Page 1

GASTRONOMIA

Els imprescindibles  d’octubre p. 22

LLUMS I OMBRES

El Serrallo, amb molt de gust. PÀGINA. 20

Els no-llocs de la costa de Tarragona per Agnès Llorens. PÀGINES 16 i 17

TEMES DE DEBAT PER ALS TARRAGONINS

WWW. actualTARRAGONA.CAT

OCTUBRE 2017

actualTARRAGONA

NÚMERO 002

Recreacions de la reforma de la façana maritima dissenyada per l’estudi de l’arquitecte Ricardo Bofill fa quinze anys, al 2003. CEDITS

RAMBLA DEL MAR O TERCER FIL? LA CIUTAT S’ENFRONTA A UNA CRUÏLLA HISTÒRICA PER DECIDIR EL SEU MODEL DE FUTUR

Amb les inversions del Corredor ferroviari del Mediterrani, -realitzades per Foment des del sud cap al nord de la Península-, a punt d’assolir l’àrea de Tarragona, arriba també el moment de decidir si tot el llegat d’aquesta fita històrica serà només un rail afegit i una nova passarel.la sobre les vies en la línia de costa o, per contra, es posen les bases per a desviar el trànsit de mercaderies i començar a recuperar el somni de moltes generacions per gaudir d’una ciutat oberta al mar. PÀGINES 3 A 6

LES CLAUS Els experts consideren imprescindible impulsar una alternativa a l’actual sortida de mercaderies pel traçat litoral

Estudis tècnics indiquen que la recuperació de la línia interior ‘ReusRoda’ és viable en cost i terminis d’ejecució

STOP ‘TERCER FIL’, EL MÉS INMEDIAT Agustí Peyra, president de Càmpings Tarragona Ciutat; Santi Castellà, director de la Càtedra Smart Mediterranean City de la URV; Ángel Juárez, president de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona; i Jesús Álvarez i Iñigo Rosell, de Empresaris de Tarragona, debaten a la taula rodona d’Actual Tarragona sobre la recuperació del somni d’un front marítim alliberat de les barreres ferroviàries. Un repte gegant per a tota una generació. PÀGINES 12 i 13

Assolir el desviament de les mercaderies per l’interior és el primer pas per al redisseny de tot el front marítim urbà

TAULA RODONA

Empresaris de Tarragona ja treballen en un projecte de ‘Rambla del Mar’ entre el Francolí i el Gaià

La ‘Rambla del Mar’ fa caure la barrera del ferrocarril i potencia la regeneració integral de tota la Part Baixa

JOAN TOUS. TOUS ARQUITECTES “La ciutat no es pot permetre la hipoteca del trànsit de mercaderies perilloses per la costa” Tous, president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona, reflexiona sobre l’impacte del ‘tercer fil’ per al futur del front marítim. Segons la seva opinió, seria un error històric. PÀG. 10


2

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA DANIEL PI. DELEGAT PTP

EDITORIAL

Deixadessa en l’accés a la platja del Col·legi del Miracle Com a veí de la Plaça Cardenal Arce Ochotorena, al costat del Col·legi del Miracle, observo cada dia les desenes de visitants de la ciutat que baixen a la platja pel Parc de l’Amfiteatre i la petita baixada que discorre paral·lela al ferrocarril. És una autèntica vergonya l’estat en què Adif té el petit jardí existent al costat del número 1 d’Arce Ochotorena, l’edifici que dóna al mar. Uns enorme joncs i una tanca absolutament tercermundista acompanyen els turistes, al costat de les pintades i els grafits, en el seu camí cap al mar. Crec que no costaria tant endreçar tot aquest concorregut vial -tant en el que correspon a Adif com a l’Ajuntament- pel qual passen milers de persones i que fa un flac favor a la imatge de la ciutat.

El Corredor ferroviari del Mediterrani és un gran projecte, -absolutament necessari per al trànsit de mercaderies cap a Europa en tren i no en camió-, que suposa una enorme oportunitat per reduïr també els temps en el desplaçament de viatgers. Dit això, no amaguem la nostra preocupació perquè amb els projectes que actualment estan sobre la taula no es solucionen qüestions clau com la sortida de les mercaderies per una via pròpia, l’aïllament de les nostres estacions de l’Alta Velocitat, i la deficient relació amb Barcelona de els principals nuclis de població del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Els usuaris aspiren a un dibuix que ofereixi fiabilitat, freqüència i redueixi els temps. No té sentit una xarxa amb un València-Barcelona que tard 1,50 hores quan es necessita 1,35 hores de Reus a Barcelona, i tampoc el té una bona comunicació amb Madrid, -amb una estació del Camp aïllada que és la única del Corredor sense conexió a l’ample convencional-, però no amb Barcelona en una àrea de ciutats amb una població flotant de 700.000 persones que mou quatre milions de bitllets anuals (el 80% a la Ciutat Comtal).

UNA ALTRA TARRAGONA ÉS POSSIBLE

T

arragona entra al final d’aquesta primera dècada del segle XXI sense haver estat capaç de fer els deures pel que fa al que vol ser en el futur. En concret, no ha estat capaç de dibuixar la seva relació amb el ferrocarril i amb el mar, potser la seva major assignatura pendent, i si no som capaços d’accelerar el consens territorial davant el Ministeri de Foment, un tren històric -mai millor dit-

com el de les inversions del Corredor Mediterrani tornarà a passar de llarg durant almenys una generació. d i a d ’ a v u i conviuen diverses ‘Tarragones’ en una mateixa ciutat. Amb totes les seves mancances, la que gaudeix de la Part Alta i del Patrimoni de la Humanitat és probablement la que ha orientat millor el seu futur. Llevant és una zona moderna pendent del

A

possible desenvolupament de la Budellera, i la dels barris de Ponent ha aconseguit una fita històrica amb la ciutat esportiva dels Jocs Mediterranis. a Part Baixa, però, igual que tots els espais de qualitat a l’altre costat de les vies, continuen com una Tarragona ‘fantasma’ absolutament degradada que requereix una actuació integral i urgent.

L

ELS TARRAGONINS ENS FAN DE REPORTERS

JULIO GONZALVO

Plataforma maleïda Passejo habitualment el meu gos per la zona de la plataforma del Miracle i considero imperdonable que un espai que durant dècades era el punt de reunió dels tarragonins per gaudir del mar s’hagi convertit en un punt negre de la ciutat. La plataforma, tancada ja durant anys per la seva perillositat per als vianants, ofereix una imatge tercermundista. La Tarragona dels Jocs Mediterranis no es pot permetre que el juliol vinent venguem al món aquesta vergonya.

JUAN GALLARDO. ECONOMISTA

ANÀLISI, REFLEXIÓ I CONSENS

ANA PALACIOS

actualTARRAGONA Edita: Profesional Edit Tarragona Direcció general: J. Romeu Coordinació: Estudio Roberto Villarreal Textes: Agnès Llorens Nerea Tera Natxo Guinea Direcció sede ACTUAL: Rambla Nova, 38. 1-2A Telefón 977 12 0870 info@actualtarragona.cat Diposit Legal: DL T 1201-2017

*Daniel Pi és delegat a Tarragona de la Associació per la Promoció del Transport Públic de Catalunya

EL ‘KATARA’ EN LLIBERTAT. L’impressionant ‘super-iot’ de la família reial qatariana, habitualment d’hivernatge a la Marina Port Tarraco, s’ha deixat veure durant uns dies a la costa de Tarragona. La seva elegant línia i la seva mida, més propies d’un creuer, cridaven l’atenció dels vianants. FOTO: NATÀLIA HERNÁNDEZ

A

mb les solucions recollides pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona -bàsicament supressió de les vies a la costa, nova estació urbana i reactivació de la Reus-Rodas’assentaven les bases per a un desenvolupament harmònic de les actuacions previstes en matèria de reordenació ferroviària en tot l’àmbit. És evident, en tot cas, que l’escenari econòmic de l’aprovació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, gener de 2010, era molt diferent a l’actual, i que projectes que, al seu moment, es van considerar raonables i viables

han esdevingut actualment en difícilment executables, per ser molt complex el seu finançament. Davant aquesta circumstància, des de 2012 van començar a sorgir solucions de caràcter provisional o parcial buscant una millora puntual de la xarxa ferroviària de l’entorn de Tarragona, han propiciat que els acords globals adoptats en el seu dia, i recollits en nombrosos instruments de planejament territorial i urbanístic, es vagin progressivament modificant, i que el con s en s fer r ov iar i aconseguit en el seu moment, quedi considerablement desvirtuat. L’exemple paradigmàtic d’aquest fet el constitueix el denominat tercer carril ferroviari, que, discorrent per l’actual traçat ferroviari per la costa, i afectant plenament a la façana marítima de la ciutat de Tarragona, perpetua el pas de mercaderies,

incloent les perilloses, per l’àmbit urbà. Per contra, la posada en marxa del nou enllaç de la línia ferroviària Tarragona-València, entre Vandellòs i la línia d’alta velocitat, MadridBarcelona-frontera francesa, suposa la desaparició dels trànsits de passatgers d’altes prestacions i llarg recorregut de l’actual línia, deixant sense circulacions d’aquestes característiques a l’estació de ferrocarril localitzada al casc urbà de Tarragona, obligant als potencials usuaris a desplaçarse a l’estació central del Camp de Tarragona, situada a la SecuitaPerafort. Tal paradoxa, la circulació de mercaderies per l’àmbit urbà i la de trens d’altes prestacions de passatgers per fora dels nuclis habitats, constitueix una anomalia extraordinària i indesitjable, doncs

allunya la major part de la població del mode ferroviari. Per tot això, cal reclamar que el debat es torni a centrar en els acords ja aconseguits, i que tanta polèmica van suscitar en el seu moment, ja que són aquests els que incorporen el nivell d’anàlisi, reflexió i consens, així com l’esforç de tots els agents territorials de la zona. És cert que algunes de les iniciatives contingudes en els instruments de planejament ja aprovats han de ser forçosament matisades pel seu elevat cost, però no és raonable plantejar canvis conceptuals que desvirtuïn el consens territorial i que suposin un efectiu menyscapte en l’oferta de transport ferroviari per als habitants de Tarragona. *Juan Gallardo és consultor. Co-director del Gabinet d’Estudis de la CEPTA

CADA DIA TOTA L’ACTUALITAT DE LA CIUTAT I DELS BARRIS AL DIGITAL: ENTREVISTES, OPINIONS, INFORMACIÓ DELS NOSTRES LECTORS


a fons

actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

3

LA RESURRECCIÓ DE LA ‘REUS-RODA’ ROBERTO VILLARREAL

El passat 20 de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que prioritza la rehabilitació de la línia interior Reus-Roda de Barà per a donar sortida a les mercaderies del Port de Tarragona i de la indústria química. La resolució insta el Govern de la Generalitat a “impulsar la recerca de consens en el territori ... i col·laborar amb el Ministeri de Foment per a facilitar l’aprovació de l’estudi informatiu i l’execució de l’obra”. Preocupada per altres qüestions d’alta política, l’Administració autonòmica ha seguit mirant-se el melic i no ha mogut un dit en aquests mesos.

S

egons les últimes informacions emanades de Foment, l’anomenat ‘tercer fil’ ferroviari -en realitat és un tercer rail per l’interior de les vies convencionals en ample ibèric estarà operatiu entre Vila-seca (Tarragona) i Castellbisbal en 2020. No obstant això, diversos municipis costaners i, de forma especialment activa, l’Associació de Càmpings de Tarragona i Terres de l’Ebre donen suport a l’opció ReusRoda, que s’inclou en l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani. Fins i tot, -des de l’any 2007-, es troba en redacció l’estudi informatiu, però la falta d’acord territorial i l’aposta per la solució amb tercer fil el 2012 el va

Tarragona s’enfronta abans del 2020 a decisions que han de determinar el seu paper en el mapa ferroviari per a las properes generacions”

condemnar a l’ostracisme i a l’oblit. El ‘tercer fil’, davant la pressió de la indústria química i el Port de Tarragona, es va plantejar com una solució provisional. A principis de 2013 es van licitar totes les obres amb un termini de 20 mesos i l’anunci que l’ample estàndard arribaria a Tarragona el 2015. A dia d’avui no s’ha avançat res, de manera que l’argument de la provisionalitat ha perdut qualsevol sentit, amb el “handicap” afegit dels greus problemes tècnics, econòmics i funcionals apareguts en les proves de l’ample mixt en el tram de València. En aquest context, els partidaris del traçat interior, -amb el suport de multitud de veus que havien acceptat el tercer fil a contracor-, han tornat a la càrrega. Segons els estudis que maneja l’Associació provincial de Càmpings, una ‘Reus-Roda’ “optimitzada i que salvi tots els obstacles -nuclis industrials i de població- és viable tècnica i econòmicament; l’important és la velocitat d’execució i el cost (uns 200 milions d’euros), i estimem que no hi hauria diferències insalvables respecte a un tercer fil que,

L’estació de Tarragona crea una gran barrera entre la ciutat i el mar. FOTO. R.V.

per molt que es corri ara, cal portar fins a Castelló”. Totes les plataformes civils com PDF.Camp (Plataforma en Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat), PTD (Plataforma Trens dignes), PTP (Associació de Promoció del Transport Públic) o A D LT ( A s s o c i a c i ó p e r l a Defensa del Litoral Tarragoní) han advertit de la necessitat d’aquesta via pròpia per a les mercaderies entre Vilaseca i Sant Vicenç de Calders,

com a primer pas, “per la tremenda afectació a un servei de viatgers ja deteriorat”, i posteriorment d ‘ “un estudi profund de les estacions urbanes i la seva connectivitat per a l’aprofitament de la velocitat alta”, sintetitza Daniel Pi, delegat a Tarragona de la PTP. En els propers anys, segons l’enginyer Joan Miquel Carrillo, Tarragona s’enfronta a una cruïlla de camins que ha de determinar el seu paper en

el mapa ferroviari per a les properes generacions: “La definició final del Corredor del Mediterrani ferroviari pot situar Tarragona com una estació de segon ordre, però suportant el trànsit de mercaderies per la seva franja litoral, mentre que el gran ‘hub’ ferroviari del Camp de Tarragona es desplaça a una posició periurbana; a més a més, inhabilita qualsevol intent de reforma del front marítim de la ciutat”.


4

a fons

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

RAMBLA DEL MAR, ‘HORITZÓ 2030’ El primer esbós del projecte de Rambla del Mar (2018-2030) ha estat redactat per l’enginyer Joan Miquel Carrillo i persegueix la reforma integral del frontal marítim de Tarragona, entès en sentit ampli, entre els rius Francolí i Gaià. Un repte majúscul per a les pròximes dècades que la ciutat, un cop finalitzats els Jocs Mediterranis de 2018, hauria d’adoptar com a bandera de futur i de canvi. R.V.

L

a futura Rambla del Mar aspira a resoldre qüestions cabdals per a Tarragona com la integració de la Part Baixa en forma d’un nou i modern barri, la solució al despropòsit ferroviari actual, la millora de la protecció del litoral o una estratègia coherent d’usos per als deteriorats espais públics oberts a la mar. La primera premissa per al

desenvolupament d’un eix com el que dibuixa la Rambla del Mar suposa, segons Joan Miquel Carrillo, enterrar la implantació del ‘tercer fil’ i donar una solució lògica a la sortida de mercaderies -incloses les perilloses- del Port de Tarragona i del clúster petroquímic. Segons tots els experts consultats per Actual Tarragona, hi ha alternatives viables (en temps i cost)

d’aprofitament de trams de l’antiga Reus-Roda per a resoldre l’equació. “A la dècada que finalitza el 2020 es definirà la inserció del Corredor Mediterrani ferroviari sobre el Camp de Tarragona; es tracta d’una oportunitat estratègica que es donarà una sola vegada en aquesta generació “, reflexiona Carrillo, i Tarragona pot aprofitar-la per donar solució

a problemes endèmics, tant en el cas del tràfic de mercaderies com de viatgers. “Hi ha alternatives per a la sortida de mercaderies que no envaeixin les possibilitats de dibuixar un futur per a la relació de Tarragona amb el mar”.

Nus ferroviari al nord de la ciutat U n c o p a l l u n ya d e s l e s mercaderies del litoral,

Proposta d’Empresaris de Tarragona La associació Empresaris de Tarragona (EdT), -que es presentarà el proper mes de novembre amb una jornada sobre projectes ‘smart’-, neix amb el principal objectiu de col·laborar amb la promoció i dinamització de la ciutat, mitjançant projectes, activitats culturals i lúdiques adreçades als tarragonins i a la seva àrea d’influència. Es tracta d’una associació complementària al teixit associatiu i econòmic ja existent, sense ànim de fer la competència a ningú i amb l’esperit d’impulsar consensos i acords a partir de les diferents reivindicacions, suggeriments o propostes que impulsin la qualitat de ciutat, la seva projecció, el seu atractiu i el seu

teixit empresarial i d’emprenedors. EdTconsidera la connexió ferroviària amb Europa i la reforma de la façana

“Tarragona té 18 quilòmetres de contacte directe amb el mar, però amb una barrera massa important que ens fa

marítima el gran repte de Tarragona per evolucionar com a ciutat.

viure d’esquenes al nostre Mediterrani. És hora que ens replantegem la ciutat,

per obrir-la en els propers anys, cap a les platges i el port sense la barrera que representa la xarxa de vies que ens en separa avui”, expliquen en el seu manifest fundacional. “Ara -analitzen-tenim l’oportunitat, i no hem de deixar passar un altre cop el tren. Existeix a la ciutat un debat sobre el seu model de creixement, i és clar, que dins d’aquest model s’ha d’afegir la possibilitat de que la reforma del front marítim es converteixi en un nou barri, tot guanyant-lo al ferrocarril i aconseguint la connexió lliure amb les platges i el port. Mes de 200.000 metres de zones verdes i nous passejos, una nova Rambla del Mar podrien ser el resultat de ser valents”.

el següent pas consisteix a definir com la ciutat enfoca la integració urbana del ferrocarril sota dues premisses: la connexió al nord de la ciutat entre el ferrocarril convencional i l’Alta Velocitat mitjançant un ‘by-pass’ i la fórmula de reordenació del traçat de les vies per desocupar el litoral. “Si l’estació actual queda com un racó al servei de les rodalies i mitja distància, cada vegada cobrarà més sentit la idea d’eliminar les vies”. Un cop aconseguida una solució per al trànsit per tren, el projecte de la Rambla del Mar s’endinsaria en terreny de la configuració urbanística amb “una nova centralitat per al Serrallo i la Part Baixa”. Entre les idees més atractives que s’estudien hi ha la construcció del nou barri de la Marina a l’entorn del carrer del Mar i del Moll de Costa, amb 60.000 metres quadrats disponibles “avui ocupats per vies de tren en desús, material ferroviari i equipaments fàcilment reubicables”. La possible eliminació de les vies, a més de l’espai de l’actual estació de Renfe, permetria fer realitat l’anhelat passeig marítim a Tarragona i l’accés als equipaments (Port Esportiu, Marina Tarraco, Serrallo i platjes) i elements patrimonials (Fortí, Savinosa ...) , així com reforçar tota la protecció mediambiental dels corredors fluvials, la Platja Llarga i l’Anella Verda.

SI VOLS COL·LABORAR EN EL NOSTRE MITJA DE COMUNICACIÓ, ENVIENS UN MAIL A INFO@ACTUALTARRAGONA.CAT


a fons MIRALLS EN ALTRES INDRETS DEL MÓN

actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

5

Tarragona no està sola en l’aspiració de resoldre la seva problemàtica relació amb el ferrocarril i obrir el front marítim. Ciutats com Santander, a Espanya, Belgrad (Sèrbia), Plymouth (Anglaterra) o Seattle (Estats Units) busquen la manera d’harmonitzar el seu futur amb els excessos del passat industrial. R.V. 1

P

lymouth és una ciutat d’uns 250.000 habitants, no molt més gran que Tarragona, amb una immensa badia que converteix aquesta zona en un dels més impressionants ports naturals del món. Des de fa més d’una dècada, aquesta ciutat anglesa treballa en un faraònic pla director que planeja la reforma per fases del seu front marítim per dotar-lo de qualitat urbana i mediambiental. Un consorci públic-privat tracta de corregir les barbaritats comeses en nom del seu passat industrial i militar. En els últims cinc anys s’han invertit més de 15 milions de dòlars i preveuen gastar el mateix

abans de 2020. El més interessant del seu exemple és la correcta planificació d’un esforç sostingut en el temps. Un cas similar és el de Seattle, al nord-oest dels Estats Units, encara que a molta major escala en una gegantina àrea metropolitana de més de tres milions d’habitants. De nou a Europa, val la pena conèixer les propostes que han realitzat cinc dels millors estudis internacionals per a Santander, o l’espectacular projecte impulsat pel Govern serbi i el gegant d’inversions Eagle Hills, amb seu a Abu Dhabi per a la millora del paisatge urbà i l’economia a la ribera del riu Sava.

+ + 2

3

+

Western Ave

PROPOSED VIEW LOOKING ALONG THE MILLBAY BOULEVARD TOWARDS THE MARINA

Post Alley Projectes de referència en desenvolupaments de fronts riverencs a 1. Belgrado 2. Plymouth 3. Seattle.

PLYMOUTH WATERFRONT STRATEGIC MASTERPLAN

49 51

S

1st Ave

3rd Ave

Vi

TARRAGONA 28 DE NOVEMBRE ESPAI CONVENCIONS EL SEMINARI

1 ª JORNADA

INFRAESTRUCTURES QUE TRANSFORMEN LES CIUTATS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: http://www.tarragonasmart.cat/mediterranean-city/1a-jornada-infraestructures info@empresarisdetarragona.cat

Organitzen:

t art S Stew

Pine St

Pike St

Union St

St UniversitySt University

Seneca St

Spring St

Madison St

Marion St

Columbia St

Cherry St

James St

St

sle r Wa y

gto n

hin

Ye

S W as

St

SM a in St

ck so n

St

a

SJ

Kin g

2nd Ave

Infraestructures del Transport i transformació urbana en les ciutats intel·ligents. Tecnologies intel·ligents i col·laboratives transformant la prestació de serveis municipals. Study Cases: Ciutats en transformació: Vitoria · Santander · Bilbao · Barcelona .


6

veu ciutadana

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

ENTREVISTES

‘ES L’HORA DE QUE LA CIUTAT MIRI AL MAR’ A Tarragona conviuen més de dos mil anys d’història amb els usos d’una ciutat moderna i oberta al turisme. FOTO: R.V.

EL SENSE SENTIT DE VIURE D’ESQUENA AL MEDITERRANI Els projectes per eliminar les barreres ferroviàries del passeig marítim es remunten gairebé 150 anys en el temps. Malgrat aquests antecedents, la ciutat mai ha estat capaç d’exercir la pressió suficient per transformar la utopia en realitat. Els successius fracassos han generat un cert escepticisme entre la ciutadania que, tot i això, no ha deixat de somiar amb l’accés directe a la Part Baixa i a les platges. R.V.

M

entre la ciutat discuteix sobre desenvolupaments com la Budellera, hi ha una prioritat oblidada com és la intervenció integral en

tota la Part Baixa, la que va ser una zona noble i que a dia d’avui es va degradant inexorablement. A l’altre costat de les vies, exactament el

mateix, equipaments i Patrimoni deixats i abandonats. Els nostres entrevistats al·lucinen: el que haurien de ser zones de la màxima qualitat urbana

agonitzen en el més trist abandó. El somni d’un nou barri de la Marina, donant continuïtat al Serrallo i sense barreres ferroviàries, està en la ment

de tots per dotar d’una nova centralitat al que avui sobreviu fora del focus de l’Ajuntament com una mena de ciutat ‘fantasma’, gris i oblidada.

MARTIN GARRIDO. NOTARI

“La concepció mental d’una ciutat tancada d’interior o d’una ciutat oberta al mar canvia radicalment”

“Crec en projectes que ajudin a cosir el territori i anar consolidant una àrea metropolitana que fugi dels actuals regnes de taifes; la recuperació del litoral per als ciutadans, des d’una perspectiva territorial, la veig com una gran artèria capaç

d’unir i anar donant sentit al que anomenem Camp de Tarragona”. “La concepció mental d’una ciutat tancada d’interior o d’una ciutat oberta al mar canvia radicalment.” “El mar és intercanvi, idees noves, oxigen ... i crec

que és molt rellevant que Tarragona conquereixi el que per naturalesa li pertany. D’alguna manera, ha de reivindicar la tornada als seus orígens romans, que no eren precisament idiotes ... a l’urbs com a espai comú de relació, i per descomptat, en plena harmonia amb el mar”. “Des del 94, jo vaig viure tres anys al Serrallo, i recordo que era com viure a 1.000 quilòmetres del centre. La barrera del ferrocarril marcava una distància sideral: a dos quilòmetres del centre tot era diferent, fins a la gent era diferent. Fins et miraven malament per viure al Serrallo. Fins i tot les famílies que prosperaven ‘saltaven’ les vies i s’anaven a viure al carrer Gasòmetre. El tren era una

barrera fins i tot psicològica, perquè Torres Jordi ja era una altra cosa”. “La recuperació integral de la zona de costa, amb l’eliminació de la barrera ferroviària, suposaria un salt imponent; Tarragona té, per al meu gust, dues zones singulars i precioses: la Part Alta i el Serrallo, i potser també una mica la zona més noble de la Rambla Nova. Amb tots els respectes, carrers com Ramón i Cajal o Avinguda Catalunya n’hi ha a tot arreu, però barris com el Serrallo i la seva zona d’influència no”. “El que haurien de ser zones de màxima qualitat urbana, properes al mar, es veuen totalment degradades. Tu vas a Palma de Mallorca i això no succeeix, són àrees cuidades i

de gran atractiu. A Tarragona recorres el carrer del Mar o el carrer Real i descobreixes una ciutat a l’ombra, que viu amagada al costat de la via del tren. Solc anar amb el meu amic Manolo Rivera, l’editor, a descobrir tavernes ocultes, i realment és una Tarragona oculta”. “La idea de desviar el ferrocarril, aprofitant les inversions del Corredor, té molt sentit a mitjà i llarg termini. Jo, potser, com a molt, deixaria un tramvia lleuger de connexió amb les ciutats veïnes, absolutament compatible amb una gran rambla que dignifiqui tot aquest entorn i amb un passeig impressionant, que seria l’enveja de qualsevol ciutat mediterrània”.

CADA DIA TOTA L’ACTUALITAT DE LA CIUTAT I DELS BARRIS AL DIGITAL: ENTREVISTES, OPINIONS, INFORMACIÓ DELS NOSTRES LECTORS


actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

7

Per a més informació no dupti en consultar-nos

Un nou concepte inmobiliari arriba a Tarragona

www.eixgestio.com

977 120 870

Rambla Nova 38 · 1er 2ª · Tarragona

KAMILA

VÍCTOR

kamila@eixgestio.com

victor@eixgestio.com

Consultor

Consultor

Grans oportunitats per inversors

Xalets · Pisos · Apartaments · Tarragona i costa · Venda i lloguer

Salou 1ª a linea de Mar 3 habitacions

325.000€

73.500 € 45m 40m2 Terrassa 2

300 m

2

Avda. Roma · TARRAGONA

256 m

2

930m de parcela 2

Lloguer 2000€/mes

PROPERA PROMOCIÓ. OBRIM RESERVES

3 dormitoris 2 banys i piscina

Des de 195.000 €

DOMIBUS MARE BAHIA DE MONTROIG

400

metres del mar

OPORTUNITAT DE PARTICULAR A PARTICULAR

Tel. 663 85 51 47 Traster independent pau del protectorat. Superficie: 35 m2 a peu de carrer, ideal per petit megatzem

PREU 35.000 €


8

veu ciutadana

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

AGUSTÍ MALLOL. EX CONSELLER AJUNTAMENT DE TARRAGONA. FILL DEL SERRALLO

“La Rambla del Mar dona continuïtat a l’esperit dels Jocs Mediterranis”

“Antigament les ciutats es mantenien d’esquena al mar per protegir-se dels temporals o dels pirates, però en el segle XXI no té cap sentit. Ja en l’última legislatura de l’alcalde Nadal es va abordar

aquesta transformació del litoral, que costava 30.000 milions i s’autofinançava en part, però la crisi va deixar el projecte en un calaix. Crec que el desviament, per fora de la ciutat i amb un cost més

baix, seria el més assenyat. Ara calen polítics de talla que siguin capaços de generar consensos, perquè les majories absolutes s’han acabat. Molts diuen que estimen Tarragona, però després només es miren el melic i ho polititzen tot”. “Els tarragonins som uns panxacontents, ens agrada criticar des de la butaca. Cal tr an sformar la ciutat per complet, amb una planificació integral i un projecte global a 50 anys, escoltant veïns, Cepta, AEQT, Port ... un full de ruta per donar qualitat urbana a les zones més degradades i molt centrat en la sostenibilitat”. “La Rambla del Mar dóna continuïtat a l’esperit dels Jocs Mediterranis. Per a mi és com els Jocs del futur, un

gran projecte de territori en el qual, a més dels ajuntaments -que han de funcionar com una àrea metropolitana-, de sumar els grans actors com la Diputació, la Generalitat, el Govern central, la indústria ... i treballar ‘olímpicament’, amb aquest esperit de concòrdia i de trobada, deixant treballar als tècnics i sense travetes polítiques. Tarragona ha de liderar però és un projecte de territori”. “El desviament del ferrocarril és el futur, amb una gran zona de passeig oberta a la ciutat des del Serrallo fins al Bosc de la Marquesa, respectant al màxim totes les àrees de natura. Aquesta façana marítima és única, amb una platja urbana, una altra semi-

urbana, una més ecològica ... Si li sumes les cales, no hi ha cap ciutat al món que pugui oferir alguna cosa semblant”. “Es necessita valentia i polítics valents per exigir el que a Tarragona li correspon. Jo mateix em poso a disposició per al que es necessiti, em sento amb forces i tinc l’avantatge de l’experiència acumulada. Tots els partits s’han de comprometre per treballar en una mateixa direcció i aconseguir el finançament necessari. Com a idea, crec que caldria negociar amb el Ministeri perquè una part dels beneficis del Port, un dels més importants d’Espanya, es quedin a Tarragona i reverteixin en la transformació de les seves infraestructures”.

TONET DUCH. PROMOTOR MUSICAL. SALA ZERO I ZERO PRODUCCIONS “La ciutat continua d’esquena al mar i amb els polítics actuals li costarà donar un gir. Nosaltres, per descomptat, com empresaris de la Part Baixa de Tarragona, no veiem aproximacions al nostre entorn o accions dirigides a la integració d’aquesta àrea com a espai de qualitat urbana. És veritat que s’està fent una passarel·la, però jo ho veig com un pegat aïllat, un pont que no sé si valdrà la pena pel que fa a tràfic de persones i retorn de la inversió. Al final, la nostra societat és molt dependent de l’automòbil”. “Tot l’eix de carrer Unió, Apodaca i Plaça dels Carros, que era una artèria important d’accés al mar, s’ha gangrenat. No és un símptoma sinó ja una malaltia diagnosticada. Només cal fer una passejada per veure els negocis tancats i la degradació: brutícia, mala il·luminació, paviments i voreres sense manteniment...” “Amb l’obra del tancament

del pas a nivell de la Plaça dels Carros no es va donar una solució al trànsit rodat. Per què? Hi havia fins i tot un projecte, però no es va executar. Si hagués existit voluntat real de donar una solució als cotxes, s’hauria realitzat. No sé quin tipus d’interessos es van ajuntar per deixar el Port Esportiu completament aïllat de la ciutat, amb la muralla del ferrocarril més imponent que mai”. “Una Rambla del Mar, sense les vies del tren, seria la panacea, l’ocasió d’implementar una actuació integral per a tota la Part Baixa. Suposaria un abans i un després, un canvi radical per a Tarragona que fins ara no s’ha volgut afrontar ni agafar el toro per les banyes. La meva sensació, almenys en les zones en què em moc, entre la Sala Zero i la Plaça de Toros, és que hi ha dos Tarragones, dues vares de

“Tot l’eix de carrer Unió, Apodaca i Plaça dels Carros, que era una artèria important d’accés al mar, s’ha gangrenat” mesurar pel que fa a l’estat de degradació”. “Tot està relacionat, sense qüestions bàsiques com seguretat o neteja, no hi ha moviment de persones, i si no hi ha trànsit de gent, els negocis pateixen. Un empresari que vol invertir es va directament a la Part Alta.” “Nosaltres mateixos hem optat per obrir la Sala Japan en una altra ciutat. Tarragona s’està “atrinxerant” al centre històric, torna a ser una ciutat medieval que menysprea tot el front marítim. Recentment hem constituït l’Associació ‘Baixa TGN’ per exigir una deslocalització d’inversions i mitjans de seguretat i neteja, però és un despropòsit, ens hem ofert a ajudar però no se’ns fa partícips de res”.

Donde ir, donde comer, guía de profesionales, venta de entradas, tickets descuento, en TARRAGONA SI deseas contactar con nosotros llámanos al 655 279 581 o en hola@guiame.info


els experts

actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

9

SAUL GARRETA. ARQUITECTE

‘NO S’ESTA TREBALLANT LA PERMEABILITAT DE TARRAGONA CAP AL MAR’ Saül Garreta, veí de Tarragona, és arquitecte i dóna nom a l’estudi Garreta Arquitectes. Encarregat, recentment de la pionera ‘resurreció’ del poble lleidatà de Solanell, ens explica en les següents línies la recurrent qüestió de la relació entre Tarragona i el mar des de la perspectiva urbanística. N. GUINEA Viu Tarragona d’esquena al mar? Sí, viu d’esquena. Té la línia del ferrocarril, i no solament això. No s’ha pensat realment en l’urbanisme i articular la ciutat de tal manera que tingui accés fàcil i lògic al mar. Que això es podria fer fins i tot havent-hi la línia del tren. és un tema recurrent quan hi ha eleccions, però no es pensa a llarg recorregut. Tampoc es veu tan difícil.

consolidar-se fins a arribar al mar. Va haver-hi algun intent amb el de la façana Marítima que va fer Bofill, però bé, va quedar en un projecte la funció principal del qual era guanyar unes eleccions. S’ha anat tornant un lloc residual perquè la gent no ha invertit: perquè a part d’estar mal connectat, les expectatives urbanístiques que tenia la gent quan es va presentar la Façana Marítima, que els anaven a pagar per aquestes cases antigues que tenien un munt de milers d’euros, va fer que la gent no les anés reformant, arreglant, cuidant, fent barri... esperant una gentrificación que no es va produir. Així, ha acabat sent un dels llocs amb les rendes per càpita més baixes de Tarragona, a part dels barris.

Per què els espais urbans lligats al litoral no estan entre els més valorats? L a Pa r t B a i x a s ’ h a a n a t deteriorant els últims anys, i això no sempre ha estat així. Si et fixes, per la tipologia d’edificis i la secció del carrer, ja denotava que això, anys enrere, havia estat un barri important; una zona molt millor Considera rellevant del que és ara respecte d’altres l’eliminació de les vies com a zones de Tarragona. Jo crec que projecte estratègic? això està passant perquè no Sí, totalment. Encara que s’està treballant la permeabilitat aquest projecte estratègic s’ha de la ciutat cap al mar. Hi ha de pensar d’una manera reamolt pocs carrers que donin un lista. Ha de passar, sí o sí, per bon accés al mar, la passarel·la desviar les mercaderies de la em sembla un petit pegat. No ciutat. Cap ciutat del segle XXI s’ha fet269unmm urbanisme pensant té combois de mercaderies pex 102,75 mm.pdf 1 9/10/17 18:52 q u e T a r r a g o n a h a v i a d e rilloses passant per la mateixa

ciutat, i damunt, per Santa Tecla i Sant Joan, amb els focs artificials, i passant al costat d’un amfiteatre romà... això no té cap sentit. Partint d’això, i fins que no ho solucionin, difícil ho

La Part Baixa de Tarragona havia estat un barri important, una zona molt millor del que és ara respecte d’altres zones de Tarragona”

tenim. Si es desviessin els trens de mercaderies per la línia de Reus-Roda o qualsevol altra nova que fessin, i solament passessin els de passatgers, el que es pot fer amb l’actual línia és baixar-la dues-tres metres de vegades, i en altres mantenir-la on la tens. És una obra que és assequible i totalment realista, ja que els trens de passatgers, amb uns pendents més elevats, poden baixar cota i pujar cota,

mentre que els de mercaderies no. Què idees es podrien plantejar? Hi ha topografies, com la del Pont d’Armes en les quals podries fer una estructura de formigó amb una coberta enjardinada i comunicar directament amb el mar tota aquesta zona ; la Via Augusta amb el mar. Hi ha projectes estratègics que no són cars si te’ls planteges a llarg termini. Dir, mira, cada any anem a invertir deu milions d’euros, i en deu anys tenim la façana marítima resolta, i tenim projecte per anar fent-ho. Quina seria aquesta solució estratègica va ser una cosa que em vaig imaginar un dia per un petit encàrrec que em va fer l’Ajuntament, i era una plataforma multinivell. Amb el tren que hi ha ara, no fer-ho d’alta velocitat, sinó fer un tren llançadora de Barcelona a Tarragona, que duri mitja hora; Tarragona i Barcelona com a pols amb comunicació directa. Si et vols anar a Madrid et vas a Perafort. Per què és tan important aquesta connexió Barcelona Tarragona via llançadora?

Per anar a Barcelona, la potència que té Tarragona està molt menys explotada i té moltes més possibilitats. Solament fent això, l’aeroport de Reus seria la cinquena pista que li falta a l’aeroport de Barcelona. Barcelona està molt encotillada ja i Tarragona li dóna possibilitats. Quins serien els punts estratègics a tenir en compte? Tindries diversos punts estratègics: un és l’amfiteatre, on està el Bingo, aquí es podrien fer unes escales, baixar per l’amfiteatre, fins el passeig que hi ha a la Platja del Miracle, conservar la part que hi ha al mar, i aquí empalmes. Això seria una potència turística brutal. Cobriríem aquesta plataforma, en alguns trams, amb unes plaques alveolars, i per damunt passaríem un tipus de tramvia, que en un futur seran amb roda pneumàtica, amb bateries elèctriques, etc. Llavors, per damunt, tindrem tot un eix cívic, que en llocs podria passar aquest tramvia, en altres carrils per runners, per a ciclistes, i per a turistes. Tindria el suficient atractiu per estar-te aquí un, dos o tres dies, que és el que ara li falta a la ciutat.

2 d’octubre: contribució del CAT en el Dia Mundial de l’Hàbitat

Compromís amb el futur del Delta: aportació d’aigua roja C

M

Y

CM

MY

CY

Els llims que es generen a la planta potabilitzadora de l’Ampolla es converteixen en un recurs per al Delta. És “l’aigua roja”, que els estudis i experiments del projecte Life+ ADMICLIM demostren que pot distribuir-se a través dels canals i contribuir a l’adaptació al canvi climàtic i compensar la subsidència del Delta. Per al CAT és la solució al 100% de les 1.200 tones anuals de llims, per al Delta és el 0,10% del què es necessitaria

CMY

K

El CAT gestiona l’aigua de forma EFICIENT y SOSTENIBLE

um ons aris c l E su r su e del de s BLE ha NSA O SP RE

at

aa

c it.

w

w

w

c .c


10

els experts

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

JOAN TOUS. ARQUITECTE

‘ÉS EL MOMENT D’EVITAR UN ERROR HISTÒRIC’ Aquest especialista, que dirigeix l’estudi Tous Arquitectes i presideix el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en la seva Demarcació de Tarragona, reflexiona -a petició d’Actual Tarragona- sobre el possible impacte a curt i mig termini del ‘tercer fil’ ferroviari, les possibles alternatives i també sobre el somni d’eliminar les vies del front marítim de la ciutat. R.V. Té sentit continuar reivindicant el ‘tercer fil’? Sabem que no és la solució bona, i també sabem què passa amb la provisionalitat, que es transforma en errors històrics que duren dècades. En el seu moment, el ‘tercer fil’ potser hagués solucionat una part del problema de la indústria química i el Port, però avui no es pot permetre aquesta hipoteca amb trànsit de mercaderies perilloses per la costa amb calendari indefinit. No sembla lògic mantenir les mercaderies per la costa i treure els viatgers fora de la ciutat... El ciutadà de Tarragona, al final, el que vol és una connexió fiable amb Barcelona,​​ sense riscos ni molèsties. Una freqüència alta de trens a preu raonable i des del centre urbà. Hi ha un ‘tarragonisme’ mal entès que porfídia de Barcelona,​​ quan és una enorme sort i no un handicap tenir-la tan a prop. Creu que és un bon moment (recuperació econòmica, inversions previstes al Corredor...) per plantejar una solució definitiva al problema de la barrera ferroviària litoral? En la seva última xerrada a Tarragona, el coordinador del Corredor Mediterrani donava

per fet l’ample mixt (tercer fil) per portar mercaderies per la costa. Adif va obrir la porta tímidament a alguna solució alternativa, i crec que és el moment de donar una resposta consensuada de ciutat, recolzada en la societat civil, per evitar un error històric. Cal recordar que l’Ajuntament va acceptar en el seu moment aquesta solució provisional a canvi d’una sèrie de compensacions ... Els projectes estan a punt de licitar-se, però hi som a temps. Com plantejaria l’eliminació de les vies a Tarragona i localitats veïnes? L’actual Pla Territorial planteja alternatives d’alt impacte econòmic, amb soterrament inclòs. No sóc un expert en temes ferroviaris, però crec que hi ha altres possibilitats de menor cost que permetrien alliberar parcialment o totalment el front marítim i alhora disposar d’una estació per viatgers al nucli urbà. Crec que una solució tècnica i econòmicament viable per les mercaderies passa per recuperar trams de la ReusRòda amb les modificacions necessàries. Mantindria un tramvia lleuger per la costa? Té els seus punts crítics, ja

que no és la millor solució per la densitat de població i la intensitat dels desplaçaments entre les ciutats del Camp. El tramvia és una opció estupenda per nuclis de població més grans i amb major massa crítica de potencials viatgers. Altra cosa seria pensar si caldria desmuntar la plataforma o donar un ús per altres tipus de movilitat. S’implicaria personalment en una plataforma per a reivindicar una Tarragona oberta al mar? Sí, per què no. Sempre que s’entengui com un projecte de ciutat i no s’instrumentalitzi políticament. A Tarragona hi ha molta associació però la societat civil no està ben articulada per tenir en compte en temes clau. Què opina que suposaria per a Tarragona la desaparició de les vies? A més d’un salt qualitatiu important, el final de les vies, -amb el trasllat de l’estació urbana a la zona sud de l’Horta Gran-, suposaria crear un nou focus de centralitat i seguir cosint els barris de Ponent. Un possible traçat en bypass, paral·lel al riu, crec que ens portaria l’activació de la Tabacalera, en general de tota la Part Baixa, i una recuperació del riu com a element articulador de

la ciutat. Aquesta nova estació donaria al Francolí un paper protagonista com a eix d’una nova centralitat.

L’important es el consens del territori per assumir la defensa d’una opció, i exigir a les Administracions públiques que la facin possible” L’alliberament de la plataforma ferroviària permetria una Rambla del Mar? Sí, sempre sota la premissa d’un tractament integrador i no especulatiu. Evidentment, també permetria una actuació integral a la Part Baixa de la ciutat, que pateix un procés de degradació de l’espai públic, cada vegada més disfuncional, obsolet i problemàtic. Tenim la història d’èxit de la Part Alta i l’aposta de ciutat ha de seguir aquest mateix camí. La desaparició de les vies, o el tractament suau d’aquest traçat, segur que suposaria un impuls molt important. Creu que és assumible des del punt de vista financer?

És més un tema de voluntat política. Si es compara amb les inversions ferroviàries a altres indrets, serien fins i tot assumibles les opcions més cares. L’important és el consens del territori per assumir la defensa d’una opció i exigir a les Administracions públiques que la facin possible. D’altra banda, l’edificabilitat en el sòl que s’allibera també aportaria una part de finançament, i també són interessants els consorcis públic-privats per no donar-li sempre tota la responsabilitat a les iniciatives de l’Administració. Un projecte així també enfortiria el concepte de relació amb el mar i la identitat mediterrània de Tarragona. Ens caracteritzem per viure en ciutats d’una certa densitat de població, amb una barreja d’usos i on l’espai urbà és públic, ens agrada ocupar-lo i gaudir-lo. Per tant, qualsevol intervenció que potenciï tot això va en favor del concepte de ciutat mediterrània. Si desapareixen les vies, jo veig dos usos clars, un més urbà que potencia el vincle amb el mar des del Serrallo a l’Arrabassada, i un altre en què es potenciï la renaturalització i la preservació del caràcter més paissagistic de tota la Platja Llarga.


actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

‘VIU L’EXPERIÈNCIA AMB UNA ESCAPADA AL MÓN DEL VI’

OFERIM SORTIDES ORGANITZADES PER GRUPS AMANTS DEL VI I DELS TASTS Ruta a la DO Conca de Barberà

Ruta a la DO Montsant

Visita a Montblanc

Visites guiades al conjunt històric de Siurana

Tour guiat a Reus Ruta modernista

Visita al Monestir de Poblet Dinar més Visita al Monastir de Poblet Visita al Celler de la cooperativa de l’Espluga de Francolí

PREU DES DE 49 €

Dinar al restaurant Siurana

Visita teatralitzada a Cal Rofes, l’antiga fàbrica de Vermuts Rofes Tast de vermut

Visita al celler modernista de cornudella Tast de vins

PREU DES DE 60 €

Visita teatralitzada a l’Institut Modernista Pere Mata

PREU DES DE 55 €

GRUPS MINIMS DE 1O PERSONES, PREUS ESPECIALS A PARTIR DE 20 PERSONES SOM ESPECIALISTES EN PROGRAMES D’ACOMPANYANTS DE CONGRESSOS I ESDEVENIMENTS

SEGRIA 5. 43007 TARRAGONA · TEL. 685808283 · INFO@ENJOYTARRAGONA.CAT

11


12

la taula rodona

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

STOP ‘TERCER FIL’ LA RELACIÓ DE LA CIUTAT AMB EL MAR, A DEBAT Encara que a Tarragona li costa somiar en veu alta, l’eliminació de les vies del ferrocarril i la creació d’una gran Rambla del Mar torna a estar sobre la taula gràcies a l’impuls d’un grup d’empresaris i professionals de Tarragona. El tercer fil, descartat ja com a solució provisional, no satisfà a ningú. És el moment, -davant les inversions previstes al Corredor Mediterrani-, de realitzar una proposta integral a Adif que doni una sortida a la indústria química i al Port però també als problemes evidents que ocasiona el tren al frontal marítim del territori.

Santiago Castellà, Iñigo Rosell i Jesús Álvarez. Fotos Marsel

R.VILLARREAL

J

esús Álvarez, arquitecte tècnic, i Iñigo Rosell -en representació de Empresaris de Tarragona-, Santiago Castellà, professor de la URV i director de la Càtedra Smart Mediterranean City, Ángel Juárez, com a president de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, i Agustí Peyra , president de Càmpings Tarragona Ciutat, conversen a

El ‘tercer fil’ no soluciona els grans problemes de la xarxa ferroviària de Tarragona ni des de el punt de vista de la sostenibilitat, ni de la seguretat, ni de la hipoteca de la zona marítima ” la seu de ACTUAL Tarragona sobre l’absoluta prioritat de crear una plataforma recolzada per la societat

civil per demanar a Foment ia Adif que es replantegi el “pegot” del ‘tercer fil’ (ample mixt) i l’estudi d’una solució definitiva. El Port i la indústria han excusat la seva presència ja que en aquest moment no els interessa reobrir aquest debat públic.

Pressió contra el ‘tercer fil’ Agustí Peyra, com a president de l’agrupació dels set càmpings que han preservat el litoral a la Platja Llarga i La Mòra-Tamarit i que han mantingut sempre la seva oposició al “tercer fil”, porta anys estudiant les alternatives al tràfic de mercaderies al costat del litoral. És potser el més crític dels convidats: “El 2012 se’ns parla de la urgència inajornable d’una solució provisional, potinera però funcional, que incompleix el Pla Territorial i és incompatible amb ell. Estem en 2017 i per fortuna no han començat; la provisionalitat és ridícula: tots sabem que la vocació és consolidar-se en el temps”. “Es tracta -explica Peyrade tecnologia espanyola, complexa, cara i amb moltes complicacions. Han passat cinc anys amb el tram

L’Associació d’Empresaris de Tarragona critica el ‘tercer fil’ per la costa

València-Castelló i no està funcionant “. El tràfic de mercaderies -incloses les perilloses- i passatgers, segons algunes anàlisis, arribaria als 130 trens al dia, “el que suposa un cada 10 minuts, i amb el “handicap” que els forats operatius, a dia d’avui, estan per la nit”. “És una incongruència total i cal meditar-ho molt; aquest trànsit de passatgers i mercaderies no millora l’actual situació de mobilitat, ja deficient, sinó que l’agreuja “, opina Jesús Álvarez. “Tarragona té reptes importants com millorar una relació no resolta amb el mar -per la barrera ferroviària i pel tractament urbanístic de la

Falta una proposta d’ampli consens a mig i llarg termini que resolgui definitivament la relació amb el mar de la Tarragona del futur”

Part Baixa-, una sortida eficaç i segura de les mercaderies del Port, i la qüestió del lideratge regional ... Doncs bé el ‘tercer fil’ no soluciona gairebé res d’això, ni des del punt de vista de la sostenibilitat, ni de la seguretat ni de la hipoteca de la zona més bonica de la ciutat”, raona Santiago Castellà. “És un desastre; nosaltres -recorda Àngel Juárez- donem suport al tercer fil sota la

La sessió de treball va permetre extreure interessants conclusions.

La reunió va transcòrrer enmig d’un ambient molt distès.


la taula rodona

actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

13

ELS PROTAGONISTES

Santiago Castellà.

A la esquerra, Agustí Peyra i Ángel Juárez, durant la conversa.

Agustí Peyra.

CATEDRA SMARTCITY URV

EMPRESARIS DE TARRAGONA

CÀMPINGS TARRAGONA CIUTAT

“Cal actuar ràpid, ja que les licitacions del ‘tercer fil’ estàn previstes al gener-febrer; si no hi ha una veu clara estarem encallats fins 2030”

“Què volem ser de grans? Cal pensar-ho i dirho amb responsabilitat, però també amb valentia”

“La provisionalitat del ‘tercer fil és ridícula; tots sabem que la seva vocació és consolidar-se en el temps“

“La ciutat té questions claus a resoldre com una relació no resolta amb el mar, tant per la barrera ferroviària com el tractament urbanístic de la Part Baixa”

“És una incongruència total; aquest trànsit de mercaderies i passatgers per la mateixa linea agreuja una situació de mobilitat ja molt deficient”

”La tecnologia d’ample mixte es complexa, cara i amb moltes complicacions; han passat cinc anys amb el tram València Castelló i encara no està operatiu”

Iñigo Rosell.

Ángel Juárez.

premissa de la provisionalitat. Fins i tot vam viatjar a A l e m a n ya p e r v e u r e l e s infraestructures de la BASF ... Vam donar el nostre suport per a reduir la quantitat de camions que passen per zones molt properes als barris, i també per l’argument que se’ns va donar de crear llocs de treball en època de crisi. Han passat cinc anys i crec que cal repensar-ho tot“. “Jo ho veig tercermundista, sempre anem posant ‘pegots’, sempre tot provisional... jo crec més

No tenim un dibuix final, però sí sabem una cosa tan bàsica com que no volem les mercaderies per la costa; no obstant això, els ‘inputs’ que té Foment és que hi ha un cert acord sobre el tercer fil” en un model de ciutat millor planificat i estructurat, i crec que la societat civil ha de donar la seva visió”, apunta Iñigo Rosell.

Moment clau

Campings Tarragona Ciutat porta anys a la recerca d’alternatives.

Jesús Álvarez.

A falta d’una proposta d’ampli consens que resolgui a mig i llarg termini la relació amb el mar de la ciutat del

EMPRESARIS DE TARRAGONA

COORDINADORA D’ENTITATS

“Sempre anem posant ‘pegots’, sempre tot provisional... jo crec més en un model millor planificat”

“Vam donar el nostre suport per reduir la quantitat de camions que passen per zones molt properes als barris“

“Els agents de la societat civil han d’aportar la seva visió”

”Han passat cinc anys des de el 2012 i crec que cal repensar-ho tot en un context molt diferent”

futur, els participants a la taula tenen clar que el més urgent és convèncer Adif per treure les mercaderies per fora de la ciutat . “No tenim un dibuix final però sí sabem una cosa tan bàsica com que no volem les mercaderies per la costa ... comencem per aquí, perquè els ‘inputs’ que té Foment, per l’interès del Port i la química, és que hi ha un cert acord sobre el tercer fil “, defensa Agustí Peyra. “El primer és pressionar Adif, que mai ha complert amb les compensacions”, coincideix Juárez. “Cal actuar ràpid, ja que les

licitacions del tercer fil estan previstes per gener-febrer ... som a temps, però si no hi ha una veu clara ara, estarem encallats fins al 2030”, afirma Castellà “. “És hora de pactar amb les entitats, consultar al ciutadà i donar el salt de la mà de la societat civil”, comenta Juárez amb l’assentiment dels empresaris. Iñigo Rosell i Jesús Álvarez insisteixen en la proactivitat de la societat i en la necessitat de ‘lobbies’ amb objectius clars: “Què volem ser de grans? Cal pensar-ho i dir-ho, amb responsabilitat i valentia, i Tarragona no vol improvisacions ni pagats”.


14

smartcity

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

DAVANT DEL REPTE DE L’ECONOMIA BLAVA La idea de la Mediterrània perdura associada a uns profunds i singulars valors lligats a una cultura mil·lenària i al patrimoni històric. El concepte ‘smart’ varia substancialment en el sud d’Europa en relació als països nòrdics, pioners i més avançats en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents. En el cas de Tarragona, la paradoxa d’una ciutat que no sap relacionar-se amb el mar malgrat la seva proximitat, suposa una de les assignatures pendents per dissenyar la ciutat del futur. R.V.

L

a gran aposta de la Unió Europea per a les pròximes dècades és l’anomenada ‘agenda urbana’ per generar un desenvolupament sostenible de les ciutats. En aquelles enganxades al litoral marítim tot el que fa al desenvolupament d’una economia blava -amb activitats empresarials d’alt valor ecològic vinculades al mar-, la conservació de les platges

A Tarragona, sense cap dubte, una actuació integral en tota la Part Baixa “permetria cosir més la ciutat”

i la creació d’espais d’alta qualitat urbana per al gaudi dels ciutadans cobra el màxim protagonisme i prioritat. Santiago Castellà, director de la Càtedra Smart Mediterranean City (lligada a la URV i a la Fundació del mateix nom), cita

algunes de les característiques que donen personalitat a la ciutat mediterrània: “Les ciutats nòrdiques es construeixen al voltant d’un centre de negocis i la gent viu fora, en zones residencials, mentre que nosaltres tenim el patrimoni històric al centre, convivim amb ell, tenim problemes amb la qualitat de l’aigua, amb la calor i no amb el fred, i tenim també una cultura molt arrelada de l’espai públic; gràcies al clima, la gent surt al carrer, es reuneix i parla “. Aquest caràcter mediterrani té les seves conseqüències. Enfront de la bona integració dels espais industrials en les urbs del nord, a la ciutat mediterrània que treu el cap a la mar “són molt freqüents els problemes de mobilitat vinculats a les seves infraestructures, i sens dubte és un primer element que ha de resoldre una ciutat intel·ligent“. A Tarragona, sense cap dubte, una actuació integral en tota la Part Baixa “permetria cosir més la ciutat com a vector que estimuli el canvi social i econòmic per dinamitzar tota aquesta àrea”.

complexitat, i el primer pas -segons Castellà- és saber “cap a on anem, quin és l’horitzó a 50 anys vista”. “Cal que el que s’anomena la quàdruple hèlix (administracions i empreses públiques, les multinacionals i empreses privades, el teixit social i els centres de coneixement) estigui ben alineada en la mateixa direcció”. En aquest sentit, l’esperit de col·laboració, l’energia positiva i l’estat d’ànim que -malgrat les dificultats patides- hauran als Jocs Mediterranis de 2018 “s’haurien

d’aprofitar en termes de ciutat per fer el salt a través d’una proposta tan engrescadora com la renovació de tot el front marítim i la creació d’una Rambla del Mar que esborri l’estigma de les dues o tres Tarragones que coexisteixen al mateix temps “. Un canvi de tal magnitud i els projectes que portaria amb si necessitaràn, segons el parer d’aquest expert, les tres revolucions ‘clàssiques’ en la ciència smart: la democràtica, “amb les diferents escales de Govern en sintonia”, la de la

sostenibilitat, “ que aportarà solucions innovadores en matèria de residus, energia o nínxols de negoci “, i la del coneixement,” molt sensible a les aportacions de la ciutadania intel·ligent “. I el finançament? Encara que pugui semblar l’escull més difícil, Barcelona ha deixat grans exemples de col·laboració público-privada, “per exemple l’alliberament de les illes de l’Eixample”, que haurien de servir de model. “Depèn molt del grau d’implicació de la societat civil i de l’empresariat”, conclou.

El dia després dels Jocs Les ciutats de cultura mil·lenària tenen, lògicament, la seva

Santi Castella, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV. FOTO: CRISTINA PASCUAL

SI VOLS REBRE AUTOMATICAMENT CADA DIA ABANS DE LES 9 DEL MATI, AL TEU MAIL, UN NEWSLETTER AMB LES CINC NOTICIES DEL DIA

ENVIENS UN MAIL A INFO@ACTUALTARRAGONA.CAT, I ET DONAREM D’ALTA SENSE CAP COST, VOLEM FER GRAN LA XARXA DE TARRAGONINS INFORMATS


empresaris

actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

15

IÑIGO ROSELL. EMPRESARI

UNA VISIÓ DE TARRAGONA

CARTA PER LA CIUTAT EMPRESARIS DE TARRAGONA

T

arragona es la nostra ciutat, mes de dos mil anys de vivències ens han configurat com avui som. Tots i cadascun dels tarragonins que ens han avantpassat ens han llegat el nostre ADN d’habitants de una de les ciutats amb més encant de la ribera del Mediterrani. Ens fan hereus i responsables de conduir-la cap un futur de progrés i oportunitats, perquè les persones que hi visquin en el futur gaudeixin de les millors condicions. Qui no vol viure en una ciutat com Tarragona? Nosaltres sempre. Amb aquest manifest no volem ser els precursors de cap projecte. Volem afegir un gra més de sorra per a la construcció d’una gran

la creació de un nou eix per la ciutat, la Rambla del Mar ”

ciutat, a la qual li esperen molts projectes de futur. Molts naixeran de la creativitat, emprenedoria i energia dels nostres conciutadans i conciutadanes, però molts altres ens els aportaran gent que veient el model de ciutat que tenim, vindrà de fora per invertir-hi. Les propostes que farem respondran sempre a interessos generals i mai a interessos particulars. A no ser que s’entengui com a particulars els interessos territorials o inquietuds regionals que els diferents agents econòmics de la nostra ciutat tenen a l’hora

d’intentar situar Tarragona a la primera divisió de l’economia estatal. Si no fem ciutat, qui ho farà doncs per nosaltres? Volem assolir com a paper, absolutament voluntari, fer de corretja de transmissió de les necessitats econòmiques i empresarials per la nostra Tarragona. Actualment tenim sobre la taula dues grans assignatura pendents: 1. La connexió de l’ample de via europeu del ferrocarril des del Port. 2. La connexió de Tarragona amb el mar. Per a nosaltres, aquestes només són dues de les grans necessitats urgents que, des de fa anys, ja haurien d’estar solucionades. I ara sí, volem anar més lluny. La definició del nostre model de ciutat en el futur. La nostra aposta és clara i hem de ser valents, hem de ser capaços de posar-hi noms i cognoms. Tarragona te de ser una ciutat clau, acollidora i preparada pel sector turístic. Es al bell mig de la Costa Daurada: cada any ens visiten més de dos milions de persones, moltes d’elles fent turisme. Però també en venen moltes per a tasques executives i/o empresarials en la indústria o al port que ens envolten. S’hi ha d’afegir un tercer gran col·lectiu: els visitants de la nostra universitat. Per què Tarragona hauria de quedar-se’n al marge? Si la nostra ciutat sempre ha jugat un paper clau en l’impuls de les estratègies al llarg de la història, és lògic que ara tinguem lícites aspiracions de liderar aquest sector de l’economia, que com ja s’ha dit, en breu tindrà un paper protagonista. No és lícit aspirar a que el lideratge del turisme cultural, esportiu, de negocis o del mon de la universitat

es situï a Tarragona? No es lícit poder emplaçar propostes en un territori on grans empreses del sector turístic estant realitzant els seus planejaments de futures inversions? No es lícit preparar-se pel canvi de cicle que suposa adaptar-se a les noves tecnologies en el turisme i a la Generació Millennial? No és lícit preparar-se activament pel futur enlloc d’anar cap on el vent ens porta? Ara tenim l’oportunitat, i no hem de deixar passar un altre cop el tren. Existeix a la ciutat un debat sobre el seu model de creixement, i és clar, que dins d’aquest model s’ha d’afegir la possibilitat per la creació de un nou eix a la ciutat: la Rambla del Mar. Es converteixi en un nou barri, tot guanyant-lo al ferrocarril i aconseguint la connexió lliure amb les platges i el port. Mes de dos cents mil metres de zones verdes i nous passejos, una nova Rambla per la ciutat, que podrien ser el resultat de ser valents en la

Qui no vol viure en una ciutat com Tarragona? Nosaltres sempre” construcció d’aquest projecte. La nostre proposta d’ordenació urbana municipal ens permetrà finançar el projecte amb la reconversió de sòl edificable a dins de la ciutat, amb capacitat per a més de dues mil cinc centes famílies.

Si ets empresari de la nostra ciutat, i creus en els projectes col·laboratius Si creus en el potencial de la xarxa i penses que no som una organització més Si creus en les idees i no en les quotes Si creus que Tarragona te de canviar No dubtis en associar-te, som un nou model de patronal ciutadana

RAMBLA NOVA 38, 43004 TARRAGONA

DIRECCIO@EMPRESARISDETARRAGONA.CAT

Tothom diu que Tarragona és una ciutat amb molt de potencial. Un diamant en brut que aviat explotarà. Però el cert és que la capital ha estat adormida durant anys i no l’acabem de veure enlairar en cap de les virtuts que li atribuïm. De mica en mica, però, la ciutat s’obre al món. Tenim com a exemples l’arribada dels creuers, la consolidació del clúster químic, el creixent prestigi de la URV i una tendència a l’alça en l’arribada de turistes, que aquest 2017 per primera vegada s’ha notat a les nostres places i carrers amb els Jocs Mediterranis de l’estiu vinent a l’horitzó. Em consta que des de fa un temps l’Ajuntament està treballant per aconseguir que Tarragona gaudeixi d’una marca pròpia i reconeixible, complementària a la imatge de turisme de sol i platja que ofereix la Costa Daurada. L’aposta és per al turisme familiar i cultural. L’extens patrimoni romà, l’arquitectura modernista i elements com la Catedral o la Part Alta són atractius clàssics per posicionar Tarragona com a ciutat que paga la pena visitar. Aquesta és una cursa de llarg recorregut que s’està fent des de fa anys i que va recollint els seus fruits. Aquest reclam, però, ha s’ha de treballar i complementarlo amb altres atractius que facin l’estada més interessant. És imprescindible consolidar una oferta d’oci nocturn a l’alçada del que mereix Tarragona, així com definir un teixit comercial més abocat a cobrir les necessitats de les persones que ens visiten per unes hores o per uns dies. Gastronomia, comerç i oci han d’anar de la mà si volem que Tarragona sigui capaç d’oferir opcions per als visitants i també els ciutadans les 24 hores els 365 dies de l’any. I, molt important, cal deslliurar la Part Alta de tot aquest pes. És necessari distribuir activitats i punts d’interés a diversos espais de la ciutat per tal que el conjunt de Tarragona pugui sentir-se viu. Cal esponjar la ciutat més enllà de les muralles de la Part Alta. Però les oportunitats de Tarragona no s’acaben amb l’aparador cultural. La ciutat també té una universitat consolidada. La URV, una institució relativament jove, s’ha fet un lloc entre les més prestigioses de l’Estat i actualment té més de 12.000 alumnes i prop de 3.000 professors que fan vida a la ciutat i al seu entorn. Els ingredients perquè Tarragona esdevingui una ciutat universitària de referència,

amb tot el turisme que això pot generar, està també a les nostres mans. Per què Tarragona no pot esdevenir la Salamanca de Catalunya? Tot és proposar-s’ho i treballar perquè la bona tasca que es fa a les facultats i als centres d’investigació de la URV sigui visible també als nostres carrers i places al llarg de tot l’any. La creació de negocis i serveis a l’entorn de les necessitats d’una universitat que creix any rere any és quelcom que Tarragona no pot deixar de costat. Els Jocs Mediterranis 2018 també són una oportunitat. A banda de garantir que la gent pugui gaudir d’aquestes increïbles instal·lacions, cal pensar molt més enllà per treure el màxim rendiment a aquesta important inversió. Tarragona té davant seu la possibilitat de convertir-se en una ciutat referent per al turisme esportiu a la Mediterrània, un sector que està en expansió i que nosaltres, gràcies a la nostra climatologia, podem oferir a molts clubs i federacions esportives de països europeus en els quals l’hivern és extremadament dur i llarg. I és que l’èxit dels Jocs depèn, en bona mesura, de la gestió que se’n faci a partir del setembre de 2018. Transformar l’Anella en una ciutat esportiva de primer nivell, amb allotjaments i els serveis necessaris per organitzar estades esportives i campionats, no sembla una opció massa complicada. Un altre punt important és que la ciutat té el POUM vigent i en procés de desenvolupament i, per tant, té a les mans l’eina per créixer urbanísticament quan i com sigui necessari. En aquest aspecte, com a empresari del sector turístic, considero cabdal que el consistori tingui molta cura amb el desenvolupament de polígons que puguin afectar els espais verds i verges que encara conserva la ciutat i que ens aporten un valor afegit davant la majoria de poblacions costaneres de Catalunya. Aprofundir en la millora i en la renovació d’espais ja urbanitzats però infrautilitzats, com ara la zona del polígon Francolí o terrenys a l’entorn de la T-11, hauria de ser una prioritat. Com veuen, sóc un optimista quan parlo de Tarragona. Comparteixo amb vostès una visió que considero que és realista i assolible a mitjà termini si les administracions públiques i els agents privats anem de la mà per aprofundir en les grans potencialitats que té Tarragona. Només cal creure en nosaltres mateixos i pensar en positiu.


16

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

llums i ombres

ELS NO-LLOCS DE LA COSTA DE TARRAGONA

En el moment en el qual les obres del vial que ha de connectar definitivament Tarragona amb la seva costa arriben a un punt decisiu de la seva execució, fem un recorregut per aquells espais del litoral urbà que encara segueixen sense resoldre. AGNÈS LLORENS

V

uit minuts. Aquest és el temps que s’estima que trigarà un ciutadà a completar el trajecte entre el centre ciutat i el Port de Tarragona un cop estigui enllestit el viaducte que ha d’acomplir el que és un dels somnis daurats de molts tarragonins: unir

La costa de Tarragona es troba solcada d’edificis que s’han transformat en no-llocs i que esperen, buits i sense ús concret, l’arribada del futur”

definitivament la ciutat amb la costa de manera fàcil i ràpida. Després d’anys de foc creuat, de projectes no reeixits,

endarreriments i titubejos, les obres d’aquest tram que permetrà enllaçar el centre amb les platges sembla que arriba a un punt decisiu, ja que els constructors de la passarel·la es troben immersos en el procés de muntatge de les peces decisives i de més difícil col·locació, un punt crucial que determinarà les obres d’aquest projecte llargament esperat. El punt avançat en el qual es troba l’execució obliga a reflexionar sobre altres dels aspectes pendents que marquen el dia a dia de l’actualitat del litoral metropolità, una extensió de terreny que, en el cas de Tarragona, es troba solcat d’edificis -miradors deshabitats en compàs d’espera- que s’han transformat en no-llocs que es per en , buits i s en s e ús concret, l’arribada del futur.

La Tabacalera; pendent d’un nou pla d’usos Dos mesos i mig. Aquest és el termini màxim que

Estat d’abandonament de l’edifici de l’antiga Tabacalera. CEDIDA

El preventori de la Savinosa, vist des del mar. FOTOS: R.V.

l’Ajuntament de Tarragona posa de límit per a resoldre i adjudicar el nou concurs de redacció del projecte que ha de gestionar el futur de l’edifici de La Tabacalera, tancat des de fa una dècada. La seva proximitat al barri mariner de la ciutat, El Serrallo, i a les instal·lacions portuàries, fan que l’emblemàtic edifici de la fàbrica de tabacs es mereixi un lloc d’honor en el pati de butaques dels no-espais de la costa local. L’edifici roman tancat des de 2007 i va passar a ser de titularitat municipal l’any 2008. Des d’aleshores, l’Ajuntament de Tarragona ha habilitat una petita part dels 50.000 metr es quadr ats dels que disposa l’immoble i ha posat en marxa les oficines de l’Arxiu Municipal, Tarragona Impulsa o la Capsa de Música,

però gran part de la superfície de l’antiga fàbrica de tabacs segueix buida i a mercè de les inclemències del temps. Amb l’objectiu de reclamar una petita part -la que

L’Autoritat Portuària ha optat per tornar a posar en funcionament l’antic edifici d’oficines i planteja ubicarhi les instal·lacions de Port Control” correspon al mòdul M6 de l’edifici- de les instal·lacions per a reconvertir-les en un centre social i cultural obert, la Platafoma Oppida va néixer el 2015 i ja ha protagonitzat diverses accions per a reivindicar aquest espai, com la simbòlica tancada del passat mes de maig. “Ens reunim cada dilluns a les 19 hores i realitzem assemblees per a informar a les entitats que ens donen suport”, manifesta Pedro Redondo, integrant d’Oppida, que apunta que la pròxima trobada es durà a terme el dilluns 23 d’octubre. La plataforma es mostra contrària a la darrera convocatòria de redacció del pla funcional d’aquest espai, que l’Ajuntament va obrir el passat mes d’agost, un

certamen que atorgarà fins a 100.000 euros en 5 premis per a les millors propostes -en dues fases diferents- i que preveu obtenir un projecte que vehiculi les necessitats d’aquest espai, on s’hi preveu ubicar, entre altres, les dependències de la biblioteca municipal i el Museu Arqueològic. “Creiem que la despesa per aquest concurs és exagerada, ja que no inclou cap despesa per a dur-lo a terme i que no és útil, ja que anteriorment ja es va definir un pla d’usos que no va reeixir”, defensen des d’Oppida. La plataforma defensa, des dels seus inicis, un projecte que vehiculi els interessos reals dels ciutadans i que es pugui dur a terme en un període raonable de temps.

L’antiga seu de l’Autoritat Portuària espera reviure de nou Deu anys. Aquest és el temps que fa que el que va ser l’edifici d’oficines de l’Autoritat Portuària de Tarragona -un edifici de valor arquitectònic singular signat per Josep Maria Garreta durant la dècada dels setantaresta buit després que les dependències d’administració del Port de Tarragona es traslladessin a un edifici annex de nova construcció. Després d’una dècada d’abandó i de diversos projectes que no han arribat a solidificar-se, el Port de Tarragona ha optat per tornar a p o s a r e n fu n c i o n a m e n t aquesta edificació i planteja


llums i ombres

actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

17

La Ciutat de Repòs i Vacances segueix pendent del POUM

Edifici de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

ubicar-hi les instal·lacions de Port Control -la ‘sala de màquines’ de l’Autoritat Portuària, des de la qual es controlen diferents processosuna solució que facilita que aquesta edificació segueixi sota el paraigua de l’APT i retorni a la vida. Segons confirma el Port de Tarragona, l’objectiu és que el projecte, que ha de delimitar quines obres cal dur-hi a terme, estigui llest “abans de finals d’any” i que també es destini part de l’espai per a allotjar-hi plantes de lloguer, a disposició d’empreses o entitats que hi estiguin interessades.

El preventori de la Savinosa, o el pes del pas del temps Més de quatre dècades. Aquest és el temps que es troba abandonat l’antic preventori de

la Savinosa, un grup d’edificis que s’alcen entre les platges de l’Arrabassada i de la Savinosa i que es troba en una posició destacada per la cursa dels edificis desocupats de la costa tarragonina. El grup d’edificis inaugurats l’any 1932, sota la signatura de l’arquitecte Francesc Monravà i Soler, va ser utilitzat -fins la dècada dels seixanta- amb finalitats sanitàries de diversos tipus i, posteriorment, per a donar allotjament a ciutadans que havien perdut la seva llar a causa dels desbordaments del riu Francolí. Després d’anys d’espera, aquest mirador amb vistes privilegiades del mar resta a l’espera de la resolució del seu actual propietari, la Diputació de Tarragona, que a finals de l’any passat va aprovar l’adjudicació del programa

Construcció de la passarel·la que unirà el Balcó del Mediterràni amb la Platja del Miracle.

de rehabilitació a l’equip d’arquitectes Fuses-ViaderMansilla-Perea. L’objectiu d’aquest estudi -que hauria de presentar-se durant l’any 2019- és reivindicar les edificacions que formen el

Avui dia, la Ciutat de Repòs i Vacances es troba restringida per l’actual POUM, que delimita els seus usos a activitats de lleure”

complex i també el seu entorn mediambiental, a partir de les aportacions d’administracions de la Diputació, l’Ajuntament de Tarragona i els departaments de Cultura i Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. L a c o n s e r v a c i ó mediambiental ha de ser un dels punts de la planificació, segons el que va defensar la Diputació de Tarragona en el moment de l’aprovació del projecte, una idea que també comparteixen els veïns de la zona. “No sabem encara quin serà el projecte final, però és imprescindible que l’actuació que s’hi dugui a terme sigui el màxim de respectuosa amb l’entorn i que permeti transitar per la costa com un camí de ronda”, destaca la màxima responsable de la Federació d’Associacions de Veïns de Llevant, Gemma Fusté.

Cinquanta anys i un pagament anual de 480.000 euros. Aquesta és una de les opcions que la Generalitat de Catalunya va posar sobre la taula per a llogar les instal·lacions de la Ciutat de Repòs i Vacances durant la darrera edició del Barcelona Meeting Point, una opció que permetria reobrir aquestes instal·lacions tancades durant els últims set anys. Des dels Serveis Territorials de la Generalitat a Tarragona confirmen que, a dia d’avui, no han sorgit interessats en aquesta opció i que, de moment, aquest complex que mira a la N-340 i que es troba ubicat al costat de la Platja Llarga, segueix buit, tot i que s’espera que la situació es resolgui aviat. Des de la Generalitat, s’informa que, avui dia, l’equipament es troba restringit per l’actual POUM de la ciutat, que delimita els seus usos a activitats de lleure i que el Govern resta a l’espera d’un pla especial que permetrà redefinir les instal·lacions d’aquest equipament i ampliar el nombre d’usos, el que pot significar l’inici d’un nou horitzó per a les instal·lacions. Per la seva banda, els veïns dels barris de Llevant fan valer la vella reivindicació d’usar aquestes instal·lacions per a resoldre el deute pendent d’infraestructures d’ús públic per la ciutadania. “No disposem de cap oferta d’instal·lacions esportives que no sigui privada i fan falta instal·lacions per entitats o un centre cívic”, destaca Fusté, que recorda que aquestes instal·lacions “sí que es troben en altres zones de la ciutat”.


18

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

espais culturals

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

CULTURA CARA AL MAR El Port de Tarragona aposta per les exposicions i museus per convertir-se en punt de referència a la ciutat NATXO GUINEA Gabriel Mas, director de Port Ciutat. FOTOS: N.G.

emmagatzemar el material del Moll de Costa, i actualment tenim la concessió de la Marina Tarraco i una estació de policia; i per la seva banda el 4, va ser en el seu moment estació marítima, després restaurant i ara és una altra sala d’exposicions anomenada Jose Luís Navarro, un antic treballador de la casa que va ser l’impulsor de tot això”. A tot això cal afegir el Refugi 1, espai polivalent de 2.000 metres quadrats, i el Refugi 2, on a més de pistes esportives, es troba el Museu del Port.

Patrimoni marítim Tinglado 1. Seu de les exposicions del Port

Q

uan els germans Escipión van arribar al que ara és la nostra ciutat i van fer de Tarraco el seu enclavament, van tenir clar que el port havia de ser un dels focus importants de la ciutat. El comerç faria créixer el que va acabar sent una de les ciutats més importants de la Hispània Romana. Al voltant de 2.210 anys després, la situació no ha canviat tant, i el Port de Tarragona segueix sent un pol fonamental del desenvolupament econòmic i cultural de la ciutat. El Port és a dia d’avui un dels ports comercials i pesquers més importants de l’Estat. Però la seva activitat no acaba aquí, i s’ha convertit en un focus cultural dins de la ciutat. “Això té un origen: en els anys 80, quan es va quedar obsolet el moll de costa que era un moll operatiu per a càrrega general”. “Hi ha fotografies molt interessants, antigues, en les quals es veuen els carros carregats de tonels anant i venint, i d’aquí ve el nom de plaça dels Carros”, ens explica Gabriel Mas, director de Port Ciutat. Els

tinglados i refugis, llavors, es van amortitzar i van deixar de tenir un ús purament industrial, i va haver-hi una decisió que va ser convertir aquests espais en uns espais dedicats a la cultura”. “Això -explica Mas- s’ha donat en moltíssimes ciutats del món, quan s’han quedat obsoletes les zones portuàries, que són les que estan més voltes de la trama urbana, com en el cas de Bilbao, on el Gugghenheim és un exemple d’això. Aquí es va optar per convertir-ho en un espai d’ús públic cultural”.

Exposicions temporals Els tinglados i els refugis oferien uns espais ideals per dur a terme aquesta transformació, com narra Mas: “Es va començar a remodelar els tinglados i es van convertir en sales d’exposicions”. “El Tinglado 1 , primer; per al Tinglado 2 es va fer un acord amb l’Ajuntament en els anys 80, i ho utilitzaven bàsicament per a art contemporani, i s’han realitzat exposicions molt interessants ; i el 3 va quedar buit, entre altres coses, per ser usat per

“L’objectiu del Museu del Port és conservar i divulgar el patrimoni, per posar-ho al servei dels visitants i que puguin així conèixer la història del Port en un sentit ampli; des del port en si fins al Barri del Port, que es crea per la pròpia formació del Port”, ens diu Mercè Toldrà, directora del Museu del Port Per a això, realitzen infinitat d’activitats molt enfocades als joves, “des d’alumnes d’infantil fins a batxillerat, incloent grups d’universitaris que estudien economia o temàtica portuària”. Toldrà afegeix satisfeta que “és una alegria que al voltant de 10.000 escolars passin per aquí, i convertir el Museu en una finestra oberta al mar”, però aclareix, per descomptat que també s’ofereixen activitats “per al públic general”, i a més, s’ofereix la possibilitat de navegar pel port en oreneta”. Toldrà explica com l’activitat esportiva i pesquera els ha “permès incorporar nous objectes a l’exposició permanent”.”Perquè clar -raona-, el fons que tenim nosaltres és patrimoni portuari, però amb l’obertura del Museu l’any 2000, això ens ha permès anar incorporant, gràcies a

donacions de particulars i alguna adquisició, objectes que tinguin a veure amb tota la història portuària, però no solament comercial. No som sol port comercial o industrial, sinó que també som port esportiu i pesquer”. Poques ciutats poden presumir de mantenir activitat portuària des de l’època romana, amb el conseqüent llegat que imprimeix en la cultura i la relació de la ciutat i el mar. El Port i el Museu ho tenen clar, com explica Toldrà: “Tot això té una història, que

comença com a port comercial dels romans, fins al dia d’avui i volem explicar-la”. En qualsevol cas, a poc a poc l’activitat de la zona portuària va creixent i la cultura s’erigeix com a referència, i com a mostra d’això, les millors obres del Museu Nacional Arqueològic seran exposades al Tinglado 4 mentre durin les obres de remodelació de la seva seu fixa. “La ciutat no s’entén sense el Port, ni el Port sense la ciutat”, conclou amb rotunditat Gabriel Mas, com a responsable de l’àrea.

Imatge general del Museu del Port.

Embarcació històrica al Museu del Port.


espais culturals

actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

19

DEMANA

CALOR

VIL ALTA I no deixis que el fred entri a casa teva

OBJECTIU : REINVENTAR LA TABACALERA L’històric edifici aspira a convertir-se en “catalitzador” cultural de Tarragona a l’espera de complir el seu centenari NATXO GUINEA

M

adrid, Donostia, Màlaga... són vàries les ciutats de l’Estat en les quals l’antiga fàbrica de tabacs, o tabacalera, va haver de buscar una nova funció després de quedar obsoleta. Fa al voltant de 10 anys, la Tabacalera de Tarragona va tancar definitivament. Des de llavors, el temps ha passat, fent mossa a l’emblemàtic edifici i causantli una innegable degradació, a l’espera que algú respongués a la pregunta del milió: Què fem amb la Tabacalera? Doncs bé, la resposta, està en la cultura. “La Tabacalera és una oportunitat brutal per a la ciutat que no s’està aprofitant com cal. Les possibilitats són moltíssimes, es tracta d’un espai integrat en el nucli urbà, enorme, en el qual hauria d’haver-hi molts equipaments socials i culturals. Desafortunadament, a data d’avui només estan en funcionament dos dels magatzems posteriors. Ens sentim bastant sols, i a més no ajuda al fet que la ciutadania conegui i assumeixi com a propi aquest nou espai”. Així opina Guillermo Soler, secretari de la aMt, Asociació Músics Tarragona,

encarregada de la gestió de part del Magatzem 1.

Gestió econòmica ajustada “Des del 2013 gestionem l’espai de la Capsa de Música a l’antiga fàbrica Tabacalera, com a resultat del treball desenvolupat durant anys demanant un espai per a la música i els músics a la ciutat. Un treball que sempre va ser propositiu. La gestió de la Capsa l’encarem des de la modèstia, una gestió econòmica molt ajustada, buscant la complementarietat respecte altres ofertes de la ciutat i amb la satisfacció que cada any anem avançant una mica més”, explica Soler. Dels diferents mòduls, dos estan ara mateix acollint activitat: El Magatzem 1, on estan les oficines de Tarragona Impulsa, l’Arxiu Municipal, l’esmentada Capsa de Música i oficines dels Jocs del Mediterrani; d’altra banda, en el Magatzem 2, està la Biblioteca Hemeroteca Municipal. En total, dels 50.000 metres quadrats que ofereix el Espai Tabacalera, 2.800 estan avui aprofitats. Cansats d’aquesta situació, els membres de l’agrupació Oppida, que engloba diverses

Jardí vertical i pantalla gegant en el M1 de la Tabacalera

entitats ciutadanes, van optar per ocupar al maig d’aquest any una part dels molts espais buits, on van organitzar diverses activitats durant els dies que va durar l’ocupació, amb un èxit considerable. Oppida demana que Tabacalera s’aprofiti com a lloc autogestionat i sigui “recuperat per la ciutadania”. L’ocupació va causar certes tensions entre el grup i l’Ajuntament, sense que arribés a majors.

Concurs L’objectiu comú de ciutadania, entitats i Consistori és donarli ús als gairebé 47.000 metres restants; i donar-los-hi amb un accent cultural fort. Per això, aquest mateix any l’Ajuntament ha convocat un concurs per reconvertir l’espai en focus cultural; un “catalitzador”, com va dir Begoña Floria, portaveu de l’Executiu local. Una de les novetats és el plantejament de situar a la Tabacalera el Museu d’Història. El projecte, va reconèixer el propi Ajuntament, serà llarg. “L’espai ha viscut massa temps d’esquena al mar”, va manifestar al març la consellera.

GASOIL DOMICILI // CALEFACCIÓ FES LA COMANDA JA!

comandes@vilaltacorp.com

www.vilaltacorp.com


20

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

gastronomia

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

EL SERRALLO,

AMB MOLT DE GUST

L’antic barri de pescadors i mariners de Tarragona continua estretament lligat al port i a la pesca i encara conserva una personalitat i idiosincràsia pròpia. Malgrat la seva gran transformació en els últims anys, el seus principals encants es mantenen lligats al passeig marítim i, sobre tot, a la seva oferta gastronòmica. NEREA TERA Plat de peix amb arròs. FOTO: JACOB SUNOL

E

ls restaurants del Serrallo estan majoritàriament especialitzats en cuina marinera i mediterrània amb plats com el romesquet, els suquets de peix o els arrossejats. La majoria de locals compten amb terrassa, de manera que els clients poden gaudir de les vistes al port, mentre degusten els àpats. En els últims anys, l’oferta gastronòmica del Serrallo s’ha anat diversificant i, junt a aquells restaurants de cuina marinera tradicional, és possible trobar altre tipus de propostes com una cerveseria, gelateries, un restaurant de cuina mediterrània a l’estil italià, entre d’altres. Un dels restaurants amb

més renom és Ca l’Eulàlia que ofereix marisc, peix fresc i arrossos de temporada. També és molt conegut el Xaloc, restaurant típic de cuina mediterrània i internacional, amb plats com tàrtar de tonyina i sushi. El Pòsit, recentment renovat, també ofereix plats mariners com romescada de rap i cloïsses o sarsuela. L’Àncora, per la seva part, és un dels locals més populars de la zona. El seu peix i, sobre tot, les seves generoses racions de tapes el converteixen en un restaurant molt concorregut. També podem destacar l’Anap, amb una àmplia i moderna terrassa recentment renovada, que ofereix cuina marinera, tapes i paelles.

Per tal de conèixer una mica més el caràcter i la personalitat d’aquest barri, ens hem reunit amb Josep Rosario i Núria Marcos, president i secretària de l’ARCS (Associació de Restauradors i Comerciants del Serrallo), respectivament. Amb ells, em parlat dels problemes i reptes als que s’enfronten el Serrallo i els seus restauradors i comerciants.

El Serrallo: reptes de futur Un dels principals problemes del Serrallo és que només “rep visites durant els caps de setmana i amb l’únic objectiu de gaudir de la seva gastronomia”. L’associació proposa diverses solucions per aquest problema. En primer lloc, pretén ampliar l’oferta cultural del barri amb l’objectiu d’atreure visitants més diversos. La passada Santa Tecla, per exemple, van organitzar una degustació de romesco que va tenir molt bona acceptació entre el públic. Ara mateix, els Tinglados i el Teatret del Serrallo ofereixen una sèrie d’activitats com exposicions, concerts i lectures de contes infantils, entre d’altres. En segon lloc, reclamen una solució per a la mancança d’aparcament al barri. L’ARCS proposa l’establiment d’una tarifa plana pel pàrquing i la conversió de tot el Serrallo en zona de vianants. També denuncien que pateixen

una “certa deixadesa” per part de l’Ajuntament que hauria d’implicar-se més en la conservació, renovació i promoció turística del barri.

El producte estrella: la gamba de Tarragona La gamba de Tarragona és un dels nostres productes autòctons de major qualitat. És una gamba de color vermell

intens amb una membrana molt dura que uneix cap i cos i que la converteix en un producte idoni per a la cuina, ja que és molt resistent i no es desfà fàcilment, molt apreciat pel seu sabor als restaurants de tota la península i, per aquest motiu, es pot trobar a totes les capitals gastronòmiques com Barcelona, Madrid o Bilbao.

A PARTIR DEL PROPER MES DE NOVEMBRE ESTRENAREM NOVES SECCIONS AL NOTICIARI MENSUAL EN PAPER I AL DIGITAL

OCI · GASTRONOMIA · COPES · CULTURA · ESPECTACLES · GUIA D’ESCAPADES · I MOLT MÉS


a taula

actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

21

ARRÒS MELÓS

DE GALERES I CARXOFES Un plat tipic de tardor de les nostres comarques, on cada restaurant hi posa el seu especial punt de color amb les verdures, bolets i peixos.

Ingredients (per a 2 persones): 160 grs. d’arròs 8 galeres 2 carxofes 1 ceba tendra petita 2 grans d’all 1 tomàquet 1 troç de pebrot verd 1 rameta de julivert 1 lt de brou de peix

L

a millor època de l’any és quan les galeres estan ovades,, pero normalment les podem trobar al mercat durant tot l’any, encara que el millor moment per consumir-les és als mesos de febrer i març. Considerades els crustacis per excel·lència dels pobres, des de sempre han estat present a la cuina del Delta de l’Ebre, pel sabor intens que aporten als nostres arrossos, fideuades i brous de peix.

ELABORACIÓ: Poseu una cassola al foc i fregiu les galeres. Reserveu-les. Feu un sofregit amb la ceba, el pebrot, una gra d’all i el tomàquet. Feu-lo poc a poc. Feu una picada amb l’altre gra d’all i el julivert i reserveu.Peleu les galeres i aneu posant les potes i caps en un

Arròs melós de galeres amb cartxofes

morter, on les anireu aixafant. Afegiu un cullerot de brou al morter i coleu el contingut en un bol i ho reserveu. Quan el sofregit estigui fet, afegiu les carxofes tallades primes, doneu unes voltes i afegiu l’arròs. Sofregiu tot junt un parell de minuts i afegiu el brou bullint i el suc resultant d’aixafar els

caps de les galeres. Deixeu coure a foc viu durant 5 minuts, afegiu la picada i baixeu el foc i ho deixeu coure uns 12 minuts més. Quan falti poc per apagar el foc, afegiu les galeres pelades. Un cop el foc apagat, deixeu reposar 5 minuts abans de servir.

Espacio patrocinado por:

Donde comer en TARRAGONA


22

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

agenda

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

ELS IMPRESCINDIBLES

D’OCTUBRE “MUST” DE TARDOR

Aquesta tardor arriba carregada de propostes d’oci: actuacions, concerts, exposicions, xerrades, activitats literàries... El fotògraf Sebastiâo Salgado, la pianista Alice Sara Ott o el grup britànic The godfathers són alguns dels noms rellevants que has de recordar durant les properes setmanes. A continuació, us oferim una selecció d’aquells actes que ens han semblat més interessants i entre els quals segur trobareu activitats que s’adaptin als vostres gustos. NEREA TERA

P

Fotografia de l’exposició de Sebastiâo Salgado a “Génesis”. CEDIDA

Repartiment de la comèdia “Art”. CEDIDA

er començar, si sou amants de l’art, us recomanem que visiteu l’exposició “Génesis” de Sebastião Salgado al CaixaForum. El fotògraf brasiler recull en aquesta exposició 100 imatges de paisatges, comunitats i ecosistemes no explotats per l’home que mostren la bellesa i fragilitat del nostre planeta. També us recomanem que visiteu l’espai La Grey on s’exposen 15 frescos i un mural pintat “in situ” de l’artista Blanca Haddad. La seva obra plena de color, realisme màgic i missatges reivindicatius segur que us captivarà. Si us agrada la literatura, podeu escollir entre les més de 45 activitats que es duran a terme durant la Tardor Literària (del 3 d’octubre al 16 de desembre), tals

com recitals poètics, rutes literàries, presentacions de llibres...A la nostra agenda, hem destacat una lectura comentada de l’obra poètica de Ramon Muntanyola, qui aquest any serà protagonista de diversos actes amb motiu del primer centenari del seu naixement. També, recomanem la presentació de l’adaptació teatral de “El llibre de les bèsties” de Judit Robert a la Llibreria de la Rambla. Per a aquells que gaudeixen de les actuacions teatrals, em seleccionat dues opcions ben diferents. D’una banda, el dia 21, al Teatre Tarragona tindrà lloc l’espectacle de clown i circ “Nàufrags” on gaudirà tota la família al complert. També us recomanem l’obra teatral “Art”, una comèdia intel·ligent on tres amics discuteixen sobre art i amistat. En quant a concerts, durant el

mes d’octubre, podreu trobar opcions musicals per a tots els gustos. Si us agraden les cançons i els balls tradicionals catalans, no us podeu perdre l’actuació de Marcel Caselles Trio al Teatre Magatzem. Si preferiu el pop català, teniu una cita ineludible el dia 27 a la Sala Zero amb el grup La iaia que ens presenta el seu nou àlbum “Tornar a ser u”. El dia 30 d’octubre, també a la Sala Zero, actua el grup de rock alternatiu britànic The godfathers. Per últim, us recomanem el concert de la pianista germano-japonesa Alice Sara Ott al Teatre Tarragona el dia 28. I els aficionats als monòlegs també estan de sort, comença el IV Cicle “Divendres de Comèdia” al Casino de Tarragona amb actuacions de Fernando García i Txabi Franquesa, entre d’altres.

20 octubre (fins al 7 de gener) 10h-20h CaixaForum Tarragona, Sebastião Salgado. Génesis: Preu 4€. Exposició de l’obra del reconegut fotògraf brasiler on es mostren fotografies en blanc i negre de paisatges no contaminats pel contacte humà.

20 octubre (fins al 3 novembre) 20:00h La Grey-Espai de creació contemporània, Frescos de Blanca Haddad. Exposició de 15 frescos i un dibuix mural de l’artista llatinoamericana amb el seu característic estil colorit i reivindicatiu.

20 octubre 23:00h Casino de Tarragona, IV Cicle de Monòlegs Divendres de Comèdia. Preu 10€. Monòleg a càrrec de l’humorista Fernando García.

21 octubre 18:30h Teatre Tarragona, Nàufrags . Preu: 8€. Espectacle de clown i circ per a tots els públics.

26 octubre 19:00h Biblioteca Pública de Tarragona, Lectura comentada de poemes: Mossèn Muntanyola, l’obra poètica. Lectura de l’obra del poeta Ramon Muntanyola a càrrec de Benigne Rios, Montserrat Masdeu, Anna Gispert, entre d’altres.

L’afamada pianista germànico-japonesa Alice Sara. CEDIDA

26 i 27 octubre 21:00h Teatre Tarragona, Art. Preu: 26€. Comèdia protagonitzada per Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva.

27 octubre 20:30h Teatre El Magatzem, Concert: Marcel Caselles Trio. Preu: 10€. Concert per gaudir de la recreació de cançons i balls tradicionals dels Països Catalans. 22:00h Sala Zero, Concert: La iaia. Preu: 10/13€. Concert del grup pop català que ens presenta el seu tercer disc “Tornar a ser u”.

28 octubre 12:00h Llibreria de la Rambla, Presentació del llibre: El llibre de les bèsties de Ramon Llull. Judit Robert presenta una adaptació teatral de la famosa obra de Ramon Llull. 21:00h Teatre Tarragona, Concert: Alice Sara Ott & OCM. Preu: 20€. Concert a càrrec de l’afamada pianista Alice Sara

30 octubre 22:00h Sala Zero, Concert: The godfathers. Preu: 14/18€. Concert del mític grup britànic que presenta el seu nou àlbum “A Big Bad Beautiful Noise”.

3 novembre 23:00h Casino de Tarragona, IV Cicle de Monòlegs Divendres de Comèdia. Preu 10€. Monòleg a càrrec del barceloní Txabi Franquesa.

Espectacle de clowns. “Nàufrags”. CEDIDA


de copes

actualTARRAGONA I OCTUBRE 2017

23

UN TRESOR

AMAGAT

La restauració i l’oci creixen en Marina Port Tarraco, una joia desconeguda que aspira a convertir-se en referent NATXO GUINEA

C

om en centenars d ’ h i s t ò r i e s explicades al llarg dels segles, en el mar i els seus voltants hi ha tresors esperant que algú els trobi. Alguna cosa similar succeix a la Marina Port Tarraco, un enclavament privilegiat de Tarragona que molt poc a poc va guanyant en vida i coneixement, superant una barrera tan mental com a física que de vegades la separa de la resta de la ciutat. En el cada cop més transitat moll, els vianants observen els vaixells i iots amarrats com si d’una atracció turística es tractés, i a l’altre costat, locals de diversos tipus ofereixen un lloc d’oci i esplai per a tots els gustos. En ells, l’oferta arriba des d’establiments com

Hosteria Vermut o Harbour Club, on diversos accents estrangers es barregen en les terrasses, ja que són punt de trobada habitual de tripulants de vaixells i creuers, i gent de Tarragona que cada dia s’anima més a baixar i gaudir d’un entorn únic, que ofereix una experiència completament diferent a la qual zones com la Part Alta poden oferir. Part de la ‘culpa’ d’aquest creixement la tenen Javier Pereira i Ramona Nieto, amos del restaurant Medi Terraneum. Tots dos van apostar fort des del juny passat pel que era un local i una zona amb moltíssim potencial. Tenir, a més, com a xef a Anaven Tomás, un ex de l’Estel Michelin Alquímia, ajuda. “Ell és el 70%”, afirmen

Si Tarragona torna finalment la cara al mar, veurà que té una joia per explotar a unes quantes passes

e l s e m p r e s a r i s . E l s e n ya l d’identitat que ofereixen és la cuina de proximitat; el fer, com el propi Tomás afirma, el de sempre, d’una manera nova i moderna. El restant 30% el conforma l’espai, ens diuen.

No hi ha més que fixar-se en el passeig, els vaixells, el moll i el propi mar obert. Tot això, visible des de la terrassa de la qual disposen.Tan única és la localització, que ofereixen una mica més que menjar: espais de networking, espectacles de llum i so, mostres de cotxes antics i fins a cinema; utilitzant un petit ‘amfiteatre’ amb capacitat per unes 350 persones, on al llarg de l’estiu emeten pel·lícules en una pantalla geganta, amb el moll de fons. Poques localitzacions poden oferir alguna cosa així. A pesar que la presència de Medi Terraneum, situat en “l’eix” de la zona, ha ajudat a aixecar l’oci i la presència de gent, encara falta una empenta; que la ciutat deixi d’estar d’esquena al mar, com per

Espacio patrocinado por:

Donde comer en CAMBRILS

tantes vegades se li ha atribuït. ja que en moltes ciutats els ports ho són, i l’accés està restringit. Si Tarragona torna finalment la cara al mar, veurà que té una joia per explotar a unes quantes passes. Un enclavament que permet passejar, prendre’s el vermut, gaudir de bona gastronomia i d’una copa amb unes vistes difícilment comparables. “Per a l’any que ve, estic segur que si no fas una reserva, et quedes sense lloc”, comenta un somrient Pereira. Les primeres pedres de la descentralització ja s’han posat, ara solament falta aquesta empenta als tarragonins perquè descobreixin i gaudeixin de la Marina Port Tarraco.


24

la contra

OCTUBRE 2017 I actualTARRAGONA

FONTS DE TOTA SOLVÈNCIA INFORMEN...

AVÍS A NAVEGANTS

LA ‘PARCHARELA’

T

Sense posar en dubte la utilitat d’un accés directe des del Balcó del Mediterrani a l’estació de Renfe i l’entorn del Port Esportiu, alguns han batejat ja a la nova infraestructura com la ‘parcharela’ (òbviament ve de ‘parche’) per diversos motius. . El primer, lògicament, és l’impacte estètic en un front marítim que, en lloc d’anar-se netejant, apareix abarrotat d’arquitectures de dubtós gust.

TROBEM ‘IN’ La inversió del Port al passeig del barri marítim del Serrallo ha obrat un canvi espectacular. El nou Pòsit de Pescadors aporta una imatge renovada que se suma a la cura que els restaurants posen en les seves noves terrasses. La font acústic-lluminosa, que fa les delícies dels visitants i s’ha convertit en un reclam, es cuida i es manté -com es veu a la imatge- perquè llueixi com mereix.

Neteja de la font del Serrallo. R.V.

TROBEM ‘OUT’ La mola de formigó que asfixia el passeig marítim de Tarragona al final de la platja del Miracle requereix una intervenció sense més demora. La imatge és absolutament penosa en un dels punts pels quals accedeixen milers de turistes a la recerca del contacte amb la platja urbana. Ara que estan de moda els concursos d’idees, seria una excusa estupenda, sempre, és clar, que el resultat no es quedi en un calaix.

Accès tancat a la plataforma del Miracle. R.V.

El segon punt polèmic és la ubicació, que no obeeix al lloc més idoni per la cruïlla de les vies, sinó als límits del domini portuari, ja que la inversió del Port tenia com a ‘conditio sine qua non’ que la passarel·la estigués ubicada al seu territori. El que havia de ser una compensació d’Adif per l’enterrament de la destral de guerra de Ballesteros davant del ‘tercer fil’ ha acabat sent una altra cosa.

arragona s’endinsa en els anys claus que determinaran les seves connexions amb l’Alta Velocitat i amb el “Corredor ferroviario del Mediterráneo”. És el moment d’exigir unes inversions de rang similar als centenars de milions d’euros que estan rebent altres ciutats com Múrcia, València o Barcelona. La població flotant del Camp -uns 700.000 habitantsnecessita una resposta d’acord a la seva importància demogràfica. i es deixa escapar aquest tren inversor transcorreran dècades fins que sorgeixi una nova oportunitat com aquesta: si finalment Tarragona, per tot llegat del pas d’una infraestructura de l’envergadura d’un Corredor internacional, es queda amb una passarel·la sobre les vies i un ‘tercer fil’ que intensificarà el trànsit en el seu litoral -i hipotecarà durant dècades les zones de major qualitat urbana i les reserves naturals-, s’haurà escrit la història d’un clamorós fracàs col·lectiu.

S

Les obres avançen a bon ritme. R.V.

info@roberto-villarreal.com

Josep Mª Buqueras, el guardià del modernisme NEREA TERA

HISTÒRIA D’UNA PASSIÓ PER TARRAGONA

Josep Maria Buqueras és un personatge polièdric: arquitecte tècnic de professió i president executiu del Consell Modernista de Tarragona, ha sigut també polític, professor i escriptor, però, sobre tot, és un dels majors especialistes en arquitectura modernista tarragonina. “Vaig néixer a Reus al si d’una família de sis germans i ja des de molt jove vaig mostrar interès per la cultura i, amb només 16 anys, vaig començar a escriure articles al Setmanari de la Ciutat de Reus”. El nostre precoç protagonista s’ha dedicat a l’arquitectura tècnica des de l’any 1971 fins l’actualitat. Va ser vicepresident de la Junta del Col·legi d’Arquitectes durant els anys 2003-2007 i també va ocupar diversos càrrecs polítics durant els 80 i 90. Malgrat aquesta profusa activat professional, el Josep Maria ha destacat sobre tot per la seva labor pedagògica: ha sigut professor de dibuix tècnic a diversos instituts de secundària i també conferenciant i escriptor. En aquest sentit ha realitzat i encara realitza una labor molt activa per tal de donar a conèixer l’arquitectura modernista tarragonina. Aquesta tasca “té una especial rellevància a una ciutat com la nostra, on la innegable importància del seu llegat romà pot eclipsar altres moviments artístics presents a la ciutat”, explica. Dins la seva tasca com a divulgador del modernisme, Buqueras ha escrit cinc llibres: Arquitectura de Tarragona segles XIX i XX; Arquitectura de Reus. Tomb de Ravals; Arquitectura de

Josep Mª Buqueras, perpetuador de la memòria del Modernisme a la ciutat. FOTO: MARSEL Tarragona des del segle XII; La laboral de Tarragona, fonaments i construcció, i El modernisme a Tarragona i ha elaborat un documental titulat Tarragona també és modernista. Amb la seva activitat, pretén “donar a conèixer el nostre patrimoni modernista i reivindicar la importància d’arquitectes com Pujol de Barberà o Josep Maria Jujol, entre d’altres”. També és president del Consell del Modernisme, organisme creat l’any 2009 amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa arquitectònica de la ciutat. Una de les tasques principals d’aquesta institució va ser l’elaboració d’un Inventari Modernista on es van catalogar un total de 55 obres d’aquest estil a Tarragona. Amb un objectiu semblant, va

crear la Fundació Trencadís. Entre les seves activitats, destaca “l’organització de cicles de

La innegable importancia del llegat romà pot eclipsar altres moviments artístics presents a la ciutat”

conferències sobre arquitectes modernistes tarragonins,

la confecció d’un Inventari Modernista i la creació d’un concurs anual al millor treball de recerca sobre el període històric 1880-1930 per alumnes de batxillerat”. A l’actualitat, continua dedicant-se a l’arquitectura tècnica, professió que combina amb l’escriptura d’articles d’opinió a diferents revistes. També imparteix conferències a institucions com la URV o el Centre de Lectura de Reus i participa en un programa sobre la Tarragona modernista a Tarragona Ràdio. Parlem, doncs, d’un home compromès que, de forma altruista, ha dedicat el seu temps i esforç a divulgar la cultura i a vetllar pel nostre patrimoni arquitectònic, enriquint així la vida cultural de la ciutat.

Actual n 2 octubre 2017  

El noticiari de la ciutat de Tarragona, per lectors influents