ZOO BCN 3/2019

C O N S E R VA N T L A B I O D I V E R S I TAT

PROJECTES DE CONSERVACIÓ · GIRAFES EN PERILL · ARRIBEN ELS IBIS ERMITANS · CONSERVACIÓ DE GORIL·LES DE PLANA

AMB PÒSTER CENTRAL!!!

3 /2 0 1 9

editorial

.

2 ZOO DE BARCELONA

editorial Benvolgudes sòcies, benvolguts socis, M’adreço a tots vosaltres per primera vegada des de que he estat nomenada Presidenta de la Fundació Barcelona Zoo, fet que m’honora i m’omple de responsabilitat vers el Zoo, una institució amb més de 125 anys compromesa amb la fauna i la biodiversitat. Us escric amb una enorme il·lusió envers el present i el futur d’aquesta casa, sabedora que el capteniment del govern municipal en relació al Zoo de Barcelona és de compromís absolut.

El Nou Model del Zoo, que com bé sabeu va ser aprovat per unanimitat a finals de passat mandat posa de manifest la convicció de que el Zoo ha de ser una eina fonamental en la recerca i la conservació de la fauna amenaçada, en especial la de la Mediterrània; però també un espai d’educació i sensibilització vers la biodiversitat, un espai d’emocions i d’aprenentatge on, més que mai, els animals que hi viuen estaran en les millors condicions possibles.

Tal i com ens dicta el Nou Model, en aquest nou mandat desplegarem des del Zoo de Barcelona estratègies de Conservació i Recerca, prioritzant la fauna autòctona, Mediterrània i d’aquelles espècies del món que estiguin amenaçades o en perill d’extinció. Com a dada, dir-vos que gairebé el 70 % dels projectes de recerca i conservació in situ (a l’hàbitat) que desenvolupa el Zoo de Barcelona fan referència a fauna autòctona, però tampoc ens oblidarem de les espècies més amenaçades que acollim.

L’altra gran estratègia és la Sensibilitza-

ció i l’Educació pel respecte i la conservació de la Natura; l’any vinent esperem poder-vos oferir moltes més activitats per a totes les edats. I és que aquest Nou Model i el compromís amb la preservació de la biodiversitat del Planeta no és només un dictat o un document, és la raó de ser del Zoo d’ara en endavant.

Des del govern municipal també ens comprometem amb l’impuls de les inversions d’aquest Nou Model que han de permetre millorar el benestar animal, redistribuir els espais amb una estructura de biomes i taxons (grups d’animals agrupats segons ho fan a la Natura), modernitzar les instal·lacions i implantar-hi mesures de sostenibilitat.

Així doncs, a banda de la nova botiga de Wellington (l’oferta de productes de natura és impressionant!) o la millora de les instal·lacions del panda vermell que us animo a visitar, començarem les de l’hipopòtam nan i del tapir, farem el nou restaurant que ens permetrà oferir menús saludables adequats a les diferents opcions alimentàries i, finalment, durem a terme el projecte del nou pavelló d’invertebrats.

Això sí, acabant les obres de la sabana del Sahel. Tot això, suposa una inversió de prop de 4 milions d’euros pel 2020.

Per altra banda, com segurament ja sabreu, el passat 6 de novembre, malauradament la femella del grup de dofins del Zoo de Barcelona, l’Anak, va morir probablement d’una malaltia d’origen víric. És una mort que l’equip humà del Zoo i la gran família del Zoo Club lamentem profundament, però trobem el consol en els enormes esforços i atencions que

Directora general de B:SM: Marta Labata Sotsdirectora general d’Operacions: Anna Xicoy

Calàbria, 66 08015 Barcelona

www.zoobarcelona.cat

DIVISIÓ ZOO Direcció: Antoni Alarcon. Estratègia i Suport a Direcció: Pep Hurtado. Sostenibilitat i Fauna Local: Juli Mauri.

Conservació ex situ: Joaquim Lacueva. Veterinària: Hugo Fernández. Recerca i conservació in situ: Josep Mª Alonso. Orientació al Visitant: Jordi Indiano. Educació: Isabel Martínez. Projectes: Josep Mª Ruiz.

REVISTA ZOO BCN Director: Juli Mauri. Coordinadora: Marta Laparra.

CONSELL DE REDACCIÓ Juli Mauri, Alex Mascarell, Marta Sanmartín, Marta Laparra i Pep Xarles.

FOTOGRAFIA Zoo de Barcelona, Javier Sánchez (Daytona Photo), Álvaro López, Bibiana Martin, Projecte “Proyecto Eremita”, Galanthus, Blanca Marcos, Raúl Cabrera i Xavier Ferrer.

es van esmerçar per millorar el seu estat de salut. En tot moment, l’Anak va estar acompanyada per cuidadors i veterinaris, així com pel seu grup familiar; va ser estimada fins al darrer dels seus sospirs.

Però no tot són tristors en el dia a dia del Zoo. Aquests mesos hem tingut múltiples naixements de diferents espècies, com podreu llegir en aquesta revista, d’entre les quals us destaco l’òrix blanc, espècie extingida a la natura. També tenim l’arribada d’un grup d’ibis ermitans, mascles i femelles, per participar en el programa de cria i alliberament d’aquesta espècie tan interessant, però molt amenaçada.

Ja ho veieu, el Zoo no s’atura i creix, segueix a pas ferm en el seu camí de treball i lluita per la conservació de les espècies.

Comptem amb tots vosaltres per fer més gran la família del Zoo i treballar junts per la natura. Us hi esperem!

Treballem per la Natura!

Laia Bonet Rull Tercera tinent d’Alcalde de Barcelona

DISSENY I MAQUETACIÓ Hands On. Telèfon: 93 342 53 69 handson.quinteam.com EDITADA PER ZOO DE BARCELONA Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Telèfon: 93 706 56 56 Correu electrònic: zoobarcelona@bsmsa.cat www.zoobarcelona.cat IMPRESSIÓ: Editorial Mic. Dipòsit legal: B-30671-98 ZOO CLUB Carrer Wellington, s/n 08003 Barcelona Telèfon: 93 225 67 86 Correu electrònic: zooclub@bsmsa.cat REVISTA ZOO BCN · Barcelona 2019 El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, sense autorització de l’editor.

ZOO DE BARCELONA

3

Sumari 6 Actualitat: Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona

10 14 25 30

10 14 16 18 22

Girafes en perill Ibis ermità Els eriçons Jardineria Zoològica Pòster Goril·la de plana occidental

25 Els goril·les 28 Jaguar Rescue Center 30 Frederic Travé i Alfonso 35 Entreteniments 36 El conte 38 Activitats 40 Quadern de camp ZOO DE BARCELONA

5

Actualitat

Jornada sobre els grans carnívors a Catalunya

E

l passat mes de setembre els tècnics del Zoo van participar en el Simpòsium “Experiències Europees en la prevenció de danys” provocats per l’ós bru i en les jornades divulgatives sobre el retorn dels grans carnívors a l’alta muntanya.

El personal del Programa Life de l’ós bru a Catalunya va explicar que actualment la població d’óssos es composa d’uns 50 exemplars que es distribueixen a la serralada pirenàica, però majoritàriament es concentren a la Vall d’Aran i al Pallars Sobirà.

Durant les múltiples conferències que es van poder seguir durant la jornada, els experts que treballen amb óssos, llops i linxs, van mostrar les tendències poblacionals d’aquestes espècies a la Península Ibèrica, sud de França i nord d’Itàlia, i la natura dels projectes que s’estan duent a terme actualment i el grau d’èxit de cadascun d’ells.

Cartell de la xerrada PirosLife, projecte amb suport europeu de seguiment i conservació de l’ós bru als Pirineus.

Naixements

E

n els darrers mesos, al Zoo de Barcelona hi ha hagut un total de 90 naixements de diferents espècies. De tots aquests us volem destacar el de les 13 tortugues mediterrànies (Testudo hermanni hermanni) i el de les 12 tortugues de rierol (Mauremys leprosa), ja que aquestes espècies de fauna autòctona formen part dels projectes de reintroducció en el seu hàbitat na-

tural, liderats per la Generalitat de Catalunya, en els quals hi participa el Zoo de Barcelona. També volem donar una rellevància especial al naixement d’un mascle d’òrix blanc (Oryx dammah), una espècie de gran interès per a la conservació, classificada el 2016 per la UICN com “extingida a la natura”, i de la que feia 17 anys que no en naixia cap al Zoo.

Murs verds, murs vius

D

es del passat mes de Juliol, a les entrades del Zoo, podeu veure dos nous jardins verticals compostos per un ampli ventall de plantes autòctones que aporten tot un nou hàbitat per la fauna lliure, afavorint la presència d’invertebrats i generant nous nínxols ecològics per a d’altres grups zoològics.

La selecció de les plantes que conformen aquests jardins s’ha fet tenint en compte que aportin una nova experiència sensitiva al visitant també, com olors, colors o tactes diferents. Hem fet doncs que els murs d’aquestes instal·lacions del Zoo estiguin plens de vida!

6 ZOO DE BARCELONA

Vista general del mur verd de l’entrada del Carrer Wellington.

ACTUALITAT

Trobades a Escòcia

E

ls dies 10 i 11 de setembre es va organitzar en el RZSS Highland Wildlife Park (Escòcia) el Workshop de Llops organitzat per l’ABWAK, ICZ i BIAZA. En aquesta trobada de professionals del maneig de llops, Elena Pardo cuidadora del llops Ibèrics del Zoo de Barcelona i Pep Xarles coordinador de la EEP de llop Ibèric i tècnic en projectes In situ del Zoo de Barcelona, varen fer presentacions sobre maneig i conservació del llop Ibèric.

vice president del TAG de Fèlids de l’EAZA, per tal d’aprofundir en la col·laboració de la Fundació Barcelona Zoo en el projecte “Scottish Wildcat Conservation Action

Plan”, que recull l’ambiciós pla d’actuacions per la protecció, salvaguarda i recuperació de les poblacions escoceses de Gat Salvatge (Felis sylvestris).

Per altra banda també els representants del Zoo van aprofitar per mantenir contactes amb David Barclay, Gat fer Felis silvestris.

Xerrada tècnica durant la trobada.

Conferència anual de l’EAZA

L

a conferència anual de l’EAZA va tenir lloc entre els dies 17 i 21 de setembre al Palau de Congressos de València amb la presència de gairebé 900 delegats de diferents zoos europeus.

Entre les nombroses reunions i presentacions celebrades, el Zoo de Barcelona va contribuir en la difusió de coneixement amb diferents presentacions. En Pep Xarles, responsable de fauna local del Zoo i coordinador del llop ibèric EEP, va presentar al grup cànids “Estat actual de la població ex situ del llop ibèric”, els projectes de determinació genètica de la població i els estudis conductuals de l’espècie. L’Hugo Fernàndez, cap del servei veterinari

del Zoo i president de l’European Association of Zoo and Wildlife Veterinarians (EAZWV), va presentar el “Projecte de reintroducció de la gasela dorcas al Senegal”. I la Maria Teresa Abelló, conservadora de primats del Zoo, presidenta de TAFG (Grup Consultiu d’assessors de grans simis) i vicepresidenta de l’EEP de goril·les, va encapçalar les trobades de grans simis, destacant especialment les col·laboracions que els zoos europeus fan actualment amb els projectes de conservació in situ d’orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos.

Els resultats del congrés demostren com els zoos són en l’actualitat centres de conservació importants per a les espècies amenaçades i centres de divulgació dels problemes contemporanis de la pèrdua de biodiversitat deguda a la malmesa dels hàbitats principalment, a causa del canvi climàtic, la desforestació, el deteriorament ambiental per sobreexplotació, la contaminació...

Amb paraules del representant de la Unió Internacional de Conservació de la Natura al congrés, cal seguir treballant intensament des dels zoos en la conservació de les espècies i cal fer-ho de manera proactiva per canviar aquesta deriva!

ZOO DE BARCELONA

7

ACTUALITAT

Vista general de l’espai de MonNatura on es celebra anualment el Delta Birding Festival.

El Zoo es consolida en el Delta Birding Festival

E

l Delta de l’Ebre es va convertir, els dies 20, 21 i 22 de setembre, tot i la pluja, en el centre del món ornitològic durant la celebració de la sisena edició del Delta Birding Festival.

Els il·lustradors del Zoo de barcelona

Més informació Delta Birding Festival 2019 8 ZOO DE BARCELONA

Durant la trobada es van presentar més d’un centenar de propostes molt diverses i per a tots els públics, i que enguany tenien l’accent posat en el tractament dels residus per la millora del mediambient. El Zoo hi va participar molt activament donant suport econòmic en l’organització de l’event, i fent una aportació econòmica pel Premi a Projectes de Conservació, que enguany es va concedir a l’estudi i protecció de l’aufrany. El projecte guanyador va ser escollit, d’entre una bona colla de propostes, pels mateixos visitants que van passejar-se durant els tres dies de festa ornitològica. A més de l’aportació del Zoo de Barcelona també es van recollir aportacions que es destinaran, entre d’altres tasques, al cens, control de l’èxit reproductor i la supervivència dels individus a l’àrea d’estudi designada. L’objectiu final és millorar el coneixement sobre la demografia i l’estat de conservació de l’espècie.

Els tècnics del Zoo van ser-hi presents en un stand informatiu on es va explicar tota la feina de conservació i recerca que es fa des del Parc Zoològic, en el marc del Programa de Recerca i Conservació, així com mostrar detalladament els diversos programes de divulgació, sensibilització i conservació en els que participa el Zoo.

Al mateix temps, vàrem preparar tres pòsters d’animals autòctons fets amb il·lustracions de n’Àlex Mascarell, tècnic del Zoo, que van agradar d’allò més als visitants i que es van repartir gratuïtament a tots els assistents: els ocells lliures del Zoo, els taurons de la Mediterrània i els cetacis de la Mediterrània. Finalment, en Juli Mauri, Cap de Sostenibilitat i Fauna Autòctona del Zoo, va fer una ponencia sobre la tasca de recerca i conservació del Zoo que va tenir una gran acollida per part dels assistents.

L’stand informatiu del Zoo de Barcelona.

Els posters de fauna autóctona que es van repartir entre els assistents.

E El Dia amb més Cor

ACTUALITAT

l dissabte 14 de setembre el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus va organitzar amb la col·laboració del Zoo el “Dia amb més Cor”, una jornada solidària dedicada a les cardiopaties infantils, on tothom qui va voler solidaritzar-se amb aquesta causa va poder comprar les seves entrades amb descompte per venir al Zoo.

Una part dels ingressos obtinguts es destinarà a la investigació d’aquestes malalties i també els diners recollits amb la venda del marxandatge que es va poder comprar durant tot el dia al centre del parc. Durant tota la jornada, el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus i el Zoo de Barcelona van organitzar tallers i activitats diverses per recaptar diners per a la recerca mèdica de les cardiopaties infantils. El “Dia amb més Cor” va ser una jornada solidària que va omplir el Zoo de famílies que van voler contribuir en la investigació i el tractament d’aquesta patologia. Van participar-hi prop de 300 persones.

La recerca en malalties cardíaques infantils és molt necessària per desenvolupar noves tècniques de diagnosi i terapèutiques per vèncer aquestes patologies. Des del Zoo ens sentim molt satisfets de poder ajudar aquest prestigiós centre sanitari de la nostra ciutat a dur a terme la seva rellevant tasca en el camp de la investigació.

Homenatge a l’Anak

E

l passat més de novembre ens va deixar l’Anak, una femella de dofí mular (Tursiops truncatus) que ha viscut al Zoo de Barcelona gairebé 30 anys.

L’Anak va arribar al Zoo el 1990 procedent de Cuba. Les seves característiques principals eren una marca al llavi superior esquerre, probablement una cicatriu antiga, i el seu caràcter fort i independent.

Al llarg d’aquests anys, l’Anak va tenir 4 cries. La darrera va ser el Nuik, nascut el 2012, i amb qui va compartir la instal·lació fins al darrer moment.

Des de 2016, l’Anak era l’única femella del grup, amb el Blau, el Tumay i el Nuik. I durant aquest temps va esdevenir el puntal que mantenia l’estabilitat del grup.

Malauradament, a causa d’una malaltia de presentació aguda que no va respondre als tractaments, vam haver de dir adeu a l’Anak el 6 de novembre, amb gran tristesa per a tot l’equip del Zoo.

Com a homenatge a l’Anak volem recordar-la, a ella i a la resta de dofins que viuen als nostres mars i oceans, uns hàbitats cada cop més degradats i que pateixen l’explotació abusiva dels seus recursos.

ZOO DE BARCELONA

9

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

LES GIRAFES EN PERILL C

om ja vàrem explicar en l’anterior revista, el nou pla estratègic del Zoo aprovat pel consistori de l’ajuntament, defineix diferents hàbitats pels quals el Zoo aposta de manera decisiva. Un d’aquest hàbitats és el del Sahel, que es troba en greu perill pel canvi climàtic i que és clau per a frenar l’avanç del desert cap al sud, on hi predominen les sabanes i les selves.

El Zoo col·labora des de l’any 2005 amb el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) en el projecte de cria de gaseles dorcas per a la seva reintroducció. Aquest projecte inclou la protecció i regeneració de l’habitat al Senegal per la recuperació de gaseles, la conscienciació de la població i la dinamització local de la zona.

La reconstrucció de l’hàbitat dins el Zoo, permet explicar la situació del Sahel, mostrant-ne algunes de les espècies més emblemàtiques, algunes extingides i d’altres en perill. Amb la propera creació també de diversos centres d’interpretació on es podran veure la relació dels habitants de la zona amb la natura i l’evolució d’aquest ecosistema fins als nostres dies, així com explicar els projectes de present i futur en què es treballa des del Zoo. Una de les espècies més emblemàtiques del Sahel és la Girafa. En l’última publicació del Llibre Vermell d’espècies de la UICN les girafes van passar

10 ZOO DE BARCELONA

d’estar catalogades com a espècie vulnerable a espècie en perill d’extinció. A més, en algunes de les seves poblacions i subespècies aquest perill és extremadament alt.

Les causes principals de la desaparició de les girafes són la pèrdua d’hàbitat degut a les activitats humanes, en especial, la desforestació, l’expansió de la ramaderia, l’agricultura, les explotacions mineres, el canvi climàtic, la caça furtiva i les conseqüències dels conflictes geopolítics que afecten bona part del continent.

La subespècie pròpia de l’hàbitat sahelià és la girafa del Sahel, Giraffa camelopardalis peralta. La població d’aquesta subespècie ha quedat reduïda fins quedar confinada a una petita regió del Níger, havent-se extingit de Burkina Faso, Guinea, Mali, Mauritània i Senegal. Però malgrat trobar-se en greu perill d’extinció, la població d’aquest reduït nucli poblacional ha augmentat en els darrers anys, passant dels 50 exemplars lliures que restaven a finals del segle passat als més de 400 en l’actualitat segons la UICN. Des de la Fundació Barcelona Zoo s’està estudiant un projecte de col·laboració amb les autoritats del Níger per a la conservació In situ d’aquesta subespècie, i així poder assegurar la viabilitat de la seva reduïda població.

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

DISTRIBUCIÓ DE LES Subespècies de girafa

Les girafes del Zoo de Barcelona pertanyen però, a la subespècie de girafa de Rothschild, Giraffa camelopardalis rotschildi que és endèmica d’una petita àrea d’Uganda i Kènia. El Zoo participa en el Programa Europeu de Conservació (EEP) d’aquesta subespècie que la IUCN considera que es troba en perill crític, tot i que encara hi ha 7 poblacions avaluades com a viables, amb

un total de 1399 individus. És per això, per la circumstància d’aquestes poblacions i per la pressió antròpica, que és fa imprescindible l’existència d’aquesta espècie en parcs zoològics, amb l’objectiu de crear un reservori d’animals (de més de 500 individus) per a possibles reintroduccions quan les condicions dels seus hàbitats naturals ho facin viable.

ZOO DE BARCELONA 11

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

D

e petita ja m’agradaven molt els animals, per això vaig estudiar biologia i em vaig especialitzar en Zoologia i, en concret, en comportament animal, branca coneguda com a Etologia.

Vaig tenir la gran sort de poder treballar amb animals al Zoo de Barcelona, cosa que em va permetre aprofundir molt en la meva especialització.

Vaig començar amb primats quan encara existia la nursery, on alguns ximpanzés i goril·les es criaven a mà. Actualment i a base de molts esforços i dedicació per part de l’equip de primats, aquest procés en el qual s’incloïa l’ésser humà d’una manera determinant, avui en dia ja no és necessari i es reforça la cria natural per part de les pròpies mares.

En l’actualitat, la meva trajectòria m’ha portat a treballar amb els grans herbívors, especialment amb les girafes.

Treballar amb els mamífers més alts del planeta és un luxe. Són uns animals molt especials, no només físicament, sinó que a nivell comportamental també són d’allò més espectaculars i complexos. Tenen un caràcter espantadís, fet que fa que necessitin calma i una rutina ben marcada. Els agrada molt la constància i els costa adaptar-se a les novetats.

Com tots els animals, cada individu té el seu caràcter. Un exemple és el de la Yalinga, la més vella del grup, que ja a la instal·lació antiga es mostrava molt desconfiada. Amb la nova instal·lació i el seu disseny millorat, les girafes han

fet una gran evolució, el que ha contribuït perquè siguin individus molt més espavilats, reduint la seva desconfiança, que de tant en tant, però en menor mesura, torna a aparèixer amb els nous canvis estructurals. Ara es veu la Yalinga molt més relaxada, ja que es pot moure a voluntat per tota la instal·lació. Com a mostra d’aquesta millora estructural, la Yalinga sovint passa llargues estones ajaguda al terra, fet que en llibertat és quelcom menys freqüent a causa de la tensió per l’existència de predadors.

Hi ha moltes anècdotes que corroboren aquest caràcter “neofòbic” de les girafes. En alguna ocasió ens havíem trobat que aquestes no volien sortir de la seva instal·lació interior (en l’antiga instal·lació) i, després de moltes voltes, havíem descobert que la seva por era deguda només a la presència d’un paper d’alumini que havia caigut a la rampa d’accés a la zona exterior i que brillava al terra. Un cop retirat aquest, les girafes sortien sense problemes.

A la nova instal·lació que recrea l’hàbitat del Sahel les girafes conviuen amb gaseles dorcas i amb tortugues d’esperons africanes. Amb les gaseles no hi ha hagut cap problema d’adaptació. Però, per a la nostra sorpresa, els va costar acostumar-se a la presència de les tortugues, que semblaven les mestresses de la instal·lació. Allà on anaven les tortugues, les girafes en fugien esporuguides.

Al cap d’uns dies es varen anar habituant i ara conviuen perfectament.

Des que vaig començar a treballar amb les girafes han canviat moltes coses. Tenim una instal·lació nova en la qual tot el concepte canvia. Ara gaudeixen d’una àrea exterior que multiplica per tres la que tenien abans i una zona interior molt gran que els dona aixopluc amb llum natural. Les girafes poden triar en tot moment on volen estar. Això ha permès que estiguin molt tranquil· les tot el dia, podent triar segons la seva voluntat.

A mesura que anem aprofundint en el coneixement de les girafes, les entenem més i podem adequar el maneig i el disseny de les instal·lacions al seu benestar. En el futur immediat continuarem amb els entrenaments mèdics que vàrem començar temps enrere, ja que això ens permet tenir un contacte més estret amb els animals i podem, així, monitorar en tot moment el seu estat físic i emocional, alhora que afavorim els processos de revisió veterinària periòdics que ens faciliten la detecció de possibles problemes de salut.

Bibiana Martin Cuidadora de Girafes del Zoo

12 ZOO DE BARCELONA

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

Estudi de cognició amb girafes

Aquest estudi es va fer conjuntament amb el Zoo de Leipzig per tenir una mostra d’individus més gran i poder comparar els resultats. El paper en recerca que fan els zoos és crucial, ja que aquestes propostes experimentals no són factibles en el medi lliure. L’ambient del zoo facilita l’habituació a l’investigador i permet replicar l’estudi en altres centres.

Els animals col·laboren de forma voluntària en un “joc” que els presenta reptes i que els serveix com a enriquiment diari. Per altra banda, l’avenç en el coneixement de les espècies permet als centres zoològics millorar el benestar dels seus animals, cosa que contribueix al disseny d’hàbitats més adequats a les necessitats reals dels individus.

E

stava cursant el Màster de Recerca en Cognició i Conducta de la Universitat de Barcelona dirigit per la Dra. Montserrat Colell, quan em van proposar fer un estudi de cognició amb girafes que, per tractar-se d’un animal molt poc estudiat, esdevindria pioner.

Vàrem dissenyar un estudi amb uns objectius bàsics per poder determinar la possibilitat de fer recerca amb girafes i veure, d’aquesta manera, quin era el grau de resposta dels animals a les propostes que els fèiem. L’estudi tenia diferents graus de complexitat i, un cop superada cada fase, podíem passar a la següent.

Bàsicament es pretenia fer un estudi sobre la “permanència de l’objecte”. I funcionava així: A les girafes, de forma totalment voluntària, sense interferir en el seu dia a dia ni modificar la seva dieta, se’ls proposava un “joc”. Es disposava un “premi”, consistent en trossets de menjar que fossin del seu gust (pastanaga, userda, poma, etc.), dins d’un recipient, mentre que se’n preparava un altre buit. Les girafes, doncs, havien de triar entre ambdues possibilitats. Aquest procés es repetia diverses vegades modificant la posició dels recipients o amagant-los, per observar si els animals recordaven on estava el premi.

Va ser una experiència molt gratificant. D’entrada, perquè vàrem haver d’estar uns quants dies perquè s’acostumessin a la meva presència i que aquesta no els condicionés de cap manera. Un cop passat aquest temps de coneixença, la resposta va

ser molt bona. Les girafes venien a jugar amb nosaltres i, per tant, això demostrava la viabilitat d’aquest estudi de cognició. També vàrem observar que el nostre grup de girafes posseïa una memòria a curt termini d’uns 30 segons quan els hi amagaves un objecte i els hi tornaves a presentar.

Aquest termini, però, començava a disminuir amb el temps, fent que, al voltant dels 2 minuts, ja no recordessin on estava amagat el recipient amb premi. Així vam determinar que les girafes poden fer representacions mentals d’un objecte ocult, però només durant períodes de temps molt curts, al voltant de 30 segons aproximadament.

Gràcies a l’èxit d’aquest estudi cognitiu se n’han dissenyat d’altres amb animals del Zoo de Barcelona per poder comparar aquest procés cognitiu en altres espècies amb comportaments i biologies diferents i també amb estructures socials diferents, com ara els bisons, els búfals i les zebres. Totes aquestes espècies d’animals han estat històricament molt poc estudiades pel que fa a la cognició i serà molt interessant veure com reaccionen a aquests reptes i com podem extreure un coneixement més gran dels seus processos cognitius.

Finalment, vull agrair a tot l’equip que treballa al Zoo de Barcelona, tant cuidadors com personal a càrrec dels animals, la seva col·laboració desinteressada. Reunint esforços entre investigadors, biòlegs i cuidadors es fa possible la millora i l’aprofundiment en el coneixement de les espècies.

Álvaro López Investigador doctorant UB del departament de Psicobiologia i Psicologia Clínica ZOO DE BARCELONA 13

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

ibis ermitÀ Benvingut al Zoo!

L

Una espècie representativa de la sabana africana i ambients mediterranis secs.

14 ZOO DE BARCELONA

’ibis ermità és un ocell de la família dels tresquirniòtids, dins l’ordre dels pelecaniformes, d’aparença estranya i desendreçada que presenta un bec llarg i combat de color vermell que se li uneix a la part desplomada de la cara, també vermella amb tons ataronjats. La resta del cap és de plomatge negre i de la coroneta li sorgeixen uns plomalls negres que el fan totalment reconeixible. El seu plomatge és fosc arreu, tot i que les ales, molt iridiscents, presenten tons verdosos i liles sobretot a la zona de plomes escapulars i cobertores. Te les potes relativament curtes i vermelloses, que li donen una aparença global robusta i poc esvelta. El dimorfisme sexual és inexistent, i només es pot discriminar els individus joves per ser molt més apagats en totes les iridiscències del plomatge i per no tenir el clàssic plomall de la coroneta que tenen els adults. És també destacable que durant l’època jove la cara és negrosa amb plomes sobretot al front i el capell i el bec,

igualment llarg i combat, pren una col·loració molt més apagada i de tons grisos. És una espècie representativa de la sabana africana i ambients mediterranis secs que viu en zones àrides amb penya-segats, on hi estableix les seves colònies de cria. S’alimenta principalment d’insectes i de petits vertebrats com amfibis, rèptils i petits mamífers.

Es distribueix en dues poblacions separades. La més abundant és sedentària i viu a les costes del Marroc. L’altre, més escassa, és migratòria i es desplaça entre Síria i Etiòpia.

Fins al segle XVIII la seva distribució era molt més àmplia, trobant-se fins i tot a Àustria, Hongria i Suïssa. De fet, hi ha força cites de nidificació en castells, torres o construccions humanes abandonades en tota la zona d’Europa central. Aquesta població europea, abundant antigament, va anar decreixent ostensiblement a principis del segle XVII degut a canvis climàtics, ús de pesticides i pressió humana, ja que els polls eren recol·lectats per menjar. De fet, les subpoblacions turques presents a Birecik, van passar de 3000 parelles reproductores l’any 1890 a un sol individu l’any 1989 com a resultes de la pressió humana. Curiosa és també la situació d’aquesta espècie a Siria, on cap a mitjans del 2002 hi havia una colònia minsa a la ciutat de Palmyra, fortament colpejada per la recent guerra civil durant els anys poste-

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

riors, que fan que actualment no es tinguin dades ni coneixement de la seva evolució, tot i que els factors humans implicats, ens inclinen a pensar que no haurà sobreviscut.

La conselleria de medi ambient de la Junta d’Andalusia i el Zoobotànic Jerez varen decidir l’any 2002 col·laborar conjuntament en el “Proyecto Eremita”, amb la voluntat inicial de valorar la possibilitat de criar en centres zoològics (ex situ) aquesta espècie i poder reforçar les poblacions existents, extremadament amenaçades.

L’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) va crear l’EEP de l’ibis ermità l’any 1988, quan es va detectar que aquesta espècie en llibertat estava en greu perill d’extinció. De fet, la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) la cataloga com En Perill (Endangered).

El projecte compta amb l’assessorament de l’Estació Biològica de Doñana i del Grup Internacional d’Experts en Ibis Ermità (IAGNBI). Aquests anys d’experiència han permès optimitzar els mètodes de cria i reintroducció d’aquesta espècie, sempre amb el suport de diverses entitats i centres zoològics que treballen en el marc del programa de cria EEP de l’ibis ermità.

Actualment, la població europea de l’EEP està formada per 1.293 individus i des del juny del 2019 el Zoo de Barcelona hi participa acollint un total de 8 individus seguint les recomanacions de la coordinadora del Programa de Cria. Aquesta població es composa de quatre femelles procedents de Suècia i quatre mascles d’Alemanya.

Amb aquestes quatre parelles esperem poder contribuir aviat als programes de reintroducció que estan duent-se a terme i en el que ja participen individus nascuts en altres zoològics. Al Zoo de Barcelona estem fent tots els esforços per a que els vuit ibis s’adaptin a la seva nova llar.

Miquel Sierra Conservador de l’aviari del Zoo

L’any 2008 es va poder registrar la primera reproducció in situ de l’espècie a la comarca de la Janda (Cadis), on des d’aleshores els ibis han anat construint nius i formant una abundant colònia de cria que ha tingut èxit reproductor any rere any.

En aquest mateix indret, l’any passat van ser alliberats 38 exemplars, juvenils de primer i segon any, procedents de la població ex situ del programa de cria (EEP), els quals van reforçar la població existent, que actualment s’estima en un total de 80 parelles.

Des del Zoo de Barcelona col·laborem en el projecte de conservació de l’ibis ermità amb la compra i posterior cessió de material tècnic (dispositius GPS), que permeten fer el seguiment per satèl·lit dels exemplars alliberats i, així, extreure’n informació cabdal per tal d’aprofundir en el coneixement de la seva fenologia i amb l’objectiu ulterior de millorar la preservació dels seus hàbitats d’ambient mediterrani.

ZOO DE BARCELONA 15

ZOO DE BARCELONA

eriçons Animals de faula al Zoo de Barcelona

L

’eriçó fosc (Erinaceus europaeus) és un mamífer insectívor, amb tendència omnívora, de distribució estrictament europea, com ens informa el seu nom científic. Actualment, però, el podem trobar a les antípodes, en concret a Nova Zelanda, i també a illes remotes, immigrat de manera involuntària, fruit de la introducció humana.

No està absent de zones urbanes o periurbanes, sobretot en aquelles contrades on les ciutats no són tan compactes com les de l’àmbit mediterrani. Les ciutats britàniques, per exemple, gaudeixen de parcs immensos (Hyde Park i el contigu Kensington Gardens de Londres sumen 250 ha; el Zoo i el parc de la Ciutadella de Barcelona sumen 31 ha) i el seu urbanisme és molt permeable, amb fronteres difuses entre l’espai natural del voltant i el nucli urbà, cosa que facilita l’arribada a pràcticament qualsevol racó d’animals com ara guineus, toixons i, és clar, eriçons.

www.galanthusnatura.com 16 ZOO DE BARCELONA

La constància de la presència d’eriçons en estat salvatge al Zoo de Barcelona i a la Ciutadella va ser una sorpresa, posada en valor a mitjan de l’anterior dècada, la qual denotava no una evidència d’una possible connexió del centre de la ciutat amb l’àmbit natural exterior, sinó precisament una desconnexió que va deixar aïllats aquests animals quan el creixement de la ciutat i els canvis d’usos del seu sector litoral va anorrear tot continu verd entre el riu Besòs i el parc de la Ciutadella.

ZOO DE BARCELONA Entre els anys 2007 i 2008, juntament amb l’Equip Verd del Zoo, vam realitzar un seguiment de la població d’eriçons que va consistir en la captura i el marcatge d’individus i en el seu radioseguiment. Vam estimar una població total xifrada entre 30 i 50 individus. Les àrees vitals anaven de les 19 ha a les 15 ha d’una femella jove.

Recentment, amb la construcció de dos tancats d’aclimatació situats a la Granja, que permeten alliberar eriçons d’una forma controlada i segura, hem deixat anar, des del 2017, un total de 15 exemplars procedents del CRF de Torreferrussa, que serviran per consolidar la població resident. L’eficàcia del mètode d’alliberament posat en pràctica queda palesada en la recuperació d’eriçons alliberats fa dos anys o en les contínues visites al tancat, on troben aliment i refugi no només els animals alliberats, sinó també els individus aborígens.

22:00- 23:01- 00:01- 01:01- 02:01- 03:01- 4:0122:30 23:30 00:30 01:30 02:30 03:30 4:30

5:015:30

Els eriçons, animalons que hom creia capaços d’entrar als horts i robar fruita inserida en les seves pues (creença a la qual el mateix Darwin donava crèdit) i a qui el poeta grec Arquíloc (s. VII aC) els atribuïa un tarannà de constància i insistència equivalent, quant a resultats, a l’astúcia recurrent de les guineus, continuaran fent els seus recorreguts amunt i avall, a dreta i esquerra, en la quietud nocturna del Zoo de Barcelona.

Sergi Garcia Galanthus

ZOO DE BARCELONA 17

ZOO DE BARCELONA

Jardineria ZoolÒgica A

vui en dia, el canvi climàtic és una de les principals causes de la crisi de la pèrdua de biodiversitat a la qual s’enfronta el nostre planeta.

L’augment de la urbanització, l’increment de la temperatura global de la terra i la desforestació pertorben fortament els ecosistemes.

La pol·linització és un dels beneficis més importants que ofereix la natura. Els principals pol·linitzadors, que són els insectes, estan en declivi i la seva extinció pot comportar conseqüències irreversibles. Els factors que més perjudiquen la pol·linització són la degradació, la destrucció i la fragmentació dels hàbitats i de la flora dels quals depenen els insectes pol·linitzadors.

Actualment ja hi ha diverses espècies d’abelles descrites a la Llista Vermella d’Espècies en Perill d’Extinció de la UICN. S’estima que el 40% dels pol·linitzadors s’enfronten a l’extinció, especialment les abelles, els borinots i les papallones.

A Barcelona, el Pla d’Energia i Clima té com a objectiu reduir les emissions de gasos contaminants abans del 2030 per evitar un augment de la temperatura de més de 2°C, tal i com s’indica a l’Acord de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de París. Fonamentant-se en les directrius d’aquest acord, el 2017 el Zoo de Barcelona va crear 14 jardins zoològics amb l’objectiu de millorar les condicions de supervivència i com a refugis per a la fauna pol·linitzadora. Es van establir 2 tipus de jardins zoològics: els jardins plantats, amb plantes amb flor (angiospermes), endèmiques del clima NOMBRE DE VISITES D’INSECTES PER JARDÍ A L’ABRIL, MAIG I JUNY

abril

18 ZOO DE BARCELONA

maig

juny

mediterrani; i els jardins silvestres, on inicialment es va sembrar una barreja de gespes i on han crescut principalment espècies herbàcies. S’ha deixat desenvolupar lliurement els nous brots de plantes, arbustos i arbres, creant un hàbitat adequat per a la vida silvestre que cerca refugi.

Com a part del programa local de conservació de vida silvestre del Zoo s’ha realitzat un estudi comparatiu dels 2 tipus de jardins zoològics per esbrinar quin és més eficaç. Entre febrer i juny es van fer estudis exhaustius de la vegetació present a cadascun dels jardins i es va observar els insectes que els freqüentaven.

Globalment, els resultats del nombre de visites d’insectes mostren una preferència major dels pol·linitzadors cap als jardins plantats, en comparació amb els jardins silvestres. Es van estudiar les possibles causes d’aquesta diferència i és molt probable que hi influeixin raons diverses. Es va determinar que els factors més destacats que influeixen en el nombre de visites als jardins són la diversitat de plantes, la superfície de jardí i les condicions climàtiques.

ZOO DE BARCELONA

La principal conclusió obtinguda sobre el factor biodiversitat va ser que el nombre de visites d’insectes no depèn de la major variabilitat de plantes que contenen els jardins, ja que els jardins plantats mostrant menor variabilitat atrauen un major nombre d’insectes. Els jardins plantats tenen un avantatge respecte dels jardins salvatges: la majoria de les espècies presents són plantes amb flors, creant així jardins més colorits i més atractius per als animals quan les plantes floreixen. La identificació de la fauna present permet veure que els jardins plantats són força especialitzats per a la fauna pol·linitzadora, mentre que els jardins silvestres actuen més com a refugi per a tot tipus d’insectes, tant pol·linitzadors com no.

La dimensió de la superfície és un altre factor a tenir en compte: es va observar que com més gran sigui el jardí, majors són les possibilitats de rebre visites, ja que la superfície de sembra és més extensa i això fa que augmenti la possibilitat d’obtenir nèctar de les flors i de la superfície de refugi.

Per contra, els resultats sobre les condicions climàtiques no van permetre concloure amb exactitud sobre l’efectivitat dels jardins. Només cal destacar que en els dies de pluja la presència d’insectes en els jardins és menor i que amb temperatures més elevades es pot observar un major nombre de visites.

En conclusió, els jardins zoològics plantats són més eficaços quant al nombre de visites i també alberguen una diversitat d’insectes més especialitzada en la pol·linització. L’eficàcia dels jardins plantats recau majoritàriament en la seva composició vegetal.

Un increment en la diversitat d’espècies de plantes en jardins plantats pot ser una bona iniciativa per impulsar el desenvolupament d’aquestes àrees.

Tot i que els jardins zoològics salvatges són menys efectius, és important conservar-ne alguns, ja que hi ha famílies d’insectes que s’han identificat només en aquestes àrees.

Blanca Marcos Biòloga i estudiant de màster en Biologie Végétale – Ecologie Végétale et Environnement de l’Université Toulouse III Paul Sabatier ZOO DE BARCELONA 19

ZOO DE BARCELONA

20 ZOO DE BARCELONA

FITXA TÈCNICA DEL Goril.la de plana occidental

Goril.la de plana occidental (Gorilla gorilla)

Classe Ordre Família Gènere Espècie

MAMÍFERS PRIMATS PÒNGIDS GORILLA GORILLA

ECOLOGIA: Distribució: Àfrica central occidental: el sud del Camerun, la República Centreafricana, el Gabon, la República del Congo, Guinea Equatorial i el nord d’Angola.

HÀBITAT: Selves plujoses primàries i secundàries, selves inundables i boscos de galeria suficientment amplis, generalment per sota dels 500 m d’alçària.

DADES BIOLÒGIQUES kg.

Llargària 103-107 CM

PES 57-190 kg

Gestació 250-295 dies

Hàbitat Selva

Més de 50 ANYS

CRIES 1

VIDA SOCIAL Gregari

ALIMENTACIÓ Hervíbor

ZOO DE BARCELONA 21

Goril.la de plana occidental (Gorilla gorilla)

FITXA TÈCNICA DEL Goril.la de plana occidental

Extinta Extinta en estat salvatge En perill crític En perill Vulnerable Gairebé amenaçada Preocupació menor

ESCALA DE LA UICN

SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE A causa de la proximitat genètica amb l’ésser humà, el goril·la ha despertat, com la resta de pòngids, un gran interès, sobretot per estudiar-ne el seu comportament, tant en captivitat com a la natura.

El 1970 els goril·les es classificaven en una sola espècie (Gorilla) amb tres subespècies: Goril·la de plana occidental - Gorilla gorilla gorilla.

Goril·la de muntanya - Gorilla gorilla beringei.

Goril·la de plana oriental - Gorilla gorilla graueri.

Des de l’any 2003 els goril·les es classifiquen en dues espècies, que al seu torn tenen dues subespècies cadascuna, tal com consta a la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN: Goril·la occidental (Gorilla gorilla), amb dues subespècies: • Goril·la de plana occidental (Gorilla gorilla gorilla), que es troba a l’Àfrica occidental, a la qual pertanyen els goril·les del Zoo i també el Floquet de Neu. • Goril·la del riu Cross (Gorilla gorilla diehli), que viu només en una petita regió de la frontera entre Nigèria i el Camerun.

Goril·la oriental (Gorilla beringei), amb dues subespècies: • Goril·la de les muntanyes Virunga (Gorilla beringei beringei), que es troba als volcans Virunga i al bosc de Bwindi.

• Goril·la de plana oriental o de Grauer (Gorilla beringei graueri), que es troba a la República Democràtica del Congo.

24 ZOO DE BARCELONA

La seva caça i comerç estan totalment prohibits i les amenaces més importants són la destrucció de la selva per introduir-hi cultius, la caça furtiva i, darrerament, els efectes dels brots del virus de l’Ebola, que està provocant gran mortalitat a la República del Congo i al Gabon, una zona que allotjava el 80% del total de goril·les en llibertat i on es calcula que han patit una pèrdua d’un 56% els últims anys. La llista de causes del declivi de la població de goril·les en llibertat inclou també els conflictes bèl·lics, freqüents a la zona.

Es calcula que la xifra total de goril·les a la natura no supera de gaire els 100.000 exemplars i l’UNEP, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, ha inclòs els goril·les a la Llista Vermella d’Espècies en Risc d’Extinció en els pròxims 30 anys i assenyala com a principal amenaça l’activitat humana. Segons dades del mateix organisme, l’any 2030 només quedarà lliure de l’impacte humà menys del 10% de l’hàbitat dels grans simis a l’Àfrica (goril·les, ximpanzés i bonobos).

A tots els països amb població de goril·les hi ha lleis que en prohibeixen la seva caça i/o captura, però resulta molt difícil imposar el respecte a la legislació. Per evitar-ne l’extinció es duen a terme programes de conservació in situ mitjançant la creació de santuaris, reserves i parcs nacionals.

En l’àmbit europeu s’està realitzant un Programa Europeu de Cria en Captivitat (EEP) dels exemplars de l’espècie presents als zoos per preservar una població demogràficament sostenible i amb una variabilitat genètica escaient per mantenir una reserva pel que pogués passar en el futur, i en la qual participa activament el Parc Zoològic de Barcelona.

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

.

Els goril les del Zoo de Barcelona A

l Zoo de Barcelona hi viuen dues famílies de goril·les. Una és la família d’en Xebo, la Makena i les petites Akiba i Mbini; i l’altra és la de l’Ebobo, la Batanga, la Muni, la Ntua i les quatre filles, la Ngumbi, la Virunguita, la Yoko i la Nzuri.

Tots ells formen part de la població ex situ de goril·les, que actualment ascendeix a 500 exemplars, els quals es troben inclosos en l’EEP (Programa de Cria de l’EAZA) del goril·la de plana (Gorilla gorilla). Aquest programa té com a objectiu mantenir una població saludable i autosostenible genèticament i demogràficament, que actuï com a ambaixadora dels seus congèneres a l’hàbitat natural, donant a conèixer aquesta espècie emblemàtica que es troba en risc d’extinció i conscienciant els visitants de la necessitat de canviar les nostres actituds vers la natura. A més, en els propers anys, alguns dels individus d’aquesta població podrien facilitar la reintroducció d’aquesta espècie en hàbitats naturals preservats o bé recuperats i ben protegits.

ZOO DE BARCELONA 25

PROJECTES DE CONSERVACIÓ Quan el Floquet de Neu va arribar al Zoo, als anys 60, encara es desconeixien molts aspectes de la biologia dels goril·les i de les seves necessitats per mantenir-los i garantir-los-hi una vida adequada. Això es reflectia en aspectes com, per exemple, la reproducció. En aquest àmbit, es va detectar que una estructura social inadequada provocava que les femelles no fossin capaces de cuidar adequadament de les seves cries, que als pocs dies de néixer morien.

L’experiència del treball diari i la intensa investigació duta a terme en les últimes dècades ens han permès aprofundir en el coneixement de les necessitats dels goril·les en instal·lacions zoològiques. Així, al Zoo de Barcelona hem aconseguit resoldre els problemes de conducta maternal i hem descobert que el fracàs maternal de femelles de goril·la, així com el d’altres primats, és degut al deficient aprenentatge d’aquesta conducta maternal. El desenvolupament de nous protocols de cura dels goril·les han afavorit que les femelles adultes de goril·la hagin après a atendre adequadament i per elles mateixes les seves cries.

Les últimes tres dècades han estat anys d’una gran revolució i evolució en els zoos moderns. Un major coneixement i una major sensibilitat vers el regne animal, i vers els goril·les en particular, han fet que aquests tinguin una vida digna i adequada al Zoo de Barcelona i a moltes altres institucions zoològiques europees.

En aquesta línia i amb la vocació de protegir la natura i els animals que hi viuen, el Zoo de Barcelona també dona suport als projectes dedicats a l’estudi i a la protecció dels goril·les en el seu hàbitat natural que duen a terme investigadors de la Universitat de Barcelona com la doctora Magdalena Bermejo i el professor José Domingo Rodríguez Teijeiro.

Dra. Maria Teresa Abelló Conservadora de Primats del Zoo

26 ZOO DE BARCELONA

PROJECTES DE CONSERVACIÓ

Seguiment de la població de goril.les del Santuari de Fauna de Lossi 15 anys després de l’epidèmia d’Ebola.

El Zoo de Barcelona col·labora amb l’expedició científica de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), coordinada per la investigadora Magdalena Bermejo, i en la qual participaran els experts José Domingo Rodríguez Teijeiro i Àlex Barroso. Aquesta expedició té com a objectiu estudiar quin ha estat l’impacte de l’epidèmia d’Ebola de l’any 2003 sobre la població de goril·la occidental (Gorilla gorilla) del Santuari de Fauna de Lossi, a la República del Congo.

ANTECEDENTS Gràcies al monitoratge de la població de goril·les del Santuari de Fauna de Lossi realitzat durant 8 anys es coneix quina era la població abans de l’epidèmia de l’Ebola.

L’any 2007 es va organitzar una campanya finançada per la Fundació Barcelona Zoo i el programa ECOFOR del govern de França, on es va poder constatar que la densitat poblacional de goril·les s’havia reduït en un 95% (de 5 a 0,5 goril·les/km2) per l’epidèmia de l’Ebola.

La dràstica reducció de la població va ocasionar la pràctica desaparició dels grups familiars, observant-se un major nombre d’individus solitaris.

PROJECTE En aquesta nova expedició, organitzada enguany per l’African Parks Network (APN) i subvencionada per l’entitat Sabine Plattner African Charities i la Fundació Barcelona Zoo, s’ha repetit el seguiment de l’any 2007 per poder comparar l’evolució poblacional.

Les dades de camp per avaluar l’estat d’una població de goril·les s’elaboren a partir de les observacions directes dels animals en un espai delimitat per a l’estudi.

Degut a la dificultat que té l’observació, ja que els animals solen ser esquius i per tant eviten el contacte amb els humans, l’estimació de la població es fa a partir dels nius localitzats i de les defecacions i pèls que es troben en aquests. Generalment els individus adults, així com els juvenils, realitzen el seu propi niu cada nit, mentre que les cries dormen al mateix niu amb les mares. Amb tota aquesta informació és possible estimar la composició numèrica, la proporció de sexes i el parentiu entre individus, gràcies a les anàlisis genètiques extretes de les mostres de pèl i excrements recollides.

ZOO DE BARCELONA 27

L’OBSERVATORI DE LA BIODIVERSITAT

Qui va dir que les segones oportunitats mai no podien ser bones?

É

s difícil resumir un projecte, dues vides, il·lusions, fatigues, treball diari i les segones oportunitats per als centenars d’animals que entren cada any al Jaguar Rescue Center (JCR), a Puerto Viejo, a la zona del Carib sud de Costa Rica.

He trigat anys a visitar la meva companya d’universitat, de feina (tots dos al Departament de Primats del Zoo de Barcelona) i amiga. Aquesta visita ha inspirat aquest article que tracta sobre la lluita titànica d’un equip per conservar la fauna de Costa Rica, per salvar els seus animals, rehabilitar-los i alliberar-los quan és possible, protegint un entorn tan exuberant com fràgil, i, finalment, per conscienciar la població local i els milers de turistes que visiten el país.

28 ZOO DE BARCELONA

L’Encar Garcia i el Raúl Cabrera, dos companys i amics retrobats a Costa Rica, alliberant una tortuga verda al mar. Foto Toni Pou.

El Jaguar Rescue Center va néixer el 2008 de la mà de dues persones vinculades al Zoo de Barcelona: l’Encar Garcia Vila, biòloga i cuidadora de primats a la nostra institució durant 8 anys, i el Sandro Alviani, un empresari que es va formar a si mateix arribant a especialitzar-se en rèptils i amfibis, fundador de l’empresa Atrox, amb l’objectiu d’apropar el públic a aquests animals, en especial a les serps, per tal de desmitificar-les i ajudar així a la seva conservació. Diverses exposicions d’Atrox han estat instal·lades al Zoo de Barcelona, i es pot considerar el Sandro, que va morir inesperadament el 2016, un precursor a nivell europeu de les instal·lacions naturalitzades per a rèptils tal com avui les coneixem.

Mai no vaig pensar, tot havent assistit a xerrades de l’Encar, que la tasca que realitzen seria tan impressionant, sense dies de descans, amb contínues i diàries arribades d’animals d’origen divers: electrocucions, caça furtiva per al consum de carn, indústria de les mascotes, conflicte amb l’ésser humà que cada vegada més envaeix els seus hàbitats per conrear i/o construir i, en el menor dels casos, accidents naturals.

A les seves portes arriben primats, felins, peresosos, rosegadors, ossos rentadors, tamàndues, ratpenats, aus i també rèptils i amfibis. Realitzen una gran tasca de conscienciació perquè la gent no mati les serps, algunes d’elles verinoses, quan entren a les seves pro-

L’OBSERVATORI DE LA BIODIVERSITAT pietats, i perquè quan això passi avisin el JRC, que es persona i les captura per alliberar-les en altres zones. També arriben al centre tortugues marines, de les quals, tot i estar prohibit, encara se’n consumeix la seva carn i els seus ous, un costum molt arrelat entre la població local.

és comprar més hectàrees de selva per protegir-les de la construcció il·legal que la destrossa i d’aquesta manera proporcionar seguretat i allotjament als arbres centenaris que la poblen, i per tant, als animals que hi habiten.

L’objectiu principal del JRC és rehabilitar i reintroduir aquests animals en el seu hàbitat natural. Quan arriben al centre, són atesos per l’equip de veterinaris i cuidadors. Se’ls prepara menjar amb cura; se’ls administra la medicació que cal i, en cas de cries òrfenes, se’ls proporciona una mare de substitució, sobretot si parlem de primats. Aquí va ser on l’Encar va poder aplicar tots els coneixements apresos durant anys a la nursery del Zoo de Barcelona, on va criar diverses espècies de primats, entre les quals hi havia els nets de Floquet de Neu, el mític goril·la albí, amb el qual va tenir la sort i l’honor de treballar.

L’Encar Garcia i el Sandro Alviani, fundadors del JRC, en el decomís d’un cadell de puma. Arxiu JRC.

Quan els animals es recuperen i estan saludables, i sempre que la valoració del seu comportament sigui positiva, són reintroduïts en el seu hàbitat natural. Si la reintroducció no és possible a causa de la naturalesa de la seva malaltia o per lesions diverses, el JRC es converteix en la seva llar permanent, i tracten sempre de donar-los les millors condicions pel que fa a espai, cures, grup social i enriquiment.

El centre ofereix visites guiades durant les quals miren de reforçar el missatge de conservació. Hi ha la possibilitat de realitzar-hi voluntariat, on t’integren en les diferents tasques que realitza el centre, i també ofereixen l’opció de fer turisme sostenible dormint al mig de la selva primària, a la Finca La Ceiba, gestionada pel JRC. De fet, l’objectiu actual de l’Encar

Equip veterinari del Jaguar Rescue Center, juntament amb la seva directora, tractant una mona udoladora. Arxiu JRC.

Durant la meva estada vaig poder realitzar tasques de cuidador, aportant el meu granet de sorra, i vaig participar en rescats i alliberaments. Una experiència meravellosa... Com meravellós és el treball que realitzen al JRC. Sens dubte, orgullós de la tasca de la meva amiga i companya Encar i del seu equip, que donen una segona oportunitat a aquests animals que quan es van creuar amb l’ésser humà d’una manera o altra en van sortir perjudicats.

Raúl Cabrera Cuidador de primats del Zoo

http://www.jaguarrescue.foundation/es/ ZOO DE BARCELONA 29

ZOO DE BARCELONA

Frederic Travé i Alfonso Catalitzador de la represa de la ciència ciutadana ornitològica a Catalunya

E

l 2018 es va commemorar el centenari del naixement de Frederic Travé i Alfonso (Barcelona 1918 Cubelles 1982), figura clau en la història ornitològica catalana posterior a la Guerra Civil espanyola.

L’ornitologia catalana ha estat històricament més vinculada als col·leccionistes i aficionats, que no pas als professionals de la universitat o dels museus. La Institució Catalana d’Història Natural va ser la primera organització de ciència ciutadana ornitològica d’aquest país.

Frederic Travé i Alfonso a Barcelona, cap al 1955. Foto Arxiu Xavier Ferrer.

Excursió ornitològica a Cardona l’abril de 1964. D’esquerra a dreta: Joaquim Maluquer, Frederic Travé i Salvador Maluquer. Foto de Salvador Maluquer (Arxiu Xavier Ferrer).

30 ZOO DE BARCELONA

Després d’un erm científic en temes de fauna entre el 1925 i el 1950, desert mai prou explicat, cap al 1951 van començar els primers moviments de represa de contacte via el Museu de Zoologia de Barcelona i impulsats per en Frederic Travé. Allà, Travé, advocat i membre d’una família barcelonina benestant, va contactar amb els cosins Salvador Maluquer i Maluquer i Joaquim Maluquer i Sostres, amb una llarga trajectòria naturalista familiar, per engegar una associació ornitològica catalana. El bibliòfil, seductor i polifacètic Travé tenia en aquells anys la dèria de l’ornitologia, tot i els seus escassos coneixements en

la matèria. La seva energia, creativitat i empenta varen ser, però, totalment imparables, malgrat l’atmosfera de l’època gens oberta al coneixement i a la protecció dels animals. Després dels primers contactes amb els naturalistes barcelonins, Travé va començar a redactar els estatuts de la futura associació ornitològica catalana i va treballar en la recerca de possibles socis: aficionats als ocells, caçadors, propietaris rurals, taxidermistes, canaricultors, tècnics del Zoo, professors de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, amics i familiars dels promotors... En aquells temps els dos grans problemes eren la poca massa d’aficionats aplegats (una vintena) i la manca d’informació tècnica i professional en el món de l’ornitologia a Catalunya, on no hi havia ni cap escola ni cap científic professional especialista en ocells.

Mitjançant un anunci a la premsa escrita, l’any 1952 Travé es va assabentar de l’existència a Espanya (Madrid, Burgos i Valladolid principalment) d’un nucli promotor d’una associació ornitològica espanyola. El setembre de 1953 va viatjar a Castella per conèixer personalment aquests promotors i tots ells van decidir unir esforços i crear una única associació d’àmbit espanyol, la Sociedad Española de Ornitología (SEO), que oficialment no veuria la llum fins al maig de 1984. L’avançat estat dels estatuts que en el 1953 tenia Travé per a l’associació catalana va fer que fossin emprats per a la redacció dels estatuts definitius de la SEO, amb una peculiaritat a destacar en aquells centralistes anys cinquanta del dictador Franco: una estructura gairebé federal amb la creació d’una “Sección Regional Catalana” autònoma.

ZOO DE BARCELONA Visita de la SEO al Zoo el 28 d’abril de 1957. Amb bata blanca, el veterinari Román Luera; darrere, amb corbata, en Joan Massagué; i al seu costat, mirant a terra, el director del Zoo, n’Antoni Jonch. Començant per la dreta, el segon amb armilla, en Frederic Travé. Foto de Salvador Maluquer (Arxiu Xavier Ferrer).

Curset de formació ornitològica de la “Sección Regional Catalana” de la SEO, el 16 de març de 1956. D’esquerra a dreta: Frederic Travé, Salvador Maluquer i Joaquim Maluquer.

Foto de Salvador Maluquer (Arxiu Xavier Ferrer).

La SEO publicava una revista científica, Ardeola, amb un cost tan alt que demandava la pràctica totalitat de les quotes dels socis. La conseqüència als efectes per a la “Sección Regional” era que, malgrat gaudir d’una autonomia real, formal i organitzativa, disposava de pocs fons en un moment històric amb menys d’una cinquantena de socis. Aleshores, el voluntarisme i les aportacions particulars en diners o espècies van ser cabdals.

Frederic Travé, amb una gran generositat, va oferir casa seva com a seu de la “Sección”, on s’hi varen fer conferències, assemblees, cursets... També va deixar llibres de la seva biblioteca ornitològica, la més important al país; va posar la seva secretària a dibuixar les espècies que calien per a les publicacions o per als pòsters dels cursets; va contactar amb periodistes per promocionar les activitats de la “Sección” a La Vanguardia; etc. Travé va treballar per a la companyia IBM durant la major part de la seva vida professional i va col·laborar “pasando este resumen a máquina con una de las IBM para que quede mejor. Interesan varias copias para ministros, etc. y posiblemente para Franco”, com deia una carta de Salvador Maluquer l’11 de juny de 1955.

El promotor i creatiu Frederic Travé, entre el 1951 i el 1960, va ser el principal impulsor de la ciència ornitològica ciutadana en estret tàndem amb l’infatigable administrador i home-orquestra, Salvador Maluquer, amb el qual feia un equip formidable. Molt interessat en crear massa crítica, Travé es va inventar els cursets de formació ornitològica (5 durant la seva època), una pràctica que ha esdevingut senya d’identitat a l’ornitologia catalana: la constant formació científica i tècnica dels observadors d’ocells.

El Parc Zoològic de Barcelona també va jugar aleshores un paper important a través d’Antoni Jonch Cuspinera, que va ser director del Zoo entre el 1956 i el 1985, i un dels 25 socis fundadors de la SEO a Catalunya. Antoni

Jonch va mantenir sempre molta relació amb Travé, i el 1959, ell i altres socis fundadors catalans de la SEO van ser nomenats vocals de la Comissió Assessora del Zoo. En concret, Frederic Travé i Josep Botey a la ponència d’Explotació; José Rafael Espinós i Enrique Balcells a la de Cultura; i Joan Massagué Vendrell a la de Divulgació i Propaganda. El Parc Zoològic va ser un indret predilecte per a les sortides socials de la “Sección Regional Catalana” de la SEO, en les quals molt sovint va participar Frederic Travé.

Finalment, en una carta del 26 de desembre de 1955, José Antonio Valverde, un altre fundador de la SEO i creador del Parc Nacional de Doñana, li va dir: “Me han dicho que el Ayuntamiento de Barcelona editará un libro sobre las aves de la ciudad en una magnífica tirada. Eso es un triunfo en toda regla bien merecido y os felicito por ello”. Dins les moltes iniciatives de Travé, aquesta va resultar estèril, però els seus successors la van fer realitat amb l’excel·lent edició de l’Atles dels ocells nidificants de Barcelona. Aquest llibre, fruit del treball conjunt de l’Institut Català d’Ornitologia, l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Fundació Barcelona Zoo i una corrua de més de 300 voluntaris, és un excel· lent homenatge a la ciència ornitològica catalana que Frederic Travé va propiciar i desenvolupar.

Dr. Xavier Ferrer Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona Bibliografia: Antón M, Herrando S, Garcia D, Ferrer X, Cebrián R. (2017). Atles dels ocells nidificants de Barcelona. Editorial Ajuntament de Barcelona.

Maluquer J. (1997). Memòria amb figures. Barcelona, Editorial Thassalia.

ZOO DE BARCELONA 31

32 ZOO DE BARCELONA

ZOO DE BARCELONA

MILLOREM .

LA INSTAL LACIÓ DELS PANDES VERMELLS

A

l Zoo de Barcelona podeu trobar dues femelles de panda vermell (Ailurus fulgens): la Nepalí i la Tíbet. La Nepalí té 12 anys; va arribar a Barcelona l’any 2008 i és la mare de la Tíbet. La Tíbet en té 6 i va néixer al Zoo. Recentment hem remodelat la seva instal·lació per donar més comoditat a les nostres pandes i per oferir una millor visió als que les veniu a visitar.

Amb aquesta modificació hem aconseguit que la Nepalí i la Tíbet disposin de més espai, tant en superfície com en alçària.

i això les ajuda a mantenir un bon estat físic. Un altre dels avantatges d’incorporar un segon arbre a la instal·lació és que ara les pandes poden disposar d’un arbre per a cadascuna, per la qual cosa poden triar estar juntes o bé mantenir una certa distància.

A qui sembla que li agrada més el canvi és a la Nepalí, ja que la trobareu sovint al capdamunt de la casuarina.

Hem aconseguit que la Nepalí i la Tíbet disposin de més espai.

Marta Sanmartín Saura Dept. de Conservació Ex situ del Zoo

L’augment de superfície ens ha permès millorar l’enriquiment estructural. Exemples d’això són la col·locació de més troncs per crear passarel·les, disposar de més terreny on el bambú creix de manera espontània i la inclusió d’arbustos que serveixen de barreres visuals.

També han guanyat espai en alçària gràcies a una casuarina que fins a la reforma quedava fora de la instal·lació. Aquesta millora permet a les pandes ascendir gairebé 7 metres ZOO DE BARCELONA 33

ZOO DE BARCELONA

La Fundació Barcelona Zoo La Fundació Barcelona Zoo atorga 88.000 euros en beques de recerca i conservació

L

a Fundació Barcelona Zoo ha atorgat les beques que destina anualment a projectes de recerca, conservació, protecció i preservació de la fauna salvatge i de la biodiversitat (PRIC). Aquest any s’han rebut fins a 29 sol·licituds, de les quals 11 projectes han estat seleccionats pel jurat.

La Fundació aportarà 88.000 euros per finançar els 11 projectes d’enguany, la qual cosa suposa un increment del 14,3% respecte de l’import destinat a les beques el 2018. En total, ja són més d’un milió d’euros els diners que la Fundació Barcelona Zoo ha destinat a beques des de l’inici d’aquest programa el 2005.

El gruix de les beques atorgades, 8 dels 11 projectes escollits, es focalitzen en l’estudi de la fauna i els ecosistemes autòctons de la Mediterrània; la resta de projectes es centren en taxons d’altres bioregions. A banda, del total dels projectes, 7 desenvoluparan les seves activitats de recerca in situ, és a dir, en l’àmbit natural de les espècies; 3 ho faran en l’àmbit del mateix Zoo o en santuaris de primats a l’Àfrica, mentre que el projecte restant s’aborda des de la perspectiva One Plan Approach, és a dir, que integra accions de gestió i conservació de tots els implicats en el projecte, tant en medi natural com en medi controlat.

Tipologia dels projectes becats FBZ 2019 8

7

6 4

3

2

1

0 Ex situ

In situ

One Plan Approach

Les línies prioritàries més representades als projectes becats són la recerca aplicada a la conservació in situ d’espècies i d’hàbitats autòctons de la Mediterrània o amb alt nivell d’amenaça i l’ús de les noves tecnologies aplicades a la recerca zoològica.

Les entitats que es veuran beneficiades amb aquestes beques perquè puguin dur a terme els seus projectes de recerca i conservació són diferents departaments de la Universitat de Barcelona (UB), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Girona (UdG) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF-CSIC). També han resultat premiades dues ONG catalanes, la Fundació Emys i l’Escola Natura de Parets del Vallès, i una d’internacional, el Chimpanzee Health Group.

34 ZOO DE BARCELONA

La llista dels 11 projectes seleccionats és la següent: 1. “Estudi de la persistència ambiental del virus de la influença aviària” Universitat Autònoma de Barcelona 2. “Cognición, conservación y bienestar en ungulados en peligro: gacela dorcas, gacela dama y órix cimitarra” Universitat de Barcelona 3. “Ampliación de la distribución de la rana híbrida de Graf (Pelophylax klepton grafi) en Cataluña y estudio de su cría en cautividad Grup de Recerca de l’Escola de la Natura de Parets del Vallès (GRENP) 4. “Chimpanzee Reproductive Health Assessment Project” Chimpanzee Health Group 5. “Conservació del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i la interacció amb la pesca recreativa” Universitat de Girona 6. “Estudio de la salud de las poblaciones de murciélagos de Catalunya” Universitat Autònoma de Barcelona 7. “Exposició a rodenticides anticoagulants dels voltors comuns que s’alimenten en abocadors” Universitat Autònoma de Barcelona 8. “La conservación de la biodiversidad y el turismo en las calas de la Costa Brava” Universitat de Barcelona 9. “Estudi genètic i climàtic per a la reintroducció de la papallona grogueta del desert a Catalunya” Universitat Pompeu Fabra - CSIC 10. “Estudi i conservació d’Emys orbicularis a la plana de la Selva” Fundació Emys 11. “Determinació hormonal en saliva: una eina potencial per al maneig reproductiu i la conservació del dragó de Komodo” Universitat Autònoma de Barcelona

ENTRETENIMENTS

S? EM PINTE

TROBA LES 6 DIFERÈNCIES

SOc un TEIXO

Sopa de lletres, busca els personatges del conte de la tortuga de rierol

SOc unA GUINEU

GUEPARD NYU PEIX FENNEC GORIL·LA GUINEU XOT

G O R I L L A R O W L J D S

U U S N H J E L L R T U U A

I W E P C E N N E F M R F B

N F G P U A L A O B I S A N

E T X R A Q Q F C C W E Y H

U A I T L R K Z A X T U K E

F I E U V Z D T E G O Y U M

L G P S X K A J W A F T I K

ZOO DE BARCELONA 35

EL CONTE

El meu

estanyol

La Gemma és una tortuga eixerida i trempada que viu en un estanyol que es nodreix amb les aigües del riu Muga, a l’Empordà. És una femella jove: encara no és prou adulta per pondre ous. I la seva vida és realment agradable.

El que més li agrada és nedar i nedar pel seu estimat estanyol, on hi troba tot el que necessita per viure: granotetes, insectes, peixets, cucs, crustacis… que són el seu menjar, i també altres tortugues com ella.

A l’estiu és quan s’hi troba millor: s’enfila en alguna branca que surt de l’aigua i pren el Sol. --Aiiiiiiiiii quina meravella aquesta escalforeta que em dona tanta vida --diu la Gemma. I obre la boca tot somrient.

Però, el Sol comença a escalfar massa i sense pensarho dues vegades… XOF!!! Es tira de cap a l’aigua.

Les seves potes aplanades la fan nedar molt ràpid i ella mira i mira arreu de l’estanyol: és tan neta l’aigua que pot veure fins ben lluny.

El dia és tranquil i assolellat i la Gemma vol aprofitar per anar a buscar alguna companya i fer una nedada pels voltants. Així que tota decidida posa moviment a les potes i comença a nedar estanyol enllà.

--Gemma, Gemma!!! --sent una veu que la crida--.

On vas tan decidida?

--Caram, --diu la Gemma-- precisament et venia a buscar. És l’Àlex, una tortuga mascle, molt joveneta i un pèl entremaliada. Es coneixen de fa temps i juntes es diverteixen sempre.

--Au va, què fem avui? --pregunta l’Àlex.

La Gemma li respon: --Amb el dia tan net i clar

36 ZOO DE BARCELONA

que fa, podríem anar fins a la vora del mar i mirar les onades. Diuen que fan un soroll molt bonic en lliscar damunt la sorra de la platja.

--Som-hi! --respon Àlex posant-se al costat de la Gemma. I així plegades les dues tortuguetes comencen a nedar direcció cap al mar.

Passa una estoneta i, de cop i volta, una ombra gran les cobreix i es queda damunt seu. La Gemma i l’Àlex s’aturen de cop, espantades. Què és això que els tapa el Sol? Estirant el coll, aixequen el cap i miren cap a dalt...

Una tortuga molt més gran que elles, amb unes ratlles vermelles al coll, s’acaba d’aturar just al seu costat. Mai no han vist una tortuga tan gran. Quin esglai! No saben d’on ha sortit.

En veu baixa la Gemma diu: --Eiiiiiii Àlex, ara què fem?

I l’Àlex respon: --Li preguntem qui és?

Amb la veu una mica tremolosa, la Gemma s’adreça a la tortuga gran: --Holaaaa, qui ets?

L’enorme tortuga, molt trista, fica el cap dins l’aigua i els explica: --Quan era petita estava en una botiga amb altres tortugues i un dia una família em va comprar. Al principi, els nens de la casa estaven molt contents amb mi, però es van anar fent grans i van deixar de fer-me cas.

Els seus pares, en veure que jo creixia molt, es van cansar de mi, i vaig escoltar que deien que es volien desfer de mi. Em vaig quedar molt i molt amoïnada, què farien amb mi?

Mentre, la Gemma i l’Àlex l’escoltaven bocabadades.

Va continuar la gran tortuga: --Un dia em van treure de la meva caseta i em van posar en una capsa de cartró. Van agafar la capsa, van pujar al cotxe... i només recordo que el viatge va durar molt. Quan es van aturar havíem arribat

EL CONTE fins a aquest estanyol i aquí em van. Era un lloc molt bonic, però desconegut per a mi. I vaig tenir molta por perquè no sabia pas què hi trobaria. Tot i que en poc temps m’he adaptat i ara visc bé, enyoro molt el lloc on vaig néixer.

--I on vas néixer? --van preguntar alhora encuriosides la Gemma i l’Àlex.

--A Amèrica, molt lluny d’aquí, crec.

--Doncs nosaltres t’ajudarem a tornar al teu país.

--Escolta, --li va dir la Gemma-- ara anàvem cap al mar. En llacunes properes està ple d’aus que cada any viatgen moooooolts quilòmetres. Allà podem parlar amb una cigonya amiga nostra, a la que no li farà res portar-te a casa teva.

I així ho van fer. La cigonya es va alegrar molt de veure les seves amigues tortugues a les quals només visitava quan anava fins al seu bonic estanyol.

La Gemma i l’Àlex li van explicar la història de la seva nova amiga i van demanar-li si la podria ajudar.

MAINADA QUE LLEGIU: Ja fa uns quants anys que hi ha

un problema greu a la natura per les anomenades “espècies invasores”.

Aquests animals no pertanyen a la nostra fauna, com la tortuga gran d’aquest conte, que és originària d’Amèrica.

Aquesta tortuga ha fet i fa molt de mal a les petites tortugues de rierol perquè, en ser més grans que elles, els pren el menjar i el territori, de manera que on s’instal·la la tortuga

La cigonya va acceptar de bon grat.

Una nit de lluna plena van quedar les tres tortugues amb la cigonya vora el mar.

La cigonya es va ajupir perquè la tortuga americana pogués pujar sobre la seva esquena. I, per no tenir por a l’altura, es va ben amagar entre les plomes de la cigonya.

--Bon viatge!!! --van dir la Gemma i l’Àlex.

Un, dos, i... amunt!!! La cigonya va aixecar el vol una mica feixuga pel pes de la tortuga, però aprofitant els corrents d’aire calent ràpidament es va enlairar. I van desaparèixer en la llunyania.

La Gemma i l’Àlex van anar descobrint amb el temps que hi havia més tortugues americanes en el seu estanyol... Això els portaria molta feina.

I des d’aleshores es van dedicar a ajudar-les a tornar al seu país d’origen durant la resta de la seva vida.

Isabel Miquel Il·lustració: Ana Suárez

americana les de rierol acaben desapareixent per sempre.

Petits lectors i lectores: mai no abandoneu un animal a la natura: pot ser que no s’adapti a un nou territori i es mori o, en cas de que sí s’hi adapti, pot ser que faci mal a una o a més de les espècies que viuen allà des de fa milers i milers d’anys!

Ens ajudareu a conservar les espècies que viuen en cada hàbitat i la seva salut? Segur que sí!!!

ZOO DE BARCELONA 37

ACTIVITATS

ACTIVITATS 2020

GENER, FEBRER, MARÇ I ABRIL Els secrets del Zoo

Activitats de diumenge al matí per a petits i grans.

Compartiu experiències amb els infants. Descobrireu el Zoo com mai l’heu vist.

Gaudiu en família l’aprenentatge!

Horari: Diumenges de 10.00 a 12.30 h.

Calendari 19 de gener 16 de febrer 15 de març 19 d’abril

La sabana del Sahel SOS: fauna autòctona en perill Aprèn i prepara enriquiments ambientals al Zoo (I) Els oceans, els mars i els rius

Aniversaris

Per a infants i joves (recomanades a partir dels 4 anys).

Vols celebrar un aniversari entre animals? Doncs aquesta és la teva opció!

Acompanyats pels Educadors visitareu els vostres animals preferits i rebreu algun regal especial d’algun d’ells. I per suposat un bon esmorzar per a tots els convidats amb pastís d’aniversari.

Horari: dissabtes i diumenges de 10.15 a 12.45 h.

Dies de Zoo

Tens festa a l’escola i no saps què fer? T’agraden els animals? Vine a passar un dia especial entre nosaltres, descobriràs moltes coses caminant entre els animals.

Activitat pensada per a nens i nenes de 5 a 13 anys durant els dies de lliure elecció.

Horari: de 9.00h. a 17.00h.

Inscripcions a partir del dia

38 ZOO DE BARCELONA

31 de gener

Calendari

7 de gener Cuidador per un dia 21 i 24 de febrer Un Carnestoltes Bestial

ACTIVITATS

Casals de Primavera 2020

Per a nenes i nens de 5 a 16 anys. Activitats per a les vacances escolars.

Vols passar uns dies divertits al Zoo? Sota el lema “Guardians de la Natura”, les nenes i els nens us convertireu en veritables ajudants per a la conservació dels hàbitats i dels animals que hi viuen.

Tot això combinat amb el descobriment de què fem al Zoo i amb l’ajuda dels nostres hostes passareu uns dies esplèndids entre nosaltres.

Horari: de 9.00 a 16.30h.

6, 7, 8 i 9 d’abril Inscripcions a partir del dia

Discovery Zoo

2 de març

Exclusiu per a membres del Zoo Club

Perquè ens coneguis millor i per respondre les teves preguntes sobre el benestar dels animals, què es pot fer per a la conservació des d’un zoo i també sobre com serà el nou Zoo de Barcelona, un centre dedicat a preservar la biodiversitat i en especial els nostres entorns naturals més propers.

De tot en podràs parlar amb educadors, cuidadors i responsables de la casa!

Calendari 12 i 26 de gener 9 i 23 de febrer 8 i 22 de març 5 i 26 d’abril

Horari: 10.30 a 12.30 h.

Malaspina

Exclusiu per a membres del Zoo Club

Coneixes el capità Malaspina? Alessandro Malaspina va ser un explorador italià que l’any 1789 va voltar el món realitzant un dels grans viatges científics de l’era il·lustrada. Et convidem a fer un viatge similar, tot i que aquesta vegada descobrirem per què la situació de moltes espècies i els seus hàbitats es deteriora!

Calendari 11 i 25 de gener 8 i 22 de febrer 7 i 21 de març 4 i 25 d’abril

Horaris: de 10.45 a 11.45 h. de 12.00 a 13.00 h. de 13.15 a 14.15 h.

Per a més informació, consultar horaris i preus a zoobarcelona.cat

ZOO DE BARCELONA 39

QUADERN DE CAMP

CIÈNCIA CIUTADANA

C

iència ciutadana és el nom que reben les observacions efectuades per alguns ciutadans de forma no professional, col·laborant d’aquesta manera i sota la supervisió adequada amb els investigadors. Es tracta d’una participació apassionant en la recerca de coneixement que cada vegada està prenent més auge. Us vull convidar a fer ciència ciutadana.

el seu posador habitual (campanar, torre, ruïna...) l’acumulació de les egagròpiles que regurgita després de la digestió de les preses. Recollint aquestes boles negres i esmicolant-les amb compte, trobarem els ossets dels animals que li han servit d’aliment i amb l’ajut d’una guia adequada podrem distingir amb tota exactitud quines espècies ha capturat en les caceres nocturnes.

L’òliba és una rapaç nocturna mitjana molt comuna en el medi rural, que s’alimenta sobretot de petits mamífers que caça en plena foscor amb gran eficàcia, servint-se de la seva oïda finíssima. No resulta difícil localitzar sota

No hi ha manera més senzilla, ràpida i incruenta de fer un mostreig zoològic i amb això descobrireu els micromamífers existents al vostre poble, granja o zona de vacances, gràcies a l’ajuda que ens ofereix aquesta au nocturna.

Eduardo Saiz Biòleg i il·lustrador

L’òliba (Tyto alba) recorda graciosament una petita abadessa medieval amb un hàbit blanquíssim i el mantell daurat; detecta les preses amb l’oïda, a l’eficàcia de la qual contribueix el cridaner disc facial amb forma de pantalla, i cau silenciosament sobre elles “engabiant-les” amb les arpes. TINTA I AQUAREL·LA.

L’egagròpila és una bola regurgitada constituïda pel pèl i els ossos de les dues o tres preses devorades la nit anterior. Les egagròpiles d’òliba són especialment negres. TINTA. Fa temps vaig recollir quinze egagròpiles en una estació de ferrocarril abandonada i em vaig entretenir al lloc fins a l’ocàs, veient amb sorpresa sortir l’òliba per una finestra. Aquella setmana hi vaig anar dues nits més i vaig deduir que hi havia una parella amb pollets, ja que vaig veure fugaçment l’aportació d’una presa (que vaig dibuixar com un talpó). LLAPIS DE GRAFIT. 40 ZOO DE BARCELONA

QUADERN DE CAMP Amb l’ajut d’unes pinces vaig separar la massa de pèl i vaig seleccionar els cranis, les mandíbules i les dents soltes.

Servint-me de les claus d’identificació d’Insectívors i rosegadors de Catalunya de Joaquim Gosàlbez, que jo mateix havia dibuixat per a aquesta obra uns anys abans, vaig determinar unes quantes espècies d’aquells petits mamífers i així vaig conèixer una part de la fauna d’aquell lloc que no podria descobrir de cap altra manera.

LLAPIS DE GRAFIT.

Una de les egagròpiles contenia les restes d’un ratolí mediterrani (Mus spretus), un talpó dels prats (Microtus arvalis) i una musaranya vulgar (Crocidura rússula). Però tenia quinze d’aquestes boles màgiques i cada una va ser com una capseta de sorpreses que em va permetre comprovar l’existència en aquell lloc de fins a deu espècies diferents. TINTA I AQUAREL·LA. ZOO DE BARCELONA 41

EL NOSTRE ENTORN

42 ZOO DE BARCELONA

PATROCINADORS

COL.LABORADORS

ADOPTANTS

ZOO DE BARCELONA 43