Page 1

COL-LECCIÓ HOSPITAL DE S A N T PAU I SANTA TECLA TARRAGONA Nùm. 1

EL DOCTOR PERE BATLLE I HUGUET DEGÀ DE LA JUNTA DE L'HOSPITAL (1955 - 1990)

DR. JOSEP ADSERÀ

MARTORELL

EDITA ASSOCIACIÓ DAMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA, 1992


COL-LECCIÓ HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA Num. 1

EL DOCTOR PERE BATLLE I H U G U E T DEGÀ DE LA JUNTA DE L'HOSPITAL (1955 - 1990)

DR. JOSEP ADSERÀ MARTORELL

EDITA ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA, 1992


Edita: Associació d'Amies de l'Hospital de Sant Pau i Santa © Josep Adserà Martorell Fotos de l'Arxiu de l'Hospital Contraportada: Segell sec de l'Hospital en un document del segle X V I I I I . S . B . N . : 84-604-2429-4 D . L.: T. 675. 1992


EL DR. PERE BATLLE I HUGUET Hi ha homes que arriben a tenir importancia a base de donarsela i de fer-ne ostentado. D'altres, en canvi, en tenen malgrat no cercarla ni manifestar-la. El Dr. Batlle fou certament un d'aquests últims. Ni tant sols posseïa la imatge del protagonista: no tenia qualitats de líder, no tenia massa facilitai de paratila, no imposava el seti criteri, no era pas agressiu en les seves décisions ni en les seves actuacions; malgrat això, però, ningú no li discutía ni la seva autoritat ni la seva competencia, que no provenien deis seus titols académies ni dels càrrecs ocupats sino de la seva vàlua personal. Era una d'aquelles persones de les quais en una reunió es nota més l'absència que la presencia. Home pacífic, era difícil de veure'l enfadat. Home conciliador, era quasi impossible enfadar-se amb eli Home humil, no feia exhibido ni de titols ni d'Iionors. Home senzill, per a molta gent —sobretot per aquells que no l'havien tractat en la vessant científica— era simplement Mn. Pere. Home bondadós, no era un bon home sino un home bo. La seva actuado coni a degà de la Junta Rectora de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona queda reflectida en les pagines següents escrites peí Dr. Josep Adserà i Martorell, actual director-gerent de l'Entitat. En honor a la veritat, cal dir que el Dr. Batlle no fou el motor de la transformado quasi total que ha tingut l'Hospital aquests últims anys, però sí en fou en tot moment un deis seus puntáis principáis. Estant al darrera de totes les accions i gestions, donava confiança i seguretat als qui portaven el comandament d'una manera més directa i visible. Diuen que les grans circumstàncies son les que fan els grans homes; però és propi dels grans homes aprofitar les circumstàncies. Crée


que la renovado del nostre Hospital és fruit d'ambdues coses: d'unes circumstàncies i d'unes persones. El canvi social i l'avenç de la medicina havien posât l'Hospital en el repte de morir o modernitzar-se. En ciquest moment sorgiren uns homes que, amb el dinamisme, la constancia i l'audàcia d'uns, i amb la prudencia, la serenitat i la calma d'altres, feren possible no sols la seva supervivencia sinó fins i tot començar una nova època d'esplendor. Gracies a ells, Tarragona pot seguir comptant amb una de les seves institucions més antigües i més modernes. Mn. JOAN ARAGONÉS

1

LLEBARIA


EL DR. PERE BATLLE, DEGÀ DE LA JUNTA DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA DE TARRAGONA (1955 - 1990) L'Il-lm. Dr. Pere Batlle i Huguet ens ha deixat. Independentment de les seves moites activitats científiques i docents, ha presidit la Junta Rectora de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, per delegado expressa del Sr. arquebisbe, patró de la Institució. El seu treball s'ha desenvolupat durant molt anys. En aquest temps hagué de superar moments dificils. Mantingué sempre una gran serenor. Mai perdé l'esperança. Fou un home «huma», senzill, bondadós i intelligent. No pretenem enumerar les seves multiples activitats sacerdotals i científiques. Només ens referirem al seu treball en l'exercici del seu càrrec a l'Hospital. El nostre treball constitueix una breu historia moderna de l'Entitat. El nostre Hospital ha aconseguit l'elevai prestigi que teneri els més acreditats. Això és bo. Garanteix una seguretat i estimula a progressai• per aquest camí. Es tracta d'aconseguir per a eli aquell crédit i aquella reputado que enalteixen la ciutat. El Dr. Batlle ha arribat a conèixer i a gandir de moments de prosperitat. Pot interpretarse com un premi a l'esforçat treball de molts anys a favor deis malalts i en defensa deis interessos de la Fundació. Tots els dies acudía a l'Hospital. Estava al corrent del que passava i dels assumptes pendents de resolució. De vegades donava el seu prudent conseil, que sempre fou útil. En d'altres ocasions havia de representar l'Entitat, com sabia fer-ho, davant d'altres corporacions.


La seva gestió fou secundada pels membres que el Capítol Catedral i el Consistori Municipal nomenaren per a la Junta Rectora. Tampoc li inancà l'ajut de tot el personal de l'Hospital. No és ara l'ocasió de descriare tots els esdeveniments ocorreguts en aquests trenta-cinc anys. Només enumerarem els més significatius. És possible que quedin per mencionar persones i jets que també tingueren la seva importancia en la vida de! Centre. Demanem, en aquest cas, disculpes. Tarragona, abril de 1992 Dr. JOSEP

AD SERÁ

Dìrector-gerent

/ de

MARTORELL l'Hospital

E1 senyor carderia! de A r r i b a y C a s t r o , P a t r ó de l ' H o s p i t a l , a c o m p a n y a t del d o c t o r P e r e Batlle, degà de la J u n t a , i sor M a r i a Luisa L a r r a n a g a , s u p e r i o r a de la C o m u n i t a t de Religioses de la Caritat de Sant Viceni; de Paul


EI D r . P e r e Batlle \ H u g u e t , P b r e . D e g Ă d e la J u n t a d e l ' H o s p i t a l

1955-1990


ÍNDEX I. I.

Escola d'infermeres de l'Hospital Préstec de sis milions de pessetes per a la instal-lació d'una Clinica III. La separació dels càrrecs d'administrador i prior IV. Venda del Teatre Principal. Instal-lació de nous quiròfans V. Nou director mèdie. Primer Servei d'Urgències VI. Creació del càrrec de gerent VII. Reunió del Patronat sota la presidència de l'arquebisbe Dr. Pont i Gol, en qualitat de successor del fundador . VIII. Concert amb la Seguretat Social IX. Ampliació de l'Hospital X. Reconeixement de l'Hospital per la Universität com a centre docent XI. Breu record de metges i gratitud al treball de les religiöses XII. Aspectes recents de l'activitat de l'Hospital XIII. Celebració del IV Centenari. Concessió de la «Creu de Sant Jordi» al Dr. Batlle XIV. Defunció del Dr. Batlle Apèndix documentai Ir. Membres de la Junta Rectora en l'època que ocupà el deganat el Dr. Pere Batlle 2n. Directors mèdics de l'Hospital durant aquest periode . 3r. Relació de superiores de Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paiil en el mateix periode 4t. Curriculum vitae del Dr. Pere Batlle Huguet, Prev. .

11 15 19 21 25 27 29 31 33 41 43 45 47 53 55 55 57 58 58


I. ESCOLA DINFERMERES DE L'HOSPITAL Fou una iniciativa deis doctors Ángel A n d r e u i Lluís Panadès, que tingué molt b o n a acollida per part del cardenal de A r r i b a y Castro. El 25 de gener de 1953 aquest prélat decretà la seva constitució canònica. Més t a r d , per O r d r e Ministerial de 24 d'abril, l'Estat la reconegué a m b carácter oficial. El p r i m e r director fou el D r . P a n a d è s . Més tard el seguiren en el càrrec els doctors Salvador Guardiola i Federico A d á n . A q u e s t a Escola d ' I n f e r m e r e s , després Escola d ' A . T . S . , fou la p r i m e r a que f u n c i o n é en la provincia de T a r r a g o n a . La seva activitat tingué una d u r a d a de vint-i-vuit anys, durant els quals es f o r m a r e n vint-i-cinc p r o m o c i o n s d ' a l u m n e s . El 1978 es decretà la normativa sobre les Escoles de Diplomáis d ' I n f e r m e r i a . Al nostre Hospital se li oferí la possibilitat de transform a s s e en Escola Universitària. Les exigències tècniques de professorat i d'espai per impartir la docència, no p e r m e t e r e n llavors acceptar la p r o p o s t a . El D r . Batlle, encarregat de l'assignatura de Moral, estigué présent en les tasques de l'Escola des d'un c o m e n ç a m e n t . D e s p r é s , pel seu càrrec de Président de la J u n t a del P a t r o n a t , intervingué t a m b é en les funcions de Direcció.


^^ax&sBtsxiü.. d A.T.S. I acompanyen la directora, sor María Luisa Larrañaga i el professor doctor Jaume Sentís

Lliurament de títo.s de liplomats d'A.T.S. doctors Azoy, G u a r d i o l i C o m a l i a


Visita de les alumnes de l'escola d ' A . T . S . al prélat, doctor Benjamín de Arriba y Castro

Primera promoció d'alumnes de l'escola d ' A . T . S . (1953-1956). Les senyoretes Pilar Bové, Carme Magrinyà, Carme Beunza i Maria Dolors Ribot


Nen malalt, conegut per " A n t o ñ i t o " . Les religiöses sor A s u n c i ó n , sor María Luisa, sor Catalina, sor Maria Luisa Larrañaga, sor Maria Teresa, sor E m i l i a , sor Isabel y sor Carmen. El prior de l'Hospital mossèn Vila. Sala general de dones, Nadal de 1955

Antiga sala general de Beneficència destinada a homes


II. PRÉSTEC DE SIS MILIONS DE PESSETES PER A LA INSTAL LACIÓ D UNA CLÍNICA Feia temps que hi havia el propòsit de fer obres per adequar l'Hospital a les exigències de la terapèutica moderna. El projecte, finalment, pogué realitzar-se. Hi havia pendent una hipoteca amb l'Institut de Crédit. Liquidada aquesta, el mes d'abril de 1958, es gestioné i obtingué un préstec de sis milions de pessetes al 5% d'interès anual. A m b eil es podien iniciar eis treballs i finançar l'import de les obres. Aqüestes consistiren en aixecar una planta en la part de l'edifici que té façana al claustre. Així quedaren habilitais dos pisos per a internament de malalts. Són els actuals primer i segon de l'Hospital. A aqüestes plantes es traslladaren els pacients que hi havia en la primitiva clínica del carrer de Sant Agustí, la quai, després de les obres d'acomodació, es destinà una part per a consultes externes, una altra per a mansió de les alumnes de l'Escola, dormitori i sala d'estar, i una tercera a residéncia de les religiöses. Aquesta nova clínica, que s'inaugurà el 23 de setembre de 1961, marca una fita important en la historia de l'Hospital. A fi d'atendre les copioses despeses que suposava la deguda instal-lació dels Hits, no hi hagué suficient diner amb el préstec esmentat. Els senyors vocals de la Junta avalaren un crédit personal d'un milió de pessetes. Degut a la mateixa necessitai s'hagué de vendre una casa situada en el núm. 10 de la Plaça de la Font. La quantitat que s'obtingué d'aquesta venda només fou de quatre-centes vint-icinc mil pessetes. Tot s'invertì per a la posada en marxa de la Clinica. Véritablement, la manca de recursos era greu.


A m b aqüestes obres l'Hospital ja disposava dignament de dues plantes per a malalts de la Seguretat Social, mútues i particulars i la instal-lacio adequada per a les alumnes de l'Escola i per a la residencia de les religiöses. Endemés hi havia les dues antigües sales per a malalts benéfics, una per a homes i una altra per a dones.

Antiga sala general de B e n e f i c è n z a destinada a dones


III. LA SEPARACIÓ DELS CÀRRECS D'ADMINISTRADOR I PRIOR Un altre fet i m p o r t a n t ocorregué a c o m e n ç a m e n t s de l'any 1960. A n t i g a m e n t la funció administrativa de la Fundació era exercida p e r s o n a l m e n t pels propis senyors vocals del P a t r o n a t . Es rellevaven m e n s u a l m e n t en aquest Hoc. Més tard, delegaren aquesta feina en el reverend prior. A m b motiu d ' u n e s qiiestions, el senyor cardenal de Arriba y Castro, p a t r ó de la F u n d a c i ó , separa els carrees d ' a d m i n i s t r a d o r i de prior de l'Hospital, que fins llavors exercia una mateixa persona. Fou un gran encert: s'agilitzà la gestió, adaptant-la ais temps m o d e m s , i se li d o n a un caire empresarial. Des de llavors, i per primera vegada, la funció d ' a d m i n i s t r a d o r estigué a càrrec d'un seglar professionalment qualificai per a les tasques que se li exigien. El 2 de m a r ç de 1960 es n o m e n à per aquest Hoc el Sr. A n t o n i M u r t r a Tosas.


IV. VENDA DEL TEATRE PRINCIPAL. INSTAL LACIÓ DE NOUS QUIRÒFANS L ' H o s p i t a l devia molts diners. E1 cost dels malalts benèfics era elevat. N o hi havia cap subvenció municipal, i a les quantitats abonades p e r la Diputació pels seus malalts eren molt inferiors al cost real de l'assistència. En la història del C e n t r e veiem que s e m p r e hi hagué è p o q u e s de gran penùria econòmica, motivada per les e n o r m e s despeses que exigia l ' e s m e n t a d a atenció a malalts benèfics i a militars, com t a m b é als presos que treballaven en les obres del port. E1 1799 l'Hospital es veié obligat a v e n d r e diverses finques del seu patrimoni per p o d e r fer front al cost d ' a q u e s t e s estades. E1 promig de presos que hi havia ingressats era de 40 a 50 diaris. E n temps posteriors segui el mateix p r o b l e m a . No hi havia presos, p e r ò l'Hospital estava descapitalitzat a consequència de les lleis desamortitzadores. Els unics ingressos que tenia eren el p r o d u c t e d'alguns llegats esporàdics, la r e n d a que produi'a el lloguer del T e a t r e Principal i l'administració del Cementiri de la ciutat. El p r o b l e m a del finangament de les despeses dels malalts benèfics continuà fins els nostres dies. A finals del segle X I X el concert a m b la Beneficència era insuficient per a aquesta atenció. D ' a q u i l'interès i la necessitat de cercar d'altres mitjans per a mitigar el dèficit. A q u e s t fou un dels principals motius que es pretenia a m b la instal-lació d ' u n a Clinica o b e r t a a tota classe de pacients. Es cercava el seu r e n d i m e n t econòmic. A aquest respecte s'ha de dir que, gràcies a la tasca benèfica i n i n t e r r o m p u d a de l'Hospital, les nostres corporacions publiques, en el transcurs dels anys, s'han estalviat molts diners, p e r q u è han tingut


atès un servei del qual elles havien de tenir cura, sense p r o b l e m e s de gestió ni despeses de tresoreria, que són els conflictes que c o m p o r t a s e m p r e el m a n t e n i m e n t d'un hospital. A c o m e n g a m e n t s dels anys seixanta, l'Hospital ja disposava de cent cinquanta llits, modestos despatxos per a metges i residència p e r a alumnes de l'Escola d ' I n f e r m e r e s . M a n c a v e n molts d'altres serveis, urgències, laboratori, i millora del prestigiós D e p a r t a m e n t de Raigs X. P e r ò , s o b r e t o t , els metges insistien en la necessitai de m o d e r n i t z a r i a d e q u a r els quiròfans a les tècniques m o d e r n e s . Per a tot això no es disposava de tresoreria, i encara hi havia p e n d e n t part del préstec contret uns anys abans.

F a g a n a de l'antic t e a t r e Principal. Es va h a v e r d e v e n d r e ei 1964 per p a g a r les d e s p e s e s de les o b r e s q u e s'havien fet a l'Hospital


Sorgi una proposta: la de vendre el Teatre Principal propietat de la Fundació. Se n'oferiren dos milions sis-centes mil pessetes. Després d'algunes converses se'n pogué obtenir un augment de setantacinc mil pessetes més. El total del preu de la venda fou, doncs, de dos milions sis-centes setanta-cinc mil pessetes. L'escriptura es firmà el dia 11 de setembre de 1964. Fou una pèrdua històrico-cultural del patrimoni tarragoni. Tot seguit es realitzaren en l'Hospital les obres d'instal-lació dels nous quiròfans. El dia 8 d'abril de 1967 tingué Hoc l'acte de la seva inauguració, amb presència del senyor cardenal. A la vegada es feren unes sales de neonatologia per atendre els nens prematurs; les incubadores foren cedides per la Direcció General de Sanitat.


V. NOU DIRECTOR MÈDIC. PRIMER SERVEI D'URGÈNCIES Ais pocs mesos es produí un canvi en la direcció de l'Hospital. Els primers dies de 1968 cessa voluntàriament el Dr. Guardiola. Fou una pèrdua molt sentida, no sois per les seves dots humanes, sinó també pel seu gran prestigi professional. Poe temps després, el 20 de gener, es nomenà per aquest Hoc un altre metge del eos facultatiu, el Dr. Josep Adserá i Martorell. Les obres no s'interrompen. Els projectes i els treballs continúen. El 30 de juliol de 1969 s'inaugura la nova instal-lació del Servei d'Urgències, que llavors es coneixia amb el nom de «Casa de Socors». S'establí un concert amb l'Ajuntament per sufragar les despeses del personal i ajudar al manteniment que suposava aquesta assistència. El conveni fou vigent fins a la nova Corporació Municipal de 1979, la qual suprimí aquesta prestació econòmica. En aquest Servei d'Urgències hi bagué freqüents conflictes. Els practicants depenien i formaven part de l'Hospital, però els metges eren funcionaris de l'Estat. Com que aquests tenien uns horaris de permanència molt limitats, les urgències que es presentaven a hores intempestives eren ateses pels metges de l'Hospital. Tot això creava, de vegades, greus friccions i el conseqiient desprestigi per al Centre, perqué la població identificava la Casa de Socors amb un servei depenent de l'Hospital, quan en realitat era un servei municipal, atès per personal de l'Estat. Així funciona durant diversos anys. L'Hospital desitjava tenir un Servei d'Urgències propi, el personal del qual, metges i d'altres sanitaris, fossin de la plantilla del mateix Centre.


VI. CREACIÓ DEL CÀRREC DE GERENT El 13 de gener de 1971 cessa v o l u n t à r i a m e n t l'administrador i secretari de la J u n t a , senyor M u r t r a Tosas. Portava deu anys en el càrrec. Havia fet un gran treball. E n aquell m o m e n t es planteja una altra dinàmica. Calia actualitzar les estructures i serveis hospitalaris. Calia t r a n s f o r m a r l'administració donant-li un carácter més empresarial. A aquest fi la J u n t a establí la figura del gerent que, de m o m e n t , s'ocuparia t a m b é de la Direcció Mèdica. L'acord es prengué en la sessió del 29 de marg de 1971, i es designé el mateix D r . A d s e r á per o c u p a r el nou càrrec. L'oficial Sr. José C e a m a n o s s'encarregà de TAdministració i de la Secretaria de la J u n t a .


VII. REUNIÓ DEL PATRONAT SOTA LA PRESIDÈNCIA DE L'ARQUEBISBE DR. PONT I GOL, EN QUALITAT DE SUCCESSOR DEL FUNDADOR Degut al cessament per j u b i l a d o del cardenal de A r r i b a y Castro, fou n o m e n a t arquebisbe de T a r r a g o n a el D r . Josep Pont i Gol. A darrers de gener de 1971 fa la seva e n t r a d a a l'Arxidiòcesi. Molt aviat, el dia 11 de f e b r e r , ve a visitar l'Hospital. Presideix una J u n t a que s'havia convocai per aprovar definitivament un p r o j e c t e que implicava importants obres de millora. Foren les segiients: ampliar l'edifici de la Clinica, col-locant en les plantes inferiors el dipòsit de f a r m à c i a , el laboratori d'anàlisis cliniques, biblioteca i servei de b a r - r e s t a u r a n t . E n les superiors, a u g m e n t a r el n o m b r e de Hits. E n d e més s'instal-là un m o d e r n arxiu central d'historiés cliniques, que aviat q u e d à petit. Gràcies a l'estímul d ' u n a subvenció de l'Estat es construïren d'altres d e p e n d è n c i e s que en un principi no estaven previstes. A propòsit d ' a q u e s t ajut economic, és just recordar la gestió que el p a t r ó de l'Hospital, D r . Pont i Gol, a c o m p a n y a t pel D r . Batlle i pel g e r e n t , realitzaren a m b el director general de Sanitat, D r . G a r cía O r c o y e n , exposant-li el p r o j e c t e d ' o b r e s i el seu pressupost. Fruit d ' a q u e s t a entrevista, i per acord del Conseil de Ministres celebrai a San Sebastián el 17 de s e t e m b r e de 1971, es concedí una subvenció d ' o n z e milions vuit-centes mil pessetes, que representava el 70% del pressupost. Fou la primera vegada en la historia de l'Hospital que aquesta Fundació rebia un ajut de l'Estat d'aquest tipus. Degut a d'altres obres que s'afegiren, en la práctica el cost total deis treballs fou de 31.931.581 pessetes.


I n a u g u r a n o de les noves o b r e s i instal-lacions de l ' H o s p i t a l , any 1972. L ' a r q u e b i s b e d o c t o r Pont i Gol saluda al d o c t o r A n s e l m AlluĂŠ qui va assistir a l'acte

Un altre m o m e n t de la i n a u g u r a c i de les o b r e s i instal-lacions el 1972. A c o m p a n y a al s e n y o r a r q u e b i s b e Pont i G o l , el bisbe anglica d ' U t a h , R v d . C h a r l e s Otis, que es t r o b a v a aquells dies a T a r r a g o n a

Les obres i els serveis s'inaguraren el dia 17 de juny de 1972. Al s o l e m n e acte hi assisti, a c o m p a n y a n t el D r . Pont i G o l , el bisbe anglica d ' U t a h , reverend Charles Otis, que es t r o b a v a aquells dies a Tarragona.


Yin. CONCERT AMB LA SEGURETAT SOCIAL Amb la posada en marxa de la Residència Joan XXIII es redu'íren els ingressos depenents de la Seguretat Social. La prohibició d'internar aquesta classe de malalts entrà en vigor el 16 d'octubre de 1967. El primer servei que es veié afectat va ser el de maternitat i ginecologia. Sorgi llavors la por d'un fort descens de malalts, però no succeí així: ais pocs dies l'afluència de pacients seguí el mateix ritme d'abans. En Hoc de persones acollides al règim general de la Seguretat Social acudien pensionistes, que estaven protegits per l'«Obra Sindical 18 de julio». Un temps després es renova el concert per atendre tota classe de malalts, tant assegurats com beneficiaris. La signatura del contraete amb l'«Instituto Nacional de Previsión» tingué lloc el 25 d'agost de 1971.


InstantĂ nia de l'arquebisbe Pont i G o l mirant a travĂŠs del miscroscopi

El doctor Andreu explica a l'arquebisbe Pont i G o l el funcionament de les noves instal-lacions


IX. AMPLIACIÓ DE L'HOSPITAL En la reunió del Patronat del dia 13 de gener de 1972, amb motiu de donar compte del mal estât en què es trobava la teulada de la part de l'edifici corresponent a la sala general de dones, el director gerent proposà que «es podria aprofitar l'enderroc per ampliar l'edifici aixecant dues plantes més sobre les existents». Aixi començà la gran obra d'ampliació de l'Hospital que s'enllesteix els nostres dies. Des de llavors, en distintes juntes, s'anà parlant d'aquest assumpte. Arriba finalment el dia 21 de febrer de 1974, data en la que s'aprova el pia. En resum, aquest comprenia la supressió de les sales générais de beneficència existents, una d'homes i l'altra de dones. Des de llavors tots els malalts estan en habitacions d'un o dos llits, sense cap distinció assistencial amb els restants pacients. Aixi, doncs, s'aixecava l'immoble construint cinc plantes, dues que eren la remodelació de les existents, i très de noves. La primera es reservava per consultes i sala d'actes i reunions. La segona es dedicava a quiròfans i servei d'esterilització. Les très restants a infermeria. Es deixava per a més endavant la part corresponent a l'antiga capella, servei de rehabilitació i, sobretot, quiròfans, que havien de continuar funcionant els anteriors mentre els nous no fossin equipats degudament. Aquesta necessitai de mantenir en servei els quiròfans antics fou el motiu principal perquè l'obra no es fes completa des d'un principi, és a dir, que no es construis tota la linia de façana al llarg de la Rambla de Sant Caries, ara Rambla Velia. S'acordà que només es construïssin dues terceres parts del projecte definitiu.


Des de llavors s'anà treballant en l'estudi d ' a q u e s t pia, que es p r e s e n t à a l ' A j u n t a m e n t el 28 de juny de 1974, essent aprovat per la C o r p o r a c i ó Municipal el 26 de s e t e m b r e i enviât al Ministeri de la Vivenda per al seu dictamen. M e n t r e , intervé la Comissió Provincial de Belles Arts, la quai i n f o r m a d e s f a v o r a b l e m e n t i, per t a n t , l ' e s m e n t a t Ministeri no concedeix l ' o p o r t u n a autorització. Es p l a n t e j a llavors un recurs de reposició. El m a r ç de 1975 es fa una visita a l'arquitecte «Jefe Técnico de Bellas Artes» de M a d r i d , Sr. F e r n a n d o Chueca G o í t a , el quai e n t e n g u é p e r f e c t a m e n t el problema, i a fi d ' h a r m o n i t z a r l'antic a m b el m o d e m , en la seva mateixa taula del despatx, traçà sobre un p a p e r unes ratlles que modificaven una mica la façana: «Projecteu - d i g u é ais arquitectes Sr. Z a r a g o z a i M i l à - aquest nou disseny, que jo els a p r o v a r é el p r o j e c t e » . Aixi va ser. Seguint aquesta o r i e n t a d o es rectificà el pía inicial i q u e d à acceptai per Belles A r t s i el Ministeri de la Vivenda. H o m té un bon record de l'atenció i cavallerós i exquisit traete que el senyor C h u e c a dispensé a la Comissió de l'Hospital de T a r r a gona. T a m b é és just de reconèixer les actives i positives gestions del senyor alcalde de la ciutat, a la vegada vocal de la J u n t a de l'Hospital, senyor Vilar Guix. M i t j a n ç a n t l ' O . M . de 30 de maig de 1975 s'aprovà el recurs de reposició interposât per l'Hospital. S'estimava el p r o j e c t e com «edifici singular». Resolta aquesta qüestió, a m b tots els dictàmens a favor, l ' A j u n t a m e n t , en sessió de 27 de juny de 1975, acordà la concessió del permis per a l'ampliació de l'Hospital. Mancava, però, encara una cosa: l'autorització preceptiva de Sanitat. El 21 de novembre de 1975 la Comissió Central de Coordinació Hospitalària aprovà el pia. Les gestions foren relativament fàcils perqué mentre s'estava estudiant el projecte hi hagueren freqüents contactes a m b els tècnics de la llavors Direcció G e n e r a l de Sanitat, els quals assessoraren els arquitectes p e r q u é els plans estiguessin d ' a c o r d a m b les n o r m e s d ' a r q u i t e c t u r a hospitalària. Per tant, al final, q u a n havien de d o n a r el dictamen, l'expedient els era s o b r a d a m e n t conegut. A q u e s t i n f o r m e , a més de ser preceptiu per p o d e r autoritzar les obres, era obligatori p e r p o d e r sol-licitar un a j u t de l'Estat. El cost inicial de les obres i de l ' e q u i p a m e n t passava dels cent vint milions de pessetes. Resolts els tràmits reglamentaris, el maig de 1976 s'obtingué una subvenció de trenta milions. Per fer f r o n t a la resta es concertà un préstec h i p o t e c a n .


Al mes següent, l'I de juny de 1976, se signava el contraete a m b l ' e m p r e s a constructora G e r m a n s Carcolé. El cost total fou dels voltants de cent vuitanta milions de pessetes distribuides en els següents conceptes: -

-

O b r e s de paleta: 29 certificacions 24 revisions de preu Treballs d'enginyeria

96.841.004 ptes. 25.735.488 ptes. 56.681.531 ptes.

TOTAL

179.258.023 ptes.

Els treballs d'enginyeria c o m p r e n i e n la climatització, f o n t a n e ria, electricitat, central d'oxigen i de gasos, comunicació i central telefònica, serveis contra-incendis i esterilització. A q u e s t e q u i p a m e n t no solament era útil per a cobrir les necessitats de la zona que es construía, sino que havia de servir per a la resta de l'edifici q u a n s'acabés l'ampliació. Per a fer f r o n t ais c o m p r o m i s o s contrets fou necessari de concertar un préstec h i p o t e c a n de cent milions de pessetes, que més tard s'amplià a m b un altre de cinquanta. A c a b a d e s les obres, no s'habilità de seguida aquesta part nova de l'Hospital, tenint en c o m p t e la despesa que això suposava a m b la contractació de més personal i el cost que es produiria a m b el funcion a m e n t de les noves instal-lacions. Es va actuar a m b s u m m a p r u d è n cia. M e n t r e no es tingué la seguretat de p o d e r r e s p o n d r e al préstec i interessos, no es van utilitzar les noves dependències. Paulatinament s ' a n a r e n utilitzant els seveis. El mes d ' o c t u b r e de 1979 s'inaugurava el p r i m e r i el tercer pis - c o n s u l t e s externes i planta d ' i n f e r m e r i a - , Fins el mes d'abril de 1986 no c o m e n t a r e n a f u n c i o n a r els nous quiròfans. E n aquest p e r í o d e s'establiren els següents d e p a r t a m e n t s : el 1980 es concerta la instal-lació del «Centre de Diàlisi Santa Tecla» a m b la p o s a d a en f u n c i o n a m e n t de vint ronyons artificiáis. Fou el prim e r servei d ' a q u e s t a classe que hi hagué a la provincia. El 1982, remodelació del D e p a r t a m e n t de Rehabilitació, i el mes de marij d ' a q u e s t mateix any, el de Raigs X, a m b la col-locació de nous aparells, a m b « t e l e m a n d o » . El 17 de m a r ? de 1983, inauguració d'un mod e m Servei d ' U r g è n c i a i d ' E c o g r a f i a . Per a l'exploració ecogràfica es disposà de dos aparells: un per a l'exploració abdominal i l'altra ginecològica. P e r a l'adquisició d ' a q u e s t e s m à q u i n e s la Diputació concedi un préstec sense interessos de dotze milions de pessetes.


F a ç a n a posterior de l ' H o s p i t a l , o n s'aprecien les galeries de les a n t i g u e s sales de m a l a l t s benèfics, a b a n s d e les o b r e s de 1979.

Pati interior de l ' H o s p i t a l a b a n s de realitzar les obres descrites. A l fons s'aprecia la paret de llevant de l'antic H o s p i t a l de 1588


X. RECONEIXEMENT DE L'HOSPITAL PER LA UNIVERSITÄT COM A CENTRE DOCENT La funció docent és una altra de les activitats que han prestigiat l'Hospital. En aquestes ratlies generals cai recordar: El reconeixement del nostre Centre per part de la Facultat de Medicina de la Universität de Barcelona per impartir la docència a postgraduats. El desembre de 1974 fou nomenat tutor el professor Dr. Ribas Mundó. Després seguiren d'altres il-lustres metges del Claustre de la mateixa facultat barcelonina. La visita a l'Hospital, l'agost de 1975, de la Comissió de la Facultat de Medicina, integrada pel degà. Dr. Obiols, eis vice-degans Drs. Conili i Tresserras, el secretari Dr. Corominas i el cap d'Estudis Dr. Castillo. Foren rebuts pel Dr. Batlle, el director-gerent i el cos facultatiu. El motiu de la visita fou per reconèixer el nostre Hospital com a centre docent per impartir ensenyaments de l'ültim curs de la facultat barcelonina. Fou el primer centre privat de Catalunya que oferi eis seus metges i instal-lacions per a la pràctica del curs rotatori. Se signà el contraete amb la Universität el 25 de novembre de 1975.


XI. BREU RECORD DE METGES I GRATITUD AL TREBALL DE LES RELIGIÖSES És difícil de valorar b r e u m e n t el treball realitzat pels anteriors directors, Drs. G u a s c h , Casanovas i G u a r d i o l a , i peí eos facultatiu en general, en qué hi hagué destacats professionals. N o p o d e m oblidar e n t r e d'altres els prestigiosos cirurgians Drs. Lluís P a n a d é s , Francesc Rosselló i Joan T a r r é s , com t a m b é els Drs. M o n n é , D o m é n e c h , Delclós, Miquel, F o n t , A m i g ó , etc. És t a m b é just retre tribut d ' a g r a í m e n t a les religioses de Sant Vicent de Paül, la presencia de les quals durant molts anys ha mitigat molts s o f r i m e n t s i ha h u m a n i t z a t la vida hospitalaria. E n el que es refereix a les p e r s o n e s , com fidel r e p r e s e n t a d o de totes, r e c o r d a r e m la que fou superiora en dues etapes, sor Maria Llu'isa L a r r a ñ a g a , i sor Emilia Pérez, la qual durant 48 anys tingué cura deis malalts tarragonins. La t r a j e c t ó r i a vocacional i apostólica d ' a q u e s t a comunitat segueix oferint un útil i eficag servei religiós i h u m a .


El 1979 s ' i n a u g u r a v e n les o b r e s d ' a m p l i a c i ó d e l ' H o s p i t a l . E n t r e els a c t e s v a t e n i r lloc el l l i u r a m e n t d e d i p l ô m e s als a n t i c s m e t g e s d e l ' e s t a b l i m e n t . E n a q u e s t a i n s t a n t à n i a s ' a p r e c i a q u a n el c o n s e l l e r d e S a n i t a t d e la G e n e r a l i t a t d o c t o r L a p o r t e l l i u r a un d i p l o m a al d o c t o r Salvador Guardiola, ex-director metge de l'Hospital

V i s t a dei n o u s e r v e i d ' u r g è n c i e s d e l ' H o s p i t a l


XII. ASPECTES RECENTS DE L'ACTIVITAT DE L'HOSPITAL E n t r e d'altres cal citar els segiients: L'habilitació d ' u n m o d e m tanatori per les defuncions que es produeixin a l'Hospital. La instal-lació d'un C e n t r e de Farmàcia, al servei de l'Hospital, que p e r m e t l'adquisició de m e d i c a m e n t s d i r e c t a m e n t , sense passar per cap oficina, i e l a b o r a r la f o r m a de monodosi en l'administració de m e d i c a m e n t s , p o r t a r el control dels productes que es donen als pacients, etc. E n la direcció d ' a q u e s t servei hi ha un professional col-Iegiat. La p o s a d a en m a r x a del D e p a r t a m e n t d ' A n a t o m i a Patològica, cosa q u e p e r m e t , a més dels exàmens citològics i biopsies, practicar les necròpsies necessàries. La informatització de tots els serveis, administratius i tècnics. La jerarquització de tots els d e p a r t a m e n t s , centrais i mèdicoquirurgics, e q u i p a r a b l e al que funciona en les institucions de més ait nivell hospitalari. El recent concert a m b l'«Institut Català de la Salut» per la gestió p e r part de l'Hospital del centre d'especialitats mèdico-quirurgiques instai-lat a El V e n d r e l l , i a la vegada el Servei d ' U r g è n c i e s de la z o n a . Cal destacar l'estreta col-laboració a m b aquell A j u n t a m e n t i els dels pobles de la comarca. Son freqiients les mostres de gratitud que es r e b e n p e r part dels malalts atesos i per la població del Baix Penedès. L ' a p r o v a c i ó del Pia d ' O b r e s de l'Hospital. En són autors els arquitectes senyors Francese Xavier Aguilar i Borràs i J o s e p Maria


Milà i Rovira. La Junta del P a t r o n a t , en sessió del 5 d'abril de 1990, d o n à la seva c o n f o r m i t a t . Es tracta de p o r t a r a t e r m e la segona fase del p r o j e c t e elaborai el 1975. A m b ella s'acaba l'obra de l'Hospital, edificant la tercera part que manca de la linia de f a ç a n a . E n el projecte hi figura que es r e m o d e l a r à el Servei d ' U r g è n c i e s , la quai cosa p e r m e t r à una m a j o r fluïdesa en el trànsit i una més ràpida atenció al pacient. S'hi posaran nous serveis, uns de tipus tècnic, com cures intensives, i un m a j o r n o m b r e de llits en habitacions individuals, i d'altres p e r perfeccionar la funció administrativa i establir noves d e p e n dències per una millor atenció a l'usuari. U n a eficaç labor en aquesta e t a p a , la porta a t e r m e el director mèdie a d j u n t a gerèneia, Joan Maria A d s e r à i Gebellt.

I n s t a n t à n i a d ' u n a d e les visites realitzades pel conseller d o c t o r L a p o r t e . L ' a c o m p a n y a l ' a r q u e b i s b e d o c t o r P o n t i Gol i el d o c t o r Pere Batlle


XIII. CELEBRACIÓ DEL IV CENTENARI. CONCESSIÓ DE LA «CREU DE SANT JORDI» AL DR. BATLLE El 24 de f e b r e r de 1588 s'obriren les portes del nou edifici de l'Hospital, construi't e x t r a m u r s de la ciutat, en Tactual R a m b l a Velia, en terrenys cedits per l'arquebisbe A n t o n i o Agustín. La J u n t a R e c t o r a de la Fundació acordà de celebrar l'efemèrides del IV C e n t e n a r i a m b una sèrie d'activitats científiques i culturáis. U n a àmplia referència dels actes està descrita en una publicació dedicada a aquest t e m a . Les solemnitats més i m p o r t a n t s f o r e n les següents: A c t e inaugural de la G e n e r a l i t a t , H o n o r a b l e Senyor Jordi Pujol. A c t e A c a d è m i c en el I C e n t e n a r i de la m o r t del D r . A n t o n i Mir i Casases, a m b assistència de la seva besnéta vinguda de l ' A r g e n t i n a . J o r n a d a de Pastoral Sanitària, a m b la presència de monsenyor Angelini, pro-president de la Comissió Pontificia. J o r n a d a d'Història de la Medicina t a r r a c o n e n s e , a m b l'aportació de n o m b r a s e s comunicacions. Concessió per la G e n e r a l i t a t de la «Creu de Sant Jordi» al D r . Pere Batlle, sol-licitada per FAssociació «Amics de l'Hospital» a la que es van associar d'altres entitats tarragonines. A c t e acadèmic de clausura (17 d'abril 1989), a m b assistència del president del P a r l a m e n t de Catalunya Sr. J o a q u i m Xicoy i Bassegoda. C o n f e r è n c i a magistral del D r . Moisés Broggi, president de la Reial A c a d è m i a de Medicina de Barcelona. H o m e n a t g e al g u a r d o n a t


Dr. Pere Batlle i Huguet, president de la Junta Rectora de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Endemés d'aquests actes cai destacar: Conferències magistrals per diferents il-lustres professionals. Homenatge pòstum als antics directors de l'Hospital, Drs. Guasch, Casanovas, Battestini i Recasens. Lliurament de medalles del Centenari a metges i practicants jubilats. I Congrés de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica. Mostra Filatèlica sobre la Medicina. Concurs de redacció, pintura i dibuix entre escolars. Participació en el certamen «Tarragona mira el mar». Concurs de redacció organitzat i patrocinai pel CoMegi Oficial de Practicants. I trobada d'ex-alumnes de l'Escola d'Infermeres de l'Hospital.

17 d'abril de 1989. Visita del president del Parlament de Catalunya, senyor J o a q u i m Xicoy a m b motiu de l'acte de cloenda del I V Centenari de l'Hospital. El senyor arquebisbe D . R a m o n Torrella li lliura una medalla commemorativa d'aquesta efemérides


Generalitat de Catalunya El Conseil Executiur en la sessió del día 27 de desembre de 1988T acordà concedir a

Pere Baille i Huguet la CREU DE SANT

JORDI

Eclesiàstic i historiador. Per la seva important tasca dedicada a 1'arqueología, centrada principalment en les riqueses historiques i monumentals de Tarragona. També per la seva eficaç gestio al capdavant dels museus tarragonins i perla seva coLlaboració amb les institucions i entitats d'aquella ciutat. Barcelona, EI President,

3 de març de 1989 El Secretan , del Conseil ExecXAiu,


Acte public acadèmic célébrât al salò de sessions de l ' A j u n t a m e n t el 17 d'abril de 1989 a m b motiu de la cloenda del I V Centenari de l'Hospital

Acte de lliurament peí prcsident de la Generalitat senyor Jordi Pujol de la Creu de Sant Jordi concedida al doctor Pere Batlle, any 1990


XIV. DEFUNCIÓ DEL DR. BATLLE El D r . Pere Batlle i H u g u e t , g u a r d o n a t a m b la «Creu de Sant Jordi» pels mèrits personáis contrets d u r a n t la seva vida, pocs dies després que la J u n t a de l'Hospital aprovés realitzar la segona i última fase del Pia d ' O b r e s , moria als vuitanta-tres anys d ' e d a t . E r a el 14 de juliol de 1990. E n c a r a fou a temps de signar l'execució d ' a q u e s t imp o r t a n t i transcendental p r o j e c t e . A q u í es tanca un parèntesi d'un notable capítol de la historia m o d e r n a de l'Hospital. La nostra F u n d a c i ó , vàries vegades centenària, comença ara una nova e t a p a , definida p e r l'àmplia remodelació de l'edifici i per la i n t e g r a d o a la xarxa oficial d'Hospitals de Catalunya.


APÈNDIX DOCUMENTAL

Ir. MEMBRES DE LA JUNTA RECTORA EN L'ÈPOCA QUE OCUPÀ EL DEGANAT EL DR. PERE BATLLE President del P a t r o n a t de l'Hospital, el senyor cardenal arquebisbe Dr. Benj a m i n de A r r i b a y C a s t r o . 21 gener 1955 D e g à : D r . P e r e Batlle i H u g u e t , prev. Vocals: N ' E n r i c Olivé i M a r t í n e z E n Joan Rosset i M e s t r e R v n d . T o m á s Galve i Villuendas, prev. 16 f e b r e r 1955 R v n d . T o m á s Galve i Villuendas, prev. N'Alexandre Sanromà Angliano En J o s e p Lluís R u b i o i Maestre

13 agost 1956 R v n d . T o m à s Galve i Villuendas, prev. N'Alexandre Sanromà i Angliano N'Albert Magarolas i Orteu. 16 f e b r e r 1960 N'Alexandre Sanromà i Angliano N ' A l b e r t Magarolas i O r t e u R v n d . J o s e p Maria C a s a ñ a s i Badia, prev.


19 marg 1961 N'Alexandre Sanromá i Angliano Rvnd. Josep M. Casañas o Badia, prev. N'Antoni Duran i Segura. 23 gener 1962 Rvnd. Josep M . Casañas i Badia, prev. N'Antoni Duran i Segura En Josep M . Sugrañes i Perelló 29 gener 1963 N'Antoni Duran i Segura En Josep M . Sugrañes i Perelló Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria 5 octubre 1965 N'Antoni Duran i Segura Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev. En Caries Martí i Prat 18 novembre 1965 N ' A n t o n i Duran i Segura Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev. En Josep Maria Noguera i Salort 25 febrer 1967 Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev. N'Antoni Elias i Riera En Ricard Vilar i Guix 11 febrer 1971 President del Patronat de l'Hospital, el senyor arquebisbe D r . Josep Pont i G o l . Degá, Dr. Pere Batlle i Huguet Vocals: Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev. En Ricard Vilar i Guix En Joan Tuset i Brell 20 abril 1976 Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev. En Joan Tuset i Brell N'Esteve Banús i Fernández


23 maig 1979 Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev. En Josep Maria Recasens i Comes En Josep Sendra i Navarro 28 abril 1982 Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev. En Josep M . Recasens i Comes En Joan Miquel Nadal i Malé 25 juliol 1984 Président del Patronat de l'Hospital, el senyor arquebisbe Dr. R a m o n Torrella i Cascante Degà, Dr. Pere Batlle i Huguet Vocals: Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev. En Josep M . Recasens i Comes En R a m o n Verge i Barberà 6 agost 1987 Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria, prev. En Manuel Fuster i Pitarch En Josep Miquel Sevil i Anguera 3 novembre 1989 Rvnd. Joan Aragonés i Llebaria En Josep Miquel Sevil i Anguera En Josep Maria Musté i Folch El 14 de juliol fina el Dr. Pere Batlle i Huguet, degà de la Junta Rectora de la Fundació de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Aquesta és l'obra que s'ha realitzat durant l'època que eli ha presidit l'esmentada Junta, avui Patronat de la Fundació « H O S P I T A L D E SANT P A U F S A N T A T E C L A » de Tarragona.

2n. DIRECTORS MÈDICS DE L'HOSPITAL D U R A N T AQUEST P E R I O D E Dr. Dr. Dr. Dr.

Enric Guasch i Giménez, 31 gener de 1951. Joan Casanovas i Ginjoan, 29 de setembre de 1958. Salvador Guardiola i Guarro, 5 d'octubre de 1960. Josep Adserà i Martorell, 20 de gener de 1968.


El doctor Pere Batlle i Huguet. Degà de la junta de l'hospital (1955-1990)  
El doctor Pere Batlle i Huguet. Degà de la junta de l'hospital (1955-1990)  
Advertisement