PORTES, PORTES I...PORTES - Equip Vermell 1

Conte escrit per les nenes i nens de les escoles:

Galileo Galilei - 3r B

Mare de Déu del Carme - 4tB

Jaume Balmes - 4tB

n conte us explicaré tan bé com jo sabré, si l’escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.

En un poble molt bonic, amb grans edificis de pisos i alguna casa

baixeta, grans parcs, grans avingudes i botigues per poder

comprar, hi viuen dos germans que es diuen Lia i Lucas.

La Lia és una nena de 8 anys que va a la classe de 3r. És molt alta i amb el cos

prim. Té els cabells castanys, llisos i

molt llargs amb les puntes vermelles.

Té la cara pigada i les galtes rosades

amb una boca molt petita.

El Lucas és el seu germà gran, que té

14 anys. Té la pell molt fina i blanca

amb uns ulls molt grans i brillants. Els

seus cabells són arrissats i rossos amb

les puntes de color blau.

Els avis de la Lia i el

Lucas, treballen en un

hospital de nit. Són infermer i doctora.

L’avi Josep Lluís, té el cabell de color gris ja que té moltes canes i porta ulleres rodones. És molt amable amb la seva família i els seus pacients. És

un avi baixet i molt prim igual que la Lia i el Lucas.

Té 56 anys i encara que sempre porta la cara molt

seriosa li agrada molt ballar i explicar acudits.

L’àvia Maria Lluïsa, és més jove que l’avi. Té els ulls marrons i sempre està contenta ja que li agrada molt la seva feina i cuidar els seus nets. El que més li agrada a l’àvia Maria Lluïsa és menjar fruita, la seva fruita preferida és la taronja.

A la Lia i al Lucas els agrada molt quedar-se a dormir a la nit amb els seus avis, ja que els

expliquen coses divertides de quan ells eren petits. Però justament avui, els han trucat de

l’hospital que hi ha una emergència i han de marxar a donar un cop de mà.

La Lia el Lucas, que són molt responsables es queden a casa dormint junts, per anar

l’endemà a l’escola. Quan estaven dormint plàcidament, senten un soroll a la finestra de l’habitació que els fa despertar-se. Quan s’aixequen a mirar què pot ser, veuen un

cervató que porta un collaret amb

un mapa enrotllat i els diu: “M’he perdut pel vostre poble del Prat i

no sé trobar el camí cap al bosc.” La Lia i el Lucas es queden

espantats per veure el cervató i

decideixen donar-li una pastanaga

que tenien a la cuina, per veure si

marxa sol. Tot i això, el cervató no

marxa i continua esperant a la finestra. La Lia i el Lucas pensen en un pla per acompanyar el

cervató a la casa del bosc.

Aleshores el Lucas agafa el mapa que porta penjat del collaret i se’l mira atentament. Han de guiar el cervató per la muntanya i agafen una brúixola que tenien a casa, en el calaix

secret de l’avi per no perdre’s i poder deixar el cervató al seu bosc. Camí cap el bosc, troben un castell terrorífic i encantat. El castell és molt gran, les seves

parets són grises i sembla que està abandonat. Per entrar has de passar per un pont on

després hi ha una porta enorme i oberta.

El castell és tan gran que es poden comptar 5 plantes i la teulada està plena de corbs

negres, el seu voltant està ple d’arbres secs i sense fulles.

La Lia i el Lucas, tot i que no estan molt convençuts, entren. De cop es tanca la porta fent

un soroll molt gran, i a terra troben un full amb una nota.

La nota diu: “Si voleu sortir d’aquest castell haureu de trobar un cofre del tresor amb les claus a dins!”...

ls dos germans es posen a caminar i a investigar aquell misteriós castell. De

cop i volta, sona un soroll i es troben un ordinador sobre un escriptori. Troben aquell

ordinador encès i sona una veu que els diu: “PER TROBAR EL COFRE AMB LES CLAUS PER SORTIR DEL CASTELL, 5 PROVES HAUREU DE SUPERAR MOLT BÉ!”

Una llum apareix en aquella sala, que els indica el

camí per arribar a la primera prova. Passen per un

passadís on han de travessar els raigs làser que han

aparegut allà. Si els toquen… ES PODEN CREMAR! La Lia i el Lucas intenten passar i sense voler,

premen un botó. Aquest botó desactiva els raigs

làser. Gràcies a que piquen el botó sense voler,

passen sense cap problema. El passadís és molt

llarg i han trigat molt en poder passar-lo. De cop i

volta, es troben un màgic tren que els porta a la

segona planta.

Quan ja estan al segon pis, es troben tres portes.

- Què farem ara? - va pensar la Lia.

- Segur que alguna d’aquestes portes s’obrirà si aconseguim trobar un codi secret - va

respondre en Lucas.

Per saber per quina porta

han d’entrar, busquen i regiren tot el segon pis i

troben una nota que diu

que han de mirar sota un

quadre de Picasso. Entre

els dos troben el quadre i,

quan miren al darrere,

troben una combinació

secreta que és: 22221.

Llavors, la Lia i el Lucas pensen que si posen aquella combinació en alguna de les

portes, aquesta s’obrirà.

- Tenim raó! – van dir els dos.

I just en aquell moment, va arribar el màgic tren que els portà a la següent planta.

Abans de baixar del tren per arribar a la tercera planta, la Lia i en Lucas veuen un llibre.

- Uaaauu! Quin llibre tan antic! - van exclamar els dos.

El tren s’atura i els dos nens baixen molt encuriosits amb aquest llibre. Quan es posen a llegir-lo, se n’adonen que hi ha una endevinalla amb lletres molt grosses que diu:

“Volo i volo sense parar, els nens m’estiren i em volen per jugar. Què soc?”

La Lia i en Lucas pensen i pensen fins que el Lucas exclama:

- És un estel!

De cop i volta un estel volador apareix per la finestra i els diu que han de seguir superant

dues proves més.

En arribar ja a la quarta planta amb el tren, troben tot de joguines enmig d’una sala enorme. Després senten una veu que els diu que han de trobar uns objectes perduts en

aquella planta. Buscant i buscant, aconsegueixen trobar tots els objectes que els hi havia

demanat aquella misteriosa veu: una caixa registradora, una fada de joguina i una pilota.

Què difícil va ser per tots dos! Però finalment el tren arriba i això vol dir que una prova més

està superada!

Per últim, el tren els porta a

la cinquena planta, l’última d’aquell castell. En Lucas i la Lia es queden sorpresos en

veure un laberint gegant,

s’endinsen al laberint amb molta curiositat i valentia.

Però hi ha molts passadissos

sense sortida. Quan volen

marxar del laberint, se

n’adonen que la porta del laberint s’ha tancat sobtadament i només la pot obrir la clau del tresor…

a Lia i el Lucas es troben atrapats en aquell immens laberint. Entre els dos

comencen a pensar en quina solució podrien trobar per sortir d’allà. Buscant i buscant troben dues ulleres màgiques. Al posar-se-les es queden al·lucinats pel

que veuen. A través de les ulleres, poden veure 3 portes de diferents colors i amb diferents

noms cadascuna. La Lia i el Lucas decideixen entrar a la primera porta de color blau que té

com a nom Antàrtida. Quan entren, tenen molt de fred, es donen compte que estan

rodejats de neu i gel!

Al fons d’aquella habitació veuen un gran iglú. La Lia que és molt valenta i curiosa, entra a

mirar que hi ha a dins. Mirant i mirant es troben una clau. Surt d’allà per anar a buscar el Lucas i avisar-lo del que ha trobat.

- Mira Lucas, he trobat una clau dins d’aquell iglú!- diu la Lia - Espero que sigui la clau que ens ajudi a sortir d’aquest laberint! - diu el Lucas.

Com que fa molt de fred, surten ràpidament d’allà i decideixen entrar a la segona porta de color verd que es diu Àfrica. A l’entrar en aquella habitació, es queden al·lucinats del que veuen. De sobte es troben enmig d’una selva rodejats de tot tipus d’animals (girafes, tigres, goril·les...) . Aquell lloc fa molt bona olor, està ple de flors aromàtiques de tot tipus! El

Lucas descobreix que hi ha una clau penjada dalt d’un arbre i decideix pujar a l’arbre per agafar-la. De sobte un soroll espanta a la Lia i el Lucas.

- Corre Lucas!! Un lleó ens vol atrapar!

El Lucas ràpidament agafa la clau i tots dos comencen a córrer fins que surten d’aquella habitació.

Seguidament van a la tercera porta de color groc que té de nom Àsia. De cop i volta es

troben enmig d’una tribu. Els acullen molt bé, els donen menjar, ballen i els ensenyen les seves cabanyes. Un dels membres de la tribu els porta fins a un llac, allà en aquella aigua

tan transparent es poden veure tot tipus d’animals marins, fins i tot una estrella de mar! EL senyor agafa dels fons d’aquell llac una clau que els hi regala al Lucas i la Lia. Els hi diu que la guardin molt bé ja que no és una clau qualsevol, és una clau màgica! Tot el que

t’imaginaves, amb aquella clau, es podia fer realitat!. La Lia i el Lucas es posen molt contents perquè tenen esperances que aquella sigui la clau

que obrirà la porta del laberint. Molt agraïts amb la tribu, han de marxar per tornar a aquell

maleït laberint.

Una altre vegada es troben allà, segueixen atrapats, però aquesta vegada tenen tres claus!

Van cap a la porta i proven les tres claus per veure si alguna l’obre. Dues d’elles no van tenir èxit. Només els hi queda per provar la clau màgica que els hi havia donat l’home de la tribu. La Lia prova i prova però tampoc funciona...

El Lucas recorda que perquè aquesta clau funcioni ha d’imaginar-se el que volen. I així ho

fan.

Tanquen els ulls i imaginen el que desitgen, que és sortir d’allà. La Lia introdueix la clau i la porta del laberint s’obre!

De sobte el despertador sona al matí, La Lia i el Lucas han d’aixecar-se per anar a l’escola.

Tot havia quedat en un somni...

I tot això és tan veritat com si no hagués passat !!