prou assaonat, de Levita llargarut a un que pareixia un gànguil. Aquells desficacis de les primeres reunions ens anaven bé perquè ens divertíem. Vam tirar mà d’amics i coneguts, vam embolicar amics, familiars i veïns, afortunadament amics i familiars en tinc molts, i això sempre és un avantatge. El problema se’ns va presentar per trobar xiquets, les tres maries de la confraria de la Sang es van negar a eixir perquè les mares no es fiaven de deixar-les a les nostres mans, amb la pinta que teníem, tots barbuts. Ho vam solucionar amb les xiquetes del carrer Conills, vam involucrar a tots els xiquets del carrer Conills i tots els nebots i fills d’amics en edat adequada. Necessitàvem un xiquet que recitara bé i que no es posara nerviós damunt l’escenari, el germanet de Francés ens ho va solucionar, Francés feia de poeta i del seu costat no es mouria en tota la representació. El tema del jesuset el vam debatre prou perquè a eixes hores de la nit, en ple hivern, un xiquet de bolquerets podia plorar o se li podia gelar el cap, lo més raonable era dur un nino, però com donava la casualitat que jo tenia un fill acabadet de nàixer i sa
mare, feia el paper de Pigà i el podia controlar, vam decidir que de Jesuset faria al meu fill Antoni, i si es posava a plorar, sa mare el canviaria per un nino que tindríem amanit i problema solucionat. Matilde es va encarregar de convèncer a la coral Vicent Ripollés perquè participara. El paper de la coral era molt important, al Betlem hi ha dotze nadales, i la música de Matilde no és gens fàcil. La coral va acceptar el repte i es va posar a assajar. Els grups de dansa de la ciutat, que aleshores eren el Millars i el grup Castelló, no van posar cap objecció a participar en el Betlem. La rondalla “els Llauradors” es va oferir per a interpretar la nadala Castellonenca musicada per Matilde per a rondalla. Al mes d’octubre ja teníem repartits tots els papers i compromesos els grups que havien de participar, a tot açò Miquel una nit va caure del llit i amb el canto de la tauleta de nit es va traure un ull, però no va ser res, es va posar un pedaç de tela negra, com els pirates, i avant, el seu ànim va restar intacte, i el seu aspecte físic va millorar, semblava més poeta. Ens vam posar a assajar.
163