Page 1

JOVES TALENTS

Els 10 imprescindibles Santa Tecla p. 14 i 15

LES RECEPTES DE LA PART ALTA

Una dosi de creativitat Quilòmetre 0 PÀGS. 18 I 19

El nivell gastronòmic del nucli antic contiua estimulant les visites. PÀGINES 20 I 21

TEMES DE DEBAT PER A LECTORS INFLUENTS

SETEMBRE 2017

WWW. actualTARRAGONA.CAT

actualTARRAGONA

NÚMERO 001

Malgrat els peatges propis de l’èxit, els atractius del centre històric de Tarragona permeten encarar el futur amb optimisme. MARC CASANOVAS

LLUM PER A LA PART ALTA

LA INDÚSTRIA DE L’OCI BUSCA FÓRMULES DE CONVIVÈNCIA SENSE PERDRE DINAMISME

El cor de la ciutat no batega amb la fortalesa que a tota Tarragona l’agradaria. La polèmica sobre l’‘adormiment’ de la Part Alta, amb el consegüent perjudici per als empresaris de l’oci i el turisme, desperta periòdicament amb el ressò de les queixes dels veïns que reclamen el seu legítim dret al descans. Malgrat alguns tímids intents, la ciutat no aconsegueix modelar una estratègia de creixement sostenible per al seu casc antic. PÀGINES 3 A 6

L

a col•lisió de dues forces oposades està escanyant la vitalitat de la ‘joia de la corona’ de Tarragona. Els empresaris de la indústria de l’oci estan preocupats davant la tendència, que no es veia des de fa molts anys, de buscar alternatives

ELS EXPERTS Gairebé una vintena de cares molt conegudes a Tarragona valoren la ‘salut’ de l’oci a la Part Alta i opinen sobre el model de centre històric que els agradaria. Una radiografia realitzada des del teixit social de la ciutat. P. 7 A 10

d’esbarjo en altres ciutats veïnes com Reus, Salou o Cambrils, fins i tot de nit. egon ells, l’excessiu ressò que tenen les queixes veinals està posant “pals a les rodes”, -en forma de tràmits excessius, controls i sancions-, al

S

desenvolupament de la iniciativa privada. Aquesta indústria, que viu d’esdeveniments culturals, gastronomia i copes, que hauria de créixer en paral•lel a les bones notícies del sector turístic, no se sent estimulada per acompanyar aquest increment gradual de les

TAULA RODONA Els veïns, representats per la plataforma ‘Farts de Soroll’, els empresaris de l’oci nocturn (Nits Q) i l’associació d’apartaments turístics se sentin a conversar cara a cara per primera vegada per buscar punts de trobada. P. 12 - 13

visites. ota un evident risc de ‘gentrificació’ i sotmesos a la pressió del turisme i de l’oci nocturn, els veïns reclamen més equilibri. Fonts municipals insisteixen que l’Administració està per vetllar pel benestar dels veïns,

S

Els empresaris que viuen d’esdeveniments culturals, gastronomia i copes no se senten estimulats per acompanyar l’èxit gradual de visites però també perquè no s’apagui una de les zones més dinàmiques de Tarragona. L’Ajuntament, de moment, opta per l’estratègia d’acontentar a tots, però arriba el moment de planificar a mitjà i llarg termini el model de centre històric.

PATRIMONI HISTÒRIC La història de Tarraco és un punt essencial del atractiu de Tarragona, però, fins a quin punt genera negoci la gestió turística del patrimoni? Repassem els reptes de futur de la ciutat pel que fa a la promoció del seu passat. P. 16-17


2

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

ENS HONORA

Des del Port de Tarragona vull felicitar tot l’equip d’Actual Tarragona, un mitjà de comunicació en paper que s’estrena a casa nostra, per la seva empenta i valentia, per fer possible augmentar la pluralitat informativa a la nostra ciutat. En l’era de la comunicació, el naixement de nous protagonistes en l’escena informativa és sempre una bona notícia i ho és per diferents raons: perquè contribueix a millorar la informació del territori aportant nous punts de vista, perquè obre nous canals d’informació i perquè ajuda a dinamitzar l’economia de la zona creant nous llocs de treball. Com a president del Port de Tarragona, un dels agents econòmics més destacats de la zona, que sempre ha col·laborat en la dinamització econòmica del territori, vull enviar els millors desitjos d’èxit a Actual Tarragona, que comença ara la seva edició en paper, una capçalera que espero tingui una llarga vida. Josep Andreu i Figueras President del Port de Tarragona

actualTARRAGONA

ELS TARRAGONINS ENS FAN DE REPORTERS

ENS HONORA

Impactant imatge de la Baixada de Misericordia amb un camió bolcat al Trinquet. FOTO VÍCTOR CHÉRCOLES

EDITORIAL

ESPAI PER A LA REFLEXIÓ

A

ctual Tarragona, en el seu format en paper, neix amb la vocació d’oferir una informació assossegada per a qui vulgui aprofundir sobre les qüestions més candents que l’afecten en el dia a dia. De periodicitat mensual, no pretén entrar en la pugna per la primícia, ja que per a això ja compta amb un suport digital (ww.actualtarragona.cat) que

està superant les seves primeres fases de vida i que permet uns tempos més acords al vertigen informatiu d’avui.

E

l que proposen aquestes pàgines és obrir una finestra de reflexió per la qual poder treure el cap amb cert assossec i perspectiva a la rebotiga de la notícia, a les seves causes i conseqüències. Una anàlisi periodística rigorósa, el

més enriquidora possible, que reculli les aportacions dels qui coneixen a fons els racons polítics, socials i econòmics de Tarragona.

U

na tasca complexa, com es pot intuir, que permeti fer una mica de llum entre el soroll confús de la sobreinformació. Gràcies per pujar a bord amb nosaltres en aquesta aventura

L’inici de qualsevol projecte és sempre un motiu d’enhorabona. Si a més es tracta d’un nou mitjà de comunicació, com és el cas de Actual Tarragona, estareu contribuint a la pluralitat informativa i d’opinió, i garantint la qualitat democràtica de la nostra societat. Una nou punt de vista és sempre benvingut, més si tenim en compte que la realitat és polièdrica i permet diferents interpretacions. A tothom ens interessa, cada vegada més, el que passa al costat de casa nostra. El grans mitjans ens informen del que succeeix a l’altra costat del món i en canvi desconeixen el que passa a la nostra ciutat. Per això, la proposta que vosaltres feu contribuirà, sense cap mena de dubte, a millorar el coneixement de la realitat que ens envolta. Estic convençut que Actual Tarragona serà, en molt poc temps, un referent informatiu imprescindible. Per això encoratjo a totes i tots els professionals que formeu part d’aquest projecte a no deixar mai de tocar de peus a terra ni perdre la voluntat de servei que ara us guia. Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona.

L’OPINIÓ

Edita: Profesional Edit Tarragona Direcció general: J. Romeu Coordinació: Estudio Roberto Villarreal Textes: Agnès Llorens Cristina Pascual Nerea Tera Natxo Guinea Direcció sede ACTUAL: Rambla Nova, 38. 1-2A Telefón 977 12 0870 info@actualtarragona.cat Diposit Legal: DL T 1201-2017

L’oci com a pulmó de la comunitat PATRICIA ROS L’any 2008 Tarragona va viure una escissió entre la ciutadania. D’una banda, els que posaven en dubte l’oci nocturn de la nostra ciutat considerant-lo poc més que l’arrel de tot mal; conductes incíviques, baralles, molèsties als veïns, etc. De l’altra, els que considerem que l’oci en general, i el nocturn en particular, és absolutament necessari per al correcte desenvolupament emocional i benestar psicològic de les persones. Amb l’objecte de debatre aquesta qüestió es va crear la Plataforma Nits Q. Aquesta plataforma concentra a tots els agents clau de l’oci nocturn en un espai de reflexió i treball conjunt per aconseguir entorns més segurs, saludables i de qualitat per als que surten de festa i els que no. Els productes d’aquest treball conjunt han estat: Una campanya de sensibilització ciutadana: Festa i Descans Qnviuen, en forma de performances artístiques pels carrers de la ciutat. Van tenir una gran acollida per part del públic, sent

imitades per altres ciutats com Venècia, Barcelona i París. El grup d’agents joves de salut, Komando Nits Q, que realitza una sortida nocturna mensual pels carrers i locals de la ciutat amb l’objectiu d’ajudar a gestionar millor els plaers de la nit, repartint gratuïtament el ‘Kit dels Plaers’. L’any 2010, la Generalitat de Catalunya, va inaugurar el distintiu de qualitat ‘Q de festa!’ a Tarragona, atorgat a aquells locals que complissin amb sis criteris bàsics que asseguren un servei de qualitat per als seus clients. L’any 2014, la mateixa Generalitat va concedir a la ciutat aquest mateix distintiu ‘Q de festa!’ per a les festes locals de Santa Tecla. El consistori va realitzar esforços per adaptar-se als criteris de qualitat. De fet, l’alcalde envia tots els anys una carta a les famílies amb fills adolescents per recordar-los les mesures de qualitat adoptades i recordar-los la corresponsabilitat de tots en l’educació dels nostres menors.

Demonització Després de gairebé 10 anys de

funcionament de la Plataforma Nits Q, amb un primer premi atorgat pel Pla Nacional sobre Drogues en Prevenció Comunitària, podem concloure que hem pogut revertir en gran part la demonització de l’oci nocturn que existia en l’imaginari col·lectiu, convertint la mateixa en un òrgan consultiu important per a la ciutat. L’any 2015 vam formar part del projecte europeu Youth in Europe per a la millora de les condicions de vida i benestar dels nostres adolescents. Després d’analitzar l’enquesta realitzada a tots els joves de 15 i 16 anys de la ciutat, podem afirmar que els qui desenvolupen un oci de qualitat de manera regular tenen menys probabilitats de consumir drogues o de sentir malestars psicològics que puguin incitar-los a consums o conductes disruptives per al seu creixement personal. És per això que en aquests moments treballem de manera comunitària de nou per crear consciència ciutadana que el temps lliure i l’oci en general, inclòs per descomptat el nocturn. Es l’espai que permet als nostres nens i adolescents

relacionar-se amb els altres, fer esport, desenvolupar els seus hobbies, ballar, gaudir de la música i altres expressions artístiques i culturals, etc. No es pot concebre l’evolució i el desenvolupament personal sense l’oci. I aquest, a més que pot ser un negoci per al sector privat, sempre que sigui de qualitat, ha de ser una prioritat per a l’Administració pública ja que és l’espai on les nostres generacions futures construeixen els seus valors, les seves identitats, les seves personalitats emocionals i psicològicament sanes. Un espai a semblança d’un pulmó que oxigena correctament la vida saludable a la ciutat.

*Patricia Ros és Consellera Senior del programa mundial Planet Youth per l’ ICSRA (Icelandic Center for Social Research and Analysis) i acaba de tornar de Xile on ha participat en un fòrum internacional de primer nivell.

És cap del Servei de Prevenció de les Adiccions del Ajuntament de Tarragona. Co-fundadora de la Red Periferics. Psicòloga clínica Grupo Mentoring.


a fons

actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

3

LA INDUSTRIA DE L ‘OCI, VITAMINA PER LA PART ALTA ROBERTO VILLARREAL

El debat i la polèmica sobre una ciutat “adormida” estan sobre la taula. La Part Alta, veritable cor de la ciutat, pateix les arrítmies pròpies d’un múscul comprimit per dues poderoses forces oposades: d’una banda, el legítim desig de tranquil·litat dels veïns; del contrari, la necessitat de dinamisme a la zona més emblemàtica de Tarragona, la seva targeta de visita davant del món. L’Ajuntament, de moment, ha optat per l’estratègia d’acontentar tots dos, però arriba el moment de planificar a mitjà i llarg termini el model de centre històric que guiarà l’acció social i empresarial en les pròximes dècades

D

es de la seva declaració com a ciutat Patrimoni de la Humanitat l’any 2000, Tarragona ha treballat per crear -no sempre amb la tenacitat necessària- una veritable indústria vinculada al turisme i l’oci que permetés explotar les oportunitats de negoci obertes per aquesta prestigiosa distinció internacional. Des de 2012, passat l’ull de l’huracà de la crisi, les visites no han deixat de créixer, especialment a la Part Alta, el cor de la ciutat, encara que paradoxalment els agents socials i econòmics consultats troben a faltar més suport de l’Administració per generar dinamisme i vitalitat en una Tarragona que descriuen com “trist i adormida”. Les xifres de l’Ajuntament indiquen que cada any passen més de 300.000 persones per l’àrea monumental romana de la Part Alta (pretori-circ, muralles, Volta del Pallol ...), sense comptar amb altres visitants que arriben expressament a veure la Catedral i el seu entorn . En nombres rodons, aproximadament mig milió anual de persones coneixen els museus de la ciutat. Tot i que les declaracions polítiques han estat constants entorn la transformació del model econòmic de la ciutat, la famosa ‘Marca Tarragona’ encara no ha estat capaç de potenciar una xarxa vigorosa de serveis capaç d’oferir un producte global d’alta

qualitat davant aquesta creixent demanda. En 2017, els números del turisme continuen en la bona línia ja dibuixada l’any passat quan la ciutat va rebre gairebé 700.000 turistes (persones que van dormir a la ciutat, 500.000 en hotels i càmpings, i 200.000 en apartaments turístics i segones residències), que sumats a altres 1,3 milions d’ ‘excursionistes’ d’un dia, van sumar ni més ni menys de dos milions de visitants especialment interessats en la riquesa patrimonial de Tàrraco. E l s e x p e r t s d e l Pa t r o n a t d e Turisme vaticinen que “la ciutat

posseeix potencial per seguir creixent, com ho ha vingut fent des de 2012”.

Pals a les rodes Pa r a d o x a l m e n t , a q u e s t a indústria de l’oci -especialment esdeveniments culturals, gastronomia i copes- que hauria de créixer en paral·lel a les bones notícies del sector turístic no se sent estimulada, -més aviat al contrari-, per acompanyar aquest increment gradual de les visites. Segons el parer dels empresaris, l’excessiu ressò que tenen les queixes veïnals en els despatxos del consistori està posant “pals

a les rodes”, en forma de tràmits excessius, controls i sancions, al desenvolupament de la iniciativa privada. La decisió més discutida fins ara ha consistit en una moratòria de llicències arrencada per la plataforma veïnal ‘Farts de Soroll’, especialment crítica amb el soroll nocturn (també amb la proliferació de terrasses i altres activitats com els lloguers turístics) i l’organització de esdeveniments lúdic-festius en els espais públics de la Part Alta. Aquesta moratòria, que en teoria expira el pròxim mes de desembre, va ser aprovada d’urgència pel Ple

La part alta , veritable cor de la ciutat, pateix les arrítmies de un múscul comprimit per dues poderoses forces oposades La indústria de l’oci no se sent estimulada per acompanyar l’increment progresiu de visitants. CRISTINA PASCUAL

municipal i va suspendre durant un any la concessió i ampliació de llicències a establiments de restauració i oci al centre històric fins que el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística) detalli els usos permesos. La suspensió ha suposat, segons confirmen els agents de la propietat immobiliària (APIs) que treballen a la zona, la pràctica paralització dels lloguers de locals a tota la Part Alta, ja que qualsevol idea de negoci que guardi relació amb l’hostaleria i un servei de cara al públic és automàticament descartada. Per contra sí es detecta un lleuger encariment dels


4

a fons

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR preus dels immobles en una de les zones de moda de la ciutat. La tendència s’evidencia més en el mercat de lloguer per l’empenta de l’oferta de vacances: el casc antic és una de les àrees de concentració (al voltant del 25%) dels gairebé 600 pisos turístics registrats a Tarragona, encara que per darrere de l’Eixample i Llevant.

Torcebraç de forces oposades Sens dubte l’equilibri resulta molt delicat. Fonts municipals insisteixen que l’Administració està per vetllar pel benestar

dels veïns, però també perquè no s’apagui una de les zones més dinàmiques de Tarragona. En aquesta pugna de f o r c e s oposades, la ‘negociació’ bilateral entre Ajuntament i ‘Farts de Soroll’ ha estat acollida amb fredor pels empresaris de l’oci nocturn, que recorden la importància de mantenir una ciutat “viva”: “Tant els restaurants com els bars de copes, a més de ser clau en l’atractiu d’una ciutat, integren un sector econòmic molt potent, que genera riquesa i del que viuen centenars de famílies; aquesta part no se sol veure i gairebé mai s’escolta “, reflexionen des de la

Plataforma Nits Q, que integra els principals locals nocturns de Tarragona. “Fem -recorden- un esforç per complir la normativa, que no és precisament lleugera, per formar el nostre personal, per fer-lo més professional ... controlem el soroll en els nostres locals i fins i tot fem el possible de portes enfora, però al carrer no tenim cap jurisdicció, només podem recordar amablement que hi ha veïns dormint “. La proliferació de les terrasses mereix un capítol a part. D’una banda, és innegable que suposen una de les expressions

Cor ‘gentrificat’ Els experts en la matèria han definit amb claredat les tres fases de la ‘gentrificació’ (de l’anglès gentry, gent bé) un estrany terme que comença a escoltar-se en capitals de tot Europa. Difícil de pronunciar, el seu significat és senzill: es tracta del procés pel qual els veïns d’un barri “de moda” són desplaçats per butxaques més benestants -que eleven el preu dels immobles-. Franquícies comercials, restaurants, bars, etc... exerceixen una poderosa pressió fins a fabricar barris-aparador. La riquesa de l’oferta d’oci, diürn i nocturn, d’un barri viu i dinàmic és precisament una de les eines més eficaces per evitar la pèrdua de singularitat i encant, sens dubte l’efecte més nociu a llarg termini d’aquesta ‘gentrificació’. En quin punt està la Part Alta de Tarragona? Jutgin vostès mateixos:

Fase1

Fase 2

Fase 4

Abandonament i estigma

Regeneració

Barris clònics

Les administracions i els propietaris privats deixen de mantenir els serveis i els habitatges d’un barri històric, que es deteriora tant que en ell només resideixen els que no poden fer-ho en cap altra part de la ciutat. A Espanya solen ser gitanos i els estrats més pobres de la immigració. En aquesta fase els habitatges i locals del barri cauen a preus mínims.

Inversors immobiliaris rastregen quins barris es posaran de moda per fer-se amb habitatges barats que podran vendre revalorades. Arriba la inversió en edificis i serveis per augmentar el seu atractiu.

Fase 3 Mercantilització Habitatges i locals atreuen nous veïns de més poder adquisitiu. El barri assoleix el seu valor econòmic més alt i els inversors fan caixa.

La moda provoca l’arribada de joves artistes i professionals que sí que poden pagar els nous preus. Aquesta espiral d’encariment extermina aquesta imatge popular i multicultural que els va atraure. Ni comerciants ni els residents originals poden afrontar les rendes que exigeix el barri regenerat. Arriben els mercats artesanals, els museus i petits teatres, més mesures de seguretat i, gairebé sempre, les franquícies comercials. Es creen barris clons al cor de cada ciutat i desapareix la singularitat.

més aplaudides pels forans de les essències mediterrànies; per l’altra, la progressiva i incontrolada invasió de l’espai públic enfada als veïns. El conseller de Domini Públic, Josep Acero, -en el càrrec des de febrers’ha trobat amb un problema enquistat que van solucionant “cas per cas”. “El criteri general -explica- que seguim és el de l’alineació de la Plaça de la Font, amb la façana lliure i un ampli passadís central; hem prohibit les xurreries mòbils, i s’està treballant amb Patrimoni per estudiar si les terrasses són viables o no en alguns

enclavaments concrets “. Domini Públic analitza també des del punt de vista jurídic “quatre o cinc casos concrets i molt difícils d’empresaris als quals la moratòria els va agafar amb tràmits de llicències; són casos de mala sort, gairebé de sentit comú, als quals ens agradaria donar solució, però hi ha un mandat del Ple que no ens podem saltar a la lleugera “. Més enllà d’aquests serrells puntuals, la peatonalització, prèvia solució als problemes d’aparcament, s’albira en el curt termini com el gran cavall de batalla de la gestió municipal.

Convivència per Santa Tecla La normativa aprovada per l’Ajuntament per apaivagar als veïns ha encès els ànims dels joves emprenedors privats, farts de tantes limitacions. A més d’eliminar, llevat d’algunes excepcions, els actes festius impulsats per empresaris privats del programa oficial de Santa Tecla, aquest any l’Ajuntament recomana acompanyament musical en format acústic i sense amplificar. En el cas que finalment s’opti per instal·lar un equip de so “s’haurà de preveure que els nivells acústics respectin en tot moment les normes de convivència i ple respecte als drets dels tercers, adoptant les mesures oportunes que facin compatible l’activitat amb el descans veïnal”. -La música amplificada es podrà utilitzar durant un màxim

de quatre hores amb horaris d’obligat compliment: esmorzars: de 8 a 12h; vermuts: de 12 a 15; dinars: de 13 a 17; sopars: de 20 a 24; carpes informatives: de 10 a 20. No es permetran activitats enllaçades/continuades en un mateix espai. -Pel que fa a les activitats nocturnes s’establiran els següents horaris: vigília de dies feiners: hora màxima de finalització 24 hores; divendres, dissabtes i vigílies de festiu: hora màxima de finalització. 05 hores.

*Queden exemptes d’aquest horari les activitats que formen part de la seqüència ritual organitzades per l’Ajuntament de Tarragona. També totes aquelles que pel seu contingut es consideri que el interès general pugui justificar la seva excepcionalitat.


actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

5

‘ACCIÓ DE GOVERN’ A LA PART ALTA “NO ESTÀ EN EL NOSTRE ÀNIM PROHIBIR PER PROHIBIR”. JOSEP ACERO. CONSELLER DE DOMINI PÚBLIC El conseller d’Ocupació de Domini Públic, Mobilitat, Accesibilitat i Cases Regionals no amaga que té entre les mans una de les ‘patates calentes’ de l’equip de Govern. Ocupa des de febrer, en plena moratòria de llicències, la cartera que s’encarrega d’assumptes tan espinosos com la proliferació de terrasses o les autoritzacions a esdeveniments als carrers de la Part Alta. El famós ‘esperit’ mediterrani de la ciutat passa, en part, per les seves mans: “És molt difícil acontentar tothom, però he fet tot el que he pogut per escoltar els interessats” Diuen que estan en mans de ‘Farts de soroll’... Això no és cert. A mi no m’han influït. Quan he hagut d’aprovar o denegar en una àrea ho he fet. A més, no es dirigeixen a mi sinó als tècnics. Les primeres reunions per aportar informació pública que se’ls va facilitar van ser al març. Des de llavors, ja que ells van acudir al Síndic de Greuges, aquest és el canal de comunicació. Mai més he tingut contacte directe.

Alta es va aprovar per un any. Farem tot el possible perquè expiri al novembre i així guanyar un mes. Hem fet tot el possible per solucionar alguns casos d’autèntica mala sort en la tramitació, però l’acord del Ple és sagrat. Serà un moment òptim per seure, aprendre d’encerts i errors, fer balanç i redefinir el model òptim per als propers anys.

boli Jazz Band a la Plaça del Rei. Se li hauria donat llum verda igual, però és que a més Cultura emet un informe favorable i l’esdeveniment s’autofinança.

Què passa amb els vermuts electrònics? Hi ha hagut algun frec puntual, però s’han desenvolupat sense problemes, sempre que es compleixi, és clar. De què se sent més orgullós en la seva gestió? De la rebaixa de l’aparcament d’un 60% en els pàrquings del perímetre de la Part Alta. Si volem un centre històric viu i dinàmic, és un element essencial. La rebaixa a un preu màxim de 5,50 euros és un estímul. Hem eliminat això de ‘el tercer cobert és el pàrquing’ i la gent pot sortir a sopar sabent que pagarà un límit raonable.

Per què tantes limitacions? No està en el nostre ànim prohibir per prohibir. Ens hem d’esforçar per aconseguir una convivència agradable, amb ocupacions d’espai públic

Els veïns es queixen per les terrasses; els empresaris per massa mà dura. Una equació irresoluble? Estem molt a sobre d’aquest tema. En general, els negocis amb terrassa van complint amb els espais assignats i amb els horaris. Les excepcions, les estudiem i actuem en conseqüència. De vegades aquesta mà dura és necessària per evitar excessos.

Acusen a Domini Públic de desídia per evitar-se queixes i problemes? S’han seguit fent actes i esdeveniments. No és cert que la ciutat estigui morta i que no es permet fer res. S’han ordenat els horaris i s’ha ajustat la normativa. A les platges és diferent perquè entra Costes. Les festes als barris estan funcionant perfectament. A Santa Tecla s’han demanat actes i s’han autoritzat en la seva major part. Només n’hi ha un en espai públic que està fora de programa, el de la Strom-

RUBÉN VIÑUALES. C’S

PAU RICOMÀ. ERC

ALBERT ABELLÓ. PDECAT

LAIA ESTRADA. CUP

ARGA SENTÍS. ICV-EUIA

El fet de ser el focus d’atracció de la ciutat pel seu Patrimoni romà i medieval fa que lògicament sempre serà visitat per milers de persones i hi haurà situacions impossibles d’evitar. La homogeneïtzació dels horaris de les terrasses a tota la ciutat, el major control policial a franges horàries conflictives i la descentralització de la quasi totalitat de les festes que es celebraven a la Part Alta són solucions que de manera ràpida i efectiva poden pal·liar els malestars de part dels veïns. També mitjançant els denominats “Agents Cívics” es pot realitzar pedagogia d’un oci responsable sobretot durant l’oci nocturn. El nostre model de ciutat ha d’encararse cap al d’una ciutat de serveis, més encara quan la nostra taxa d’aturats en la seva major part són d’aquest sector, motiu el qual fa que s’hagi de treballar amb més afany per donar sortida a aquesta massa de milers d’aturats. Tampoc hem d’oblidar com era la Part Alta no fa molts anys, una zona degradada de la ciutat i insegura, extrem que gràcies a molt esforç comú podem afirmar anem deixant enrere en el temps.

La Part Alta és abans que res un barri on hi viuen persones. Precisament, un dels punts forts del seu encant és la convivència, l’activitat comercial i social en un marc patrimonial històric. Tot és de veritat a la Part Alta i ho ha de seguir sent. En l’equilibri de drets i d’usos rau el futur d’una Part Alta atractiva i amb personalitat. Si convertim la Part Alta en un contenidor on hi cap tot, en una mena de polígon d’esbarjo, acabarem de pressa amb la qualitat de vida dels qui hi viuen i a mig termini, quan deixi de ser una zona de moda, hi quedarà un terreny erm, sense activitat comercial. El turisme que la Part Alta necessita és el familiar i cultural, respectuós amb els veïns, basat en el patrimoni històric, amb una oferta cultural potent i una restauració de qualitat. En canvi, una oferta nocturna agressiva l’únic que farà serà atreure un turisme diferent, empitjorarà la vida dels veïns i, això sí, potser porti beneficis econòmics immediats als seus promotors. Més endavant, res de res, perquè s’ha demostrat que no és sostenible.

El dinamisme de la Part Alta absolutament positiu sempre que siguem capaços de generar un bon equilibri entre l’oci i el dret al descans dels veïns. Per aconseguir aquesta bona convivència, és necessari un treball seriós que, malauradament, l’equip de Govern no ha fet. El passat desembre, el Plenari Municipal va aprovar per unanimitat la suspensió de noves llicències per a bars, restaurants i establiments similars a la Part Alta durant el termini d’un any. Aquest fet ha generat molta preocupació entre els propietaris, i és que és una situació que cal desencallar al més aviat possible. De fet, encara estem a l’espera de l’estudi per a una nova regulació d’usos permesos a la Part Alta, una proposta que, segons l’equip de govern, hauria d’haver arribat el passat febrer. De la mateixa manera, també continuem esperant el promès mapa acústic de la Part Alta. La Part Alta no pot ser un festival continu, però de cap manera es pot quedar paralitzada. Cal que l’equip de govern treballi amb més celeritat per tal de desencallar aquesta situació.

És possible la convivència de qui vol poder descansar quan és a casa seva i qui vol que la ciutat no esdevingui un espai mort i buit. I si alguna cosa hauria de fer l’equip de Govern de la ciutat davant aquests plantejaments, que no són en cap cas excloents, seria fer de mediador, possibilitar que la ciutat visqui en harmonia i dotar de tantes possibilitats i facilitats com calgui qui vol que la ciutat no sigui només negoci per a alguns. Cal posar limitacions i ordenar l’espai públic per tal que les persones residents a la ciutat i de forma especial a la Part Alta no en siguin expulsades a partir de concentrar actes i més actes en una part mínima de la ciutat com és aquesta; a partir de concentrar terrasses i més terrasses en places i carrers que esdevenen privatitzats com a conseqüència d’una política de l’espai públic sotmesa exclusivament als interessos econòmics. Volem uns reglaments favorables a la promoció de la creació cultural i la sociabilitat de veïnes i veïns., és a dir, el lleure no directament convertit en negoci.

En una ciutat de les característiques de Tarragona, el que es coneix com a “indústria de l’oci” no hauria de ser l’activitat principal. Tots sabem que el monocultiu no és un model econòmic òptim. Tarragona ha d’apostar per la diversificació, i encara més quan té possibilitats per a fer-ho i pot aprendre dels exemples de ciutats i territoris que han agafat el camí contrari i s’han convertit en poca cosa més que un parc temàtic, amb ocupació de baixa qualitat, poques sortides per a les generacions més joves i gran dependència d’una o molt poques empreses. Dit això, que hi hagi activitats o negocis d’oci no és dolent en si mateix sempre que es respectin aquests límits, que són els del sentit comú. El cas de la Part Alta ens pot servir de marc de reflexió. Per a no “morir d’èxit”necessitem un oci sostenible. Cosa que significa no posar més locals que els que les funcions habituals del barri poden absorbir. No superpoblar-lo ni uniformitzar-lo. Equilibrar el dret al lleure de les persones amb la necessitat de dur una vida normal en el teu entorn més proper.

Se’ls passa pel cap ampliar la moratòria de llicències? La moratòria de llicències a la Part

adequades i ordenades. La voluntat és anar eliminant molèsties.

Com va la peatonalització? Ja hem posat un piló mòbil a Sant Oleguer, hem creat més places de moto al costat de la Plaça del Rei, es va limitant l’entrada de vehicles ... si es mira amb una mica de perspectiva, els avenços són evidents.

LA OPOSICIÓ ENS DIU


6

els experts

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

ENS CONTESTEN

ESTÀ MALALT EL ‘COR’ DE LA CIUTAT?

A Tarragona conviuen més de dos mil anys d’historia amb els usos d’una ciutat moderna i oberta al turisme. RAUL A.

LA VEU DELS AGENTS DE LA CULTURA I L’OCI Cada vegada és més habitual sentir la frase: ‘És que a Tarragona no hi ha res’. És un clixé repetit o una trista realitat? Gairebé una vintena de cares molt conegudes valoren la ‘salut’ de la Part Alta, l’òrgan vital de la ciutat, des de diferents perspectives. Empresaris del món de l’hostaleria, programadors culturals, artistes ... reconeixen que el cor de Tarragona no bombeja amb la mateixa força de temps pretèrits.

Q

uè opina de la moratòria de llicències i de la limitació d’actes lúdics i culturals a la Part Alta de Tarragona? Creu encertada la gestió de

la indústria de l’oci? Quina importància li concedeix a l’oferta lúdica i gastronòmica d’una ciutat a l’hora de visitar-la? Què milloraria si

pogués influir sobre la gestió publico-privada de l’oci a la Part Alta? Aquestes i altres qüestions s’han posat sobre la taula a l’hora de consultar els

que millor coneixen el rerefons de la indústria de l’oci a Tarragona. Tots ells -creadors i emprenedors en la seva majoria-, confirmen que és hora

de planificar un model per a les pròximes dècades sobre la base del dinamisme d’una oferta lúdica, cultura i gastronómica de qualitat.

MARIA LEON. EMPRESARIA. GRUP TÓTEM

“No podem enviar als joves a un polígon industrial”

“La moratòria, com a prova pilot, per analitzar el que passa i el que pot passar, és a dir, com a mesura preventiva per saber on som i on volem ser, em sembla bé. A continuació, quan es vegi el millor per a tota la ciutat, que es prenguin decisions en bé de la majoria “.

sortir a Reus, ni a Salou o Barcelona . Les ciutats vives procuren tenir el seu entramat comercial de dia i oferir alternatives a la nit. No hem inventat res: fa unes dècades la nit era un moment de llibertat, de perdre de vista als pares, i ara ho és per evadir-se, relacionar-se i gaudir“.

“Tot el que nosaltres volem és que la gent de Tarragona no hagi de

“Ens agrada tenir un impacte positiu; la responsabilitat social està

en l’ADN de cada un, o no. I aquest gremi la té, i vocació de servei també. La nostra demostració d’ètica no és ni molt menys un ganxo social per vendre més ... Normalment no es recorda ni els llocs de treball que generem ni la cura que tenim amb la gent jove. No volem que beguin en excés, ni tampoc que es tanquin al lavabo. No volem gent que es droga ni descontrolats al local ... És més fàcil dir que vivim dels vicis de la gent jove. No es veu l’altra cara, que estan en llocs on som responsables de qualsevol cosa que els passi“. “Nosaltres tenim els nostres mitjans perquè els clients baixin la veu quan estan a prop del local. Tenim una persona que els recorda el nivell de veu, fins i tot els podem

advertir que no tornaran a entrar ... han d’entendre que és una agressió als veïns i que no poden fer ‘botellón’ allà davant; ara bé, no ens sentim recolzats gens ni mica, hem demanat sense èxit patrulles que donin voltes, ja que l’element dissuasiu és molt important“. “Tot i la manca de suport i ajuda, els empresaris seguim amb el que sabem fer millor, que és atraure gent perquè se senti divertida, mimada i cuidada en els nostres locals; és una llàstima que moltes vegades estem més pendents de les sancions, de les crítiques i de les queixes que de com millorar el nostre negoci“. “S’utilitzen arguments –demanen medidors de decibels als carrers,

critiquen una pressió turística insostenible ...- propis d’altres ciutats, però són realitats molt diferents de la de Tarragona. Si a la gent jove li agrada la Part Alta, els seus locals, les seves places ... doncs també són seves. Si són incívics, caldrà civilitzar, però la solució no és tancar els locals del voltant. Anem a posar-nos d’acord per no enviar-los a un polígon industrial, on succeeix tot el pitjor sense que es vegi; prefereixo tenir-los a prop” “Si hi ha gamberrades, que actuï la Guàrdia Urbana, i si són menors, que paguin els seus pares la sanció. El treball és de tots (locals, pares, veïns ...) perquè els fills són de tots. Al final tots som veïns i també tots hem estat joves molestant. Que pensi aquesta gent que està tan molesta què feia quan tenia 20 anys; hi ha qui no se’n recorda que ha estat jove”.


actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

7

ORIOL GRAU. ACTOR I DIRECTOR TEATRAL

“Una ciutat sense cultura, ni vida nocturna, ni amb bona taula no m’interessa” “Entenc la moratòria com una mesura provisional a l’espera que l’Ajuntament, fent de mediador neutral, convoqui les parts per a debatre-ho. Trobo bé que alguns actes de la Festa Major es diversifiquin per la ciutat, i s’alliberi la Part Alta, sobretot, de contaminació acústica”. “Crec que encara no hi ha hagut un diàleg obert entre les parts -indústria, veïns, comerç, associacions- on tots puguin constrastar els seus punts de vista,

i arribar a acords. L’Ajuntament hauria de facilitar aquesta trobada, i elaborar una normativa en funció del que es pugui consensuar”. “L’oferta lúdica d’una ciutat és fonamental, per a mi té la màxima importancia… Una ciutat sense cultura, ni vida nocturna, ni amb bona taula no m’interessa. Com a ningú, crec”. “Caldria més temps per reflexionar i respondre

adequadament, però si jo pogués influir en les decisions, d’entrada, facilitaria el lloguer de locals buits, a grups i entitats sense ànim de lucre; escoltes, casals, esplais, grups culturals, etc. “ “Que omplissin de vida lúdica el barri, per “desmuseitzar-lo” i “desterrassar-lo” una mica. I als privats...potser els convidaria a que reinvertissin en el barri una part dels guanys que en treuen. La veritat és que la Part Alta podria fer més goig que el que fa”.

PEP ESCODA . FOTÒGRAF “S’ha de buscar l’equilibri. És una qüestió de civisme, la gent ha de complir, però tampoc s’ha de descentralitzar tot. S’han d’obrir nous espais a Tarragona, com la Tabacalera. L’incívic és incívic quan hi ha festes i quan no hi ha festes, dubto que les queixes dels veïns siguin només per Santa Tecla. Hem de trobar un equilibri. Hi ha actes que són intocables, que perden el sentit si no es fan a la Part Alta, com l’entrada del braç de Santa Tecla o la Baixada de l’Àliga. No els hem de sacrificar, l’Ajuntament hauria de procurar controlar aquest incivisme” “Han hagut de canviar coses, s’han hagut de buscar espais alternatius. Si és fa una bona gestió o no, és discutible. S’han canviat espais i actes, però al final tenim els mateixos espais. Pot-

ser s’han concentrat massa coses per Santa Tecla a la plaça de la Font. Però no per això s’ha de desfer la Part Alta, també tenim altres llocs com la Plaça del Rei o Sedassos. És cert que es podrien millorar espais com la Tabacalera, que té un potencial poc aprofitat. Al final tot és una qüestió d’equilibri i sentit comú” “Tarragona és molt rica en aspectes culturals, té oci i té valors, però sempre es pot millorar. Podem agafar exemples d’altres ciutats pel que fa a la neteja o al civisme. Hi ha moltes ciutats espanyoles que són un bon exemple, no cal anar tan lluny. També podríem aprendre de l’urbanisme. No crec que hi hagi una bona gestió urbanística a Tarragona, el Carrer Unió s’està morint, la Part Alta perd vida. Hem

d’afegir i potenciar el nostre mode de vida mediterrani: passejar, llocs amplis, jardins, fer vida al carrer, a les terrasses...” “M’enfocaria en l’urbanisme. Faria el perímetre de la Part Alta per fora tret, òbviament, de serveis. Però potenciaria més zones vianants que ajuden a fer vida mediterrània, com van fer a Barcelona amb el mar. S’han de pensar les coses a llarg termini i no fer projectes d’una dia per l’altre. Potenciar que la gent agafi menys el cotxe i millorar els serveis d’autobús. Som mediterranis, no nòrdics. Som de fer vida al carrer. Amb l’urbanisme no ho potenciem, deixem molt a desitjar. Tenim deixadesa a Tarragona, som com els crancs, fem una passa endavant i dues cap enrere”

SANDRO SIGNETTO . EMPRESARI. GRUP LAB

JOSEP VIDAL . EMPRESARI. LES COQUES

“Veig un sentiment generalitzat de falta de xispa” “No és lògic que Reus disposi d’uns avantatges per aparcar que ens donin enveja; el del pàrquing Jaume I és surrealista, amb la inversió que s’ha fet, amb els anys que portem i que encara no s’hagi trobat una solució. És una pena que vindre a la Part Alta sigui tan complicat perquè fa perdre la il·lusió d’apropar-se a la gent. Penso que mereix una reflexió el difícil que l’hi estem posant “ “Veig bé la moratòria de llicències per-

què massificar no és bo per a ningú i no és solució; crec que és important fixar bé els requisits i que siguin els mateixos per a tothom. Hi ha el tema sanitari, cuines, etc ... i no pot ser que el rigor se’ns apliqui sempre a uns quants. No pot ser que s’obri un restaurant en qualsevol lloc. L’exigència de la normativa, d’aquí a uns barems justos, és una garantia de qualitat que al final beneficia la imatge de la ciutat “ “No entenc bé la limitació

“S’ha de pensar a llarg termini”

d’esdeveniments i aquesta mania de descentralitzar. La Part Alta és el cor de Tarragona i tota la vida s’ha fet aquí. No es pot acontentar a tots; el que beneficia a uns, enfada als altres ... l’essencial és que cal decidir si es vol una ciutat activa, amb gent participativa i dinàmica o una espècie de barri dormitori. Jo porto 34 anys aquí dalt i mai he tingut problemes ... Cal fer un exercici de tolerància “ “Això de vianants ho veig fantàstic, però sempre que es donin alternatives i facilitats per anar de botigues, a passejar o a passar una estona de lleure a la Part Alta. Em sembla fantàstic que ens fixem en Toledo, però allà hi ha quatre aparcaments dissuasius on deixes el cotxe i t’acostes passejant, que és la manera més bonica de conèixer una zona “ “Hi ha un sentiment generalitzat de que falta espurna. També és una conseqüència dels anys tan durs que hem passat per la crisi. Jo vaig apostar fa molts anys per la Part Alta, crec que sóc dels més antics, i considero que hem de buscar fórmules per continuar estimulant a la gent, perquè hi hagi més vida i flueixi més pels carrers, sempre amb la visió del que és millor per a la ciutat; les tendències han canviat, no es pot comparar amb l’alegria de la butxaca de fa 10 anys, però ens toca a nosaltres oferir opcions i possibilitats perquè la gent s’animi, surti i segueixi participant “

“Altres ciutats treuen millor partit del seu potencial” “No estic d’acord amb la gestió que es fa de l’oci. Sempre és el mateix. Reducció d’actes, d’espais, d’horaris ... No és fàcil la convivència entre veïns i oci, però nosaltres vivim d’això, d’aquest oci i d’aquests actes que es van reduint més i més. Jo cambiaria tot, vivim del turisme. La gent, per sort, encara surt i té ganes de gaudir. jo tornaria als

anys de la bona gestió per dir-ho, de tenir més facilitats, més ofertes i oportunitats per treure-li profit i poder viure d’això “ “Cal complementar el turisme cultural amb l’oci i la restauració, que és gran part de la facturació de la ciutat. El que està passant a Tarragona també està passant en altres ciutats de Catalunya, fins a Barcelona, ​​que també es redueix de la mateixa forma. Això no està passant en altres llocs com, per exemple, Logronyo. L’altre dia un amic em va passar una foto de Logronyo, un diumenge a la nit. Hi havia centenars de persones i no és una ciutat de costa, és un lloc de interior que, a diferència de Tarragona, treu partit al potencial que sap que pot tenir “.

“Cal completar el turisme cultural amb l’oci i la restauració, que és gran part de la facturació de la ciutat”


8

els experts

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

ANGEL JUÁREZ. PRESIDENT COORDINADORA D’ENTITATS DE TGNA

“M’agrada que una ciutat estigui viva” “Jo penso que el primer que cal fer és una auditoria social independent i saber de forma seriosa i professional com està la situació, si està al límit o no està al límit d’establiments d’oci. Es necessita valorar on es vol anar com Ajuntament. El Govern municipal, fins on vol arribar? Vol tenir una zona totalment tranquil.la i de silenci o vol tenir una zona d’oci i que hi hagi una part de la ciutat dinàmica i que pugui tenir doncs no un, sinó vint establiments que ofereixin qualsevol tipus de música i de gastronomia? Per això primer cal saber què és el que es vol, per fer després un estudi de mercat i valorar si es pot o no es pot. També, com a representant d’associacions

veïnals, és molt important i no costa res demanar opinió a representants d’entitats socials i culturals”. “A mi m’agrada que una ciutat estigui viva. Jo sóc de l’opinió que si jo tingués una responsabilitat cultural, jo me n’anava a buscar gent i omplia les rambles de Tarragona; una ciutat ha d’estar viva i connectar amb la gent. Aquí considero que la gestió no és encertada en moltes iniciatives”. “M’enfada que gent d’aquí s’hagi d’anar a Reus per passejar o anar a discoteques i restaurants. Abans era al revés, gent de Reus, Cambrils o Salou venia aquí perquè hi havia una oferta

SONIA ESCUDERO. EMPRESARIA. SENTITS “Bàsicament, que es descentralitzin actes festius em sembla bé. Llevat d’excepcions com El Candil o Quatros, a la resta de locals de la Plaça de la Font ens interessa més el negoci de les terrasses que entrar a la guerra de preus de les barres. Els actes multitudinaris i les aglomeracions no encaixen amb el nostre tipus de client”. “No em sembla bé una política de limitacions; com més activitat i més vida, -sempre que es compleixi la normativa-, millor. Ja tenim l’horari

o el que vivia ja, sap el que hi ha. Crec que es necessita un exercici de tolerànciA, ja que estem parlant de tres mesos a l’any. Entenc que puguin existir queixes, però ens toca cedir sempre als mateixos”

“La indústria ja no dóna per a tothom, si volem seguir vivint del turisme és essencial dinamitzar Tarragona i la seva hostaleria, el que és incompatible amb una ciutat dormitori“. “A la Plaça de la Font tot el so reverbera. Qui se’n va a viure allà,

“A hores d’ara no tocaria els horaris. Sí que demanaria un cert marge amb els metres de terrassa; abans hi havia un pacte tàcit de

“No pot ser que per queixes o falta de motivació ens quedem amb una ciutat sense dinamisme, una ciutat avorrida. Per exemple, com a ecologi-

“Jo crec en l’equilibri i en el respecte de la gent. Si això s’aconsegueix, sempre apostaré per una cosa viva davant d’una cosa morta. I si he d’influir, intentaria evitar que Tarragona es convertís en un dormitori en què a les onze i mitja tot estigui ja tancat”.

“Crec que les mesures són desproporcionades. Tota la indústria de l’oci suposa un pol d’atracció turística i fa la marca d’una ciutat. Jo recordo, amb 10 anys, quan no podies anar a la Part Alta perquè era un lloc perillós, de delinqüència i prostitutes. Això s’ha erradicat, en gran part, pel impuls de la restauració i els locals d’oci nocturn. És un actiu de primer ordre i cal vetllar per ell, no pot ser que un petit sector de població condicioni d’aquesta manera les polítiques estratègiques de ciutat “.

“Crec que no és proporcional: ens

pugen impostos i sancions i a canvi rebem menys metres de terrassa i menys horari. Entenc a tots, però jo he de tirar endavant el meu negoci“.

“Barcelona, aquesta part entre Plaça Catalunya i Rambles és un exemple, però hi ha moltes ciutats que estan oferint aquesta oferta ... Vitòria també té bastant moviment; jo sóc d’origen andalús, aquí hi ha carrers sencers on saps que trobes ofertes de tot”.

sta, respecto que, per descomptat, es compleixi amb la Llei de Costes. Però això és una cosa i una altra és que es prohibeixi tota la ‘marxa’ que històricament, durant tots els anys que porto a Tarragona, hi ha hagut en aquestes platges. S’ha anat retallant i ha arribat un moment al final que no hi ha res, ni un xiringuito on a l’estiu puguis gaudir, com a mediterranis que som “.

XAVI ROMEU. PROMOTOR FEEL VERMUT

“El que passa a Tarragona passa a Donosti, a Bilbao, a Pamplona o a Logronyo, en totes les ciutats amb centres històrics atractius i amb molta vitalitat. No obstant això, en aquestes ciutats miren la manera de que convisquin els empresaris i els veïns, que lògicament també es queixen. Per a mi el problema real ve donat pel incivisme; calen polítiques més actives, amb patrulles de la Guàrdia Urbana que multin i dissuadeixin als que no saben

“Sempre paguem tots pel que comet excessos” més restrictiu de tot Europa en un país mediterrani.”

impressionant. Cal gestionar aquesta oferta, no fer-ho “a lo boig’, però el que tampoc es pot permetre és que al final un tros de Tarragona es converteixi en ciutat dormitori”.

tolerar metre i mig cap al centre de la plaça. Ara ja no és possible per dos que incompleixen i es passen de llestos. Al final sempre paguem tots pel que comet excessos, i això no és just “.

“El problema real ve donat per l’incivisme”

respectar. “L’oferta lúdica i d’oci és un ingredient bàsic en l’elecció d’una ciutat. I ho és també per als seus propis habitants. Si no existeix, la gent se’n va a les ciutats veïnes. Hi ha una franja d’edat, posarem entre 20 i 55 anys, que si no troba el que vol a Tarragona es desplaça a Reus, Salou o Cambrils. Si vas a Reus trobes varietat gastronòmica i molta més oferta de locals de copes. Per què passa? No és nucli històric també? Per què Tarragona llangueix? És per fer-nos-mirar quan, en teoria, podem presumir d’un patrimoni més rellevant a nivell internacional, i hi ha més gent disposada a gaudir-ne.

PERE JOAN SALAS. PINTOR

“Anem a treure-li profit a la ciutat, que és un diamant en brut” “Vam estar molts anys demanant que Tarragona tingués un nivell d’oci i que fos activa per la joventut, i ara que s’havia aconseguit i teníem una Part Alta que concentra tota una sèrie de restaurants i bars per prendre alguna copa i fer petits concerts, ara ens queixem de l’èxit. Ara per queixes deixem de treure-li profit a la ciutat, que és un diamant en brut. Si hem de dormir una hora menys perquè la ciutat tingui vida i un retorn econòmic, ho farem”. “No crec que hi hagi una gestió de l’oci encertada per tothom. És difícil trobar un equilibri entre el descans veïnal, l’oci local i la oferta als visitants. Però no crec que s’estigui fent una bona gestió de Tarragona.

És una llàstima, perquè té molt que oferir. Tarragona és el Carib. Tenim un clima per donar enveja, un clima Mediterrani amb un llegat històric que fa la ciutat única. Hem de promoure la ciutat pels turistes però també hem de mirar pels locals. No pot ser que no tinguem una oferta suficient i que el jovent marxi a Reus o Salou”. “Hem de diferenciar els tipus de turisme que busquem o el que una ciutat pot oferir. Eivissa, per exemple, és una ciutat invivible. La gent s’hi està sis dies per passars’ho bé, però no s’hi quedaria a viure. Tarragona sí que és una ciutat per fer vida, i hem d’incentivar projectes perquè la gent, i sobretot

els joves, es quedin aquí i facin vida a la ciutat, que convé a totes les parts implicades. Quan vaig a visitar un lloc m’agrada que, si m’he passat el dia fent turisme cultural, després m’ofereixi alguna cosa més per quedar-m’hi. El sopar, el fer una copa, el desconnectar d’una altra manera i beneficiar així a aquella ciutat o poble”. “Si he de posar algun exemple potser diria Cambrils; una ciutat que ha sabut mantenir una bona oferta gastronòmica i d’oci, amb un passeig marítim viu, amb uns carrers amb art al carrer i galeries d’art. Pots estar-t’hi tot el dia i trobes oferta per qualsevol moment, passejar, dinar, prendre alguna cosa o sortir per la nit a fer alguna copa. A Tarragona li falta això, no s’ha de convertir en una

ciutat massificada, perquè Tarragona és un ciutat per viure i s’ha de respectar el descans, però no per això s’ha de deixar sense vida. No s’aprofiten les platges que

tenim o espais culturals com el Camp de Mart que et donen l’oportunitat de fer concerts a l’aire lliure i moure a la gent de la ciutat”.


actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017 PATRICIA ANTON. PORTAVEU PLATAFORMA NITS Q

MARÌA PARRA. PIANISTA I PROGRAMADORA

“A Reus hi ha més respecte pels programadors”

“L’oci nocturn és una activitat econòmica important i forma part del teixit de la ciutat igual que els comerços, els restaurants o les gelateries, encara que és molt més complex per horaris. Crec que mantenir una oferta de qualitat és vital perquè Tarragona sigui atractiva; no obstant això, sí que penso que aglutinar tot a la Part Alta -locals, terrasses, festes ... - és una mica injust, de manera que veig correcte l’esforç per descentralitzar“. “Els empresaris mereixen tot el respecte, ja que hi ha moltíssima gent que es guanya la vida en aquest sector i l’Ajuntament rep uns ingressos per l’activitat econòmica que generen. Sé, perquè ho he viscut en primera persona, que l’equilibri és molt complicat per part de l’Administració pública“. “Des de la Plataforma Nits Q apel·lem a la part de responsabilitat que tenen els empresaris de l’oci nocturn per a facilitar el descans veïnal. Sabem que si es compleix la normativa amb rigor disminueixen les queixes, però també se’ns responsabilitza del que passa fora dels locals. No és just que els empresaris pateixin limitacions perquè alguna gent no sigui capaç de parlar en un to de veu més adequat, és a dir, que cal molta més conscienciació dels usuaris i no tant dels propietaris“. “Totes les ciutats amb vitalitat en els centres històrics tenen els seus problemes de convivència. Realment l’equilibri és complicat i succeeix al Barri Humit de Lleó o en Malasaña,

9

“El descans mereix tot el respecte, igual que la gent que es guanya la vida amb el seu negoci” per citar dos casos. En aquest últim barri els veïns van demanar limitar les terrasses perquè a Madrid han proliferat moltíssim. A l’estiu es passa de restaurant a terrassa, i això provoca molèsties“. “Per a mi cal un exercici de major tolerància, que passa per reunir a totes les parts fins a aconseguir un punt d’equilibri basat en el respecte. Respecte al descans, per descomptat, però també respecte a l’activitat econòmica i la gent que se l’està jugant amb els seus negocis per generar

riquesa i ocupació. Estem parlant de gent que es guanya la vida amb aquesta indústria. “El problema més greu el provoquen els incívics, no els empresaris. Reus ens ha donat un exemple de bones pràctiques: allà la Guàrdia Urbana s’ha dedicat a perseguir l’incivisme i a sancionar amb duresa. A Tarragona s’han fet campanyes molt interessants en les que cal invertir, insistir i aprofundir, ja que normalment els canvis d’hàbits només arriben a mig i llarg termini“.

“Ara que visc a Madrid puc veure Tarragona des de fora, amb certa perspectiva. Pel que fa a vitalitat cultural, veig que els teatres, per exemple, no estan del tot ben explotats... Pel que fa a la polèmica de la Part Alta, si veig que hi ha massa concentració de ‘saraos’ amb les festes, terrasses, espectacles, merder de gent al carrer ... puc entendre la tendència a descentralitzar i buscar altres espais com la Tabacalera -molt poc habituals i on fins i tot els veïns estan àvids d’esdeveniments-, al Mercat Central o el Port Esportiu i la Marina Tarraco. És respectable i comprensible que els veïns demanin solucions més equitatives”. “Els espais de Tarragona, i especialment la Part Alta amb el seu patrimoni històric, són fantàstics. Penso que cal reeducar la gent, que ha d’entendre que només hi ha mitja hora a peu des de la Catedral a la Tabacalera; a Barcelona o Madrid es riuen d’aquestes distàncies ... Cal una concepció més integral de la ciutat, no només de la zona més històrica“.

puzle de dates, de vegades per reservar amb més antelació, en altres per més envergadura i tradició de l’esdeveniment ... aconsegueixen concentrar el màxim d’afluència sense que es trepitgin fins a cinc actes alhora, com m’ha passat a juliol a Tarragona. Això et desmotiva i t’ensorra; és indispensable parlar amb els programadors per crear un mapa i un calendari de manera que cada espectacle llueixi al màxim “.

“Tarragona és una ciutat meravellosa amb un potencial increïble però falta coordinació. No és una recerca de culpables però sí de responsables. En aquest país hi ha un mal endèmic que consisteix en què cadascú s’aïlla en el seu menyspreant el dels altres. Cal fer més l’exercici de posar-te al lloc de l’altre “.

“Des de l’organització de dos festivals, un a Reus i un altre a Tarragona, he de dir que em costa molt menys a Reus, on es respira més respecte per les iniciatives culturals, tant privades com públiques. Tenen un tacte exquisit per programar. Saben encaixar perfectament el

FRANCISCO JAVIER CASTILLO. EMPRESARI. DNA EXPERTUS TURISME a qualsevol turista. De Tarragona no puc opinar molt perquè no conec els detalls; en matèria de restauració, per exemple, crec que la ciutat és molt competitiva, hi ha una gran oferta gastronòmica amb gustos identitaris de la ciutat i que a més ha realitzat una aposta per la qualitat en els últims anys. Si hi ha hagut increments de preus significa un augment de la qualitat del servei i del producte al client “. “Jo desconec, en concret, l’oferta d’oci a Tarragona, però el que puc dir és que un cop hi ha cert flux de turistes, s’ofereixen serveis, i com més serveis hi ha doncs molt

millor tant per a residents com per a turistes”. “Crec que l’oferta lúdica i gastronòmica és un aspecte clau per

“Penso que la mateixa Tarragona es pot considerar un exemple de bona gestió d’un centre històric. És una ciutat singular en moltíssims sentits. El millor

“Es pot considerar exemplar la gestió del casc històric” de Tarragona és que uneix dos models, el de ‘sol i platja’ i el de turisme cultural. Crec que l’oferta turística de Tarragona ha sabut conjugar els dos, és molt més que simplement una destinació de “sol i platja” com Lloret de Mar o altres similars. Pots anar a la platja i després menjar junt uns arcs del segle XV o XVI, aquest entorn de la ciutat la fa única”. “Tot el que sigui el foment de

la col·laboració publico-privada i privada-privada és bo per a Tarragona”. “El turisme de l’oci està dividit en molts subsectors, atraccions, restauració, hostaleria ... Jo crec que aglutinar i enfortir aquest tipus de col·laboracions seria un encert a l’hora de millorar els resultats d’èxit per una ciutat amb un potencial enorme per explorar”.

CARLES CARCOLÉ. EMPRESARI DE RESTAURACIÓ

“S’ha de compaginar el respecte a una ciutat viva i oberta”

“Tarragona és una ciutat morta i no fa falta que la matin més. Una cosa és que matin el soroll una mica, que també els veïns tenen part de la seva raó, però l’altre és que matin del tot l’oci”. “Jo crec que el que s’ha de fer és compaginar una mica el respecte cap als veïns i el respecte cap a

una ciutat oberta i viva, quan toca festa, toca festa”. “Tenir una diversitat d’oferta que t’asseguri un ambient viu pels visitants. Tu te’n vas a Logronyo te’n vas a Sòria i tenen molta més vida. Sobretot el nord, Bilbao, Donosti… Tenen mil vegades més oportunitats d’oci i la gent surt

molt més i es mou molt més que a Tarragona. Aquí s’acaba matant la ciutat amb tants impediments i la gent acaba per no moure’s”. “Jo no crec que Tarragona visqui de cara al mar, viu d’esquenes. Te’n vas a Cambrils o a Salou i mira el passeig que tenen. Doncs a la Part Alta igual. Tu te’n vas a

Soria i, tot i que és petit, el casc antic viu de cara al turisme i de cara a la gent local que li agrada sortir a fer unes copes. Com més facilitats posis per aquests temes, molt més ofertes sortiran i més retorn tindrà la ciutat”. “Ara, Tarragona, què té? Com més la vas matant, menys ganes

té la gent de sortir i això la ciutat ho nota. Hi ha poca cosa i es fa repetitiu, la gent al final es cansa. Cal barrejar festa al carrer i festa al locals sempre amb respecte als veïns. Cal obrir Tarragona al mar i a la gent. Jo crec que hi ha potencial a la ciutat però que no s’està traient profit. Veig a Tarragona molt perduda”.


10

els experts

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

SALVADOR MINGUELLA. PRESIDENT VIA T

“Pitjor no es pot fer la gestió de l’oci” “Jo crec que les limitacions no afecten tan sols a la Part Alta, sinó a tot arreu. És una política de com menys coses es facin millor. Jo crec que limiten el to per no tenir problemes. El que no pot ser és que a la Platja Llarga només hi hagi un xiringuito i que posin dificultats per fer els vermuts musicals. Crec que hi ha una política de restricció que perjudica a la ciutat i al seu comerç. Em sembla molt malament com ho està

fent l’Ajuntament... Amb tants controls, requisits i impediments és impossible guanyar-se la vida”. “Pitjor no es pot fer la gestió de la industria del oci. No es pensa en l’oci. Es volia fer un vermut musical per Sant Magí i al final, amb tantes pegues, no es va arribar a fer. Jo l’altre dia vaig anar a Cambrils a un xiringuito fins les tres de la matinada, hi havia cinc persones servint copes, i un ambient de clientela molt bo. No dic que sigui cada dia, però fer-ho per exemple deu o dotze vegades a l’estiu. A Tarragona no es pot fer ni una. Si un veí es queixa ja es prohibeix un acte, però si tu vius a la Rambla ja

saps que per allà passaran festes, Setmana Santa, la Cavalcada de Reis… Hi ha d’haver unes normes, han d’estar clares, però s’han de facilitar les coses”. “L’oferta lúdica és essencial per atraure els visitants a la teva ciutat i tenir un bon impacte i retorn. Moltes ciutats a Catalunya tenen una bona oferta. Fa poc vaig anar a Girona i l’ambient que hi havia al carrer no és el mateix, i per la nit estar a Girona és increïble. Eren les dotze i mitja de la nit i hi havia música en viu a la plaça. També hi havia alguna queixa, sempre n’hi ha, però es gestionen d’una altra manera. Aquí a les dotze i mitja del migdia ja et diuen que no”

“Jo faria viure més a la ciutat. Sempre amb un respecte i uns horaris raonables, però impulsaria més actes. També cal veure la resposta de la gent als canvis, com la descentralització dels actes de Santa Tecla. Però crec que serà una bona resposta, la gent es mourà perquè tampoc hi ha una altra alternativa d’oci a la ciutat”. “Considero que estem pitjor que adormits. No fem res i així no hi ha problema ni despeses en la gestió dels actes. Això no es forma de tirar endavant una ciutat, l’oci és molt important. A la gent li agrada sortir per sopar i per fer unes copes i es gasten molt”.

JOAN NEGRIÉ. ACTOR I EMPRESARI TEATRAL

JAVIER NÚÑEZ DE CASTRO. EMPRESARI. LA MORADA

“Abans de ‘Farts de Soroll’ la predisposició ja era “Trobo Tarragona una dolentíssima” mica trist”

“Si tires la vista enrere, el que passa és conseqüència d’una etapa política anterior. L’origen no està en l’àrea de Cultura, més centrada en festes i grans esdeveniments, o en l’estratègia de l’Ajuntament, sinó en la gestió del dia a dia de l’àrea de Domini Públic, que és la que regula totes les iniciatives especials fora de l’activitat pròpia. I aquí el sr. de Goya domina amb mà de ferro des d’una festa a la platja fins els menjars de barri. És un embut, un coll d’ampolla pel qual passa tota l’activitat lúdica i cultural de la ciutat“.

“Ja abans de ‘Farts de Soroll’ la predisposició era dolentíssima per als empresaris, fins al punt que els funcionaris et recomanen que insisteixis amb les queixes per les demores que es produeixen. Com a empresa, el primer és pagar, poden ser uns 1.000 euros de mitjana, per treure unes terrasses al carrer, però ells s’ho prenen amb calma: set, vuit o nou mesos triga l’autorització, quan tu pagues des del primer dia el lloguer del local i la terrassa“.

“Jo crec molt en la bona voluntat de l’individu, i per això crec que és possible arribar a acords que conjuguen els interessos de tots; un acord entre veïns, locals, grups de música, col·lectius de festes, restaurants, clients... la indústria de l’oci dóna molta vida, diu molt d’una ciutat, i en el nostre cas del caràcter mediterrani. L’absència d’una oferta lúdica dóna tristesa, no permet mostrar la nostra alegria i la personalitat de Tarragona “. “És sensat preocupar-se per la convivència, per descomptat, i fins i tot puntualment pot cabre una certa restricció, però sempre des de l’equilibri. Les queixes són l’excusa perfecta que necessitava Domini Públic per no fer res. Com menys faci, menys problemes. És una política de no complicar-se la vida, quan se suposa que hi ets per una vocació de servei i complicar una miqueta la vida per mantenir una ciutat viva i oberta a tot tipus de tendències“.

“Penso que l’equip de Govern va de qualsevol manera, sense un pla real de ciutat i sense saber on vol portar la Part Alta. Les idees no estan clares; al meu entendre totes les parts han de seure a dialogar per dibuixar el que volen que sigui la Part Alta en els propers anys. No es pot funcionar a força de pegats “Tenim por a parlar, perquè el que surt a la foto es porta la bufetada. És molt trist que en ple 2017 entre els empresaris hi hagi aquesta por a expressar-se amb llibertat perquè no t’assetgin”.

OCTAVI LOBO. PROMOTOR D’ESPECTACLES MUSICALS

“Ens han demonitzat”

“Torno la vista enrere i em tallaria les venes. És dramàtic el que està succeint. A Tarragona, des de sempre, s’impulsaven moltes activitats. Des del 98 es van fer moltes coses des del nostre col·lectiu Cienwatios. Música, alternatives ... Vam crear el vermut electrònic, una festa de dia amb discjòqueis que s’ha exportat a tot Catalunya i fora de ella, i ara se l’han carregat. És veritat que era insostenible, hi va haver un boom i totes les terrasses volien fer el seu vermut electrònic, els donem la raó en això, però passar de tot a res... No em deixes al centre, no em deixes al Limboo ... quan en 10 anys no hem donat cap problema de baralles, drogues, alcohol ... 10 anys sense un sol expedient sancionador“. “A la ciutat li interessa i li agrada mantenir viva l’oferta lúdica, sense greuges d’uns si i altres no, sense pals a les rodes; la mostra la tens en el turisme,

a la una del matí miren cap a totes bandes per saber on van. Per molt que valorin la ciutat, per molt que siguem barats, hem d’oferir alguna cosa més. A Tarragona la gent no surt i els carrers estan deserts. No hi ha cultura, no hi ha oci, no hi ha alternatives, quan a Itàlia, a Grècia, a tota la Mediterrània, en totes les ciutats que donen al mar veus programacions importants. A nosaltres ens han demonitzat; senzillament no

volen aquest tipus d’activitats per no rebre trucades i evitar mals de cap“. “Fa pena deixar morir una ciutat com Tarragona amb el potencial que té, una ciutat tan mediterrània amb un clima espectacular. Tota la indústria de l’oci paga els seus impostos, i no és de rebut el tracte que està rebent. Nosaltres estem molt decebuts, no tenim res contra l’Ajuntament, però no ens donen cap marge”.

una experiència t’ha fet somriure i passar-t’ho bé; aquestes vivències són fonamentals per triar una destinació o un altre... aquí hi ha molt talent i capacitats brutals, llàstima que no hi hagi un acord

“Acabo de tornar de Sicília i m’ha impactat la vitalitat dels carrers; era habitual una o dues persones tocant i cantant a les terrasses, tot en un ambient molt festiu, ple de vida. És una meravella gaudir del clima, el bar, un jardí en un poble preciós i estar a gust fins a la matinada a uns certs decibels. Tots aquests ingredients també els té Tarragona, que amaga un potencial enorme”. “Crec que és possible una altra oferta lúdica i d’entreteniment; en això ens estem esforçant a la Sala Trono, per crear un llenguatge més internacional i menys endogàmic que sintonitzi amb el sector turístic. Tenim platja, museus, la Part Alta ... i li hem de sumar propostes i iniciatives per donar vida. Nosaltres posem el nostre granet de sorra intentant atreure al públic amb nits de teatre de qualitat; cal donar suport a propostes per generar més diversitat i riquesa cultural”. “Quan penses en una ciutat en la qual has estat feliç, segur que et ve al cap algun moment en el qual

Joan Negrié. PIERRE GRUBIUS just perquè tot això pugui fluir; el turisme és necessari, primer perquè genera riquesa, i segon perquè exporta al món el teu segell d’identitat.“ “Noto que estem en una època una mica trist; trobo a faltar la Tarragona alegre, la que et feia aturar-te en qualsevol cantonada. Ara la ciutat està molt buida, la gent no surt al carrer”.


actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

11

la revista de los lectores que buscan nuevas experiencias

La guia de escapadas de la Costa Daurada y las Terres de l’Ebre

20

Iñigo Rosell, president del Grupo Rosell.

‘LA PART ALTA ÉS EL COR

QUE TE QUE FER BATEGAR TARRAGONA’ Grupo Rosell, empresa familiar tarragonina, que treballa amb diverses línies de negoci, creu fermanent en les potencialitats de Tarragona. En els darrers temps la companyia ha posat en marxa TarragonaSuites, gestora professional d’apartaments turístics a tota la ciutat. Com veu la ciutat? Sempre s’ha parlat de les possibilitats que té la ciutat, però mai hem estat capaços de desenvolupar-les del tot. Ara més que mai és el moment que Tarragona deixi de ser un diament en brut per esdevenir una ciutat de referència a tots els nivells. Parlo de convertir-la en una ciutat oberta als visitants, atractiva i còmoda per als seus habitants i que alhora reforci la seva projecció a la resta de Catalunya, a l’Estat i a l’estranger. Per això és important que la ciutat faci un pas endavant amb la creació d’una marca turística pròpia, al marge de la marca Costa Daurada, i entre tots els estaments públics i privats començar perquè Tarragona sigui una lloc interessant els 365 dies de l’any. I en aquest objectiu comú hem de treballar entre tots, cadascú des de la seva experiència i coneixement. Però Tarragona no és ja una ciutat interessant? Ho pot ser molt més sense deixar de ser una ciutat còmode per als seus habitants. Tarragona no és la Costa Daurada, que es mou més amb turisme massiu estacional molt vinculat al sol i la platja. La ciutat de Tarragona ha de ser una ciutat que cridi i convidi els 365 dies a l’any, ja que, a banda de platges mediterrànies de primer nivell i un clima extraordinari, ofereix tot un cúmul d’atractius culturals, gastronòmics, de comerç i d’oci que altres municipis del seu entorn no poden aportar. Tarragona, amb l’encant de la Part Alta i altres espais emblemàtics com El Serrallo, el patrimoni romà o la ruta modernista, ha de vincular-se encara més al turisme familiar, cultural i de qualitat. A més a més, si afegim que l’estiu vinent se celebraran els Jocs Meditarranis i la ciutat comptarà amb instal·lacions de primer nivell com ara l’Anella Mediterrània, tenim davant una gran oportunitat per convertir-se en referent per al turisme esportiu. No podem permetre que Tarragona esdevingui una ciutat aburrida. A la ciutat últimament s’ha obert un de-

bat sobre la Part Alta i la concentració d’actes festius al barri? La Part Alta és el cor que pot fer bategar tota la ciutat de Tarragona. Pel seu encant i per la seva ubicació estratègica, és normal que al barri es visqui el dia a dia d’una manera diferent a altres zones més residencials de la ciutat. No oblidem que a la Part Alta es concentren bona part dels atractius turístics, com ara bona part de les restes de Tarraco i la Catedral, però a més també hi ha l’ajuntament, el rectorat de la URV i un bon número de bars i locals d’oci... i també d’associacons culturals i socials que donen una vida molt especial a tota la zona. La Part Alta en sí és un espai de concentració per a visitants i per al conjunt

Tarragona ha de fer-se una marca pròpia al marge de la Costa Daurada. Som una ciutat viva els 365 dies de l’any

de la població de Tarragona. I per això crec que des de la Part Alta, amb ajuda de les administracions i dels professionals dels diferents sectors, podem treballar per dinamitzar altres zones de la ciutat que també tenen moltes possibilitats com ara El Serrallo, un autèntic espai privilegiat per a tota mena de moviments culturals, turístics, esportius i socials, o ara potenciar una ruta modernista que Tarragona té, amb el nou Mercat Central com a estrella, que no ha potenciat encara. El que hem de fer és promoure un desenvolupament sostenible de la Part Alta, dotant-la dels serveis i les comoditats que mereix, per convertir-la en

l’epicentre que dinamitzi i distribueixi la gent a la resta d’atractius que la ciutat té a altres zones. Hi ha gent que no vol massificacions al costat de casa seva… I és lògic. El que cal és fer les coses amb mesura i ofertar un producte de qualitat que garanteixi l’arribada dels visitants que interessen a la ciutat i al seu teixit social. A l’estiu a Salou una família estrangera pot trobar allotjament en ple mes d’agost per 30 euros el dia amb pensió completa inclosa. Aquesta no és la línia que Tarragona ha de seguir. Hem de buscar el turisme relaxat, interessat en la cultura, en la història, en la bona cuina i en l’estil de vida mediterrani. I per això és necessari que tots ens aliniem amb el mateix objectiu i tinguem molta cura de la gestió dels nostres atractius, entre els quals hi ha, evidentment, el conjunt del casc antic, però h’ni ha d’altres que encara ni hem descobert. Què cal millorar? Primer de tot, cal que l’administració local s’apropi més als professionals del sector de l’oci, de la cultura, del turisme, del comerç, de la restauració i dels serveis. Som gent que fa molts anys que ens dediquem a promocionar la ciutat de Tarragona pel nostre compte. En general, la sensació és que la ciutat de Tarragona mai no ha estat massa abocada amb el visitant i això, al meu entendre, ha estat un error. Perquè l’activitat turística no només és un negoci per als propietaris dels apartaments o els hotelers, és vida per als restauradors, per als comerços, per a les empreses de servei, per a l’activitat cultural, per al coneixement universitari i per al conjunt de la societat que l’acull. Sembla que ara el consistori és més sensible i que estem en condicions de començar, entre tots, a marcar les línies perquè Tarragona deixi de ser un diamant en brut i per fi desenvolupi el seu potencial com a ciutat de referència al sud de Catalunya.

CIUDADES · BARCELONA · ZARAGOZA · BILBAO · VITORIA · PAMPLONA · SAN SEBASTIAN · · LOGROÑO · LLEIDA · GIRONA · HUESCA · TERUEL · SORIA · HOSPITALET · · BADALONA · TERRASSA · SABADELL · MATARO · STA COLOMA · S. CUGAT · · CORNELLA · RUBI · MANRESA · CASTELLDEFELS · PRAT LLOBREGAT · · GRANOLLERS · CERDANYOLA · MOLLET ·

La distribuiremos en 8 capitales de província y 12 ciudades de más de cien mil habitantes

5.000 EJEMPLARES Se podrán leer en salas de espera de Notarios, Centros Medicos y Clubs deportivos

400.000 LECTORES Dispondrán de los contenidos de la revista

WWW.ENJOYTARRAGONA.ES info@enjoytarragona.cat RAMBLA NOVA, 38. 43003 TARRAGONA


12

la taula rodona

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

CARA A CARA EMPRESARIS I VEÏNS SE SEUEN PER PRIMERA VEGADA JUNTS La plataforma ‘Farts de Soroll’ de veïns afectats pel soroll a la Part Alta, malgrat la seva creació relativament recent, s’ha convertit en interlocutor imprescindible quan s’aborda el model social i econòmic present i futur del centre històric de Tarragona. ‘Farts de Soroll’ ha estat especialment crítica amb els locals d’oci nocturn, les terrasses i els apartaments turístics. ACTUAL TARRAGONA ha buscat un cara a cara entre tots els agents implicats en una convivència conflictiva. En contra del que podria semblar a priori, la conversa es va desenvolupar en un to molt correcte, fins al punt que els protagonistes van proposar crear una taula entre tots els afectats per treballar conjuntament en les propostes que es plantegen a l’Ajuntament.. R.VILLARREAL

A

ndreu Ximenis i Antonio Núñez, per part de ‘Farts de Sorolll’; Cristian Compte, en qualitat de portaveu de la plataforma Nits Q, que aglutina una quinzena dels principals locals de copes de la ciutat, i Iñigo Rosell, president de l’Associació d’Apartaments Turístics de Tarragona, es van asseure per primer cop en una taula per conversar sobre les seves diferències, amb Sebastià Cabré, empresari i editor d’Actual Tarragona com a amfitrió.

L’èxode del Port Esportiu L’oci nocturn a Tarragona ha viscut diferents etapes, i en l’última dècada es va produir un radical canvi d’hàbits que va desertitzar el Port Esportiu en favor dels negocis de la Part Alta, que es va posar de moda. “Tot l’oci va començar a pujar, i la Llei Antitabac va agreujar els problemes; no cal ser un linx per saber que si autoritzes una llicència fins a les cinc del matí com la d’El Cau,

per exemple, més d’hora que tard provocarà tensió “, raona Andreu Ximenis. Cristian Compte -que va acudir a la taula rodona acompanyat per la seva mare, la històrica empresària María León, del Grup Tótem-, va

Port Esportiu, incivisme o lloguers il·legals, els temes ‘estrella’ viure aquest procés en primera persona i explica que “el Port es va morir perquè senzillament ens van abandonar a la nostra sort. Els vam anar deixant d’importar, i allà no apareixien ni Mossos ni Guàrdia Urbana“. “El que va passar al Port va ser responsabilitat municipal; l’Ajuntament va permetre el trasllat a la Part Alta ... per deixadesa, per incapacitat, per mala gestió; pura desídia“, opina Antonio Núñez.

Incivisme i Guàrdia Urbana Ximenis relata que fa uns mesos va haver de fer guàrdia a una habitació de la cinquena planta de l’hospital de Santa Tecla: “El soroll de la gent a la Rambla Vella arribava fins a dalt, i això no és de rebut per molt velles que siguin les finestres i no s’aïllin bé. No és normal, quan atorgues una llicència en determinats llocs saps que passarà “. Cristian considera que el que realment enfada més als veïns és l’incivisme, “comportaments inadequats d’uns pocs que perjudiquen una majoria”, mentre que Antonio creu que “els incívics són una excusa que posen per no fer res”. En el que sí es posen d’acord ràpidament tots els convidats és en la necessitat de més presència de la Guàrdia Urbana a efectes dissuasius. La petició comú, tant d’empresaris com de veïns, de més control i més seguretat als carrers fins a la data no ha estat escoltada. “Estem demanant des de fa temps una petita comissaria amb un pa-

Imatge de la taula on se van seure els sectors enfrontats a la crisi que pateix la Part Alta. FOTOS SEBASTIÀ

‘VOLEM MÉS GUÀRDIA URBANA’ rell de persones a la Part Alta però no hi ha manera”, descriu Antoni. “El més complex és fer treballar als policies, que s’acomoden amb el mal del funcionari, a la nit; caldria un distintiu especial per donar més sensació de seguretat, el mateix que es fa a les platges amb els quads i els pantalons curts“, aporta Sebastià Cabré. “Sobretot -intervé Cristian-, pel que fa als empresaris, volem actituds menys xulesques i més constructives, més properes als nostres problemes quotidians”.

L’Ajuntament va permetre el trasllat de l’oci nocturn a la Part Alta per deixadesa, per incapacitat i mala gestió” Empresaris de l’oci nocturn i de l’associacio Tarragona Apartaments Turistics i Hostels FOTOS SEBASTIÀ

Moratòria i estancament Ni tan sols els veïns estan satisfets amb la moratòria de llicències d’obertura de nous establiments: “Si es fa la moratòria -intervé Andreu- és per alguna cosa, no perquè vagi passant el temps sense modificar res ... volem que se’ns mostri quin model persegueixen i què és el que es vol fer“. Segons el parer d’Iñigo Rosell, “Tarragona té l’oportunitat de fer-ho bé turísticament, però s’estan tancant massa portes. A mi em fa pena aquesta deixadesa, amb un munt de locals buits: la Part Alta és la que atrau al turisme i hem de ser capaços que, els qui vénen una vegada, quedin contents amb la seva experiència“. Andreu Ximenis revela que coneix alguns propietaris de locals buits que només escolten les propostes d’empresaris de la restauració, “que són els que paguen més pel lloguer”. “Prefereixen tenir-los buits i esperar que algú munti un bar, el que és un des-


actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

13

ELS PROTAGONISTES

Antonio Núñez i Andreu XimeniS

Lloguers turístics? Segons les dades sol•licitades per ‘Farts de Soroll’, en els últims quatre mesos s’han donat d’alta més de 40 pisos turístics. La Part Alta acull 162 immobles per a lloguer turístic dels prop de 600 que hi ha a Tarragona. “Nosaltres -informa Andreu- creiem que és molt. Cada pis buit es dedica al lloguer de vacances. Ja sabem el que ha passat a Barcelona amb aquest tema: si apliquéssim la ràtio d’un exemple de massificació com Ciutat Vella, a la Part Alta li correspondrien 33, i estem en 162“. Rosell subratlla que el més determinant no és el nombre, sinó el preu. “Amb un preu adequat -entre 70-80 i 190 euros la nit- es marca una frontera perquè el turisme d’espardenya, el que causa trastorns, no vingui a Tarragona; aquests preus marquen el turisme que volem, que es deixa els diners a la ciutat; els que cobren 25 o 30

euros són il•legals segur, fins i tot hem detectat que s’estan copiant els Hutt (nombre d’autorització) i les plataformes digitals ja ho estan vigilant “. Per l’Antonio, l’interessant serà obtenir un model de referència que marqui el límit d’apartaments turístics, bars i locals de copes: “On és el sostre? Quants pot suportar la Part Alta de manera equilibrada? Aquesta és la clau “.

Christian Compte. Portaveu de Nits Q.

FARTS DE SOROLL

APARTAMENTS TURISTICS

OCI NOCTURN

“Tots sabem el que ha passat a Barcelona amb aquest tema: si apliquèssim la ràtio d’un exemple de massificació com Ciutat Vella, a la Part Alta li correspondien 33 pisos turístics, i estem en 162”

“Tarragona té l’oportunitat de fer-ho bé turísticament, però s’estan tancant massa portes. A mi em fa pena aquesta deixadesa, amb un munt de locals buits”

“El Port es va morir perquè senzillament ens van abandonar a la nostra sort. Els vam anar deixant d’importar, i allà no apareixien ni Mossos ni Guàrdia Urbana“

“Tarragona té l’oportunitat de fer-ho be turísticament, però s’estan tancant massa portes. A mi em fa pena aquesta deixadesa, amb un munt de locals buits”

”Volem actituds menys xulesques i més constructives, més properes als nostres problemes quotidians”

“Si es fa la moratòria és per fer alguna cosa, no perquè vagi passant el temps sense modificar res... Volem que se’ns mostri quin model persegueixen”

propòsit perquè no tots els locals poden acollir bars, restaurants amb terrassa o llocs de copes”. En tot cas, lligat a aquesta suspensió, en el si de la plataforma Nits Q “es detecta que la gent de Tarragona torna a agafar el cotxe per anarse’n a la nit, com passava fa 40 anys; estem empenyent a la gent jove a marxar de la ciutat“.

Iñigo Rosell

“Alguns propietaris prefereixen tenir els locals buits i esperar que algú monti un bar; és un despropòsit”

“Què volem? Una Tarragona viva o una Tarragona tranquil·la, adormida i avorrida? Jo em quedo amb una ciutat plena de vida”

Caldria un distintiu especial dels policies per donar més sensació de seguretat i de control a la Part Alta, el mateix que es fa a les platges amb les quads i els pantalons curts”

Els representants de Farts de Soroll en un moment de la conversa. FOTOS SEBASTIÀ

”La gent de Tarragona torna a agafar el cotxe per anar-se’n a la nit, com passava fa 40 anys; estem empenyent a la gent jove a marxar de la ciutat“


14

tradicions

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

ELS 10 IMPRESCINDIBLES DE SANTA TECLA LES FESTES MAJORS ENS ACOSTEN A ALGUNS RITUALS OBLIGATORIS PER PRESUMIR DE SER UN BON TARRAGONÍ DE TOTA LA VIDA

HI HA TRADICIONS FESTIVES QUE NO ES PODEN ENTENDRE FORA DE LA PART ALTA

10

Tronada

19h. Plaça de la Font 21 de Setembre

La tronada és un acte documentat a Tarragona des del 1550. Fins i tot en temps de crisi, per no perdre-la, l’Ajuntament va pactar amb la presó disparar pólvora que usaven per derruir roca, construir molls i eixamplar carrers amb el treball forçat dels presoners. La tronada s’ha recuperat durant la democràcia. A la Tronada del passat dia 15, els onze morters que la inicien indiquen que encetem els 10 dies i l’onzena jornada que és la de la matinada del 22 al 23 de setembre. M’agrada recollir alguna al·leluia amb el «visca santa Tecla», que han llençat al vol els morters. Entrem en el moll de l’os de la seqüència ritual de les Festes.

9

Un dels principals ‘culpables’ de l’envergadura que han cobrat les festes de Santa Tecla explica a ACTUAL una mica d’història i la seva visió personal d’un decàleg d’actes seleccionats entre els més de 450 que s’inclouen en el programa oficial.

Revetlla Santa Tecla

23 h. Plaça de la Font 22 de Setembre

Des del naixement de les Festes de Santa Tecla en temps medievals, els músics han amenitzat la nit del 22 al 23 de setembre. La Plaça de la Font es va recuperar com un escenari principal de la celebració des de l’inici de la recuperació de la democràcia. Acostuma a comptar amb dues orquestres de versions. En els darrers anys s’ha reduït la durada d’aquest acte i els equips de so no han estat els òptims, però segueix sent un bon punt de trobada i festa.

7 No m’agrada la deriva alcohòlica de molts participants de la Baixada de l’Àliga ni la insuficiència de mesures organitzatives”

8

Santa Tecla Petita

18,30 h. Plaça de la Font 19 de Setembre

La cercavila de la Santa Tecla Petita és una escola de futurs teclers des de 1998. Per tant, enguany serà el 20è cop que se celebra l’acte. Quan es va gestar el primer element infantil, el ball de diables, va costar convèncer-los que sortissin separats del seguici popular adult. Amb els anys s’ha demostrat un encert i que l’activitat tenia potencialitat.

CURIOSITATS I ANECDOTES

ANTONI MAS, FERRER I CREADOR DE L’ALIGÀ Una de les anècdotes que més emprenta ha deixat en la vida d’Antoni Mas no va haver d’anar a buscar-la lluny de casa, sinó que aquesta va venir a trobar-lo al seu taller de ferreteria, a Vilaseca. El 1983, un grup de nois que estudiaven batxillerat es va presentar a casa amb una idea que donaria un impuls decisiu a la celebració de Santa Tecla, la festa major de Tarragona. “Volien fundar un Ball de Diables i necessitaven que els construís ceptres per Llucifer i la Diablessa”, recorda. Tres anys després “van tornar amb un encàrrec encara més difícil: volien recuperar l’Àliga”, la mítica àguila que era propietat dels ferrers i que representava a la ciutat en la cercavila fins que va deixar de

Ball de diables. FOTO LAIA BARBERÀ

PER JORDI BERTRAN

sortir, al segle XIX. L’encàrrec no podia caure en millors mans. Mas es dedica a la “forja, estampació i embotició de metalls”, que és com coneix Hisenda als ferrers de tota la vida. Antoni, de fet, segueix forjant l’acer com ho feien els seus avantpassats en el mateix local. Entre el munt d’eines antigues que pengen del seu taller, assegura, hi ha algunes que van ser usades pels presoners que excavaven el penya-segat del Balcó del Mediterrani, al segle XIX. D’allà va sortir la pedra per construir el Port de Tarragona.

Correfoc

22 h. Plaça Mitja Lluna 24 de Setembre

És la cloenda de les Festes amb els grups de foc des de 1984 quan es va reintroduir aquest tipus de pirotècnia itinerant en Santa Tecla. A diferència de quan recorren els carrers de la Part Alta, en aquest moment se’ls pot veure lluir des d’una certa distància i alhora també és més habitual veure córrer els participants sota les espurnes.

6

Cafè, copa i puro…

17,30 h. Plaça del Rei 21 de Setembre

És un cafè concert creat el 1998 que està inspirat en un lema extret de la novel·la «La família dels Garrigas» de l’escriptor Josep Pin i Soler amb el qual volia explicar que cap al 1860 les Festes eren molt viscudes també a les sobretaules. La frase es completà amb «per un duro», sintagma extret de la veu popular, que a nivell pràctic indica el preu simbòlic que es paga per una degustació completa que inclou un cafè, un puro i un gotet de Chartreuse o conyac. La música d’aquesta cafè concert acostuma a ser protagonitzada per una formació amb repertori de versions actuals. És un acte massa col·lapsat i sóc dels que, amb els amics, prèviament quedem a dinar i ens fem una samarreta sense participar en el concurs «oficial».

5

Festa Major Santa Tecla 2015. FOTO SANDRA MITJANS

Dames i Vells 18,30 h. Plaça Dames i Vells 22 de Setembre

Veure aquest ball parlat en l’estretor d’aquesta placeta és retornar als orígens. És la primera representació dels textos de l’any, tot i que els més àvids d’escoltar-los potser ja els hauran descobert en algun assaig previ. Les Dames i Vells tarragonines es recuperaren el 1981 i, des de 1986, man-

Pilars caminant del Xiquets de Tarragona. FOTO LAIA BARBERÀ


0

actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

15

tenen l’essència dels balls parlats amb els papers femenins representats per homes, i amb una aguda sàtira barrejada en una cada cop més creixent escatologia. Sense dubtes és el millor ball parlat del país. Les actuacions en altres espais són també bones opcions en funció de l’agenda de cadascú.

4

Seguici

(dia 22, 19 h; dia 23, 11h. Plaça de la Font) 22 I 23 de Setembre

El Seguici Popular és la medul·la de les Festes de Santa Tecla. Els actes dels dies 22 i 23 ja estan documentats en les ordinacions de 1370, el primer protocol de la celebració en què els gremis i les autoritats civils i eclesiàstiques l’estructuraren i en marcaren les pautes de funcionament. Atresora algunes peces de molta càrrega històrica i plàstica com els Gegants vells de 1825, els Gegants Moros de 1851, el Negrito de 1856, la Negrita de 1859 i els Nanos Vells de 1865, i el personatge del Magí de les timbales o genet timbaler, que enguany compleix el bicentenari de la seva participació amb aquest nom. El Seguici l’obre l’infern amb el Ball de Diables i les bèsties de foc (Drac, Bou, Víbria i Griu) i el tanca el cel amb la Moixiganga representant la Passió. M’agrada la seva diversitat. Ha de millorar la seva agilitat o temps de pas, molt més dinàmic en altres localitats.

Aligà de Tarragona. Foto Isidre Monreal

3  

Pilars caminant

Dia 24, 13h. De la Plaça de les Cols a la Plaça de la Font Castells: Dia 23, 13h. Plaça de la Font

Els castells són hereus del ball de valencians i va ser la competència entre grups el que féu progressar en alçada les construccions que realitzaven. A la Tarragona de mitjans del segle XIX les colles locals de pescadors i de pagesos havien arribat a completar castells de nou pisos. També la nostra ciutat atresora el primer castell de nou de tot el món casteller l’any 1851. Des de 2004 la Diada del Primer Diumenge de Festes ha contribuït perquè les colles Xiquets i Jove puguin rivalitzar amb les primeres espases del món casteller i va permetre el retrobament de les construccions de gamma extra a la nostra ciutat. Els pilars caminant són la mostra viva del primitiu ball de valencians. A Tarragona tenim una imatge d’un pilar en moviment de

Cafe, copa i puro per un... FOTO CEDIDA 1786 tot i que les primeres dades de pujar i baixar les escales són de 1841. És un dels actes amb més ànima de les Festes. Fins i tot quan cau en dia feiner és absolutament multitudinari, amb espectadors a les Cols, en l’itinerari o esperant els pilars tot fent un vermut.

2

Baixada de l’Àliga

24 h. Plaça de la Seu 21 de Setembre

Va començar pel simple trasllat de l’Àliga la nit del 21 des del local on es guardava a la Part Alta fins al punt de sortida de la tarda del 22. No era un acte multitudinari sinó íntim fora de programa. El 1996 un incident entre el grup que baixava i una actuació d’una altra entitat que es desenvolupava a la Plaça de la Font va fer el 1997, ara fa 20 anys, que acabés sortint al programa. La incorporació dels Gegants vells, la mulassa i el lleó, acompanyats de músics de metall i percussió, així com dels divertits grups autònoms fora de programa amb figures

977 120 870

Rambla Nova 38 · 1er 2ª · Tarragona

diverses, ha permès superar relativament el col·lapse que es va viure en algunes edicions. No m’agrada la deriva alcohòlica de molts participants ni la insuficiència de mesures organitzatives, si les comparem amb actes similars d’altres festes d’interès patrimonial.

1

Braç de Santa Tecla

19h. Pla de la Seu 23 de Setembre

què la Banda Unió Musical de Tarragona interpreta la deliciosa «Marxa de Santa Tecla». El retorn o entrada del braç a la catedral és el cim de les Festes de Santa Tecla amb unes intensitats difícils de superar. M’agrada recollir alguna fulla de l’oripell que es llença sobre el braç i que s’estén pel Pla de la Seu. No m’agrada que s’eliminés per l’Ajuntament el sostre de sortidors de foc que cobria aèriament el Plaça de la Seu.

El braç de Santa Tecla surt en processó almenys des de 1369, acte que ja consta en la consueta o protocol de la catedral. Durant la guerra del Francès desaparegué la relíquia que havia arribat des d’Armènia el 1321. Per això, se n’obtingué una altra pro*Jordi Bertran és gestor cultural. Va treballar a l’Ajuntament de cedent del Monestir Sant Cugat. Així maTarragona des del 1985 fins al 2009 en espectacles, festes, culteix, es construí un nou reliquiari en forma tura popular i associacionisme, on també va conduir la recuperantropomòrfica així com una arqueta per ació del Teatre Metropol (1995) i la creació de la Casa de la Festa Un nou concepte inmobiliari arriba a Tarragona desar-lo durant tot l’any, dels quals engu(2008). Va vertebrar la declaració de les Festes de Santa Tecla any es compleix el bicentenari. www.eixgestio.com com a Festa Tradicional d’Interès Nacional (1996) –i la requalifiLa sortida del braç de la catedral és un cació com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2009)- i com a moment molt bonic i prou desconegut en Festa d’Interès Turístic Estatal (2002). KAMILA VÍCTOR Per a més informació no dupti en consultar-nos

Consultor

Consultor

kamila@eixgestio.com victor@eixgestio.com

Grans oportunitats per inversors

Per a més informació no dupti en consultar-nos

Un nou concepte inmobiliari arriba a Tarragona

www.eixgestio.com

977 120 870

KAMILA

Rambla Nova 38 · 1er 2ª · Tarragona

Consultor

VÍCTOR Consultor

kamila@eixgestio.com victor@eixgestio.com

Grans oportunitats per inversors Per a més informació no dupti en consultar-nos

Xalets · Pisos · Apartaments · Tarragona i costa · Venda i lloguer

Un nou concepte inmobiliari arriba a Tarragona

www.eixgestio.com

a

KAMILA Consultor

VÍCTOR Consultor

45m2 40m2 Terrassa

kamila@eixgestio.com victor@eixgestio.com

ts per inversors

300 m

73.500 €

Salou 1ª a linea de Mar 3 habitacions

325.000€

2

Avda. Roma · TARRAGONA

73.500 € 45m2 40m2 Terrassa

300 m

2

Avda. Roma · TARRAGONA

2

930m de parcela 2

Lloguer 2000€/mes

Xalets · Pisos · Apartaments · Tarragona i costa · Venda i lloguer

Salou 1ª a linea de Mar 3 habitacions

256 m

256 m

2

930m de parcela 2

3 dormitoris 2 banys i piscina


16

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

llums i ombres

TARRAGONA PENJA DEL FIL DE LA HISTÒRIA

La capital del Tarragonès acull diversos monuments catalogats com a patrimoni per la UNESCO que formen part del seu ADN. Resulta evident que Tarraco és un punt essencial de Tarragona, però fins a quin punt genera negoci la gestió turística del patrimoni? Quins han de ser els reptes de futur de la ciutat pel que fa a la promoció del seu passat AGNÈS LLORENS

S

altar les últimes fileres a la brillantor de l’escenari. Aquest és el pas definitiu que Tarragona espera fer amb l’annexió del patrimoni de Tarraco en una ruta emparada per padrins de luxe -la UNESCO i National Geographic- que que vol donar fons i relleu al patrimoni mil·lenari local i que rendibilitzarà els atractius de la ciutat.

Tarragona es ven a l’exterior com un punt d’atracció de públic cultural i familiar i ha registrat més de 250.000 pernoctacions durant el mes de juliol

Així el recorregut Ancient Europe, que entrarà en funcionament el pròxim any, uneix Tarraco junt amb altres punts d’interès històric ubicats a

Grècia, Itàlia, Croàcia, Bulgària, França i Alemanya. L’objectiu de la ruta és capturar visitants atrets per la cultura, amb alta capacitat adquisitiva i provinents, principalment, de la Xina i del Nord i Sud d’Amèrica. “Tarragona suma cada cop més turistes internacionals”, destaca la presidenta del Patronat de Turisme de Tarragona, Inmaculada Rodríguez, que afegeix que “creixen els visitats de França, Holanda i Alemanya”. Les xifres semblen emparar aquestes declaracions, com destaca el balanç del consistori municipal tarragoní, que assenyala que aquest ha estat un estiu de molta activitat. Segons aquestes dades, durant el mes de juliol de 2017, els 14 hotels i els 7 càmpings de la ciutat han registrat una ocupació del 88%. El balanç de l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, xifra en 257.428 les pernoctacions durant aquest mes -un balanç que supera clarament les 135.198 estades nocturnes de 2009, per

El cicle Tarragona Història Viva ha ofert un espectacle nocturn durant set nits d’aquest estiu 2017. FOTO AGNÈS LLORENS exemple- i situa la mitjana de l’estada a la ciutat en 3,8 dies.

El patrimoni històric és el principal reclam L’ens municipal de turisme destaca que, setze anys després de la distinció per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat al conjunt monumental de Tarraco, les visites als diferents monuments són el gran reclam per atreure els turistes. De fet, Tarragona compta amb poc més de 140.000 habitants i inclou, en el seu nucli urbà i a poca distància, restes de gran valor com les muralles; el recinte de culte i Fòrum Provincial; el Circ; el Fòrum de la Colònia; el Teatre i l’Amfiteatre. Amb aquests atractius, quina imatge es ven de la ciutat? “El focus principal de turisme

prové de famílies i persones interessades en la cultura. Per aquest motiu, creem productes que els puguin interessar”, destaca la titular municipal de Turisme, que reitera que un dels reptes és “posicionar la riquesa d’una ciutat que compta amb patrimoni monumental reconegut, però també amb la força dels castells i la dieta mediterrània, també reconeguts per la UNESCO”. Rodríguez destaca que, precisament, l’aposta de Tarragona Història Viva, ha impulsat els valors de ciutat i creu que és “el camí a seguir”. Aquesta cita nocturna dels visitants amb un dels punts emblema de Tarraco a la ciutat, l’Amfiteatre, per gaudir de la història de la ciutat i les lluites de gladiadors s’ha complert durant set dissabtes, de mitjans de juliol a principis de setembre de 2017 i ha recollit, segons sosté el consistori, un total de 5.119 espectadors.

A la recerca del manual de gestió d’una riquesa mil·lenària Precisament, les jornades Tarragona Història Viva -que han permès obrir l’Amfiteatre en horari nocturn, creant una nova experiència tant per a nouvinguts com per a ciutadans de tota la vida- reobren el debat sobre quina ha de ser la gestió d’aquests elements del patrimoni. Les deficiències de senyalització, horaris d’obertura i il·luminació dels elements del patrimoni són part, des de fa anys, de les crítiques de diversos sectors de l’àmbit local. El patrimoni històric de la ciutat és un dels principals reclams de Tarragona a l’hora de captar visitants.FOTO AGNÈS LLORENS

Precisament -i amb la voluntat d’impulsar, per fi, noves

dinàmiques que permetin replantejar els monumentsl’Ajuntament de Tarragona treballa des de fa temps en el pla d’externalització de la gestió dels monuments locals, una operació que, segons paraules de la titular municipal de Patrimoni, Begoña Floria, “sabem que fa mesos que hauria d’estar enllestit, però el retard es deu al fet que estem polint tots els serrells d’una gestió que és complicada perquè ha de preveure molts escenaris diferents i que, en cap cas, l’Ajuntament no vol perdre el control públic”.

La gestió externalitzada del patrimoni de Tarraco persegueix ampliar l’horari de visites, millorar la qualitat de la informació que s’ofereix o acollir activitats culturals en aquests espais Ampliar l’horari de visites al patrimoni, oferir informació en més idiomes o acollir activitats culturals en aquests espais són alguns dels objectius d’aquest d’escenari que, segons Floria, podria traspassar del paper a la realitat abans de l’estiu vinent -tot i que no és segur- i que preveu que puguin gestionar els elements de Tarraco de la trama urbana “entitats que poden ser u na empresa privada, però també una fundació o una cooperativa”. Un dels precedents més directes


actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

17 OPINIÓ

Dues cares de la mateixa moneda

El Festival de Reconstrucció Tarraco Viva manté el rigor històric com un dels seus principals exponents. FOTO MANEL GRANELL en l’àmbit local és la Catedral de Tarragona, que tot i que manté la titularitat a càrrec del Capítol, des de l’any 2012 compta amb el segment de visites externalitzat, a càrrec de l’empresa DNA Expertus Turismo y Ocio.

2016, el conjunt catedralici va ser visitat per 130.000 persones, el 30% de les quals han estat grups i tan sols un 7% han tingut caràcter gratuït. Les dades d’aquest estiu apunten que, durant els mesos de juliol i agost de 2017, el conjunt religiós ha rebut “un 12,5% més de visitants que l’any passat”.

Objectiu: ser la ciutat que millor explica la seva història

“El festival de reconstrucció històrica Tarraco Viva va acollir més de 430 actes en l’última edició, amb l’ajut d’un miler de col·laboradors”

Segon s a pu n t a el con s eller delegat de la companya, durant el

Si d’un factor pot enorgullirse Tarragona és de ser una de les ciutats que millor explica la seva història. Les xifres del festival de reconstrucció històrica Tarraco Viva evidencien que aquesta trobada de visitants i experts en el món antic, que es duu a terme a la primavera, creix cada any en nombre d’activitats i assistents. De fet, la XIX edició d’aquesta cita cultural -que va centrar-se

en el contacte de Grècia i l’antiga Roma i seguirà l’any vinent amb una immersió en l’esperit olímpic, coincidint amb els Jocs Mediterranis 2018- va celebrar un total de 430 actes, que van comptar amb la tasca de més de 1.000 col·laboradors. “Tarragona és una de les ciutats que millor explica la seva història”, destacava recentment l’impulsor d’aquesta cita amb el passat, Magí Seritjol. L’herència del festival són els 8 grups de reconstrucció històrica que es mantenen en actiu a la ciutat, organitzacions sense ànim de lucre que se submergeixen en el passat amb el màxim rigor, tot i estar formats principalment per integrants ‘amateurs’, i que col·laboren amb les empreses locals dedicades a les guies turístiques locals. Actualment, 10 empreses d’aquest tipus es mantenen actives a la ciutat.

La darrera edició de Tarraco Viva va incloure un extens programa de més de 400 actes. FOTO MANEL GRANELL

“Un dels avantatges a l’hora de mostrar el patrimoni local és que no hi ha distàncies, ja que tot és molt a prop”, explica Paco Tovar, un dels propietaris de l’empresa de guia turística Argos Tarragona i membre de grups de reconstrucció, que destaca que, amb el pas dels anys, la feina “ha pujat, evidentment” i que l’empresa assumeix amb personal especialitzat els pics de feina que es presenten. En l’àmbit de carrer, Tovar destaca com a punts negatius de la seva tasca la falta de senyalització dels monuments dins de la mateixa Part Alta i apunta que els visitants “venen ja amb nocions del que podran trobar a Tarragona però, evidentment, en molts casos els resulta una sorpresa agradable comprovar tot el patrimoni que hi ha a la ciutat”.

Aquesta és l’expressió que va fer servir un reconegut organitzador d’esdeveniments musicals i culturals en una conversa que manteníem sobre el paper de l’oci nocturn en una ciutat. Efectivament, el dia i la nit estan connectats com vasos comunicants del benestar de la seva ciutadania. Són les dues cares d’una moneda que fa girar la nostra vida quotidiana. Sona el despertador, obrim un ull i desitgem que sigui un bon dia. La dutxa o el cafè encenen certes neurones i comencem a imaginar què ens espera avui; i de ben segur el que volem és que sigui un bon dia, un dia agradable, ple de somriures, un dia que compartim amb el nostre entorn (laboral, familiar, d’amistats) el millor possible. El sol comença a caure, i tant si hem decidit sortir com si el que volem és sofà i manta, també comencem a imaginar què ens depara la nit. I volem que sigui una bona nit. Si som a casa, potser amb una bona sèrie, jocs de taula en família, una bona lectura, un espai d’intimitat reconfortant i un descans llarg i merescut. Si el que volem és sortir al carrer, de ben segur que desitgem trobar bona companyia, gaudir de la música, les converses, el ball i les sorpreses que depara sempre la vida nocturna. I efectivament, esmorzem amb expectatives i anhels d’un bon dia, i ens posem el pijama o ens vestim de festa amb expectatives i anhels d’una bona nit. Aquests anhels fan moure els vasos comunicants de la nostra ciutat: tant de dia com de nit, el desig de sortir al carrer i compartir la vida, de xerrar i riure, i conèixer gent inesperadament maca i ballar sense mirar el rellotge, caminar sense mirar enrere i sentir-nos a gust amb el món que ens envolta. Per això és tant i tant important que la nit sigui un espai de gaudi, que generi confiança i ganes de serhi. Per això és tant important que ciutats com Tarragona porti anys impulsant iniciatives per fer de la nit un espai de convivència i qualitat, participant de projectes europeus de reducció de riscos, definint nous espais de debat i propostes sobre l’oci nocturn, engegant campanyes d’informació i prevenció... la llista és llarga i val la pena conèixer tota la feina que aquesta ciutat ha realitzat en els darrers anys, pionera a nivell nacional i referent europeu. NOEL GARCIA Consultor Spora Sinergies Psicòleg social Màster en investigació social


18

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

talents emergents

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

La Terrasseta de Santa Tecla va néixer per destacar un espai natural com el Parc Saavedra i ha crescut. Enguany es presenta amb una programació més farcida que mai, que inclou música en viu, cinema i activitats familiars

El jove director tarragoní David Aymerich veu, per fi, el seu somni complert d’estrenar el seu primer llargmetratge.

‘ELS VALENTS’ DE SANTA TECLA Santa Tecla ja és aquí. La Festa Major de Tarragona arriba carregada de propostes culturals per a tots els gustos. Més enllà de la cultura tradicional i les cites habituals del programa, la cita d’enguany ens proposa opcions que, mentre lluiten contra la falta de recursos i la distància, aposten per la qualitat i per la cultura. Són, en definitiva, les idees refrescants que sorgeixen de la voluntat dels més valents de Santa Tecla. AGNÈS LLORENS

‘Fer la pel·lícula ha estat com cursar dos o tres postgraus ’ DAVID AYMERICH, DIRECTOR DE “EL DULCE SABOR DEL LIMÓN” David Aymerich cursava Segon de Batxillerat quan va escriure l’embrió de ‘El dulce sabor del Limón’, el llargmetratge que ha rodat amb tan sols 22 anys i que enguany es presenta en el marc de Santa Tecla

L

a història del David comença fa anys. La càmera enfoca un estudiant de Segon de Batxillerat amb el cap ple de coses per explicar. Aquesta és l’edat que tenia el tarragoní David Aymerich quan va escriure l’embrió de ‘El dulce sabor del Limón’, el llargmetratge que ha rodat amb tan sols 22 anys i que enguany es presenta en el marc de Santa Tecla. “Sempre m’han atret les històries i, posteriorment, el món del guió”, explica el jove realitzador, que detalla que “per aquest motiu vaig estudiar Comunicació Audiovisual”. En l’àmbit universitari, Aymerich va reemprendre el text que havia

elaborat fa anys. “En un primer moment, l’argument se centrava en tres històries que s’entrellaçaven, però al final vaig creure que m’havia de centrar en una”, detalla. Aquest redactat final té com a protagonista al Jaume -interpretat per l’actor David Solans- que acaba detingut després d’una nit de festa amb els amics i la vida del Jaume es transformarà després de conèixer a una noia. Les seves peripècies són el fil conductor d’una pel·lícula, dolça i amarga, sobre el pas de la joventut a l’edat adulta que ha rodat amb molt de temps d’esforç i treball.

Tarragona, “protagonista” “Vaig fer números i em vaig adonar que suposava gairebé el mateix cost rodar un curtmetratge que un film sencer i vaig decidir invertir els diners que tenia estalviats per a fer un màster en la pel·lícula”, explica Aymerich, que admet, rient, que el procés de realització de la pel·lícula, de fet, “ha

suposat el que haurien estat dos o tres postgraus”. L’esforç al qual es refereix es quantifica en 30.000 euros, una inversió que prové de l’esforç familiar, però també de les aportacions de comerços locals, que l’han ajudat en aquesta aventura. El jove director sosté que “sense les empreses de Tarragona que ens han ajudat no hagués estat possible”. De fet, la ciutat és una protagonista més del film. “Surten molts racons emblemàtics, que molta gent reconeixerà”, admet Aymerich, que espera que aquesta estrena en camp propi sigui el principi d’un recorregut ple d’èxits. De fet, mentre la pel·lícula comença el recorregut per les sales de cinema, Aymerich ja comença a acariciar el seu segon projecte: un musical escrit en anglès, ambientant a Islàndia i que compta amb la fotografia del també tarragoní Lluc Queralt.

‘Volíem aprofitar totes les oportunitats que ofereix el Parc Saavedra ’ AIDA BANYERES, PROGRAMADORA I IMPULSORA DE LA TERRASSETA DE SANTA TECLA

P

ropostes de música preparades per a ser gaudides amb la màxima calma, en un espai que permeti taules i cadires i que, a més a més, compti amb propostes familiars durant tot els dies de Festa Major. Aquests són els objectius amb els quals va néixer, fa sis anys, la Terrasseta de Santa Tecla, un espai de trobada al Parc Saavedra que respira i lluita per fer-se lloc en uns dies plens d’actes subratllats en el programa festiu. La Terrasseta ha anat creixent i, enguany, la cita preveu una programació més farcida que mai, que inclou música en viu, cinema i activitats sempre amb un mateix eix: el Parc Saavedra. Precisament, va ser aquest espai el que va inspirar la proposta. “Sempre havia pensat que era un espai bonic, amb potencial i molt per oferir”, apunta la programadora i impulsora de la Terrasseta de Santa Tecla, Aida Banyeres. Dit i fet. “La primera edició va ser molt precària”, destaca Banyeres, que recorda com el boca-orella va ser determinant per a motivar al públic a assitir a una cita que unia música adreçada a

persones “que buscaven propostes que s’allunyessin de l’oferta a vegades massificada de la Part Alta. D’aquesta manera, l’actual l’alma mater de La Terrasseta afegeix que la primera edició “va ser tot un èxit, tenint en compte que disposàvem de molt pocs mitjans”. Amb el pas dels anys, la programació que ofereix aquest emplaçament s’ha anat engreixant i, enguany, el Parc Saavedra acull actes del 15 al 24 de setembre. A més a més, enguany i gràcies a la tasca de l’Aida com a mànager de grups a Londres, on viu des de fa un any i mig, permet que enguany s’hagin programat concerts com el de la banda de ska Bad Manners, als quals Banyeres duu el management. “Cada any em dic a mi mateixa que serà el darrer”, destaca la impulsora de la proposta, que destaca que, vivint a l’estranger “la feinada s’intensifica, sort que som un gran equip”. De cara al futur, Banyeres només desitja que La Terrasseta de Santa Tecla “compti amb una mica de suport econòmic, ja que tots els ingressos sorgeixen de la barra i de molts esforços”.

La cita del parc Saavedra reuneix, per Santa Tecla, propostes musicals


actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

19


20

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

gastronomia

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

VARIETAT, PROXIMITAT I QUALITAT La Part Alta de Tarragona s’ha convertit en els darrers anys en sinònim de bon menjar gràcies a l’esforç i bona feina conjunts dels seus restauradors La zona antiga d’una ciutat és, sovint, sinònim d’oci, de bars de copes, de racons amb encant i, per descomptat, de restaurants. No obstant això, poques urbs poden presumir de concentrar entre muralles, i amb carrers i locals esquitxats de vestigis de l’antic Imperi Romà, de l’oferta gastronòmica que ofereix el sector de la restauració a la Part Alta de Tarragona. Aquí, qualitat i varietat es donen la mà per esdevenir un referent gastronòmic que impulsi tant el barri com una ciutat que en altre temps va ser capital de la Hispània Citerior. NATXO GUINEA Però això no ha estat sempre així, i ja se sap que l’èxit no ve regalat ni cau del cel. “Per a mi va ser curiós, perquè quan jo vaig marxar de Tarragona a l’estranger, se l’anomenava el Casc Antic; llavors, quan vaig tornar, la gent parlava de Part Alta, i jo em preguntava si es referien al nucli antic”, explica Alba Català, dinamitzadora de l’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA). Aquesta associació, fundada el 2009, reunia i reuneix diversos restaurants que tracten d’unir esforços per potenciar la marca de la Part Alta. Però tot forma part d’un procés. “Històricament -continua Català-, el Casc Antic era un barri una mica més degradat que la resta de la ciutat”. Avui dia, en canvi, proliferen els locals nocturns d’oci i els restaurants, i plena de vida, s’ha convertit en una de les zones més freqüentades de Tarragona.

L’EVOLUCIÓ DE LA COMPETÈNCIA A LA COL·LABORACIÓ

ARPA vol oferir preus raonables per l’alta qualitat del producte. CEDIDA que es trobin i fer coses en comú. Però a poc a poc, l’associació es va anar consolidant a través de diferents accions gastronòmiques que es feien al llarg de l’any i van començar a tenir resultats molt bons”. Un dels restaurants amb millor cartell de la ciutat està a la Part Alta i forma part de l’embrió d’ARPA: el restaurant AQ. Asseguda en una de les taules del seu avantguardista i trencador restaurant, Ana Ruiz (la A, d’AQ), cuinera i copropietària, coincideix amb la línia expressada per Català: “Històricament, a la Part Alta els uns no es parlaven amb els altres i la gent, entre la restauració, anava molt al seu rotllo”. Davant la disjuntiva entre competència i col·laboració, diversos restauradors van superar el mantra liberal i van optar per la segona opció. Ruiz explica que «Arran de la crisi, Quintín (la Q) va començar a parlar amb gent del voltant sobre la possibilitat d’ajuntar-se i aconseguir que la poca gent que hi ha a Tarragona vingués a dinar a la Part Alta, ja que en sortiríem tots beneficiats, perquè la gent vindrà un dia aquí, un altre dia allà, etc. Però ja tenen la idea de pujar dalt -a la Part Alta”, explica Ruiz. I així va ser.

Actualment, sumant els esforços i el bon fer dels restauradors de la zona, l’increment del turisme i la lenta recuperació econòmica (ARPA també neix com a resposta a la crisi), la Part Alta s’ha convertit en el centre neuràlgic de la gastronomia tarragonina. “Hi ha altres restaurants en altres zones que treballen molt i ho fan molt bé, però jo crec que a la Part Alta la gent té molta varietat on triar, i si no vas a un lloc, te’n vas a un altre”, explica Ruiz. Varietat i proximitat, dos valors que també destaca Català: “Estem parlant d’un referent en el qual, en un radi relativament petit, tens moltíssima oferta: tens l’opció de pujar i prendre uns vins o unes canyes a la Plaça de la Font, a la Plaça del Fòrum, fins i tot a racons més íntims com Pla de la Seu o altres places i, a partir d’aquí, decidir on vas a sopar. Crec que és un dels atractius de la Part Alta”.

No hi ha cap dubte que en plena era de la comunicació, les xarxes s’han convertit en eina bàsica de promoció, i el portal Tripadvisor cobra especial rellevància per al sector. El primer de la llista a Tarragona és un petit local regentat per l’argentí Santiago Scaltritti i, per descomptat, està ubicat a la Part Alta.

El secret del nº1 Preguntat per si esperava aquest èxit, respon modest: “No, no. No es pot ser tan prepotent, arrogant o optimista de pensar que en any i mig estaríem al número 1. Però bé, hi som, i amb moltes ganes”. Quin és el seu secret? Segons Scaltritti, “Ha estat des del principi una idea clara. Sempre he dit que, fent el que t’agrada, es pot. Si tu treballes per necessitat a l’hostaleria, et pot anar malament; si treballes perquè t’agrada, et va bé”.

El “cor” de Tarragona Part important de culpa la té ARPA. El punt de partida, explica Català, va ser una trobada fa ja més de vuit anys: “En aquesta reunió eren Quintín, de AQ, Joan, de Sadoll i Carles, d’Els Arcs: tres peces clau que tants anys després segueixen dins de l’associació des dels seus inicis”. Així, fins al dia d’avui: “És interessant veure l’evolució que a nivell intern ha tingut ARPA. Al principi es tractava d’un moviment que no era fàcil d’impulsar, perquè mai és senzill reunir diferents restauradors, cada un amb el seu propi negoci i els seus complicats horaris d’hostaleria i intentar ajuntar-los,

Les diferents activitats de l’ARPA, com ‘Somriu a la Crisi’, en la qual s’ofereixen menús a un preu més que raonable per a l’alta qualitat del producte, van ajudar a la proliferació dels restaurants de la zona. Altres restaurants també es van veure beneficiats d’una altra de les múltiples activitats gastronòmiques que es donen cita a Tarragona, com és el cas de Tàrraco Tapes, on els tarragonins es converteixen per uns dies en devots de les tapes i el poteo tan típics d’altres ciutats, i que han donat merescuda fama a restaurants premiats, com ara el Barhaus.

Santiago Scaltritti, del Filosofía, primer a la llista del TripAdvisor. N. GUINEA

Sobre instal·lar el seu negoci a la zona, l’argentí ho té clar: “Primer, per la possibilitat, i segon, perquè és un somni poder treballar al cor de Tarragona. Per les diferents activitats realitzades, pel Tripadvisor... si t’hi fixes, de l’1 al 10, nou són de la Part Alta. Jo crec que la gent es concentra en el que és la Part Alta perquè hi ha molta afluència i molta oferta per a tots els gustos i preus”. Varietat, proximitat i, per descomptat, qualitat. Tres ingredients que, sense desmerèixer grans restaurants que es troben situats en altres zones, han convertit aquell barri degradat en unes artèries plenes de vida on la gent ja hi va específicament per menjar. La marca gastronòmica Part Alta guanya força, i el temps dirà on és el sostre d’un dels imants turístics més poderosos entre el conjunt d’atractius dels que s’enorgulleix la ciutat.


actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

SANTA TECA

21

CULTURA GASTRONÒMICA AL COL·LEGI D’ARQUITECTES L a c u l t u r a g a s t ro n ò m i c a d e Ta r r a g o n a e s t à d’enhorabona. Les festes majors suposen l’ocasió ideal per revitalitzar el pols d’una associació que treballa amb la idea de crear un entorn singular per als joves creadors, que compartiran protagonisme amb els millors menjars i vins de proximitat. NEREA TERA

L

’associació Santa Teca s’acaba de traslladar a la seu del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (C/Sant Llorenç, 20) on, coincidint amb les Festes de Santa Tecla, fundarà un espai permanent de cultura contemporània amb gran pes de la gastronomia. L’associació està preparant un programa d’activitats mensuals, majoritàriament gratuïtes, que es duran a terme principalment durant els caps de setmana. Algunes de les propostes culturals que Santa Teca oferirà durant les Festes de Santa Tecla són showcookings i show wineings, sopars i actuacions musicals que van començar el passat dia 15 i continuarà els propers 21, 22 i

Les propostes culinaries es complementen amb altres manifestacions culturals en les noves instal.lacions del carrer Sant Llorenç 23 de setembre. Més enllà de les festes de Santa Tecla, l’associació està preparant activitats que es

duran a terme al llarg de tot l’any. A finals d’octubre o principis de novembre es celebrarà, per exemple, la festa del vi novell a Tarragona coneguda com l’embutada. En el marc d’aquesta jornada festiva gaudirem de degustacions de vins de diversos cellers, un dinar popular, activitats infantils i juvenils, coneixerem i recuperarem l’ús de l’embut (utensili amb el bec girat on tradicionalment es bevia el vi novell), entre d’altres. Aquestes activitats estaran dirigides a un públic divers, ja que l’espai neix amb la voluntat de convertir-se en un punt de trobada per a diferents tipus de persones, independentment del seu origen o edat: turistes que volen conèixer el que el nostre territori els pot oferir des d’un punt de vista gastronòmic i cultural, visitants locals que simplement gaudeixen del bon menjar i beure, professionals dels sectors de la restauració o del turisme, productors i botiguers que busquen un aparador on mostrar els seus productes, entre d’altres. L e s n o v e s in s t a l·la c i on s a l COAC (amb jardí, plaça, sala d’exposicions i d’actes...) permetran a Santa Teca ampliar la seva oferta actual d’activitats, a la vegada que proporcionarà al públic l’oportunitat d’apropar-se,

L’associació canvia la plaça del Antic Escorxador per la seu del COAC. RAFAEL LOPEZ MONNE

conèixer i gaudir d’aquest edifici singular.

Fusió cultural El nou espai acollirà activitats de caire divers amb l’objectiu comú de representar, promocionar i divulgar la riquesa de la vida gastronòmica i cultural del nostre territori. L’associació Santa Teca pretén, amb la seva proposta, fusionar la gastronomia local, de qualitat i ecològica amb iniciatives culturals d’artistes vinculats a la nostra terra; manifestacions que malauradament no sempre compten amb una presència prou destacada al nostre entorn. El seu objectiu és també donar suport a productors i restauradors que necessitin d’una plataforma de

llançament per a promocionar els seus productes i aconseguir presència al mapa gastronòmic del país. En aquesta nova etapa, doncs, l’associació Santa Teca, fidel a la seva filosofia estretament vinculada a la cultura gastronòmica, als productes autòctons i al territori, proposa activitats que tenen la gastronomia com a eix central (degustacions, tastos, tallers o xerrades) i que es complementen i enriqueixen amb altres manifestacions culturals (concerts, jornades de poesia, micro-teatre, exposicions d’artistes plàstics, etc.), de manera que, tal i com diu el Bernat Ríos, director de l’associació Santa Teca, “s’alimentaran alhora el cós i l’esperit.” El nou espai permanent contarà

Guia de servicios Donde comprar? Venta de Tickets

Donde comer?

Donde ir?

també amb una botiga física on es podran adquirir productes locals (vins, cerveses, mels, productes ecològics...) i on es realitzaran, a més a més, degustacions o tastos de vins ecològics, cerveses artesanes, etc. També s’estan planejant jornades gastronòmiques que giraran al voltant d’un producte concret com, per exemple, els fermentats (pa, formatge, cervesa, vi...). Durant aquestes jornades es duran a terme activitats lúdiques i pedagògiques dirigides al públic infantil, conferències on els assistents podran familiaritzar-se amb la tècnica de la fermentació de la mà d’experts, tastos, tallers, actuacions musicals, representacions teatrals o poètiques relacionades sempre amb la gastronomia.

Agenda de actividades

Grandes Ofertas

desde

Te ayudamos ¿Quieres darte a conocer y posicionar tu negocio?

Siempre mejorando ¿Necesitas visibilidad de tu empresa online y en redes sociales?

Un equipo de éxito Contamos con un equipo humano que te aconsejará en todo momento

10 €/mes

Estamos muy cerca de tí www.guiame.info · hola@guiame.info · 655 27 95 81

cdfels


22

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

de festa

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

AGENDA OFICIAL

MÉS ENLLÀ DE LA TRADICIÓ LA FESTA MAJOR QUE SURT AL PROGRAMA DE FESTES Al calendari festiu d’aquests dies, al costat d’actes de caire tradicional, podem trobar propostes d’oci molt diverses: actuacions musicals i teatrals, activitats circenses, sessions de cinema, visites a museus, actes gastronòmics, entre d’altres. Un dels principals ‘culpables’ de l’envergadura que han cobrat les festes de Santa Tecla explica a ACTUAL una mica d’història i la seva personal visió d’un decàleg d’actes seleccionats entre els més de 450 que s’inclouen en el programa oficial. NEREA TERA

S

i us agraden els espectacles esteu de sort, ja que aquest any les festes de Santa Tecla ens porten una oferta ben variada. Per començar, el Circ Històric Raluy ha arribat a la ciutat per presentar-nos el seu nou espectacle Fortius, on gaudiran tant grans com petits. El Teatre Metropol, per la seva banda, s’ha omplert de màgia aquest dies i ens oferirà les actuacions de l’hipnotitzador Jeff Toussaint i de la maga tarragonina Melanie. També contarem amb un taller de circ i actuacions de clown al Parc de Saavedra. I, ja que no ens podem oblidar de l’humor, tindrem l’oportunitat de riure sense parar amb els monòlegs de Luis Piedrahita, que actuarà al Palau de Congressos el dia 22. Si preferiu el cinema, gaudireu amb les projeccions a l‘aire lliure de dos clàssics dels anys 80, “ET” i “Dentro

del laberinto”, als Jardins de Saavedra. En quant a actuacions musicals, aquesta any Santa Tecla no us decebrà. Els grups catalans Roba Estesa i Txarango ens visitaran el dia 20. Altres propostes musicals interessants són els concerts de The Soft & Whippy Jam Band, arribats des de Londres amb el seu funk psicodèlic; Bad Bunny, que actuarà al Tàrraco Arena Plaça, i el tarragoní Jordi Català, que ens delectarà amb la seva música a la Rambla Nova.

Varietat per a tots Si el que esteu buscant és molta festa i una bona sessió de ball, teniu varies cites interessants on acudir: les actuacions de DJ Sendo i DJ Lupe a La Terrasseta o el Flaixtival i el Club 105 al Camp de Mart. I, com cada any, la

nit del 22 al 23 ballarem a la revetlla de la Plaça de la Font que enguany estarà al càrrec de Hey Pachucos i Albercocs. La gastronomia també té una presència destacada a les nostres festes. S’han organitzat, per exemple, sopars a la fresca on podrem tastar plats d’arreu del món. A més a més, a partir del dia 21, gaudirem de la Teclatapa a la Plaça Verdaguer fins a les 2 de la matinada. Per últim, volem ressaltar alguns altres actes culturals i activitats populars que podrien resultar del vostre interès i que hem inclòs a la nostra agenda: vermuts solidaris, jornades de portes obertes a museus, actes literaris o esportius o l’interesantíssim Espai de Reggae on cada dia podreu gaudir d’exhibicions, tallers, música, mercats d’artesanies, entre d’altres.

Pilar caminant_CJXT - FOTO Claustre Agramunt

21 setembre

22 setembre

12:30h 17:30h 18h 19h 19h 19:30h 21h 21h 21:30h

12h A tocar reggae. Espai de cultura reggae i soundsystem, exhibicions). Passeig de les Palmeres. 18h Teclatapa. Plaça Verdaguer. 19h Circ Raluy amb l’espectacle Fortius. Parc de la Ciutat. 19h Espectacle de clown i circ. Parc de Saavedra. 19h Mercat de Santa Teca 2017. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, C/Sant Llorenç, 20. 21h Sopar a la fresca: sabors i plats de diferents parts del món. Jardins de Saavedra, La Terrasseta 21h Palau de Congressos, Sala August, Monòlegs: Luis Piedrahita 22h Concert: Flaixtival Santa Tecla. Jardins del Camp de Mart. 23h Concert: Jordi Català i la Nova Paper de Tornassol. Rambla Nova (Balcó del Mediterrani) 23h Revetlla: Hey Pachucos i Albercocs. Plaça de la Font. 23:30h Concert: Bad Bunny. Tàrraco Arena Plaça 23:30h Festa amb DJ Sendo. Jardins de Saavedra, La Terrasseta.

Concert vermut amb grallers i timbalers. Plaça de les Cols. Espai de jocs i taller de circ. Jardins de Saavedra, La Terrasseta. Teclatapa. Plaça Verdaguer Circ Raluy amb l’espectacle Fortius. Parc de la Ciutat. Mercat de Santa Teca 2017. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, C/Sant Llorenç, 20. Concert: Soft & Whippy Jam Band. Jardins de Saavedra, La Terrasseta. Teatre Metropol, Santa Tecla té màgia: Jeff Toussaint (hipnotitzador). Rambla Nova, 46.. Sopar a la fresca: sabors i plats de diferents parts del món. Jardins de Saavedra, La Terrasseta. Cinema a la fresca: “Dentro del laberinto”. Jardins de Saavedra, La Terrasseta.

23 setembre

24 setembre

10h Jornada de portes obertes: Museu i Necròpolis Paleocristians. Av. Ramón y Cajal, 48. 10h Jornada de portes obertes: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Plaça del Rei, 5. 17:30h Circ Raluy amb l’espectacle Fortius. Parc de la Ciutat. 18h Teclatapa. Plaça Verdaguer. 19h Mercat de Santa Teca 2017. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, C/Sant Llorenç, 20. 20h Circ Raluy amb l’espectacle Fortius. Parc de la Ciutat. 19h Espectacle de clown i circ. Parc de Saavedra. 21h Sopar a la fresca: sabors i plats de diferents parts del món. Jardins de Saavedra, La Terrasseta. 22h Club 105 Santa Tecla 2017. Jardins del Camp de Mart. 23:30h Festa amb DJ Lupe. Jardins de Saavedra, La Terrasseta.

11h XCI Travessia nedant al Port de Tarragona. Moll de Costa. 11h Vermut solidari. Rambla Nova, al costat de l’oficina de turisme. 12:15h Circ Raluy amb l’espectacle Fortius. Parc de la Ciutat. 17h Circ Raluy amb l’espectacle Fortius. Parc de la Ciutat. 17:15h Espectacle de titelles familiar. Residència Mare de Déu de la Mercè. 18h Teatre Metropol, Amazing (espectacle de màgia i humor). Rambla Nova, 46 18h Teclatapa. Plaça Verdaguer. 20h Sopar a la fresca: sabors i plats de diferents parts del món. Jardins de Saavedra, La Terrasseta.


actualTARRAGONA I SETEMBRE 2017

SANTA TECLA

ALTERNATIVA

DIVERSIÓ FORA DE PROGRAMA Santa Tecla omple els nostres carrers de música, màgia i tot tipus de propostes lúdiques. Les activitats detallades al calendari festiu d’aquests dies són molt diverses i, al costat d’actes de caire més històric i tradicional, com el Seguici Popular, Balls de Bastons o colles castelleres, trobem altres propostes de caire esportiu, gastronòmic o musical, així com una àmplia oferta d’oci nocturn que, davant la pressió dels veïns pel soroll excessiu, no apareix en l’oferta oficial. N. TERA Encara que el programa de festes compta amb més de 500 actes aquest any, moltes de les activitats nocturnes organitzades per bars, restaurants i empreses privades de la Part Alta no han estat incloses al programa oficial de les festes. Per aquest motiu, us oferim un recull d’alternatives per extreure el màxim profit d’aquests dies tan intensos. Si el que us interessa, són les actuacions musicals, esteu de sort, ja que alguns dels locals més emblemàtics de la nostra ciutat (El Cau, Sala Zero, Stone Rock’n’Roll Bar, Les Granotes, entre d’altres) han programat concerts on podreu gaudir de la música en directe d’artistes com Ambkor i grups com Chewbacca’s o Versió.cat, per exemple. Si els vostres gustos musicals són diferents i preferiu ballar al ritme dels èxits del moment, us suggerim alguns

dels locals més vibrants de la nit tarragonina: al Pub Highland trobareu

Lea activitats nocturnes organitzades per bars, restaurants i empreses privades de la Part Alta no han estat incloses al programa oficial de les festes G-Monty i DJ Ismael Santos, que ens faran ballar sense parar amb les seves sessions Addicted Fridays i Kiss Kiss Boom Boom, respectivament. El Casino de Tarragona, per la seva part,

20 setembre 23:00h

Stone Rock&Roll Bar, Concert: Dúo corneto (pop, rock). Plaça dels Sedassos, 26.

21 setembre 21h 23:00h

Cafè la Cantonada, Concert: Versió.cat (versions acústiques en català). C/Fortuny, 23. Stone Rock&Roll Bar, Nit de micro obert per cantants amateurs. Plaça dels Sedassos, 26.

22 setembre 19:00h 19:30h 24h

Les Granotes, Concert: Slowflames (rock alternatiu). Via William J. Bryant, 2. Sala Zero, Concert: Ambkor-Lobonegro Tour 1 i 2 (Rap, Hip-hop). C/Sant Magí, 2. Pub Highland, Addicted Fridays. Rambla Vella, 9.

Preu: 10/12 €

23 setembre 8h 9h 12h 12h 21:30h 23h 00:30h

Restaurant Punt i a part, Esmorzar amb espineta amb caragolins. C/de les Cuirateries, 2. Restaurant El complet, Esmorzar amb forquilla. C/Natzaret, 7. Bar La Pepita, Concert vermut amb the Soulman Quartet. Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 9. Restaurant La Morada, Tast d’espineta amb caragolins. C/de les Cuirateries, 20. Pub Highland, Concert: Urock (grup de versions). Rambla Vella, 9. Preu: 5€ El Cau, Concert: Chewbacca’s. C/ del Trinquet Vell, 2. Preu: 6/8 € Casino de Tarragona, Festa amb DJ Francesc Torre. Rambla Vella, 2. Preu: Gratuït

contarà amb l’actuació de DJ Francesc Torre el 23 de setembre. I, per agafar forces després de tanta festa, no hi ha res millor que assaborir alguns plats carregats de tradició com l’espineta amb caragolins, que podreu degustar als restaurants La Morada i Punt i a part, o un bon esmorzar amb forquilla com el que trobareu al restaurant El complet. El Casino ofereix cada nit durant les festes un menú especial de Santa Tecla al seu restaurant All in One i, a més a més, un taller de preparació i degustació de còctels amb Chartreuse. I, si preferiu fer el vermut, us podeu apropar a La Casa Pepita on gaudireu d’aquesta beguda a la vegada que escolteu l’actuació de The Soul Man Quartet. També podeu unir-vos al vermut solidari organitzat per l’associació GAIA contra l’abandonament animal.

23


24

la contra

SETEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

FONTS DE TOTA SOLVÈNCIA INFORMEN...

AVÍS A NAVEGANTS

D

CASA CANONGES

es de la seva presentació en societat durant l’estiu de 2016, la plataforma ‘Farts de Soroll’, paradoxalment, se les ha enginyat per fer molt soroll en els despatxos de la Plaça de la Font. En part per acontentar els veïns cabrejats, la Part Alta porta gairebé un any sense obertures de nous negocis d’hostaleria. Quines conclusions s’han tret durant aquests nou mesos de cara a un model de futur més sostenible? Si hi ha alguna, és el secret millor guardat de Tarragona. entre va transcorrent el temps, el centre històric continua sense un pla estratègic seriós. Els actors -empresaris de l’oci i de la cultura, a més dels veïns- estan disposats a seure i tractar de posar sentit comú de cara al futur.. El ‘duel’ està servit. Només falta qui reculli el guant i afronti amb valentía el problema. info@roberto-villarreal.com

L’Arquebisbat continua a la recerca d’ingressos per fer front al finançament de la faraònica reforma del Seminari. Entre els projectes que estan sobre la taula destaca l’explotació de la Casa dels Canonges com a hotel de cinc estrelles de luxe. Es tracta d’un espectacular immoble del segle XIX d’aire historicista amb elements inspirats en el romànic i en el gòtic. Les seves façanes donen a Pla

de Palau i al claustre de la Catedral, amb vistes impressionants. Diverses empreses ja s’han interessat per les condicions en què podria ser viable l’operació i van mantenir conversacions al màxim nivell. Un dels esculls que encara dificulten la decisió definitiva de l’Arquebisbe és que la casa està encara habitada per canonges ja retirats que tenen allà la seva residencia.

TROBEM ‘IN’

Albert Vallvé, per sempre ‘Magí’!

Quan l’art urbà s’executa amb gust pot arribar a convertir-se en un atractiu d’allò més singular. És el cas del carrer Compte i els seus pilons decorats, que està entre els racons més fotografiats de la Part Alta. La iniciativa d’un grup de creadors inquiets establerts en aquest carrer que van decidir donar-li un toc artístic al lloc ha aconseguit elevar la categoria del mobiliari urbà.

NEREA TERA

L

’advocat Albert Vallvé és un personatge polifacètic molt ben conegut a Tarragona. Ha tingut una extensa carrera política, però sobre tot va ser Magí de les Timbales durant més de 35 anys. També casteller i, inclús, graller. Avui en dia, encara participa a les festes desfilant a la Processó de Setmana Santa. El seu ampli coneixement de les festes tradicionals de Tarragona converteix l’Albert en tota una autoritat en la matèria. Segurament, no es pot trobar ningú més adient per aprofundir en la història de les Festes de Santa Tecla. La seva vida ha discorregut íntimament lligada a la Festa Major. Ja durant la seva infància, “esperava amb ansietat

M Casa dels Canonges

ESTIMAT MEU...

produir quan l’Albert, decidit a convertir el Magí en un personatge estimat, va

especialment, la vegada en que un dels cavalls, que es negava a pujar la Baixada

Avui en dia combina la feina d’advocat amb el seu gust per les antiguitats i se’l

Pilon’s Street. FOTO JORGE FRANGANILLO

TROBEM ‘OUT’ La imposició del vas reciclable durant les festes de Santa Tecla acabarà portant cua. Primer van ser els hostalers de la Plaça de la Font, que es van ‘amotinar’ en contra del preu per got que cobra el proveïdor suggerit per l’Ajuntament. I el pitjor és que, mentre uns compleixen, alguns bars segueixen servint en els gots de plàstic de sempre, amb el greuge comparatiu que això suposa.

Got de les festes.

A ell li devem que el Magí de les Timbales, que havia sigut en el passat una figura distant i poc propera s’hagi convertit en un personatge entranyable pels més petits, que l’adoren l’arribada de Santa Tecla, quan els nens de l’època gaudíem de l’ambient festiu i l’alegria que es respirava al carrer”. “Participar al Seguici Popular va ser un dels meus somnis des de que als 10 anys vaig veure, orgullós, al meu pare desfilar com a Geganton Negrito”, recorda. Aquesta il·lusió es va materialitzar temps després. L’Albert va ser Nano Capità durant un parell d’anys per passar, l’any 1978, a convertir-se en Magí de les Timbales. A ell, li devem que aquest personatge, que havia sigut en el passat una figura distant i poc propera, s’hagi convertit en una figura entranyable pels petits, que adoren fotografiar-se amb el Magí ell. Aquesta transformació es va

Albert Vallvé, per molts tarragonins, sempre serà el Magi de les Timbales. LLUIS COMES començar a repartir caramels entre la canalla i inclús a pujar-los al cavall per fer una petita part del recorregut amb ells. Quan se li pregunta si recorda alguna anècdota de la seva època com a Magí, la cara se l’il·lumina amb els records: l’any en que va desfilar portant la samarreta de la Colla de Vella sota la casaca per anar-la mostrant de tant en tant i “provocar” així als aficionats de la Colla Jove; la història d’algun cavall, particularment espantat pel soroll, al que van haver de donar tranquil·litzants o el d’aquell altre que portava una pomada al nas per evitar que olorés les femelles i s’inquietés; recorda,

de la Misericòrdia perquè relliscava amb les pedres del carrer, va haver de ser, finalment, pujat escales amunt per un grup d’espectadors d’ètnia gitana, entre d’altres anècdotes. Ja retirat com a Magí, encara gaudeix intensament de les Festes de Santa Tecla. El seu personatge favorit és, com no podria ser d’una altra manera, el Magí de les Timbales i confessa que “no m’agraden gaire els Diables, ja que em solien espantar-li el cavall”. En quant al seu moment preferit de la Festa Major, escull el Pregó, encara que també viu amb molta emoció la Baixada de l’Àliga.

pot trobar sovint als mercats d’antiquaris dels divendres o diumenges “remenant” entre el material a la cerca d’algun article interessant. És l’historia d’un home molt involucrat a les festes participant al Seguici Popular, sortint a la Processó de Setmana Santa, tocant la gralla, fent castells o, avui en dia, acudint “com a espectador enamorat de les tradicions tarragonines”. Una vida compromesa amb la cultura i la ciutat, que ha contribuït desinteressadament a dinamitzar Santa Tecla i aconseguir que les festes s’hagin convertit en el que avui en dia són.

Actual tarragona setembre  

Tarragona. Temes de debat per a lectors influents

Actual tarragona setembre  

Tarragona. Temes de debat per a lectors influents

Advertisement