Page 1


Pere Pau Montañés Guinot

F

olklore, és l’expressió de la cultura d’un poble: artesania, balls, costums, contes, històries orals, llegendes, música, proverbis, supersticions, i demés elements comuns a una població concreta, incloent les tradicions d’aquesta cultura, festivitats i vida comuna. I enguany, a més a més, és el fil conductor que vertebra el Llibret que amb motiu de la celebració de la Magdalena 2014 presenta la Gaiata 8, “Portal de l’Om”.

O

berts, com estem, a tots els agents que hi participen, perquè el terme abasta un camp força gran, ens hem vist obligats a cenyir-nos a la vinculació que trobem entre el folklore en si i les nostres festes, les quals són una barreja d’història, mitologia, rituals i tradició, és a dir de folklore en estat pur.

L

a fórmula que hem triat a l’hora de tractar el tema ha estat demanar als nostres articulistes que escrigueren sobre l’aportació que el folklore ha tingut i té dins de les nostres festes fundacionals, però també com aquest ha influït en altres festivitats i celebracions on el folklore forma part indissoluble de les manifestacions populars castellonenques, com ara la Festa de la Rosa, El Corpus o la celebració del Nadal.

K

ilòmetres de lletres són els que podem ajuntar parlant d’aquest tema, per això, també hem trobat interessant seleccionar aquells aspectes que ens parlen de l’actual estat del folklore a la ciutat, de mans de les associacions de Castelló, o com el folklore provinent d’altres localitats ha trobat el seu lloc dins de les nostres festes.


L

a inspiració de la temàtica va estar sens dubte influenciada també pel fet que les nostres estimades madrines són unes entusiastes d’aquesta matèria. Totes dues, formen part de dos de les agrupacions més emblemàtiques de la nostra ciutat, essent els balls folklòrics, junt a la seua pertanyença a la nostra Gaiata, la forma en que les dues gaudeixen de les tradicions de la nostra Ciutat.

O

blidarem, segurament, tractar alguns apartats que per algú seran importants dins del folklore, i nosaltres mateixos ens hem adonat que el tema dóna per a molt més. Afortunadament, altres edicions d’aquest Llibret ens obriran les portes per poder aprofundir en un assumpte tan intens i apassionant.

R

es ens agradaria més que poder col·laborar, amb aquest Llibret, a un millor coneixement del nostre folklore; aquesta és la verdadera raó que tots els anys ens mou a crear aquesta senzilla obra literària que constitueix el nostre Llibret, desenvolupar algun tema que ens permeta entendre millor la nostra idiosincràsia festera. Com a novetat, enguany hem incorporat vídeos, mitjançant el codi QR, per il·lustrar millor el tema.

E

special agraïment per tots aquells que han fet possible que aquest Llibret siga avui una realitat: l’equip del Llibret, articulistes, publicistes, membres de la comissió, empreses i entitats que s’han anunciat,... en definitiva, amics tots del Portal de l’Om que un any més han aconseguit fer realitat aquest Llibret que vos convidem a gaudir. Moltes gràcies.

3


Domingo Morilla Pineda

B

envolguts veïns i amics del “Portal de l’Om“, és per a mi un honor poder dirigir-me a tots des d’estes pàgines. Quan este llibret veja la llum i ja el tingueu en les vostres mans, faltarà molt poc per a l’inici de la nostra setmana gran. Agraïsc l’oportunitat que se’m brinda per a desitjar-vos a tots unes festes inoblidables. Les festes de la Magdalena són una miqueta més que festes, és un sentiment que els castellonencs portem molt a dins i que es renova cada any quan arriba el tercer Diumenge de Quaresma. Prompte l’olor de pólvora, la música i la llum ompliran els nostres carrers , una vegada més, recordarem els nostres orígens . Amb tot això, el sentiment “Magdalenero “ tornarà a eixir dels nostres cors. Este és el meu segon any com a president . No vos vaig a negar que, des de sempre, havia tingut il·lusió per assumir este càrrec i, l’any passat, vaig poder complir el meu gran somni. És una gran responsabilitat ser la part visible d’una comissió com la nostra . Molts han sigut els que m’han precedit en el càrrec, grans presidents i, de tots i de cadascun d’ells he aprés. 5


Tinc la sort de tindre un gran equip darrere, recolzant-me, així que he de confessar que m’ho han posat fàcil. Done les gràcies a tots ells. Com sempre dic, som més que una comissió, som UNA GRAN FAMÍLIA. Posem molta il·lusió en tot el que fem i una prova molt important d’això és este llibret. Maquetació, fotos ,articles… dies i dies de treball que ara han donat el seu fruit; un treball impecable que esperem vos agrade. Són molts els que pensen que pertànyer a una gaiata és només anar de festa… Jo vos assegure que és una miqueta més. És castellonerisme, sentiment, amor per la festa i les nostres tradicions però, sobretot, treball desinteressat, perquè el nostre sector i la nostra ciutat, tinguen les festes que es mereixen. Treballem de valent per a fer uns monuments i unes festes participatives i populars, signe d’identitat de la nostra ciutat i que ens diferencia d’altres. M’agradaria animar-vos a participar en tots els actes que, amb tanta il· lusió, hem preparat i que, si vos abellix, vos uniu a nosaltres . La gaiata 8 està oberta a tot el que es senta castellonero. Enguany tenim la gran sort de tindre dos grans representants. Per un costat Lara , Reina de les festes de la Magdalena 2014, “la nostra Reina”. Lara és una xica simpàtica, alegre i

una gran persona, que deixarà empremta en el món de la festa. Per un altre costat Lola, amb la que vaig tindre l’honor de compartir la Magdalena 2013, ella , com a Madrina infantil i jo com president i que enguany forma part de la Cort de la Reina infantil Beatriz, com a Dama de la Ciutat infantil. Una xiqueta dolça, afectuosa que sé que disfrutarà moltíssim . Aprofite per a donar-lis l’enhorabona a totes dues en el meu nom i en nom de tota la comissió i desitge que passen un any màgic i inoblidable. Durant estes festes m’acompanyaran Anna i Ainara. Anna com a Madrina, complint un desig que mai va pensar que es fera realitat i Ainara, Madrina infantil, que ha nascut i crescut en el si d’esta Gaiata. Les dos respiren festa pels quatre costats. Espere que sigueu felices i que aprofiteu tots i cadascun dels moments que viureu enguany. Finalment , vull donar-vos les gràcies a tots els components de la comissió, per la vostra col·laboració i pel vostre treball desinteressat, moltes vegades , a pesar del cansament i d’altres compromisos. A tots els veïns i amics de la gaiata vos agraïsc la vostra participació i, sobretot, pel vostre suport i mostres d’afecte. BONES FESTES !!! 7


9

C

astelló sencer recorre el camí que recorda la seua història un any més. El tercer diumenge de Quaresma, la població de la nostra ciutat marxa unida, en una mateixa direcció, cap als seus orígens, en el Castell Vell, cap a l’ermita de la Magdalena. Esta imatge simbolitza i sintetitza el valor popular de les nostres Festes i la força d’eixe sentiment que compartim els castellonencs. Perquè són unes festes de tots i per a tots, que es disfruten en qualsevol racó de la ciutat i que tenen a les comissions gaiateres, junt amb les colles i altres ens vinculats, com a autèntics col· lectius dinamitzadors de l’esperit de cada Magdalena. La labor d’estes comissions recorda que només després de molt treball es pot assaborir millor l’èxit i l’eufòria de la festa. Perquè durant tot l’any, les comissions gaiateres es dediquen en cos i ànima a donar forma a eixe au-

tèntic símbol de les nostres festes fundacionals, invitant a la participació i la col·laboració a la resta de veïns del barri. En temps com els que vivim la labor de les gaiates és més important que mai i, a pesar de les dificultats, les nostres comissions continuen sent el motor, i una de les principals raons de ser de la Magdalena. Una autèntica pedrera festiva que renova la saba de la nostra herència més volguda, de les nostres tradicions ancestrals, de la nostra història i manera de ser. Castelló mira novament amb il· lusió cap al turó on destaca una xicoteta ermita blanca. La ciutat es disposa a recitar, amb una sola veu, els versos finals del ‘Pregó’, a emocionar-se amb l’ofrena a la nostra patrona, la Mare de Déu del Lledó, a vibrar amb la música de les revetlles, concerts o amb l’estrèpit de la pólvora, a admirar els monuments gaiaters que brillen en els diferents sectors de

la ciutat. Ens disposem a disfrutar dels quasi 200 actes oficials que ens oferix la programació d’unes festes qualificades com d’Interés Turístic Internacional. Com a Alcalde de Castelló vull reconéixer, des d’este espai, la gran labor que des de les comissions es realitza a favor de les nostres Festes Fundacionals. El seu treball, compromís, i sobretot el seu afecte, fa que la llum de la gaiata continue brillant en la ciutat. I des d’ací vull invitar també tots els veïns d’este sector a què disfruten sense reserves de la Festa, des del respecte i l’esperit de germandat i convivència. Anime als castellonencs a què es convertisquen en els millors amfitrions per als que ens visiten, que mostren amb orgull tota eixa enorme varietat d’història, cultura i tradicions que és la Magdalena 2014. Siguem tots part de la Festa. Magdalena Festa Plena!!!


11


15


17


19

C

om a President de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i satisfacció tindre l’oportunitat de dirigir-me als veïns del Sector, per desitjar-los que passen unes bones festes.

Les festes fundacionals de Castelló, que tenen la seua cita el Tercer Diumenge de Quaresma, es personifiquen en els homes i dones de les gaiates, que amb la seua entrega i comportament cívic, fan possible que les Festes de la Magdalena irrompen amb força en la vida castellonenca com un esclat de llum i color, de música i alegria. La Gaiata és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il·lusió, dedicats en cos i ànima amb la fi d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria dels veïns del Sector. Per són per per

això, des de la Junta de Festes sempre mantenim que els vertaders protagonistes de les festes els ciutadans, qualsevol que siga la seua condició. Si han de treballar en l’organització d’un acte, la seua tasca callada i de vegades mal entesa. Si, simplement són espectadors de les activitats, estar ahí, perquè els actes no són res sense espectadors.

Vull felicitar-vos a tots, als membres de la comissió per la tasca realitzada i per ser uns excel·lents companys de viatge en aquest tren de la festa i als veïns perquè es converteixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran. Finalment, desitjar-vos, en nom de la Junta de Festes, que gaudiu de les Festes de la Magdalena, amb la confiança que la vostra participació a tots els actes serà la clau de l’èxit de les nostres festes. Moltes gràcies i bones festes.


El almacén de la construcción y la reforma

PARA PROfESIONALES y PARtICULARES

Gana tiempo y dinero en el almacén de los profesionales donde también pueden comprar los particulares.

PRECIOS DE ALmACéN IVA INCLUIDO

Compramos grandes cantidades y directos a fábrica, sin intermediarios.

StOCk DE ALmACéN

Ponemos a tu disposición más de 12.000 productos en stock permanente, repartidos en 7.280 m2.

HORARIO DE ALmACéN

Abrimos a las 7:30h sin cerrar a mediodía y tienes a tu disposición 12 cajas (4 de ellas de Gran Volumen para facilitar la carga en tu vehículo).

CALIDAD PROfESIONAL

Te ofrecemos una gama de calidad con las marcas más reconocidas y un asesoramiento profesional.

nd

Ro aS

AP-7

ur

N-340a

Pol. Industrial Pi Gros s ro

le

lP

Va a.

de

ora

vd

. Al

maz

A

ino

Ctra

Ronda Sur con Avda. Valencia 12.005 Castellón de la Plana TEL: 964 24 69 69 / FAX: 964 20 97 01

te

CV-197

iG

nc

De Lunes a Viernes de 7:30h. a 21:30h. Sábados de 7:30h. a 22:00h.

a Es

m

BRICOMART CASTELLÓN

N-225

Ca

7:30h.

Rond ia

s Abrimos a la

Almazora Villareal

N-225

GPS

Latitud: 39º 58’ 20”N Longitud: 0º 3’ 18”W

www.bricomart.com


21

C

om a President de la Gestora de Gaiates és per a mi una enorme satisfacció saludar, des de les pàgines d’aquest llibret a tots els gaiaters i gaiateres que integreu eixa magnífica comissió.

Les Gaiates són un referent i constituïxen una valuosa aportació perquè les festes de la Magdalena mantinguen i incrementen el seu poderós atractiu, tenint un paper indispensable a l’hora de continuar demostrant l’alt nivell que han aconseguit les nostres festes úniques i inigualables. La il·lusió i l’entusiasme que malbarateu els integrants d’eixa benvolguda comissió fa viure a tota la gent moments de festa inoblidables i per això vos felicite i desitge que passeu una Setmana Gran plena d’alegria, festa i sana convivència. Una abraçada molt forta per a tots.


23


25


27


29


anuncio castellón.pdf

1

14/02/14

09:39

Tus expertos en Apple en Castellón

Rossellimac. Expertos en Apple. Las tiendas Rossellimac son lugares idóneos para probar un Mac, un iPad, iPhone o un iPod y asistir a demostraciones de productos de Apple más recientes o participar en seminarios y actos relacionados con la tecnología más puntera. Nuestras tiendas son además un excelente lugar para pedir asesoramiento de expertos certificados si eres un centro de enseñanza, tienes un negocio o eres un usuario profesional que quiere sacer el máximo partido a su Mac. Ven a Rossellimac y descubre los descuentos especiales que tenemos para el sector de la educación enfocado a estudiantes, profesores y personal de centros educativos.

Rossellimac cuenta con certificaciones Apple. Apple Solution Expert Education, ofreciendo las mejores soluciones en el mundo de la educación.

C

M

Y

Apple Servicio Técnico Autorizado, ofreciendo servicio oficial a productos y soluciones que distribuimos.

CM

MY

Centro de Formación Autorizado Apple. Apple forma tanto en el uso del entorno Mac, iPad y iPhone como en sus aplicaciones en empresas e instituciones.

CY

CMY

K

Apple Premium Reseller, siendo distribuidores de más alto nivel de Apple a través de nuestros puntos de venta en más de 6 provincias

Ven a Rossellimac C/ Ruiz Zorrilla, 14. 12001. Castellón de la Plana. Castellón. www.rossellimac.es info@rossellimac.es


31


33


35


37


39


41


43


45


47


49


51

51


53

53


55

55


57

57


59

59


C

om solen dir, “A qui matina, Déu li ajuda”, Tombatossals ha decidit que així siga. Són les 5:00 a.m. i acaba de sonar el despertador, hui serà un dia molt productiu. Després d’un bon desdejuni i una dutxa refrescant, Tombi per als amics es dirigix a l’oficina de la desocupació. Fa anys que ja no treballa, sempre li diuen que és per la seua rudesa i la seua alçada, però ell és molt optimista i creu que trobarà el treball desitjat, i per això ha decidit apuntar-se a la desocupació. Afortunadament ha valgut la pena la matinada, és el primer en la fila, i amb periòdic en mà es disposa a esperar les 2 hores que encara li resten de plantó. Per fi obrin l’oficina, i Tombi es disposa a entrar, agenollat per a evitar trencar tot el sostre ja que la seua alçada és considerable, s’asseu en la taula corresponent i… - Bon dia, el seu nom? - Tossals, Tomba Tossals. - I el segon cognom? - No sé, no en tinc. - Què no té? Llavors és estranger? - No, visc ací. - Que visca ací no significa que no siga

estranger. - A veure, jo vaig fundar esta ciutat, supose que seré d’ací. - De bon matí i ja amb pacients psiquiàtrics, lo que n’hi ha que aguantar. A veure, si vosté és estranger m’ha de portar el document B-22, per a això ha d’omplir el A-15 i entregar-lo en el pis de dalt al fons, allí li’l segellaran i li valdrà per a reomplir el J-03A, que ja podrà entregar-lo en la finestreta 36 i allí li donaran el B-22… - Perdone que li interrompa, ma mare s’anomena Penyeta Roja i mon pare Tossal Gros, si ix fora al carrer els podrà veure i tot, i ells mai han tingut un segon cognom, viuen ací des de fa moltíssim temps. - Bo, perquè eres el primer, et consideraré com d’ací. - Gràcies. - A veure, que tipus de treball busques? - Jo sóc escultor, faig monuments. - Monuments? què tipus? - Monuments d’uns 6 metres d’alçària i 3 d’ample, són espectaculars i van amb llum i tot. - Mira que gent per a posar monuments en rotondes hi ha cua, i no és que hagen eixit de molt bona qualitat. - No, no són per a rotondes, en principi no, però mai se sap. - Bo, jo et pose escultor de monuments amb llum. - Sense foc ni fum. - Com? - Res, deixe-ho. - Porta algun exemple de monument? Facilitaria les coses per a trobar treball. - Sí, per descomptat, porte un esbós… Vol que li explique? - Si li dic que no, m’explicarà


igual, veritat? - Com em coneix… Mire, és una representació meua. - El monument és vosté? - Sí és una representació. - La rotonda de l’aeroport ja està pillada, li avise. - Que mania amb les rotondes, deixe’m explicar-li… És una representació de Tombatossals, i baix del tot hi ha una escala de vidrieres on ixen els meus millors amics, Bufanúvols, Cagueme, Tragapinyols i Arrancapins. Per damunt s’obri un palmito de vidrieres amb el meu monument més característic exposat a Castelló. - Ja deia que la seua cara em sonava. - Clar… Després ve l’escut de Castelló, altres vidrieres amb àngels i el gaiato, tot açò representa el meu cos. - I al voltant de tot açò què n’hi ha? - Són els braços del monument, que són les meues cames i els meus braços. - Què porta? Fanals? - Sí, i estan escrits en ells els noms de la gent més important amb la que m’he creuat en esta vida. - De què està feta? - És tota de fusta pintada amb tons de color fusta també, amb estructura de ferro, vidrieres de metacrilat pintades a mà i gots de vidre. - Pareix molt bonica. - Ho és, seria de primer premi, així que a veure si algú em pot contractar, que amb l’ajuda dels meus amics la faríem encantats. - Llavors, sou més com tu els que veniu a apuntar-vos? - No, tranquil·la, només vinc jo en representació de la “conlloga” - Bo, perquè ja estan les dades introduïdes; ara a esperar. - Moltes gràcies. De sobte a la xica

de l’oficina li va saltar un avís en l’ordinador. - Un moment, senyor Tossals!!! - Què ensurt m’ha donat, creia que ja havia trencat quelcom… Digue’m. - Espere que m’ha eixit un possible contractant. S’anomena Domingo Morilla, està al càrrec de l’empresa Gaiata 8. - De veritat? - Sí, posa que han vist el seu esbós i estan interessats a construir eixe monument. - I on he d’anar? - A la Plaça de Borrull, allí el construiran i s’exposarà durant la setmana del 22 al 30 de març. - Que bé, ja tinc treball. Moltes gràcies, i ara que ja sap on estarà el meu monument, quan vullga vindre a veure’l, cride’m i la convidaré a algun refresc. Per cert, Com s’anomena? - Tona, Infan Tona.

61


- Currículum fester? Per què vas entrar a formar part d’una gaiata? L’any 2012 vaig ser Dama d’honor i el 2013 Madrina d’honor. Des de menudeta havia volgut pertànyer a una gaiata, però mai s’havia presentat l’ocasió fins fa 3 anys, que és quan vaig passar a formar part de la nostra comissió, gràcies a la bona relació de mon pare amb un dels membres de la gaiata. - Participes en altres entitats relacionades amb les festes? Des que tinc 7 anys balle en el Grup de Danses El Forcat, que participa en molts dels actes de la setmana de Magdalena i en altres al llarg de l’any. - Què et va motivar a ser Madrina? - Com et diuen? Estudies/treballes? Em diuen Anna i ara mateix em dedique a la investigació, més concretament, estic fent el Doctorat a la Universitat Politècnica de València. Primer vaig estudiar Nutrició i Tecnologia dels Aliments.

Quan vaig començar a la gaiata ni se m’havia passat pel cap, però quan m’ho van proposar, vaig pensar que em faria molta il·lusió viure aquesta experiència. A més, el fet de saber que Ainara anava a ser la meua Madrina infantil també va ajudar molt.


- Dels actes en els que has participat enguany com a Madrina de la 8, què destacaries? El nomenament va ser molt especial perquè va ser el dia en el que ja era oficialment Madrina i, malgrat els nervis, ho vaig viure amb molta intensitat. Per descomptat, també tinc un molt bon record de la Presentació, ja que, des que vaig saber que seria Madrina, era el dia que esperava amb més ganes i, a més, l’espera va merèixer molt la pena. De totes formes, tots els actes tenen alguna cosa que els fa especials i únics. - Ja estem a les portes de la Magdalena, què esperes de la nostra setmana gran? Espere viure-la amb molta intensitat i gaudir de tots i cadascun dels actes en els quals participaré com a Madrina. Ah, i també espere que ens faça bon temps. - A un foraster, que no ha viscut la Magdalena, què li diries perquè vinguera a conèixer-la? Li diria que són unes festes úniques i en les quals tot el món s’ho passa d’allò més bé, però, més enllà de la diversió, li diria que són unes festes amb un sentit molt especial per a tots els castellonencs, ja que rememoren les nostres arrels i tradicions.

63


Benvolgut diari. Avui és el dia de la ROMERIA. Mon pare m’ha fet alçar avui molt d’hora, encara és de nit, però em dóna igual, avui pujaré a l’Ermita de la Magdalena, en el Castell Vell. M’he posat el trage de Llauradora i ens hem anat a la Plaça Major, per participar a la ROMERIA DE LES CANYES. He vist a la gent de la comissió de la Gaiata i a totes les madrines infantils i majors; ací hi ha molta gent, jo crec que està tot Castelló. Mon pare m’ha donat una canya amb una cinta verda per a la ROMERIA. Ja comença la ROMERIA, ens anem tots junts cap a l’Ermita de la Magdalena, en orde i amb moltes ganes i entusiasme. Hem arribat a Sant Roc de Canet i parem una estona per a descansar i esmorzar, perquè cal agafar forces per a seguir. Ma mare em pregunta si vull un poc de truita de faves, que diu que és tradició, però jo preferisc

llonganisses, xoriço i un poc de pa. Després del descans seguim cap a l’Ermita. Ja quasi arribant, quan passem pel pont que creua l’autopista, els camions i els cotxes que passen ens saludem amb el clàxon. Una vegada arribats a la Magdalena tiren una gran Mascletà que a mi m’agrada molt. Després pugem fins a dalt de tot i he pogut aguaitar pel balcó. A l’acabar de menjar la paella i descansar, hem fet la TORNÀ que a mi em fa molta il·lusió. En el camí hem parat davall el pont de la carretera general, des d’on es veu per primera vegada la Basílica del Lledó, després hem parat en Sant Roc de Canet on ens han donat uns rotllets de pa i als majors un poc de moscatell. Ja quasi arribant a Castelló, parem en el Convent de les Carmelites Descalces, i d’ací a la Basílica del Lledó, on ens han donat Orxata i Fartons que a mi m’agraden molt, i ja cap a casa a canviar-me de roba.


Ja és de nit, ja m’he canviat el trage de Llauradora pel de Castellonera, perquè me’n vaig a la Desfilada de Gaiates, on veuré la Gaiata Infantil que la Comissió ha fet enguany per a tots els xiquets del sector. M’agrada molt la gaiata, amb les braços de fusta que s’enfilen quasi fins a dalt del tot i lluint eixes tulipes i eixes vidrieres amb les canyes, que tant em recorden a la ROMERIA d’este matí, i veure l’escut de Castelló coronat pel Gaiato, tota encesa amb llum de festa. Estem preparades per a la desfilada pels carrers de Castelló. Ja es mouen les gaiates enceses, donant llum i color als carrers amb el seu canvi de llums i darrere tota la comissió; Després, ja ho sabeu, vaig jo, en una mà la canya amb l’escut de la ciutat en la punta i en l’altra el mo-

cador saludant la gent que en alguns moments em demanen que done la volteta. Ja hem acabat la desfilada i hem deixat les gaiates preparades per demà a l’encesa. He tornat a casa per a contar-t’ho tot a tu, benvolgut diari, i anar-me’n a dormir que em queda tota la setmana per a disfrutar.

65


Estic a la comissió de la gaiata 8 des que vaig nàixer, em vaig vestir per primera vegada de castellonera amb dos mesos en la presentació de la gaiata. - Participes en altres entitats relacionades amb les festes? Altres aficions? Sí, pertany a l’Escola de Dansa Castelló des dels tres anys. A banda de ballar m’agrada tocar la guitarra, escoltar música, llegir i estar amb les meues amigues. - T’agrada estar en la comissió d’una gaiata? Sí molt, ja que fem moltes activitats durant tot l’any i som com una gran família. - Com et diuen? On Estudies? El meu nom és Ainara i estudie tercer de primària al col·legi “Juan G. Ripollés” - Currículum fester?

- Dels actes en els que has participat enguany com a Madrina infantil de la 8, què és el que més t’ha agradat?, com ho estàs passant en el teu any? El que m’ha agradat més ha sigut la presentació de la nostra comissió al Palau de la Festa, ja que va ser


Sector perquè ens visiten durant la setmana de festes? els recomanes que s’apunten a una gaiata? Què s’apropen a Borrull, ja que tenim moltes activitats per a ells, i si volen viure amb més intensitat les festes durant tot l’any es poden apuntar a una gaiata.

molt divertida i van participar tots els xiquets de la gaiata. Enguany m’ho estic passant molt bé, tinc una gran companya al meu costat, la meua Madrina Anna, i també al meu pare com a President de la comissió. - Ja falta poc per Magdalena, què és el que més t’agrada fer en les festes? i enguany, com a Madrina infantil, en què actes et fa més il·lusió participar? El que més m’agrada de les festes és jugar amb els meus amics a la plaça Borrull, i participar en tots els actes de les festes. En especial em fa molta il·lusió el Pregó infantil, ja que enguany aniré a la carrossa amb la Reina Beatriz i la seua cort, i amb la resta de Madrines. - Què els diries als xiquets del

67


E

l 20 de Juliol del passat any, els portalers encetàvem amb il·lusió un nou cicle fester, donant la benvinguda a la Magdalena 2014 amb l’acte de nomenament de les nostres Madrines, acte amb el que renovem el nostre comboi per les festes fundacionals de la Ciutat.

Amb aquesta gala, que va tindre lloc als jardins i salons del Restaurant “Els Lledoners by Pairal”, vam convocar a tots: membres de la comissió, familiars i amics del Portal de l’Om, a renovar forces per avançar en la gran història que la nostra Gaiata, la 8, ha escrit, i continuarà escrivint dins de les Festes de Castelló.

Madrines de les passades Festes de la Magdalena 2013, la Madrina Infantil, Lola Marco Alors i la Madrina del Portal de l’Om del 2013, Sara Ferrando Rubert. Totes dues amb el seu discurs van galantejar a la nostra comissió amb paraules d’agraïment per l’esforç realitzat amb l’objectiu de fer de la passada edició de les festes magdaleneres un moment inoblidable en la seua història festera. Especial menció cal fer del discurs ofert per Lola, ple de sentiments i records d’afecte a tots els xiquets de la Gaiata que tan meravellosament ha representat i a la gran quantitat de moments màgics que guarda com a preat tresor del seu pas com a representant dels portalers més menuts.

Però el nomenament, que es concep com una benvinguda, també té un sentit molt emocionant de despedida, ja que és el moment en què les Madrines que finalitzen el seu cicle fester aprofiten per a compartir amb els presents com ha estat el seu pas al front de la nostra comissió. Per això, dalt de l’escenari es va rebre en primer lloc a les

També la comissió, representats per Carla Collazos, María Alabau i Marta Juan, van voler recordar-los, que encara que eixe dia acabava el somni que havien viscut com a màximes representants de la nostra comissió, també eixa nit començava un altre somni, el somni d’aquells que viuen amb intensitat les nostres festes, i que han tingut el


llor música, i els més grans focs d’artifici... Gràcies amics una vegada més, per fer-nos sentir que tenim un dels millors equips humans dins de les nostres festes. Com a remat final de l’acte va arribar un dels moments més esperats, l’instant en que les noves Madrines, Ainara i Anna es van dirigir a tots els presents, amb sentides paraules. Transmetent-nos a tots el que desitgen per a les properes Festes magdaleneres i recordant-nos que el lloc de privilegi que ara ocupen és un lloc moltes vegades somniat. Finalment, també el nostre President, Domingo Morilla, es va dirigir a tots els presents per seguir animant-los a treballar amb la mateixa il·lusió que ho han

privilegi com Lola i Sara de viure’l com a protagonistes del millor sector gaiater de la nostra ciutat. I després d’aquest sentit moment, amb sabor d’adéu, prenien l’escenari les protagonistes de la nit. Amb emoció, els convidats a l’acte coneixien a les Madrines de la Gaiata 8 per a les Festes de la Magdalena 2014: Madrina Infantil, Ainara Morilla Torres, i a la Madrina Anna Marín Gozalbo, que acompanyades pel President de la Gaiata Domingo Morilla Pineda, enlluernaven a tots els presents amb la seua presència. Per oficialitzar el nomenament, el Secretari de la Gaiata, Jaume Beltran va llegir l’acta oficial de la reunió de la Junta Directiva, que els atorgava tal privilegi, convertint-les així en les màximes representants del sector del Portal de l’Om, i rebent de mans del President el pergamí acreditatiu que materialitzava les paraules del Secretari i que es constatava també amb l’imposició de les insígnies d’or com a testimoni d’haver assolit la màxima distinció festera dins de la nostra Gaiata. Sens dubte, va estar aquest un acte ple d’emocions del que van gaudir tots els membres de la nostra comissió, però com no podia ser d’altra manera, de forma especial ho van sentir els pares de la nostra Madrina infantil, Bea i Domingo, i els de la nostra Madrina, Àssun i Conrado, als que cal agrair l’esforç per aconseguir que l’acte brillara de forma espectacular, gràcies al seu treball i al recolzament del magnífic equip que conformen la majoria de membres de la comissió i que troba en cada esdeveniment fester la millor oportunitat per a preparar un monumental decorat, la mi-

estat fent fins ara, amb la confiança que un any més la 8 serà una de les millors comissions de sector del nostre estimat Castelló, i amb la seguretat que, sense cap mena de dubte, comptarà amb les millors Madrines. Una vegada finalitzat l’acte, les nostres recent estrenades Madrines, van oferir un esplèndid sopar a tots els assistents, que, conjuntament amb un ball de gala, van culminar una nit inoblidable per a tots els portalers, però sobretot per a les verdaderes protagonistes de la nit, les nostres estimades Ainara i Anna. Felicitats, Madrines.

69


U

na vegada més l’escriptor que escriu baix el pseudònim de “Portal de l’Om” ens sorprén amb una novel·la que presenta un fil conductor semblant al d’altres èxits d’aquest mateix novel·lista, com ara “Perduts en la Selva”, publicat l’any 2012 o “Buscant a la Música” editat el 2011.

“Portal de l’Om” ha triat per a la novel·la d’enguany l’espectacular escenari d’una romàntica biblioteca, on un grup de xiquets queden atrapats al seu interior. El seu afany per eixir del seu captiveri farà que estos joves òbriguen una porta que els traslladarà fins un lloc màgic on viuen tots els personatges de la literatura, descobrint així el gran secret que guarden totes les biblioteques del món, i que no és altre que el fet que els protagonistes de totes les obres literàries viuen amagats en un habitacle i aquestos personatges entren dins dels llibres quant algú elegeix l’obra de la que són protagonistes. El descobriment d’aquest secret i el fet d’obrir la porta que guarda als personatges de les obres literàries provocarà una sèrie de situacions còmiques protagonitzades pels mateixos xiquets i per Don Quijo-

te de la Mancha i Sancho Panza, que es presenten com a representants de tots els altres personatges i volen descobrir als responsables que han propiciat que el secret haja sigut desvelat. I si aquest és el fil conductor d’aquesta novel·la, cal ressaltar el verdader objectiu que “Portal de l’Om” persegueix en cada una de les seues obres, i que no és altre que el de donar a conéixer als seus fidels lectors les muses que inspiren els seus escrits. Enguany aquestes muses són Ainara Morilla i Anna Marín, que l’autor presenta com a Madrina Infantil i Madrina de la Gaiata 8 per a Magdalena 2014 i que sense cap dubte són les verdaderes protagonistes d’aquesta màgica novel·la. L’acció transcorre al Palau de la Festa de Castelló, un 23 de Novembre de 2013 i a més a més de les dos madrines, també formen part d’aquesta obra la comissió infantil i la comissió major de la Gaiata 8. Molts són els moments emotius que formen part de la història, però ens quedem sobretot amb el record de


l’instant especial on l’autor relata com les madrines accediren radiants a l’escenari per ser coronades amb la banda acreditativa, que un altre dels protagonistes, Domingo Morilla, President de la Comissió, els imposà com a màximes representants de la Gaiata 8.

“Club Patí el Madrigal”, “L’Escola de Dansa Castelló”, “El Forcat Grup de Danses”, i de forma especial també per la literatura infantil, en forma de “ninetes” i “ninets”, als que donen vida els més joves col·laboradors i altres amics de la comissió, que també apareixen en la novel·la. Però, a l’hora de parlar d’influències

També resulta emocionant el capítol que l’autor dedica al comiat de les Madrines del 2013, Lola i Sara, que van protagonitzar la novel·la que “Portal de l’Om” va escriure l’any passat i que ara es reencarnen a l’obra d’enguany, en les estimades Ainara i Anna.

literàries que han fet una gran aportació a aquesta obra, es nota, sobretot el recolzament d’un bon grapat de col·laboradors entusiastes que posen hores i hores d’esforç i treball per tal d’aconseguir que cada detall d’aquesta novel·la ens faça aflorar els nostres sentiments. A tots ells, a tots els que han col·laborat en que aquesta novel·la siga una realitat, vol el nostre estimat escriptor “Portal de l’Om”, dedicar aquesta obra i donar-los les gràcies.

La crítica especialitzada ha valorat amb grans elogis aquesta novel·la que ens presenta aquest veterà escriptor, i que sense cap mena de dubte ha estat possible gràcies a les reminiscències que l’autor fa d’altres obres literàries que han marcat la seua evolució com a literat. Així, podem vore com l’autor està influenciat per altres artistes com “Castellón Baila”, “Els gegants de la Colla del Rei Barbut”, els membres del

71


73


fruta al màxim cada dia de tot el que el seu càrrec com a gerent li permet conéixer i realitzar. Forma part de la MILÍCIA TEMPLÀRIA DE LA GERMANDAT DELS CAVALLERS DE LA CONQUESTA, com PERE DE MONTAGUT, on realitza totes les activitats de bon grat ja que la componen grans companys i amics.

H

ui intentaré contar-vos un poc més de la vida de JOSÉ VICENTE RAMÓN. Com jo tinc el privilegi de compartir el dia a dia amb ell, vos parlaré un poquet de com prepara i sent les activitats que realitza, ja que és la part que potser menys conegueu. Començaré pel seu treball. Ser el gerent de la FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER des de 1992 l’enorgullix moltíssim i per això tracta de fer les coses cada dia el millor possible i portar una ordenada agenda per a tindre presents les seues activitats diàries, ja que la FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER realitza anualment moltes i molt variades activitats, bé siga com a patrocinadora, col·laboradora o en la seua sala d’exposicions. JOSÉ VICENTE dis-


Per a no estendre’m molt, ja que tot lo que fa ho disfruta al màxim, comentar-vos que és una persona amigable, molt familiar i amant dels animals. Finalment intentaré descriure els seus sentiments com PORTALER DE l’ANY 2014. Molt emocionat va arribar un dia a casa i ens va comunicar que el dia 23 de Novembre, durant la presentació d’ANNA i AINARA tindria l’honor ser nomenat PORTALER DE L’ANY. Va arribar el dia i amb la mateixa emoció i un gran sentiment va arreplegar el pergamí del seu nomenament. El dia 5 de Desembre en el sopar de madrines, després de rebre la clau com PORTALER, la seua frase va ser: “ESTA ÉS LA CLAU QUE PER UN COSTAT OBRI LA PORTA DE LA GAIATA 8 I PER L’ALTRE COSTAT OBRI EL COR DE QUI LA REP”. Amb esta frase podem veure com està d’agraït amb esta GAIATA. Bones Festes de la MAGDALENA 2014. VÍTOL!!!

Al vindre del món de la docència, en els centres F.P. FINA IZQUIERDO, li va fer especial il·lusió quan l’any 2003 la MILÍCIA el va nomenar VII GUILLEM DE MONTRODÓN, pel gran significat per a ell, al ser aquest personatge l’educador del rei Jaume I. També pertany a l’ASSOCIACIÓ DE BARREROS DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ, dins de la qual va representar a la FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER com BARRERO DE L’ANY 2007. No es poden imaginar l’emoció amb què prepara el seu vestit per a ser portador de Peanya de LA NOSTRA PATRONA. Sent un fervor i un orgull immens que transmet tant a la seua dona MERCHE com a la meua germana LLEDÓ i a mi. Disfruta moltíssim les FESTES DE LA MAGDALENA, ja siga en les seues activitats com a gerent, o en les que realitza amb amics i familiars. Un dels seus actes favorits des que era xicotet és el PREGÓ dins del qual participa cada any amb la MILÍCIA i va representar a la FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER com ADELANTAT DE L’ANY de L’ALJAMA en 2008. També la ROMERIA DE LES CANYES té un pes important dins de les seues activitats d’esta setmana. Li encanten les festes de la seua ciutat.

75


77


79


81


83

83


88


89

A

l voltant de la dolçaina, el tabalet, el folklore i les danses típiques i tradicionals dels nostres pobles i les nostres comarques, es podrien dir moltes coses, però ens centrarem sobretot en eixa unió quasi bé matrimonial que existeix entre les dos disciplines principals. D'un costat la musical interpretada per la dolçaina i el tabalet, i de l'altre l'artística, expressada pels balladors i balladores.

part folklòrica, moltes vegades oblidada i d'altres recuperada gràcies a persones d'avançada edat que ens han deixat fotos, imatges de vídeos i enregistraments acústics de baixa qualitat, però que ens han ajudat a tots i sobretot als grups de ball, a recuperar i a reviure alguns balls quasi bé desapareguts. A la província de Castelló no n'hi ha poble que no tinga el seu ball de plaça, o la seua jota o És cert que la seguidilla o dolçaina i el ball de l'antabalet semguila, etc. pre han estat En alguns associats a la casos i en festa, en moalguns poments molt bles, la part assenyalats musical cordins de l'àmre a càrrec bit festiu, de la banda com ara despertades, processons, de música del poble en qüestió, en alcercaviles etc, però hem de tindre en tres a una rondalla en la qual hi ha un compte que una part importantíssima predomini clar d'instruments de corda de les manifestacions culturals dels amb alguns de percussió, i les veus nostres pobles, és sense dubte eixa dels cantadors i cantadores acompa-


90

nyats per les clàssiques castanyoles. N'hi ha molts altres en els que la dolçaina i el tabalet tenen un paper molt destacat, ja que són els instruments bàsics a l'hora de ballar certes danses.

Arriscant-me que em tracten de “purista” la meua idea en aquest sentit (tot i que a vegades es fan arranjaments), és que els balls que són per a rondalla, deuen ser interpretats per una rondalla i els de dolçaina, per dol-


91

çaina i tabalet, i no per altres acompanyaments musicals. És cert que es poden arranjar moltes notes, perquè una determinada dansa puga ser interpretada per altres instruments però en moltes ocasions això desvirtua la música del ball i no beneficia la representació artística. Castelló, i per extensió la seua província, són molt rics en balls típics i tradicionals, i una bona mostra d'això es pot vore sobretot al Pregó de les festes de la Magdalena cada any, en el que les agrupacions folklòriques de la província, representen d'una manera magistral el ball o la dansa més important del seu poble o comarca, acompanyats per la música que li pertoca. La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló en la seua tasca de recuperació, difusió i interpretació de tot allò que envolta la dolçaina i el tabalet, ja fa uns anys va enregistrar un CD amb temes populars de diferents comarques de Castelló i el va difondre per moltes de les escoles de la ciutat per-


92

què tots els xiquets i xiquetes que durant el curs escolar aprenen a ballar, pogueren aprendre amb la mateixa música i això facilités que quan s'aplegaren a ballar a qualsevol manifestació cultural, tots conegueren les diferents músiques i pogueren executar els balls de la mateixa manera. Una prova d'això és la Dansà Infantil de Magdalena, i com no el Pregó Infantil en el que multitud d'escoles, colles i grups de xiquets, donen mostra de tot el que han aprés durant el curs, ballant el ball perdut de Castelló, els nanos de Castelló, el ball d'Alcalà, el cap de dansa de Les Useres, les palmadetes (fragment del ball de plaça de Les Coves de Vinromà), la jota d'Alfarb etc. Què seria d'unes festes com les de la Magdalena sense dolçaines i tabalets?. Què seria dels pregons de molts pobles sense la presència d'eixos dos instruments? Fixeu-vos com les danses del Corpus, els cavallets, els nanos i els arets, van acompanyats per dolçaina i tabalet. Encara que només siga per citar uns quants dels balls i danses que són interpretats amb música de dolçaina i tabalet, us recorde el Prim de Figueroles, el ball de plaça de Torreblanca, el de Les Coves de Vinromà, les anguiles de Cabanes, de Vila-real, de Figuero-

les entre d'altres. En aquest apartat no podem oblidar les danses de Peníscola, les danses guerreres de la Todolella, totes les danses que es ballen a Morella cada Sexenni, com ara la dansa dels torners, la dels esquiladors, la dels teixidors, la dansa dels oficis (fusters i obrers), penseu que cada gremi té la seua dansa i totes són interpretades amb dolçaina i tabalet. La província de Castelló és fidel als seus costums i les seues tradicions i és per això que sempre que tenim ocasió, traiem el nostre folklore al carrer i ho donem a conèixer a les noves generacions i a tots aquells que ens visiten per primera vegada, demostrant eixa estreta relació existent entre la música de dolçaina i tabalet, i el folklore. Ja per acabar, només em resta desitjar-vos a tots que amb aquesta música i amb aquests balls que tant ens omplin i tant ens representen, puguem gaudir d'una molt bona setmana de Festes de Magdalena 2014. Vítol !!!


93


94

S

i volem parlar de danses a Castelló, mai no podem oblidar els seus inicis després d’una Guerra Civil que va destrossar moltes llars. Podem estar o no d’acord del que es pretenia però hem de ser conscients que gràcies a aquells treballs de camp que començaren a l’any 39 del passat segle, hem arribat a la situació

actual, amb la consolidació de grups que treballen les danses i la vestimenta tradicional amb un criteri digne de la millor càtedra del món. En aquells grups de Coros y Danzas de la Sección Femenina i també els grups d’Educación y Descanso trobem gent, que per la situació i la seua pròpia jo-


ventut estigueren vinculats en aquestes institucions verticalistes del moment. Una gent que per damunt de tot, treballaren amb molta cura el millor del nostre folklore. Amb els vents de la democràcia, aquesta gent va seguir treballant en la recerca de les tradicions als nostres pobles derivant en la gran majoria de grups d’estudi i danses actuals.

sió entre Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), amb el que va quedar constituït el Movimento Nacional, primer partit de tipus feixista pur a Espanya.

Al juny de 1934, un grup de dones creen una secció, dins de l’agrupació, a la qual van anomenar Sección Femenina sent cap nacional la germana Anem a fer una petita aportació al de José Antonio, Pilar Primo de Rivera. El govern franquista va emparar i món de les danses a Castelló. va potenciar la tasca desenvolupada per la Sección Femenina, que va opeSecció Femenina1 rar en múltiples àmbits de la societat. Ens cal remuntar al 29 d’octubre de Es van crear escoles per a atendre di1933 a Madrid on va nàixer la Fa- ferents aspectes de la formació de les lange Española, amb José Antonio dones: Puericultura, Adorn de la llar, Primo de Rivera, Julio Ruiz de Alda i Cuina, Costura, Economia domèstica, Alfonso García Valdecasas, per la fu- Cultura general, Música, NacionalSindicalisme, Religió, Alfabetisme i Educació Física. 1 Archivo de folklore de la Sección Femenina (Biblioteca Passada la Guerra Civil, al gener de Nacional de España). 1938 es va crear el Departament de

95


96

Música, que formarà part de la Divisió de Cultura dirigida per Rafael Benedito. Les assignatures que integraven els cursos d’aquests anys estaven dividides en teòriques i pràctiques. Entre les primeres figuraven, principalment, pedagogia musical i folklore; entre les segones, l’objectiu central era crear cors. A part de la formació de cors, el Departament de Música tenia interès a organitzar la recerca folklòrica. Per a açò, a les instructores de música que es graduaven en els cursos, se’ls encomanava la tasca de recórrer la seua província recopilant tot tipus d’informació, amb l’objecte d’establir un repertori típic de cada lloc, que incloïa també les danses; per a la recollida de dades es va dissenyar una fitxa en 1940 i el treball de camp va començar en 1941.

En 1939 es funden els Coros y Danzas de la Sección Femenina. Es van organitzar vint concursos nacionals de Coros y Danzas, des de 1942 fins a 1976. Entre 1948 i 1962 els cors van recórrer tot el món; va haver-hi dos viatges a Hispanoamèrica, a partir dels quals van començar les participacions en festivals europeus. A més de la recollida del folklore, es van realitzar al voltant de cent documentals, que van retratar la dansa, per a la seua emissió per Televisió Espanyola i pel mitjà de comunicació oficial del règim, el NO-DO.  La Sección Femenina desapareix per decret de dissolució del Movimiento Nacional l’1 d’abril de 1977, aleshores, moltes agrupacions folklòriques que van nàixer al seu bressol seguiren treballant –ara dins d’un àmbit més democràtic- en la recerca del gran


97

patrimoni etnològic relacionat amb Les activitats emparades per EyD la música, la festa, la indumentària i s’estenien doncs a grups de teatre, cil’oralitat... dels nostres pobles. neclubs, cors i danses (que no han de ser confosos amb els Coros y Danzas 2 Educación y Descanso (EyD) de la Sección Femenina de Falange), viatges i vacances, i sobretot comAquesta va ser una de les obres de la peticions esportives, que culminaven Organización Sindical Española (ante- en els denominats Juegos Deportivos riorment Confederación Nacional de Sindicales. De fet determinades actiSindicatos, CNS) del règim franquis- vitats minoritàries com el aeromodeta; els anomenats sindicats verticals. lisme, el tir amb arc, l’espeleologia o EyD estava dedicada a promoure i fins i tot els escacs i la filatèlia van realitzar tot tipus d’activitats artísti- tenir durant anys el seu millor bressol ques, culturals i esportives per part en els grups d’EyD. dels treballadors (productors), que per a aqueixes finalitats s’enquadra- Testimonis ven en els Grups d’empresa. Cal començar amb Pepa Sancho3 que EyD es va crear en 1940 i va subsis- fou delegada provincial de la Sección tir fins al desmuntatge dels sindicats Femenina a Castelló tal com ens converticals en 1977. Comptava per a ta Salvador Bellés4 amb l’aportació a les seues finalitats amb una xarxa de les festes i la seua ubicació a la nostra centres culturals, instal·lacions espor- ciutat, trobant un grapat de personattives (inclosos els Parcs Sindicals), re- ges que han deixat la seua petjada en sidències i ciutats residencials.

2 Font consultada: http://es.wikipedia.org.

3 Castelló 1909-1990. 4 Hombres y mujeres en Castellón. Josefa Sancho Pérez, “Pepa Sancho”.


...la labor inmensa de recuperación de bailes y canciones de nuestro patrimonio, con Pepito García6 y su hijo Alejandro en la dirección musical. Y el asesoramiento religioso del escolapio Padre Puig, mossén Royo y el actual administrador apostólico Elías Sanz…”.

98

la música, la vestimenta, les danses a les nostres comarques:

Seguint amb la Sección Femenina, tinc un altre testimoni de finals dels anys cinquanta de Paqui Vicent que em conta que ella jugava al bàsquet i estudiant a l’Institut va ser quan es va afiliar, tenia dotze anys. Rebien xerrades, feien nines i pintaven, també practicaven la gimnàstica rítmica i al final van formar part del grup de Coros y Danzas de la Sección Femenina sent les seues professores Amelia Ferrer Armengot i Mª Carmen Ramos. Recorda que assajaven a l’edifici que en l’actualitat alberga la CFPA Josep Pasqual Tirado a l’avinguda dels Germans Bou. Paquita també recorda que en aquell temps tenien xics per ballar, no com ara que sembla que els balladors són escassos als grups de danses. En par-

“...En un piso de la calle Mayor, esquina a Campoamor, estuvo la primera sede –de la Sección Femenina-. Y desde allí se colaboró intensamente a las primeras celebraciones de nuestra Cabalgata del Pregó al recuperar danzas y estampas costumbristas de la provincia. En 1958 apareció aquel complejo del camí la Mar, laboratorio de tantos sueños y aprendizajes, con Maruja Suárez y Carmen Montañés en la secretaría y aquellos nombres para el recuerdo, Leonor Colás, Pilar Mas, uana Pérez de Heredia, Pepita Alloza, Concha, Lluís Sales Bolí, Carlos G. Espresati, Luisa Sanz, Conchitín Gironés5, Vicen- Antonio Pascual Felip... ells van estudiar l’aixovar d’algunes famílies d’arrel castellonenca ta Moreno, la propia Guillermina... i van seleccionar les peces que els van semblar més representatives per crear el vestit de 5 A l’entorn de 1940 un grup de castelloners castellonera. entre els quals es trobaven Manuel Segarra, 6 José García Pérez (Castelló 1987-1958), autor Conchitín Gironés i la seua mare, la senyora dels pasdobles Rotllo i canya i Gayata Sindical.


99

lar de danses té un bon record de ballar les danses Guerreres de la Todolella, a més del Bolero i la Jota de Castelló i com no, les Marineries. El grup en què ella participà va ballar a la plaça de Bous de Castelló, a les festes de Sant Pere del Grau –vestides de llauradores-, al teatre de Logroño, a Jerez de la Frontera en les Fiestas de la Vendimia, a Extremadura, País Basc, Aragó... i com no a la cavalcada del Pregó.

en matrimonis i que mai es van sentir objecte de ser adoctrinats, almenys no ho entenia així. L’esmentada Amelia Ferrer7 que fou informant en el treball de Pelinski sobre les danses guerreres de la Todolella, sent instructora de danses de la Sección Femenina, recordava que quan van pujar al poble per recuperar les danses, li digueren que eren per a homes i no pas per a dones.

Per acabar em conta amb satisfacció que d’aquell grup de balladors van 7 La danza de la Todolella. Ramón Pelinski. eixir moltes parelles que van acabar Institut Valencià de la Música i Diputació de Castelló. València, 2011.


100

Amelia era una dona que, certament, estimava les danses, era una persona compromesa tot i les circumstàncies que l’envoltaven dins de la Sección Femenina.

Tot i això, seguiren treballant en la recuperació de danses fins que la gent de la Todolella els hi va ensenyar i recorde que baixaren a Castelló i després de sopar al Círculo Mercantil de la Porta del Sol anaven a assajar, tot Passant a EyD, tinc un testimoni oral i que, segons deien, no sabien ense- que vaig recollir del mestre José Garnyar. Anaren llevant homes i ficaren gori Vicent8 que va ser director del dones fins que van aprendre. Grupo de Danzas de Educación y Descanso (1966) i ens conta sobre una Al principi els músics eren del poble tocata de dolçaina a Nova York: però al final tocava el “sinyó” Pepe, el dolçainer de Tales acompanyat al “...Tot i que fa més de trenta anys que tabalet pel seu nebot Juan. Ballaven no la toque –la dolçaina-, he de dir en concursos provincials i nacionals. que sí, que amb la dolçaina en fa, que També ho feren en festivals: Festes vaig comprar a València, vaig tocar a de la Primavera de Mallorca; Centre la Quinta Avinguda de Nova York en Europa; París; Brussel·les; Milà; Civi- la desfilada de la Hispanitat. I també tavecchia a Roma; al Casino de Mon- vaig tocar amb el clarinet el Rotllo i tecarlo; Fiestas de la Vendimia de Canya i l’Himne d’Espanya dins de la Jerez de la Frontera; al Teatro María Catedral de San Patrici. acompanyat Guerrero de Madrid; Miranda de Ebro; per Juan Sabat a l’orgue...”. Logroño; Ourense; Tarragona; Barcelona... i recorda el seu últim viatge a 8 José Gargori Vicet. El mestre Gargori. Portugal l’any 1964 a un concurs a Fi- Revista Plaça Major, revista de festa i cultura guerira da Foz. de la Federació Colles de Castelló. Núm. 49 primavera/estiu 2012. Castelló.


I quan li vam preguntar al mestre Gargori sobre tota la feina d’aquest moviment de l’Escuela de Educación y Descanso, ens confirmà:

personal, cultura, servei social, escoles de formació, llar, auxili social, esport i algun més.... ...Pertanyent a la Sección de Coros y Danzas, va viatjar per la província per a recuperar balls populars de temps passats. L’exemple més notable són les Danses de la Todolella, de tanta ressonància en anys posteriors...”

“...Crec que sí, era un temps difícil i gràcies a aquesta escola es van recuperar moltes danses i cançons. Hui en dia, hi ha molts referents que vénen gràcies al treball d’aquests anys, han canviat, potser, els promotors, però I per finalitzar els testimonis, parle amb Conso Jóvena, actualment directora de l’Escola de Dansa Castelló que va començar a ballar en els Coros y Danzas de Educación y Descanso, dient que va ser José de Sanmillán Arquimbau10 que portava el cor de la Sección Femenina i que junt a Ricardo Rosell, entre d’altres, van organitzar

els protagonistes i la finalitat, segueixen sent el mateixos, recuperar les tradicions de Castelló...”. Aleshores tenim molt que agrair a la gent que va treballar tot el folklore. Un altre testimoni és els que ens fa arribar Salvador Bellés amb Juana Pérez de Heredia9 dient-nos que: “...Va ser en 1942 quan es va convertir en mestra, previ compliment de l’anomenat Servei Social, i ja es va integrar en la Sección Femenina, on va estar dirigint els departaments de 9 Muy popular y respetable dama de la sociedad de Castellón. Mediterráneo 02/02/2013.

10 Assessor de música de la Jefatura Nacional de Educación y Descanso.

101


102

el grup de danses. Ricardo i Trini Soler van ser els seus primers mestres. Recorda que van ser Trini i Mª Paz les que fundaren a la nostra ciutat la primera Escuela Infantil de danzas de Educación y Descanso, de la qual després Conso i Ricardo foren mestres. Ensenyaven la Jota i el Bolero de Castelló, el Ball Pla, les Seguidilles, les Camaraes, les Marineries, les Panderetes, les Danses Guerreres de la Todolella...

Itàlia; Estoril, Lisboa i Madeira a Portugal... D’aquest grup va nàixer l’Agrupació Folklòrica “El Millars” (amb el Xato Prades) i el Grup Castelló Danses i Cançons. Juan Prades funda més tard també el Grup “El Forcat”.

El passat mes de febrer li van fer un sentit homenatge al bo de Ricardo RoConso recorda també la rondalla amb sell que recorda a molta gent, a part Sangorrín i sobretot amb Joan Medin dels esmentats, amics que van formar Valls Poveda, recordat per Els Llaura- part dels Coros y Danzas de Educadors amb els quals va treballar en els ción y Descanso: Mª Carmen, Elena inicis de la rondalla- que cal recordar- i Chema Sanmillán; Cristina; Paco; va sorgir dins d’EyD. Ñoles; Manolo Miravete; Mª Carmen Casanova; Angelines Godes; Loli i Mª Recorda el viatge a Nova York; les de- Carmen Guinot; Paquita Sos; Vicent mostracions sindicals del primer de González; Vicente i Pepe Sales; Toni maig a Madrid cada dos anys en la Fe- Martí Baguero; Pepe Pastor Botó; Arria del Campo de la Casa de Campo; turo Silvestre; Ignacio Piqueras; Tere Vigo, Saragossa, Santander, Palma de Camahort; Antonio Victorino; Castillo; Mallorca, València i Marbella a Espa- Merche Guinot; Amparo Polo; Felipe nya; Niça i Lyon a França; Lago Como, Bonillo; Basilio Villanueva; Leopoldo Bèrgam, Sardenya i Reggio Calabria a Adanero...


103


104

Conseqüències Podem afirmar doncs que dos dels grups que més han treballat pel nostre folklore van nàixer d’aquests Coros y Danzas, tant de la Sección Femenina com de Educación y Descanso, el Grup Castelló i l’Agrupació Folklòrica “El Millars”.

incidint especialment en el treball de camp.

L’Agrupació Folklòrica “El Millars” de Castelló va néixer l’any 1977 seguint la tradició antiga de ball folklòric que ja hi havia en la ciutat. La seua dedicació s’ha centrat en la investigació, restauració i difusió del folklore del País Valencià i especialment, de les El Grup Castelló és l’agrupació de fol- comarques del nord, sobretot pel que klore més antiga de la ciutat de Caste- fa referència a la indumentària. lló de La Plana. Fou fundat l’any 1953 amb el nom de “Grupo de Coros y Dan- Conclusió zas de Educación y Descanso”, posteriorment amb la democràcia passà a Sincerament i ben convençut, puc anomenar-se “Grup Castelló Danses i afirmar que tots el grups de danses de Cançons” i des del 1995 pren l’actual la nostra ciutat, així com els de molts denominació, Grup Castelló Associació altres indrets, esdevenen d’aquesd’Estudis Tradicionals. La seua tasca tes dues organitzacions creades pel es basa en la potencialització, promo- règim franquista. Per damunt de les ció, recol·lecció i recuperació de les ideologies, va haver una gent que van manifestacions populars valencianes, treballar per la recuperació del nos-


105

tre folklore, per recuperar les danses dels nostres pobles, les músiques, els cants, la vestimenta... és clar que es feien grans manifestacions en una postguerra que verticalment volia inspirar les doctrines del règim, però es van trobar, a l’anar a la recerca dels testimonis orals als pobles, que les tradicions estaven per damunt de les ideologies, van saber recuperar i fer arribar fins avui tota la nostra producció al voltant de la música i danses. Aquests grups, que movien a molta gent jove, gràcies a eixa feina ben feta, comptaven amb un gran respecte i admiració per la societat del nostre Castelló, ja que van recercar en el baguls i armaris per recuperar la nostra història més íntima, a més que eren uns gran ambaixadors de les nostres tradicions.

Els grups de danses de Castelló: Grup Castelló Associació d’Estudis Tradicionals; Escola de Danses Castelló; Grup de Danses Ramell; Grup de Danses “El Forcat”; Associació Folklòrica “El Millars”; Grup de Danses “La Nova Escola”... han sabut mantenir eixe esperit de recuperació de totes les nostres tradicions pairals.


106


107

L

a dansa del pastor va ser incorporada al folklore de la vila de Traiguera, al Baix Maestrat, per la iniciativa del capellà Francesc Pastor, natural de Sorita, de la comarca del Ports. A Traiguera, el grup de l’anomenada Secció Femenina, creat després de la guerra civil, va interpretar aquesta dansa, per primera vegada, el 7 de setembre del 1939, en la processó de la festa major del santuari de la Mare de Déu

de la Font de la Salut, patrona de la vila. Malgrat la seua presentació en un acte de religiositat popular, la dansa del pastor té un caràcter de ritual laic, i respon a la tipologia que l’etnògraf Vicent Pau Serra i Fortuño va definir com a dansa-ball. En la vila originària, aquesta dansa era coneguda amb les denominacions carac-


108

jupetí és groc i el mocador de seda blanc. El color predominant de les faldes ha caracteritzat les dansants amb els malnoms de les roges i les blaves. Un exemple de dansa-ball. S’ha dit que el pastor o cap de dansa, Així doncs, una dansa-ball té una es- originàriament, vestia amb mocador tructura tancada d’elements musicals de cap, a més de dur espardenyes de i moviments coreogràfics. Hi trobem beta, camisa blanca, faixa roja i armila participació d’un cap de dansa, que lla negra. en aquest cas representa el pastor, que ordena l’evolució de les dones Les cantereres sostenen com a eledansants, que evoquen les terrisseres ment emblemàtic una canterella, i llauradores, i que en aquest cas han mentre que les llauradores porten del braç una cistella amb branques d’olide sumar catorze joves. vera. A la mà lliure cada dansant du Les dones ballen en dues fileres, agru- una castanyola. El pastor sosté a la pades en llauradores i cantereres, por- mà un gaiato amb què colpeja el tertadores dels típics cànters de Traigue- ra mentre marxa pel centre, entre les ra. El fonament de la indumentària és dues fileres de cantereres i llauradocomuna: faldes de llana, calces blan- res. ques, mocador de seda, brusa blanca i espardenyes valencianes de veta. La La coreografia de la dansa del pastor falda de les cantereres és roja amb de Traiguera compta amb dotze parts la sanefa negra, porten jupetí negre o seccions. La primera figura rep el i mantells de Manila. Com marcant nom de «la cadena», que pot ser senun contrast, la falda de les llaurado- zilla o doble, després es mostren les res és blava amb franges blanques, el figures conegudes com «la creu», «la

terístiques de gitanetes, cantereres i llauradores.


109

eme», «los ponts», «caragol partit», quaranta del segle passat, al vi Cer«caragol sencer», «los calvaris», «el tamen de coros y danzas, celebrat a ball del pastor» i «les cruseres». Madrid el 1946, la dansa del pastor de Traiguera va rebre un primer premi. En la primera meitat de la dècada dels anys quaranta del segle xx, En el cas del Pregó de la Magdalena, la la dansa del pastor de Traiguera dansa del pastor es va oferir el 1951 quasi no es va ballar. Justament i el 1952 dins la secció de les comares va reprendre el 1945, per par- ques, anomenada «terres costeruticipar al Pregó de les festes de la des» i «contrades», respectivament. Magdalena de Castelló. Posterior- Darrere les balladores, hi va desfilar ment, s’ha interpretat a València -en un carro portador de cànters de la poun acte a la plaça de bous-, a Vinaròs, blació. Cal dir que aquells van ser els a Peníscola o a Benassal, de manera dos darrers pregons que va projectar que arriben a la dotzena les poblaci- Manuel Segarra Ribés, el fundador de ons on s’ha vist ballar. Durant els anys la cavalcada historicofolklòrica castellonenca. Els primers joves que van fer el paper del pastor de la dansa van ser Alfons Esteller de Coll Tort i Pere Doménech. Després d’uns anys d’oblit, va ser a l’estiu del 1994 quan es va tornar a interpretar l’anomenat ball de les gitanetes al pregó de les festes de Traiguera. El fruit va ser degut a la iniciativa del grup de «quintes» d’eixe any


110

i a la reina de les festes. Anotem els noms de les recobradores de la tradició: Maite Grañana, Rosabel Mitjavila, Rosa Damaret, Maria Blanca Ballester,

Gloria Tàrrega, Raquel Bort, Feli Villalta, Montse Vericat, Núria Puig, Rosanna Pepió, Sònia Segura, Rosa Maria


111

Roca, Anabel Vericat, Yolanda Montroig i Laura Fonollosa. La «invenció» d’un ball d’escola. El successor organitzatiu de Manuel Segarra en el Pregó va ser el periodista i funcionari Gonzalo Puerto Mezquita, autor de diversos articles i llibres sobre les danses de les comarques castellonenques. L’interés pel folklore autòcton ja el va manifestar, especialment,

al programa de mà del Pregó de l’any 1954, escrit pel mateix Puerto, que era un autèntic compendi descriptiu de les danses presents en la cavalcada d’aquell any. En aquella ocasió va participar, per primera vegada el ball de les panderetes de San Vicente de Piedrahita, una pedania del municipi de Cortes d’Arenós, a l’Alt Millars, al límit amb l’Aragó. Era aquell un cas curiós d’«invenció» d’un ball d’escola, amb estructura tancada de música i passos, creat pel senyor Antonio Baeza, amb l’única intenció que aquella aldea tinguera un lloc entre les danses mostrades al Pregó de la Magdalena. La sort va ser que aquella «creació» lúdica, desvinculada de cap acte del calendari festiu tradicional, va ser immediatament acceptada per tothom, per la bellesa, ritme i elegància dels números coreogràfics. Aquella dansa té realment ritme de galop, és a dir que és un ball de moviment ràpid que consisteix en una sèrie de tocs de pandereta amb les extremi-


112

tats del cos humà, amb el peu, el genoll, el colze i la mà. Cal destacar que aquest ball o galop de les panderetes ha estat guardonat en certàmens nacionals i internacionals de folklore, i ha tingut bona difusió entre els esbarts folklòrics de Catalunya. A Castelló pot ser admirat cada any, dins les danses que es mostren a la representació teatral del Betlem de la Pigà, escrit pel poeta Miquel Peris Segarra. Aquelles agrupacions de dansa de les comarques tenien un nombre limitat d’actuacions en la cavalcada del Pregó, però després de la fi de l’acte es repartien per la ciutat i ballaven als carrers, de manera que contribuïen a la brillantesa de l’ambient festiu de la ciutat de Castelló. Podem dir que balladors, balladores i grups de dansa han aportat al Pregó, any rere any, ritme, melodies i color a la mostra etnològica pública més antiga del País Valencià i de l’Estat Espanyol. Cal que el Pregó continue funcionant com a manifesta-

ció de cultura popular per valorar, difondre i promocionar les danses de les comarques castellonenques. No sols podem dir que sense el Pregó moltes d’elles ja haurien desaparegut, sinó que -com en el cas del ball de les panderetes- ni tan sols no s’haurien creat.


113


114

E

l Centro Aragonés és el més antic dels Centres Regionals de Castelló, es va fundar en 1920, la seua història s’ha desenvolupat en dos etapes, la primera 1920-1964, la segona de 1978 fins a l’actualitat. Primera etapa 1920 – 1964

paven les seues activitats culturals i folklòriques; van representar les sarsueles d’ambientació aragonesa com la “Dolorosa”, “Gigantes y Cabezudos” i “Los de Aragón”. En l’aspecte Folklòric, en 1922 es va iniciar el costum de rondar i fer Festivals. En 1923, el dia abans del Pilar, a les nou i mitja de la nit, va eixir una desfilada pels principals carrers de Castelló amb una luxosa cavalcada titulada “Los amantes de Teruel”. Des d’ella, els cantadors saludaven i cantaven les clàssiques jotes aragoneses.

Els primers directius, van contribuir a l’apogeu cultural i folklòric no sols de l’entitat “maña” sinó també de Castelló. El Casino Antic era el seu centre de reunió i allí es va forjar la creació del Centro Aragonés. El primer President, D. José de la Torre Rebullida, era el director de l’Institut Ribalta, en 1925 Els cantadors de més fama de l’època va ser impulsor i primer president de vinguts d’Aragó, Benito Álvarez, Domingo Martínez, José Oto, Felisa Galé, l’Ateneu. Joaquín Peribáñez, José Iranzo “El PasEn el Teatre Principal, el Rex, La Pèr- tor de Andorra”, Emilio Arrieta, Aurora gola o la Plaça de Bous, desenvolu- Bernal, Josefina Ibáñez, José Garcés


115


116

o Carmen Corona, van dedicar les seues jotes als veïns de Castelló i a les autoritats. Els Grups més prestigiosos de l’època, la Rondalla “Los Amantes de Teruel”, “La Rondalla de Mallén”, “El cuadro de José Oto y Felisa Galé”, “La Rondalla Goya de Francisco Caballero” i “Amigos de Arte” de Saragossa o el Grup “Educación y Descanso de Teruel” van visitar Castelló i les seues actuacions suposaven un gran esdeveniment a la nostra ciutat, segons consta en la premsa de l’època. A l’acabar la missa, el dia del Pilar, s’anava de ronda per diferents carrers de Castelló fins a l’Asil, el Centro Aragonés costejava i servia el menjar, mentres els Grups i cantadors mencionats animaven amb les seues melodies, cants i balls als ancians i a les germanetes que els cuidaven.

l’Himne a la Mare de Déu del Pilar. En Van realitzar “novenarios” i “Rosarios” 1946 es va restaurar la capella de la molt concorreguts pels carrers de Sant Mare de Déu del Pilar en l’Església de Francesc, la Trinitat, Navarra i Menén- la Trinitat i es va invitar per a tal esdedez y Pelayo; acabaven amb la Salve i veniment a qui diuen ha sigut el millor


cantador de tots els temps, José Oto. En 1952 es va fer un bell Estendard que van costejar “Los Caballeros Del Pilar”.

reconeguts. A Aragó, té el seu major referent en la jota. Per això, creem per a la seua ensenyança les Escoles de Solfeig, Rondalla, Cant i Ball, seguint el model de l’”Escuela de Jota de Zaragoza” i els alumnes d’estes Escoles passen a formar part del Grup Folklòric una vegada preparats.

En l’aspecte musical van comptar amb la col·laboració de formacions locals com l’orquestra del Teatre Principal, o la Banda Municipal que dirigia el Mestre Felip i oferia en el templet de Ri- El folklore i la jota constituïxen en el balta suggestius concerts de música Centro Aragonés l’activitat més sol· aragonesa. També va col·laborar de licitada i cuidada. A ells dediquem els vegades la banda del Regiment Tetu- majors recursos, el seu Grup és el rean. presentant oficial i té com a objectiu mantindre viva la tradició musical i Segona etapa 1978 – 2014 folklòrica d’Aragó, per això, ha treballat durant estos 35 anys intensament Esta etapa va iniciar el seu nou camí per a mantindre, rescatar i difondre amb una gestió cultural i folklòrica les músiques, els cants i balls de la molt intensa, al mateix temps que terra aragonesa. s’accentuava la integració en el teixit sociocultural de la ciutat. Durant estos anys, ha aconseguit una gran popularitat a causa del seu gran Una de les senyes d’identitat més ar- nivell artístic. Ha recorregut milers relada en els aragonesos dins i fora de quilòmetres per tota Espanya, ard’Aragó és el seu folklore, que cons- ribant a França, Bèlgica, Àustria, Estituïx un dels valors universals més tats Units, Argentina i Xile. Tenim un

117


118

ragoza, Teruel, Hurtada de Albarracín, Repetida de Teruel, Huesca, Santolea, Jota Picada, San Lorenzo, Miraflores, etc. Els Boleros de Luna, Zaragoza, Caspe, Alcañiz i Sallent de Gallego. Encara que la jota en les seues dife- Les Seguidilles a Goya i de Leciñena. rents modalitats ocupa una part im- Entre les danses, Jota a la Virgen de la portant del nostre repertori, els seus Oliva, Danza de Andorra, Alma Aragoprofessors han rescatat i incorporat, nesa, La jotica Vieja, Los Sitios de Zamoltes vegades amb harmonitzacions ragoza, Gigantes y Cabezudos, Danza i arranjaments propis, gran varietat de los Pañuelos, Una Noche en Calade cants, músiques, ritmes, polques, tayud, Aragón Tierra Bravía, La Bruja, albades, valsos, havaneres, masur- Exaltación a la Jota i La Gran Jota de ques, pasdobles, danses, romanços, la Dolores. “mayos”, sagraments, “paloteaos”, balls, etc., arribant a completar una A açò cal afegir el gran repertori de la extensa biblioteca musical i folklòrica. Rondalla i del Cant. A més d’acompanyar al ball, dominen un ampli reperL’intens treball durant estos anys ha tori musical on destaquen melodies i portat al Grup a dominar un ampli re- cançons de sabor aragonés, jotes, torpertori, podem citar les Jotes de Ca- nades, albades, aurores, sagraments, landa, Alcañiz, Albalate, Andorra, Za- “mayos”, nadales, cants de celler, etc. important rècord, a l’haver actuat en més de cent quaranta localitats de les províncies de Terol i Castelló, en alguna d’elles fins en deu ocasions.


119


120

del Pregó amb Rondalla, Cantadors, Grup de Ball, Reina, Dames i Junta Directiva. En el recorregut, quan es realitzen parades s’interpreEl Grup realitza tres tipus d’actuació, ten els balls de l’antologia de la jota Festival Folklòric, Ronda Tradicional i ballada, Jota de Andorra, Albalate, AlMissa Aragonesa. Els Cantadors tenen un protagonisme individual quan canten la jota o qualsevol tipus de melodia.

El folklore i la Jota d’Aragó estan presents a Castelló a través de les moltes actuacions que realitza el Grup del Centro Aragonés, especialment en la Festivitat de Sant Jordi i Dia d’Aragó que se celebra amb una Missa Aragonesa en la Cocatedral de Santa Maria i un Festival Folklòric en La Pèrgola, en el Teatre del Raval o en la nostra seu social. En les Festes del Pilar, amb la ronda a la Mare de Déu del Pilar en la capella de la Trinitat i a les nostres Reines, la Missa Aragonesa en la Trinitat i en la Basílica del Lledó, junt amb el Festival Folklòric en el Teatre Principal, convoquen no sols als socis i simpatitzants sinó a una àmplia representació de la societat castellonenca. La nostra participació en les Festes de la Magdalena constituïx tot un exemple d’integració; des de 1978 participem en la Cavalcada


cañiz, Jota de Aguas, etc. Tanmateix, entre parada i parada, la Rondalla i Cantadors van cantant cobles de ronda al·lusives, preparades expressament per a este acte

121

Tanto quiero a Castellón, Como quiero a Aragón, Pues los llevo muy metidos, Dentro de mi corazón. Los del Centro Aragonés, Cantan jotas de Aragón, Y se llenan de alegría, Las calles de Castellón

El diumenge de Magdalena, des de fa 35 anys, realitzem un gran Festival Folklòric en el recinte de La Pèrgola en què han actuat, junt amb el nostre Grup, els millors Grups d’Aragó, “Nobleza Baturra”, “Alma Aragonesa” “Baluarte Aragonés”, “Estampa Baturra” i “Estirpe de Aragonia”, i grans campions com Fernando Checa, Be-

goña García, Nacho del Río, Teresa Pardos, Alfredo Longares, el Pastor de Andorra, Roberto Ciria, etc. Des de la seua creació fa quinze anys participem en la “Mostra de Música i Folklore Regional” en la Plaça Santa Clara. La pròpia participació en l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, és una gran manifestació folklòrica, més de cent persones assistixen abillades amb el trage típic aragonés, a l’arribar a l’esplanada de la Basílica i dins es canten jotes escrites expressament, dedicades a la patrona de Castelló com estes; Nuestra virgen del Lledó, Dijo en el altar un día, Venir a cantarme jotas, Que me llenan de alegría. Nuestra Virgen del Pilar, Abraza a la de Lledó, Simbolizando el cariño, De Aragón a Castellón.

A partir de 1986 vam començar a participar també en la Cavalcada Infantil; igual que en la del Pregó s’interpreten les jotes més representatives de ball i de cant. La nostra participació en la Festa de la Rosa i en la Serenata a la Mare de Déu del Lledó és un altre dels esdeveniments en què el Folklore aragonés està present amb músiques,


122

cançons, jotes, “mayos” i albades. De Castelló, la representació de la Sarsuvegades componem o adaptem lletres ela “la Dolorosa” en 2011 o en l’obra per al moment; “Una tarde con Goya”, etc. Ya se oye la ronda en la plaza mayor Sal a la ventana y oye mi canción Ya se oye la ronda en la plaza mayor Prepara las tortas y llena el porrón En esta tierra hermosa, de la Plana, En Mayo te rondamos la primera, Y el Centro Aragonés quiere ofrecerte, Los cantos que ha traído de su tierra.

Són moltes més les ocasions en què el nostre folklore està present al llarg de l’any a Castelló, misses aragoneses per a bodes, festes de barri, col· laboració amb la Federación de Casas Regionales, homenatges, etc. La televisió local sol retransmetre algunes de les nostres actuacions. És de destacar, la nostra participació en actes assenyalats com la inauguració del Nou Estadi Municipal de Castàlia en 1987, el 75 aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del Lledó, el 750 aniversari de la fundació de

Des de fa trenta anys la Missa Aragonesa forma part ja del nostre patrimoni folklòric. A Castelló l’hem cantada diverses vegades en la Cocatedral de Santa Maria, en la Basílica del Lledó i en la majoria d’Esglésies i ermites. La popularitat i el prestigi del Grup Folklòric del Centro Aragonés de Castellón, han sigut reconeguts pel Govern d’Aragó qui ens ha invitat a actuar a Brussel·les per a la inauguració de la Casa de Aragón, en Toulouse en dues ocasions, a Argentina i Xile per a impartir classes magistrals de Folklore i Jota en Buenos Aires, La Plata, Mendoza, Rosario i Santiago de Xile. En l’Expo de 2008, ens va encarregar la coordinació i direcció del Festival Folklòric que va tenir lloc el 14 de juny a Saragossa, en que van participar components de 32 Grups Aragonesos.


123

Part del treball d’investigació dut a terme en estos 35 anys s’ha plasmat en un CD gravat en 2007, en ell s’arreplega el més significatiu del nostre folklore. El Centro Aragonés és el màxim exponent dels costums i formes de ser del poble aragonés en la capital de La Plana, constituint la presència històrica i actual de l’aragonés en la nostra ciutat i província. Em deixe moltes coses en el tinter, l’espai i el temps aconsellen deixar-les per a una altra ocasió. Tinc l’honor de dirigir fa més de trenta anys este Grup, la majoria dels seus components som aragonesos, aragonesos de naixement però castellonencs de cor. Castelló ens ha acollit sempre amb l’afecte d’una mare. Les institucions locals ens recolzen i ens inviten a participar en la vida cultural i social de la nostra ciutat, on el Folklore Aragonés té una presència molt

important. Per això, el nostre lema és “Aragón y Castellón, la Historia que nos une”. La Gaiata 8 “Portal de l’Om” és per a nosaltres un referent i ens sentim molt orgullosos de les bones relacions que manté amb el Centro Aragonés. Defendemos el Folklore Y la jota con tesón Para orgullo de Aragón Y también de Castellón.


124


125

Taller d'indumentària tradicional. Confecció de manera artesanal, a mida i personalitzada. Teles en exclusiva a Castelló, reproduccions del segle XVIII, teixides per COTETRADI S.L. de la qual, n'és sòcia fundadora. Complements per als vestits ( sabates, mocadors, mantellines, encaix anglès i a l'agulla, davantals, pintes, adreços, etc…). En joieria disposa d'un catàleg de reproduccions del segle XVIII.

E

ntenem per balls tradicionals de les nostres comarques el conjunt de balls que hem assumit com a propis i que han anat transmetent-se de generació en generació. Jotes, seguidilles, fandangos i boleros sobretot. La major part d’ells solien interpretar-se en qualsevol ocasió festiva, com les reunions de familiars o d’amics, celebració d’onomàstiques, matances, collites, etc. A més, podien fer-se a l’interior de les cases, al carrer, davant les portes, o a les eres de batre. D’ací la varietat de vestuari i complements.


126

Hui en dia, pràcticament s’ha perdut la seua funció festiva i han esdevingut espectacles per a mostrar a les places i carrers o dalt dels entaulats.

Un cas especial el constitueixen els balls públics, com les danses o els balls plans que se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors i amb música de dolçaina i ta-


al ball molt superior a la d'altres llocs. Els factors que han permés aquest fet, són d’una banda la inclinació natural dels valencians a la música i el ball i de l’altra la permeabilitat a totes les modes forasteres. Novament, amb aquestes modes forasteres ens trobem la varietat. Com a resultat, s’ha forjat un patrimoni format per distints gèneres de música per al ball amb les seues variants musicals coreogràfiques. Ací ens centrarem en jotes, seguidilles, fandangos i boleros. Així doncs tenim: Seguidilles. bal. Finalment, les danses rituals processionals, com les danses de nanos i gegants, de bastons, de vetes, haurien d’adscriure’s en un altre apartat diferent al del ball tradicional. A les nostres comarques s’ha conservat una diversitat d’estils per

Són un ball originari del centre de la península Ibèrica, esteses a partir del segle XVI. Al ser un ball tan antic ha anat desapareixent i a hores d’ara se’n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les més antigues o clàssiques,

127


128

anomenades torrades en algunes comarques i les ràpides o manxegues, també anomenades corrilles o corridas. Les primeres són més freqüents a les comarques del nord i es ballen en rogle. Les segones són més freqüents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella. La jota. La jota és el ball tradicional més estés a les nostres comarques. És originari del segle XVIII, però la forma en què la coneixem actualment data del segle XIX. En aquest segle va anar substituint altres tipus de ball més antics, com ara les seguidilles. Musicalment

s’hi distingeixen les jotes amb tornada (més abundants al sud) i sense (més abundants al nord). Pel que fa a les estructures coreogràfiques existeix una gran varietat de formes soltes (més antigues) i agarrades (més modernes), com ara per parelles, rogles amb canvi de parella (especialment abundants al nord), en quadre, de tres, de sis (tres parelles), en filera, etc. Fandango (del nord). És un gènere musical i de ball quasi exclusivament valencià. És molt abundant a les comarques valencianes del nord, encara que també apareix a les Terres de l’Ebre i les poblacions ara-


goneses pròximes a la ratlla de València. És un fandango arcaic, emparentat amb altres fandangos ibèrics i amb els fandangos de cobla partida del sud valencià. Generalment té un ritme molt ràpid i s’usen passades molt lluïdores. A les nostres comarques quasi sempre va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al

129

fandango sense parar la música ni el ball. Bolero. És un ball molt lluït, creat pels mestres de ball del segle XIX per a les classes benestants i popularitzat a finals d’aquest segle. Ací en tenim, de bell nou, un altre estil de vestuari. El seu origen està en la seguidilla, encara que també hi ha boleros enfandangats influenciats per l’U. És un gènere cultivat especialment a la Costera, la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Valldigna. A més a més, els mestres de ball dels quadres de balls populars de la ciutat de València també van crear boleros per a incloure al seu repertori.


130


131

E

ls grups folklòrics de Castelló han tingut i tenen el seu petit recorregut dins la història de la nostra ciutat, participant en actes festius i culturals així com aportant elements de la cultura popular valenciana a la tradició local. La seua presència és contínua i allà on hi ha festa o celebració els grups folklòrics procuren estar presents per a aportar la música, el ball, la indumentària i les cançons populars valencianes com a complement indispensable en l’acte festiu. Aquesta aportació que tant aprecia el públic castellonenc, recompensa l’es-

forç que cada associació folklòrica realitza al llarg de l’any. Els assajos són la columna vertebral de tot grup on es preparen el balls i es coordinen els elements musicals, coreogràfics i de dansa. Els grups a més es dediquen intensament a la difusió del patrimoni musical tradicional amb escoles i ta-


132

de difusió dels balls i cultura tradicional. Uns han aprés d’uns altres, músics i balladors, així creant una llarga cadena humana que traspassa el temps, connectant el romàntic segle dinou amb el tecnològic segle vint-iun que estem encetant, passant per Tot aquest costum folklòric porta més tot el segle vint, convuls i canviant. de cent anys de pervivència, uns grups de persones darrere d’uns altres han Fa dos anys quasi tots els grups persistit en la tasca de recuperació i folklòrics locals, dels existents llers d’adults i menors. Familiaritzant així les noves generacions als ritmes i gestos d’una manera pròpia de viure la festa, de viure la cultura i la tradició que ens identifica, als valencians i en especial els castellonencs.


i la ballada popular del Ball Perdut, la ballada festiva del Ball Perdut en la processó del dia de la Mare de Déu de Lledó i la Temporada de Folklore al Teatre del Raval on cada grup mostra els treballs d’escena més recents.

l’any 2012, van prendre el compromís de federar-se, d’unir esforços, d’ajudar-se, de conèixer-se millor i de valorar-se. Una aposta ferma de col·laboració davant els nous reptes que tota associació cultural té al seu davant. La crisi econòmica s’ha engolit moltes activitats culturals i les noves tecnologies han obert vies de divulgació diverses i àmplies. Unint esforços els grups pressionen organismes públics per tal d’incentivar les activitats culturals i tradicionals; així com s’esforcen per a adaptar-se a les noves xarxes de comunicació i de divulgació. Així és com any rere any a Castelló se celebra, amb gran acolliment popular i de la mà de tots o part dels grups federats, el Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó, els tallers

133


134


A aquest treball en conjunt cal afegir el recolzament que uns grups donen a uns altres en la realització d’actes o activitats organitzades a mode particular. Es comparteixen músics, balladors, informació musical i de balls; a més de l’ assessorament coreogràfic i d’indumentària. Els grups folklòrics acostumats a anar cadascun “a la seua”, han trobat en la Federació el caliu de la companyor; També el repte de fer les coses bé, de valorar-les i de saber enriquir la paraula “folklòric” menystinguda en moltes ocasions.

És així com la primera i única federació valenciana de grups folklòrics locals s’ha avançat al present, mostrant una línia a seguir i una possibilitat de futur en el dur camí de seguir endavant, d’estar ballant, cantant, fent festa a Castelló per Magdalena, per Nadal, a l’estiu, al florit maig, tot l’any per la festa i tot l’any per la tradició. La federació està oberta a totes les associacions folklòriques locals que desitgen afegir-se al projecte basat segons els estatuts en:

•Coordinar esforços dels grups federats. •Representar els grups federats davant les institucions públiques i privades. •Vetllar per la dignitat del folklore valencià a la ciutat de Castelló. •Fixar criteris de qualitat a les diferents activitats folklòriques locals que s'hi participe públicament com a Federació. Actualment està formada per l’Associació d’Estudis Tradicionals Grup Castelló, l’Agrupació Folklòrica El Millars, el Grup de Danses Forcat, l’Escola de Dansa Castelló i el Grup Ramell.

135


136


137

L

Per a ballar el folkore castellonenc només ens cal tindre ganes, afirmen sempre que preguntem a Conso i Trini, dues de les dones que més han col•laborat per la recuperació d'eixos balls típics de la nostra ciutat i comarques

a visió general que es té de la dansa s’ha circumscrit majoritàriament a una manifestació lúdica, d’expressió d’oci col·lectiu que busca la festa i la diversió dels que la practiquen i, també, dels que gaudeixen de la contemplació de l’espectacle. I no obstant, la dansa és molt més que eixe esclat d’alegria contagiós, que eixa explosió de diversió que ha vingut acompanyant els éssers humans des de temps immemorials. Com afirmava el magnífic antropòleg espanyol Julio Caro Baroja, fa ja quasi 30 anys, eixa forma de buscar plaer col·lectiu és també “algo extraplacentero o extrasensual: es darle a la existencia un sentido poemático o re-

ligioso o más dramático, si se quiere”. (Temprano & Caro Baroja 1985: 293). Eixa visió transcendent de la dansa s’adverteix clarament quan fem una anàlisi històrica de la mateixa i observem com ha anat evolucionant al llarg del temps, en especial en l’àmbit d’un territori concret. Així ho podem comprovar en el nostre entorn més immediat, on veiem que la història de Castelló és una història plena de riquesa, de tradicions que han perdurat en el temps i en el que la dansa ocupa un lloc fonamental. Alguns costums ancestrals es recuperen de forma puntual en el nostre particu-


138

lar calendari festiu en un moment determinat de l’any, però altres, com el folklore, es practiquen diàriament i en especial gràcies a l’espenta i dedicació dels components del Grup Castelló - Associació d’Estudis Tradicionals, la qual cosa demostra que la nostra ciutat és fidel a la recuperació de balls antics i vol que romanguen formant part de la seua identitat al llarg del temps. Però si és evident el valor del ball com a element capital en la construcció d’una identitat social, d’una caracterització com a poble, no és menor la important aportació que representa el folklore a títol particular. Ballar aporta a qui ho practica molt més que qualsevol altra disciplina artística. Ballar és saber estar, saber vestir, saber transmetre. Així, la dansa, més enllà del plaer momentani de la seua pràctica, aporta grans beneficis als que la duen a terme, perquè representa

una autèntica escola per a la vida, un exercici continuat que ens ensenya a saber estar en cada moment i en cada lloc. Des dels 3 anys es pot començar a ballar folklore, i és precisament quan es comença amb esta disciplina quan s’aconsegueixen els majors beneficis d’eixa escola de l’art i de la vida que és la dansa. Als més xicotets se’ls introdueix en el ball com en un joc i se’ls ensenyen, en la nostra ciutat, balls com Alcalà, Carracatxocs o Les


ros y Danzas de Educación y Descanso”, per a posteriorment convertir-se en “Grup Castelló Danses i Cançons”. Com recorden Conso Jóvena i Trinidad Soler, dues de les seues integrants fundacionals, era una època preciosa, en la que assajaven molt a les ordes de la Sra. Joaquina, de la Plaça de Bous, i en la que els balls de Castelló van arribar a conquistar diferents llocs del món, com a Nova York, Portugal o França. El bolero, les Palmeretes, per a, a poc a poc, intro- seguidilles, la dansa de la Todolella, duir-los en altres més complexos com la jota, o els quadros eren els balls el Ball del Plà, La Jota de les Useres, que practicaven en aquella època. el Bolero de Castelló, etcètera. Des d’aleshores, este grup no ha deTot això ho saben, i ho practiquen, fallit en el seu interés per recuperar perfectament bé els integrants del les manifestacions populars valenciGrup Castelló, un dels exponents mà- anes més característiques de la nosxims en la nostra ciutat de les possi- tra terra. Així, fruit del seu treball de bilitats de perfeccionament individu- recol·lecció s’han pogut recuperar al i col·lectiu que representa el ball, balls de la ciutat de Castelló i d’altres i que han posat en pràctica des de poblacions pròximes La Pobleta d’Alfa més de 60 anys, quan es va crear, colea i Palanques, Culla, Ares, Vilaen 1953, a càrrec de José Sanmillán franca, La Jana, Vinaròs, Benafigos, Farnós amb el nom de “Grupo de Co- Atzeneta, Vistabella, Figueroles, Llu-

139


importants en la història de la dansa de Castelló.

140

Però esta labor no s’ha desenvolupat en solitari. En 1983 va nàixer l’Escola de Dansa Castelló, impulsada amb gran esforç i il·lusió per una de les fundadores del col·lectiu anterior, Conso Jóvena. Convertida en 1992 en associació cultural, este grup ha portat el folklore tradicional de la província de Castelló i del conjunt del cena, Villamalur, Cabanes, Vall d’Alba, Serra d’En Garceran i Tales, arribant la seua labor a pràcticament totes les comarques castellonenques. El Grup porta dos discos editats, “Bureo i Soroll” i “Mel de Romer”, en els que s’arreplega tot eixe treball de camp de l’associació. El seu esforç recopilatori s’ha concretat també en l’organització d’una sèrie de mostres sobre indumentària, balls i instruments que han sigut vistes per milers de persones al llarg dels anys, i que han contribuït de manera fonamental a què la societat castellonenca conega de primera mà una part tan important de la seua història com a poble. Tot això junt amb una trajectòria molt dilatada en l’exhibició dels balls castellonencs per la nostra geografia i pels punts més allunyats de la mateixa, participant en desenes de festivals per tot el món, fan d’este col·lectiu un dels noms més

Llevant per tota Espanya i l’estranger, mantenint una col·laboració molt especial amb el grup d’animació Xarxa Teatre i participant en la representació d’importants espectacles a Castelló ciutat. També cal ressaltar el treball de l’Associació Folklòrica El Millars, que va nàixer l’any 1977 i que ha centrat part important del seu treball en la indumentària tradicional. En la seua


labor de recuperació de tradicions, balls, danses, cançons i indumentària, ha destacat per la recuperació de les antigues danses dels nans o “Carracatxocs”, guerrers i gegants de la processó del Corpus de Castelló. Cada any el grup participa en un festival de danses, amb la qual cosa ha portat el folklore de Castelló per països tan diversos com Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Hongria, etc. Cal significar el material discogràfic, amb tres publicacions compartides amb altres grups (“Canta i balla nº 1 i 2” i “Nadal castellonenc”), i un altre en solitari: “El Millars, 20 anys”. El grup El Millars, pioner en la investigació i recuperació de la indumentària tradicional, ha aportat nous elements en la imatge de les festes locals i sobretot en la idea que els castellonencs tenien sobre la manera de vestir-se amb la roba tradicional. A més, el Millars està orgullós de tindre en el seu repertori des de fa diverses dècades la Dansa de la Moma de la processó del Corpus de València, i les Danses Guerreres de la Todolella, junt amb tots els elements que les configuren. També destaquen altres noms propis de col·lectius que han dut a terme un intens treball de promoció de les nostres tradicions vinculades al ball. Hui

són molts els grups que ensenyen els balls típics de Castelló, que no sols omplin el Pregó de color, d’alegria i de música, sinó que a més inunden de tradició i alegria actes tant de la ciutat com de diferents localitats castellonenques. A més del Grup Castelló, El Millars, i l’Escola de Dansa Castelló, tenim el Grup de Danses El Forcat, l’Associació Cultural Ramell, que conformen el grup dels cinc que estan federats i a més estan el Grup de Danses Illes Columbretes i La Nova Escola. Tots ells duen a terme una labor magnífica que farà que les generacions futures s’apropen més a les passades, fent del ball i la dansa un fil conductor al llarg de tota la nostra història com a poble que ens fa sentir-nos més orgullosos del que

141


tàvem al principi d’este article, permet crear una escola per a la vida que fa dels balladors i balladores persones capaces d’aconseguir una millor adaptació a les diferents circumstàncies de la vida. El ball és l’expressió corporal que ens permet demostrar un sentiment. Mitjançant el ball, el ballador és capaç de protagonitzar un valor, i en el cas del folklore ens permet recuperar les tradicions i ser fidels a la cultura dels nostres avantpassats. Ballar el bolero és reviure la història de Castelló, és demostrar que som un poble que mira al passat a partir d’una cosa meravellosa: el moviment del nostre cos.

142

Gràcies a tots estos col·lectius, la història de les danses i balls tradicionals de Castelló està més viva que mai i amb més projecció de futur que en qualsevol altre moment anterior. Gràcies a més a les gaiates, i en este cas, a la 8, Portal de l’Om, que és conscient de la importància de mantindre vives estes tradicions i ret un merescut homenatge a tots eixos homes i dones que amb el seu esforç i il·lusió mantenen vives les nostres tradicions i fan de Castelló un poble orgullós del seu passat, capaç de mirar amb esperança el seu futur.

vam ser i més esperançats a aconseguir un futur millor per als nostres fills. Per a ballar el folkore castellonenc només ens cal tindre ganes, afirmen sempre que preguntem a Conso i Trini, dues de les dones que més han col· laborat per la recuperació d’eixos balls típics de la nostra ciutat i comarques. Això sí, reafirmen, és necessari una disciplina a l’hora de ballar i serietat. El ball ha de ser solemne, practicar-lo amb protocol, i acompanyar-lo tant amb l’expressió facial i corporal com amb el vestuari. Tot això, com apun-


143


144

El diumenge de la Rosa la nit s’ompli de cançons perquè a l’amor li fa nosa la claror i les raons.

U

na de les tradicions més arrelades a la nostra ciutat de Castelló és el conegut concurs “La Festa de la Rosa” que es celebra el primer dissabte del mes de maig davant l’Ajuntament. Des de temps molt llunyans ha sigut costum el fet d’oferir cançons a les joves xiques per part dels seus nuvis i pretendents en forma de serenata nocturna, més bé de matinada.


145

Fa algunes dècades “La Festa de la Rosa” reunia quasi sempre els mateixos conjunts, tots elles de gran qualitat musical. En l’actualitat hi ha més varietat pel que pertoca a participants. Són molt enyorats grups com “Los Atapulcos”, “Veracruz”, “Los Tes”, “Los Veteranos”, “Educación y Al nostres País totes les regions por- Descanso”, “Guadalupe”, “Trío Canataven a terme estes serenates, es- rios”, “Diablos Verdes”, “Los Aztecas”, sent les més famoses les d’Aragó i “Conjunto Brasil”, “Cuatro Caminos”, Castella, i que al marge de les ronda- “Els Llauradors”, “Grup Maig”, “Voz lles populars, eren les “tunes” univer- y Modos”, “Els Ravalers”, “Rosa de sitàries les encarregades d’aquestos maig”, “Jacaranda”, “Los Perfidios”, festejos des de la segona meitat del “Los líders”. etc. segle XV, preferentment a les grans ciutats. Molts són els grups que han deixat el seu estel i l’encant de les seves melodies, que captivaren a Els orígens d’aquesta activitat es perden en el temps, si bé consta que a països com Itàlia i Alemanya ja es rondava a les dones de totes les edats. Existeixen gravats del segle XVI que així ho confirmen.


146

que els grups no podien utilitzar instruments de vent, si bé s’autoritzava l’acordió i la flauta travessera. També estava autoritzada l’harmònica.

les dones joves del moment. Per a la majoria d’elles tindre una nit de serenata baix el seu balcó era un desig quasi impossible. Però la força de l’amor tot ho podia i el deler acampava per tot arreu a Castelló quan aplegava el mes de maig. Sempre ha existit un Reglament, unes Bases, per a poder concursar. Una de les particularitats més destacades era

L’A j u n t a m e n t de la ciutat nombrava un Jurat competent assistit per un funcionari municipal. Les seves deliberacions eren inapel·lables, qualificant sempre segons la qualitat musical, comportament a l’escenari i altres formalitats. Si el Jurat ho estimava oportú, el grup en qüestió obtenia el permís per a rondar, que havien de portar sempre damunt per si els agents de l’ordre el requeriren.


147

El concurs tenia dos apartats: Conjunts instrumentals sense veus i Conjunts musicovocals. Els primers es dividien en dos seccions: 1ª i 2ª, segons el nombre de components. El Jurat exigia una obra de música clàssica amb caràcter obligatori i altra peça de lliure elecció per part del grup participant. Als grups musicovocals se’ls permetia presentar dues obres totalment lliures.

gràcia de tocar o cantar per a la seua estimada, contractaven l’actuació d’algun grup per a fer de “rondaller a sou” per una nit. Una nit que, a tots els que hem tingut el goig de participar-hi ens sembla màgica.

Lluitem perquè una de les tradicions més antigues de la nostra ciutat no caiga en l’oblit i perdure ben ferma i viva en els nostres cors, per sempre. Vaja des d’ací el record inesborrable El Jurat tenia la facultat per a ator- d’una figura que va ser al llarg de gar els premis o deixar-los deserts en molts anys l’ànima vital del concurs; funció de la qualitat dels grups. Vicente Escura. L’any 1961 van participar dues agru¡Va por ti amigo!. pacions que van sorprendre per la novetat de la seua aparició; “La Tuna de Maestria” i la “Tuna de Magisterio”. (*)per la transcripció: Miquel Soler i Barberà En l’apartat de música clàssica, la “Rondalla Brasil” va acaparar any rere any els primers premis. El treball del seu director, D. Joaquín Amorós, va donar els seus fruits. Al remat del concurs els grups s’escampaven per la ciutat i un gran nombre de persones els seguia al llarg de tota la nit. Altres, que no tenien la


148


149

UNA FICCIÓ SOMIADA Allà pels anys 80 del segle passat va sorgir una convocatòria de dansa a Castelló que, amb el pas dels anys s’ha convertit en el major esdeveniment folklòric del país. L’esforç anònim de molts homes i dones s’ha vist reconegut. Ells i els seus descendents són els més orgullosos que el Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó, cinquanta anys després de la seua creació tinga el reconeixement que tots esperaven: la ciutat als seus peus… (Una ficció somiada) Febrer del 2033 -Hola Lledó, on vas? -A ballar! -Amb el fred que fa? -Bo, sí que fa fred, però m’abrigue i ‘prou’! -Això teu sí que és afició filla… -La que m’han transmés els meus pares… Ells no s’han perdut assaig ni actuació, tret que estigueren amb un constipat de campionat o per qüestions de treball. I menys quan tenien prop les festes de la Magdalena o el Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó. I

eixa afició, Milagros, li l’he transmesa a la meua filla que esta Magdalena donarà els seus primers passos de ball en la Cavalcada Infantil. -Això és cert… Jo no sabia que en el mes de maig, Castelló es convertira en amfitriona de les danses del món. Bo, dels territoris que en el seu dia van formar part de la corona catalano-aragonesa i d’altres punts del món… cada any de llocs molt distints. Van ser ells, quan vaig arribar a Castelló per qüestions de treball i els vaig conéixer com a veïns del replanell, els que em van


que participaven els grups locals, però amb les seues connotacions pròpies: recordar la història a través dels ritmes i de les danses. Va arribar el dia en què es va pensar: Per què no donar la volta a la truita i fer que la capital de La Plana siga l’amfitriona de grups d’altres llocs?... -Escolta Lledó el que diu Miquel, el presentador del festival… això ja és història, però convé no oblidar-ho mai. I menys ara que celebrem la cin-

150

explicar certs costums, tradicions i esdeveniments que, la veritat, m’alegre d’haver seguit de prop. Jaume i Carmen, els teus pares, són, com es diu ací, ‘gent de la soca’! -Es diu així, no, Lledó? Els teus pares són… ‘de soca’! -Sí, ja, ja, ja. Això pareix. Bo, Milagros… et deixe que arribe tard a l’assaig i el Corona d’Aragó està molt prop… Adéu

quanta edició del Corona d’Aragó... Escolta, escolta… i després conta-li-ho a Aitana. -Sense restar mèrits a ningú, dos homes en la Junta Central de Festejos de la Magdalena dels anys 80, José Vicent, com a president, i José Luis Serrano, com a secretari, ‘van parir’ junt amb el Grup Castelló, que en aquella dècada es denominava Grup Castelló, Danses i Cançons, el que seria este magníMaig del 2033 - Senyors i senyores… autoritats, fic Festival de Danses de l’Antiga amics del folklore, de la història i de Corona d’Aragó. Les primeres ediciles tradicions, ja ha passat mig segle ons es van celebrar en el marc de les des que a un grup d’homes i dones festes de la Magdalena, en el recinte de Castelló se’ls va ocórrer organitzar municipal de La Pèrgola, però l’any un festival internacional de danses a 1988, altres castellonencs van pensar imatge i semblança dels molts que es que el certamen tenia tanta personadesenvolupaven per tot el món i en els litat com per a desenvolupar-se fora dels festejos fundacionals, on es diluï-


en les actuacions entre tanta activitat festiva. -Mamà i qui van ser aquelles persones? -Ja, ja, ja, què impacient eres filla! Perquè tu bé que les coneixes. Fernando del Rosario, un dels més entusiastes a recuperar la ‘dolçaina i el tabal’ a Castelló, que formava part de la Junta de Festes que presidia aquell any Clemente Agost. Del Rosario, que havia sigut també membre del Grup Castelló i un dels creadors de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, va demanar ajuda a una altra dona de la Junta, a Chelo Pastor, perquè li ajudara en l’organització de l’esdeveniment fora de Magdalena, en la primavera. Ella també havia viscut el folklore en casa des de xicoteta, ja que son pare va començar a ballar en eixe grup quan encara era el ‘cuerpo de baile de Educación y Descanso’ i la seua germana Mamen també va estar anys vinculada al mateix grup. -La Junta de Clemente Agost va decidir… -Atén… El presentador està dient el mateix que jo t’he contat ràpidament…

-… Aquella segona etapa del festival va suposar canvis. En l’organització van entrar a formar part gent de totes les agrupacions folklòriques del moment que així ho van desitjar: Grup Castelló, El Millars i El Forcat… temps de Suso Soler, Juan Carlos Giner, Marola Arterós, Raúl Seguer, Josep Vidal, ‘Toti’… Va anar oscil·lant la data de celebració fins que en 1993 es va decidir que fóra el segon cap de setmana de maig i amb el suport de la Regidoria de Cultura, més enllà de la Junta de Festes. -Ufff !, i eixe canvi a què es va deure? -Lledó, tu ho vols saber tot, eh? Qualsevol diria que continues sent l’adolescent inquieta que sempre vas ser. -Doncs clar… va, dis-me. -Senzillament perquè la Junta de Festes de l’any 1992 va decidir ‘carregar-se’ el festival perquè entenia que no despertava interés entre els castellonencs i que no valia la pena esforçar-se en eixa iniciativa. -… Senyors i senyores, amics del públic… El festival va tindre continuïtat. Alhora que una altra castellonera de pro -Conso Jóvena- s’inquietava per allò que estava passant, com a antiga

151


152

component també del Grup Castelló i ja directora d’un nou grup folklòric, l’Escola de Dansa Castelló. Quan va assumir la presidència de la Junta de Festes, Sixto Barberá, es va proposar recuperar i impulsar el certamen. En tot moment, el regidor de Cultura Miguel Ángel Mulet es va bolcar a recuperar, reactivar i dignificar el Corona d’Aragó. Aquella junta va tornar a nomenar a un equip extern, però vinculat a la junta que treballaria per engrandir el

festival… Es va fer una crida a totes les agrupacions de la ciutat i va nàixer el primer ‘comité organitzador’ amb aquesta denominació… -Carai, perquè si que té història este festival! -Clar Lledó, història, canvis, crisi… continua escoltant el relat de Miquel, que encara queda tema… Noooo, filla, no… Corre que ja vos toca ballar a vosaltres… Després de les illes Balears ja és el vostre torn amb ‘La Marineria’… Anem, prepara’t, estira eixa falda!…


-Clar, me’n recorde, vam estar amb Javi Martí, pobre, que després va morir tan jove; amb Javi Gimeno, ‘Vichi’, Gloria Serra, Óscar Sanahuja… i tants altres: els germans Mónica i Moisés Jiménez, Juan Tuñón, Miguel Escrig… - Van ser temps interessants perquè xics i xiques integrants de les gaiates es van sumar al festival, col·laborant tant com podien. Sempre disposats a fer fàcil i entretinguda l’estada als invitats. Que grans! I les xiques de l’Escola de Dansa Castelló, liderades per Carmen Selma, què em dius?, uniformades qual hostesses al peu de la fira d’artesania! Uff, quins temps! -Em sap greu no poder recordar el nom de tots els que vam viure anys tan intensos a dalt i a baix de l’escenari. Va ser tan bonic mentres va durar, veritat Carmen? -Encara sort que després d’una xicoteta crisi, de la que millor no recordar-se’n, el Festival de Danses de -… Així doncs, fem un intermedi en el l’Antiga Corona d’Aragó va remuntar recorregut per la crònica del festival el vol i, hui per hui, té un dels pressuque en esta edició, recordem, arriba posts més alts d’Europa i són més de al seu mig segle d’història! I donem 20 les agrupacions que durant 10 dies la benvinguda sobre l’escenari a… ininterromputs ens oferixen el millor -Mira Jaume, al veure ballar a Lledó del seu folklore en una plaça Major on amb eixe pas tan ferm, em recorde s’ha hagut d’habilitar una grada perde tanta gent d’aquell comité organit- què càpien els milers d’espectadors zador… D’Alicia Pastor, Clara Salazar, que es concentren cada jornada. Noelia Selma, Pere Pau Montañés, -Sí, com m’agradaria tindre edat per Joan Prades, Marta González, Sofía a ballar davant de tant de públic! Calduch, Lledó Navarro… Te’n recor- -Bo, nostàlgica, calla, que ja està ací des? I dels que havien format part de Lledó. Aplaudix, aplaudix… I tu, Ailes rondalles?… tana, mira la mamà que guapa està. -Sí… de Juan Valls, de Verónica Va- D’ací a uns anys els iaios t’aplaudirella… I d’altres persones que sense rem a tu també. haver-hi ballat o tocat cap instrument es van sumar a una de les etapes més intenses del festival com Fernando Lloria o Mamen Chofre. -Ja, ja, ja, i què em dius, Carmen, dels que vam fer de guia i acompanyàvem a més de tres i de quatre grups perquè ens encantava fer d’intèrprets i disfrutar de la companyia de la gent d’altres països?

153


154


155

L

a Nostra ciutat naix, com tots sabem, el 1251 gràcies a un document atorgat pel rei Jaume I d’Aragó permetent el trasllat de la Vila a la Plana que envoltava el turó de la Magdalena, lloc habitat permanentment des del neolític. L’any 1264, només 13 anys després del trasllat, el Papa Urbà IV va ordenar tota la cristiandat celebrar la solemnitat del Corpus Christi el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat, convertint-se al llarg dels segles en la festa més important del món cristià, constitutiva d’homenatge a l’Eucaristia. Des de l’inici del segle XV, any 1409, es tenen notícies de la celebració d’aquesta festa al nostre poble, festa lligada

a solemnes actes religiosos i diferents cavalcades, on intervenia tot el teixit social de la població, des de les Ordres Religioses i les institucions benèfiques i docents, fins els gremis i els representants de les festes de carrer. Les celebracions i cavalcades eren organitzades conjuntament pel Consell Municipal, el clergat de l’església Major del poble que havia iniciat la seua construcció als inicis del segle XIV, i la col· laboració de la confraria del Santíssim Sagrament, el majoral de la qual, elegit per sorteig anual entre els cavallers i prohoms benestants del poble, era l’encarregat de pagar les despeses “de la cera” que la festa comportava.


156

Elements importants de la festa eren les representacions teatrals de caràcter breu i popular que recreant misteris bíblics i al·legories del Santíssim Sagrament es representaven primer en diferents llocs de la volta de la processó, i després mitjançant estructures mòbils, conegudes a Castelló com a “Carros Triomfals” amb grans artificis i vestuaris promoguts pels diferents Gremis locals.

massa anys de “l’enfarolà”. Al migdia i després del vol general de campanes eixia de “Ca la Vila” una cavalcada en la que diverses al·legories prenien el carrer, destacant la popularment coneguda com a “Mare de Déu de la Burreta”, record de la fugida a Egipte, juntament amb els Reis d’Orient o “La degollà”, amb xiquets imitant els soldats romans en el moment de la matança dels innocents.

La vespra de la festa s’engarlandava la porta principal de “Santa Maria”, mentre s’encenien llums d’oli al capdamunt del campanar, tradició coneguda entre nosaltres i recuperada no fa

Per la vesprada eixien pels carrers més cèntrics de la Vila les danses dels Nans, els Cavallets, els Arets o Savoians i els Carros Triomfals, sobre un dels quals la Banda Municipal oferia un concert per concloure la jornada. Tanmateix la Cavalcada més important, solemne i completa desfilava el mateix dia del Corpus per la vesprada, precedint la processó amb la Custòdia i el Santíssim Sagrament, una processó que segons testimonis de l’època revestia especial solemnitat adornant-se els carrers amb cobertors i llums, fent-se “l’enra-


157

mada” amb plantes aromàtiques, fulles i pètals de flor.

amb una lletra que tot el poble canta adaptada a la música i que diu:

Precedint la gran processó, els Reis d’Armes, portadors dels escuts de la ciutat, la bandera municipal, els carros triomfals i les danses processionals: nanos, cavallets, arets o savoians, que ja el dia abans havien recorregut els carrers, tornaven a fer via, obrint el seguici.

“Carracatxoc, barriguera i corretxot, carracatxoc, bresquillera i albercoc, corrocotxera, tira’m una pera tira’m una pera i un albercoc”

Els nanos o nans representaven i seguixen representant uns genis una mica malignes, esperits infernals, que van d’un lloc a un altre, es posen amb tot el món i fan fugir els xiquets, protegixen els gegants quan van al seu entorn, i, segons tradició popular a Castelló, si un nan dóna un cop al cap d’un xiquet amb el seu castanyot, aquest no creixerà més.

Els cavallets. Huit figures, quatre parelles, (de 4 kg de pes, 150 cm de llargada, i 50 d’amplada i alçada), construïts, els originals, parcialment amb vímet i vestits amb una acolo-

La dansa que acompanya els nans consisteix en un creuament de les quatre parelles, una filada alternant per dins per canviar el cap de posició, que es repeteix i una jota final,

per la qual cosa també als nans se’ls coneix popularment com a “Carracatxocs”


158

rida indumentària i en cartró premsat i fusta els actuals. Es diu que la seua música és molt semblant a la d’una coneguda sarsuela, i que el seu origen pot estar en la reminiscència de les representacions d’exaltació contra els turcs. En el cas de Castelló el ball dels cavallets consisteix en tres desfilades per fora, de cada una de les dues formacions militars de cristians i moros, i tres atacs frontals, el primer en línia, dos contra dos, el segon en diagonal, i el tercer parella a parella que acaba en batalla cos a cos. Els Arets, savoians o arquets, pot ser siga de les tres danses processionals la més tardana en incorporació al Corpus castellonenc, ja que els membres originals que ballaven aquesta dansa dins la processó eren els xiquets de la casa de la Beneficència i la música de la dansa està treta del “Guillermo Tell” de Rossini. Sembla que no es ballava

abans del 1850. Els xiquets dansants van vestits de pastorets, amb panderetes sense pell, d’ací també el nom d’arets, i tenen moviments simples de danseta que, inicialment es tocava amb flauta i no dolçaina. Quatre van ser per molts anys els Carros Triomfals que també van participar en la processó. El dels regidors presidit per Sant Isidre, el dels panaders per la Puríssima, el dels moliners amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar i el dels llauradors amb una imatge de la Mare de Déu del Lledó. Seguia després la llarga processó amb totes les imatges de les festes de carrer i els seus clavaris, els gremis portant als seus patrons en peanya, les confraries amb les seues respectives imatges, les ordres religioses amb els sants d’especial veneració, els xiquets


.Els Nanos de Castelló (Carracatxocs) ·Els Cavallets de Castelló ·Els Arets de Castelló (o Arquets) ·Els Gegants de Castelló ·Els Degollaors de Castelló Ara ja podeu tindre a l’abast aquestes partitures, ja sigue per tafaneria o per feinada. La peça Els Gegants de Castelló la va composar Fèlix Garcia Tauste al 1996, a petició de l’Associació de Dansants del Corpus. La peça de la beneficència, els apòstols, ci- Els Degollaors és obra del dolçainer rialots i les autoritats... amb gran Raület, composada a l’any 2000, coesplendor fins els anys 60 del segle incidint amb la reaparició d’aquest grup després de 100 anys de desapassat. parició per càstig de l’Ajuntament. Sembla que dins els daltabaixos que Aquell any l’Ajuntament va donar l’inel manteniment d’aquestes manifes- dult al grup i va poder eixir. tacions han tingut al llarg de la història, hui per hui ens trobem, gràcies a Tot un món el de la dansa, un gran l’Associació de Dansants del Corpus i poble Castelló i una festa la del Corsobretot al recordat Vicent Pau Serra pus on tot queda lligat, danses, poble i Fortuño, en un moment de recupe- i festa, religiositat i laïcitat, fervor i ració amb ànim de fer de la continu- cultura popular. Per molts anys !!! ïtat de les tradicions un compromís de la joventut, únic que pot mantenir viva la flama d’una tradició llunyana. Pot ser a alguna persona li pot semblar que aquestes coses són en aquest segle XXI fora de lloc, però a l’hora de la veritat fer les danses del Corpus, la vespra i la festa, tal i com es fa en l’actualitat, és un deure de la ciutat, una vella obligació que, per sort avui encara està viva. I la demostració més fefaent que la festa està viva la trobem a l’internet. En aquesta pàgina: http://www.dol-i-tab.com/Partitures/ Danses-del-Corpus-de-Castello.html

podem trobar uns “arxius .zip” amb les danses processionals del Corpus de Castelló

159


160


161

N

o sé com ni quan vaig conèixer Matilde Salvador, el cas és que la coneixia. Probablement qui me la feu conèixer fóra el meu germà Xavi, pel qual Matilde sentia un gran afecte, cosa normal perquè el meu germà era d’aquella mena de persones que es fan de voler. Era un xicot vitalista, amb un somriure captivador, dels qui sempre estan disposats a fer el que siga, després ho feia, o no, però no posava problemes a res. A Miquel Peris el coneixia de sempre, érem quasi veïns. Matilde i Miquel eren dos persones a les quals jo admirava. Quan jo tenia setze o desset anys, al teatre Principal es va representar Vinatea, una òpera en valencià escrita per una dona de Castelló. Això de l’òpera em sonava avorrit, però que el text fóra en valencià i l’autora de la música una dona de Castelló, em sonava interessant, de manera que em vaig mudar i vaig assistir a l’òpera. Va ser escoltant la música de Matilde

quan va començar la meua admiració per ella. Matilde Salvador s’estimava molt Castelló, i volia posar música a una representació nadalenca que arreplegara les antigues tradicions del Nadal. Li va encomanar a Enric Segarra i Ribés que escriguera un text, però Enric Segarra va morir sense arribar a escriure aquell text. El 26 de desembre de l’any 77 del segle passat, a la Hoja del Lunes de València es publicava un article, signat per Martín Domínguez i que duia per títol: “El Betlem, de Forn en Forn”, i en el qual es parlava de la tradició castellonenca dels Betlems arreplegada esplèndidament per Pasqual Tirado en el seu conte El darrer Betlem. Martín Domínguez deia que Matilde Salvador i Miquel Peris estaven preparant els textos i música d’un nou Betlem per recuperar aquella tradició i parlava que per al Nadal de l’any següent el volien traure a la llum.


162

A la tardor de l’any 78, Matilde Salvador em va convidar a participar en el retaule nadalenc de Miquel Peris, musicat per ella i on havia de participar la gent de teatre de Castelló; en aquella època jo estava prou vinculat al teatre amateur, naturalment vaig acceptar encantat. L’encarregat de la direcció escènica havia de ser Pep Cortés, un bon amic meu que procedia d’Alcoi i que intentava sobreviure del teatre professional a Castelló. Pep Cortés es va convertir en actor professional, però va haver de marxar de Castelló, com tants altres artistes, esta ciutat encara no dóna per a viure d’una manera estable de l’art. Ens vam reunir al Casino Antic, erem un bon grapat de gent. Hi havia gent del teatre aficionat, dels grups de dansa i del Grau. Miquel Peris, Matilde Salvador i Pep Cortés dirigien la reunió. Miquel i Matilde van explicar de què anava la cosa. Ells tiraven amb pólvora de rei, no entropessaven en palles, per diners que no fóra, les institucions ens els proporcionarien. Van presentar un projecte tan ambiciós que igual podia entusiasmar com desanimar, jo mirava les cares del personal i detectava cert escepticisme en les mirades, de fet no ens vam tornar a reunir.

L’any següent em van convocar a una nova reunió, ens vam reunir un parell de vegades als locals de la parròquia de Sant Pere del Grau, tampoc va quallar res, ho vam deixar estar. A mi em va decebre que allò no tirara endavant, perquè quan més ho pensava més m’agradava el projecte, quina llàstima, ho hauríem de fer, pensava. Un dia, corria l’any 80, Matilde Salvador em va dir que hauria de fer-me càrrec de la direcció del Betlem i tirar-lo endavant, de la part musical s’encarregava ella. Ens vam reunir a ma casa un grup de gent: Matilde Salvador, Miquel Peris, Josep Miquel Francés, Ferran , el meu germà , Josep A. Pradells, Josep Lluís Estanislao i jo mateix. Vam començar per posar noms als personatges del retaule. De rei Herodes vam pensar en el metge Serrano, un pediatra de molta anomenada, de Marededéu la reina de les festes de cada any, de Jesuset el fill del més ric del poble, de tres maries les de la confraria de la Sang, de reis mags, els apòstuls de la processó de la Magdalena. Les panxades de riure que ens pegàvem posant noms als personatges del Betlem, d’Astròleg panxut al Baldayo, un coeter que estava


prou assaonat, de Levita llargarut a un que pareixia un gànguil. Aquells desficacis de les primeres reunions ens anaven bé perquè ens divertíem. Vam tirar mà d’amics i coneguts, vam embolicar amics, familiars i veïns, afortunadament amics i familiars en tinc molts, i això sempre és un avantatge. El problema se’ns va presentar per trobar xiquets, les tres maries de la confraria de la Sang es van negar a eixir perquè les mares no es fiaven de deixar-les a les nostres mans, amb la pinta que teníem, tots barbuts. Ho vam solucionar amb les xiquetes del carrer Conills, vam involucrar a tots els xiquets del carrer Conills i tots els nebots i fills d’amics en edat adequada. Necessitàvem un xiquet que recitara bé i que no es posara nerviós damunt l’escenari, el germanet de Francés ens ho va solucionar, Francés feia de poeta i del seu costat no es mouria en tota la representació. El tema del jesuset el vam debatre prou perquè a eixes hores de la nit, en ple hivern, un xiquet de bolquerets podia plorar o se li podia gelar el cap, lo més raonable era dur un nino, però com donava la casualitat que jo tenia un fill acabadet de nàixer i sa

mare, feia el paper de Pigà i el podia controlar, vam decidir que de Jesuset faria al meu fill Antoni, i si es posava a plorar, sa mare el canviaria per un nino que tindríem amanit i problema solucionat. Matilde es va encarregar de convèncer a la coral Vicent Ripollés perquè participara. El paper de la coral era molt important, al Betlem hi ha dotze nadales, i la música de Matilde no és gens fàcil. La coral va acceptar el repte i es va posar a assajar. Els grups de dansa de la ciutat, que aleshores eren el Millars i el grup Castelló, no van posar cap objecció a participar en el Betlem. La rondalla “els Llauradors” es va oferir per a interpretar la nadala Castellonenca musicada per Matilde per a rondalla. Al mes d’octubre ja teníem repartits tots els papers i compromesos els grups que havien de participar, a tot açò Miquel una nit va caure del llit i amb el canto de la tauleta de nit es va traure un ull, però no va ser res, es va posar un pedaç de tela negra, com els pirates, i avant, el seu ànim va restar intacte, i el seu aspecte físic va millorar, semblava més poeta. Ens vam posar a assajar.

163


164

Encara havíem de solucionar algunes qüestions, però no ens preocupaven gens. Diners, necessitàvem diners, els vam demanar a les institucions. L’ajuntament ens donà 30.000 ptes. I la Diputació 50.000, total 80.000 pessetes, no era suficient però entre això i la recaptació per venda d’entrades quasi que arribàvem, i si no ja voríem. L’escultor Nassio Bayarri, ens havia fet un esbós de decorat, amb els diners que teníem no podíem pensar en realitzar-lo de manera que Josep Lluís Estanislao es va posar a treballar per fer-nos ell un decorat més assequible econòmicament. El cartell li’l vam encomanar a Traver Grinyó, li vam dir que el fera en blanc i negre perquè no teníem diners per imprimir-lo a color, va fer un cartell preciós. Ens faltava vestuari, no teníem res. Vam llogar els vestits dels reis i els dels patges a casa Insa de València, també vam llogar una càmera negra per al teatre. Mari Rubio, la Pigà, sabia cosir, havia fet un curs de tall i confecció, això ens va solucionar el vestuari de les tres maries. Els qui interpretaven papers mitològics i de personatges populars es van apanyar com van poder. El rei Barbut, Salvador Ramos, amb uns calçotets de cotó de s’agüelo, una camisola de llenç, un medalló pintat, una corona de llorer i un tros de tela blau cel va quedar per-

fecte; l’astròleg, el Yeti, amb un vestit de cuquerolla ple de paperets de plata apegats va quedar que ni pintat; Tombatossals, Pere Duch, es va abillar amb una pell de rabosa i un capell de llaurador amb un flor de carabassera feta de paper; per a Coll de pato, Miquel Porcar, el meu germà Xavi, que era bomber, li va aconseguir un uniforme de municipal vell. Amb retalls, lluentors i papers de colorins vam vestir els personatges. El meu cunyat Rafa Lloret, dirigia la passió de Borriol i ens va deixar vestits de romans i d’hebreus per a la guàr-


165

dia del rei Herodes i per als personatges bíblics. No teníem il·luminació, ni diners per contractar-la, de Borriol ens van deixar uns focus, però necessitàvem colors, ho vam solucionar amb paper de cel·lofana de colorins posada davant dels focus. Els efectes especials no sabíem com solucionar-los. L’àngel Perot havia d’eixir d’un núvol, no sabíem com fer el núvol, i en un moment donat havia de nevar, tampoc sabíem fer nevar dins del teatre. El Yeti, fent ostentació de l’enginy que el caracteritzava ho va solucionar, el núvol el faríem amb gel carbònic i aigua, i la neu tirant des de la pinta del teatre uns paperets, ell s’encarregava d’aconseguir el gel carbònic i els paperets. L’any 80 la colla de dolçainers encara no estava en actiu, i a Castelló no hi havia encara dolçainers experimentats. Necessitàvem un dolçainer per fer la tocata inicial del Betlem. Gràcies a Josep Oria ho vam poder arreglar, va haver de suar tinta per a interpretar amb certa dignitat la difí-

cil música de Matilde, el meu germà Batiste l’acompanyava al tabalet. Faltava poc per a l’estrena, teníem els cartells recent eixits de la impremta, eren grans i als establiments no ens els volien deixar posar, tapaven tot l’aparador. Vam quedar per eixir una nit a enganxar-los. Vam eixir Miquel Peris, Matilde Salvador, Ferran Olucha, Josep Lluís Estanislao i jo mateix, els qui fèiem la feina érem Estanislao, Olucha i jo, en teníem més pràctica, els altres ens acompanyaven i ens cantaven les nadales del Betlem. Vam apegar uns quants cartells pel centre de Castelló i després ens vam anar de festa. Encara quedaven per les parets cartells de les eleccions a corts generals de l’any anterior. Ens vam riure molt amb un cartell anunciant un míting que acabava amb la frase “español acude”, apegàvem el cartell del Betlem damunt deixant baix a la vista sols la frase “español acude” amb un retolador afegíem “daremos calabaza”.


166

La vespra de la representació vam fer un assaig general al teatre, fins eixe dia la gent tenia certs dubtes amb l’èxit de la representació. Però aquell assaig general va donar als participants l’absoluta certesa que s’enfrontaven a un fracàs de dimensions còsmiques. Imagineu-vos el panorama. La coral Vicent Ripollés al complet damunt l’escenari, el seu director Joan Ramon Herrero, dient que si no hi posàvem tornaveus la coral no es sentiria, que la coral havia d’anar a primera fila. Si es posaven a primera fila els grups de dansa no tenien espai per a ballar i tapaven els actors. Jo torejant a uns i altres, els xiquets furgant per tots els racons del teatre, el sinyó Pepe, que era l’encarregat de la tramoia del teatre, enfadat i dient tothora que per allà no es podia passar, que al pati de butaques no es podia baixar, remugant, les mares dels xiquets xerrant assentades al pati de butaques. Com vam poder vam fer un simulacre d’assaig i en finalitzar em va tocar fer una arenga per animar el personal. Els vaig dir

que tranquils, que la representació eixiria bé, que amb la música les danses i els colors de la vestimenta ja teníem més de mig camí fet, i que els textos de Miquel eren tan musicals que ells tan sols havien de dir-los amb ritme i procurant fer-se sentir pel públic. El dia de l’estrena, 23 de desembre de 1980, vam abillar el teatre. A la porta vam posar els gegants "castelloneros" donant la benvinguda als assistents, de les llotges del 1er. pis vam penjar cobertors i els “reposteros” de l’ajuntament, la meua mare va fer carbassa al forn per convidar els assistents en finalitzar la funció. A les deu de la nit havíem quedat tots els participants a la plaça Major per eixir fent una cavalcada fins el Teatre, obria la desfilada el municipal “Coll de Pato”, havíem contractat un coeter per fer-nos sentir i el campaner, amb qui havíem parlat, i amb permís de l’Ajuntament, va fer un vol de campanes. Davant el coeter i Coll de Pato, fent parar els cotxes i apartant la gent del carrer, després l’únic dolçainer que teníem seguit dels grups de dansa i de tots els participants. La dolçaina sonant, els coets esclatant, el vol de campanes, la gent ens veia passar i no sabia ben bé que passava. Tot aquell comboi, va animar els participants, però Sant Josep, Joan Andrés, encara no ho tenia clar. “tu vols dir que no farem un empastre Toni?” em va dir, “tranquil Joano que açò ho tenim al sac”, li vaig contestar. En arribar al teatre vam vore que a la porta hi havia molta gent, s’havien venut totes les entrades, totes. Arrancapins, José Juan Sidro, que controlava la taquilla em va vindre a vore i em va dir que estava tot venut i que el teatre ja havia cobrat. Vint mil duros més secs que un os ens va cobrar. Amb la subvenció de l’Ajuntament i de la Diputació no hi havia ni per pagar el lloguer del Principal.


167

Al teatre estava tot Castelló, i part de València. Autoritats municipals i provincials, el bisbe i gent del món de la festa. De València van vindre amics i coneguts de Matilde Salvador, gent de la Societat coral el Miquelet i el professor Sanchís Guarner, allò impressionava. Quan Mari Rubio, la Pigà, va acabar la seua primera intervenció amb la frase; Cavallers, molt bona nit, de seguit començarà el Betlem de la Pigà – Vítol !!! Ja teníem el públic a la butxaca, la cosa anava de categoria. L’àngel Perot, Vicent Doménech havia d’aparèixer eixint d’un núvol, l’invent del gel carbònic no va funcionar, per més aigua que li tirarem al gel, allò no feia fum ni res. L’àngel esperant el núvol i sense eixir, ens va tocar treure’l d’una espenta, la fallada no es va notar. Però la neu si que es va notar, i molt. Els encarregats de tirar la neu, ho havien de fer des de la pinta, un engraellat de llistons que està a molta altura per sobre l’escenari, van agafar por i van tirar la neu dels laterals de la torre de la tramoia, tan sols nevava pels costats de l’escena, i més que nevar granissava perquè els paperets estaven premsats i queien com el granís, com si tiraren arròs a una boda, a la gent li va pegar per riure, bé anava la cosa.

L’entrada dels mariners, Sento el Macareno, les Sessots i els germans, amb aquelles cistelles de peix fresc, brullant caragols marins va fer alçar el públic. Però quan els d'El Millars es van posar a ballar les marineries, va anar de poc que no es descopronara algú. L’escenari estava ple dels paperets de la neu, i com eren de paper setinat els balladors esvaraven. A la mitja part vam agranar l’escenari i en alçar el teló, estava tot solemne el rei Herodes, Toni Monferrer, al seu tron, i van ballar els nanos i


168

van eixir l’astròleg i el levita. Tot anava rodat, però el tron d’Herodes estava sobre el tricicle de la papereria de Plàcido Gómez i al final de l’escena els soldats el treien pedalejant. Aquell embalum era prou inestable i el rei en vore’s en perill de caure, amb una ma s’agarrava la corona i amb l’altra es subjectava com podia a la barana del tricicle, i no parava de cridar – Pigà!, Pigàaaa! –, el teatre es venia avall de tant com reia el públic, a tot açò la cel·lofana dels focus s’havia escalfat i treia fum, el públic de les primeres files sentia pudor de cremat, els soldats del rei amb dos estirons van llevar els papers de colorins. La representació fou un èxit total, vam haver de fer una nova representació el dia 30 de desembre, la vam fer a petició del públic que s’havia quedat sense entrada i per si de cas mai el tornàvem a representar, entre les dues representacions vam pagar els deutes i encara ens van sobrar diners. El dia de Nadal, després de dinar, van acudir a ma casa Miquel Peris, Matilde Salvador i alguns amics i amb la meua família vam fer, com tenim per cos-

tum per Nadal, una sobretaula fins les onze de la nit. Miquel recitant poemes, Matilde contant coses de la seua interessantíssima vida. Xerrant, bevent, recitant i cantant hem passat moltes vetllades agradables. L’any següent vam tornar a representar el Betlem, i vam anar a València a la Societat Coral el Miquelet, també va ser un èxit. L’any 82 vam poder fer el forn que ens havia dissenyat l’escultor Nassio Bayarri, el seu projecte era més ambiciós però sols teníem diners per al forn. El van fer a un taller de falles de València i vam anar amb un camionet per dur-lo a Castelló. Vam anar Ferran Olucha i jo. Ferran em va dir: “podríem fer el Betlem a Madrid”, sí, li vaig dir jo, però l’hauríem de fer en castellà. I per vore com resultava ens vam passar el viatge de tornada recitant tot el Betlem i cantant totes les nadales en castellà mentre vigilàvem que el forn no se l’enduguera l’aire, era un dia de molt de vent. L’any 84 va morir el meu germà Xavi, en un accident al parc de bombers. No vam fer el Betlem, vam estar tres anys sense representar-lo. L’any 87, quan


169

vam reprendre el Betlem, ho vam fer amb voluntat de continuïtat, de crear una tradició, i ens vam constituir en associació cultural. Vam dur el Betlem al teatre Principal de València i a Aldaia. A València els va impressionar molt el lèxic i la fonètica nostra. Al llarg dels anys es van incorporar nous membres i grups: l’associació de dansants del Corpus, el grup de danses el Forcat, la Colla de dolçainers i tabaleters de Castelló, l’Associació la Barraca del Grau. També ens van deixar alguns: Quiquet de Castàlia, que feia les veus, Joan Ramon Herrero, director de la coral, Vicent Marçà, Cego Masseo, Antoni Martí el Yeti, Astròleg. Jo vaig deixar la direcció del Betlem, em va substituir l’actual director Rafael Lloret, molts personatges han deixat els papers que feien i han estat ocupats els seus llocs pels fills o per gent nova. El Betlem s’ha renovat al llarg dels anys i ha esdevingut una tradició ben castellonenca. Matilde i Miquel, van saber recrear esplèndidament una tradició castellonenca, la seua obra va fer que ens

ajuntarem per fer el Betlem, hem gaudit. Ells van marxar i jauen a l’ombra d’un himne musicat d’estelades. Però a Castelló quan tornem a sentir: “Cavallers sóc la Pigà, fadrina i manifessera...” tornarà a ser Nadal.


172

M

’arriba un correu que diu: “D’ací a poc més de 48 hores estarem en impremta. Fes un impossible”, i em cau la cara de vergonya, perquè ni de bon tros és el primer correu. Amablement i des de fa setmanes, em venen recordant que fa mesos em vaig comprometre a fer este article. I ho he anat deixant. Primer perquè tenia molt de temps per davant, després perquè altres coses ocupaven eixe temps, i des de fa un mes perquè no tinc ni idea de com enfocar l’article. Però els promet que el tindran hui mateix. I m’hi pose.

matiu Valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i trobe que defineix la tradició com: “el costum, ús o norma que es manté de generació en generació”; i evolució com: “procés de canvi pel qual es passa d’un estat de coses a un altre d’una forma gradual”. Poden evolucionar les tradicions sense deixar de ser-ho? Crec que sí, és més, gosaria dir que sense evolució, sense eixa vocació d’anar-se actualitzant, les tradicions tot simplement es perdrien. Però em sent en l’obligació d’aportar alguna cosa més que la meua intuïció. I aquells que sabem que no sabem, si sabem qui són els que saben, ja sabem prou. Total, que vaig a tirar mà del que diuen els meus amics saberuts.

“Tradició i evolució dels col·lectius festers en les Festes de la Magdalena.” D’això és del que he d’escriure. “Tradició i evolució” no sé si els passa, però així d’entrada jo trobe que hi ha alguna cosa d’antagònic entre tots dos Joan Josep Trilles, en el seu treball: termes. No sé si formen un oxímoron. “Influència de la ciència i la tecnologia Així que me’n vaig al Diccionari Nor-


173

en les tradicions festeres de Castelló”, escriu: “LA FESTA COM PATRIMONI VIU La festa té com a accepció àmplia un enorme i creixent sentit lúdic, que és el que la gran majoria de persones coneixen i practiquen. Però la festa també continua mantenint un vessant patrimonial que ens mou. Per tant, podem dir que la festa és un patrimoni viu, considerat com a bé cultural i simbòlic, que mereix ser preservat, conservat, protegit i admirat, sense perdre òbviament el seu caire lúdic. En aquest sentit, el festiu es diferencia d’altres aspectes patrimonials precisament pel fet de ser canviant, evolutiu, emmotllable per les mans i les idees de cada estrat generacional, de cada individu, i perquè sense les

persones que, en cada context social, la fan possible, la festa no existiria. El patrimoni festiu no es pot tancar, no es pot deixar en un museu, deixa de tenir sentit si les persones no el renoven constantment, la ciència i la tecnologia ens poden ajudar. Aquest aspecte, doncs, és clau per separar la festa patrimonial i tradicional de l’estricament lúdica. La festa com a patrimoni ha estat heretada dels avantpassats. Alhora, també com a patrimoni cultural, és un concepte revisable que, d’acord amb cada moment històric i, segons un consens generalitzat entre els estudiosos o entre la població, pot ser ampliat.” Trilles parla de patrimoni viu, i com a viu, capaç d’evolucionar. I afegeix, que el patrimoni festiu es renova


174

constantment. Aleshores no només resulta compatible el manteniment de les tradicions amb un cert grau d’evolució de les mateixes, sinó que són fets associats, que els permeten seguir vius.

Segons el relat tot començà al puig de la Magdalena. Un turó situat a peu de la serra del Desert de les Palmes, proa a les terres de la Plana, i amb els ulls posats a la Mediterrània. Puig, definit per Soler i Godes com “el turó de la pàtria”. La partida de naixement data Perquè... nosaltres, de fet, què és del 8 de setembre de 1251, en un doel que celebrem? D’on ve la tra- cument signat a Lleida, on el bon Rei dició de les nostres festes? Des En Jaume va concedir el seu permís de quan les celebrem? Han tingut per traslladar els pobladors a la Plasempre el mateix format? Són així na. Diu la llegenda feta tradició, que de “tota la vida”? era una nit ben fosca, i que s’ajudaren d’uns xicotets fanals que duien lligats


175

a unes canyes de les que penjaven unes cintes verdes d’on s’agafaven els menuts, evitant així prendre mal a les traïdorenques aigües de la marjal. Així nasqué la tradició. Ha evolucionat? Sí, però se la reconeix perfectament. En cada canya, en cada cinta verda. El tercer diumenge de Quaresma de 1252, Castelló adoptava el cognom de La Plana. El registre més antic que he estat capaç de trobar de les nostres festes data de 1375. No cal ser un antropòleg guardonat per suposar amb cert grau de fiabilitat que la major part de les celebracions al voltant del fet fundacional, han variat d’aleshores ençà. L’erudit local José Juan Sidro escriu: “Les nostres festes presenten un component diferenciador respecte

a les celebracions d’altres pobles i ciutats. Esta ciutat no festeja en les festes de la Magdalena, al seu patró, com sol ser freqüent, sinó que Castelló assumix el repte de commemorar els seus orígens. I ho fa amb una sèrie d’actes tradicionals (Pregó, Desfilada de penitents, Desfilada de Gaiates), l’epicentre de la qual és la cèlebre “romeria de les canyes”. En la romeria els castellonencs ens reafirmem com a poble.


176

elements construïxen un clar patrimoni cultural dels veïns. A través de la Fira i Festes de la Magdalena, presentem el testimoni d’una ciutat viva, que manté el pressentiment de la seua història convertida en metàfora festera; mitologia, tradició, llegenda i història es fonen i donen la mà en el gresol de la cultura popular de la nostra terra. Però al mateix temps, al costat de les manifestacions tradicionals, s’han anat afegint amb el pas dels anys, un variat mosaic d’actes lúdics que aconseguixen enamorar i enganxar a veïns i forasters, afegint-li un nou valor a les nostres festes: el caràcter popular. Al El pelegrinatge penitencial quaresmal, llarg dels 9 dies de festa, és contínua el record històric del fet del trasllat de l’afluència massiva de gent en el carla Ciutat de la muntanya al pla fèrtil, i rer, per a participar de l’àmplia oferta la data variable del tercer dissabte de que tots els col·lectius ofereixen. quaresma, en l’actualitat diumenge, són tres característiques estretament Concerts, espectacles pirotècnics, lligades a l’origen del nucli central de companyies d’animació, agrupacions les nostres festes: la romeria. Estos musicals internacionals, gaiates i co-


177

lles, envaeixen el carrer i, l’alegria i la llum, s’apoderen dels dies i nits primaverals. La festa és contínua. Cada racó de Castelló té el seu moment. Amb gran respecte a les tradicions i amb gran dosi d’innovació, any rere any, es renoven els esforços per oferir unes festes de tots i per a tots. La nostra ciutat, Castelló es dirigeix al futur amb il·lusió i esperança. Som un poble treballador, amant de les tradicions i obert a nous reptes, que també sap divertir-se”. Em deixaran ací subratllar una frase que queda quasi desapercebuda dins del text de Sidro, entre dues comes escriu “en l’actualitat diumenge”. Perquè és cert que prèviament la romeria es celebrava en dissabte, però fa segles que això canvià. I hui “la tradició” diu que és en diumenge. És a dir, el fet més rellevant de les nostres festes ha canviat de dia

al calendari, i no ha passat res. Si preguntem a la gent, dirà que la Romeria ha sigut en diumenge, “de tota la vida”. Tampoc no passà massa cosa aquell any que per tal que no coincidiren amb una jornada electoral, es decidí retardar les festes una setmana. Un bon grapat de gent vam tindre aquell any dues magnífiques romeries. I tant que sí! “La tradicional” i “l’oficial”. Alguns no vam renunciar a l’espontània perquè la Romeria s’ha de celebrar el tercer diumenge de Quaresma, “de tota la vida”. Al cap i a la fi, pitjors moments havien viscut les festes. Els anys 1937 i 1938, en plena Guerra Civil no es van celebrar, i el 1939 amb la guerra quasi acabada, es recuperà la romeria religiosa. Però si hi ha una data indefugible en el que significa l’actual concepció de les nostres festes, és sense cap mena de dubte 1945.


178

Va ser en plena postguerra que al voltant de la Farmàcia de Segarra, un grup de castellonencs hui il·lustres (Carlos G. Expresati, Manuel Vellón Bellido, Carlos Múrria Arnau, Antoni Pascual Felip, Eduard Codina Armengot, Lluís Sales Boli, Bernat Artola i Tomàs, i algú que dec deixar-me) amb Don Manuel Segarra Ribés com pal de paller, van crear el Pregó. Sí, el tradicional i llarguíssim Pregó, que fa que se’ns dormen els peus i se’ns desperte l’ànima magdalenera. El Pregó és probablement un dels elements més destacats d’eixe maridatge joiós entre la tradició i l’evolució. No és com era fa 50 anys, ni com fa 30, ni com en fa 10, però es reconeix perfectament en la seua estructura, i vocació de museu viu i mòbil de la festa. I si preguntes et diran que ha estat així “de tota la vida.”

res, nous actes, nous protagonistes... Quan l’any 1993 es va constituir la Federació de Colles, n’hi havia 18. Hui superen les 170. Alguna gent va voler vore en l’aparició del fenomen de les Colles una mena de debilitat en l’oferta de les Gaiates. “Les Colles venen a cobrir un espai de la festa més popular, que les Gaiates, massa endogàmiques, no aporten”. Crec que és un error d’apreciació, la prova és que hui hi ha més colles, però hi ha també més gaiates. De les 12 originals del 1945, el 1982 passaren a ser 15, i finalment 19 el 1992. I hi haurà qui oblidant l’arranjament de sectors, dirà que és d’eixa gaiata “de tota la vida.” La convivència entre Gaiates i Colles, és una fortalesa de les Festes. Una oferta doble i complementària, que ningú altre té a casa seua.

I parlant dels sectors i els seus moL’evolució de la nostra festa és bàsi- numents. Han estat capaços de fer cament per acumulació. Perquè s’han compatible la tradició amb l’evoluanat afegit a la festa noves estructu- ció? No entraré en el jardí dels gustos


personals pels cànons més classicistes, o pels intents de modernització, però recordant que el treball citat, de Juanjo Trilles, parlava de la ciència i la tecnologia, no em puc estar de posar per exemple les Gaiates.

anys, estos es van fent de més en més menuts, i de més en més eficients. Però aleshores, ara i demà, esclat de llum, sense foc ni fum. I això sí que no té disputa, ha estat així “de tota la vida”.

I és probable que siga veritat. Perquè ja no es fan bous al carrer Major que s’havien fet “de tota la vida”, però la Nit Màgica es fa “de tota la vida”, i aquelles curses de cavalls “de tota la vida”, les ha substituït ara el “Festival de Bandes” que omple de música la ciutat, “de tota la vida”. Perquè finalment eixa és la mesura que serveix per saber si una evolució ha esdevingut tradició. Quan la gent la incorpora al seu imaginari, als seus Hem passat de Thomas Alba Edi- costums, quan considera que això és son a Nick Holonyak. De la bom- així, “de tota la vida”. I potser l’èxit beta caragolada, als LED. I si algú més gran de les nostres festes és creu que això és una gran revo- precisament que la gent estiga conlució, convé recordar que de fet vençuda que han estat així “de tota els LEDs es van inventar el 1962! la vida”. És aleshores quan l’evolució, Han tardat mig segle en entrar a ha esdevingut tradició. formar part de les Gaiates. D’ací quatre dies, però, algú dirà que les gaiates han estat així “de tota la vida”.

Encara que molts recordem nítidament com ens guanyàvem un parell de duros tirant dels pesats cables per connectar les gaiates de pal de llum en pal de llum. Amb un insensat risc d’electrocució, en el que ningú no hi pensava. Després van vindre els generadors, i a mida que passen els

Article que ha participat en el concurs de millor article inèdit, dins del concurs de Llibrets Magdalena 2014.

179


185


187


189


191


193


195


197


Llibret Gaiata 8 Portal de l'Om 2014  

Llibret de la comissió Gaiata 8, per a les festes de la Magdalena 2014, Castello de la Plana