EUREKA!! – Equip Vermell 2

Conte escrit per les nenes i nens de les escoles:

Galileo Galilei - 3r B

Mare de Déu del Carme - 4tB

I-E Pepa Colomer - 4tB

n conte us explicaré tan bé com jo sabré, si l’escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.

En un poble molt bonic, amb grans edificis de pisos i alguna casa baixeta, grans parcs, grans

avingudes i botigues per poder comprar, hi viuen dos germans que es diuen Lia i Lucas. La Lia és una nena de 8 anys que va a la classe de 3r. És molt alta i amb el cos prim. Té els

cabells castanys, llisos i molt llargs amb les puntes vermelles. Té la cara pigada i les galtes

rosades amb una boca molt petita.

El Lucas és el seu germà gran, que té 14 anys. Té la pell molt fina i blanca amb uns ulls molt

grans i brillants. Els seus cabells són arrissats i rossos amb les puntes de color blau.

Els avis de la Lia i el Lucas, treballen en un hospital de nit. Són infermer i doctora. L’avi Josep Lluís, té el cabell de color gris ja que té moltes canes i porta ulleres rodones. És molt amable amb la seva família i els seus pacients. És un avi baixet i molt prim igual que la

Lia i el Lucas. Té 56 anys i encara que sempre porta la cara molt seriosa li agrada molt ballar

i explicar acudits.

L’àvia Maria Lluïsa, és més jove que l’avi. Té els ulls marrons i sempre està contenta ja que li agrada molt la seva feina i cuidar els seus nets. El que més li agrada a l’àvia Maria Lluïsa és menjar fruita, la seva fruita preferida és la

taronja.

A la Lia i al Lucas els agrada molt quedar-se a

dormir a la nit amb els seus avis, ja que els

expliquen coses divertides de quan ells eren

petits. Però justament avui, els han trucat de

l’hospital que hi ha una emergència i han de marxar a donar un cop de mà.

La Lia el Lucas, que són molt responsables es

queden a casa dormint junts, per anar l’endemà a l’escola.

Quan estaven dormint plàcidament,

senten un soroll a la finestra de

l’habitació que els fa despertar-se. Quan s’aixequen a mirar què pot ser, veuen un cervató que porta un

collaret amb un mapa enrotllat i els

diu: “M’he perdut pel vostre poble del Prat i no sé trobar el camí cap al

bosc.” La Lia i el Lucas es queden espantats

per veure el cervató i decideixen

donar-li una pastanaga que tenien a la cuina, per veure si marxa sol. Tot i això, el cervató

no marxa i continua esperant a la finestra. La Lia i el Lucas pensen en un pla per

acompanyar el cervató a la casa del bosc.

Aleshores el Lucas agafa el mapa que porta penjat del collaret i se’l mira atentament. Han de guiar el cervató per la muntanya i agafen una brúixola que tenien a casa, en el calaix

secret de l’avi per no perdre’s i poder deixar el cervató al seu bosc.

Camí cap el bosc, troben un castell terrorífic i encantat. El castell és molt gran, les seves

parets són grises i sembla que està abandonat. Per entrar has de passar per un pont on

després hi ha una porta enorme i oberta.

El castell és tan gran que es poden comptar 5 plantes i la teulada està plena de corbs

negres, el seu voltant està ple d’arbres secs i sense fulles.

La Lia i el Lucas, tot i que no estan molt convençuts, entren. De cop es tanca la porta fent

un soroll molt gran, i a terra troben un full amb una nota.

La nota diu: “Si voleu sortir d’aquest castell haureu de trobar un cofre del tresor amb les claus a dins!”...

ls dos germans es posen a caminar i a

investigar aquell misteriós castell. De cop i volta, sona

un soroll i es troben un ordinador sobre un escriptori.

Troben aquell ordinador encès i sona una veu que els

diu: “PER TROBAR EL COFRE AMB LES CLAUS PER SORTIR DEL CASTELL, 5 PROVES HAUREU DE SUPERAR MOLT BÉ!”

Una llum apareix en aquella sala, que els indica el camí

per arribar a la primera prova. Passen per un passadís

on han de travessar els raigs làser que han aparegut

allà. Si els toquen… ES PODEN CREMAR! La Lia i el

Lucas intenten passar i sense voler, premen un botó.

Aquest botó desactiva els raigs làser. Gràcies a que piquen el botó sense voler, passen

sense cap problema. El passadís és molt llarg i han trigat molt en poder passar-lo. De cop i

volta, es troben un màgic tren que els porta a la segona planta.

Quan ja estan al segon pis, es troben tres portes.

- Què farem ara? - va pensar la Lia.

- Segur que alguna d’aquestes portes s’obrirà si aconseguim trobar un codi secret - va

respondre en Lucas.

Per saber per quina porta han d’entrar, busquen i regiren tot el segon pis i troben una nota que diu que han de mirar sota un quadre de Picasso. Entre els dos troben el quadre i, quan

miren al darrere, troben una combinació secreta que és: 22221. Llavors, la Lia i el Lucas

pensen que si posen aquella combinació en alguna de les portes, aquesta s’obrirà.

- Tenim raó! – van dir els dos.

I just en aquell moment, va arribar el màgic tren que els portà a la següent planta.

Abans de baixar del tren per arribar a la tercera planta, la Lia i en Lucas veuen un llibre.

- Uaaauu! Quin llibre tan antic! - van exclamar els dos.

El tren s’atura i els dos nens baixen molt encuriosits amb aquest llibre. Quan es posen a llegir-lo, se n’adonen que hi ha una endevinalla amb lletres molt grosses que diu:

“Volo i volo sense parar, els nens m’estiren i em volen per jugar. Què soc?”

La Lia i en Lucas pensen i pensen fins que el Lucas exclama:

- És un estel!

De cop i volta un estel volador apareix per la finestra i els diu que han de seguir superant

dues proves més.

En arribar ja a la quarta planta amb el tren, troben tot de joguines enmig d’una sala enorme. Després senten una veu que els diu que han de trobar uns objectes perduts en

aquella planta. Buscant i buscant,

aconsegueixen trobar tots els objectes

que els hi havia demanat aquella

misteriosa veu: una caixa registradora,

una fada de joguina i una pilota. Què

difícil va ser per tots dos! Però

finalment el tren arriba i això vol dir

que una prova més està superada!

Per últim, el tren els porta a la

cinquena planta, l’última d’aquell castell. En Lucas i la Lia es queden sorpresos en veure un laberint gegant, s’endinsen al laberint amb molta curiositat i valentia. Però hi ha molts passadissos sense sortida. Quan volen marxar del laberint, se n’adonen que la porta del laberint s’ha tancat sobtadament i només la pot obrir la clau del tresor...

a clau està ficada en el cofre del tresor que està tancat i barrat. Agafen un pal i

fent com si fos la clau intenten obrir-lo, però es trenca. Seguidament miren pel voltant per

veure si troben una solució de com obrir-lo i de sobte troben una flor aromàtica. En Lucas li

diu a la seva germana que allò és una farigola màgica amb llum. Entre tots dos pensen que

com que és una flor màgica pot ser si l’ajunten amb el pal, aquest es convertirà en un element més dur. Ho proven i, Eureka!, veuen que el que havien pensat passa realment. Un

cop convertida en un material dur, aquella clau obre el cofre.

A dins del cofre hi ha una prova on diu

que en Lucas i la Lia s’han de menjar deu estrelles de mar cadascun si volen

aconseguir la clau de la porta del

laberint. El Lucas no vol i la Lia que és

molt decidida, sí que ho fa. Així doncs

ella supera el repte i per tant poden

continuar. El Lucas es queda molt trist

al veure que la seva germana segueix i

ell es queda sol, per tant s’omple de valor i es menja les seves deu estrelles de mar. Això fa que

immediatament ell també pugui continuar.

Un cop passada la prova van pel camí del laberint, a un costat

troben la clau, per fi la tenen! Observen que al fons hi ha la

porta, bojos d’alegria intenten obrir-la amb la clau que es trenca de cop. De sobte la veu de l’ordinador torna a dir:

- Us pensàveu que seria tan fàcil, doncs no! Ha ha ha.

Per aconseguir avançar heu de trobar la flor aromàtica que

desprengui més bona olor d’entre aquestes 100 que veieu,

passa res. aquesta serà l’autèntica flor, si la trobeu la vostra recompensa serà traspassar la porta.

Tots dos busquen i busquen, en Lucas es deixa portar

per una olor ben forta i finalment guiat per la seva

intuïció la troba. Criden d’emoció i van cap a la porta amb la flor aromàtica, i la porta s’obre.

Al creuar la porta, una altra aventura els espera, ara hi

ha tres portes més. Una d’elles serà la bona, però no poden saber quina és. Observant, veuen que la del mig

fa olor de cremat, a la de l’esquerra se senten molts sorolls, com si fos un home llop i a la de la dreta no

- Quina serà la bona?- diu en Lucas.

Llavors la Lia veu unes ulleres a terra, se les posa i descobreix que pot veure a través de les

portes, és l’oportunitat perfecte perquè aquelles ulleres els indicaran el camí correcte. Tota decidida diu: “La porta bona és la de la dreta”. Tots dos la travessen i veuen que estan fora

del castell, han aconseguit superar totes les proves.

Ara és el torn del Lucas, es posa les ulleres per guiar-se fins a casa seva però ja no

funcionen. Tots dos estan molt cansats, porten quatre hores caminant i ja no poden

continuar més. Però inesperadament apareix el cervató que té un altre missatge on posa:

“Jo us ajudaré “.

El Lucas diu: - Endavant- i la Lia

respon, - Estem salvats!

Com que és molt tard

decideixen acampar. Al matí

següent es desperten i el

cervató encara continua

esperant allà per iniciar el camí

cap a casa amb la seva ajuda.

Finalment, i després de dues

hores de viatge, arriben a casa

sans i estalvis i el cervató pot

també tornar amb la seva

família.

És millor ajudar als altres perquè mai no saps quan ho necessitaràs tu.

I catacrac, catracric, el conte ja està dit.

80