UN JOC BEN ESPECIAL - Equip Blau

Conte escrit per les nenes i nens de 4t A de les escoles:

Joan Maragall Mare de Déu del Carme Escola del Parc

et aquí una vegada, en unes muntanyes molt altes, un pagès, de nom Robert, que vivia amb el seu germà Pep i l’avi Àlex. En aquell poble hi havia només cinc cases molt petites i el gratacel més alt de la terra. Als afores del poble, en una masia al

costat del bosc, hi vivia la família.

El poble era molt popular perquè tothom volia visitar aquell gratacel tan extraordinari.

L'única manera d'arribar-hi era mitjançat el tren, un tren molt antic que trigava dues hores

a arribar.

Un dia que feia molt de fred, va arribar-hi un grup d'excursionistes que volien visitar el

gratacel i conèixer les muntanyes dels voltants. Aquell matí, el pagès, el germà i l'avi, com

feien cada dia, anaren a fer una volta pel bosc per buscar bolets. El grups d’excursionistes, perduts pel bosc, van demanar ajuda a la família per intentar arribar al famós gratacel.

L’avi, lògicament el que més coneixia la zona, els va indicar el camí més curt i es van acomiadar satisfets de les explicacions.

El germà, que tenia una vista d'àguila, va veure un cervató bevent aigua a la vora del riu.

L'avi volia acostar-se per intentar tocar l'animal, però el cervató es va espantar i va fugir. El

pagès, sorprès, va veure una estrella de mar al llit del riu, prop de la vora. El Robert mirant

bocabadat el germà i l'avi, es preguntava com era possible que una estrella de mar hagués

arribat en aquests entorns.

n Robert va agafar l’estrella i es va adonar que era de joguina. - Com pot ser?- Va dir l’avi Àlex. En Robert va mirar l’estrella i va descobrir que darrera tenia uns números.

- Mira avi, son els mateixos números que hi ha

en aquella pedra!- va dir sorprès en Robert.

Tots tres es van apropar a la pedra i la van

agafar. De sobte, es van adonar que darrera hi

havia una frase escrita: QUE COMENCI EL JOC. Es

van quedar molt sorpresos.

- Anem a casa a buscar a l’ordinador què vol dir tot això.

Quan van arribar a casa, i van buscar a

l’ordinador el significat dels números tots tres es van sorprendre del que van trobar. - És el mapa d’un tresor!- va exclamar en

Robert.

El mapa tenia molts símbols que indicaven diferents llocs del poble i els seus voltants. Tots

tres van decidir que començarien per anar al lloc on marcava la X, ja que al costat hi havia

un número 1. El lloc era el gratacel, l’edifici més important del poble. Es van posar en

marxa.

En arribar, van pujar a l'última planta. Estava tota buida però al costat de la finestra, van

trobar un colom, que tenia un objecte molt brillant lligat a una pota. Era una clau daurada.

La van agafar i van veure que tenia unes lletres que deien: TRESOR.

Van decidir tornar a casa per mirar el mapa i descobrir quina seria la següent pista.

Tots tres van córrer fins l’ordinador, estaven molt nerviosos per saber on havien d’anar a continuació. El mapa tenia un número dos i una clau daurada.

- Mireu! Marca el mig del bosc! Som-hi - va dir en Pep.

Després de molt caminar, van arribar al punt exacte. Allà, van trobar una brúixola amb un

pany. Van utilitzar la clau daurada per obrir-la, i quan ho van fer, van descobrir el que hi

havia a l’interior. - Hi ha una moneda! Però… és molt estranya. - va exclamar l’avi Àlex - El senyor Oliva

segur que ens pot ajudar!

Van anar a casa del senyor Oliva. Li van explicar

tot el que els havia passat i li van preguntar si

sabia d’on havia sortit la moneda. - Amics meus, sento dir-vos que mai he

vist una moneda com aquesta. L’únic que sé és que és una moneda molt especial. - va dir el

senyor Oliva.

Com que no els havia pogut ajudar, van decidir

tornar a casa a descansar una mica. Havia estat

un dia molt llarg.

En arribar a casa, en Robert va seure a una cadira prop de la finestra. Estava mirant el cel,

perquè s’estava ponent el sol, quan es va treure la moneda de la butxaca. De sobte, un raig

de sol va travessar la moneda, i es va quedar bocabadat. A la moneda va veure la imatge

d’una de les seves millors amigues: l’Ona.

- Avi i Pep!!! Hem d’anar a veure l’Ona, està passant alguna cosa!

lls, preocupats i amb curiositat de saber què li passava a l’Ona, van anar corrent a casa seva.

Quan van arribar, van

veure que la porta

estava oberta. Llavors,

van entrar i es van

trobar a l’Ona desmaiada amb unes

ulleres posades i una

planta aromàtica al seu

costat.

Ràpidament van

rebuscar pels calaixos i

l’únic que van trobar,

va ser un estel. Amb un boli que tenien, van escriure SOS.

Llavors, van sortir fora de casa i van fer volar l’estel per demanar ajuda. Al cap d’una estona,

va passar un

helicòpter i van veure

que algú demanava

ajuda.

Van aterrar i van

agafar l’Ona per portar-la a l’hospital. Després van entrar

una altra vegada a

casa. El Robert es va posar les ulleres i va veure gravat a les plantes aromàtiques un

missatge que deia:

“TROBEU AL CERVATÓ”.

Ells, tot sorpresos, van agafar unes llanternes i van anar corrent a buscar al cervató al bosc.

Van caminar i caminar i, de sobte, van trobar unes petjades i les van seguir. Llavors van

arribar al riu i van veure el cervató a la vora.

El Robert va mirar l’aigua i l’animal estava reflectit allí. I, en el reflex de les banyes, va veure un missatge que deia: “EL TRESOR ESTÀ ON MENYS T’HO IMAGINES”.

Llavors el Pep va suggerir mirar la moneda.

- Mira, hi ha unes lletres!!! Les ordenem, a veure què posa? - Va dir el Robert.

Hi posava: “LA MONEDA DELS DESITJOS”. Ràpidament van desitjar que l’Ona es recuperés. Van anar a dormir i al dia següent van anar al poble i li van explicar a l’alcalde. Llavors van desitjar un museu per al poble i allí van conservar la moneda. I tots els veïns

podien anar, sense passar-se, a demanar desitjos.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

20