DEL MALEFICI A UNA HISTÒRIA D’AMOR INESPERADA - Equip Lila

Conte escrit per les nenes i nens de 4t B de les escoles:

Joan Maragall

Honorable Josep Tarradellas

Escola del Parc

n una illa molt llunyana, concretament a l’illa de la Mort, hi havia un aventurer que es deia Alberto.

Era un home molt alt, gairebé de dos metres. Estava molt

musculat, perquè feia molt exercici i era capaç d’esclafar taronges utilitzant els seus bíceps. Tenia una calba que

reflectia la llum del Sol. A la cara tenia un bigoti gegantí de

color negre. El seu cos estava ple de tatuatges i de

calaveres que representaven les seves aventures.

L’home havia arribat a la illa ja

feia uns dies per explorar-la. Per orientar-se,

utilitzava una brúixola daurada, propietat de la

família de més de 100 anys. L’havien utilitzat el seu besavi, el seu avi i el seu pare per viatjar per tot el món.

L’home estava explorant l’illa i, de sobte, va ser atacat per un drac de Komodo. Va

aconseguir fugir, però va perdre la motxilla on tenia totes les provisions.

Unes hores més tard, després de buscar la motxilla, tenia molta set. Va anar a un llac per

beure aigua i va veure un cervató. Va decidir caçar-lo per menjar. Es va llançar a sobre d’ell i va fer-li una clau de lluita lliure que havia après del seu besavi. Tot seguit se’l va menjar.

A continuació, va continuar explorant

l’illa i va trobar un mapa on marcava un cofre del tresor.

leshores es va trobar un tren abandonat, hi va pujar i just en aquell moment es va

posar en marxa. Un esquelet conduïa el tren! Quan l’Alberto el va veure es va espantar i va caure a terra. A sota d’un seient va veure unes ulleres. Com que a l’illa de la Mort feia molt de sol i havia perdut la seva

motxilla va pensar que les ulleres el protegirien.

L’Alberto es va posar les ulleres i va mirar cap al conductor. S’havia convertit en persona!

Li va preguntar on anaven i el conductor es va espantar tant que va marxar corrents.

Durant cinc minuts el tren va circular sol però finalment va arribar a una cova i va xocar.

Va baixar del tren i va començar a investigar la cova. Va observar que al sostre hi havia una

calavera. Després va mirar a un petit estany i va veure una altra vegada la mateixa calavera.

Li va estranyar que portés ulleres i es va adonar que era ell.

treia les ulleres. Ara entenia perquè el conductor s’havia espantat! La calavera era el seu reflex,

s’havia convertit en un esquelet!!!

De sobte va aparèixer el conductor i li va

explicar que si passava dos dies i un

minut a l’illa es convertiria per sempre en un esquelet. Només podria salvar-se si es

Al fons de l’estany va veure un portàtil. El va agafar i encara que estava mullat

funcionava perfectament. El va obrir i

va llegir un missatge:

“HAS DE TROBAR LA CALAVERA DE CRISTALL QUE ESTÀ DINS DEL TRESOR. L’HAS DE TRENCAR I HI TROBARÀS UNA POCIÓ MÀGICA QUE TRENCARÀ EL MALEFICI”.

Alberto, molt espantat, va sortir de la cova i de sobte va trobar a la

platja una estrella de mar. L’estrella era vermella i per darrere tenia punts blancs. Però el més sorprenent era que… PODIA PARLAR!!! L’estrella, molt espantada en veure un esquelet, va començar a cridar i a córrer.

L’Alberto li va dir que necessitava ajuda per trobar el cofre del tresor on hi havia una

poció per trencar el malefici que l’havia convertit en esquelet.

L’estrella, en escoltar el que va dir l’Alberto, va parar de córrer i va dir: - A mi fa uns anys també em van

convertir en una estrella de mar quan

vaig pujar a un tren abandonat i vaig

trobar unes ulleres i me les vaig posar.

Abans era una pirata que viatjava pel

món buscant tresors. El meu nom és

Bella.

- A mi m’ha passat el mateix!- va

exclamar l’Alberto- Què podem fer?

- Jo sé el camí, però no puc sortir de l’aigua- va dir l’estrella trista.

Aleshores, l’Alberto va veure un plàstic tirat a la vora del mar i va tenir la idea d’omplir-lo

amb aigua i posar-hi a dins l’estrella per guiar-lo fins al tresor.

Després, van seguir un camí de flors aromàtiques i quan aquest es va acabar van veure un

estel que estava molt lluny i van començar a córrer fins arribar-hi. Quan ja el tenien

davant, el fil de l’estel estava lligat a una pedra amb forma d’ X. L’Alberto es va adonar que en l’estel hi havia alguna cosa que brillava i era una clau. En aquell moment l’estrella li va dir que fes un forat a sota de la X i que la clau obriria el cofre del tresor.

L’Alberto va obrir el cofre del tresor, va trencar la calavera i tots dos es van prendre la

poció màgica. De sobte, es van convertir en humans, tai com eren abans del malefici. I

quan es van mirar als ulls es van enamorar.

I des d’aquell dia l’Alberto i la Bella, van viure junts moltes aventures impressionants per tot el món.

I vet aquí un gat gos i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos!