6
els experts
SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA
ENS CONTESTEN
ESTÀ MALALT EL ‘COR’ DE LA CIUTAT?
A Tarragona conviuen més de dos mil anys d’historia amb els usos d’una ciutat moderna i oberta al turisme. RAUL A.
LA VEU DELS AGENTS DE LA CULTURA I L’OCI Cada vegada és més habitual sentir la frase: ‘És que a Tarragona no hi ha res’. És un clixé repetit o una trista realitat? Gairebé una vintena de cares molt conegudes valoren la ‘salut’ de la Part Alta, l’òrgan vital de la ciutat, des de diferents perspectives. Empresaris del món de l’hostaleria, programadors culturals, artistes ... reconeixen que el cor de Tarragona no bombeja amb la mateixa força de temps pretèrits.
Q
uè opina de la moratòria de llicències i de la limitació d’actes lúdics i culturals a la Part Alta de Tarragona? Creu encertada la gestió de
la indústria de l’oci? Quina importància li concedeix a l’oferta lúdica i gastronòmica d’una ciutat a l’hora de visitar-la? Què milloraria si
pogués influir sobre la gestió publico-privada de l’oci a la Part Alta? Aquestes i altres qüestions s’han posat sobre la taula a l’hora de consultar els
que millor coneixen el rerefons de la indústria de l’oci a Tarragona. Tots ells -creadors i emprenedors en la seva majoria-, confirmen que és hora
de planificar un model per a les pròximes dècades sobre la base del dinamisme d’una oferta lúdica, cultura i gastronómica de qualitat.
MARIA LEON. EMPRESARIA. GRUP TÓTEM
“No podem enviar als joves a un polígon industrial”
“La moratòria, com a prova pilot, per analitzar el que passa i el que pot passar, és a dir, com a mesura preventiva per saber on som i on volem ser, em sembla bé. A continuació, quan es vegi el millor per a tota la ciutat, que es prenguin decisions en bé de la majoria “.
sortir a Reus, ni a Salou o Barcelona . Les ciutats vives procuren tenir el seu entramat comercial de dia i oferir alternatives a la nit. No hem inventat res: fa unes dècades la nit era un moment de llibertat, de perdre de vista als pares, i ara ho és per evadir-se, relacionar-se i gaudir“.
“Tot el que nosaltres volem és que la gent de Tarragona no hagi de
“Ens agrada tenir un impacte positiu; la responsabilitat social està
en l’ADN de cada un, o no. I aquest gremi la té, i vocació de servei també. La nostra demostració d’ètica no és ni molt menys un ganxo social per vendre més ... Normalment no es recorda ni els llocs de treball que generem ni la cura que tenim amb la gent jove. No volem que beguin en excés, ni tampoc que es tanquin al lavabo. No volem gent que es droga ni descontrolats al local ... És més fàcil dir que vivim dels vicis de la gent jove. No es veu l’altra cara, que estan en llocs on som responsables de qualsevol cosa que els passi“. “Nosaltres tenim els nostres mitjans perquè els clients baixin la veu quan estan a prop del local. Tenim una persona que els recorda el nivell de veu, fins i tot els podem
advertir que no tornaran a entrar ... han d’entendre que és una agressió als veïns i que no poden fer ‘botellón’ allà davant; ara bé, no ens sentim recolzats gens ni mica, hem demanat sense èxit patrulles que donin voltes, ja que l’element dissuasiu és molt important“. “Tot i la manca de suport i ajuda, els empresaris seguim amb el que sabem fer millor, que és atraure gent perquè se senti divertida, mimada i cuidada en els nostres locals; és una llàstima que moltes vegades estem més pendents de les sancions, de les crítiques i de les queixes que de com millorar el nostre negoci“. “S’utilitzen arguments –demanen medidors de decibels als carrers,
critiquen una pressió turística insostenible ...- propis d’altres ciutats, però són realitats molt diferents de la de Tarragona. Si a la gent jove li agrada la Part Alta, els seus locals, les seves places ... doncs també són seves. Si són incívics, caldrà civilitzar, però la solució no és tancar els locals del voltant. Anem a posar-nos d’acord per no enviar-los a un polígon industrial, on succeeix tot el pitjor sense que es vegi; prefereixo tenir-los a prop” “Si hi ha gamberrades, que actuï la Guàrdia Urbana, i si són menors, que paguin els seus pares la sanció. El treball és de tots (locals, pares, veïns ...) perquè els fills són de tots. Al final tots som veïns i també tots hem estat joves molestant. Que pensi aquesta gent que està tan molesta què feia quan tenia 20 anys; hi ha qui no se’n recorda que ha estat jove”.