QUADERN DE SOCIALS Nº 5. ANY 2014
LA CIUTAT DELS TEUS SOMNIS
UN PROJECTE DE GEOGRAFIA DE LA PERCEPCIÓ
IES “PERE D’ESPLUGUES” LA POBLA LLARGA.
Professor responsable VICENTE FERRER PÉREZ
!" "
Índex I.
Projecte Descripció del tema del projecte....................................... Fonamentació pedagògica................................................ Destinataris del projecte ................................................... Metodologia del treball Objectius....................................................................... Tasques i activitats de les distintes fases del projecte. Sistema d’avaluació del projecte ................................. Nom del coordinador ................................................... Bibliografia bàsica per a la realització del projecte......
II. Plasmació pràctica a l’ IES D’ESPLUGUES” de la Pobla Llarga A Dibuixos dels llocs de residència dels alumnes a) Superfície representada b) La forma del plànol c) La trama representativa d) Les proporcions i la perspectiva e) Nuclis de preferència f) Elements simbòlics B Resultats de les enquestes als alumnes C La ciutat ideal per a l’alumne
3 4 4 5 6 8 9 10
“PERE 11 12 19 24 28 33 40 52 65
#" "
II. PROJECTE Descripció del tema del projecte És innegable que tots tenim una imatge de la ciutat en la ment, ja siga per uns costums que hem adquirit al llarg dels anys, per uns itineraris que seguim de manera habitual dia rere dia, per uns llocs d’encontre als que solem acudir de manera més o menys episòdica, per uns llocs als que anem a fer les compres habituals o als espais on anem a passar el temps lliure. Si partim d’aquests plantejament, hem de concloure que tots i totes no som iguals ni en costums ni en hàbits, per la qual cosa, els llocs que visitem no tenen perquè ser els mateixos per a tots. Aquesta activitat diària comportarà que tots tingam una idea de ciutat diferent uns dels altres, una imatge virtual o mental diferent. Tots nosaltres som selectius a l’hora de mantenir uns records en el temps; uns es queden i d’altres s’obliden més o menys ràpidament. Els impactes visuals de la realitat sobre la ment són constants, però d’aquest conjunt de sensacions només ens quedem amb unes quantes, les altres són rebutjades ràpidament. Si en algun moment es demanara una plasmació concreta en forma d’imatge sobre al paper aconseguiríem tenir imatges de la ciutat distintes entre si, quasi tantes com persones foren convidades a realitzar aquesta experiència. Es tracta per tant, que els alumnes dibuixen un plànol de la seua ciutat, o de una part de la mateixa en la que es col!loquen els elements més significatius al seu parer. És segur que no es trobaran dues imatges idèntiques (llevat del cas que estiguen copiades, per falta d’iniciativa d’algun alumne) perquè cadascú té unes vivències particulars. Sobre aquest punt va a incidir el present treball, en traure a la llum del paper eixes imatges que tenim més arrelades en el nostre subconscient. Per a portarla a terme hem emprat més de dues-centes enquestes a alumnes del nostre $" "
centre, l’institut d’Educació Secundària “Pere d’Esplugues” de la Pobla Llarga (Ribera Alta). A més a més, en una segona fase s’ha demanat als alumnes que realitzen un dibuix del que ell considerarien la ciutat ideal, una mena de recreació del que ells consideren deuria tenir una ciutat per a viure.
Fonamentació pedagògica Aquesta activitat té una finalitat molt específica, plantejar una tasca lúdica, directament relacionada amb les experiències pròpies dels alumnes i que permeta aprofundir el tema d’e l’ urbanisme i la ciutat dintre del currículum de l’assignatura de socials o de coneixement del medi, segons es tracte en les distintes etapes educatives. És veritat que en un primer moment trobarem un cert rebuig per part de l’alumne a realitzar l’activitat; les respostes solen gravitar al voltant d’una resposta comuna: jo no sé fer un dibuix de la ciutat... però el ben cert és que a mesura que van entrant en matèria l’emoció va apoderant-se i a la fi hi ha una autèntica lluita per veure quina de les representacions de la ciutat és més clarificadora i adequada. És una activitat realment enriquidors i que va a permetre aconseguint alguns dibuixos que van a sorprendre tant a professors com a alumnes, ja siga per la seua riquesa cromàtica, pel detallisme que representa o dins del seu esquematisme i simplificació, la capacitat per a poder representar fets, espais o llocs emblemàtics de la ciutat.
Destinataris del Projecte El treball ha estat realitzat amb alumnes de secundària i batxillerat del Institut d’Educació Secundària “Pere d’Esplugues” de la Pobla Llarga (València), però és una aplicació pràctica que pot desenvolupar-se en %" "
qualsevol nivell educatiu, des de la primària al batxillerat, passant per la secundària i fins i tot l’Educació d’Adults, perquè tots, alumnes, professors i ciutadans en general tenim vivències i records intrínsecament relacionats amb el món de la ciutat. En el nostre cas tots els alumnes viuen en pobles i ciutats no massa grans, per la qual cosa els resultats cal entendre’ls en aquest context i potser serien distints en el cas de viure en nuclis de població més grans, però no deixa de ser una mostra pràctica del treball a realitzar.
Metodologia del treball. Objectius Hi ha dos objectius bàsics de les Ciències Socials que entronquen directament en aquesta activitat: 1. Seleccionar informació gràfica, icònica i cartogràfica, procedent de l’entorn físic i social i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel!ligible. 2. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales. Elaborar croquis i gràfics apropiats. Així mateix, de manera indirecta arrelaria també amb 3. Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques. "
A partir d’aquests objectius generals es podria ampliar a altres secundaris, en concret a: 1. Identificar els distints elements que conformen el paisatge urbà i extraure’n informació per a caracteritzar una ciutat. 2. Descriure quines són les funcions de les ciutats i diferenciar la seua forma i les distintes zones dins d’aquestes a través del plànol urbà. &" "
3. Descriure
les
característiques
de
les
ciutats
en
els
països
desenvolupats. 4. Analitzar el plànol urbà. 5. Interpretar un mapa de símbols proporcionals. 6. Conèixer en profunditat l’entorn físic i la seua relació amb les persones. 7. Transmetre per escrit de forma correcta informació obtinguda a partir d’imatges. 8. Interpretar proporcions i escales. 9. Valorar les mesures que es posen en marxa per a gestionar les ciutats espanyoles. 10. Apreciar l’evolució històrica de les ciutats espanyoles i distingir-ne els orígens en observar el seu traçat urbà a través de plànols i fotografies. 11. Descriure l’evolució de les ciutats espanyoles a través de documents gràfics. 12. Analitzar mapes, fotografies i gràfics per a extraure’n informació geogràfica. 13. Valorar les restes d’altres èpoques que es conserven en moltes ciutats espanyoles com a part del nostre patrimoni. 14. Reconèixer que l’entorn físic condiciona la vida de les persones. 15. Interpretar correctament un mapa de símbols proporcionals. 16. Identificar distints períodes històrics a través dels monuments urbans. 17. Analitzar l’evolució d’una ciutat a través de plànols i fotografies. 18. Sensibilitzar per a la correcta i sensata conservació de les ciutats. 19. Defensar un urbanisme respectuós amb el medi ambient i les persones.
Tasques i activitats de les distintes fases del projecte. El projecte consta de tres fases clarament delimitades. En un primer moment es tracta de realitzar un dibuix de la seua ciutat. Prèviament s’ha informat de la finalitat de la mateixa, que cal ser seriosos en els dibuixos, que no cal posar el mateix que el company o la companya, perquè cadascú te una manera de pensar, es mou per uns llocs concrets, viu a '" "
determinades zones de la ciutat, etc. Per la qual cosa el dibuix no ha de ser igual. A més a més cal insistir que no es tracta de fer un dibuix perfecte, perquè ràpidament diuen que no saben dibuixar, el que es pretén és que mostren com recorden la ciutat, quins són els llocs emblemàtics, que és el més important per a ell, o que és el que definiria a la ciutat on viuen. La segona fase consisteix en la realització d’una enquesta als alumnes amb unes preguntes concretes, per a que els alumnes ordenen, segons el seu criteri, quins són els requisits més importants que es deurien tenir en compte a l’hora de planificar una ciutat. Es tracta en definitiva de donar protagonisme als alumnes per a que diguen que és el més important en una ciutat, que caldria primer a l’hora de fer ampliacions de les ciutats. Aquestes enquestes poden ser treballades posteriorment amb la tabulació de les respostes que donen els alumnes per veure quines son les tendències que s’aprecien a partir bàsicament de la seua edat i sexe. Les preguntes són obertes i en el nostre cas hem optat per fer les 10 següents, tenint els alumnes que valorar del 1 al 10 cadascuna d’elles en funció de la seua importància, és a dir, quan més important més puntuació, de manera que tenien que repartir els valors del 1 al 10 entre totes les preguntes, sense poder repetir cap valor en més d’una pregunta, d’aquesta manera després es pot valorar el grau d’importància que té cadascuna de les preguntes per al total dels alumnes o per a determinats grups d’edat i sexe. Carrers amples Carrers en els que entre la llum del sol Carrers amb arbres i plantes Carrers amb carril bici Carrers per a vianants
(" "
Carrers amb blocs de cases molt altes Carrers amb voreres amples Carrers amb bona llum per la nit Carrers amb moltes papereres Carrers amb banquets per a sentar-se Altres:
La tercera fase consisteix en la realització d’un altre dibuix en el que l’alumne intentarà plasmar quina tindria que ser, al seu parer, la ciutat ideal per a viure, aquella que incorporaria tots els elements necessaris per a viure millor. Tornem a insistir als alumnes que no es tracta de fer un prodigi arquitectònic, sinó de plasmar una hipotètica ciutat ideal.
Sistema d’avaluació del projecte És veritat que la valoració dels dibuixos que realitzen els alumnes de vegades és complicada i de difícil avaluació, perquè estem entrant en el camp de la creativitat i no sempre els paràmetres que empren els alumnes han de ser estrictament acadèmics i racionals, de vegades és qüestió de gustos i de manera de veure les coses; ens poden agradar més o menys, però això no ha de comportar el seu rebuig. Ara bé el treball de les enquestes si que és més objectiu. De les valoracions que realitzen els alumnes poden traure unes gràfiques de tendències evolutives en les formes de pensar al pas dels anys, i això és perceptible a grans trets, tot depenent del medi en el que viuen als alumnes. Segurament es podran veure tendències amb el pas dels anys i el sexe dels enquestats.
)" "
És interessant tenir en compte aquestes respostes. ¿Perquè no es poden considerar a l’hora de planificar el futur de la ciutat? Dona la sensació que estem davant problemes que tenen un vessant econòmic important, moltes vegades estrictament racional, que són qüestions que afecten a persones serioses i amb experiència i saviesa, però que no és cosa de xiquets i xiquetes. Però no hem d’oblidar que ells també son habitants de la ciutat, que passegen pels seus carrers, que juguen, viuen i es desplacen per les mateixes. ¿Podem prescindir totalment del seu punt de mira de la realitat? ¿Fins a quin punt no és també interessant saber el que pensen al respecte? Eixa seria també una altra lectura i valoració de les respostes de les enquestes. Plantejar criteris d’avaluació no deixa de ser pretensiós, no obstant mostren alguns dels que podrien ser emprats: 1. Interpretar el procés d’urbanització com una forma d’organització del territori a través de la configuració del sistema urbà. 2. Reconèixer i identificar els aspectes bàsics de la morfologia de les ciutats, analitzant els factors que la originen i els efectes que tenen en la vida social. 3. Descriure quines són les funcions de les ciutats i diferenciar la seua forma i les distintes zones dins d’aquestes a través del plànol urbà. 4. Analitzar el creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional de l’espai urbà i els problemes que ocasionen als seus habitants, aplicant aquest coneixement a exemples de ciutats espanyoles. 5. Valorar les mesures que es posen en marxa per a gestionar les ciutats espanyoles. 6. Apreciar l’evolució històrica de les ciutats espanyoles i distingir-ne els orígens en observar el seu traçat urbà a través de plànols i fotografies.
Nom del coordinador Vicente Ferrer Pérez, professor de secundària amb 25 anys d’experiència docent, doctor en Geografia per la Universitat de València i actualment Cap del Departament de Geografia i Història de l’ Institut d’Educació Secundària “Pere d’Esplugues” de la Pobla Llarga (València). *" "
Bibliografia bàsica per a la realització del projecte. GARNIER, J. P. (1976): “Planificación urbana y neocapitalimo”. Geocrítica, año 1, nº 6, Barcelona. WYNN, M. i TAYLAR, J. (1978): “Simulación en la ciudad urbanística” Geocrítica, nº 18, novembre 1978. Barcelona. NADAL, F. (1982): “poder municipal y espacio urbano en la configuración territorial del Estado liberal español (1812-1975)”. Geocrítica, nº 37, gener 1982. Barcelona CASAJUANA QUESADA, S. (1988): “Las historias de ciudades: Geografía, Utopía y Conocimiento histórico en la Edad Moderna”, Geocrítica nº 77, setembre 1988. Barcelona. SERRANO SEGURA, M. (1991): “la ciudad percibida. Murallas y ensanches desde las guías urbanas del siglo XIX” Geocrítica, nº 91, gener 1991. Barcelona VILAGRASA, J. (1991): “El estudio de la morfologia urbana: una aproximación” Geocrítica, nº 92, març 1991. Barcelona. LYNCH, K. (1998); La imagen de la ciudad. Gustavo Gili. Barcelona " " " "
!+" "
III. PLASMACIÓ PRÀCTICA A L’IES “PERE D’ESPLUGUES” de la POBLA LLARGA A. Dibuixos dels llocs de residència dels alumnes Aquest projecte ha estat portat a la pràctica a l’Institut d’Educació Secundària Pere d’Esplugues de la Pobla Llarga. En total s’han realitzat 213 enquestes entre els alumnes del centre encara que cal tenir en compte que els alumnes tenen una procedència variada, donat que el centre recull la població escolar de secundària de pobles veïns adscrits, com ara, Manuel, l’Ènova, Sant Joanet i Rafelguaraf, amb la seua pedania del Tossalnou i alguns d’altres no adscrits com és el cas de Carcaixent. Per no fer excessivament llarga la representació d’imatges dels plànols de les ciutats /pobles on viuen els alumnes, hem fet una tria d’aquells que es consideren més clarificadors des d’alguna òptica concreta. Del total de les enquestes realitzades, només presentem a continuació 36 imatges repartides de la següent manera: La Pobla Llarga
10 plànols
Rafelguaraf
8 plànols
Manuel
6 plànols
L’Ènova
4 plànols
Tossalnou
4 plànols
Sant Joanet
2 plànols
Carcaixent
2 plànols
Amb aquests exemples tenim més que suficient per a veure les tipologies de representació que fan els nostres alumnes. És veritat que difícilment es pot catalogar un plànols dins d’una categoria només, podria aparèixer en altres, però el mostren en aquella que destaca més.
!!" "
a) Superfície representada Una primera aproximació a les representacions pot ser l’anàlisi de la superfície representada. El ventall és ample, encara que la major part inclouen la totalitat del nucli urbà (plànol de Tosalnou nº 1 i Sant Joanet nº 1), hi ha d’altres que mostren una part només del poble (plànol de Carcaixent nº 1 o la Pobla Llarga nº 1) i fins i tot, alguns només mostren un detall d’algun indret molt concret (plànols de la Pobla Llarga nº 2 i 3 o el plànol de Manuel nº 1)
Plànol del Tossalnou nº 1
!#" "
Plànol de Sant Joanet nº 1
!$" "
Plànol de Carcaixent nº 1
!%" "
Plànol de la Pobla Llarga nº 1
!&" "
Plànol de la Pobla Llarga nº 2
!'" "
Plànol de la Pobla Llarga nº 3
!(" "
Plànol de Manuel nº 1
!)" "
b) La forma del plànol El geometrisme està present en moltes de les representacions, de fet en algunes d’elles es veuen clarament les línies com si estiguessin fetes a esquadra i cartabó, amb línies rectes per tot arreu, que no sempre s’ajusten a la realitat urbanística (plànol de la Pobla Llarga nº 4, plànols de Rafelguaraf nº 1, 2 i 3). Contràriament, d’altres deixen més solta la mà i el predomini de les línies corbes i sinuoses inunda la representació (plànol de Rafelguaraf nº 4)
Plànol de la Pobla Llarga nº 4
!*" "
Plànol de Rafelguaraf nº 1
#+" "
Plànol de Rafelguaraf nº 2
#!" "
Plànol de Rafelguaraf nº 3
##" "
Plànol de Rafelguaraf nº 4
#$" "
c) La trama representativa La major part dels dibuixos mostren un teixit urbà tancat, totalment construït, sense espais buits (plànols de Tossalnou nº 2 i 3) però d’altres es dediquen a enllaçar aquells elements més importants i la resta del plànols està en blanc, com si no importara en absolut; es fixen només en allò que és primordial als seus interessos, la resta no la tenen en consideració, és com si no existira aquest espai (plànol de Rafelguaraf nº 5 i la Pobla Llarga nº 5)
Plànol del Tossalnou nº 2
#%" "
Plànol del Tossalnou nº 3
#&" "
Plànol de Rafelguaraf nº 5
#'" "
Plànol de la Pobla Llarga nº 5
#(" "
d) Les proporcions i les perspectives En cap moment es tracta de fer plànols perfectes, equidistants entre les distintes àrees, per la qual cosa es demana que es realitze a classe i no a casa, perquè fora del centre podrien consultar o rebre ajuda i, d’aquesta manera, no reproduiria el que s’intenta, que no és altra cosa que mostrar una imatge mental o virtual de la ciutat on viu l’alumne. Per aquesta raó moltes de les representacions inclouen clares deficiències en allò que respecta a les perspectives dels objectes, carrers i cases (plànol de l’Ènova nº 1). Les proporcions no sempre s’ajunten a la realitat (plànol de la Pobla Llarga nº 6) i moltes vegades es fa necessària l’obligatorietat de girar els plànols per a poder llegir els rètols de manera adequada; estan fets per a ser observats i llegits des de distints punts de mira (plànols de Manuel nº 2 i 3)
#)" "
Plànol de L’Ènova nº 1
#*" "
Plànol de la Pobla Llarga nº 6
$+" "
Plànol de Manuel nº 2
$!" "
Plànol de Manuel nº 3
$#" "
e) Nuclis de preferència No hi ha dubte que les representacions plàstiques, l’ intent de plasmar gràficament la imatge que tenen de la seua ciutat o pobla mostra a les clares els llocs o nuclis de preferència dels alumnes. Tornem a observar la gran variabilitat que mostren quan tenen que representar el nucli de població. Tenim alguns exemples que mostren una profusió de detalls (plànol de la Pobla Llarga nº 7 i plànol de Manuel nº4) que permetrien fins i tot orientar-se perfectament si passejarem pels seus carrers, de segur que no ens perdríem en l’aventura i seriem capaços de reconèixer cadascun dels llocs que estan representats. Així mateix, tenim mostres d’aquells que només representen uns quants elements, els més importants per a l’autor, com per exemple la seua casa, la dels familiars més importants o la dels seus amics o amigues; llevat d’aquests indrets que són importants per a ell, la resta queda totalment en l’oblit (plànols de Rafelguaraf nº 6 i 7, plànol de la Pobla Llarga nº 8). Darrerament també tenim alguns exemples que pràcticament no mostren detalls, està absent la informació i que dificulten molt la seua lectura i interpretació (plànol de Rafelguaraf nº 8)
$$" "
Plànol de la Pobla Llarga nº 7
$%" "
Plànol de Manuel nº 4
$&" "
Plànol de Rafelguaraf nº 6
$'" "
Plànol de Rafelguaraf nº 7
$(" "
Plànol de la Pobla Llarga nº 8
$)" "
Plànol de Rafelguaraf nº 8
$*" "
f) Elements simbòlics És l’aspecte més ric del contingut dels plànols que realitzen els alumnes. Podem trobar moltes sorpreses, algunes d’elles molt agradables, per la senzillesa en les que malgrat la seua execució, permeten transmetre a l’espectador allò que volen comunicar. Moltes vegades aquestes imatges venen acompanyades per colors que permeten diferenciar formes i espais clarament. En qualsevol plànol trobaríem elements, ací veiem només aquells que en tenen algun o alguns molt cridaners. Algunes de les representacions que podem trobar són: •
Edificis com l’Església o el cementeri, generalment representades amb una creu simple o ampla, de vegades acompanyada per la grafia corresponent a Església o cementeri (plànols de la Pobla Llarga nº 9 i 10, plànol de l’ Ènova nº 2).
•
Escoles de música, simplement representades amb la inclusió d’una nota musical o un pentagrama, per a fer al!lusió a un centre instructiu musical (plànol de Sant Joanet nº 2).
•
Bars i cafeteries, ja siga amb el nom propi del local o amb la simple representació d’una copa (plànol de Manuel nº 5).
•
Establiments alimentaris i en general (plànol de Manuel nº 6 i plànol de L’ Ènova nº 3).
•
Perruqueries
•
Superfícies enjardinades
•
Parcs amb els corresponents jocs per als xiquets (plànol de Tossalnou nº 4).
•
Zones d’oci i esportives
•
Rius i barrancs
•
Carrers i carreteres.
•
Ferrocarrils (plànol de L ’Ènova nº 4).
•
Rodones d’encreuaments de carrers o carreteres (plànol de Carcaixent nº 2).
•
Vehicles de tot tipus
•
Pas de vianants, etc. %+"
"
Plànol de la Pobla Llarga nº 9
%!" "
Plànol de la Pobla Llarga nº 10
%#" "
Plànol de L’ Ènova nº 2
%$" "
Plànol de Sant Joanet nº 2
%%" "
Plànol de Manuel nº 5
%&" "
Plànol de Manuel nº 6
%'" "
Plànol de L’Ènova nº 3
%(" "
Plànol del Tossalnou nº 4
%)" "
Plànol de L’Ènova nº 4
%*" "
Plànol de Carcaixent nº 2
&+" "
A la vista de les múltiples opcions que presenten els dibuixos i, per tractarse d’imatges de recreació personal, és difícil establir una prelació d’importància i establir quines són les millors representacions, per què segurament segons els ulls amb els que es miren, unes seran millors que d’altres, però els paràmetres d’objectivitat són difícils d’establir, llevat d’alguns com ara la netedat, l’organització de la informació, la senzillesa en l’execució o el grau d’aconseguir transmetre la informació a l’observador.
Si vàries persones
tinguessin que fer una catalogació dels dibuixos i establir quin és el millor, segurament obtindríem resultats diferents perquè sense voler estem entrant en valoracions subjectives en les que també entrarien a jugar les nostres percepcions de la realitat i de les ciutats, amb la qual cosa ens identificaríem més amb algunes representacions i menys amb altres.
&!" "
B) Resultats de les enquestes als alumnes
Generals Passada l’enquesta als alumnes, en el quadre 1 es mostra el total de respostes repartides entre els grups d’edat i diferenciant si es tracta de xics o xiques, perquè les respostes no sempre coincideixen atenent al sexe dels enquestats ni a la seua edat. Quadre 1. Enquestes realitzades, diferenciant edat i sexe dels alumnes Xic Xica Total
12 anys 13 anys 14 anys 15 anys 16 12 20 19 19 19 22 29 35 31 42 48
16 anys 17 anys Total 8 18 93 17 14 120 25 32 213
Una vegada feta la tabulació de totes les dades obtingudes a partir de les enquestes podem establir una gradació en les preferències dels alumnes respecte al que seria per a ells una ciutat ideal. En el cas que es considere el conjunt de les respostes, independentment que es tracte de xics o xiques, i així mateix, sense tenir en compte l’edat dels enquestats, els resultats mostren la següent preferència per ordre d’importància (quadre 2): Quadre 2. Ciutat ideal per als alumnes enquestats ,-./0-"11234" ;0<2="11234" B0-30-"11234" D@6-A"11234" 5.=E@G"11234" ;.7G"11234" ;0AG"11234" I@.AG"11234" J2CG"11234" K07G"11234"
56--0-7"6/81079" 56--0-7">0=".1?1@/.=6A7"80-"16"=.A9" 56--0-7"6/>"C2-0-07"6/81079" 56--0-7"0="017"E@0"80=0A-0"16"11@/"F01";219" 56--0-7"6/>">6=E@0A7"80-"70=A6-H709" 56--0-7"6/>"6->-07"."816=A079" 56--0-7"6/>"36--.1">.3.9" 56--0-7"80-"6"C.6=6=A79" 56--0-7"6/>"/21A07"8680-0-079" 56--0-7"6/>">1237"F0"36707"/21A"61A079"
(:#)" (:!&" ':(#" ':(!" ':&%" ':&!" ':#+" ':!(" &:!+" #:*)"
" " &#" "
Estaríem parlant d’un urbanisme que entraria dins de la racionalitat, és a dir, modern, amb carrers amples i voreres igualment amples, ben il!luminats per l’entrada del Sol pel dia i amb molta llum per la nit. Hi ha tot un ventall de característiques que se situen al voltant del 6 com a puntuació, amb xicotetes diferències, que potser amb un conjunt superior d’enquestes podrien variar la seua ubicació dalt o baix. El que no hi ha dubte és de l’existència de dos paràmetres que queden clarament relegats als darrers llocs, un d’ells en certa manera un poc contradictori, com és la poca preferència de les papereres. Però el que es despenja claríssimament de la resta és el darrer, amb un valor molt baix, en concret els blocs de cases altes, que és molt rebutjat. En les tendències globals hi ha una sèrie d’aspectes que mostren una evolució cap a la millora en la puntuació en augment l’edat dels enquestats, en concret els aspectes de:
•
Carrers amples
•
Carrers en els que penetre la llum del Sol
•
Carrers amb voreres amples
•
Carrers amb papereres
•
Carrers amb banquets per a seure’s
Així mateix hi d’altres qüestions que mostren una tendència cap a la menor valoració en augmentar els anys dels enquestats, en concret:
•
Carrers amb arbres i plantes
•
Carrers amb carril bicicleta
•
Carrers per a vianants
•
Carrers amb blocs de cases molt altes
•
Carrers amb bona llum per la nit
Tots aquests fets no poden deslligar-se de l’evolució psicològica de l’adolescent amb el pas dels anys i la diferent edat de maduració entre xics i xiques.
&$" "
Valors globals disgregats per sexe Si l’anàlisi es realitza discriminant els resultats per sexe s’observa una certa diferència entre les preferències dels xics i de les xiques (quadres 3 i 4). Si bé és cert que coincideixen plenament en els valors més negatius, coincidents totalment amb el valor global general, on es veu més diferència és en els aspectes de llum i banquets, que mentre en les xiques mostren uns valors prou elevats, en el cas dels xics no mostren tanta preferència pels mateixos. Les xiques valoren com a més positiu l’existència de llum per la nit i els carrers amples, mentre que els xics mostren la seua preferència pels carrers amples i assolellats. Quadre 3. Preferències dels xics Primer lloc: Segon lloc: Tercer lloc: Quart lloc: Cinquè lloc: Sisè lloc: Setè lloc: Huitè lloc: Novè lloc: Desè lloc:
Carrers amples. Carrers en els que penetre la llum del Sol. Carrers amb arbres i plantes. Carrers per a vianants. Carrers ben il!luminats per la nit. Carrers amb voreres amples. Carrers amb carril bici. Carrers amb banquets per sentar-se. Carrers amb moltes papereres. Carrers amb blocs de cases molt altes.
7,62 6,88 6,77 6,76 6,64 6,48 6,44 6,01 4,41 3,52
" "
Quadre 4. Preferències de les xiques Primer lloc: Segon lloc: Tercer lloc: Quart lloc: Cinquè lloc: Sisè lloc: Setè lloc: Huitè lloc: Novè lloc: Desè lloc:
Carrers ben il!luminats per la nit. Carrers amples. Carrers amb banquets per sentar-se. Carrers amb voreres amples. Carrers en els que penetre la llum del Sol. Carrers amb arbres i plantes. Carrers amb carril bici. Carrers per a vianants. Carrers amb moltes papereres. Carrers amb blocs de cases molt altes.
7,54 7,02 6,96 6,90 6,58 6,31 6,02 5,72 5,64 2,56
" " " &%" "
Evolució amb l’edat Els resultats tabulats segons l’edat dels alumnes mostra els següents valors: Carrers amples Carrers en els que entre la llum del sol Carrers amb arbres i plantes Carrers amb carril bici Carrers vianants Carrers amb blocs de cases molt altes Carrers amb voreres amples Carrers amb bona llum per la nit Carrers amb moltes papereres Carrers amb banquets
H 6,6 7,1
12 anys D T 6,5 6,6 7,2 7,2
H 7,5 6,8
13 anys D T 7,4 7,4 6,3 6,5
H 7,0 6,5
14 anys D T 6,7 6,9 5,7 6,0
H 8,1 6,9
15 anys D T 6,9 7,3 6,1 6,4
H 9,4 6,5
16 anys D T 5,3 8,2 9,0 7,3
H 7,9 7,2
17 anys D T 8,1 8 7,2 7,2
7,1
6,2
6,6
6,6
5,4
5,9
7,0
7,5
7,2
6,8
6,4
6,6
7,0
8,0
7,3
5,8
5,7
5,7
7,7 7,5 3,3
7,0 7,1 2,8
7,3 7,2 3,0
5,9 6,3 3,1
5,8 6,6 2,7
5,8 6,5 2,9
6,7 7,0 4,0
6,6 5,5 3,4
6,6 6,2 3,7
6,2 6,0 4,5
5,7 4,0 2,6
5,9 4,8 3,4
6,5 5,8 2,5
5,6 4,6 2,0
6,3 5,5 2,4
6,2 6,7 2,9
6,0 6,5 1,6
6,1 6,6 2,3
5,5
5,4
5,4
5,7
5,8
5,8
6,4
6,5
6,5
5,9
7,1
6,6
8,2
7,0
7,9
7,2
7,6
7,4
6,8
7,6
7,2
8,0
6,3
7,0
7,1
8,0
7,5
5,9
8,0
7,1
5,8
6,6
6,1
6,2
7,0
6,6
4,5
6,7
5,7
4,1
5,4
4,9
4,1
5,0
4,5
4,1
4,6
4,4
4,1
7,6
5,2
5,5
5,5
5,5
4,6
5,0
4,8
5,5
7,7
6,8
6,1
7,3
6,7
7,7
7,9
7,8
6,1
5,3
5,9
5,7
7,0
6,3
Carrers amples !#"
!+"
)" L2/0" '"
F2=6"" A2A61"
%"
#"
+" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
Estan molt igualats els valors per als primers anys, dels 12 al 14 anys, tant per a xics com per a xiques, però a partir dels 15 i en especial els 16 anys, la separació entre les respostes masculines i femenines és evident, tornant a aparellar-se en arribar als 17 anys. Des d’uns valors un poc superiors al 6, passa finalment a situar-se al voltant del 8 com a valoració dels alumnes, un valor certament elevat. Les diferències de sexe són ostensibles, lligades amb les herències genètiques; és a dir, els xiquets mostren una tendència a les activitats físiques, &&" "
necessita un espai obert més gran, amplitud en les formes, s’orienta més fàcilment en l’espai, vol obrir-se a l’espai, cosa que no passa amb les xiques.
Carrers en els que entre la llum del sol
)" (" '" &" L2/0" %"
F2=6"" A2A61"
$" #" !" +" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
Mostra poca variació als llarg dels anys. Però les xiques sempre estan per davall dels valors dels xics, llevat del cas dels alumnes de 16 anys i els 17 anys, moment en el que els passen per damunt. No arriba a mig punt la tendència cap a l’augment des del menuts fins als majors. No es veu una diferència significativa en el comportament segon el sexe dels alumnes.
&'" "
Carrers amb arbres i plantes
)" (" '" &" L2/0" %"
F2=6"" A2A61"
$" #" !" +" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
Les xiques tenen tendència a situar-se per davall dels valors masculins, excepció feta dels 14 anys, amb una pujada momentània, però ràpidament torna a la tendència general. En el seu conjunt mostra una tendència a la baixa amb l’augment de l’edat dels enquestats. Les xiques habitualment es mouen en espais més reduïts i quan ixen fora generalment van acompanyades, en parelles. Quan superen als xics podria tractar-se del moment en fan eixides amb xics, de manera conjunta.
&(" "
Carrers amb carril bici
*" )" (" '" &"
L2/0" F2=6""
%"
A2A61"
$" #" !" +" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
Per més d’un punt des de les edats més inferiors a les majors. La bicicleta i els jocs van perdent paper en l’activitat diària dels joves i això provoca els seu menyspreu. Les xiques sempre mostren uns valors inferiors, encara que generalment amb poques diferències, llevat dels 16 anys, moment en el que les distàncies són majors, però ràpidament tornen a l’equilibri general de descens del conjunt. En un primer moment els moviment no deixen d’estar controlats per la supervisió paterna o materna, però amb els pas dels anys van deslligant-se i va perdent paper la bicicleta per a passar el protagonisme al passeig i la conversa.
&)" "
Carrers per a vianants
)" (" '" &" L2/0" %"
F2=6"" A2A61"
$" #" !" +" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
Amb uns valors molt semblants en els primers anys i en el tram final, on es veuen les discrepàncies és en les edats mitjanes, entre els 15 i els 16 anys. Les xiques també solen estar per davall de les xifres dels xiquets i en conjunt quasi es perd un punt en la valoració, encara que s’observa una remuntada clara en els xics i les xiques més majors. A partir dels 15 anys comencen a veure la necessitat de nous espais per a la conserva amb els amics i, de seguir augmentant les edats segurament continuaria la tendència de pujada perquè van adquirint consciència de les necessitats d’espais per a vianants, sense sense les angoixes dels vehicles.
&*" "
Carrers amb blocs de cases molt altes
&" %:&" %" $:&" $"
L2/0"
#:&"
F2=6""
#"
A2A61"
!:&" !" +:&" +" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
És sens dubte l’element pitjor valorat per part dels alumnes. Amb unes xifres que baixen de quasi el 3,4 al 2,2, amb una clara tendència negativa. Les xiques mostren uns valors quasi paral!lels als dels xics i sempre per davall de la seua valoració. Llevat d’una lleugera pujada en els 14-15 anys, producte segurament de l’adolescència, de les il!lusions, de tocar el cel, de llançar-se, la resta de la sèrie és negativa. És on millor es poden veure les diferències en les preferències entre xics i xiques, mantenint sempre la mateixa tendència negativa.
'+" "
Carrers amb voreres amples
!+" *" )" (" '"
L2/0"
&"
F2=6""
%"
A2A61"
$" #" !" +" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
És la pregunta que mostra una tendència positiva més clara amb el pas dels anys. Des d’unes xifres pròximes al 5,5 en les edats més menudes, es passa a valors superiors al 8 en el 17 anys. També s’observen poques diferències d’opinió segons els sexe perquè es mostren molt semblants en totes les edats. La tendència a la passejada pels carrers i la conversa amb els amics poc estar en la base d’aquesta tendència positiva en els valors de l’enquesta. La necessitat de nous espais on afavorir la socialització, el contacte amb els companys i amics, tot està en la base d’aquest creixement.
'!" "
Carrers amb bona llum per la nit
*" )" (" '" L2/0"
&"
F2=6""
%"
A2A61" $" #" !" +" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
Amb unes xifres semblants en els primers anys i amb poca definició per l’alternança dels valors, en arribar als 14 anys, les tendències són molt dispars. Les xiques mostren una preferència per la llum nocturna molt clara, mentre que als xics sembla que no els importa en excés. La tendència global mostra una lleugera disminució dels valors en augmentar l’edat dels enquestats. En general la xica te més por, per això vol més llum, mentre que el xic és més favorable al rics, a l’aventura, per la qual cosa no es veu afectat per la llum nocturna.
'#" "
Carrers amb moltes papereres
)" (" '" &" L2/0" %"
F2=6"" A2A61"
$" #" !" +" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
Amb uns valors globals que van fregant el 5, sempre amb una tendència cap a l’augment, en el sentit d’una major conscienciació de la neteja de la ciutat, torna a observar-se una diferència clara entre els valors masculins i femenins. Les xiques sembla que mostren unes tendències clares de netedat i sempre van per damunt dels xics, encara que al final els valors són semblants. Habitualment les xiques adolescents mostren una actitud més cívica, mentre que el xic passa de la norma, trenca les normes, diu no al que se li mana, vol fer el contrari,per això mostra una lleugera tendència negativa en els primers anys de l’adolescència, però sembla que al final va entrant en raó.
'$" "
Carrers amb banquets per a sentar-se *" )" (" '" L2/0"
&"
F2=6""
%"
A2A61"
$" #" !" +" !#"
!$"
!%"
!&"
!'"
!("
"
De la mateixa manera, tornen a veure una tendència general cap a la millor valoració d’aquest aspecte en augmentar l’edat dels enquestats. Els valors femenins sempre estan també per damunt dels masculins, malgrat que en algun moment són semblants. Molt lligat amb els carrers i voreres amples, són espais per a la socialització, per a les relacions. Quan són més menuts només pensen en jugar, quan es fan majors ja pensen més en les relacions personals Fen un resum de les valoracions generals per edats, observem que amb els pas dels anys varien els aspectes que consideren més importants, encara que en algun moment varien la seua posició en el llistat, quasi sempre estan presents. En definitiva s’observa una pèrdua de valor del joc individual i millora progressiva de la socialització amb espais més agradables per acomplir-la Quadre 5. Aspectes més importants ordenats segons l’edat (12 a 17 anys) 1 2 3 4 5
12 Carril bici Vianants Llum Sol Arbres
13 Amples Llum Banquets Sol Vianants
14 Llum Arbres Amples Banquets Carril bici
15 Banquets Amples Llum Voreres Arbres
16 Voreres Amples Sol Llum Arbres
17 Amples Voreres Sol Vianants Llum '%"
"
" "
C) La ciutat ideal per a l’alumne El treball finalitza amb una recopilació de dibuixos realitzats pels alumnes en els que intenten plasmar el que per a ells seia la seua ciutat ideal.
•
Tornen a repetir-se els desordres en la perspectiva i en les proporcions en els objectes representats; no sempre s’acompanyen les mesures dels vehicles amb les persones o les cases i els edificis, per no parlar dels greus dèficits en el dibuix de les perspectives, però és un tema que no tractem.
•
Destaca claríssimament, (segurament és conseqüència de l’ambient rural i semi urbà de la major part dels nostres alumnes) l’absència de grans edificis en els seus dibuixos, llevat d’un cas, que a més mostra unes clares influències nord-americanes. Pràcticament tots es decanten pels edificis menuts o cases unifamiliars i només de tard en tard apareix algun edifici d’habitatges col!lectius en altura.
•
Les trames solen ser tancades, amb edificis pegats uns al altres, encara que també hi ha d’altres que mostren espais buits i edificis aïllats.
•
No falten els espais més o menys idíl!lics, amb platges o muntanyes que no estan presents en els pobles de residència dels alumnes, els ports pesquers i les atraccions, els parcs i els jardins, etc.
•
Però el que clarament destaca és la massiva incorporació d’espais de serveis
terciaris,
de
vegades
omplint
la
quasi
totalitat
de
la
representació. Les botigues i els establiments que són visita habitual dels nostres alumnes, especialment on venen les peces de roba que utilitzen de manera habitual així com els complements, sense oblidar, com no seria d’altra manera, les cadenes de menjar ràpid per les que tenen una autèntica obsessió, tota una incitació al consumisme i a la compra de productes. " '&" "
"
" " ''" "
"
" "
"
'(" "
" " "
"
')" "
" " "
"
'*" "
" " "
"
(+" "
" " "
"
(!" "
" " "
"
(#" "
" " "
"
($" "
" " "
"
(%" "
" " "
"
(&" "
" " "
"
('" "
" " "
"
((" "
" " "
"
()" "
" " "
"
(*" "
" " "
"
)+" "
" " "
"
)!" "
" " "
"
)#" "
" " "
"
)$" "
" " "
"
)%" "
" " "
"
)&" "
" " "
"
)'" "
" " "
"
)(" "
" " "
"
))" "
" " "
"
)*" "
" " "
"
*+" "
" " "
"
*!" "
" " "
"
*#" "
" " "
"
*$" "
" " "
"
*%" "
" " "
"
*&" "
" " "
"
*'" "
" " "
"
*(" "
" " "
"
*)" "
" " " M6",2>16"M16-<6:"6>-.1"#+!%"
**" "