Quaderns de Socials_Nº3

rga a l L bla o P La

Els pobles de la Ribera Alta abans de la Constituci贸 de 1812

N.3 any 2012

DE SOCIALS

d'Es p

UADERNS

e r e P es S E I plugu

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

QUADERNS DE SOCIALS DE L’IES PERE D’ESPLUGUES DE LA POBLA LLARGA

Nº 3 LA RIBERA ALTA ABANS DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812

1

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

LA RIBERA ALTA ABANS DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812 ÍNDEX 1.

2.

3.

4.

5.

Iintroducció ..……………………………………………………………..

El territori de la Ribera Alta ..…………………………………………..

Les cartes pobles de la Ribera Alta, anàlisi comparatiu ..................

La Constitució de Cadis de 1812 ....................................................

Apèndix documental: a) Carta Pobla d’Alfarp ......................................................... b) Carta Pobla d’Antella ....................................................... c) Carta Pobla de Carcer ..................................................... d) Carta Pobla de Carlet ...................................................... e) Carta Pobla de Catadau ................................................... f) Carta Pobla de la Barraca d’Aigües Vives ....................... g) Carta Pobla de Llombai .................................................... h) Carta Pobla de Manuel .................................................... i) Carta Pobla de Massalavés ............................................. j) Carta Pobla de Rafelguaraf .............................................. k) Carta Pobla de Real ......................................................... l) Carta Pobla de Senyera ................................................... m) Carta Pobla de Turís ....................................................... n) Diccionari ......................................................................... o) p) q) r) s)

Decret 1 de les Corts de Cadis ........................................

Decret 2 de les Corts de Cadis ........................................

Decret 9 de les Corts de Cadis ........................................

Decret 61 de les Corts de Cadis ......................................

Decret 82 de les Corts de Cadis ......................................

3 5 6 15 17 21 29 36 45 49 59 62 70 78 86 97 107 110 112 114 116 120 121

t) Text de la Constitució de 1812 ......................................... 124

2

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

1. INTRODUCCIÓ El dia 19 de març es va complir el 200 aniversari de la Constitució de 1812.

En el moment d’aprovar-se, les nostres terres estaven sota el domini de les tropes franceses, per la qual cosa ni tan sols es va celebrar la seua promulgació.

Malgrat ser una data molt important des del punt de mira històric, no han proliferant en excés els actes commemoratius de l’esdeveniment, no obstant això, pensem que és una bona ocasió per a que el nostre centre aporte alguna cosa per a engrandir i recordar aquesta efemèride.

No anem a centrar-nos en el contingut i les novetats que va aportar aquest text i les posterior ampliacions en forma de Decrets que varen suposar un autèntic daltabaix per als nostres avantpassats, malgrat que va tenir una durada efímera, donat que l’any 1814 va ser derrogada per Ferrann VII, encara que després tornarà a posar-se en vigència i servirà de base per a fer-ne d’altres arreu del món.

Per primera vegada els espanyols varen obtenir uns drets que hui en dia trobem tan elementals i consubstancials a la natura humana. Deixem per als especialistes l’anàlisi del contingut de la constitució i les seues repercussions en els distints àmbits de la vida coetània i futura.

El nostre objectiu serà reflectir la situació prèvia a l’aprovació de la Constitució, com estava l’ordenament legal dels habitats de la Ribera Alta. En aquells temps, el territori riberenc estava dividit en terres de reialenc i en terres de senyoriu (Quadre 1). Aquesta dicotomia portava aparellada una desigualtat jurídica entre els habitants dels distints municipis de la Ribera Alta. La major part de la superfície era terra de senyoriu, és a dir, propietat d’un senyor o senyora que exerceix la jurisdicció sobre tot el territori municipal, i la vida diària dels habitants es regia per unes cartes de poblament que s’havien establit majoritàriament després de l’expulsió dels moriscos de l’any 1609.

La nostra pretensió es mostrar les característiques d’un ventall prou gran d’aquestes cartes pobles riberenques per veure quina era la situació que patien 3

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

els habitants abans de la promulgació de la Constitució de 1812, abans de l’eliminació dels senyorius jurisdiccionals.

Per a intentar esbrinar aquesta realitat hem treballat un total de 13 cartes pobles de municipis de la Ribera Alta, i analitzem les diferències que esdevenen en un territori relativament menut com és la nostra comarca.

Algunes de les cartes pobles ja estan publicades en distints llibres, d’altres encara no estan publicades i, per suposat encara no s’ha fet un estudi comparatiu de les mateixes. Eixa vol ser la nostra aportació, reunir les cartes pobles en un mateix text i fer una comparativa del conjunt com una eina de treball per a les aules dels nostres centres. Les cartes pobles que hem emprat son les d’Alfarp, Antella, Carcer, Carlet, Catadau, La Barraca d’Aigües Vives, Llombai, Manuel, Massalavés, Rafelguaraf, Real, Senyera i Turís.

Aquest treball ha estat realitzat pels alumnes de segon del PQPI del curs acadèmic 2011-2012 sota la coordinació del professor de l’àmbit social Vicente Ferrer Pérez. Els alumnes participants han estat: Rafa Bosch Donat Daniel Clemente Collado Jordi Hernández Nicolau Andrea Lluch Barber Fernando García Tortosa Jonatan García Martínez Leonard Lincan Vasile Nelson Francés Sanz Jose Garcia Climent Ramón Prats Climent Oscar Sánchez Gorris Michael Fernández Negre

4

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

2. EL TERRITORI DE LA RIBERA ALTA El territori de la Ribera Alta abans de la promulgació de la Constitució de 1812 estava dividit en terres de reialenc i en terres de senyoriu tal i com podem veure en el quadre següent: Quadre 1. Situació jurídica dels municipis de la Ribera Alta a finals del XVIII Terme municipal Alberic Alcàntera del Xúquer L’Alcúdia Alfarp Algemesí Alginet Alzira Antella Beneixida Benifaió Benimodo Benimuslem Carcaixent Càrcer Carlet Catadau Cotes L’Ènova Gavarda Guadassuar Llombai Manuel Massalavés Montserrat Montroy La Pobla Llarga Rafelguaraf Real Sant Joanet Sellent Senyera Sumacàrcer Tous Turís Villanueva de Castellón

Situació jurisdiccional Poble de senyoriu: Duc de l’Infantat Poble de senyoriu: Comte d’Albalat Poble de senyoriu: Duquessa d’Almodóvar Poble de senyoriu: Duc de Gandia Poble de reialenc Poble de senyoriu: Comte de Casal Poble de reialenc Poble de senyoriu: Baró d’Antella Poble de senyoriu: Comte d’Albalat Poble de senyoriu: Pascual Falcons Poble de senyoriu: Comte de Carlet Poble de senyoriu: Pascual Julià Poble de reialenc Poble de senyoriu: José Cucaló Poble de senyoriu: Comte de Carlet Poble de senyoriu: Duc de Gandia Poble de senyoriu: Marqués d’Ariza Poble de reialenc Poble de senyoriu: Duc de l’Infantat Poble de reialenc Poble de senyoriu: Duc de Gandia Poble de senyoriu: Rafael Tallada Poble de senyoriu: Duc de Montellano Poble de senyoriu: Duc de Villahermosa Poble de senyoriu: Orde de Montesa Poble de senyoriu: Antonio Palavecino Poble de senyoriu: Hospital General de València Poble de senyoriu: Duc de Villahermosa Poble de senyoriu: Marqués de Bèlgida Poble de senyoriu: Marqués de Bèlgida Poble de senyoriu: Marqués de Benimexís Poble de senyoriu: Comte d’Orgaz Poble de senyoriu: Duquessa d’Almodóvar Poble de senyoriu: Marqués de Bèlgida Poble de reialenc

5

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

3. ANÀLISI COMPARATIU DE LES CARTES POBLES Les cartes pobles estan formades per un conjunt de capítols en els que es desgrana les condicions que tenen que assumir els habitants del terme municipal del senyoriu. No són idèntiques entre si, no obstant mostren algunes característiques semblants. El número de capítols és variable, doncs algunes són relativament curtes i d’altres mostren molts detalls que afecten a la vida quotidiana dels veïns. A més a més, les condicions que marquen els senyors són més o menys estrictes en cada terme. A continuació mostrarem alguns elements presents en la majoria de les cartes pobles i podrem veure con no són les mateixes imposicions les que s’apliquen als veïns.

Habitualment als nous pobladors se’ls concedia un tros de terra, moltes vegades sense especificar la seua superfície i d’altres entre 15 i 36 fanecades.

A més rebien una casa o solar, i dels dos lliuraments tenien que pagar una quantia anual determinada en forma de cens, en Sant Joan de juny i en Nadal, segons es tractara de terres de regadiu o de secà. En el quadre 2 es mostra el que rebien els nous pobladors i el que tenien que pagar anualment segons foren terres de secà o de regadiu.

Quadre 2. Donació i censos als nous pobladors

Alfarb

Antella

Carcer Carlet Catadau La Barraca Llombai

Casa 1 casa, 12 sous any 20 sous per cada 100 lliures de valor 25 sous per cada 100 lliures de valor 1 casa, 2 lliures/any 1 casa, 12 sous any Solar de 50 x 90 pams 10 r/any 1 casa, 12 sous any

Horta 2 sous fanecada

Secà 3 diners per cafissada

2 sous i 6 diners per 2 sous i 6 diners per fanecada de fanecada de vinya. vinya i 5 sous per fanecada d’alfals 5 sous per fanecada d’alfals 2 sous i 6 diners per fanecada de vinya 1 diner per cafissada terra horta i mealla per cafissada terra secà 13 diners per 2 diners per fanecada fanecada 3 sous fanecada 3 diners per cafissada 40 fanecades de terra no cultivada; 12 maravedís per fanecada i any 2 sous fanecada 3 diners per cafissada

6

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Manuel 1 casa 90 sous Massalavés 1 casa 17 sous anuals Rafelguaraf 1 casa 4 anys francs 6 ll.

Real

36 fanecades 9 sous per cafissada

Un tros de secà 3 sous per cafissada (6 fanecades)

32 fanecades(12 de moreres) 2 sous any per fanecada

Senyera

2 sous per fanecada de moreres, 9 diners per fanecada de vinya 1 diner per cafissada 1 sou per cafissada de vinya i per cada cafissada de oliveres o garroferes 1 real 2 sous per fanecada de vinya

15 fanecades; 2 sous fanecada

15 fanecades; per cada 6, 1 sou amb arbres o vinya i 1 diner la resta

Turis

1 casa. 7 lliures anuals 1 casa 12 sous any

Els nous pobladors de les terres tenien l’obligació de partit fruits amb el senyor territorial (quadre 3). Les condicions de partició són variables, sempre diferents en el regadiu i en el secà, amb alguns termes en els que les condicions són duríssimes, com a Senyera i Manuel en les terres de regadiu, on la partició del fruits eren generalment a un terç, és a dir, una part de la producció per al senyor i dues per al vassall.

Quadre 3. Partició de fruits a la Ribera Alta REGADIU

1/5 1/3 1/6

1/6

1/5

1/5 1/6 1/4 1/6 1/6 1/11 1/6 1/8 1/6 1/8 1/5 1/5 de tots els productes 1/8 1/6 1/8 1/6

1/8

1/10

1/10 1/5 1/30 vi i 1/6 1/10 1/6 9 diners 1/10

1/9 1/5 1/6

1/6 1/3 1/9 1/5 1/9 1/9

1/8

En la resta de municipis majoritàriament eren al voltant del quint i molt freqüentment a la sisena, sempre parlant de les terres de regadiu, perquè en 7

Morera

1/6 1/3 1/6

Oliveres

1/10

1/6

1/6

Grans

1/5 1/3 1/6

Figueres

1/6 1/5

1/6

1/4 1/6 1/6

Vinya

1/6 1/4 1/6

Garrofers

1/5 1/3 1/5

1/5 1/6 1/5

1/4 1/4

1/4 1/6 1/6 1/6 1/6

1/5 1/6 1/5 1/5 de tots els productes 1/6

1/5 1/6 1/5 1/4 1/3 1/3 1/5

1/5

1/6

1/6

1/6

Figueres

Real Senyera Turís

1/5 1/3 1/5

SECÀ Moreres

1/6 1/5 1/4 1/5 1/6

Vinya

1/5

1/4 1/6 1/5

Garrofers

Grans , llegums ...

Alfarb Antella Carcer Carlet Catadau La Barraca Llombai Manuel Massalavés Rafelguaraf

Nous

Oliveres

1/5

1/4 1/6 1/5 1/5

2 sous 1/6 1/3

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

les terres de secà les condicions eren menys estrictes, podent arribar a ser a la desena, o a la onzena, és a dir, una part per al senyor i les nou o deu restants per al vassall. A més, habitualment es realitzava el trasllat dels fruits de manera gratuïta a la casa de la senyoria, com passa a Rafelguaraf, Manuel, Carlet, Antella, Senyera i Real.

Habitualment aquestes terres concedides o les cases donades tenien que ser mantingudes en bon estat, en concret es parla en les cartes a ús de bon arquitecte o de bon llaurador i, en cas contrari, era normal que es decomissaren les terres o la casa (quadre 4) o bé es podia obligar a fer les obres o pagar-les una vegada fetes d’ofici per part del senyor. A la baronia de Llombai no es podien vendre les terres ni les cases a persones que foren posseïdores de terres franques. Així mateix, calia avassallar-se en el moment d’arribar al municipi, en el cas de Carcer, Manuel, Antella, Senyera, Massalavés i Real. De manera habitual no es podia vendre tota la terra, perquè la casa sempre porta annexa la meitat de les terres, com és el cas de Turís, Llombai, Alfarb, Catadau, Carcer, Antella i Real

Quadre 4. Manteniment de terres i cases lliurades als repobladors Cases

Alfarb Antella Carcer Catadau La Barraca Llombai Manuel Massalavés Rafelguaraf Real Senyera Turís

Terres

Bon arquitecte Mantindre-les Les obres necessàries o d’ofici pel senyor Bon arquitecte

Paga les obres de les cases d’ofici Bon llaurador

Bon arquitecte Mantindre-les Mantindre-les Mantindre-les Conservar-les No deteriorar i fer obra Bon arquitecte

Pena en cas contrari

Bon llaurador Cultivades Bon llaurador No deteriorar Bon llaurador

Comís Obligar-los Comís Comís Comís en 4 anys Comís

En alguns municipis davant les noves plantacions de terres, els senyors concedien un termini de franquesa, és a dir, un lapse de temps en el que els vassalls no tenien que fer partició de fruïts (quadre 5), període que va d’un 8

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

mínim de sis anys en les vinyes de Carlet, a un màxim de 16 anys en les oliveres de Turís.

Quadre 5. Període de franquesa en les terres posades en conreu regadiu vinya 8 anys

Oliveres Alfarb Antella Carlet Catadau Llombai Rafelguaraf Senyera Turis

arbres 15 anys

6 anys 8 anys 8 anys

15 anys

seca arbres 15 anys

vinya 6 anys 10 anys 10 anys 4 anys 7 anys

15 anys

16 anys

Els senyor territorials tenen el monopoli de les regalies (quadre 6), és a dir, són de la seua propietat el molí, l’almàssera, el forn, la taverna, la carnisseria, i el molí entre d’altres i el veïns tenien que anar obligatòriament a comprar els productes o moldre el blat, picar l’arròs o obtindre oli en les almàsseres del senyor.

Quadre 6. Monopoli de les regalies senyorials

x x x x x x

x x x x x x

x x x x x

x x x x x x

Llombai Manuel Massalavés Rafelguaraf Real Senyera Turís

x x x x x x x

x x x x x x x

x x x x x x

x

x

x x x x

x x x x

Altres

x x x x x x

Molí / picar

Taberna

Carnisseria

Forn

Blat / molí

Oli / Almàsera Alfarb Antella Carcer Carlet Catadau La Barraca

Sanció en cas contrari

x

x x x

60 sous 60 sous 25 lliures

x

x

375 reals de billó / 45 reals billó 10 lliures 60 sous 60 sous 60 sous 6 lliures 60 sous

x x x x x

x x

9

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

En cas contrari eren sancionat prou durament, com en el cas de Carlet, on la pena arriba a les 25 lliures. No només tenien el monopoli de les regalies, a més eren posseïdors de la jurisdicció civil i criminal, així com reserves especial al terme (quadre 7), fonamentalment la propietat dels troncs dels arbres secs i algunes especies arbòries al complet, especialment els pins, les carrasques i als àlbers.

Quadre 7. Reserves especials del senyor Alfarb Antella

Pins, carrasques i àlbers negres I altres arbres; 25 lliures Jurisdicció alta i baixa. Nomenar Justícia, jurats, sequier i mostassaf. Soques dels arbres secs Carcer Soques dels arbres secs Carlet Soques de tots els arbres secs o arrencats. 1/6 dels ceps de vinya arrencades.

Catadau Pins, carrasques i àlbers negres I altres arbres; 25 lliures La Barraca Xops, àlbers, pins i carrasques. També trons arbres secs Llombai Pins, carrasques i àlbers negres I altres arbres; 25 lliures Massalavés Establir les penes que considere respecte a les regalies, danys en horta, secà, marjals i arbres Rafelguaraf Moreral davant casa senyoria i 2 bancals d’alfals Real Jurisdicció civil i criminal. Soques dels arbres Jurisdicció civil i criminal. Soques de tots els arbres secs. Un terç Senyera de les rames tallades dels arbres. Un quart de la palla. Tots els arbres silvestres Turís Pinar i pins, carrasques, àlbers negres i altres arbres; 25 lliures; herbatge devesa

Els veïns estaven obligats en cada senyoriu a unes prestacions variables (quadre 8), generalment tenien que residir per un mínim de temps a les terres i cases concedides, a la neteja de les sèquies, ponts i assuts. Podien estar també obligats a guardar el castell o la casa senyorial, a pagar per la possessió d’animals o a portar el fem generat pels animals als camps de conreu. Les obligacions arribaven a l’extrem que en alguns casos tenien que realitzar tandes de jornals en les terres senyorials, de manera habitual a un real castellà la jornada, però de vegades podien ser de manera franca (quadre 9).

10

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Quadre 8. Obligacions dels veïns.

Alfarb Antella Carcer

Residencia per 6 anys des d’establiment, netejar sèquia Mantindre les sèquies Residència permanent; mig any fora, comís terra I heretats.

Netejar les sèquies Residència continua; 6 mesos fora comís de terres i casa Prestar homenatge de fidelitat 4 jornals francs per casa per a obra en castell i regalies i si no es Carlet completen, paguen 4 reals castellans per cada jornal Obligats a guardar el castell i casa del senyor en temps de necessitat Pagar un terç del cost del transport de les noves moles del molí.

Donar llet franca els dies de peix a la casa del senyor Catadau Residencia per 6 anys des d’establiment, netejar sèquia Manteniment de barrancs i desaigües, ponts i camins Donar 1/10 de la calç que fabriquen Pels animals serrill 24 maravedís/any per herbatge La Barraca Pels matxos cabruns 6 maravedís /any i 1/8 de la llana i Cabres i ovelles la huitena part de cabrits, corders i llana Pagar lluïsme i fadiga en les vendes, amb llicència prèvia Llombai Residencia per 6 anys des d’establiment, netejar sèquia Residencia per 5 anys. Mig any fora, comís terra I heretats, netejar Manuel sèquia 2 fanecades d’alfals. Posar en hortes i heretats els fem produït Manteniment de portes, portals i muralla a ses expenses.

2 diners per rusc i 2 diners per cap de ramat Conservació i escura de sèquies majors i menors Massalavés Residència contínua; 6 mesos d’absència injustificada pena de comís terra i casa Dret de palla a la setena Residència permanent; un any fora, comís terra i heretats.

Rafelguaraf Posar en hortes i heretats els fem que es produeix.

Nous pobladors 5 anys seguits.

Obligació de residència durant 6 anys (25 lliures de multa en cas contrari) 4 mesos continus fora, comís Real 1 diner per cap de ramat i per cada rusc Conservació de muralles i portals A seguir amb les armes al senyor i oficials Netejar sèquies i assuts, ponts i camins Residència continua; 6 mesos fora comís de terres i casa Residencia per 5 anys dels nous establiments Plantar tots els anys 6 moreres en les seues heretats Senyera Netejar les sèquies i conservar els ponts La meitat de la reparació de les bigues de l’almàssera de l’oli Batre els grans en les eres del senyor (pena de perdua dels grans) Manteniment de portes, portals i portells a a ses expenses Turís Conservació de l’assut

11

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Quadre 9. Tanda de jornades a l’any per al senyor.

Alfarb Carcer Carlet Catadau Llombai Massalavés Real Turís

Quan ho demane el señor, a 1 real castellà el dia 1 jornal per casa, pagant el que sigui acostumat 1 jornal de llaurar per casa de manera franca Quan ho demane el señor, a 1 real castellà el dia 8 jornals, a 1 real castellà el dia Tots els jornals necessaris; 1 real per fanecada. Per trasllat d’objectes a València 13 sous per càrrega.

1 jornal franc a l’any per anar a València o 4 llegües del comtat 15 jornades, a 1 real castellà el dia

Així mateix, els veïns tenien vedades una sèrie d’activitats mentre residiren al senyoriu (quadre 10), majoritàriament referides a la venda de les terres o la casa, els productes que eren objecte de les regalies com ara el vi, l’oli, el blat, el pa, la carn o l’arròs, amb fortes sancions en cas de contravenir els capítols dels establiments. El senyor intentava que no quedara el terme sense vasalls, per la qual cosa, davant la venda de terres o cases, obligava als compradors a avassallar-se al terme.

Quadre 10. Prohibicions per als veïns Alfarb Antella

Carcer

Carlet

Catadau La Barraca Llombai

No vendre al menut blat, olives, pa, carn, vi sots pena de 10 lliures i pèrdua. Plantar arbres sense fruit. Sis anys sense vendre terres ni casa.

No poden vendre ni terres ni objectes, sots pena de comís Vendre terra i heretats a ningú en quatre anys Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en deu dies i s’avasalle sots pena de comís Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en dos mesos i s’avasalle.

Vendre o traure olives fora almàssera, pena 10 lliures Vendre terra i heretats a ningú en sis anys No poden tenir ramat boví ni cabrú sense llicència del senyor (25 lliures de pena) No poden vendre vi (llevat de tres mesos a l’any) i restriccions en el cas de l’oli No poden traure botges del terme (60 sous de pena) No vendre al menut blat, olives, pa, carn, vi sots pena de 10 lliures i pèrdua Plantar arbres sense fruit. Sis anys sense vendre terres ni casa.

Fer arròs al terme.

Tenir porcs a la dula pel terme.

No vendre al menut blat, olives, pa, carn, vi sots pena de 10 lliures i pèrdua. Plantar arbres sense fruit. Sis anys sense vendre terres ni casa.

12

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en dos mesos i Manuel s’avassalle, però mai a persona del lloc que tinga casa i heretat Vendre pa, vi, oli,... sinó a unitats menudes (..)

No poden plantar arbres fruiters sinó en els marges (pena 60 sous) No poden tenir més de 7 fanecades de moreres, la resta forment i arròs No poden tallar arbres (25 lliures) Massalavés Coure pa fora del forn de la senyoria (25 lliures de pena). Moldre grà, fer oli ni comprar carn (pèrdua del gra i olives i 25 lliures de pena) Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en dos mesos i s’avasalle Rafelguaraf Vendre pa, vi, oli,... sots pena de 60 sous Tallar arbre, pena de 25 lliures No poden vendre cases ni terres en sis anys sens llicència Real Fer carbó en el bovalar, només cendra per a les panses Vendre fruïta sense permís i pagar drets Traure el fem del ramat fora del terme Senyera Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en 2 mesos i s’avasalle sots pena de comís Turís No vendre vi al menut a casa i fora; 25 lliures i pèrdua vi

No contents els senyors amb els repartiments de fruits i els lluísmes i la fadiga de les vendes, també recollien regals anuals que servien per a mantenir la situació de dominació respecte al vassall (quadre11). El més habitual és el lliurament de gallines, en un número variable, generalment una gallina per casa, en la festa de Nadal, encara que no són estranys el lliurament de codonys com passa a Manuel i Rafelguaraf o la palla d’Antella i Càrcer o els cabrits a Turís. En el cas Antella s’especifica que no donaran jornals, ni gallines, ni pollastres ni altres drets de servitut, però si una sàrria de palla.

Quadre 11. Regals anuals per cada casa Alfarb Antella Carcer

1 gallina per casa a Nadal 1 sàrria de palla 1 càrrega de palla (8 arroves) per vassall i any. A més, 36 gallines en Sant Tomàs Carlet 1 gallina per casa en Nadal Catadau 1 gallina per casa a Nadal Llombai Mitja gallina per casa Manuel 2 dotzenes de codonys per casa Massalavés 1 gallina per casa en Nadal Rafelguaraf 2 dotzenes de codonys per casa Real 1 gallina a l’any per Nadal i 12 sous Turís 1 dotzena de cabrits per Pasqua

13

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

En moltes poblacions es donava la possibilitat als vassalls de gaudir d’una certa porció de terreny plantat d’alfals per a les seus cavalcadures (quadre 12), però si ultrapassaven la mesura establida tenien que fer la partició de fruïts.

Quadre 12. Porcions de terreny franques Alfarb Antella Carcer Carlet Catadau La Barraca Llombai Real Senyera

4 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures 3 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures 6 barcelles d’olives adobades per a casa i 2 fanecades d’alfals (pagant 10 sous), més fanecades o plantar hortalisses, pena de 60 sous.

1 fanecada d’alfals. Poden tenir espart, botges, rabasses, palma i ovelles 4 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures 1 fanecada d’alfals franca, tota la resta a 1/5 de partició 4 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures 2 fanecades d’alfals, la resta partició a 1/6 Forns de calç i algeps francs (per a la venda amb llicència) Venda d’oli o sabé una vegada a la setmana 3 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures

Darrerament, de vegades els senyors concedien als vassalls les llavors per a fer les plantacions anuals, no obstant no era una donació gratuïta, sinó una mena de préstec pel fet que calia tornar-les després de la collita (Quadre 13)

Quadre 13. Llavors proporcionades pels senyors Carcer Rafel Manuel Antella

Forment, arròs, ordi, dacsa 1 barcella rasa a tornar després de la sega La llavor necessària La llavor necessària Fins a 34 cafissos de forment i 3 de dacsa La llavor necessària a tornar després de la sega

14

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

4. LA CONSTITUCIÓ DE CADIS DE 1812 En aquest context geogràfic es promulgarà la constitució de 1812. Normalment coneguem sota el concepte de les Corts de Càdis a l’assemblea constituent que va ser inaugurada el 24 de setembre de 1810 a Sant Ferrà (Illa de Lleó) i que posteriorment es va traslladar a Cadis fins l’any 1814, durant el període la Guerra de la Independència o Guerra del Francès.

Amb la crisi generada aram de la guerra, la Junta Central Suprema. Mitjançant el decret de 22 de maig de 1809 va ordenar la celebració de Corts Extraordinàries i Constituents, encara que només el Rei tenia la potestat per a convocar-les i presidir-les.

A la primera seu de les Corts, (Illa de Lleó) es va decretar la constitució de les Corts, la sobirania nacional i la divisió de poders (decrets 1 i 2), la igualtat i la llibertat d’impremta (decret 9), l’abolició de la tortura (decret 61) o l’abolició dels senyorius (decret 82) entre d’altres. Tot el procés es concretà en l’elaboració de la Constitució de 1812, promulgada el 12 de març, festa de Sant Josep.

Aquesta va ser la primera constitució que va tenir Espanya, encara que la seua durada va ser curta pel fet que el 4 de maig de 1814, amb el conegut com a Decret de València, el rei Ferran VII va declarar nul·la la Constitució de 1812 i totes les decisions preses en les Corts de Cadis.

No podem dir que aquesta constitució fos l’inici de la democràcia, perquè no reconeix drets polítics a tothom, ja que exclou a les dones, als indígenes, als negres i als esclaus. Ara be, estableix que les persones deixen de ser súbdits i passen a ser ciutadans; per primera vegada la sobirania resideix en la nació, encara que la sobirania popular, base de la democràcia, no serà reconeguda en Espanya fins l’any 1931.

Al remat, suposa la primera consagració dels drets humans (entesos en el seu context històric, és a dir, sense dones, negres ni indis), un autèntic daltabaix respecte a la situació de l’Àntic Règim, es reconeix la llibertat d’expressió i impremta i d’altres drets com el de propietat o seguretat personal i serà una escola política que influirà tant en Amèrica com en Europa, com a model d’un país que lluita per la seua independència en contra d’un exèrcit invasor i, alhora, es capaç de fer una revolució política.

15

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

5.

APÈNDIX DOCUMENTAL a) Carta Pobla d’Alfarb b) Carta Pobla d’Antella c) Carta Pobla de Carcer d) Carta Pobla de Carlet e) Carta Pobla de Catadau f) Carta Pobla de la Barraca d’Aigües Vives g) Carta Pobla de Llombai h) Carta Pobla de Manuel i) Carta Pobla de Massalavés j) Carta Pobla de Rafelguaraf k) Carta Pobla de Real l) Carta Pobla de Senyera m) Carta Pobla de Turís n) Diccionari o) Decret 1 p) Decret 2 q) Decret 9 r) Decret 61 s) Decret 82 t) Text de la Constitució de 1812

16

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

a) ALFARB i.

Primeramente: Se les dará á cada Poblador una casa, de la qual ha de pagar de censo, fadiga, y luismo, doce Sueldos por cada un año, pagadores el día de cabo de año,y ha de tener obligacion de conservar dicha casa á uso de buen Architecto.

ii.

Item: Que de las fanegadas que se les dará á cada una en la Huerta, hayan de pagar por cada una, dos sueldos de censo, ut supra; Que de las fanegadas que se les dará en Secano, hayan de pagar tres dineros por caficada, pagadores el día de Cabo de año.

iii.

Item: Que de todos los granos, como son, trigo, Sevada, Adaza, Panizo, y otros qualesquiera granos, y de todo genero de Legumbres, que Sembraren, en la huerta hayan de pagar se Seys una, y de todo genero de Grano que Sembraren, en el Monte, hayan de pagar ocho una, pagados primero, diezmos y primicias.

iv.

Item: Que todos los Arboles de la Huerta, es á saber Moreras, Oliveras, Garroferas, que tuvieren hayan de pagar de cinco una, y se advierte que las Oliveras, y Moreras que tuvieren en Secano sea la misma Particion, Solo de las Garroferas, y Oliveras de Secano, hayan de pagar de Seys una en la forma Sobredicha.

v.

Item: Que las Viñas que tendrán en Regadío, hayan de pagar de Seys arrobas de pasa, una Enjuta, y Seca;y si fuere de Vino hayan de pagar Seys cantaros uno cobrandolo al Duell, y si fuere de Secano hayan de pagar de ocho arrovas una, y de ocho Cantaros uno.

vi.

Item: Que de las Viñas que plantaren la Huerta, se les dará franca de particion de fruto, por tiempo ocho años, y de las que plantarán en secano por tiempo de diez años, con que dén el manifiesto de el año que

17

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

plantaren al Gobernador de marquesado de Lombay, so pena de Comiso, y pasado el dicho tiempo esten á la particion arriba dicha. vii.

Item: Obligamos á los nuevos Pobladores, que dentro de Seys años desde el día de la Poblacion, rodeen todos los cahices de tierra de la Huerta de Moreras, entiendiendose que de Seys en Seys hanegadas, las hayan de plantar, y todas las que de nuevo plantaren sean francas de particion por tiempo de ocho años, como dén el manifiesto, como arriba es dicho, so la dicha pena.

viii.

Item: Que de todos los Arboles que plantaren en la tierra huerta, y en Secano se les dará franco de Particion por tiempo de quince años, como dén el manifiesto, como arriba es dicho; Y se advierte que no pueden plantar Arboles que no dén fruto.

ix.

Item: Obligamos á los dichos Pobladores á la residencia personal en dichas casas, y que por tiempo de seys años contadores desde el día de la Poblacion no puedan Vender, transportar, ni enagenar la dichas casas, ni ningun pedazo de tierra de los que por razon del establecimiento les tocare, y pasados los dichos seys años, precediendo licencia nuestra, ó de quien nuestros poderes tuviere para este efecto, puedan vender la parte de la Tierra, que bien visto les fuere, quedando siempre la metad anexo á la Casa; y en caso que hayan de deshacerse de dicha casa, y parte de tieras annexas, aora sea por Venta, ú por vía de Testamento, ó Donacion, ú en qualquiera de estos otros cabos, se haga con obligacion á persona á cuyo poder viniere de habitar dicha casa por sí, ó por quien haya de atender al cultivo de dichas tierras, y conservacion de dicha casa, y para la observacion de esto, queremos que en contravencion caygan en pena de Comisso.

x.

Ittem: Prohibimos á los dichos Pobladores, y á los que por qualquier tiempo fueren Dueños de dichas casas, y heredades, el poder Vender, la dicha Casa, y tierras, ni parte de ellas, á ninguna Persona que tuviere tierras francas en todo el dicho Marquesado.

18

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

xi.

Item: Nos reservamos para Nos, y nuestros Successores todos los Pinos, Carrascos, y Alamos negros, y otros qualesquiera Arboles de regadío, y Secano, sin que los puedan cortar sin expresa Licencia nuestra, ó del Governador del Marquesado, so pena de Veynte y cinco Libras, por cada Arbol que cortaren.

xii.

Item: Nos reservamos para Nos, y nuestros Successores todas las Regalías, Hornos, Molinos, Tiendas, Almacerasa, Flecas, Tavernas, Carnicerías, Mesones, Algecerías, y otros qualesquier que por tiempo huviere, sin que ninguno pueda pretender lo contrario, so pena de Comisso y las Carnicerías, cum Jure avituallandi.

xiii. Item: Que todos los Vecinos, y moradores del Lugar de Alfarb, ó los que en dicho Termino moraren, ó los terratenientes, esten obligados á acudir á Moler el trigo al Molino de la Señoria, las aceytunas á hacer el aceyte á la Almacera de la Señoria, el Pan á cocer al Horno del lugar, por carne á la Carnicería, por Vino á la Taberna, sin que ninguno pueda Vender por menudo, so pena de perdido el Trigo, las Aceytunas, el Pan, la Carne, y el Vino, y de diez Libras de pena, por cada vez que lo contrario hiciere. xiv. Item: Les damos a los nuevos Pobladores licencia, para que puedan hacer quatro hanegadas de Alfalfe, para el Sustento de sus cavalgaduras, y que no puedan hacer Mercaduría de ella, pagando tan solamente el censo y franca de particion de fruto. xv.

Item: Están obligados los nuevos Pobladores, á que siempre y quando sucediere caso, por el qual, se haya de dar Aviso á su Excelencia, ó, á sus Successores, ó á quien tuviere los Poderes Generales, ó al Agente que tuviere sus Negocios en Valencia, hayan de dar Persona que lleve el tal Viage, como no Sea fuera del Reyno, pagando el Señor por cada dia un real castellano.

19

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

xvi. Item: Estén obligados a Limpiar las Acequias, pagar Guardiange, y Ministros, como es costumbre en los demas Lugares, y cequiage. xvii. Item: Que todos los que quisieren Poblar en dicho Lugar, se hayan de desavecindar del Lugar de donde son. xviii. Item: Que cada uno de los que Poblaren en dicho Lugar de Alfarb, hayan de dár por casa, de las que hoy son, y por tiempo serán de dicho Lugar, una Gallina de presente cada un año á la Señoria, por Navidad.

Publicat per Vicente Bisbal del Valle.

La Baronia i el marquesat de

Llombai. Alfons el Magnànim. València 2005 (tret de Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Volum 809)

20

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

b) ANTELLA Primerament estat pactat, e stablit, hanengut y concordat entre les dites parts que les caszes que al pressent han de restar poblades en lo prefernt lloch y Baronia de Antella no exedixquen la suma de xixanta casses y heretats en les empero este numero en las heretats y no en les casses.

Item : en estat partat de que les dites cosses del dit lloch y Baronia de Antella que es donaron y senyalaran als nou pobladors

pera ells y sos

fills y

descendents se hajen de estimar en lo just valor per dos persones partes nomenadores la una per lo dit Señor de Antella, y la altra per los dits nous pobladors que los dits nous pobladors y descendents de aquelles hajen de repondre cascun anys perpetuament al dit Senyor de Antella que huy es y per temps sera vint sous reals de Valencia per cada cent lliures de que seran estimades les dites cases y a dita raho les que no arribaran al numero cumplit de cent Lliures en lo dia y festa de Sant Joan de Juny cascun anny en una paga perpetuament y que los dits nous pobladors tinguen obligacio con ab lo present capitol se obliquen de conservar dites casses es a saber ab bene miliorandum et Maliquo non deteriorandun.

Item : es estat establit y concordat entre les dites parts que lo dit Senyor de Antella repartira a cascu de dits nous pobladors lo que li cabra aixi la horta com en lo seca del dit terme de Antella, ab que tots los dits nous pobladors lo que li cabra aisi la horta com en seca del dit terme de Antella ab que tots los dits nous pobladors o successors de aquells in per petuom hagen de respondre al dit señor de Antella que huy es o per temps sera de tot genero de gra. Aixi en la horta com en lo seca al quint, en esta forma que de cinch parts la una sia pera el señor y les quatre pera els nous pobladors fent la dita particio en les heres com se acostiuna ab fadiga y lluisme y aço le entenga en tots los demes esplets que es faran en tot lo terme del dit lloch y baronia de Antella.

Item : es estat pactat stablit y encordat entre les dites parts que aixi matex los dits nous pobladors que huy son y los successors de quelles del dit lloch de 21

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Antella hajen de respondre al dit Senyor de antella de les moreres, oliveres y garroferes que huy llevarles y donar los pertrets que seran menester pera conservacio de dita cequia y assuts y que el dits nous pobladors se obligaran a portar los dits pertrets al lloch y puestos de la acequia ahon se seguirá la dita obra a ses despeces de aquelles.

Item: es esta establit havengut y concordat entre les dites parts que los dites part que los dits nous pobladors que huy son y per temps seran de la dita Baronia de Antella no tinguen obligacio de pagar

al dit señor servici algú

personal, ni donarli jornals, ni gallines, ni pollastres ni altres drets algu de servitut.

Item : es estat y estat establit y concordat entre les dites parts que aixi mateix lo dit señor de Antella provenga a son carrech y la asumeixca com ab lo present Capitol se obliga a pagar tots los censals que los moriscos de la dita Baronia de Antella se carregaron ab tal empero que los dits nous pobladors que huy son e per temps seran del dit lloch de Antella no espuguen caregar censals alguns sens expressa llicencia del dit señor de Antella ; Y per alguns censals carregats per alguns moriscos de dita Baronia de Antella se instara eixecusio alguna contra los dits nous pobladors, en tal cas totes les despeces y gastos vinguen a carrech del dit señor de Antella.

Item : es estat pactat establit havengut y concordat entre les dites parts que, los dits nous pobladors que huy son y per temps seran del dit lloch de Antella tinguen obligacio de reconeixer al dit señor directe de totes les cosses del dit lloch y terme de Antella y que aquells no puguen vendre ni empeñar aquelles sens llisensia del dit senyor de Antella sots pena de comis de les cosses y terres dells contrafecients y sens sentencia ni declaracio alguna resten comisades pera el dit señor de Antella.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors que huy son y per temps seran de la presents Baronia de Antella hajen de donar y portar tots los fruits que les podran al castell, o, cassa o graner del Señor de Antella y que aixi mateix tinguen obligacio los dits nous 22

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

pobladors de cada herada que habran donar una sarria de pal la possada en la cassa del dit señor pera el servici de la dita cassa del señor.

Ytem : es estat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors que huy son y per temps seran de dita Baronia de Antella aixi per ells com per tots sos successors no tinguen obligacio de partit los halets essent aquells empero moderats en forma propia de halets y que del solatge que reste del muntó apres de haver passat la barcella replegant en dita barcella tot lo que es puga replegar de lo que restara no tinguen obligacio de pagar dret algu al señor Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors que huy son y per temps seran en dita Baronia de Antella aixi per ells, com per tots los successors hajen de avasallarse en lo dit lloch de Antella prestant al señor lo jurament y homenatje de fidelitat y vasallaje sotmetentse al for y jurisdicció del dit señor de Antella, com ab lo present capitol se avassallen y presten dit jurament.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors que huy son y per temps seran de dit lloch de Antella sien obligats a moldre en lo moli dell señor, coure en lo forn, fer oli en la almacera, comprar en la tenda, taverna fleca y carniceria del dit lloch sots pena de xixanta sous per cascuna vegada que contrafaran aplicadora a la señora ab tal empero que lo foraster que portara vitualla a la plaça puixa fer plaça una vegada cada semana sens encorrer en pena ninguna.

Ytem : se estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors que huy son y per temps seran en dit lloch de Antella hajen de pagar la dit señor de Antella perpetuament dos sous y sis diners per cascus fanecada de terra vinya, aixi de les que huy estan plantades com de les que de hoy en avant se plantaran pagadores en lo dia y festa de Nadal cascun any en una paga per tot dret de señoria ab fadiga y lluisme que los dits nous pobladors puguen vendre vide sa collita en ses a canteres, michs canters, y quartes, sens pagar ningu-cosa ni demanar llicencia a la señoria.

23

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que lo dit señor de Antella tinga obligacio de passar en dites regalies les persones que tinguen tot lo recapte y en cas que no el tinguen puguen ser compellits ab penes de tenit tot lo necessari aconecguda del dit señor Balle o Governador de dit lloch.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que cascu dels nous pobladors que huy son y per temps seran del dit lloch de Antella puga fer tres fanecades de alfals pera el sustento de ses cavalcadures pagant aquelles ab señor per cascuna fanecada cinch sous en lo dia de sent Joan de Juny en una paga cascun anys perpetuament, y si mes ne faran encorreguen en pena de xixanta sous y puga lo señor fero llaurar lo que sera de mes de dites tres fanecades a despesses del vassall contrafahent y que puga qualsevol dels dits vassals si voldran flaxarse ab una fanecada, o, dos de alfals y larestant terra puixa fer ortalisa pera el señor de sa casa pagat lo mateix dret de cinch sous per fanecada com damunt es dit.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que les nous pobladors que huy son y per temps seran de la present Baronia de Antella puguen plantar moreres en les terres de la horta que resten camps rodats y que aixi mateix tinguen llibertat pera poder plantar moreres en totes aquelles terres que seran inutils pera sembrar grans fent morerals ab la mateixa partisio que huy partixent los morerals que huy estan.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que si lo dit señor de Antella prestara grans pera sembrar forment y altres grans als vassalls que huy son y per temps seran de dita Baronia de Antella los done la barcella arras y quells hay hujen de tornar a la collita en la hera corrent, perço, que los grans valen molt mes al temps de sebrar que no a la collita, Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que lo dit señor de Antella se reserva tota la jurisdiccio alta y baixa, mer y mixt imperi que te y que lo justicia del dit lloch de Antella puga capturar qualsevols persones per

24

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

qualsevols dilctes y que no puga decarcerar aquelles sens expresa facultat y llicencia del dit señor, o de son Alcayt o Governador.

Ytem : es estat pactat establit y concordat els que los dits nous pobladors que huy son y per temps seran de dita Baronia tinguen obligacio de formar pau y trehua en poder del Justicia de dit lloch de Antella y que lo dit Justicia en los casos molt leves y que no son criminales puga possar en la presso y descarcerar aquells que li parexere.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que la nominacio fahedora cascun any pera la justicia, Jurats y Mustasaf y cequier se haja de fer de aquesta forma, ço es, que los Justicia y Jurats del lloch de Antella,hajen denomenat dres persones pera eleccio de Justicia y li hajen de presentar la nomina al señor de Antella la bespra de sant Thomas y lo dit señor de Antella de aquells tres persones nomene una la qui le parexiera pera Justicia pera lany apres viñent, lo qual haja de parar dia de Nadal en Iglesia Machor de dit lloch a la Missa machor en mas poder del dit señor, o de son Balley que lo dit Justicia apres de haver jurat faça nominacio de Llochtinent de Justicia pera dit any lo qual aiximateix han de jurar dit dia en poder del dit señor o Balle del dit Loch de Antella y en lo respecte dels jurats lo Justicia y Jurats hajen de fer nominacio de quatre persones y aquella nominacio sia persentada al dit señor sis dies abans de Pasqua del Espirit Sant, y que dit señor de aquelles quatre, faça ellecio de dos persones pera Jurats pera lany següent agraduant los lo dit señor a cada hu en la lloch que ha de estar; y en respecto de la nominacio de cequier es faça lo mateix dia dels Jurats entrants tres persones nomenades por dits Justicia Jurats y presentades al señor en la desusditas jornadas pera que lo señor faça eleccio de una de aquelles pera cequier jurant lo dia de Pasqua de Esperit Sant apres del jurament dels Jurats en la forma desusdita; Y en respecte de la eleccio de Mustasaf que los dits Justicia y Jurats de dita Baronia de Antella nomenen tres persones y aquelles presentades al dit señor de Antella sis dies abans del dia de Sant Miguel de Settembre pera que dit señor faça nominacio de una de

aquelles pera

Mustasaf pera lany apres seguent, lo qual haja de jurar en lo dit lloch en forma y manera que los demes officialls juraran en lo dit dia de San Miguel.

25

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que tots los officials de dit Lloch puguen impossar penes pera la bona Administracio de aquell ab que no exedeixguen de seixanta sous aplicadores, çoes les dos parts pera el señor y la tercera part pera el comú del poble ço pera aquell official que possara la tal pena entense empero los Justicia, Mustasaf y Cequier.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los salaris de Guardians y Ministren los hajen de pagar los vassalls del comú del Lloch deixant lo modo de repartirlos a dispocissio dels Jurats que seran ab que la nominacio de aquells y la facultat de despedirlos reste a leccio de Justicia y Jurats ab que desde el mes de Març fins tot lo mes de Octubre tots los anys hajen de tenir dos guardians.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ninguns pobladors que huy son e per temps seran no puixen tallar ningun arbre sech en lo terme de dit lloch sens llicensia particular del señor, o, de la persona que estara per dit señor sots pena de xixanta sous pera la señoria per cascun arbre que es tallara declarant en aquest cap que les rames dels tals arbres sechs sien dels dits vassalls y les soques resten pera el dit señor . Ygalen respecte dels arbres verts can es Pins, Garroferes y oliveres que lo señor posse la pena que li parexiera pera que ningu talle ningun arbre vert . Y en respecte de la lleña seca de la montaña tinguen facultat tots los particulars de la Baronia de Antella de portaren aquella pera servici de les casses sens llicencia ni encorrer en pena ninguna y que si qualsevol particular y vassall de Antella hacera menester algún pi , o, pins del terme de Antella pera obrar y millorar les cases tinga obligacio lo dit señor de Antella donarlos llicencia pera tallarlos llibrement ab que les tals obres si en necessaries y los pins sien convenients pera la obra que sea de fer y que aixi mateix los pobladors que huy son y per temps seran puixen desimalar y escombrar oliveres y garroferes y llevar los sechs a forte pasat ahonestat que no sien ab dany dels arbres y portasen la lleña aixi verda com seca a ses casses senson correr en pena alguna.

26

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ningun poblador que huy es y per temps sera de dita Baronia no puixa fer forn, hostal, moli, ni carniseria, ne tenir tenda ni altres regalies en lo dit lloch ni terme de aquells sots pena de sa perdicio de la tal regalia que faran y de vint y cinch lliures applicadores a la señoria.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ningun poblador nou del dita Baronia puixa vendre ninguna de les terres y casses que li seran establides dins quatre anys apres del dia del establiment, y que passant dit termini y seguintse lo cas de poder vendre no pugan vendre totes les terres que estaran establides, si no que tan solament puguen vendrenla mitad y la altra mitat de dites terres reste encorporada en les casses de tal manera que en cas de venta de dita mitat de terres no puixen vendreles sino juntament ab les casses ni les casses sens dita mitat de terres pera que no vinguen a restar a soles y derruhides, y en cas de venta hajen de demanar la fadiga al señor, o la persona que restara per lo dit señor pagant lo venedor dos sous per lliura al señor per raho del lluisme sots pena de comis.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ningun poblador que huy es y per temps sera de dita Baronia puixa vendre casses ni terres a ningún foraster, sino es que lo tal comprador foraster faça acte de vasallament en Antella dins deu dies apres de la compra y venda sots pena de comis, sens sentencia ni declaracio perque lo señor no ha menester terratinents, sino vasalls, pobladors y residents.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts los dits nous pobladors que huy son y per temps seran co lo Justicia y Jurats de dita Baronia de Antella puixen empossar sissa en la carn pera els gastos ordinaris dell comú de dita Baronia los que els pareixera conforme las necesitaes de dita Baronia.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que gamay per ningun temps ni pera ninguna ocasio se puguen juntar pera consell General los vehins de Antella sens expresa llicencia de dit señor del dit lloch de Antella, o, 27

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

de la persona que estara per lo señor en Antella sots pena de vint y cinch lliures.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los Capitols y cascu de aquells sien eixecutoris ab sumisio y renunciacio de propi for, variacio de Juny. E altres clausules roborats juxta lo estil y practica del notari rebedor de la present capitulacio, establiment y concordia.

Publicat per Eugenio Ciscar Pallarés. Tierra y señorio en el País Valenciano (1570-1620). València, Del Cenia al Segura. 1977 (pp. 343-351).

(Tret de Arxiu del Regne de Valencia, Manaments y Empares, llibre 2, any 1679)

28

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

c) CARCER Primerament: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que los dits nous pobladors del dit, y present Lloch de Carcer abans de totes coses hagen de avasallarse en lo present lloch de Carcer prestant los homenajes de fidelitat, y vasallatse acostumats sotsmetense al for, y Jurisdicció del Senyor en tant quant per furs del present Regne li es llicit, y permes lo eixersisi de la Jurisdiccio Alfonsina.

2. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, que dits nous pobladors prometen, y se obliguen, per si, y per tots los successors de aquells en dit lloch de residir en aquell continuament ab son domicili, cassa y familia, y cap major, e si qualsevol de aquells faltara en dita residencia personal per temps de mig any continuo encorrega lo tal contravinent en pena de comís de la casa y heretats, que tindra en dit lloch, y terme, y aço sens sentencia, ni solemnitat alguna de jutje.

3. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que ningu de dits nous pobladors ni successors de aquells per ningún temps puguen vendre sa cassa, y heretats á foraster algu, que primerament lo tal comprador no se obligue a venir dins dos mesos apres del dia de la venda á vasallarse en dit lloch, y portar sa cassa, y familia á aquell obligant ab lo present al vendedor á fer cumplir al comprador lo de sus dit sots pena de comís de la cassa, y heretats que li serán venudes, de tal manera, que sens sentencia, ni altra solemnitat de juhi, resten comissades, declarant empero que ningu dels dits pobladors puixa vendre á ninguna persona ni en manera alguna totes les terres, que tindrá sino tan solament la mitat de les terres, com laltra mitad de les terres hajen de restar, y resten incorporades en la cassa pera conservacio de dita cassa, de tal manera que aquella mitad de terra nos puga vendre sino ab la cassa, y que la cassa nos puga vendre sino ab dita mitad de terra. Y que la facultad de poder vendre casses, ó terres en dita forma, no haja lloch sino pasats quatre anys apres que será avassallat sots pena de comís,

29

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

reservants empero lo Senyor la fadiga, y facultad pera poder donar la llisencia pera les tals vendes, á la persona que voldra.

4. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que los dits nous pobladors, y los successors de aquells sien obligats de moldre en lo moli del Senyor, sin tindrá, coure en lo forn, fer oli en la almasera comprar en la tenda, taberna, fleca y carniseria de dit lloch, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada, que contrafaran trobant empero recapte competent en cascuna de dites regalies respectivament.

5. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que los salaris de guardians, ministres, y cequiers los haja de pagar lo comu del dit lloch deixant la facultat als Jurats, y particulars del dit lloch pera pagarlos en lo modo, y forma, que aquells voldran ó algra, ó fent tacha, ó particio entre los particulars pera pagar dits salaris.

6. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que tots los vehins, y habitadors del present lloch de Carcer que huy son, y per temps seran tinguen obligacio de escurar, esbardomar, netejar, y conservar les cequies de terme, y lloch de Carcer, si, i segons, y en lo modo, que fins hui se ha acostumat á despesses dels dits habitadors del dit lloch de Carcer.

7. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que los dits vehins, y habitadors i vasalls del present lloch de Carcer, y los successors de aquells, sien obligats a fer les obres necessaries en les casses pera la deguda conservacio de aquelles conforme huy estan; y que no fentles algu, ó alguns lo Senyor, que huy es y per temps será los puixa cominar â fer les obres necessaries dins lo termini, que li pareixera passat lo qual sino les auran fetes puixa lo Senyor fer regoneixer les obres necessaries per un expert, y si dins los dies, que lo Senyor li manará, que les fassa, y no les aura fetes puixa ferles fer lo Senyor â despeses del tal inovedient fentlos traure penyores, y vendreles á totes pasades per pagar dites obres.

30

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

8. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que los dits vasalls, y pobladors, que huy son, y per temps serán del present lloch de Carcer tinguen obligacio de pagar los fruits dels arbres ço es de les moreres, oliveres, y garrofers, y noguers al quart, ço es les tres parts pera el vasall, y la quarta part pera el Senyor en esta forma, ço es la fulla de les moreres se haja de alfarrazar de quatre en quatre anys deixant la part del Senyor en les moreres, y de les oliveres se haja de pagar lo dret en oli, ço es de quatre arrobes una peral Senyor en la almazera abans de traure loli de la almazera, donantlos empero lo Senyor almazera franca als vasalls per fer loli, y que ningu puixa traure olives a moldre, ni á vendre fora de la almazera de Carcer sots pena de deu lliures per cascuna vegada pagadores per lo contrafaent de la Senyoria, donant empero facultad lo Senyor als vasalls pera que cascuna cassa cassada puixa adobar sis barcelles de olives per al servici de sa cassa, y no mes sots pena de seixanta sous per cascuna vegada restant empero tot lo pinyol peral Senyor sens remoldre; y en respecte de la partició de les garrofes se hagen de plegar, y portar per los vasalls de la Plaza, ço es al cortixo peraque quant les tinguen totes juntes se partixquen pagant al Senyor de quatre arrobes una, y les tres perals vasalls; y en respecte de les anous se hagen de partir al mateix lloch, y pagar lo dret del quart en la mateixa forma, que les garrofes; y en respecte dels frutals de fruites verdes de menchar que huy son plantades, que lo Senyor tinga facultad de prendre â son temps lo que li pareixera pera sa cassa y que no sen puixen plantar mes sens llicencia del Senyor sots pena de deu sous, y quels puga fer arramaçar lo Senyor exceptant empero les figueres de secar les quals se hagen de partir y pagar apres de seques en ses casses de cinch arrobes una arroba peral Senyor, y les quatre peral vasall.

9. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que de tots los grans ques colliran en les terres de regadiu se hagen de pagar de aquells al Senyor al quart, ço es les tres parts perals vasalls, y la quarta part peral Senyor; Y que la part del Senyor la hagen de portar los vasalls al graner del Senyor y lo lli tambe pagant en garba.

31

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

10. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que tots los vasalls del dit, y present lloc de Carcer puixen fer dos fanecades de alfals cascu ab que hagen de pagar al Senyor sinc sous per cascuna fanecada, ab que no puguen fer mes que les dites dos fanecades sots pena de sexanta sous y que lo Senyor puga ferlo llaurar lo demes que será de les dos fanecades; Y que ningu puixa fer ortalisa sens llisencia del Senyor sots pena de sexanta sous.

11 Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que si algún vasall sembrara en lo secá qualsevol genero de grans hagen de partir ab lo Senyor â la sisena, ço es cinch parts perals vasalls, y una part peral Senyor.

12. Ittem; Es estat pactat, establit, y concordat, entre les dites parts, que si per algún temps en les terres, que hui son de secá lo Senyor los donas aygua, que en tal cas hagen de pagar tot genero de fruit de la mateixa manera que es partia en la horta que huy ya aygua.

13. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que cascun vasall tinga obligació de donar al Senyor cascun any una carrega de palla de huit arrobes peral servici de la cassa del Senyor y portarla a la pallisa del Senyor.

14. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que lo dit Senyor de Carcer dona y concedeix llicencia, y poder, y facultat als dits vasalls, que huy son, y per temps serán, pera plantar moreres en la Horta damunt la Cequia de Beneixides en esta forma que no puguen fer morerals sino camps rodats ab que no tinguen obligacio de pagar Dret al Senyor de dites plantes noves sino del primer any que seran delmades exen avant de tal manera que lo primer any que paguen delme de aquelles hagen de pagartambé lo quart al Senyor de aquelles, del modo que es partix dels demes morerals de la horta de Carcer.

32

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

15. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que per raho de les viñes que hui son, y per temps seran aixi de planta, com de vi, hagen de pagar al Senyor los dits vasalls dos sous, y sis diners per cascuna fanecada de vinya, pagadors en lo dia de Sant Joan y Nadal migerament.

16. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que per raho de les casses que prendrá cascun particular del present lloc de Carcer hagen de pagar al Senyor cascun any perpetuament â raho de vint y cinch sous per cascun sentenar de lliures de lo que seran estimades, y les quals se hagen de estimar per dos persones nomenadores la una per part del Senyor y la altra per part dels vasalls pagadors al Senyor perpetuament per raho de cens, fadiga, y lloysme en dos iguals pagues, ço es la mitad en lo dia de Sent Joan de Juny, y laltra mitad en lo dia de Nadal.

17. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que si lo dit Senyor de Carcer haura de menester entre lo any alguns jornals aixi de home a soles, com de home, y cavalgadura per ser cossa tan justa, que lo Senyor trobe ab sos diners en son lloch quil servixca aixi en lo dit lloc com anar á Valencia ab alguna carrega, que cascuna cassa cassada hagen de donar un jornal cascun any si lo haura menester pagant lo Senyor per lo tal jornal lo mateix salari, que qualsevol particular del dit lloch sol, y acostuma guanyar en lo dit lloch de Carcer.

18. Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que lo dit Senyor de Carcer, que huy es, y per temps será, estiga obligat á donar als vasalls cascun any lo forment y altres grans pera sembrar, en esta forma, que lo Senyor los done la barsella á raz, y los vasalls la hagen de tornar al Senyor en la hera la barsella á corrent, per ço que tots temps valen los grans molt mes al temps del sembrar, que no á la collita, y perque lo Senyor done los grans netes, y los ha de rebre en les heres aixi com se partirán.

19. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que ninguna persona puga arrancar ningún arbre sech sens llisencia del Senyor sots pena de deu sous, y en cas, que lo Senyor done la llisencia haja 33

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

de ser en esta forma, que lo vasall lo arranque, y sen porte les rames pera ell, y deixe la soca pera el Senyor sots la mateixa pena, y no puguen plantar ningún arbre de fruita sens llisensia del Senyor sots la mateixa pena.

20. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que lo dit Senyor de Carcer se retura tots los drets civils, y criminals, fins la primera, segona y tercera instancia, y no altre jutje algu.

21. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que lo dit Senyor de Carcer puixa fer, y ordenar qualsevols altres capitols consernents á la conservacio del dit lloch, y terme de aquell y regalies sempre, que voldra llevant dels uns y afegint als altres los capitols, que mes convindrá fer.

22. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que de tot lo present acte de establiment, y de la reparticio de casses, y terres sen haja de fer un llibre capatro, y que los dits habitadors del present lloch de Carcer hagen de pagar la mitad del salari del present contracte, y per lo copiar de tot lo demes hagen de pagar un real Castellá per cascuna carta en forma de la copia.

23. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que tots los dits habitadors del dit lloch de Carcer hagen de pagar y paguen al Senyor un diner per cascuna cafisada de terra de la horta, y mealla per cascuna cafisada de terra de secá de sens, lluisme y fadiga, y tot altre dret emphiteotich segons furs de Valencia, pagador dit cens en lo dia de Sent Joan de Juny en una paga.

24. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que si los Justicia, Jurats, y Universitat del dit lloch de Carcer, que huy son, y per temps serán hagen de donar al dir Senyor de Carcer, que huy es, y per temps será perpetuament trenta, y sis gallines cascun any en lo dia de Sent Thomas per via de present gracios, y estrenes de Nadal.

34

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

25. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que tots los dits capitols, y cascu de aquells sien eixecutoris ab sumissio, y renunciacio de propi for, variacio de juhi, y altres clausules, roborats juxta lo estil, y practica del Notari rebedor de la present capitulacio, establiment y concordia.

Arxiu del Regne de Valencia. Justicia Civil nº 799

35

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

d) CARLET E primerament es estat pactat, clos, avengut, capitulat y concordat per y entre dites parts que los que viuran y habitaran en dita vila de Carlet hajen de fer recidentia personal y continua en dita vila ab sa casa y familia y que si estaran 6 mesos continuos sens residir en Carlet sens llicentia del senyor, puga lo senyor conte llevar los les terres y casses y donarles a altri sens poder demanar millores.

II Ittem es estat entre dites parts, pactat, clos, avengut y concordat que per temps de sis anys contadors de huy avant no puguen vendre cases ni terres a ningu si no que anantsen o desfentse o volent sen desfer de les terres y casses les hajen de deixar al senyor sens poder pendre millores.

III Ittem es pactat, clos, avengut y encordat per y entre dites parts que los dits nous pobladors hajen de prestar al senyor los homenatges de fidelitat.

IV Ittem es estat pactat , clos , avengut , y concordat per y entre dites parts que lo dit senyor te en dita vila y condat tota jurisdictio civil y criminal, alta y baixa, mer i mixt imperi.

V Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que los dits pobladors y sos succesors hajen de pagar cens de cascun pati de casa dos liures en les festes de Nadal y Sent Joan migerament ab lloisme y fadiga y tot altre plen dret emphiteotich segons fur de Valencia, pagant per loisme la decima que es a raho de dos sous per liura y de les partitions la mitat y lo mateix luisme de les terres .

36

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

VI Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que dits pobladors y sos succesors hajen de donar de present al senyor en la festa de Nadal una gallina per cascuna casa francament.

VII Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que dits pobladors y son succesors hajen de pagar de cens de les terres de la horta de Carlet, Maçalet y la Daya a raho de tretze dines per fanecada ab fadiga y lloisme y tot altre plen dret emphiteotich segons furs de Valencia.

VIII Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat, que dits pobladors y sos succesors hajen de pagar del seca a raho de dos diners per fanecada ab loisme y fadiga y tot altre plen dret emphiteotich segons furs de Valencia. Los quals censos hajen de pagar en les festes de Nadal y Sent Joan migerament com de sus es dit.

IX Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que lo dit senyor te en la dita vila y condat de Carlet ters delme, morabati, host y cavalgada.

X Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que lo dits vasalls hajen de partit ab lo senyor dels fruits y tot genero de grans y splets que es colliran en les terres de la horta de Carlet al quint; dels fruyts y splets ques colliran en la horta de Masalet y la Daya, aixi la que era horta antiguament con la demes, a la sisena, y de la montanya a la onzena y de la palla al mateix respecte.

XI ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que si lo dit conte o sos succesors portaran alguna cequia nova de aygua que de tot lo 37

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

ques regara hajen de pagar al quint ,y lo cens a tretze dines con la horta de Carlet.

XII Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que los dits vasalls hajen de partir del oli ab lo senyor aixi de horta com de seca a la sisena, de sis parts una, ultra del terç delme, barcella y moltura, de manera que aixi com antiguament, apres de haver fet oli y pagada barcilla, moltura y ters delme, pagaven de quatre hu e hajen de pagar de sis hu.

XIII Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que los dits vasalls hajen de pagar de les vinyes la sisena part, ço es, de sis arroves de pança una, ultra dels ters delme. Les quals hajen de pagar o en el sequer en ses cases, a voluntat del senyor, alfarrasant la primer en lo sequer y present lo senyor la sua part del canto que elegira. Y qe lo senyor al temps del raym puga enviar a les vinyes de particio per raym per a la provissio de sa casa casa cascun dia per tanda, com fins a huy se ha acostumat y acostuma, y lo mateix en les figues.

XIV Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entredites parts que los dits vasalls hajen de pagar de la fulla de sis carregues una, o de sis arroves una.

XV ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits vasalls hajen de pagar de la garrofa, anous, amella, figa y altre arbres de sis una, collint dits fruyts dits vasalls y portant a ses cases y pagant lo dret en ses cases.

38

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

XVI Ittem es estat dites parts pactat, clos, avingut y concordat que del alfals hajen de pagar a la sisena, y es restant cent y deu fanecades de alfals franques de particio pera els dits cent y deu pobladors de Carlet, y no mes.

XVII Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits vasalls sien obligats a totes les regalies del senyor, ço es, moldre en lo moli del senyor, fer oli en la almaçera del senyor, comprar carn en la carniseria del senyor, coure en los forns del senyor, comprar en les tendes del senyor y pa en la flaqueria del senyor, sots pena de vint y cinch lliures per cascuna vegada que contravindran a cascuna de dites coses.

XVIII Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que si per lo cas no y hagues aygua en lo moli del senyor per a moldre hajen de anar a moldre al moli que lo senyor los senyalar sota la mateixa pena, y anant altre moli que no sia senyalat per lo senyor, precehint licentia del senyor, hajen de pagar la mitat de la moltura al muli de la senyoria conforme los vasalls antichs estan obligats.

XIX Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, concordat que dits vassalls sien obligats de donar per tanda un jornal de laurar per cascuna casa cascun any francament.

XX Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits vasalls sien obligats a portar los grans y fruyts del dret al graner y casa del senyor en Carlet francament, ço es, cascu lo que li tocara de porcio.

XXI Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits vasalls sien obligats de donar per tanda al dit conde y a sos succesors quatre jornals 39

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

per cascuna casa cascun any debades aixi forros com ab cavalgadures com lo dit conte o sos succesors demanaran pera la obra del castell y regalies com son molins, forns, almaceres, hort, tenda, taverna, hostal y carneceria, en lo mateix modo y forma que los vells pobladors estan obligats a prestar y presten.

Reduhint los empero a dits quatre jornals a soles de tal manera que aixi com los dits pobladors vells estan obligats a prestar al dit conte tots los jornals que vol per a la obra del dit castell y regalies, los dits pobladors nous tan solament hajen de prestar dits quatre jornals, y que si seguira cas que lo dit conte o sos succesors deixaran de rebre dita servitut de dits quatre jornals per cualsevol causa i raho, o per no voler o per no poder o per qualsevol altra causa que dir o considerar se puga, en qualsevol de dites casos sien obligats dits nous pobladors de pagar al dit conte los jornals que al cap del any deixaran de prestar en tot o en part, en diners a raho de quatre reals castellans per jornal, no haguda consideratio en lo dit cas si los jornals havien de ser de homens ferros o cavalcadures.

XXII Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut, concordat que jatsia la universitat dels moriscos de la present vila de Carlet havia fet y fermat diversos carregaments de censals a diverses persones en molt mayors summes y quantitats que les que davall se diran, empero que los dits pobladors nous per raho de qualsevols censals a que dita universitat de moriscos stigues obligada, tan solament sien tenguts y obligats, mentres possehiran dits bens, de haver de pagar y respondre les annues pentions dels censals inmediatament declaradors y en son cas les propietats en lo modo empero y forma que davall se dira.

Primi un censal de propietat de noucenses lliures y de pentio annua de seixanta liures que cascum any se fa y respon a don Ximen Perez Joan en cert terminis.

Ittem altre censal de propietat de setanta y cinch liures y de annua pentio cinch liures, dotze sous y sis diners que cascun any se respo a Joan Batiste Caldero, argenter.

Ittem altre censal de propietat de trescentes liures y pentio de vint y dos liures, deu sous ques fa y respon cascun any a Hierony Bayarri.

Ittem altre censal de propietat de mil liures, y annua pentio de seixanta sis liures, tretze sous y quatre dines ques fa y respon a March Anthoni Castro.

40

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Ittem altre censal de propietat de mil y cinchcents liures y annua pencio de cent liures de mayor censal que fa y respon a Joan Batiste Camarena.

Les quals pencions annues pujen doscentes cinquanta quatre lliures, quinze sous y deu dines cascun any, y les propietats importen tres mil setcentes setanta cinch liures , aço empero entes i declarat que los dits pobladors nous hajen de pagar i paguen al dit conte y a sos sucessors dites doscentes cinquanta quatre liures quinze sous y deu dines cascun any migerament en les festes de Sent Joan del any mil siscents y onze y la segona en Nadal seguent y aixi consecutivament cascun any, y que lo dit conte y sos succesors se hajen de asumir y asumixquen y prenguen a son carech de aver de pagar dites pensions en sos deguts terminis als dits cinch acrehedors censalistes o als havents causa de aquells, ab que si abans del dit dia y festa de Sent Joan o Nadal respectivament se instaran executions per raho de dits censals o algu de aquells his causaran despeses aquells hajen de venir y vinguen a carrech dit conte o sos successors, y si les dites execucions se causaran apres dels dies de Sent Joan o Nadal com se ha dit de sus y los dits vasalls no hauran pagat al dit conte la mitat de dita pensio, que son cent vint y set liures, setze sous y onze dines, de la paga precedent, les tales despeses hajan de venir y vinguen a carrech de dits nous pobladors. Y que per dita causa y raho y per qualsevol altres abligations de censals a que a que la dita universitat de dits christians nous de Carlet estigues obligda, lo dit conte per si y per sos successors los haya de prometre segons que ab lo present capitol los promit servar los indempnes en lo dany y que puix lo dit conte los promet servar los indempnes en lo dany y apres del any per raho de qualsevols altre censals a que dits moriscos estiguessen obligats no puguen los dits pobladors nous valerse de les cartes de indempnitat antigues que lo dit conte y altres perdones tenien fetes als moriscos ans aquelles resten extrictes y resoluts sino sols de la present indempnitat. Y finalment ab pacte que si sa magestat manara reduhir los censals en lo present regne la reductio fahedora en respecte de dits censals sia en benefici de dits nous pobladors.

41

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

XXIII Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits nous pobladors sien obligats de guardar lo castell y casa de senyor e la vila en temps de necessitat de senyor o de si mateixos.

XXIV Ittem es pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que dits pobladors nous sien obligats de pagar lo ters del port de les moles que se hauran de portar per als molins de dita vila, como lo cost de aquelles vinga a carrech del senyor, perço que les altres dos parts venen a carrech dels vells pobladors y dels veins de Benimodol.

XXV Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits pobladors nous no puguen tenir ganado cabriu ni boviu en lo terme de dita vila sens licentia del senyor sots pena de vint y cinch lliures.

XXVI Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que los dits particulars ni ningu de aquells no puga tenir taverna, ni vendre vi en ses cases per menut empero puguen vendre lo vi de sa collita a canters y migs canters, quartes y mijes quartes exceptats empero tres mesos del any eligidors per lo dit conte en los quals ningu puga vendre vi en ses cases en gros ni per menut sino sols lo vi de la senyoria y que oli de ses collites nol puguen vendre sino arroves y mijers arroves.

XXVII Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que los dits particulars hajen de pagar de les vinyes de vi a la sisena ultra dels ters delme deixant lo dret en les vinyes pertires ab que cascu que plantara vinya del vi o de planta no pague dret algu al senyor los primers sis anys apres que haura plantat.

42

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

XXVIII Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que les soques de tots les arbres ques secaran o arrancaran sien del senyor y les rames de dits pobladors, ab que dit senyor haja de arrancar dites soques,y de les vinyes ques arrancaran de sis una y que lo conte les arranque.

XXIX Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que dits particulars no puguen traure botges del terme sens licencia del senyor sots pena de sexanta sous.

XXX Ittem es estat pactat, clos, avingut y concordat que los dits particulars puguen fer spart y botches, rabaçes y palma en lo terme de dita vila francament y tenir ganados de ovelles y pasturar aquelles en lo terme de dita vita exceptat en la horta, bovalar devesa y que sols hajen de pagar ters delme dels dits ganados y que en los mesos de abril y maig hajen de donar al dit conte llet pera sa casa los dies de peix francament.

XXXI Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que lo dit conte haja de repartir les terres de la horta y la fulla entre cent y deu pobladors hygualment restanse empero lo dit conte cent carregues de fulla altra lo dret pera si mateix y la fulla que se ha donat a don Miquel Vich y a don Francisco de Castelvi, sos cosins, y que los carrechs dels censals specificats en lo capitol XXII se hajen de repartir entre los dits cent y deu pobladors y que mentres no y haura numero conpetent de cent y deu pobladors, hajen de pagar los que hi seran al respecte de com cabria entre cent y deu per lo que possehiran y lo demes ho hajen de pagar les persones que possehiran les altres terres.

XXXII Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que les dites parts per si y per sos successors prometran, segons que ab lo present capitol 43

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

prometen, la una part a l'altra y l'altra a l'atra ad invicem et visisim fer, effectuar i complir les coses en la present capitulacio contengudes sots pena de doscentes liures pagadores per la part inobedient a la part obedient, ratto pacto manente.

XXXIII Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que los presents capitols y cascu de aquells sien executorios ab sumissio y renunciato de propri for, variatio de juhi y altres clausules roborats y que de aquells y cascu de aquells sen faca y allargue per lo notari davall scrit un acte o mes juxta lo serie y continentia de dits capitols in aliquo non mutata substantia.

Publicat a “Las cartas pueblas del condado de Carlet y los conflictos sobre su aplicación” en Saitabi nº 36. Valencia 1986.

44

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

e) CATADAU

1. Primeramente se les dará á cada poblador una casa, dela qual ha de pagar de censo, fadiga y luysmo doze sueldos, por cada un año, pagadores el dia de cabo de año, y ha de tener obligacion conservar dicha cassa á uso de buen arquitecto.

2. Ittem que delas fanecadas que se les dará á cada uno en la huerta hayan de pagar por cada una tres sueldos de censo, ut supra, y de las fanecadas que seles dará en secano hayan de pagar tres dineros por cahizada, pagadores el dia de cabo de año.

3. Ittem: que de todos los granos, como son trigo, cevada, daza, panizo y otros qualesquiera, y de todos genero de legumbres, que sembraran en la huerta hayan de pagar de seis una, y de todo genero de granos, que sembrarán en el -------, hayan der pagar de ocho una, pagados primero diezmo y primicia.

4. Ittem: que de todos los arboles dela huerta; es á saber: moreral, oliveras, garroferas, e higueras, que tuvieren, hayan de pagar de cinco una: Y se advierte que delas oliveras y moreras, que hubieran en el secano, sea la misma particion; solo delas garroferas, e higueras de secano hayan de pagar de seis una en la forma sobredicha.

5. Ittem: que de las viñas, que tendran en regadio hayan de pagar de seis arrobas de parra, una enjuta y seca y si fuera de viña hayan de pagar de seis cantaros uno al duell, y si fuere en secano, hayan de pagar de ocho arrobas una.

6. Ittem: que de las viñas, que plantaren en la huerta y en secano, seles dará franca de partición y de fruta, por tiempo de ocho años; y delas que plantaren en el secano, por tiempo de diez años, como den el manifiesto del

45

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

año, que las plantaren al Governador del Marquesado de Llombay so pena de comiso, y pasado el tiempo, esten a la partición arriba dicha.

7. Ittem obligamos a los nuevos pobladores que dentro de seis años, desde el dia de la poblacion, rodeen todos los campos de tierra de la huerta de moreras, entendiéndose que de seis en seis anegadas, las hayan de plantar, y todas las que demenos plantaren sean francas de partición, por tiempo de ocho años, como den el manifiesto, como arriba está dicho en la dicha pena.

8. Ittem: que de todos los arboles, que plantaren en la huerta y en secano, se le dará franco de partición, por tiempo de quinze años, á saber: oliveras y garroferas, como den el manifiesto, como arriba está dicho: Y se ha de advertir, que no puedan plantar arboles, que no den fruto.

9. Ittem obligamos á dichos pobladores, ala residencia personal alas dichas cassas, y que por tiempo de seis años, contadores desde el dia de la poblacion, no puedan vender, transportar, ni enagenar las dichas cassas sin ningún pedazo de tierra, de las que, por razón del establecimiento les tocare: y passados los dichos seis años, precediendo licencia nuestra, o de quien nuestros poderes tuviere para este efecto, puedan vender la parte delas tierras, que bien visto les fuere, quedando siempre la metad annexa ala casa, y en caso que hayan de hacerse de dicha casa y parte de tierras annexa, ahora sea por venta, o, por via de testamento, o, donacion o en qualquiera de estos otros ---- , se haga con obligación a la persona á cuyo poder viniere de habitar dicha cassa, por si, o, por quien haya de entender el cultivo de dichas tierras, y conservación de dicha cassa: Y para la observancia de esto, queremos que en contravenir caygan en pena de comiso.

10. Ittem: prohibimos a los dichos labradores, y a las que por qualquier tiempo fueren dueños de las dichas cassas y heredades, el poder vender la dicha csasa y tierras, ni parte de ellas a ninguna persona que hubiese tierras francas en todo el dicho marquesado.

46

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

11. Ittem: nos reservamos para por y nuestros succesores todos los pinos, carrascas, y alamos negros y otras qualesquiere arboles, en regadío y secano, sin que los puedan cortar, sin expresa licencia nuestra, o, del gobernador del marquesado, ço pena de veinte y cinco libras por cada arbol que cortaren.

12. Ittem: nos reservamos para nos y nuestros succesores todas las regalías, ornos, molinos, tiendas, almaceras, flecas, tavernas, carnicerías, mesones, algererias, y otras qualesquiera, que por tiempo huviere, sin que ninguno pueda pretender lo contrario, ço pena de comiso, y las carnicerías cum iure avituallandi.

13. Ittem: que todos los vecinos y moradores del lugar de Catadau a la que en dicho termino moraren, o, los terratenientes esten obligados á acudir á moler el trigo, al molino de la Señoria; las azeytunas a hacer el azeyte a la almacera de la Señoria, el pan á cocer al orno del lugar, por carne a la carnicería, por vino a la taverna, sin que ninguno lo pueda vender por menudo, ço pena de perder el trigo, las azeytunas, el pan, la carne y vino y diez libras de pena por cada vez, que lo contrario hicieren.

14. Ittem: les damos alos nuevos pobladores licencia para que puedan hacer quatro fanegadas de alfalfe, para el sustento de sus cavalgaduras y que no puedan hacer mercaderia de ello.

15. Ittem: estén obligados los nuevos pobladores á que siempre, y quando incediere caso por el qual se haya de dar aviso á su Excelencia, o, a mi succesor, o, quien huviere los poderes generales, o, al agente, que en Valencia huviere sus negocios, hayan de dar persona que lleve el tal aviso, como no sea fuera del Reyno, pagando el Señor, por cada dia un real castellano.

16. Ittem: esten obligados á limpiar las acequias, pagar guardianage y ministro, como es costumbre en los demas lugares y cequiaje.

47

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

17. Ittem: que todos los que quisieren poblar en dicho lugar, se hayan de desavecindar del lugar donde ---18. Ittem estén obligados los nuevos pobladores dar, cada un año para el dia de Navidad, por presente al Señor, gallina por cassa, de las que hay o, por tiempo seran

Arxiu del Regne de València. Justicia Civil nº 796

48

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

f) Capítulos de nueva población del lugar que se está formando de SANTA MARÍA DE AGUAS VIVAS 1.º Primeramente: Ha sido convenido entre ambas partes: Que el prior del Convento de Nuestra Señora de Aguas Vivas en representación de su Comunidad haya de nombrar por la primera vez los oficiales de Justicia prestando estos ante el mismo Juramento correspondiente: Y despues cada Ayuntamiento al fin de su año que sera por ultimos de Noviembre haya de hacer propuesta de los oficiales que tengan que suceder de cada uno por lo respectivo a su oficio incluyendo en ella tres sugetos para que el Padre Prior pueda elegir al que le parezca mas conveniente quedandole siempre la facultad, y libertad a dicho Padre Prior de poner en nombre de su Comunidad un Alcalde mayor o Governador, quando bien visto le sea, el qual tenga igual Jurisdicción a la del otro Alcalde, y la que el Derecho le concede según Leyes de este Reyno.

2.º Otrosi: Ha sido convenido: Que el Alcalde y Ayuntamiento tengan facultad de nombrar Tenientes para guardar el Termino los que igualmente hayan de prestar su Juramento en Ayuntamiento, obligándose al pago de daños, mientras no se enquentre dañador en el modo que se acostumbra en otras poblaciones. Y cuando se encuentre dañador haya de pagar este mes a mas del daño que justiprecien los peritos, la pena de quarenta y cinco reales de vellon aplicados por terceras partes a los mismos Tenientes Denunciadores, Propios y arbitrios del Pueblo y Penas de Camara.

3º Otrosi: Ha sido convenido: Que si encontrasen daños en ganados haya de procederse según lo establecido por Leyes Reales a la pena , monta y deguello en los casos que correspondiese.

4º Otrosi: Ha sido convenido: que si por el tiempo se aumentase el Pueblo y pensaran sus Habitadores en hacer Yglesia particular separada de la del Convento, guarde el Patronato de ella tanto en el mismo Convento, y sus Religiosos como en el Ayuntamiento de dicho Lugar: Porque si por una parte se 49

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

hacia la Fabrica, por otra se prestaria territorio para ello: Y entonces para tener el Ayuntamiento sus Bancos separados para asistir en la Yglesia a sus Funciones segun y en el modo que en otras Poblaciones se practica, y observa.

5º Otrosi: Ha sido convenido: Que la Señoria o Convento de Aguas Vivas se reserva el hacer quando bien visto le sea Ornos y Molinos; Y asi mismo reserva las aguas, los Lagares, Mesones o Ventas, Tejares, Almasaras, el derecho de los Tajos (vulgarmente llamados Pilones) de las Carnicerias, las Tiendas, Panaderias o Flecas, Tabernas, Barberias, Hervajes y qualquiera otras Regalias de manera que ni el lugar ni persona alguna particular de el pueda hacer ni tener las otras Regalias ni alguna de ellas sino solamente el Convento sus Poder havientes: Y esto se entienda aunque sea para usos, y beneficio propio a sus casas, bajo la pena a los que quieran tener ornos, Lagares, Molinos, Tejares y Almasaras, de demolision de dichos edificios y destrucción de sus maquinas: Y a los que quieren tener Meson o Venta, Carniceria, Tienda, Panaderia o Fleca, Taberna y Barberia de estar obligados a dar y pagar por cada vez Trescientos setenta i cinco reales de vellón y de admisión de la cosa o cosas que tuvieren venales aplicable todo por terceras partes una al denunciador y las otras dos a la Señoria o convento de Aguas Vivas.

6º Otrosi: Ha sido convenido: Que desde el dia en que este Real Convento tenga corriente el Orno, ninguno de los Pobladores o vecinos de dicho Lugar de Santa Maria ni sus sucesores puedan ni devan ir a cocer el Pan fuera de del Termino de la Población: Ni quando haya molino ir a otra parte a moler, ni hacer Azeyte en otra Almasara, que en la de la Señoria bajo la pena en dichos casos de Trescientos setenta i cinco reales de vellon que se han de aplicar a la Señoria, y ademas perdimiento de los granos o Azeytunas que llevasen a moler. Y los que fueren a cocer el pan fuera del Termino de la Señoria incurriran en la pena de quarenta y cinco reales de vellon por cada vez que se les provare, aplicando 1 tercio al denunciador y los otros dos tercios al Convento de Aguas Vivas.

50

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

7º Otrosi: Ha sido convenido: Que ni el Lugar ni ningun particular vecino de el ni otra persona alguna pueda jamas hacer Arroz en parte alguna

de su

Termino ni tampoco Plantel de otro fruto, bajo la pena de Trescientos setenta y cinco reales de vellon para este Real Convento y de perdimiento del Arroz en el estado en que se hallase la cosecha.

8º Otrosi: Ha sido convenido: Que a casa uno de los primeros Pobladores y vecinos de dicho Lugar se le establecera enfiteuticamente Solar para hacerse Casa a sus propias expensas señalandose cinquenta

palmos de frente o

latitud y noveinta palmos de longitud: Y por el Censo enfiteutico con Luismo y Fadiga de dicho solar devera pagar cada uno que lo tuviera diez reales de vellon en una sola paga anual y perpetuamente en los dias de San Juan de junio quedando sugeto a los derechos de Luismo. Fadiga y a cualquier otro pleno derecho enfiteutical: Y si alguno tomare en Establecimiento mas de uno de dichos solares pagara de proporcion de lo que se estableciera, de modo que por cada maradevi que pague de censo perpertuo le corresponden de solar trece palmos cuadrados y quatro diez y siete años de otro, o lo que es equivalente por cada doscientos veinte y cinco palmos quadrados de solar deveran pagar el censo medio real de vellon, esto es diez y siete maravedis: Y asi mismo se le estableceran y concederan enfiteuticamente a cada uno de dichos Pobladores, y vecinos del Lugar de Santa Maria quareinta anegadas de Tierra inculta para que se la desmonte, y cutive; y por el Censo emfiteutico con Luismo, Fadiga y demas derechos emfiteuticales devera pagar por cada anegada doce maravedies de vellon todos los años perpetuamente en el dia de San Juan en Junio, quedando igualmente sugetas a todo derecho emfiteutical: Y de los sobredichos establecimientos, como también de lo que en fuerza de ellos deven pagar y contribuir los Pobladores se otorgaran como en efecto se han aotorgado ya Escrituras publicas separadas, según se vayan verificando a no ser, que respeto alguno o algunos estuviese esto hecho ya; reservandose este Convento al establecer en adelante mas tierra inculta a los que mas brevemente y mejor la pongan en cultivo.

9ª Otrosi: Ha sido convenido: Que los dichos Pobladores y vecinos del Lugar de Santa Maria, hayan de dar y pagar a este Real Convento a mas del Censo 51

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

con Luismo, Fadiga y todo otro pleno Derecho emfiteutical, la quinta parte de todos los granos, legumbres, y de cualesquiera otros frutos que industrial o naturalmente nazcan, se crien, o se cojan en otras tierras, o cualesquiera otras que se le establezcan, sin distincion de huerta, secano, ni marjal: bien entendido que de cinco cantaros de vino hayan de dar uno en el Lagar de la Señoria deviendo pagar cada uno por el Lagar medio cantaro de vino por dia, o vez que lo ocupe. Y tendrán los vecinos obligacion de hacerse y mantenerse las prensas: La quinta parte de los granos, y Legumbres en las Eras; las Ortalizas, el Maiz y frutos de lso Arboles en los campos, y al pie de los arboles respectivamente, menos las Algarrobas que se deveran llevar a partir en las Eras; Y a la quinta parte del Azeyte en la Almasara de la Señoria: bien entendido que si la cosecha de alguna ….. a formar un poco, ….. en la Almasara la quinta parte de las Azeytunas a la Señoria, y de las restantes Hara lo que mejor le pareciere; Pero en llegando a un pie y de ai arriba dara a la Señoria la quinta parete del Azeyte y además el remolido, y piñuelo por el trabajo de hacerlo, y gastos de Almasara, quedandole al interesado la libertad de asistir al tiempo de hacer su Azeyte o embiar a otro en su lugar. Mas de la uba que se venda o extrayga, y de la Pasa dara cada uno la quinta parte al Convento de Aguas Vivas como tambien de los higos para secar , despues de secos. De la Yerva nombrada Alfalfa que se siembra para los animales de Labranza, no habra ninguna partision, sino pasa de una anegada la tierra que sembraren: Pero si pasare aunque sea en distintos campos de un mismo Dueño partiran de toda la sembrada; esto es tanto de la anegada, como de la que excediese, dando la quinta parte como en los demas frutos a dicho Real Convento.

10º Otrosi: Ha sido convenido: Que toda la paja que se cogerà en todas las tierras del Huerto, Regadio y Secano del presente Termino devan dar los vecinos la quinta parte que es conforme se ha de hacer la particion del grano. Y asi mismo por cada cinco cargas de oja de Moreras ade a diez arrobas cada carga, que apreciaran un Experto por parte del vecino, y otro por parte de la Señoria, devan dar a este una carga, y de lo que no llegase a carga la quinta parte correspondiente: Y estaran obligados los vecinos, y Pobladores a avisar siempre haya algo que partir sin que puedan tocar nada hasta que este 52

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

presente alguno de dicho Convento: Y la parte de frutos que a este le tocare exceptuando la Paja y Cal deveran conducirla los vecinos y Pobladores a sus expensas al lugar que la Señoria señalare para su recoleccion, con tal que no fuera del termino de Aguas Vivas.

11. Otrosi: ha sido convenido: Que si alguno llevase sus granos o legumbres para Trillarlas en la Era de la Señoria deva dar a esta por cada dia o vez que la ocupe medio celemin de los granos, o legumbres que llevare: Mas el vecino que en su propio campo se hiciese Era para la cosecha presente nomas, volviéndola a cultivar luego despues, no pagará nada por eso: Pero si en la Tierra que tenga establecida o para el efecto se estableciese se hiciese Era permanente pagara a la Señoria de Censo con Luismo Fadiga y demás derechos emfiteuticales, doce reales de vellon cada año en una sola paga en el dia de San Juan en Junio, por que en tal caso quedaria privada la Señoria de la partición de frutos que pudieran cogerse en lo que es Era: Y si finalmente la Era se cultivase, quedara sugeta no a los doce reales sino al Censo, y participación de Frutos en los términos expresados en los Capítulos Octavo y nono de esta Concordia.

12. Otrosi: Es convenido que por quanto del termino de Aguas Vivas ni el Convento ni sus arrendatarios, medieros, o Partidarios jamás o a lo menos de tiempo inmemorial, y en virtud de legitimos títulos no han pagado diezmo o primisia a ningún Estraño: quedan los Pobladores, y vecinos del Lugar de Santa Maria de Aguas Vivas, y los succesores de esta esentos de pagar lo uno y lo otro: Pero si por algun caso fortuito sucediese cobrar Diezmo, o Primisia: la Señoria o Convento seguirá el Pleyto hasta sentencia, debiendo estar asi los Pobladores, como la Señoria a lo Juzgado y sentenciado.

13.

Otrosi: Ha sido convenido: Que dicho Real Convento se reserva para si

todos los chopos, Alamos, Pinos y Carrascas o Ensinas que haya dentro de los términos de Aguas Vivas, aunque estén por las orillas de las Tierras que se establezcan o hayan establecido: Pero si algun vecino huviere menester algo de ellos para los techos de su propia casa, o para los instrumentos necesarios 53

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

de su Labranza, el Padre Prior se lo concederá a su arbitrio quitados todos los abusos.

14.

Otrosi: Ha sido convenido que los dichos pobladores y vecinos del Lugar

de Santa Maria queden obligados a procurar y cultivar los arboles y Tierras que se le establecerán o hayan establecido, a uso, y costumbre de buen Labrador: Y si requeridos pasaren dos años, que no la procurasen, caygan en tal caso ipso facto en pena de comiso, consolidándose el Dominio útil con el directo.

15.

Otrosi: Ha sido convenido: Que dichos vasallos o Pobladores por si, ni por

interpuesta persona puedan, ni devan vender Azeytunas, ni extra, en las fuera de los Terminos de Aguas Vivas, deviendolas llevar a la Almasara de la Señoria: Mas: Para comer bien podrán coger las que necesiten para el consumo de su familia, dando la quinta parte a dicho Real Convento.

16.

Otrosi: Ha sido convenido: Que si algun árbol se secase el tronco sea el

Convento, y todo lo restante de los respectivos vecinos: Y además si alguna morera, o qualquier árbol fructífero se secase, o de otro modo faltase en las tierras de dichos en las tierras de dichos Pobladores estén obligados estos a sustituir otro fructífero en el mismo lugar, o en otro mas o igualmente conveniente con tal que sea dentro de las tierras, que tuvieren establecidas: Y asi mismo estarán obligados a ingerirlo a su tiempo, quantas veces fuese menester hasta que su fruto quede asegurado si la especie del árbol pidiese el ingerto.

17.

Otrosi: Ha sido convenido: Que si en lo sucesivo hiciere el Convento

algunas obras idráulicas qualesquiera que fuesen tanto para el riego de las tierras como para tener Agua para beber y otros usos públicos, deveran todos los Pobladores, y vecinos de dicho Lugar conservarlas, y separarlas a sus expensas en todo genero de ruina sucedida fortuitamente; o por descuido, o por voluntad de alguno, o algunos, quedándoles después la acción de proceder en Justicia contra cualquier particular, que causarse daño alguno en ellas: Pero no estarán obligados a la conservación de los molinos cuando los haya, ni a la

54

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

reparación de sus ruinas, sino en el caso de causar ellos el daño en común o en particular.

18. Otrosi: Ha sido convenido: Que siempre que alguno de dichos vecinos tenga Agua para regar sus campos este obligado a valerse de ella, haciéndose las regueras, y reduciendo a Regadio las tierras que fueren de secano: Y si alguno en sus propios campos quisiere construirse alguna Noria, o otra maquina para regar sus tierras, podrá executarlo sin licencia ni permiso de este convento.

19. Otrosi: Ha sido convenido: Que los Pobladores, y vecinos de Aguas Vivas estén obligados a conservar y mantener corrientes los barrancos y desagues: Y si en ello hubiese omisión puedan el ceguiero o ceguieros que nombrara el Padre Prior de dicho Convento a excepensas de todos aquellos cuyas tierras estuvieren expuestas a las inundaciones del Barranco o desague que se huviese de habilitar.

20. Otrosi: Ha sido convenido: que los Pobladores, y vecinos de dicho Lugar tengan obligacion de conservar, matener, y recomponer siempre que sea necesario todos los Puentes y Caminos del Termino de Aguas Vivas.

21.Otrosi: Ha sido convenido:Que nuingun poblador o vecino del Lugar de Santa Maria pueda tener animales de cerda, que vayan paciendo por el Termino: Mas bien podran tenerlos, y criarlos en sus casas. Ni tampoco podran tener especie alguna de animal que paste las yervas del Termino y no sea de alguno de los vecinos del mismo Lugar; Y si se hallase que alguno tiene en este Termino animales de Dueño forastero, ya sea a partido, a medias, a guardia, o de qualquiera otro modo, incurrirà en la pena de trescientos seteinta y cinco reales de vallon, aplicandose la tercera parte la Acusador, y las otras dos terceras partes a la Señoria, hechando inmediatamente fuera del Termino los tales animales.

22. Otrosi:Ha sido convenido: Que por cada animal mayor serril, que tengan propio suyo los vecinos, o vecino de dicho Lugar, y paste en su Termino deva 55

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

dar a este Convento veinte y quatro maravedis de vellon por razón de herbage una vez al año; Por cada macho cabrio seis maravedises de vellon y la Octava parte de la Lana de los carneros; Y por las cabras, y las ovejas, que pasten en el mismo Termino, deveran dar la octava parte de los Cabritos, Corderos, y Lana.

23. Otrosi: Ha sido convenido: Que este en facultad, y arbitrio del Convento el imponer las penas, que juzgare convenientes a los que hagan algun daño en las Tierras, o arboles tanto de la huerta, como de secano, o en las obras publicas.

24. Otrosi:Ha sido convenido: Que para que los primeros Quince Pobladores tenga desde luego con que poder subsistir, dicho Convento les concendera a partido aquellas tierras cultivadas y plantadas, que tuviere por conveniente por los pactos, y condiciones, que entre las partes se trataran, y convendràn, y de ello se otorgaran las respectivas Escrituras publicas, a no ser que respecto de alguno, o de algunos estuviere esto hecho ya.

25. Otrosi: Ha sido convenido: Que si algun Poblador, o vecino del Lugar de Santa Maria habitase en casa, cuyo Dominio util no estuviere separado de la Señoria directa deva pagar a esta el correspondiente alquiler por la habitación, y nada mas por lo respectivo a dicha Casa. Pero si en lo sucesivo dicho Convento determina vendre alguna,o algunas de sus casas,qualquiera que las comprase a mas de dar el justo valor a contento de las partes, devera pagar todos los años por el Censo emfiteutico con Luismo Fadiga y qualesquiera otros derechos emfiteuticales, de su solar los reales y maravedis de vellon, que correspondieren a los palmos cuadrados del tal Solar en los mismos Terminos que se dijo y explico en el Capitulo octavo. E igualmente si el mismo Convento por el tiempo tuviere a bien vender alguna Tierra o Tierras plantadas, y cultivadas de las que conservare el Dominio util, a mas de dar el Comprador el precio de ellas a contento de una, y otra parte a proporcion de lo que huviese plantado en ellas, y del cultivo presente quedaran sujetas al Censo perpetuo con Luismo, Fadiga, Particiones y qualesquiera otros Derechos, emfiteuticales

56

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

sobre el fundo en los mismos Terminos, que se ha dicho de las

que se

establecieron o se hayan establecido incultas en el Termino de Aguas Vivas.

26. Otrosi: Se ha convenido: Que si algun Poblador o vecino de dicho Lugar vendiere a persona forastera algo de lo que tenga establecido o comprado sea con la precia obligación de que la tal persona haya de dar a la Señoria las participaciones en los mismos Lugares, y con las mismas condiciones que deven hacerlo los vecinos, precediendo ante todo la Licencia para ello por escrito del Padre Prior, y Religiosos de dicho Convento, o su Procurador.

27. Otrosi: Ha sido convenido: Que los dichos Pobladores, y vecinos de dicho Lugar y sus succesores devan dar a dicho Convento la decima parte de toda la Cal, que hagan en el Termino de Aguas Vivas.

ADICIONES A LOS ANTECEDENTES CAPITULOS DE POBLACION PARA ESTABLECIMIENTOS DE TIERRAS DESMONTADAS Y PLANTADAS 28. Ha sido convenido: Que este Real Convento en virtud de permiso del Muy Reverendo Padre Provinicial de dicha orden de San Agustín establecerà en enfiteusis las tierras desmontadas, o plantadas respectivamente, que le parezca conveniente quedando a su eleccion los sugetos a quienes se hayan de hacer los Establecimientos de las tales Tierras.

29. Otrosi: Ha sido convenido: Que atendiendo a que si de las Tierras establecidas hasta el dia de oy solo se da al Convento al quinta parte de sus frutos es por que haviendoseles establecido incultas a los Pobladores, estos han tenido que desmontarlas, allanarlas y plantarlas, careciendo por algunos años del fruto de sus sudores; estando las que aora se estableceran desmontadas, y plantadas respectivamente daràn al Convento de unas cosas la tercera parte, y de la otra la quarta conforme a la solicitud de los dichos Pobladores: A saber es, que del Vino, de las Algarrobas, del Azeyte, de los frutos de qualesquiera Arboles, y de todo lo que se riegue daran la tercera parte a la Señoria; y de los granos y legumbres, que no se rieguen daran la quarta parte como queda dicho. Mas en cuanto a la oja de moreras el dia que 57

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

señalare el Apoderado de dicho Convento, dividira cada interesado sus Moreras en tres porciones, y aquel elegirá una de las tres a favor, y beneficio de dicho Convento.

30. Otrosi: Ha sido convenido: Que por cada anegada de tierra de estos Establecimientos deverán pagar los posehedores y dueños utiles doce maravedis de vellon a dicho convento cada un año perpetuament en los dias de San Juan de Junio por Censo emfiteutico, segun se dijo de las establecidas al quinto: Y de las Algarrobas, que se les estableceran en los Barrancos, deveran pagar por cada quince Plantas ingeridas doce maravedis de vellon en los mismos Terminos, y por la misma razon ya expresada: Y si lo redugeren a bancales pagarán lo mismo no por pies sino por cada anegada de tierra, que ocupen, y de lo que en los dichos Bancales cojan partiran como se ha dicho en el Capitulo antecedente.

31. Y finalmente: Que dichos Capitulos, y cada uno de ellos sean executivos con sumisión y enunciación de fuero, y demas clausulas necesarias, y que por estas adiciones no se deroga ninguno de ellos, sino que antes bien quedan en su fuerza y vigor, y solamente se han puesto estas adiciones por el diferente modo de partir sin que en lo demas se inove nada; solo que nadie podra tener Bueyes, Bacas, ni otro genero de ganado hasta que haya Justicia en dicho Lugar de Santa María de Aguas Vivas.

Publicat per Francesc Torres Faus en Programa de festes de Carcaixent any. Tret de Arxiu del Regne de València. Secció clero, número 1.009, lligall 375.

58

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

g) LLOMBAI

1. Primeramente que se les dará á cada poblador una cassa, dela qual ha de pagar de censo, fadiga y luysmo doze sueldos, y media gallina por cada un año, pagadores, el censo el dia de cabo de año, y la media gallina a Navidad, de presente, y ha de tener obligacion de conservar dicha cassa, á uso de buen arquitecto.

2. Ittem: que las fanegadas, que se les dará á cada uno en la huerta hayan de pagar por cada una, dos sueldos de censo, ut supra; y delas fanegadas, que se les dará en secano, hayan de pagar tres dineros por cafisada, pagadores el dia de cabo de año.

3. Ittem: que de todos los granos, como son trigo, cevada, daza, panizo, y otros qualesquiera granos, y de todo genero de legumbre, que sembraren en la huerta, hayan de pagar de seys una; y de todo genero de grano que sembraren en el monte, hayan de pagar de ocho una; pagados primeros diezmos y primicias.

4. Ittem: que de todos los arboles dela huerta, es á saber: moreras, oliveras, garroferas, y higueras que tuvieren, hayan de pagar, de cinco una; y se advierte que delas oliveras y moreras, que tuvieren en secano sea la misma particion; solo delas garroferas, y higueras de secano, hayan de pagar de seis una en la forma sobredicha.

5. Ittem: que delas viñas que tendran en regadio, de seis arrobas de paza, una enjuta, y seca, y si fueren de vino, hayan de pagar, de seis cantaros uno; cobrandolo al duell, y si fuere de secano, hayan de pagar de ocho arrobas una, y de ocho cantaros uno.

6. Ittem: que de las viñas que plantaren en la huerta, se les dara franca de particion de fruto, por tiempo de ocho años, y delas que plantaren en el secano, por tiempo de diez años, con que den el manifiesto del año que 59

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

las plantaren al Governador del Marquesado de Lombay, ço pena de comiso, y pasado dicho tiempo, esten ala particion arriba dichas.

7. Ittem: que de todos los arboles, que plantaren en la huerta y en secano, se les dará franco de particion por tiempo de quinze años, á saber es: olivos y garroferas como den el manifiesto, como arriba es dicho, y se advierte que no puedan plantar arboles que no den frutos.

8. Ittem: obligamos a los dichos pobladores a la residencia personal en la dicha cassa y que por tiempo de seis años contadores desde el dia de la poblacion no puedan vender, transportar, ni enagenar las dichas casas, ni ningún pedazo de tierra de la que por razón del establecimiento les tocare; y pasados los dichos seis años, precediendo licencia nuestra, o, de quien nuestros poderes tuviere para este efecto, puedan vender la parte de las tierras que bien visto les fuere, quedando siempre la metad annexa a la casa; y en caso que hayan de deshacerse de dicha casa y parte de tierras annexa, ahora sea por venta, o , por via de testamento, o, donacion, o, en qualquiera de estos otros casos, se haga un abligacion ala persona, a cuyo poder viniere, de habitar dicha casa por si, o, por quien haya de atender al cultivo de dichas tierras, y conservación de la cassa, y para la observacion de esto queremos que en continente caygan en pena de comiso.

9. Ittem: prohibimos a los dichos pobladores, y a los que por algún tiempo fueren dueños de dichas cassas y heredades, el poder vender dicha cassa y tierras, o parte de ellas a ninguna persona que tuviere tierras francas en todo el dicho Marquesado.

10. Ittem: que nos reservamos para nos y nuestros succesores todos los pinos, carrascas, y alamos negros, y otros qualesquiera arboles en regadío y en secano sin que los puedan cortar sin expresa licencia nuestra, o, del Governador del Marquesado, ço pena de veinte y cinco libras por cada arbol que cortaren.

60

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

11. Ittem Nos reservamos para nos y nuestros succesores todas las regalías,

ornos,

molinos,

tiendas,

almaceras,

flecas,

tavernas,

carnicerias, mesones, algezerias y otras qualesquiera que por tiempo huviere, sin que ninguno pueda pretender lo contrario, ço pena de comiso, y las carnicerías cum iure avituallandi.

12. Ittem: que todos los vecinos y moradores de Lombay, o los que dicho termino moraren, o, los terratenientes esten obligados á acudir a moler el trigo al molino de la Señoria, las azeytunas a hazer el azeyte a la almacera dela Señoria, el pan á cocer al horno del lugar, por carne a la carniceria, por vino a la taverna, sin que ninguno lo pueda vender por menudo, ço pena de perdido el trigo, las azeytunas, el pan, y la carne, y vino y de diez libras de pena por cada vez, que lo contrario hiciese.

13. Ittem: les damos a los nuevos pobladores licencia para que puedan hazer quatro fanegadas de alfalfe, para el sustento de sus cavalgaduras y que no puedan hacer mercadería de ello.

14. Ittem: esten obligados los nuevos pobladores á que siempre y quando sucediere caso, por el qual se haya de dar aviso a su Excelencia, o, á sus succesores, o, á quien tuviere los poderes generales, o, al agente que tuviere sus negocios en Valencia, hayan de dar ocho peones que lleven los tales viages como no sea fuera del Reyno, pagando el Señor cada dia un real castellano, y entiendese viage desde el dia que la tal persona partira de Lombay, hasta que vuelva los quales viajes no puedan pasar de unos años en otros.

15. Ittem: estén obligados á limpiar las acequias, pagar guardiange, y ministro como es costumbre en los demas lugares, y cequiaje.

16. Ittem: que todos los que quisieren poblar en dicha villa de Lombay, se hayan de desavecindar del lugar de donde están.

Arxiu Regne de Valencia. Justicia Civil, Expedient 796, pàgines 478-480 61

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

h) MANUEL

1º Primo es estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de dit lloch de Manuel de una y los dits nous pobladors y vasalls de altra que se Senyoria donará y concedirá a cadascun poblador casa y heretat, ço es, una jovada de terra que son trenta sis fanecades de terra orta y algun tros de secá segons convindrá en la repartició fahedora per persones expertes.

2º Item es esta pactat que sa Senyoría els donará segons que en los presents los dons als dits nous pobladors del dit lloch de Manuel los derets del escorrim que dit Senyor te en l'aygua de la cequia de l'Enova els drets de la taula de Castelló pera que dits nous pobladors ne facen a ses voluntats, ço es, o enreguen o arrender aquella entre ells mateixos y no en altra manera y que en ninguna manera puguen traure dita aygua de dit lloch.

3º Item es esta pactat que sa Senyoría y los sucesors en el domini de dit lloch tinguen obligació de donar als dits nous pobladors i als vasalls que per temps seran per cascun any y en son degut termini la llavor necesaria aixi de forment com de arros per a sembrar, cobrant aquella en la hora, ço es, donant lo arros i cobrantla a coromull per barcella com es costum en dit lloch fins en suma cascun any de trenta y quantre cafisos forment, vint quatre cafisos arros y tres cafisos de dacsa.

4º Item es esta pactat que els nous pobladors se hajen de avasallaren lo present lloch de Manuel prestant los homenages de fidelitat acostumats sotmensentse a for juridicció del Senyor que huy es y per temps será per tant quant per furs del present regne lis permes lo exercici de la juridicció obligantse a residir per menys cinc anys continuos.

5º Item es esta pacta que los dits nous pobladors se hajen de obligar per si e tots sos succesors a residir continuament ab son domini y casa y cap mayor en la dit lloch y el que faltara per temps de mig any continuo en dita residencia 62

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

personal en correga en pena de comis de la casa y heretat que tindrá en dit lloch y son terme.

6º Item es estat pactat que si per algun temps qualsevol de dits pobladors e sos succssors voldran anarsen de dit lloch, que primer y ans de totes coses hajen de contar ab lo senyor y pagar y que hajen de vendre la casa y heretat a foraster o a persona de dit lloch que no tingues casa y heretat, la qual venda nos puga fer que primer lo dit comprador no se obligue dins dos mesos a venir a avasallarse en dit lloch y portar sa casa y familia a daquell a la residencia personal mencionada en lo antecedent capitol sots pena de comis de dita casa y heretat.

7º Item es estat pactat que ningu de dits nous pobladors se hajen de obligar per ells y sos sucessors de coure en lo forn, moldre en lo molí, fer oli en la almacera y comprar en la tenda de dit lloch y picar lo arros en lo molí a no ser sots pena de sexenta sous por cascuna vegada sque contrafarán havent y om per recapte competent en alguna de dites regalies respectivament.

8º Item es estat pactat que ningu de dit pobladors ni sos sucessors puguen vendre ni gosen vendre per ninguna per menu mercadería collita ni de ninguna altra especie de cosa que toque a regalies de carniceria y taula, sols lo oli a arroves o arrova, lo arros a quarterons o quarteró y los demes grans de almut en almut, com dites regalies resten y se les atura lo Senyor pera sos obs y dels senyors sucessors per arrendarles y ferne a ses lliberes voluntats.

9º Item es estat pactat que los dits nous pobladors y los dits vehins de dit lloch qui per temps seran sien tenguts y obligats de fer los obres necesaries pera la conservació de les cases que cascu de aquells tindrá en lo dit lloch y no fentles los puga lo Senyor que huy es e per temps será obligarlos a haverles de fer segons estará dispost de justicia.

10º Item es estat pactat que los dits nous pobladors se obliguen per si e tots sos successors de aquells en dit lloch perpetuament de partir ab lo Senyor y ab los demes que per temps serán tots los fruyts de abres y moreres al terç, ço es, 63

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

les dos parts per al vasall y la tercera part per al Senyor, com lo oli fet que sia clar en la almacera quant lo senyor de los tres parts la una, la qual el dit posador la haja de portar al seller de la senyoría y les dos parts sen porte a sa casa lo vasall, y la fulla de los moreres en los arbres y les garrofes la part del Senyor portada a casa de dit Senyor.

11º Item es estat pactat que los dits nous pobladors se obliguen aiximateix per si e tots sos successors perpetuament de partir ab lo Senyor de dit lloch sque huy es e per temps será tots los fuyts, grans, ortalices, llegums e qualsevol altres esplets que collirán en totes les ortes de dit lloch al quart, ço es, tres parts per al vasall y la quarta part per al Senyor y aiximateix hajen de partir la palla del forment y ordi al quart excepte en lo ques cullirá en cinch fanecades de terra orta de cascuna de dites heretats, de les quals les dos fanecades han de ser continuament alfals y en les altres tres puguen dits nous pobladors y los vehins vasalls que per temps serán fer qualsevol genero de llegums e sembrar sebes, melons y hortaliza y collita de paner, sens pagar ninguna participació ab la Senyoría.

12º Item es estat pactat que dits pobladors y sos successors hajen de partir ab lo Senyor tots los fryts y grans ques cullirán en les terres de secans del terme de dit lloch a la huytena part, ço es, set parts pera els vasalls y la una part per al Senyor, partint la palla de la mateixa manera a la huytena part.

13º Item es estat pactat que cascu de dits nous pobladors e tot los successors vasalls que per temps serán perpetuament hajen de fer y respondre cascun any per lo cens ordinari, fadiga y lloysme de dites cases y terres, noranta sous tots anys pagadors en los dies y festes de Nadal y sen Joan del mes de Juny ab cena, fadiga y lloysme y tot altre pret, e mes tinguen obligació de donar per cascuna casa de dos dotzenes de codonys triats, per raho del quals no tinguen obligació de partir ab la Senyoría fruyta de ninguns arbres con son albercocs, pomes, codonys, magranes y altres fruytes de dita especie.

14º Item es estat pactat que dit Senyor los establixca com los establix dites cases y heretats ab acte publich respectivament a benmillorar y no deteriorar 64

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

ab los ans pactes y condicions desusdites e dejus especificades sens preu algu de aquelles, retenintse dit Senyor per si e sos successors tot los drets de fadiga y lloysme que conforme a furs del present Regne los Senyors directes se poden y dejen aturar.

15º Item es estat pactat que los dits nous pobladors e tots sos successors en dit lloch sien tenguts y obligats de portar y carrejar al graners, fulles y pallisa de la casa del Senyor los fruyts esplets de la palla de les heres y heretats la part a la Senyoría pertanyent francament, ço es, cascu la part desde ses heretats ha de donar al Senyor.

16º Item es estat pactat que tot lo fem que cascun any se fará en les cases y corrals de dits habitadors y en les heres y en qualsevol part del terme de dit lloch lo hajen de posar en les hortes y heretats de dit lloch i no en altra part alguna sots les penes de dit Senyor ben vistes.

17º Item es estat pactat que dits nous pobladors y los successors de aquelles en dit lloch tinguen obligació de escurar,netejar y consevar a ses propies despeses aixi lo que tocará en la cequia mare dita de la Comuna de Enova les demes cequies y brançals de la horta de dit lloch y lo Senyor no tinga q contribuir en ninguna quantitat.

18º Item es estat pactat que dits nous pobladors y sos successos tinguen obilgació de pagar y contribuir en la part que tocara a pagar a dit lloch de Manuel en qualsevol tacha fachadora per los officials de la cequia mare dita la Enova por qualsevol via, causa, y raho aixi que lo dit Senyor ni sos successors, no tinguen obligació ninguna de pagar ninguna quantitat per dites rahons y plets.

19º Item es estat pactat que lo guarda que se haja de posar en dit lloch lo haja de posar y elegir y despedir lo Senyor de dit lloch sque huy es y per temps será sens enparcharsi los dits vehins y pobladors de dit lloch, lo salari del qual hajen de pagar, ço es, lo Senyor la quarta part y los dits nous pobladors y sos successors les tres parts.

65

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

20º Item es estat pactat que los nous dits pobladors y sos successors no planten ne gossen plantar ningun genero de arbres fruytals en les terres y heretats de dit lloch sino en le marges y ahono ni perturben a les collites fahedores en les dites heretats y terres sots pena de sexanta sous y de arrancar dits arbres.

21º Item es estat pactat que los dits nous pobladors ni sos successors no pugen tenir mes de set fanecades de moreres en la horta de dit lloch com la demes terra haja de ser campa per a forment y arros.

22º Item es estat pactat que lo dit Senyor se atura pera si e tots sos successors en dit lloch la aygua que sera meneter cascuna tanda pera regar los orts de la Senyoría per raho de lo cual no tinga que contribuir en escurar, taches ni altres gastos alguns.

23º Item es estat pactat que los dits nous pobladors y los successors en dit lloch hajen de conrrehar a ses propies despeses los portals, portes y muralla de dit lloch perpetuament.

24º Item es estat pactat que los dit nous pobladors ni so successors per raho de les moreres que tindran en los corrals de ses cases no tinguen que fer ninguna partició en la Senyoría por los deu anys primer vinents y de allí avant a beneplacit de sa Senyoría y sos successors.

25º Item es estat pactat que los dits nous pobladors y sos successors en cas que los censals que responien los moriscos y algarves de aquells se hajen de pagar y respondre e tinguen obligació de fer y respondre dits censals en la reducctio es com fia et fará, o si no es fa sens aquells empero que los dits moriscos y aljama de dit lloch solien y acostumaven pagar y respondre y en son cas quitar ab que aquells no exedixquen de doscentes lliures de annua pensió y si no arribaran lo que faltara ho pague de censals de la Senyoría y si pasara que sa Senyoría ho pague y que comencen a pagar los censals que cauran en lo present any MDCX i no resagats com los censals que la dita Aljama y 66

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

moriscos se haurien carregat per obs y contemplació dels senyors que son estats en dit lloch y los quals sa Senyoría ha acostumat fer y respondre, sa Senyoría els respondrá y los quitará en aixi que no paguen uns per altres.

26º Item es estat pactat que en les executions de les eleccions de officials de dit lloch se haja de guardar el orde que los Jurats e Justicia que per temps serán hajen de fer nominació lo dia de St.Thomas de sis vehins de dit lloch y lo Senyor que huy es y per temps será, o la persona per aquell deputada haja de elegir dos de dits nomenats, lo hu pera Justicia y lo altre pera son llochtinent, y la vespra de la vespra de Pascua del Esperit Sant hajen de fer y facen altra nominació de altres sis persones y lo dit Senyor haja de elegir dos de aquelles en Jurats de dit lloch y una pesona en cequier, y aiximateix la vespra de la vespra de St.Miquel hajen de fer nominació de tres persones lo hu dels quals dit Senyor haja de elegir y nomenar en Mustasaf de dit lloch y aixi es fará perpetuament.

27º Item es estat pactat que ningu de dits pobladors ni successors vasalls per ningun temps gossen ni presumixquen tallar ningun arbre ni desimar sens llicencia de sa Senyoría e dels senyors successors sots pena de vinticinch lliures per cascun arbre y en aço no senten lo espigar de les moreres.

28º Item es estat pacat que per quant sobre les dites aygues de la cequia de Enova suscitarse alguns pleits y pretencions en lo Senyor y pobladors y vasalls de dit lloch de una y la Comuna y regants de la cequia de altra o per raho dels plets moguts y juntats pera pagar avant aquells convindrá que facen alguna visura o visures en les quals se solen fer molts gastos que los dits nous pobladors en tals visures paguen y gasten fins trenta lliures y si será menester mes quantitat o es gastara mes quantitat ho haja de gastar y causes que se han de pagar havent com en los que mouran y suscitaran en la ciutat de Valencia per raho de les dites aygues ab los de la cequia de Enova dit Senyor que huy es e per temps será donará y haja de donar advocats, procurador y solicitador a ses propies despeses y los demes gastos sien y vinguen a conte de dits vahins y vasalls de dit lloch los quals a ses despeses tinguen abligació

67

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

de pagar los gastos que faran qualsevols pleyts ques tractarán en la ciutat de Xátiva.

29º Item es estat pactat que sa Senyoría e sos successors per la bona administració de justicia e pera quels convindrá a la guarda dels fruyts de la orta y terme de aquella puga imposar les penes que li pareixeran y revocar aquelles y fer de vore segons la ocurrencia del temps y executat y fer executar aquelles.

30º Item es estat pactat que sa Senyoría dona facutat als vehins y vasalls que huy son y per temps serán pera que facen sos consells lo día de Pascua del Esperit Sant per a que aquells ensemps ab los Justicia, Jurats y Lochtinent fent número de deu vasalls facen concell particular los cuals se puixen ajuntar en la casa de dit Justicia que convindrá sens llicencia obtesa ni demanada.

31º Item es estat pactat que puixen tenir consell general sino ab expresa llicencia de sa Senyoría y dels senyors successors o de la persona que tindrá dit Senyor diputada donant raho quant se demane llicencia de les coses que se han de proposar y tractar y que en aquell no se puguen tractar altres coses mes de les que comuicarán quant se demane dita llicencia, los quals se hajen de tenir en la sala o estudi de casa la Senyoría sots pena de doscentes lliures y altres penes segons de justicia procehirá.

32º Item es estat pactat que qualsevol de dit vasalls que huy son y per temps serán puguen plantar vinyes en los secans dels terme y territori del present lloch e de dites vinyes no hajen de partir ninguna partició ab lo Senyor abque en continent que estiga plantada la vinya lo primer any seguent hajen de plantar oliveres y fer oliverals e no en altra manera.

33º Item et ulterius es estat pactat que los dits nous pobladors se obliguen per si es sos successors que los presents capitols y cascu de aquells hajen de ser y sien executori en benefici del Senyor que huy es e per temps será y roborants amb les clausures de renunciacio de propi for, variació de juhi y altres segons lo estil y practica del notari rebedor de aquelles y que aiximateix tots los rentes 68

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

deguts de huy en adevant e ques deruran a la Senyoría de dit lloch se puguen executar ab execucio promta, real y fiscal.

Publicat a “Historia de Manuel” de Vicente Hernández Sancho. Manuel 2008

69

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

i) MASSALAVÉS

Primo que io dit Juan Bauptiste Matheu en los dits noms, y perlo dit Don Miguel Mila, y per tots los seus sucessors in perpetuum enla dita Vila, y Baronia de Masalaves haja de admetre, segons que admet a tots vosaltres los dits Particulars desuper nomenats, y a tots los vostres sucesors ab los pactes, y condicions, que dejus se diran, y no sent aquels aliter, nec alias ala dita nova poblacio dela dita Vila, y Baronia, y que vosaltres per vosaltres y per tots los vostres sucesors vos hajau de avasallar en dita Baronia encontinent fet lo present acte, y prestarme en dit nom de curador los homenages, y jurament de fidelitat acostumats, renunciant a qualsevol vostre propi for, y sotsmetentvos al for, y jurisdició meus en dit nom de curador, y del dit Don Miguel Mila, y dels seus sucesors enla dita Vila, y Baronia reservantme facultat de admetre ala dita nova Poblacio les demes persones, quem parexera, y benvist me será.

Ytem: Que lo señor de dita Baronia haja de nomenar en aquella, com sempre fins a huy ha nomenat un Justicia dela present Baronia, y un llochtinent, y llevarlos sempre queli parexera, y posarne altres, que benvist li será, per tenir, com te la Suprema Jurisdiccio mer, y mixt imperi, us y exercici de aquella en dita Baronia.

Ytem: Que en la present Baronia hajen de fer nominacio de Consellers habilitadors per los dit Senyor, los quals Consellers ans del exercici de son ofici sien tenguts prestsar jurament en poder del dit Senyor, eo de la persona qui aquell ho cometrà de haverse bé, y lealment en totes les coses de sos oficis, y que dits Consellers hajen de ser sis.

Ytem: Que en la present Baronia y aja dos Jurats pera administrar lo poble pera nomenar los quals se hajen de traure aixi dels sobredits Consellers, com dels demes vehins, favechantne quatre, los quals se hajen de preeentar al dit Senyor ó a la persona, a qui aquell ho cometia y de dits quatre nomenats ne haja de nomenar lo dit Senyor dos en dit ofici de Jurats, los que ad aquell 70

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

parexera e benvit será, y si per cas dels quatre, que presentaran á dit Senyor, ni haura algún impedit puixa dit Senyor nomenar en lo lloch del tal impedit la persona, que li parexera, que no tinga impediment encara que no sia dels quatre nomenats.

Ytem: Que pera la elecció de Mustasaf faedora cascun any en la dita, e present Baronia hajen de fer eleccio dits Consellers dela matexa manera, ques conté en lo capitol precedent de tres vehins pera dit ofici de Mustasaf, los quals hajen de presentar á dit Senyor y que de aquells haja de nomenat la persona, que ad aquell li será benvista la qual haja de regir son ofici durant cascun any.

Ytem: que totes les elecions desus dites, ço es, de Justicia, lochtinent, Jurats, y Mustasaf se hajen de fer cascun any, ço es, la de Justícia, y lochtinent pera la festa de Nadal, y la dels jurats en lo dia de Pasqua de Spirit Sanct, y la del Mustasaf pera dia de Sanct Miqual de Setembre, y que dits dies hajen de comensar lo regiment, y exercici de sos oficis, y hajen de prestar lo jurament acostumat en poder del dit Senyor, ço es, del Batle, ó persona, a qui aquell ho cometria, com es us, y practica en la ciutat de Valencia, y en les demes Viles del present Regne.

Ytem: que estiga en facultat, y arbitre del dit Senyor imposar les penes, que li parexera en respecte de heres, molins, furt de fruits sachs, y les tocants á totes les regalies, y estes serán permeses per fur.

Ytem: Que estiga en facultat dels dits nous pobladors, y Consell imposar les penes quels parexera contra los que faran danys axi en la horta, com enlo secá, marchals, y arbres ab que lo terz de dites penes se hajen de aplicar, y apliquen al dit Senyor, y que pera posar en execucio los clams y penes lo dit Senyor haja de nombrar un taulager en poder del qual hajen de posarse los dits clams y en poder del qual hajen de entrar les dites penes, lo qual haja de portar conte y rahó dels dits clams, y penes, y procehidor de aquelles, y donar lo terç ala Senyoria, y les altres parts ala persona, ó persones a qui lo Consell de dita Vila les adjudicara, al qual taulager se li haja de donar un sou y sis dines per

71

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

lliura, del que entrara en son poder dels dits clams aixi dela part, y terç del dit Senyor, com deles altres dos parts.

Ytem: Que los forns, molins, carniceries, tendes, fleques, hostals, tabernes, teulars, almaceres, herbatjes, peixcar aixi enlo Riu, com en los ullals y brazals, caza, y altres qualsevols regalies, sien Regalies de la Senyoria de tal manera, que ni la dita Universitat, ni persona alguna particular de aquella no puguen fer, ni tenir les dites Regalies, ni alguna de aquelles sino lo dit Senyor, y los sucesors de aquell no obstant qualsevol disposicio y aja, o puga haver en contrari, y aço se entenga encara que sia pera usos, y beneficis propis deses cases sots pena, ço es, dels que voldran tenir molins, forns, y almaceres de demolicio de aquelles, y los que voldran tenir taberna, fleca, tendes, y serán atrobats, que peixquen, sino es al canya, y cazaren sense llicencia cada vegada de donar, e pagar sexanta sous, y de amisio, y perdicio dela tal cosa, que tendrá venal aplicadors lo terz al acusador y les altres dos parts a la Senyoria.

Ytem: Que ningún particular dela present Vila, y Baronia, que ara es, o per temps sera, no puixa fer en llurs cases, ni en altra qualsevol part, thenor ni altre artifici algu pera coure pa sino que hajen de coure en los forns dela Seyoria dela present Baronia sots pena de vint y cinch lliures per cascuna vegada aplicadores als cofres dela Senyoria, y de demolicio dels dits thenors, y artificis.

Ytem: Que los dits pobladors y vehins dela present Baraonia, y sos sucessors no puguen anar a moldre sos grans a ninguns altres molins, sino es als de la Senyoria de la present Baronia, y aço se entenga estant los dits molins molents, y corrents, ni provehirse de carn de altra part fora de la carniceria de dita Baronia, ni fer oli en altres almazeres, sino en les dela Senyoria sots pena de que lo qui anira á moli, o almazera de altre lloch fora dela present Baronia, o que no sia dela Senyoria perda lo forment, y altre qualsevol gra que portara a moldre, y olives y de vint y cinch lliures aplicadores a la Senyoria, y lo que anira a comprar carn fora deles carniceries dela present Baronia encorrega en pena

72

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

de sexanta sous per cada vegada, que se li probara aplicadors lo terç al acusador, y los altres dos terços als cofres de la Senyoria.

Ytem: Que lo dit Senyor en dits noms establira, y concedira en Enfitheusim segons fur de Valencia a cascu dels dits pobladors, lo que han dexat despoblat los Moriscos expulsos de dita Baronia, ço es, les cases ab tal que de cens anua hajen de pagar y paguen per cada casa cascun any deset sous pagadors cascun any en los dies, y festes de Sant Juan de Juny, y de tots Sants en dos iguals pagues ab tots sos drets de fadiga, y loisme segons dit fur de Valencia, comenzant a fer la primera paga en lo dia, y festa de Sant Juan de Juny primer vinent, y la segona lo dia, e festa de tots Sants apres següent, y mes avant establira, y donara en Enfitheusim les terres del terme de dita Daronia de Masalaves, que an dexat vacues los dits Moriscos expulsos ab lo cens, y responcio, eo, particio de fruits ques dira, y declarará en los capitols inmediats següents de tots los quals establiments aixi deles cases, com de les terres se an de fer, y fermar actes apart en favor de cascu dels dits pobladors, y persones, que pendran dites cases, y terres.

Ytem: Que lo dit Senyor en dits noms establirá, y concedira en Enfitheusim á cascu dels dits pobladors la part que seli senyalara de terres per cafisades, o fanegades ab que hajen de pagar, y paguen cascun any de cens anuo deles terres, que estaran en la horta aixi dela que hui está treta, y escultiva com de la que se a de traure en lo terme de Paranchet per tenir, com té aigua huy pera poderse regar, y deles marjals tretes nou sous per cafisada pagadors en los dies, y festes de Sent Juan, y tots Sants migerament ab tots sos drets de fadiga, y loisme, y tot dret Enfitheotical segons fur de Valencia comensant afer la primera paga lo dia de Sent Juan de Juny primer vinent y la segona lo dia de tots Sancts apres seguent, y deles terres, que estaran en lo seca tres sous per cada cafisada pagadors cascuns anys en dits terminis mijerament ab tots sos drets de fadiga, y loisme, y tot altre dret Enfitheotical, segons fur de Valencia comensant a fer la primera paga enlo dia y festa de Sent Juan de Juny, y la segona en lo dit dia, y festa de tots Sancts primers vinents del present any, aço empero declarat, que deles terres del terme de Paranchet per quant aquest any no se an procurat, que no hajen de pagar dit cens, fins lo any primer vinent 73

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

escomensant á Sent Juan mil siscents y once, y que dits pobladors hajen de fer la Acequia del dit terme de Paranchet á ses despeses.

Ytem: lo dit Senyor en dits noms fara los dits Establiments aixi de cases com de terres en la forma desus dita ab pacte, y condicio, que en tot cas ques deja, ys haja de pagar loisme, se haja de pagar, y pague á raho de dos sous per lliura, y que tinguen obligacio de demanar, y obtenir licencia ans de fer les vendes, ó transportacions per les quals se deja el loisme rebedores per lo Notari, que lo dit Senyor senyalara sots pena de comis.

Ytem: pera major claricia dels dits stabliments vol, y declara lo dit Senyor, que cascuna cafisada se haja de contar á raho de sis fanecades, y no menis ni mes.

Ytem: ab pacte, que los Enfitheotes, y pobladors, als quals se senyalaran terres ultra y ademes del cens anuo desus dit, y senyalat per cascuna cafisada hajen de pagar, y paguen de responcio ó particio de fruits ala Senyoria la quinta part de tots los grans, fruits y splets ques culliran, y faran en les terres dela horta, y regadiu de la dita, e present Baronia, acó empero entes, y declarat, que primer, y avant de deduhir la dita quinta part se haja de pagar del montó lo Delme, terç Delme, y Primicia y en apres se haja de traure lo quint perla Senyoria.

Ytem: Que los dits vehins, y pobladors de les terres, que sels senyalaran en lo seca hajen de donar, y pagar ala Senyoria de tots los grans, fruits, y altres qualsevols splets, que faran en dites terres la decima part, ço es, de deu hu, altra y a demes del Delme, primicia, y ters Delme, que aquells han de pagar, deduhint aixi mateix primer del montó lo Delme, ters Delme, y primicia, y en apres la dita decima part.

Ytem: Que los dits vehins, y pobladors deles terres vinyes, que huy estan plantades en lo regadiu, y horta dela present Baronia ultra y a mes dels nou sous que han de pagar perlo cens conforme se ha dit desus hajen de pagar, y paguen cascun any per rahó de fruits, mentres no se arrancaran dites vinyes conforme los fruits, que pagaran les terres de aquella partida.

74

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Ytem: Que los dits vehins, y pobladors deles terres vinyes, que huy estan plantades y plantaran enlo seca de dita Baronia ultra y ames del cens de tres sous per cafisada, que han de pagar conforme se ha dit desus hajen de pagar, y paguen cascun any per raho de fruits la decima part, ço es, de deu hu.

Ytem: Que de totes les oliveres que huy estan plantades en lo terme de dita, e present Baronia, aixi en la horta, com en lo seca hajen de pagar, y respondre de partició la quinta part, la qual tinguen obligacio de pagar en olives, y no en altra manera.

Ytem: Que los dits nous vehins, y pobladors hajen de pagar, y paguen deles colmenes, que tindran en lo terme de dita Baronia dos dines per colmena.

Ytem: aixi mateix los dits nous vehins. Y pobladors hajen de pagar, y respondre de tot lo ganado, que tindran enlo terme de dita Baronia a rahó de dos dines per cap.

Ytem: Que los dits pobladors, y vehins de la dita e present Baronia sien tenguts, y obligats á conservar les cases, que sels establiran, y no donar lloch a ques derrixquen ni deterioren, sino que estiguen bones, e habitables, y aixi mateix les terres, y arbres procurar, y cultivarles a us, y costum de bon llaurador y si cas sera, que dexasen de procurar les terres y heretats enson temps se haja de estimar per persones expertes la part de fruits que la Senyoria podia haver collit en la terra, que viciosament se dejara de cultivar y procurar, y se haja de pagar la part de fruits ala Senyoria, que sera estimada podia rebre la Senyoria de dita terra, que no se aura plantat, y sembrat, com si realment, y ab tot efecte se haguera sembrat, y plantat, y si pasaran quatre anys, que no les procuraran en tal cas ipso facto caiguen en pena de comis y la Senyoria util se consolide ab la directa, y lo mateix se entenga dexant derruir, y perdre dites cases.

Ytem: Que los dits pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts y obligats a conservar, y conrear totes les cequies majors, y menors de la present 75

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Baronia, y si ho dejaran de fer, que lo sequier, ó cequiers ho puixen fer á despeses dels hereters frontals, y regants, y si aura algu comu, que aquell se haja de fer, y escurar á despeses de la Universitat.

Ytem: Que los dits vehins, y pobladors de la present Baronia no puixen proclamar a altre jutje, ni oficial algu, sino al dit Senyor, eo al Jutje delegador per aquell.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins dela present Baronia sien tenguts, y obligats de donar al dit Senyor per tanda tots los jornals, que aura de menester pera llaurar, y procurar les terres olivars, y terra campa dela Senyoria, pagant dit Senyor per cascun jornal de llaurar als dits vasalls un real per cada fanecada.

Ytem: Que los dits vehins, y nous pobladors de dita Baronia sien tenguts, y obligats de donar per tanda al dit Senyor totes les carregues, que dit Senyor aura menester pera portar fruits, y roba y altres qualsevols coses ala ciutat de Valencia, y no á altra part alguna pagant dit Senyor per cascuna carrega tretse sous, y no mes.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts y obligats de donar al dit Senyor una gallina per cascuna casa cascun any en lo dia e festa de Nadal comensant lo dia de Nadal primer vinent del present any.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts, y obligats de portar tots los grans ales heres, y apres de batrets pagar lo Delme, primicia, y particio de fruits que desus seha dit enlos precedents capitols en gra apena de vint y cinch lliures aplicadores ala Senyoria, exceptada la datza, que puguen pagar los drets en la plaza en panolla, partinla en cabasos esforfollada sots la dita pena als que no la portaran á dita plaza.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts a residencia personal en aquella, y tenir en dita Baronia sa casa dominicali, y cap major, y si per cas qualsevol de dits nous pobladors, y vehins de dita 76

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Baronia se absentasen de aquella ab sa casa per temps de sis mesos sens just impediment la dita casa, y terres incidixquen en pena de comis, y la util Senyoria se consolide ab la directa.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts, y obligats de pagar dret de la palla a la setena y fer paller de ella al dit Senyor.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia tinguen facultat de huyt á huit dies de podar y comprar, y vendre en la plaza en gros pera ses cases, vi, oli, arròs, ó cabó, y altres coses de pes, y mesura, ço es, coses de pes de mijes arrobes en amunt, y coses de mesura de mijes quartes en amunt, y aço precehent licencia de la Senyoria, es dela persona á que dit Senyor ho cometra, y que perçó nos lleva la facultat als dits vasalls perque si aquells se volien provechar de fora de dita Baronia pera la provisio de ses cases tan solament de dites coses en gros no ho puguen fer, y perque se deu prevenir ala malicia de la gent sispot esdevenir, no donant llicencia pera vendre, y fer plaza pasarsen à altre terme á fer plaza, à vendre y comprar dites coses, que en tal cas los dits vehins per cada vegada que compraran, y vendran sens dita licencia encorreguen en pena de sexanta sous aplicadors a la Senoria ewncara que sia fora del dit terme.

Ytem: Que per la captura de qualsevol persona, que lo Batlle, ó Justícia, ó altre oficial de la Senyoria pendra dins lo terme de aquella se haja de pagar un sou, sis diners, y que per lo carcellatge los dies que estara en la presó sis dines cada dia partidors los dos terços al oficial, quel portara, y lo un terç al Batle, ó Carceler, y si estara pres de quatre dies en amunt, que pague de alli avant dos dines cada dia tan solament.

7 d’abril de 1610 Arxiu del Regne de Valencia. Escrivanies de Cambra. Any 1792, expedient 150

77

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

j) RAFELGUARAF I Primerament en execusió de dita e prechalendarrada General poblacio y noua concessio de present concedida per dita Señora Condesa a dit e present lloch de Raphelguarap, y particulars de aquell es estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts y per dita Señora Condesa concedit que totes les casses, terres y possessions de dit lloch de Raphelguarap y son terme aixi del horta com de secá cultes e incultes rompudes y que es romprán ara y en temps es deuen dir hagen de ser y sien tengudes sos directa Señoría de dita Señora Condesa del Castellar y de sos successors Señors y posehidors del dit lloch de Rapelguarap ab los censos y parts de fruits que depus se diran y especificaran ab dret de lluisme y fadiga y tots altres plens drets emphioteotics segons furs Valencia.

II Item es estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa Señoria de la dita Señora comtesa haja de concedir segons que ab lo present Capitol concedeix, dona y designa que en lo dit lloch y aya de haver vint y nou pobladors y cases asïgnades , e concedint a cada casa trenta y dos fanecades de terra horta, o allo que verament bastara la dita horta y tambe los secans del terme de dit lloch, de tal manera que se hajen de fer particions y parts iguals regulant les treintasis fanecades contengudes en dita poblacio general ab les trenta dos fanecades com desus se ha dit Y si per cas y haura mes terra que se haya de asignar y repartir ygualment per dites cases y que la asignacio i reparticio feadora se haja de fer per lo Justicia Jurats y Universitat de dit lloch de Raphelguarap a sa voluntat valentse aquells dels experts que els parexera pagant aquells y demes gastos que·s feriran en dita reparticio en així que la dita Señora Condessa del Castellar asigna als dits vint y nou pobladors totes les terres de la horta y terme del dit lloch.

III Item es estat pactat avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors del dir lloch de Raphelguarap de totes les terres que estaran en lo regadiu y orta del dit lloch de Raphelguarap y els seran establides hagen de pagar in perpetuum la sissena part de tots los grans fruits, hortalises, llegums i quasevols altres esplerts ques culliran en totes les terres de la horta y la sisena 78

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

part de la palla en raho i per si tot de annuo cens de aquelles es a saber sinch parts per a els vasalls y la sisena per a la Señoria, y dona facultat dita Señora Condesa a dits sos vasalls y particulars del dit lloch que huy son y pertemps seran per a que puguen sils parexera plantar de les dites trentados fanecades dotse fanecades de moreres com la terra hon se hagen de plantar sia en la horta la mes prima y flaca de dita porcio per a sembrar la qual se haja de conexer y elegir per dos experts nomenadors la hu per part de la señoria y lo atre per part dels vasallls. Y dona tambe facultat y fa merced a dits vasalls y a cascun de aquells que de dites dotse fanecades que aixi seran plantades de moreres consignades puxen fer a ses voluntats ço es sembrar alfas y cullir tot genero de ortalisa com no siga cosa que grane sens pagar ni tenir obligacio de pagar dret ni particio de cosa alguna a la Señoria advertinse que en lo present Capitol no y es comprega, ni es deu comprende la fulla que hui esta y cascun particular vasall poseheix en la seua heretat com tinga en aquella, o per altra via fins sexanta moreres empeltades o, per empeltar ultra les que seran contengudes en dites dotse fanecades perque en tal cas hauran de pagar al quint y si seran les empleades fins sexanta moreres, en tal cas vol no pagar mes dret ni particio que a la sisena com desus se ha dit en respecte de la fulla que.s cullira en dites dotse fanecades que per a plantar moreres se consignaran.

IV Item es estatavengut y concordat entre dites parts y per dita Señora Condesa concedit que tots y qualsevols vasalls o, vasall que hui havant vindran a poblar al present lloch de Raphelguarap consertat que sien ab dita Señora Condesa del preu de la casa o, pati y heretat que sels donara lo tal preu que aixi sera conduhit y consertat lo tal poblador y vasall dins los quatre anys primers no tinga obligacio de pagar cens algu a la Señoria ultra la particio dels grans conforme los demes pobladors y passats dits quatre anys la quantitat y preu en que dit pati y heretat sera conduhida dit tal vasall la aja de pagar dins sis anys apres seguents ab sis yguals pagues com dins dits quatre anys primers obre dit pati fent aquell casa habitable, y lo mateix se entenga y es dega entendre ab los pobladors que huy habiten en dit lloch no tenint casa y voldran obrarla com desus es dit.

79

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

V Item se ha pactat entre dites parts y per dita Señora Condesa feta merced a dits sos vasalls de establirlos e que de huy havant establira sens interes de entrada alguna les terres que estan contengudes en lo secá del present lloch ab que dits vasalls no sien tenguts a pagar mes particio acerca dels grans que de la dena, ço es nou parts per al vasall y la una per dret de particio a la Señoria. Y les moreres que per dits vasalls se plantaren en dits secans per raho de dret de fulla sols deguen pagar en via de cens dos sous per fanecada luego que sien empeltades.

VI Item concedeix dita señora Condesa y per dites parts se ha conduhit que totes les vinyes que per dits particulars pobladors se plantaran en dits secans se haja de pagar per tot cens de aquelles nou diners per fanecada y per cada trenta canters de ví hu a la Señoria entenentse que los quatre anys primers per lo treball de criar los mallols dits vasalls ni tindran obligacio de pagar cosa alguna. Y tot albre de oliveres, garrofers y altres que en dits secans de huy havant se plantaran per los particulars de dit lloch se ha convingut que la particio dels fruits sía per tot cens, y en raho de cens al dret de sisena, ço es Shinch parts per a el vasall y la una per a la Señoría.

VII Item en respecte de les cases que huy exten en dit lloch se ha conduhit y concordat entre dites parts novament per dits vasalls sien obligats com ab lo present Capitol se obliguen a sustentar les cases que huy possehexen y per tems possheiran no dexant deteriorar aquelles ab tal que sino les adobaran puguen ser compellits per la Señoria a fero fer a ses costes y despeses e sino tindran de ahon refer dits gastos de reparos sia cas de comis de la tal casa en favor de la Señoría.

VIII Item se obliguen per pacte de dits vasalls particulars de dit lloch de cultivar cascu les sues heretats en tal forma que les terres que per lo espay y termini de un any del tot seran derenlinquides, y no es cultivaran ensistixquen en pena de comis y sien consolidades y annexes a la Señoría.

IX Item ab pacte y condicio que los dits pobladors del dit lloch de Raphelguarap y sos successors de dites cases y terres del dit lloch de Raphelguarap y terme 80

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

de aquell per cascuna de dites cases y heretats hagen de fer y respondre cascun any perpetuament sis lliures moneda reals de Valencia pagadores cascun any a la festa de Nadal y Sent Joan mijerament ab dret de llysme y fadiga y tot altre plen dret empthitheotich segons furs de Valencia. Y mes dos dotzenes de condonys triats cascun any per cascuna heretat que.n tindran.

Com en cas que no ni aja no sien tenguts a pagar cosa alguna y en respecte de la fruita com son albercochs, pomes, magranes, figues, presechs, y altres semblants no sien obligats los dits vasalls, ni sos successors de pagar cosa ninguna a la Señoria si conforme en dita General població esta convengut y pactat.

X Item ab pacte y condicio que los dits vasalls y sos successors y posehidors de dites cases y terres sien tenguts y obligats de portar y posar francament y a ser despeses la part tocant a la Señoria en tots los grans fruits, oli, y palla als graners de la Señoría y pallisa respectivament ço es cascu la part que li tocara e incumbirá a pagar per títol y en raho de annuo cens com així fonch ordenat y pactat en dita General població.

XI Item ab pacte y condicio que la Señora Condesa se reserva per a sí y als seus totes les regalies de carniceria, tenda, fleca, taverna hostal almacera, moli forn y altres qualsevol regalies del dit lloch de Raphelguarap. Y que los dits pobladors y los seus y los posehidors de dites cases y terres tingen obligacio de coure en lo forn, moldre en el moli, fer oli en la almacera comprar en la tenda, fleca y carniceria y taverna y picar lo arrós en lo moli de la Señoria sots pena de sexenta sous per cascuna vegada que contrafaran haventhi empero recapte competent en la cequia de dites regadies respectivament com aixi esta convingut en dita general població.

XII Item ab pacte y condicio que ningu de dits pobladors,ni sos successors puixen, ni gosen vendre per si, ni per interposades persones ninguna cosa concernent a dites regalies com son pa, vi, oli, carn, arros, formatge puja, y altres coses semblants concernents y tocants a les dites regalies encara que sien de sa cullita sots pena de sexanta sous aplicadors als cofres de sa Señoría excepte com per a que puguem vendre les coses de sa cullita en esta 81

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

forma ço es el oli de mija arrova en amunt y lo vi a canters i a mig canters i lo arros puixen vendre de una arrova en arrere y lo forment y ordi segons los parexera com axi es conté la dita població general.

XIII Item es estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits vasalls y pobladors y successors y poseehidors de dites casses,y terres sien obligats a deposar en les hortes i heretats de dit lloch y no en altra part lo fem que es fara en les casses, heretats y corrals de dits habitadors sots les penes a dita señoría ben vistes.

XIV Item ab pacte y condicio que la dita Señora Condesa haya de establir dites cases y terres a bon meliorar y no deteriorar ab los censos carrechs, y obligacions pactes y condicions desu dits y que inferuis se diran sens estrada alguna y ab totes les clausules opportunes y necessaries y en semblants actes posar acostumades conforme lo estil y practica del notari davall escrit rebedor de la present Capitulacio.

XV Item ab pacte y condicio que la dita Señora Condesa y los que per temps seran in perpetum sien obligats a donar als vasalls que huy son y per temps seran in perputum cascu any en son degut temps la llavor necessaria de forment, arrós, ordi, y dacsa ço es de forment fins huit cafisos, de dacsa dos, y quatre de ordi les quals llavors se hayen de donar y lliurar a mesura rasa y cobrarles a caramull en la hera com es costum.

XVI Item es estat pactat entre les dites parts que los dits pobladors y successors y possehidors de dites cases y terres sien obligar com ab lo present se obliguen ha residir continuament ab son domicilli y cap major en lo dit lloch de Raphelguarap. Y lo que faltara per temps de un any continuo a dita residencia encorrega en pena de comis de les cases y terres que possehiran en dit loch i terme.

XVII Item que si per algun tems qualsevol de dits pobladors y successors de dites casses, y terres del dit lloch de Raphelguarap voldran anarsen del dit lloch no ho puguen fer sens que primer y ans de totes coses conten ab la Señora 82

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Condesa tot lo que li deuran y que hayen de vendre la casa y terres a foraster que sia de la mateixa calitat y condicio o, a persona del dit lloch lo qual no tinga heretat La qual venda no.s puga fer que primer lo comprador no se obligue dins de dos mesos de venir a avasallarse en lo present lloch y portar sa casa y familia a daquell y obligarse a residencia perçonal y a tot lo demes que los altres vasalls y pobladors estan obligats sots pena de comis de les tales cases y terres.

XVIII Ytem ab pacte y condicio que los dits pobladors ans de pendre possessio de les casses y terres que.ls seran establides se hayen de avasallar en lo present lloch de Raphelguarap prestant lo sagrament y homenatge de fidelidad acostumats sotsmetentse als furs y jurisdiccio de la Señora Condesa del dit lloch en tant quant per furs y privilegis del present Regne et alias de Justicia li es permes lo servici y us de la jurisdiccio que la Señora Condesa te en dit lloch de Raphelguarap. Y que se ayen de obligar a residir sinch anys continuos en dit lloch.

XIX Item es estat pactat entre les dites parts que la dita Señora Condessa sia tenguda y obligada a establir a cascu de per si y en particular poblador del dit lloch de Raphelguarap les terres que li voldra senyalar y tindran a sa part ab acte public rebedor per qualsevol notari ab les clausules acostumades ab los pactes y particions que desus en dits Capitols se han dit.

XX Item es estat pactat y concordat per y entre les dites parts que la dita señora Condesa aya de donar segons que ab lo present Capitol graciosament dona als pobladors del dit lloch de Raphelguarap los escorrins de la aygua y tambe lo erbatge ab que los dits pobladors sien obligats de pagar totes les talles de la cequia mare y de les cequies de tot el terme de Raphelguarap, y altres qualsevol gastos de aquells. Y que lo fem que es fara en lo corral y terme de dit lloch los Jurats nefasen lo q voldran en benefici de la Universitat y dels particulars.

83

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

XXI Item ab pacte y condicio que los dits pobladors sien obligats de pagar lo guardiá lo qual estiga en facultat de la Señoria pagar y llevar segons li parexera.

XXII Item ab pacte y condicio que los dits pobladors y vasalls y sos successors posseidors de dites cases y terres no puixen ni presumixquen tallar ningun albre, ni desimilar les oliveres sens llicencia

de la Señoría

e de tots sos

succesors en dit lloch sots pena de vint y sinch lliures per cascun arbre y en aço no se enten esporgar les moreres.

XXIII Item que la Señora Condesa y sos successors per a la bona administracio de la justicia y per la guarda dels fruits del horta y terme del dit lloch puixa imposar les penes que li parexera y revocar aquelles y ferne de noves segons la ocurrencia del temps y executar y fer executar aquelles y absoldreles.

XXIV Item ab pactey condicio de dita Señora Condesa se aya de asumir segons que ab lo present Capitol se asumix y pren a son carrech los censals que respon la dita Universitat del dit lloch per conte propi y de la dita universitat y pagar les annues pensions del dits censals y en son cas quitar aquells.

XXV Item que les eleccions de oficials del dit lloch de Raphelguarap se aya de guardar quest ore que los Justicia y Jurats que per temps seran lo dia de Sent Thomas Apostol contats vint y hu de desembre ayen de fer nominacio de sis persones vehins y habitadors del dit lloch. Y la Señora Condesa que huy es y per temps seran, o la persona per aquella diputada aya de elegir dos de dits nomenats lo hu per husticia y lo atre per lloctinent. Y la vespra de la vespra de Pasqua del Esperit Sant ayen de fer altra nominacio de altres sis persones y la dita Señora Condesa aja de elegir dos de aquelles en jutats de dit lloch y en cequier. Y així mateix la vespra de la vespra de sent Miquel ayen de fer nominacio de tres persones la hu dels quals la dita Señora Condesa aya de elegir en Mustasaf Y est orde se conserve y guarde perpetuament.

XXVI Item que no puixen tenir Consell general los vasalls,y vehins, y habitadors de dit lloch de Raphelguarap sino sera ab expressa llicencia de la Señora 84

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Condessa y de sos successors o, del procurador general o, persona que tindra la Señoria diputada donar raho primbus per a la qual se han de juntar Consell y lo que se ha de tractar en aquell. Y que en dit Consell no es puga tractar ni votar altres coses mes que aquelles per a les quals haura demanat llicencia.

Los quals consells y ajusts generals se ayen de tenir en la Casa de la Señoria.

Lo que si lo contrari faran encorreguen en pena de doscentes lliures aplicadores als cofres de sa Señoria.

XXVII item es estat pactat avengut y concordat per y entre les dites parts que los garroferals de la Señoria se ayen de repartir entre els vasalls, vehins y habitadors del dit lloch de Raphelguarap y pagar a la sisena, sinch parts per a el vasalll y una per a la Señoria.

XXVIII Item es estat pactat que la dita Señora Condesa se reserva per si lo moreral davant de la Casa de la Señoria y dos bancalets de alfas.

XXIX Item es estat pactat per y entre les dites parts que la dita Señora Condesa y sos successors tinguen facultat de evocarse qualsevols causes e instancies axi civils com criminals en la primera, segona y tercera instancia encara que sia previnguda la jurisdicció a sa libera facultat y voluntat.

XXX Item ab pacte y condicio que los oficials que per temps seran del dit lloch de Raphelguarap com son Justicia Jurats y altres semblants y Mustasaf per raho del treball que sostenen en la administracio y exercici de sos oficis respectivament en lo any que tindran y exercitaran llurs oficis sien franchs de tota particio de palla.

XXXI Item que los presents Capitols y cascu de aquells sien executorys ab sumisio y renunciació de propis furs y variacio de juhy y altres clausules roborats segons lo estil y practica del not rebedor de aquells...

Publicat en “Intoducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull” de Vicent Sanchis Martínez. Rafelguaraf 1995

85

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

k) Esborrany dels “actes de població” de Real Primerament, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que ans de pendre poseció los dits nous pobladors de les cases y heretats de dita vila y condat de Rahal, que lo dit señor conte donarà, asignarà y establirà a cascun de dits nous pobladors, aquells se hajen de avasallar en la present vila y condat de Rahal; fent y prestant aquells los juraments y

homenatjes de

fidelitat y avasallament acostumats, de mans y boca, en mà y poder de dit señor conte de Rahal; sometén-se al for y jurisdicció de sa señoria y del que per tems sucseyrà en dit condat, per a que conega tots los negocis y causes, així civils com criminals que es tractaran y portaran entre los dits nous pobladors y a instancia del fisch, així en primera com en segona instància y en altra qualsevol manera, conforme als furs y privilegis del present Regne de València. Y si menester serà, los dits nous pobladors se hajen de desavehinar dels llochs de hon aquells sónnaturals y originaris, segons que ab lo present, en quant menester sia, fan acte de desavehinament dels llochs dels quals són aquells naturals y originaris, y per dita rahó renuncien a quasevol privilegi y exempció que tinguen, y de nou se avehinen y avasallen en la dita y present vila e condat de Rahal, e ab lo dit señor conte e succesors de sa señoria, volent per dita rahó gosar dels privilegis, franquees, immunitats y exempcions que ab privilegis reals de Sa Magestat y en altra qualsevol manera és estat concedit y atorgat als señors, vehins y habitadors de la dita vila y condat de Rahal. E lo dit señor conte, en quat pot, deu y li és permés, concedeix y otorga als dits nous pobladors tots los privilegis, franquees, exempcions e immunitats que en qualsevol manera, per los sereníssims reys de Aragó, són estats concedits e concedides als señors que tunch eren de la dita vila de Rahal y successors de aquells e de dits sos vasalls.

2. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los dits nous pobladors se hajen deobligar y prometre, segons que ab lo present prometen y se obliguen, y prometen per si e per tots sos successors, al dit señor conte de Rahal, de residir personalment en la dita vila y condat de Rahal ab tota sa casa y família, tenint en aquella son domicili y cap major.

86

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

3. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los dits nous pobladors no se’n puguen anar a poblar ha altres parts dins sis anys, portant-se’n tota sa casa y família, sots pena de 25 lliures, ni puguen estar quatre mesos contínuos fora del dit condat sens llicència de sa señoria o de son procurador general e bal·le. Y si pasats los dits quatre mesos contínuos no tornaran a la dita vila y condat de Rahal per a estar y per habitar en aquella ab tota sa casa y família, en tal cas lo dit señor conte puga establir y consedir la casa y terres que aurà dexat lo tal poblador que se n’aurà anat ha altre lloch, a la persona que ben vista serà, de sa pròpria auctoritat y sens guardar solemnitat alguna de juhí y sense fulminar procés ni donar sentència en aquell; sinó sols ab constar per informació de testimonis, que per tems de quatre mesos lo dit poblador no és estat ni ha habitat en la dita vila y condat de Rahal ab tota sa casa y família.

4. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los dits nous pobladors, dins termini de sis anys, no puguen vendre, alienar ni transportar les cases y heretats que se establiran a d’aquells, ni part alguna de aquells; ni puguen carregar censals ni cosa alguna sobre les dites cases y heretats, dins lo dit termini de sis anys, sens llicència de dit señor conde o de son procurador general, sots [tatxat: drecret de nul·litat, rectificat: pena de comís.] Y, pasats los dits sis anys, solament puguen vendre la mitat de la heretat [afegit: en una o més parts, per a remediar ses necessitats], restant-se la altra mitat, ab la casa [afegit: la qual, per rahó semblant, puga vendre juntament ab la casa, y no de altra manera], precehint llicència, voluntat y consentiment del dit señor conte, y pagant-li lo lloysme que se li deurà per rahó [tatxat: de la venda; afegit: de qualsevol venda que·s farà, y la persona que comprarà, si serà foraster, dins d’un mes haja de venir a residir en dit condat, sots pena de comís].

5. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que, per bon govern y regiment de la dita vila y condat de Rahal, cascun any se hajen de elegir y nomenar les persones que auran de ser justícia, jurats y mustasaf, en esta forma: que, per a la electió de justícia per a l’any 87

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

esdevenidor, los justícia y jurats y mustasaf, ab lo Consell Particular [tatxat: e ab intervenció del bal·le del dit señor conte], tres dies ans de la festa de Nadal, hajen de nomenar tres persones [tatxat: del Consell] y los noms de aquelles se hajen de enviar y presentar al dit señor conte, eo a son procurador general, per a que nomene en justícia a hu de aquells que seran nomenats. Y, en respecte de la electió de jurats, se aja de fer en esta forma: que los dits justícia y jurats y Consell Particular, ans de la festa de Pasqua d’Esperit Sant, hajen de fer nominació de quatre persones, dels vehins y habitadors de dita vila y condat de Rahal, y los noms de les dites quatre persones sien presentats a a sa señoria e ha son procurador general, per a que nomene los dos de aquells que lo señor vodrà per a jurats per a l’any aprés següent. Y per a la electió de mustasaf, per lo semblant, los dits justícia, jutats y Consell Particular, ans de la festa de Sent Miquel del mes de setembre, hajen de fer nominació de tres persones y los noms de aquelles hajen de presentar a sa señoria o a son procurador general, per a que nomene a hu de aquells en mustasaf per a l’any aprés següent. Tots los quals officials, respectivament, ajen de jurar en poder de sa señoria o de son procurador general, [afegit: de que se auran bé y llealment en lo regiment y administració de sos officis.

6. Ítem, que per a servir los officis de justícia, jurats y mustasaf, respectivament, per tot lo tems que resta del present any, sien nomenats los mateixos que en lo present any han regit y servit los dits officis, és a saber: en justícia, lo dit Micolau Redó; en jurat, los dits Joan Català y Juan Durá, y en mustasaf, lo dit Thomàs Salanova. Los quals, de nou, hajen de jurar, en poder de sa señoria, que se auran bé y lealment en lo regiment y govern de dits officis, y que serán fels y leals a la señoria, y procuraran lo benefici de la universitat de dita vila y condat de Rahal, fent y administrant justícia, respectivament, y guardant furs y privilegis del present regne, e les constitucions y ordinacions, usos y bons costums de la dita vila y condat de Rahal.

7. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los dits nous pobladors sien obligats a procurar y cultivar les terres y heretats a ús y costum de bon llaurador [afegit: llaurant aquelles a son degut tems y cavant 88

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

los màrjens], y que ajen de millorar les cases y conservar-les. Ahon no, que lo dit señor conte les puga fer a dobar a costes y despeses del tal poblador. Y, si pasasen quatre anys sens cultivar les dites terres, en tal cas lo dit conte puga comisarse aquelles, sens guardar solemnitat alguna de juhí, sinó sols ab constar que aquelles se an de dar, de procurar, y per tems de dits 4 anys.

8. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que per les cases que y ha en la dita vila y condat de Rahal, que de present seran vinti-cinch, sien tenguts y obligats los dits pobladors de donar y pagar al señor, per cascun any, per cada casa, dotze sous y una gallina en la festa de Nadal, en una paga, y un jornal de franch, ço és, la mitat de home y cavalcadura y l’altra mitat de home a soles, per cens, ab fadiga y loïsme; començant a pagar los dits dotze sous y la gallina en la festa de Nadal, que serà principi de l’any MDCXIII, y los jornals comensen a fer-se y pagarse des del dia de Cap d’Any primer vinent en avant. Los quals jornals hajen de ser y sien per a anar a València y quatre legües alrededor del present condat y per a anar a Pedralva.

9. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre dites parts, que, per cada fanecada de terra orta, en la Orta, hajen de pagar los dits nous pobladors dos sous de cens, ab fadiga y loïsme, en la festa de sant Joan de juny. E, per cada caffiçada de terra campa en la montanya, hajen de pagar un diner en lo mateix termini, ab fadiga e loïsme, de sant Joan de juny de l’any primervinent de mil sis-cents y dotze.

10. Ítem, que, per cada caffiçada de vinya, hajen de pagar un sou, y per cada caffiçada de oliveral o garroferal, un real valencià, en la festa de sant Joan de juny, ab fadiga y loïsme, començant per pagar en la festa de sant Joan de l’any primervinent.

11. Ítem, que los dits pobladors sien tenguts y obligats a pagar un diner per cada cap de ganado y altre diner per cada colmena, en la festa de sant Joan de juny, començant a pagar en la festa de sant Joan de juny de l’any primervinent.

89

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

12. Ítem, es estat pactat y concordat entre dites parts que tots los fruyts que nostre Señor los donarà cullir, los dits pobladors hajen de pagar la sisena part de dits fruyts, pagat primer lo delme y primícia, com fins a huy se ha acostumat fer (ço és, lo delme, de deu, u; la primícia, de trenta-cinch, una), en los quals pagaments se entenen y comprenen lo forment, ordi, paniç, lli, llegums, fruytes, cebes, alls [afegit: faves] y qualsevol altres, axí de arbres com de sòl de terra; açò declarat que, de les cebes, alls y altres fruyts tendres que menjaran en ses cases, no paguen cosa alguna, emperò dels que vendran o colliran sechs per a guardar, se pague en la sisena dessús dita.

13. Ítem, de l’oli y garrofes, sien tenguts y obligats de pagar al quint, de manera que les quatre parts sien per als dits pobladors y la quinta per al señor, traén primer, com dessús se a dit, lo delme y premísia.

14. Ítem, que de les moreres hajen de pagar a la señoria, per via de fa de [taxtat: alfarràs; esmenat: partició fahedora] [tatxat: per dos persones nomenadores per dites parts; esmenat: per los mateixos pobladors, prenint e havent lo señor la part que li parexerà de les sis que se auran fet y senyalat]. Y, si encara alguna morera se a de arrancar per lo amo de la terra en la qual aquella se secarà, a ses despeses, y la soca sia per al señor, y totes les demés rames sien per al amo de la terra. Y lo mateix se aja de fer entendre en respecte de tots los demés arbres sechs e inútils que se arrancaran.

15. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que, si per algun tems se traurarn hortes noves en la dita vila y condat de Rahal, de tots los fruyts que en aquelles se culliran, y an de pagar a la sisena, aprés pagat primer delem y premísia.

16. Ítem, de les vinyes que·s plantaran per a fer vi, pagant primer lo delme y primísia del delme, ajen de pagar al señor de deu cànters hu, al duell.

17. Ítem, de tot lo forment y demés grans que·s culliran en lo secà, traent primer lo delme y premíssia, del demés, se aja de pagar al señor la novena part de dit forment y demés grans.

90

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

18. Ítem, de les vinyes que ja estan plantades per a fer pansa, ajen de pagar a la novena [tatxat: en rahïm o] en pansa [tatxat: de la manera que li paraixerà al señor], pagant primer, segons dessús és dit, lo delme y premíssia [tatxat: alfarrasan-se les panses en lo sequer y portant la part del señor a casa].

19. Ítem, és estat pactat, avingut y concordat, per y entre les dites parts, que los dits vasalls e nous pobladors si emtenguts y obligats a portar tots los fruyts al señor pertanyents al graner y casa del dit señor. Y, en respecte de les panses, se ajen de alfarrasar en lo sequer, com és acostumat, per a pagar al señor la part que aquell ha de haver.

20. Ítem, és estat pactat, avengut y concertat, per y entre les dites parts, que los dits pobladors puguen fer una fanecada de alfals, cascú de aquells per a una cavalcadura; y, tenint-ne dos, ne puga fer dos fanecades, pagant, a més del cens que·stà imposat per cada fanecada, dos sous y mig, y si faran més de dos fanecades, hajen de pagar la sisena part en erba o en dinés, conforme al señor li pareixerà. Y si faran altres herbes per a les cavalcadures, ajen de pagar la sisena part, com desús és dit.

21. Ítem, que [tatxat: de la palla ajen de pagar la matexa partició que del gra; esmenat: per cascuna casa hajen de donar al señor cascun any deu arroves de palla.]

22. Ítem, és estat pactat y consertat, per y entre les dites parts, que dels forns de cals y algeps que faran y del guix que arancaran los dits vehins y habitadors per a son propi ús y servisi, no paguen cosa alguna. Y si cas ne garan per a vendre, aja de ser ab llicència del señor y concordant-se ab aquell.

23. Ítem, és estat actat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que tots los vehins y habitadots que ara són y per tems seran de dita vila y condat, sien tenguts y obligats de anar a moldre al molí del señor, sots pena de sis lliures [afegit: y hajen de remoldre los dits vasalls com és acostumat.] Y, per lo semblant, ajen de coure los dits vasalls, com és acostumat, lo pa en lo forn de 91

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

la señoria, sots la mateixa pena, sinó serà en cas que lo dit molí estiga desbaratat y lo forn no puga coure.

24. Ítem, per lo semblant, ajen los dits vehins y habitadors de dita vila y condat de Rahal de fer lo oli en la amàcera del señor peyter, lo qual ajen de pagar [afegit: tres almuts per cafís, y sis diners per cada peu], lo qual ajen de pagar, y que lo pinyol aja de restar y reste per al dit señor, lo qual no pague res. [afegit: E lo dit señor estiga obligat a donar almásera y demés coses necessàries per a fer lo oli.]

25. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que lo dit señor conte se aja de reservar, com ab lo present se reserva per a si y sos successors, totes les regalies, com són fleca, taverna, carniceria, tenda, forn y hostal, y qualsevol altres regalies que per tems hi puga aver. Y los dits pobladors sien tenguts y obligats ha anar a comprar a la dita fleca, taverna, tenda y carniceria, del que hauran menester, y no u puguen comprar de ninguna casa de particular, sots pena de 60 sous. Per lo semblant, ningú puga tenir hostal, ni puga parar taverna per a vendre vi per menut; com solament lo puga vendre [afegit: lo vi de sa collita] en gros y a cànters, quarters y mijesquartes. Y lo mateix se entenga de l’oli de la collita.

26. Ítem, per lo semblant, lo dit señor conte se reserva per a sí y als seus, tota la jurisdictió civil y criminal, mer y mixt imperi, ús y exersisi de aquella, que ha y té en la dita vila y condat de Rahal y també en los pinars, carrascals, bovalars y erbatjes, així de ganado com de colmenes, que en lo demés; de manera que sols entén donar als dits nous pobladors les cases y heretats, com dessús és dit, y també les pastures per als ganados propris dels dits vasalls. Y de tots los demés, ne puga fer lo dit señor a sa voluntat, y que se entenga que resta per al señor y als seus, per regalia de aquells, sens que es puga donar loch a dubtes né interpretacions; com tot lo que podrà ser dubtós reste per al dit señor y als seues y llíberes voluntats [tatxat: lo bovalar que ha de ser per a portar el ganado de l’avituallament; afegit: arrendar lo dit señor les erbes del bovalar, com aquelles ajen de ser per al ganado del poble; emperò podrà arrendar la

92

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

mata del bovalar per a fer sendra y vedar les parideres en son tems, com se a costumat.]

27. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que los dits nous pobladors, presehint llicència del señor, puguen tallar les bogues [afegit: que auran menester per a adobar ses cases, algunes rames de carrasca per adobar aladres y altres coses].

28. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los dits vasalls y nous pobladors sien tenguts y obligats a conservar les muralles [afegit: portes] y portals, donant-los lo señor lo pretret y mestre per a que fasa la fahena [afegit: y los dits pobladors hajen de portar la manobra y pagar los manobres], y que los particulars que tindran casa-mur la hajen de conservar a ses despeses.

29. Ítem, és estat pactat y concordat, per y entre les dites parts, que lo señor conte y sos officials, per la bona y deguda administració de justícia [afegit: y per a la cobrança dels fruyts y rendes a sa señoria pertanyents], puga e puguenimposar totes les penes que seran necessàries conta los vehins y habitadors, comersians y negosians, en la dita vila y condat de rahal, y fer lo demés que convindrà [afegint: comensant la execució que se aurà de fer la cobransa de dites rendes y penes, a penyores, com ha adeutes y rendes dominicals, reals y fiscals.

30. Ítem, es estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los dits pobladors y habitadors de la dita vila y condat de Rahal sien tenguts y obligats a seguir ab ses armes al dit señor o a sos officials, en qualsevol ocasió que sia necesari y conviga, per a conservació del dit condat y bona administració de justícia, y ajen de fer tot lo demés que convindrà.

31. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los dits vasalls y nous pobladors sien tenguts y obligats a tots los càrrechs vehinals y personals, salaris de ministres y guardians, pagant-los en lo que per

93

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

dita rahó deurà y aurà de pagar, y lo que serà per conte comú el aja de pagar de montó.

32. Ítem, és estat pactat y consertat entre les dites parts, que ningú de dits pobladors puga fer carbó en lo bovalar, sinó solament sendra, quant serà menester fer la pansa, sots les penes a dit señor ben vistes.

33. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que ningú no puga vendre rahim ni fruyta alguna [afegit: sens manifestar-o y] sens pagar lo dret al señor.

34. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que [tatxat: totes les vegades que vendran] los oliers y saboners, puxen lliberalment venir un dia en la semana a vendre lo oli y sabó y demés coses que portaran en gros, a lliures o mijes lliures [tatxat: ab que o ajen de vendre en la plaça y no per los carrers; esmenat: y lo que vindrà en una semana no puga tornar fins en l’altra,] prenint lo for y mesures del mustasaf y pagant dos dinés al tender per cascun dia, y no de altra manera, e asó sots pena de 60 sous, partidors entre parts iguals, la una per al señor, la altra per al mustasaf y l’altra per a l’acusador.

35. Ítem, és estat pactat, etc., que per a tenir Consell Particular, lo señor decontinent aja de nomenar huyt persones per al dit consell, y que los dits consellers, juntament ab los dits justíicia, jurats y mustasaf, se puguen ajustar per a tenir Consell Particular; los quals hajen de prestar jutament de aver-se bé y llealment en son offici de conseller, en poder del procurador general o bal·le del dit señor. [Afegit: Y que per als anys esdevenidors y los justícia, jurats y mustaçaff hajen de nomenar altres quatre consellers, los quals hajen de jurar en poder del señor o de son procurador general.]

36. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts, que no·s puga tenir Consell General en la dita vila y condat de Rahal sens llisència del señor o de son procurador y ab asistència del dit procurador o bal·le, o de altra persona nomenadora per lo dit señor, sots pena de 60 sous, exegidors dels béns contrafahents.

94

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

37. Ítem, és estat pactat, etc., que lo fem que faran de ganados y cavalcadures no·l puguen vendre ni traure del terme per a femar altres terres, sinó que aja de servir per a femar les terres de els ortes de la present vila, sots pena de 60 sous per cascuna vegada, pues contravindrà al capítol.

38. Ítem, que per a regar les terres de la horta se puga pendre l’ayga sempre que lo molí y l’almàsera no l’auran menester, açò declarat que en lo tems que lo molí y l’almàcera aniran, tinga lo molí l’ayga des de les dos hores aprés mijorn fins a les oracions, y l’almàcera la tinga tota la nit fins al sol exent. Y si l’almàsera no l’aurà menester, la prenga y tinga lo molí tota la nit fina al sol exint, y per a regar les terres, prenguen ayga los hereters al sol exint y la tinguen fins a les dos hores aprés de mijorn, y lo señor puga pendre l’ayga tots los disaptes si l’aurà menester per a regar lo hort y lo que serà menester, en la forma acostumada.

39. Ítem, és estat pactat y acordat entre dites parts que los dits nous pobladors que són y per temps seran, sien tenguts e obligats a conservar, escurar y netejar les céquies y açuts, pons y camins, com fins así solia acostumar-se fer; açò éntés y declarat que, si en les céquies y açuts y haurà algun trench, sien [il·legible] per adobar-lo lo señor haja de pagar lo mestre y lo pertret, e los dits pobladors hajen de portar lo dit pertret al peu de la obra y hajen de donar peons y manobres, per a què servixquen en dita obra o pagar-los. En les quals obres contribuïran los pobladors de Monsarrat, com han acostumat, sens que per dita rahó lo señor los haja de pagar cosa alguna.

40. Ítem, és estat pactat y consertat entre les dites parts que los dits nous pobladors puguen escombrar les oliveres a ús y costum de bon llaurador y desimalar aquelles, presehint llisència del señor. Y la llenya que·s farà sia dels dits vasalls o pobladors, respectivament, y la soca, en casa que se aja de arrancar, sua per al señor.

95

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

41. Ítem, los dits nous pobladors no volen ser tenguts ni obligats a pagar censals alguns ni deutes causats per los moriscos que habitaven en la present vila.

42. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que lo dit señor puga fer qualsevols crides y prohibicions, establiments y ordinacions per al bon govern de la dita vila y condat de Rahal y bona administración de la justícia y així ab penes com sinse elles.

8 de juliol de 1611.

Publicat per Abel Soler i Rafa Jordà: Moserrat, geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Monserrat, 2005

96

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

l) SENYERA

Die XI mensis julii anno a Nativitate Domini MDCXI. Primo, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, de part altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Seniera, consedirà y establirà, segons que ab thenor dels presents consedeix y establix, a cascú dels dits pobladors la casa y heretat, així de rech com de secà, que cascú de aquells té acomanada en lo present lloch ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab lo çens de fadiga, lloïsme, pactes, càrrechs, particions dejús especificadors, returant-se dit senyor per a sí y a sos sucsessors tot lo dret de fadiga, lloïsme e tot plen dret enphitèhotich que conforme Furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar. No entenent enperò establir ninguna posesió, térra eo casa tenguda sots directa senyoria a ningun altre senyor directe, com les tals entenga dit senyor acomanar-les ab càrrech de les particions davall scrites a beneplàcit de dit senyor y dels sucsessors en dit lloch y no en altra manera pagant dit senyor y sucsessors la ànnua penció als tals senyors directes si algú causa incogitada eo inopinada n·i hagués, no entenent en res ni per res difraudar senyoria directe ninguna.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch, de altra, que los dits nous pobladors e tots los sucsesors e vasalls en lo present lloch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any a dit senyor que hui és y per temps serà en los dies e festes de Sent Joan de juny y Nadal mijerament cascú de aquells perpètuament set lliures reals de Valènçia per lo çens, fadiga, lloïsme de cada casa y heretat pagadors, segons dit és desús, com a çens, fadiga, lloïsme y tot plen dret enphitèotich, segons Furs del present regne de València, ab lo qual çens se haja de fer e fassa lo dit stabliment.

97

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present lloch de Seniera y prestar los homenatjes de fidelitat acostumats e segons los vasalls han acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdictió del senyor que hui és y per temps seran, en tant quant per Furs del present regne li és permés e lísit lo exercisi de la jurisdictió, així civil com criminal.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que los dits nous pobladors y vasalls se hajen de obligar, per sí e sos sucsessors, a residir contínuament, ab son domicili, casa y cap major, en lo dit lloch de Seniera y lo que faltarà per temps de mig any continuo en dita residència perçonal encórrega en pena de comís de la casa y heretats que tindrà en dit lloch y son terme. Lo qual comís ipso facto sia fet sens haverse de fer prosés en forma de juhí ni altra solempnitat alguna.

Ittem, és estat pactat y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que si per algun temps qualsevolde dits pobladors e vasalls e sucsessors voldran anar-se'n de dit lloch, primer e ans de totes coses, hajen de contar en lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y, feta dita paga, tinguen facultat de vendre la dita casa y heretats a foraster eo a perçona de dit lloch que no tinga casa ni heretats; la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir en dit lloch perçonalment, y dins dos mesos portar sa casa y avasallar-se en dit lloc, prometent residència perçonal sots pena de comís de les tals cases y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit eo no venint dit nou comprador a dita residencia perçonal, passat lo dit termini dites casa y terres, sens ninguna forma de juhí ni prosés, resten comissades y la senyoria útil consolidada ab la directa.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat que los dits nous pobladors se hajen de obligar ab lo dit acte de avasallament a residir perçonalment pert temps de cinch anys contínuos del dia de hui en avant contínuament contadors; passats 98

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

los quals cinch anys puguen vendre, alienar y transportar les dites cases y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpria de aquells y si ans de complits los dits cinch anys se'n aniran no puguen los dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats sens ninguna interpel·lació ni forma de juhí. Dins los quals cinch anys estiga en llíbera facultat del senyor de dit lloch despedir a qualsevols de dits vasalls ab causa llegítima.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de part altra, que de totes les vendes, alienacions y transportacions, particions y atre gènero de actes que s faran de dites cases y terres se hajen de pagar [a dit senyor que hui és y per temps será lo lloïsme] a dos sous per lliura y lo mig lloïsme a sou per lliura en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals dispositions no dehuen dret de lloïsme, sots pena comís.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y lo dits nous pobladors y vasalls, de altra, que dits nous pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit lloch de Seniera, que hui són y per temps seran, tinguen obligació de coure en lo forn del dit lloch lo pa y no en altre, conprar lo pa de la fleca de dit lloch y no de altra part aquell que hauran menester, estant en dit lloch, moldre tot gènero de grans y picar los arrosos en los molins de dit lloch, conprar cara aquella que hauran menester per a ses cases de la camiseria de dit lloch, lo vi de la taverna de dit lloch, lo qual vi tinguen obligació de comprar de dita taverna y no de altra part alguna sent de mija quarta de vi en avall, y de mija quarta en amunt de hon voldran. Y axí mateix tinguen obligació de comprar totes vitualles y frasques, com són totes vitualles de tenda y llegums de la tenda del present lloch de Seniera, entenentse de llegums de mig almut en avall y de mig almut en amunt puguen comprar tot gènero de llegums, com són siurons, faves, guixes, llentilles, arròs y altres llegums de hon voldran. Y axí mateix ningú sia gosat de vendré ni comprar dits llegums de mig almut en avall sinó és de dita tenda, y de ahí en amunt puguen comprar-los y vendre'ls com sien de ses collites pròpies. E assò se ha de entendre, en respecte de les regalies desús dites, havent-hi en aquelles y 99

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

cascuna de aquelles respectivament lo recapte nesessari y conpetent y no en altra manera, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendran.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors, de altra, que lo senyor de dit lloch se retura e reserva ver sí y sos sucsessors les regalies y emoluments de molí, forn, almàsera, carniceria, tenda, fleca y taverna y lo herbatje de dit lloch.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre los dits senyor del present lloch de Seniera, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch, de altra, que los dits nous pobladors y los vasalls y sucsessors de aquells, que hui són y per temps seran en lo dit lloch, sien tenguts y obligats a fer les obres nesessàries en cascuna de les cases que aquells tindran per a la conservació y perfectió de aquelles y cascuna de aquelles com a bons vasalls y enfiteotes.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch, de altra, que dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de Seniera, que hui són y per temps seran, perpètuament en dit lloch de Seniera hajen de partir y partixquen, ab lo dit senyor y ab los senyors sucsessors en dit lloch, tots los grans de forment y hordi, dacsa, arròs y tot altre qualsevol género de grans y llegums, lli, cànems y tot altre qualsevol gènero de collites y esplets de qualsevol espècie sien ques colliran en la horta y terres de rech de dit lloch, terme y territori de aquell al quart, ço és tres parts per al vasall y la quarta part per al senyor; y en lo secà a la sisena, ço és cinch parts per al vasall y la sisena per al senyor, posats dits fruits y grans, nets y com convé, en los graners de la casa del senyor per los dits vasalls francament y la partició de lli y de cànem amerat que sia al quart segons dit és desús.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre los dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que dits nous pobladors y vasalls que hui són y per tems serán perpètuament en dit lloch de Seniera hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors y 100

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

sucsessors en dit lloch tots los fruits dels arbres de qualsevol espècie sien, així en la horta com en lo secà del dit lloch de Seniera, al ters, ço és les dos parts per al vasall y la terçera part per al senyor, posada y portada la part del dit senyor dins la casa del senyor en son degut lloch y en los puestos ahon se acostumen posar per dits vasalls; dempto lo fruit de la fulla que se ha de partir en lo arbre y les olives se han de fer oli en la almásera de dit lloch per dits vasalls, y la part tocant al senyor així mateix se ha de posar y portar a la casa del senyor en les gerres y lloch acostumat francament y axí mateix sia tot lo pinyol de totes les olives y oli que·s farà del senyor y los vasalls no tinguen ninguna part en aquell.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, de altra, que tostemps que en lo terme de dit lloch se secarà algun arbre, de qualsevol gènero sia, tinga lo senyor de dit lloch la soca y tronch y los vasalls y pobladors que hui són y per tems seran les rames. Asò emperò entés que, si serà noguer, sia la soca eo canya y tot allò que·s porà serrar del senyor de dit lloch.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los vasalls y pobladors del dit lloch, de part altra, que los dits vasalls y nous pobladors que hui són y per temps seran y los sucsessors tinguen obligació de fer e fasen tot lo oli prosuhit de totes les olives que·s colliran en lo terme del dit lloch de Seniera en la almàsera del dit lloch y no en altra part, sots pena de perdició de olives y oli y altres penes a arbitre del senyor de dit lloch, posant y portant la part del oli al senyor pertanyent en lo modo que dit és desús en lo lloch acostumat dins la casa del senyor francament per los dits pobladors y vasalls que hui són y per tems seran.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de una, y los vasalls y nous pobladors del dit lloch, de altra, que cascun vasall y nou poblador del dit lloch, per sí e per sos sucsessors, tinga obligació de plantar y plante en la sua heretat cascun any sis moreres, comensant a plantar-

101

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

les del any mil sis-cents y dosse en avant. Y axí tostemps perpètuament a beneplàçit del senyor que hui és e per temps serà en lo dit lloch de Seniera.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch, de altra, que los dits vasalls del present lloch de Seniera que hui son y per temps seran y tots los sucsesors de aquells residents y colents lo dit lloch tinguen obligació de escurar y netejar totes les cèquies, així majors com menors y brasals, y tenir en conreu aquelles, y axí mateix fer y conservar los ponts que hui són y los que convindran fer y sustentar en lo terme de dit lloch de Seniera per al serviçi de les heretats, camins e sendes del territori y terme de dit lloch a costes y despeses pròpries de dits vasalls, vehins y pobladors que hui són y per temps seran en lo dit lloch de Seniera.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, de altra, que lo senyor de dit lloch tinga obligació de donar a dits nous pobladors y vasalls de dit lloch la biga de la almàsera per a fer lo oli que·s collirà en lo terme de dit lloch en aquella, lo qual no·s puga fer en altra part si e segons ya és dit desús e sots la dita pena y penes. Assò emperò entés que tostemps que la dita biga de almàsera es romprá per alguns temps se haja de adobar y conservar tantes vegades quantes se romprà a costes y despeses del senyor y vasalls del dit lloch que hui són y per temps seran mijerament.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, de altra, que ningú dels dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per temps seran gosen ni presumeixquen desimalar ni desimalen ninguns garrofers, olivera ni oliveres ni altre gènero de arbres, exsepto les moreres, sens llicènçia del senyor del dit lloch que hui és y per temps serà, sots la pena inposadora a arbitre del senyor de dit lloch. Y de la llenya que se haurà desimalat grosa y menuda trosejada y capolada que sia se n'hajen de fer tres eguals parts, dos per al vasall y la una per al senyor, triant lo senyor de les tres parts la que voldrà.

102

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch de Seniera, de altra, que lo dit senyor del dit lloch dona y donarà ab thenor del present tres fanecades de terra de rech en la horta de dit lloch a cascú de dits nous pobladors per a fer erba de alfals per a les cavalcadures de aquells y de cascú de aquells eo llegums y hortalises. Y si algú de dits vasalls no tindrá sufficient térra de dites tres fanecades, conforme les cavalcadures que tindrà, y haurà menester més terra ultra de les dites tres fanecades per a lo que dit és desús lo senyor de dit lloch dará al tal poblador eo vasall més terra, ab esta modificaçió: que no puguen ser ni exsedir de dos fanecades ensús ni puga ferse en lo refassi de dita terra altra cosa sinó serà herba alfals, y dit vasall li haja de donar y pagar al senyor de dit lloch per cada fanecada de refassi, ultra de dites tres fanecades, deu sous per cascuna fanecada cascun any, pagadors en lo dia e festa de Sant Miquel mentres posehirà dita terra de dit refassi, los quals deu sous se hajen de cobrar ab prompta y real execució com a béns de regalies de la senyoria de dit lloch.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch, de altra, que los vasalls que hui són y per tenis seran de dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir les vinyes que tindran de verema ab lo senyor de dit lloch que hui és y per tems serà a la sisena part, y si serà vinya de planta dit vasall haja de pagar y pague dos sous per fanecada com a regalies de la senyoria a rahó de dos sous per cascuna fanecada. Y si algú de dits vasalls plantarà alguna vinya eo vinyes com dit és dins set anys no pague cosa ninguna per lo que haurà plantat y al huitè any comense a pagar en la forma desús dita, a saber és si serà eo seran de verema la sisena part y si seran de planta a dos sous per fanecada en lo dia e festa de Sant Miquel cascun any, ab que dites vinyes se hajen de plantar en lo secà y no en la horta de dit lloch.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per tems seran, de altra, que les talles que·s 103

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

llançaran cascun any en lo porche del lloch de Ènova per la part que cascun any ne tocarà de talla al dit lloch de Seniera la dita talla y talles se hajen de pagar y paguen entre lo senyor y vasalls del dit lloch que hui són y per temps serán mijerament.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch, de altra, que los vasalls del dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir y partixquen perpetualment la palla prosuhida dels grans de forment y hordi collits en lo terme de dit lloch així en la horta com en lo secà ab lo senyor de Seniera que hui és y per temps serà al quart, fent-ne quatre eguals parts tres per al vasall y la quarta part per al senyor. De tota la qual palla pertanyent a la part del senyor de dit lloch los dits nous pobladors y vasalls tinguen obligació perpètuament de fer-ne de aquella un paller per al senyor de dit lloch en les heres del lloch de Seniera francament, sens ningun interès.

Ittem, és estat pactat, avengut e concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors, de altra, que lo ministre y guardià que per qualsevol temps serà en lo dit lloch de Seniera lo haja de posar y elegir lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà y despedir-lo quant ben vist li sia. Y lo salari de aquell se pague y haja de pagar de tot montó en la hera segons és ús y pràtica.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors, de altra, que tots los vasalls que hui són y per seran del dit lloch de Seniera tinguen obligació de batre tots los grans y esplets que·s colliran en lo terme de dit lloch en les heres del lloch de Seniera y no en altra part, sots pena de perdició dels tals grans applicadors als graners del senyor y altres penes a arbitre del senyor que hui és y per temps serà en dit lloch.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y dits vasalls nous pobladors, de altra, que los vehins, vasalls y pobladors de Seniera que hui són y per temps seran tinguen obligació de conservar y 104

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

conserven a sos gastos propris los portals, portes y portells per a la custòdia, guarda y conservació de aquells y de dit lloch tenint aquells en conreu.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors, de altra, que lo senyor de dit lloch que hui és y per tems serà se reserva ver sí e sos sucsessors tots los arbres silvestres que no fan fruit en lo terme de dit lloch plantats y que eixiran en aquell a fer-ne a ses voluntats.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch, de altra, que lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch de Senyera, per a conservació de les regalies de dit lloch puga imposar qualssevols penes per a conservació dels fruits, rendes y regalies a dit senyor pertanyents, per a conservació de tot lo dispost en la present capitulació. Y axí mateix, en execució de lo desusdit, puixa fer, provehir e manar se fasen qualssevols crides, prohibicions y manaments y que se hajen de observar, guardar y obtenperar les coses per dit senyor provehides y manades per la bona administratió de la justícia, pau, quietut, tranquilitat e seguretat de les perçones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit lloch de Seniera y bon govern de aquell, inposant qualssevols penes, així corporals com pecuniáries, segons Furs y privilegis del present regne. Reservant-se lo dit senyor per a sí y a sos sucsessors en dit lloch tota la jurisdictió, així civil com criminal, al que per Furs e privilegis del present regne et àlias de justícia li és consedida y otorgada, y aquella que sos antesessors y senyors en dit lloch de Seniera an acostumat tenir y exersir y an tengut y exersit en lo dit lloch de Seniera.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de una, y los vasalls de dit lloch, de altra, que tots los dits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unguem y sien executoris en favor del dit don Francisco Joachim Sanz, senyor de dit lloch, y de tots los sucsessors de aquell tostemps que qualsevol de dits pobladors y vasalls de dit lloch que hui són y per tems seran contravindran a qualsevol de aquells.

105

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Publicat per Primitivo J. Pla Alberola a “Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos”, en Revista de Historia Moderna nº 24.

Alicante 2006

106

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

m)

TURIS

Primeramente se da acada huno de los que vinieren â poblar quinze fanecadas de tierra guerta y quinze de secano pagando por cada fanecada de tierra guerta dos sueldos y por cada jornal de tierra secano que son seis fanecadas asaber es las que estubieren plantadas de arboles, ô vinya â un sueldo de censo fadiga luismo y la que no estuviere plantada un dinero y se les dara una casa cada huno pagando de censo por ella dose sueldos cada un año con luismo y fadiga; 2. Mas de todos los granos y frutos que se cogieren en el secano ayan de pagar y paguen a la novena pagados primero diezmos y premitias; 3. Mas de todos los arboles de olivos ayan de pagar y paguen al quinto en esta forma que ans costas ayan de traher la azeituna a las almaceras del Señor y en ellas despues de haver pagado diezmos y premicias por todo derecho de particion pague de cinco huno quedando quatro francas para el vasallo y de los olivos que de nuevo plantaren no respondan particion alguna por los primeros deseis años contadores del dia que plantaren dichos olivos en adelante 4. Mas de los algarrobos ayan de pagar y paguen al sexto pagados primero diezmos y premicias y las Igueras al quinto, 5. Mas de las viñas assi del vino como de parra ayan de pagar y paguen a la novena pagando primero diezmos y primicias la qual parte aian de pagar a saberes el vino al duell y la parra después de eixcloa 6. Mas que los censos assi de cassas como de tierras aian de pagar cada año por san Juan de Junio y Navidad mediatim 7. Mas que las cassas las ayan de conrrear a uso de buen arquitecto y las tierras a usso de buen labrador sots pena de comissio.

8. Mas que ninguno pueda por ningun tiempo pedir licencia ni compellir a que sele de para vender mas de la metat de la tierra que tuviere sin vender

107

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

juntamente con ella la casa a la qual aian de estar siempre anexas la metat de dichas tierras para la conservacion de ella.

9. Mas que todos los dichos nuevos pobladores ayan de estar y estén obligados a dar para el servicio de el Señor a saber es para traer cartas al Señor Luys donde les conviniere dentro empero del Reyno de Valencia quince hombres de tanda cada hun año por toda la universidad al qual hombre pagara el Señor un real castellano cada dia de los que se detuviere y no pasaran dichas tandas de unos años a otros sino que acabado el año tomadas dichas tandas, ô no están fuera de la obligación para aquel año y entiendese la tanda del dia que el hombre saliere de Turis asta que buelva.

10. Mas que dichos pobladores esten obligados a hazer azeite en las almaceras del Señor y moler el trigo en los molinos del Señor sin que les puedan llevar ni hazer en otra parte.

11. Mas que dichos nuevos pobladores ayan de desavecindarse de sus lugares de donde son oy habitadores y havezindarse en dicho lugar de Turis prohibiéndoles no puedan vender las dichas cassas y tierras por razón de dichos establecimientos respectivos se les señalare a persona ninguna que tuviere cassa y tierra en el presente lugar de Turis y la persona estrangera a quien vendiere sea a satisfaccion de su exelencia y de sus successores quedando obligadas a estas mismas condiciones.

12. Mas que todos los ganados ayan de pagar carnaje y cabesaje como se acostumbra antes y se reservaran para el Señor el herbaje de las dehesas y todos los demas que antes se arrendaban por quenta de la Señoria. Mas que la carne se haya de matar y pesar en el pilon de las carnecerias ordinarias del Señor.

13. Mas que todas las regalías como son los hornos, molinos, tiendas, panaderías, carnecerias, almaceras, y tavernas y obras se reservan para el Señor cum jure auita llandi.

14. Mas se reserva para el Señor el pinar y el mauca para madera y caça.

108

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

15. Mas que la conservación de el asut venga a cargo de los dichos pobladores y esten obligados a hazerlo dandoles el Señor Maestro y madera mas que todos los que sacaren tierra nueva y plantaren vinya en ella la tenga franca por tiempo de diez años pasados los quales ayan de pagar como de las demas tierras viejas estén empero obligados a manifestar al Señor o a quien por el Señor estuviere en dicha Baronia la erija que plantare sots pena de comissio para que se tenga memoria de la quantidad que se plantare y en que tiempo se acabaran dichos diez años.

16. Mas que ninguno pueda vender vino por menudo en sus cassas y fuera de ellas sino de la propia manera que se acostumbrava a hazer antes sots pena de veinte cinco libras y el vino perdido mas que esten obligados dichos vasallos a dar al Señor por cada hun año por Pascua de resureccion una dozena de cabritos por presente.

17. Mas nos reservamos para nos y nuestros succesores todos los pinos, carrascas y alamos negros y otros qualesquiera arboles en regadío y secano sin que los puedan cortar sin expresa licencia nuestra y del Alcaide de la presente Baronia de Turis sots pena de veinte cinco libras por cada arbol que cortaren mas que de todos los granos como son trigo, cevada, daca, panizo y otros qualesquiera granos y de todo genero de legumbres que se sembraren en la guerta ayan de pagar de seis huna y de la oja de seis huna como dicho es.

18. Mas que los presentes capítulos y cada huno de ellos y el auto que sobre ellos se rrecibiere se pueda alargar y alargue a todo util y provecho del Seños conforme el estilo y practica del notario que lo recibiere…

Arxiu del Regne de València. Manaments i Empares, any 1697, llibre 2

109

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

n) Diccionari Alfarrassar: Avaluar a ull la quantitat o vàlua d'alguna cosa, emprant-se de manera habitual per a fer un càlcul probable de la collita.

Almàssera: Trull o molí per moldre oliva Arrova: Unitat de pes amb equivalències variables. A la Ribera l’arrova sol equivaldre a quasi 13 quilograms. A certes regions el valor de l'arrova és diferent; a Ribagorça l'arrova ordinària té 36 lliures, i la de llana en té 30; en el Pla d'Urgell es compta l'arrova a 27 lliures, en el Maestrat i Morella a 36, a Sueca a 30, a Calp a 24, etc.. A la Ribera d'Ebre i al Regne de València, l'arrova s'empra també com a unitat de mesura de líquids (oli), equivalent a 11 litres (Pego) o a 13'93 litres, i es divideix en quatre quarterons.

Barcella: Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera. A les Balears es divideix en sis almuds; a la regió de València, en quatre almuds.

Batlle: Oficial encarregat d'administrar justícia a una vila o ciutat en nom del rei o del senyor feudal Cafís: Mesura de capacitat, equivalent a vint-i quatre barcelles, que encara està en ús al Ribagorça, a Tortosa i a València per mesurar cereals i calç. El cafís valencià de forment equival a 201 litres.

Cànter: Mesura de líquids, que conté poc més d'onze litres i serveix per mesurar principalment oli i vi. La seua equivalència és de 10,77 litres.

Clam: Queixa; expressió de malcontentament, al·legació formal contra qualcú presentada al tribunal o funcionari apropiat, per demanar reparació d'un greuge.

Delme: La desena part de la collita o d'altres productes de la terra, que es pagava com a tribut a l'Església o al rei i altres senyors.

Diner: Moneda de diferents valors, però que la més corrent (la de coure) equivalia a la dotzava part del sou.

Emfiteusi: Cessió perpètua o per llarg temps, d'un immoble, compensada pel pagament d'un cànon anual al qui fa la cessió, conservant-ne ell el domini directe.

110

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Esplet: Collita; conjunt de fruits produïts en una vegada, especialment si són abundants.

Fadiga: Dret feudal que els senyors cobraven de les finques urbanes que els vassalls venien o empenyoraven.

Fanecada: Extensió de terra que es calcula que es pot sembrar amb una faneca de gra; conté quatre quartons i és la dotzena part d'una hectàrea. Sis fanecades fan una cafissada, i 36 fanecades equivalen a una jovada. Una fanecada foral valenciana = 831, 0964 metres quadrats Herbatge: Impost damunt el consum de l'herba dels prats.

Justícia: Magistrat encarregat d'administrar justícia especialment en els regnes de Castella, Aragó i València.

Host: Obligació feudal de formar part de l'exèrcit del senyor en les expedicions guerreres d'aquest. La cavalcada era l'expedició curta, d'un sol dia generalment, i la host era la campanya o expedició de més durada.

Jornal: Mesura agrària equivalent a l'extensió de terra que es llaura normalment amb un parell de mules. Es divideix de diferents maneres segons les comarques: en sis fanecades a la regió septentrional de les terres valencianes, i en quatre fanecades a la meridional.

Jovada: unitat de superfície que equival a 6 cafissades, o el que és el mateix, 36 fanecades.

Jurat: Cadascun dels membres de les antigues universitats o consells municipals.

Mostassà: Funcionari municipal encarregat de comprovar els pesos i mesures i la bona qualitat dels queviures.

Lliura: Moneda antiga que tenia vint sous.

Lluïsme: Dret que cal pagar al senyor del domini directe quan s'alienen les terres o possessions que d'ell es tenen a cens.

Primícia: Fruits primerencs; oferta de fruits primerencs o de bestiar, que es feia a l'Església o als temples.

Regalia: Privilegi o excepció privativa que té algú en alguna cosa.

Sou: Moneda antiga que valia dotze diners de billó i que era la vintena part de la lliura.

111

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

o) Decret I Declaració de la legítima constitució de les Corts i de la seua sobirania: nou reconeixement del Rei Ferran VII, i anul·lació de la seua renúncia a la corona: divisió de poders, reservant-se les Corts el legislatiu: responsabilitat de l’Executiu, i habilitació de la Regència actual, amb l'obligació de prestar el jurament a les Corts: fórmula d'aquest: confirmació interina dels tribunals, justícies i altres autoritats: inviolabilitat dels diputats.

Els diputats que componen aquest Congrés, i que representen la Nació espanyola, es declaren legítimament constituïts en Corts generals i extraordinàries, i que resideix en elles la sobirania nacional.

Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, congregades a la Reial Illa de León, conformes en tot amb la voluntat general, pronunciada de la manera més enèrgica i patent, reconeixen, proclamen i juren de nou pel seu únic i legítim Rei el Senyor En Ferran VII de Borbó: i declaren nul·la, de cap valor ni efecte la cessió de la corona que es diu feta a favor de Napoleó, no només per la violència que va intervenir en aquells actes injustos i il·legals, sinó principalment per faltar-li el consentiment de la Nació.

No convenint quedin reunits el Poder legislatiu, l’executiu i el judicial, declaren les Corts generals i extraordinàries que es reserven l’exercici del poder legislatiu en tota la seua extensió.

Les Corts generals i extraordinàries declaren que les persones en qui delegaren el Poder Executiu, en absència del nostre legítim Rei el Senyor En Ferran VII, queden responsables a la Nació pel temps de la seua administració, d'acord a les seues lleis.

Les Corts generals i extraordinàries habiliten als individus que componien el Consell de Regència, perquè sota aquesta mateixa denominació, interinament i fins que les Corts triïn el govern que més convingui, exerceixen el Poder Executiu.

112

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

El Consell de Regència, per utilitzar de l'habilitació declarada anteriorment, reconeixerà la sobirania nacional de les Corts, i jurarà obediència a les lleis i decrets que se'n emanaren: a la fi passarà, immediatament que se li faci constar aquest decret, a la sala de sessió de les Corts, que l'esperen per a aquest acte, i es troben en sessió permanent.

Es declara que la fórmula del reconeixement i jurament que ha de fer el Consell de Regència és la següent: Reconeixeu la sobirania de Nació representada pels diputats d'aquestes Corts generals i extraordinàries? __ Jureu obeir els seus decrets, lleis i constitució que s'estableixi segons els sants fins per que s'han reunit, i enviar observar i fer-los executar? __ ¿Conservar la independència, llibertat i integritat de la Nació? La religió Catòlica Apostòlica Romana? El govern monàrquic del regne? __ ¿Restablir en el tron al nostre estimat Rei en Ferran VII de Borbó? __ I mirar tot pel bé de l’estat? __ Si així ho feu, Déu us ajude, i si no sereu responsable a la Nació d'acord a les lleis.

Les Corts generals i extraordinàries confirmen per ara tots els tribunals i justícies establertes en el regne, perquè continuïn administrant justícia segons les lleis.

Les Corts generals i extraordinàries confirmen per ara totes les autoritats civils i militars de qualsevol classe que siguin.

Les Corts generals i extraordinàries declaren que les persones dels diputats són inviolables, i que no es pot intentar per cap autoritat ni persona particular res contra els diputats, sinó en els termes que s'estableixin en el reglament general que va a formar-se, a l’afecte de la qual es nomenarà una comissió.

Ho tindrà entès el Consell de Regència, i passarà acte continu a la sala de les sessions de les Corts per prestar el jurament indicat, reservant el publicar i circular en el regne aquest decret fins que les Corts manifesten com convindrà fer-se: el que es verificarà amb tota brevetat.

Reial Illa de Leon 24 setembre 1810, a les onze de la nit 113

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

p) DECRET II. Tractament que han de tenir els tres Poders: fórmula amb què el Executiu ha de publicar les lleis i decrets que emanen de les Corts: es prescriu el jurament a totes les autoritats.

Les Corts generals i extraordinàries declaren a conseqüència del decret d'ahir 24 del corrent que el tractament de les Corts de la Nació ha de ser i serà d'ara endavant de Majestat.

Les Corts Generals i Extraordinàries ordenen que, durant la captivitat i absència del nostre legítim Rei el Senyor D. Ferran VII, el poder Executiu tinga el tractament Altesa.

Les Corts generals i extraordinàries ordenen que els tribunals suprems de la Nació, que interinament han confirmat, tinguen per ara el tractament d'Altesa.

Les Corts generals i extraordinàries ordenen que la publicació dels decrets i lleis que d'elles emanen es realitze pel poder executiu en la forma següent: En Ferran VII per la gràcia de Déu, Rei d'Espanya i de les Índies i en la seua absència i captivitat el consell de Regència autoritzat interinament, a tot els que les presents vegeu i entengueu aquesta sapigueu: Que en les Corts generals i extraordinàries congregades a la Reial Illa de Lleó es va resoldre i decretar el següent.

Les Corts generals i extraordinàries ordenen que els Generals en cap de tots els exercits, els capitans generals de les províncies, els M. RR. Arquebisbes i RR. Bisbes, tots els tribunals, Juntes de província, Ajuntaments, Justícies, Caps, Governadors i altres autoritats així civils com militars i eclesiàstiques, de qualsevol classe i dignitat que siguen, els cabildos eclesiàstics i els consolats facen el reconeixement i juraments d'obediència a les Corts generals de la Nació en els pobles de la seua residència, sota la 114

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

fórmula amb què ho ha fet el Consell de Regència, i que el General en cap d'aquest exercit, els presidents, governadors o degans dels consells suprems existents a Cadis com els governadors militars d'aquella i aquesta plaça, passen a la sala de sessions de les Corts per fer-ho i ordenen així mateix que els Generals en cap dels exercits, capitans generals de les províncies, i altres caps civils militars i eclesiàstics, exigeixen dels seus respectius subaltern i dependents el mateix reconeixement i jurament. I que el Consell de Regència done compte a les Corts d'haver-se així executat per les respectives autoritats.

Atès a la Reial Illa de Lleón a 25 de Setembre de 1810.

115

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

q) DECRET IX. Llibertat política de la Impremta.

Atenent les Corts generals i extraordinàries al fet que la facultat individual dels ciutadans de publicar els seus pensaments i idees polítiques és, no només un fre de l'arbitrarietat dels que governen, sinó també un mitjà de il·lustrar a la Nació en general, i l'únic camí per portar al coneixement de la veritable opinió pública, han vingut a decretar el següent: ARTICLE I. Tots els cossos i persones particulars, de qualsevol condició i estat que siguen, tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o aprovació alguna anteriors a la publicació, sota les restriccions i responsabilitats que s'han d'expressar en el present decret.

II.

Per tant queden abolits tots els actuals jutjats de Impremtes, i la censura de les obres polítiques precedent a la seua impressió.

III.

Els autors i impressors són responsables respectivament de l'abús d'aquesta llibertat.

IV.

Els libels infamatoris, els escrits calumniosos, els subversius de les lleis fonamentals de la monarquia, els llicenciosos i contraris a la decència pública i bons costums han de ser castigats amb la pena de la llei, i les que aquí s'han d'assenyalar.

V.

Els jutges i tribunals respectius s'entendran en la investigació, qualificació i càstig dels delictes que es cometin per l'abús de la llibertat de la impremta, arreglant a allò que les lleis i aquest Reglament.

116

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

VI.

Tots els escrits sobre matèries de religió queden subjectes a la prèvia censura dels Ordinaris eclesiàstics, segons el que estableix i el Concili de Trento.

VII.

Els autors, sota el nom del qual queden compresos l'editor o el que hagi facilitat el manuscrit original, no estaran obligats a posar els seus noms en els escrits que publiquen, encara que no per això deixen de quedar subjectes a la mateixa responsabilitat. Per tant haurà de constar a l'impressor qui sigui l'autor o editor de l'obra, perquè en cas contrari patirà la pena que s'imposaria a l'autor o editor, si es coneixen.

VIII.

Els impressors estan obligats a posar els seus noms i cognoms i el lloc i any de la impressió en tot imprès, qualsevol que siga el seu volum, tenint entès que la falsedat en algun d'aquests requisits s'ha de castigar com l'omissió absoluta d'ells.

IX.

Els autors o editors que abusant de la llibertat de la impremta contravinguen a que disposa, no només patir la pena fixada per les lleis segons la gravetat del delicte, sinó que aquest i el càstig que se'ls imposi es publicaran amb els seus noms a la gaseta del govern.

X.

Els impressors d'obres o escrits que es declaren innocents o no perjudicials, han de ser castigats amb cinquanta ducats de multa en cas d'ometre-hi els seus noms, o algun altre dels requisits que indica l'article VIII.

XI.

Els impressors dels escrits prohibits en l'article IV, que haguessin omès el seu nom o una altra, de les circumstàncies ja expressades, patiran a més de la multa que s'estime corresponent, la mateixa pena que els autors d'ells.

XII.

Els impressors d'escrits sobre matèries de religió sense la prèvia llicència dels ordinaris, hauran patir la pena pecuniària que se'ls impose,

117

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

sense perjudici de les que, en raó de l'excés en què incorren, tinguin ja establertes les lleis.

XIII.

Per assegurar la llibertat de la impremta, i contenir al mateix temps el seu abús, les Corts nomenaran una Junta suprema de censura, que haurà de resistir prop del Govern, composta de nou individus, i a proposta d'ells una altra semblant a cada capital de província composta de cinc.

XIV.

Seran eclesiàstics tres dels membres de la Junta suprema de censura, i dos dels cinc de les Juntes de les províncies, i els altres seran seculars, i uns i altres subjectes instruïts, i que tingui virtut, probitat i talent necessari per al greu encàrrec que se'ls encomana.

XV.

Serà del seu càrrec examinar les obres que s'hagen denunciat al Poder Executiu o Justícies respectives, i si la Junta censoria de província jutgés, fundant el seu dictamen, que han de ser detingudes, ho faran així els jutges, i recolliran els exemplars venuts.

XVI.

L'autor o impressor podrà demanar còpia de la cesura, i contestar a ella.

Si la Junta confirmés la seua primera censura, tindrà acció l'interessat a exigir que passi l'expedient a la Junta suprema.

XVII.

L'autor o impressor podrà sol·licitar de la Junta suprema que es vegi primera i encara segona vegada el seu expedient, per al que se li lliurarà quant s'hagués actuat. Si la darrera censura de la Junta suprema fos contra l'obra, serà aquesta detinguda sense més examen, però si la aprovés, quedarà expedit el seu curs.

XVIII.

Quan la Junta censoria de província o la suprema; segons el que estableix, declarin que l'obra no conté sinó injúries personals, serà detinguda, i el perjudicat podrà seguir el judici d'injúries al tribunal corresponent d'acord a les lleis.

118

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

XIX.

Encara que els llibres de religió no puguin imprimir sense llicència de l'Ordinari, no podrà aquest negar sense prèvia censura i audiència de l'interessat.

XX.

Però si el Ordinari insisteix en negar la seva llicència, l'interessat acudir amb còpia de la censura a la Junta suprema, la qual ha d'examinar l'obra, i si la trobés digne d'aprovació, passar el seu dictamen a l'Ordinari, perquè més il·lustrat sobre la matèria, concedeixi la llicència, si li semblés, a fi d'excusar recursos ulteriors.

Ho tindrà entès el Consell de Regència, i tindrà cura de fer-ho imprimir, publicar i circular. Reial Illa de Leon 10 novembre 1810

119

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

r) DECRET LXI Abolició de la tortura i dels constrenyiments, i prohibició d'altres pràctiques aflictives.

Les Corts generals i extraordinàries, amb absoluta unanimitat i conformitat de tots els vots, decreten: Que quede abolit per sempre el turment en tots els dominis de la Monarquia espanyola, i la pràctica introduïda de afligir i molestar als reus pels que il·legal i abusivament deien constrenyiments: i prohibeixen els que es coneixien amb el nom d'esposes, gossets, calabossos extraordinaris i altres, qualsevol que siga la seua denominació i ús, sense que cap jutge, tribunal ni jutjat, per privilegiat que siga, puga manar ni imposar la tortura, ni usar dels insinuats constrenyiments sota responsabilitat i la pena, pel mateix fet d'enviar, de ser destituïts els jutges de la seua ocupació i dignitat, el crim es pot perseguir per acció popular, derogant per descomptat qualsevol ordenances, llei, ordres, i disposicions que s'hagin donat i publicat en contra.

Ho tindrà entès el Consell de Regència, i disposarà el necessari al seu compliment, fent-ho imprimir, publicar i circular.

Donat a Cadis a 22 d'abril de 1811.

120

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

s) Decret LXXXII Incorporació dels senyorius jurisdiccionals a la Nació: els territorials quedaran com propietats particulars: abolició dels privilegis exclusius, privatius i prohibitius: manera de reintegrar als que obtinguen aquestes prerrogatives per títol onerós, o per recompensa de grans serveis: ningú pot dir-se Senyor de vassalls, ni exercir jurisdicció.

Desitjant les Corts generals i extraordinàries remoure els obstacles que hagen pogut oposar-se al bon règim, augment de població i prosperitat de la Monarquia espanyola, decreten: I.

Des d'ara queden incorporats a la Nació tots els senyorius jurisdiccionals de qualsevol classe i condició que siguin.

II.

Es procedirà al nomenament de totes les Justícies i altres funcionaris públics pel mateix ordre i segons es verifica en els pobles de reialenc.

III.

Els Corregidors, alcaldes majors i altres empleats compresos en l'article anterior cessaran des de la publicació d'aquest decret, a excepció dels ajuntaments i alcaldes ordinaris, que romandran fins a final d'enguany.

IV.

Queden abolits els dictats de vassall i vassallatge, i les prestacions així reals com personals que tinguen l'origen per títol jurisdiccional, a excepció de les que procedeixen de contracte lliure en ús del sagrat dret de propietat.

V.

Els senyorius territorials i pairals queden des d'ara a la classe dels altres drets de propietat particular, si no són d'aquells que per la seva naturalesa s'hagen d'incorporar a la Nació, o dels que no s'hagen complert les condicions amb què es concidint, el que resultarà dels títols d'adquisició.

121

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

VI.

Pel mateix els contractes, pactes o convenis que s'hagen fet en raó d'aprofitaments, arrendaments de terrenys, censos, ú altres d'aquesta espècie, celebrats entre els anomenats senyors i vassalls, s'han de considerar des d'ara com contractes de particular a particular.

VII.

Queden abolits els privilegis anomenats exclusius, privatius i prohibitius que tinguin el mateix origen de senyoriu, com els de la caça, pesca, forns, molins, aprofitaments d'aigües, muntanyes i altres; quedant al lliure ús dels pobles, d'acord amb el dret comú i a les regles municipals establertes en cada poble, sense que per això els amos s'entenguen privats de l'ús que com particulars poden fer dels forns, molins i altres finques d'aquesta espècie, ni dels aprofitaments comuns d'aigües, pastures i demés, a que en el mateix concepte puguen tenir dret a raó de veïnatge.

VIII.

Els que obtinguen les prerrogatives indicades en els antecedents articles per títol onerós, seran reintegrats del capital que resulti dels títols d'adquisició, i els que els tinguen per recompensa de grans serveis reconeguts, seran indemnitzats d'una altra manera.

IX.

Els que es consideren amb dret al reintegrament, de què parla l'article antecedent, presentaran els seus títols d'adquisició en les Cancelleries i Audiències del territori, on en els endavant hauran promoure’s, substanciar-se, i finalitzar-se aquests negocis en les dues instàncies de vista i revista amb la preferència que exigeix la seua importància, excepte aquells casos en què puguen tenir lloc els recursos extraordinaris, que tracten les lleis; arreglant en tot a allò declarat en aquest decret, i a les lleis que per la seua tenor no queden derogades.

X.

Per a la indemnització que s'hagi de donar a els posseïdors d'aquests privilegis exclusius per recompensa de grans serveis reconeguts, precedirà la justificació d'aquesta qualitat en el tribunal territorial corresponent, i aquest la consultarà el Govern amb remissió de

122

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

l’expedient original, que designarà la qual s'hagi de fer, consultant-ho amb les Corts.

XI.

La Nació abonarà el capital que resulte dels títols d'adquisició, o el reconeixerà, atorgant la corresponent escriptura; abonant en ambdós casos un tres per cent d'interessos des de la publicació d'aquest decret fins a la redempció del capital.

XII.

En qualsevol temps que els posseïdors presenten els seus títols, seran escoltats, i la Nació estarà a les resultes per les obligacions de què parla l'article anterior.

XIII.

No s'admet la demanda ni contestació alguna que impedeixi el puntual compliment i ràpida execució de tot el manat en els articles anteriors, sobreseient-se

en

els

plets

que

hi

hagi

pendents;

portant

immediatament a efecte allò que es mana, segons el literal acord amb aquest decret, que és la regla que d'ara endavant ha de governar per a la decisió, i si s'oferís algun dubte sobre la seua intel·ligència i veritable sentit, s'abstindran els Tribunals de resoldre i interpretar, i consultaràn a S. M. per mitjà del Consell de Regència, amb remissió de l’expedient original.

XIV.

D'ara endavant ningú no podrà dir-se Senyor de vassalls, exercir jurisdicció, nomenar jutges, ni usar dels privilegis i drets compresos en aquest decret, i qui ho fa perdrà el dret al reintegrament en els casos que queden indicats.

Ho tindrà entès el Consell de Regència, i disposarà el necessari al seu compliment, fent-ho imprimir, publicar i circular.

Donat a Cadis a 6 agost de 1811.

123

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

t) CONSTITUCIÓ POLÍTICA DE LA MONARQUIA ESPANYOLA. Promulgada A CADIS A 19 DE MARÇ DE 1812 Don Fernando VII, per la gràcia de Déu i la Constitució de la Monarquia espanyola, Rei de les Espanyes, i en la seva absència i captivitat la Regència del Regne, nomenada per les Corts generals i extraordinàries, a tots els que les presents veiessin i entenguessin, sapigueu: que les mateixes Corts han decretat i sancionat la següent: CONSTITUCIÓ POLÍTICA DE LA MONARQUIA ESPANYOLA En el nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, autor i suprem legislador de la societat. Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, bé convençudes, després del més detingut examen i madura deliberació,

que

les

antigues

lleis

fonamentals

d'aquesta

Monarquia,

acompanyades de les oportunes providències i precaucions, que assegurin d'una manera estable i permanent el seu sencer compliment, podran omplir degudament el gran objecte de promoure la glòria, la prosperitat i el bé de tota la Nació, decreten la Constitució política per al bon govern i recta administració de l'Estat.

TÍTOL PRIMER DE LA NACIÓ ESPANYOLA I DELS ESPANYOLS CAPÍTOL PRIMER De la Nació espanyola.

Article 1. La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis.

Article 2. La Nació espanyola és lliure i independent, i no és ni pot ser patrimoni de cap família ni persona.

Article 3 . La sobirania resideix essencialment en la Nació, i pel mateix pertany a aquesta exclusivament el dret d'establir les seues lleis fonamentals.

124

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Article 4. La Nació està obligada a conservar i protegir per lleis sàvies i justes la llibertat civil, la propietat i els altres drets legítims de tots els individus que la componen.

CAPÍTOL II Dels espanyols.

Article 5. Són espanyols: Primer. Tots els homes lliures nascuts i aveïnats en els dominis de les Espanyes, i els fills d'aquests.

Segon. Els estrangers que hagin obtingut de les Corts cartes de naturalesa.

Tercer. Els que sense ella portin deu anys de veïnatge, guanyada segons la llei en qualsevol poble de la Monarquia.

Quart. Els lliberts des que adquireixin la llibertat a les Espanyes.

Article 6. L'amor de la Pàtria és una de les principals obligacions de tots els espanyols, i així mateix el ser justos i benèfics.

Article 7. Tot espanyol està obligat a ser fidel a la Constitució, obeir les lleis i respectar les autoritats establertes.

Article 8. També està obligat tot espanyol, sense cap distinció, a contribuir en proporció dels seus havers per a les despeses de l'Estat.

Article 9. Està així mateix obligat tot espanyol a defensar la Pàtria amb les armes quan siga cridat per la llei.

TÍTOL II DEL TERRITORI DE LES ESPANYES, EL SEU RELIGIÓ I GOVERN, I DELS CIUTADANS ESPANYOLS CAPÍTOL PRIMER Del territori de les Espanyes Article 10. El territori espanyol comprèn a la Península amb les seues possessions i illes adjacents, Aragó, Astúries, Castella la Vella, Castella la Nova, Catalunya, Còrdova, Extremadura, Galícia, Granada, Jaén, Lleó, Molina, 125

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Múrcia, Navarra, Províncies Vascongades, Sevilla i València, les illes Balears i les Canàries amb les altres possessions d'Àfrica.

En l'Amèrica septentrional, Nova Espanya, amb la Nova Galícia i Península de Yucatán,

Guatemala,

províncies

internes

d'Orient,

províncies

internes

d'Occident, illa de Cuba amb les dues Florides, la part espanyola de l'illa de Santo Domingo, i l'illa de Puerto Rico amb les altres adjacents a aquestes i al continent en un i un altre mar.

En l'Amèrica meridional, la Nova Granada, Veneçuela, el Perú, Xile, províncies del Riu de la Plata, i totes les illes adjacents al mar Pacífic i a l'Atlàntic.

En l'Àsia, les illes Filipines, i les que depenen del seu govern.

Article 11. Es farà una divisió més convenient del territori espanyol per una llei constitucional, tan bon punt les circumstàncies polítiques de la Nació ho permetin.

CAPÍTOL II De la religió.

Article 12. La religió de la Nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única veritable. La Nació la protegeix per lleis sàvies i justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra.

CAPÍTOL III Del Govern.

Article 13. L'objecte del Govern és la felicitat de la Nació, ja que el fi de tota societat política no és altre que el benestar dels individus que la componen.

Article 14. El Govern de la Nació espanyola és una Monarquia moderada hereditària.

Article 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el Rei. Article 16. La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei. Article 17. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals establerts per la llei.

CAPÍTOL IV Dels ciutadans espanyols

126

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Article 18. Són ciutadans aquells espanyols que per ambdues línies porten el seu origen dels dominis espanyols d'ambdós hemisferis, i estan, aveïnats en qualsevol poble dels mateixos dominis.

Article 19. És també ciutadà l'estranger que gaudint ja dels drets de l'espanyol, obté de les Corts carta especial de ciutadà.

Article 20. Perquè l'estranger puga obtenir de les Corts aquesta carta, haurà d'estar casat amb espanyola, i haver portat o fixat a les Espanyes alguna invenció o indústria apreciable, o adquirit béns arrels pels que pague una contribució directa, o establint-se en el comerç amb un capital propi o considerable segons el parer de les mateixes Corts, o fet serveis assenyalats en bé i defensa de la Nació.

Article 21. Són així mateix ciutadans els fills legítims dels estrangers domiciliats a les Espanyes, que, nascudes en els dominis espanyols, no hagin sortit mai fora sense llicència del Govern, i tenint un anys complerts, s'hagin veí en un poble d'aquests dominis, exercint en ell alguna professió, ofici o indústria útil.

Article 22. Als espanyols que per qualsevol línia són haguts i reputats per originaris de l'Àfrica, els queda oberta la porta de la virtut i del mereixement per ser ciutadans: en conseqüència, les Corts concediran carta de ciutadà als quals fan serveis qualificats a la Pàtria , o als que es distingeixin pel seu talent, aplicació i conducta, amb la condició que siguen fills de legítim matrimoni de pares ingenus, de que estiguen casats amb dona ingènua, i aveïnats en els dominis de les Espanyes, i que exerceixin alguna professió, ofici o indústria útil amb un capital propi.

Article 23. Només els que siguin ciutadans podran obtenir llocs de treball municipals, i escollir-los en els casos assenyalats per la llei.

Article 24. La qualitat del ciutadà espanyol es perd: Primer. Per adquirir naturalesa en un país estranger.

Segon. Per admetre ús d'un altre Govern.

Tercer. Per sentència en què s'imposin penes aflictives o infamants, si no s'obté rehabilitació.

Quart. Per haver residit cinc anys consecutius fora del territori espanyol sense comissió o llicència del Govern.

Article 25. L'exercici dels mateixos drets es suspèn: Primer. En virtut d'interdicció judicial per incapacitat física o moral.

127

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Segon. Per l'estat de deutor trencat, o de deutor als cabals públics.

Tercer. Per l'estat de servent domèstic.

Quart. Per no tenir ocupació, ofici, o manera de viure conegut.

Cinquè. Per trobar processat criminalment.

Sisè. Des de l'any de 1830 hauran de saber llegir i escriure els que de nou entren en l'exercici dels drets de ciutadà.

Article 26. Només per les causes assenyalades en els dos articles precedents es poden perdre o suspendre els drets de ciutadà, i no per altres.

TÍTOL III DE LES CORTS CAPÍTOL PRIMER De la manera de formar-se les Corts.

Article 27. Les Corts són la reunió de tots els diputats que representen la Nació, nomenats pels ciutadans en la forma que es dirà.

Article 28. La base per a la representació nacional és la mateixa en ambdós hemisferis.

Article 29. Aquesta base és la població composta dels naturals que per ambdues línies siguin originaris dels dominis espanyols, i dels que hagin obtingut de les Corts carta de ciutadà, com també dels compresos en l'art. 21.

Article 30. Per al còmput de la població dels dominis europeus servirà l'últim cens de l'any 1797, fins que pugui fer un altre nou, i es formarà el corresponent per al còmput de la població dels d'Ultramar, servint mentre els censos més autèntics entre els últimament formats.

Article 31. Per cada 70.000 ànimes de la població, composta com queda dit en l'art. 29, hi haurà un Diputat de Corts.

Article 32. Distribuïda la població per les diferents províncies, si resultés en alguna l'excés de més de 35.000 ànimes, es triarà un diputat més, com si el nombre arribés a 70.000, i si el sobrant no passa de 35.000, no es comptarà amb ell.

Article 33. Si hi hagués alguna província la població no arriba a 70.000 ànimes, però que no baixe de 35.000, elegirà per si un diputat, i si baixara d'aquest número, s'unirà a la immediata per completar el de 70.000 requerit. Exceptuar

128

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

d'aquesta

regla

l'illa

de

Santo

Domingo,

que

nomenarà

Diputat,

independentment de la seua població.

CAPÍTOL II Del nomenament de Diputats de Corts.

Article 34. Per a l'elecció dels diputats de Corts se celebraran juntes electorals de parròquia, de partit i de província.

CAPÍTOL III De les juntes electorals de parròquia.

Article 35. Les juntes electorals de parròquia es componen de tots els ciutadans aveïnats i residents al territori de la parròquia respectiva, entre els quals es comprenen els eclesiàstics seculars.

Article 36. Aquestes juntes es celebraran sempre a la Península i illes i possessions adjacents, el primer diumenge del mes d'octubre de l'any anterior al de la celebració de les Corts.

Article 37. A les províncies d'Ultramar se celebraran el primer diumenge del mes de desembre, quinze mesos abans de la celebració de les Corts, amb avís que per a unes i altres hagin de donar anticipadament les justícies.

Article 38. En les juntes de parròquia es nomenarà per cada 200 veïns un elector parroquial.

Art 39. Si el nombre de veïns de la parròquia excedís de 300, encara que no arribi a 400, s'han de nomenar dos electors, si excedís de 500, encara que no arribi a 600, es nomenaran tres, i així progressivament.

Article 40.En les parròquies el nombre de veïns no arribi a 200, sempre que tinguen 150, s'ha de nomenar ja un elector, i en aquelles en què no hi hagi aquest número, es reuniran els veïns als d'una altra immediata per nomenar l'elector o electors que els corresponguin.

Article 41. La junta parroquial elegirà pluralitat de vots 11 compromissaris, perquè aquests nomenin l'elector parroquial.

Article 42. Si a la junta parroquial hagin de nomenar 2 electors parroquials, es triaran 21 compromissaris, i si tres, 31; sense que en cap cas es pugui excedir d'aquest nombre de compromissaris, a fi d'evitar confusió.

129

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 43. Per consultar la major comoditat de les poblacions petites, s'observarà que aquella parròquia d'arribar a tenir 20 veïns triarà un compromissari, la que arribe a tenir de 30 a 40, triarà dos, la que tinga de 50 a 60, tres, i així progressivament. Les parròquies que tinguen menys de 20 veïns s'uniran, amb les més immediates per elegir compromissari.

Art 44. Els compromissaris de les parròquies de les poblacions petites, així elegits, s'ajuntaran al poble més a propòsit, i en component el nombre de 11, o al menys de nou, nomenaran un elector parroquial, si composaren el nombre de 21, o al menys de 17, nomenar dos electors parroquials, i si són 31, i es reuneixi ben bé 25, nomenaran tres electors o els que corresponguen.

Art 45. Per ser nomenat elector parroquial es requereix ser ciutadà, major de 25 anys, veí i resident a la parròquia.

Article 46. Les juntes de parròquia seran presidides pel cap polític, o l'alcalde de la ciutat, vila o poble en què es congregaren, amb assistència del rector per a major solemnitat de l'acte, i si en un mateix poble, per raó del nombre dels seus parròquies, es tinguin dos o més juntes, presidirà una el cap polític, o l'alcalde, una altra l'altre alcalde, i els regidors, per sort, presidiran les altres.

Art 47. Arribada l'hora de la reunió, que es farà a les Cases consistorials o al lloc on el tinguin de costum, trobant-se junts els ciutadans que hagin concorregut, passaran a la parròquia amb el seu president, i s'hi celebrarà una missa solemne de Esperit Sant pel rector, qui farà un discurs corresponent a les circumstàncies.

Art 48. Conclosa la missa, tornaran al lloc d'on van sortir, i en ell es donarà principi a la junta, nomenant dos escrutadors i un secretari d'entre els ciutadans presents, tot a porta oberta.

Article 49. De seguida preguntarà el president si algun ciutadà ha d'exposar alguna queixa relativa a suborn o suborn perquè l'elecció recaigui en determinada persona, i si n'hi ha s'ha de fer justificació pública i verbal en el mateix acte. Sent certa l'acusació, seran privats de veu activa i passiva els que hagin comès el delicte. Els calumniadors patiran la mateixa pena, i d'aquest judici no s'admetrà cap recurs.

Art 50.Si se susciten dubtes sobre si en algun dels presents concorren les qualitats requerides per poder votar, la mateixa junta decidirà en l'acte el que li

130

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

sembli, i el que decideix s'executarà sense cap recurs per aquesta vegada i per a aquest sol efecte.

Art 51. Es procedirà immediatament al nomenament dels compromissaris, el que es farà designant cada ciutadà un nombre de persones igual al dels compromissaris, per al que s'acostarà a la taula on es troben el president, els escrutadors i el secretari, i aquest les escriurà en una llista a la seua presència, i en aquest i en els altres actes d'elecció ningú podrà votar-se a si mateix, sota la pena de perdre el dret de votar.

Art 52. Conclòs aquest acte, el president, escrutadors i secretari reconeixeran les llistes, i aquell publicarà en alta veu els noms dels ciutadans que hagin estat elegits compromissaris per haver reunit més vots.

Art 53. Els compromissaris nomenats es retiraran a un lloc separat abans de dissoldre la junta, i conferenciant entre si, procediran a nomenar l'elector o electors d'aquella parròquia, i quedaran elegides la persona o persones que reuneixin més de la meitat de vots. De seguida es publicarà a la junta el nomenament.

Article 54. El secretari estendrà l'acta, que amb ell signaran el president i els compromissaris, i es lliurarà còpia d'ella signada a la persona o persones elegides, per fer constar el seu nomenament.

Article 55. Cap ciutadà podrà excusar d'aquests encàrrecs per motiu ni pretext.

Art 56. A la junta parroquial cap ciutadà es presentarà amb armes.

Art 57. Verificat el nomenament d'electors, es dissoldrà immediatament la junta, i qualsevol altre acte en què intenti barrejar serà nul.

Art 58. Els ciutadans que han compost la junta es traslladaran a la parròquia, on s'anuncia una solemne Te Deum, portant a l'elector o electors entre el president, els escrutadors i el secretari.

CAPÍTOL IV De les juntes electorals de partit.

Art 59. Les juntes electorals de partit es componen dels electors parroquials, que es congregaran al cap de cada partit, per tal de nomenar l'elector o electors que han de concórrer a la capital de la província per triar els diputats de Corts.

131

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 60. Aquestes juntes es celebraran sempre, a la Península i illes i possessions adjacents, el primer diumenge del mes de novembre de l'any anterior al que han de celebrar les Corts.

Article 61. A les províncies d'Ultramar se celebraran el primer diumenge del mes de gener pròxim següent al de desembre en què s'hagin celebrat les juntes de parròquia Article 62. Per venir en coneixement del nombre d'electors que hagi de nomenar cada partit, es tindran presents les regles.

Art 63. El nombre d'electors de partit serà triple al dels Diputats que s'han de triar.

Art 64. Si el nombre de partits de la província era major que el dels electors que es requereixen per l'article precedent per al nomenament dels Diputats que li corresponguin, s'ha de nomenar, però, un elector per cada partit.

Article 65. Si el nombre de partits és menor que el dels electors que hagin de nomenar, cada partit triarà un, dos o més, fins a completar el nombre que es requereixi, però si faltés encara un elector, el nomenarà el partit de major població, si encara faltés un altre, el nomenarà el que el segueixi en major població, i així successivament.

Art 66. Pel que queda establert en els articles 31, 32 i 33, i en els tres articles precedents, el cens determina quants Diputats corresponen a cada província i quants electors a cada un dels seus partits.

Article 67. Les juntes electorals de partit seran presidides pel cap polític, o l'alcalde primer del poble cap de partit, a qui es presentaran els electors parroquials amb el document que acrediti la seva elecció, perquè siguin anotats els noms al llibre en què han de estendre les actes de la junta.

Article 68. En el dia assenyalat s'ajuntaran els electors de parròquia amb el president de les sales consistorials, a porta oberta, i començaran per nomenar un secretari i dos escrutadors d'entre aquests electors.

Article 69. De seguida presentaran els electors les certificacions del seu nomenament per ser examinades pel secretari i escrutadors, els que hauran l'endemà informar si estan o no arreglades. Les certificacions del secretari i escrutadors seran examinades per una comissió de tres individus de la junta, que es nomenarà a aquest efecte, perquè informi també en el següent dia sobre elles.

132

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 70. En aquest dia, congregats els electors parroquials, es llegiran els informes sobre els certificats, i si s'ha trobat objecció que oposar a alguna d'elles, o als electors, per defecte d'algunes de les qualitats requerides, la junta resoldrà definitivament i acte continu el que li sembli, i el que resolgui s'executarà sense recurs.

Art 71. Conclòs aquest acte, passaran els electors parroquials amb el seu president a l'Església major, on es cantarà una missa solemne de l'Esperit Sant pel eclesiàstic de major dignitat, el que farà un discurs propi de les circumstàncies.

Art 72. Després d'aquest acte religiós, es restituiran a les Cases consistorials, i ocupant els electors seus seients sense cap preferència, llegirà el secretari aquest capítol de la Constitució, i de seguida farà el president la mateixa pregunta que es conté en l'art. 49, i s'observarà tot el que s'hi preveu.

Art 73. Immediatament després es procedirà al nomenament de l'elector o electors de partit, triant-los d'un en un, i per escrutini secret, mitjançant cèdules en què estigui escrit el nom de la persona que cada un tria.

Art 74. Conclosa la votació, el president, secretari i escrutadors faran la regulació dels vots, i quedarà elegit el hàgiu recollit, ben bé, la meitat dels vots i un més, publicant el president cada elecció. Si cap ha tingut la pluralitat absoluta de vots, els dos que hagin tingut el major nombre entraran en segon escrutini, i quedarà elegit el que reuneixi més vots, En cas d'empat decidirà la sort.

Art 75. Per ser elector de partit es requereix ser ciutadà que es trobi en l'exercici dels seus drets, major de 25 anys, i veí i resident en el partit, ja sigui de l'estat seglar, o de l'eclesiàstic secular, i pot recaure l'elecció en els ciutadans que componen la junta, o en els de fora.

Article 76. El secretari estendrà l'acta, que amb ell signaran el president i escrutadors, i es lliurarà còpia, li signada pels mateixos, a la persona o persones elegides per a fer constar el seu nomenament. El president d'aquesta junta remetrà una altra còpia, signada per ell i pel secretari, el president de la junta de província, on es farà notòria l'elecció en els papers públics.

Art 77. En les juntes electorals de partit s'ha d'observar tot el que es preveu per a les juntes electorals de parròquia en els articles 55, 56, 57 i 58.

133

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

CAPÍTOL V De les juntes electorals de província.

Art 78. Les juntes electorals de província es componen dels electors de tots els partits d'ella, que es congregaran a la capital, per tal de nomenar els Diputats que li corresponguin per assistir a les Corts com a representants de la Nació.

Art 79. Aquestes juntes es celebraran sempre a la Península i illes adjacents el primer diumenge del mes de desembre de l'any anterior a les Corts.

Art 80. A les províncies d'Ultramar se celebraran en el diumenge segon del mes de març del mateix any en què es celebrar en les juntes de partit.

Art 81. Seran presidides aquestes juntes pel cap polític de la Capital de província, a qui es presentaran els electors de partit amb el document de la seva elecció, perquè els seus noms s'anotin al llibre en què han d'estendre les actes de la junta.

Art 82. En el dia assenyalat s'ajuntaran els electors de partit amb el president en les Cases consistorials, o en l'edifici que es consideri més a propòsit per a un acte tan solemne, a porta oberta, i començaran per nomenar pluralitat de vots un secretari i dos escrutadors d'entre aquests electors.

Art 83. Si a una província no se li correspongués més que un diputat, concorreran, ben bé, cinc electors per al seu nomenament, distribuint aquest nombre entre els partits en què estigui dividida, o formant partit per a aquest sol efecte.

Art 84. Es llegiran els quatre capítols d'aquesta Constitució que tracten de les eleccions. Després es llegiran les certificacions de les actes de les eleccions fetes en els caps de partit, remeses pels respectius presidents, i així mateix presentaran els electors les certificacions del seu nomenament, per ser examinades pel secretari i escrutadors, els que hauran l'endemà informar si estan o no arreglades. Les certificacions del secretari i escrutadors seran examinades per una comissió de tres individus de la junta, que es nomenaran a aquest efecte, perquè informin també sobre elles en el següent dia.

Art 85. Junts els electors de partit, es llegiran els informes sobre els certificats, i si s'ha trobat objecció que oposar a alguna d'elles, o als electors per defecte d'alguna de les qualitats requerides, la junta resoldrà definitivament i acte continu el que li sembli, i el que resolgui s'executarà sense recurs.

134

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 86. De seguida es dirigiran els electors de partit, amb el seu president, a la catedral o església major, on es cantarà una missa solemne de l'Esperit Sant, i el Bisbe, o, si no l'eclesiàstic de major dignitat, farà un discurs propi de les circumstàncies.

Art 87. Conclòs aquest acte religiós, tornaran al lloc d'on van sortir, ja porta a oberta, ocupant els electors seus seients sense cap preferència, farà el president la mateixa pregunta que es conté en l'article 49, i s'observarà tot el que s'hi preveu.

Art 88. Es procedirà de seguida pels electors que es troben presents a l'elecció del Diputat o Diputats, i es triaran d'un en un, apropant-se a la taula on es trobi el president, els escrutadors i el secretari, i aquest escriurà en una llista, davant seu, el nom de la persona que cada un tria. El secretari i els escrutadors seran els primers que voten.

Art 89. Conclosa la votació, el president, secretari i escrutadors faran la regulació dels vots, i quedarà elegit aquell que hagi reunit, ben bé, la meitat dels vots i un més. Si cap ha reunit la pluralitat absoluta de vots, els dos que hagin tingut el major nombre entraran en segon escrutini, i quedarà elegit qui reuneixi la pluralitat. En cas d'empat decidirà la sort, i feta l'elecció de cada un, la publicarà el president.

Art 90. Després de l'elecció de Diputats es procedirà a la de suplents, pel mateix mètode i forma, i el seu nombre serà en cada província la tercera part dels diputats que li corresponguen. Si a alguna província no li toqui triar més que un o dos diputats, triarà però, un Diputat suplent. Aquests concorreran a les Corts sempre que es verifique la mort del propietari, o la seua impossibilitat, segons el parer d'aquestes, en qualsevol temps que un o altre accident es verifique després de l'elecció.

Art 91. Per a ser Diputat a Corts es requereix ser ciutadà que està en l'exercici dels seus drets, major de 25 anys, i que hagi nascut a la província o estigui veí i amb residència, ben bé, de set anys, bé sigui de l'estat seglar o de l'eclesiàstic secular; pot recaure l'elecció en els ciutadans que componen la junta, o en els de fora.

Article 92. Es requereix, a més per ser elegit Diputat de Corts, tenir una renda anual proporcionada, procedent de béns propis.

135

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 93. Es suspèn la disposició de l'article precedent fins que les Corts que d'ara endavant han de celebrar declaren haver arribat ja el temps que pugui tenir efecte, assenyalant la quota de la renda i la qualitat dels béns que hi hagi de provenir, i el que llavors resolgueren es considera constitucional, com si aquí es trobés expressat.

Art 94. Si succeís que una mateixa persona sigui escollida per la província de la seva naturalesa i per la qual està aveïnada, subsistirà l'elecció per raó del veïnatge, i per la província de la seua naturalesa vindrà a les Corts el suplent a qui correspongui.

Art 95. Els secretaris del Despatx, els consellers d'Estat i els que serveixen ocupacions de la Casa Reial no podran ser elegits diputats de Corts.

Art 96. Tampoc podrà ser elegit Diputat de Corts cap estranger, encara que hagi obtingut de les Corts carta de ciutadà.

Art 97. Cap empleat públic nomenat pel Govern podrà ser elegit Diputat de Corts per la província en què exerceix el seu càrrec.

Art 98. El secretari estendrà l'acta de les eleccions, que amb ell signaran el president i tots els electors.

Art 99. De seguida s'atorgaran tots els electors sense cap excusa, a tots i cada un dels Diputats, poders amplis, segons la fórmula següent, lliurant-se a cada Diputat seu corresponent poder per presentar a les Corts.

Art 100. Els poders estaran concebuts en aquests termes: "A la ciutat o vila de ..... a ..... dies del mes de ..... l'any de ....., a les sales de ....., trobant-se congregats els senyors (aquí es posaran els noms del president i dels electors de partit que formen la junta electoral de la província), van dir davant meu, el sotasignat escrivà i testimonis a l'efecte convocats, que s'ha procedit, d'acord amb la Constitució política de la Monarquia espanyola, al nomenament dels electors parroquials i de partit amb totes les solemnitats prescrites per la mateixa Constitució, com constava de les certificacions que originals constaven en l' expedient, reunits els expressats electors dels partits de la província de ..... en el dia de ..... del mes de ..... d'enguany, havien fet el nomenament dels Diputats que en nom i 10 representació d'aquesta província han de concórrer a les Corts, i que van ser electes per diputats per a elles per aquesta província Srs NNN, com resulta de l'acta estesa i signada per NN, que en conseqüència els atorguen poders amplis a tots junts, i a cada un de per si, 136

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

per complir i exercir les augustes funcions del seu encàrrec, i perquè amb els altres diputats de Corts, com a representants de la Nació espanyola, puguin acordar i resoldre com més entengueu conduent al bé general d'ella, fent ús de les facultats que la Constitució determina, i dins dels límits que la mateixa prescriu, sense poder derogar, alterar o variar de cap manera cap dels seus articles sota cap pretext , i que els atorgants s'obliguen per si mateixos ia nom de tots els veïns d'aquesta província, en virtut de les facultats que els són concedides com a electors nomenats per a aquest acte, a tenir per vàlid, i obeir i complir tot com a tals Diputats de Corts fan, i es resolgui per aquestes d'acord amb la Constitució política de la Monarquia espanyola. Així ho van expressar i atorgar hi siguin presents com a testimonis NN, que amb els senyors atorgants el van firmar: que done fe ".

Art 101. El president, escrutadors i secretari remetran immediatament còpia signada pels mateixos de l'acta de les eleccions a la Diputació permanent de les Corts, i faran que es publiquin les eleccions per mitjà de la impremta, remetre un exemplar a cada poble de la província.

Art 102. Per a la indemnització dels Diputats se'ls assistirà per les seves respectives províncies amb les dietes que les Corts, en el segon any de cada Diputació general, s'assenyalin per a la Diputació que li ha de succeir, i als Diputats d'Ultramar se'ls ha d'abonar, a més, el que semble necessari, segons el parer de les seues respectives províncies, per a les despeses de viatge d'anada i tornada.

Art 103. S'observarà en les juntes electorals de província tot el que es prescriu en els articles 55, 56, 57 i 58, a excepció del que preveu l'art. 328.

CAPÍTOL VI De la celebració de les Corts.

Art 104. S'ajuntaran les Corts cada any a la capital del regne, en edifici destinat a aquest sol objecte.

Art 105. Quan tinguin per convenient traslladar-se a un altre lloc, podran fer-ho, sempre que sigui a poble que no vas donar de la capital més que dotze llegües, i que convinguin en la translació les dues terceres parts dels diputats presents.

Art 106. Les sessions de les Corts en cada any duraran tres mesos consecutius, donant principi el dia 1, del mes de març.

137

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 107. Les Corts podran prorrogar les seues sessions quan més per un altre mes, en només dos casos: primer, a petició del Rei; segon, si les Corts ho creguin necessari per una resolució de les dues terceres parts dels diputats.

Art 108. Els Diputats es renovaran en la seva totalitat cada dos anys.

Article 109. Si la guerra o l'ocupació d'alguna part del territori de la Monarquia per l'enemic impedeixin que es presentin a temps tots o alguns dels Diputats d'una o més províncies, els ha de suplir els que faltin pels anteriors Diputats de les respectives províncies, sortejant entre si fins a completar el número que els corresponga.

Art 110. Els diputats no podran tornar a ser elegits, sinó mitjançant una altra Diputació.

Art 111. En arribar els Diputats a la capital es presentaran a la Diputació permanent de Corts, la qual farà seure els seus noms, i el de la província que els ha elegit, en un registre de la Secretaria de les mateixes Corts.

Art 112. L'any de la renovació dels Diputats se celebrarà, el dia 15 de febrer, a porta oberta, la primera junta preparatòria, fent de president el que ho sigui de la Diputació permanent, i de Secretaris i escrutadors els que nomeni la mateixa Diputació d'entre la resta individus que la componen.

Art 113. En aquesta primera junta presentaran tots els Diputats els seus poders, i es nomenaran pluralitat de vots dues Comissions, una de cinc individus, perquè examini els poders de tots els Diputats, i una altra de tres, perquè examini els d'aquests cinc individus de la Comissió.

Art 114. El dia 20 del mateix Febrer es celebrarà també, a porta oberta, la segona junta preparatòria, en la qual les dues comissions informaran sobre la legitimitat dels poders, havent tingut presents les còpies de les actes de les eleccions provincials.

Article 115. En aquesta junta, i en les altres que siguin necessàries fins al dia 25, es resoldran definitivament, i pluralitat de vots, els dubtes que es susciten sobre la legitimitat dels poders i qualitats dels Diputats.

Art 116. L'any següent al de la renovació dels Diputats, es tindrà la primera junta preparatòria el dia 20 de febrer, i fins al 25 les que es creguin necessàries per resoldre, en la manera i forma que s'ha expressat en els tres articles precedents, sobre la legitimitat dels poders dels Diputats que de nou es presenten.

138

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 117. En tots els anys, el dia 25 de febrer, se celebrarà l'última junta preparatòria, en la qual es farà per tots els Diputats, posant la mà sobre els Sants Evangelis, el jurament següent: Jureu defensar i conservar la religió Catòlica, Apostòlica , Romana, sense admetre cap altra al Regne? - R. Sí juro.

- Jureu complir i fer complir religiosament la Constitució política de la Monarquia espanyola, sancionada per les Corts generals i extraordinàries de la Nació l'any de 1812? -R. Sí juro. - Jureu haver-vos bé i fidelment en el càrrec que la Nació us ha encomanat, mirant en tot pel bé i prosperitat de la mateixa Nació? -R. Sí juro. -Si així ho féreu, Déu us ho premiï, i si no, us ho demani.

Art 118. De seguida es procedirà a elegir d'entre aquests Diputats, per escrutini secret ja pluralitat absoluta de vots, un president, un vicepresident i quatre Secretaris, de manera que es tindran per constituïdes i formades les Cort s, i la Diputació permanent cessarà en totes les seues funcions.

Art 119. Es nomenarà el mateix dia una diputació de 22 individus, i dos dels secretaris, perquè passi a donar part el Rei de trobar constituïdes les Corts, i del president que han triat, per tal que manifesti si assistirà a l'obertura de les Corts que se celebrarà el dia 1 º. De Març.

Art 120. Si el Rei és de fora de la capital, se li farà aquesta participació per escrit, i el Rei contestarà de la mateixa manera.

Art 121. El Rei assistirà per si mateix a l'obertura de les Corts, i si té impediment, la farà el President el dia assenyalat, sense que per cap motiu pugui diferir per a un altre. Les mateixes formalitats s'observaran per a l'acte de tancar les Corts.

Art 122. A la sala de les Corts entrarà el Rei sense guàrdia, i només l'acompanyaran les persones que determini el cerimonial per la rebuda i comiat del Rei que es prescrigui en el reglament del govern interior de les Corts.

Article 123. El Rei farà un discurs, en què proposarà a les Corts el que cregui convenient, i al qual el president contestarà en termes generals. Si no assisteix el Rei, remetrà el seu discurs al president perquè aquest es llegeixi a les Corts.

Art 124. Les Corts no poden deliberar en la presència del Rei. Art 125.En els casos en què els secretaris del Despatx facin a les Corts algunes propostes a nom del Rei, assistiran a les discussions quan i de la manera que les Corts determinin, i parlaran en elles, però no podran estar presents a la votació.

139

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Article 126. Les sessions de les Corts seran públiques, i només en els casos que exigeixin reserva podrà celebrar sessió secreta.

Art 127. En les discussions de les Corts, i en tota la resta que pertanyi al seu govern i ordre interior, s'observarà el reglament que es formi per aquestes Corts generals i extraordinàries, sense perjudici de les reformes que les successives estimin convenient fer-hi.

Art 128. Els Diputats són inviolables per les seves opinions, i en cap temps ni cas, ni per cap autoritat, podran ser reconvenients per elles. En les causes criminals que contra ells es intentin, no podran ser jutjats sinó pel Tribunal de Corts en la manera i forma que es prescrigui en el reglament del govern interior de les mateixes. Durant les sessions de les Corts, i un mes després, els diputats no podran ser demandats civilment, ni executats per deutes.

Art 129. Durant el temps de la seva Diputació, comptat per a aquest efecte des que el nomenament consti en la permanent de Corts, no podran dels Diputats admetre per a si, ni sol · licitar per a un altre, ocupació algun provisió del Rei, ni àdhuc ascens, com no sigui de escala en la seva respectiva carrera.

Art 130.

De la mateixa manera no podran, durant el temps de la seva

diputació, i un any després de l'últim acte de les seves funcions, obtenir per a si, ni sol · licitar per a un altre, pensió ni condecoració alguna que sigui també de provisió del Rei. CAPÍTOL VII De les facultats de les Corts.

Art 131. Les facultats de les Corts són: Primera. Proposar i decretar les lleis, i interpretar-les i derogar si cal.

Segona. Rebre el jurament al Rei, al Príncep d'Astúries i la Regència, com es preveu en els seus llocs.

Tercera. Resoldre qualsevol dubte, de fet o de dret, que passi amb vista a la successió a la Corona.

Quarta. Triar Regència o Regent del Regne quan ho preveu la Constitució, i assenyalar les limitacions amb què la Regència o el Regent han d'exercir l'autoritat Reial.

Cinquena. Fer el reconeixement públic del Príncep d'Astúries.

Sisena. Nomenar tutor al Rei menor, quan ho preveu la Constitució.

140

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Setena. Aprovar abans de la seva ratificació dels tractats d'aliança ofensiva, els de subsidis i els especials de comerç.

Vuitena. Concedir o negar l'admissió de tropes estrangeres al Regne.

Novena. Decretar la creació i supressió de places en els tribunals que estableix la Constitució, i igualment la creació i supressió dels oficis públics.

Desena. Fixar cada any, a proposta del Rei, les forces de terra i de mar, determinant les que s'hagin de tenir en peu en temps de pau, i el seu augment en temps de guerra.

Onzena. Donar ordenances a l'exèrcit, armada i milícia nacional en totes les branques que els constitueixen.

Dotzena. Fixar les despeses de l'administració pública.

Tretzena. Establir anualment les contribucions i impostos.

Catorzena. Prendre cabals a préstec en casos de necessitat sobre el crèdit de la Nació.

Quinzena. Aprovar el repartiment de les contribucions entre les províncies.

Setze. Examinar i aprovar els comptes de la inversió dels cabals públics.

Dissetena. Establir les duanes i aranzels de drets.

Divuitena. Disposar el convenient per a l'administració, conservació i alienació dels béns nacionals.

Décimanona. Determinar el valor, però, llei, tipus i denominació de les monedes.

Vint. Adoptar el sistema que es jutgi més còmode i just de pesos i mesures.

Vigésimaprima. Promoure i fomentar tota mena d'indústria, i remoure els obstacles que la entorpeixin.

Vigésimasegona. Establir el pla general d'ensenyament públic en tota la Monarquia, i aprovar el que es formi per a l'educació del Príncep d'Astúries.

Vigésimatercia. Aprovar els reglaments generals per a la policia i sanitat del Regne.

Vigésimacuarta. Protegir la llibertat política de la impremta.

Vigésimaquinta. Fer efectiva la responsabilitat dels secretaris del Despatx i altres empleats públics.

Vigésimasexta. Finalment, pertany a les Corts donar o negar el seu consentiment en tots aquells casos i actes per als quals es preveu en la Constitució ser necessari.

141

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

CAPÍTOL VIII De la formació de les lleis i de la sanció Reial.

Art 132. Tots Diputat té la facultat de proposar a les Corts els projectes de llei, fent-ho per escrit, i exposant les raons en què es fonamenta.

Art 133. Dos dies, ben bé, després de presentat i llegit el projecte de llei, es llegirà per segona vegada, i les Corts deliberaran si s'admet o no a discussió.

Art 134. Admès a discussió, si la gravetat de l'assumpte requerís, segons el parer de les Corts, que passi prèviament a una Comissió, s'executarà així.

Art 135. Quatre dies, ben bé, després de admès a discussió el projecte, es llegirà tercera vegada, i es podrà assenyalar dia per obrir la discussió.

Art 136. Arribat el dia assenyalat per a la discussió, abraçarà aquesta el projecte en la totalitat, i en cada un dels seus articles.

Art 137. Les Corts decidiran quan la matèria està prou discutida, i decidit que ho està, es resoldrà si escau o no a la votació.

Art 138. Decidit que pertoca a la votació, es procedirà a ella immediatament, admetent o rebutjant en tot o en part el projecte, o variant i modificant-lo, segons les observacions que s'hagen fet en la discussió.

Art 139. La votació es farà a pluralitat absoluta de vots, i per procedir-hi, caldrà que hi siguin presents, ben bé, la meitat i un més de la totalitat dels Diputats que han de compondre les Corts.

Art 140. Si les Corts rebutjaren un projecte de llei en qualsevol estat del seu examen, o resolgueren que no ho votarà, no podrà tornar a proposar-se en el mateix any.

Art 141.Si ha estat adoptat, s'estendrà en dos exemplars en forma de llei, i es llegirà a les Corts; fet això, i signats tots dos originals pel President i dos secretaris, seran presentats immediatament al Rei per una Diputació.

Art 142. El Rei té la sanció de les lleis.

Art 143. Dóna el Rei la sanció per aquesta fórmula, signada de la seva mà: "Publiqueu com a llei".

Art 144. Nega el Rei la sanció per aquesta fórmula igualment signada de la seva mà: "Torneu a les Corts"; acompanyat al mateix temps una exposició de les raons que ha tingut per negar-la.

142

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Article 145. Tindrà el Rei trenta dies per utilitzar d'aquesta prerrogativa: si dins d'ells no ha donat o negat la sanció, pel mateix fet s'entendrà que l'ha donat, i la donarà en efecte.

Art 146. Donada o negada la sanció pel Rei, remetrà a les Corts un dels originals amb la fórmula respectiva, per adonar-hi. Aquest original es conservarà a l'arxiu de les Corts, i el duplicat quedarà en poder del Rei. Art 147. Si el Rei nega la sanció, no es tornarà a tractar del mateix assumpte en les Corts d'aquell any, però es pot fer en les del següent.

Art 148. Si en les Corts del següent any sigui de nou proposat, admès i aprovat el mateix projecte, presentat que sigui al Rei, podrà donar la sanció, o negar-la segona vegada en els termes dels articles 143 i 144, i en l'últim cas, no es tractarà del mateix assumpte en aquell any.

Art 149. Si de nou és per tercera vegada proposat, admès i aprovat el mateix projecte a les Corts del següent any, pel mateix fet s'entén que el Rei dóna la sanció, i presentant-, la donarà en efecte per mitjà de la fórmula expressada en el art. 143.

Art 150. Si abans que expiri el termini de trenta dies en què el Rei ha de donar o negar la sanció, arriba el dia en que les Corts han d'acabar les seves sessions, el Rei la donarà o negarà en els vuit primers de les sessions de les següents Corts, i si aquest terme passés sense haver donat, per això mateix s'entén donada, i la donarà en efecte en la forma prescrita, però si el Rei nega la sanció, podran aquestes Corts tractar del mateix projecte.

Art 151.Encara que després d'haver negat el Rei la sanció a un projecte de llei es passin algun o alguns anys sense que es proposi el mateix projecte, com torni a suscitar en el temps de la mateixa diputació, que li va adoptar per la primera vegada, o en el de les dues diputacions que immediatament la subsigan, s'entendrà sempre el mateix projecte per als efectes de la sanció del Rei, de què tracten els tres articles precedents, però si en la durada de les tres diputacions expressades no tornava a proposar, encara que després es reprodueixi en els propis termes, es considera projecte nou per als efectes indicats.

Art 152. Si la segona o tercera vegada que es proposa el projecte dins del terme que prefixa l'article precedent, sigui rebutjat per les Corts, en qualsevol moment que es reprodueixi després, es tindrà per nou projecte.

143

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 153. Les lleis es deroguen amb les mateixes formalitats i pels mateixos tràmits que s'estableixen.

CAPÍTOL IX De la promulgació de les lleis.

Art 154. Publicada la llei en les Corts, s'ha de donar d'això avís al Rei, perquè es procedisca immediatament a la seva promulgació solemne.

Art 155. El Rei, per promulgar les lleis, usarà de la fórmula següent: N. (El nom del Rei) per la gràcia de Déu i per la Constitució de la Monarquia espanyola, Rei de les Espanyes, a tots els que les presents veiessin i entenguessin; Sapigueu: que les Corts han decretat, i Ens sancionem el següent: ( Aquí el text literal de la llei.) per tant, manem a tots els tribunals, justícies, caps, governadors i altres autoritats, així civils com militars i eclesiàstiques, de qualsevol classe i dignitat, que compleixin i facin complir, complir i executar la aquesta llei en la seva totalitat. Ho tindran entès per al seu compliment, i disposareu s'imprimeixi, publiqui i circuli. (Va dirigida al Secretari del Despatx respectiu.)

Art 156. Totes les lleis es circularan de mandat del Rei pels respectius Secretaris del Despatx directament a tots i cada un dels tribunals Suprems i de les províncies, i altres caps i autoritats superiors, que les circularan a les subalternes.

CAPÍTOL X De la Diputació permanent de Corts.

Art 157. Abans de separar les Corts nomenaran una diputació que es dirà Diputació permanent de Corts, composta de set individus del seu si, tres de les províncies d'Europa i tres de les d'Ultramar, i el setè sortirà per sort entre un diputat d'Europa i un altre d'Ultramar.

Art 158. Alhora nomenaran les Corts dos suplents per a aquesta diputació, un d'Europa i un altre d'Ultramar.

Art 159. La Diputació permanent durarà d'unes Corts ordinàries a altres.

Art 160. Les facultats d'aquesta diputació són: Primera. Vetllar sobre l'observança de la Constitució i de les lleis, per a donar compte a les properes Corts de les infraccions que hagin notat.

144

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Segona. Convocar Corts extraordinàries en els casos prescrits per la Constitució.

Tercera. Exercir les funcions que s'assenyalen en els articles 111 i 112.

Quarta. Passar avís als diputats suplents perquè concorrin en lloc dels propietaris, i si ocorri la mort o impossibilitat absoluta de propietaris i suplents d'una província, comunicar les corresponents ordres a la mateixa, perquè procedeixi a nova elecció.

CAPÍTOL XI De les Corts extraordinàries.

Art 161. Les Corts extraordinàries es componen dels mateixos diputats que formen les ordinàries durant els dos anys de la seua diputació.

Art 162. La Diputació permanent de Corts les convocarà fixant el dia en els tres casos següents: Primer. Quan vacare la Corona.

Segon. Quan el Rei s'impossibilita de qualsevol manera per al govern, o vulga abdicar la corona en el successor, estant autoritzada en el primer cas la diputació per a prendre totes les mesures que consideri convenients, a fi d'assegurar-se la inhabilitat del Rei. Tercer. Quan en circumstàncies crítiques i per negocis ardus tingui el Rei per convenient que es congreguen, i ho participare així a la Diputació permanent de Corts.

Art 163. Les Corts extraordinàries no entendran sinó en l'objecte perquè han estat convocades.

Art 164. Les sessions de les Corts extraordinàries començaran i s'acabaran amb les mateixes formalitats que les ordinàries.

Art 165. La celebració de les Corts extraordinàries no destorbarà l'elecció de nous Diputats en el temps prescrit.

Art 166. Si les Corts extraordinàries no han conclòs les seves sessions al dia assenyalat per a la reunió de les ordinàries, cessaran les primeres en les seves funcions, i les ordinàries continuaran el negoci perquè aquelles van ser convocades.

Art 167. La Diputació permanent de Corts continua en les funcions que li estan assenyalades en els articles 111 i 112, en el cas comprès en l'article precedent.

145

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

TÍTOL IV DEL REI CAPÍTOL PRIMER De la inviolabilitat del Rei i de la seva autoritat.

Article 168. La persona del Rei és sagrada i inviolable, i no està subjecta a responsabilitat.

Art 169. El Rei tindrà el tractament de Majestat Catòlica.

Art 170. La potestat de fer executar les lleis resideix exclusivament en el Rei, i la seva autoritat de s'estén a tot el que condueix a la conservació de l'ordre públic en l'interior, i a la seguretat de l'Estat en l'exterior, d'acord amb la Constitució i a les lleis.

Art 171. A més de la prerrogativa que competeix al Rei de sancionar les lleis i promulgar-, li corresponen com a principals les facultats següents: Primera. Expedir els decrets, reglaments i instruccions que cregui convenients per execució de les lleis.

Segona. Tenir cura que en tot el regne s'administri ràpida i complidament la justícia.

Tercera. Declarar la guerra, i fer i ratificar la pau, donant després compte documentada a les Corts.

Quarta. Nomenar els magistrats de tots els tribunals civils i criminals, a proposta del Consell d'Estat.

Cinquena. Proveir tots els oficis civils i militars.

Sisena. Presentar per a tots els bisbats i per a totes les dignitats i beneficis eclesiàstics de reial patronat, a proposta del Consell d'Estat.

Setena. Concedir honors i distincions de tota mena, d'acord amb les lleis.

Vuitena. Enviar els exèrcits i armades i nomenar els generals.

Novena. Disposar de la força armada, distribuint com més convingui.

Desena. Dirigir les relacions diplomàtiques i comercials amb les altres potències, i nomenar els ambaixadors, ministres i cònsols.

Onzena. Tenir cura de la fabricació de la moneda, en la qual es posarà el seu bust i el seu nom.

Dotzena. Decretar la inversió dels fons destinats a cada un dels rams de l'administració pública.

146

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Décimatercia. Perdonar criminals, d'acord amb les lleis.

Décimacuarta. Fer a les Corts les propostes de lleis o de reformes que cregui conduents al bé de la Nació, perquè deliberin en la forma prescrita.

Décimaquinta. Concedir la passada, o retenir els decrets conciliars i butlles pontifícies amb el consentiment de les Corts, si contenen disposicions generals, escoltat el Consell d'Estat, si versen sobre negocis particulars o governatius, i si contenen punts contenciosos, passant el seu coneixement i decisió al Suprem Tribunal de justícia perquè resolgui d'acord amb les lleis.

Décimasexta. Nomenar i separar lliurement els Secretaris d'Estat i del Despatx.

Article 172. Les restriccions de l'autoritat del Rei són les següents: Primera. El rei no pot impedir, sota cap pretext, la celebració de les Corts en les èpoques i casos assenyalats per la Constitució, ni suspendre ni dissoldre, ni cap manera embarassar les seves sessions i deliberacions. Els que li aconsellaren o auxiliaren en qualsevol temptativa per a aquests actes, són declarats traïdors i seran perseguits com a tals.

Segona. El rei no pot absentar-se del Regne sense consentiment de les Corts, i si ho fa, s'entén que ha abdicat la Corona.

Tercera. El rei no pot alienar, cedir, renunciar, o en qualsevol manera traspassar a un altre l'autoritat reial, ni alguna de les seves prerrogatives. Si per qualsevol causa volgués abdicar el tron en l'immediat successor, no ho podrà fer sense el consentiment de les Corts.

Quarta. El rei no pot alienar, cedir o permutar província, ciutat, vila o lloc, ni arreu, per petita que sigui, del territori espanyol.

Cinquena. El rei no pot fer aliança ofensiva, ni tractat especial de comerç amb cap potència estrangera, sense el consentiment de les Corts.

Sisena. No pot tampoc obligar-se per cap tractat a donar subsidis a cap potència estrangera sense el consentiment de les Corts.

Setena. El rei no pot cedir ni alienar els béns nacionals sense consentiment de les Corts.

Vuitena. El rei no pot imposar per si, directament ni indirectament, contribucions, ni fer comandes sota qualsevol nom o per qualsevol objecte que sigui, sinó que sempre els han de decretar les Corts.

Novena. El rei no pot concedir privilegi exclusiu a persona ni corporació alguna.

147

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Desena. El rei no pot prendre la propietat de cap particular ni corporació, ni torbar en la possessió, ús i aprofitament d'ella, i si en algun cas fos necessari per a un objecte de coneguda utilitat comú prendre la propietat d'un particular, no ho podrà fer sense que al mateix temps sigui indemnitzat i se li doni el bon canvi a ben vista per persones bones.

Onzena. El rei no pot privar cap individu de la seva llibertat, ni imposar per si cap pena. El secretari del Despatx que signi l'ordre, i el jutge que l'executi, seran responsables a la Nació, i castigats com a reus d'atemptat contra la llibertat individual. Només en cas que el bé i seguretat de l'Estat exigeixin l'arrest d'alguna persona, pot el Rei expedir ordres a l'efecte, però amb la condició que dins de quaranta-vuit hores haurà de fer lliurar a disposició del tribunal o jutge competent.

Dotzena. El Rei, abans de contraure matrimoni, ha d'informar a les Corts, per obtenir el seu consentiment, i si no ho fa, S'entén que abdica la Corona.

Art 173. El Rei, en el seu adveniment al tron, i si és menor, quan entre a governar el Regne, prestarà jurament davant les Corts sota la fórmula següent: "N. (Aquí el seu nom), per la gràcia de Déu i la Constitució de la Monarquia espanyola, Rei de les Espanyes; juro per Déu i pels Sants Evangelis que defensaré i conservaré la religió Catòlica, Apostòlica, Romana, sense permetre cap altra al Regne, que guardaré i faré guardar la Constitució política i lleis de la Monarquia espanyola, no mirant quant fa sinó al bé i profit d'ella, que no alieni, cediré ni desmembraré arreu del Regne, que no exigiré mai cap quantitat de fruits, diners ni altra cosa, sinó les que hagin decretat les Corts, que no prendré mai a ningú la seva propietat, i que respectaré sobretot la llibertat política de la Nació i la personal de cada individu, i si en el que he jurat, o part d'això, el contrari fa, no he de ser obeït, abans allò en què contravinga, sigui nul i de cap valor. Així, Déu m'ajude i sigui en la meua defensa, i si no, m'ho demane. "

CAPÍTOL II De la successió a la corona Art 174. El Regne de les Espanyes és indivisible, i només se succeirà en el tron perpètuament des de la promulgació de la Constitució per l'ordre regular de 148

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

primogenitura i representació entre els descendents legítims, barons i femelles, de les línies que s'expressaran.

Art 175. No poden ser reis de les Espanyes sinó els que siguin fills legítims haguts en constant i legítim matrimoni.

Art 176. En el mateix grau i línia els homes prefereixen a les femelles, i sempre el gran al més petit, però les femelles de millor línia, o de millor grau en la mateixa línia, prefereixen als homes de línia o grau posterior.

Art 177. El fill o filla del primogènit del Rei, en el cas de morir el seu pare sense haver entrat en la successió del Regne, prefereix els oncles, i passa immediatament a l'avi per dret de representació.

Art 178. Mentre no s'extingeix la línia en què està radicada la successió, no entra la immediata.

Art 179. El Rei de les Espanyes és el Senyor Ferran VII de Borbó, que actualment regna.

Art 180. A falta del Senyor Ferran VII de Borbó, succeiran els seus descendents legítims, així homes com femelles; a falta d'aquests, succeiran els seus germans, i oncles germans del seu pare, així homes com femelles, i els descendents legítims d'aquests per l'ordre que queda previngut, guardant en tots el dret de representació i la preferència de les línies anteriors a les posteriors.

Art 181. Les Corts hauran excloure de la successió aquella persona o persones que siguin incapaces per governar, o hagin fet cosa per que mereixin perdre la Corona.

Art 182. Si s'arriben a extingir totes les línies que aquí s'assenyalen, les Corts faran noves crides, com vegin que més importa a la Nació, seguint sempre l'ordre i regles de succeir aquí establertes.

Art 183. Quan la Corona hagi de recaure immediatament o hagi recaigut en femella, no podrà aquesta triar marit sense consentiment de les Corts, i si el contrari fa, s'entén que abdica la Corona.

Art 184. En el cas que arribi a regnar una femella, el seu marit no tindrà autoritat cap respecte del Regne, ni cap part al Govern.

CAPÍTOL III De la menor edat del Rei, i de la Regència.

149

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 185. El Rei és menor d'edat fins als divuit anys complerts.

Art 186. Durant la menor edat del Rei serà governat el Regne per una Regència.

Art 187. Ho serà igualment quan el Rei es trobi impossibilitat d'exercir la seva autoritat per qualsevol causa física o moral.

Art 188. Si l’ impediment del Rei passés de dos anys, i el successor immediat era major de deu i vuit, les Corts podran nomenar Regent del Regne en lloc de la Regència.

Art 189. En els casos en què vacare la Corona, i el Príncep d'Astúries menor d'edat, fins que s'ajuntin les Corts extraordinàries, si no es trobin reunides les ordinàries, la Regència provisional es compondrà de la Reina mare, si n'hi ha, de dos Diputats de la Diputació permanent de les Corts, els més antics per ordre de la seva elecció en la diputació, i de dos consellers del Consell d'Estat, els més antics, a saber: el degà i el que el segueixi, si no hi Reina mare, entra en la Regència el Conseller d'Estat tercer en antiguitat.

Art 190. La Regència provisional serà presidida per la Reina mare, si n'hi ha, i, si no, per l'individu de la Diputació permanent de Corts que sigui primer nomenat en ella.

Art 191. La Regència provisional no despatxar altres negocis que els que no admetin dilació, i no remourà ni nomenarà empleats sinó interinament.

Art 192. Reunides les Corts extraordinàries, nomenaran una Regència, composta de tres o cinc persones.

Art 193. Per poder ser individu de la Regència es requereix ser ciutadà en l'exercici dels seus drets, quedant exclosos els estrangers, encara que tinguin carta de ciutadans.

Art 194. La Regència serà presidida per aquell dels seus individus que les Corts designessin, tocant a aquestes establir, si cal, si ha d'haver o no torn a la presidència, i en quins termes.

Art 195. La Regència exercirà l'autoritat del Rei en els termes que estimin les Corts.

Art 196. Una i altra Regència prestaran jurament segons la fórmula que prescriu l'article 173, afegint la clàusula que seran fidels al Rei, i la Regència permanent afegirà, a més, trobaràs les condicions que li hagin imposat les Corts per a l'exercici de la seva autoritat, i que quan arribi el Rei a ser major, o 150

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

cessament la impossibilitat, li lliurarà el Govern del Regne, sota la pena, si un moment ho dilata, de ser els seus individus haguts i castigats com a traïdor és.

Art 197. Tots els actes de la Regència es publicaran en nom del Rei. Art 198. Serà tutor del Rei menor la persona que el Rei difunt hagi nomenat en el seu testament. Si no l'ha nomenat, serà tutora la Reina mare, mentre romangui vídua. Si no, serà nomenat el tutor per les Corts. En el primer i tercer cas, el tutor haurà de ser natural del Regne.

Art 199. La Regència de tenir cura que l'educació del Rei menor sigui la més convenient al gran objecte de la seva alta dignitat, i que es desenvolupi d'acord amb el pla que aprovaren les Corts.

Art 200. Aquestes assenyalar el sou que hagin de gaudir dels individus de la Regència CAPÍTOL IV De la família Real i del reconeixement del Príncep d'Astúries.

Art 201. El fill primogènit del Rei es titularà Príncep d'Astúries.

Art 202. Els altres fills i filles del Rei seran i s'anomenaran Infants de les Espanyes.

Art 203. Així mateix seran i s'anomenaran Infants de les Espanyes dels fills i filles del Príncep d'Astúries.

Art 204. A aquestes persones precisament està limitada la qualitat de Infant de les Espanyes, sense que pugui estendre a altres.

Art 205. Els Infants de les Espanyes gaudiran de les distincions i honors que han tingut fins aquí, i podran ser nomenats per a tota classe de destinacions, exceptuats els de judicatura i la diputació de Corts.

Art 206. El Príncep d'Astúries no podrà sortir del Regne sense consentiment de les Corts, i si sortís sense, quedarà pel mateix fet exclòs de la crida a la Corona.

Art 207. El mateix s'entén, romanent fora del Regne per més temps que el reflectit en el permís, si requerit perquè torni, no ho fa dins el termini que les Corts assenyalen.

Art 208. El Príncep d'Astúries, dels Infants i Infantes i els seus fills i descendents que siguin súbdits del Rei, no podran contraure matrimoni sense

151

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

el seu consentiment i el de les Corts, sota la pena de ser exclòs de la crida a la Corona.

Art 209. De les partides de naixement, matrimoni i mort de totes les persones de la família Reial, es remetrà una còpia autèntica a les Corts, i si no n'hi a la Diputació permanent, perquè es custodiï al seu arxiu.

Art 210. El Príncep d'Astúries serà reconegut per les Corts amb les formalitats que previndrà el reglament del Govern interior d'elles.

Art 211. Aquest reconeixement es farà en les primeres Corts que se celebrin després del seu naixement.

Art 212. El Príncep d'Astúries, arribant a l'edat de catorze anys, prestarà jurament davant les Corts sota la fórmula següent: "N. (Aquí el nom), Príncep d'Astúries, juro per Déu i pels Sants Evangelis, que defensaré i conservaré la religió Catòlica, Apostòlica, Romana, sense permetre cap altra al Regne, que guardaré la Constitució política de la Monarquia espanyola, i que seré fidel i obedient al Rei. Així, Déu m'ajude. " CAPÍTOL V De la dotació de la família Reial Art 213. Les Corts assenyalar al Rei la dotació anual de casa, que sigui corresponent a l'alta dignitat de la seva persona.

Art 214. Pertanyen al Rei tots els palaus reials que han gaudit els seus predecessors, i les Corts assenyalar els terrenys que tinguin per convenient reservar per a l'esbarjo de la seva persona.

Art 215. Al Príncep d'Astúries, des del dia del seu naixement, i als Infants i Infantes, des que compleixin set anys d'edat, s'assignarà per les Corts, per als seus aliments, la quantitat anual corresponent a la seva respectiva dignitat.

Art 216. A les Infantes, per quan casaren, assenyalaran les Corts la quantitat que estimen en qualitat de dot, i lliurada aquesta, cessaran els aliments anuals.

Art 217. Als Infants, si casaren mentre resideixin a les Espanyes, se'ls continuaran els aliments que els estiguin assignats, i si casaren i resideixen fora, cessaran els aliments, i se'ls lliurarà per una vegada la quantitat que les Corts assenyalen.

Art 218. Les Corts assenyalar els aliments anuals que hagin de donar a la Reina vídua.

152

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 219. Els sous dels individus de la Regència es prendran de la dotació assenyalada a la casa del Rei. Art 220. La dotació de la casa del Rei i els aliments de la seva família, de què parlen els articles precedents, s'han d'assenyalar per les Corts al principi de cada regnat, i no es podran alterar durant ell.

Art 221. Totes aquestes assignacions són de compte de la tresoreria nacional, per la qual les pagarà a l'administrador que el Rei nomeni, amb el qual s'entendran les accions actives i passives que per raó d'interessos puguin promoure.

CAPÍTOL VI Dels secretaris d'Estat i del Despatx.

Art 222. Els secretaris del Despatx seran set, a saber: El secretari del Despatx de l'Estat.

El secretari del Despatx de la Governació del Regne per a la Península i illes adjacents.

El secretari del Despatx de la Governació del Regne per Ultramar.

El secretari del Despatx de Gràcia i Justícia.

El secretari del Despatx d'Hisenda.

El secretari del Despatx de Guerra.

El secretari del Despatx de Marina.

Les Corts successives faran en aquest sistema de Secretaries del Despatx la variació que l'experiència o les circumstàncies exigeixin.

Art 223. Per a ser Secretari de Despatx es requereix ser ciutadà en l'exercici dels seus drets, quedant exclosos els estrangers, encara que tinguin carta de ciutadans.

Art 224. Per un reglament particular aprovat per les Corts s'assenyalaran a cada Secretaria els negocis que hagin de pertànyer.

Art 225. Totes les ordres del Rei han d'anar signades pel secretari del Despatx del ram a que l'assumpte corresponga.

Cap tribunal ni persona pública ha de donar compliment a l'ordre que no tingui aquest requisit.

153

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 226. Els secretaris del Despatx seran responsables a les Corts de les ordres que autoritzin contra la Constitució o les lleis, sense que els serveixi d'excusa haver manat el Rei. Art 227. Els secretaris de despatx formaran els pressupostos anuals de les despeses de l'Administració pública, que es consideri que han de fer-se pel seu respectiu ram, i retre comptes dels que s'hagin fet, en la manera que s'ha d'expressar.

Art 228. Per fer efectiva la responsabilitat dels secretaris del Despatx, decretaran davant totes coses les Corts que pertoca a la formació de causa.

Art 229. Donat aquest decret, quedarà suspens el secretari del Despatx, i les Corts de remetre al Tribunal Suprem de Justícia tots els documents concernents a la causa que hagi de formar pel mateix Tribunal, qui la substanciar i decidir d'acord amb les lleis.

Art 230. Les Corts assenyalar el sou que hagin de gaudir els Secretaris del Despatx durant el seu encàrrec.

CAPÍTOL VII Del Consell d'Estat.

Art 231. Hi haurà un Consell d'Estat compost de quaranta individus, que siguin ciutadans en l'exercici dels seus drets, quedant exclosos els estrangers, encara que tinguin carta de ciutadans.

Art 232. Aquests seran precisament en la forma següent, a saber: quatre eclesiàstics, i no més, de coneguda i provada il·lustració i mereixement, dels quals dos seran Bisbes, quatre Grans d'Espanya, i no més, adornats de les virtuts, talent i coneixements necessaris, i els restants seran elegits d'entre els subjectes que més s'hagin distingit per la seva il·lustració i coneixements, o pels seus assenyalats serveis en algun dels principals rams de l'administració i govern de l'Estat. Les Corts no podran proposar per a aquestes places a cap individu que sigui Diputat de Corts en el moment de fer l'elecció. Dels individus del Consell d'Estat, dotze, ben bé, seran nascuts a les províncies d'Ultramar.

Art 233. Tots els consellers d'Estat seran nomenats pel Rei, a proposta de les Corts.

Art 234. Per a la formació d'aquest Consell es disposarà a les Corts una llista triple de totes les classes referides, en la proporció indicada, de la qual el Rei 154

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

triarà els quaranta individus que han de compondre el Consell d'Estat, prenent els eclesiàstics de la llista de seva classe, els Grans de la seva, i així els altres.

Art 235. Quan ocorre alguna vacant en el Consell d'Estat, les Corts primeres que se celebrin presentaran al Rei tres persones de la classe que s'hagi verificat, perquè trie la que li semble.

Art 236. El Consell d'Estat és l'únic Consell del Rei que sentirà el seu dictamen en els assumptes greus governatius, i assenyaladament per donar o negar la sanció a les lleis, declarar la guerra i fer els tractats.

Art 237. Pertany a aquest Consell fer al Rei la proposta per ternes per a la presentació de tots els beneficis eclesiàstics i per a la provisió de les places de judicatura.

Art 238. El Rei formarà un reglament per al govern del Consell d'Estat, sentint abans de formalitzar l', i es presentarà a les Corts per a ser aprovat.

Art 239. Els consellers d'Estat no podran ser remoguts sense causa justificada davant del Tribunal Suprem de Justícia.

Art 240. Les Corts assenyalar el sou que hagin de gaudir els consellers d'Estat.

Art 241. Els consellers d'Estat, en prendre possessió de les places, faran en mans del Rei jurament de guardar la Constitució, ser fidels al Rei, i aconsellar el que entengueu ser conduent al bé de la Nació, sense mira particular ni interès privat.

TÍTOL V DELS TRIBUNALS I DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA PEL CIVIL I en matèria criminal CAPÍTOL PRIMER Dels Tribunals.

Art 242. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals pertany exclusivament als tribunals.

Art 243. Ni les Corts ni el Rei podran exercir en cap cas les funcions judicials, avocar causes pendents, ni manar obrir els judicis finits.

Art 244. Les lleis han d'assenyalar l'ordre i les formalitats del procés, que seran uniformes en tots els tribunals, i ni les Corts ni el Rei podran dispensar.

Art 245. Els tribunals no podran exercir altres funcions que les de jutjar i fer que s'executi el jutjat.

155

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 246. Tampoc podran suspendre l'execució de les lleis ni fer cap reglament per a l'administració de justícia.

Art 247. Cap espanyol pot ser jutjat en causes civils ni criminals per cap Comissió, sinó pel tribunal competent, determinat amb anterioritat per la llei.

Art 248. En els negocis comuns, civils i criminals no hi haurà més que un sol fur per a tota classe de persones.

Art 249. Els eclesiàstics continuaran gaudint del fur del seu estat, en els termes que prescriuen les lleis o que d'ara endavant prescriviren.

Art 250. Els militars gaudiran també de fur particular, en els termes que preveu l'ordenança o en endavant previngui.

Art 251. Per a ser nomenat magistrat o jutge es requereix haver nascut en el territori espanyol, i ser major de 25 anys. Les altres qualitats que respectivament hagin aquests tenir, les ha de determinar les lleis.

Art 252. Els magistrats i jutges no podran ser deposats en les seves destinacions, siguin temporals o perpetus, sinó per causa legalment provada i sentenciada, ni suspesos, sinó per acusació legalment intentada.

Art 253. Si al Rei arribin queixes contra algun magistrat, i format expedient, semblin

fundades,

podrà,

escoltat

el

Consell

d'Estat,

fent

passar

immediatament l'expedient al Suprem Tribunal de Justícia, perquè jutgi d'acord amb les lleis.

Art 254. Tota falta d'observança de les lleis que arreglen el procés en el civil i en el criminal, fa responsables personalment als jutges que la cometin.

Art 255. El suborn, el suborn i la prevaricació dels magistrats i jutges produeixen acció popular contra els que els cometin.

Art 256. Les Corts assenyalar als magistrats i jutges de lletres una dotació competent.

Art 257. La justícia s'administrarà en nom del Rei, i les executòries i provisions dels tribunals superiors s'han d'encapçalar també en nom seu.

Art 258. El Codi civil i criminal i el de comerç seran uns mateixos per a tota la Monarquia, sense perjudici de les variacions que per particulars circumstàncies podran fer les Corts.

Art 259. Hi haurà a la Cort un Tribunal, que es dirà Suprem Tribunal de Justícia.

Art 260. Les Corts determinaran el nombre de magistrats que han de compondre, i les sales en què ha de distribuir.

156

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 261. Toca a aquest Suprem Tribunal: Primer. Dirimir totes les competències de les audiències entre si en tot el territori espanyol, i les de les audiències amb els Tribunals especials, que existeixin a la Península i illes adjacents. En Ultramar es dirimiran aquestes últimes segons el que determinin les lleis.

Segon. Jutjar als secretaris d'Estat i del Despatx, quan les Corts decretaren que pertoca a la formació de causa.

Tercer. Conèixer de totes les causes de separació i suspensió dels consellers d'Estat i dels magistrats de les audiències.

Quart. Conèixer de totes les causes criminals dels secretaris d'Estat i del Despatx, dels consellers d'Estat i dels magistrats de les Audiències, pertanyent al cap polític més autoritzat la instrucció del procés per a remetre'l a aquest Tribunal.

Cinquè. Conèixer de totes les causes criminals que es promoguin contra els individus d'aquest Suprem Tribunal. Si arriba el cas en què sigui necessari fer efectiva la responsabilitat d'aquest Suprem Tribunal, les Corts, prèvia la formalitat que estableix l'article 228, procediran a nomenar per a aquest fi un Tribunal compost de nou jutges, que seran elegits per sort d'un nombre doble.

Sisè. Conèixer de la residència de tot empleat públic que estigui subjecte a ella per disposició de les lleis.

Setè. Conèixer de tots els assumptes contenciosos pertanyents al Reial patronat.

Vuitè. Conèixer dels recursos de força de tots els tribunals eclesiàstics superiors de la Cort.

Novè. Conèixer dels recursos de nul·litat que s'interposin contra les sentències donades en última instància per el precís efecte de reposar el procés, retornant, i fer efectiva la responsabilitat de què tracta l'art. 254. Pels relatius a Ultramar, d'aquests recursos es coneixerà en les audiències en la forma que es dirà al seu lloc.

Desè. Sentir els dubtes dels altres Tribunals sobre la intel·ligència d'alguna llei, i consultar sobre elles al Rei amb els fonaments que n'hi ha, perquè promogui la convenient declaració a les Corts.

Onzè. Examinar les llistes de les causes civils i criminals, que han de trametre les audiències per promoure la ràpida administració de justícia, passar còpia 157

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

d'elles per al mateix efecte al Govern, i disposar la seva publicació per mitjà de la impremta.

Art 262. Totes les causes civils i criminals es finalitzaran dins el territori de cada audiència.

Art 263. Pertany a les audiències conèixer de totes les causes civils dels jutjats inferiors de la seva demarcació en segona i tercera instància, i el mateix de les criminals, segons el que determinin les lleis, i també de les causes de suspensió i separació dels jutges inferiors de seu territori, en la manera que preveuen les lleis, donant compte al Rei. Art 264. Els magistrats que hagin fallat en la segona instància, no podran assistir a la vista d'aquest plet en la tercera.

Art 265. Pertany també a les audiències conèixer de les competències entre tots els jutges subalterns del seu territori.

Art 266. Els pertanyerà així mateix conèixer dels recursos de força que s'introdueixin, dels tribunals i autoritats eclesiàstiques del seu territori.

Art 267. Els correspondrà també rebre de tots els jutges subalterns del seu territori avisos puntuals de les causes que es formin per delictes, i llistes de les causes civils i criminals pendents en el seu Jutjat, amb expressió de l'estat d'unes i altres, per tal de promoure la més ràpida administració de justícia.

Art 268. A les Audiències d'Ultramar els correspondrà a més el conèixer dels recursos de nul·litat, i aquests interposar, en aquelles Audiències que tinguin suficient nombre per a la formació de tres Sales, en la qual no hagi conegut de la causa en cap instància. En les audiències que no consten d'aquest número de ministres, s'han d'interposar aquests recursos d'uns a altres de les compreses en el districte d'una mateixa governació superior, i en el cas que en aquest no hagi més que una Audiència, aniran a la més immediata d'un altre districte.

Art 269. Declarada la nul·litat, l'Audiència que ha conegut d'ella donarà compte, amb testimoni que contingui els inserits convenients, al Suprem Tribunal de Justícia, per fer efectiva la responsabilitat de què tracta l'art. 254.

Art 270. Les audiències remetran cada any al Suprem Tribunal de Justícia llistes exactes de les causes civils, i cada sis mesos de les criminals, així finides com a pendents, amb expressió de l'estat que aquestes tinguin, incloent-hi les que hagin rebut dels jutjats inferiors.

158

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 271. S'ha de determinar per lleis i reglaments especials el nombre dels magistrats de les Audiències, que no podran ser menys de set, la forma d'aquests tribunals i el lloc de residència.

Art 272. Quan arribi el cas de fer-se la convenient divisió del territori espanyol, que indica l'article 11, es determinarà pel que fa a ella el nombre d'Audiències que s'han d'establir, i se'ls assenyalarà territori.

Art 273. S'establiran partits proporcionalment iguals, i en cada cap de partit hi haurà un jutge de lletres amb un jutjat corresponent.

Art 274. Les facultats d'aquests jutges es limitaran precisament al contenciós, i les lleis determinaran les que han de pertànyer a la capital i pobles del seu partit, com també fins de quina quantitat podran conèixer en els negocis civils sense apel·lació.

Art 275. A tots els pobles s'establiran alcaldes, i les lleis determinaran l'extensió de les seves facultats, així en el contenciós com en l'econòmic.

Art 276. Tots els jutges dels tribunals inferiors han de donar compte, com a molt tard dins de tercer dia, a la seva respectiva Audiència de les causes que es formin per delictes comesos al seu territori, i després continuaran donant compte del seu estat en les èpoques que l'Audiència els prescrigui.

Art 277. També han de remetre a l'Audiència respectiva llistes generals cada sis mesos de les causes civils, i cada tres de les criminals, que estiguen pendents en els seus jutjats, amb expressió del seu estat.

Art 278. Les lleis decidiran si ha d'haver tribunals especials per conèixer de determinats negocis.

Art 279. Els magistrats i jutges en prendre possessió de les places, han de jurar guardar la Constitució, ser fidels al Rei, observar les lleis i administrar imparcialment la justícia.

CAPÍTOL II De l'administració de justícia en el civil.

Art 280. o es pot privar a cap espanyol del dret d'acabar les seves diferències per mitjà de jutges àrbitres, elegits per ambdues parts.

Art 281. La sentència que donin els àrbitres s'executarà si les parts, en fer el compromís, no s'han reservat el dret d'apel·lar.

159

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 282. L'alcalde de cada poble exercirà en ell l'ofici de conciliador, i el que hagi de demanar per negocis civils o per injúries, haurà de presentar-se a ell amb aquest objecte.

Art 283. L'alcalde, amb dos homes bons, nomenats un per cada part, oir el demandant i el demandat, s'assabentarà de les raons en què respectivament recolzin la seva intenció, i prendrà escoltat el dictamen dels dos associats, la providència que li sembli pròpia per la finalitat d'acabar el litigi sense més progrés, com s'acabarà, en efecte, si les parts s'aquieten amb aquesta decisió extrajudicial.

Art 284. Sense fer constar que s'ha intentat el mitjà de la conciliació, no d'entaular plet algun.

Art 285. En tot negoci, sigui quina sigui la quantia, hi haurà el més tres instàncies i tres sentències definitives pronunciades en elles. Quan la tercera instància s'interposi de dues sentències conformes, el nombre de jutges que hagi de decidir-la haurà de ser major que el que va assistir a la vista de la segona, en la forma que ho disposi la llei. A aquesta toca també determinar, atesa l'entitat dels negocis i la naturalesa i qualitat dels diferents judicis, què sentència ha de ser la que en cada un hagi de causar executòria.

CAPÍTOL III De l'administració de justícia en el criminal.

Art 286. Les lleis arreglaran l'administració de justícia en el criminal de manera que el procés sigui format amb brevetat i sense vicis, per tal que els delictes siguin promptament castigats.

Art 287. Cap espanyol pot ser pres sense que precedeixi informació sumària del fet pel qual mereixi, segons la llei, ser castigat amb pena corporal, i així mateix un manament del jutge per escrit, que s'haurà de notificar en l'acte mateix de la presó.

Art 288. Tota persona haurà d'obeir aquests manaments: qualsevol resistència serà reputada delicte greu.

Art 289. Quan hi hagi resistència o es presumira la fuga, es podrà usar de la força per assegurar la persona.

Art 290. L'arrestat, abans de ser posat a la presó, serà presentat al jutge, sempre que no hagi cosa que el destorbi, perquè el rebi declaració: però, si 160

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

això no pot produir, es el conduirà a la presó en qualitat de detingut, i el jutge li ha de prendre la declaració dins les 24 hores.

Art 291. La declaració de l'arrestat serà sense jurament, que a ningú ha de prendre en matèries criminals sobre fet propi.

Art 292. Infraganti, tot delinqüent pot ser arrestat i tots poden arrestar i conduirlo a la presència del jutge: presentat o posat en custòdia, s'ha de procedir en tot com es preveu en els dos articles precedents.

Art 293. Si es resolgui que l'arrestat se li posi a la presó, o que romangui en ella en qualitat de pres, es proveirà interlocutòria motivada, i d'ell es lliurarà còpia a l'alcaide perquè la publicarà al llibre de presos, sense aquest requisit no s'admetrà l'alcaid a cap pres en qualitat de tal, sota la més estreta responsabilitat.

Art 294. Només es farà embargament de béns quan es procedeixi per delictes que comporten responsabilitat pecuniària, i en proporció a la quantitat a què aquesta pugui estendre.

Article 295. No serà portat a la presó el que doni fiador en els casos en què la llei no prohibeixi expressament que s'admeti la fiança.

Art 296. En qualsevol estat de la causa que aparegui que no pot imposar-se al pres pena corporal, se li posarà en llibertat, donant fiança.

Art 297. Es disposaran les presons de manera que serveixin per assegurar, i no per molestar els presos, així, l'alcaid tindrà a aquests en bona custòdia, i separats els que el jutge mani tenir sense comunicació, però mai en calabossos subterranis ni malsans.

Art 298. La llei determinarà la freqüència amb què s'ha de fer la visita de presons, i no hi haurà pres algun que deixi de presentar-se a ella sota cap pretext.

Art 299. El jutge i l'alcaid que manquen al que disposen els articles precedents, han de ser castigats com a reus de detenció arbitrària, la qual serà compresa com a delicte al Codi criminal.

Art 300. Dins de les 24 hores es manifestarà al tractat com a reu la causa de la seva presó, i el nom del seu acusador, si n'hi ha.

Art 301. En prendre la confessió al tractat com a reu, se li llegiran íntegrament tots els documents i les declaracions dels testimonis, amb els noms d'aquests, i

161

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

si per ells no els conegui, se li donaran totes les notícies que demani per venir en coneixement de qui són .

Art 302. El procés, a partir d'aleshores, serà públic en la manera i forma que determinin les lleis.

Art 303. No es farà servir mai del turment ni dels constrenyiments.

Art 304. Tampoc no s'imposarà la pena de confiscació de béns.

Art 305. Cap pena que s'imposi, per qualsevol delicte que sigui, ha de ser transcendental per terme cap a la família del que la pateix, sinó que tindrà tot el seu efecte precisament sobre el qual la va merèixer.

Art 306. No podrà ser aplanada la casa de cap espanyol, sinó en els casos que determini la llei per al bon ordre i seguretat de l'Estat.

Art 307. Si amb el temps creguin les Corts que convé hagi distinció entre els jutges del fet i del dret, la d'establir en la forma que jutgin convenient.

Art 308. Si en circumstàncies extraordinàries la seguretat de l'Estat exigeix, en tota la Monarquia o en part, la suspensió d'algunes de les formalitats prescrites en aquest capítol per l'arrest dels delinqüents, podran les Corts decretar per un temps determinat.

TÍTOL VI DEL GOVERN INTERIOR DE LES PROVÍNCIES I DELS POBLES CAPÍTOL PRIMER Dels ajuntaments.

Art 309. Per al govern interior dels pobles hi haurà Ajuntaments compostos d'alcalde o alcaldes, els regidors i el procurador síndic, i presidits pel cap polític on n'hi ha, i si no per l'alcalde o el primer nomenat entre aquests, si n'hi ha dos.

Art 310.

Es posarà Ajuntament en els pobles que no el tinguin i en què

convingui li hagi, no podent deixar d'haver-li en els que per si o amb la seua comarca arribin a mil ànimes, i també se'ls assenyalar terme corresponent.

Art 311. Les lleis determinaran el nombre d'individus de cada classe que han de compondre els ajuntaments dels pobles que fa al seu veïnat.

Art 312. Els alcaldes, regidors i procuradors síndics es nomenaran per elecció en els pobles, i cessa els regidors i altres que serveixin oficis perpetus en els Ajuntaments, sigui quin sigui el seu títol i denominació.

162

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 313. Cada any, al mes de desembre, es reuniran els ciutadans de cada poble per elegir pluralitat de vots, amb proporció al seu veïnat, determinant nombre d'electors que resideixin al mateix poble i estiguin en l'exercici dels drets de ciutadà .

Art 314. Els electors nomenaran en el mateix mes, a pluralitat absoluta de vots, l'alcalde o alcaldes, regidors i procurador o procuradors síndics, perquè entrin a exercir els seus càrrecs el 1r de gener del següent any.

Art 315. Els alcaldes es mudaran cada any, els regidors per meitat cada any, i el mateix els procuradors síndics on hi hagi dos: si hi ha només un, es mudarà cada any.

Art 316. Qui hagi exercit qualsevol d'aquests càrrecs no podrà tornar a ser elegit per a cap d'ells sense que passin, almenys, dos anys, on el veïnat ho permeti.

Art 317. Per ser alcalde, regidor o procurador síndic, a més de ser ciutadà en l'exercici dels seus drets, es requereix ser major de 25 anys, amb cinc, ben bé, de veïnatge i residència al poble. Les lleis determinaran les altres qualitats que han de tenir aquests empleats.

Art 318. No podrà ser alcalde, regidor ni procurador síndic cap empleat públic de nomenament del Rei que estigui en exercici, no entendran compresos aquesta regla els que serveixin en les milícies nacionals.

Art 319. Totes les ocupacions municipals referits seran càrrega concejil, que ningú podrà excusar sense causa legal.

Art 320. Hi haurà un secretari en tot Ajuntament, elegit per aquest a pluralitat absoluta de vots, i dotat dels fons del comú.

Art 321. Estarà a càrrec dels ajuntaments: Primer. La policia de salubritat i comoditat.

Segon. Auxiliar a l'alcalde en tot el que pertanyi a la seguretat de les persones i béns dels veïns, ia la conservació de l'ordre públic.

Tercer. L'administració i inversió dels cabals de propis i arbitris, d'acord amb les lleis i reglaments, amb el càrrec de nomenar dipositari sota responsabilitat dels qui l'anomenen.

Quart. Fer el repartiment i recaptació de les contribucions, i remetre-les a la Tresoreria respectiva.

163

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Cinquè. Tenir cura de totes les escoles de primeres lletres i dels altres establiments d'educació que es paguin dels fons del comú.

Sisè. Tenir cura dels hospitals, hospicis, cases d'expòsits i altres establiments de beneficència, sota les regles que es prescriguin.

Setè. Tenir cura de la construcció i reparació dels camins, calçades, ponts i presons, de les muntanyes i plantacions del comú, i de totes les obres públiques de necessitat, utilitat i ornament.

Vuitè. Formar les Ordenances municipals del poble i presentar-les a les Corts per a ser aprovat per mitjà de la Diputació provincial, que les acompanyarà amb el seu informe.

Novè. Promoure l'agricultura, la indústria i el comerç, segons la localitat i circumstàncies dels pobles, i quan els sigui útil i beneficiós.

Art 322. Si s'ofereixen obres o altres objectes d'utilitat comú, i per no ser suficients els cabals de propis, és necessari recórrer a arbitris, no poden imposar aquests sinó obtenint per mitjà de la Diputació provincial l'aprovació de les Corts. En el cas de ser urgent l'obra o objecte a què es destinen, les persones Ajuntaments utilitzar interinament d'ells amb el consentiment de la mateixa Diputació, mentre recau la resolució de les Corts. Aquests arbitris s'administraran en tot com els cabals de propis.

Art 323. Els ajuntaments exerciran tots aquests recàrrecs sota la inspecció de la Diputació provincial, a qui retran compte justificat cada any dels cabals públics que hagin recaptat i invertit.

CAPÍTOL II Del govern polític de les províncies i de les Diputacions provincials.

Art 324. El govern polític de les províncies residirà en el cap superior, nomenat pel Rei en cadascuna d'elles.

Art 325. A cada província hi haurà una Diputació trucada provincial, per promoure la seva prosperitat, presidida pel cap superior.

Art 326. Es compondrà aquesta Diputació del president, l'intendent i de set individus elegits en la forma que es dirà, sense perjudici que les Corts, d'ara endavant, variïn aquest número com ho creguin convenient, o ho exigeixin les circumstàncies, feta que sigui la nova divisió de províncies de què tracta l'art.

11.

164

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 327. La Diputació provincial es renovarà cada dos anys per meitat, sortint el primer cop el major nombre, i la segona el menor, i així successivament.

Art 328. L'elecció d'aquests individus es farà pels electors de partit l'endemà d'haver nomenat els diputats de Corts, pel mateix ordre amb què aquests es nomenen.

Art 329. Alhora, i en la mateixa forma, es triaran tres suplents per a cada Diputació.

Art 330. Per ser individu de la Diputació provincial es requereix ser ciutadà en l'exercici dels seus drets, major de 25 anys, natural o veí de la província, amb residència, ben bé, de set anys, i que tingui prou per mantenir-se amb decència, i no podrà ser-ho cap dels empleats de nomenament del Rei de què tracta l'art. 318.

Art 331. Perquè una mateixa persona pugui ser escollida segona vegada, ha d'haver passat, ben bé, el temps de quatre anys després d'haver cessat en les seves funcions.

Art 332. Quan el cap superior de la província no pot presidir la Diputació, la presidirà l'intendent, i, si no, el vocal que sigui primer nomenat.

Art 333. La Diputació nomenarà un secretari, dotat dels fons públics de la província.

Art 334. Tindrà la Diputació en cada any, pel cap alt, noranta dies de sessions, distribuïdes en les èpoques que més convingui. A la Península han d'estar reunides les diputacions per al 1r de març, i en Ultramar per al 1r. de juny.

Art 335. Tocarà a aquestes Diputacions: Primer. Intervenir i aprovar el Repartiment fet als pobles de les contribucions que hagin cabut a la província.

Segon. Vetllar sobre la bona inversió dels fons públics dels pobles i examinar els seus comptes, perquè amb el seu Vist i. I plau. recaigui l'aprovació superior, tenint cura de que en tot s'observin les lleis i reglaments.

Tercer. Tenir cura que s'estableixin Ajuntaments on correspongui els hagi, conforme al que preveu l'art. 310.

Quart. Si s'ofereixen obres noves d'utilitat comú de la província, o la reparació de les antigues, proposar al Govern els arbitris que creguin més convenients per a la seva execució, a fi d'obtenir el corresponent permís de les Corts. En Ultramar, si la urgència de les obres públiques no permetés esperar la resolució 165

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

de les Corts, podrà la Diputació, amb exprés assentiment del cap de la província, usar, per descomptat, dels arbitris, donant immediatament compte al Govern per a l'aprovació de les Corts. Per a la recaptació dels arbitris, la Diputació, sota la seva responsabilitat, nomenar dipositari, i els comptes de la inversió, examinades per la Diputació, s'han de trametre al Govern perquè les faci reconèixer i glossar i, finalment, les passi a les Corts per seva aprovació.

Cinquè. Promoure l'educació de la joventut d'acord amb els plans aprovats, i fomentar l'agricultura la indústria i el comerç, protegint els inventors de nous descobriments en qualsevol d'aquests rams.

Sisè. Donar part al Govern dels abusos que notin en l'administració de les rendes públiques.

Setè. Formar el cens i l'estadística de les províncies.

Vuitè. Tenir cura que els establiments piadosos i de beneficència omplin seu respectiu objecte, proposant al Govern les regles que considerin conduents per a la reforma dels abusos que s'observin.

Novè. Donar part a les Corts de les infraccions de la Constitució que es notin a la província.

Desè. Les Diputacions de les províncies d'Ultramar vetllaran sobre l'economia, ordre i progressos de les missions per a la conversió dels indis infidels, els encarregats els donaran raó de les seves operacions en aquest ram, perquè s'evitin abusos; tot el que les Diputacions posaran en notícia del Govern.

Art 336. Si alguna Diputació s'abusi de les seves facultats, podrà el Rei suspendre als vocals que la componen, donant part a les Corts d'aquesta disposició i dels motius d'ella per la determinació que correspongui, durant la suspensió entraran en funcions els suplents.

Art 337. Tots els individus dels Ajuntaments i de les Diputacions de província, en entrar en l'exercici de les seves funcions, prestaran jurament, aquells en mans del cap polític, on n'hi ha, o, si no de l'alcalde que sigui primer nomenat, i aquests en les del cap superior de la província, de guardar la Constitució política de la Monarquia espanyola, observar les lleis, ser fidels al Rei i complir religiosament les obligacions del seu càrrec.

TÍTOL VII DE LES CONTRIBUCIONS 166

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

CAPÍTOL ÚNIC: Art 338. Les Corts establir o confirmaran anualment les contribucions, siguin directes o indirectes, generals, provincials o municipals, subsistint les antigues, mentre no hi hagi la seva derogació o la imposició d'altres.

Art 339. Les contribucions es repartiran entre tots els espanyols amb proporció a les seves facultats, sense excepció ni cap privilegi.

Art 340. Les contribucions seran proporcionades a les despeses que es decretin per les Corts per al servei públic en tots els rams.

Art 341. Perquè les Corts puguin fixar les despeses en totes les branques del servei públic i les contribucions que hagin de cobrir-los, el secretari del Despatx d'Hisenda les presentarà, tan bon punt estiguin reunides, el pressupost general dels que s'estimen necessaris, recollint de cadascun dels altres secretaris del Despatx el respectiu al seu ram.

Art 342. El mateix secretari del Despatx d'Hisenda presentarà amb el pressupost de despeses el pla de contribucions que hagin d'imposar per omplir.

Art 343. Si al Rei sembli costosa o perjudicial alguna contribució, ho ha de manifestar a les Corts pel Secretari del Despatx d'Hisenda, presentant al mateix temps la que cregui més convenient substituir.

Art 344. Fixada la quota de la contribució directa, les Corts aprovaran el repartiment d'ella entre les províncies, a cadascuna de les quals s'assignarà la quota corresponent a la seva riquesa, per al que el secretari del Despatx d'Hisenda presentarà també els pressupostos necessaris.

Art 345. Hi haurà una Tresoreria general per a tota la nació, a la qual tocarà disposar de tots els productes de qualsevol renda destinada al servei de l'Estat.

Art 346. Hi haurà en cada província una tresoreria, en la qual entraran tots els cabals que s'hi recaptin per l'erari públic. Aquestes tresoreries estaran en correspondència amb la general, a la disposició tindran tots els seus fons.

Art 347. Cap pagament s'admetrà en compte al tresorer general, si no es fa en virtut de decret del Rei, ratificat pel secretari del Despatx d'Hisenda, en el qual s'expressin la despesa a què es destina el seu import i el decret de les Corts amb que aquest s'autoritza.

Art 348. Perquè la Tresoreria general porti el seu compte amb la puresa que correspon, el càrrec i la data han de ser intervinguts respectivament per les comptadories de valors i de distribució de la renda pública.

167

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 349. Una instrucció particular arreglarà aquestes oficines de manera que serveixin per als fins del seu institut.

Art 350. Per a l'examen de tots els comptes de cabals públics hi haurà una Contaduría major de comptes, que s'organitzarà per una llei especial.

Art 351. El compte de la Tresoreria general, que comprendrà el rendiment anual de totes les contribucions i rendes, i la seva inversió, tan bon punt rebi l'aprovació final de les Corts, s'imprimirà, publicarà i circularà a les Diputacions de província i als ajuntaments.

Art 352. De la mateixa manera s'imprimiran, publicaran i circularan els comptes que rendeixin els Secretaris del Despatx de les despeses fetes en els seus respectius rams.

Art 353. El maneig de la Hisenda pública estarà sempre independent de tota altra autoritat que aquella a la qual està encomanat.

Art 354. No hi haurà duanes sinó en els ports de mar i en les fronteres; bé que aquesta disposició no tindrà efecte fins que les Corts ho determinin.

Art 355. El deute públic reconeguda serà una de les primeres atencions de les Corts, i aquestes posaran la màxima cura en què es vagi verificant la seva progressiva extinció, i sempre el pagament dels rèdits en la part que els meriti, arreglant tot el concernent a la direcció d'aquest important ram, tant respecte als arbitris que estableixin, els quals s'han de manejar amb absoluta separació de la Tresoreria general, com respecte a les oficines de compte i raó.

TÍTOL VIII DE LA FORÇA MILITAR NACIONAL CAPÍTOL PRIMER De les tropes de continu servei.

Art 356. Hi haurà una força militar nacional permanent, de terra i de mar, per a la defensa exterior de l'Estat i la conservació de l'ordre interior.

Art 357. Les Corts fixaran anualment el nombre de tropes que siguin necessàries, segons les circumstàncies, i la manera d'aixecar la que fóra més convenient.

Art 358. Les Corts fixaran així mateix anualment el nombre de vaixells de la marina militar que han d'armar-se o conservar armats.

168

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 359. Establiran les Corts per mitjà de les respectives ordenances tot el relatiu a la disciplina, ordre d'ascensos, sous, administració i com correspongui a la bona constitució de l'exèrcit i armada.

Art 360. S'establiran escoles militars per a l'ensenyament i instrucció de totes les diferents armes de l'exèrcit i armada.

Art 361. Cap espanyol pot excusar-se del servei militar, quan i en la forma que el cridi la llei.

CAPÍTOL II De les milícies nacionals.

Art 362. Hi haurà en cada província cossos de milícies nacionals, compostos d'habitants de cadascuna d'elles, amb proporció a la seva població i circumstàncies.

Art 363. S'arreglarà per una ordenança particular la manera de la seva formació, el nombre i especial constitució en tots els seus rams.

Art 364. El servei d'aquestes milícies no serà continu, i només tindrà lloc quan les circumstàncies ho requereixin.

Art 365. En cas necessari podrà el Rei disposar d'aquesta força dins de la respectiva província, però no podrà utilitzar-la fora d'ella sense atorgament de les Corts.

TÍTOL IX De la instrucció PÚBLICA CAPÍTOL ÚNIC Art 366. En tots els pobles de la Monarquia s'establiran escoles de primeres lletres, en què s'ensenyarà als nens a llegir, escriure i comptar, i el catecisme de la religió catòlica, que comprendrà també una breu exposició de les obligacions civils.

Art 367. Així mateix s'arreglarà i crearà el nombre competent d'universitats i d'altres

establiments

d'instrucció

que

es

jutgen

convenients

per

a

l'ensenyament de totes les ciències, literatura i belles arts.

Art 368. El pla general d'ensenyament serà uniforme a tot el Regne, havent explicar-se la Constitució política de la Monarquia en totes les Universitats i establiments literaris on s'ensenyin les ciències eclesiàstiques i polítiques.

169

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 369. Hi haurà una Direcció general d'estudis, composta de persones de coneguda instrucció, a càrrec del qual estarà, sota l'autoritat del Govern, la inspecció de l'ensenyament públic.

Art 370. Les Corts, per mitjà de plans i estatuts especials, arreglaran fa pertanyi a l'important objecte de la instrucció pública.

Art 371. Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seves idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o aprovació alguna anterior a la publicació, sota les restriccions i responsabilitat que estableixin les lleis.

TÍTOL X DE L'OBSERVANÇA DE LA CONSTITUCIÓ, I COM PROCEDIR PER FER VARIACIONS EN ELLA CAPÍTOL ÚNIC Art 372. Les Corts, en les seves primeres sessions, prendran en consideració les infraccions de la Constitució que els hagin fet presents, per posar el convenient remei i fer efectiva la responsabilitat dels que hagin contravingut a ella.

Art 373. Tot espanyol té dret a representar a les Corts o al Rei per reclamar l'observança de la Constitució.

Art 374. Tota persona que exerceixi càrrec públic, civil, militar o eclesiàstic, prestarà jurament, en prendre possessió del seu destí, de guardar la Constitució, ser fidel al Rei i exercir degudament el seu encàrrec.

Art 375. Fins passats vuit anys després de trobar posada en pràctica la Constitució en la seva totalitat, no es podrà proposar alteració, addició ni reforma en cap dels seus articles.

Art 376. Per fer qualsevol alteració, addició o reforma a la Constitució serà necessari que la diputació que hagi de decretar definitivament vingui autoritzada amb poders especials per a aquest objecte.

Art 377. Qualsevol proposició de reforma en algun article de la Constitució s'ha de fer per escrit, i ser recolzada i signada, ben bé, per vint Diputats.

Art 378. La proposició de reforma es llegirà per tres vegades, amb l'interval de sis dies d'una a una altra lectura, i després de la tercera es deliberarà si pertoca admetre-la a discussió.

170

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

Art 379. Admesa a discussió, es procedirà en ella sota les mateixes formalitats i tràmits que es prescriuen per a la formació de les lleis, després dels quals es proposarà a la votació si pertoca tractar-se de nou en la següent diputació general, i perquè així quedi declarat, hauran convenir les dues terceres parts dels vots.

Art 380. La diputació general següent, amb les mateixes formalitats en la seva totalitat, podrà declarar en qualsevol dels dos anys de les seves sessions, convenint-hi les dues terceres parts de vots, que pertoca a l'atorgament de poders especials per fer la reforma.

Art 381. Feta aquesta declaració, es publicarà i comunicarà a totes les províncies, i segons el temps en què s'hagi fet, determinaran les Corts si ha de ser la diputació pròximament immediata o la següent a aquesta la que ha de portar els poders especials.

Art 382. Aquests seran atorgats per les juntes electorals de província, afegint als poders ordinaris la clàusula següent: "Així mateix els atorguen poder especial per fer a la Constitució la reforma de què tracta el decret de les Corts, el tenor és el següent: (Aquí el decret literal.) Tot d'acord amb el que preveu per la mateixa Constitució. I s'obliguen a reconèixer i tenir per constitucional el que en virtut estableixin. " Art 383. La reforma proposta es discutirà de nou, i si és aprovada per les dues terceres parts de Diputats, passarà a ser llei constitucional, i com a tal es publicarà a les Corts.

Art 384. Una diputació presentarà el decret de reforma al Rei perquè la faci publicar i circular a totes les autoritats i pobles de la Monarquia.

Cadis, 18 de març de 1812. - Vicente Pascual, Diputat per la ciutat de Terol, president. - (Segueixen les signatures dels Srs Diputats) - José María Gutiérrez de Terán, Diputat per Nova Espanya, secretari. - José Antonio Navarrete, Diputat pel Perú, secretari.-Josep de Zorraquín, Diputat per Madrid, secretari.Joaquín Díaz Caneja, Diputat per Lleó, secretari. " Per tant, manem a tots els espanyols els nostres súbdits, de qualsevol classe i condició que siguin, que hagin i guardin la Constitució inserida, com a llei fonamental de la Monarquia, i manem així mateix a tots els tribunals, Justícies, Caps, Governadors i altres autoritats , així civils com militars i eclesiàstics, de

171

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

qualsevol classe i dignitat, que compleixin i facin complir, complir i executar la mateixa Constitució en la seva totalitat.

A Cadis a 19 de març de 1812.

172