FOGALL nº37 any 2020 by EL FOGALL (Agrupació Balls Populars de Sitges)

NÚM· 37

FESTA MAJOR 2020

REVISTA DE CULTURA POPULAR

EL FOGALL

SANT BARTOMEU I SANTA TECLA, FESTA MAJOR DE SITGES. DECLARADA FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

SUMARI

El Fogall 2020 està dedicat a totes les persones que han estat i segueixen estant en primera línia durant la pandèmia per la COVID19. Òbviament els professionals sanitaris, però també totes aquelles persones que han hagut de continuar desenvolupant la seva feina perquè la resta de la societat ens poguéssim confinar aixopluc: gràcies als treballadors i treballadores de la neteja, del lliurament a domicili, de la seguretat ciutadana, als qui han cuinat pels sanitaris, als de les botigues d’alimentació, farmàcies, els gestors, etc. A totes i tots, moltes, moltes, moltes gràcies.

04 PÒRTIC 06 INFORMACIONS BREUS

20 40È ANIVERSARI DEL BALL DE PANDERETES DE L’ABPS

30 LA FESTA MAJOR CANALLA

22 DE LES FLORS DEL CAMP A LA CINTA DE VETA

32 L’HORÒSCOP

08 ENTREVISTA A DANI PIQUES “SASSO”

24 UN ANY INOBLIDABLE DEIEN PERÒ JA US DIREM

14 LES IDENTITATS DE LA FESTA MAJOR

26 VESTIM ELS GEGANTS A CASA

16 EL PALAU DEL REI MORO

28 MENÚ DE FESTA MAJOR

EL FOGALL Núm. 37 Festa Major de Sitges Agost de 2020

Amb el suport de:

Edita Agrupació de Balls Populars de Sitges www.agrupasitges.cat info@agrupasitges.cat Adreça Palau del Rei Moro c/ d’en Bosc 10-12, 08870 Sitges Tel. 93 894 73 75 Coordinació Vinyet Esteban i Martínez Dani Piques i Ribalta Mònica Berlán i Micó Oleguer Font i Fullera Maria Lluís i Alcázar

Disseny i maquetació Víctor Bregante Impressió Gràfiques del Foix, S.L. Hi han col·laborat Ball de Panderetes de l’ABPS Loreto Baqués Adrià Berlán Carme Comas Adrià Enríquez Pepi Martínez Àngels Parés Marta Sanahuja Júlia Vidal Visit Sitges Portada Jordi Baqués Cartell de Festa Major Rentero

34 LES ANTI 36H 36 HAS FET LLUFA! 38 MOTS ENCREUATS Propietat Fotografies Ajuntament de Sitges Visitsitges.com Junta de l’entitat Vinyet Esteban i Martínez Oleguer Font i Fullera Maria Lluís i Alcázar Mònica Berlán i Micó Natàlia Hidalgo i Escolano Fali Morillas i Villacañas Óscar Ortiz i Mirabent Dani Piques i Ribalta Marta Planella i Núñez Núria Sales i Miret Aarón Vidal i Díaz

L’Agrupació de Balls Populars de Sitges fa constar que el contingut dels articles publicats reflecteix únicament l’opinió de llurs sotasignats.

PÒRTIC

Quan els qui composem aquesta Junta vam assumir la responsabilitat de gestionar l’Agrupa durant dos anys, no ens podíem imaginar de cap de les maneres que ens tocaria treballar en mig d’una pandèmia. Però això és el que ha passat i no està a les nostres mans determinar que és el millor per preservar la salut dels nostres conciutadans. De manera que, ens hem disposat a treballar il·lusionadament per contribuir amb tota la cura del món i el màxim sentit de l’humor a fer més passadores aquestes dates i en especial, les 36 hores que amb més delit esperem totes les persones vinculades a l’Agrupa. Per això, hem volgut preparar un Fogall que ens transporti un any més a les nostres festes patronals, perquè malgrat tot les sitgetanes i els sitgetans som incapaços d’abstraure’ns de tot el que envolta i signifiquen Sant Bartomeu i Santa Tecla. Enguany no ballarem pels carrers, però res ens podrà allunyar del so de les gralles, ni ens privarà d’olorar l’alfàbrega ni gaudir d’un bon àpat en família. Així doncs, el nostre desig és que en la mesura del possible tingueu una bona Festa Major.

Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

INFORMACIONS BREUS NOVA JUNTA Després dels quatre anys de Junta encapçalada per la Loreto Baqués, el passat mes de desembre s’enceta una nova etapa. El nou equip, presidit per la Vinyet Esteban està format per un grup de persones que destaquen per la seva joventut; que coneixen molt bé l’entitat perquè en formen part com a balladores i balladors i perquè malgrat la inexperiència de la majoria, totes tenen en comú la il.lusió de treballar per l’entitat.

EL QUINTO I LA XATONADA, ÈXIT D’ASSISTÈNCIA! L’any va començar com ja és habitual, amb la sessió de Quinto del primer dia de l’any. Nombrosos col. laboradors i establiments de la Vila van aportar una gran varietat de premis molt aplaudits pels assistents. El Dijous Gras, vam poder gaudir de l’ambient més carnavaler amb el xató de Cal Noi i el ja tradicional espectacle de la Mercè Garcia Campillo i l’Oriol Nebleza. Ambdues activitats segueixen essent molt assenyalades en el calendari de sòcies i socis, tal com ho demostra la gran participació que tenen.

LES PANDERETES EN FAN 40! L’any 1980 arribava a Sitges aquest ball de la mà de l’Agrupació dels Balls Populars. 40 anys més tard, el ball ha anat evolucionant. Hi ha però fets que no canvien, com l’esperit de ballar al so de les panderetes i picar els instruments més fort que mai. Tot i no poder celebrar-ho enguany com totes voldrien, ens guardem l’efemèride pel 2021.

L’AGRUPACIÓ EN TEMPS DE CORONAVIRUS

LES GITANES A ROCCA GRIMALDA

La pandèmia ha forçat canvis a tots els nivells, i l’Agrupa com entitat també els ha patit. Per això, en decretar-se l’estat d’alarma, la Junta va decidir tancar les portes de la seu de l’entitat per poder garantir les mesures de seguretat. També per aquest motiu s’ha acordat mantenir les composicions dels balls sense cap canvi, ni d’entrada ni de sortida.

El Ball de Gitanes va viatjar, convidat per les autoritats d’aquest municipi del Piemont, a la festa carnavalesca de la “Lachera”, on van tenir l’oportunitat de mostrar el ball. El motiu de la invitació va ser que el barret del vestuari sitgetà, és molt semblant al que llueix un dels principals personatges d’aquella festa.

A més, a més, la pubilla i l’hereu de l’Agrupació, la Mònica i en Pol, mantindran el títol i la representació per al 2021. Aquesta mesura s’ha adoptat en totes les entitats que formen part del pubillatge local. També mantenim pel 2021 el pregoner o pregonera satíric que s’havia designat per aquesta Festa Major 2020 i li donem les gràcies per voler donar el tret de sortida a la festa des de l’entitat. Així com el soci/sòcia honorífic. Per Corpus es va acordar decorar la façana del Palau del Rei Moro i per això des de la Junta volem agrair al Joan Roca, soci homenatjat 2017, i a l’Ernest Gabaldà per tota l’ajuda que ens van donar per fer realitat que l’entitat lluís amb uns grans clavells de paper i de diferents colors. Moltes gràcies! Des de l’entitat també volem donar molts ànims a les Barraques, que enguany no es podran celebrar, i els animem a seguir treballant per tal que el nostre poble pugui seguir gaudint de cultura gratuïta.

CANVI DE VESTUARI Amb l’esperit que caracteritza la forma de treure els balls al carrer, s’ha acordat renovar el vestuari del Ball de Pastorets, del Ball de Diables i del Ball de Cintes. Especial agraïment per tota la feina que fa el grup de les cosidores.

OBRES DE MILLORA AL PALAU Des del passat estiu, el Palau del Rei Moro ha sigut objecte de diversos treballs de millora de les seves instal.lacions: Reparació de la coberta, restauració de les façanes posteriors, actualització i renovació de tota la instal.lació elèctrica, renovació del control d’accès a l’edifici, entre d’altres.

DANI PIQUES “SASSO”

Soci homenatjat durant la Festa Major 2019 L’any passat l’Agrupació va homenatjar a en Sasso, el tresorer per excel·lència de les entitats sitgetanes. De tarannà proper, relaxat i humil, em comenta que no s’esperava per res ser ell qui rebés aquest reconeixement que any rere any s’atorga a aquelles sòcies i socis que duen anys i panys dedicant coneixement i invertint hores a l’entitat. I si bé com diu ell, és cert que hi ha molta gent que fa molta feina a casa nostra, costa recordar una Junta de la qual no n’hagi format part o hi hagi col·laborat des de l’anonimat, ja sigui portant els números o coordinant aquesta publicació. De fet, ell en fa molta d’aquesta feina que no es veu, però que és tan necessària! Vinyet: Anirem al gra amb la primera pregunta! Com un bastoner arriba a la Junta portant els números de l’Agrupa? Sasso: La història és que al 2011 (he mirat l’any avui que no el tenia molt clar!) la Joana Fort va plegar de tresorera. Era soci de l’Agrupa, havia ballat Pastorets i fet el bandarra pel Palau, però no estava molt posat dins l’entitat a nivell organitzatiu. I, doncs això, va plegar la Joana i amb en Joan Duran, que llavors era el president, coincidíem als Pastorets. V: Amb en Joan vàreu coincidir als Pastorets? S: Sí, ell feia de Llucifer i jo feia de Pallanga, el secretari. V: Ah! Als Pastorets de Nadal? S: Sí, sí, de Nadal. V: Ja m’ho semblava, que no em quadraven els personatges! S: Era per Nadal, just abans de l’Assemblea, i durant els assajos em va proposar de formar part de la Junta com a tresorer. Tot i que exactament no sé perquè m’ho va proposar, això li hauries de preguntar a ell! Sí que havia fet de tresorer al Xató Actiu i en alguna altra associació i algú li deuria dir “A en Sasso això li agrada!” i s’ho va creure. Segurament al 2011 també era tresorer de l’Ateneu, no n’estic segur. En definitiva, vaig acceptar i vaig entrar a la seva Junta. La veritat, el que més em va agradar de ser tresorer en aquella època va ser aprendre com funciona l’entitat per dins, més enllà el tema econòmic. Les colles, la convivència amb les entitats del Palau, els merders, projectes que hi ha que si tiren endavant que si no tiren endavant que a tothom li arriba alguna veu, però si no hi estàs posat no saps què està passant. I això és el que m’agrada més, encara ara!

De la Junta actual, quan hi vaig entrar molta de la gent la coneixia de vista, però poc més, i m’ha sorprès que és una Junta molt jove i amb moltes ganes i majoritàriament formada per dones, que això crec que no havia passat mai i li dóna una manera de fer diferent a l’equip. Penso que és gent molt intel·ligent, pel que he vist, i això també és important per una Junta. Hi ha idees, que a vegades pot ser difícil tirar-les endavant, però crec que el punt de partida és bo. Estar a la Junta comporta un punt de responsabilitat que cal tenir, però jo com que sóc el tresorer tinc una mica d’excusa dient que faig els números. V: De l’Ateneu ara en tornes a ser el tresorer també! T’han tornat a enganyar un altre cop a tot arreu oi? S: Sí, vaig ser President i ara torno a ser tresorer. De fet, ser tresorer de l’Agrupa no comporta una feina excessiva, però sí que és una cosa més. A la vida de cadascú hi ha la família, la feina, les aficions... Doncs ser tresorer ocupa un petit espai. És com una “feina” que té un retorn interessant per mi: estar al dia de les coses que passen, les idees que van sorgint, conèixer la gent que ho porta i veure des de dins com funciona l’entitat, que per mi és molt interessant. V: Vas agafar la tresoreria de l’entitat després d’una crisi que deuria notar-se a l’economia de l’Agrupa? S: Quan va entrar la Joana hi havia un deute molt gran i amb la Junta anterior es van fer activitats i accions per assumir aquest deute, quan vaig entrar jo la situació ja havia millorat. Tot i que molts cops estàvem “a zero”, el balanç estava bé. La subvenció de la Generalitat, la de l’Ajuntament o les quotes de socis les cobràvem al juliol, les factures dels balls es cobraven al setembre, les sortides que fan els balls també són a l’estiu i sempre passava que quan acabava l’any, els ingressos i despeses estaven equilibrades al balanç, però de gener a maig els comptes estaven quasi a 0 i, és clar, de gener a maig, també hi ha despeses, de manteniment sobretot. I fins que no es cobrava el conveni de l’Ajuntament, estàvem sota mínims. Fins i tot, algun any es va haver de demanar a altres entitats que ens donessin un cop de mà. Per sort, ara tenim més estabilitat durant l’any i no hem de patir per aguantar per si hi ha una època que no hi ha ingressos o hi ha un “coronavirus”. V: És clar, si no hi ha una estabilitat econòmica que mantingui l’entitat, per moltes aportacions o idees que es vulguin dur a terme, sense un suport econòmic al darrere, és molt difícil ja no només mantenir-ho, sinó tirar-ho endavant!

S: Econòmicament l’Agrupa té la sort que disposa d’un local cedit propi que, tot i que hi ha un manteniment, no ha de pagar lloguer, de manera que amb les quotes de soci i els convenis amb l’Ajuntament la continuïtat està assegurada. Però s’ha de vigilar! Cada president té el seu estil: quan hi havia en Salme sempre tenia al cap moltes idees i projectes i això costava molts diners. Està bé tenir idees, però si s’arriben a fer totes les que tenia enfonsàvem l’entitat! V: Has estat en moltes Juntes de l’Agrupa, però alhora sempre hi ha molt present la figura del President i potser no tant de la resta de membres de la Junta, encara que després es treballi com a equip. Però el president acaba sent una figura molt més visible. S: Al final el President és qui s’encarrega de totes les activitats de la Junta i, per tant, el que acaba liderant-la quan hi ha una activitat. Un tresorer, secretari o vocal inconscientment té molta menys responsabilitat. Dius que he estat en moltes Juntes, vaig estar el primer any amb en Joan, després amb el Salme i el primer any amb la Loreto i després va entrar la Chari.

V: A part d’estar molt lligat amb la tresoreria, durant diversos anys has coordinat la publicació del Fogall. S: Sobretot en els últims anys hi he estat bastant posat. No tant en la part de redacció, sinó en la coordinació dels articles, anuncis, terminis, impressió, maquetació. V: La feina que no es veu! S: Sí, i realment és bastanta feina! Perquè la gent entrega tard els escrits, aleshores qui ho ha de maquetar també va tard, la impremta apreta perquè tanca. Sobretot és pressió d’arribar a temps i que els socis ho puguin rebre a casa. És el que passa quan es fa una revista anual, si en féssim una mensual ja sabríem més de que va. V: De fet, segurament quan aprens com funciona, ja torna a haver-hi canvi de junta. S: És molt difícil aconseguir un contingut interessant pel Fogall, perquè de la Festa Major se n’ha escrit moltíssim i també hi ha el programa oficial. Al final cada any és semblant a l’any anterior, llavors fer una revista

de quaranta pàgines amb contingut interessant i que no parli només de l’Agrupa, sinó que sigui una revista de la Festa Major de Sitges és realment complicat: trobar gent nova per participar, idees noves per parlar-ne. Sempre es diu que s’ha de buscar un format nou. És difícil de valorar si agrada o no, sobretot si agrada. Això sí, si falten coses sempre t’arriben les notícies o si hi ha algun article polèmic, com l’any passat hi va haver un article de l’Antoni Sella, que ja ho vam veure que era polèmic, però era la seva opinió, que és el que li havíem demanat, i per això vaig pensar que s’havia de publicar i potser algú es va sentir ofès, però en definitiva són escrits personals que s’escriuen expressant l’opinió de cadascú. V: També pot afectar el fet que l’Agrupació engloba socis d’entitats molt diverses i no ha de ser fàcil fer una revista que pugui arribar a tot tipus de públic. S: Exacte! És el que intentem, arribar a tothom parlant de Festa Major. No ha de ser la revista dels balladors, ni la revista dels familiars de la gent de la Junta. Ha de ser més transversal perquè arribi a tots els socis. S’ha de parlar de Festa Major i s’ha de parlar de l’Agrupa, però enfocat a tots els socis. V: Canviant radicalment de tema, com a ballador d’una colla que no és de l’Agrupa, com es veuen els balls de l’entitat? S: Jo crec que avui en dia hi ha una diferència organitzativa, en el sentit que per als balls de l’Agrupa l’entitat s’encarrega del vestuari, de gestionar la part econòmica per fer aquest vestuari i, pel que fa als balls de l’Ajuntament, cada ball s’espavila i s’organitza com pot. En això, sí que hi ha diferència. Però a part d’això, no sé si avui en dia n’hi ha molta més. Abans es deia que els balls de l’Agrupa anaven ben vestits i els de l’Ajuntament no i avui en dia, afortunadament, crec que ja tots van ben vestits. Per exemple, a la meva colla, a la Jove de Bastons, s’hi fixen bastant amb el vestuari, en el sentit que l’espardenya vermella vagi on toca o si algú ve brut se li dóna el toque. Hi ha bastanta consciència, cosa que segurament fa vint anys no hi era, perquè sobretot hi havia gent molt més jove que no tenien aquesta consideració cap al públic i pensaven més en passar-s’ho bé. En canvi, l’Agrupació des del principi s’ha encarregat de vetllar perquè la imatge sigui bona i crec que els balls de l’Ajuntament han après de l’Agrupació i també s’han fet més grans, la Festa Major s’ha fet més gran: hi ha més gent participant-hi, hi ha més gent mirant-la, hi ha més fotos, hi ha més diners també, i cada cop aquests aspectes es cuiden més. V: Creus que, tal com funcionen avui en dia les colles i els balls al carrer, és necessària una Agrupació de Balls Populars? S: Jo crec que sí, crec que és necessària una Agrupació. L’ideal seria que aglutinés tots els balls i que defensés els interessos comuns i que, a més a més, no fos una entitat només de Festa Major, sinó que tingués activitat tot l’any, com ja té l’Agrupació, tot i que el focus és en la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Però vist que no és possible avui en dia, i suposo que no ho serà mai, penso que igualment l’Agrupació és important com a entitat de referència al poble, al ser l’entitat amb més associats; una entitat amb 40 anys d’història, que aglutina molts balls i molts d’ells 10

no són els més esperats entre el públic, sinó que són balls que probablement necessiten potenciar-se, per tant la feina de l’Agrupació també radica en potenciar aquests balls. A més, a l’espai que gestiona, com és el Palau, s’hi fan activitats durant tot l’any com per Carnaval, el Quinto i altres activitats de cultura popular que donen valor a l’entitat. V: Hi va haver un any que es parlava que balls del seguici que no formen part de l’entitat hi entressin? S: Crec que eren els Gegants Americanos i una colla de Bastons. És difícil perquè com a idea conceptual està bé, si l’interlocutor és receptiu se li pot explicar que formarà part d’una Agrupació i els avantatges que té, sobretot amb el vestuari, però més enllà d’això, els balls que porten 40 o 100 anys sortint sense formar part d’una entitat no li acaben veient molts beneficis i estan acostumats a una manera de fer i no ho volen canviar. És complicat si no es va fer des d’un inici. I, en aquest cas concret de les Cubanites, hi va haver converses i hi estaven realment interessades, fins i tot vam col·laborar amb la restauració, a nivell burocràtic, però no sé ben bé com va acabar, no li deurien veure l’avantatge a entrar a formar part de l’entitat i va quedar en paper mullat. V: Com veus l’Agrupa a cinc o deu anys vista? S: No m’ho he plantejat gaire! El que ha passat en els últims anys és que s’ha anat canviant de President cada 4 anys i de Junta cada 2. I cada President ha anat portant les seves idees i això és l’interessant. Tampoc hi ha un objectiu de l’Agrupació a llarg termini, més enllà dels que ja té històricament i que sigui sostenible, des d’un punt de vista econòmic. No crec que calgui posar-se reptes més ambiciosos.

Vinyet Esteban Presidenta de l’ABPS

TOTS ELS FOGALLS A NOMÉS UN CLIC! Ara fa cinc anys, uns membres de la Junta de l’Agrupació van encarregar-se de digitalitzar tots els Fogalls que l’Agrupació havia anat editant des del primer exemplar l’any 1992. La idea era que qualsevol persona els pogués consultar online mitjançant una plataforma de compartiment de documents. Amb aquesta finalitat es va obrir un compte a la web issuu.com on s’hi ha pogut anar penjant tots els nous Fogalls que s’han anat editant però fins ara no ha sigut possible consultar els més antics, ja que al ser documents escanejats la plataforma no permetia consultar-los externament. Enguany s’ha pogut solucionar aquest inconvenient i els 37 Fogalls editats per l’entitat ja es poden consultar en format digital al següent enllaç: https://issuu.com/agrupasitges

LES IDENTITATS DE LA FESTA MAJOR Adrià Enríquez

“Què és per tu la Festa Major?”, “I Santa Tecla?” Preguntes que tots i totes responem sempre amb un seguit de descripcions concretes i una bateria d’emocions i de sentits. Unes ens poden dir que la Festa Major és el record de l’olor d’alfàbrega cada 24 d’agost a les sis del matí; uns altres ens diran que el so de les gralles i els timbals pujant carrer Sant Francesc amunt a l’Entrada de Grallers els hi recorda els seus familiars i que, allò és el que defineix la Festa; altres parlen del repic de campanes i les abraçades just després dels vint-i-un morterets... Emocions, moments, persones, olors, sons... són només algunes de les respostes que obtenim en formular-les, però que ens deixen entreveure que les festes patronals són quelcom important, per no dir essencial, per moltes persones de Sitges. De fet, arriben a ser tan importants que molts i moltes hem participat en la creació de certes identitats col·lectives al voltant de les festes. I a què em refereixo parlant d’identitats? Doncs precisament a l’expressió de mostrar qui som individualment en un context determinat, sentint-nos membres d’algun col·lectiu que ens defineix i, per tant, que ens fa entendre les festes d’una manera específica. El conjunt d’aquestes identitats diverses és la que, en definitiva, conforma la Festa Major i Santa Tecla. Precisament, dins dels balls populars i les colles que participen a les cercaviles i exhibicions, aquest fenomen és més que evident. La Festa és viscuda d’una manera diferent, amb unes característiques concretes, segons cada ball. Cada un d’aquests té els seus protocols i formes de fer úniques, amb unes tradicions –si hem d’anomenar-ho així– que van més enllà dels actes tradicionals i patrimonials que hem rebut com a herència. Assajos, dinars, esmorzars, llocs concrets de reunió, visites a certs ex-balladors... Tot un reguitzell d’activitats que, sovint, tothom coneix però que només hi participen certs grups específics. Vulguem o no, quan participem en la Festa, totes i tots expressem una identitat diferent i, a la vegada, unitària en el conjunt de la vila. Sigui quina sigui la nostra condició dins d’ella, sigui de públic, de persona balladora, d’autoritat o de visitant, la nostra participació és essencial pel conjunt complet del que és la Festa. Les samarretes de les colles, les famílies en bloc observant la Fes-

ta, els vestuaris de les balladores... Totes, en el conjunt, dins de la seva especificitat, ens identifiquen finalment amb la Festa i amb Sitges. Totes, quan apareixen, ens confirmen que és Festa Major. Totes, i en les diverses identitats en les quals ens sentim identificades, ens fan viure la Festa tal com nosaltres l’entenem. Així doncs, en aquest petit article, vull reflexionar un poc més al voltant d’aquesta idea de la identitat a partir, a tall d’exemple, d’una sèrie d’experiències personals. La meva presència a les Festes, des de ja fa diversos anys, s’ha centrat en el ball de la Moixiganga. No vull estendrem en parlar d’ella pel que pot o no arribar a representar per les sitgetanes i els sitgetans, però cal remarcar que, al ser un ball solemne, ens fa viure la Festa d’una manera determinada. Des de ben petit, ballant la Moixiganga infantil, fins el dia d’avui amb la gran, entre tots i totes les membres sempre ens hem obligat -o esperonat millor dit– a ser conseqüents amb el ball que realitzem. Ens requerim una exigència i responsabilitat a les processons, de seriositat i de certa perfecció en l’execució de les figures, elevada. I, així i tot, tenim també moments de gran alegria i disbauxa que, en conjunt, sento que em fa ser partícip d’un grup dins de la Festa. L’alegria de la Moixiganga a la Matinal, ballant el ball de faixes –que personalment, si em pregunteu, és un dels moments que utilitzaria per respondre la pregunta que he fet al principi de l’article– contrasta moltíssim amb la resta de moments de les festes. A més, tenim moments únics dins de la colla com són el dinar del dia 23 d’agost que fem a les Magnòlies, on cada any ens hi conviden i no podem estar-hi més agraïts, o el “famós” Dinar al Revés del dia de Santa Tecla. El fet de que en aquests àpats de grup, i a la Matinal, també hi participin antics membres del ball, fa que la colla de la Moixiganga no es limiti només a els i les 15 balladores del ball sencer. Ens sentim un grup ampli i divers que recull el llegat de diverses generacions. Tot el descrit, de forma personal, em porta de nou a reflexionar sobre el “què és la Festa Major?” La resposta seria tot l’anterior i més. Com podeu veure, el que he descrit és un fenomen individual dins d’un col·lectiu que se sent de manera similar a mi. Això és el que jo anomeno identitat dins la Festa. Totes i tots en tenim

una, la qual potser no en som conscients, però com he anat explicant, crec que la suma de totes elles conforma el que és la Festa. La identitat no ha de ser, però, una cursa per veure qui és més important a la Festa o qui representa més l’essència dels valors sitgetans. La identitat és un element que ha de servir per cohesionar-nos i per entendre que, al final, totes i cada una d’elles són l’ingredient secret que ens fan gaudir de la Festa Major. Les identitats, en definitiva, són realment l’essència principal de la Festa Major, que és sentir-se membre d’una comunitat. Les festes patronals, en conclusió, són les que ens confirmen que som part de quelcom més gran. I, aquesta cosa més gran és, sense dubte, la Vila de Sitges.

EL PALAU DEL REI MORO Àngels Parés Corretger

És curiosa l’etimologia que se li dona a l’edifici, quan de “moros” a Sitges només hi tenim en Falhuc! Sitges tot i formar part de la primera frontera amb els sarraïns a l’Alta Edat Mitjana, no ha tingut presència musulmana mai, llevat d’un parell d’esclaves que va tenir el senyor del castell, Bernat de Fonollar i l’estimat sarraí que desenterrà la marededeu del Vinyet que n’era del senyor de can Milà. Ignasi M Muntaner no parla de la raó del seu nom i per tant es pot dir que forma part de la llegenda popular sitgetana, així com les escales “mores”. Tot i que el nom de l’edifici és llegendari sempre he cregut que és magnífic poder tenir topònims singulars que ens remeten a la nostra història pretèrita. Però parlem de la història de l’edifici. El Palau es troba en un dels carrers més antics de la vila, el carrer d’en Bosc que va néixer en la segona fase d’expansió del castell. Recordem que quan es diu castell no només ens referim a l’edifici, avui ajuntament, sinó a tot el conjunt d’edificacions, església, sagrera, carrerons i placetes que es van anar configurant al seu voltant, és a dir, el conjunt conegut com el Puig de Sitges, envoltat per una primera muralla datada cap a finals del segle X. En créixer el clos del castell, la primera muralla es va ampliar i llavors va ser quan urbanísticament nasqué el carrer d’en Bosc, cap a finals del segle XII, principis del XIII. El primer traçat del carrer era recte, començava a la Davallada i acabava al carrer Major coronat per la Torre de de les Hores. El carrer estava protegit per la segona muralla, l’actual Vall, on també hi ha una torre moderna (principis del segle XX) que va aprofitar els fonaments de la muralla, aquesta torre forma part de l’edifici del Palau. En aquest carrer s’hi aixecaren cases humils, de pagesos i pescadors.

Salvany Blanch J. “Memorial Digital de Catalunya” Miguel Cortés dins “Fotos Antigues de Sitges”. 1913. 16

Carrer d’en Bosc Plànol tret de Llopis i Bofill (1977), Assaig històric sobre la Vila de Sitges. Edició facsímil. 1ª edició 1891. Sitges: GES El carrer d’en Bosc té per tant un llegat medieval, ha vist transitar moltes persones de la vila, ha tingut i té una ànima sitgetana. I deuria ser una d’aquestes ànimes que va donar nom al carrer, quan la vila va créixer i calia localitzar la gent que hi vivia, llavors es batejaren els carrers, cap allà el segle XVI. En aquest carrer hi visqué gent humil amb cases senzilles pintades amb calç que cada any les sitgetanes emblanquinaven per festa major.

El carrer és estret i un pèl pujador. Just davant del Palau hi ha una placeta on, ens diu Muntaner, hi havia un pou. Potser per l’estructura antiga que hom pot veure en fotografies de l’època, el Palau era la casa més rellevant d’aleshores.

Foto Àngels Parés

Fotografia extreta de “Fotos Antigues de Sitges” La seva portalada amb un magnífic arc de mig punt, les finestres gòtiques, els arcs apuntats de l’interior així ens ho testimonien. I al pati hi passa la muralla que arribava fins la Torre de les Hores.

Podria ser, només com a hipòtesi, que hi visqués algun personatge relacionat amb els senyors feudals, el batlle o un responsable de l’administració feudal. Sabem que al castell hi visqueren els Sitges i després l’exviceprocurador general del rei Jaume II, Bernat de Fonollar i tot el seu seguici, i una part de l’actual palau de Maricel fou l’estada de Bernat de Centelles i després hospital. Per tant bé podria ser que en aquest bell edifici també s’hi hostatgés alguna família benestant. Ara bé documentalment poca cosa se sap de la seva vida en aquella època. Tot i així el que ens han llegat ha estat un edifici singular, un dels que millor conserva l’essència d’aquella Cigiis fortificada, vigilant davant els perills que podien venir de mar. Sitges va anar creixent, baixà cap al primer raval i es dissenyaren nous carrers. El carrer d’en Bosc va mantenir la seva fesomia, tot i que a finals del segle XIX va canviar en l’estructura que té avui, una ziga-zaga ben singular. A la casa hi degué viure una família potser pagesa, sabem que cap als anys vint del segle passat hi va viure la família Sales, els de la ferreteria del carrer Major i actualment al carrer de l’Hort gran. En Juli Sales (pare) ho explicava en l’entrevista feta per Joan Tutusaus a l’”ECO” de l’U de desembre de 2001.

En un primer moment aquesta planta baixa servia per a guardar el material que estava dispers i també per a ferhi alguna exposició sobre la tradició local. De mica en mica de magatzem passà a ser l’espai de reunions. Les juntes i socis voluntaris posen fil a l’agulla per dignificar l’interior del Palau molt conscients del llegat patrimonial que custodien: no es va tocar ni una coma, ni una pedra existent. L’octubre de 1985 s’aconsegueix que la família Garcia Munté cedís el Palau a l’Agrupació i l’any 2007 el va comprar l’Ajuntament i ara forma part del patrimoni arquitectònic municipal.

“Fotos Antigues de Sitges” Possiblement quan la família Sales deixà de viure-hi, l’edifici restà buit i llavors el pintor Josep Vidal Vidal, que s’havia instal·lat a la casa del costat del Palau l’any 1922 va proposar a la Mancomunitat que el Palau fos la seu de la biblioteca municipal (1924). La idea no reeixí i la petita biblioteca romangué a la planta superior de l’ajuntament fins l’any 1936 quan s’inaugurà l’actual. Acabada la guerra incivil espanyola (1936-1939) l’edifici el va comprar Antoni Garcia-Munté-López Palau i l’any 1947 Frederic Montornés iniciava les obres de remodelació. La intenció de la família Garcia-Munté era anar-hi a viure però al final decidiren habitar en un altre indret de Sitges. Llavors el palau es va convertir en un magatzem. El sr Montornés en tenia la clau i hi deixava estris i elements d’obra. L’any 1978 naixia l’Agrupació de Balls Populars, abans s’havien fet reunions en diferents locals de la vila, però l’agrupa necessitava un espai propi i van iniciar un procés de cerca per tot el poble fins que l’hivern de 1978 van topar amb ell. Frederico Montornés (regidor) i José Antonio Martínez Sardà (alcalde) els van obrir les portes i els senyors Garcia-Munté, i sobretot gràcies a la sra. Remedios Botaya, els cediren la planta baixa. L’Agrupació ocupava per primera vegada l’edifici que esdevindrà i és la seu social i cau de trobada, el Palau del rei Moro tornava a tenir estadants.

40È ANIVERSARI DEL BALL DE PANDERETES DE L’ABPS Ball de Panderetes de l’ABPS

El so de les panderetes a Sitges va començar el 1980, fent que enguany el ball celebri els quaranta anys. Tot i que no hi ha unanimitat pel que fa a l’origen del ball, el punt en el qual podem convergir és el fet que trobem un gran arrelament a les comarques del Penedès i el Garraf, essent Vilafranca del Penedès la pionera en el ball de panderos. No podem oblidar l’objectiu de la nostra festa, en honor als patrons de la Vila. Aquesta requereix un compromís i respecte que va creixent. Viure la festa des de dins no només significa aprendre’s un ball, sinó també tot allò que comporta i significa, i que a mesura que passen els anys, ens fa més conscients del que representa i de tota una tradició que ens precedeix. La majoria de vegades, l’entrada al ball de panderetes suposa un primer contacte; viure una primera Festa Major, deixant enrere la Matinal de Santa Tecla. I és gràcies a aquesta implicació directa que es construeixen uns forts lligams, que fan créixer el sentiment de colla, que cada any es reactiva amb la mateixa força, després d’hibernar els mesos més freds. Tot i que aquestes primeres sortides acostumen a anar acompanyades de nervis i dolors de peus, gaudir i viure la festa ballant, en el nostre cas, amb una pandereta a la mà, és molt especial per tots aquells que la senten i l’estimen. La colla de panderetes s’ha compost per generacions d’afortunades sitgetanes que han tingut l’oportunitat de formar part d’aquesta gran festa, cosa que ens porta a fer una reflexió sobre l’evolució que els nous temps exigeixen. En aquest sentit, no trobem limitacions en els documents que es refereixen al ball històricament, ja que no es parla de cap restricció respecte a el sexe dels seus components.

El que volem posar en relleu, és el fet que el ball de panderetes arrossega una estigmatització pel que fa al gènere dels seus components. Creiem que aquests rols marquen profundament el ball i, tot i les dificultats que inicialment es varen trobar per poder aconseguir les components necessàries per poder treure’l al carrer, ara podem afirmar rotundament que té el futur assegurat, amb un ampli planter a la colla infantil. És en aquesta base on creiem necessària una feina pedagògica que respongui als moviments actuals de reivindicació de gènere. Per aquest motiu, volem aprofitar aquest espai que se’ns brinda per posar en relleu la feina que s’ha fet al llarg d’aquests quaranta anys de vida del Ball de Panderetes, tothom que l’ha fet possible i també els qui vetllen perquè continuï sent d’aquesta manera.

DE LES FLORS DEL CAMP A LA CINTA DE VETA Núria Sales

Des de ben petits i petites veiem com els balls i entremesos de la Festa Major i Santa Tecla van acompanyats amb una indumentària especial. Aquesta indumentària pot ser extravagant pels estrangers, però pels sitgetans està molt integrada en la seva ment. Sempre són els mateixos colors i formes que adornen la Festa, saben ràpidament a quin ball o entremès pertany. Aquests petits detalls en la vestimenta són significatius ja que fan referència a tradicions que ens transporten molt de temps enrere, fins a arribar a l’època de la pagesia i els camps, que és on començaven a néixer aquests tipus de balls i el seu significat més profund. Actualment continuem gaudint d’aquella tradició que ens ha portat fins a la Festa Major que coneixem ara i s’han mantingut molts detalls com els duien els nostres avantpassats. Durant la Festa Major veiem diversos detalls que es van repetint en els balls com ara la roba blanca que porten els diferents “balls blancs” i acompanyants dels entremesos. Aquest color sempre ha representat la celebració d’una festivitat i per tant els nostres avantpassats la utilitzaven per representar un dia especial. Actualment el color es manté dins dels balls en la Festa Major, ja que la base de tota la indumentària és el color blanc. D’altra banda, un detall que es va repetint sovint, són les floretes que es porten cosides a la roba i que podem veure a les armilles de la Moixiganga i els Pastorets, a les faldilles de les Gitanes, als barrets dels Cercolets, com en moltes altres peces. Aquestes flors fan referència a les flors del camp que els pagesos i pastors es posaven per decorar-se la roba en temps de Festa. Aquesta tradició ha derivat a dia d’avui en cosir petites flors de colors a la roba dels balladors en comptes d’utilitzar flors naturals com es feia antigament. Els colors de les floretes són colors que recorden al camp, els més repetits són el verd, el vermell, el blau i el groc, entre d’altres. Un altre element que també es repeteix diverses vegades en la indumentària dels balls són els picarols. El seu simbolisme era espantar els esperits malignes, en un dia tan assenyalat com el del sant patró. 22

També és rellevant el fet que cada ball llueix diferents complements que el fan únic. Pel que fa als Pastorets porten l’armilla, el sarró i les carabassetes. Aquests detalls fan referència a la vida dels pastors que antigament portaven el sarró i l’armilla de pells d’animals i les carabassetes on duien els refrigeris. Les Gitanes llueixen el blanc, com tots els altres balls, però amb algunes diferències. Les faldilles són les enagües que solen ser blanques, i és per això que en temps de festa es treien la faldilla i només duien les enagües blanques, juntament amb els “pololos” que eren la seva roba interior. El davantal feia la mateixa feina que la faldilleta que portaven els homes, ja que servia per no tacar-se la roba que portaven a sota. En la Festa Major és un detall que ha quedat ja que la indumentària actual representa la que s’utilitzava aleshores. L’única diferència és que avui tots els balladors porten el mateix model de faldilleta vermella amb la cinta blanca i antigament cadascú portava estampats i roba diferents. La representació del pal de les Gitanes i el trenat de les Cintes en l’estaquirot fan referència a l’arbre de maig. Això és perquè el mes de maig és un dels mesos amb més celebracions i on els arbres estan en el punt de floritura per tant el pal o l’home (en el cas de les cintes) signifiquen el tronc i les cintes que trenen entorn són les branques d’aquests arbres florits. La Moixiganga és un ball que explica la passió i mort de Crist i és per això que hi distingim diferents vestimentes. Veiem els bastaixos amb uns colors diferents, ja que són els homes de càrrega i porten un color fosc per tal d’amagar les petjades o taques de les persones que porten al damunt. Mentre els candelers vesteixen amb colors vius que simbolitzen la primavera i l’estiu i porten les atxes o els bastons guarnits amb cintes depenent de quina sigui l’hora de la sortida. El Crist es distingeix dels altres pel seu barret que no és tal, sinó un casquet en forma de creu enflocat amb tarlatana. Pel que fa al ball dels Cercolets a banda de la indumentària reglamentària que porten els altres balls, ells

duen uns cercles enflocats amb tarlatana de colors juntament amb les floretes de cinta de veta. Aquests cercles antigament eren de les bótes de vi, i els nens les utilitzaven per fer-hi la seva juguesca entre ells. Actualment el ball també és representat per nens i nenes on el més petit, vestit d’angelet, diu al vers al cap de munt dels cercles muntants. Sempre van acompanyats d’un home adult, aquest porta una forquilla vermella que simbolitza el seu càrrec. El Ball de Diables porta una roba completament diferent dels demés balls. No estan inclosos dins dels balls blancs sinó que són un ball de foc. La capa i els pantalons de roba de sac van decorats amb diferents pintures que simbolitzen el bé i el mal. Al cap damunt de la capa hi porten una caputxa amb dues banyes que dóna el sentit a la vestimenta de diable. Porten també una massa que utilitzen per tirar la pirotècnia. Tota aquesta simbologia que ens ha arribat fins als nostres dies, fa que la Festa Major sigui tradicional i única; tenint sempre presents els significats i l’orígen, així com als avantpassats. Any rere any s’ha representat i vetllat per arribar al dia d’avui. I amb orgull tothom llueix aquests petits detalls durant totes les èpoques de l’any esperant que arribi altra vegada l’estimada Festa Major.

UN ANY INOBLIDABLE DEIEN PERÒ JA US DIREM Pol Arnau i Mònica Berlán, Hereu i Pubilla de l’ ABPS

Un 13 de setembre de 2019 va començar la nostra aventura com a Hereu i Pubilla de l’Agrupa. Una aventura que tothom que l’havia viscut, ens deia que seria inoblidable però com que nosaltres som una mica desconfiats, vam haver de comprovar-ho personalment.

Com a bons ambaixadors del vi i dels seus derivats, vam poder visitar el Centre d’Interpretació de la Malvasia. Un lloc on a priori hi aniries per aprendre una mica més sobre Sitges, la seva gastronomia i evidentment la història, però vam aprofitar per fer un 2x1.

És cert doncs, que podríem haver començat d’una manera més tranquil·la, però queda bé dir que la proclamació del teu any va consistir en un sopar del revés, maridat per aigua i amb convidats sorpresa que no havien confirmat l’assistència. I per acabar de rematar, un canvi de ruta que ens va fer aterrar a casa abans de seguir amb la festa. I efectivament, només en una nit, vam poder imaginar que seria l’any més apreciat i diferent de les nostres vides, mira si va ser divertit que li vam demanar a Santa Tecla que plogués un altre cop perquè ens ho havíem passat d’allò més bé. Això sí, ni la pluja ni l’aigua als nostres vestits ens va fer parar només sortir de la parròquia. Entre tots i totes, vam improvisar una ballada final on tots els que sortim a un ball vam poder ballar-lo junt amb els nostres companys i companyes a la Plaça de l’Ajuntament. Va ser un moment en el qual es van ajuntar tres factors que descriuen la nostra Santa Tecla, emocions, alegria i sobretot la nostra estimada pluja.

Un aprenentatge més de “postureo” i que maques queden les vinyes a la sessió de fotos que ens vam fer mentre passejàvem per allà. Moments que poden semblar poc importants però en els que hem rigut molt. Uns mesos després del tastet de Malvasia, la mala sort va tornar a nosaltres. Sortint de Barcelona i en direcció a les costes, el nostre autobús antic del Ral·li va punxar una roda... Dues hores esperant que poguessin canviar-la i continuar amb el nostre passeig per les costes com autèntics personatges d’època. Quan per fi tot semblava que tornava a anar sobre rodes, no esperàvem aquell meravellós desenllaç... I és que no hi havia ningú esperant per rebre’ns. La veritat és que us podeu imaginar les nostres cares, ens pensàvem que era una pel·lícula.

Acabada Santa Tecla, va arribar la Verema, aquest cop sense pluja pel mig, i quin concert d’havaneres com a traca final vam tenir!

I ara, que ja quasi és Festa Major i que en pocs dies l’entitat tindrà els nous representants, només ens venen tots aquells records i anècdotes que el nostre any de pubillatge ens ha pogut donar, perquè és molt cert això que diuen que cada any és un món i quin món ha estat el nostre.

Nosaltres, que no sabíem que ens farien cantar, ens van deixar cantar tots junts “El meu avi” i ja us podeu imaginar el resultat… 17 persones que no tenien idea de cantar, enfilats dalt d’un escenari cantant l’havanera... La veritat és que no us recomanem escoltar aquell moment.

On la pluja ha estat la nostra millor aliada. On aquelles converses a l’inici de tot ens han fet descobrir noves amistats i enriquir aquelles que ja teníem. On hem conegut parts i la història de Sitges que encara no havíem descobert i sobretot, hem representat l’entitat a la que tant d’afecte li tenim els dos.

www.visitsitges.com

Ens agradaria parlar-vos de la nostra última sortida, que serà a Montserrat, però com que per ara no l’hem fet no us podem avançar que ens depara el destí i les seves increïbles idees que posaran punt final a aquest any on les anècdotes i tot el que hem viscut han escrit l’any 2019 del pubillatge Sitgetà. Per acabar, dir-vos que tot això hauria estat possible si haguéssim pogut gaudir amb normalitat del nostre any de pubillatge i que això que us hem narrat és fruit de la nostra pròpia imaginació, que només pensa en poder gaudir d’aquest fantàstic any. Així que no patiu, perquè tot això no acaba aquí i encara no us lliureu de nosaltres, ja que l’any que ve tornarem a estar aquí amb tots vosaltres per explicar-vos amb absoluta certesa i credibilitat com ha estat el nostre any de pubillatge.

VESTIM ELS GEGANTS A CASA Enguany vestirem els gegants d’una forma diferent inspirats en la idea d’un jove escultor i restaurador solsoní, Pau Reig. El podeu trobar a la xarxa social Instagram amb el nom de @paureig_escultura.

Pau Reig @paureig_escultura

El següent pas, una vegada eixuta la primera cobertura de paper de diari, apliquem una altre capa seguint els mateixos passos però aquesta vegada utilitzant retalls de paper de cuina, el que ens donarà més rigidesa i ens facilitarà alhora de decorar a partir d’una base blanca.

El primer pas es aconseguir tots els materials; dues ampolles de plàstic pel cos, dues esferes que utilitzarem pels caps, paper de diari i paper de cuina per recobrir les ampolles, cola blanca, aigua, tisores, pinzells i per últim pintura i retoladors per decorar els nostres gegants.

Nota: Aconsellem utilitzar materials reciclats en la mesura del possible. Un cop buidades les ampolles i sense tap, fem una barreja amb cola blanca i aigua. Seguidament retallem els diaris en trossos rectangulars, i apliquem la barreja amb un pinzell per tal de recobrir tota l’ampolla amb els trossos de paper de diari.

Amb els gegants secs desprès de les dues cobertures aplicades prèviament, es hora de començar amb la decoració dels mateixos. És recomanable marcar en llapis un esbós abans de començar a pintar-los.

Podem decorar els nostres gegants a base de pintures o retoladors, però també podem deixar anar la nostra imaginació amb diversos materials que tinguem per casa. En el nostre cas hem utilitzat a més a més de pintura, càpsules de cafè i trossos de llana. Finalment, després de fer tots els passos donem per acabats els nostres Gegants!

Esperem que durant aquests dies aprofiteu per fer les vostres versions a casa, nosaltres ens ho hem passat d’allò més bé. Podeu ensenyar-nos les vostres creacions a traves d’Instagram amb el #VestimElsGegantsABPS o #ElsMeusGegantsABPS. Us deixem unes fotografies del resultat final i Bona Festa Major!!!

MENÚ DE FESTA MAJOR

Marta Sanahuja @deliciousmartha

Aquesta és una secció especialment dedicada a totes les sòcies i socis que han de preparar el dinar de Festa Major i que volen ser innovadors i alternatius. Heus aquí les receptes que ens proposa @deliciousmartha

APERITIUS NACHOS AMB DIP DE POMA Per als nachos: 100 g. farina de cigró 40 g. aigua 8 g. oli d’oliva verge extra Sal i orenga seca Barreja tots els ingredients fins a tenir una pasta. Posa entre dos papers vegetals i estira amb el corró per deixar-la molt fina, però que no sigui transparent. Aproximadament uns 5 mm. Retira el paper de la part superior i fes talls amb un ganivet sobre la massa en forma de triangles per marcar-los. Posa al forn 10’ a 180ºC o fins que es comencin a daurar. Deixa refredar i talla amb les mans per on s’havia marcat prèviament. Per al dip: 1/2 poma verda 1/4 ceba 4 cogombrets en vinagre 1/2 pastanaga 100 g. formatge crema orenga, sal, pebre i oli d’oliva verge extra Talla tot molt petit i del mateix tamany. Barreja amb el formatge i les espècies. Afegeix una mica d’oli i combina. Guarda a la nevera fins a servir.

OUS TRENCATS AMB MONIATO I PERNIL 1 moniato pernil ibèric 2 ous sal i pebre Pelem el moniato i el tallem a rodanxes molt fines. El podem fer en una fregidora sense oli, durant 12 minuts a 180ºC, o bé al forn fins que estigui cruixent. També el podem fregir en oli d’oliva. A banda, farem dos ous en una planxa ben calenta. Els trenquem, els posem sobre la planxa i els retirem quan la clara estigui cuita. Muntem el plat posant el moniato al fons, salpebrem, sobre ell hi posem el pernil ibèric a tires. A sobre hi posem els dos ous. Servim al moment.

CISTELLS DE FORMATGE BLAU, ANOUS I POMA 12 oblies 1 poma granny 150 g. de formatge blau nous Posem les oblies en una safata per a muffins, per tal de donar la forma de cistell i que quedi espai a dins per a poder omplir-les. També podem fer servir motlles de magdalena de silicona. Dins de cada una hi posem uns trossets de formatge blau, la poma trossejada i les nous picades fins a omplir-la. Fem el mateix amb totes. Enfornem 10 minuts a 190ºC o fins que estiguin daurades. Servim calentes o a temperatura ambient.

PLAT PRINCIPAL

POSTRES

FILET FARCIT 130 g. panses o prunes seques 50 g. festucs pelats 1 moniato petit (180 g.) 1 patata mitjana (220 g.) 1/2 ceba (150 g.) sal i pebre oli d’oliva verge extra farigola fresca 1 filet de porc fresc

CHEESECAKE DE XOCOLATA Base motlle 15 cm: 80 g. anacards 10 g. cacau 50 d. dàtils Medjoul 10 g. oli de coco

Pelem la patata, el moniato i la ceba i els tallem tots a rodanxes fines. Repartim de manera uniforme al fons d’una safata que pugui anar al forn. Salpebrem, tirem un raig d’oli d’oliva i reservem. Obrim el filet per tal de poder farcir-lo, amb cura de que no se’ns trenqui. Piquem les prunes amb els festucs pelats, fins a tenir una pasta. Amb ella, farcirem el filet, posant una petita quantitat al centre de la peça de carn, i enrotllant sobre ella mateixa per a que quedi a l’interior. Ens ajudem d’una corda de cuina per tancar-ho bé. Posem la carn sobre les patatas i el moniato. Salpebrem la carn i hi posem farigola fresca repartida per sobre. Enfornem, tapat amb alumini, durant 50 minuts a 180ºC. Destapem I deixem coure 10 minuts més per què quedi la carn daurada. Servim al moment.

Farcit: 150 ml. llet 3 ous M + 1 rovell 40 g. eritritol o un altre edulcorant similar o 80 g. de sucre morè 45 g. cacau pur en pols 15 g. vainilla líquida 450 g. mascarpone 1 polsim de canyella Per a la base, tritura tot junt en una picadora. Passa a un motlle de 15 cm. de diàmetre que prèviament hem folrat. Fem pressió amb una cullera perquè la base s’adhereixi al motlle. Reservem. Per al farcit, batem el formatge a temperatura ambient amb la vainilla, l’edulcorant i la canyella. Barregem el cacau amb la llet perquè no faci grumolls. Ho aboquem sobre el formatge i remenem bé. Batem els ous lleugerament i els afegim també al formatge i remenem sense batre per tal de no afegir aire a la massa. Ho posem tot al motlle, sobre la base, i enfornem 30 minuts exactes a 160ºC. Apaguem el forn i deixem 10 minuts a l’interior, i després deixem refredar a temperatura ambient. Decorem amb fruits vermells abans de servir.

LA FESTA MAJOR CANALLA Loreto Baqués

La Festa Major és la celebració de Sant Bartomeu, on els balls populars formats per adults acompanyen el Sant durant la processó. La nostra estimada canalla surt per Santa Tecla. No, sòcies i socis, el terme “canalla” inclòs al títol d’aquest article, no es refereix a la nostra quitxalla... Fa referència al comportament dolentot, trapella, entremaliat, murri i gamberro de les vilatanes i vilatans. Vaja, parlarem de les bretolades festamajorenques que passen però que no es diuen. Tothom ho sap, tothom ho diu, es comenta... però ningú ho explica en primera persona... Podem començar per les llegendes negres de casa nostra, el Palau del Rei Moro, on molts de tots nosaltres hi hem crescut... diuen que per la nit del 23, una vegada s’acaba la sortida de desprès del Castell de Focs, al Palau no només hi queden els nostres estimats fantasmes... hi ha altres presències amb picarols als turmells fent-los dringar escales amunt, escales avall... de fet, el nostre estimat ex-President Xavier Salmerón, hi va posar unes càmeres per poder tenir proves d’aquests rumors... però a les imatges no es distingeixen ni fantasmes ni picarols! I parlant de Castell de Focs... al Passeig sempre hi ha “pleno” de Sitgetanes, Sitgetans i forasters admirant l’apoteòsic espectacle del 23 a les 23h... però una amiga d’un amic que és cosí d’una coneguda, em va dir que hi ha cases de particulars on també hi ha un bon castell de focs! I es veu que no està dissenyat de la mà de la Pirotècnia Igual... Es tracta d’una Pirotècnia local, Km. 0, vegana i sense additius. Vaja, hem començat a parlar directament dels successos nocturns, però això no vol dir que el dia no doni de si! De fet, la tendència és renunciar a la “Great Party la Nuit” per poder estar al 100% a totes les activitats diürnes. Si: Nosaltres que som tan aficionats al Tapa a Tapa, fem una ruta enològica d’esdeveniments: anem a fer acte de presència a tot arreu, hi posem el segell i així veiem a tothom. Els guanyadors es troben als Vikingos el 24, una vegada es tanca la paradeta al Palau. Pizza i a cremar els últims cartutxos al Ball dels “professionals”.

El cansament se’ns emporta... però qui està atent, veu corredisses, confessions i confidències a peu de Mar Mediterrani. La influència Lunar i de Sant Lli fan que hi hagi finals de tot tipus i color. Durant la nostra estimada festivitat, hi ha refrigeris celebrats a galeries secretes del Casc Antic. Ep! Per accedir-hi has d’estar inclòs a la llista de convidats i endossar el dress code requerit. També és sabut que les famílies Sitgetanes de soca-arrel no toleren això d’anar a dinar amb els amics i companys de ball... el tradicional Dinar de Festa Major no té perdó... però sí que té convidats i convidades de luxe, conflictes familiars, visites sorpresa i converses on s’hi pot treure molt de suc. Però només de portes endins. Són vox populi els banys semi-nudistes a la platja abans d’Ofici, es comenta que cada any hi ha més barrejòrum de balls... es veu que és per aquesta efemèride que hi ha tants quadres de la Pilar Mena als menjadors sitgetans amb un parell de balls representats, em sembla que ja s’han fet totes les combinacions possibles! Hem parlat de casa nostra, el Palau. Però no hem parlat de la Casa de tots, la Casa Gran, l’Ajuntament. Ha passat moltes vegades que, es reuneixen els balladors a la reixa, però que no es pot accedir a l’edifici perquè ningú té la clau... MENTIDA! Misteriosament, sense saber com passa, d’on ve i de quina manera, apareix la clau de la Casa de la Vila a la butxaca més inversemblant. Si, senyores i senyors lectors, reconec que la targeta per accedir al Palau la té massa gent... però, ALERTA! Que poder també passarà amb la del Castell de Sitges. Entrades de grallers que se senten però no es veuen, repic de campanes que s’intueix però que no es presencia, tríptics dels versos dels diables en mà... que ja els llegiré el dia 25. Si, estimats lectors, si passem llista de patums durant els esdeveniments oficials, tindrem més d’una o dues absències... i segurament de pes! Si ara féssim un test de canallisme... donaríeu positiu? Segurament, que SI. Perquè totes i tots hem sigut canalla (i una mica canalles, també!). Molt Bona Celebració de Festa Major!

L’HORÒSCOP La nena del més enllà

22 d’agost - 22 de setembre El somni d’un instrument nou, sembla que arriba aquesta Festa Major! Però l’hauràs de tractar molt bé si vols que fins Santa Tecla et duri. Tingues l’ull posat a tot arreu per amb les carretilles del terra no fer: ui -que rellisco!-

23 de setembre – 22 d’octubre Vigila amb les presses que no són bones conselleres! La Festa Major està al caure i les agulles estan predestinades amb els teus dits. Amb el teu bon gust característic, siguin del ball que siguin, vetllaràs perquè vagin ben arreglats. I si no hi van... ja saps que rebran!

23 de novembre – 21 de desembre Ets el/la més petit de la casa, però no per això el menys important ni el que menys ganes li posa. Quan la música comença a sonar, ben lluny pots arribar. Aprofita per aprendre de la festa, perquè d’aquí d’uns anys estarà a les teves mans.

22 de desembre – 21 de gener T’agrada molt fer noves amistats i saludar-los pel carrer. Dins del teu ADN personal, tens el carisma d’un bon grapat de personatges importants. Encara que vinguin de nous, sempre els rebràs amb els braços oberts.

23 d’octubre – 22 de novembre Sempre dones el millor de tu per poder acabar saltant més alt, tot per evitar trencar algun pal. Cada cop que t’aclamen, et vens amunt per seguir ballant. Fes cas al Majoral i cuida del petit rabadà.

22 de gener – 18 de febrer No ets un àngel, ni tampoc un dimoni, però si estàs més a prop del cel, és possible que els teus companys t’envïin a l’infern amb ells i a tu ja t’agrada nedar entre dues aigües. I ves amb compte amb qui et fiques, per no acabar-te picant-te els dits.

19 de febrer – 20 de març Trobes a faltar casa teva, però ets el millor representant d’aquesta perquè duus a la pell els seus colors corporatius: el blanc i el blau. Tot i així, estar lluny de casa no et fa ser menys estimat ja que tothom et porta al cor.

22 de maig – 21 de juny Sempre estàs buscant la teva altre meitat i és que aquesta connexió tant especial no la tens amb ningú més. Per Santa Tecla tindreu nous fills i els estimareu a tots igual. Tot i que us veieu pocs cops l’any, sempre aprofiteu per celebrar aquest retrobament amb gralles i balls.

21 de març – 20 d’abril Si no vols acabar encara més cremat, al Llúcifer i a la diablessa sota les seves ordres hauràs d’estar. Et crees enemics cada any, però quan els comences a empaitar amb la teva massa, se’ls hi passa. Ens revelen els astres que l’any que ve serà el teu any.

21 d’abril – 21 de maig Tu que aquest any estàs viatgera i has pogut gaudir del ball per altres terres, t’hauràs de conformar amb aquesta escapadeta. Però com a bona ànima de la festa, segur que trobes qualsevol oportunitat per muntar-te una bona gresca!

22 de juny – 20 de juliol Deixes rastre per allà on passes. Tot i que ets l’últim, imposes respecte i solemnitat. Ets un emblema i amb els anys fins i tot t’has acabat modernitzant. Et sents molt a gust durant el corpus perquè portes tot el cos cobert de flors.

21 de juliol - 21 d’agost Cada cop que fas anys, no deixes passar l’oportunitat per crear un nou ball. I és que la creativitat és el teu punt fort dins de la teva essència personal. I no només a nivell de dansa, que és la que més cansa, sinó també a nivell musical. Prepara els teus bessons assajant un parell de cançons!

LES ANTI 36H

Els anti-autors

Necessari kleenex i atenció psicològica

DIA 23, LA VIGÍLIA

08 h

No cal que esmorzis, et pots beure les teves llàgrimes!

09 h

Et pots posar el documental mode repeat.

11:55 h

Tens dues opcions: Buscar grallers de Sitges al Spotify Buscar al Youtube videos de Penedès Roig de l’entrada de grallers.

12 h

“No Entrada de grallers”: Dona-li al play!

14 h

Aplaudeix 21 cops, balla un parell de Sardanes i remena els picarols que segur que tens per casa per anar fent ambient. Seguidament, sortida de tapes i entremesos al bar més proper a casa teva #comerçlocal #km0

14:30 h

Sintonitza els versos a Ràdio Maricel, a veure qui han estat els protagonistes de la temporada.

17 h

“No dinar de colla”, res de videos!

19 h

Reserva la teva plaça a Can Guitarres.

22:30 h

Penja la bandera de Sitges al teu balcó per fer caliu i no t’oblidis de posar-hi també l’alfàbrega. Posa música de gralles i treu a passejar els ninos #davallada. Hem anat lents i molt tallats, acaba d’entrar el Sant. Ves corrents al palau per sopar alguna cosa. Ves-hi ràpid per trobar bona taula!

23 h

Castell de No focs Busca l’enterro del Carnestoltes de Xispun al Youtube per veure com ho fan, realment és enginyós! A continuació, baixada de les escales de casa teva i torna-les a pujar. Quedada conjunta al Baluard per anar plorant fins al Greco i tornar. Ull amb els que es desvien cap al #piquenique. Recordeu-vos de fer servir mascaretes i respectar les distàncies de seguretat. A dormir.

DIA 24, SANT BARTOMEU

06 h 06:30 h

Posposa l’alarma deu minuts... i deu més... ja són i 20... i... total... és igual… Torna al llit o tira un parell de carretilles, el que prefereixis.

10 h

Muda’t i cap a l’Ofici

12 h

Aquest any almenys no ens desfarem sota el sol, pots fer la Sortida d’Ofici i fer totes les voltes que et vinguin de gust a l’Ajuntament.

14 h

Dinar de Festa Major, òbviament amb la família. Podem innovar amb alguna de les delicioses receptes de la Martha.

17 h

Migdiada per recuperar energies.

18 h

Torna a reservar la plaça a Can Guitarres.

19 h

Quedada a la palmera per plorar, sempre hi ha temps per plorar. Fes la ruta de la processó i així fas exercici.

23 h

Últim i més esperat, la “No entrada del Sant” per què No haurà sortit. Segur que aquest any heu estat amples!

23:XX h

Ballada final! Agafa unes caixes, unes cadires o alguna cosa, i mantenint la distància de seguretat, mou les caderes! I fins l’any vinent que esperem que no torni a ser així!

HAS FET LLUFA! L’ ull que tot ho veu

ARGH! Ja m’he tacat! A punt de sortir i et cau un combinat al damunt Sortir amb ulleres de sol Dormir-te a la matinal Acabar la festa major semblant un colador No tenir temps de dinar per haver d’anar a l’Hort de Can Falç Posar-te les espardenyes del revés Maquillatge no resistent a la suor Provar-te la roba el dia abans de la vigília Tenir butllofes i cruiximents Acabar brut de la pólvora Caure per haver relliscat amb una carretilla La suor i xafogor de tota la Festa Major

GUAU! Portar la manicura de la Festa Major Veure la punta il·luminada pel castell de focs L’entrada del Sant i de la Santa Anar al pregó satíric Anar ben pentinat/da amb trenes Dur arracades curtes d’algun ball Posar la bandera de Sitges Alfàbrega per la matinal La becaina entre matinal i ofici i abans de la processó El sopar del dia 23 al Palau La bossa de les cosidores amb la roba neta Llegir el Fogall

EL CABLE

XARCUTERIA CANSALADERIA M.PIQUÃ&#x2030; V. MERCAT MUNICIPAL

POLLERIA LA PRINCIPAL MERCAT DE SITGES T 676 871528

2. 8.

7. 7.

6. 8.

DEFINICIONS: VERTICAL

1. Accessori que porten les pubilles al cap. 2. Calçat que vesteixen els hereus. 3. Accessoris que llueixen les pubilles i hereus a les seves bandes i faixes. 4. Com es diu la peça de roba que porta l’hereu i que és distintiu de cada entitat. 5. Acte en que el pubillatge va de BCN a Sitges en un cotxe d’època. 6. Última sortida que realitza el pubillatge. 7. Peça de fusta on se situa en sant/a durant la processó. 8. Actes religiosos els quals, n’has de viure molts durant l’any.

HORITZONTAL

1. Monosíl·lab que mai has de dir si t’ofereixen ser pubilla o hereu. 2. Nom vulgar amb el que es coneix l’associació de la qual hauries de ser soci. 3. Peça de roba reixada que cobreix el braç del colze fins la mà, la porten les pubilles. 4. Verge patrona dels pescadors, la seva celebració es el 16 de Juliol. 5. Accessori que llueixen les pubilles a les orelles. 6. Espai de l’ajuntament on es realitza l’examen de pubilles i hereus. 7. Aplec que se celebra el primer diumenge de Juliol. 8. Cant que s’interpreta l’11 de Setembre a la plaça de l’Ajuntament, després de l’ofrena. 9. Festa del vi que se celebra a l’Octubre.