinàries. Es resolgué convocar un nou préstec de 100 milions de rals<159). Més endavant es tornà a ampliar amb un altre de 60 milions de rals(160). A part d'aquests préstecs s'establiren contribucions del 15% sobre tots els bens arrels que adquirissin els «manos muertas»'16 ". La imposició d'aquest arbitri reial tingué una enorme repercussió en les fondations d'origen eclesiàstic, per estar qualificades de «manos muertas». Les herències, llegats, les pensions en diner o fruits, que rebien aquests establiments, quedaven subjectes a aquest càiTec. L'import d'aquests efectes es dipositava a la Caixa d'Amortització. També s'aplicà aquesta contribució del 15% sobre l'import total deis béns deis heretatges, encara que des del R.D. de 28 d'abril de 1789 no es podia fundar sense llicència reial, coartant així la llibertat absoluta de fer vinculacions o millores(162). 2- S'ESTABLEIX LA CAIXA D'AMORTITZACIÓ. DECRET DE 26 DE FEBRER DE 1798 El principal objectiu era atendre puntualment el pagament deis interessos i progressiu reintegrament del capital deis Vals Reials. Havien d'entrar a la Caixa tots els fons que fins aleshores estaven destinats a Fextinció de Vals Reials. Eren aquests: -l'import d'un 10% sobre el producte anual de tots els Propis i Arbitris del Regne, tinguin o no sobrants. -el producte total del dret d'induit de l'extracció de la plata, -el de la contribució temporal extraordinaria sobre fruits civils, -l'augment extraordinari de 7 milions anuals de subsidi eclesiàstic. (157) (158) (159) (160) (161) (162)

R. R. R. R. R. R.

Décret, Décret, Décret, Décret, Décret, Décret,

2 agost 1795, «Gazeta de Madrid», núm. 64, 11 agost 1795, pàg. 845. 2 agost 1795, ibidem. 12 juliol 1797, «Gazeta de Madrid», 21 juliol 1797, pàg. 650. 22 novembre 1797. «Gazeta de Madrid», 5 desembre 1797, pàg. 1092. 21 agost 1795, «Gazeta de Madrid», 25 agost 1795, núm. 68, pàg. 893. 21 agost 1795, ibidem, pàg. 895.


-el producte de les vacants de totes les dignitats, prebendes i beneficis eclesiástics. -el del dret del 15% sobre les vinculacions. -el d'un altre 15% sobre el valor deis béns que siguin adquirits per «manos muertas». -l'assignació anual de 4 milions que tenia determinada sobre la venda de salines. -el producte de l'indult quadragesimal a índies. -la quantitat a la qual s'eleven els interessos corresponents ais Vals que en el dia present circulen. Entre altres coses el R.D. deia que la Caixa d'Amortització estaría ubicada al Banc Nacional de Sant Caries i que «por el Colector General de los frutos y ventas de las vacantes eclesiásticas, y por la Dirección General de Rentas, se expedirán órdenes a los intendentes, subcolectores y administradores respectivos, para que a medida que se cobren qualesquiera cantidades procedentes de los fondos y arbitrios, de cuya recaudación se hallan encargados y venzan las asignaciones sobre las rentas, se entreguen al banco en Madrid, o a sus comisionados en las capitales de las provincias del Reyno». Aquest R. Decret fou dictat a Aranjuez el 26 de febrer de 1798'163'. 3- S'OBREN DUES SUBSCRIPCIONS. UNA EN FORMA DE DONATIU VOLUNTARI I UNA ALTRA COM A PRÉSTEC PATRIÓTIC Exhaurits els recursos i augmentada progressivament la despesa a conseqüéncia de la guerra amb Anglaterra i, com que «es preciso atender a la defensa, al decoro y a la prosperidad de la monarquía», en lloc d'imposar noves contribucions el Rei va preferir obrir dues subscripcions<164>. Una, en forma de donatiu voluntan en diners i joies d'or i plata, i l'altra, en forma de préstec patriótic, sense interessos i reintegrable en els deu anys següents ais dos primers de pau comptats des del dia en el qual aquesta es publiqui« 65 '. Al cap de pocs dies el Rei «condescendiendo a las tiernas instancias de mi augusta esposa», consentí que aquesta cedís «la mitad de las asignaciones hechas a la Tesorería Mayor para nuestros bolsillos secretos». Afegia aquest Decret que immediatament passessin a la casa de la Moneda totes les joies de plata de la seva reial casa i capella que es consideressin menys precises per al servei deis ciutadans i per la decencia del cuite diví, i que es redui'ssin les despeses de Palau.(l66> (163) R. Decret, 26 febrer 1798, «Gazeta de Madrid», 17 abril 1798, pag. 239. (164) R. Decret, 27 maig 1798, suplement «Gazeta de Madrid», 19 juny 1798, pag. 449. (165) N.A. Aquest mateix sistema de recaptació de fons també s'aplicá per a subvencionar les obres del port de Tarragona, que en aquella época s'estava construint. (166) R. Decret, 5 juny 1798, suplement «Gazeta de Madrid», 1 9 j u n y 1798, pag. 452. N.A. Veure carta pastoral de l'Arquebisbe Armanya de 21 d'agost de 1798 recomanant el donatiu voluntari i préstec patriótic (A.A.T.. carpeta Armanya).


4- DECRET D'AMORTITZACIÓ DE 19 DE SETEMBRE DE 1798 Al mateix any 1798 es dicta l'important decret de 19 de setembre peí qual «se enagenan todos los bienes raices pertenecientes a Hospitales, Hospicios, Casas de Misericordia, de Reclusión y de Expósitos, Cofradías, Memorias, Obras Pias y Patronatos de legos, poniéndose los productos de estas ventas, así como los capitales de censos que se redimiesen, pertenecientes a estos establecimientos y fundaciones, en mi Real Caxa de Amortización, baxo el interés anual del 3% ...» (l67) .

5- EL COL-LECTOR GENERAL D'ESPOLIS I VACANTS SENYOR EUSTAQUI MORENO, INTERVÉ EN L'ALIENACIÓ DE FINQUES SUBJECTES A LA DESAMORTITZACIÓ L'any 1802 es conferí al senyor Joseph Eustaqui Moreno, del Conseil d'Estat, Col-lector General d'Espolis i Vacants, Gobernador del Conseil, la facLillat d'alienar les rendes, finques i drets deis mestratges de les ordres militars de Calatrava, Santiago, Alcántara i Montesa, que pertanyien a S.M., com perpetu Administrador de les esmentades ordres" 68 '. A l'any següent s'exonera del Govern del Conseil l'esmentat senyor Moreno. Solament se li deixa la Col-lectura General d'Espolis i Vacants" 69 ».

(167) R. Deeret, 19 setembre 1798 «Gazeta de Nadrid», núm. 81,9 octubre 1798, pag. 858. Apéndix documental núm. 28. N.A. Ell la nostra próxima publicado «CONATO DESAMORTIZACIÓN DEL HOSPITAL DE SANTA TECLA EN 1798», es tractara extensament aquest tema.(l68). (168) «Gazeta de Madrid», 27 julio! 1802, núm. 61, pág. 743. (169) «Gazeta de Madrid», 9 desembre 1803, pag. 1061. «Gazeta de Madrid» 30 juny 1807, pig. 661 (Avis de subhasta de les finques del Maestral de Santiago).


CAPÍTOL II ELS ESPOLIS I VACANTS DURANT LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1833-1840) Hi ha dos fets ben característics. Els espolis i vacants es continuaven recoHectant, incrementant així els béns i capitals que l'Estat administrava i tenia acumulats. Per altra part hi hagué una incorporado de tots els béns i activitats caritatives de l'Església per part del poder public. Una secularització i un rigorós control d'aquelles associacions o fundacions que encara sobrevivien. Les disposicions més importants que fan referencia a espolis i vacants són les següents:

1- R.O. DE 16 DE JULIOL DE 1833. SOBRE MENDICANTS Amb la crisi ministerial d'octubre de 1832 es començaren a percebre símptomes d'un imminent canvi polite. Això permeté l'accès al poder d'alguns lliberals moderats. Una de les disposicions del Reial Décret de 16 de julio] 1833 fou la incorporado deis subcol-lectors a les Juntes de Caritat de les capitals (art. 2°)(170>. Els components d'aquestes juntes eren l'Arquebisbe o el Bisbe, Intendent, Magistrat de la Cancelleria o Audiència, subcol-lectos d'espolis, i tres veïns deis més acomodats. desocupáis i coneguts per la seva honradesa, conducta i amor a la humanitat. S'encarregaven de recaptar fons per a socorrer els indigents, vigilar la seva conducta, control estadístic, ocupar-los en obres publiques, facilitar-loshi allotjament i assistència mèdica. (170) R. Decret, 16 juliol 1833. Nieva, José Ma., «Decretos del Rey Nlro. Sr. Fernando VII y de la Reina su Augusta esposa», torri XVIII, Madrid 1834, pàg. 155.


El 29 de setembre de 1833 mor Ferian VII. Puja al poder la Regent María Cristina.

2- R.O. DE 26 DE MARC DE 1834. SOBRE ESTABLIMENTS DE BENEFICENCIA Javier de Burgos, del govern de Martínez de la Rosa, mitjancant R.O. de 26 de mar? de 1834, ordena que l'Estat, a través deis subdelegats de Foment. controlessin tots els establiments de beneficencia del país. «Todos los establecimientos de beneficencia, ya sean de fundación o Patronato Real, ya sea de otra corporación o persona, estaran bajo la vigilancia y protección de los subdelegados de Fomento de la provincia en que se hallen» (art. P)« ». m

3- R.O. 22 DE SETEMBRE 1834. CONTROL DE LA COL-LECTORIA D'ESPOLIS I VACANTS PEES GOVERNADORS CIVILS El Ministre Josep María Moscoso de Altamira, també del govern de Martínez de la Rosa, dieta la R.O. de 22 de setembre de 1834 per la qual eessava «el Colector General de Espolies y Vacantes en el desempeño de la Superintendencia General de las Casas de Misericordia y Hospicios que están a su cargo, y cotia al de los Gobernadores Civiles la dirección de ellas, y de todos los establecimientos de beneficencia que haya en cada una de las provincias» (art. Ir.). «Que la colecturía de espolies, al final de cada año, pasara a los Gobernadores Civiles noticia exacta de las cantidades que se hayan suministrado a tos establecimientos de beneficencia, a fin de que sirva de comprobante de las cuentas de estos en la parte de los ingresos» (art. 4rt.'). «Continuar proporcionando como hasta aquí, a los asilos, los mayores auxilios, productos de tos ramos de espolias y fondo Pió beneficia!» Can. 5eJ. El legislador justificara aquesta disposició davant «la necesidad de uniformar esta parte de la Administración para que, con mayor eficacia, las autoridades puedan vigilar de cerca los establecimientos de beneficencia y provean mejor Sos recursos, necesidades y obligaciones»" ® . 117

1

( ( 1 1 7 1 1 )) R . . m e a r e n , 2 ® w a t f 1 1 8 3 4 . . í f e a , J t e s é M a . . « © s w t a s « I t e ta M a i D " te I t e l i I L « t a i f a s « m s a m o n t o n e p a r s o A n s a s t e I H U t w b l b t e C M K a m f f a m * . K M X K , , M a A U 6 8 3 5 , p ì i ® , 116®., 1DK»«U 2 5 stttNfae M S * . Menta» M M a , « t e s s a ® ® « I t e I t a M M L A , i f e S t e m , IJ%. 3 M .

\m


4- R.D. DE 8 MARÇ 1836. REIAL DECRET D'EXCLAUSTRACIÓ SUPRIMEIX ELS MONESTIRS, CONVENTS I ALTRES CONGREGACIONS. ELS ESPOLIS I VACANTS FORMEN PART DEL FONS PER AL PAGAMENT DE LES PENSIONS ALS REGULARS D'AMBDÓS SEXES Juan Álvarez de Mendizábal arriba al poder el 25 de setembre de 1835 >. Després del R.D. de desamortització (19 febrer 1836), amb la venda de finques i béns pertanyents a les comunitats extingides' », decretà l'exclaustració de tots els religiosos deis monestirs, convenís i altres congrégations (R.D. 8 març 1836)<> >. Aquest important Decret d'exclaustrado fou signât per Alvaro Gómez Becerra, del govern de Mendizábal. El document consta de 56 articles. El propi Ministeri, uns dies més tard, publicà (R.D. 24 març) un extens «Reglamento» per tal de portar a terme el previst en la Reial Ordre" ). Es justificava aquesta disposició perqué «al no disponer de los bienes, rentas y derechos de los regulares de uno u otro sexo, es de rigurosa justicia y de suma predilección en mi Real y piadoso ánimo, el asegurar a todos una existencia honesta y decorosa, propia de los sentimientos religiosos de esta Nación Católica». L'article 47 de l'esmentat Decret ordenava que a cada Diòcesi es formés una Junta composta d'Ordinari, del Governador Civil, de l'Intendent, d'un Vocal de la Diputació Provincial i d'una Dignitat eclesiástica, Canonge o Racioner, nomenat per la mateixa Diputació. Aquesta Junta és la que havia de recaptar fons i pagar les pensions establertes ais frares exclaustráis. Per a formar part d'aquests fons s'hi va destinar el producte d'espolis i vacants. «Los espolios y vacantes se destinarán al fondo para el pago de las pensiones señaladas a los regulares de ambos sexos» (art. 36. apartat 8è.). «El producto del 3% que percibe la colecturía general de espolios y vacantes por la expedición de títulos y despachos de las Mitras, dignidades, canónigos y demás beneficiosos eclesiásticos» (art. 36, apartat lié.)." <l73

174

75

76

(173) «Gazeta de Madrid», 1835, núm. 237, pag. 1. (174) «Gazeta de Madrid», 1836, núm. 426, pág. !. (175) «Gazeta de Madrid», 1836, núm. 444, pag. 1. Nieva, José Ma. «Decretos de la Reina » ibidem tom XXI, pag. 120. (176) R. Decret, 8 mar 1836. Nieva, J.M. «Decretos de la Reina...», ibidem, tom XXI, pág. 130. S


CAPÍTOL III SUPRESSIÓ DE LA COL LECTURIA D'ESPOLIS I VACANTS. EL CONCORDAT AMB LA SANTA SEU DE 1851 1- E L M A N U S C R I T «RENDA DE LA CASA DE R E C U L L I D A S » ESTA DIPOSITAT A L'ARXIU DE LA DIPUTACI Ó P R O V I N C I A L Poques noticies més s'han trobat sobre la Casa de Recollides de Tarragona. Aquesta f u n d a d o quedà molt debilitada a rei de les disposicions desamortitzadores del segle passat. A més degué influir el corrent d'opinió de la societat d'aquella època, en contra de tota idea de reclusió. Però l'Hospital continua atenent aqüestes dones quan necessitaven assistència mèdica. Es pot recordar l'important decret de 19 de setembre de 1798 que ordenava l'alienació deis bens arrels de diverses institucions, hospitals i altres Concretament també feia referencia a les cases de Reclusió. La major part deis ingressos dels quais disposaven per a la manutenció de les «recogidas» procedien del producte de censos. Si aquests s'alienaven es produia un greu trencament en l'economia de la Casa. No consta que en aquells moments aquests béns fossin desamortitzats com a conseqiiència de l'esmentat Decret. Anys després, el 1825, la Institució seguía funcionante"). En aquest tema hom es pot preguntar perqué l'esmentat manuscrit «Renda de la Casa de Recullidas» es troba a l'arxiu de la Diputado de Tarragona i no a l'Hospital de Santa Tecla. Hi cap la possibilitat que, a ï'establir-se la beneficència pública, l'organisme créât a tal efecte recollís aquesta documentado, ja que, per disposició legal, l'autoritat governativa havia de contro-

(177) N.A. Veure «les relacions de la Casa de Recollides amb l'Administració de l'Hospital» art 10 1 c a p i t o l i l i , 2a. part d'aquest trcball.


lar totes aquelles institutions benèfiques que existien, tant publiques com privades. Al Governador se li havien de rendir comptes. Al deixar de funcionar aquesta Casa de Recollides com a tal fundació, aquest document degué quedar en aquell organisme public, aleshores j a Diputació Provincial.

2- CONSIDERACIONS SOBRE EL CONCORDAT DE 1851 Malgrat que no tots els fons d'espolis i vacants eren destinais a obres de caritat, quan cessaren aquests ingressos desaparegué tota esperança de poder gaudir d'algun ajut. El document oficial vingué establert pel Concordat de 1851, que disposava en el seu article 12è. la suspensió de la col-lecturia general d'espolis i vacants. Aquest acord amb la Santa Seu se signà el 16 de març de 1851 <l78) . A l'Estat espanyol acabava d'assumir el poder un govern modérât presidit per Bravo Murillo. Per a redactar aquest conveni, Pius IX nomenà el senyor Joan Brunelli. Nunci Apostòlic a Espanya, amb facultats de llegat «a latere», i la Reina Isabel II designà el senyor Manuel Bertrán de Lis, Ministre d'Estat, els quais convingueren els diferents pactes del conveni. S'aprecia en aquest document que, per tal d'evitar que seguissin les tensions entre l'Església i l'Estat, ambdues parts mútuament cediren en algun assumpte. Hem d'assenyalar que a l'Església se li reconeixia el dret d'adquirir qualsevol propietat i de conservar les que tenia o que pugués obtenir temps a venir. El Papa aixecava les condemnes pendents ais compradors dels béns eclesiàstics procedents de la desamortització, si bé els que encara no estaven venuts tornarien als seus antics propietaris. A m b això la desamortització es reconeixia com un fet irreversible i consumât. A més la Santa Seu acceptava novament el regalisme que predominà durant el segle XVIII. Es renovava el patronat regi del Concordat de 1753, que permetia la intervenció directa de la corona en el nomenament de bisbes i en la provisió de canongies i parròquies. Des d'aleshores «todos los gobiernos de la monarquía española hasta 1931, manifestaron excesivamente sus ingerencias en asuntos eclesiásticos, al amparo de la legalidad concordada, sobre todo en materia económica y patrimonial»' 179 '.

(178) «Colección Legislativa de España», 3r. quatrimestre de 1851, tom U V , Madrid 1862, pág. 258. Martínez Alcubilla, Marcelo. «DICCIONARIO DE LA A D M I N I S T R A C I ÓN ESPAÑOLA. C O M P I L A CION DE LA NOVILISIMA LEGISLACIÓN DE ESPAÑA PENÍNSULA Y ULTRAMAR» tom IV Madrid 1886, pag. 957. (179) Cárcel Ortí, Vicente. «EL LIBERALISMO AL PODER (1833-1868)». Historia de l'Església d'Espanya contemporania, tom V, «La Iglesia en la España contemporánea (1808-1975)», Madrid 1979, pág. 157.


3- S U P R E S S I Ó DE LA C O L L E C T U R I A D ' E S P O L I S I VACANTS. ES N O M E N A UNA C O M I S S I Ó P E R A D M I N I S T R A R E L S BÉNS I P R O D U C T E S Q U E HAVIEN QUEDAT. L'article 12 de l'esmentat concordat diu textualment el següent: «Se suprime la Colecturía General de Espolios y Vacantes y anualidades, quedando por ahora unida a la Comisión General de Cruzada la Comisión para administrar los efectos vacantes, recaudar los atrasos y sustanciar y terminar los negocios pendientes». L'article 31 ordena que «queda derogada la actual legislación relativa a Espolios de los arzobispos y obispos, y en su consecuencia podrán disponer libremente, según les dicte su conciencia, de lo que dejaren al tiempo de su fallecimiento, sucediéndole ab intestato los herederos legítimos con la misma obligación de conciencia; exceptuándose en uno y otro caso los ornamentos y pontificales que se consideran como propiedad de la Mitra, y pasaran a sus sucesores en ella». L'article 37, en el primer parágraf indica: «El importe de las rentas que se devengan en las vacantes de las Sillas episcopales, deducidos los emolumentos del Ecónomo, que se disputará por el Cabildo en el acto de elegir al Vicario Capitular, y los gastos para los reparos precisos del palacio arzobispal, se aplicará por iguales partes en beneficio del Seminario Conciliar y del nuevo Prelado». Més tard es dictaren una serie d'ordres per a l'execució de l'article 12 de l'esmentat Concordat.

4- R E I A L O R D R E P E R A L ' A P L I C A C I Ó DE L ' A R T I C L E 12 DEL CONCORDAT . 21 D ' O C T U B R E 1851 El R.D. de 21 d'octubre de 1851<l80> disposava el següent: «Los ornamentos y pontificales existentes en las dependencias de la Colecturía suprimida se entregaran, desde luego, como propiedad de la Mitra al respectivo Prelado formando inventario por triplicado, uno de cuyos ejemplares se conservará en el Cabildo Catedral, otro en el archivo de la dignidad episcopal y el tercero se remitirá al Ministrerio de Gracia y Justicia» (art. 5é.) «También se consideraran como propiedad de la Mitra los ornamentos y pontificales de la misma procedencia que se hayan entregado a los Prelados, y cuyo valor no se hubiesen estos entregado aun, y a su consecuencia se formara y custodiara en la misma manera el correspondiente inventario» (art. 6é.). «Los Cabildos metropolitanos y Catedrales, cuyas Mitras estén vacantes en la actualidad nombraran inmediatamente ecónomo quién se hará cargo de lo que a la Mitra corresponda» (art. 8é.).

(180) R. Ordre, 21 octubre 1851, «Colección Legislativa de España», Madrid 1852, pag. 357.


« L o s e c ó n o m o s q u e n o m b r a r e n los C a b i l d o s ejercerán las f u n c i o n e s de los S u b c o l e c t o r e s d i o c e s a n o s en todo lo relativo a la r e c a u d a c i ó n de atrasos y a los negocios pendientes, c e s a n d o los últimos a m e d i d a q u e sean n o m b r a d o s los p r i m e r o s » (art. 9é.). D e s p r é s s e g u e i x e n altres d i s p o s i c i o n s referents ais e m o l u m e n t s q u e tindran els e c ó n o m s , la r e c a p t a c i ó de l ' a s s i g n a c i ó personal del Prelat i la part destinada a la r e p a r a c i ó del palau episcopal q u a n sigui M i t r a vacant, t a m b é la de retre c o m p t e s , etc.

949. GRACIA Y JUSTICIA. [Si Octubre.] Real decreto, dictando reglas p a r a la eiecucion del art. 1 2 del nuevo Concordato, por el cual se suprime la Colecturía general d e Espoltos, Vacantes y Anualidades, y el T r i b u n a l de la Gracia del E x cusado.

Habiendo sido suprimida por el art. 12 del nuevo Concordato la Colecturía general de Espolios, Vacantes y Anualidades, y el Tribunal apostólico y Real de ia Gracia del Excusado ; y conformándome con lo que en su virtud me ha propuesto el Ministro de Gracia y Justicia, vengo en decretar-lo siguiente: Articulo 4 C e s a r á n en sus funciones los Ministros del Tribunal de la Gracia del Excusado, conservando los honores y distinciones que hasta aquí han disfrutado. Art. 2? Los Ministros del mismo Tribunal que poseen prebendas ó heneíicios eclesiásticos, pasarán en el término de dos meses á sus respectivas iglesias, á no existir otra causa canónica que Ies exima de la residencia personal. Art. 3? Los negocios judiciales pendientes en dicho Tribunal apostólico y Real, se continuarán con arreglo á derecho por el M. R. Cardenal Arzobispo de Toledo, como encargado de las f a c u l tades espirituales de Consiliario general de Cruzada, que las ejercerá con la extension y en la forma que se determine con arreglo al art. 40 del Concordato, concurriendo en su caso los jueces que e n tiendan en ios asuntos de Cruzada. Art. 4? En la misma forma terminará también ei M R. Cardenal


358

TERCIE CCATRMESTBS

Arzobispo de Toledo los asuntos judiciales correspondientes á l a e x tinguida Colecturía general de Espolios, Vacantes y Anualidades. Art. 5? Los ornamentos y pontificales existentes en las d e p e n dencias de la Colecturía suprimida, se entregarán desde luego como propiedad de la Mitra al respectivo Prelado, formando inventario por triplicado, uno de cuyos ejemplares se conservará en el Cabildo catedral, otro en el archivo do la dignidad episcopal, y el tercero se remitirá al Ministerio de Gracia y Justicia. Art. G? También se considerarán como propiedad de la Mitra los ornamentos y pontificales de la misma procedencia que se hayan entregado á Jos Prelados, y cuyo valor no hubiesen estos entregado a u n , y á su consecuencia se formará y custodiará en la misma manera el correspondiente inventario. Art. T. Siendo propiedad de la Mitra los ornamentos y pontificales que dejen á su fallecimiento los M. RR. Arzobispos y RR. Obispos, el ecónomo que nombre el Cabildo catedral, en conformidad á lo dispuesto en el art. 2ü del Concordato, se hará cargo de dichos efectos, en su dia y cuidará se amplié el inventario, y de dar conocimiento de ello al Ministerio de Gracia y Justicia. Art. 8? Los Cabildos metropolitanos y catedrales, cuyas Mitras están vacantes en la actualidad, nombrarán inmediatamente ecónomo , quien se hará cargo desdo luego de lo que á ¡a Mitra c o r r e s ponda , atemperándose en adelante los Cabildos á lo que dispone el art. 37 del Concordato. También nombrarán desde luego ecónomo los Cabildos de las diócesis en que haya negocios pendientes, a u n que no esté vacante en el dia la Silla. Los mismos cabildos me n o ticiarán, por conducto clel Ministerio de Gracia y Justicia, la persona que para dicho cargo nombraren. Art. 9? Los ecónomos que nombren los Cabildos ejercerán las funciones de los Sub-colectores diocesanos en todo lo relativo á la recaudación de atrasos y á los negocios pendientes, cesando los ú l timos á medida que sean nombrados los primeros. Art. 10. Los ecónomos disfrutarán por razón de emolumentos el ü por '100 de las cantidades que ingresen en su poder, cuya suma se rebajará antes do dar á lo recaudado la aplicación que previene el citado art. 37 del Concordato. Aít. 41. La parlo correspondiente al Seminario conciliar so e n tregará mensualmente á su administrador por el ecónomo. Art. 42. El. prorateo de las rentas entro la vacante y el nuevo Prelado se girará hasta el fwl de Su Santidad, desde cuyo dia c o r responderá toda la renta al nuevo Prelado. Art. 13. A contar de la publicación de la ley relativa al Concordato, recaudará el ecónomo de la Mitra vacante, y cuya Silla no se


DK 1851.

SS 9

agregue á otra, la asignación personal del Prelado y la parte d e s t i nada a la Reparación del palacio episcopal. Su producto se distribuirá con arreglo al Concordato y al articulo anterior de este decreto, lín las diócesis que se agregan á otras se limitará elecónomo á a d ministrar los bienes y efectos de la Mitra. Art. 14. La cantidad destinada á los gastos de la administración diocesana se entregará al Vicario capitular sede vacante, p r o r a t e á n s e hasta el dia en que el nuevo prelado tomo posesion de la iglesia por sí ó por apoderado. Art. 13. El ecónomo rendirá sus cuentas al nüevo Prelado, á quien entregará con las formalidades convenientes los ornamentos pontificales.y demás efectos que correspondan á la Mitra. Art. '16. El Ministro de. Gracia y Justicia dispondrá lo c o n v e niente para la ejecución del presente decreto. Dado en Palacio á 21 de Octubre .de <1851 —Está rubricado d e la Real m a n o . = E l Ministro de Gracia y Justicia, Ventura González Romero.

«Colección Legislativa de España», Madrid, 1852, pàg. 357

5- R.O. 19 GENER 1855. REGLAMENT PER A L'ADMINISTRACIÓ DELS EFECTES DE LA VACANT I ALTRES DISPOSICIONS M é s tard, per R.O. de 19 de gener de 1855" 8 I ) s ' a p r o v a el r e g l a m e n t «a fin de administrar los efectos de las vacantes, recaudar los atrasos y terminar los negocios gubernativos y económico s de los r a m o s de espolios, vacantes y anualidades pendientes, al tiempo en que f u e r o n suprimidas la Colecturía General y las Subcolecturias de los mismos, en aplicación del R.D. de 21 de octubre de 1851...» S'estableix una comissió que s ' a n o m e n a «Administración de las resultas del suprimido ramo de espolios y vacantes». Aquesta comissió tenia per objecte: -administrar tot allò que hagués incautat la suprimida CoMecturia General. -recaptar per mitjà deis e c ò n o m s els seus productes i disposar el seu ingrés a la Caixa d ' O r d e n a c i ó General de pagament s del Ministeri de Gràcia i Justicia.

( 1 8 1 ) R. Ordre . 19 g e n e r 1855. M a r t í n e z Alcubilla, «Diccionario... » i b i d e m , p à g . 955.


Part d'aquestes quantités, per R.D. de 13 de maig de 1873, es destinaren a la dotació d'una Escola d'Arts i Oficis. A l'any següent, decret de 23 de juliol de 1874, es derogà aquesta disposició i al mateix temps es dicta que fossili aplicats a la reparació de temples. Aqueste fons són les resultes que van quedar després d'abolida la legisl a d o sobre espolis i vacants. Els arquebisbes i bisbes ja podien disposar l i b rement deis seus béns, succeïnt-los ab intestato els seus parents.



ÍNDEX APÈNDIX DOCUMENTAL Document núm. 1 Año 1718. Informe de los comisionados nombrados por el Ayuntamiento sobre el proyecto de union de los dos hospitales Real y Civil, presentado por el Comisario de Guerra Joseph Fajardo. (A.H.T., Llibre Actes Ajuntament ( 1718), 3 febrer, pàg. 128). Document núm. 2 Año 1718. Texto de la propuesta del Comisario de Guerra para la union de los dos hospitales de la Ciudad. (A.H.T.,

Ibidem).

Document núm. 3 Año 1748. Carta del señor Joseph Contamina, Intendente General de Cataluña dirigida al Regidor Alexandro Carlier como Administrador del Hospital de Santa Tecla, para admitir enfermos del Cuerpo de Guardias Walonas. ( A T 1 2 1^- -

Llibre

Actes

Ajuntament

(1748), 26 setembre, pàg. 71. Sen (59) yal,

Document núm. 4 Año 1748. Informe de los administradores del Hospital, el Regidor Alexandro Carlier, y el canomgo Isidro Deulofeu, al escrito del Intendente Josep Contamina Se adjunta una relación de datos. (A.H.T., Llibre Actes Ajuntament, Ibidem, Sen (59) yal, pàg. 122.) Document núm. 5 Año 1749. Recurso del Ayuntamiento ante el Marques de la Ensenada enero. (A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener. Doc. pàg. 7). Document núm. 6 Año 1749. Exposición de los Administradores del Hospital dirigida al Intendente del Principado, 10 diciembre 1748. Reproducida en el recurso que hicieron ante el Marques de la Ensenada, enero 1749. (A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener, Doc. pàg. 8).


Document núm. 7 Año 1748. «Relación y estado de la total Renta, numero de camas, ropas y demás utensilios con que oy dia presente, se encuentra en el Hospital de pobres enfermos de la Ciudad de Tarragona, reducidos sirvientes, estrechez de la casa, y empeños en que se halla, con distinción de todo». 10 diciembre 1748. (A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener. Doc. pàg.6). Document núm. 8 Año 1750.Escrito del Intendente del Principado dirigido al Ayuntamiento de Tarragona, para que admitan en el Hospital los soldados enfermos, 22 abril de 1750. (A.H.T. Llib. Act. Ajt (1750), 25 abril, pàg. 23-r. Sin (16) yal, pàg.36). Document núm. 9 Capítols entre els honrats jurats Pere Vives y Pera Mullóla fets ab Domingo d'Almonezir i la dona Maria sa muller. 17 agost 1373. «Anals inédits de la Vila de la Selva», Pie Faidella, capítol I, pàg. 268. Document núm. 10 Concordat de 1753 entre S.M. Femando VI y el Papa Benedicto XIV. «Diccionario de la Administración española», Martínez Alcubilla, Marcelo, tom II, Madrid 1886, pàg. 784. Document núm. 11 Del colector General de Espolios y vacantes. Reglamento para la colectación y distribución del producto. Establecimiento de un fondo para costear la expedición de bulas de los Arzobispos y Obispos: reserva de alhajas para el uso de los Prelados, y de libros para Bibliotecas publicas. «Novilisima Recopilación de las leyes de España mandadas formar por Carlos IV», Madrid 1805. Liéis I a VII, títol XIII, llibre II, pàgs. 321-329. Document núm. 12 Real Cédula 20 enero 1794 que informa la miserable situación en que están los niños expositos. «Gazeta de Madrid», 7 febrer 1794, pàg. 156. Document núm. 13 Carta de los subcolectores tarraconenses de espolios y vacantes señores Isidro Deulofeu y Francisco Baldrich al colector general señor Zerezo. 30 enero 1755. Exponen la necesidad y utilidad de establecer en Tarragona una «Casa para recoger mugeres de mal vivir». «Renda Casa de Recullidas», pàg. I. Document núm. 14 El colector general señor Zerezo contesta al escrito de los subcolectores del 30 enero, y les solicita un informe, 15 febrero 1755. «Renda Casa Recullidas», pàg. 3. Document núm. 15 Al informe solicitado por el colector general de expolios y vacantes, los subcolectores tarraconenses corresponden con una amplia representación. 27 febrero 1755. También piden la madera necesaria para la obra. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 4-8.


Document núm. 16 El señor Zerezo acusa recibo del escrito de los subcolectores tarraconenses 8 marzo 1755. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 9. Document núm. 17 R. Orden 16 agosto 1755. El rey aprueba la construction de la Casa de Recullidas. «Renda Casa de Recullidas», págs. 12-14. Document núm. 18 Despacho del intendente Joseph Santamaría sobre el permiso de cortar leña de los bosques de Tortosa. 14 julio 1756. «Renda Casa de Recullidas», págs. 26-27. Document núm. 19 Despacho del intendente Santamaría sobre permiso de cortar madera de los bosques de Seo Urgell, 23 agosto 1956. «Renda de la Casa de Recullidas», pàg. 28. Document núm. 20 Algunos extractos de la correspondencia que se mantuvo cuando los trabajos de construcción de la Casa de Recogidas. Document núm. 21 Libramiento de las vacantes de Barcelona, Gerona y Ager, a favor de la Casa de Recullidas, julio 1757. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 33. Document núm. 22 El señor Zerezo dispone la entrega de polvora, 14 abril 1759. «Renda de la Casa de Recullidas», pàg. 35. Document núm. 23 El señor Zerezo anuncia el libramiento de la vacante de Tortosa. Madrid 5 septiembre 1761. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 37. Document núm. 24 El rey concede una ración diaria de pan de munición a cada una de las mugeres recogidas. 7 julio 1764. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 40. Document núm. 25 Normas para el gobierno interior de la Casa de Recogidas «Renda de la Casa de Recullidas», pag. 113 Document núm. 26 El Hospital expone al gobernador militar los apuros economicos que sufre por la falta de pago de los militares enfermos, 20 agosto 1822 A.H.H., libro de actas y libro de los acuerdos. Document núm. 27 Información sobre la traida de aguas a Tarragona. «Gazeta de Madrid», 15 gener 1799, pàg. 46.


Document núm. 28 Ley de Amortización de 19 septiembre 1798. «Gazeta de Madrid», núm. 81, 9 octubre 1798, pcig. 858. Document núm. 29 Concordato con la Santa Sede 1851. «Colección Legislativa de España», 1851, Llei 17 octubre, Tom LIV, pàg. 258, Madrid, 1852.


Document núm. 1 Informe de los comisionados nombrados por el Ayuntamiento sobre el proyecto de unión de los dos hospitales Real y Civil, presentado por el Comisario de Guerra, Joseph Fajardo. Sesión 3 febrero 1718. Muy Iltre. Señor: «Haviendose conferido diferentes veces los Deputados por el Muy Iltre. Cabildo y Muy Iltre. Ciudad para discurrir y conferenciar la Union propuesta de V.S. de los dos Hospitales del Rey y de Santa Tecla, acordaron primeramente se les estregara una nota del Regimen havia en aquel y circunstancias con que devia entrar el Hospital de Santa Tecla en la dicha Union. Con cuyo motivo el Sr. D. Joseph Fajardo comisario de Guerra por Su Magt. (Dios guarde) se confirio con dichos Deputados que estaban juntos en el Aula Capitular, y despues de haver echo su propuesta dexo las notas que se han leido a V.S., y premeditada por los Deputados la proposición de dicho Señor, sus notas y demás noticias, han adquirido les ha parezido conbeniente poner a la alta comprehension de V.S. los reparos se les han ofrezido paraque V.S. en vista de ellos pueda resolver lo que fuere servido.» «I o .- Que el gasto diario assi de los soldados como oficiales enfermos seria el mesmo, que hazen oij en el Hospital Real por habérseles de subministrar las mismas porciones, assi en quantitad como en qualidad, y lo mesmo se dize de las medicinas, camas y demás utensilios, que igualmente que ahora se deverian renovar según la necesidad correspondiente; amas que Uno y Otro esta en estado que seria menester pronto una muy crezida Suma que passaria de 600 doblones.» «2o.- Que el Hospital de Santa Tecla no se halla con medios para mantener un día al Hospital Real, y mucho menos para proveher todo lo arriba expressado, pues no llega el Collector a dar 40 libras por cada mes.» «3o.- Que aunque se adelantaran siete mil reales de vellón para los seis primeros meses a cuenta de las jornadas que causarían los oficiales y soldados enfermos; tampoco podría subsistir el Hospital de Santa Tecla assi, por no ser esto continuado de seis en seis meses, como por el gasto arriba expresado tanto diario, como de homenage y Botica que de pronto se necessitaria; en que se vera luego el dicho Hospital de Santa Tecla con grande aprieto y necesidad ál no disponer los comunes medios para todo antes de la Union de dicho Hospital Real.» «4o.- Que el Hospital Real es y habría de ser Hospital General y se habria de curar en el de Gallico por no haver otro en Cathaluña, assique amas del mucho gasto


llevaría esta circunstancia. Se discurre que los Médicos, Cirujanos, Infermeros, Assistentes y demás oficiales assi para la curación como para lo demás economico de la Casa, deverian ser iguales en numero y casi en salarios de los que tiene oij el Hospital Real.» «5°.- Que teniendo encargado cada Regimiento a sus Ayudantes el visitar sus Enfermos assistiendo a sus Curaciones y horas de comer no faltarían que as de qualesquiera faltillas que hizieren los oficiales de dicho Hospital de Santa Tecla, que recaerían todas sobre los Administradores de el.» «6°.- Que estos no podrían tener aquel Cuydado y economía tienen ahora los Oficiales Maijores del Hospital Real por ser este su único empleo y su primera obligación. y los otros tendrán muchas a que acudir assi propias de su estado como de sus casas.» «7o.- Y últimamente que el Hospital de Santa Tecla es un Común Eclesiástico que por Bullas Pontificias tiene concedidas las mismas prerrogativas y gracias que goza la Iglesia de San Juan de Letran y otros muchos Hospitales, y que no siendo visitado por el Ordinario si seria bien exponerse a la corrección de las susodichas quexas.» (A.H.T. Llibre Actes Ajuntament (1718) 3 febrero Sen (frag. 127 - 128) yal).

Document núm. 2 Texto de la propuesta del Comisario de Guerra señor Fajardo para la unión de los dos hospitales, Real y de Santa Tecla. Se presento en la Sesión municipal de 3 febrero 1718. Relación de lo que se ha dado a los enfermos del Hospital del Rey dictada por el señor Joseph Fajardo, Comisario de Guerra en Tarragona. «Al soldado enfermo se le da cada dia 12 onzas de carnero castellanas, libra y media de pan del mismo peso y un quartillo de vino.» «Al oficial de Alferez arriba 16 onzas de carnero peso castellano, media arumbra de vino y el mismo pan.» «Dietas dobles para el soldado, 4 huevos, 4 biscochos, y su quartillo de vino con sus caldos.» «Dieta simple, dos huevos dos biscochos su quartillo de vino con sus caldos.» «Dieta doble por oficial es de seis huevos, seis biscochos con sus caldos y el vino». «Dieta simple quatro huevos, quatro biscochos con sus caldos y su vino». «A cada seis enfermos de qualquier clase que se curan de Gallico, y que no comen otra cosa que sus dietas se echa una gallina en la olla y la razion entera de carnero que una y otra sacada de la olla se exprime hasta que no queda de provecho para nada». «El pan ha de ser de la mesma calidad y del mesmo peso que oij en dia se da en el Hospital del Rey, que es de libra y media castellana de harina, blanco y bien acondicionado y el Rey dara en trigo de su Real provisión la correspondiente cantidad que se gastara a razón de las mesmas 65 raciones por quartera que da oij el panadero de la Ciudad por quien esta echo el asiento».


«Que por inventario y tasación, han de tomar los Administradores de dicha Ciudad de Tarragona las camas y demás utensilios que huviese en el Hospital ( de Su Magestad), y lo mesmo se hara por lo que mira a la Botica de todas las medicinas que huviere echas simples y compuestas, con todos los demás utensilios pertenecientes al uso y practica de una Botica, que unos y otros deveran entregar en la mesma conformidad y valor que tuviesen, al tiempo de este asiento siempre que Su Magestad bolviere el mesmo Hospital por su quenta.» «Que por lo que toca a las camas y demás utensilios de homenage que se encargaren dichos señores Administradores, se nombrara por parte de Su Magestad y de dichos señores Administradores, personas de experiencia y conciencia para su valuación.» «Que por lo que toca a las medicinas se deberán tazar por el mesmo Boticario que de presente tiene Su Magestad en su Hospital. Según el coste y costas que ha tenido y los demás utensilios que tuviere en dicha Botica, se regularan y tazaran como en el capitulo anterior.» «Considerando que el dicho Hospital de Tarragona se halla exausto de medios para poder suplir los gastos tan considerables como los que tiene oij Su Magstad en su Real Hospital, es capitulo exprofeso que por parte de Su Magestad se les adelantara, por tiempo de los seis meses primeros del assiento, siete mil reales de vellón a cuenta del importe de las jornadas que causaren los oficiales y soldados enfermos que assistieron en dicho Hospital.» «Que la entera satisfacción del importe de las jornadas que constasse haver en el Hospital de oficiales y soldados enfermos, según la relación jurada que daran mensualmente dichos Administradores, visada por el Comissario de Guerra, o por la persona que Su Magestas destinara para este efecto, se las devera satisfacer al fin de cada mes pues en caso que faltase esta precisa satisfacción no podran los Administradores continuar la subsistencia de dicho Hospital por las razones arriba ponderadas en cuijo caso quedara fuera de la obligación de continuar dicho assiento.»

(A.H.T., Llibre ActesAjuntament (1718), 3 febrer Sen. (frag. 129)yal.) Document núm. 3

Carta del señor Joseph Contamina, Intendente General de Cataluña, dirigida a! Regidor Alexandro Carlier como Administrador del Hospital de Santa Tecla, para admitir enfermos del Cuerpo de Guardias Walonas. «Iltre. Señor. Como Su Magestad no ha determinado todavía sobre el restablecimiento del Hospital Real en essa Plaza, y el Cuerpo de Guardias Walonas que sirve en ese Distrito se halla con enfermos, a los cuales es preciso darles curación; llega el caso de V.S. a imitación de los Administradores de los Hospitales de pobres de las ciudades de Tortosa y Lérida, exerciten su zelo en la admisión en el de esa Ciudad que esta a su cargo, de los enfermos, bajo la seguridad de que todas las jornadas que motivaren, se pagaran a V.S. mensualmente por la Tesorería de la quenta del mismo Cuerpo, en virtud de Relación, al propio precio que se paga a los expresados Administradores de Lérida y Tortosa, que es el de tres reales y 1/4 de vellón para cada una estancia, costeándose de cuenta del Hospital toda la asistencia espiritual y temporal; y siendo esta obra tan del Servicio del Rey, no dudo, yo de las obligaciones de V.S.S. el


d e s e m p e ñ o que c o r r e s p o n d e según lo p e r m i t i e re la situación del Hospital, para que, por falta de esta debida providencia, no p a d e z c a n los e n f e r m o s militares. B a r c e l o n a 23 septiembre 1748. Joseph C o n t a m i n a . »

( A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1748) 26 setembre, pág. 71 Sen (59) yal, pág. 121).

Document núm. 4 Informe ele los Administradores del Hospital, el Regidor Alexandro Carliei; y el canonigo Isidro Deulofeu, al escrito del Intendente Josep Contamina. Se adjunta una relación de datos. « M u y Iltre señor. S a t i s f a c i e n d o el c o n t e n i d o de la carta de V.S. de 23 del corriente, por la q u e se sirve interesarse para que los s o l d a d o s de G u a r d i a s W a l o n a s e n f e r m o s , se a d m i t a n en el Hospital de P o b r e s e n f e r m o s d e esta C i u d a d , c o n las c o n diciones que V.S. expresa, c a n s a d o d e n o h a v e r S.iM. d e t e r m i n a d o el r e s t a b l e c i m i e n to de los Hospitales R e a l e s . D e v e m o s e x p o n e r a V.S. c o m o A d m i n i s t r a d o r e s , h a l l a r n os limitados por nuestros Principales C a b i l d o s eclesiástico y seglar, de f a c u l t a d e s para s e m e j a n t e s casos, p o r lo que nos ha p r e c i s a do darles q u e n ta para q u e d e t e r m i n a s e n . H a v i e n d o c o n v o c a d o a C a b i l d o el eclesiástico y seglar, han resuelto q u e p o r nosotros sus A d m i n i s t r a d o r e s h a g a m o s presente a V.S. la estrechez, miseria y atrasos en q u e se halla el Hospital de esta C i u d a d , c o m o se m a n i f i e s t a por la relación a d j u n t a : P a r a lograr el d e s e m p e ñ o que desearían los dos Cabildos, se havia d e s d e l u e g o h a z e r un crecido d e s e m b o l s o para la provisión d e c a m a s y r o p a necesaria, p o r ser r e d u c i d o el n u m e r o que de a m b o s g e n e r a s tiene esta S a n t a Casa , sin los d e m á s utensilios que serian indispensable s p r o v e h e r s e para c u y a p r o v i d e n c i a faltan los f o n d o s ; y el crédito, q u a n d o se buscasen a fiar; por los m o t i v o s que están e x p r e s a d o s en la citada relación que va adjunta, de f o r m a q u e se halla en tan m i s e r o estado el Sant o Hospital, q u e si no subministrasen la carne los dos Cabildos, habría f a l t a do el c o n s u e l o y r e m e d i o d e los p o b r e s de esta C i u d a d , obra tan pia y del bien publico. Los e x p r e s a d o s m o t i v o s y otros m u c h o s q u e se omiten por dilatados, privan a los dos C a b i l d o s y a n o s o t r o s el g u s t o d e m a n i f e s t a r en esta ocasion a V.S. la p r o p e n s i ó n al Real Servicio por no p o d e r o f r e c e r lo que c o m p r e n d e q u e de n i n g ú n m o d o p u e d e n c u m p l i r T a r r a ° o n a 26 s e p t i e m b r e 1748.»

Relación que adjuntan los Administradores Deulofeu.

del Hospital señores Carlier y

«Noticia de la actual renta q u e tiene la casa Hospital de P o b r e s e n f e r m o s de esta C i u d a d , lo que d e ella se cobra, y deve de cobrar, c o m o las d e u d a s c r e c i d a s en que se halla e m p e ñ a d a que con distinción es en esta m a n e r a : - La renta anual q u e tiene la Santa C a s a son 1100 libras - Se deven d e cobrar de los c o m u n e s p o r las p e n s i o n e s de censales que c o r r e s p o n d en c a u s a d o del valimiento de la mitad de propios 543 l i b r a s - Quedan cobradoras solamente

5 5 7 libras


Deudas - Por el alquiler de la casa que es propiedad de las monjas de la Enseñanza de esta Ciudad, a razón de 38 libras al año, que sirve de Hospital, se están de bie d0 " n - Por las medicinas que ha suministrado para los pobres enfermos que han entrado para su curación en la Santa Casa, al Boticario Thomas Morenas, se le están deviendo pasadas - Por la carne de carnero que de la carnicería del Cabildo se ha suministrado para los pobres enfermos que para su curación han entrado en la Santa Casa, se están deviendo - Por la carne de carnero que de las carnicerías de la Ciudad se ha suministrado para la manutención de los enfermos. Deve - A los médicos que visitan a los pobres enfermos un mes cada uno, y el cirujano. Los primeros a 20 libras de salario anual, y al ultimo a 10 libras, se les están debiendo - Al confitero por generas tomados de su tienda, s e d e v e n

- Al capellan, cocinera, y sirviente para los enfermos que son los únicos asistentes que tienen dicha Santa Casa, se deve

342 libras

16.000 libras

1.200 libras

i.300 libras

libras 23 libras

500 libras 19.515 libras

De manera que si con mas formalidad y tiempo se hiciese la quenta de las citadas deudas, sin duda seria mayor suma, y a no haver subministrado la carne de carnero los dos cabildos, eclesiástico y seglar un mes cada uno, se habría de haver cerrado la Santa Casa. Dado en Tarragona 26 septiembre 1748.» (A.H.T.

Llib. Act. Ajt (1748), 26 setembre, pág. 71, Sen (59) yal, pág.

122.)

Nota del Autor.- Los administradores del Hospital eran entonces el Regidor Alexandro Carter y el canon,go Isidro Deulofeu. Este eclesiástico lo volveremos a encontrar años mas tarde cuando como Sub-colector de Espolios y Vacantes interviene en la Casa de Recosidas v Ampliación del Hospital.

Document núm. 5 Recurso del Ayuntamiento

ante el Marques de la Ensenada,

22 enero

1749.

«Para poder dar el mas devido cumplimiento a la resolución de S.M. en que entren los enfermos de las tropas a curarse en los Hospitales de los Pueblos, pasaron los Administradores del de este Ciudad a la capital de Barcelona a hacer presente de palabra y en escriptos al Ministro Intendente de este Principado el estado de esta Casa,


generas y sirvientes con que se encuentra el de esta Plaza, cuyas representaciones no tuvieron aquella azeptacion que se esperava del citado ministro, quien se excuso admitirlas con la expresión de hallarse limitado de facultades para providenciar; por cuya causa las pasa a manos de este Ayuntamiento, el que rendido suplica sea de la asignación de V.E. hacerlos presentes a S.M. , para que por su benigna Real Piedad sean atendidas, y los militares que acudiesen a curarse, y los pobres, puedan y otros, lograr la devida admisión y mejor asistencia en su curación; a cuyo zelo se dedica esta reherente representación, rendida veneración con que queda este Ayuntamiento a las ordenes de V.E., cuya Excma. Persona guarde Dios muchos años. Tarragona, de sus casas Capitulares a 22 enero 1749.»

(A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener, cloc. pág. 7).

Document núm. 6 Exposición de los Administradores del Hospital dirigida al Intendente deI Principado, 10 diciembre 1748. Reproducida en el recurso que hicieron ante el Marqués de la Ensenada, enero 1749. «Iltmo. Señor. Los Administradores del Hospital de Pobres enfermos de la Ciudad de Tarragona, con la debida atención, exponen a V.S. que el Excmo. Sr. D. Melchor de Abarca, gobernador de aquella Plaza, con papel de 29 del próximo pasado mes les comunico la carta que de V.S. havia recibido de 23 del mismo mes, en la que estaba continuada otra del Excmo. Sr. Marques de la Ensenada de 13 del mes referido, en que dize que el Rey (que Dios guarde) quiere que los enfermos de las tropas entren y se curen en los Hospitales de los Pueblos de sus destinos, o, mas inmediatos, pagándose a justo precio de quenta de la Real Hacienda las jornadas que huviesen causado en cada uno, prezediendo justificación a fin de cada mes; y deseando dichos Administradores obedecer con la major veneración, zelo, y desempeño, las ordenes de S.Mag. tienen por prezisa obligación hazer a V.S. presente lo reduzido de la Casa, camas, utensilios, y sirvientes, con que se ha mantenido hasta oy el Hospital, y con crezidos empeños, como podra V.S. cercionarse con el estado en relazion que acompaña esta rendida exposición. Dexan los Administradores a la prudente discrezion de V.S., que numero de camas y asistencia podra tener el militar enfermo en un Hospital reducido de un todo, mayormente quando la benigna Real piedad del Rey sera el que no se abandonen los Pobres, y que por la poca renta, camas, y lo demás que tiene dicho Hospital, todo pobre que padeciere enfermedad vitalicia, o, de larga estada se passa a los Hospitales de essa Capital. No es de menos entidad el que V.S. tenga prezente el crezido caudal que se necesitaría para poner en estado el Hospital de forma que puedan, y sean admitidos como S. Mag. manda todo militar enfermo de esta Plaza donde siempre han estado de guarnizion dos Batallones a excepción durante la Guerra. La poquedad de sirvientes con tan reducidos salarios sera muy natural no quieran continuar, ni los Médicos ij Zirujano, mayormente quando el tiempo del Asiento de Reales Hospitales, a mas de las Jornadas que se pagaban a los Assentistas, se pagaban de quenta de la Real Hazienda seis empleados que eran, el contralor con 60 escudos; al medico 50; al cirujano mayor 50; al ayudante de cirugia 25; al capellan 30; y al


Comisario de entradas otros 30, que juntos los referidos sueldos eran al mes 245 escudos de vellón; cuyos empleados estavan para zelar la mayor asistencia del militar e n f e r m o que pareze no podra lograr, sin que aya personas dedicadas para ello con alguna subvención para su manutención y principalmente para llevar el libro de entradas y salidas, y f o r m a r los extratos de ellas para la justificación de las j o m a d a s venzidas, todo lo que ponen los referidos Administradores en la elevada comprehension de V.S. con el único fin , y zelo de que el militar e n f e r m o no padezca en la debida asistencia, evitar recursos, y controversias, que sin duda se ofrecerán, por lo que suplican rendidamente a V.S. se sirva providenciar o representar a S.Mag. lo que j u z g u e conveniente.» Los Administradores del Hospital Alexandro Carlier e Isidro Deulofeu.

Document núm. 7 Relazion y Estado de la total Renta, numero de camas, ropa y demás utensilios con que oy dia presente se encuentra el Hospital de pobres enfermos de la Ciudad de Tarragona, reduzidos sirvientes, estrechez de la casa y empeños en que se halla, que con distinzion de todo es por menor en la manera siguiente: «Principalmente la renta total que tiene el Hospital anualmente Deven revajarse por dexar de cobrar de los C o m u n e s de las pensiones de Zensales que corresponden a dicho Hospital causa del valimiento de mitad de Propios Única renta que queda

1.100 libras

543 libras 557 libras

Camas Las únicas camas que tiene de servicio el Hospital son 21, que se c o m p o n en de 4 tablas, bancos, un gergon, almuada y manta, que están puestas en la reduzida casa, que esta en el centro de la Ciudad, con solo tres aposentos. Al primer piso, en esta manera, el uno de 36 palmos de largo y 16 de ancho, donde solo caben y están 6 camas. Otro de 32 palmos de largo y 24 de ancho, donde solo caben y están 5 camas. Y el otro de 4 0 palmos de largo, y 24 de ancho, donde solo caben y están 7 camas. En los quartos vajos ay las restantes 3 camas, que sirven para eclesiásticos pobres passageros, otra para mugeres transitantes, y la otra para pelegrinos.

Ropa blanca - Camisas para hombres, de buenas, y muy malas - Camisas para mugeres, de buenas y muy maltratadas - Sabanas de buenas, y de muy maltratadas - Almuadas para mudar, de buenas y de muy maltratadas - Servilletas, de buenas y de muy maltratadas - Bendas para sangrías y cantaritas, de buenas y malas - Ay 10 colchones de buenos y malos, que solo sirven en alguna prezisa necesidad - Gorros y tocados que se llaman en este Paijs para poner en la cabeza los e n f e r m o s

24 16 63 41 42 63 10 14


Utensilios de cozina y otros - Pastera, por que el pan que se da a los enfermos se amasa en el Hospital - Mesas grandes y pequeñas todas de pino - Caldero de cobre - Parrillas - Pala de Yerro - Tenazas - Olla de cobre - Peroles - Cazuelas de cobre - Cucharas de metal - Cuchillo para partir carne - Cuchillos - Sartenes - Cantaros de cobre - Barreños de cobre - Ay ollas, platos y escudillas de tierra lo preciso

' 5 1

1

' 1 3 1 21 I 10

Sirvientes - Un capellan que no es confesor que vive en el Hospital, haze de mayordomo, cobrando la renta y llevando la quenta de todo el gasto, con el reduzido salario annual de - Una muger anciana que es Cozinera, y debe asistir a los enfermos con la obligación de poner algunas sirvientas mas, según el aumento de enfermos, y pagar los sepultureros, tenien el salario annual con dichas obligaciones - Dos médicos que visitan un mes cada uno tienen de salario annual ambos - Un cirujano, el que se encuentra, tiene de salario annual

64 libras

100 libras 40 libras 10 libras 214 libras

Deudas que tiene el Hospital - Debe de los alquileres de la casa que sirve de hospital, que es propia de las monjas de la Enseñanza de la misma Ciudad ajustada en 38 libras al año, se le esta deviendo - Debe el Hospital de las medicinas que ha suministrado el Boticario Thomas Morenas para la curazion de los enfermos - Por la carne de carnero que se ha tomado en la carnizeria del Iltre. Cabildo de señores Canonigos, esta debiendo el Hospital - Por la carne de carnero que se ha tomado de la

342 libras

16.000 libras

1.225 libras


carnizeria de la Ciudad, esta debiendo el Hospital - D e b e el Hospital a los médicos - Debe el Hospital al confitero de vizcochos y otros generas tomados de su tienda - Debe el Hospital al capellan, y la cozinera sirviente

1.340 libras ...150 libras 28 libras ..500 libras 19.585 libras

De manera que por el pormenor expresado en esta Relazion consta el estado que se halla la casa Hospital de Tarragona oy dia presente. Tarragona l O d i z i e m b r e 1748.»

(A.H.T. Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener, Doc. pág. 6-8.)

Document núm. 8 Escrito del Intendente del Principado dirigido al Ayuntamiento de Tarragona para que se admitan en el Hospital los soldados enfermos. Barcelona 22 abril 1750. «Aunque por R.O. de 13 noviembre 1748 esta m a n d a d o por punto general que los e n f e r m o s de la tropa se curen en los Hospitales de Pobres, he hecho presente a la Corte quanto me ha parecido conducente a efecto de que el Militar de esa Plaza se restableciese; pero previniéndome el señor Marques de le Ensenada, en carta del 4 del corriente, no biene el Rey en ello, y que quiere S.M. se de curación a los enfermos de tropa que ahí existen, en el Hospital de Pobres, comunico en este correo a sus Administradores esta segunda determinación, y a V.S. lo participo, por que en la parte que le toca, disponga desde luego su puntual observancia, valiéndose, si lo tuviera por conveniente, del Hospital militar para la mayor comodidad de los enfermos con la obligación de desocuparlo siempre que el Rey lo necesite; y yo espero del zelo de V S procurara la mejor asistencia de ellos, c o m o conviene al Real servicio ; asegurando de que las j o r n a d a s que motiven se pagaran puntualmente al respecto de tres reales y quartillo cada una, en virtud de relaciones visadas por ese Comisario de Guerra c o m o se practica en los demás Hospitales de Pobres; y de que quedar V.S. en este acuerdo me dara aviso. Dios guarde a V.S. muchos años Barcelona 22 abril 1750. Joseph Contamina Al Ayuntamiento de la Ciudad de Tarragona.»

(A.H.T. Llibre Actes Ajuntament (1750). 25 abril pág. 23r.

Sen(16)yal).


Document núm. 9 Capitols entre els honrats jurats Pere Vives y Pera Mullola fets ab Domingo d'Almonezir i la dona Maria sa muller. 17 agost 1373. «Anals inédits de la Vila de la Selva», Pie Faidella, capitol /, pàg. 268.

268

A N A L S I N É D I T S D E LA VILA D E LA S E L V A

y havent aquélls acudit al S r . Oficial de T a r r a g o n a , aquest enviá al S r . Rector de la S e l v a , lo següent Decret ó manament: «Bernardus de S t o . Dionisio in decretis licenciatus, A r c h i d i a conus Sti. Fructuosi officialis tarracon. sede vacante dilecto in Chisto Rectori eccle. de S i l v a salutem in domino. Quin j u rad dicti loci indigeant in publica forma quoddam instrumento comande in quo continuata quod olimjurat i ipsius loci c o m e n daverunt sive mutuaverunt Dominico de almaratzi et ejus uxor marie ut tenerent hospitalem mulieribus publicis in dicto loco quod kivenire modo aliquo non possunt. Idcirco auctoritate qua fungimur vobis dicimus et mandamus quarum moneatis publice in vestra eclesia semel, 2.° et 3. 0 et propter quarum monitionum quarumlibet misoe spatium trium dierum volumus continere omnes et singulus parochianos vestros et alios. Datum Tarrachon. 22 die Novembris anno 1372». Malgrat aqueixas monición's, no deuría pas apareixe 1' esmentat instrument de dita comanda, quan al mes d' A g o s t de 1 3 7 3 , 1' esmentat Domingo y sa muller feren ab los Jurats uns capitols dihent que ells tindrian la casa pera hospedar les dones levíssimes ó á les fembres ab aqüestes condicións.

«Capitols

entre 'ls honrats Jurats Pere Vives y Pere Mullola, fets ab en Domingo d' almonezir é la dona na María sa muller sien tenguts e ajen acolir totes les dones publiques que de nit (?) en lo loch de la S e l v a vendrán a j a u r e a menjar e a beure t>i menjar ni beure ni j a u r e volran. Itm. que lo dit Domingo e Maria agen per lo jaure de les dites dones per cascuna persona per cada nit per lit tres diners. Itm. que los dits Domingo e muler no aculen ne gosen aoulir nengun alconot ne nengun

home

qui ab les dites fembres vajen ni fassen companyia de nit mes


r

JOAN PIÉ, P V R E .

269

si v o l e n m e n j a r e b e u r e d e dia q u e n p u g a n fer e d o n e n d o s dîners pe r c a s c u n a p e r s o n a

p e r r a h o de

m e n j ar e b e u r e e p er

foc h e taula. Itm. q u e los dits D o m i n g o

e

Maria sien t e n g u t s

d" a c u l i r les dites d o n e s d e dia e de nit e m p e r o en a y t a l c o n dició q u e si les d o n e s q u e a c a s a s e u a d e u h e n v e n i r

per jaure

e no son r e c o l i d e s al s e n y a l del l a d r e s o n a n t o a q u e l a c a b a t d e sonar q u e los dits D o m i n g o ne M a r i a no sien t e n g u t s d a c o l i r a q u e l e s si lur v o l e r no es. Itm. q u e si cas es q u e n e n g u n e s d o nes p u b l i q u e s v e n e n en lo l o c h

de

la S e l v a p e r c a m i n a r e no

son en la S e l v a a t e s e s en lo t e m p s q u e s d e u h e n r e c o l i r s e g o n s que d a m u n t e s dit q u e lo dit D o m i n g o e sa m u l e r c o n t r a les d e m u n t dites c o s e s fan ne faran

q u e p a g u e n pe r p e n a 5 s o u s

deis q u a l s 5 s o u s sien g u a n y a d e s a la h o n r a d a cort de la S e l v a la t e r c e r a p a r t , e 1' altra t e r c e r a ais honrats Jurats e 1' altra al a c u s a d o r . Itm. los dits h o n r a t s J u r a t s p r o m e t e n ais d i t s D o m i n g o e M a r i a de p r e s t a r 8 lliures en d i n e r s los quals de c o n t i n e n t los d o n a r a n p e r fer p r o v i s i ó a les c o s e s necessaries a lostall. Itm. los preste n les dites S l l i u r e s q u e si cas es q u e

los dits

D o m i n g o e M a r i a v o l i e n j a q u i r lo dit ostall que u p u g u e n fer e en a y t a l cas ans q u e lostall j a q u e s q u e n a g e n a a t o r n a r a pag a r ais Jurats de la S e l v a les dite s 8 lliures f r a n q u e s e q u i c i e s . Itm. q u e si cas es q u e

los dits

D o m i n g o e Maria v e n i e n a

m e n y s e no p o d i e n tenir ne r e g i r lo dit ostall que los dits Ju rats o a q u e l l s q u e p e r t e m p s serán p u x e n a v e r les d i t e s v u y t lliures e c o m a n a r lostall a q u í v o l r a n . Itm. los dits D o m i n g o é M a r i a p r o m e t e n les coses d e m u n t dites bé nir e c o m p l i r sot s o b l i g a c i ó

deis l u r s

e l e y a l m e n t fer t e -

b e n s en j u r e n q u e no

faran•nen v e n d r á n c o n t r a . I t e m , los dits Jurats les dite s c o s e s fermes aver e no contravenir

sots o b l i g a c i ó deis ben s de la

u n i v e r s i t a t ita q u o d nos dicti c o n j u g e s c o n t e n t a et e x p a c i ñ c a t a in s u p r a d i c t i s c a p i t u l i s c o m p l e b i m u s t e n e b i m u s et m u s

A c t u i n

dni. 1373».

est

h°c

observabi-

X V I I die mensis a u g u s t i a n n o a nat.


Document núm. 10 Concordai de 1753 entre S.M. Fernando VI y el Papa Benedicto XIV. «Diccionario de la Administración española», Martínez Alcubilla, Marcelo, tomo II, Madrid 1886, pàg. 784.

C o n c o r d a t o do entre I I . ( . I ' e r n a n d o VI y el l » a p a l l e n e d i e t o XIV ( I ) . « Habiéndose tenido siempre la Santidad de nuestro Beatísimo Padre Benedicio P a p a X I V , q u e f e l i z m e n t e r i g e la I g l e s i a , u n viv o deseo d e m a n t e n e r t o d a la m á s s i n c e r a y c o r d i a l c o r r e s p o n d e n c i a ó n t r e la S a n t a Sede y las n a c i o n e s , p r í n c i p e s y r e y e s católicos, n o lia d e j a d o de d a r c o n t i n u a m e n t e s e ñ a l e s s e g u r í s i m a s y bien p a r t i c u l a r e s d e e s t a s u viva v o l u n t a d h a c i a la esclare cida, d e v o t a y p i a d o s a n a c i ó n e s p a ñ o l a , y h a c i a los M o n a r c a s de las E s p a ñ a s , R e y e s católicos, p o r t i t u l o y sólid a religión, y s i e m p r e a f e c t o s á la S e d e A p o s t ó l i c a y al V i c a r i o de J e s u c r i s t o en la tierra. P o r tanto, habiéndose tenido presente que en el ú l t i m o (,'imcordato, e s t i p u l a d o el d i a 18 d e O c t u b r e d e 17;57, e n t r e C l e m e n t e P a p a X I I , d e s a n t a m e m o r i a , se h a b í a c o n v e n i d o en q u e se d e p u t a s e n p o r el P a p a y el R e y p e r s o n a s q u e r e c o n o ciesen a m i g a b l e m e n t e las r a z o n e s d<* u n a y o t r a p a r t e s o b r e la a n t i g u a c o n t r o v e r s i a del u r e t e n d i d o Real P a t r o n a t o u n i v e r s a l q u e q u e d ó indecisa ; n o o m i t i ó S u S a n t i d a d desde los p r i m e r o s p a s o s de s u p o n t i f i c a d o , h a c e r s u s i n s t a n c i a s con los d o s , al p r e s e n t e d i f u n t o s , c a r d e n a l e s R e l i n g a y A q u a v i v a , á fin de q u e o b t u v i e s e n de la corte de Esp a ñ a la d e p u t a c i ó n de p e r s o n a s con quienes se p u d i e s e t r a t a r el p u n t o indeciso; y sucesivamente p a r a f a c i l i t a r su e x a m e n , n o dejó Su Santidad de u n i r , en u n e s c r i t o s u y o q u e entregó á los exp r e s a d o s d o s c a r d e n a l e s , t o d o aquello que creyó c o n d u c e n t e á las i n t e n c i o n e s y derechos de la Santa Sede.

(1) Este Concordato es la ley l.:\ til. XV1IÍ, lib. I de la Kov. Rtcop. ( C R T D Í R O S A ntiguos dn K B pan a, pàt/.HHH), pf.ro en ella no se insertan don dnrnnentos importa ules ,/ue forman parte de la ley 11,/íí. VI, lili. I ile la Xueva, con la cual concuerda la anterior, ¡'unlen consultarne en la página 7:50 i/ ni guíente n de Ion citados CAiligús, y son: la Constitución apostólica en que Su Santidad corrobora lo establecido en el Concordato, y el breve del ¡'apa al ¡ley Fernando sobre cumplimiento de lo convenido, guardando los debidos y no siempre observados respetos á la majestad del Jfonarca de España.

P e r o h a b i é n d o s e r e c o n o c i d o por la práctica q u e n o e r a e s t e el c a m i n o de llegar al deseado fin, y q u e p or los e s c r i t o s y respuestas se estaba t a n l e j o s d e a l l a n a r las d i s p u t a s , que antes bien se m u l t i p l i c a b a n , s u s c i t á n d o s e controversiasque se c r e í a n o l v i d a d a s , en t a n t o e x t r e m o que se hub i e r a p o d i d o t e m e r u n infeliz rompimiento, pernicioso y f a t a l á u n a y o t r a p a r t e ; y habiendo tenid o p r u e b a s s e g u r a s de l a piadosa propensión del á n i m o del R e y F e r n a n d o V I , q u e felizmente rein a , á u n e q u i t a t i v o y flTSlo t e m p e r a m e n to sobre l a s d i f e r e n c i a s p r o m o v i d a s y q u e se iban siempre a u m e n t a n d o , á lo q u e i g u a l m e n t e se hallaba prcvp e n s ó con p l e n o c o r a z ó n el deseo de su beatitud lia c r e í d o S u S a n t i d a d q u e no se debía malograr u n a ocasión t a n f a v o r a b l e para,establecer una C o n c o r d i a , q u e se e x p r e s a en los capítulos sig u i e n t e s , los c u a l e s se p o n d r á n después en forma a u t é n t i c a y será n firmados p o r los procuradoresy p l e n i p o t e n c i a r i o s d e a m b a s p a r t e s en el modo que se a c o s t u m b r a h a c e r en s e m e j a n t e s Convenciones. H a b i e n d o e x p u e s t o la M a j e s t a d del Rey Fern a n d o V I , á la S a n t i d a d d e n u e s t r o Beatísimo P a d r e , la n e c e s i d a d q u e h a y en las Españas de ref o r m a r en a l g u n o s p u n t o s la disciplina del clero s e c u l a r y r e g u l a r ; p r o m e t e S u Santidad, que prop u e s t o s los c a p í t u l o s s o b r e q u e se debiere tomar la p r o v i d e n c i a n e c e s a r i a , n o se dejará de ejecutar a s í . s e g ú n lo e s t a b l e c i d o en los sagrados cánones, en las c o n s t i t u c i o n e s a p o s t ó l i c a s , y en el santo C o n c i l i o de T r e n t o , y Si e s t o sucediese, como lo d e s e a s u m a m e n t e , en t i e m p o de su Pontificado, p r o m e t e y se o b l i g a , no o b s t a n t e la multitud de o t r o s n e g o c i o s q u e le o p r i m e n , y sin embargo, t a m b i é n de s u edad m u y a v a n z a d a , á interponer p a r a el feliz é x i t o t o d a a q u e l l a fatiga personal, q u e in Mhwribus, t a n t o s a ñ o s h a , interpuso en t i e m p o de s u s p r e d e c e s o r e s en las resoluciones de las m a t e r i a s e s t a b l e c i d a s en la Bula Appstolici .1 [inisterii, en l a f u n d a c i ó n de la Universidad de C e r r e r a , en el e s t a b l e c i m i e n t o de la insigne coleg i a t a d e S a n I l d e f o n s o , y en otros importantes n e g o c i o s p e r t e n e c i e n t e s á los Reinos de las Españas. N o h a b i e n d o h a b i d o c o n t r o v e r s i a sobre Ja pert e n e n c i a á los R e y e s católico s de las Españas del R e a l P a t r o n a t o , ó sea n ó m i n a á los arzobispados, o b i s p a d o s , m o n a s t e r i o s y beneficios consistorial e s , es á s a b e r : e s c r i t o s y t a s a d o s en los libros de C á m a r a , c u a n d o vacan en los R e i n o s de las Esp a ñ a s , h a l l á n d o s e a p o y a d o s u derecho en Bulas y p r i v i l e g i o s a p o s t ó l i c o s , y en o t r o s títulos alegados p o r ellos; y n o h a b i e n d o h a b i d o tampoco contraversia s o b r e las n ó m i n a s de los Reyes católicos n los a r z o b i s p a d o s , o b i s p a d o s y beneficios que vacan en los r e i n o s d e ( ¿ r a n a d a y de las Indias, ni t a m p o c o s o b r e la n ó m i n a de a l g u n o s otros beneficios: se d e c l a r a d e b e r q u e d a r la Real Corona en s u pacífica p o s e s i ó n de n o m b r a r en el caso de la v a c a n t e s , c o m o lo h a e s t a d o h a s t a aquí; V ee conv i e n e en q u e los n o m i n a d o s á los arzobispado ,


obispados, m o n a s t e r i o s y beneficios c o n s i s t o r i a les, deban t a m b i é n en lo f u t u r o c o n t i n u a r la expedición de s u s r e s p e c t i v a s B u l a s en R o m a , 011 el mismo modo y f o r m a p r a c t i c a d a h a s t a a q u í sin i n novación U I ilLlVJI, a l g u n a, Pero habiendo sido g r a v e s las c o n t r o v e r s i a s sobre la n ó m i n a de los beneficios r e s i d e n c i a l es y simples que se hallan j n los I i e i n o s de las E s p a íias, exceptuados, c o m o se h a dicho, los q u e están en los reinos de G r a n a d a y de las I n d i a s ; y habiendo p r e t e n d i d o los R e y e s católicos el d e r e cho de la n ó m i n a en v i r t u d del p a t r o n a t o u n i v e r sal, y no habiendo d e j a d o d e e x p o n e r la S a n t a Sede las razones q u e creia m i l i t a b a n p o r la libertad de los misinos beneficios y s u colación en los meses apostólicos y casos de las r e s e r v a s , y así respectivamente p o r la d e los o r d i n a r i o s en s u s meses; después de u n a larga d i s p u t a s e ' h a a b r a z a do finalmente do c o m ú n c o n s e n t i m i e n t o , el t e m peramento s i g u i e n t e : La santidad de n u e s t r o b e a t í s i m o p a d r e B e n e dicto P a p a X I V r e s e r v a á s u p r i v a t i v a libre colación, á s u s sucesores y á la S e d e A p o s t ó l i c a perpetuamente ;,2 Eeneftcfes, Cuyos t í t u l o s s e r á n expresados i n m e d i a t a m e n t e , p a r a q u e así S u S a n tidad como sus s u c e s o r e s t e n g a n el a r b i t r i o d e poder proveer y p r e m i a r á los eclesiásticos españoles (1), q u e p o r p r o b i d a d é i n t e g r i d a d de costumbres, ó por i n s i g n e l i t e r a t u r a , ó por servicio s hechos a la S a n t a Sede, se h i c i e r e n b e n e m é r i t o s y la colación de e s t o s 52 beneficios d e b e r á ser Siempre privativa d e la S a n t a Sede en c u a l q u i e r ra f ™ cualquier modo que vaquen, aun por resulta Real, y t a m b i é n a u n q u e a l g u n o de ellos se hallase tocar al R e a l P a t r o n a t o de l a C o r o n a y aunque e s t u v i e s e n s i t o s en la diócesis d o n d e algún cardenal t u v i e s e c u a l q u i e r a a m p l i o i n d u l t o de conferir no d e b i e n d o en m a n e r a a l g u n a ser este atendido en p e r j u i c i o d e l a S a n t a S e d e : y las iiufas de estos. 52 beneficios d e b e r á n e x p e d i r s e siempre en R o m a , pngmuR-se los a c o s t u m b r a d o s emolumentos d e b i d o s i la D a t a r í a y C a n c e l e r í a apostólica, según los p r e s e n t e s e s t a d o s ; v t o d o esto sin imposición a l g u n a de p e n s i ó n , v s i n exacción de cédulas b a n c a r i a s , c o m o t a m b i é n se dirá abajo. L o s n o m b r e s d e los 52 beneficios s o n los siguientes: En la catedral de A v i l a , el a r c e d i a n a t o de A r é w i j ° r e n s e > e l arcedianato de Bubal. - t n ta de B a r c e l o n a , el p r i o r a t o , a n t e s s e c u lar, ahora r e g u l a r , d e la c o l e g i a t a de S a n t a A n a . Ln la c e B u r g o s , la m a e s t r e s c o l í a v el a r c e d i a nato de P a l e n z u e l a . — E n la de C a l a h o r r a , el arcedianato de N á j e r a y la T e s o r e r i a . - E n l a do C a r tagena, la m a e s t r e s c o l í a; y en s u diócesis, el beneficio Simple do A l b a c e t e . — E n la c a t e d r a l d e t a r a g o z a , el a r c i p r e s t a z g o d e H a r n e a y el arciprestazgo de B e l c l i i t e . - E n la de C i u d a d R o d r i 3 L ; a . m ? e ? T ? l í a - T E " , a 1 , 0 S a n t i a g o , el ai-ceg a t o de la R e i n a ; el a r c e d i a n a t o d e S a n t a T e n » ^ i J , e , 6 0 r e / ' » - — E n la de C u e n c a , el a r c e d i a n o de A l a r c ó n y la T e s o r e r í a . - E i t la de C ó r d o el arcedianato de Citstro; y en s u d i ó c e s i s , el . I c i o el Sr i r ,

e

'

"

a

m

!'"?«» tato pueden obtener bene '»» extranjero». As( lo prueba

C o n c o , ' "1 c

»«MudlnÁZ,^ a S

S

Tomo IL

S

^

Observación»» s í b r e el

"""rf0 '»/««<>» casos 'le termisentido y peticione, de nuc,-

b e n e f i c o s i m p l e de P e l a l c á z a r , y en .el p r é s t a m o de C a s t r o y E s p e j o . - E n la de f o r t o s a , K S t í a y la H o s p i t a l a r i a . — E n la d e G e r o n a , el a r c e d i a n a t o d e A m p u r d á n . - E n la d e J a é n e aree d i a n a t o de Baeza; y en s u o b i s p a d o el b e n S simple d e A r j o n i l l a . - E n la de L é r i d a , la p r e c e p t o r , a . - E n l a d e Sevilla, el a r c e d i a n a t o de J e r e z en s u diócesis el beneficio s i m p l e de la P u e b l a de S a n a C n r T T : - ^ n P 1 ' , ; í ^ r J o líl ^ a C r u z d e E c i j a ( l ) . - E n la de M a l l o r c a , la p r e c e p t o r . a ; v la p r e p o s i t u r a de S a n A n t ó n o y S a n l A n t o n i o V i e n e n s e , - . Y u / l i u s , en el reino d e T Í ledo, el beneficio s i m p l e de S a n t a M a r í a de la ciudad d e A l c a l á - la R e a l (2). E n el obispado d e O -.huela el beneficio s i m p l e de S a n t a ¿ a r i a d e E l c h e . - — E n la c a t e d r a l de H u e s c a , l a c h a n t r í a . E n la de Oviedo, la e l i a n t r í a . — E n l a de ( ) s m a la m a e s t r e s c o l í a , y la a b a d í a de S a n B a r t o l o m é ! L n la de P a m p l o n a , Ja h o s p i t a l a r i a , a n t e s r e g u ar. a h o r a e n c o m i e n . l a , y la precepto,-ía g e n e r a l d e V i, " 1 d í 1 l ! i s e n c i a . el a r c e d i a n a t o d e M e d e l l i n y el a r c e d i a n a t o d e T r n j i l l o . — E n l a d e Sal a m a n c a , el a r c e d i a n a t o d e M o n l e ó n . — E n la d e b l g i i e n z a . la t e s o r e r í a y la a b a d í a d e S a n t a Colom a . — J l u la ile T a r r a g o n a , el p r i o r a t o . — E n la de l a r a z o n a , l a t e s t l r e r t o . - E l i hi <fe T o l e d o , la t e s o r e r í a ; y en s u diócesis, el beneficio s i m p l e d e V a l 1 ecas. — E t i la diócesis d e T u v . el beneficio s i m p l e de S a n M a r t í n del R o s a l . - E n la c a t e d r a l de Y alencia, la s a c r i s t í a m a v o r . — E n la d e ü r g e l el a r c e d i a n a t o d e A n d o r r a . - E n la de Z a m o r a , e! arcedianato de Toro. P a r a a r r e g l a r bien d e s p u é s las colaciones, p r e s e n t a c i o n e s , n ó m i n a s é i n s t i t u c i o n e s de los b e n e ficios q u e vacaren en a d e l a n t e e n l o s dichos R e i n o s de las E s p a ñ a s , se c o n v i e n e: En primer lugar. Q l l e los a r z o b i s p o s , obisp o s y coladores i n f e r i o r e s d e b e n c o n t i n u a r en lo v e n i d e r o en p r o v e e r los beneficios q u e p r o v e í a n p o r lo p a s a d o s i e m p r e q u e v a q u e n eu s u s m e s e s ordinarios de Marzo, J u n i o , Setiembre v Diciembre a u n q u e se h a l l e v a c a n t e la Silla A p o s t ó l i c a ; y t a m b i é n q u e en los m i s i n o s m e s e s v eu el m i s m o m o d o p r o s i g a n en p r e s e n t a r los p a t r o n o s eclesiásticos los beneficios d e s u p a t r o n a t o , e x c l u s a s las a l t e r n a t i v a s de d o s m e s e s en las colaciones q u e a n t e c e d e n t e m e n t e se d a b a n y q u e 110 s e c o n c e d er á n j a m á s en a d e l a n t e . Segundo. Q u e las p r e b e n d a s de oficio q u e act u a l m e n t e se p r o v e a n po r oposición y c o n c u r s o a b i e r t o , se confieran y se e x p i d a n e n . í o v e n i d e r o en el p r o p i o m o d o y con las m i s m a s c i r c u n s t a n cias q u e se lian p r a c t i c a d o h a s t a a q u í , sin la m e n o r i n n o v a c i ó n en cosa a l g u n a , ni q u e t a m p o c o s e i n n o v e n a d a e n o r d e n á los beneficios d e p a t r o n a t o laical de p a r t i c u l a r e s . Tercero. Q u e n o sólo-la s p a r r o q u i a s y b e n e ficios c u r a d o s se c o n f i e r a n eu lo f u t u r o c o m o se h a n c o n f e r i d o en lo p a s a d o , por oposición v c o n c u r s o c u a n d o v a q u e n en los m e s e s v c-asos de las r e s e r v a s a u n q u e l a p r e s e n t a c i ó n fues e d e p e r t e n e n c i a R e a l ; d e b i é n d o s e , en t o d o s e s t o s casos. (1) En Iv'/or de este préstamo de Santa Cruz de Aeija que antes del Concordato estaba unido perpetuamente <f la y1*"" colegial de Lema, se subrrogó y reservó en el aT,o de 17o7, a la libre y perpetua colación de la Santa Sede uno de los tres beneficios simples servidores de ta iglesia de Santa Moría de la ciudad de Alcalá la líeal. (2) Es uno de los tres beneficios que hay en esta iglesia.


presentar al ordinario el que el patrono tuviese por más digno entre los tres que hubieren sido aprobados por idóneos por los examinadores sinodales ad curani animarum. C u a r t o . Que habiéndose ya dicho arriba que deba quedar ileso á los patronos eclesiásticos el dereclio de presentar á los beneficios de sus patronatos en los cuatro meses ordinarios, y habiéndose acostumbrado hasta ahora q u e algunos cabildos, rectores, abades y cofradías erigidas con autoridad eclesiástica, recurran á la Santa Sede para que las elecciones hechas por ellos sean confirmadas con Rula apostólica, no se entienda innovada cosa alguna en este caso, sino que todo quedo en el pié en que ha estad" hasta aquí. Q u i n t o . Salva siempre la reserva de los "r2 beneficios, hecha á la libre colación ¿le la Santa Sedey-y salvas siempre las declaraciones poco antes expresadas. Su Santidad, para concluir amigablemente todo lo restante de t a g r n n controversia sobre el patronato universal, ac'nerda A la Ma- I jestad del Rey cafoiiro y á tos Heves sus suceso- ! res perpetuamente, el'derechcr universal do nombrar y presentar indistintamente en todas, las iglesias metropolitanas. Catedrales, colegiatas y diócesis de los Reinos de las Españas que actualm e n t e posee, á las dignidades mayores povf />[>i)/jjicalem y otras en catedrales, y dignidades principales! y otras en colegiatas, canonicatos, porciones, prebendas, abadías, prioratos, encomiendas, parroquias, personatos, patrimoniales, oficios y beneficios eclesiásticos, seculares y regulares, cum cura, et shic otra,, de cualquier naturaleza qué sean, que al ¿»rósente existen y que en adelante se fundasen, si los fundadores no se reservasen, en si y oír sus sucesores el derecho de presentar en los dominios y liemos de las Españas que actualmente posee el Roy católico, con toda la generalidad con que se hallan comprendidos en los meses apostólicos y casos de las reservas generales y especiales; y del mismo modo también 011 el caso de vacar los beneficios en los meses ordinarios. cuando vacan las Sillas arzobispales y obispales, ó por cualquier otro titulo. Y á mayor- abundamiento en el derecho que tenia la Santa Sede por razón de las reservas, de conferir en los Reinos de las España s los beneficios, ó por si ó por medio de la Dataria, Cancelaría apostólica, Nuncios de E s p a ñ a é indúltanos, subrroga á la Majestad del Rey católico v Reyes sus sucesores, dándoles el derecho universal de presentar á dichos beneficios en los Reinos de las E s p a ñ a s . que actualmente posee, con facultad de usarle en el mismo modo que usa y ejerce lo restante del patronato perteneciente á su Real Corona; no debiéndose en lo futuro concederá ningún Nuncio apostólico en España ni á ningún cardenal ú obispo en España, indulto de conceder beneficios en los meses apostólicos, sin el expreso permiso de S. M . ó de sus sucesores. S e x t o . Para que en lo venidero proceda todo con el debido sistema, y en cuanto sea posible se mantenga ilesa la autoridad de los obispos, se conviene en que todos los que se presentaren y nombraren por S. M. C. y sus sucesores á los beneficios arriba dichos, aunque vacaren por resulta de provisiones Reales, deban de recibir indistintamente las instituciones y colaciones canónicas de sus respectivos ordinarios, sin expedición

alguna de Rulas apostólicas, exceptuada la confirmación de las elecciones que arriba quedan expresadas, y exceptuados los casos en que los presentados y nombrados, ó por defecto de edad ó por cualquiera otro impedimento canónico, tuvieren necesidad de alguna dispensa ó gracia apostólica. ('• de cualquiera otra cosa superior á la autoridad ordinaria de los obispos, debiéndose en todos estos casos y otros semejantes, recurrir siempre 011 lo f u t u r o á la Santa Sede, como se ha bocho 011 lo pasado para o b t e n e r l a gracia ó dispensación: pagando á la Dataría y Cancelaría apostólica los emolumentos acostumbrados, sin imposición do pensiones ó exacción de cédulas bancarias, como también se dirá en adelante. S é t i m o . (,)ue para el mismo fin de mantener ¡lesa la autoridad ordinaria de los obispos, se conviene y se declara que por la cesión y subrrogacirtn e l i j o s referidos dereftios de nomina, presentación y patronato 110 se entienda conferida al T?ev católico ni á sus suc('sores^uriS(liccioii|algiiua ecrésiástie;'. sobre las iglesia* comprendidas en Jos expresados derecho?, TTI tampóco^nbrirfns personas fpie presentare y nombrare para las dichas iglesias y beneficios: debiendo así éstas como Jas otras á quienes fueren conferidos por la Santa Sedo los i d beneficios reservados, quedar sujetas ú sus respectivos ordinarios, sin poder pretender, ¡exención de sujurisiíiccion y salva siempre la suprema autoridad qiio el Pontífice romano, como pastor do la Iglesia universal tiene sobre todas las iglesias y personas eclesiásticas; y salvas siempre las Ileales prerrogativas que competen JTla Corona en consecuencia de la Real protección,'especialmente sobre las iglesias del Real Patronato. O c t a v o . Habiendo considerado S. M. C. que quedando la Dataria y C a u c c U m apostólica por razón del patronato y derechos cedidos á S\ M. y á sus sucesores sin lusutilidades de las expediciones y anatas, sería grave el menoscabo del Erario pontificio; se obliga áJuicor consignar en Roma á titulo de compensación por una soja vez ft-áiíptfsición de ^ n Santidad, un capital de 310.000 esrrnTos romanos, qnp á razón de un 3 por 100 p r o d u c t o anualmente U.3O0 escudos de la misma moneda, c u w » cantidad.se ha regulado el producir, de todob los derechos arriba dichos. Habiéndose originado en los tiempos pasadas alguna controversia sobre algunas provisiones hechas por la Santa Sedo en las catedrales de Falencia y Mondoñedo. la Majestad del Rey católico conviene en que los provistos entren en posesión después de la ratificación del presente Concordato. Y habiéndose también suscitado nuevamente con motivo de la pretensión del Real r a tronato universal, la antigua disputa de la imposición do pensiones y exacción de cédulas bancarias: asi como la Santidad de n u e s t r o beatísimo Padre, para cortar de una vez las contiendas que de cuando en cuando se suscitaban, se había manifestado pronto y resuelto á abolir el uso de dichas pensiones y cédulas bancarias con el único sentimiento de <¡ue faltando el producto de ellas, se hallaría contra su deseo en la necesidad de sujetar al Erario pontificio á nuevas cargas, respecto de que el producto de estas cédulas bancarias se empleaba por la mavor parte en los salar 10 , 6 ? gratificaciones de l o s ' m i n i s t r o s que sirven a ia


ftuita Sede en Jos negocios pertenecientes al ~oüerno universal de la Iglesia. Así también la Majestad del Bey católico, no menos por su heredada devoción á la Santa Sede que por el afecto particular con que mira la sagrada persona de su beatitud, se ha allanado á dar jor una sola vez un socorro que cuando no en el l'Klo, á lo menos en parte alivie el Erario pontificio de los gastos que está obligado á hacer para 1» manutención de los expresados MinistrosV asi se obliga á hacer entrega en R o m a de ¡>«.000 escudos romanos, que al 3 por 100 pro dacen anualmente 18.000 escudos de la m i s m a moneda; con lo cual queda abolido el uso de imponer en adelante pensión, s y exigir cédulas i,ancanas, 110 sólo en el caso de la colación de los 52 beneficios reservados á la Santa Sede en el de las confirmaciones arriba expresadas de algunas elecciones, en el de recurso á la Santa Sede para obtener alguna dispensación concerniente á la colación de los beneficios, sino también en cualquiera otro caso; de tal manera, que queda para siempre extinguido en lo venidero el nso de la imposición de las pensiones y de la exacción de las cédulas baucarias, pero sin perjuicio de las va impuestas hasta el tiempo presente Había también otro p u n t o de disputa, no va en orden al derecho de la Cámara apostólica v Nunciatura de España sobre los expolios v frutos de ksiglesias obispales vacantes en los Rrinos délas l-.spanas sino sobre el uso, ejercicio v dependencias do dicho derecho; de modo que era necesario llegar sobre esto á alguna concordia ó composición. I ara allanar también estas continuas diferencias, la Santidad de nuestro beatísimo Padre derogando, anu ando y dejando sin efecto a l g n n l talas las precedentes constituciones apostólicas" J l , 1 1 c ° n o o r , 1 > " s x convenciones que se no ó t ° T- a q u ¡ f?,«í* l a v e r e n d a Cámara Apostólica, obispos, cabildos y diocesanos, v cualquiera otra cosa que sea en contrario aplicar despee día de a ratificación de este Concorda o todos los expolies y frutos de las iglesias vacantes exigidos y no exigidos, á los uso°s píos que presl conced r l e T ' f r f " ° n e S : . P r e n d o que no concederá en ade ante por n i n g ú n motivo á peralguna eclesiástica, aunque sea digna de es-

ti06

T'cií".11 facu1^A«*«" i- oxpolios de sus iglesias obispales, aun para uso» pios; pero salvas las va conceldas que deberán tener su efecto: concediendo á CatólÍC0 á fe^i61?^ sucesores el 105 c c o n o m ccm til rinf " s y colectores, pero g rl ao ts as r p e ? o n a s ^ w » ^ c 0 n t¿da S ,l * oportunas y necesarias para que ard" l o X r

1 Í S , m a

frutos

i ?r dos",, / f

Pr

°/eCCÍ6n,

Kran

d i c h o s J e £ ' n C n f e , « " " l i a d o s p o r e l l o s l o s so» M i c h o s e f e c t o s en l o s e x p r e s a d o s u s o s .

oblica'd hó' e i l , o b s e ? " i o d c la Sania Sede, se ve? iTdfsnn -- Pi°81c.ar e n R o m a I ' « « n a Lola ^ i m T r T " 1 , 0 8 " S a n t i d a ( l ™ capital de Por'lOO S ' 0 S r ° " " ! " o s ' 1 " " ¡mpnestos al 8 propia " " " " ' f ente 7.000 escudos de la que S T e Z , • a d ™ ! V <' e 9 l u S. M . M Santidad " l ? d r l d A A p o s i c i ó n de Su » P ™ > , c t n d * l a Cruzada 5.000 ton iade o W P - r a , a m a n u ^ e n c i ó n y subsiscons dera l N r í ' 0 S a P o s t ó l i c ^ X todo esto en iteración do la compensación del producto

M ^ l t S 0 t l a d ' , e ? f o d e & ™ » Pontífice, v Su Majestad, en palabra do Eev católico, promete reciprocamente por sí mismos v en nombre ™e1us sucesores, la firmeza inalterable subsFstenl perpetua de todos y cada uno de los a t c loS precedentes, queriendo y declarando que n i h Santa Sede ni los Beyes católicos havan de pretender respectivamente más de lo que se l i a ™ comprendido y expresado en dichos capítulo \ que se 1,aya de tener por irrito y de ningún vaíoí ni efecto, cuanto se hiciere en Cualquiera tiempo de ,'°s m i s m ° s « r t i c u l o S i .na la validación y observancia de cuanto se ha convenido, se firmará este Concordato en la forma acostumbrada, y tendrá todo su entero efecto y cumplimiento, luego que se entre " , ? « los capitales de recompensa que van expresado" y <k-spucs que se hiciere la r a t i f i c a c i ó n . p r e S a a 0 S ' e al los infrascritos en virtud ( ] / ; " V (° ™ > de R "M P "í respectivas de Su Santidad v firmado el presente GonoJanlo } sellado con nuestro propio s e l l o . - E n el Palacio Apostó),cordel Q n i n n a l hoy U d e . E n " ™ ( L . S.) Manuel V o l t u r a ^ alenti- —


r D o c u m e n t

n ú m .

1 1

Del colector General de Espolios y vacantes. Reglamento para la colectación y distribución del producto. Establecimiento de un fondo para costear la expedición de bulas de los Arzobispos y Obispos: reserva de alhajas para el uso de los Prelados, y de libros para Bibliotecas publicas. «Novilisima Recopilación de las leyes de España mandadas formar por Carlos IV», Madrid 1805. Leyes I a VII, titulo XIII, libro II, págs. 321-329.

T Í T U L O XIII. Del Colector general de espolios y vacantes. L E Y

i.

D. Fernando V I . en Buen-Reriro por céd. de 3 1 de Enero de 1 7 5 3 , en que se inserta el Concordato de i r de dicho mes.

Aplicación di los espolios y frutos de las iglesias vacantes á los usos píos que prescriba ¡os sagrados Cánones. C A P . I. 4. labia también otro punro de disputa, Hal no ya en orden al derecho de la Camara Apostólica y Nunciatura de España sobre los espolios y frutos de las Iglesias obispales , vacantes en los reynos de las Españas , sino sobre el uso , exercicio y dependencias de dicho derecho ; de modo que era necesario llegar sobre esto á alguna concordia ó composicion (1). Para allanar también estas continuas diferencias, la Santidad de nuestro B. P. derogando, anulando y dexando sin efecto alguno todas las precedentes constituciones Apostólicas , y todas las concordias y convenciones que se han hecho hasta aquí entre la Reverenda Cámara Apostólica, Obispos , Cabildos y Diócesis, y qualquiera otra cosa que sea en contrarió , aplica desde el dia de la ratificación de este Concordato todos ios espolios y frutos de las Iglesias vacantes, exigidos y no exigidos, i los usos pios que prescriben los sagrados Cánones; -prometiendo que no concede rá en adelante por ningún motivo a per( r ) Por el art. 1 1 del Concordato cié ^ 3 7 se prev i n o , que cerca de los espolios , y nombramiento de sus Colectores se observaría la costumbre i y en quanto á los frutos de las Iglesias vacantes , asi coma los Sumos Pontífices no habían dexado de aplicar siem pre para el uso y servicio de ellas una buena parre, así también ordenaría Sr S. , que en lo por venir se asignase la tercera pirre para servicio di: l a s I g l e sias y pobres, pero nestaicancioSe las pensiones que <f!? ellas hubieren de pagarse : y lo mismo se previno en el consiguiente Breve de 14 de Noviembre de dicho año dirigido Áios ArzODispos y Ooispos oe España , comunicándoles el Concordato para su c u m plimiento. (a) Por uno de los capítulos de la constitución Apostólica confirmatoria de este Concordato sobre ia exacción , administración y distribución de los espolios y frutos de las vacantes , se previene io siguiente : TOMO I.

sona alguna eclesiástica, aunque sea digna de especial ó especialísima mención, la facultad de testar de los frutos y espolios de sus Iglesias obispales, aun para usos pios, pero salvas las ya concedidas , que deberán tener su efecto : concediendo á la Magestad del Rey Católico y á sus sucesores el elegir en adelante los Ecónomos y Colectores, pero con tal que sean personas eclesiásticas, con todas las facultades oportunas y necesarias, para que baxo la Real protección sean fielmente administrados , y fielmente empleados por ellos los sobredichos efectos en los expresados usos. Y S. M. en obsequio de la Santa Sede se obliga á hacer depositar en Roma, por una sola, vez á disposición de S. S . , un capital de doscientos treinta y tres mil trescientos y treinta y tres escudos Romanos , que impuestos al tres por ciento producen anualmente siete mil escudos de la propia moneda ; y ademas de esto acuerda S. M . , que se señalen en Madrid á disposición de S. S. sobre el producto de la Cruzada cinco mil escudos anuales para la manutención y subsistencia de los Nuncios Apostólicos; y todo esto en consideración de la compensación del producto que pierde el erario Pontificio en la referida cesación de los espolios y frutos de las Iglesias vacantes, y de la obligación de no conceder en adelante facultades de testar. ( 2 y 3 ) " P o r lo que toca ¿ la exacción , administración y distribución de los espolios eclesiásticos , y frutas de las Iglesias vacantes en estos reynos y provincias de las Españas , habiéndose recompensado y i JOJ emolumentos que provenían de ellos á la Cámara' A p o s t ó l i c a , parte por el R e y F e r n a n d o , según la forma del anterior tratado , y parte se deba recompensar sucesivamente con la paga anual de cinco mil escudos de moneda R o m a n a , que se han de saca r del producto de la C r u z a d a , y pagar en los perpetuos futuros tiempos en la Real Villa de Madrid á nuestra disposición, y del Pontífice Romano que por t : e m r o f u e r e , para la manutención del Nuncio Apostolico: N o s , adhiriendo igualmente al dicho t r a t a d o , por el tenor de las presente;, y con la autoridad A p o s tólica destinamos y aplicarnos perpetuamente estos espolios , y los frutos de todas y cada una c e izs M e s a s arzobispales,episcopales, y otras Iglesias e x i s tentes en los dichos revaos v provincias, vacaccss por

"Ss


3 «

LIBRO L E Y

II.

II.

mar é intervenir los libramientos que acordare el Colector general, dar las certificaD . Fernando VT. oor c e j . d e n de Noviembre de 1 7 5 4 expedida por la via de Hacienda. ciones é informes que la mandare , llevanReglamento para la colectación y distribu- do los libros formales, claros y corrientes , que son propios de una oficina de ción det producto de ¡os espolias su clase. y vacantesi 3 Todo lo que tocare á la Secretaría Tengo por conveniente, que para la y Dirección del Colector general se descolectación y distribución del producto pachará por la de Cámara de Cruzada ; y de espolios 7 vacantes de los R R . Arzo- también por la Escribanía de elia, y los bispos y Obispos de estos reynos , con ar- Ministros de su Tribunal los pleytos y reglo al Concordato celebrado conlaSan- expedientes que ocurran de justicia ; sin ta Sede Apostólica en 1 r de Enero de 175 3, que por esta providencia se entiendan se observe lo siguiente: unidos estos encargos á los que cada uno 1 El Colector general que ha de resi- exerce por Cruzada : y con igual formadir en Madrid, con las facultades que le lidad , asientos y concurrencias de los tres he concedido , y prescriben los Breves se sacarán las porciones que librare el C o Apostólicos, deberá proponerme las per- lector general, (a) sonas eclesiásticas que por su zelo , inte9 Quando haya fundamento probable gridad y buena conducta juzgue á propó- de esperar que suceda próximamente la sito para Subcolectores en todos, y cada vacante de alguna Mitra por muerte del uno de los arzobispados y obispados de Prelado , darán los Subcolectores las pro estos reynos, y de los que puedan suplir- videncias que juzguen mas oportunas , palos en caso de ausencia , enfermedad ú ra que sin estrépito ni escándalo se eviotro legítimo impedimento , para que con ten las substracciones ú ocultaciones de mi Real aprobación despache los títulos y bienes pertenecientes al espolio , tanto en nombramientos conducentes al exercicio las casas mortuorias ó principales de la Mide su ministerio. tra , como en otras que tenga en el terri2 La Contaduría principal que he torio de la diócesi: y el Colector genemandado establecer baxo la dirección del ral dará por sí estas órdenes , en caso de Colector general, ha de tomar y fenecer suceder en la Corte la muerte de alguno las cuentas que produzca este ramo , ex- de los Prelados, cuyos bienes esten sujepedir las órdenes relativas á este fin , for- tos al espolio. t i e m p o , asi eligidos como no e x i g i d o s , y que cayeren y se exigieren durante la vacante de las expresadas Iglesias , o que carecieren de Prelado o administrador, á ios usos pios á que ordenan apiicajJos los sagrados Cánones : y queremos y mandamos , que en adelante se empleen y distribuyan en e l l o s, dand o ^ J o s R e y e s Catolicos de las Espafias libre y plena facultad de eligir alguna ó muchas personas eclesiásticas que mejor les pareciere , y de nnmbrarlas por Colectores y exactores de estos espolies y f r u tos , y por Ecnnomos de las M e s a s de dichas Iglesias vacantes ; los quales, teniendo para esto las facultades cor r espond¡entes, y por la autoridad de las presentes , con la asistencia de la protección Real puedan y deban respectivamente, y esten obligados á emplearlos y distribuirlos fielmente en los expresados usos ::: También establecemos con el mismo tenor y autoridad, que no deban concederse nunca jamas en adelante á persona alguna eclesiástica , aunque ^digna de especial y especialísima mención , en los eferidos reynos y provincias , indultos , licencias y facultades de testar de bienes y cosas adquiridas de los frutos eclesiásticos, aun p a n usos pios y privilegiados , 6 de disponer de otra manera de ellos por cansa de muerte ; pero salvos los que se sabe haberse concedido hasta el sobredicho d i a , y que todavia no han tenido efecto." (3) Con motivo de haberse concedido en las bulas expedidas al Cardenal D. Luis de Córdoba paja el

Arzobispado de Toledo la facultad de poder disponer y testar de todos sus bienes , y la de retener las rentas eclesiásticas y pensiones que poseia ; acordó la Cámara en a i de Enero de 1 7 5 6 , que respecto á ser estas cláusulas perjudiciales á los derechos de S. M . , contraviniendo la primera al Concordato, en que se obligó S. S . á no conceder el indulto de testar á Prelado a l g n n o , y perjudicando la segunda al antiguo R e a l derecho de resulta , se escribiese al M i nistro de S. M . en R o m a , pasase oficio con S. S . , 4 fin de que en lo venidero no se pusiesen tales c l á u sulas en las bulas de Arzobispados y Obispados : y en efecto , habiendo suplicado á S. S . sobre e l l o , respondió haber y a dado orden á la D a t a r i a , y Secretaria de Breves , para que se tuviese presente esta instancia en el caso de expediciones de bulas de A r zobispados , y de qualquier indulto para Cardenales. (a) Por los artículos 4 hasta 8 que se ruprimen d* esta Real cédula , se previene lo respectivo al Contador de espolios oue ha de haber en cada diócesi; á la elección de un Notario y Promotor Fiscal, privativa del Colector general; al Depositario aue ha de ser d* estos efectos , y establecimiento de una arca de tres llaves pura la custodia de ellos i y ú- otras formalidades que deberá observar ¡a Contaduría principal en las cuentas , sin intervención del Tribunal de la Contaduría mayor , respecto de r.o mediar interés pertenectemtt á ln Real Hacienda.


T I T U L O 10 Luego que suceda la muerte tal P r e h d o , ocupará el Subcolector las casas episcopales, recogerá las llaves, y p o n dra en segura custodia los efectos, alhajas y dinero que se .encontrare, ó pareciere haber sido del Prelado , aunque esten fuera de 'ellas: hará que se forme de pronto por el Notario una. breve relación de

XIII.

3

2

3

nistros inferiores, se valdrá el Subcolector del auxilio del Corregidor ó Justicia Real ordinaria; el qual deberá darlo slempre que se le p i d a , ) ' autorizará con su presencia los referidos actos de ocupacion, inventario, tasación y v e n t a , sin que pueda mezclarse en otra cosa la expresada J u s ticia ó Corregidor. (4)

t o d o , y dará las mismas disposiciones por 1 4 Para que se proceda debidamente lo tocante á los efectos, granos y demás á la distribución del producto líquido de frutos que esten en las casas de la Mitra los espolios en los usos piadosos que presfuera de la capital, ó en poder de los criben los sagrados Cánones, procurará el mayordomos de la dignidad, ú otros que Colector general informarse oporrunamenpor qualquiera motivo los tuvieren en te de las necesidades que padezcan las custodia o administración. Iglesias catedrales, colegiatas y parroquia11 E n habiéndose hecho el entierro Ies de las diócesis, en todo lo que mire del Prelado, y no ántes,-pasará elSubcolec- á la decencia del culto D i v i n o y su sertor á formalizar ante su N o t a r i o , y á pre- vicio ; teniendo á la vista las rentas de señera del Fiscal, el inventario, tasación y sus fábricas, y las obligaciones que en aldepósito de dichos bienes, librando edic- gunos residan de contribuir al socorro de tos, sin retardación de estas diligencias, pa- dichas necesidades por causa del Patronara convocar y citar á los acreedores del to, participación de diezmos ú otras. Igualespolio ; y remitirá, luego que esten e v a - mente se instruirá de las casas de niños ex-, cuados estos a c t o s , á manos del Colee- pósitos, huérfanos y desamparados, y de tor general una copia autorizada del in- las destinadas para recoger mugeres de mal ventario y tasaciones, para que á su vista v i v i r , y otras gentes perjudiciales á la R e se le comuniquen las órdenes que deba pública, como también de los hospitales observar en el beneficio y buena adminis- para curación de enfermos y hospicios; tracion de los bienes; sin_dexar por eso y adonde no los haya, y convenga su erecde vender aquellos que no puedan con- c i o n , se proceda a ella, inquiriendo el servarse sin dispendio, ó peligro de per- estado de unas y otras fundaciones, ó si derse ó disminuirse su estimación. alguna de las de esta clase hace notoria 1 2 Execurada la venta de bienes en la forma que se hubiese ordenado al Subcolector, remirirá á manos del Colector general una certificación, que dé su N o tario , del caudal que hubiesen producido, y de los que quedaren existentes, c o m o también de todos los acreedores que hubieren salido al espolio, con expresión del crédito de cada u n o , y de los documentos en que funden su pretensión, para que en su vista se le prevenga lo que deba practicar en orden á su p a g o ; o m i tiendo entre tanto los procedimientos que miren á formar juicio de concurso entre ellos, que se ha de procurar evitar, siempre que sea dable.

falta en las capitales ú otros pueblos. T a m bien averiguará, quanto sea posible, las pobres doncellas que haya en disposición de tomar estado , y que por falta de competente dote no lo han conseguido , ni v e rosimilmente lo conseguirán , si no se les socorre ; y últimamente las necesidades de los labradores por esterilidad y otros Lnfortunios; y las en que se hallan algunas familias ó personas honradas, que no puedan adquirir su sustento con el trabajó , ni mendigando: y c o n previsión de todas las referidas necesidades, atendiendo las que sean mas urgentes y recomendables, sin acepción de personas, ni moverse por afección ó inclinación á parientes, ni f a -

13 Para asegurar los bienes, impedir su substracción y ocultación, y otras qua : lesquiera .diligencias practicables por mi-

miliares de los que intervinieren ó tuvieren parte en este negocio, ántes bien procediendo con t o d o desinteres y justifica-

(4) P o r R e a l resolución da 1 3 de N o v i e m b r e d e 1601 , con m o t i v o d e haberse introducido l e s C o r regidores d e A l c a l i la R e a l a h a c e r espolio d e los bienes de los A b a n e s , y teniendo S . ;M. presente s j r esta A b a d í a de s u R e i í P a t r o n a t o , y no uecesicar de

bulas los provistos en e l l a . ni estar suieta a e s p o l i a : se m a n d ó , que por razón ue el en r.ingun-cttso o e v a cante procedan los C o r r e d o r e s ni otros J i i e c e s a embargar los bienes ¿ e los A b a d e s , ni m e z c l a r s e c o n ellos, (nuf. 1 4 . tit. ó [ib. r . fí )

TOMO I.


LIBRO

324

II.

c i o n , y apartando de sí toda sospecha de parcialidad, reglará la distribución de dic h o p r o d u c t o : y quiero, q u e m e lo haga presente por consulta dirigida á manos del Secretario del Despacho de Hacienda, para que, reconociendo estar conforme á las disposiciones canónicas, y que no se extravian los caudales del espolio de los usos piado sos en que deben convertirse , mande que se lleve á efecto , y quede mi Real ánimo ínstruido, y satisfecho de que se logran los imporrantes fines á que deben dirigirse. 15 N o se han de llevar derecnos algunos a las partes por la Contaduría prmc i p a l , ni particulares, Secretaria de C a m a ra y G o b i e r n o , Depositarios, ni otros dependientes de este negociado , ni con pretexto de remuneración, gratificación o agas a j o , pena de privación de sus empleos y comisiones; celando con particular cuid a d o el Colector general la observancia de ello , y que los interesados no padezcan extorsiones, dilaciones , ni gastos en la cobranza de lo que se les debiere , ó aplicare de dichos caudales ; pero los M i nistros que por el reglamento 110 ruvief e n señalado sueldo , serán recompensados de su trab3¡o por medio de gratificadon e s , que arbitrará el C o l e c t o r general, oid o el dictámen "del C o n t a d o r , y se pagarán con mi Real aprobación ; y por lo que mira á derechos y costas de pleytos, y demás expedientes que ocurran en el Tribunal de J u s t i c i a , se acordará en esta parte por el Colector general el arreglo que -corresponda, sin que los interesados en los destinos pios hayan de pagar por esta razón cantidad alguna. 16 Si el Subcolector experimentare que alguno de los familiares., ministros ó criados del Prelado difunto no ha sido fiel en lo tocante á los bienes del espolio , ó en las declaraciones que se le hayan pedido para su averiguación, procederá contra él conforme á D e r e c h o ; y ademas dará cuenta al C o l e c t o r general de lo que hubiere notado digno de castigo, para que puesto en mi Real n o t i c i a, se tome

tores, Fiscales, N o t a r i o s , y los d -mas Ministros y dependientes eclesiásticos qu» h prevenido v nombrado para la colectad o n y distribución , así en Madrid c o m o en los arzobispados y obispados d - estos d o m i n i o s , se han de encargar d» las vacantes con la misma jurisdicción y f a cuitades que les tengo declaradas y prescriben los B r e v . s Apostólicos, 2 L a Contaduría principal ha de ex-rcer las mismas funciones, y practicar iguales formalidades que las resueltas y d»ciaradas en el punto de espolios; v lo mism o la Secretaría de Cámara y G o b i e r n o de la Comisaria general de Cruzada 3 L o s Contadores particulares d - las p r o v i n c i a s , y los depositarios que se nombraren para los espolios, mando que lo sean también de las vacantes; observándose p o r todos la intervención acordada la arca de tres l l a v e s , y cuenta y razón separada de este ramo , que deberá dar el D e p o s i t a r i o , y remitirse á la Contaduría principal con los instrumentos de su justiticacion , para que en ella se fenezca c o m o he resuelto se practique con las'respectivas á los espolios. 4 L u e g o que suceda alguna vacant» dará el Subcolector las providencias qué juzgue mas oportunas para la o c u p a d ¿ n separación y seguridad de los frutos v rentas que ia pertenezcan ; y sin dilación dará cuenta al Colector general, informándolé p o r mayor de su actual consistencia, la costumbre' observada en el m o d o de su recaudación , y ei que le parezca mas conveniente que se guarde, para que sean mas ventajosas, á fin de que el C o l e c t o r bien instruido le prevenga el m é t o d o que deberá observarse, 5 Si estuvieren vendidos ó arrendados los frutos de la M i t r a , de suerte que la v e n t a ó arriendo comprehenda el tiempo de la vacante , reconocerá el Subcolector las escrituras , ¿ informará al C o l e c t o r general si tiene por útiles ó lesivos los rales c o n t r a t o s , pára que se le ordene lo conveniente.

la providencia que corresponda.

6 D o n d e hubiere sido estilo administrarse por cuenta del Prelado los frutos y rentas de la M i t r a , informará el Subcoiec-

L E Y

III.

E l m i s m o por la citada céd. d e de

'754 P«r.

1 1 de N o v i e m b r e 2.


T 1T U L venga por el Cuiector general lo que ha de practicar en su manejo. 7 El Corregidor o Justicia Real-ordinaria de la capital de la diócesi donde se hagan las subastaciones y remates de las rentas de la vacante, asistira para autorizar estos actos, quando los frutos de la Mitra no se administraren por la Mesa capitular de la Iglesia catedral, y lo mismo el Contador. 8 LuegtPque haya hecho concepto del valor de la vacante el Colector general, por los documentos que le pasarán los Contadores, y los informes de los Subcolectores, podrá oir proposiciones para arrendarla alzadamente ; y si las hallare admisibles , proponérmelas con su dictamen para la resolución, - 9 Corno esros valores, sean por arrendamiento ó administración, se han de distribuir precisa y brevemente en los fines que prescriben los sagrados Cánones, <el Colector general, no solo atenderá los que he renido por bien recordar en el articulo 14 (de la ley anterior) por lo tocante I espolios, sino que deberá examinar en los promovidos de nuevo á la Mitra , el estado de sus bienes al tiempo de su ingreso; reconociendo el inventario de dios,-para proponérmela cantidad que convenga aplicarles de los caudales de la vacante (que nunca ha de exceder de su tercera parre ) (f>), á fin de que desembarazadas de empeños, puedan nías bien dedicarse al cumplimiento de las funciones v carcas de su sagtadQ_ ministerio, y al socarro de los necesitados. iq Si el Preladopo r cuya muerte vacare la Mitra, hubiese acostumbrado dar limosna diaria á las puercas de la casa de su habitación , "la couünuará el Subcolectur en s^ual toma , valiéndose para ello del ministerio de algún eclesiástico de fidelidad y probidad experimentada, que seré icmunetadó por su trabajo, según dspusiek el Colector general, con informe del misma© SubcoSeeror ,-i cuya justificación r prudencia mcargeiv esta materia, en que es escrupuloso el abuso, 11 El expresída Colector general liará ss liuuuit en sus respectivos libros, y-tu los de tedss las ofctüás. de su ministerio las presentes ¡nsnuodcacs para so otear»

vancia, celándola con toda aplicación y cuidado ; y si la experiencia le dictase la necesidad o conveniencia de otros nuevos acuerdos para el mejor establecimiento de estos ramos, me lo hará presente, para que , siendo de mi Real aprobación , los mande observar, (c) L E Y IV. D. Fernando VI. por R«1 órden de 8 de Abrii de 1755. Los promovidos á Prelacias puedan hacer inventario de sus bienes con licencia é intervención del Colector general de espolios. Si los promovidos á Prelacias quisieren hacer inventario de los bienes que tengan al tiempo de entrar en ellas, para los efectos á que conduzca esta diligencia, se han de dirigir al Colector general, que por tiempo fuere de espolios en virtud de Real nombramiento , para practicarla con su licencia é intervención, como en lo pasado se hacia con la del que lo era de la Reverenda Cámara Apostólica. L E Y V. D. Carlos m . en el Pardo per resol, á cons. de 17 de Diciembre de 1 7 7 0 , ycid.de la Cámara ce 17 ae i-carero de " t Mstabkemüenta de un fondo para costear ¡a expedición de fallas de los Arzobispos y Obispas : reserva de alhajas para el uso de los Prelados, 7 dt ¡forospara Bibliotecas públicas. He venido en mandar expedir la presente cédula para la puntual observancia y cumplimiento del siguiente reglamento, que debe observar Ja Colecturía general* y damas á quienes toque. REGLAMENTO.

1 Será de cargo del Colector general de espolios y vacantes traer y costear de oficio todas las bulas de provisión de los Arzobispados y Obispados de estos remas. 2 N o se comprchenderan en esta'obligacioa las promociones de unas. Mirras £ otras, á excepción de k de Ceuta, nsediaute sus cortas remas, e n confonm«lid de mi resolución de 21 de Febrero de 177a. 3 Mientras se establece el fondo de anticipación , ss han de costar las huíais de i V'jjtf ^edtara&t es ¿a jptürwm putSe Je- M M eihfc, Jf & rija,;«» Je t j ¿fe Fttntm l&así t&t- &t A «ar Muaxo jSe . a» 71 M M m pet i, fitoif Jtc , j, 3ffi¿á¡ j¡¡ , $mtA « «fcirvcnffiei*.


r

326

LIBRO

los efectos pertenecientes á su respectiva v a c a n t e ; y en lo que esta n o alcance, l o ha de suplir el C o l e c t o r general de otros caudales, de los que están á disposición de la C o l e c t u r í a , c o n calidad del mas p r o n t o reintegro. 4 L u e j p que se publiquen en mi C o n sejo de la Cámara mis nombramientos para las Mitras vacantes, y los nombrados soliciten sus despachos, ha de dar a v i s o de ello el Secretario del Real P a t r o n a t o , á quien t o q u e , al C o l e c t o r general; remitiéndole al mismo tiempo razón del coste de las bulas c o n arreglo á su último estado. 5 E l C o l e c t o r se ha de poner de acuerdo' c o n el Tesorero general encargado de la negociación del Real g i r o , para que apronte en R o m a , i disposición de mi A g e n te en aquella C o r r e , el importe que según su último estado corresponde á las bulas que se p i d e n ; sin hacer n o v e d a d en los derechos que acostumbra llevar aquella C u ria por las referidas expediciones , ni permitir se aumenten, conforme á l o dispuesto en el último C o n c o r d a t o . 6 L o s Prelados provistos n o han de estar obligados á desempeñar sus bulas por l o que costaron sus expediciones en R o m a , -sjno p o r l o que les"corresponda c o n p r o p o r c i ó n y consideración á sus rentas; p o r cuya regla se gobernará el C o l e c t o r gener a l , c o n presencia de la regulación que ahora se ha h e c h o de ellas, á que se ha de estar, mientras la variación de los tiempos n o obligue á formarla de n u e v o ; teniendo también consideración al total,coste de las expediciones de los cincuenta. y seis A r z o b i s p a d o s y Obispados. 7 Según estos dos presupuestos n o se ha de atender para el desempeño de las bulas la desigualdad c o n que están cargadas íus expediciones, sino la prorata que c o r responde á sus respectivas rentas. ¡> P o r el mismo presupuesto de v a l o res , y p r o p o r c i o n de equidad y de justicia , se ha de deducir el f o n d o de anticipación , que ha de servir para costear las ex pediciones de bulas. 00 Este forjo queda reducido á un millón por la siguiente céJula Je ¡aCámara Je 1 Je Marzo de i ~ S j , que es la ley 6. (') Por los capítulos 10 hasta 16 Je esta instrucción se previene, para la custodia v seguridad del finjo pío, el establecimiento Je un arca de tres llaves en la casa Je la Tesorería de espalios, vacantes y irjJias-umtas Iclestáslúas ; la formado:, de! ücro par»

II.

9 E n las primeras vacantes que ocurran de cada una de las cincuenta y seis M i tras , se ha de deducir por una sola v e z su respectiva prorata, hasta c o m p o n e r un millón y m e d i o de reales, de que últimamente he resuelto se c o m p o n g a el referido f o n do (d): bien entendido que i la Mitra que una v e z ha satisfecho su prorata, n o se le ha de v o l v e r á cargar por esta r a z ó n , aunque v u e l v a á vacar antes de estar c o m p l e to el toral del f o n d o (*). • 17 N o se ha de poder invertir este f o n d o de millón y medio de reales en o t r o destino alguno , por urgentísimo que sea, b a x o de ningún pretexto , aunque sea c o n calidad d e reintegro ; porque se ha de conservar única y precisamente para anticipar el coste de las mencionadas expediciones. 18 Q u a n d o mi Agente en R o m a remítalas bulas al de M a d r i d , las ha de acompañar c o n una cuenta duplicada de su c o s te , c o n distinción de partidas: la una cuenta ha de quedar en la Secreraría de m i Patronato á que corresponda , y la otra se ha de remitir p o r el Secretario al C o l e c tor general de espolios y vacantes. 19 L u e g o que la Cámara acuerde el pase de las bulas, y mande despachar las executoriales en la forma acostumbrada, deberá el A g e n t e del Prelado , í c u y o f a v o r se expidió la gracia, recurrir c o n su poder en forma a la Contaduría de espolios y v a c a n t e s , y hacer obligación y allanamiento en nombre del Prelado de pagar en el término de tres a ñ o s , c o n preferencia á otros qualesquiera créditos y acreedores , la cantidad de que resultase deud o r , deducida la tercera parte del v a l o r líquido de la v a c a n t e : y sin que preceda este aviso del C o n t a d o r , n o se le entregarán los despachos. 20 T e n i e n d o el C o l e c t o r general f o r mal razón del importe de cada una de las vacanres, mandara de oficio formar la cuenta de l o que toque al Prelado por raz ó n de su tercera parte, y l o que debe cargársele p o r las bulas al respecto de sus rentas ; aplicando para el reintegro del f o n d o el imporre de la referida tercera parte, los ostentos Je las partidas de entrada y salida ; la de otro separado para llevar la cuenca y > zou te., -ta/ de caJa una ; con otrai prevenciones y formalidades que han de ohen'hrse, y la de que en casa de verificarse alguna falta Je caudales , proceda el Colector general por todo rigor de justicia al reintegro v castigo de ios culpados ; ianao ruensa de todo i S. jV.


T I T U L 0 XIII. satisfecha la mesada que debe pagar el Prelado , y por a l i v i o suyo se acostumbra pagar de estos caudales. 21 R e c o n o c e r á el Colecto r general si el Prelado a l c a n z a , ó sale d e u d o r , y en el primer caso le satinará su crédito, y en el segundo se le prevendrá de su alcance, para que le reintegre libre de todos descuentos y deducciones. 22 Si n o lo hiciere pasado el término de los tres a ñ o s , contados desde el día de la vacante, procederá el C o l e c t o r contra sus rentas, sin formalidad de juicio , ni admiür contradicción alguna, á hacer el pago-, de m o d o que quede reintegrado el f o n d o sin descuento: si bien n o puede espetarse que Prelado alguno dé lugar á estes procedimientos judiciales, quando en este n u e v o establecimiento le dispensa mi Real piedad las-mayores ventajas, no solo en la anticipación del dinero , y en el abono de la tercera parte d e los frutos de la vacante, sino también" en la regulación del coste de las expediciones á proporción de sus rentas , c o n tanta equidad y justicia, que hasta en el caso de resultarle algún aumento en la expedición de sus bulas, logra m a y o r ventaja en la tercera parte de los frutos de la-vacante que se Ie~ aplica. 23 Resérvame para el uso de los futuros Prelados t o d o s los muebles y adornos que se encuentren en los palacios de las Mitras, así en las ciudades c o m o en la campaña. (Í) 24 E l Subcolector ha de formar inventario de t o d o s ellos, y hacer su tasación para remitirla al C o l e c t o r general; quien en su vista declarará c o n expresión y claridad los muebles y adornos que reserva á los futuros Prelados, procurando sean aquellos q u e correspondan á su d i g nidad , moderación y buen exemplo de su ministerio P a s t o r a l ; y los demás, c o m o alhajas de o r o y plata, o de otra alguna clase, que no sean conformes con la m o deración de los Prelados, dispondrá se vendan desde luego, aplicando su producto al socorro y limosna de ios pobres diocesanos. 25 H a de entregar el Subcolector los expresados bienes , muebles y demás adornos aplicados para el uso del futuro Prelado , al m a y o r d o m o o persona que éste

32r

nombrase, con la obligación de conservar, l o s , y de responder de ellos, remitiendo al C o l e c t o r general instrumento auténtico de esta entrega y obligación. 26 A la muerte ó p r o m o c i o n del Prelado se han de reconocer estos muebles c o n presencia del inventario , se han de reparar los deteriorados, y reintegrar los que falten á costa de su espolio, para que sirvan á los sucesores; practicando en t o das sus vacantes ó promociones esta misma formalidad. 27 Se ha de encargar í la prudencia y discreción de los Prelados, que en atención al beneficio que decstaprovidenciaresultaá sus sucesores y diocesanos, procuren arreglar estos adornos y muebles según las circunstancias de sus dignidades, y buen exemplo de sus d i o c e s a n o s ; dando cuenta al Colector general, para que c o n sus i n f o r mes pueda hacer la declaración y reserva que le v a encargada, y asegurar el acierto en las vacantes que ocurran. 28 Resérvanse asimismo desde ahora en adelante perpetuamente i. f a v o r de las Mitras todas las librerías de los Prelados, que se encontrasen al tiempo de su muerte , para el uso de sus sucesores y familia, y para el aprovechamiento público de sus diocesanos, principalmente de aquellos q u e se dedican al estudio de la p r e d i c a c i ó n, y demás exercicios del pasto espiritual de las almas. 29 A la muerte del Prelado formará el Subcolector un índice de los libros que dexase, c o n expresión de sus autores, m a teria de la obra , y lugar de su impresión. 30 E l C o l e c t o r general, c o n vista d e este índice ó inventario, ha de destinar del respectivo espolio y vacante aquella parte que permitan las necesidades de la d i ó cesi, para que se emplee en algunos l i bros importantes y útiles i este establecimiento; en inteligencia de que rengo mandado aplicar á estas librerías públicas ¡os libros, que no se hallan destinados, de los expulsos de la Compañía. 31 P o r la notoria utilidad que resulta 1 las Mitras y sus diocesanos, se declara también por necesario en cada diócesi u a empleo de Bibliotecario, c o n la obligación de responder de los libros que se le entreguen , y asistir en la librería ó biblioteca

le) Por te¡ siguiente cédula de 1 de Je 8g, da , si quisiere , lomarlas por su justo Valor. y ( l e y f¡} te dsciara - i tug cttj rescrv<a Je raue oí?s se de finco ur.x , las ¿ ta Colectaría ett ti tarúw entienda cm ¿a cuüdad dt cue ti nuevo Prelado pacel de la vacmtc.

ew dcséc


328 L I B R 0 ir. tres horas por Ja mañana , y dos por Ja l a d o s ; siendo c o m p r e n d i d o s en este retarde todos los días que no scar. festivos. glamento, no solo los Arzobispados y Obis32 Lo s Prelados por medio de mi pados que vacaren en lo futuro, sino tamConsejo de laCa'mara me propondrán rres bién los que han vacado desde eldia - i de eclesiásticos diocesanos, de buena literatu- Noviembre de 1 7 6 8 , en que se pubücó en ra y exemplo, para que y o nombre al que mi Consejo de la Cámara la resolución sea de mi Real agrado. mía a su consulta. 33 E l Bibliotecario , ántes de entrar i servir este empleo , ha de hacer formal L E Y VI. obligación á favor de la Mitra de respon- D . C i r i o s D I . por resol. á cons. de 8 de Noviembre der de todos los libros que se le entre' 7 » 4 , y cédula de la Cámara de 1 de M a n o de 785. guen , y de asistir en la biblioteca tres horas por la mañana y dos por la tarde , co- •Declaración de dudas acerca de lo dispuesto mo queda expresado. en la ley precedente. 34 Por razón de su trabajo se le han He venido en declarar, que en quanto de asignar de los frutos de la Mitra de qua- á la cantidad 6 p a r t e q u e ^ dc ^ de trocientos á ochocientos ducados, según el la anterior vacante á los Prelados nuevaprudente arbitrio del Prelado, con presenmente provistos, no se entiende derogada cia de todas las circunstancias; los quales la anterior cédula de 1 , de Noviembre les satisfará en Sede plena , y en Sede vade 1 7 5 4 por la posterior de 1 7 de Febrecante lo hará el Colector general de los ro de 7 1 ; y que en su conseqüencia no se frutos de ella , como se executa con los ha de dar a dichos Prelados indistintamente demás oficiales de la Mitra , no siendo el la tercera parte del caudal de la vacante Bibliotecario menos útil y necesario que sino que deberá examinarse en ¡os provisestos. to? de nuevo á la Mitra el estado de sus _ 35 Se me harán presentes estas asigna- bienes al tiempo de su ingreso, reconocienciones de los Bibliotecarios, para tenerlas do el inventario de ellos; y con atención «n consideración al tiempo que se corean á lo reíendo, y á las demás circunstancias las pensiones de las Mitras. que concurran en cada caso , señalaré y o , 36 Se ha.de encargar á los Biblioteca- con informes del Colector general de esnos se dediquen eficazmente por su parte, polies , y de las demás personas que tupara que se verifiquen los adelantamien- viere por conveniente, la cantidad ó paite tos que deben esperarse de esta providen- de la vacante que se hubiere de aplicar ai cia , que dispensa á mis vasallos mi amor nuevo Prelado. Igualmente he venido en y piedad; con la seguridad de que mi declarar , que el millón y medio de reaies Consejo de la Cámara atenderá particular- para costear las bulas , ha de quedar remente á los que se distingan, y me hará ducido á solo un millón; y que de este presentes sus méritos. f o n d o se han de satisfacer las bulas de los _ 37 í-os Prelados señalarán en sus pala- Prelados nuevamente provistos, reintecios episcopales aquellas piezas que con- grando estos al expresado f o n d o en el térsideren mas i proposito para colocacion mino de tres años, contados desde el dia de la-biblioteca, y concurrencia de sus dio- de la vacante , toda la cantidad que efecticesanos; estableciendo las conferencias y vamente , y no por otro cómputo se huestudios que consideren mas útiles y con- biese desembolsado por dicho fondo , y venientes, sin perjuicio de las Universida- hubieren costado sus respectivas bulas, pades donde las hubiese. ra que de este modo subsista sin pérdida 6

38 ^ Tendrán presentes los mismos Prelados i los que se señalen en su aplicación Y aprovechamiento , para favorecerlos y colocarlos; dando también cuenta de sus méritos á mi Consejo de la Cámara, para que se les atienda en las provisiones Reales. 39 Estas bibliotecas lian de estar baxo la protección de mi Consejo de la Cámar í , con quien deben entenderse los Pre-

desfalco el fondo del millón de reaies. X últimamente he venido en declarar, que los muebles y adornos del Prelado difunt o , que por la citada cédula de 17 de Febrero de 7 1 habian de reservarse según el prudenre. arbitrio del Colector general de espolios al Obispo sucesor, sea y se entienda con la calidad de que el nuevo Prelado pueda , si quisiere, tomarlos por 'su justo valor, con la calidad y condicion de


T I T U L O XIII.

329

cho como una dádiva nupcial del Obispo á la Iglesia su esposa de todas las ropas sagradas, y alhajas de que usaba el Prelado en las ¿unciones eclesiásticas ; y de que la exacción de la alhaja por el Colector general es contra el Derecho canónico ; y hecho cargo también de que este empleo está dotado suficientemente con el sueldo de quarenta mil reales por reglamento de 30 L E Y VII. de Mayo de 1 7 7 9 , y con otros quarenta mil señalados últimamente por el cobro de Don Carlos I I I . por resol. de 1 5 de M a y o de 1 7 ^ 4 a cons. del Colector general de espoiios. la media anata eclesiástica de Indias; he venido en resolver, que no se exija ahora 2To se exija de ¿os espolios alhajas alguna; ni en ningún tiempo alhaja alguna de los y se den á los Gaéildas íntegramente 1as del espolios de los Prelados; y es mi Real v o Pontifical de sus difuntos Prelados. luntad , que por los Colectores se den íntegramente las del Pontifical á los CabilEnterado de que el Pontifical de los dos de las Iglesias respectivas, sin costo ni Prelados corresponde i la Iglesia para el derechos algunos. (5 y 6 ) culto Divino, por considerarse este derepagarlos á la Colecturía de espolios en el término de cinco años, contados desde el dia de la vacante ; y con estas declaracio • nes, y no de otra manera , se entiendan y practiquen mis dos citadas cédulas de 1 1 de Noviembre de 1754 y 17 de Febrero de 1 77 1. ( son ¡as leyes 2 y 5 de este título. )

(5) Por Real resolución i consulta de i S de M a r ro de 1 7 4 3 , de que se espidieron ordenes á los C o r r e g i d l e s en 3 4 de M a y o del mismo año - mando S. M . por regla general, que ias Iglesias pidiesen los Pontificales al ISuncio a e su Santidad, como Colector g e neral que era de la Reverenda C á n u r a Apostólica, sin que este pudiese reservar ni tomar cosa alguna para si del Pontifical ; quedando al cargo de la Iglesia darle, una a l h a j a , la que pareciere al C a b i l d o , del

mismo Pontifical ó fuera de él, (aut. 8. t:t. 3. lib. l.R.) (6) Y por auto acordado del Consejo de j o d e Enero de 165^ se p r e v i n o , q u e en las provisiones que se despachasen a los Corregidores para conocer de los espolios, se pusiera la cláusula de que no c o b r a sen ni llevasen por razón de ello salarios, ni j o y a , alhaja ni otra cosa por asistir 1 los inventarios y sequestros. Di con preiexlo de que se hubiese acosmjnbrado dar. (euí. 1 7 . lie. 5. Mr. 3. R. )


Document núm. 1 2 _ Real Cédula 20 enero 1794 que informa la miserable situación en que están mnos expósitas. «Gazeta de Madrid», 7 febrero 1794, pàg. 156.

S

Madrid

y de Febrero de 1 7 9 4

e ha publicado la siguiente Real Cédula de S. M . y Señores 1 del Consejo: „ D . Cárlospor la grada de Dios &c. A los del mi Consejo, Presidente, y Oidores de mis Audiencias y Chancillerias, & c oABED: Que con papel de 7 de este mes remitió el Duque-de la' Alcudia al mi Consejo por medio de su Gobernador Conde He-k Cañada , a fin de que dispusiese se publicase y comunicase en i a torma acostumbrada, una copia auténtica del Decreto que le dirigí en 5 del mismo, cuyo tenor es como se sigue: „ M e hallo bien informado de la miserable situación en que están los niños Expósitos de casi todos mis dominios, muriendo anualmente de necesidad no pocos millares por las dilatadas distancias desde los pueblos donde se exponen, hasta las casas de Candad ó Inclusas en que son recibidos, y por el modo inhumano con que son tratados en los caminos, y despues por muchas de las amas; procediendo esto del poco cuidado qtie se tiene en zelar su conducta, y del corto estipendio que generalmente se las da en el tiempo que laclan, siendo este mucho menor en algunos años en que acostumbran retenerlos hasta la edad de 6 ó 7 , en la qual quedan sin auxilio, y pueden reputarse por perdidos para el Estado; llegando a tanto el desorden que en'dilatados territorios se compele á las mugeres que están lactando á sus.propios hijos, á que re-iban para lo mismo á los Expósitos, de que resultan continuos infanticidios; todo con horror de la naturaleza, agravio de la caridad cliris-


chiisoana, y grave perjuicio del Estado por el detrimento de ia poblacion. Estas noticias han conmovido en gran manera mi Real ánimo para poner el debido remedio á tantos males en favor de unas personas las mas inocentes, y las mas miserables, pues su necesidad es entre todas la mas extrema en lo temporal: y como carecen del conocimiento y cuidado de sus padres naturales, corresponde á mi dignidad y autoridad Real mirarlos como á hijos, y solicitar su conservación y todos los bienes posibles. Por esto, en medio de los cuidados y dispendios de la presente guerra, he dado y daré las providencias mas oportunas y eficaces á favor de los Expósitos, cuidando de.sus vidas, y de su: decante y honesto destino , como hijos que son de la caridad christiana y civil; desatendidos con todo eso hasta .tal grado en algunas P r o v i n c i a s , qu e han sido y son tratados con el m a y o r v i l i p e n d i o , y tenidos p o r bastardos, espúreos, incestuosos ó adulterinos, siendo tan al contrario que no pueden sin injuria ser llamados ilegítimos; p o r q u e los legítimos padres muchas Yeces suelen exponerles y los e x p o nen , mayormente quando ven que de otro modo no pueden conservarles sus vidas. Habiendo tan repetidas experiencias de esta verdad que acreditan las Casas de Expósitos ó Inclusas; toda b u e na razón y justa política dictan, que y a que generalmente no se íes decline por hijos legítimos según la naturaleza, porque no consta esta qualidad, se les dé la legitimidad civil por mi autoridad soberana, como lo dispuse en el año de 1 7 9 . 1 a consulta d e mi Consejo de las Indias para con los Expósitos de la casa de C a r t a g e n a , fundada modernamente por su zeloso y piadoso Obispo. E n conseqüencia de todo ordeno y mando por el presente mi R e a l D e c r e t o ( el qual se ha de insertar en los cuerpos de las leyes de E s p a ñ a e I n d i a s ) que todos los Expósitos de ámbos sexos, existentes y futuros, asi los que hayan sido expuestos en las Inclusas o casas de Caridad , como los que lo h a y a n sido ó fueren en q u a l quier otro p a r a g e , y no tengan padres conocidos, sean tenidos por legitimados por mi R e a l autoridad , y p o r legíumos para todos los efectos civiles generalmente, y sin e x c e p c i ó n , no obstante que en alguna ó algunas R e a l es disposiciones se h a y a n e x c e p t u a d o algunos casos, ó excluido de la legitimación civil para algunos efectos. Y declarando, como declaro, que no debe servir d e nota, de infamia, ó ménos valer la qualidad de Expósitos , no ha p o d i d o , ni puede tampoco servir de óbice para efecto alguno civil á los que la hubieren tenido ó tuvierea. T o d o s ios Expósitos a c tua-


tualesy futuros quedan,y haa de qsredar.^íéntras «o-constena» verdaderos p a d r e s , « a l a d a s e de hombres humos' - ¿ 1 . estadollano general, gozando las propios honores, y .llevando las cargas sm difoencia de los demás vasallos honrados d a l a misma clase •Ojmpkda la edad en qáe.otiro&máoi S Q a .admitidos e n , l o s Cola-" « J Ü S d® P ° b r e s ' Convictorio^ ,casas_de., tíuértanos y ctemaá de mi-sencordia, también han de ,séri ,recibidos" ¿os Expósitos sin diferencia alguna, y han de entrar á optar en las dotes-y consignaciones dexadas, y que se dexaren para casar jóvenes de. uno y otro s e x o , o.para otros destinoíümdados en. W r d e W o b r e s J m é p . •ranos, siempre mie las Constituí-i,™« ^ w r - il - r , i r t — u o u ^ m u a utt-uae wies iLxxtezKjs<i'funpaciones: piadosas no pidan Ittcralmente qaa.sus individuos sean legítimos »-habidos y procreados en legítimo y verdadero ma, trimonio; y mando que las Justicias de estos.mis Reynos y los de Indias castiguen como injuria.y ,ofensa á qualqaiera ? e r s o n a q u e intitulare y llamare á Expósito alguno con l o s l m b l ^ b o S , ilegitimo,.bastardo, espúreo,, incestuoso Ó adulterino. ,y q u e a d e ínasdehacerkretractar judicialmente., le impongan k i a p e , c u n i a n a que fuere proporcionad á las circunstancias:,.dándole^ ordinaria aplicación. Finalmente mando que en lo sucesivo no se impongan a los Expósitos las penas .de ^ g ü e n z a : pública! n i t de azotes, ni.la.dehorca, sino aquellas q u e l n i g u d e s : d e l L J e impondrían apersonas privilegiadas, incluyendo el ultimo supliM Í T T * * ^ " e t i c a d o .con los .Expósitos d é l a Inclusa de Madrid ).pues pudieudo suceder que el E x p ó s i t o castigado se* de familia ilustre, , e s mi Real voluntad que en Ja duda se esté Ipor Ja.parte mas benigna, quando no se varia la substancia de las cosas sino solo el modo y no .se,sigue iperjucio á ^ p e r s o n a . a W na. L o tendréis entendido y remiri««, copias firmadas de este mi Real Decreto a los Gobernadores de mis Consejos de Castilla v de las Indias, para que lo publiquen desde luego en ellos v'la comuniquen a los Tribunales correspondientes, y estos á k s respectivas Justicias, y cambien los referidos.mis Consejos enviaran copia a los Prelados Eclesiásticos, para que se enteren y puedan con su exemplo y exhortaciones.á -sus Diocesanos, inclinar su piedad al auxilio de,unos pobres tan dignos de la candad christrana., como son los Expósitos.= Rubricado de la Real mano « i P a i a c r o a 5 de Enero de 1 7 9 4 . = A l D u q u e de la Alcudia. I ublicado. en el.mi Consejo pleno.el referido mi Real Decreto se acordo.su cumplimiento , y coa¿u inserción libranesta mi C é d u la,


la. P o r la qual os mando á todos , y á cada uno de vos en vuestros lugares , distritos y jurisdicciones , veáis lo contenido en e l expresado mi. R e a l D e c r e t o inserto , y l o guardéis , cumpláis y executeis, sin centravenírle , ni permitir se contravenga á su lite-* ral contexto , ántes bien para que teDga su mas puntual y debida observancia daréis las órdenes y providencias que c o a v e n g a n : Y encargo á los JV1M. R R . A r z o b i s p o s , R R . O b i s p o s , y demás Prelados Eclesiásticos de estos mis R e y n o s con jurisdicción veré nullius-, observen igualmente el mismo R e a l D e c r e t o , y le hagan guardar y cumplir en la parte que les toca , sin permitir s u , c o n travención en manera alguna. Q u e así es mi voluntad , y que- al traslado impreso de esta mi C é d u l a , firmado -de D . P e d r o Escolano de A r r i e r a , mi Secretario , Essribano de C á m a r a mas antig u o y de G o b i e r n o del mi Consejo , se le dé la misma fe y crédito que á su original. Dad a en Aranjuez á 20 de Enero de 1 7 9 4 . = Y O E L R E Y . = Y o D . Juan Francisco deLastiri, Secretario del R e y nuestro S e ñ o r , lo hice escribir por su mandado & c . "


Document núm. 13 los subcolectores tarraconenses de espolias y vacantes señores Isidro Deulofeu y Francisco Baldrich al colector general señor Zerezo. 30 enero 1755 Exponen la necesidad y utilidad de establecer en Tarragona una «Casa para recoger mugeres de mal vivir». ' «Renda Casa de ReculIidas», pàg. 1. C a n a

d e

u n d a cien dé Coqzc&L/

s f n c¿y^y

"Sin

-

yp/bY-e-v*^ Œ^mzs/a. 1

' sí afijes^//t^ùcpJa ^¿xn^ttr/ ¿Jo,

Sf.A

C&.Q,

c^/Ji-yy^ c / f j j ' j ;

Jí^-T.


f i l u d o YÁ- O?e¿?ojty^ade/ y ad

Jori

Or^ew¿vnjWevi¿j

¿Brom.

¿o ¿¿C- /¿uCasn

sfa

• y-y ' 2>¿//

a î A -

Â/erA^^tw-/^¿¿a.'

O/ray

stay.y* yy/>¿rra'¿z> Se-Ue-n-

¿-

Xja^y

/

_

c5

^

/

aM 2 i w ^ X j ^ i t o z i / a í ^ a O T /i»^¿Td}** 0 -

- ^ ^ s t ^ / Ó ^ S f e * y*^¿¿¿.¿L/ ^ j y

/

Ux^rÁy

j&xgvyfr*..


s¿>j¿zv/

¡y^rri^ujz.

7

^

7

SZTtth,*!*

n o A a ^ o í ^ e e .

~> i

m

a^/aœ*.

y<xi

/>eJ¿m*¿r7

, y rszam

Jpíírrzn

Truvn

(Zriztsxh

3c ^

jfT^,

A w J w á / ^

Z'&r/a.TiZ


Document núm. 14 El colector general señor Zerezo contesta al escrito de los subcolectores del 30 enero, y les solicita un informe, 15 febrero 1755. «Renda Casa Recullidas», pàg. 3.

+

i neh

WIÍ

3

X ^ r r i ^ n v

ptwMV

LAL'JIIAIJOL.X)A

yiALinbçiie

RRUV

Sa La¡ j^midef^^íji,

DTXN

j

^ 7m»r.

TIAXIV/CXJV

ij Ghrx¿^triarítíaulj

OlcXt» J-ruí j-tCKi- y OaricLpLius iyt) c¿ 7/n*r. /f^

cicxpiUxctATv/Dïbj

S? >-ciíuJe*-raMets-, in yt.ll/ ejuas

Xcnxplo

cidA^ g

0<J

rruJ

to^

de, ¿ ^ C o r a , (& r&zSgf/^

u

f

.

n

r u x s - e l

n

-

c

j

i

i

e

,

ruó ^é¡?Ux*> r+iá*-

íSacóxüL^ avíos ¿fléirvos erfypo&utdtr

•BçJ^cvyfcàl OfuocÇfxr/i asids

qui ou tSanOru

TcxcçiriJCfj-^rü


j p x i r f a J j i s y c u s ú e / ^ í A J f J b / f j z o b t M ^ a x í o . ^ T ^ e d S l ^ c ^ o ^ - i t a

Lí^c^ixztxx^

y

y

<L*L/lxXlOvLJUjV

í jW^W « ,

pHjOÇGll

b

e

u

r

t

e

UCmS

i

l

CATt.ll

p*J¿rvc4f>i ¿ >

OcutUer

^

oe, ^ u ^

^ ^ ^

«

o b w e l

^

^

.

l A j U r n a f l )

153


dej

talon

. r t i n ^ ß i t i ^ [os

! ' le*fpjuuutnxjua/

C i

"

CLa1

A- t a,

' In'Gtxiajlcu

plas - vcusecju

tblv

cllif, ij de tüí ícur

bu.ita,i,

. ytjvlaa;

e.Tin,

4

ea - uqu - eV

,

pxncti,

öejOLTtciuCöXtcJiri

oot/OTI..

u V , ^ c W i -

LnfcrXJnwsv

/í í ív De.* na*;

a, ^^srbtuwm,

nij - u 0at r.ru4Ori

. , txxxhcxJM

an

CJixoJ

eLo^rvuruu,,

pavnruclorrzd

y>¡yjpAOijet r to jrm - rruxlifpajxtxcjcuu

^ l u f d i i /i - excep t ioprxe t rerc t AU cuH'ifl - ÍJ. - . Ç5)U3G

,7A

LUlflAcid¿iÁd. -

\ 7 o'a ífsbxMO

'ndrcsf

¿>eÀ76'X

Jt

¡pcev - vxJ. tsjleVA ;

'ïubcoLKXOtev

0eJ UhxrzbfKÌo

(ßj^ta^ifnay.

tf0

a^rn.4


Document núm. 15 Al informe solicitado por el colector general de expolios y vacantes, los subcolectores tarraconenses corresponden con una amplia representación. 27febrero 1755. También piden la madera necesaria para la obra. «Renda Casa de Recudidas», pág. 4-8.

<?2e. c z í ^ a i ¡ _

iiPA.

Grá^/o I f c r f c í á L f t & ^ & A c * '

¿zl a/e-

Cc&^ícr v Ú ^ j ^ a J i ' s ^ Ú t , ^ ^ ^

¿¿cy^^

^ ^ p ,

¿fy/^r

Ai oí.


cSàsrfch

corc

¿rzaZonafà

P

&

n

.

M

y / c r / r j / A v f j c í ^ í - ^ ' Ä . afe- C ^ i v., ,, p

C/'cyf

« ..

^ti « ^ r t r » -

Casa

.

y-

i

-

Ä

cio*» i- Z^rz-r.- rv t v v'.v

¿í. ...

_

y'

*

a i ¿ftt

e

tyyrsrJ"^0-

'yzía—

s

&

/

¿y

y

I

c t ^ A r h ^ , y ' J

4

f

*

>

^

/ ' n a jAí*jr¿a^tiasr¿c n

'

'

-

:

1

i y<£<h. 3 Q.

«a-íi

e n ¿><£rt*. A t en

¿r-tws/aorA'-

1

/ / ' Í Í » c/.-lvs-Si?,

a í J f r a U k r ^ ^ ^ c e ^ ^ é ' -

¿pa&re&x-,

teatro.

es/n'/

TTL/SÍ

j b r

cam^y

_ v


eTí X

¿¿-¿///sJnJsr^

Je/p/xsrac/trrn <y W&tf/¿¿Jo Tnzr^oére/ /¿w^ia?,

t w s n ^ o » .

- Q » e ß J r s * S8 A a s r i é v m w y ^i^e/)

«afe

' am^^meA^A.^

V ,

¡cic/zm/?^ St

¿pam-

' ^ayr

S

Jt^ y

cZz. PicTyrturse.

am.

en. ¿enjillo

^ S i ^ z / J ^ ^


c o ? S or¿x .

7 7 ?' / e

2 / M l ' ^ TL' gr a / n c ^ e . c ^ J c e e , ¿c* y

f

S

O

« / Í v í á »•

M

a c £ ¿ ¡ kt¿ S 0 7 2 . c / e -

c

S

/

'

S

e

m

:

/ fy c - a ^

c - rE Y

/

7

'

'

7

?

-

¿

>

-r -

>

,

cC -Z

y

¿re .

,

Ti o ß p ,

,<536:

C*

a ^ V i / J n i Î T - ô v ^ y?? c ty - yt e - trr' / ync»/&

¿l e s ? *

^

^

/fa,,

^^

. >s ' '

¿ " a > o £vn

is S / rs z

^ y / t i m & /

-c e ¿ d ir? c a g á is

/ ¿^

¿&J¡x J ^ & z , - .

^ / »cre e X - A j er^

'«S o

« ¿ e C O T TI*

/7)

S

*

S - a s&r / l a s n

^

Ms

< 9—

Jp** - ^

t ois a i Jk

C a ^ ir^-^e/i'c S C crr^ iftifídcSaj^can Ate* - / e j « 7 Ä i ,

ca.

Jí ^ s S e 'zy é sr - s K trZ

m

rf/7lr/¿oe:


/ / f e / JZ/i-n/

yas7\a'e/

/

¿'cwehr/av*

¡^¿¿JZ-Se- ¿Lf JVocJr/oL^fyiectúy ¿Jedi^

?72 ajtAi.

«sz^ÚL

/eaZrzc*-

o k

C2tsct _

ev^ejSZa-Je&wperz^ ^ zrioj^aAxy^^n

q¿tm '

¿ur/s/z-^tz.~ cyyaiírí aTÍb?

c^txe^a

ce* -oj. cí a f e s ^ ^ eW Z ^ ^ A t / ¿s^xZrz^n. ¿¿¿^^a^ító.; ¿Pa^zv/ S 3 ¿ Í L s ¿&A*/ c/cJíV £> aS/ G a s m y ¿¡for?z• -üV—c s v' *e t / ^ oa*íQO ')7— 7 i t « ¿W y

/

esJzis eSÁVrLeZa o/ay a¿S.1«/ ¿¿aJ^y asnr^jyz

a / «

« c í¡i« /íor

aTrSczœ

OLrr'e<-V'c¿/


Ca.

es

¿L>- c.77?a/

?2ea3fS¿%z. cas/vrst,

-TTZtzS

C'o/¿c^fa^ycr,~Âs

O&Z

Zes¿¿cS

i/*. eJ&Xfyjjattuzs ^ í y ^ W r l K i .

c¿k erte

eje

,

/ejm^^xtes,

2

TTícty

Áo-

jQétnenecÁ^

/¿ïncrTTOtx, ^ jÔÇtxaZcjra

..

.jTj curat-c¿/£ix.

£»

Jte&gfaZaS,

p e te * ¿¿¡sverzai

¿£y/AVL^O/ÏT? ^ A y / «

crcu-n^eia *±-7^9-rr7t<r/p z<o^//:tjrr/<i >

f e

Gm»

VmvJhtY

ci-tj-xrnrra 72*


'2-7 ' ^

/

--

« a/

'

i/<wcc¿ cz^, ¿¿.C-JfjV íi^ys ^ //?/<:/¿>súí ! Á ^ dY//^ ttt¿> IS7Z -i ? <y

sy^ficrrsti rají A *

¿á. yrizssyia^. ci?

Ss.

tx<ri

• j

¿¿'..¿ex:

AA?^


cu^rS^

atte.

M e

-,

^

¿y

v/c-c/fro

i

•—^

f

jJcrjyt-az f

Cernee^

~

7

t v? ¿ e ./2V2

ac^

Sístí-tf-l ^./¿ynJixri Az cpacÇL^ c¿f¿ c+ ¿ y K t e s Z j p a u z a ^ ^ & h w i

p / ^ ' ¿ r t ó W o ^ / . -

. Se/a >-. S^rry*

IS

¿¿L • cf C-. é: Ç J[t

y^yÁi

l>eJr / c

C^GL Â ' p CÍXI

^fe

üsr

cost*

/ ,

f

r ß

Á

cjstí*

aZesSssíG.

Á S f ,

¿Ljfr**..

£a/Jhnor¿a.

¿Las/'

¿¿Ésl^x CS


多Par*.

多/Je損*

多c


Document núm. 16 El señor Zerezo acusa recibo del escrito de los subcolectores marzo 1755. «Renda Casa de Recudidas», pág. 9.

tu*}.,

tarraconenses,

(7/S.

>

7.

( J? x&cxsyidd fct Oeolrrw ooru eb t^xoyccfe^

ijífílciri,

ijiiiz L LLCOS7TJpou-uv oorvcii-jirux.rcta'cd)

£>.rtraLlQCA.mu<?7-L:to Oe ÍCLCCUTCU /Sca^uicu^

a luí i j / . i a 0iJ jabxjuzei

cl¡ tf/os^vt^zJ^

bujzn> írLiucuD,-d¿bú

pxa<>. / L.t^cx. ii\nty

0¿1 lo yul

¡j Círtraj^dí)

co^v lcx>jpO<?iblc>> Tl^Jlc^Ló^

-tvdo

Jrorur^o/j

CTu-rtxiíixcL. sic

fl^'arTX^rt^)

qua o.:*« ni t^txibhuU^ui'rítv

el bie-'/i cn/sLLi/> d¿> aire

l&suitcus- QayXA, d /;?«

y)'

ficuuiJ

ybuzahuynui;>-tj0&irtar

cl>a*r?-/A>erervte,

c^yusv.

(j/


vruesxjirv

P a XJ

, X J U

m a S e * ^

lo

-

b a ^ L

/ „ i x ,

^ l ^ u x - X p u ^ v c J

bajaba.

el

l a t x z j ¿-rypo

U X C Ó O ^ ^ U Ü / ^ r r u r . hoL^zn,

O^oev

e 72 ,<Ú

Xtc-0e

co<-f

, óeJ

Jn

&>la

l C í

f a

Y

/*

Pt-git

)r-,

, g j . ' a j ^ .

10 0(W V¿). J l i a ^ x t j f?,i \

:

J<z¿

Ol~.ro

/ i f

y/

fchz zLzctpxe» O cJay/acz T*^xi,:.

£ W ¡

hecha,

C o r e a r , O t. Q . } uc])a

tr & 77/. czJ. cor?

<

f

d j ^ ' J - '


Document núni. 17 R. Orden 16 agosto 1755. El rey aprueba la construcción de la Casa de Recullidas. «Renda Casa de Recullidas», págs. 12-14.

V2.

¿

/ W y

c¿e¿-

/

xxx^c

7íecc¿

o-j-c^^-ntó

h-co (/lc¿o

peed

la,

ovco

7> , cd'/o

O

Ct- n

o^e-zlvolo

ti^uovv

o ccc i c+swdct,

09~

ele,'

/

afelocr

Oysu,^

olí, Ocre, cS&xszoi

ó o-x, ryrvue'X.

lo

cU¿/

. .

Lo^ooruf)

ol-O tQOC&a.UOTUre/

ejy

Loc?ucc¿a*r -y

Cctmíidocsc/cti

/G.

y

'

C¿joc¿€AT c¿e la> Vctcxi-rb'tt-

-r

oxdorx,

vir^

Vil/.

_

OC^~CrXsrrvoc'Jy

y<7u&

/ tco-n-jto'-r

ico

Co-ri,¿cce¿'i c^tctj

Cux^fajfaoryu.cdcc¿)0<r

oyrv

<3Qoúrte-rUeo*, rrifydvoco'/ns^

loccr^vce,

<rt^

¿^

c/^e

ócyicc¿ic¿<x,

ókcox,^.


cre

coru / oci(y x a d o

¿scco d as

Us - r z G

yi O C c Ó' - Xs O O í < y - ) - lio iT ^JUj C XXcloc /

ri / yn

que i

och o

rrr ^l

csj ~ o oLocv ^ n ,í.'. 7 - f y w

Lcrujcccorve oríc

cú ji)l^ccc'xJy C < P - j)o x -

C olt ^ícocio - 7 1 }

t&r b t z

t

y

cy

^

w

m

j p O'Sici(rrv

/ ..

L-

/

vdc

/ I v y

'

en

¿ / yco¿cc - o

0&

c C Cl¿C¿O C¿ &V O US

fyocU / r*,

/

c i^ n - t o

eye / e w t

o

- y^Z

t / ~* > cy

u - ru

w m t u a C cc,

7 1 0 ÛLO C 0 0

Q ö TWesru,

cM ^ 7 ^

p a ^ x - co

d t ^ orncr,

C*3o>.

GU¿C O

rr

hoo -

- rvc z - c m - d&¿

UcfLtidc

0/71

~ rro o ur

ere

< re ocw

i cyo o / i^ rUco

it C C O r > 1 ^ o _

>

cy

cà e - z

r\ K ^ rà o ó tcoru ^ . -

oiccoce

co V m ïr

ó a ^cco

lo o

y O úicria ^ Uo

cy < st e, 6 e_,

ùcr io o

ç ^

C co ^ o;


/ìxJìKyrux^ o crid o <re ^ >v'c¿o c Ois¿¿ , b evr d

quS / U•r&trrwMrU c , <ro e

b ^ lev , - xJottO c o cy

te fi - ri - Ic o c c cn¿ic¿ctd c U eigner - cyS 1 /

rrnl, crec^co^ni^ t - nu^ U ^ o cyxurV

cyd c c e ^ ot<f) loio Ò ua T OiP (y/ 1 dio q c e m - ol (rt ^ e ß a ^ c c ^ d.e,

<xm ¿tc cfto c o ^ C how exrà o

noti c - tc c , - cy le ^r re o ^rC tc Z a s '

Y

&&

b ayo C - c o t¿ c o o c év 19es¿ot - sy / /O nfxt, Qlie Ás O&W Ylb C t/ < ^ c esiU > o o c

(

Y

(/

ck - yu/ U' - rb c o¿


db

etre o

T' 'Z obvric ooo

yiG c e ^ o c ^u - o

cy

cr& -

icrrrie - n

A c c o c c o Tyrh^í - ^u^ - x^

- cy , ¿ > ¿ > ¿W -

- O l / d ery

a sxmw

C oTittyrrv,

->'

¿o ele o Le o

o ¿c c < / %'

v - tí/v - y^rux^rixy'o_

1/ m ^y

V w r

Ovcto

o

a e¿ •< m * > 0¿o Y to e -

rru^

Oto - fitu^io

ó&^VGh^r^ b a ste o r ó o . -

/

c/ cyo ^ e ^y/ -

Q O ^ Ó V^V KS

YU'O oo ^r

o esvm / m

(yrd e ^ b exs

/

(/ p c o'X^y

rrux^iob

cy

(

/ C o c o d&>

~ jxxá ~ xÁs C C 0j cy

7

C

^

(f esn, o > en.


/

.¿IctAS^ât*/ CfVte- ïwnçasrv

lau/'

unàcmxA

:jrv&<s

i/^tAC,

/ / lO<J" OUXt^coe/ covnv

9ecr&o.

£,

m

Cí&rri'P¿c.c¿¿)

.

cc^V-yru^

ï l c x x l ^ i J

^

^

rny-oty.

Zd.dzUoocrü

/ T i f i ?•

¿U. ¿t)

.

rts

i di

ítóre^a

'7

y tAíCíJ^^

v & r f ä so j ? 6' U-6^Lo¿eotor&<s

? . d&Q¿r-óo¿tjyrcyl?coo.

<Jb

„ (/a/xsx£U>orbco,


Document núm. 18 Despacho del intendente Joseph Santamaría sobre el permiso de cortar leña de los bosques de Tortosa. 14 julio 1756. «Renda Casa de Recudidas», págs. 26-27.

y

/ a

y

TRN

EN,

.

C ?v

c o n

&JLLO

(JCLL

Tr^z f / y j j u j Q r / e w su- Lojcta. .

Lu

MXadfl;uxíS>; jo Ijr Jen.

cLia

sonGí-Sa

ÁAou.^-^AAcu

^OLssaxicus /(.fJLn^iXouS'^CjOUL sij

du essa, Gi-ti'^LcL,

cLojr

o-v/

e síc cLia- al- cZL¿-nlsft o oL t/AaxlinjXs Jul^s- • O-tv Joaifilv u JbcixayuJL

CORJ

¿LXX/LGL*:.-

d-f- C/a,ma.co uz.

a(xL cIa

TCC&J,

<L Í7SS COTrxjUTÍUua

<JUJÜ

rr-SD


_ vi A - i l a - ^ j , C O Z t r x cJM x - cLu m jS

x j.Ícus

JH ^

sor ^ a,

giery biuL.

C oy ^sa,

r ^ o 51 Idi»

' I

(M - o wtt ^

cJ

ß a uco -

L

UTJ JocLx Á j ^LtS

ju < l

f • u ns d jl

oiorv

JjtLo uJ

JUi

Jü ul

A oS.

fcA x a. H n ,

d e sti n a z e > y

e/>v

bio

io ri a > J j . a s¡ > C O K

d j > l j,'JO j ^ o

Á / x x ii e'n x i^ ò?

tIqJïJÎIq jlÀ x îUjS^

ß a u t n s f üJLí x ,

eil«

O

ru) j O octrja

íry d

< ° X Lx  d x i - c / jh

CJ + XXafia

U

C a C ola t a.

O L / A S " Mo

4-0

Ç ^ oyi ti cj Q_n /

Z - rj Q ôco u - XJi.

ò jbod mjd

e>i

j'jul

frß

£ > Je ^LSo f ^ , o-

(a fiy < L3 Q jr ^ t x x x jL - in / c x > rru. s S' - o w

A j! Péiï.; oL

OL l / x ,

d A xLS

CL T I N

di

cIA aj

/ ^ a*'

sÁsU 9

(Jd a

d x j uS

Py > \ (Jk > ^ jtsj¡¡

Á o.í > X.nL

jöXJtct x n

UAr i^oo co >T_ ¿r> ciujL>C¿n> •

J* - * - / ! -

SATURN/.


O

,

' o Trvo d¿S(Lo. /oL-X-C. ÍJ¡%loIA^O

i

r7.7 Gurun

JUL Í7§C,


Document núm. 19 Despacho del intendente Santamaría sobre permiso de cortar madera de los bosques de Seo Urgell, 23 agosto 1956. «Renda de la Casa de Recudidas», pàg. 28. - t

M

L4.0]

7

, e Ç ( Ç , ¡W - y&n. i ^ (à cu

di,

lULS .Ux¡ vi. Trùjri,

éy^ViStcu delo

T>'jl t/r.pxt.sari-

çjyv Su. Cajeta.

a

y~t7ratv

oÁju.?xz.u

qouL

c3jt.2o del

eí 2)-esjbcLckx>

tiYs. Lr) e/6Camxrejj> j e u . SaX£Í<La cb día Jlí Corn¿ sst-aruxAo cjLS3QLXtoup

A y

e l coxtl

jôam

k/Z

0\y

S IL-Jb tX-TrjutxK O, SCL JLzImjp c/íq.^jocup

hz-

iu CJX (LÁJX. Co. SCL J D

e/K a/cL Qju

Ç/ryJja.in-7-o Çr^ sus

& 0 )~r-n 1/9 •'"> R C/óJ. ?>v.

^Saj, c . ¿3¿¡l cÁpcr, i~a da 1 7 f f .

h*

^omlc^ JdL^

Cj cu_ se stJïoyvqq,

Coix,.

cLzcb. ^ ^

/mMfolutXA?,


Document núm. 20 ALGUNOS EXTRACTOS DE LA CORRESPONDENCIA QUE SE MANTUVO CUANDO LOS TRABAJOS DE CONSTRUCCION DE LA CASA DE RECOGIDAS. Io.- Madrid 6 febrero 1756 Carta de Miguel de Medina, contador General de Espolios y Vacantes, que lamenta la poca confianza de los subcolectores tarraconenses, al no recibir lo que se les habia prometido.Indica que no debían haber suspendido el curso de las obras y que para librar los 23.393 reales vellón que faltaban, se sacarían de fondos muy diversos. («Renda de la Casa de Recollidas», pag. 21 -22 - 23). 2o.- Madrid 6 marzo 1756 Carta del Colector General Andrés de Zerezo a Isidro Deulofeu y Francisco Baldrich. Notifica que S.M., por orden de 25 febrero, se ha servido mandar que los 23.393 reales que faltan para la construcción de la Casa de Recogidas, y en particular para el corte y porte de la madera, se satisfagan de las vacantes de Barcelona, Gerona y Arziprestazgo de Ager. Las 14 mil de la de Barcelona y los demás de las otras. En la misma R.O. se previene haberse expedido lo conveniente a los Directores Generales de Rentas, para que den de limosna dos barriles de polvora para sacar la piedra. («Renda de la Casa de Recullides», pag. 21 y 24 ). 3o.- Barcelona 14 julio 1756. Carta de Joseph de Contamina , Intendente General de Cataluña, a Isidro Deulofeu y Francisco Baldrich, sobre el permiso Real para el corte de la madera necesaria para dicha obra. Comunica que «ha dado orden al Ministro de Marina de Tortosa, señor Juan Joseph de Samacoir, para que permita cortar las referidas maderas que Vds. solicitan, expedirá los despachos correspondientes para el corte de las que faltasen en los parages que destinasen, aunque no podra concederse con la excepción del pago de estas maderas, que por ser en montes particulares, se les habra de satisfacer a los precios que se convenga con los dueños» («Renda de la Casa de Recollides», pag. 21 - 26 ). 4o.- Barcelona 23 agosto 1756. Carta de Joseph de Contamina, Intendente General de Cataluña a Isidro Deulofeu y Francisco Baldrich, que remite el despacho para cortar madera en los bosques de la partida de Seo de Urgell («Renda de la Casa de recollides», pag. 21-28). 5o.- Madrid 4 setiembre 1756. Carta de Andrés de Zerezo a Isidro Deulofeu y Francisco Baldrich, que adjunta el libramiento de los catorce mil reales de vellón, mandadas satisfacer de la ultima vacante de Barcelona. «Se previene se haga el cobro, y se destine por Vds. la cantidad. Reencargo a Vd. luego aviso de su estado» («Renda Casa de Recollides», pag. 21 r. y 30). 6o.- Madrid 16 julio 1757. Carta de Miguel de Medina, contador General de espolios y vacantes a Francisco Baldrich, y «embia un libramiento de 9.393 reales contra la vacante de Gerona, a favor de la Fabrica» («Renda Casa Recollides», pag. 32 - 33).


7o.- Madrid 14 abril 1759. Carta de Andrés de Zerezo a Francisco Baldrich. Le comunica que S.m. ha concedido tres barriles de polvora para arrancar piedra para la Casa de Recogidas. En Barcelona se pusieron a disposición de la «Fabrica de la Casa de Recogidas y Hospital», tres quintales de polvora «(«Renda Casa de Recullidas», pag. 32 -35). 8o.- Madrid 5 septiembre

1761

Carta de Andrés de Zerezo a Francisco Baldrich, que remite un libramiento a favor de la Casa de Recogidas, de 7.000 reales contra los productos de la vacante de Tortosa. por obito del obispo señor Borrull. («Renda de la Casa de Recollidas», pag. 32 y 37 ). 9o.- Tarragona 11 abril

1764.

Carta del Protector Francisco Baldrich al señor Zerezo. Le manifiesta que concluido la Casa de Recogidas, que lo estuvo a últimos de marzo de 1764, y con la poca renta que tenia, y lo poco que podría producir el trabajo de las mugeres recogidas, solicita que S.M. le conceda una ración de pan de munición para cada una. Dice Baldrich, que «con todo lo destinado para fondo y manutención de Recogidas, de las vacantes pasadas del señor Copons y señor Cortada, vendrá a tener esta Casa unos 100 pesos antiguos anuales. Para mantener 25 muchachas mas, de que es capaz la nueva Fabrica, aun contando lo que puedan producir con el trabajo de aquellas, no sera posible mantener las necesarias al fin propuesto, si el Rey nuestro Señor, por un efecto de su piedad no nos concede medio pan de munición para cada una, como lo manda dar a las de la Galera de Barcelona». («Renda Casa Recollides», pag. 39 - 40). 10°.- Madrid 7 julio

1764.

Carta de Andrés de Zerezo a Francisco Baldrich. traslada la resolución del Marques de Squilace ( 3 abril 1764), que dice, «Conformándose el Rey con la proposicion y parecer de V.S. se ha servido conceder una ración diaria de pan de munición, a cada una de las mugeres recogidas en la Casa, que se ha construido a este fin en la Ciudad de Tarragona, bajo las ordenes de V.S., y con aprobación de S.M.; prevéngalo a V.S. de su R.Orden para su inteligencia, en lo que se ha comunicado la correspondiente al intendente del Ejercito de Cataluña» («Renda Casa de Recullides» pag. 39 - 40).


Carta de Andres de Zerezo a Isidro Deulofeu y Fco. Baldrich, Madrid, 11 de setembre de 1756.

3c

^ J cvruncjuxucux.

^

Ul CMtm. ^

if.uLL.^

2f

c*j

L.'f'uruü-dt- ¿it* 'euofl.^ca*auiTaircti a La. umju'iy^OLclan, 2t, /

%y\a, rytilv mt

m MWmix

txjurdvnxoj rveyunm. rj txur

a La. Jtdsiiux

-3 t La. CW

fi^cSZsPy^

Hl iR^c^aju-

bfJO. G u 2 a 3 , vtxäuia ci O W . ¿1 oCdJujron SXtn^JS. Cattau,

rmi

-f^^mamSa^n

0ahu -2e La. ultima.

O'acamte. ^ / ^ a t t a W . a

iaaw y u tm d u s t

U™ ftjuuM

^

dt La$

vatzsJcLavx. 0t Im Glu^

Otcumxitmßosc cvn et a. o-LarJaui. 0e.OW

^

2t,

ti^^aji ^

ka^a. el a>Loy

^

Con

U-Lojcl <xj)Lica cuyrv al m ^ r QuernfvÜ CkUicuL,

Uta

^

arAua & 'Zj

1

ViL ttr taflo. ^Q—e^tz, MUK&ttL k^äU,

«OW U f a *f n

¿a cQju.rxta, r

rruxsnß

faum. M

i

esntc,


C p ML - jnji^íeynjuj

a iruicurt d trrnji

írrvb ^Ly x ^ v • '

c2L

kJej p titr m i x íLs

O ^ fLa diMt.i


Document núm. 21 Libramiento cle las vacantes cle Barcelona, Gerona y Ager, a favor de la Casa de Recudidas, julio 1757. «Renda Casa de Recudidas», pàg. 33. ÏÏS7 [Tifa+j-ôt^edt. noJ or(S~.

¿fc ft í"

"de

:

'

c*- 7

(Xvèr^aa.

y"

exsy^x^a*

Ccx-tsar.

Qjs-to

/Zcs^rríto

- g.¿ y.s /y-*i Ys/J¿

-, OTo'eirîfOTiKiOT. e s ^ A w

3 s /3arxœioi-LXx., la.

33

-6

¿ar C-^Í^ÍCX/XSXJ-

ex,

. L<xr

f¿nr x&syo e c í i í W

0a

tfcc^Z^

'•^/rsxjTiw^^j^,

fxxsxsxy^


Document núm. 22 El señor Zerezo dispone la entrega de polvora, 14 abril 1759. «Renda de la Casa de Recullidas», pág. 35.

J^ cx f . ) Cen«

/

<?tí?

or^

// e/n //ux. de Xdiz/^+Z^

mechce; </uep/ ^ ^¿fó•?e¿<z-r/¿'ttnje ^¿cfVc/,{/>xfíL>oru.a esi^s ryn'.c/yioW(t( ttl

r/e. ¿c ¿Aria Jt'tUW SJu*

IbT) ¡O}fre-r*<yi<<rua.¿f>v <9<•. /o¿iwmyi^.'C /

fa /(¿¿x¿ca Se eM-a. (xtUx ó<~-. .¿¡jpr^ptJr*/ CUJ(X n<j/¿c<r( pcz'Mi cr'fs/7? < Ji ' y t a j ' ( ° Con córense Je ¿ór, ¿e.

fe/.a»

n^ceU^ftx^/fa

3

r'/t,Oi¿í¿*x/-:

&n ct

?í"c,t /AJ ry~zx7st

ISl¿¿Q^-rZ.


Document núm. 23 El señor Zerezo anuncia el libramiento de la vacante de Torlosa. Madrid 5 septiembre 1761. «Renda Casa de Rebullidas», pcig. 37.

ccOm

et "U&rarrue^iéa

de Los

¿íeterrUO

de. Loc^SUccccc rete i?ozao<ra yiar besóte / /ian

áe

¿ J f c ^

otJ>Lcxx.do Jicooux, ayuda,

toLt>¿e<urrUewtv

de

J d S u c ( ¿ <K Ux^Oá/^

&n es/sx de ¿oc Ccc<rcc de se Anazco ericccx^codo,

yue

àisionqoc

¿-u

ruMccs aresta,

y-d-eÁuooc

¿u^ctcutm,.

v

jJ}¿Z ¿¿fru

Cy/.

c¿¿ín

^íecagidzS Ccvx^o


Document núm. 24 El rey concede una ración diaria de pan de munición a cada una de las mugeres recogidas. 7julio 1764. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 40. i ' uM(,}?(?(,

( La /l,epxe¿r(ynx¡x£¿07T.

cyu.efcfe.

-, croUcx.

c¿ aii<7t'U¿¿> Tola. YMu^m ?)ef>ctsri 7k- -mctnxxi¿orT> TIlxx.-

tando

¿ia-, fia^a ccuia. ¿jsna, TieZoUr <

œco fon, esn,

Aa,jltAnt£oLC¿o Cu- rfvií

Cci&iz

ouvitrcu cl Ç v

3

Ccríe -m&Lr., La.

&

Cccc . a* cxrte, fz^i.-

r

c¿>ru//ux. 2e.D de^-

/LaLrotwrMn is~¿OLx^er>ijce. .

fa

or-

ry r

/•• •

<X.

el /Cay

conZcynuyx*'™*™'.?

Actettm. p.wrcejx- 'Ze.u.zr. u-eA*xjLr&xAjLc¿o cencedey*?>S¿7am . i- ? >2¿&TZ¿CjLOTI ,./. v/,/, * ¿¿ -Vi*.o 'í^'J.i Íí f

CcL*rcbf p¿¿&cre. /¿ou am^t

xj^coUi a.

o y rmn!

^nJ^u

-Ta^xagorK*.t uaj'o Ccutr ûx-demeis de. T27. yctT^z-c^cxauoíx^ccr^z, pz&ne.nooS.a á. U7. àcxru SI f ÓL¿S< í/.st'.!

COrrzusn^caxJo La.

r <2¿ CLcu^ii as. » Í ^ W » ^¿uaoz&s a[

a^Í7QL

0f

% 7?, Co

.

evz2a,

Tj,-?,. r ^ . d f ^Ccx.'dxla

Cou^a.. JUZoa


Document núm. 25 NORMAS PARA EL GOBIERNO INTERIOR DE LA CASA DE RECOGIDAS «Renda de la Casa de Recullidas», pág. 113 «En 29 se setiembre del año 1756 se dio principio a la Fabrica de Casa de Recogidas de la presente Ciudad de Tarragona, que por orden Real se estableció, y en el año 1764 al marzo, estuvo ya concluhida y capaz para ponerse en execucion la reclusión de mugeres de mal vivir. Y habiendo acordado S.M. dar una ración de pan de munición para cada una de las recogidas, se empezó realmente dicha reclusión el dia 3 de agosto de 1764.» «El modo de meter dichas mugeres en dicha casa ha sido, y es, que por parte de las Justicias se avisa al Protector de aquella D. Francisco Baldrich, se le manifiestan los cargos, y hecho cargo de todo, y de si puede mantenerlas, o no, la Casa resuelve al admitirlas o dexarlas de admitir, a su solo conocimiento y disposición, con independencia de todo.» «El dicho Protector para gobernar la referida Casa eligió y nombró Padre y Director de aquellas mugeres a Joseph Monjo y a Paula su muger, a los quales se les da habitación de Casa, Facultad de trabajar por ellos en el tiempo que les sobra, tres sueldos diarios, y algo para poder subvenirse para una olla.» «La dicha Casa tiene de renta 125 libras 10 sueldos, por los censales que se expresan en el presente libro. Y el sr. Arzobispo da de limosna para cada una tres dineros, y lo demás que se gasta, que es bastante, se ha de sacar de arbitrios, y de la mitat de lo que estas mugeres trabajan, porque la otra mitat se les debe dejar de necesidad para vestirse.» «Se les señala para cada una nueve dineros diarios amas del pan de munición y de esto ha de salir para un pequeño puchero para el Padre y Madre de aquella Casa.» «El dicho Joseph Monjo Padre de Recogidas esta encargado de la cobranza de los Censales y de lo demás propio de aquella Casa, de que debe comprar lo necesario, y dar cuenta anualmente al Protector de aquella D. Francisco Baldrich, y sin orden de este no puede hazer cosa alguna, y particularmente en punto de admitir ni despachar muger alguna, por estar esto del todo reservado al referido Protector.»

Document núm. 26 EL HOSPITAL EXPONE AL GOBERNADOR MILITAR LOS APUROS ECONOMICOS QUE SUFRE POR LA FALTA DE PAGO DE LOS MILITARES ENFERMOS 20 agost 1822. A.H.H., Llibre d'Actes i Llibre d'Acords. Fiel exponente de lo que ocurría en cuanto a la asistencia a los militares enfermos, es la denuncia del señor Pedro Perena, Gobernador militar, y la respuesta dada por la Administración del Hospital. Escrito de Pedro Perena. - 27 agosto 1822. «Se me han dado continuas quejas por el Comandante de artillería de esta plaza y capitan de Hospitales, del mal estado de la asistencia en que se hallan los militares enfermos en el de esta plaza: espero se servirá V.S.. tomar las disposiciones necesarias el efecto de evitar tales desordenes, y evitarse el disgusto de producir queja ante la Superioridad.» «Pedro Perena a la Junta del Hospital» ( A.H.H., libro «Liados de los acuerdos 1822» , documento n° 173).

desde 18 octubre 1813 hasta final


Escrito respuesta del Hospital.- «28 agosto 1822.» Ha recibido esta Administración el oficio de V.S. de 27 de este mes en que dice se le han dado continuas quejas por el comandante de Artillería de esta Plaza y capitan de Hospitales, del mal estado de asistencia en que se hallan los militares enfermos en el de esta plaza; por lo tanto espera V.S. se servirá la administración tomar disposiciones necesarias al efecto de evitar tales desordenes, y evitar a V.S. el disgusto de producir queja ante la Superioridad. Le es muy sensible a la Administración este tal oficio. No por temor de que llegue el lance de producir V.S. queja ante la Superioridad, pues cree se justificaría plenamente, y además sería muy grata la providencia de que se exhonerase a la Administración del cuydado de los militares enfermos; sino por las expresiones del mal estado de asistencia, y desordenes que hacen tan poco honor a una Administración que en nada a faltado a la contrata. La otra vez que V.S.S. oficio para un caso particular resultó que ninguna culpa tenían los empleados de la Casa, sino el mismo enfermo. Ahora habla V.S. en general y despues de haber tornado la Administración informes de todos los dependientes y de los mismos enfermos, tampoco de halla en que puedan fundarse las continuas quejas que se dan a V.S. .Lo que se ha informado repetidas veces a la Administración, es que los militares enfermos no observan la dieta que prescriben los facultativos, que les llevan los individuos de la guardia alimentos de fuera, y salen algunos enfermos, se visten y salen quando les acomoda. Es también observado que las curaciones de los militares que entran sin dinero al Hospital van mejor. En otras épocas han dado los Gobernadores terminantes ordenes fixando carteles en el Hospital para evitar tales excesos, que por mas que vigilen no puede el cabo de guardia ni demás empleados de la casa. Por lo que estimaría la Administración que V.S. tomara providencia. Con este motivo hace presente a V.S. que la Administración se halla en los mayores apuros por sus deudas, a causa que no se pagan, luego según contrato, las estancias de los militares del mes de mayo, junio, julio y presente asciende a mas de 50.000 reales, y despues de varias representaciones al señor Intendente y a la Diputación Provincial, solo ha podido cobrar 8.000 reales, y siente decir que si dentro de pocos dias no se le satisface una buena cantidad se vera del todo imposibilitada de continuar, y en la dura precisión de oficiar a V.S. y demás a quienes corresponda, que cuiden de la asistencia de los enfermos militares.» «La Administración del Hospital de pobres enfermos de esta Ciudad.» (A.H.H., «Liados de los acuerdos desde 18 octubre 1813 hasta final 1822». Doc. n" 173).


Document num. 27 Info rmación sobre la traida de aguas a Tarragona. «Gazeta de Madrid», 15 gener 1799, pàg. 46. L a ciudad de Tarragona ha puesta en noticia de S. M . el singular beneficio que acaba de experimentar su vecindario, hallándose ya surtido abundantemente de agua para su consumo, cuya falta total padecida hasta ahora había puesto muchas veces á la ciudad en el mayor conflicto , reduciéndola 3 servirse por último recurso de las aguas llovedizas , y por consiguiente malsanas , recogidas en sus algibes. E l paternal y caritativo c o razon del lime. Sr. Arzobispo de aquella diócesi D . Joach\n de Santian, filé d. primero que concibió' el atrevido proyecto de'restablecer con este íóa. ",? R e d u c t o - t a n antiguo que apenas quedaba memoria de é l , y que se hallaba casi totalmente arruinado «on el transcurso d e m á s de z 9 años; pero Ja temprana y muy sentida muerte de aquel digno Prelado dexó casi en sus principios una obra de tanta importancia. E l actual limo. Sr. A r zobispo D . Fr. Francisco Armaña animado de sentimientos no menos gener o s o s , v deseando contribuir con todas sus fuerzas a' la comodidad y prosperidad de aquellos habitantes, continuó desde su ingreso los trabajos con J j mayor eficacia. A efecto de ella logró años pasados tener el consuelo de ver abiertas al p:e del pequeño monte sobre que está edificada la ciudad varias'fuentes abundantes que la surtiesen de aquel indispensable elemento por medio de un grandioso aqüeducto df mas de 7 leguas de l a r g o: pero su m a y o r satisfacción no se ha verificado hasta ahora que cogiendo el merecido i r u t o _ d e sus desvelos, ha logrado ver introducida el agua hasta en lo mas alto de la ciudad por medio' de una perfecta curva fabricada sobre 74 a r cos qtie contienen mil varas de encañado de cinco pulgadas de diámetro con descenso de 1 7 5 p a l m o s , y ascenso de 1 3 5 , por donde sube el a g u í hasta los parages mas elevados para mayor comodidad de todos los vecinos. Para conseguir tan importante objeto no ha omitido este benéfico P r e lado medio alguno que fuese conducente á ello, y para acudir al mismo tiempo a las obligaciones de su c a r g o , y á los muchos gastos que exíeia la execucion del p r o y e c t o, reduxo los de su c f i T á los meramente preciaos para su decorosa subsistencia. Realizó las útilísimas ideas del Prelado, dirigiendo tan importante o b r a , e l arquitecto D . Juan Antonio R o v i r a , que en estaocasion ha acreditado su talento y habilidad , sin la qual hubiera sido inútil el proyecto. Con tan plausible motivo se tributaron gracias al Altísimo en a manana del 3 de Diciembre , con un solemne Te Deum , que se cantó en la iglesia catedral; y las demostraciones de júbilo de los asistentes, los sufragios aplicados al alma del difunto Arzobispo D . Joachín de Santian, y el contento universal del vecindario , fueron la prueba mas segura d e l ' p r e cioso beneficio que recibía—Enterado el R e y nuestro Señor de todo lo referido , ha mandado que por medio del L x c . Sr. D . Mariano Luis de U r qutjo habilitado para el Despacho de los negocios de la primera Secretaría de Estado., durante Ja indisposición del E x c . Sr. D . Francisco de Saavedra, se den las gracias en su Real nombre á la ciudad de J arragona por esta demostración de su zelo y amor del bien público, expresando queda m u y satisfecho del que en esta ocasion ha manifestado su limo. P r e l a d o , no menos que de la notoria habilidad del arquitecto director de la obra : y que S. V . confia que con tan buen exemplo, y seguras de la Real gratitud en casos semejantes , las demás ciudades, villas y pueblos de sus dominios, procurarán contribuir por su parte al fomento y prosperidad de sus respectivos habitantes.


Document núm. 28 Ley de Amortización de 19 septiembre 1798. «Gazeta de Madrid», n°81, 9 octubre 1798, pág. 858.

N ú m . 8x.

GAZETA DE MADRID D E L MARTES 9 D E ¡OCTUBRE D E

1798.

Ei R e y se lia servido expedir el Real decreto siguiente : Madrid

9 de Octubre.

„Continuando en procurar por todos los medios posibles el bien de mis amados vasallos en medio de las ufgencias presentes de la Corona, he creido necesario disponer un fondo quantioso que sirva al doble objeto de subrogar en lugar de los Vales Reales otra deuda con menor Ínteres ó inconvenientes, y de poder aliviar la industria y comercio con la extinción de ellos, aumentando los medios que para el mismo intento están ya tomados; y siendo indisputable mi autoridad soberana para dirigir á estos y otros fines del estado los establecimientos públicos, he resuelto despues de un maduro examen se enagenen todos los bienes raices pertenecientes á Hospitales, Hospicios, Casas de Misericordia, de Reclusión y de Expósitos, Cofradías, Memorias, Obras pias, y Patronatos de legos, poniéndose los productos de estas ventas, así como los capitales de censos que se redimiesen, pertenecientes á estos establecimientos y fundaciones , en mi R e a l C a x a de Amortización baxo el Ínteres anual del 3 por l o o , y con especial.hipoteca de los arbitrios ya destinados, y los que sucesivamente se destinaren al pago de las deudas de mi Corona, y con la general' de todas las rentas de ella, con lo que se atenderá á la subsistencia de dichos establecimientos, . y á cumplir todas las cargas impuestas sobre los bienes enagenndos-, sin que por esto. se entiendan extinguidas las presentaciones y demás derechos que correspondan á los patronos respectivos-, y a sea- ea dichas presentaciones, ya en percepción de algunos emolumentos , ó ya en la distribución y manejo de las rentas que produzcan las enagenaciones, que deberán hacerse por los medios mas sencillos , gubdividiéndose las heredades en quanto sea posible para facilitar la concurrencia de compradores r .y la multiplicación


don p r o p i e t a r i o s , e j e c u t á n d o s e las v e n t a s , q u e - p o r - e s t a . v e z serán libres de alcabalas y cientos, en píiblica subasta con p r e v i a tasación. T a m b i é n q u i e r o q u e de estas r e g l a s s e ' e x c e p t ú e n a q u e l l o s e s t a b l e c i m i e n t o s , memorias y demás q u e v a e x p r e s a d o en q u e h u b i e r e p a t r o n a t o a c t i v o ó p a s i v o por d e r e c h o d e s a n g r e en los quales los q u e p o r la f u n d a c i ó n se hallaren e n c a r g a d o s d é la administración de los b i e n e s , tendrán plenas f a c u l t a d e s p a r a d i s p o n e r la e n a g e n a c i o n d e ellos, p o n i e n d o el p r o d u c t o , e n la C a x a d e A m o r t i z a c i ó n con el rédito a n u a l d e 3 por 1 0 0 " sin q u e p a r a esto sea necesaria información d e u t i l i d a d , por ser b i e n e v i d e n t e la q u e resulta. E s t a m b i é n m i v o l u n t a d q u e s i e n al T g i m a s de las f u n d a c i o n e s d i c h a s , c u y o s bienes se e n a e e n en hubiesen cesado sus o b j e t o s , se l l e v e r a z ó n separada del a d e u d o d e os mismos intereses, q u e se retendrán en calidad de d e p ó s i t o hasta q u e Y o t e n g a p o r c o n v e n i e n t e su aplicación á los destinos mas analogos a sus primeros f i n e s , y q u e se i n v i t e á l o s ' m u y R e v e r e n d o s A r z o b i s p o s y R e v e r e n d o s O b i s p o s , y demás P r e l a dos Eclesiásticos; S e c u l a r e s y R e g u l a r e s , á q u e b a x o ¡ ¡ m a l l i b e r tad q u e en los P a t r o n a t o s d e s a n g r e y O b r a s pias laicales',' p r o m u e v a n espontáneamente por u n e f e c t o d e su zelo por el b i - n de E s t a d o la e n a g e n a c i on de los bienes correspondientes á C a pellanías c o l a t i v a s , ú otras f u n d a c i o n e s eclesiásticas, poniendo su p r o d u c t o en la C a x a d e A m o r t i z a c i ó n con el 3 por 1 0 0 de renta a n u a l , y sin p e r j u i c io del d e r e c h o del P a t r o n a to a c t i v o y p a s i v o y demá s q u e fuese p r e v e n i d o en las f u n d a c i o n e s y erecciones d é dichos beneficios. U l t i m a m e n t e q u i e r o q u e este e x p e d i e n t e se pase al M i n i s t e r i o de H a c i e n d a , p a r a q u e por él se tomen las disposiciones mas sencillas, menos costosas, y mas conducentes á la e x e c u c i o n d e lo q u e v a m a n d a d o . T e n d r e i s l o entendido y lo c o m u n i c a r e i s a q u i e n corresponda p a r a su mas e x a c t o y p u n t u a l c u m p l i m i e n t o . E n S . I l d e f o n s o á 1 9 d e S e t i e m b r e de 1 7 0 8 = A D . J o s e p h Antonio Caballero."









:4

s.S

? o 'P £ 151 cfl :• o _« o : g-lco-

en

: S.-Ö» §1 * r • 9 c» ** 3. e 0 " '5 0 C3 U5 co S ü O 0 3.1 1 « <5

E¿ 5 £- 3

S S « 3 3 3 ce .2 . c CT CT_C "3 S SS - o S 5 g.» 3 'O > O '2 - ° ^ 1 c «i ¿» 5.ÒO o a ° ¡ s s s - 8 » ë.s i

's-s

0

8 0) m 3 'c. 'S0 O -5 c 1 CJ 0 ü O C • 73 'o ça ; c ¿1 c 0 Ü~ j 3 ~ 3 i-j CJ '3

= S = 3 o > 0a 2 -^ S ®

Q. Cí '

%

?§ .

>

¡n

o

• o « > [/) = •3 •sJ5 „ 3 a; i § 'S 3 § V tß — a ^ js «í 1 g o.g

,8 g g 1 e o'?. i l l " t- O 3 -0 S —

1-1 2

.Ü g s r

J

»

c

- '

o -a "T

U

§ 0 : -i . oG S.S Ü . ! og-gJâ" n s f l r ^ u cfi o o 3.-3 - S l ^ . i

S«B-¿-:

r i ? i

'i ¡ Ï S a s O ^ ^ £ 3 t_ ? o á i s 'a- ¿ 3 a í l K i B s'f-Ë 3tt>lO i c 0-> J — ! / =J o . 2. C/3 c o c Gej

„• 3

3~

!S) Oo •3 "3

Itr

l

ô 3 eS 3 â I 3 3 0 eu 5 I-5 3 1 0 '£b S S es cr 3 c c 3 -3 0 X O '"O C3

O. 5

5 8 12 3— = =

¿n-2 J2 § ¿ cri -3 -a

éès

O 1 « "> 3 P is s -g ~ •/) O -rj 3 , 3 o -o « o i 9 -O _

S .2"= = 9 S r: S m

I 1 o :3 c « , . Cu oo

eso

O 3 3 3 3 i l

i f * s lü I H M : .2 -S .3 •1 § § K g ; « c_ 2 , c 3 -3 = , ee o 3 'Hb 3 S es

l l s - s i l l - « ô a/s -3 C -3 u n i i 1 u 3 : oc; 3 2 oâ a > e a r_ _ o 'S c c.¡: tn 3 c t- 2 —•g- > g I s ir s « O o "3 :o S s.-! l l o i;= i s I f I G 33 . - « .3 0 x -2 o .. C3 S I f , "3 - •S -ifl ro S 3 -C s 'to .3 C/3 > i s t i ' § > 5 o c B - S Q. en > - — 3 3 — -3 0..3 '5H ' i - Í tí £ ër.2 i X5.2 § -2 o S 3 w Û^3W5CC wL J -3 =O í -?efl as 51 1 CJ 8 0 s U

o I o I -a » I N — -- I l - ^ ^ t f l l a i « ) •o g-a 4 « . S | o « g - c i 3.2 i S Zë c S% o a 2.1 I 0 S .2.2 S iJt f - g l 4 „ - a-a-S O S -S, „ s-2 = g a « 1 3 I s — -3 Vi — = 3 = «S o 5 s2 g I j a >. = 1 I = s c :N -|i..-..SäSBO

l i3 .2 g I c •2 ca s

[ « 0 1 [^^lïïwiSÎο2 a-èf » » ¿-S 8 S S ao l" ' Sg §§ 1 = w § S " - I S i g a o §--3  s s? g

c" S S -3 o b 6 lf-1 = r § s É. s 2-3 „-a

L-.", ~3 ¿ o a = £ S 3 cO •=-ä-S~ö- O s—o >5 p»J' V)- - — A c. g S P x = is -S-A = = J3 - s 2 = S CJ ï < ' 5 3 ï Qu 3 ils = 6 " = -T. ~~ 'S — -r 3 ~ ° * ™ S ™t= ™ §i f .-s. lto ^ - s C» =S"3! I P- S = ~ ci A í I s §3 - : 5 ¿ "'--r ir y o

.1 ¿1 s • CJ c 11 c i t_ 0 TJ . i f . : s 111' I ! 1 1 # l ' ¡ ° CJ c-. - -, r: - — — — I '<= -S. 6 i-s c i l . - I S g . S | „-g § g § fe.g 3á=á.i-£ • | 1 1 8 S® § 4 «

¿ H "ä A .1 2 I I O í " S ï 5 = •: pv - Ç- -

3 fe I §• J = ' a : § ~ S >-3 5 = 3 o 5 S 'S a j ^ . -rr"r:

¿ § ¿ = S i í . l » i . - a § 2 S a - ï y J s . 2 s

J " I I . s 3 1 | f - | i | i l i f s f ä ' CJ - •• « e ï û. C i i » I 3 ^ = Sa S8=sa--§il S Í ,H.| 3 g g-ff-3.2 2 3-2, § > ? c g ë f ^ U s-'"

I = "s -g - i s I » - I Ë 1 1 l l 11 |J*.3-i S 1 1 - g 1 1 s § m i l ' ic_ - io g 8 | I f i l i a l - !.? l i - a > ¡ j | ! - n i l : ¡ | - - í l l j S « 1 f 1 8 - s l 5 i . s - s . - s i . E « a . f f i . g § a 2 a I i ° .-g £ « „ F c g s ^ ^ l f g - E ä - E S - g - ' i -SxSaf S-l S á a s i á - s S - s o - S E S . s - I I & g s s l'S.-Sc3 § g . f - S - s »





o¿

jsg A

g

S. "

S ¡

S ó S S ; S °-.í g - f - U I „ - ^ s g gJ

1 o< O Ë O o I

a a s

• -A

S Sí *C/j ir. «m TÇ . "O C Ï « o a. s ra "-I ® E s_ .. Í S 'i o ^ 2 o = 2<a » g S ^ «ra 3 c .2 -o o -3 o y y o era

A

.3.5

2

S «•§ i 5 s a > 5

S

s o ~ O

ó o fcC3 S "3

® I S B O Ë o ,( S b 'ra O — r/ï .O -o O p = .

"-ra

Ï - S 5 S

= ' 3 c o —° *o '.5 = i- - ~ - = ~ —' £ Wî V) C — : 3 O O _C ra ~

» "ô £ • e g o .

P H — .2-2 I ' g o j 3 o w

' o'w o • I c.- - " O c S

•" '

S "O -ra : 3 w ra . ' •5T-2 E ) £ :

c ç "5 I

S : 3

•aï. ora

S .S'a

"S ü = P ç O 'Z '5 . 1 / 3 " 2 5 " — 5 s C . 3 _ .. O _ O 3 «

£

P. FI

• •—St •s ï 3» l¿- Sf

= o g

' S t S s : • • S f l í £ £p S 1 < S o r i l - l g a ~i 3 3 ç u B « '. e ' o M H = » E" "ra a ^

I

I

1 ¡ I • ra o : o -o I

-ra

J

ral c 3

ra :3 ol ' yI ! S i .S o S ' > ,J1 2 r o E ^ " 3 ra ra

TJ

X r S o 3 » _ra o ra . 0 — o

j a

O 5J L - ¡ Cj'r f í —

c>

ra-2 ra iJ £

I 0I 3I 0 -, E "o en •3' "I i » S 3 E o o O e/5 "7¡ 3 Ç go _3 •'r « Jr ra p ® S 3 tn "a.® 0 - £ S E < S-S 8

S s ra .3 Sc.« ö ^3 =§ S 2 >-

; J e 0.2 g ^ ^ -5 ^ ¿0 o s en 2 _•7 o" I " J ' g » 2 c _o .

3 S

= -s »

¡ o . ra - ra 3 ¡ ir_->- ra o J m — ra o C3 oc; — -.'-— .0.-3

Ä

s"

= =

- p —o = CJ

s i l

3 O' : l \ O . g tß - O i t

= c 2 -np 3 c 2P u o á .î IM • HÄ S ^ £ 5 1

,= I S '-rïa o ~ 3 S s ra ï a s » 1 7, c .3 « "S 1- ^- S~' c , _ «1 E 5¿ i l M .S

— o « 5-0

II. « «^ Xo I Cfi I

2 _ f J.

5

a •§-S S à S -S o £ g o ra -2 « C -S

>-.

; « s -

p j .

I f §-1.3, o 5 c a . a cl. o

<R -O .4 .3 ¡X a O'-n 0 tD '•Si J3 0 5

ra TD e «

••es .S tu -raÍP =

i «r .9 c A g S .3 a ¿—A CL 4 ra A Jo - .• er c ".3 -B .2 _2 ;= 0 s o "S p o u o i 8 j j '• N O _ Q C5 =. — EL'«5 a o =w 3 . 5 1 §- S g - p - á . s P C-5 2 ^ 3 --O 0 s S -C-5 ! c " u ÀR. - J - ,I 8= c.S 0 > 2 S?---a u i i e e .£Q •sa 9 = s 5 s TÍ: 3 s-a « c 0= c 1 - 1 i S . s r ô I S r i 3 J n S..S3 -j" 3 ^ra-B o ra _ • o Ë a a§ Si « ! £ 3— S 3 §• s § «Ti fî-g S y § L W •1 S a3 a Sw — l ' I «5 eo _ o o • 5 1 1 * S ='= E « w S .2 c '1=5 s Í 1 i 2 1 0 U 3 - U a» O E O 3= c S S . * i P

. 0 -c i.

— îo

A

13 C i E-i ,

J

è i u •§ o

•£.3 ra « '-¡S

a ö .3

«

a i

ü —^ > — r ,2 ! c ' = S ~ O .2,13 ^ > r

2. S¡ S

-, -

=

O

X ¿

< g - g

^

;

-Q 3 > -2 ;

= = 3 o 3 C o" I cT S . E 'S ¡S S •1 e - a - - S " 3 •- ra o m ra S ...ra^J-ra o s a 2 s fc S « • c '• ; - 'ra o o = ra . J O Ci Ç -J) 3 3 - 3 3 •- o X ^ 3 § 1 L 'CL - ^ C P C •g I I f S 3 • ; 15 -2 . _ S:-§.2 : F> - o ï 3 "s .2 J 2 Ö 2 ® « 5 c • •s « « S í l í r l s l - ^ ô . d jj — O . 3.5'— o o 'x i ë s o '5b £ J5 CT) 7? 3 -ra i l N ! Si E O _B S.9 3 — - ra - ^ « o _ 'Era"; £ .5 ^ ï '•tk S--3 î? * l . l l l l | o .r 3 3 W U a -> Q o c —~ .0 < SÏ ^ X: C P-g 0-t ra c : = : s'5 s g-ö • - S.S 3 <% S =L w ' y ? a i ûû 3 . -ra A< - Sc 13 : 5" B-= b « o ra o c E.S ? Tfj 3 .. - T . c ^ o . .12 i o C.S 3 ^ 3 = 3 grS-ï .0 o . ! f l . I 3-0 o . o O > a -2 -E.S 3 ? i i C"ra"o 3: 3 3

o 'S o 55 S ^


-.2

_

:

è A: s 5 s s

g

I l s X c u «a -

1 g >• a S-.-2 = ff S i

I

S-gfl

S

S

.

ip £-a = « 2/5 -3 i S i " ^ s s g

i - s î

•^s o ® - 2 as O — o ^ J o ss er

J o §

2? « "a a 0 - g S

o a S S J g a s a = S = =

«,-g.ï 3 - 2 - S « S S 3 0 - 2 o o •a, S J „-c SS] a S S S C eba f S E -33 S 3 S ! if, ¿ S c 2 S ~ M 3 ¡^3 a g ® 1 3 ] a '— en

S ü

s •= ^î L Ì H I l ì ! a S 2 a 3'S. S O c-w.2 8 â.3-,3 a l

s c 2 a • 3 H t 3 § cr -a>Js ra

-as

< .5P_ «-ë-i i l i

- S i l ? H'S'ì-a 3 = » Jf 5.2 = ö

a -3 3

. s a , ! g § a •! s g « :!

ì

~ . l l - S -2-3

i s ^"3

I a-2C I --

- 2 O 3 M .2 g ¡g =

-= g —

: o S H S ±3-3 3 3 > 3 § " S

i ! 2 3 3 C 3, j-g = « 5 I 1 ^ N -! fc- C l i a i S a a o S S o ä J P g C c » S » = •3 S"3 a s — § c; — * 2 'g "ttJS e 'S » T3 3

"S ¿ ji ¿ 1 1 •c i — - a s « g-g^a l'-â ••» 5 « L- ¿2 -- W "5 ~ ¡3 » a

s

i .2 a Z j 3 = >-§.9 a sj = .2 g 3 o o '1 do oc a I "g X 3 a o " Pw « "3 tb o s o « o a q

•liûp-a

a -2 5

-S 3 o O,. S _ =

o =

s i s s -¿a - s » a

sg-a^ 's ® 2 a ° ¿ » a JS « =/; 5 o o a a 2 .a ®

.a S en so

o a a — o o c 2 .äfoo c ;

3-313

3 2

î â l l

^ «ï a S 3-S 3 •y, a s 9 I s g g ^ -s ^ ra ¿lo

e.li-5

K

4 a'= „ . S¿ç.s.s.s i t i ! a * 5pa SB =s t-: S Í ? 1 »J.U a O O S « O a « ^ a i ^ Sa - 3 3 S .S = .•? I f a a 3 3 y a « ._ M J . l ' ë a a i - o a -c 3 « 3 o « S -s 1 -S 1 . -O • • = .« 5 T3 S 3 3 a «'S. ^ a -a s r j . a I n a i l i J •••s « . . S._ 3 -, a a s — 3 a o - . » 5 S'a- « Sj'gU _ : • ^ a * i o•§-s > > 3 a— - S S % S g j . a . s ; )*e l a j g S Ì |.! J î- T ra O ^ — ! WD.S CJ ^ » 2 » a _ .a a fl*Í § eo _ G 'S 3 ™ 3 S 5 , 1 /-. ¡ a a X ~ <u 3 C£ flO § & S 3 s C r 5 s a = T s a Êr « .a o ® ' n d u cc u M m o M 1 1 1 5 I j g r S 1




co e

S~ ' r#i ,

.3.3 O ^ i m =i 1 -=~3 3c 3- 3-¡CO - 3 c'è ° ' S cr 3 ra . ä s 3-a : -3 O r_j fl u a C if 3 — O ^~ -a . 3 ü £ ö ¿ o J2 :§ § L = — §.'— S = =3 3 o . f s J' -3 -î3 "3 "CJ rt S = O « s 3 g-g „ S S 2 i s a. g S S s o S . l ë ' s - l s - 3 M ^ Œ&S-2 .s » ts g . = . » i - 3 p- ra.3 3-g ~ ^ S 2 S2 = ¿ C31 S-ÍO o SS r g - S p â ô §•2 •; -3 o = a» » u- 3 ~ c/3 O? î S - 3 Í & O «• •I 1 - â e o -3 S -S»"? " 3 S § Î T j i rj o = — l e s - S S ! §S3 'ft— ' 3 3 3 ' 1 I TS g-«" 1 1 . M« t î n t ü is 3 S "3/5 Ü P î ¡: es co S Î/J 3 O ^r a1 g S | l O O : S « •g ^ » s • X Du « <3 o O M Ç> -a ¿K-3 O 3 • 2 — , g.'S S c T3 O O o 13 - ° C.Ü . _ M en • s - i s : - •é cî 3s -s 05 — H i h _2 öß 3 Sy SO CS Cf.'O 9 Si -3 j Hi ?= o O-t-C. _~ •^1= IbS!.! C / 3 u 3 a. vi -Z) " i l * .2 S ><>•• S 5 S 3 o « 3 o g-.« t. «3 oO «o O ;. 3 I. i . 2 . 2 I S 5 I 2.1 n £ | | I S S 3-2 2-gí i l r t M l 3 1 » a „ g co so r i . a S 3 I J S. s 3 .= S -3 a ^ - i s- S 3 3 — « =.«-3 s 2 ° s w a s o o o< -a g . a â f § f l â - i 3 u) : : •£ o b a a" •3 , c« - — 3 £ 3 S'3 « s ⣠= : S3 i 3 3" 3 3 C • — . c 3.2 3 X > 3.3 > 3" 3 -< — 3 ~-Sg . , *3>i 0 . 3 .ri, 3 - 3 „ 3_3 g g S J « 3 C3 CDa -3 5î -3 ^ -.s a'S^ o 3 S O = -S ¡S : 3 3 « 3 - O s; o " S 3- = S S ra 3- 3-J3 . 2 3 — -3 c. 3 3 }- -3 .. • — s © —s - g S S fS a = j s e l . i l ê t 1 2 8-S s 2 '3 3 «.S'ïJs 3 ._ r—i Ep^ i « g8 , — ifiCi3— iH-Si'S-l g 22c. -:0 3 t^ • S g „ .§ o a. <5 ;c c, 3 0 -c £ < 3= -3 C O 1 1 a ï S" — 03 3. 8 c 1 - 1 ^ g â t s• 9 3 3 ' ~I CO 'S 2£ M 3j o — _! s g .1 - -a cua S.-n.S'S5 eu 3 .S <u 2 .£ ejD w o : is S

%

; I f - i i s - f ^ I I I J E ¡ 1 •f8 S S i ' S

A 8-g o s i à i I " l i a f.g « g l § 3.ga ^

"J I I

• s I § S r § S ¿ § ¡ i ¿ | . 4 . i . | i ? § s •« 1 » « ä - ^ a l § f J P ^ - s 5 - 3 s g

! :-§!:! I

í ¿ J &

- l l f P j s o ^ j

I --S3 § g 1 1 5" ~3 S g 2 .•= - S ¡3- .2 g g | | | S Js «•• g « ^S O „i 3S a3 e. S- - ag- oo SS.-2â s-= : s 2 1=s „"-S

ic lS j r c„ i .. i - i - « ? IS .IS SS -^P l Ss - I a-; »« -s'S Sg •" Kg f"S 3c- 2-2 ; C/7 3S S- .3 S - S ¿' SC .3 Í OÜ" c ' •P S . h gP g. Si |S 8 3S ». ïS «. g l" » S -S N S B= . «1S S SS f &ö , f ai S S„i s» s « .g « .g | - § S 3 "S g . 2 g C .2 3 § .S 3 -3 ôf-' g .3 ^ 3 • .5"g O S ' a 3 g.-S J C O S g o -O 3 3 .3fe.S < ) t. (fl-a Û.S C o a ñ 3 3-2 Ü'í ü 3 3 — - 3 -3 7, £ te— ^-'3= — • s - H S r i l l

i i l ! f é I . S e J l r l u l l f l l l l

! Ill J 8.1 i."Ilf S ra « i.ail'2-.s e " Ii= Î O—Ò rcdcjtfl

• s i i ^ s t r

' J Ss gg gf r g gg S» . cs . |3 . 3s 1O-S 1 s „ V. 3 ^ >, = - S

sS as 1S 1g 5a 3S

j ^- ai 1" ia l„ as gg s« S£

I r é l i I m i è Iis-:.a-.f.s.sia8

¿ F l l i l i l í § J É l é f l ^ i l f É S - i ^ . t f ' ^ i g i g i - Ä f - g - I i P i g . i - i c

: N . Í I | 5 s Í b | . Í I

¡ l i l i l í

l l l l l f l i l í l l l l

l i r l B í l l l H ¡1 s ï l l l ! I l l í ¡ | ! i | l - £ l 5 | i i i ^ i i i i i i t l-li-M-f ¿.«•Slï-Sïal'r? S i t i S ä-i I l J - l ^ s l s - I . I J i ".-ï-S-a i ¡3l5 cji 13=3. 1- »a-i jJ; Cl Sg) O- C^o^3 dS^ -: i In -l«l Ol C^J si lCrcO i lCl if <U Q. n.sQ. ca T3 — ,


ci

S ^ o « J2 a ~ a) ^ "C ~ - o : v . cr c £ í <a "i

_ _ o- 5 _ <J1 L- C CJ

•=

• f ^ l - S ' E-« =

- ^- -c- a c

I f i f s . f t R- -</> c Qo o- o. o- £ a - « - . - 5

&

£ .

• §

-

"

i

s j á g i f i ^

í

i

l

4 J s r - s r i

k

I s

jg S 5

a l l '

^g s

• 4

¿

f

"

g

3

S

l

l

^

l

l

!

H

s

é l

¿ ¿ - s é

¡

i

«

k

^

J

Í

«'i - i I - S . l £ CJ -r. c o

i

f

r

S

i

J

g

á

- g.g

«

s

3 -

S

= s

K s = g j = E c '0-3 •= _^ 2 c j a . n S g - - S c . £ ^ 2

.1 ? .2 i

a .§

J J s à 4 g . ^ !

¿

g l ^ ^ - f

- . i S o - S a l s - S - Sg - i o . í a - > o S § io o ^ i B o

feSSS.»8 § c-o o = 2

«- .g= g ' i l l—

l» a -3 = =» Ü- ^> - o - a Í gS - g5 -S ^5 S i

i

n

l n

^

^

l ^ o ^

tn1 -

g

i i

i

t

l

l

i

i rt

¡

t

o £

í

f

J

í

l

-

-

l ^ r l J l i S g , ^_tJ o = ~ o 5 . •§ o u cj E o - a fci,® J ^ 3 CJ „ c

» . S á s ^

í

c

i

t

^

-

c

f - ,g - 3

f

S

1

3

f.i

j

2a ñ3 S> ' =5 o S S = >•§ 2

»

A - i s a « « S a S O = S

-

i

*

° SS '>C oS

*

;

l i - i i ^ - é - s

i - S - Sg l

« E ^ J s á O-C o

l i l i

i

l ^ l ^ J l 8 j | c o . o , 5 e = S " « 5 „ b u . a „ ri c > tí O

umhihi

•5 a ° = o - = a m i n t r io

I l - s . s l i

f

S;3(S:3'SJ5'

s J - C l f

£c. -.So -p 8 S S¡ . 2 o . a a¡ c —

_

cri.

i è i i A s " Í J - ¿ - ¿ I Í J i

8

H I

t

i J l

P - P ' ^ f _=¿ £ 2 F = o — s .r: -jj 0 ü

s - í E ' O S c c u> c ; o s g . , 2 S o cr Cj o 5T y¡ •a

-

3 "O $} -

j f > . o ' 9 a - .S S D O . G

«S. ' S e

s

¡j.

g'5 - 5 O P G - o* 3

i

iií¡¡niiiiiifite

i

l

i

l

i

l

a

3

S á

l '

e

i

»

a

a

r S

g:j¡

«

¡

J g

? «

> •= c „

1 V

§ 1

I= 5§ r -,

í H

M

i

í

i

t

i

i

n

i

ñ

*


6

û. • ~ . sr O g O :s S3 «5:2 S c «> P ïï 3 olE S" CÄ ® - s S. ü S_ S Jg 8o sg o . 2 c j re c g 0 w *a L, } _C ü i i s l ! < § I io ^ .r-cS 2 S a . .3 S J . s <v s i 1 = 71 3 en Clße ; S „ C E o 2 2 c «c: ^ O ~ .= «a 5-0 s : « •*« .5 ! g. e « J S-g S Uv ¡ S b S l ^ o l I j I s

•s .g o 9 T3 2 ^ o

y c

t. 5 -rte

•d. <v

n

S -2 to »TT si»

S

——

Sf"

3

'"

l'I-^'S-

s

-s

: « o i l l

o•S s _

3 O -J C -3 O — .

s =

3s

<n S ~ p '•» 0 " h QJ— ^ t» o .3 h §ö',§ S - - a . ' H T-3 -s ' I 5 S • » C ® « -31 <3 s -l '1i S 1 - 3 . 1 ^ o a. » -» Si l S l c S -5Ü» .^! g- E ä ,r fÇ) C .•Bir^fcs^ig-a.Äa-gÄ«, c l ^ J , é i i î s ^ M "3 S I •an ^ o i . -S JT J j S. g- >-S . a " 2 _ 'g Q O O <» — ~ J? S £ i H N-.S s J3 a f l J a a -< £ a: a Ì3 § ^ a c/i JS = o ^ ce — S ~ S 3 «îKJ a. « . 2 c«

i: fc C £ ^~ C « » £

80a 11

s p.s s •s-S 30 «J - J¿ co CjO <ö c •• ¿ c a .2 O J-»^ ~ ^ Os a o

•«•s

1;=S 2LS

es •

S

SJ-

il I

c a.

<•

•3

¿ a s ° i M f U ^ - 0 s 5 s « S i l o S „"g « u . l s l , Cf î? • —a a s "'s. 3 J 0 « I S I f . o = c S l o f S - 5 S . Ï >,.9 S« tj c te 3 g-^.l.s i o si^.E « S 6.= ,, „ = s - a -a o a~ ; 4) ^ o s i ^ á<2i C-^ m i re » 5 a c p 3 = r. F-ic s) ' 2 S" S o o = ^1 c g S HK S > ) J 1-2. • 3 « C£• oo I C. 3 •-: 3T ä •S i-- 1 «

r 0 fe s.

< < ° î * £'

PS5 S."'* S-S 8 3

Si l-i fcj-gM-s

H

I-

• -3 C/3 C O "O — 5 -sp ^; SÌ a c S.J1 œ 5 c » « i s ë s g S-S-3- ë &.Í3.2 g " O .s ? Î ' î b S P

= 5 £ J ^ a S -5 ¿ £ „ g | g S -é = S -1 i « { I 3 c-3 S . f £ 2 o -r l i e I f I ¿ s 1 Ä — a V- _ « | ! g.e. g J

11®-? 1-1 ïrs ë - c I •.is — 5-5 E (Z) £ ¡ S- g > , S'-ê I S SL-î

2

s-i

S-r-t Ä 'SE ; §.

= u2

_5 ^ -3 r. 3 • = • . _ re 'c o : e5 » S X O -

r — r ~ w 10 £ S s g = 5. 4i

t I

¿ r

o fl i l

« 2- s ' I 2 —. .recj —• n i c a cure

«Q¿ Icj :Ssa C-'S •a. çjO-' i w O S "g a Ê -- tu O s oca-"S «<0 ¿ cc - 1 f S. TEf t^.—. P 'g c''« S — O Q. J«' oO S l s í : 1 | 1 - g J "O "" E.iî a n: •1 g o 2 S CL c-ê g o « . . 5b'-. -a.« .1-1 S a ; ~ .br h ,-ôpjE

I l i-

o'£| = OS

¿ é t ^ i S; tu -< • «a £

3

_2 I o § fS °

Kî to "g 3 ' a g » S A C5 £ S | S g"

a^ja: o""3 •f S §-o

•f-St» .a -H îi i. « O 10 m 'K3

I

g '§

1

§

¿ t

o r .fí « & g -Ë "S

g c . «-g'-" «-.H. ^ If-S A-'3 3

Ö a • S "C d -S --So o — ' 4

S "3. g O 0S Co -a ß o a § .3 a >1 erps ^ o « C

S

s §. -

a g": a áe-l CU.SP "F _ in a"3-2 o -a g

C _ >> ^ rê •Sili e 0

l ^ ê ¿Sii



•o S*-j i-A ¿ ¿ j a S i l = d £ Js.Sen ! 3 ^ Ö S g. = a ; a Ü = S 5 « ™ra3 3- ^ l i .n-ii d — a. er i I'll 1.1.1 O' 2 £ , fc.s C - OJ •ä » S O S ° > ¡.S.g.s. H 3- S i co S i 2 eo -pc> r "a :S 3»-il. o a.3 ST .M = 1-13.1 10 ! Sr J c5 5a.o-a3 2 i e2 "•S S l'I-s • S -6 a > ' = » 1 = w = = « • » S. a s > "a o « S — O •fï 1 2 js —S .= cjwJj S - 2 -S "-.ra JS1-¿ aa E= o 2 -a a C..2. C O M / c ; = X 3.S"; C ra ! g- -3Si ~ — i i s a ¡= <D CO «3 i ... 3 ü S '5 ' So « "§Cû ^ s C O = u - S I s | s s I « 2 « CS 3 B.ÎI1» If* £ I»'. 3.o c i3 - ; S Td-j ^ s IJ-f-S g.S -m0o.S ,-acorozatí «-H v-5 j «— -a- ci1-S, 1 , 'g = c L ' í S Q J O g J srl Sisa aäzoS 5 2 3-. a s 5-3 » Si w.-o N O S 5 l i «r 5 S2¿ Ó rt O .i-è-AJ, A ¿ = es z s ~ •IsS-a S ? I"" I Hï% I "o « °l i ] 5 = gri rs i= »"T'&'i fláS 5 S s s = «.23 S S ^ g §j 0 2 lä^s. SS S s (Xa^ o -ê^i' «- u W •; U feg B c o ^ ^C-3U3 o t « "Ö c SSia. S'-ñV3 • 41o IC— C^ O O= £ a .Sä .5 Sa-s ^ .C 't- o «Ma ^ "u3 5MS j - i s - l g l l - i l « c ft tr g l J 1 ^ • S b s S.S °J= •S-'S 03O !D O ÒO — CL - O <5 3 "I Oßrt O •« ífs-3s Jssa«1 -a ~ s si a. ^ ' • i 1 i f : S — .§.— 1 i J-=3.s 8'a f • o« S3 SM ' •-.a S 5 'Ja 2 ho "tri •«-otesa ... ~ > « <u £'qjt-.ee; 3 M 3 ° E C. 5Î [•S* - Su ^« I'"1>Ü gy, ° S 3. 5<u 2 X = "Gs«^ "2 ".« -= 5-3 X 3 . •S to 3 £ 3 s Sí g|<3 I S I s ' S J S .53 c 2 !) •3 S s [ V — 3 2.S 1 «-i « S1 1 I f f S-J.-B ; £ yS.S,S .2s 'g3 n§s s.| S a- JS 3M - 3 o a S-il-S SS S • S t ; . £ s 3 D y Sä ^ 2jS •S I Sïâ-s S- 3.S3££C/V J- er« » Q.3 tr«3.a J 1 ï S S ' â i l if •s I

!

§ 3 e.g





ir¿

¿i

2 « a.> ir— *8 -2

III

'S-- a 5-E'? g ' 5— • >o. ï„-j- - 3 « _5 nwo • E §.§ g § § 1 . « S 3 S e ? f»f-o s ° ¿.a g g. 1 e « J â S s S «-a £ '-S <3 ä.sä S-S-S-^l s-S S

21 j

\ (



/


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.