Llibret 2020 - Portal de l'Om - Gaiata 8 by Abel León Navarro

L L I B RE T D E L A G A I ATA 8 P O R T A L D E L’ O M

moriam. La il•lusió de tornar a començar. In me

stumem a cantar la teua comissió. aco com ... mà la fer a a j va n se’ què , t president,presiden epe el botifarrero, don José Rovira, P f ins i tot enàs del Raval ha volgut participar, om l’h dro Si an Ju osé J ar, icip t par onico Gascó ha volgut El teu gran amic T del Llibret d’enguany. Arturo España no ha faltat a la cita

epe !!! er sempre, t’estimem P P Editen

Associació Cultural Gaiata 8 “Portal de l’Om”. CMYK PRINT, S.L. D.L. CS 35 – 2012 President

Raúl Collazos i Martín Equip Llibret

Jaume A. Beltran i Hernàndez Lledó Beltran i Llorens Abel León i Navarro Alfredo Javier Vicent i Santolaria

Col·laboracions especials

FotografiA

Traductor

Disseny i Maquetació

Publicitat

Portada

Manuel Carceller i Safont Toni Royo i Pérez Joan Josep Trilles i Font

Jaume A. Beltran i Hernàndez Cristina Aparisi i Breva Eugenio García i Martínez Inma Queral i Espada Lidón Rovira i Sebastiá

Ediciones Digitales Muphy La comissió

Abel León i Navarro Abel León i Navarro Imprimeix

CMYK PRINT, S.L.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Editorial

resentem en aquest llibret de la gaiata 8, Portal de l’Om, una sèrie d’articles sobre el Magdalena Vítol de les festes de la Magdalena. El vítol, en origen només una exclamació d’alegria en la cloenda dels pregons als carrers de la vila de Castelló, va passar a transformar-se en una exclamació entusiasta, vinculada amb les festes de la Magdalena.

za Molina, la periodista de Castellón Diario, que va ser l’única que va explicar la veritat de les protestes d’aquell Magdalena Vítol, crític amb les casetes tipus fira d’abril, que havia promogut l’Ajuntament.

I ja que parlem de la il·lusió del reinici, és molt evocador tractar sobre els nous costums socials, com el del mig any fester, El vítol va nàixer com a expressió magdalenera per que explica molt bé Joan Josep Trilles; o sobre la recuperació iniciativa d’Antonio Pascual Felip, un destacat mem- del Misteri de Castelló, obra de teatre assumpcionista, que bre de la primera Junta Central, per a cloure’n les re- ens presenta ací Fernando Vilar. Teresa Font ens explica com unions. Des del primer moment, per tant, era ja una la saviesa de la plaça Major de Castelló ha d’empeltar les nointerjecció amb un sentit de punt i apart joiós. Implí- ves generacions per fer renàixer en elles la il·lusió de tornar a citament tenia també un sentit de reinici, de tornar a començar. Les figures de les inoblidables Natàlia Conde Marcomençar. tínez, reina de l’any 2001, i Carla Font Porcar, reina infantil d’aquell mateix any, que van ballar el bolero de Castelló, ens Per això quan Manuel Segarra Ribés, el creador del Pre- evoquen una altra il·lusió del reencontre, en aquest cas amb gó, una de les poques persones amb autoritat moral que la cultura popular. han existit a Castelló, va proposar que l’acte final de festes I com no! No podia ser d’una altra manera. Acabem amb el s’anomenara Magdalena Vítol va encertar plenament. Amb segon Vítol, de l’article de Pere Pau Montañés. aquella decisió, a partir del 1949 i per sempre, l’expressió va passar de ser una exclamació a un substantiu. El Vítol seria ja NO ÉS NOMÉS UN FINAL. ÉS TAMBÉ EL COMENÇAMENT. des de llavors un nom propi de la Magdalena, en majúscula. Per això, ara i sempre, al crit de «Magdalena» correspon la resI l’animós món de la festa ja tenia, per tant, un final que era posta de «Vítol», com una exclamació d’alegria, d’entusiasme al mateix temps alegre i nostàlgic, que vibrava amb el temps i de llarga vida per a les festes de la Magdalena. viscut i que mirava al temps futur. Per això de vítol es pot parlar com a fet històric, lingüístic i social. D’això tracten les Magdalena, Vítol! col·laboracions de Vicent Pitarch, sobre els vocables gaiata i vítol; d’Enrique Segarra, sobre l’extraordinari Vítol del 1960; i de Manuel Carceller, sobre l’obra de l’autor teatral Forcada Polo. El Magdalena Vítol del 1988, el de «les festes d’Agost», en l’època del regidor Clemente Agost, va marcar el punt d’inflexió de la penúltima evolució de la Magdalena. Per això d’aquell sorollós acte de cloenda parlen els articles de Jordi Querol i d’Esperan-

SALUDA PRESIDENT

SALUDA DEL PRESIDENT

envolguts veïns del sector: És per a mi una gran satisfacció i un gran orgull poder dirigir-me per primera vegada a tots vosaltres, des de les pàgines del nostre Llibret.

En primer lloc vull agrair-vos l’atenció i col·laboració que heu tingut amb aquesta magnífica comissió que m’honre a presidir. La veritat és que en fer-me càrrec de la presidència d’aquesta Gaiata, vaig tindre dubtes en alguns moments, sobre quina seria la resposta de tots vosaltres, però una vegada arribat el començament de la nostra setmana gran Magdalenera, m’adone que totes les meues previsions, han sigut superades amb escreix gràcies al vostre extraordinari acolliment i col·laboració. També voldria donar les gràcies públicament, a tot el grup de persones que formen aquesta comissió, perquè es tracta d’un grup de gent meravellosa que es desviu per les nostres festes i per les nostres tradicions, i d’ells he rebut des del primer moment tota l’ajuda i tot el suport que un president necessita per a poder dur a terme una labor digna al capdavant d’una comissió. Jo us puc assegurar que amb la vostra ajuda i col·laboració, aquesta comissió no us defraudarà i retornarà a aquest Sector a un dels llocs destacats dins d’aquest món de les gaiates, lloc que mai degué abandonar, ja que per tradició li correspon ostentar. Per a finalitzar, desitge que participeu i que gaudiu dels actes que hem preparat per a tots vosaltres durant la setmana Magdalenera, i espere que els grans èxits i les grans satisfaccions no tarden a arribar i a donen els seus fruits, perquè el sector i la Gaiata 8 PORTAL DE L’OM s’ho mereixen. Una abraçada,

en José Rovira Nive President 1993

Records del passat. erquè sí. Com va dir Pepe en 1993, benvolguts veïns del sector, comissió, amics, gent de les festes, és un honor poder dirigir-me a tots vosaltres…

No és un treball fàcil la veritat, però hem tingut i tinc la sort de comptar amb un gran nombre de persones, a les quals, Pepe va saber contagiar d’una forma especial, l’amor per les nostres festes.

És cert. Sembla que va ser ahir i han passat 27 anys, des que un grup de “bojos” enamorats de les nostres tradicions, les nostres festes, la nostra cultura, la nostra història, ens férem càrrec d’aquesta associació cultural. 27 anys dels quals, des de l’any 1993 fins al 2007 amb José Rovira al capdavant, que ens va saber traslladar eixe amor per tot allò relacionat amb el meravellós món de la Gaiata, sempre lluitant perquè aquest Sector fóra un referent en tot.

Enguany per a molts de nosaltres serà un any diferent, sobretot quan en les desfilades, en passar pel carrer Major a prop de la plaça de Santa Clara, on normalment se situa la nostra comissió, trobarem a faltar al nostre president per excel·lència, Pepe.

Pepe, va estar sempre treballant i donant suport els anys posteriors a la seua presidència, amb l’única intenció de mantindre el nivell ben alt d’allò que tant havia costat alçar. I així van anar passant per la presidència d’aquesta Associació Rubén Peña els anys 2008 i 2009, Rafa Alabau els anys 2010, 2011 i 2012, Domingo Morilla 2013 i 2014, i un servidor des del 2015 fins a l’actualitat.

Per a aquesta comissió és un honor comptar enguany, amb Martina Madero Agost com a Dama de la Ciutat infantil, i com no, amb les nostres màximes representants per a aquesta Magdalena, Adela Archilés Segarra com a Madrina i Lledó Vicent Aparisi com a Madrina Infantil.

Tots hem respectat sempre la figura de Pepe, tots hem fet canvis, però sempre pensant en lo millor per a aquest col·lectiu, i lo millor de tot és que sempre hem mantingut aquest nivell de superació, treball i constància que ell ens va ensenyar. Allò de que ens parlava Pepe en el seu primer SALUDA ho va aconseguir en poc temps, i ara com ara el nostre Sector, concretament la plaça Borrull, la Gaiata 8 PORTAL DE L’OM, és un referent en el món de la festa, i com no de la setmana gran, com ell volia i sempre tenint en compte la legalitat, la seguretat, el bon fer i el respecte als veïns. Faig meues moltes de les paraules del seu primer Saluda, però destacaré una frase, en la qual, estic segur que els meus antecessors Rubén, Rafa i Domingo estaran d’acord: “És un honor i un orgull presidir aquesta comissió en tots els sentits”.

Tots estem segurs, que des d’on estiga, ens donarà la força perquè tinguem una magnífica setmana i continuem creixent com a associació, com ell sempre va fer.

Espere que gaudiu moltíssim d’aquest any tan esperat. Desitge que enguany, amb la commemoració del 75 aniversari de les nostres festes, Castelló torne a sentir-se orgullós de tindre, com sempre diem nosaltres, LES MILLORS FESTES DEL MÓN. Gràcies per tot i com deia Pepe: Visca la vuit !!!

Raúl Collazos

SALUDA PRESIDENT

SALUDES

Amparo Marco Gual Alcaldessa de Castelló

o importa el temps que passe. Just 75 anys després, les festes de la Magdalena continuen il·luminant els cors de tots els castellonencs i totes les castellonenques. Tal com fan les gaiates amb els carrers de la ciutat. La seua llum guia per igual la ciutadania i els turistes cap a una nova Magdalena d’alegria i fraternitat. La seua lluentor, més forta i lluminosa a mesura que passen els anys, posa Castelló en el focus dels festejos i la convivència. El món sencer contemplarà amb admiració l’espectacle de llums que brinden les gaiates, part crucial d’una festa d’Interés Turístic Internacional. I enguany, amb motiu del setanta-cinqué aniversari de la Magdalena, sé que refulgiran amb més intensitat que mai. Les gaiates simbolitzen els valors sobre els quals es consolida Castelló. Són un exemple d’esforç i superació, perquè mai cessa en els sectors gaiaters la voluntat de millorar els seus monuments any rere any. També simbolitzen el perfeccionisme i l’afecte pels detalls que caracteritzen la societat castellonenca, paradigma d’ambició. Per descomptat, representen una actitud tan oberta i emprenedora com ho és el Mediterrani que banya les nostres costes. Conéixer les gaiates és conéixer Castelló. Són molt més que obres d’art. Són orgull de genealogia, emocions convertides en monument. Transcendeixen el que és material i abasten tota mena de sentiments, com certifiquen la passió, l’emoció i l’amor que s’albira en els ulls de totes les persones que componen els sectors gaiaters. La seua devoció és un llegat que s’hereta de generació en generació i que pot palpar-se en cada gaiata. Un exemple d’això és la Gaiata 8, Portal de l’Om, que durant aquests nou dies il·luminarà els voltants de la plaça del Jutge Borrull amb tanta llum com il·lusió professen els i les membres del seu sector. Del 14 al 22 de març, les veïnes i els veïns de Castelló es delectaran amb la majestuositat de la nostra preciosa Gaiata 8. Celebre que tota la ciutat puga gaudir un any més de l’esperit magdalener i de la llum de gaiates com la de Portal de l’Om. Res d’això seria possible sense el treball, el compromís i la cooperació de qui s’implica perquè les festes de la Magdalena continuen creixent. Agraïsc de tot cor el treball del Patronat Municipal de Festes, les gaiates, les colles, els ens vinculats i les associacions culturals, en definitiva, de tot el món de la festa. Us convide a gaudir d’un altre any magnífic de celebracions i a consolidar-nos com a exemple de convivència, diversitat i alegria. Bones festes!

SALUDES

Pilar Escuder Mollón Regidora de Festes

tots ens guia una llum. Hi ha qui troba en la seua família una estrela que li orienta, mentre que uns altres descobreixen en el seu treball, en l’esport o en la cultura una meta que perseguir. Cadascun té la seua pròpia llum, perquè la nostra és una societat plural i heterogènia. Durant les Festes de la Magdalena, no obstant això, a tots ens guia la mateixa llum: la de les gaiates.

El nostre benvolgut monument magdalener uneix a la ciutat sencera entorn dels valors de les nostres festes. Són exemple i causa de felicitat, perquè tots somriem en veure com la gaiata del barri il·lumina els carrers. També són paradigma de convivència, ja que tots compartim el mateix orgull de genealogia en contemplar-les. Un orgull que una vegada més hem exposat en Fitur exportant una de les gaiates infantils a la fira internacional de turisme per excel·lència. Allí vaig detectar l’admiració dels presents cap a una peça artística que sens dubte els va enlluernar. No és per a menys; les gaiates són l’emblema de la Magdalena i un símbol de totes les coses bones que alberga Castelló. En la seua llum refulgeix el nostre talent, en la seua estructura se sosté la nostra història i en la seua originalitat resideix la nostra creativitat. Si haguera de triar un sol element amb el qual sintetitzar tots els valors de Castelló, sempre triaria les gaiates. Per la passió amb la qual es confeccionen, però també per l’amor i l’orgull que desprenen cap a la nostra llar. Només les gaiates conjuminen amb semblant precisió la tradició que ens precedeix i la innovació que ens espera. La Gaiata 8, Portal de l’Om, és el paradigma de tot el que he explicat. Durant 9 dies, els voltants de la plaça Jutge Borrull brillaran amb tanta llum com la que emeten els membres del seu sector. Del 14 al 22 de març, qui acudisca allí trobarà no sols un monument fet de sentiments, sinó també infinits motius per a enorgullir-se de Castelló. Una emoció que podran compartir a peu de carrer amb el president Raúl Collazos, la madrina Adela Archilés, la madrina infantil Lledó Vicent i tots els membres d’aquest preuat sector gaiater. La bellesa amb la qual ens obsequien gaiates com Portal de l’Om i l’èxit de la Magdalena són el resultat de l’esforç col·lectiu del Patronat Municipal de Festes, les colles, els ens vinculats, les associacions culturals i, en definitiva, tot el món de la festa. No hi ha dubte que la nostra setmana gran només s’entén amb la participació de totes i tots. Des de la regidoria de Festes us desitgem un magnífic 75 aniversari de la Magdalena. Tant de bo que aquests 9 dies us oferisquen records dignes d’acompanyar-vos, com la llum de la Gaiata 8, durant tota la vida. Magdalena, festa plena!

SALUDES

Carmen Molina Ramos Reina de les Festes

SALUDES

GalÂˇla Calvo Santolaria Reina Infantil de les Festes

SALUDES

Martina Madero Agost Dama de la Ciutat Infantil

SALUDES

Esteban Gual Ibáñez President Federació Gestora de Gaiates

envolguts amics i amigues de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”:

Les festes són importants per nosaltres, per molts motius. Són milers i milers les persones que per tot arreu de la nostra ciutat viuen en primera persona qualsevol de les manifestacions festives que tenen lloc a la nostra setmana gran. Totes aquestes persones han fet possible una cultura festiva complexa i diversa que s’estén al llarg de tot l’any i que compartim amb un enorme orgull amb els visitants que acudeixen per viure al costat de nosaltres una experiència única. Les nostres festes són internacionals i populars alhora, agermanen persones de condicions i procedències diverses, són tradicionals, però han sabut adaptar-se als canvis socials i han aconseguit incorporar mitjançant la innovació a les generacions més joves. I per tot això les festes de Castelló són una bona mostra del nostre univers festiu, i les comissions gaiateres, com a element diferenciador per damunt de tots, desplega un gran esforç per difondre-les i reforçar les seues tradicions i costums més arrelats. La gent de la Gaiata 8 “Portal de l’Om” treballa amb molt d’esforç per a expandir per tot el seu barri la nostra estimada festa i donar-li als seus veïns les festes que es mereixen. El seu treball intens i desinteressat és sinònim de tradició, de dedicació i de força i possibilita que les nostres festes passen de generació en generació per tal d’aconseguir que no es perden mai. I peça fonamental en l’engranatge de la Gaiata vuit és la persona que és al capdavant, Raúl Collazos, que any rere any demostra la seua valia, implicació i il·lusió per les nostres festes. Castelló es prepara per a rebre tribut al seu passat i a la seua història com a poble, però també per a seguir avançant cap a un futur prometedor, la Magdalena 2020, que toca ja a la porta. I aprofitant aquestes pàgines, com a president de la Federació Gestora de Gaiates, vull agrair el treball i esforç de totes i cada una de les persones que formeu part de la comissió de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”, també estendre tal agraïment als socis, veïns i comerços col·laboradors del sector, perquè sou fonamentals per créixer i continuar la vostra labor dins del “món de la festa”. La Magdalena 2020 vol arribar a tots i a totes. La festa és diversitat, com diversitat és el col·lectiu gaiater. Per això disfruteu al màxim d’una setmana plena d’actes multitudinaris on l’únic requisit és passar-s’ho bé, però sempre amb sentit comú. I és que des de l’alegria i la germandat, la festa i el treball, les gaiates ens hem convertit en els millors amfitrions de les nostres festes.

La Nostra Comissió President

Acompanyants

Raúl Collazos Martín

Daniel Rubia Sales Diego Tortosa Palomares Miguel Vilaplana Nomdedéu

Vicepresidents Jorge Fabregat Safont Abel León Navarro José Antonio Montoya Serrano Secretari Jaume A. Beltran Hernàndez

Portaestendards Ignacio Fernández Mora Liam Fernández Pascual Col·laboradores

Tresorer

Lola Marco Alors Balma Morilla Torres

Rafa Alabau Sacacia

Madrina infantil

Vocals de Junta Directiva

Lledó Vicent Aparisi

Lledó Beltran Llorens Blanca Estrada Blasco Begoña Fabra Betoret Beatriz Lidón Font Carceller José María González Jaén Pere Pau Montañés Guinot Domingo Morilla Pineda Manuel Rodrigo Gálvez María de Gracia Rodríguez Molero Francisco Villach Porcar

Madrina d’Honor infantil

Madrina

Acompanyants infantils

Adela Archilés Segarra

Alonso Borrell López Rodrigo Borrell López Carlos Leandro Valero Gerard Llorens Díaz

Madrina d’Honor Patricia Agramunt Font Gaiatera d’Honor Belén Cazalilla Piñana Dames d’Honor María Alabau Rovira Carla Collazos Rovira Rosa Gimeno Guillamón

Aileen Fernández Pascual Dames d’Honor infantils Julia Borrell López Ares Fernández Mora Carla Ibáñez Fabra Lidia Leandro Valero Noa Martínez Balien Victoria Sales Queral Carmen Vicente Simó

Vocals Marta Agramunt Font Joaquín Agramunt Huguet José Francisco Almela Ramos María Alors Aguayo Sagrario Alors Aguayo Marta Andreu Sotos Cristina Aparisi Breva Adrián Archilés Segarra Ana Arechavaleta Guinot

Visitación Arroyo Romero Eva Balien García María José Beltrán Igual Mila Boix Sanfeliu José Bollado Esteban Israel Borrell Álvarez Silvia Broch Pla Manolo Carceller Safont Vicente Cubedo Viciach Natalia Dauffí Fabra Jessica Díaz Herrera Gerardo Fernández Alagarda Juan Carlos García Sánchez Iris González Milá Ana Goterris Estrada Rafael Gregorio Ariño Lledó Guillamón Gimeno Rubén Ibáñez Bordonau Mari Paz Lázaro Espadas Andrea Lazarte Carlos Leandro García Mario Llorens Marzal Encarna Llorens Vicente Ana López Bernabé Nacho Madero Pérez Víctor Marco Selma Silvestre Martínez Pérez Puri Milá Muñoz Andrea Monroig Arroyo Estela Mora Mallol Elena Pascual Marmaneu Carmen Piñana Centelles Inma Queral Espada Susana Ramos Adsuara Mari Carmen Rodríguez Molero Lidón Rovira Sebastiá María José Rovira Sebastiá Luis Manuel Sales Tabares Carmen Sebastiá Sanz Adela Segarra Suller Vanessa Segura Ramos Noelia Selma Andreu Marisa Simó Matutano Lara Sos Boix

Fernando Sos García Marta Sotos Muñoz Beatriz Torres Vidal Reme Valero Saiz Alfredo Javier Vicent Santolaria Ana Vidal Saborit Vocals infantils Jaime Adsuara Arechavaleta Miguel Adsuara Arechavaleta Neus Alabau Rovira María Bollado Segura Natalia Collazos Rovira Nehuen Cubedo Lazarte Quimey Cubedo Lazarte Hugo García Broch Lucía Guigo Rodríguez Inés Lloréns Díaz Martina Madero Agost Berta Montañés Selma Ainara Morilla Torres Jorge Vicent Aparisi María Villach Rodríguez

COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

Adela Archilés Segarra Madrina

COMISSIร PORTAL DE L'OM

Lledรณ Vicent Aparisi Madrina Infantil

COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Patricia Agramunt Font Madrina d'Honor

Jorge Fabregat Safont Vicepresident

COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

Belén Cazalilla Piñana Gaiatera d’Honor

José Antonio Montoya Serrano Vicepresident

COMISSIร PORTAL DE L'OM

Rosa Gimeno Guillamรณn Dama d'Honor

Daniel Rubia Sales Acompanyant

COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

María Alabau Rovira Dama d'Honor

Miguel Vilaplana Nomdedéu Acompanyant

COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Carla Collazos Rovira Dama d'Honor

Diego Tortosa Palomares Acompanyant

COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

Aileen Fernández Pascual Madrina d’Honor Infantil

COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Lidia Leandro Valero Dama d'Honor Infantil

Carlos Leandro Valero Acompanyant Infantil

COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

Noa Martínez Balien Dama d'Honor Infantil

Rodrigo Borrell López Acompanyant Infantil

COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

Carla Ibáñez Fabra Dama d'Honor Infantil

Gerard Lloréns Díaz Acompanyant Infantil

COMISSIร PORTAL DE L'OM

Victoria Sales Queral Dama d'Honor Infantil

Alonso Borrell Lรณpez Acompanyant Infantil

COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

Carmen Vicente Simó Dama d'Honor Infantil

Julia Borrell López Dama d’Honor Infantil

COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

Ares Fernández Mora Dama d’Honor Infantil

I gnacio

COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Liam

COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Adela

COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Lledรณ

COMISSIร PORTAL DE L'OM

Lledรณ i Adela 60

COMISSIร PORTAL DE L'OM

P atricia i Jorge COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Belén

COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

Rosa i Daniel COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

María i Miguel COMISSIÓ PORTAL DE L'OM

Carla i Diego COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Aileen

COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Lidia, Carlos i Noa COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Carla i Gerard COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Victoria i Rodrigo COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Carmen i Alonso COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Ares i Julia COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Balma

COMISSIÃ&#x201C; PORTAL DE L'OM

Tot lâ&#x20AC;&#x2122;Any de Festa

GAIATES DEL 2019

P el camí de la llum 80

RAFA ALABAU SACACIA

T imoner F ester RAFA ALABAU SACACIA

SETMANA MAGDALENA

Coneixent a Adela Alfredo Javier Vicent Santolaria dela és una jove de 18 anys amb una gran capacitat per a sentir emocions. És molt sensible, encara que com diu ella, aparenta fortalesa.

falta de solidaritat. Sí que hi ha alguna cosa que l’espanta, el dolor. Patir és molt dur. Tampoc suporta no saber el que succeirà, necessita tindre tot organitzat i controlat.

Està estudiant segon curs de batxillerat en l’Institut Penyagolosa de Castelló. Li encanten la informàtica, el dibuix tècnic, l’esport i sobretot la música, ja que la viu des que tenia any i mig. Als tres anys li van donar el seu primer violí, que encara que era xicotet, a ella li semblava enorme. Des de llavors la música es va convertir en la seua companya, la seua amiga inseparable. A més li recorda al seu pare que va ser violinista.

En el món de la Gaiates porta 5 anys, dels quals un va estar en la Gaiata 11 i la resta en la Gaiata 8. Inicialment la van atraure els vestits i els pentinats de castellonera, però a poc a poc ha anat sentint i comprenent els valors i les arrels de les festes i totes les seues tradicions. Adela pensa que si no hi ha gent jove que mantinga les tradicions, es perdrà la nostra identitat com a poble.

També l’apassiona el dibuix tècnic, ja que de major vol ser arquitecta. La seua il·lusió seria dissenyar cases noves, diferents, més pràctiques, per a gent sense recursos, que puguen accedir a elles sense grans costos. El seu color favorit és el verd, perquè li recorda a la naturalesa. A la seua habitació és el color que predomina. Li encanten els arbres, el murmuri del vent quan mou les fulles, l’herba amb les seues gotetes de rosada i eixa olor característica, com també el verd de la mar. Per a Adela, el verd no és només un color, sinó que reuneix tots els sentits, es fa olor, es toca, se sent, es veu. El seu aniversari és el 21 de febrer, per tant és peixos i té tots els seus sentits receptius, per a gaudir, per exemple de l’art, que li entusiasma. Ajuda a sa mare a casa. Enguany una mica menys perquè els estudis li absorbeixen més temps, però li agrada ordenar i que tot estiga net. Posa rentadores, fa de tot i cuina, de vegades. A les vesprades sol anar al Conservatori o a practicar atletisme, i després, per descomptat, a estudiar. Si té temps lliure, li agrada veure CSI per a desconnectar. “El príncipe de la niebla” és el seu llibre favorit. Li va encantar perquè manté la intriga des del primer moment. El seu cantant favorit és Leiva, perquè s’identifica molt amb les seues lletres. Li encanta la pel·lícula “Un puente hacia Terabithia”, ja que és molt emotiva i destaquen els valors com l’amistat, pertinença a un grup, amor a la família, tolerància davant el diferent i sobretot amor per la vida. I, per descomptat, la seua cançó favorita és el “Concert per a violí núm. 35 de Tchaikovsky”. Encara que no l’espanten, li impacten la malaltia, la pobresa i la 92

El seu acte favorit de Magdalena és el Cós Multicolor, pel seu colorit i perquè pots descarregar adrenalina sense fer mal a ningú i rius moltíssim. Aconsella als xiquets que s’apunten a les Gaiates, ja que les festes, d’aquesta manera, són més divertides i engrandiran la seua família. El seu millor record de les Gaiates és veure a la seua família unida per a gaudir de la festa i la vida. Mai s’imaginava la Presentació que va tindre, ja que sa mare li donava pistes falses i ella no sabia la temàtica. Li va semblar fantàstica, grandiloqüent, preciosa, dinàmica i molt ben organitzada. Des de la il·luminació fins als diàlegs plens d’ironia fina. Li va encantar i li va fer sentir molt orgullosa de pertànyer a la Gaiata 8.

Fantasia del xef Alfredo Javier Vicent Santolaria L’obstinació de l’Artista Gaiater.

sempre m’ha donat, quan he estat estancat.

L’admire també per la facilitat que té per a connectar amb els xiquets menuts (recorde que quan la meua filla Lledó tenia tres i quatre anys, en la desfilada final de festes, abans del Magdalena Vítol, sempre teníem a Manolo en primera fila tirant del grup i alegrant al públic que ens veia pels carrers de Castelló).

a veritat és que hui ha sigut un dia de bojos. El mestre gaiater s’ha obstinat que vol innovar i enguany pretén fer la Gaiata amb nous materials. Ni més, ni menys que amb urani enriquit! A veure, Manolo (que així es diu), l’urani a part de ser molt car, és radioactiu! Movia el cap, gesticulava... D’acord, ens va dir. Que no siga d’urani, la farem de kriptonita. Mitja hora vam tardar a explicar-li que la kriptonita és un material fictici que apareix en els còmics de Superman. Continuava movent el cap i cada vegada s’enfadava més i ens acusava de posar traves a la seua creativitat. Bé, entesos, la farem de suro, però enguany li posaré un condensador de flux. Té nassos la cosa! Què cabut que és! Una altra mitja hora explicant-li que el condensador de flux no existeix, que apareix en les pel·lícules de Regreso al Futuro, per a traslladar-te al passat, però que també és fictici. Ara sí, definitivament el seu rostre es va posar roig, després tot el cap; a punt d’esclatar. Gesticulava i s’enfadava més i més. Conforme, el que vosaltres digueu, però enguany la Gaiata anirà sense braços, ens va dir entrant en còlera. Manuel Rodrigo Gálvez, així és com es diu el nostre Artista Gaiater. Manolo per als amics. Podria passar hores, setmanes, fins i tot mesos, explicant-vos lo cabut que és. Abans, en la Gaiata 8 (i en les altres), s’utilitzaven unes estructures de ferro que suportaven i afermaven la resta dels elements del monument, a fi que no caigueren amb el moviment. Manolo un bon dia va decidir que no feia falta l’estructura de ferro i va convéncer a tothom. És una qüestió d’equilibri de forces i la veritat és que ja pot nevar, ploure o fer un vent del copó, que la Gaiata es manté en peus. Un altre any es va trobar un cúter al carrer i va decidir que a partir d’eixe moment en lloc de fer els braços de fusta, els faríem de suro, que pesa menys i amb el cúter es talla molt bé, i ens va tornar a convéncer a tots. Enguany ha decidit canviar el disseny de la Gaiata i fer-la sense braços. Ja veurem si s’ix amb la seua. Sabeu?, admire a Manolo pel seu entusiasme a l’hora de treballar, la seua capacitat per a donar solucions als problemes, tant en els Monuments com en les seues magnífiques Presentacions, amb espectaculars escenaris. Per descomptat, pels ànims i consells que 94

És una gran persona. Us contaré un secret. Crec que un dels moments en els quals més gaudeix és quan venen xiquets dels col· legis al “matadero”, per a veure com es fan les Gaiates. Manolo es puja al primer pis del box perquè, amb el metre i mig que fa, no el veurien, i els dóna una xarrada com si fóra un mestre d’escola. Veure la careta dels xiquets mirant-lo atònits li ompli de felicitat. De fet, crec que li fan més cas els xiquets que l’equip de l’escorxador. Però bo, al que anàvem. És el number one dels cabuts i això que en la Gaiata hi ha molts. Manolo sempre ens diu que no hi ha res impossible i que hi ha solucions per a tot. És més, encara que no us ho cregueu, en l’escorxador tenim un bidó d’urani enriquit. En el cau de la Gaiata tenim un tros de kriptonita signat pel mateix Superman. I a la terrassa de sa casa (ara parlem d’eixa terrassa) Manolo té un cotxe Delorean fet de suro, amb un condensador de flux, que de moment no ens porta al passat, però sí a prendre per sac. Que és la sensació que tenim tots els anys en la plaça Major, després del Concurs de Gaiates de les Festes de la Magdalena. Parlar de la terrassa de sa casa, és parlar de festa gran, de borrasca, de Reines i Dames de la Ciutat, de restaurant amb estrelles Michelin, el xef Manolo s’encarrega de tot, amb la col·laboració necessària de Sagrario. Tot ho fa igual, amb eixa il·lusió que el caracteritza. Enguany ens fa un monument d’inspiració total, ple de fantasia. La fantasia del xef. No saps Adela la sort que tens. La joia que t’emportes! Altres Madrines “matarien” per tindre un Manolo. Crec que parle en nom de tota la comissió per a dir-te “Moltes gràcies per tot, Manolo”: el teu treball, els teus riures, el teu humor, els teus balls. Per ser com eres, et volem Manolo! PtD. Crec que se m’oblida alguna cosa i no sé el que és. Us he contat lo cabut que és?

Lema: Fantasia del Xef Manolo Rodrigo Gรกlvez

Més de mil voltetes Alfredo Javier Vicent Santolaria

a veritat és que té nassos, que aquest article sobre la Madrina infantil Lledó, em toque a mi. Com va fer Darth Vader, us revelaré que “Lledó és la meua filla”.

Sabeu, a la nostra Madrina infantil li encanta la música, i sobretot ballar. No hi ha cançó que se li resistisca. Sol inventar-se coreografies per a totes les cançons, fins i tot per a les de Mecano. Recorde quan Lledó tenia entre quatre i cinc anys, que a tota hora estava pegada al televisor veient Frozen. Recorde que m’amagava darrere de la porta perquè ella no em vera, mentre ballava i cantava al ritme d’Elsa. Encara sort que Lledó no té poders com la protagonista, si no ens ompli tot el menjador de gel. A Lledó l’espanten una mica els fantasmes i la foscor. Li preocupa una mica traure males notes. El que més la caracteritza és que no té vergonya i jo en done fe d’això. És una xiqueta molt divertida, encara que amb més caràcter que Elsa. Jo crec que és capaç de fondre vint ninots de neu amb la seua mirada. La nostra Madrina infantil té nou anys, estudia quart de primària en el Centre Ramiro Izquierdo i és un xicotet terratrémol d’energia contagiosa, alegre, riallera i molt xarraire. El seu color favorit és el rosa, que també té a la seua habitació. Sol ajudar en les tasques de la casa i el seu menjar favorit és la truita amb frankfurt i les creïlles fregides. El seu aniversari és el 28 de març, li agrada l’assignatura d’Educació Física i se li resisteixen les Matemàtiques. Les seues aficions supose que les endevinareu, ballar i ballar. Balla balls regionals amb La Nova Escola, i altres modalitats com el hip hop, flamenc, ball modern i ballet a Coppelia. De major, vol ser professora de xiquets peques, com ella diu. També li encanta la naturalesa. És del grup scout Els Millars, encara que enguany a penes té temps d’anar. El seu cantant favorit és Álvaro Soler i la seua cançó favorita és “La cintura”, que no us podeu imaginar la quantitat de vegades que ha sonat aquesta cançó a casa. Li agrada llegir. El seu llibre favorit és “La filla de la Lluna”, i també 96

el cinema. La seua pel·lícula preferida és “Mamá Mía”. Algú dubtava que fóra un musical? Lledó fa nou anys que hi és al món de les Gaiates, un en la Gaiata 4 i aquest és el seu huité any en la Gaiata 8. Ha sigut Dama d’Honor, Madrina d’Honor i enguany Madrina. Li encanta el món de les Gaiates, perquè s’ho passa genial i anima a tots els xiquets que s’apunten. Els actes que més li agraden de les festes són el Cós Multicolor i la Desfilada de Gaiates, on llueix orgullosa amb els monuments i pot donar “Més de mil voltetes”. Els seus millors records del món de les festes són la Imposició de Bandes i la Presentació, que va fer la Gaiata de “Les mil i una nits”, perquè la van fer sentir com una princesa. Ara està desitjant amb molta alegria que comencen les festes, la Romeria a la Magdalena, els pregons, les desfilades, el Cós Multicolor, les mascletaes, amb eixa olor de pólvora que tant li agrada i un llarg etcètera. Però sobretot, passar-ho bé al costat de la gran família que formem la Gaiata 8.

La Llegenda dels Dracs Alfredo Javier Vicent Santolaria

s curiós que en ple segle XXI les històries i les aventures de Reis, Castells i Dracs ens fascinen tant. Com a exemple posaré les pel·lícules de “El Senyor dels Anells”, que van ser un èxit de taquilla i la sèrie “Joc de Trons”, la més vista de la història de la televisió. M’agradaria contar-vos un conte, un conte que transcorre ací, en la terreta, amb reis, dracs, castells i la nostra mareta. Espere que us agrade. La Llegenda dels Dracs. Fa molts anys, entre el segle XI i el segle XII, es va construir en el turó de la Magdalena un magnífic castell anomenat el Castell de Fadrell, actualment conegut com el Castell Vell. Conta la llegenda, que quan el castell estava construint-se, de les primeres quatre pedres que es van posar, van nàixer quatre dracs. Cada drac va ocupar una part del castell, encarregant-se de custodiar i protegir el castell i els seus habitants. En la part nord es va allotjar el drac Tramuntana. Era un drac seriós i agradable, però quan s’enfadava no hi havia qui el parara. En la part sud estava Migjorn. Era un drac alegre i sempre ajudava a qui ho necessitara. En la part est estava Llevant. Era un drac atlètic i molt simpàtic. I, finalment, en la part oest estava Ponent. Era un drac molt templat, però amb molts canvis d’humor. Els dracs s’ocupaven del benestar dels habitants del Castell de Fadrell, però l’any 1251 els habitants del castell li van demanar permís al Rei Jaume I per a traslladar-se a La Plana i fundar allí una gran ciutat, aprofitant les seues terres i les seues aigües mediterrànies. Els dracs van romandre al castell fins que l’últim habitant el va abandonar. Van desitjar sort als antics habitants, que en marxar van fundar una ciutat que van anomenar Castelló, i en quedar-se sols van sentir tristesa i, fent ús de la seua màgia, els dracs es van transformar en vents. La Lluna va ser testimoni de tot i en veure tristos als dracs va plorar. Les seues llàgrimes van caure en la mar Mediterrània, però en travessar l’atmosfera es van solidificar convertint-se en roques. Els 98

dracs van bufar i les van omplir de llavors, que amb el pas dels anys van donar els seus fruits, convertint les roques en un bell lloc amb frondosa vegetació que van anomenar Illes Columbretes. Els dracs van seguir amb les seues vides per separat, però l’any 1366, aproximadament, van tornar a reunir-se i van bufar tots alhora, convertint La Plana en un vendaval. Fruit d’això, un llaurador anomenat Perot de Granyana, mentre llaurava amb els seus bous, va trobar una xicoteta imatge de la mare de Déu. Els habitants de Castelló van començar a venerar-la com la seua patrona i van construir una ermita prop del lloc, que hui coneixem com a Basílica de la Mare de Déu del Lledó. De tant en tant els quatre dracs es tornaven a reunir, però va ser a les festes de la ciutat de l’any 2019 quan va ocórrer un altre fet singular. El dilluns, durant el Pregó Infantil, una xiqueta anomenada Lledó estava escoltant al Pregoner Infantil, al costat del seu pare, prop de l’estàtua del Rei Jaume I, quan una ràfega de vent va alçar un paper que la xiqueta va agafar al vol. En el paper hi havien dibuixats quatre dracs. A Lledó li va fer gràcia i com anava a ser la pròxima Madrina Infantil de la Gaiata 8 li va demanar al seu pare que si podia convertir el dibuix en l’esbós del monument infantil. Arribat l’esbós al “matadero”, es va construir una bella Gaiata Infantil, en la qual els quatre dracs formaven els braços de la gaiata per damunt de quatre fanals que recordaven els que van utilitzar els antics habitants del Castell Vell quan van baixar a La Plana. En el centre del monument quatre rosasses i quatre belles vidrieres que representen la Mare de Déu del Lledó, el Rei Jaume I, l’Ermita de la Magdalena i el Fadrí de la ciutat de Castelló. I més amunt l’escut de la ciutat rematat pel gaiato que dóna nom al monument. El que ningú sabia, a excepció de la Lluna, és que els quatre dracs convertits en vents es van tornar a reencarnar, formant part dels braços de la Gaiata Infantil, el lema de la qual és “La Llegenda dels Dracs”. I colorín, colorado, espere que aquest conte els haja agradat.

Lema: La llegenda dels dracs Alfredo Javier Vicent Santolaria

Nomenament Andrea Monroig Arroyo

om cada estiu, la Gaiata 8 Portal de l’Om es reuneix per a donar la benvinguda al nou cicle fester i conéixer a les nostres representants per a la Magdalena 2020.

Així que el dia 20 de juliol els Portalers, familiars i amics ens vam reunir al Casino Antic per celebrar que un any més comencem amb força i ganes aquest cicle fester, que de segur vindrà carregat de bons moments i així poder gaudir de la nostra esperada setmana gran. La nit va començar amb l’acomiadament dels màxims representants de la nostra comissió de la Magdalena 2019, moment que de segur no volien que arribara mai. Belén i Martina van poder donar les gràcies a tots aquells que van fer possible que els seus somnis s’hagen fet realitat. No tenim cap dubte que aquest any ha sigut inoblidable i sempre el portaran al seu cor. El nostre President Infantil, Quimey, de viatge, no va poder estar present per acomiadar-se de la seua comissió. A l’acabar el torn de paraula de Belén i Martina, va arribar el torn de rebre a les protagonistes de la nit. La nostra Gaiata donava a conéixer a la Madrina Infantil Lledó Vicent Aparici i a la Madrina Adela Archilés Segarra, acompanyades pel President Raúl Collazos Martí. Amb l’escenari al complet, el nostre president va fer entrega d’un detall floral a les representants, que seguidament van ser nomenades amb la lectura de l’acta. Van rebre de mans de Raúl els pergamins acreditatius, i Belén i Martina van ser les encarregades de fer la imposició de les insígnies d’or a les nostres noves madrines. Aquesta sempre és una nit plena d’emocions per a les nostres representants, però també de la mateixa manera per als seus familiars. Cristina i Alfredo, pares de la Madrina Infantil, i Adela, mare de la nostra Madrina, van rebre la insígnia d’argent de la Gaiata de mans del president. Moltes felicitats i gràcies per confiar-nos a les vostres filles per a representar al Portal de l’Om aquest any. Per poder donar finalització a l’acte, va arribar el moment més especial de la nit. Moment en el qual Lledó i Adela es van dirigir a tots els presents d’aquella nit. Amb emoció ens van contar tota la seua trajectòria en el món de la festa, van preguntar si havia 100

“tema” per a la Presentació, com de bonic seria el Llibret i que segur que tindríem les millors Gaiates. Per acabar, Raúl, el president de la Gaiata, va dirigir-se a tots els portalers dient-nos que si tots treballem junts amb esforç i dedicació, la 8 tornarà a ser una de les millors comissions de Castelló. A l’acabar la part protocol·lària, vam gaudir tots junts d’una gran vetllada en família, acompanyant a les representants 2020 recentment nomenades. Gràcies al Portal de l’Om per confiar en Jorge i en mi per formar part d’aquest dia tan important per a tots. ENHORABONA!!!

101

“Les mil i una nits” P ere P au Montañés Guinot

onta la llegenda que en el principi de l’Orient va existir un sultà que va ser traït per la seua primera esposa, per això per a no ser novament enganyat, cada nit es casava amb una dona i l’endemà la manava decapitar. Però una intel·ligent i bella noble, Sherezade, va ordir un pla per a poder tindre els favors del sultà sense ser decapitada: la jove va demanar esposar-se amb el visir i la primera nit li va contar un conte, deixant el final per a l’endemà... així cada nit, durant mil dies, Sherezade li contava al seu marit un conte el final del qual no li desvelava... d’aquesta forma, va aconseguir viure feliç junt amb el seu marit, guanyar-se la confiança d’aquest i salvar la seua vida. Amb aquest relat va començar enguany la nostra Presentació el passat 30 de novembre. “Les Mil i una nits” va ser el tema sobre el qual enguany es va argumentar la posada de llarg de la nostra

102

Gaiata en el Palau de la Festa per a donar a conéixer els nostres representants per a les Festes de la Magdalena 2020. I un any més, l’espectacle que va oferir “Portal de l’Om”; no va deixar indiferent a ningú, deixant constància que els cinc anys seguits en els quals hem guanyat el primer premi de presentacions, no és fruit de la casualitat, sinó del treball, afecte i dedicació que la nostra comissió posa sempre en la nostra Presentació. Com sempre, un escenari enlluernador donava la benvinguda al nombrós públic que abarrotava el recinte fester, de nou, un deu sobre deu per a l’equip del “Matadero”; que va plasmar a la perfecció un immens palau àrab de conte, la cúpula central del qual albergaria com daurat tron a les nostres Madrines. I com a acompanyament un poblat que amb tot luxe de detalls pareixia tret del mateix desert. Per acabar-ho d’adobar, la resta de la decoració del voltant del Palau, amb emblemes i banderins, així com els adorns

103

de les taules confeccionats per les dones de la nostra comissió, van fer que el públic s’introduïra des del primer moment en aquest conte. Com sempre tots els detalls curats al màxim, inclús en el programa de mà, obra del nostre particular artista Abel León. El guió de l’espectacle era interpretat novament per dos grans actors i amics de la nostra comissió, Fanfi i Rubén. El primer d’ells, com a “mestre de cerimònies”, dirigia una companyia de còmics i ballarins que després d’arribar al poblat àrab oferia les seues actuacions, el que va fer d’introducció per als balls d’estil oriental que magistralment van realitzar el ballet “Llum d’Orient”; i “La Nova Escola”, aquests últims introduint un número musical interpretat per xiquets, quelcom ja habitual i únic que des de fa anys fem en la nostra Presentació, perquè creiem que és important donar cabuda també als festers infantils en els nostres actes. Per la seua banda, Rubén interpretava a “Simbad”, un aspirant a ser contractat per la companyia de comediants que finalment, i per a sorpresa de tots va resultar ser el Sultà de l’imponent Palau que ocupava tot l’escenari. Els actors ens van portar entre entretinguts i divertits diàlegs a introduir també la part protocol·lària de l’acte, finalitzant amb un gran espectacle final protagonitzat pels comissionats més joves de la nostra associació i d’amics d’altres sectors sota la direcció artística d’Iris González i Andrea Monroig. Tot un gran espectacle realitzat amb l’objectiu de fer homenatge als membres de la comissió que en les pròximes festes del 2020 representaran al nostre sector, els verdaders protagonistes de la nit, que van anar omplint l’escenari lluint els seus millors trages de castelloneros i castelloneres. En primer lloc i acompanyats pels estendards i col·laboradores van accedir a l’escenari les nostres Madrines de la passada edició magdalenera del 2019, Belén Cazalilla i Martina Madero, i el President Infantil 2019, Quimey Cubedo. D’aquesta manera s’acomiadaven com màxims ambaixadors del “Portal de l’Om”, i la comissió en el moment de l’adéu els va rendir un homenatge en forma d’entranyable vídeo en agraïment per la seua immillorable representació. Després d’ells van accedir a l’escenari els xiquets i xiquetes que formen la comissió infantil, als que van seguir les dames i acompanyants de la comissió adulta, que van servir com a preludi anunciador de l’arribada de les nostres Madrines per a la Magdalena 2020, Adela Archilés i Lledó Vicent, que com a verdaderes sultanes del conte que vam viure eixa nit van desfilar pel Palau de la Festa acompanyades pel nostre president, Raúl Collazos, coronant així el seu tron d’emperadrius de la Gaiata 8, i omplint d’orgull a tota la comissió. Un any més, un nodrit nombre d’ofrenes van fer visible l’amistat que la nostra Gaiata manté amb altres entitats festeres, associacions, cases regionals, falles i fogueres; que van accedir a l’escenari per a fer galania a les nostres Madrines amb els seus presents.

104

Així, entre balls, teatre, protocol, ofrenes i l’emoció plasmada en els ulls de les dames, acompanyants i Madrines, va transcórrer una emocionant nit de presentació que va tocar al seu fi amb la baixada de tots els representants i que va acabar entrada la matinada després d’una festa musical en què les nostres volgudes Madrines, Adela i Lledó, van poder disfrutar més distesament amb els familiars, comissió i amics que van assistir al Palau per a abrigar-les en la seua gran nit, en la nit on van viure el seu conte de les “Mil i una nits”. De nou, la Gaiata 8 es va diferenciar en la seua Presentació, i això va ser possible gràcies al treball de tota la comissió, que any rere any, afronta amb gran il·lusió aquest acte, que és sens dubte un dels principals que organitza com a col·lectiu. Per això, el nostre més sincer agraïment a tots els que heu fet possible que aquesta faula plena de màgia es fera realitat. Sens dubte un gran preludi de les grans Festes de la Magdalena 2020 que ens esperen i on la comissió portalera serà novament banderera d’aquestes, les nostres festes... les millors festes del món.

105

ORGULLOSOS Primer Premi PRESENTACIÃ&#x201C; 2019

108

ORGULLOSOS Primer Premi LLIBRET 2019

109

Carmen Sebastiá Sanz Portalera de l’Any 2020 Arturo España Marzá

La meua Reina

o resulta tasca fàcil el fet de decidir a qui dirigir un premi com a reconeixement a la seua aportació a una entitat amb tants fronts com els d’una associació Gaiatera. Generalment s’incideix en la cerca de valors de col·laboració altruista dirigits a cooperar d’alguna manera en les facetes més característiques, tant en la confecció dels monuments, quant en la cooperació amb el 110

llibret o potser amb un suport econòmic tan necessari per als qui pretenen mantindre les tradicions de la seua ciutat des de la filantropia però, afortunadament, en altres ocasions pesa molt més el mèrit humà i el valor sentimental, com ocorre en aquesta ocasió. Sabem que, històricament, el reconeixement de ”Portaler de l’any”

111

de la Gaiata 8, Portal de l’Om ha estat dedicat a persones o entitats alienes a aquest col·lectiu fester per a reconéixer públicament la seua col·laboració i esforç envers aquesta associació i així continua sent en aquest any 2020, encara que amb un parell d’excepcions que dignifiquen l’honor d’aquesta distinció i honren a la Junta directiva per haver considerat l’ocasió d’aplicar-les. La particularitat d’atorgar la distinció de “Portaler” per primera vegada a una dona no deixa de ser un fet anecdòtic encara que rellevant, no obstant això, l’excepció que el receptor es trobe en actiu entre les files dels membres de l’Associació reflecteix indiscutiblement la importància de la valoració que la directiva ha pogut realitzar a l’hora d’estimar el mereixement del guardó. Sempre és un encert considerar la sensibilitat i el sentiment humà per davant del pragmatisme i, en aquesta ocasió caldria dir que més que mai. Detallar a la “Portalera 2020” és conferenciar sobre l’ombra, eixa ombra que ineludiblement sempre es troba sargida al ser que li precedeix, que en major o menor intensitat es troba perpètua en el seu lloc tant en els moments de neguit com en els dies de glòria, a les verdes i a les madures. Definir a la “Portalera 2020” és investigar en el racó dels records per a rememorar seqüències de vida i dedicació al servei dels altres sense presències ostentoses en els titulars d’un rotatiu, sense interferir en el camí de ningú, més aviat aplanant el pas per a facilitar la marxa, sense absències, amb la constància de romandre eternament en un estat de sentinella que vetlla per la seguretat dels seus, sense importar-li defensar des de la trinxera i amb gran fervor, les arrels i tradicions d’un Castelló que, d’alguna manera, li deu homenatge als qui han embolicat amb l’alé de la seua ànima a una població tan àvida de gaudi festiu quant necessitada de “maneguetes” que s’obstinen a mantindre i reforçar eixe bé tan preuat. Normalment quan s’escomet la tasca d’exaltar la figura d’alguna persona perquè reba una distinció, guardó o premi de qualsevol índole, es recorre a enumerar un historial ple de dates, dades, xifres i escrits diversos i, en aquesta ocasió, també es podria situar la figura de la “Portalera de l’any 2020” en una infinitat d’escenaris relacionats directament amb l’ambient de la Festa i devoció de la nostra ciutat i que portarien a aprofundir en les pàgines de llibrets de Gaiates com la 13 Sensal, la 14 Castàlia o aquesta mateixa Gaiata 8 Portal de l’Om, o Sant Roc, La Sang o la Mare de Déu del Lledó i que deixaria constància d’innombrables antecedents i ressenyes, no obstant això, quedaria una miqueta fred i incomplet perquè el gran currículum de la nostra “Portalera 2020” es troba en l’esforç, es troba en la discreció, en la sensatesa, es troba en la constància, en la devoció, en l’afecte, el respecte, la lleialtat… es troba en la vida i els seus valors, una vida d’esposa i companya d’un home puntal indiscutible del dia a dia, del passat i del present social d’aquesta ciutat, una vida de mare de clavàries, Dames de la Ciutat, fins i tot de Reina de les Festes, una vida de “iaia” de paneres, de Dames Infantils de la Ciutat, de Reines Infantils de les Festes del nostre Castelló i, sobretot 112

una vida capaç d’administrar el do de convertir en família a quants gaudeixen de la fortuna de delectar-se amb la seua proximitat. Els que la coneixen des de lluny l’admiren i la respecten, els que la coneixem de prop no podem vore-la d’una altra manera que no siga l’estima, l’afecte i la humanitat que ella ofereix. L’experiència de conviure amb ella retrata l’essència de qui es manté eternament en l’ombra i paradoxalment, resulta imprescindible en la convivència i en la necessitat del contacte amb el seu alé. Per uns és Carmencita, Carmen per molts i per altres la siño Carmen però per a la majoria és Carmen Sebastiá Sanz, l’ombra de Pepe i l’essència d’una Família que s’afanya per mantindre en l’escaló més elevat l’essència de la devoció per les tradicions, per l’amistat i l’afecte, per quants valors es constitueixen en imprescindibles per a l’esdevindre social de la nostra ciutat. Aquest no sols és un reconeixement merescut sinó també obligat. Carmen Sebastiá Sanz “Portalera 2020” de la Gaiata 8 Portal de l’Om. “La meua Reina”.

113

GAIATA 8

Portalers de l’Any

Diu l’article 73 del nostre Reglament, que ... En cada edició festiva, l’Associació distingirà una persona o entitat que, per la seua aportació, per la seua col·laboració o per la seua implicació amb la Gaiata, meresquen tal reconeixement.

Relació Del Anys Anteriors 2008

F erran Guallart Ramos

2009

F amília P ascual-Ventura

2010

Antonio José Gascó Sidro

2011

P epín Marco Roig

2012

José Prades García

2013

José Vicente Nebot P eñarroja

2014

José Vicente Ramón Moreno

2015

José Antonio Lázaro Romero

2016

Enrique F ernando P alazón Granchel

2017

Juan Manuel T uixans Gil

2018

Manuel Carceller Safont

2019

Joan Josep T rilles F ont

“Vítol” per un gran home José Juan Sidro T irado 115

“Vítol” per un gran home José Juan Sidro T irado

astelló de la postguerra, anys 40 del segle passat, una ciutat que creix i es refà del desastre fratricida, un poble de llauradors, senyorets, obrers, industrials i comerciants, un poble clarament diferenciat en classes socials i espais d’habitatge; una Vila i uns Ravals, unes nissagues “de soca” juntament amb uns nouvinguts de l’interior atrets per la possibilitat d’assolir una nova vida, un poble on ningú és foraster i que camina decidit cap a la seua reconstrucció, amb impuls cap al futur.

En aquest Castelló, un Raval, el del nord, aquell que s’estén més enllà del Portal de la Puríssima, que des del principi de segle i per voluntat d’un castellonenc exemplar, Cardona Vives, té com a nucli aglutinador del veïnat l’església dels caputxins, la “dels frares de la ronda”, raval que prenent com a nom el del sant de Cantalici, Sant Fèlix, donava caliu a tota la classe social de la llaurança; en aquest Castelló veu, el 6 d’abril de 1942, la primera llum el nostre estimat, recordat i molt apreciat Pepe Rovira i Nive.

Un espai físic el dels voltants de la “Sagrada Família” on transcorre la vida quotidiana, amb famílies de clara tradició i devoció religiosa, on el “i tu de qui eres?” per ubicar a la persona amb els diferents nuclis generacionals, és el pa nostre de cada dia, nuclis generacionals que encara hui perduren, els Pardo, Beltrán, Albiol, Tirado, Agost, Abril o Rovira..., o millor encara, on són els renoms o malnoms els que concreten famílies i individus, els Gualos, Boira, Magres, Retorets o Barraqueros. 116

117

En aquest espai físic, temporal i humà, un carrer, el de les moreres, un temps, anys 50-60, una família, els Rovira i un establiment, una tenda, una carnisseria, marquen la primera joventut de Pepe. El jove, quasi adolescent Rovira darrere el taulell, fent costat als pares, comboiant mestresses de casa, aprenent el dur ofici i consolidant el seu futur, on el TREBALL, la FAMÍLIA, la RELIGIOSITAT i la FESTA, seran els quatre puntals, les quatre fites, que marcaran i donaran sentit a la seua profitosa vida.

ajudar a constituir, consolidar i mantenir el patrimoni col·lectiu del poble. I així l’estima i devoció per Lledó va portar-lo a formar part de la Junta de Govern de la Confraria de la Mare de Déu del Lledó per 12 anys i va convertir-se en el nexe i la unió entre la seua religiositat i la seua senzilla i humana manera d’entendre la festa.

Al llarg dels anys la família Rovira hi ha mantés una relació íntima i profunda amb l’ermita i basílica. Quants records Una capacitat de TREBALL que ja va començar a manifestar mantenen les seues filles dels anys viscuts a l’Escolania!, que des de ben jove, un treball, el de carnisser, al que va dedicar prop del cor de Pepe estava la Verge quan s’apropaven les tota la seua vida, sense hores, sense vacances, sense paret festes!, quantes situacions eren objecte de consulta, en silenentre el dia i la nit. Inicialment fent costat al negoci dels paci, abans de prendre una decisió obrint-li el cor “a la Mareta” res, el sinyo Vicent i la sinyo Maria “la botifarrera”, i després, que sempre l’escoltava! amb la seua estimada Carmen fent-li costat sempre, va continuar servint des d’una parada al mercat central al veïnat de Treball, sacrifici, voluntat, dedicació, il·lusió, fe i confiança van la Vila i des del seu Raval, amb carnisseria pròpia, als baixos ser els elements que van marcar el rumb de la vida de Pepe de la casa familiar del carrer de l’Alcalde Tàrrega, a la gent “de i els que el van portar a arribar on va arribar, a ser mirall pels tota la vida”. La carnisseria dels Rovira va ser per molts anys festers de Castelló. “la Moncloa del Raval”; el bategar del barri, alegries i tristors, passaven per aquella casa, dia a dia, any a any... I és que la vida de Pepe va adquirir embolcall i tot el sentit amb l’altra però no menys important fita, la FESTA. Més de La FAMÍLIA va anar creixent amb el pas dels anys, i 60 anys lligats a les festes de la seua ciutat en els més diverarribem als anys 70, primer una xiqueta Lidón, des- sos i variats àmbits donen per a molt. prés una altra María José, temps de rialles, il·lusions, esperances... Infància, adolescència, joventut Pepe Rovira quan encara era un adolescent, recent acabada van omplir de joia la vida de Pepe i Carmen. Constàn- la seua infantesa, amb 15 o 16 anys, ja començava a sentir cia i sacrifici van donar els seus fruits, l’arribada dels gendres “el cuquet” de la festa i malgrat que per aquells anys, segona Raül i Rafa i quatre nétes Carla, Natàlia, Maria i Neus. Tots meitat dels 50, les festes de la Magdalena no gaudien de la ells amb Pepe al capdavant models de compromís, estima, popularitat que ara tots coneixem, ell, un jovencell del raval, comunicació, unió, responsabilitat, generositat i flexibilitat, va trobar la manera de ser present. exemple per tot el raval en temps actuals en què l’esperit i unió familiar sembla estar prou devaluat. En aquells anys les ofrenes a les Regines de les Festes, segons la nova estructura del 1945, es realitzaven al teatre PrinI què dir de la RELIGIOSITAT de Pepe? Des de jove va enten- cipal el dia de la imposició de bandes, i assabentant-se que dre que la fe rebuda com a do intern, íntim i personal, l’havia “la Junta Central de Festejos” necessitava alguns joves per de manifestar també en la cultura i tradició del seu poble, i la ser portadors de “les piques” en l’ofrena floral i d’ajudants seua implicació no va fer-se esperar; com a persona senzilla per recollir els diferents obsequis que aquestes rebien, va que era, va viure i expressar-la amb un immens amor envers aconseguir, com a templat i esvelt que era “vestit de setí”, la Mare de Déu del Lledó, buscant la manera d’expressar per ser elegit per formar part d’aquell reduït grupet. Des d’aquell fora el que vivia per dins. moment, mai més va deslligar-se de la festa fins al darrer dia de la seua completa vida. El nivell d’autenticitat i devoció el va portar ja molt abans de ficar-li el nom de la Verge a la seua primera filla, a participar Van haver de passar uns quants anys encara perquè, i ara ja en les festes marianes del Lledó sent un dels portadors de amb el suport de la seua esposa Carmen, veguera complit la peanya, allà pels anys 60 del segle passat, entenent que un dels seus primers somnis; la seua filla Lidón, l’any 1980 portar sobre els muscles la imatge de la Lledonera era ma- va ser nomenada Dama Infantil de la Ciutat, fet que va servir nifestar que la religiositat personal, viscuda amb esperança, encara més de revulsiu perquè Pepe s’implicara més i més a més de ser expressió de vida, és element fonamental per en el món fester. 118

119

Uns pocs anys després, amb l’ampliació dels sectors gaiaters, Rovira, al costat d’altres castellonencs que com ell, Toni Selma, Andrés Renau, Carlos Gómez..., vivien la lenta evolució festera i pensaven que eren necessaris revulsius i noves metes. Van fundar la gaiata 13, la del nou sector d’expansió de la ciutat per la zona del Censal, on Mª José va ser l’any 1983 la seua madrina infantil i seguint l’estela de la germana, Dama Infantil de la Ciutat el 1986; d’allí, poc després, va passar a la 14, Castàlia, on Lidón va ser madrina l’any 1990 i l’any següent Dama de la Ciutat. Però Pepe no tan sols va viure la festa magdalenera des del “món de les gaiates”, les seues mires anaven més enllà i també la seua implicació va dur-lo a acostar-se al món històric-fester quan el 1993 va fer un guiny a la història en acceptar que Mª Jósé, formara part de les dones de companya de Na Violant, dins l’estructura festera de l’associació cultural de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, recordant la figura de Na Rama.

ció personal va enriquir-me, i és que en cada conversa mantinguda amb Pepe, curta o llarga, sempre s’aprenien noves coses, era un home d’idees clares, sempre expressades amb contundència i quasi sempre encertades. Una altra fita important en la vida de Pepe: el matrimoni de Mª José amb Rafa Alabau, que procedent del món de les Colles, era el jove tresorer de la Junta de Festes quan “MariaJo” va ser Regina. Des d’aquells anys finals del segle XX i fins al dia d’avui, la família Rovira ha aconseguit que sense pertànyer jo al món de la Gaiata, cada any, la meua implicació en el seu món haja estat una mica més intensa i personal, i és que vist des de la distància temporal nous festers van passar a engrandir i eixamplar el grup d’amics. Seria difícil anomenar-los a tots, però començant per Raül Collazos i acabant en Abel León, passant per Jaume Beltran, Pere Pau Montañés o José Antonio Montoya, són tots ells “portalers” a qui tinc en gran estima. Gràcies Pepe, també açò ha estat mèrit teu.

Uns anys els que directament o de manera indirecta, com a Eren aquells anys difícils, les comissions de sector no traves- president o des de l’ombra, Pepe va aconseguir tot el que pot saven bons moments, algunes tenien veritables problemes i aconseguir una Comissió de Sector, des del sanejament dels una persona molt relacionada amb el món fester va pensar comptes fins a la unitat i cohesió en el treball, passant per la en Pepe perquè es fera càrrec d’un d’aquells sectors amb pro- consecució de tots els guardons i reconeixements possibles, blemes, pensant que la vàlua de Rovira seria el revulsiu per tant pel que respecta als monuments com als llibrets o les reviscolar-lo. presentacions, un treball que ha de tenir continuïtat per què tu vas saber marcar molt bé el camí. A Pepe li va costar prendre una decisió però finalment i amb fermesa però no sense dubtes, -el cor li podia més que el cap- Pepe lluitava i es desvivia per la seua gaiata però no de ma, va fer-se càrrec del “Portal de l’Om”, la Gaiata 8, i novament nera egoista, ell volia que la gaiata ocupara el lloc que per amb la complicitat d’un grup de persones molt competents, història i tradició li corresponia dins l’enreixat fester. Per això, -Pepe sempre va saber rodejar-se de bona gent-, va encapça- als inicis del segle XXI, quan la Federació Gestora lar el que després ha estat tota una revolució en la manera de Gaiates havia perdut una mica el nord i, semblad’entendre i treballar per i per a la festa. L’entrada de Rovi- va anar a la deriva, va ser elegit per unanimitat per ra al capdavant de la Gaiata 8 va suposar un abans i ocupar la presidència d’aquella institució. La resta un després en la manera de treballar de les Comissi- de presidents reconeixien a Rovira per la seua vàlua ons de Sector. com l’única persona que en aquells moments podia redreçar la situació dipositant en ell totes les espeAllí va aconseguir un altre dels seus somnis més an- rances de futur. Pepe, en els anys en què va estar al helats. Puc afirmar-ho per haver tingut la sort d’ha- capdavant de la Gestora, naturalment, va aconseguir ver-ho viscut al seu costat en primera persona.Com la cohesió i unitat perdudes. a secretari de la Junta de Festes sota la presidència d’En Raül Pascual, vaig ser testimoni del nomena- No va ser fàcil, eren anys difícils, amb problemes de participament de Mª José com a Regina de les Festes de Caste- ció, on costava molt trobar joves que s’il·lusionaren formant lló, corria l’any 1997... part d’una Comissió de Sector, molta feina, molt d’esforç per una minsa recompensa. Les Colles, alternativa cada vegada Les nostres vides festeres que fins aquell moment havien més nombrosa per viure l’ambient festiu, semblava entraven transcorregut en paral·lel, ara començaven a creuar-se. La en competència, desembocant en recels mutus; calia llimar relació d’amistat va incrementar-se a la vegada que la rela- asprors i, per això, allí estava Pepe. Ho tenia ben clar, la 120

121

122

123

festa no havia de ser mai confrontament, abans que dividir calia sumar, i Rovira amb el seu tarannà va aconseguir que Gestora de Gaiates i Federació Colles, ho entengueren i començaren a col·laborar, sembrant una llavor que fins avui no ha parat de fructificar, tallant de soca-rel qualsevol concepte competitiu. Novament el seu castellonerisme el va portar a inculcar en uns i altres els valors de l’amistat, el respecte i la cooperació, per fer més gran amb la tolerància com a bandera, les seues estimades festes, la seua volguda ciutat, el seu poble.

Pepe i Carmen contrauen matrimoni el 23 de setembre de 1968, mantenint el nou domicili familiar al barri, una altra de les obligades condicions per formar part de la festa. Prompte, als inicis de l’any 1970 la parella rep la visita del clavari d’aquell any, el senyor Nicolás Viciano, per demanar al jove matrimoni siguen uns dels “seus” majorals. La decisió va ser ràpida, i comencen amb deler a treballar per la festa que, no cal dir va resultar aquell any d’allò més lluïda. Amb deler i amb participació van esperar pacientment 22 anys perquè els “hi tocara” el torn de ser ells els clavaris, de ser ells qui anaven a tenir la imatge del sant a casa; una gran tirà de rotllos l’octubre de 1991 va ser el preludi de la gran festa, la que juntament amb “els seus tres majorals”, Agustín Agost, Cristóbal Vallés i Vicente Tomás, i seguint la tradició, van celebrar el diumenge 10 d’octubre de l’any següent 1992.

Però amics, si ens limitàrem a referir-nos a la seua vàlua “magdalenera” quedaria molt esbiaixada la fita festera de Pepe. Ja hem assenyalat anteriorment la seua relació amb les festes marianes de Lledó i la Germandat dels Cavallers, relació que va continuar i aprofundir-se amb el pas dels anys amb la participació “de la Comissió Portalera”, com a complement fester, en l’homenatge que els Cavallers realitzen, dins la setmana de festes, a la Reina Violant a la plaça del seu nom El pas de la família Rovira-Sebastiá pel clavariat de Sant Fèlix dins el mateix sector del Portal de l’Om. va suposar un nou apropament i participació del món fester, cultural i polític a les Festes de Carrer. Pepe va tenir clar fins al darrer alé de la seua existència que en un món globalitzat com el nostre mai s’hi havien de de- La lluïda processó va comptar amb la participació de represenganxar els peus de la terra nadiua, ni mai oblidar les sentants de diferents sectors gaiaters, grups de ball, regines, arrels, veritables signes d’identitat i fons i solera de la cultura dames i regidors, mentre que la missa va ser amenitzada i del poble. cantada per l’Orquestra de Cambra i Orgue i l’Escolania de Lledó, de la que formaven part, des de la década dels 70, tant Per això i com a manera de refermar la convivència i la fami- ell com les seues filles. Pepe veia així complit un altre dels liaritat entre els veïns va participar també en diferents mo- seus somnis, ara acompanyat a més a més de per Carmen, ments de la seua vida en altres manifestacions festeres, és el de les seues filles, de 21 i 16 anys, a qui de manera clara cas de la seua dedicació a la Confraria de la Sang o a través de introduïa en una nova manifestació per l’estima de la cultura les Festes de Carrer, Sant Fèlix i Sant Roc del Raval, on també popular del seu benvolgut raval. va deixar una petjada inesborrable, on el seu pas va significar renovació, canvi i impuls. I entre aquests 22 anys, entre “ser triat” majoral el 1970 i tenir “el sant a casa“ com a clavari el 1992, una nova fita fesEl costum de celebrar festes patronals als carrers i barris de tera atrau l’atenció, dedicació i compromís de Rovira, un altre Castelló, tot i estar ben arrelat en alguns casos des del se- camp on també el seu pas no va deixar indiferent ningú. gle XVIII, va sofrir un gran estancament als inicis del XX i un fort retrocés a la guerra civil. Acabada aquella va costar re- Per viure en la seua joventut al carrer de Sanahuja, a tocar de cuperar-les, tot i això, una de les que pel seu arrelament va “la Sang”, prop de la plaça de Maria Agustina, va ser testimoni tenir una prompta recuperació és la que el Raval celebra per indirecte de la reconstrucció de la capella del Sant Sepulcre, honorar Sant Fèlix. Amb una clara estructura de clavari i tres integrada en el palau de la Diputació, en el lloc que abans majorals, el 1941 es recupera la festa; Pepe la viu des de me- de la guerra ocupava l’atri de l’església, i com el Crist Jacent, nut, al llarg de la seua infància i joventut com un fadrí més figura central i de gran estima i devoció per tots els veïns del del barri: processó, missa, “reso”, tirà de rotllos, música..., un poble, havia estat traslladat el 1957 a la capella, des de la any i un altre. Per rebre i tenir la imatge de Sant Fèlix a propera església de Sant Agustí. casa durant tot un any, per ser clavari de la festa, cal haver estat abans majoral i, per “ser triat” com a tal També sabia que cada any, el tercer diumenge de quaresma, cal estar casat. els confrares “de la Sang”, amb el ritu de l’adoració a la Creu i la processó penitencial, rebien a la comitiva oficial que tor124

125

nava de l’ermita de la Magdalena. No va dubtar-ho gens i als inicis dels anys 70 va fer-se confrare. Per la seua professió de carnisser, com a industrial, va ser convidat als inicis dels anys 90 a formar part de la Junta de Govern en representació d’aquella rama, un dels tres braços que estructuren la Molt Il·lustríssima Confraria de la Puríssima Sang de Jesús, germandat penitencial degana de la ciutat, i novament amb el suport sempre de Carmen, no va dubtar gens ni mica, entrant “en la roda” i col·laborant entre 1992 i 1996 al llarg de 5 anys, en la confecció i realització del programa de les celebracions litúrgiques i actes culturals que la confraria organitzava al llarg de tot l’any i especialment en la Setmana Santa.

Esperonats per l’èxit participatiu aconseguit en aquell primer any de la recuperació van constituir l’Associació de Festes de Sant Roc del Raval, amb l’encert d’obrir la possibilitat de formar part com a majorals i clavaris a altres famílies del carrer i voltants. Els Bomboí, López, Segarra, Fabregat, Sidro…, tots ells amb trajectòries festeres en diferents àmbits van passar a formar part de la nova associació i quan aquesta semblava començar a decaure, imagineu quina família va acostar-se a Sant Roc? Efectivament els Rovira-Sebastiá. Feia pocs anys que acabaven de deixar Sant Fèlix i Pepe, a qui la malaltia “ja començava a tocar-li a la porta”, va il·lusionar-se i il·lusionar a tota la família, per tenir Sant Roc a casa. Quina lliçó de compromís!, quin valor!, quina eficàcia!, quina capacitat!, quina generositat!, quanta estima!

També la Confraria va enriquir-se dels coneixements festers de Pepe, mentre ell, va reforçar encara més la seua fe, espiritualitat i religiositat. Una altra fita aconseguida! De vegades com a consellers, altres com a majorals i uns altres com a clavaris, entre les acaballes de finals del segle pasJuntament amb la Mare de Déu del Lledó i Sant Cristòfol, per sat i inicis de l’actual, entre els anys 1998 i 2018, primer, el allò d’haver lliurat en diferents ocasions la ciutat i el veïnat baix familiar, la carnisseria dels Rovira del cantó del carrer Esde la pesta, Sant Roc ha estat molt venerat i festejat a Castelló tatut amb Alcalde Tàrrega i després la casa ravalera d’En Pardes de temps antics, amb una devoció molt apreciada. do, van acollir la imatge del sant, la festa i sobretot el treball desinteressat de la família Rovira, amb Pepe al capdavant. La Vila, el Canyaret, el pany de Sant Domènech..., en són un clar testimoni. També al Raval un carrer, el que uneix l’actual Un no parar al llarg de l’any per aconseguir vendre loteria, arplaça d’en Teodor Izquierdo, antic lloc on s’ubicava l’ermita ticles pel llibret, col·laboracions econòmiques, donatius, sodel Pla dedicada al sant pestífer, la casa blanca, l’antic hospi- cis... tot per fer unes festes lluïdes i dignes. Una altra vegada tal d’empestats, amb el carrer ample o de Sant Fèlix, pren el desvivint-se per la festa!, compartint il·lusions, esperances, nom de Roc. idees i sacrificis amb els López i Pardo, esperonant i il·lusionant tot un raval, i es que ell era així. Per molts anys, abans i també després de la Guerra, fins al final de la dècada dels 60 del segle passat, en què el desinte- I de bon tros que va aconseguir-ho. Arribats el dia de la festa, rés dels veïns va fer que decaiguera, es feien festes en aquell cada any més representants de diferents col·lectius festers, carrer. Unes festes que malauradament al llarg de 20 anys, juntament amb congregacions religioses del Castelló mulentre 1971 i 1991, es van limitar a agafar la imatge del sant tisectorial, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, els sota el braç el dia assenyalat -el darrer diumenge de setem- representants de les altres festes de carrer, els membres de bre-, i portar-la a l’església, celebrar una senzilla eucaristia i, les confraries de Lledó i de la Sang, els Cavallers Templers, els acabada aquella, retornar-la a casa d’un nou clavari. màxims representants de les Gaiates 8, 10, 11..., les Regines i Dames, dolçainers i banda de música, els polítics de torn... L’any 1991 va ser clavari el veí del carrer el senyor José Mus- tots acudien comboiats i congregats per Rovira per donar lluné, que malgrat ser la família d’origen filipí, tots coneixien ïment a la festa. La família Rovira incorporant en els darrers com “Pepín el Xino”, qui va proposar-se recuperar la festa, anys la tercera generació, la gent menuda, continuava amb el involucrant en aquella a un grup de matrimonis del carrer, compromís fester, donant-ho tot pel seu poble. els Miravete, Aicart, Beltrán, Pardo i Benlliure que passant la festivitat al darrer diumenge d’octubre van, no sense di- I així, dia a dia, any a any, complint somnis, deixant ficultats aconseguir recuperar-la, tornar-la al seu esplendor i petjades per tota la ciutat, lligant la seua descendèncelebrar-la seguint la tradició. cia, Pepe va anar engrandint la seua imatge d’home gran i sobretot de gran home.

126

127

Malgrat la seua fortalesa el seu cos, a meitat dels anys 90, va ser incapaç de seguir mantenint el ritme que l’esperit i la il·lusió li marcava, i a la vegada que es ficava en mans de metges va haver d’anar deixant part de les seues múltiples responsabilitats, va haver d’anar “començant a veure les festes des de la barrera”. I Pepe va donar-nos una lliçó, en aquest cas de vida i esperança, continuant sent feliç, tot i amb la malaltia, la seua actitud, va estar l’exemple que va deixar-nos per afrontar la vida. El seu afany per resistir va fer que visqués 25 anys més, però la veritat és que la malaltia seguia conquistant els racons del seu cos i minvant la seua resistència. Inici de diàlisi, 1999, transplantament 2004, infeccions, operació de cor, 2017… Tot i això en aquests darrers anys va poder veure la gran estima que la seua Gaiata en particular, la gent de la festa en general i la ciutat li tenia; així va ser nomenat el 2008 President Honorífic del “Portal de l’Om”, el 2009 en reconeixement pels seus mèrits adquirits en pro de les festes al llarg de tota una vida, la Gestora de Gaiates va nomenar-lo “Gaiater de l’any” i ha pogut gaudir de veure a les seues nétes, començant per Carla l’any 2012 i acabant per Natàlia el 2019, convertides en Regines Infantils de Castelló, passant per Maria i Neus en el 2013 i 2018, respectivament, com a Dames Infantils de la Ciutat. Però en el procés d’una malaltia no sempre guanya el qui lluita i Pepe, després d’haver lluitat i guanyat tot al llarg de la vida, en ple mes de maig del 2019, mes de la Mare de Déu del Lledó i de la Rosa, després de tota una vida dedicada al treball, a la família i a les Festes, després d’haver tingut la satisfacció d’haver pogut veure, no tant de prop com li hagués agradat, regnar a Natàlia, va lliurar-se en pau i tranquil·litat als braços de “la Mareta”, deixant-nos una herència meravellosa d’estima per Castelló a tots aquells que vam tindre la sort de conéixer-lo. Va complir amb la missió que se li havia encomanat a la terra i per això va partir de tornada. Pel caràcter obert i integrador estarà juntament amb Artola, Peris, Lorenzo, Prades i tants altres “maneguetes” que van precedir-lo, comboiant alguna Gaiata al Cel, al costat de la Regina de tots, la Mare de Déu del Lledó. En aquests dies, a boqueta nit, quan comence a veure’s el cel castellonenc estrelat, fixeu-vos bé, estic segur que en un lloc principal d’aquest firmament, podreu veure brillar una nova Gaiata i a Pepe, al seu darrere... 128

Gràcies Pepe! Tant de bo poguérem tornar el temps enrera per veure’t de nou, per fer-te una abraçada, per compartir i contrastar noves idees; resignats i esperançats et recordarem sempre per la forma en què vas viure, tenint-te sempre present en tot allò que ens has deixat, que ha estat molt, moltíssim, inabastable...

129

La Universidad Pública en la que orientar tu futuro... Tu tiempo, tu plan... Consultar en secretaría o en www.unedvila-real.es

Enlaza con nuestra oferta cultural

26 grados

Cursos de Extensión

Cursos de Verano

Acceso UNED Senior CUID Másteres y doctorados

Te informamos en: info@vila-real.uned.es o llamando al 964523161

Antonio José Gascó Sidro

Bon pit, bon cànem! Antonio José Gascó Sidro

orria 1945, jo encara trigaria tres anys a venir a aquest món. Era el temps de l’inici d’un període de misèria i fam, al qual va conduir una trista i sanguinària guerra fratricida que va durar un trienni i que havia conclòs en 1939. Castelló, no podia ufanejar-se de les freqüents bonyigues en molts carrers sense asfaltar, i l’ús d’espardenyes de careta, per part de la major part de la població dedicada a les labors agràries. No obstant això, en aquest moment, a l’ajuntament presidit per En Benjamín Fabregat, es començava a parlar de dotar a la ciutat d’unes festes majors atés que les del 7, 8 i 9 de juliol, van ser proscrites per

132

L a i l· lusi ó d e to rnar a co m e nçar

liberals i derrocat l’obelisc del parc de Ribalta que, tots els anys en els festejos, era honrat amb una magna cavalcada cívica. Per contra es commemorava l’entrada de les tropes de Franco, manades pel general Aranda, el 14 de juny de 1938 amb diverses celebracions i entre elles, una parada militar, amb la ingrata manifestació de l’udol de la sirena que anunciava des del campanar, els bombardejos (en una proposta de singular mal gust que ens terroritzava als xiquets d’aleshores en sentir l’eixordador so remembrança del terror dels dies funestos de la contesa) que, per cert, sempre van ser del bàndol victoriós.

els temps de la pesta negra i posteriorment d’altres morbositats o sequeres. Aquests trajectes es van continuar celebrant amb certa assiduïtat, la qual cosa explica la construcció del blanc ermitori de Santa María Magdalena per un frare barbut de Santes Creus en l’antic aljub de la fortalesa. En el segle XVIII el cronista de la ciutat Josep Llorens de Clavell troba en un plet d’aigües entre Castelló i Almassora, la transcripció del document de trasllat que signa Jaume I a Lleida en 8 de setembre de 1251 pel qual autoritza el canvi de la vila de Castelló al seu actual emplaçament i suposa, per tal, que el pele-

Entre els mandataris municipals es trobaven personalitats tan singulars de la cultura i la ciència locals com En José Clará, En José Miazza, En Pedro Muñiz, En José Santa Cruz, En Luis Vellón, En Ángel Sánchez Gozalbo, En Luis Revest... Menys al primer, vaig tenir la satisfacció de conéixer-los a tots, honrar-me amb la seua amistat i amb la majoria al llarg de prou de temps. Sí, evidentment entendrà el lector que sóc vell, i aquesta senectut em permet parlar en primera persona de moments i fets que vaig viure, o que em van fer viure per relats sorgits de llavis i ments molt il·lustres. Aquell consistori de pròcers amb il·lustres metges, catedràtics, enginyers, industrials, comerciants, amén de dignes i abnegats representants del cultiu, sempre va veure amb repulsió el fet de convertir unes festes de tipus castrense en les típiques de Castelló. Els regidors del grup «dels sabuts» (com es coneixia als membres de la Societat Castellonenca de Cultura) es van oposar fermament, en una actitud agosaradament temerària, enfront d’un govern dictatorial, a establir les anomenades «festes de l’alliberament» com les oficials de la ciutat. Tampoc van considerar les de la Mare de Déu del Lledó, pel seu caràcter unívocament religiós i això que la majoria dels components del citat grup eren homes d’un purificat catolicisme. Finalment, van arribar a la conclusió que les més oportunes i que, a més, tenien un caràcter històric, eren les de la Magdalena que des del segle XVIII havien convertit la primitiva peregrinació de caràcter penitencial, en un pelegrinatge commemoratiu de la fundació de la ciutat. Parem. Aquest fet requereix una succinta explicació històrica. En Luis Revest va trobar en l’arxiu municipal la constatació d’un romiatge al Castell Vell en 1374, demostrant que les primeres pujades populars al turó es produeixen com a processons piadoses per a impetrar de Déu la misericòrdia en

grinatge tenia un caràcter commemoratiu del trasllat de la vila de l’alturó castrense a la planícia. Doncs bé, és a partir d’aquest moment quan el romiatge adquireix un tarannà festiu de celebració fundacional que es complementa en el retorn a la vila, amb l’aparició de les gaiates que sorgeixen d’un ideari llegendari, precisament en el barroc segle de les llums, referint el trasllat del turó del Castell Vell al pla en les nits, il·luminats els primers habitants per fanalets pendents dels gaiatos patriarcals. Van canviar moltes coses en el XVIII. La peregrinació celebrada des de l’edat mitjana el tercer dissabte de quaresma, va passar per decret de 1793 del bisbe Salinas, a dur-se a terme l’endemà, és a dir el tercer diumenge de quaresma. El poble va captar de bon grat la convivencial processó, de la mateixa manera que en les festes d’agost celebrava l’èxode del «mos quedem» i va complementar la matutina pujada al turó i el descens nocturn amb una correguda de bous. Amb tot ja en 1913 les festes van arribar a celebrar-se al llarg de 10 dies amb vedellades, concerts, campionats de tir i cós multicolor.

Tot aquest brodat històric de primorós calat, el tenien molt clar els regidors erudits, qui cercaren l’ajuda d’altres G a ia ta 8. Porta l de l’Om 133

components de l’avui centenària Societat Castellonenca de Cultura, entre ells En Carlos G. Espresati, En José Simón, En Antonio Pascual, En Eduardo Codina, En Manuel Segarra, En Bernardo Artola… als quals es va unir l’il·lusionat Carlos Murria. Comboiant criteris, van conformar des del tercer diumenge de quaresma de 1945, una setmana festiva que va tindre fonamentalment un caràcter de certa manifestació històrica i cultural. Això explica l’impuls a les gaiates que ja a la fi del segle XIX havien deixat el seu caràcter de porteig unipersonal per a convertir-se en monuments estàtics de primorosa aparença. Eixa espenta cal vincular-la a la de les 12 comissions de sector en què es va fragmentar el plànol de la ciutat, en les quals formaven grups mixtos d’habitants del barri. Les possibilitats de major relació que brindaven a homes i dones les sociables festes, establien un tarannà més permissiu en les amistats, que el rigor purità de la societat de llavors anatematitzava. La possibilitat del festeig va animar molt la participació dels joves, i l’ambient nou de la confraternització animada del barri, la de tota la seua col·lectivitat. Van aparéixer les dames de sector i les madrines (nom que va atorgar Espresati a les noies que batejaven a les gaiates) i sobre elles una cort d’honor amb dames totes elles de nissaga —militar, llinatge, ajuntament— excepte les conegudes com a dama popular i del Grau que acompanyaven a la reina de les festes, figura que des del seu origen va servir, fonamentalment, per a complimentar a les esclarides famílies a les quals pertanyien i aconseguir prebendes de la seva influència, com va succeir amb Carmen Abriat, filla del capità general de la III regió militar, que va obrir la llista de sobiranes.

134

L a i l· lusi ó d e to rnar a co m e nçar

Amb rapidesa i amb eficàcia per mitjà d’una Junta Central de Festes que presidia el regidor José Miazza, es va engiponar un programa setmanal d’actes molt ambiciós per a l’època que començava amb la invitació a participar en els festejos per mitjà d’una cavalcada anunciadora que va gestar, amb mà mestra, En Manuel Segarra. El Pregó va ser una referència feta amb la meravella d’un enamorat de les festes i l’assessorament dels millors coneixedors del passat i els costums de la ciutat, amb una primera part històrica, una altra de representació provincial, amb assistència de gents amb els seus abillaments locals procedents de totes les comarques i una altra part local en la qual desfilaven els sectors gaiaters i rematava la carrossa de la reina les seues dames i les madrines. Cal referir que la creació del Pregó, fins i tot, sent important no és la de més rellevància que va fer En Manuel Segarra pel seu poble. Les festes no van sorgir per casualitat; vegem-ho: Dos anys abans de la seua primera celebració s’estrenava en el Teatre Principal «La filla del rei barbut» una òpera amb textos de Segarra i música de Matilde Salvador que va ser l’incentiu de la devoció dels castellonencs pels costums de «la llar pairal». En aquest temps de repressió catòlic imperialista i de proscripció de tot el vernacle, l’obra musical va suposar un esperó pel canvi i el sentiment per la devoció del paisanatge tradicional i popular de Castelló. Tant és així que en aquesta representació gràcies als excel·lents oficis d’En Manuel Segarra, En José Simón, Conchitín Gironés, Doloretes Carregí, En Carlos G. Espresati i En Luis Sales Boli, es van lluir per primera vegada els vestits de castellonera i de setí, després d’una reconstrucció etno-

gràfica rebuscant en els baguls de les cases de major llinatge de la ciutat, i atenint-se al componiment d’una indumentària que vorejava entre l’excel·lència burgesa i els tocats d’una llauradora rica del segle o de l’abill de mudar d’un llaurador del segle XIX. Hi havia, sens dubte en la societat un anhel de festeig identitari i a fe que s’assolí amb plenitud, perquè el primer Pregó anunciador de les festes va suposar el deliri dels que el van poder contemplar valorant la marcialitat dels soldats del regiment vestits amb robes de guerrers medievals, la pluralitat de danses i indumentàries de les terres des dels Ports al Palància i el senyoriu popular (com algú va qualificar el caràcter dels festejos) dels col·lectius festers locals. En la carrossa de la reina Manolo Vellón cantà el primer Pregó anunciador de les festes que va escriure En Carlos G. Espresati, en castellà, que dos anys més tard va ser substituït pel de Bernardo Artola amb la total anuència de l’autor del primer text que va veure la major qualitat dels versos de l’autor de «Lledons». I les festes van caminar: romiatge, amb vistosa processó gaiatera, vinculant les llums a les bandes de música, acte de caritat als pobres com a termòmetre indicador dels anys d’escassetat, un solemne i erudit certamen literari, corregudes de bous, actes esportius, un concurs per a establir una marxa de la ciutat, que seria l’obra de Matilde Salvador (1945) i un altre de pasdobles per a dotar al poble d’una música genuïnament festiva en el qual va véncer «Rotllo i canya» de Pepe García (1946). Pirotècnia, visita de les reines als sectors, reG a ia ta 8. Porta l de l’Om 135

vetlles populars entorn de les gaiates, ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó… la història és coneguda i l’espai que queda és breu. En 1949 Juanito Algueró va crear el Pregó infantil i a ell es van unir altres actes i es van agregar noves societats com la Germandat dels Cavallers de la Conquesta que van ennoblir la primera part de la cavalcada magnificant la figura del rei Jaume I i la de la seua esposa Violant d’Hongria (figura que com a madrina de la germandat, va passar a integrar-se en el grup de les dames de la ciutat) i fins i tot la millora dels monuments festius amb el concurs del gran enginyer Buhigas que traçara les fonts lluminoses de Montjuich. Amb tot, el ferri criteri de la dictadura, continuava imposant els seus dicteris. De fet la idea de 1952, any del VII Centenari de la Fundació de la ciutat, de l’arxiver provincial Eduardo Codina de substituir el blau de la Real Senyera de València pel color verd de Castelló per a la bandera local (establerta en la república), va ser

prohibida per ordre governativa. Tan sols el verd va servir perquè onejara una cinta en el vèrtex de les canyes romeres i en els mocadors de coll. La presència de la Secció Femenina, això si cal agrairho, va potenciar el folklore popular sota l’assessorament de Pepe García que va recopilar un cançoner d’impagable recol·lecta, que lamentablement no ha vist la llum. En 1962, apareix L’Hostal de la llum una ben decorada carpa, situada en la plaça Hort dels Corders en la qual s’oferien espectacles amb els cantants més emblemàtics del moment, per a solaç de la burgesia que, vulguem o no, era la gran dedicatària de les festes. I aquest va ser un dels grans problemes. La setmana gran s’estava fossilitzant, ja que li faltava la major implicació del poble pla. La creació del Mesó del vi en 1969, alguna cosa va aportar a la presa del carrer per l’hàbitat. No va tindre la mateixa sort l’enderrocament de la isabelina pèrgola del parc de Ribalta en 1971 i la construcció de l’actual edifici cobert, amb funcions d’albergar espectacles. Les festes es perpetuaven en la inanició. El programa estava dejuni de legalitzades festivitats participatives per a tota la població. Va ser l’arribada de la democràcia la que va donar un caràcter genuïnament popular a la que es va dir «setmana gran» tirant a la gent al carrer i fomentant la concurrència en una sèrie d’actes polivalents que implicaren a tota la ciutadania. Era necessari revitalitzar l’esperit de la festa i va ser l’Ateneu el que va convocar el primer congrés magdalener en 1979, que, lamentablement, va aportar poques idees per al canvi. L’associació La Colla del Rei Barbut i singularment Moros d’Alqueria, fundades en 1976, que a imitació dels Cavallers de la Conquesta participaven en la part històrica del Pregó, van convocar deu anys més

136

L a i l· lusi ó d e to rnar a co m e nçar

tard el segon congrés magdalener, que va posar les arrels del canvi. L’alcalde Daniel Gozalbo, després de consensuar amb els partits polítics que conformaven el consistori, crearia en 1988, la Fundació Municipal de Festes amb uns participatius estatuts que van posar l’antiga Junta Central en mans dels mateixos festers i no d’un regidor del municipi, com fins al moment. El seu primer president seria Sebastián Pla. A partir d’aquest moment les festes van canviar de color i d’aspecte. Van aparéixer noves associacions veïnals que es van multiplicar en progressió geomètrica: eren les colles, moltes d’elles amb decidit esperit cultural i reivindicatiu en molts aspectes, com per exemple, impulsar l’afició pels tradicionals tabal i dolçaina, portar a càrrec activitats gastronòmiques, el festival internacional de música de festa, fer-se càrrec d’alguna de les ermites del Caminàs, publicar significatius llibrets d’història i costumisme, que van competir amb avantatge amb els de les comissions de sector, l’aportació del model del divuitesc vestit de castellonera de més genuí tarannà llaurador… i un llarg etc. d’activitats que van ennoblir i van ampliar el panorama. Però el més important va ser que la festa es va viure en locals propis de vinculant trobada i, fonamentalment, que la gent va fer seua la via pública.

castellonencs, en la seua majoria, són poc aficionats a gratar-se la butxaca aportant un petit òbol a les comissions per a potenciar els actes. Això ha provocat un major increment de la dotació pressupostària municipal (que òbviament també surt de la butxaca del contribuent) en favor de les festes, l’esplendor de les quals també sap de l’aportació econòmica de no poques societats mercantils locals. Però l’ésser i existir de la festa es deu, ja ho he dit, al desinterés de molts, que amb el seu agosarat esforç fan bones les paraules de Tombatossals en frase de l’imparell Pascual Tirado: «bon pit, bon cànem!».

Article qu e h a participa t en el concu r s de m illor article inèdit, dins del concu r s de Llibrets Ma gda lena 2 0 2 0 .

Així va ser i així ho conte. Però no ens enganyem, les festes van ser possibles, i ho continuen sent, pel voluntarisme de moltes persones, que estimen a la seua terra i les seues tradicions, perquè, la veritat és que els G a ia ta 8. Porta l de l’Om 137

Programa de Festes 2020 14 dissabte

15 diumenge

16 dilluns

17 dimarts

18 dimecres

138

12:00 Inauguració de la nostra tasca a la Pl. Borrull. 12:00 Anunci Oficial de les festes amb Gran Mascletà commemorativa al carrer Rosa Mª Molás. 16:00 Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la nostra ciutat amb la participació de membres de la nostra comissió. 16:00 Festa Remember Inici Magdalena “Tonet Marzá & friends” a la Pl. Borrull, fins que el cos aguante. 24:00 Trasllat de les nostres gaiates des del magatzem municipal. 06:00 Despertà pel centre de Castelló amb xarangues i volteig de campanes. 07:00 Repartiment de canyes i cintes a la Pl. Major. 08:00 Romeria de les Canyes. 14:00 Paella Monumental al pla de la Magdalena. 20:00 Tornà de la Romeria i Processó de Penitents. 20:30 Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la nostra ciutat, amb la nostra Gaiata i Gaiata Infantil. 23:30 Festa Ritmo Latino a la Pl. Borrull. 08:00 Despertà pels carrers del nostre sector. 10:30 Cavalcada del Pregó Infantil amb participació de la nostra comissió infantil. 19:00 Encesa de Gaiates a l’Avinguda del Rei en Jaume. Eixirem tota la comissió en comitiva des de la Pl. Borrull. 23:30 Gran Festa a la Pl. Borrull. 24:00 Trasllat de la nostra Gaiata al sector i posterior encesa a la Pl. Borrull. 08:30 Despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 11:30 Animació infantil. “Jocs de fusta” a càrrec de Monitors. Patrocinat per la Fundació Dávalos-Fletcher. 19:30 Homenatge de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta a Na Violant d’Hongria a la plaça del mateix nom. La nostra comissió s’adherirà als Cavallers en aquest homenatge a l’inici del carrer Escultor Viciano. 21:00 Lliurament dels premis dels concursos de Gaiates i Llibrets a la Pl. Major. 23:00 Festa Magdalenera a la Pl. Borrull per a celebrar tots els premis aconseguits, o celebrar els no aconseguits, la qüestió és celebrar... 08:30 Despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 11:30 Animació infantil. ”Jocs tradicionals” a càrrec de Monitors. Patrocinat per la Fundació Dávalos-Flecher. 12:00 Degustació d’ous fregits amb pa a la Pl. Borrull. Patrocinat per Ous Vilarroig. 17:00 Continuarem amb l’animació infantil. Taller del Pare a càrrec de Monitors. 17:00 Tradicional xocolatà a la Pl. Borrull. 23:30 Festa Musical amb Dj’s a la Pl. Borrull.

19 dijous

20 divendres

21 dissabte

22 diumenge

08:30 Despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca. 11:30 Animació infantil. “Realitat virtual i consoles” a càrrec de Monitors. 17:00 Cós Multicolor per l’Avinguda del Rei en Jaume amb la participació de la nostra comissió. 23:00 Música i festival a la Pl. Borrull. 08:30 Despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 11:30 Gran animació infantil. Espectacle infantil a càrrec de Monitors 12:00 Degustació d’ous fregits amb pa a la Pl. Borrull. Patrocinat per Ous Vilarroig. 17:00 Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les nostres Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions de la Junta de Festes. 17:00 “Tardeo Remembero” 19:00 Desfilada Internacional d’Animació pels principals carrers de la nostra ciutat. 23:30 Actuació de “l’Orquesta Gama” a la Plaça Borrull. 08:30 Despertà pels carrers del sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 16:00 Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó. Organitzarem la comitiva a la Plaça Borrull, convidant tots el veïns que vullguen acompanyar-nos. 17:00 “Tardeo Remembero” 21:30 Sopar de pa i porta a la Pl. Borrull. Les taules i les cadires seran a càrrec de la comissió; Es prega a tots aquells que vullguen participar, informen a la comissió abans del divendres 13 de Març. 23:30 Orquestra Supermàgic a la Pl. Borrull, amb moltes sorpreses. 08:30 Gran despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 12:00 Gran concurs de paelles per a tots el veïns del sector. La comissió designarà el jurat. La llenya, les cadires, les taules i l’arròs seran a càrrec de la nostra comissió. Es prega a tots aquells que vullguen concursar, informen a la comissió abans del divendres 20 de Març. Patrocinat per Arròs Dacsa. 16:00 Lliurament dels trofeus del concurs de paelles per part de les nostres madrines. Patrocinat per Higinio Mateu. 18:00 XI Tradicional Despertà de la migdiada. 20:45 Cercavila des de la Plaça Borrull fins l’Avinguda del Rei en Jaume amb xaranga. 20:30 Desfilada Final de Festes des de l’Avinguda del Rei en Jaume fins a la Plaça Major, amb la participació de la nostra comissió. 22:30 Gran Traca Final. 23:00 Magdalena Vítol!

La Comissió us desitja unes bones festes i es reserva el dret de variar el Programa de Festes en cas de necessitat.

139

Co nce pte i re a l i ta t d e l « M a g da lena Vítol» ( 1 949)

Manuel Carceller Safont « V í to l » , u n s a i ne t m a g d a le ner de For ca da Polo

Manuel Carceller Safont C a nt a le s g lò r i e s d e l a nostr a terr a

Josep F orcada P olo

V í to l , u na m ar ca d ’i d e nt i ta t castellonenca

Vicent Pt i arch Almela

E l M a g d a le na V í to l d e 1 9 6 0 , escla t de llu m i foc

Enrique Segarra Segarra

M i g Any Fe ster, l a i l · l u s i ó d e tor nar a com ençar .

Joan Josep T rilles F ont

142

146

150

153

156

159

N o, no v o le m sevilla nes.

Jordi Querol L a recu p er a ci ó del Mister i de Castelló

F ernando Vilar Moreno

L a s a v i e s a d e la pla ça Major de Castelló

T eresa F ont

Le s fe ste s q u e va n sor gir del consens de 1 988. L a i l · l u s i ó d e tor nar a com ençar

164

168

172

176

Esperanza Molina Coronado N a ta l i a Co nd e i Car la Font v a n b a l l ar e l boler o de Castelló.

182

Raúl Collazos Martín - Rafa Alabau Sacacia - P ere P au Montañés Guinot E l p ri m er i e l segon Vítol

P ere P au Montañés Guinot

186

Concepte i realitat del «Magdalena Vítol» (1949) Manuel Carceller Safont

n els programes d’actes dels sectors gaiaters 2 i 4 de la renovada Magdalena del 1945 es pot llegir que, com a cloenda de festes, el diumenge 11 de març, abans de la traca final, es cremaria la gaiata, de manera semblant a la fi de festa de les falles a Borriana o València. No era del tot estrany que s’haguera produït eixe error, perquè, des del seu inici, a finals del 1944, i durant el 1945, la Junta Central de Festejos de la Magdalena va actuar sense tindre un reglament fix pel qual regir-se.

144 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

La reacció de la Junta va fer abandonar aquella idea. Era clar que la gaiata no havia de cremar-se. En la concepció dels gestors de les festes, la gaiata era un símbol i els símbols es conserven, no es cremen a la foguera. En un article al diari Mediterráneo, datat el 4 de març del 1945, i titulat «La última gaiata», l’escriptor Carlos González-Espresati raonava que el monument gaiater no tenia un sentit de renovació, com per exemple les falles, sinó d’imatge de la tradició: «Medite quien tenga la tea en la mano, antes de aplicarla, si al quemar una gayata no va a destruir con la emoción evocadora de

Concepte i realitat del «Magdalena Vítol» (1949) Manuel Carceller Safont nuestras más santas tradiciones ciudadanas, la posibilidad de que renazca de sus cenizas en lo sucesivo, y sea la gayata quemada para siempre, la última gayata».

dels sectors. Antonio Pascual Felip, en un document titulat Notas verídicas sobre las fiestas, acabat de redactar el 1969, explica que a partir d’eixe moment l’assistència a les reunions de la Junta va ser més nombrosa, amb la incorporació de més punts de vista i de més motius de debat i discussió. Cal pensar que en qualsevol reunió oficial, durant els primers anys de la dictadura franquista, era habitual concloure amb el crit d’«Arriba España». Per això té un cert mèrit que Antonio Pascual Felip, amb bona intuïció, va voler apartar de l’ambient polític oficial aquelles reunions de la Junta, i concloure amb harmonia i entusiasme amb el crit de «Magdalena», pronunciat pel president, que havia de ser contestat pels presents amb un fort «Vítol». Amb eixa exclamació, presa del valencià parlat a Castelló, no es feia sinó recuperar la paraula amb què concloïen els missatges amb veu alta dels antics pregoners, al centre de la vila de Castelló, expressió que era també corejada pels grups de xiquets que assistien a aquells actes.

En 1945, la cavalcada del Pregó va sorprendre tothom, i va ser la gran troballa de les renovades festes. Però la gaiata monumental, proposada pel vicepresident de la Junta Central, José Simón Hernández, va estar molt lluny d’eixe «esclat de llum sense foc ni fum», definició del seu gendre, Antonio Pascual Felip, i no de Bernat Artola, com de vegades s’ha afirmat. Un exemple del que diem és la gaiata número 12, del districte marítim del 1945, projectada per Bernat Artola, on la llum era molt escassa, com succeïa en moltes altres de les construïdes aquell any. I és que la materialització d’un símbol no és fàcil d’aconseguir. El programa oficial del 1945 va ser molt pobre, els de les comissions de sector de les gaiates molt repetitius, en conjunt van ser unes festes molt modestes, però la llavor estava plantada. Les gaiates del 1945, per tant, no van deixar prou satisfets els dirigents de les festes que formaven la Junta Central. Unes pogueren participar en la desfilada nocturna del dia de la romeria, senceres o parcialment, unes altres no van poder moure’s del seu lloc d’ubicació, perquè no havien pensat de posar-los rodes. Davant aquesta situació, al novembre del 1945 es van cursar instruccions als presidents dels sectors, perquè construïren els seus monuments pensant que, obligatòriament, totes les gaiates havien de desfilar en la nit del dia de la Magdalena. Així mateix, es van modificar els elements de la simbologia que havien de dur les gaiates, i es va animar a enriquir-les tot el possible, amb llums blanques o de colors. Al febrer del 1946 es va redactar el reglament de la Junta Central, que en considerava com a membres de ple dret tots els presidents

Per tant, el 1949, va nàixer la idea arriscada de fer una gran aplec final de festes. Un fet curiós és que el mateix Antonio Pascual, que també va ser el pare del projecte, no formava part llavors de la Junta Central, perquè n’havia dimitit pel dol que calia fer per la mort d’un familiar. El senyor Antonio va pensar concentrar totes les gaiates a la plaça Major, abans de l’esclat de la traca final. Després de

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 145

deixar els monuments a la plaça, les comissions, amb les madrines, dames i presidents, haurien de reunir-se al saló de d’actes de l’ajuntament, on l’alcalde hauria de repartir els premis a les gaiates. Podem dir que aquella idea espectacular no tenia prou en compte les capacitats limitades de l’espai urbà. En el fons, Antonio Pascual va confessar en les seues Notas verídicas... el sentit de valoració de qualitat que també tindria tal acte: «Con ello facilitaría la comparación de calidad entre las que habían resultado premiadas y el resto de las presentadas». L’ambició era elevada, exigent. Cal dir també que la denominació d’aquell final com a Magdalena Vítol va ser proposada per Manuel Segarra Ribés, el creador del Pregó, que llavors també era regidor i membre de la Junta Central, fent referència, evidentment, a la joiosa exclamació ideada per Antonio Pascual. Aquell remat, tal com es va concebre, amb tanta cura i entusiasme, únicament es va poder realitzar parcialment en les festes del 1949 i, més d’una dècada després, el 1960.

146 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

La primera reina que va viure l’acte del Magdalena Vítol, el 1949, va ser Blanca Rodríguez Gasset. Per causa de la pluja i de la manca de col·laboració de les comissions de sector, per oposició a l’acte o per desinterés, només van ser portades a la plaça dues gaiates, les del sectors 3 i 8, justament el primer i el segon premi del concurs de 1949, que van ser situades al costat de la gaiata de la ciutat, la de Tomàs Colon. En canvi, sí que hi van acudir totes les comissions, amb les madrines i els presidents al capdavant. Al saló de plens es va celebrar una sessió extraordinària de la Junta Central. Poc després la reina, les dames de la ciutat, les madrines i els presidents van eixir als balcons del palau municipal, mentre que la resta de les comissions baixaven a la plaça, i se situaven en forma de semicercle al voltant de les tres gaiates presents. El desenllaç de l’acte va tindre un bon grau de falta de previsió. Per començar el president de la Junta Central, el regidor Fernando Falomir Gil, va donar el primer crit de «Magdalena», i ràpidament la reacció del públic concentrat va ser la de cridar «Vítol». Després, l’alcalde Carlos Fabra Andrés, que vivia en el càrrec les seues pri-

Concepte i realitat del «Magdalena Vítol» (1949) Manuel Carceller Safont

meres festes, també va cridar el «Magdalena», amb la corresponent resposta de la gent, i finalment va ser la reina, Blanca Rodríguez Gasset, la que van llançar al vent el tercer «Magdalena» de la nit. La improvisació del crit de cloenda per triplicat indicava una total manca de protocol i de preparació. A més, la pluja va fer suspendre l’encesa dels focs articials i la gran traca final va quedar reduïda a uns pocs metres, amb un simple remat en la torre campanar. No s’hi va poder fer res més. El «Magdalena Vítol» va nàixer deslluït i desorganitzat. Però l’esquema del remat va ser exitós, i ha fonamentat, a partir d’aquell accidentat 27 de març del 1949, el punt final de les festes de la Magdalena.

Aleshores la reina de les festes, Carmen Palacios Carreras, va cridar per última vegada «Magdalena» i un sonor «Vítol» va ser la resposta de la gent, com una exclamació que tenia ara un punt d’enyorança. Aquell acte pràcticament espontani va fer fortuna, i tal qual ha arribat fins als nostres dies.

Dos anys després, la nit del diumenge 4 de març de 1951, els membres de la Junta Central prenien unes copes de xampany, obsequi de l’alcalde Carlos Fabra als concurrents a l’acte final de festes, en una sala de l’Ajuntament. Quan a la plaça Major ja no hi havia quasi ningú, la gent de la Junta, la reina i les dames van baixar allí i s’encaminaren fins a la porta del campanar. G a ia ta 8. Porta l de l’Om 147

«Vítol», un sainet magdalener de Forcada Polo Manuel Carceller Safont

rofessionalment, Josep Forcada Polo (Castelló de la Plana, 1907-1986) va ser espardenyer, patronista de calçat, ebenista i finalment obrer de vila, que va treballar en les brigades municipals. L’afició al teatre li la va transmetre el seu pare. El primer ofici d’un Forcada encara infant fou el d’espardenyer, a partir dels deu anys. Va ser llavors l’ocasió de freqüentar el centre socialista, a la ronda Magdalena de Castelló, on no hi havia bar però sí una biblioteca. El mateix autor va explicar que la seua dèria era aprendre de memòria obres de teatre que llegia a l’esmentat centre, i que després escrivia en quaderns. La seua trajectòria en afers literaris va ser fruit d’una dedicació vocacional incansable, sempre atenta a l’observació de la societat del seu temps. Va ser el poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra, ja als anys setanta, el primer que va destacar la sorprenent capacitat de Forcada per a fer versos en qualsevol circumstància. Posteriorment, Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia, va ser el qui va batejar Josep Forcada Polo amb el sobrenom de «poeta del poble».

148 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

En l’àmplia producció teatral de Forcada també hi ha obres sobre les festes de la Magdalena, que podem incloure dins un subgènere que anomenarem sainet magdalener o sainet fester. Es tracta de peces teatrals que podem relacionar, per la semblança del model, amb els sainets escrits per autors locals sobre la festa de Moros i Cristians d’Alcoi. La primera aportació de Forcada Polo és Lo passat...passat, sainet en prosa i en vers que data del 1949, del qual es va fer una nova versió, el 1961, titulada Magdalena Vítol, amb alguns canvis als diàlegs dels personatges, però mantenint-ne l’argument. La segona obra que cal citar és Vítol (1949), subtitulat «Xamís castellonero de costums populars, exhortant la tradicional festa madalenera, en un acte, i un apoteosis en prosa i vers». L’acció del breu sainet titulat Vítol transcorre en el matí del dissabte del Pregó, primera jornada de les festes de la Magdalena de Castelló, en una casa del raval de la Trinitat, en un temps contemporani al de la creació de l’obra, l’any 1949. La trama se centra en els preparatius de Roseta per desfilar com a dama de comissió gaiatera

« V íto l» , un s a in e t m a gda le n er de Fo r c a da P o lo Manuel Carceller Safont

en la cavalcada del Pregó. Cal recordar que l’obra Vítol va ser escrita només quatre anys després de la desfilada del primer Pregó, l’any 1945. Al text teatral es fa notar l’impacte d’aquelles primeres grans manifestacions de cultura popular, coordinades per Manuel Segarra Ribés, el creador d’aquella cavalcada sobre la imatge de la història i el costumisme de les comarques castellonenques. La jove viu en una casa d’«aspecte artesà», segons l’acotació escènica, i és membre d’una família que també posseeix «alguna fanecà de terra d’arròs». Roseta somnia arribar a ser reina, i així diu al final d’un monòleg, en la primera escena: «Pues hui - gràcies a Deu- també forme part de la cabalgata tan sonà i sóc dama del meu sector; més avant madrina; i si puc, i la Maedeu de Lledó vol, arribaré a ser... la reina de la festa». Antònia, la Caragola, mare de Roseta, ven arròs d’estraperlo i retrau a la seua filla que en parle. L’escena 1 del sainet acaba amb un breu monòleg d’Antònia que inclou queixes pels pagaments d’imposts. Forcada Polo fa un joc de paraules entre els vocables estraperlo i tra-

pelo, en una línia d’aportacions a una renovació del dialecte propi del sainet valencià, una tendència on va reeixir l’autor teatral Faust Hernández Casajuana (València, 1888-1972). Josep Lluís i Rodolf Sirera, en un estudi sobre aquest interessant autor, destaquen «els jocs idiomàtics basats en la deformació i la derivació, la barreja de valencià i castellà fins crear un llenguatge nou, sorprenent de vegades i -per suposat- sense pretensió de versemblança sociològica...». Un eco de tot això apareix en la part final del monòleg de la primera escena de Vítol. Després de presentar crítiques concretes a noves taxes, Forcada presenta un joc de paraules -en el fons una al·literació- entre rei i reixes, que va ser censurat en 1949. La part censurada la publiquem entre claudàtors: Si no fore perquè du fet el monyo de castellonera li arrancave el sorongo. Trapelo, trapelo. Les meues suors me coste. En tots els pagos que mos posen de contrabucions, guarderies, sequiatges, dividendos. [... Ah, i per si això no ere prou mos faltave el pago de les canals, balcons i reixes. I és que el Nostre Sinyor done a cada u lo G a ia ta 8. Porta l de l’Om 149

que se mereix. Ell dirà... a estos que no tenen Rei jo els done reixes. Ai, Senyor!] (Agarra la verdura i fa mutis dreta). Posteriorment en un monòleg del personatge de Pepe, que a bon segur representa la veu del mateix autor de l’obra, es va censurar una al·lusió a l’aiguada del vi. De bell nou presentem la part censurada entre claudàtors: perquè el vi d’ara, senyores, està més que intervingut. A duro i quatre calàndries, cavallers, ací aon estem? Per a un litro tres quarts d’aigua li’n roben a la Foment [¿Com no ha d’haver restricció si la cosa és natural p’abastir una taverna no n’hi ha prou en un salt?] La Foment, com és ben sabut, és una al·lusió a Fomento Agrícola Castellonense, en sigla FACSA, empresa concessionària del subministrament de l’aigua potable a Castelló de la Plana. Un altre comentari del mateix monòleg en vers va ser censurat. Seguint el fil del seu discurs, Pepe parla sobre «la fluixesa» del vi i enllaça amb la manca de «força» en l’electricitat i en la sang, és a dir en la salut general. Al capdavall el guany és per als que fan negoci amb la mort (les assegurances i el cementeri de Castelló, anomenat popularment com «el garroferal del Mut»): 150 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

Mireu com està el negoci que p’agarrar una merlussa hui te n’has de beure un cossi. Ni tenim força en la llum, Ni tampoc força en la sang. En esta juà de bolsa és... l’Ocaso el que ix guanyant. Molta caixa de conserva i recibets que és un gust... Que s’estan omplint la caixa i el garroferal del Mut. Ara pot resultar sorprenent que un sainet magdalener com Vítol patira tres talls de censura. Els efectes en el teatre valencià de la victòria del general Franco i del nou estat de model feixista van establir la censura, des del Departamento Nacional de Teatro del Servicio Nacional de Propaganda, i l’enquadrament forçat dels autors dintre la Central Nacional Sindicalista. La part final del sainet Vítol, de Forcada Polo presenta dues llargues tirallongues de versos. La primera, un Cant a la festa de la Magdalena, és recitada per Roseta, abans d’anar-se’n a participar en la cavalcada del Pregó. La segona sèrie poètica és un Pregó recitat pel sequier major, en l’apoteosi final de l’obra, en una mena d’ensomni. La composició pot ser interpretada com una paròdia del Pregó de Bernat Artola, el text que es canta per cloure la cavalcada de les

« V íto l» , un s a in e t m a gda le n er de Fo r c a da P o lo Manuel Carceller Safont

festes majors castellonenques des del 1947. El sainet conclou amb el Rotllo i Canya, l’himne de les festes de la Magdalena, escrit per Josep Garcia Gómez sobre motius populars. Per cloure aquestes notes, publiquem l’inèdit Pregó escrit per Forcada Polo per a Vítol, l’any 1949: Pregó Se fa saber als veïns del terme i de la ciutat que la festa ja ha arribat i ha vingut per bons camins. Tot el que senta per dins algo de tristor i pena demà allà en la Madalena segur que li passarà, més d’un traguinyol farà si porta la bota plena. Per mig del present Pregó quedarà el poble enterat que l’alcalde ha decretat fer lloïda processó. Tindrem la satisfacció, si no marra lo que han dit, d’un cable com el dit voré encendre les gaiates; si algú no mor com les rates o se queda mig rostit.

El sinyó Quico Trabuc, que ha vingut en el Ligero, diu que enguany al tarongero se li pot escórrer suc. Desfent l’home lo seu nuc dona més que atres vegades. Diu que el qui té fanecades i busca fer-se el badoc per enguany donar-mos poc mereix quatre garrotades. I ací s’acaba el Pregó i s’alcomencen les festes, esperant que siguen estes de pau i d’acceptació. Que se veja animació, que no veja el sinyó Quico que ací només se fa el mico i no veu res de profit. Que no se’n vaja entristit después que li costa un pico. Vítol! (Ataca la música i se canta el Rotllo i Canya i al final va caent el teló lent)

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 151

Cant a les glòries de la nostra terra Manuel Carceller Safont

’autor teatral i poeta castellonenc Josep Forcada Polo (Castelló 1907-1986) va escriure el 1971 un poema que ara publiquem, titulat «Cant a les glòries de la nostra terra». El «Cant», fins ara inèdit, era un poema concebut per al premi de la Flor Natural del Certamen literari de les festes de la Magdalena. És una composició de 137 versos heptasíl·labs de rima assonant o consonant, formada 31 per quartets, un sextet intercalat entre els quartets i un septet final. La part final del poema presenta noves metàfores que relacionen la terra i les festes. Primer descriu elements del paisatge del terme, sense oblidar els canvis: «sens arròs, ni cereals/ a les típiques marjals». Per a Forcada, l’espectacle ple de reflexos dels plomalls d’un senillar, tal com un fanal, són una premonició de la llum de les gaiates. Després evoca la figura del rei Jaume I i la fundació de la vila de Castelló, per a passar de seguida a parlar del Castelló contemporani, on trobem «tant indústries com comerços, / jardins, dones i hortalíssies,/ més tota classe d’artistes / i es presta per a fer versos». I novament apareix la relació entre la natura i la festa. El caminar de les dones de les comissions de sector recorda el paisatge de les canyes, té «tot l’aire de Coscollosa»; els seus cabells, negres, rosos, castanys recorden a l’autor els colors de la terra de Fadrell; les galtes són com les roses de Benadressa. El poema acaba parafrasejant la famosa definició de la gaiata com a «esclat de llum sense foc, ni fum», afirmant que existeix un «gran foc de la gaiata / que ni es veu, ni fum, ni flames». Es tracta del foc avivat pel «sol magdalenenc» de la mirada de les dones de la festa; una atrevida metàfora sobre la continuïtat de la tradició que Forcada comparteix amb un altre escriptor castellonenc contemporani, Josep Barberà i Ceprià. Barberà també va considerar que la gaiata podria ser descrita,

152 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

simbòlicament, com un «esclat de llum amb el foc (de la germanor) i el fum (invisible del record)». El «Cant a les glòries de la nostra terra» de Josep Forcada Polo és nova visió de les tradicions davant la nova societat del Castelló de principis de la dècada dels anys 70 del segle XX. És per això que el poema de Forcada pot ser interpretat també com una nova visió del símbols de les festes de la Magdalena, com una il·lusió de tornar a entendre els diversos sentits de la Magdalena. Des de Fadrell a Canet des de Benadressa al mar, esta vila va brotar, aquell poble tan xiquet, puix cresqué de dia en dia entre sospirs i pesars, victòries i desenganys hui és la nostra alegria. De muntanyes coronat, com perles blanques divines es destaquen les masies, que li donen majestat. Entre tant de caseriu blanqueja la Magdalena tan altiva com serena, demostrant que té albiu sobre el solar de la Plana. La prova és la visita que per any fem a l’ermita a nostra santa serrana.

C a nt a le s glò r ie s de la n ostr a terr a Josep F orcada P olo

D’entre catifa hortolana es remunta un ermitori, un palau que és santuari de la Regina de la Plana. És el més volgut tresor la Mare del lledoner, més tot bon castelloner deu portar-la dins del cor. La que consagra les gales en el dia de l’ofrena, beneint nostra Regina, les madrines i les dames. El poble de Castelló rendeix a la sobirana per tradició, data magna de la nostra translació, d’esta terra pura i grata, terra de molts sans costums, terra de clàssiques llums que circumden la gaiata. Terra fèrtil productora de la bledana hortalíssia:

eres la nostra delícia i en llegums encantadora. Terra fecunda de vinya, d’ametlers i garroferes, de fruiters i d’oliveres, orgull de nostra campinya. Terra de taronja fama, el fruit de la tarongina, eixa flor blanca, divina que coneixem com a nafa, emblema d’enamorats que condueix a l’altar i bé sembla entrellaçar els destins dels desposats. Terra, catifa dorà sens arròs, ni cereals, a les típiques marjals lo més pintoresc que hi ha per les séquies cristal∙lines bé s’alcen els carritxars, puntes de llances marcials lidien al cel, divines. Terra de plomalls de terme senills de gala major: formeu la constel∙lació al mirar-vos tots juntets d’un astre monumental que se sembla a un fanal: Fanal d’una llum tan grata que mirant al firmament es divisa clarament el perfil de la gaiata. Terra que el mar llevantí amb un ràpid moviment li broda brocats d’argent en perles en té un sens fi. Terra de la mar ufana d’esta platja de llevant que la planta està besant al continent de la Plana, vorejat d’hermoses serres que lloregen la ciutat. Com divina majestat enveja a les demés terres. És en Jaume d’Aragó aquell rei que en valentia és qui va ordenar un dia que ací es fera Castelló a llicència tan galana al lloctinent honrós, Ximén Pérez d’Arenós.

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 153

Cant a les glòries de la nostra terra Josep F orcada P olo

D’aquell turó ací a la Plana ens va el poble traslladar amb una tempesta ingrata; mes d’ací neix la gaiata, nostre símbol popular. Mil nou-cents cinquanta-dos record de la translació. Celebrem la tradició i no l’oblidem ningú. D’eixa data cap ací esta terra va en augment, i avui conta en elements que la honren hui per hui. Tant indústries com comerços, jardins, dones i hortalíssies, més tota classe d’artistes, i es presta per a fer versos per a cantar a les dones que tenim ací present, que en forma de monument en les flors bé es confonen, en eixa planta garbosa i amb el seu caminar ens vénen a demostrar 154 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

tot l’aire de Coscollosa. Eixes mates de cabell, morena, rossa i castanya, com la pura i viva entranya de la terra de Fadrell. Eixe color de la fresa de galtes enrojolades són les roses esmaltades dels jardins de Benadressa. Són clavells que en la fresqueta hem collit de l’hort del Sord el raget eixe tan fort que els contorna la boqueta. I per últim la mirà. Sol, el sol magdalenenc, bonic i castellonenc que Déu ens ha destinat, les que doneu esplendor fent la festa dolça i grata, sou la reina, les madrines, de la gaiata les dames: Aviveu eixa calor de la gaiata, gran foc que ni es veu, ni fum, ni flames.

Vítol, una marca d’identitat castellonenca Vicent Pt i arch Almela

Castelló ningú no ignora que «vítol» és l’adaptació popular de la paraula llatina victor, la qual significa ‘vencedor’ i forma part, doncs, de la família de paraules visca i victòria. Naturalment, connota eufòria i gratificació col·lectiva davant d’un fenomen de magnificència extraordinària. En definitiva, l’exclamació «vítol!» és el crit exultant que ha esdevingut part integrant del petit univers simbòlic de la cultura local castellonenca i, en concret, un referent nítid de les seues festes majors. Com a sinònim de visca, la forma víctor degué aparèixer al País Valencià tres-cents anys arrere; la tenim documentada a València el 1612: «víctor pare Simó!» va ser un crit popular d’exaltació d’un personatge estimat per la gent. Ben aviat víctor va evolucionar a vítor, que trobem documentat per primera vegada a Vila-real, en aquest cas referent al futur sant Pasqual Bailon: «Vítor lo pare Pascual!». La transició de vítor a vítol degué produir-se a cavall dels segles XIX i XX i entre les primers mostres de testimoniatge comptem amb textos de dos republicans eximis: Blasco Ibáñez («¡Vítol el pare sant

Bernat!») i el doctor Faustí Barberà: «¡Vítol la Terra Valenciana!». De tota manera, vítor no desapareixeria del tot; el trobem viu l’any 1909, a la nostra ciutat, durant un homenatge que el Rat Penat va retre a mossèn Cardona Vives. Naturalment, ningú com el gran costumista castellonenc, Josep Pascual i Tirado, incorporarà amb tanta convicció el vítol a la seua producció literària. En un dels seus primers textos, publicat el 1921, sens dubte ben significatiu, «La darrera Gaiata», hi trobem «un vítol clamorós» que llança la concurrència, precisament al voltant de la paella que es cou a la Magdalena, el dia de la festa. A partir d’aquell moment, el vítol i les diverses formes que en deriven (o que en fa derivar el creador de Tombatossals) sovintejaran en la vasta producció d’aquest «conreador de la terra, arrelat a la terra», segons el diagnòstic d’À. Sánchez Gozalbo. Després del seu admirat mestre, Pascual i Tirado, Miquel Peris va ser capaç d’aportar al vítol la càrrega emotiva i simbòlica que ha G a ia ta 8. Porta l de l’Om 155

assolit per al poble de Castelló, especialment en una obra, El Betlem de la Pigà, que ha esdevingut un dels referents indefugibles de la vida cultural de la ciutat, sobretot durant l’època nadalenca, tot constituint un fenomen civil que es manté en plena vitalitat després de quaranta anys en escena. Al llarg de l’obra, el crit de Vítol!, llançat en veu compacta per tot el teatre, unes deu vegades, marca les cadències de la representació escènica. Ací convindrà recordar que la identificació de Castelló amb el seu vítol és compartida per algun altre poble valencià. En efecte, tampoc no podem menystenir els elements emotius o emblemàtics que el vítol! manté, també durant les festes patronals, dins les poblacions de Banyeres de Mariola (Alcoià) i Canals (Costera). A Banyeres, el dia de sant Jordi, la solemnitat de l’entrada dels moros i cristians hi és alterada de sobte pel ressò del crit coral «Vítol al patró sant Jordi, vítol!». Però és especialment a Canals que el vítol! s’ha elevat a la categoria de símbol local, juntament amb la foguera que el poble encén a les festes de sant Antoni, d’ençà de l’encesa fins al final de les festes, el crit dialogat d’exaltació popular a Canals és «—Vítol i vítol al nostre patró del poble! —Vítol!». UN SÍMBOL DE LA MAGDALENA La renovació de les festes de la Magdalena, l’any 1945, hi va incorporar el pregó, això és, la cavalcada i, naturalment, el ban que hi fa el pregoner en nom de l’alcalde. El text d’aquell pregó inicial –que 156 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

no estava exempt, ai!, de tocs franquistes– l’havia redactat Carlos González-Espresati, i acabava amb l’exclamació del Vítol! castellonenc. Aviat els versos del pregó de González-Espresati, ben desafortunats, foren retirats per cedir el pas al magnífic text, tot un clàssic (1947), de Bernat Artola i, com no podia ser altrament, «el nostre millor Pregó» també acaba amb el Vítol! que esdevindrà emblemàtic. Ben mirat, el vítol és l’únic element que hi ha en comú entre tots dos pregons. D’altra banda, no podem oblidar que Artola, malgrat ser el candidat indiscutible a crear aquesta peça clau de les festes patronals, havia estat depurat pel franquisme, una condició que l’excloïa de qualsevol iniciativa de caràcter públic. Al capdavall, però, l’opció Artola esdevingué indefugible per a les autoritats de l’època. D’aleshores ençà, el «Pregó» de Bernat Artola és declamat, cada any sense interrupció, al llarg de la cavalcada del pregó de la Magdalena, com a l’acte més carregat de simbolisme de totes les festes. El 1947 va ser el 8 de març, a les 4 vesprada: «El primer pregón se recitó ante el Gobierno Militar, y al terminar el “pregonero”, un entusiasta ¡Vítor! (sic) atronó el espacio». Abans de passar endavant, ací s’imposen un parell d’observacions. Per un costat, i de manera curiosa, el cronista omet la mínima al·lusió a l’autor del pregó. D’altra banda, el Vítol! original del text d’Artola, a la crònica és retocat per un ¡Víctor! que devia semblar més culte, potser una bona traducció castellana. En qualsevol cas, i de manera definitiva, el Magdalena! Vítol! fa anys –sembla ser que el ritual en el seu format

V íto l, un a m ar c a d’ ide ntita t c aste llo n e n c a Vicent Pt i arch Almela

actual data del 1997– que integra el conjunt dels elements simbòlics que identifiquen les festes majors de Castelló de la Plana, dedicades, com mana la tradició, a santa Maria Magdalena. Ara, per tal de fixar la cronologia de la incorporació del vítol a les festes majors de Castelló, convé tenir en compte que la descripció costumista en vers, ¡A la Madalena!, publicada el 1944 –això és, l’any immediatament anterior a la renovació de la festa, que arriba fins als nostres dies– no hi ha la mínima al·lusió al vítol. Quatre anys més tard, la comèdia que Francesc Marín Melià presentava al concurs de Lo Rat Penat, amb el títol ¡Madalena, festa plena!, es cloïa precisament amb el crit general de ¡¡Vítol!! Fet i fet, no podem perdre de vista que el vítol! és la clau que obri (al pregó) i tanca les festes patronals de la ciutat. D’alguna manera, ara mateix el mot ha esdevingut una marca d’identitat castellonenca.

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 157

El Magdalena Vítol de 1960, esclat de llum i foc Enrique Segarra Segarra

l programa oficial de les festes de la Magdalena del 1960, dissenyat per la Junta Central de Festejos, va presentar variacions respecte a les d’uns altres anys. La motivació va ser perquè el tercer dissabte de Quaresma, el conegut com a dissabte del Pregó, coincidia aquell any amb la celebració de Sant Josep, festa major a València i en unes altres ciutats i pobles de la nostra geografia, com ara Borriana. Per això la Junta va pensar de començar les festes el diumenge, el 13 de març, amb la cavalcada del Pregó matinal, i amb el desenvolupament de les altres celebracions fins al diumenge 20 de març, dia de la Romeria de les Canyes, per a quedar rematades amb el Magdalena Vítol i la traca final, el dilluns festiu dia 21. Aquelles

158 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

El M a gda le n a V íto l de 19 6 0 , e s c la t de llum i f o c Enrique Segarra Segarra

festes del 1960, on va ser reina Maria Pilar Iranzo Barceló, van constituir les últimes per a José Ferrer Forns com alcalde de Castelló. Al matí del dissabte 19 de març de 1960, festivitat de Sant Josep, es van viure dos entranyables actes: l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó al seu santuari i un dinar extraordinari, oferit per la Junta Central, als acollits a l’Asil d’Ancians Desemparats. Poc abans de les 12 h la reina de les festes i la seua cort d’honor van arribar, en landó, a l’esplanada del santuari del Lledó, portant totes elles els rams de flors per a l’ofrena. L’esplèndid dia de març, la festivitat del dia i hora del sempre atractiu acte van ser motius a considerar per a l’assistència de molts castellonencs. Uns altres van preferir acudir a la gran cursa nacional de motocicletes, VII Gran Premi Magdalena, puntuable per al Campionat d’Espanya, que se celebrava al circuit del parc Ribalta. També aquell dia van tindre lloc un concurs de pesca amb canya al port (V Trofeu Magdalena), un concurs de manobres, aeromodelisme, de tall de troncs i es va disputar el II Trofeu d’Atletisme. En conjunt les de 1960 van ser unes festes de transició, perquè la Junta Central de Festejos de la Magdalena havia pensat que la coincidència amb les Falles de Borriana i de València absorvien gent de tots els punts de la nostra geografia, entre la qual també n’hi havia de Castelló. Si no haguera sigut per aquell canvi de data, en

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 159

El Magdalena Vítol de 1960, esclat de llum i foc Enrique Segarra Segarra

el programa d’aquell dissabte 19 de març s’hauria viscut el Pregó. El diumenge 20 de març, el segon diumenge de festes, es va celebrar la Romeria de les Canyes, no hi va haver cap novetat digna de ser contada. A poqueta nit es va formar la Tornà, la processó de penitents i la desfilada de gaiates. Però es van produir dues novetats que cal ressenyar. Per primera i única vegada en la història, les gaiates van quedar concentrades a la plaça Major en finalitzar la desfilada, i, en segon lloc, a les 11 h va tindre lloc el festival de pasdoble, amb les bandes contractades per les comissions gaiateres. Després d’una setmana de festes, que en circumstàncies normals hagueren acabat aquella nit, la gent continuava al carrer, disposta a presenciar l’últim castell de focs d’artifici, que es va encendre passada la mitjanit. Afortunadament el dilluns, que ja havia començat el seu camí, va ser festiu a la ciutat de Castelló, i allò per tant va servir, almenys, perquè el poble poguera trobar algunes hores de descans. En aquells anys, durant la celebració de les festes de Castelló, només eren considerats no laborables la vesprada del dissabte del Pregó i el dilluns després de la Magdalena. Aquell dilluns 21 de març, a les 11’30 h., els xiquets van tindre la seua cavalcada, amb unes carrosses que tenien ornaments de flor o de murta ja marcits, però això a ells i als seu pares els importava 160 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

ben poc. A les vuit i mitja, a la plaça Major, a la llum de les gaiates allí concentrades, per primera vegada, i malgrat uns altres intents anteriors, la Banda Municipal de Castelló va oferir un concert sota la direcció del mestre Joan Garcés Queralt. A la nit, a les 11 h., l’acte del Magdalena Vítol va comptar amb la novetat de l’encesa d’estes paraules en la façana de l’església major de Santa Maria. Tot seguit, la traca final va tancar la setmana de festes que passarà a la història per haver acabat el dilluns de Magdalena.

Mig Any Fester, la il·lusió de tornar a començar Joan Josep T rilles F ont

e sempre, sobretot des del meu vessant al voltant del món de la dolçaina i tabal, amb el coneixement de diferents festes a les comarques del sud del País Valencià, sempre m’ha motivat, i molt, la celebració dels diferents “migs anys festers” a l’equador fester, sobretot a les festes de moros i cristians.

A l’Alcoià, el mes d’octubre és sinònim de festa, sobretot el cap de setmana més proper al dia 23, però durant tota la mesada, a Alcoi se succeeixen les activitats del Mig Any Fester, celebració sorgida en els anys seixanta del passat segle com a setmana d’exaltació festera, que ens recorda que ens trobem a mitjan cicle fester i només falten sis mesos per als nostres benvolguts Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Presentació del “Sant Jordiet” i diferents càrrecs festers el divendres, i el dissabte Concurs d’Olleta Alcoiana a la Glorieta. Aquests actes els organitza l’Associació de Sant Jordi, entitat d’utilitat pública responsable d’organitzar la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi, d’Interés Turístic Internacional i declarada Bé d’Interés Cultural amb la categoria de bé immaterial per Decret 51/2019 del Consell de la Generalitat Valenciana. Si pense com a castellonenc, podria imaginar que sembla

ser el mateix que passa a Castelló, ja que al mes de setembre tenim un acte semblant: les imposicions de bandes per part de l’alcaldessa a les reines i representants festeres de les festes de la Magdalena del mes de març. Podríem destacar que coincideixen amb la celebració del Privilegi de Trasllat del 8 de setembre de 1251, però fa poc més de tres anys que ho celebrem “oficialment” amb la participació dels ens vinculats arrelats a la història de la ciutat.

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 161

Però parlant d’autoritats, vull recordar unes paraules de l’alcalde d’Ontinyent l’any 2015, Jorge Rodríguez, al voltant del treball que estaven fent els càrrecs festers i el pregoner per a preparar les properes festes. A ells es dirigia per a recordar que “queden sis mesos per deixar-nos de nou bocabadats, per a tornar a recordar a aquest poble la grandiositat, la força i la vitalitat que tenen les nostres festes”, amb paraules d’agraïment tant per a ells com “per a primers trons, representants de les comparses i tots aquells que, de manera desinteressada, incansable i silenciosa, treballen dia a dia pel futur de la festa”. Així doncs, els festers són, any rere any, els protagonistes de la festa i al Mig Any Fester renoven el compromís amb les tradicions del seu poble. Es tracta sempre de tornar a començar. A Ontinyent el compte arrere per a les festes de l’estiu el celebren al mes de febrer. A Calp el primer cap de setmana d’abril l’Associació de Moros i Cristians Santíssim Crist de la Suor el celebra amb la presentació dels càrrecs festers de 2020 i el comiat dels 162 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

del passat any. També a la Nucia es consolida en el “calendari fester” amb el pas dels anys, ja que mancava a la població així com altres localitats veïnes de la Marina Baixa. A Castelló de la Ribera, al mes d’abril, diuen: “el temps passa i els records es queden, i potser este és un dels factors que cada any ens permet reinventar-nos i continuar treballant perquè les festes de Moros i Cristians de Castelló no s’acaben mai, una commemoració que executem de l’única manera que sabem: omplint els carrers i barrejant amb mestratge la dosi perfecta de música i festa que cal per a aconseguir ser fidels a la tradició i cultura del nostre poble”. Cal comentar també que a Planes de la Baronia ho celebren el primer cap de setmana d’abril, on les filaes de moros i cristians hi realitzen entraetes i per a finalitzar hi ha revetla. A l’Olleria, a la comarca de la Vall d’Albaida, ho celebren el primer cap de setmana de març amb l’elecció de reines, capitans i ambaixadors; paelles, entraetes i concert del Mig Any Fester. Per a acabar, esmentarem que a València també ho celebren al passeig

Mig Any Fester, la il·lusió de tornar a començar. Joan Josep T rilles F ont

Marítim, al costat de l’Hotel Las Arenas, i anticipa la celebració de l’Entrada de Moros i Cristians del Marítim de València. Durant tot el cap de setmana, la gent gaudeix d’una programació carregada d’esdeveniments i activitats en un marc festiu únic, al costat de la mar, lloc on s’instal·la un mercat medieval i soc àrab. Cal destarcar la XII Entrada morocristiana infantil de l’any 2019. A altres pobles celebren la festa al voltant de Sant Jordi, com a Biar, on té lloc una jornada festera el cap de setmana més pròxim al dia 9 de novembre, amb una desfilada des d’una plaça a una altra; i el diumenge se sol fer alguna activitat relacionada amb les festes a la Casa de la Cultura, esperant les festes de maig de la Mare de Déu de Gràcia. A Petrer, com és tradicional, el celebren durant el mes de novembre de cada any amb la Festa dels Capitans i les representacions de la Rendició al Teatre Cervantes i al castell fortalesa, amb una programació completa i variada perquè els festers i públic en general puguen assistir a les diferents expressions de la Festa de Moros i Cristians, tant des del punt de vista lúdic com cultural, en què es desitja “tindre uns grans dies de convivència i sa esperit fester i que sota l’advocació al nostre sant patró, sant Bonifaci, ens protegisca allà per on discórrega la festa”. Menció especial, fora del País Valencià, a Catalunya el passat 24 de novembre, a la nau central de la Seu Vella, se celebrà el Mig Any Fester, acte en el qual es portà a terme

el relleu dels càrrecs de la Festa de Moros i Cristians de Lleida per a l’any 2020. Novament es tracta de tornar a començar. El meu informant de Muro, el mestre dolçainer Jaumet Gosàlbez, matisa que es tracta, aprofitant l’equador fester, a banda de rebre les noves incorporacions, d’aconseguir (recordar-los), després de la desconnexió de la gent, que formen part de l’associació i que hi ha uns compromisos d’adquirir càrrecs i responsabilitats en la festa que cal repartir; i així recuperen les festes de la vila en honor a la Mare de Dèu dels Desemparats.

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 163

Ací en Muro -comenta el president de la Junta de Festes, el dolçainer i bon amic Paco Vicedo, l’alcalde de Festes-, igual que la resta de la comarca, és una data molt important dins del calendari fester. M’explique: al voltant del Mig Any, s’organitzen vàries celebracions, a fi d’engrandir la festa. Concretament en Muro la setmana abans s’organitza un concurs de “Cotos” (que és una forma de jugar a les cartes) on participen totes les filaes (comparses). Ja arribat al dia gran del Mig Any, que nosaltres el celebrem el segon dissabte de novembre, des de la Junta de Festes organitzem un Concert de música festera (moros i cristians), aquest any ha estat a càrrec de la Unió Musical de Muro i de la Xafigà. Eixe mateix dia a la nit hi ha sopar en cadascuna de la filaes i cap a les 23’30 hores s’inicia la desfilada de les 12 filaes. També dins les 164 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

celebracions del mig any, nosaltres des de la Junta organitzem un teatre on s’interpreta algun sainet de caire fester, sempre relacionat amb la festa de moros i cristians. Però què passa en altres indrets del nostre País? El meu informant a Alacant, el dolçainer Carlos Cruzado, en parlar de les Fogueres de Sant Joan, em diu que ells, com a membres de la Federació de Folklore, participen en molts actes i acompanyen les bellees a Fitur, a finals de gener, a jornades de convivència i a viatges internacionals... Les diferents comissions fan esmorzar i aperitius per a presentar els seus representants, semblant al que es fa a les nostres Festes de la Magdalena i a les presentacions de

Mig Any Fester, la il·lusió de tornar a començar. Joan Josep T rilles F ont

les gaiates, que tenen el punt de partida l’endemà de la imposició de bandes, però que abans, durant tot l’estiu, han anat presentant, en l’àmbit del sector, els seus representants, que també participen en Fitur amb la gaiata i la música més tradicional. Semblant passa a les Falles, tot i que l’endemà de Sant Josep comencen el camí i celebren a les darreries del mes de maig el tradicional Sopar del Mig Any amb concert de música festera. A banda de Falles, Fogueres i Magdalena, també trobem altres celebracions del Mig Any Fester que no són pròpies de les Festes de Moros i Cristians; com a Canals -tot i que també celebren Moros i Cristians-, a la comarca valenciana de la Costera, on la festa gran és Sant Antoni, al mes de juliol. Segons el calendari festiu de les Penyes en Festes de la Vall d’Uixó, a la Plana Baixa, malgrat que és a l’agost quan se celebra la setmana gran, els penyistes gaudeixen d’una data intermèdia en la qual s’organitza el Mig Any Fester. La finalitat d’aquesta jornada no és una altra que anunciar el període de sis mesos que resta fins a arribar, de nou, a l’edició següent dels festejos. També a la Plana Baixa, a la Vilavella, el primer cap de setmana d’abril se celebra el Mig Any Fester, activitat que és una data indispensable en el calendari anual amb una programació que sempre té èxit i que té com a objectiu consolidar-se dins del programa festiu del municipi.

Llavors vull concloure la meua reflexió com a castellonenc, i crec que a Castelló caldria reforçar el Mig Any Fester, durant un cap de setmana, al voltant del 8 de setembre, en què s’implicara tot el món de la festa, amb desfilades històriques, visites guiades, entrades de música, danses, demostracions gastronòmiques…, a més de l’acte propi d’inici del cicle fester, amb la imposició de bandes, i en què tots els col·lectius renovaren el compromís amb les nostres tradicions, com deia Artola, “amb orgull de genealogia”.

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 165

No, no volem sevillanes Jordi Querol

Un nou començament de la festa.

a Magdalena del 1988 estava resultant “mogudeta”, per dirho d’una manera suau. Les innovacions que havia llançat una mica al seu aire el nou regidor de Festes, Clemente Agost, responsable últim de la “Junta Central de Festejos”, heretada de l’antic règim franquista, no estaven agradant massa, que diguérem, a la

166 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

major part de la ciutadania. El malestar entre “la gent de la festa”, per unes novetats que despersonalitzaven les festes fundacionals de la ciutat i els donaven un aire que veien “andalusista” s’anava fent més i més evident a mesura que passaven els dies; i és que a Castelló, ja se sap, els tres primers dies sempre resulten bé, amb un Pregó llarguíssim, una Romeria de gom a gom i un Pregó Infantil envoltat de pares, mares, avis i àvies, tietes i

No, no volem sevillanes. Jordi Querol

tiets. Però després, ai! que llarga que es pot fer la resta de la setmana festera quan no s’omple d’espectacles atractius per allò que en diríem “el gran públic”. I cal no oblidar que, en festes, a la nostra ciutat ix al carrer fins i tot la gent que no abandona mai casa seua per a res. Que quede clar, no hem de dubtar de la bona intenció del regidor en qüestió, en decidir impulsar uns canvis radicals com els que estaven tenint lloc, però sí que ho hem de fer, amb tota seguretat, de la seua oportunitat. I és que, de bones intencions n’està ple l’infern. De manera que el malestar s’havia anat congriant entre la gent, dia rere dia i, en arribar el diumenge del Magdalena Vítol, en el darrer minut del partit, que diria aquell, va esclatar impensadament. De sempre és sabut que la gentada que s’aplega a la plaça Major, plena de gom a gom, i que s’impacienta esperant l’eixida al balcó de les reines, tot i que encara no siga l’hora, es desfoga amb tot d’ocurrències genials, ni que siga aquell “hola, don Pepito”, “hola don José”, que alguns anys fins i tot han arribat a corejar les mateixes representants festeres. O fer recórrer la plaça una pilota inflable de grans dimensions, amb el seu corresponent anunci publicitari. O el rebuig a Canal 9, que alguns anys va esdevenir també tema recorrent... I aquell any, estava cantat, el tema central seria la negativa a acceptar les innovacions proposades i, a judici del personal, particularment desafortunades.

Però el que no podia preveure ningú seria el grau d’acceptació que tindrien aquests crits de protesta. De sempre és sabut que una multitud, impacient i neguitosa, pot esdevenir tot un perill quan troba un blanc de les seues ires; i aquest any el va trobar, i tant que el va trobar. El crit de “No volem sevillanes”, primer un més entre d’altres, va anar obrint-se pas entre els assistents, i aviat va trobar el seu ritme: “No volem sevillanes/ sevillanes no volem. No volem sevillanes/ sevillanes no volem”, que no va callar, tot el contrari, quan van aparèixer les pobres reines al balcó, més que res perquè al seu costat, com era d’esperar, anava el regidor de festes, al qual li dedicava el poble tan original serenata. Les reines van llançar com van poder el seu “Magdalena!”, el públic mig va callar uns instants per a permetre escoltar un “Vítol!” més apagat que els altres anys, i la cançoneta va reprendre immediatament després. No preveient aquesta protesta multitudinària, un dels dos diaris que es publicaven llavors a la ciutat va aparèixer al dia següent amb la descripció “habitual”, com si el Magdalena Vítol haguera transcorregut amb total normalitat, i obrint la sospita que, davant de la previsible repetició festera, el periodista havia escrit la crònica d’avançat, en el que avui anomenaríem, en argot periodístic, una

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 167

“nota segrestada”. I sort que la periodista de l’altre diari es va apressar a fer aturar màquines i va canviar ràpidament el text, a les 12 de la nit, perquè així es va evitar la vergonya quan, al dia següent, el dilluns després de festes, uns castellonencs ja molestos pel final del període festiu, llegien damunt en el diari de major lectura la normalitat com havia transcorregut tot... mentre, simultàniament, escoltaven per les ràdios la gravació de la xiuladissa i dels crits de la

168 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

“serenata”, darrer acte del que algú, humorísticament, va anomenar “les festes d’Agost”. Com era d’esperar, la protesta popular va tenir conseqüències, unes conseqüències que podem dir que els seus efectes continuen marcant la festa fins el dia d’avui. El ple municipal tractava el tema i estudiava la proposta, presentada des de la UPV i avalada pel PP,

No, no volem sevillanes. Jordi Querol

de crear una Junta de Festes integrada per persones provinents del món de la festa, independent o almenys autònoma de la corporació municipal. Al PSOE, que governava en coalició amb el CDS, aquesta proposta no li feia massa gràcia, en un principi, perquè l’entenia com una desautorització de la seua gestió, que en part sí que ho era, per suposat. Però el primer tinent d’alcalde i cap del CDS, Hipólito Beltran, “Polín”, prenia la paraula per a anunciar que el seu grup secundava la proposta, de manera que anava a donar-li la majoria, deixant els socialistes en minoria. Llavors, el mateix alcalde, Daniel Gozalbo, s’apressava a prendre la paraula per a anunciar el suport que també el seu grup donaria a aquest acord, que es va aprovar doncs per unanimitat, i que va ser el fonament de la Junta de Festes, tal com l’hem coneguda. Bé, amb alguns canvis els darrers anys, però això ja en seria una altra història, de la qual ara no anem a ocupar-nos. Com siga, aquelles sevillanes no volgudes van servir per a democratitzar i modernitzar una estructura nascuda i consolidada durant el franquisme, i per tant per a donar a les Festes de la Magdalena un nou començament, que va millorar, i molt, la seua base popular. I és que, digueu-li intuïció, digueu-li sensibilitat, el nostre poble va saber plantar-se quan va creure, segurament amb raó, que es posava en perill el mateix fonament d’una festa que, o serà genuïnament castellonera, o no serà.

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 169

La recuperació del Misteri de Castelló F ernando Vilar Moreno

’any 1999, a propòsit dels actes de celebració del 75é aniversari de la coronació pontifícia i canònica de la Mare de Déu del Lledó, es va recuperar la representació del Misteri de Castelló, a càrrec de l’Ajuntament de la ciutat, la Diputació Provincial i la Conselleria de Cultura. La majoria de castellonencs i castellonenques vam descobrir aleshores que Castelló tenia un misteri, com el té Elx, com el van tindre les catedrals de València, Palma o Tarragona. El catedràtic d’Història de la Universitat de València, Josep Lluís Sirera, refereix aquestes tradicions medievals dels autosacramentals, juntament amb les representacions dels joglars, com els orígens del teatre al País Valencià. Aquella representació de 1999 em va impressionar molt, em va semblar un patrimoni bellíssim, amb tant d’atractiu que -vaig pensar- pagaria la pena què es representara de manera periòdica. Aleshores, es parlava d’això, d’amortitzar la gran inversió econòmica que s’havia fet per a la posada en escena del Misteri amb repre-

170 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

sentacions periòdiques. Però, no va ser així. Només es va tornar a representar l’any 2008 i prou. Com la majoria d’actes d’aquell 75 aniversari lledoner, el Misteri estava en mans d’una elit castellonenca i valenciana, polítics i persones socialment influents, prou excloent i incapaç de sacrificar-se per empentar un projecte així, amb modèstia i esforç, i per a aplegar gent voluntariosa amb la suficient estima per Castelló i la seua cultura per a enrolar-se en aquesta aventura. Alguns dels responsables intel·lectuals d’aquella recuperació es van dedicar, posteriorment, a menystindre el text del Misteri, dient que, a més d’estar escrit en castellà (com si això fóra un demèrit), era molt pobre i ximple. Altres d’aquells responsables es van desentendre absolutament del tema perquè ja no hi havia ni els diners de 1999 - caldria eixir a recaptar fons- ni els reconeixements socials i polítics d’aquell any. Però, el més trist de tot és que es va malbaratar bona part de la inversió feta en aquella representació. Del vestuari i dels elements escenogràfics -la tomba de la verge, per exemple- que es van fer ex professo, amb diners públics, mai més es va saber després de 2008.

L a rec up er a c ió de l M ister i de C aste lló F ernando Vilar Moreno

L’any 2017, mogut per la il·lusió de recuperar la representació periòdica del Misteri de Castelló, vaig comboiar a dues persones que havien de ser claus en aquesta aventura, Santi López i Jaume Vicent. Tots dos tenen una gran afició al teatre, especialment Santi, que, a més d’actor, és director; tots dos tenen una gran estima per Castelló i per les seues tradicions i una especial sensibilitat cap a la cultura religiosa; i tots dos tenen la capacitat de concitar l’interés de molta gent voluntariosa en iniciatives diverses pel simple fet de fer cultura i amistat. A Santi i a Jaume els va agradar la idea i vam començar tots tres a pensar en els primers companys i companyes de viatge. També calia aconseguir suport institucional i diners per a emprendre aquesta aventura i la primera visita la vaig fer a la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló. L’acollida de Verónica Ruíz no va poder ser millor. Li va fascinar la idea de recuperar la representació periòdica del Misteri i, de seguida, va posar sobre la taula el 50 per cent del patrocini i el seu compromís, si no trobàvem més entitats patrocinadores, d’ajudar-nos a trobar-les. A canvi, la regidora ens va demanar un important favor, que posarem en marxa la iniciativa l’any 2018 -nosaltres havíem pensat en 2019-, ja que era l’any Matilde Salvador i, en ser la música del Misteri de la compositora castellonenca, era

ideal poder recuperar la representació aquell any. Aquesta conversa es va produir en novembre de 2017, així que calia donar-se presa. La segona visita institucional que vam fer va ser a la Diputació, on el diputat de l’àrea de Cultura, Vicent Sales, tampoc va dubtar un segon de la idoneïtat de recuperar la representació del Misteri per al calendari cultural castellonenc i es va comprometre al patrocini de l’altra meitat de la representació. Amb aquest compromís, ja teníem finançada la iniciativa, així que vam fixar el mes de desembre per a fer-la i com, de poder ser, s’havia de representar al seu lloc tradicional, la cocatedral de Santa Maria, vam anar a parlar amb el bisbe. Ens va rebre el vicari general de la Diòcesi aleshores, Yago Gallo, el qual, en resposta a una carta que li havíem enviat al bisbe, va acceptar i autoritzar el projecte al temple matriu de la ciutat. Després, amb el rector i degà de Santa Maria, Miguel Simón, vam negociar la data més adient, que va resultar, definitivament, el dia 14 de desembre. En poc més d’un any, havíem de posar en marxa una representació digna d’una tradició de més 500 anys i d’un text, de poc més de 300 anys, del Segle d’Or de la literatura en castellà. Ens calia constituir una associació, cercar els actors i actrius, la coral i els músics, definir i encomanar el muntatge d’una escenografia i fer tot un vesG a ia ta 8. Porta l de l’Om 171

tuari. La veritat és que no va estar difícil, ja que a qualsevol que li comentàvem la idea li semblava interessant i es mostrava disposat a col·laborar. Ben prompte vam ajuntar un grapat de persones per a constituir la Junta Directiva d’una associació cultural. Laura Rubert va ser una de les primeres incorporacions, com a vicepresidenta i cap de l’equip de vestuari i escenografia. La soprano i professora de música, Marián Torres, es va incorporar com a directora musical, Carlos Martí com a secretari, Pilar Gijón com a tresorera, i Jaume Vicent i Érika Prades com a vocals. Santi López va assumir la direcció artística i qui escriu aquest article la presidència. Després de la representació de 2018, es va incorporar José Edo com a vocal. L’associació cultural Misteri de Castelló havia de fer front al repte de produir de l’espectacle anualment. Les referències històriques sobre el costum a Castelló de representar anualment l’Assumpció de la Mare de Déu, des dels darrers anys de l’Edat mitjana fins a la darrera dècada del segle XVII, són nombroses. La representació tenia lloc a l’aleshores església major

172 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

de la ciutat -avui cocatedral de Santa Maria de l’Assumpció- en els dies centrals del que, en segles passats, van ser les festes principals de la ciutat de Castelló, les festes d’agost. Del misteri castellonenc es conserva un text íntegre ja del segle XVII, escrit en castellà, amb anotacions escenogràfiques. És el que duu per títol La famosa representación de l’Asunción de Nuestra Señora a los Cielos. El text es conserva en l’Enchiridion Rerum Memorabilium, més conegut com el Llibre Verd de l’Arxiu Municipal de Castelló. La còpia que recull aquest còdex data de 1685. Existeix també una versió posterior i simplificada, dramàticament i escenogràficament, a la Biblioteca Nacional d’Espanya. En absència de partitures originals per a les parts cantades de la representació, la compositora Matilde Salvador li va posar música per a la recuperació de 1999. La primera representació organitzada ja per l’associació cultural Misteri de Castelló, el 14 de desembre de 2018, obria una nova etapa en la història del misteri de la nostra

La recuperació del Misteri de Castelló F ernando Vilar Moreno

ciutat. Una cocatedral abarrotada de gent va aplegar, a les 22 h d’aquell divendres, una assistència comptabilitzada superior a les 700 persones, amb la qual cosa es van desbordar les expectatives més optimistes de l’organització. La representació va comptar amb un pressupost de 20.800 € i, a més dels patrocinis de l’Ajuntament i de la Diputació, va comptar, també, amb la col·laboració de la Universitat Jaume I. Sota la direcció de Santi López van actuar 25 actors i actrius, acompanyats per un cor a quatre veus integrat per 20 cantants, un violoncel, una arpa i el monumental orgue de tubs de la cocatedral, un dels més importants instruments d’aquestes característiques a tot el País Valencià.

Fuertes, José M. Román, Antonio Arbeloa, Toni López, Víctor Ripollés, Carlos Renau, Pablo Castell, Alberto Navarro, Sergio B. Sánchez, Alejandro Navarro, Rubén Sales i Joan Querol. Per a fer de poble, la representació va comptar amb un grup d’actors de la passió Nueva Jerusalén, de Borriol. Sota la batuta de Ieva Lavrinoviča, la coral Tutti Voce va sorprendre per la qualitat d’una interpretació, gens fàcil, de les partitures de Matilde Salvador. També van estar molt ben valorades les interpretacions de Xelo Sapiña al violoncel, Stefany Jurenka a l’arpa i Héctor Chabrera a l’orgue de tubs. El vestuari, confeccionat per a l’ocasió i inspirat en el primer barroc, va contribuir a excitar les emocions, mitjançant colors i contrastos que van recrear la bellesa clàssica pròpia de l’estètica barroca. L’èxit de la representació de 2018 va fer que tot l’equip d’actors i actrius, íntegrament, volgueren repetir en la segona representació, la del 8 de novembre del 2019, en la qual, a més a més, es van incorporar al repartiment un seguit de persones del betlem vivent de la parròquia de Sant Josep Obrer, per a fer de poble, i un grupet de xiquets i xiquetes, néts tots de l’estimat actor i director de teatre, Rafa Lloret, per a fer d’àngels. Pel que fa a la música, es van estrenar una coral i uns arranjaments compostos per Francisco Signes, l’exdirector de la Banda Municipal de Castelló, i un nou grup vocal es va fer càrrec del Misteri, la coral Juan Ramon Herrero. Al violoncel es va estrenar, també, Alberto Muñoz, i en aquesta ocasió es va prescindir de l’arpa. Aquesta darrera representació va comptar, de bell nou, amb els patrocinis de l’Ajuntament i la Diputació, institucions que semblen haver entés la importància de recuperar i mantindre aquesta tradició de manera periòdica i que s’han fet càrrec, fins al moment, del seu finançament. A més a més, el Misteri va comptar amb la col·laboració de la Fundació Dávalos-Fltecher, Cajamar i, novament, la Universitat Jaume I.

Sobre un gran decorat escènic minimalista, d’uns 6 metres d’alçada per 14 metres d’amplària, sota el cimbori del temple catedralici, la tradició del Misteri va tornar a cobrar vida. Molt reconegudes pel públic van ser les actuacions dels principals protagonistes, la soprano i actriu Francesca Sales, en el paper de la Mare de Déu, el baríton Pedro Quiralte, en el paper de Sant Joan, i el conegut actor Joan Antoni Castell, que va interpretar a Sant Pere. Però, no menys nivell dramàtic van tindre la resta d’intèrprets que van donar vida a la resta de personatge: Jaume C. Vicent, Vicent Rodrigo, Virginia

Sembla que ja quasi podem atrevir-nos a afirmar que el Misteri de Castelló ja s’ha recuperat. Esperem que siga així. Però, tant si ho aconseguim com si, finalment, no ho aconseguim, l’experiència ha estat realment enriquidora per a tots els que participem d’aquesta il·lusió, la il·lusió de tornar a començar, especialment pel que fa a l’acollida de la ciutadania castellonenca, que ens ha palesat sobradament la seua estima, la disponibilitat a col·laborar de molta gent i el suport majoritari a una tradició que és, sobretot, del poble castellonenc. «Aquest és el vostre Misteri, si estimeu el llenguatge antic de la farsa...» Pregó del Misteri de Castelló. G a ia ta 8. Porta l de l’Om 173

La saviesa de la plaça Major de Castelló T eresa F ont

e tota la vida, quan viatge a València sempre m’agrada anar amb temps i passejar-me per la Ciutat Vella, gaudir de portals, places i palaus, endinsar-me en mil històries. Alguna vegada, coincidint en dijous al migdia, m’he trobat amb el Tribunal de les Aigües o Tribunal de la Vega a la porta dels Apòstols de la catedral de València. A les 12 en punt les campanes del Micalet n’anuncien la constitució. El tribunal format per síndics, un per cada séquia, abillats amb brusa negra, comencen quan el president dona permís a l’alguatzil per donar les paraules. És un òrgan col· legiat encarregat de dirimir els conflictes per l’aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata,

174 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella. A Múrcia trobem El Consejo de hombres buenos, un tribunal consuetudinari, les regles i l’autoritat del qual són definides per la tradició i el costum, que està encarregat de dirimir conflictes de reg a l’Horta de Múrcia. Aquest tribunal es caracteritza per l’oralitat, la rapidesa i l’equitat: no genera documents escrits, les seues sentències s’elaboren el mateix matí del judici oral i es comuniquen directament de paraula a les persones interessades. Totes dues són considerades les institucions de justícia més antigues d’Europa i actualment és un tipus d’institució judicial pràc-

L a s a v ie s a de la p la ç a M aj o r de C aste lló T eresa F ont ticament única al món. Tenen un lèxic judicial especialitzat propi, heretat per transmissió oral. Cal recordar que tots dos formen part, des de l’1 d’octubre de 2009, de la llista de la UNESCO de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona. Podem parlar també d’un consell de saviesa, de seny? Si busquem, trobem a Catalunya el Consell del Cent, una institució de govern durant l’antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII que va perdurar fins al segle XVIII. El seu nom té l’origen en el nombre dels seus membres, que eren cent. Actualment funciona l’Associació Consell de Cent, de caràcter voluntari, que és un espai de trobada i relació entre els seus membres. L’associació es va crear amb un propòsit obert, a fi i efecte que fora possible el pluralisme i la diversitat d’opinions. La seua finalitat és col·laborar amb els òrgans de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, a l’efecte d’assessorar-los, en finalitats d’interés general per al municipi. Hui en dia està constituïda per 107 membres, que tenen en comú haver sigut regidors i regidores de Barcelona des del primer Ajuntament democràtic.

També trobem que des del 1319, a la Corona d’Aragó, el rei convocava amb una certa freqüència assemblees anomenades Corts Generals, integrades pels tres estaments del país, els quals eren expressament anomenats braços del regne. L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en Corts. Tot i això la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l’any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira,

Parlant de saviesa vull recordar quan un dels meus fills formava part del Consell dels Vells Llops del Grup Scout “El Millars”, scouters, monitors amb experiència. Ell era Baloo, personatge de Rudyard Kipling en el Llibre de la Selva. Era l’ós encarregat de transmetre la «Llei de la Selva» als llops de la manada. És el nom rebut pel dirigent que encarna la llei i la saviesa dins del grupet i que els ensenya les màximes als llops.

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 175

Acostume a anar a comprar al Mercat Central, i si fa bona hora, a la porta enreixada de la cocatedral de Santa Maria de Castelló, em trobe un grapat d’hòmens asseguts a la seca pedra. Trobe l’home de la meua amiga Paquita, Toni Sebastián “El figuero”, el llanterner del carrer de Sant Roc al Raval, el botiguer del carrer d’Enmig, Jorge Palomo... un grapat de bona gent que, sempre amb seny, estan arreglant la ciutat. M’acoste i els dic que ben bé han esmorzat, cap em diu el contrari, venen de Casa Mercedes, del carrer Sogorb. Trobe amb nostàlgia que aquests castellonencs també estan fent judicis arrelats a casa nostra, però no és així, parlen del darrer partit del Castelló i del que passa al món de les festes a Castelló. Una gent jubilada que ompli el dia a dia. Tot i això vull recordar que el seny, xarop o trellat, és un dels símbols culturals de les nostres conrades. El seny, com a característica de la societat, estava basat en un conjunt de costums i valors ancestrals. Aquests definien el sentit comú basant-se en l’escala de valors i les normes socials que imperaven llavors. Vull pensar que els nostres amics, amb el seny que els dona l’experiència de la vida, també ho fan amb sentit comú, amb saviesa manifesta. I jo em pregunte, eixe dia a dia, per a aquesta gent que, després

176 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

de portar tota la vida matinant per anar a treballar, arriba un dia en què no cal posar cap despertador. La vida laboral ha finalitzat, ara comença una nova etapa en la seua vida. Com ho viuen. Tinc clar que les dones jubilades portem un altre ritme, sabem adaptar-nos millor a la nova situació. Vaig a buscar-los a Casa Mercedes, on sé que estan esmorzant, per a fer-me un café, però en passar pel magatzem del Paco Torres al

L a s a v ie s a de la p la ç a M aj o r de C aste lló T eresa F ont

carrer de Sanahuja, també em trobe un grapat de gent gran, ben jubiltats: Pepe Llorens, que tenia un taller de cotxes; Salvador Ramos, que diu amb satisfacció que està mig jubilat i que és el responsable de “Les tres caigudes” de la Tornà de la Magdalena; José Antonio Torres, llaurador de tota la vida, que em diu que mai ningú li ha manat, sempre ha fet el que ha volgut i recorda amb nostàlgia el “coto arrosser”; i el bon amic Enrique Pardo, llaurador de jove i constructor ben conegut, implicat en mil històries en el món de les festes. Tots quatre comenten, en preguntar-los sobre la vida de jubilats, que esmorzen fins a les 11 h, que després tots marxen a veure les seues terres fins a les 13:30 h, bo, Enrique comenta que va tres dies a la piscina. Quan parlem de festes, els quatre afirmen que la Romeria caldria que fora, com de costum, el tercer diumenge de Quaresma, però que la festa grossa seria bo traslladar-la al mes de maig, coincidint amb les festes del Lledó; Enrique ens recorda que son pare participà en la primera gaiata de 1945. Quants anys i quanta saviesa. No puc anar a casa Mercedes i marxe a la plaça Major, fa bon dia però han deixat Santa Maria i me’ls trobe, l’esmentada colla de sabuts en un dels bancs de la plaça, en una de les portes del Mercat. Llavors aprofite a Toni i li llance dues preguntes: com es passa de viure el dia a dia treballant a poder fer el que vulguen i que m’ho relacione amb les festes, de com vivim un cicle

fester intens i en arribar el vítol, toc s’acaba, què passa el dilluns. Hui tinc a José Mª Cuevas, Ximo Peris, Fernando Ribes, Alfredo Ciurana, Daniel Cebrián i Toni Sebastián. Tots comenten que ajuden els fills, cuidant els nets i ajudant a casa. Cuevas comenta que ell va a la piscina i Toni, que ajuda el seu fill a la Botiga de la Figa del carrer de Sant Fèlix. En parlar de festes, tots coincideixen en el fet que cal fer un canvi, respectar la Romeria el cap de setmana que toca, però passar les festes a unes dates més bones, que puguen donar més joc, que siguen un reclam turístic. Així doncs, per finalitzar la meua reflexió, tot i que en l’àmbit municipal hi ha organismes i consells de participació de la ciutadania, crec que a aquests castellonencs, aquests homes sabuts, amb molt de coneixement i “temps”, cal tenir-los en compte, consultar-los. La seua saviesa pot donar consistència al dia a dia de la nostra ciutat, ajudant les noves generacions a creure en el passat i les tradicions i a donar-los identitat. Una altra cosa serà fer-los cas, com al fet de canviar la data de les festes. Cal empeltar a tothom la saviesa de la plaça Major per donar seny als castellonencs, amb la il·lusió de tornar a començar en tots els sentits dia a dia, mirant el futur amb la saviesa guanyada pels nostres!!!

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 177

Les festes que van sorgir del consens de 1988 La il·lusió de tornar a començar Esperanza Molina Coronado

’any 1988 Castelló havia triplicat la seua població, la ciutat s’havia estés com a taca d’oli i havien sorgit els barris perifèrics. La realitat de la ciutat havia canviat respecte a l’etapa de les festes que va iniciar la Junta Central de Festejos en 1945. L’arribada de la democràcia, amb la Constitució de 1978 i els ajuntaments democràtics, va abolir les restriccions polítiques i socials imposades per la Dictadura. A més, Castelló ja no era la ciutat agrícola de llavors, i ara devia la seua major riquesa econòmica a la indústria i als serveis. Aquell nou ordre polític i social també va tindre el seu reflex en les festes de la Magdalena. Eren temps de progrés, però també temps de noves llibertats que generaven noves reivindicacions i donaven lloc a nous conflictes socials.

Les festes del consens L’alcalde socialista Daniel Gozalbo va prendre el relleu d’Antonio Tirado. Des del primer moment ‘el xiquet de Costur’ va defensar, com una cosa personal des de l’institucional, les festes de la Magdalena de Castelló. Professor de matemàtiques, amb una enorme cultura humanística, estava convençut que les festes eren el millor aparador de la ciutat, i que calia democratitzar-les per a reforçar tots els sectors que les integraven i, amb això, l’estructura socioeconòmica de Castelló. La insistència de Gozalbo per impulsar la festa des de la tradició lligada a un poble va aconseguir que la plaça Major començara a desbordar-se per a contemplar l’eixida oficial de la Romeria de les Canyes. Gozalbo va començar a promoure la reunió dels diferents col·lec-

178 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

Les festes que van sorgir del consens de 1988. La il·lusió de tornar a començar Esperanza Molina Coronado

tius festers de la ciutat. Calia reforçar el sentit de les gaiates com a representants de la tradició i de la història, i dotar-les d’un règim jurídic del qual mancaven fins al moment, com a associacions culturals amb un sistema estatutari propi. Calia integrar els col·lectius culturals com a ens vinculats, que aportaven un nou component a les festes i establir un model de col·laboració oficial. Calia reconéixer i integrar tots els col·lectius culturals, els esportius, els artistes, les festes de carrer, els barris, les confraries, els gremis de la ciutat i els representants d’aquella ciutat que també cobrava veu i vot, representada en els Consells Municipals de Joventut, de Tercera Edat i de Cultura. El projecte havia de ser un projecte de ciutat, havia de ser democràtic i, sobretot, havia de ser independent. Els últims anys de la Junta Central de Festes havien mostrat un model esgotat que necessitava de nova sàvia i enriquir-se amb la saviesa de tota la ciutat. Tal com va contar Paco Pascual (1989), el 26 de febrer de 1988, «es va celebrar una sessió extraordinària de l’Ajuntament, de caràcter monogràfic, per a debatre tot el relacionat amb les festes de la Magdalena i el seu desenvolupament». No hi havia una proposta unitària. Cada grup polític de la corporació, Alianza Popular, Centro Democrático y Social, PSPV-PSOE i Unitat del Poble Valencià tenien la seua, però van ser capaços d’arribar a un projecte consensuat. La iniciativa acordada establia una nova estructura de festes i la redacció d’uns nous estatuts. Es crearia l’Assemblea de Festes, representada per tots els sectors socials, culturals i cívics de

la ciutat, de la qual eixiria triada una Junta de Festes, que tindria identitat jurídica pròpia per a organitzar les festes de la Magdalena. Arran d’aquell consens i després de la Magdalena del 1988, el 5 d’abril l’alcalde va convocar els portaveus municipals i els assessors proposats per ells, que es van constituir com a Comissió Especial per a iniciar la nova marxa de les festes i determinar el calendari de treball. La Comissió Especial estava integrada pels representants polítics municipals: Alfredo Cadroy (PSPV-PSOE), Carlos Fabra (AP), Hipòlit Beltrán (CDS) i Antoni Porcar (UPV), sota la presidència de l’alcalde Daniel Gozalbo. I els assessors designats per ells van ser: Mª Ángeles d’Amato, José María Arquimbau, Vicente Das, José Roselló, Miquel Soler, Josep Miquel Francés, Sebastián Pla i Paco Pascual. Composició de l’Assemblea de Festes Fruit de les reunions de la Comissió Especial va ser la redacció de l’esborrany dels estatuts i la composició de l’Assemblea de Festes integrada per: 19 persones de les Comissions de Sector, 3 dels ens Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Moros d’ Alqueria i Colla del Rei Barbut (un per cada entitat), 3 representants de colles (van ser triats els del Pixaví, Els Germanets i La Host del Castell Vell), 6 expresidents de la Junta Central de Festejos de la Magdalena: Clemente Agost, José Vicent, José Carot, Carlos Torlá, Joaquín Pitarch i Álvaro Nebot, 1 representant del col·lectiu d’exreines de les festes (Mª Antonia Ribés), 2 representants de les festes de carrer, 3 dele-

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 179

gats de les comissions de festes dels barris perifèrics, 4 delegats del Consell Municipal de Cultura, 1 representant dels grups de dansa,1 delegat dels grups de Teatre, 5 representants de la Cambra de Comerç, 3 representants dels Consells Municipals de Joventut, Tercera Edat i Educació, 15 representants de lliure designació de l’Ajuntament, entre ells el grup d’assessors i els regidors: Víctor Falomir, Hipòlit Bentrán, Alfredo Cadroy i Antoni Porcar, 1 representant per les associacions de veïns, i el cronista oficial de la ciutat, José Sánchez Adell. En total, 76 persones. El reglament de l’Assemblea i els Estatuts van ser corregits i informats jurídicament a principis de juny. L’Assemblea es va constituir l’11 de juny en els Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Després de la mesa d’edat, es va constituir la presidència, integrada per Paco Pascual com a president, Jorge Moll, com a vicepresident, Mª Ángeles d’Amato, secretària primera, i Emilio Olucha, secretari segon. L’assemblea va ser convocada per al 18 de juny per a aprovar els estatuts i les candidatures per a la Junta de Festes. Sobre l’esborrany d’Estatuts elaborat es van presentar un centenar d’esmenes, cap d’aquestes a la totalitat. Es van aprovar sense cap vot en contra i amb només 3 abstencions. En la mateixa reunió es van acceptar 37 candidats per a la Junta de Festes, d’entre els quals es va triar els 17 membres de la primera Junta de Festes: Juan Vicente Bellido, Elisabeth Breva, Manuel Castellano, María Ángeles d’Amato, Jacinto Domínguez, Vicente

180 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

Farnós, Josep Miquel Juan, Jorge Moll, Casto Moya, Nicesio Natal, José Ramón Navarro, Antonio Carlos Pérez, Ignacio Piqueras, Sebastián Pla, José Roselló, José Luis Serrano i Miquel Soler. El 3 de juliol, els membres electes de la Junta de Festes van elegir el seu primer president, Sebastián Pla, que va nomenar huit membres de la seua confiança per a acompanyar-ho en aquesta marxa: Miguel Vidal, Xelo Pastor, Sixto Barberá, José Antonio Llopis, Vicente Ramos, Juan José Pérez, Juan Prada de Conflent i Paco Pascual. El ple de l’Ajuntament del 22 de juliol va aprovar per unanimitat els estatuts proposats per l’Assemblea i la composició de la Junta de Festes. Naixia la Fundació Municipal de Festes i va començar l’elaboració de la proposta per a les festes de la Magdalena de 1989. Nous Estatuts per a les noves festes de la Magdalena Els nous Estatuts de la Fundació Municipal de Festes es presentaven «des del respecte a les tradicions i, sobretot, una consciència històrica que aconsegueix la més alta significació en l’anual celebració de les festes de la Magdalena», i afegien: «la Magdalena és el més autèntic testimoni de fidelitat dels castellonencs als seus orígens, en allò que Bernat Artola defineix com a orgull de genealogia». En l’exposició de motius es recollien elements que ja es van tindre en compte en les festes de 1945, com la «capacitat d’integració i un arrelat amor a la llibertat». El propòsit dels nous Estatuts, confirmats unànimement per la corporació, va ser «possibilitar que les festes estiguen gestionades directament pels hòmens i dones que les fan

Les festes que van sorgir del consens de 1988. La il·lusió de tornar a començar Esperanza Molina Coronado

possible, amb independència de qualsevol altre condicionant, per la qual cosa és crea la corresponent Junta de Festes. Per una altra banda, considerant que les festes, com tota manifestació ciutadana, són responsabilitat de l’Ajuntament, és constitueix el Patronat Municipal de Festes, com a òrgan que canalitze les relacions entre la Junta de Festes i la Corporació Municipal». En conclusió, es reconeixia el caràcter democràtic de les festes, representat en una Assemblea que havia d’integrar tots els sectors de la població. Es despolititzava el sector, en establir una Junta de Festes amb personalitat jurídica, que poguera organitzar, contractar i pagar les festes, amb l’obligació de retre comptes a l’Ajuntament, que havia de confirmar-ne la gestió. Castelló pren el carrer La nova Junta de Festes no va estar sobrada de temps per a establir el programa del 1989. Hi havia els que tenien dubtes sobre aquesta renovació de la nova etapa de la Magdalena, i els que qüestionaven què eixiria de tot allò. Però les Festes eren fruit del consens i desfermaven passions. Així era la salutació de la revista Festividades d’aquell any, editada per Carlos Murria i Vicente Escura: «Comissions i Junta estan de gom a gom de treball i il·lusió, necessitem que les nostres festes aconseguisquen aqueix interés turístic que beneficia a tots per igual, que siguen comentades i al seu torn

visitades, i per a això cal buscar una sèrie d’al·licients, festejos i espectacles que ens acrediten per a visitar-les de nou, cal motivar les festes, cal estudiar la tradició i al seu torn el que és actual, el nou, per a complaure tots els gustos, per a això tots han de col·laborar perquè les nostres festes de la Magdalena siguen dignes i també publicitàriament tinguen un abast molt sonat dins i fora d’Espanya i sobretot ara, que entrarem durant els pròxims anys en la universalitat d’Espanya». En la mateixa revista, el president de la Junta de Festes, Sebastián Pla, en una entrevista realitzada per José Antonio Luque destaca quant al programa: «El canvi pel canvi no condueix a res; cal evolucionar amb visió de futur, sense perdre el fil conductor de la tradició. Cal tindre un respecte per la tradició i idiosincràsia de la nostra ciutat, i també saber adequar-se als temps que vivim. - Com li agradaria que recordaren el seu mandat? - Com un castelloner que va posar la seua millor voluntat al servei de les festes i de Castelló. És l’única cosa que puc oferir: la meua voluntat de fer les coses tan bé com siga possible». La veritat és que hi havia molta il·lusió; naixien noves idees i es generava un model que potenciava les tradicions que donaven identitat al sentit de ciutat, al mateix temps que es van buscar i es van crear nous elements d’oci per a

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 181

carrer. Aquests components populars d’oci es van basar en tres línies estratègiques: la llum, la pólvora i la música. La llum, representada per les gaiates i el seu etern debat: Gaiata clàssica o Gaiata moderna, amb l’impuls de nous elements tècnics i creatius. La pólvora, a través dels castells de focs i les mascletaes, i també el foc al carrer, que en 1986 havia iniciat Xarxa Teatre amb la Nit Màgica.

un poble que vivia la festa al carrer. En l’àmbit tradicional, s’enfortia el ritu magdalener que ja recollira Calduch, però, a més, es documentaven tots els elements i s’elaborava una guia, recollida en la Consueta (1991), amb tots els protocols de la Romeria de les Canyes de Castelló, que serviria el 2017 per a la declaració del romiatge com a bé d’interés cultural (BIC). Però calia popularitzar també la tradició amb els nous temps i es va treballar a fons per a això. Es va impulsar el Pregó, el sentit de capitalitat, la participació de tots els col·lectius en aquella cavalcada singular, i els ens vinculats van passar a tindre cada vegada major pes en la part històrica i mitològica que encapçalava la desfilada. Actes com el de la Imposició de Bandes, que precedia l’inici de les festes, va passar a convertir-se en un espectacle singular, que va omplir la Pèrgola. Ningú volia perdre’s allò. Ràdio Castelló transmetia en directe aquella imposició. I el Magdalena Vítol va començar a introduir també un espectacle final de festa que, al seu torn, omplia fins a rebentar la plaça Major. Tradició, llum, pólvora i música En l’aspecte popular, estava demostrat que Castelló no volia una festa restringida a casals o sectors. La imatge de les famílies que passejaven amb el saquet al muscle i que esmorzaven, berenaven o sopaven en tots els racons de la ciutat, donava bona prova d’això. Per tant, la festa havia de ser, fonamentalment, una celebració de

I la música. Aquell primer any, xarangues i fanfàrries procedents de tot arreu van acompanyar la comitiva oficial i recorregueren Castelló. L’efecte va ser immediat; la gent omplia la ciutat i ballava pels racons al so de la música. Per al segon cap de setmana de la Magdalena es va crear el Festival de Música Internacional de Festa. Es van organitzar concerts i van sorgir revetles populars en tots els racons de la ciutat, promogudes per la Junta de Festes, per les gaiates o per les colles. Novetats: les casetes “sevillanes” de la Magdalena No es tractava tan sols d’innovar, sinó d’evolucionar. I per a això, també calia un altre component fonamental, captar ingressos procedents de col·laboradors, entitats privades i empreses i, per tant, patrocinadors de la festa. Aquell any es va recuperar el Mesó del Vi en l’Hort dels Corders. La seua gestió va ser encomanada a l’Associació Gastronòmica i Cultural “Els 20 del 88”. Es va apostar per la distribució de tots els elements que pogueren aportar festa, distribuïts per tots els espais de la ciutat. L’avinguda de la Mar es va omplir de carpes que recordaven els casals fallers, o les casetes de Sevilla. Hi va haver espais per a empreses o entitats, els uns públics i els altres privats. Castellón Diario, per exemple, hi va tindre una caseta pròpia. Però aquesta iniciativa va ser molt criticada. Havíem d’importar a Castelló les casetes de Sevilla? La iniciativa no va perdurar molt en el temps. I un altre esdeveniment singular, que tampoc va tindre continuïtat, va ser el I Trofeu Magdalena de Globus Aerostàtics. Aquesta activitat que estava de moda a la ciutat germana de Chatellerault, a França, no va quallar en la capital de la Plana. L’atractiu per a la gent era poder pujar als globus per a veure Castelló des de l’aire, no que uns altres competiren. I per a això, sobrava amb un globus ancorat al sòl que pujara i baixara com una atracció de fira. Aquell any es va celebrar el I Certamen Ciutat de Castelló d’Art Fotogràfic Contemporani, que donaria lloc a Fotopremsa. Era una exposició en què els fotògrafs de premsa de Castelló recollien les

182 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

Les festes que van sorgir del consens de 1988. La il·lusió de tornar a començar Esperanza Molina Coronado

imatges més destacades de l’any. I si la primera Regata Magdalena de Vela Lleugera s’havia celebrat el 1945, les noves festes van estrenar una nova modalitat esportiva nàutica, el I Trofeu Magdalena de Creuers, que se celebrava l’últim diumenge de festes. El pressupost de la Magdalena del 1989 va ser aquell any de 91 milions de pessetes, dels 115 destinats als festejos de la ciutat. La major part va ser finançada per l’Ajuntament. Les festes del 1989 van ser les primeres d’aquella nova Fundació Municipal de Festes, però després van vindre moltes més, es van incorporar nous espectacles, noves iniciatives, noves històries, es van recuperar de ple antigues tradicions, i Castelló va créixer i gaudisc de ple amb tot això. Bibliografía: Calduch i Font, E (1939), La Magdalena. Mas, Castellón Gascó Sidro, A (2014), Crónica de Castellón, Ajuntament de Castelló Libro de Ayuntamientos, 1829-2001, Ajuntament de Castelló. VV.AA.- Castelloneries, 1989. VV.AA.- Castelló Festa Plena, 1988, 1989, 2000, 2002. Iniciativas Culturales Castellonenses. VV.AA.- Festividades 1989 VV.AA.- Magdalena 1989, Litografía Castellón Arxiu. Publicacions Castellón Diario www.Festapedia.org www.uji.es

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 183

Natalia Conde i Carla Font van ballar el bolero de Castelló Raúl Collazos Martín Rafa Alabau Sacacia P ere P au Montañés Guinot

l 8 de juliol de 2000, era elegida per l’Assemblea una nova Junta de Festes, que seria l’encarregada d’organitzar les Festes de la Magdalena del 2001 i 2002. En aquella època el mandat de la màxima entitat organitzadora de les nostres celebracions era per a una duració de dos anys.

Des de la creació de la Fundació Municipal de Festes, que posteriorment va passar a anomenar-se Patronat Municipal de Festes, i amb ella la Junta de Festes, va servir perquè les nostres festes tingueren un important desenvolupament; fins al punt d’aconseguir el reconeixement de Festes d’Interés Turístic Internacional. Això no haguera estat possible sense el treball basat en l’autonomia que teníem els festers i que va permetre l’evolució i aportació de nous actes al programa de Festes de la Magdalena; sempre des de la independència de poder decidir, des de la llibertat de poder en-

184 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

certar i errar amb els canvis i amb els nous actes, però sempre des del respecte i comptant amb aquells que treballen altruistament per les nostres festes. I d’aquesta manera va ser com des del naixement de la Junta de Festes de Castelló, en 1989, al programa de festes que fins llavors es basava en els actes tradicionals que es van inventar al crear l’actual estructura de les festes en 1945, van començar a unir-se nous actes que van engrandir enormement la nostra setmana gran. “Encesa de Gaiates”, “Cós Multicolor”, “Nit Màgica”, “Magdalena Circus”, “Festival Internacional de Música de Festa”, “Desfilada Internacional d’animació”, “Imposició de Bandes”, “Galanies”, “Homenatge a les Comissions de Sector”, “Desfilada de Carros Engalanats”, la recuperació de la “Tornà”, “L’Enfarolà”... són actes que van veure la llum gràcies a la imaginació dels membres de la Junta de Festes de Castelló, i per descomptat del suport i recolzament de tots els col·lectius festers

Natalia Conde i Carla Font van ballar el bolero de Castelló. Raúl Collazos Martín - Rafa Alabau Sacacia - P ere P au Montañés Guinot

que en aquests actes participen; però sobretot gràcies a l’acceptació dels veïns de la nostra ciutat, que veien com les nostres festes evolucionaven i milloraven gràcies al treball i entusiasme dels festers en el seu afany per seguir el mandat del nostre “Pregó”, on resa: “no volem límits estrets d’ambicions massa modestes”, s’aportaven constantment millores i nous actes al programa festiu amb l’objectiu que les festes “siguen dignes de nom i de fets”. Reprenent l’inici d’aquest article, ens situem en els anys 20012002 on una nova Junta de Festes, assumia el repte d’organitzar durant aquest bienni les nostres Festes Fundacionals. Nous reptes i noves idees per a seguir amb la important tasca i treball realitzat per anteriors companys que van formar part d’aquest col·lectiu i que van deixar el llistó molt alt. Com a novetats que aquesta Junta va introduir en el programa, tenim el trasllat de l’acte d’Imposició de Bandes al Teatre Principal de Castelló, la recuperació del Cós Multicolor, una nova ubicació per a la celebració de l’Encesa de Gaiates fins a l’Av. del Rei, on es continua celebrant en l’actualitat; i la creació de la Desfilada internacional d’Animació, a més i ja fora de la setmana de festes, de traslladar per primera vegada una Gaiata fora de la nostra ciutat, concretament a la ciutat d’Alacant en la cele-

bració de les seues festes de Fogueres de Sant Joan, amb l’objectiu de promocionar les nostres festivitats. Una altra de les novetats, objecte d’aquest article, va ser el canvi d’ubicació de l’espectacle final de festes, que no el “Vítol”, a la Plaça de l’Hort dels Corders. És important aquest aclariment perquè el “Magdalena Vítol”; es va continuar fent en la plaça Major, però l’espectacle que precedeix a aquest, es va optar per passar-lo a aquesta altra cèntrica plaça de la ciutat. Quin va ser el motiu?; molt simple; Castelló havia crescut i el considerable increment de públic que s’amuntonava en la plaça Major per a poder veure l’espectacle limitava molt la seguretat dels assistents i també la grandiositat de l’espectacle que allí es realitzava. D’aquesta manera, es va traslladar aquest espectacle a la citada plaça, com a preludi a la Desfilada final de Festes, que va arrancar en l’Av. del Rei i va finalitzar en la plaça Major, des d’on les Reines van encendre la traca final i posteriorment van cridar el “Magdalena Vítol”; al qual va seguir un breu piro-musical com a finalització i tancament de la nostra setmana gran.

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 185

L’any 2001, una gran torre conformada per pantalles de televisió va simular “El Fadrí”, el campanar de la ciutat i símbol de castellonerisme. Aquest, des de la seua altura, i després de cobrar vida, va recordar els principals actes de la setmana festiva. Des d’una gran plataforma empinada van baixar els romers a la plaça. Davall els seus peus va passar el Pregó i, així, l’un darrere de l’altre, va acabar donant pas a les reines de les festes, Natalia Conde i Carla Font, que van ballar el bolero de Castelló com a signe d’agraïment i gratitud al Fadrí per aquesta setmana festiva. Ressaltar que tant la producció com el guió i desenvolupament de l’acte va ser totalment a càrrec de la Junta de Festes i la plaça Hort de Corders estava repleta de públic amb una capacitat que va duplicar als que hagueren cabut en la plaça Major. L’èxit i l’acceptació per part dels castellonencs va ser tal que el següent any es va apostar per repetir l’acte. Era 2002 i la ciutat celebrava el 750 Aniversari de la seua Fundació. Per a celebrar tal commemoració l’ajuntament va constituir una Comissió del 750 Aniversari, de la que la mateixa Junta de Festes formava part i que es va encarregar d’organitzar actes durant tot l’any amb què

186 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

celebrar tal efemèride. Eixa comissió també va col·laborar amb la Junta de Festes en diverses activitats que de forma especial i per a celebrar aquest aniversari es van programar dins de la setmana de Festes de la Magdalena. Un d’aquests actes va ser l’espectacle “Tombatossals”, que la companyia Xarxa Teatre va realitzar també en la mateixa ubicació, perquè ja en el 2001 es va comprovar la idoneïtat de tal espai per al desenvolupament d’aquest tipus de grans espectacles. Així, també com a tancament de la setmana de festes, i previ al Vítol de la plaça Major, es va oferir un espectacle final de festes en el mateix espai. Aquesta vegada es va encarregar a Xarxa Teatre, que va oferir un emotiu recorregut per la història fundacional de la ciutat, amb la unió de les tres cultures: àrab, jueva i cristiana, que van ser claus en el naixement i desenrotllament de la nostra vila. La música, pirotècnia i les representacions teatrals van conformar un magnífic espectacle, que de nou va ser seguit per un nombrós públic que abarrotava el recinte. Bé, arribats a aquest punt, cap doncs preguntar-se… si tot van ser avantatges i el fet de traure l’espectacle final de festes de dins del mateix Vítol va aconseguir l’acceptació dels castellonencs, perquè no s’ha continuat celebrant aquest acte amb aquesta estructura i en la ubicació d’Hort dels Corders? La raó fonamental va ser que després de l’any 2002 la plaça va patir diverses actuacions urbanístiques, com la instal·lació d’una monumental font obra de Ripollés i d’un quiosc en la seua part central que van fer que deixara de ser el gran espai diàfan que la feien ideal per a albergar aquest tipus d’actes multitudinaris. Certament una llàstima que s’haja perdut aquesta cèntrica plaça com a recinte substitutiu de la plaça Major per a poder albergar aquells esdeveniments que pel seu volum de públic assistent no té capacitat d’assumir aquesta última; i ja no sols fem aquesta reflexió pensant en actes que es desenvolupen en la setmana de Festes de la Magdalena, sinó en molts altres que al llarg de l’any s’organitzen en la ciutat i que obliguen a dur-los a zones menys cèntriques

Natalia Conde i Carla Font van ballar el bolero de Castelló. Raúl Collazos Martín - Rafa Alabau Sacacia - P ere P au Montañés Guinot

perquè necessiten espais més amplis dels que no disposem en el centre. Ja està prop la celebració de les nostres festes del 2020, any en què celebrem el seu 75 Aniversari. A l’escriure aquest article encara no coneixem cap acte extraordinari amb què se celebre aquesta commemoració especial, però segur que des del Patronat Municipal de Festes, que és qui controla ara l’organització, es programaran activitats extraordinàries i qui sap si algun espectacle especial i commemoratiu tal com es va fer amb la celebració del 50 aniversari de les Festes de la Magdalena o amb el 750 Aniversari de la Fundació de la Ciutat, i potser seria un bon moment per a recuperar la plaça de l’Hort de Corders com a recinte de grans espectacles. Siga com siga, segur que tindrem unes magnífiques Festes de la Magdalena 2020, l’esperit dels festers de la ciutat i el seu treball infatigable per aquestes, així ens ho asseguren, a pesar dels problemes i dificultats que ens puguen posar. Perquè a pesar de tot, aquestes sempre seran les festes del poble fetes pel poble, per això, un any més les gaudirem intensament. Bones Festes !!!

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 187

El primer i el segon Vítol P ere P au Montañés Guinot

UÈ SIGNIFICA VÍTOL? Objectivament, VÍTOL és el crit popular que simbolitza la culminació de les Festes de la Magdalena. Aquest acte té lloc l’últim diumenge de la setmana de festes a la plaça Major. És una verdadera festa en la qual s’uneixen tots els sentiments dels castellonencs en un sol crit, que condensa un any de treball i esforç per les festes de tot un poble, un crit que expressa l’alegria per recordar les tradicions de la nostra ciutat, i un crit que, d’altra banda, ens trasllada a la tristor que comporta la fi d’aquesta setmana màgica.

Castelló converteix la nit del Magdalena Vítol en una exaltació de música i focs d’artifici, en la qual desfilen pels carrers del centre de la ciutat les comissions de gaiata i colles acompanyades per bandes, xarangues i conjunts del Festi-

188 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

val Internacional de Música de Festa, oferint un espectacle de joia com poques vegades es pot aconseguir, i com a digne tancament a unes festes que tenen com a lema la llum, l’alegria i la música. La desfilada que conformen els protagonistes de les Festes arriba a una plaça Major plena de gom a gom. El Fadrí, orgullós, contempla com l’espai que presideix l’Ajuntament de la ciutat està ple; serà l’única nit de tot l’any que la plaça s’omplirà d’aquesta forma, i la gent, que s’ho passa en gran esperant l’arribada dels participants en el desfile final de festes, una vegada més es preguntarà quan els nostres polítics s’adonaran que Castelló ja no és un xiquet, que s’ha fet gran i que la Plaça Major necessita una ampliació per albergar, igual que es fa en la majoria de les capitals espanyoles, grans esdeveniments que, com el Vítol, necessiten celebrar-se en el cor

El p r im er i e l se go n V íto l P ere P au Montañés Guinot

de la nostra ciutat, en un espai ampli que ara hipoteca l’edifici del Mercat Central. Però eixa nit, l’alegria als cors no deixa que la polèmica vaja més enllà del comentari, i els castellonencs coregen sense parar mentre els membres de les 19 comissions gaiateres i els membres de les colles, ingressen en la plaça, acompanyats dels ritmes que marquen els músics que fiquen la banda sonora als últims moments de festa. El poble, cridaner, es congrega unit per renovar el compromís de conservar la memòria de la fundació de la ciutat. Perquè el VÍTOL significa, sobretot, això, compromís. Els castellonencs com a resposta al “Magdalena !!!” desgarrador que les regines cridaran des del balcó principal del consistori, responen amb un atronador “Vítol !!!” per significar la fidelitat en seguir treballant amb il·lusió per conservar la memòria de la nostra història, el respecte cap a les tradicions i l’esperit participatiu i alegre que caracteritzen unes Festes de la Magdalena a través de les quals els castellonencs conten al món la crònica de la seua particular història, de com baixaren de la muntanyeta de la Magdalena fa més de set segles i es traslladaren a les fèrtils terres del pla, en les quals “morarien” al llarg de generacions.

La dualitat d’aquest acte queda patent des del primer moment que fóra dissenyat per Antonio Pascual Felip, membre de la primera “Junta Central de Festejos de la Magdalena” i al qual se li atribueix aquest acte del “Magdalena Vítol”. Una dualitat que ve donada pel fet que aquest acte constitueix un comiat de les festes que ja acaben i la benvinguda a una nova edició que comença ja mateix, en el moment en què milers de goles llancen a la nit la paraula màgica: VÍTOL !!! I amb aquest acte, una vegada més les nostres festes es tornen peculiars, perquè les Festes de la Magdalena no són fonamentalment un espectacle com en altres llocs. Ací hauràs de participar com el primer. Has de participar i ser protagonista, no són festes contemplatives; eixe és el risc de les celebracions basades en la pròpia història de la Ciutat i la seua gent, perquè sobretot hauràs de sentir que tu també et sents fill de Castelló, encara que tant sols siga amb un talant lúdic. I per a fer-ho hauràs de participar o, si no, no entendràs res. Per això, hauràs de contemplar l’arribada a la plaça Major de les comissions de sector, colles, regines i dames de la Ciutat, que envoltades per música, desprenen les últimes llàgrimes que recorden que estan a punt de despertar del somni. I hauràs de córrer la traca final que les Regines encendran des del balcó de l’Ajuntament. Corre, corre, corre !!! … que la cremallera de pólvora que s’obri i tanca a

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 189

l’hora a les teues esquenes no t’atrape, però guardat un últim alé per a quant arribes a la Plaça Major i la traca darrere teu haja recorregut la ciutat, acomiadant els nou dies de festa, hauràs de tindre encara forces per a unir-te a tots els festers i cridar VÍTOL !!! Però, alerta, que encara no has acabat, perquè en eixe moment un cartell pirotècnic sobre la façana de Santa Maria arreplegarà eixe crit i el convertirà en llum, el símbol de les nostres festes, i amb un espectacle pirotècnic més o menys encertat es farà l’últim homenatge a les regines de les Festes. I, si encara et queden forces i tens un poc de paciència, arrima’t als peus del Fadrí i viuràs un dels actes més íntims i més poc coneguts de les Festes… perquè el remat del “Vítol” és el “Vítol” … què no ho entens? ... doncs veuràs, quan ja la Plaça arreplega, i els sons de la festa s’han apagat, les Regines, acompanyades per un discret grup de veïns que coneixen aquesta íntima celebració, s’arrimaran fins a la porta del Campanar i sentiràs com es repeteix la cerimònia, des d’allà les regines tornaran a cridar el “Magdalena !!!” i el “petit comité” allí congregat contestarà de nou VÍTOL !!! I ara sí, ara ja hauran finalitzat les Festes de la Magdalena… o millor dit, hauran començat perquè, d’ací a un any, el dissabte abans del tercer diumenge de Quaresma, el que marca els vint dies de la Quaresma que encara falten per a la Pasqua, quan la lluna nova a penes finalitza el seu últim cicle de l’hivern i es presta a obrir la primavera, les festes commemoratives de la fundació de Castelló es renovaran, per tornar una vegada més, en eixe etern retorn que és un dels factors fonamentals de la nostra cultura mediterrània.

190 VÍTOL L a i l· lusi ó d e to r nar a co m e nçar

Perquè ara ja pots entendre que significa VÍTOL !!!, és el crit amb el qual tot Castelló crida al Món, com converteix en festa el seu desig per l’etern retorn.

El p r im er i e l se go n V íto l P ere P au Montañés Guinot

A 8, Amics de la GAIAT

Amb el segon Vítol, acabem la Magdalena i el llibret. Ja ho sabeu: No és només un final. Éstambé el començament.

mençar co a r na or t de ó si ·lu il la , L O T Í V

G a ia ta 8. Porta l de l’Om 191

Agraïments

r per agrair a tots els se de ha an gr és m ol ít V re t s no el Com sempre, boració, Comerços i Anunciants la seua col·la aquest Llibret d’ any e rer any ió dic l’e e ibl ss po fa e qu ortal de l’Om. de la Gaiata 8, P reciat per tothom. ap a g si m ere esp e qu orç esf an gr un er la nostra part, hem fet P LEXUS Gambrinus – The Temple Bar Clínica Dental ARNAU Seyfer asesoria Bier Castelló Mesón Navarro Grupo Pardo –tu desván Andrés peluqueros Elipe Centro óptico – Sensori URBANIA WA Arquitectos Paso a Paso nelo’s OVE ERNESTO la oficina SETFRIN Panaderia VIVES LA BIRRERIA Ana Peris Luís Peris relojes Castellón La casa de Verona

192

Origen VANNU Pastisseria Sant Vicent Perruqueria Hermanas Martí Boddy CERPA SIR TU MEJOR HERRAMIENTA La Cuina INMOBILIARIA NOMDEDEU Talleres VIVAS Styl’or Joyería Cafetería-Restaurant Agora BAR-RESTAURANTE Ca Fernando COWORKING LAVERNIA 23 Escriche PORTIS LOS CLAVELES Cinderella Myroom JESUS BARBER SHOP Talleres suller AXIS servicios ingenieria

José Díaz Casanovas DIVINA LOCURA Colorea Ciudadela Huevos Vilarroig Confecciones Pitarch VEO-VEO Restaurante La ola INFOMON MÁSPUBLICIDAD CLÍNICA DEALBERT TEXTILES-HOGAR Miralles LO+ Van Gogh Ele de Luisa Clínica podológica Adrian Falomir Ediciones Digitales Muphy Tuix & Ross UNED Monitors Marzá

estes! Bones F

194

195

196

197

198

199

200

201

202

203

204

205

Llibret 2020 - Portal de l'Om - Gaiata 8

Articles inside

Llibret 2020 - Portal de l'Om - Gaiata 8