Page 1

ZOOBCN CO N S E R V A N T L A B I O D I V E R S I TAT

4T TRIMESTRE 2018

PLA ESTRATÈGIC EL ZOO VOL ESDEVENIR UN CENTRE DE REFERÈNCIA EN RECERCA, DIVULGACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT, DE LA FAUNA MEDITERRÀNIA RECERCA I CONSERVACIÓ EN MARXA UN PROJECTE PER RECUPERAR EL TURÓ EUROPEU, EL CARNÍVOR AUTÒCTON MÉS AMENAÇAT

EL TRITÓ DEL MONTSENY

pòster ! central!!

ONS PER A LA CRIA S'AMPLIEN LES INSTAL·LACI C VERTEBRAT I REINTRODUCCIÓ DE L’ÚNI ENDÈMIC DE CATALUNYA

Alice Noir / the Noun Project


L’únfiiccial

web o se

Sen ions comiss

The only No commission

Vols conèixer els secrets del Park Güell? Amb les nostres visites guiades descobriràs moltes curiositats d’aquest emblemàtic espai per només 7 € addicionals a la teva entrada. Consulta el nostre web oficial i fes la teva reserva online* Recorda que si formes part del registre Gaudir Més la teva entrada a l’Eix Monumental és gratuïta i podràs adquirir la teva visita guiada* directament a les taquilles del parc.

*Consulta horaris, idiomes i disponibilitat a parkguell.cat

Com arribar-hi: 20 minuts a peu des del Metro Lesseps o Vallcarca (L3) 10 minuts a peu des de la parada d’autobús urbà (Línies H6, D40, 24 i 92)

Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura

Obres d’Antoni Gaudí Inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial el 1984

2 ZOO DE BARCELONA


SUMARI

4t trimestre 2018 // REVISTA DEL ZOO DE BARCELONA

4 | EDITORIAL 8 | ACTUALITAT

© CC0 1.0 U.

Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona

1 El primer Dia Mundial del Ximpanzé va tenir lloc el 14 de juliol de 2018. En aquesta data va fer 58 anys que la Dra. Jane Goodall va trepitjar per primera vegada el que ara es coneix com el Parc Nacional Gombe Stream, a Tanzània, per estudiar els ximpanzés salvatges

14 | EL NOSTRE ZOO AMICS DE L'ÀNIMA El primer Dia Mundial del Ximpanzé fomenta la conservació de l'espècie

20 | EL NOSTRE MÓN

Jordi Canal Soler

TAILÀNDIA Una atractiva destinació ornitològica

Tortuga gegant d'Aldabra a Maurici

24 | QUADERN DE CAMP 26 | EN PORTADA

EL TRITÓ DEL MONTSENY Un amfibi en perill crític

©Fernando del valle

EL RETORN DEL TAKHI

34 | PÒSTER

Tritó del Montseny

38 | RECERCA I CONSERVACIÓ

EL TURÓ EUROPEU, EN PERILL El carnívor més amenaçat

42 | EL RACÓ DEL SOCI ESPECIAL ILLA MAURICI Natura recuperada

©Zoo de Barcelona

El tritó del Montseny: amb una població estimada de 1.000 a 1.500 exemplars podem considerar que és una espècie autòctona en perill d'extinció.

46 | EL NOSTRE ENTORN LES ONADES. Com es formen i desenvolupen

50 | COOPERACIÓ PRIMATS EN PERILL D'EXTINCIÓ. El Zoo de Barcelona i SOS Primates envien equipaments de treball al Congo

Edwin Godinho / shutterstock

56 | ZOO CLUB 58 | ACTIVITATS 2018 60 | EDUCACIÓ

Entreteniments i conte

El turó europeu. Zoo de Barcelona

67 | PATROCINADORS ZOO DE BARCELONA 3


EDITORIAL

INSTRUMENT DE CONSERVACIÓ

Els zoològics són institucions en constant evolució. El Zoo de Barcelona no és aliè a aquest fet, i per tant, en el seu 125è aniversari ha iniciat una altra important transformació amb l’objectiu principal d’adequar-se als nous requeriments per mantenir-se com a centre modèlic per a la conservació de la biodiversitat. Som una institució antiga, amb molta història; un instrument de conservació de la fauna salvatge i el seus hàbitats.

“El nou Zoo es perfila com una 'fàbrica'd’emocions vers la natura, com una eina de transformació de la ciutadania.”

EL NOU MODEL DE ZOO El passat 19 de març de 2018, la Direcció del Zoo de Barcelona va presentar a la Fundació Barcelona Zoo un pla estratègic que desplega el nou model de zoo basat en la conservació de la biodiversitat, la recerca i l’educació. La Fundació està formada per representants a la ciutat de Barcelona de grups polítics, d’experts científics i de grups socials, entre altres, que ara debaten els detalls d’aquest nou model que es perfila com una “fàbrica” d’emocions vers la natura, com una eina de transformació de la ciutadania en una societat més respectuosa i compromesa amb la biodiversitat.

AMBIENT MEDITERRANI Aquest model planteja enfortir la tasca de conservació de la biodiversitat amb la recreació a les instal·lacions del zoo

Director general de B:SM: Marta Labata Sotsdirectora general d’Operacions: Anna Xicoy

Calàbria, 66 08015 Barcelona

www.zoobarcelona.cat

4 ZOO DE BARCELONA

DIVISIÓ ZOO Direcció: Antoni Alarcon Estratègia i Suport a Direcció: Pep Hurtado Sostenibilitat, Conservació in situ i Fauna Local: Juli Mauri Conservació ex situ: Joaquim Lacueva Veterinària: Yedra Felder Recerca i Conservació in situ: Josep M. Alonso Orientació al Visitant: Jordi Indiano Educació: Isabel Martínez Comunicació i Màrqueting: Anna Costa Projectes: Josep M. Ruiz Manteniment: Jorge Cerón

de bocins de natura per tal de millorar el benestar dels animals. Incidirà, de manera prioritària, en la recreació de l’ambient mediterrani, en atenció a la seva importància mundial i a l’amenaça davant del canvi climàtic i global. També considera finalitzar el bioma de la Sabana del Sahel i el bioma d’insularitat de Madagascar, i crear un Centre de Biodiversitat Marina i una instal·lació de referència dels grups d’animals invertebrats, entre altres actuacions. Tot això permetrà la presència de noves espècies al Zoo, així com diverses associacions d’espècies en alguns dels espais, i, per tant, que la visita al Zoo segueixi assegurant una experiència enriquidora, emocionant i espectacular.

EDUCAR I CANVIAR HÀBITS Des del punt de vista de la sostenibilitat el Zoo es converteix en un equipament que contribueix a canviar les actituds del ciutadà i a ajudar a entendre el nostre compromís amb la preservació de la biodiversitat i amb la lluita contra el canvi global, ja que la raó de ser del Zoo és educar i canviar els hàbits que malbaraten el planeta. El Zoo de Barcelona és sobretot un equipament familiar on es poden viure experiències inoblidables tot observant els animals i on es pot rebre una educació ambiental transversal i global, participativa, basada en l’observació i les emocions i fonamentada en fets científics; és a dir, un model educatiu transformador i compromès

REVISTA ZOO BCN: Director: Pep Hurtado Director tècnic: Juli Mauri Director adjunt: Rafel Cebrian Coordinadora: Anna Costa

FOTOGRAFIA: Zoo de Barcelona, Institut Jane Goodall, Fernando del Valle, José A. Lama, A. Requejo de las Heras, Jordi Canal Soler i fotografies de recurs de banc d’imatges.


amb la biodiversitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és aconseguir arribar al màxim possible de persones per generar un impacte positiu en la situació de la fauna i els hàbitats naturals.

EL ZOO SURT DEL ZOO Per altra banda, és imprescindible que tot el coneixement generat en el Zoo surti del recinte de la Ciutadella. És el que definim com el “Zoo surt del Zoo”. La voluntat és que el Zoo de Barcelona esdevingui el punt de trobada de la conservació de la fauna autòctona mediterrània, de la seva recerca i de la seva divulgació. El Zoo de Barcelona serà la nova llar dels naturalistes del país, serà el Zoo de Catalunya, i serà també, sens dubte, el Zoo de la Mediterrània.

EN LÍNIA AMB EL NOU MODEL Cal incorporar, a més a més, altres factors vinculats a l’oci de l’aprenentatge com ara activitats i sortides de descoberta de la natura, o fins i tot considerar el marxandatge de productes naturalistes i la restauració corresponsable: els productes de les botigues i els aliments oferts han de seguir la línia del nou model de Zoo, de la filosofia conservacionista intrínseca de la institució i de la ciutat. Al mateix temps, caldrà garantir una millor accessibilitat per a totes les persones amb diversitat funcional per tal que la seva experiència sigui igualment enriquidora.

PRODUCCIÓ: Blue Globe Media S.L. Producció executiva: Francesc Castanyer i Anna Lladó. Redacció: Anna Lladó i Elena Martínez Batalla. Correcció: Xavier Rodríguez. Disseny i maquetació: Montse Dormuà (EstudiCreatiu). info@blueglobe.media • www.blueglobe.media EDITADA PER ZOO DE BARCELONA Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Telèfon: 93 225 67 80 • Fax: 93 221 38 53 Correu-e: zoobarcelona@bsmsa.cat • www.zoobarcelona.cat IMPRESSIÓ: Grafo Industrias Gráficas. Dipòsit legal: B-30671-98

MAMÍFERS AQUÀTICS Per últim, voldria comunicar-vos que al llarg del present mandat l’Ajuntament de Barcelona ha encetat un debat sobre el manteniment de dofins a la ciutat que ha acabat amb la voluntat de prescindir-ne i buscar un millor destí per a aquests animals. En aquest sentit, voldria dir-vos que certament aquelles instal·lacions modèliques que hi havia a finals dels anys seixanta han quedat caduques al nostre Zoo i no garanteixen el millor benestar possible per als nostres estimats dofins, per la qual cosa treballem amb força per trobar-los una nova llar. Tot i així, el compromís diari, cada cop més fort, en la lluita per la salvaguarda dels mamífers aquàtics en diversos projectes de conservació fa que no ens desentenguem en absolut respecte a la custòdia d’aquests magnífics animals.

“La voluntat és que el Zoo de Barcelona esdevingui el punt de trobada de la conservació de la fauna autòctona mediterrània, de la seva recerca i de la seva divulgació.”

AMICS DEL ZOO El Zoo de Barcelona som tots, sou vosaltres, és Barcelona i és tothom qui s’estimi la fauna i la natura. Sense les persones i les famílies que conformem el Zoo Club tot aquest canvi no serà possible. Per aquest motiu us demanem que enfortiu el vostre suport en aquest procés i la vostra confiança en aquesta nova singladura. Treballem per la natura!

ANTONI ALARCON DIRECTOR DEL ZOO DE BARCELONA

ZOO CLUB Parc de la Ciutadella s/n · 08003 Barcelona Telèfon: 93 225 67 86 Correu-e: zooclub@bsmsa.cat El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, sense autorització de l’editor. REVISTA ZOO BCN · Barcelona 2018

ZOO DE BARCELONA 5


ACTUALITAT NOU PLA ESTRATÈGIC DEL ZOO

La llúdriga (a dalt), la trenca (a baix, a l'esquerra), la tortuga (al centre) o les papallones (a la dreta) són algunes de les espècies que el Zoo vol preservar. Zoo de Barcelona

Un nou model de Zoo basat en la recerca, l’educació i la conservació de la biodiversitat El projecte prioritza la fauna autòctona i amenaçada La proposta del nou pla estratègic, presentat pel director Antoni Alarcon, vol convertir el Zoo de Barcelona en el Zoo de la Mediterrània per excel·lència, reforçant el seu arrelament al territori. El projecte es va presentar al març de 2018 i els darrers mesos els patrons de la Fundació Barcelona Zoo l’han estat avaluant per tal d’aprovar-lo aquest mateix estiu. El pla pretén fer realitat la visió compartida d’actors socials i polítics per garantir el futur del Zoo i la seva funció de servei públic amb una revisió a fons de les bases de funcionament. Aquesta visió compartida és fruit de la feina feta pel Grup de Treball del Zoo, que advoca pel benestar dels animals com a element imprescindible. El pla estratègic vol 6 ZOO DE BARCELONA

consolidar el Zoo com a referent en l’àmbit de la fauna salvatge local i propera geogràficament en el marc de la conservació de la Mediterrània. Alguns exemples d'això són el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), trenca (Lanius minor) a les Terres de Ponent, tortuga de rierol (Mauremys leprosa), els amfibis a l’Empordà, el seguiment de la llúdriga (Lutra lutra) al Besòs, el seguiment dels rorquals (Balaenotera physalus) del mar catalanobalear, les papallones a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com el fartet (Aphanius iberus) al delta del Llobregat, la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) o bé la reintroducció del ferreret (Alytes muletensis) a Mallorca. El projecte ha pres com a referència els treballs d’altres zoos com ara els de Nova York, Londres i San Diego.


ACTUALITAT Eixos de desenvolupament El pla estratègic estableix tres eixos de desenvolupament que són el pilar del projecte i que han de servir per garantir la conservació de la fauna autòctona i amenaçada, la recer• La conservació d’espècies que estiguin amenaçades o en perill d’extinció En aquest eix s’estableixen tres criteris que comportaran la reestructuració del nombre i les espècies acollides actualment al Zoo: 1. Prioritzar les espècies de la fauna autòctona, passant del 15% a més del 30% del total en una primera fase. 2. Prioritzar les espècies amb un alt nivell d’amenaça a la natura, passant del 22% al 40% del total a curt termini. 3. Prioritzar les espècies per a les quals existeixin plans de conservació.

A més, es potenciaran els projectes in situ i els acords amb centres de recerca i administracions locals de tot el territori. Aquest any, el 69% de la dotació econòmica per a projectes de conservació in situ es destinarà a fauna autòctona, el 23%, a fauna al·lòctona, i un 6%, a altres. Igualment es potenciarà la conservació ex situ, centrant-se en la preservació d’espècies en perill d’extinció i vulnerables, tant autòctones com al·lòctones.

ca i la funció educativa del Zoo. Amb el que defineix com un projecte de transformació de la ciutadania, la institució pretén preservar la biodiversitat del territori. • L’impuls a la recerca Es doblarà el pressupost per a la recerca i la conservació in situ i s’establiran línies de col·laboració amb institucions científiques i acadèmiques. Així, el Zoo s’incorporarà al pol de la ciència i l’ecologia del país. • La intensificació de la funció educativa del Zoo L’objectiu és que la visita al Zoo no es limiti a l’observació d’un conjunt d’instal·lacions amb animals, sinó que esdevingui una experiència completa que ajudi a adquirir coneixements nous, que emocioni i que mogui a l’acció durant l’estada a les instal·lacions, abans i després.

La funció educativa es transmetrà a través d’espais com el del tritó. Zoo de Barcelona.

El Zoo aposta per la sostenibilitat i pel benestar animal La direcció vol que el Zoo sigui un referent en matèria de sostenibilitat i benestar animal, i redistribuir els espais per tal d’aconseguir instal·lacions estructurades en termes de biomes —una àrea geogràfica que comparteix fauna, flora i condicions climatològiques— i tàxons —grup d’organismes emparentats—. Es crearan nous espais com ara el bioma de la Mediterrània, el centre de biodiversitat marina o el pavelló d’invertebrats. D’altra banda, es finalitzarà el bioma

de la sabana del Sahel i el d’insularitat de Madagascar. A més, es millorarà la resta d’instal·lacions i s’establiran nous equipaments imperatius per a la funció eficient del Zoo: nova àrea d’educació, àrea logística o xarxes de servei. El projecte preveu una inversió de 64,6 milions d’euros fins al 2031. D’altra banda, el Consell de l’empresa de serveis municipals B:SM ja va aprovar una partida de 7,5 milions per a millorar les actuals instal·lacions i garantir-ne la funcionalitat i durabilitat.

Es crearan nous espais com el bioma de la Mediterrània o el centre de biodiversitat marina

©Zoo de Barcelona

ZOO DE BARCELONA 7


ACTUALITAT PROJECTE DE CONSERVACIÓ I PROTECCIÓ

Inaugurat el nou espai LIFE Tritó del Montseny El nou espai dedicat al tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), un amfibi en perill crític d’extinció, duplica els metres quadrats destinats a la seva reproducció. També incorpora una aula educativa per a la divulgació i l’educació ambiental que, a través de jocs d’ordinador, vídeos, panells informatius, material interactiu i l’observació dels aquaris dels tritons, servirà per informar sobre la biologia d’aquesta espècie i els esforços que es fan per evitar-ne l’extinció.

Aquesta actuació ha estat possible perquè el pla de conservació del tritó del Montseny va ser seleccionat el 2016 com a Projecte LIFE per la Unió Europea. El programa de conservació del tritó té un pressupost de 2.971.276 €, el 60% dels quals els aporta el Projecte LIFE. Durant els propers anys, fins al 2020, està previst promoure noves accions per millorar l’estat de conservació d’aquesta espècie. Llegiu el reportatge a la plana 26.

Durant el dia 14 de juliol, es van portar a terme diverses activitats educatives al voltant de la instal·lació dels ximpanzés. Zoo Barcelona

©Zoo de Barcelona

PRIMERA JORNADA MUNDIAL

El Zoo de Barcelona celebra el I Dia Mundial del Ximpanzé El 14 de juliol, el Zoo va celebrar el I Dia Mundial del Ximpanzé, una jornada internacional a favor de la conservació de l’espècie, en perill d’extinció, i que pretén conscienciar sobre els problemes als quals s’enfronta al seu hàbitat natural. La data commemora el dia en què la doctora Jane Goodall va 8 ZOO DE BARCELONA

arribar a Tanzània per estudiar els ximpanzés, el 14 de juliol de 1960. La jornada, organitzada pel Zoo de Barcelona, va comptar amb la participació de l’Institut Jane Goodall, SOS Primates, l’Associació d’Amics de Tacugama – Tacugama Chimpanzee Sanctuary i la Fundació Mona.

Per primera vegada, es van reunir al Zoo les principals institucions que treballen a casa nostra a favor dels ximpanzés, amb la voluntat de repetir-ho l’any vinent. Durant la jornada es va inaugurar l’exposició “Institut Jane Goodall: protegint els ximpanzés”, que es podrà visitar fins al 24 de setembre.


ACTUALITAT INICIATIVA PER A LA FAUNA URBANA

El Zoo posa en marxa el projecte Jardineria zoològica Seguint indicacions de l’Ajuntament de Barcelona i en línia amb les noves tendències en jardineria sostenible i de baix impacte ambiental, el Zoo ha fet canvis en la gestió de la flora de les instal·lacions per crear àrees propícies per al desenvolupament de la fauna urbana. El Zoo ha iniciat un projecte, que ha anomenat «Jardineria zoològica», que és una manera diferent d’entendre el jardí que permeti afavorir la biodiversitat. Tendències en jardineria sostenible i de baix impacte • Acotar àrees del Zoo per deixar-hi créixer lliurement el prat existent i afavorir el lliure creixement de la flora espontània, gramínies i males herbes que poden ser hàbitats idonis per a invertebrats.

El cap d'ase és un dels arbustos autòctons de la Mediterrània. Zoo de Barcelona.

• Disminuir la sega en altres parterres per tal de deixar que hi creixin les flors.

• Incorporar més plantes amb flors com a font de nèctar per afavorir la presència dels insectes pol·linitzadors.

• Dedicar més espai als arbustos autòctons, que cal regar menys i tenen flors i fruits nutricis per a les larves de les papallones i d’altres insectes.

• Crear corredors verds per on es puguin moure les espècies de fauna urbana presents al jardí com els eriçons o els tòtils.

NOU EXEMPLAR AL TERRARI

El Terrari acull una colobra de ferradura procedent d’un centre de recuperació La instal·lació de serps del bosc mediterrani del Terrari compta amb un nou inquilí: una colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis). El rèptil pot mesurar fins a 1,80 m i deu el seu nom al dibuix que té a la part posterior del cap.

dedicada a la rehabilitació de fauna silvestre amb la finalitat de retornar-la al seu hàbitat natural. En aquest cas, la serp va ser trobada al port de Barcelona i es desconeix la seva procedència, per la qual cosa no es pot reintroduir a la natura.

No és una espècie verinosa i viu a zones càlides, al sud-oest d’Europa i al nord d’Àfrica. A prop de Barcelona, la podem trobar a la serra del Garraf, així com a llocs secs i rocallosos de vegetació mediterrània. L’exemplar del Zoo procedeix del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), una institució

En el medi, s’alimenta d’ocells, llangardaixos i petits mamífers. Hiberna durant quatre o cinc mesos, es reprodueix entre l’abril i el maig i pon de cinc a nou ous. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) la classifica com a serp en situació de preocupació menor en la llista d’espècies amenaçades.

©Zoo de Barcelona

El nou inquilí del Zoo viu a zones càlides com el sud-oest d’Europa i el nord d’Àfrica ZOO DE BARCELONA 9


ACTUALITAT MILLORES AL COMPLEX DE LA SABANA-SAHEL

El benestar dels animals és una de les prioritats del Zoo. A l'esquerra, la instal·lació de les Girafes. A la dreta, el de les mangostes ratllades. Zoo de Barcelona.

Les girafes inauguren pati i les mangostes ratllades estrenen nova instal·lació El Zoo continua millorant l’hàbitat dels animals. Aquesta temporada s’han enllestit les obres de la part exterior de la instal·lació de les girafes (Giraffa camelopardalis) i se n’ha construït una de nova per a les mangostes ratllades (Mungos mungo). A més, s’han incorporat dos petits miradors dels elefants (Loxodonta africana),

un davant de la instal·lació dels flamencs de Cuba (Phoenicopterus ruber) i l’altre en una nova escala que puja cap al Bar Sabana a través d’una petita cova on es poden veure reproduccions de pintures rupestres del desert. Els treballs inclouen una passera que travessa tota la Sabana i permet admirar els elefants i les girafes des de noves perspectives, i també la construcció de la zona exterior del nou hàbitat per a lleons (Panthera leo). Les obres finalitzaran el 2019 amb l’ampliació i la naturalització de l’hàbitat per als elefants. Les noves instal· lacions tenen com a objectiu la millora del benestar de les espècies que les habiten.

NOUS REFUGIS AL ZOO

Els biotroncs, l’aixopluc ideal de la fauna urbana Sovint la tala i la necessitat de deixar-ho tot net obliga els jardiners a retirar els troncs i les branques velles dels arbres. Això comporta que la fauna urbana tingui pocs refugis als jardins. Amb la voluntat de revertir aquesta tendència, el Zoo està deixant troncs vells i arbres morts drets o tombats pel jardí i així es creen espais que els animals poden aprofitar. Es tracta dels biotroncs. La fusta vella és ideal perquè els ratpenats n’utilitzin els forats, els xots hi facin nius o perquè els eri10 ZOO DE BARCELONA

çons, les sargantanes, els dragonets i els petits passeriformes puguin aixoplugar-s’hi. A més, és el substrat perfecte per a formigues, abelles o altres insectes i aranyes que formen part de la biodiversitat del Zoo. És per això que la passada primavera es van començar a repartir pel recinte zoològic els troncs vells de dos pollancres, un arbre de l’amor, dues acàcies del Japó i un plàtan. També s’hi van fer forats de diverses mides per convertir-los en aixopluc, niu o cau per a la fauna.

Els biotroncs són aprofitats pels animals. Zoo de Barcelona.


ACTUALITAT EXEMPLE DE FUSIÓ ARQUITECTÒNICA I PAISATGÍSTICA

ACTIVITATS SOLIDÀRIES

El Zoo organitza Un dia de nassos i el Dreamnight Des dels seus inicis el Zoo manté la ferma voluntat de col·laborar amb iniciatives solidàries. Dues de les diverses activitats organitzades darrerament han estat la Dreamnight at the Zoo i Un dia de nassos amb l’ONG Pallapupas. La instal·lació permet observar els orangutans durant tot l’any encara que plogui. Zoo de Barcelona.

La instal·lació dels orangutans rep una menció dels FAD d’arquitectura Creada per Joan Forgas Coll i Dolors Ylla-Català, la instal·lació ha estat finalista als premis FAD d’arquitectura en la categoria de Ciutat i Paisatge. El jurat dels premis n’ha destacat la fusió arquitectònica i paisatgística, i ha afirmat que garanteix el màxim benestar dels animals. La instal·lació té una su-

perfície de 1.100 m2 i consta de quatre zones diferenciades, cosa que permet observar els orangutans (Pongo pygmaeus) durant tot l’any. Les zones exteriors estan totalment naturalitzades, amb una barrera vegetal que delimita l’àrea i recrea una ribera natural, incloent-hi una cascada de quatre metres d’alçària.

La Dreamnight at the Zoo és una vetllada gratuïta que té lloc a zoos de tot el món per a nens i nenes que pateixen una malaltia o discapacitat greu. Des que va néixer al Zoo de Rotterdam el 1996, aquesta iniciativa s’ha anat estenent i aquest any hi han participat 286 zoos de 39 països. Pel que fa a Un dia de nassos, l’ONG Pallapupas va animar els visitants a posar-se un nas vermell en solidaritat amb els nens hospitalitzats. Els Pallapupas, pallassos d’hospital, proposen l’humor com a eina fonamental per fer front a les situacions adverses que es viuen al voltant de la malaltia.

EL ZOO QUE VOLEM

Joves de Barcelona proposen el seu model de Zoo a l’Audiència Pública L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha rebut els Manifestos de l’Audiència Pública de Ciutat i de les audiències públiques dels districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí amb les propostes de com ha de ser el Zoo del futur i que han estat treballades per l’alumnat durant el curs 2017-2018. A la jornada, que duia el nom d'El Zoo que volem, hi han participat 250 nois i noies d’un total de 34 centres educatius de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha convidat l’alumnat a reflexionar sobre la relació de les persones amb els altres éssers vius, l’origen i l’evolució dels zoos, per a què haurien de servir i quins valors haurien de ser-hi prioritaris. Entre les diferents propostes els joves han plantejat millorar les instal·lacions, reduir el nombre d’espècies i prioritzar-ne les autòctones, així com implementar noves tecnologies per conèixer més a fons animals que no es troben al Zoo.

Un dia de nassos i la Dreamnight at the Zoo, dues de les darreres activitats solidàries. Zoo de Barcelona.

ZOO DE BARCELONA 11


EL NOSTRE ZOO

AMIcs de l’ànima El primer Dia Mundial del Ximpanzé fomenta la conservació de l'espècie

E

n un esforç per promoure la protecció dels ximpanzés i la conservació de les seves poblacions, així com per atraure el públic en general, un grup d’organitzacions s’ha encarregat de liderar el llançament del primer Dia Mundial del Ximpanzé, que va tenir lloc el 14 de juliol de 2018. En aquesta data va fer 58 anys que la Dra. Jane Goodall va trepitjar per primera vegada el que ara es coneix com el Parc Nacional Gombe Stream, a Tanzània, per estudiar els ximpanzés salvatges. La cèlebre primatòloga britànica va meravellar el món amb les seves descobertes sobre els extraordinaris ximpanzés i, fins a dia d’avui, pràcticament sis dècades més tard i amb 84 anys d’edat, continua viatjant incansablement 300 dies a l’any per tal de promoure la conservació d’aquests grans simis i els seus hàbitats.

PARC NACIONAL GOMBE STREAM Tanzània

12 ZOO DE BARCELONA


La primatòloga Jane Goodall és un referent mundial en l'estudi del comportament dels ximpanzés. IJG

Qui és Jane GoODall? Jane Goodall va néixer el 3 d’abril de 1934 a Londres. Durant tota la seva vida s’ha dedicat a la recerca dels ximpanzés i els seus treballs han revolucionat la comunitat científica. Doctora en Etologia per la Universitat de Cambridge i doctora honoris causa per més de 45 universitats de tot el món, Goodall ha estat distingida amb més de 100 premis internacionals. El 1977 va fundar l’Institut Jane Goodall.

ZOO DE BARCELONA 13


EL NOSTRE ZOO

Institut Jane Goodall

El Dia Mundial del Ximpanzé El Dia Mundial del Ximpanzé és una oportunitat per conscienciar la ciutadania de la necessitat vital de participar activament, a escala mundial, en la seva protecció i conservació. El Zoo de Barcelona ha celebrat aquesta jornada, juntament amb altres institucions com l’Institut Jane Goodall, la Fundació Mona, SOS Primates i l’Associació d’Amics de Tacugama. Els objectius d’aquest Dia tan especial són: Fer una celebració en honor al nostre cosí més proper del regne animal. Conscienciar la població de les amenaces a què s’enfronten els ximpanzés en estat salvatge, entre les quals figuren la pèrdua del seu hàbitat, la caça furtiva i el comerç il·legal. 14 ZOO DE BARCELONA

Promoure’n la cura adequada. Donar poder a les comunitats d’arreu per actuar en nom dels ximpanzés per tal d’assegurar-los un futur esperançador.


Institut Jane Goodall

L'Institut Jane Goodall és el centre de rescat més gran de tot Àfrica. La institució treballa pel benestar i la conservació del seu hàbitat. IJG.

Actualment només Elsha ximpanzés es troben hi 350.000 exemplars en greu d’extinció vivint enperill llibertat a l'Àfrica

A través de la investigació pionera de la Dra. Goodall i dels científics que la van seguir, ara sabem molt més sobre els diferents trets que compartim amb aquesta espècie, que inclouen la fabricació i l’ús d’eines, la cooperació o l’altruisme, així com també sobre emocions tals com la felicitat, la tristesa, la por o la desolació que experimenten. I és que com més coses en sabem, més important resulta celebrar el que ens uneix amb ells i fer palesa la nostra responsabilitat de protegir aquests complexos i intel·ligents simis.

Distribució del XIMPANZÉ comú 1

2 3

4

1. Pan troglodytes verus 2. P. t. vellerosus 3. P. t. troglodytes 4. P. t. schweinfurthii Podem trobar ximpanzés a les selves tropicals i a les sabanes humides de l’Àfrica central i occidental. Solien habitar la major part d’aquesta regió, però el seu hàbitat ha estat dràsticament reduït en els últims anys per la desforestació.

ZOO DE BARCELONA 15

© Anna Kucherova / Shutterstock | © Iana Kauri / Shutterstock

Fa 100 anys n’hi havia aproximadament entre un i dos milions a 25 països d’Àfrica. Actualment, en canvi, n’hi ha tan sols uns 350.000 vivint en llibertat al continent africà. Cal que tots col·laborem a capgirar aquestes xifres, posant fi a la destrucció del seu hàbitat i al seu comerç il·legal, així com també a totes aquelles amenaces a què s’enfronten els nostres parents vius més propers.


Institut Jane Goodall

EL NOSTRE ZOO

L’Institut Jane Goodall (IJG) desenvolupa programes de rescat i rehabilitació de ximpanzés al Congo i és el centre de rescat més gran de tot Àfrica. Allà els ximpanzés decomissats reben les millors atencions i són reintroduïts en unes illes boscoses on gaudeixen de la selva i la companyia dels seus congèneres, lluny de potencials perills. A més a més, l’oficina espanyola de l’IJG porta a terme des de 2009 programes de conservació i investigació de ximpanzés salvatges al Senegal i a la República de Guinea, així com projectes de desenvolupament sostenible i educació ambiental amb la comunitat local. El principal objectiu d’aquests programes és la conservació del ximpanzé de l’Àfrica occidental, la subespècie Pan troglodytes verus, considerada com a críticament amenaçada i que compta amb una població estimada de 500 individus al Senegal. Les seves principals amenaces en aquesta àrea són la desforestació i la fragmentació de l’hàbitat causada per les activitats humanes. Al mateix temps, l’IJG treballa en la millora dels mitjans de subsistència de la comunitat local formant les persones, especialment les dones, perquè apren-

16 ZOO DE BARCELONA

guin a administrar els recursos naturals de manera sostenible, i així fomentar la seguretat alimentària i també oferir capacitació i educació ambiental en aquesta remota zona rural. Tots aquests projectes vitals per a la conservació dels ximpanzés són possibles gràcies al suport inestimable dels nostres socis, tant els donants com els voluntaris, així com a l’ajuda que proporcionen diverses institucions col·laboradores, entre les quals es troba la Fundació Barcelona Zoo, que des del 2013 dóna suport als nostres projectes de recerca i conservació de ximpanzés al Senegal i Guinea. Com diu la Dra. Goodall: “Cada un de nosaltres importa. Cada individu marca una diferència, cada dia”. Per tot això, esperem que el Dia Internacional del Ximpanzé sigui una oportunitat per sumar més persones en la protecció i conservació d’aquests fascinants animals.

INSTITUT JANE GOODALL Investigació i conservació de la vida salvatge, desenvolupament sostenible i educació.

L'estació biològica Fouta Jallon és el centre de recerca, conservació i educació que l’oficina espanyola de l’IJG té al Senegal. Una de les seves tasques fonamentals és el programa d’educació mediambiental per a nens i nenes, amb el qual es procura que les generacions més joves creixin integrant el valors de la protecció de la natura.

Per a més informació Sobre l’Institut Jane Goodall i el Dia Internacional del Ximpanzé, visiteu www.janegoodall.es


Els ximpanzés

Institut Jane Goodall

Els ximpanzés són simis amb personalitat pròpia. Són membres de la família Hominidae, juntament amb els goril·les, els humans i els orangutans. Es van dividir de l’evolució humana fa aproximadament 6 milions d’anys, la qual cosa denota que són els parents més propers als humans. N’és una prova el fet que siguin capaços de sentir afecte, timidesa, confiança, dominància i, fins i tot, agressivitat. De fet, segons avalen els últims estudis científics, mantenen un caràcter estable al llarg dels anys, una característica que, com la personalitat pròpia, només comparteixen amb els humans.

ZOO DE BARCELONA 17


EL NOSTRE MÓN

Tailàndia Una atractiva destinació ornitològica

L

Paradoxorni de casquet gris (Paradoxornis gularis). Fernando del Valle.

18 ZOO DE BARCELONA

’interès de Tailàndia per a l’observació d’ocells es troba, per començar, en el nombre d’espècies registrades, al voltant d’un miler, amb només una d’endèmica —el pita de Gurney (Pitta gurneyi)— i una cinquantena amb l’estatus d’amenaçades. Es tracta d’un país amb un nombre important d’espècies sedentàries i un interessant conjunt de visitants hivernals nidificants que sempre suscita l’interès de l’observador europeu. Per això el gener és l’època idònia per visitar el país, ja que hi podem trobar els dos grups d’espècies: les sedentàries i les hivernants. La partida migratòria comença al març. En aquest context, destaquen diversos limícoles amenaçats, és a dir ocells que s’alimenten de fauna que habita

en el fons fangós de les aigües dolces, i difícils de veure a la resta del món, com el territ becplaner (Calidris pygmaea). També és abundant el nombre d’espècies sedentàries. Geogràficament, Tailàndia constitueix una part de la gran península d’Indoxina amb la seva sortida de la península de Malaca a partir de l’istme de Kra. El país té un clima tropical humit amb una marcada estacionalitat de les precipitacions de juny a octubre i es veu molt afectat pels vents monsònics. En relació amb els ecosistemes representatius del país, Webster & Yen Fook (1997) proposen la síntesi següent: el nord es caracteritza per la presència d’extensos boscos montans,


Verdet de front daurat (Chloropsis aurifrons). Fernando del Valle.

amb els parcs de Doi Inthanon i Doi Lang com un bon exemple d’aquests. A l’oest, limitant amb Birmània, hi ha les àmplies superfícies forestals de boscos montans i submontans, amb el parc de Kaeng Krachan. La part central del país correspon a una àmplia plana sedimentària amb algunes àrees d’aiguamolls com Bueng Boraphet, que alberguen milers d’aquàtiques. El riu Mekong articula molts ambients de ribera. Algunes taques de bosc tropical humit o rainforest són al sud-est, justament a la zona amb més pluviositat del país. A la península de Malaca hi ha una gran varietat d’hàbitats de litoral com costa, manglars i bosc tropical de terres baixes.

Tailàndia és un país localitzat al sud-est asiàtic de 514.000 km2. Els seus límits cardinals són la confluència amb Birmània i Laos al nord, Laos i Cambodja a l’est, Malàisia al sud i Birmània i la mar d’Andaman a l’oest.

Pak Thale, a unes dues hores de Bangkok, és l’indret apropiat per als amants dels limícoles. Destaca l’elevat nombre d’espècies d’ocells present a les salines que crien a l’extrem nord del Paleàrtic. Espècies atractives com el territ de Bering (Calidris tenuirostris), el territ becadell (Limicola falcinellus), la siseta cendrosa (Xenus cinereus), la gamba de Nordmann (Tringa guttifer), el becut siberià (Numenius madagascariensis) o el territ menut siberià (Calidris subminuta). Els dos corriols orientals també són abundants a Pak Thale: el corriol de

Tailàndia té un miler d’espècies d’ocells registrades, amb només una d’endèmica i una cinquantena d’amenaçades

ZOO DE BARCELONA 19


els voltorS

El trogon de pit taronja (Harpactes oreskios) és un ocell de la família dels trogònids (Trogonidae) que habita la selva humida del sud-oest de la Xina, Birmània, Tailàndia

Quiet! Molts fotògrafs i ornitòlegs deixen als punts d’alimentació larves d’escarabats de la farina, que atrauen els insectívors, que es deixen observar i fotografiar a pler

20 ZOO DE BARCELONA

© J Savannah Feher & Jason Dilworth/ the Noun Project From Wikimedia Commons, the free media repository


EL NOSTRE MÓN

Tailàndia cada cop suscita més interès entre els ornitòlegs Leschenault (Charadrius leschenaultii) i el de Mongòlia (Charadrius mongolus). En aquest espai “Wader Hotspot” es pot tenir l’oportunitat de veure un ocell mític del conservacionisme, el territ becplaner (Calidris pygmaea).

ParC NACIONAL DE Kaeng Krachan A dalt, rossinyol siberià (Luscinia calliope). Fernando del Valle. A baix, papallones en un rierol xuclant minerals. Fernando del Valle.

El gener és l’època idònia per visitar Tailàndia, ja que hi podem trobar els dos grups d’espècies: les sedentàries i les hivernants. La partida migratòria comença al març

La destinació següent és el Parc Nacional de Kaeng Krachan, el més gran de Tailàndia, a la frontera amb Birmània, amb selves de gran biodiversitat. El gall bankiva (Gallus gallus bankiva) és una espècie tropical de la família Phasianidae nativa del sud-est asiàtic. Es considera l’ancestre dels galls i les gallines. Hi ha faisans orientals, com el de Latham (Lophura leucomelanos), i el rossinyol blau (Luscinia cyane) i el papamosques de Tickell (Cyornis tickelliae), el nom del qual és degut a Samuel Tickell, ornitòleg britànic que el va descobrir a l’Índia. A les menjadores de l’observatori de Baan Song, els verdets o leafbirds apareixen espontàniament com caiguts del cel. Entre ells, el verdet de front daurat (Chloropsis aurifrons). No menys vistós va ser el majestuós papamosques del paradís asiàtic (Terpsiphone paradisi). Un itinerari pel parc permet observacions de diverses espècies de picots, com el picot sultà gros (Chrysocolaptes lucidus) i el picot ardent (Dinopium javanense), i de barbuts, com el verd gegant (Megalaima virens), el verd llistat (Megalaima lineata), el verd carablau (Megalaima asiatica), el verd de galtes olivàcies (Psilopogon faiostrictus) i el verd de bigotis (Megalaima incognita). Igualment, és un espai apreciat per als amants dels rapinyaires com l’astor crestat (Accipiter trivirgatus) o el falconet d’Indonèsia (Microhierax fringillarius). Alhora, hi trobem el calau becfalçat oriental (Anthracoceros albirostris) i el bicorne (Buceros bicornis), així com la localitzadíssima i esquerpa garsa arbòria cua de serra (Temnurus temnurus). El representant

dels trogònids es el trogon de pit taronja (Harpactes oreskios), que habita l’espessor del bosc montà. Bueng Boraphet és l’entollament d’aigua dolça més gran de Tailàndia central. Un indret molt bonic per observar-hi ocells aquàtics com els anàtids i els camallargs. S’hi veuen espècies rellevants com l’oca menuda asiàtica (Nettapus coromandelianus), la polla blava (ssp. poliocephalus), l’arpella oriental (Circus spilonotus), l’anhinga asiàtica (Anhinga melanogaster), els corbs marins de Vieillot (Phalacrocorax niger) i els de l’Índia (Phalacrocorax fuscicollis), el tàntal de l’Índia (Mycteria leucocephala), i agrons i martinets de diferents espècies grosses molt boniques en plomatge nupcial. Les meravelloses jacanes cua de faisà (Hydrophasianus chirurgus) i la d’ales bronzejades (Metopidius indicus) es desplacen sobre els nenúfars i les flors de lotus. Espectacular és l’enorme colònia de becs de tenalles asiàtics (Anastomus oscitans) amb varans a la seva base passejant-se a la cerca d’ous i pollets malparats. La següent etapa recomanable és la visita al Parc Nacional de Doi Inthanon. El parc és part de la serralada de l’Himàlaia, amb el Doi Inthanon (2.565 metres)

ZOO DE BARCELONA 21


EL NOSTRE MÓN Pak Thale És l’indret apropiat per als amants dels limícoles. Destaca l’elevat nombre d’espècies present a les salines. Al Parc Nacional de Kaeng Krachan observem el gall bankiva (Gallus gallus bankiva), una espècie tropical de la família Phasianidae nativa del sud-est asiàtic que es considera l’ancestre dels galls i les gallines

com la muntanya més alta de Tailàndia. La carena muntanyosa on s’ubica el parc separa Tailàndia de Birmània. El seu cim està presidit per dues pagodes i bastants salts d’aigua. És una destinació molt bona per als observadors d’ocells. El Parc Nacional de Doi Inthanon ha registrat un total de 362 espècies, la qual cosa el converteix en el segon a Tailàndia després del Parc Nacional Kaeng Krachan, amb 400 espècies. Hi són presents aus clàssiques d’aquestes latituds, com els cuaventalls, els suimangues, els pica-flors, les fulvetes, els zosteròpids, els eurilài-

mids, els bulbuls, els aracnotèrids, els aegitínids i els barbuts. També, com que és una zona forestal, hi ha pica-soques i pigots. Els suimangues són fàcils de veure libant nèctar de les flors ornamentals, com el cua-verd (Aethopyga nipalensis) i el de Gould (Aethopyga gouldiae), el picaflors de ventre groc (Dicaeum melanoxanthum), la fulveta Alcippe castaneceps, l’eurilàimid Eurylaimus javanicus, el cuaventall diademat (Rhipidura aureola), l’espectacular i molt proper per als fotògrafs xerraire de clatell canyella (Garrulax erythrocephalus), l’aracnotèrid Arachnothera crassirostris, l’aegitínid Aegithina lafresnayei, els mos-

1

1. Xerraire de clatell canyella (Garrulax erythrocephalus). José A. Lama. 2. Faisà de Latham (Lophura leucomelanus). José A. Lama. 3. Verdet de front daurat (Chloropsis aurifrons). Wikimedia Commons, the free media repository

2

22 ZOO DE BARCELONA

3


Bec de tenalles asiàtic (Anastomus oscitans). Fernando del Valle.

No pot faltar l’extensa família dels bulbuls com el de bigoti vermell (Pycnonotus jocosus) i Actinodura ramsayi. El paradoxorni de casquet gris (Paradoxornis gularis) és una altra espècie que crida l’atenció perquè el seu bec sembla de lloro. Hi ha una gran varietat de pica-soques com el gegant (Sitta magna). Durant el recorregut trobem molts fotògrafs i ornitòlegs que deixen als punts d’alimentació larves d’escarabats de la farina, que atrauen poderosament els insectívors, que es deixen observar i fotografiar. Un dels ocells més vistosos i que ens fan emocionar més del viatge a Tailàndia és el rossinyol siberià (Luscinia calliope). És fàcil d’observar al massís muntanyós de Doi Lang (West slope) dins del parc nacional Doi Pha Hom Pok. És un ocell que crida tant l’atenció que, quan fa uns quants anys en va aparèixer un exemplar accidental en un jardí a Holanda, país de gran tradició ornitològica, la propietària va avisar un ornitòleg i aquest la va convèncer de fer publicitat de la cita a través de la

web d’alertes Dutchbirding. Els ornitòlegs hi van acudir en massa. La propietària va fer pagar 5 euros per observador que gaudia del seu rossinyol i es prenia un cafè. La passió creixent per l’observació d’ocells o “birding” queda ben reflectida. Per acabar, cal visitar Chiang Saen, punt de triple frontera entre Tailàndia, Birmània i Laos, separats pel riu Mekong, i que és conegut com a “Triangle d’Or”. A les illetes adequades pot observar-se la perdiu de mar menuda (Glareola lactea), que habita les ribes arenoses i pedregoses del riu.

© Iana Kauri / Shutterstock

quiters de Rickett (Phylloscopus ricketti) i el zosteròpid Zosterops japonicus.

Parc Nacional de Doi Inthanon Aquest Parc ha registrat un total de 362 espècies, la qual cosa el converteix en el segon a Tailàndia després del Parc Nacional Kaeng Krachan, amb 400 espècies

ANDRÉS REQUEJO DE LAS HERAS Biòleg MSc i zoòleg. Professional involucrat en diversos projectes de gestió i conservació de la biodiversitat. FOTOS: FERNANDO DEL VALLE, JOSÉ A. LAMA I A. REQUEJO DE LAS HERAS

ZOO DE BARCELONA 23


EL RETORN DE TAKHI QUADERN DE CAMP

L’ésser humà sempre ha tingut a prop el cavall

P

rimer com a aliment, caçant-lo, i després, un cop domesticat, com a ajuda fonamental en la feina i el transport. També ha fet servir aquest quadrúpede per combatre, i el més important, ha estat sempre un còmplice i un company apreciat. El cavall és un regal magnífic de la naturalesa. Els mongols tenen una cultura molt lligada al cavall, i per això el veneren. Però a part del cavall domèstic, a les estepes de Mongòlia hi van pasturar fins a 1968 les últimes manades de cavalls autènticament salvatges, els que mai han estat domesticats. Són els anomenats cavalls de Przewalski, que els nadius anomenen Takhi, és a dir «el sant», perquè el consideren l’encarnació de tot allò que és favorable i bo que existeix a l’estepa. Els cavalls salvatges mongols (Equus ferus przewalskii) eren la subespècie salvatge del cavall que avui veiem domesticat arreu del món i la seva desaparició va ser una autèntica desgràcia. Però per sort en quedaven alguns exemplars repartits per zoològics de tot el món, i el 1992 un equip coordinat per la biòloga Petra Kaczensky va aconseguir la col·laboració de tots aquests centres amb la International Takhi Group (ITG) de Mongòlia per reunir-los, valorar-los genèticament i després fer els creuaments adequats entre ells. L’objectiu? Recuperar-ne la població i començar-ne la reintroducció al territori d’origen. Gràcies a això, actualment més de 200 takhis habiten novament la zona estepària del Gobi occidental.

24 ZOO DE BARCELONA

A Espanya el principal centre implicat en la recuperació del cavall salvatge és Paleolítico Vivo, ubicat a Salgüero de Juarros (Burgos), ben a prop d’Atapuerca. De fet, és el centre responsable de la gestió d’aquests cavalls a tot Espanya davant la ITG. Es tracta d’una extensa devesa de roures situada a uns 1.000 metres d’altitud a les pastures de la qual es poden sentir la bellesa i les emocions que devien tenir els primers humans al paleolític, fa desenes de milers d’anys, quan convivien amb bisons, urs i tarpans que acompanyaven els cavalls de Przewalski.

COM EL VELL DE l’ESTEPA Vaig contemplar per primer cop aquests cavalls ja fa molts anys al Zoo de Barcelona i, lamentablement, no disposaven de gaire espai, però sempre m’ha consolat pensar que, gràcies a aquells exemplars captius del passat, avui podem contemplar el cavall salvatge en llibertat i l’espècie ja no està qualificada com a “extingida en la naturalesa” per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Avui Takhi torna a volar sobre les seves potes com el vent de l’estepa i en tenim un dels santuaris ben a prop. EDUARDO SAIZ Biòleg i il·lustrador

Que interessant que és asseure’s davant la manada i observar… El pelatge d’estiu és llis i suau, amb un marcat contrast entre el tronc i les extremitats, i deixa patents la ratlla dorsal i alguns caràcters que recorden les zebres, com les ratlles transversals a les articulacions i la crinera dreta LLAPIS DE GRAFIT I LLAPIS DE COLOR.


QUADERN DE CAMP A les hores que fa més calor s’estan quiets a l’ombra dels roures, amb els cossos disposats en paral·lel i orientats a la inversa per espantar amb la cua els insectes del cap del company. També es mosseguen mútuament el dors en senyal d’afecte i es rebolquen enèrgicament per cobrir-se de pols i alleujar les picades.

Són animals de poca alçada, però robustos, enèrgics i de membres forts. El galop és ràpid i decidit, una autèntica càrrega si ens els imaginem espantats quan els caçaven els nostres avantpassats per obtenir-ne la carn i la pell; impressiona el risc que corrien aquells homes i el valor que demostraven. En l’època del zel els sementals es barallen per la possessió de les eugues i crida l’atenció la ferocitat de les mossegades i la contundència de les coces. LLAPIS DE GRAFIT.

Il·lustracions: Eduardo Saiz

LLAPIS DE GRAFIT.

Amb l’arribada de l’hivern queden coberts per un pelatge espès que, juntament amb la seva forma compacta, els ajuda a protegir-se perfectament del fred. A més, saben buscar aliment sota la neu, com he comprovat aquest hivern, cosa que evidencia la seva formidable adaptació a les fredes estepes. AQUAREL·LA.

El cavall ens detecta a distància gràcies a la bona oïda i després de l’alerta valorarà la possible amenaça mitjançant la vista i l’olfacte. Si no ens movem, la vista li serà insuficient i, com que ens estudiarà només amb l’olfacte, la seva atenció s’allargarà. Gaudiu de l’enorme bellesa d’aquests instants d’alerta i curiositat del cavall, ja que és una demostració dels recursos de supervivència que l’evolució li ha donat: bona percepció del perill i rapidesa en la fugida. LLAPIS DE GRAFIT I AQUAREL·LA.

ZOO DE BARCELONA 25


EN PORTADA

El tritó del Montseny, un amfibi en perill crític El Zoo duplica els aquaris dedicats a la cria i reintroducció d’aquest petit vertebrat amenaçat d’extinció

©Zoo de Barcelona

Alice Noir / the Noun Project

©Viquipèdia

26 ZOO DE BARCELONA


L’hàbitat natural del tritó del Montseny comprèn 25 quilòmetres quadrats a repartir entre només set rierols que es troben en fagedes i alzinars situats entre els 600 i els 1.200 metres d’altitud.

ZOO DE BARCELONA 27 ©Wikipedia


EN PORTADA

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), l’únic vertebrat endèmic de Catalunya

Habitat del tritó del Montseny

É

s un amfibi que viu en una àrea molt reduïda d’aquest massís. El seu hàbitat comprèn poc més de 25 quilòmetres quadrats a repartir entre només set rierols que es troben en fagedes i alzinars situats entre els 600 i els 1.200 metres d’altitud, cosa que fa que qualsevol alteració greu del medi pugui provocar l’extinció de l’espècie. La seva població s’ha reduït en un 15 % durant els darrers deu anys, fet pel qual l’espècie, de la qual formen part entre 1.000 i 1.500 individus, es troba en l’actualitat catalogada com “En perill crític” a la Llista Vermella de la Unió Internacional per la Naturalesa (UICN). Davant d’aquest escenari, l’any 2016 la Comissió Europea (CE) va atorgar un projecte LIFE per a la conservació del tritó del Montseny en el qual participen el Zoo de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’empresa pública Forestal

28 ZOO DE BARCELONA

©Viquipèdia

Catalana, la Diputació de Girona i la Diputació de Barcelona. Gràcies a això, el Zoo de Barcelona, que ja participava des de 2012 en la conservació del tritó amb un centre de cria, ha pogut inaugurar ara una segona instal·lació de cria i duplicar així els aquaris dedicats a la cria d’aquest amfibi. Segons explica Manel Aresté, conservador d’aquest amfibi al Zoo de Barcelona, el centre ja ha participat amb anterioritat en altres programes de reproducció i reintroducció i ha obtingut resultats molt gratificants. N’és un exemple el fet que en els últims 15 anys el centre ha cedit més de 200 tortugues mediterrànies (Testudo hermanni) al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) per a la repoblació de les serres del Garraf i del Montsant dins del marc del pla de conservació d’aquesta espècie.

Mira com es desplaça el tritó FONT: XARXADEPARCS Data: 20/12/2005 Lloc: Parc Natural del Montseny Autor i productor del vídeo: Salvador Carranza


EL TRITó DEL MONTSENY

Gràcies a les diverses reintroduccions s’han trobat larves en torrents on s’havien alliberat aquests amfibis, fet que prova l’èxit del projecte de reproducció i reintroducció. Zoo de Barcelona.

ZOO DE BARCELONA 29


EN PORTADA

La població del tritó del Montseny s’ha reduït en un 15% durant els darrers deu anys i ara només queden entre 1.000 i 1.500 individus de l’espècie. Zoo de Barcelona.

©Zoo de Barcelona

Mira com s’alimenten Alimentació dels tritons del Montseny al Zoo de Barcelona FONT: ZOO DE BARCELONA

30 ZOO DE BARCELONA

A més a més, el Zoo ha cedit, des de la dècada dels noranta, més de 1.400 capgrossos i adults de ferreret (Alytes muletensis) al Govern balear per a la repoblació dels torrents de la serra de Tramuntana, a Mallorca, cosa que ha fet que l’espècie passi d’estar catalogada com “En perill crític” a ocupar la menys preocupant posició de “Vulnerable” a la Llista Vermella de la UICN.

L’espècie es troba en un estat de conservació delicat El tritó del Montseny està patint les conseqüències de l’Antropocè, l’era geològica més recent, que es caracteritza pel domini absolut de l’espècie humana a la Terra.


EL TRITó DEL MONTSENY Això ha provocat una pèrdua de biodiversitat substancial derivada de la destrucció dels hàbitats naturals, la sobreexplotació d’espècies, el major nombre d’espècies invasores, la contaminació o el canvi climàtic, entre d’altres. Un escenari que, sens dubte, posa en perill el futur d’aquest amfibi. “El canvi climàtic i algunes malalties emergents que afecten els amfibis són factors que van en contra de la supervivència del tritó del Montseny”, exposa en aquest sentit Aresté, que afegeix que la disminució del cabal dels rius a causa de la sequera o del mal ús de l’aigua també podrien fer molt mal a l’espècie. El tritó del Montseny és una de les últimes espècies descobertes a Catalunya. De fet, fins al 2005 els experts pensaven que els exemplars d’aquest massís català pertanyien a una altra espècie molt semblant, el tritó pirinenc (Calotriton asper), si bé una exhaustiva anàlisi genètica i morfològica va permetre determinar que es tractava de dues espècies ben diferents.

ELENA MARTÍNEZ BATALLA Periodista

L’Aula Educativa del Zoo Es tracta d’un espai on els visitants del Zoo disposen de vídeos, jocs electrònics interactius, contes i tota mena de material didàctic, tant per a nens com per a mestres, que els permetran conèixer tots els detalls de l’espècie. A més a més, des de la sala els nens poden observar alguns dels aquaris ubicats a l’àrea de cria, dins dels quals es mostren adults, larves i ous d’aquest amfibi en perill d’extinció.

OU

AMPLEXUS

ADULT LARVA PROJECT REFERENCE: LIFE 15 Nat/ES000757 © Imatge. Life Tritó del Montseny lifetritomontseny.eu/ca

MADURACIÓ SEXUAL

METAMORFOSI JUVENIL

ı Projecte LIFE

Gràcies a aquesta iniciativa s’invertiran tres milions d’euros en projectes que són claus per a la supervivència del tritó del Montseny i que comprenen accions que busquen:

> La millora de l’aprofitament de l’aigua dels torrents per assegurar un flux continuat d’aigua neta i oxigenada. > La millora de l’hàbitat protegint el bosc riberenc autòcton i els alzinars i les fagedes que els envolten. > Assegurar que les obres d’infraestructures no malmetin l’hàbitat. > Impulsar la investigació de la biologia del tritó i del seu hàbitat per millorar-ne la conservació. > Duplicar la capacitat dels centres de cria per aconseguir més exemplars per a futures reintroduccions. > Augmentar la conscienciació de la població de la importància de l’espècie i del seu hàbitat mitjançant l’educació i la divulgació.

Per saber-ne més Life Tritó Montseny Un símbol de la natura del Montseny Projecte de conservació d’una espècie única al món endèmica del Montseny

ZOO DE BARCELONA 31


32 ZOO DE BARCELONA


PÒSTER

TRITÓ DEL MONTSENY (Calotriton arnoldi)

DA DE S BI OL ÒG IQ UE S

Pes: 5 - 10 g cm Llargària: 8 - 11 dies 40 Incubació: 30 - 40 Nombre d’ous: 30 de 10 anys és Longevitat: m ípara Reproducció: Ov ctívora se Alimentació: In ària Vida social: Solit

ECOLOGIA

©Zoo BCN

Distribució: El tritó del Montseny és una espècie d’amfibi endèmica del Montseny, és a dir, que només es troba en aquest massís, en una àrea de distribució molt petita, de només uns 25 km2, i és també l’únic vertebrat endèmic de Catalunya.

Hàbitat:

FI TX A TÈ CN IC A

ASSIFICACIÓ

Classe: AMFIBIS Ordre: CAUDATS Família: SALAM ÀNDRIDS Gènere: CALOTR ITON Espècie: ARNOLD I

MASSÍS DEL MONTSENY 40 KM2

ZOO DE BARCELONA 33

Alice Noir / the Noun Project

CL

11 c

m

Viu en torrents de muntanya d’aigües fredes molt oxigenades, preferentment en fagedes i alzinars entre els 600 i els 1.200 metres d’altitud.


Il·lustració: Juan Varela


Tritรณ DEL MONTSENY (Calotriton arnoldi)


Alice Noir / the Noun Project

SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE Si bé des de la dècada de 1980 se sabia de l’existència d’una població de tritons al Montseny, inicialment es van identificar com a exemplars del tritó del Pirineu, una espècie força comuna a molts llocs de la nostra geografia, i no va ser fins al 2005 quan es va comprovar que, per causa de l’aïllament, ambdues espècies havien evolucionat de manera independent. Es calcula que els darrers deu anys la seva població ha minvat un 15%, i en l’actualitat està protegit per les lleis estatals i les catalanes, en què se’l considera una espècie en greu perill d’extinció. És, sens dubte, un dels amfibis més amenaçats d’Europa. La supervivència d’aquesta espècie està estretament lligada a la conservació dels medis aquàtics, però també de les masses forestals que els envolten, i des de l’any 2006, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya cofinancen el Projecte de conservació del tritó del Montseny en l’àmbit del Parc Natural del Montseny, que té com a objectiu garantir la supervivència d’aquest vertebrat tan amenaçat. L’any 2016 es va atorgar un projecte LIFE per a la conservació del tritó del Montseny en el qual participa el Zoo de Barcelona i que ha comportat la construcció d’una segona instal·lació per a la reproducció d’aquesta espècie amenaçada d’extinció. Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de la Supervivència d’Espècies, el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és EN PERILL CRÍTIC.

36 ZOO DE BARCELONA

Extint EXTINT EN ESTAT SALVATGE

En perill crític EN PERILL

Vulnerable GAIREBÉ AMENAÇAT

Preocupació menor


A través d ' un excl usi u pro c és , he m acons eg ui t r e cupe rar a l g un s de l s com po n ents ar om àti cs que es pe r di e n e n e l p r o c és de de sal cohol i t z ac i ó, i i ncor porar - l o s d e nou, obte ni nt c o m a r e sul tat un m i l l o r pr o d uc te.

ZOO DE BARCELONA 37


RECERCA I CONSERVACIÓ Edwin Godinho / shutterstock

El turó europeu és difícil d'observar ja que pràcticament ha desaparegut de la seva àrea de distribució a Catalunya.

TURÓ EUROPEU, EL CARNÍVOR MÉS AMENAÇAT La Generalitat, el Zoo, la Universitat de Girona i associacions naturalistes treballen en un projecte per recuperar el mustèlid

M

oltes són les espècies vegetals o d’invertebrats condemnades a un oblit injust, malgrat la seva raresa o estatus dramàtic de conservació. Aquest, però, no acostuma a ser el cas dels mamífers carnívors i encara menys a l’Europa occidental. No obstant això, qui respondria correctament a aquesta pregunta: quin és el carnívor més amenaçat de Catalunya? Tot i que espècies com el llop (Canis lupus) o ll’ós bru (Ursus arctos) actualment presenten uns efectius exigus, escassos, cal recordar que la seva dinàmica poblacional és expansiva, tant a casa nostra com al conjunt d’Europa. Un precedent de recolonització exitosa en carnívors a partir d’exemplars reintroduïts seria el protagonitzat per la llúdriga (Lutra lutra) a la meitat oriental del país.

38 ZOO DE BARCELONA

Tanmateix, existeix una espècie autòctona de carnívor que ha desaparegut inadvertidament del 90% de la seva àrea de distribució a Catalunya durant els darrers 30 anys: el turó europeu (Mustela putorius). Aquest petit mustèlid, avantpassat salvatge de les fures domèstiques, sobreviu a petites zones inconnexes i amb uns efectius de l’ordre de desenes. Actualment, encara les fases finals d’un vòrtex d’extinció davant del desconeixement generalitzat, no només de la seva situació, sinó fins i tot de la seva existència. De fet, al voltant de l’any 2010 ja es va arribar a témer per la desaparició definitiva del turó a Catalunya, desmentida per l’aparició d’individus atropellats a diferents punts de la província de Girona. Va ser llavors quan es va engegar un projecte d’investigació destinat a proporcionar el

Gràcies a una intensiva campanya de fototrampeig, una tècnica fotogràfica no invasiva que permet controlar animals en perill d'extinció, s'ha pogut delimitar la distribució actual del turó europeu.

shutterstock


Edwin Godinho / shutterstock

El turó europeu és un animal poc estudiat i cada cop menys habitual a Catalunya.

TURÓ

El turó europeu ha desaparegut del 90% de la seva àrea de distribució a Catalunya

ZOO DE BARCELONA 39


RECERCA I CONSERVACIÓ

La distribució actual del turó està restringida a les planes del Baix i l’Alt Empordà

EMPORDÀ, CATALUNYA

Aquest és el meu HABITAT

El turó és un carnívor oblidat a Catalunya i a Europa

coneixement de base necessari per recuperar l’espècie, sota els auspicis del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat i amb el suport de la Fundació Barcelona Zoo. Gràcies a una intensiva campanya de fototrampeig i a estudis tròfics s’ha pogut delimitar amb precisió la distribució actual de l’espècie, restringida bàsicament a les planes del Baix i l’Alt Empordà, i, sobretot, s’han obtingut les claus que permeten desxifrar quins factors resulten més determinants per garantir la supervivència d’aquest animal tan poc estudiat.

Evgeni Moryakov / the Noun Project

Vols conèixer més aquest animal

Mira els nostres turons

40 ZOO DE BARCELONA

El manteniment de poblacions saludables de preses com conills i amfibis, l’erradicació del visó americà, un competidor que ha desplaçat el turó de les ribes fluvials i els llocs pantanosos, i la conservació d’un paisatge agrícola tradicional, en mosaic i naturalitzat, són els eixos principals amb els quals ja s’ha començat a actuar per recuperar el turó europeu a Catalunya. En aquesta nova etapa d’actuacions, diferents organismes de la Generalitat, la Universitat de Girona i diverses associaci-

ons naturalistes de la província de Girona ja s’han sumat al Zoo de Barcelona per fer possible la recuperació d’un carnívor injustament oblidat, no només a Catalunya, sinó a bona part d’Europa, on el seu estatus sovint és descrit com a “desconegut”. En aquest sentit, les conclusions i actuacions planificades serviran també d’exemple i crida d’atenció a nivell europeu. A més, a causa de la seva afinitat amb els paisatges agrícoles ben conservats, el turó pot actuar com a controlador de plagues i esdevenir espècie bandera i paraigua dels ecosistemes agraris, també injustament oblidats però que aglutinen bona part de la nostra biodiversitat. Us mantindrem informats!

SALVADOR SALVADOR ALLUÉ Biòleg, autor de diversos estudis sobre ecologia de carnívors.


Edwin Godinho / shutterstock

TURร“

El turรณ europeu pot actuar com a controlador de plagues als camps de conreu.

ZOO DE BARCELONA 41


ESPECIAL ILLA MAURICI

L’arribada dels europeus a l’illa al segle xvi va comportar la desaparició d’espècies úniques com ara el dodo. D’altres també s’han extingit els darrers anys. Tot i això, gràcies a la feina de la Mauritian Wildlife Foundation, cada cop són més les que se salven.

42 ZOO DE BARCELONA

© Imatges de Jordi Canal Soler

MAURICI, NATURA RECUPERADA


EL RACÓ DEL SOCI

E

l primer animal que ens ve al cap quan sentim el nom de l’illa de Maurici és el dodo. De la mida d’un gall dindi, de bec gros i fort per poder alimentar-se de llavors caigudes a terra, de cos rabassut i caminar maldestre, el dodo (Raphus cucullatus) era un colom gegant, conegut sobretot per ser una de les primeres espècies que van desaparèixer per l’acció de l’ésser humà. Quan el 1598 els primers europeus van arribar a l’illa, a dos mil quilòmetres de la costa africana, Maurici era un edèn per a les espècies que s’havien adaptat al seu medi. El dodo és la més coneguda de totes i va desaparèixer a causa de les rates que van arribar amb els vaixells holandesos i es van menjar els ous d’aquests grans ocells. Seixanta anys després de l’arribada dels europeus, l’últim dodo va desaparèixer i va néixer un símbol de l’extinció. Malauradament, el dodo no va ser l’única espècie a extingir-se. Amb la tala d’arbres, les grans plantacions de canya de sucre, els animals introduïts o la caça descontrolada, en van desaparèixer unes quantes

més. Ara bé, n’hi ha algunes que comencen a sortir del pou fosc del risc d’extinció. Visito l’Île aux Aigrettes, una petita illa de 26 hectàrees a 800 metres de la costa est de Maurici per trobar-hi algunes de les espècies originals. La Mauritian Wildlife Foundation hi està treballant des de fa anys per erradicar-ne les rates. Tot i això, les plantes exòtiques i la vegetació són tal com devia ser Maurici abans de l’arribada de l’ésser humà. Hi han introduït una espècie forana, la tortuga gegant d’Aldabra (Aldabrachelys gigan-

La tortuga gegant d’Aldabra, a l’Île aux Aigrettes, és una espècie forana que s’ha introduït a Maurici per simular l’efecte de neteja del sotabosc que feien dues espècies de tortuga ara extingides. Jordi Canal Soler.

El dodo va ser una de les primeres espècies que van desaparèixer per l’acció de l’home. La tala d’arbres, les grans plantacions de canya de sucre, els animals introduïts o la caça descontrolada també han comportat l’extinció d’altres espècies de Maurici

ZOO DE BARCELONA 43


ILLA MAURICI L’ILLA MAURICI A L’OCEÀ ÍNDIC

44 ZOO DE BARCELONA

Una de les tortugues centenàries que viuen a l'illa de Maurici. Jordi Canal Soler.


EL RACÓ DEL SOCI

Tot i la desaparició d’espècies úniques com ara el dodo, cada cop són més les que, gràcies als programes de cria o millora del seu hàbitat, se salven de l’extinció

tea), per tal de simular l’efecte de neteja del sotabosc que feien dues espècies de tortuga extingides. En veig mitja dotzena, adormides a l’ombra dels arbres; la més gran i vella, Big Daddy, és un mascle de 105 anys i 207 quilos de pes. Ara bé, l’estrella d’Île aux Aigrettes és el colom rosat (Nesoenas mayeri), que va estar a punt d’extingir-se el 1998, quan només en quedaven nou exemplars al món. Gràcies als programes de cria ara en viuen uns 450 i han començat a poblar altres boscos de Maurici. Amb les ales fosques i el cos d’un gris rosat, és un ocell preciós que s’ha pogut salvar de la mateixa sort que el dodo. Hi veig també altres espècies que han pogut salvar-se de l’extinció, com la Foudia rubra, un petit passeriforme de caputxa vermella, o dos zosterops, de colors verd i gris. Tot i això, el gran miracle ornitològic de Maurici va ser la salvació del xoriguer local (Falco punctatus), una espècie de falcònid del qual el 1974 només quedaven quatre exemplars. Amb el temps la població ha crescut i ara és abundant.

Molt a prop del Parc Nacional de Black River Gorges, de la cascada de Chamarel i les Terres dels Set Colors, hi ha l’Ebony Forest, una reserva natural de 50 hectàrees que s’ha recuperat també com si fos un dels boscos originals. Després de deu anys de treballs en què es van eliminar les espècies invasores i es van plantar més de 130.000 exemplars d’espècies endèmiques, l’Ebony Forest és un dels millors exemples de bosc natural de Maurici. Si el dodo encara visqués, s’hi sentiria com a casa. Hi passejo poc després de la inauguració, el 2017. Una sèrie de plataformes aèries permet caminar entre els troncs d’onze espècies d’eben, descobrir algunes palmeres que es creien extingides com la Pandanus macrostigma i detectar alguna de les cinc espècies de gecko de l’illa, com el gecko diürn de cua blava (Phelsuma cepediana). Amb l’extinció del dodo, Maurici es va convertir en sinònim de la desaparició d’espècies a causa de l’acció de l’ésser humà, però amb el temps els seus habitants han aconseguit convertir l’illa en un referent de la recuperació d’una fauna i una flora que van estar a punt d’extingir-se.

A dalt: també s’ha salvat de l’extinció el fodi de Maurici (Foudia rubra), un petit passeriforme de caputxa molt vermella que s’amaga entre les branques. Jordi Canal Soler. A baix: el colom rosat (Nesoenas mayeri), amb les ales fosques i el cos d’un gris rosat, va estar a punt d’extingir-se el 1998. Gràcies als programes de cria, ara en viuen uns 450 a l’Île aux Aigrettes i han començat a poblar altres boscos de Maurici.

JORDI CANAL SOLER Escriptor i fotògraf de viatges. SOCI DEL ZOOCLUB: 32237 www.jordicanal.com

ZOO DE BARCELONA 45


les onades

ambient MArĂ­

Com es formen i es desenvolupen

46 ZOO DE BARCELONA

Imatges d'onades d'aquest article: CC0 1.0 Universal (CC0 1.0)


EL NOSTRE ENTORN N

NW

TRAMUNTANA (de 338º a 22º)

MESTRAL

(de 293º a 337º)

(de 23º a 67º)

W

E

PONENT

LLEVANT

(de 248º a 292º)

SW

PONENT

(de 203º a 247º)

NE

GREGAL

(de 68º a 128º)

S

SE

LLEVANT

(de 129º a 157º)

Figura 1. En aquest esquema dels rumbs del vent es poden veure els noms dels vents en funció de la seva direcció, sentit i angle d’incidència. El vent és el moviment de l’aire quan es desplaça d’una zona d’altes pressions a una de baixes pressions, és a dir, a favor del gradient de pressió, ∆p.

MIGJORN

(de 158º a 202º)

Figura 1: https://bit.ly/2lvuzyZ

E

n la formació i el desenvolupament de les onades marines, influeixen el rumb del vent (origen de procedència) (Fig. 1) —el principal responsable— que bufa sobre la corresponent àrea de mar, i també el fregament entre capes d’aigua, que, a diferència del vent, provoca que les ones arribin de manera quasi paral·lela a la línia de litoral. Les onades arriben a la costa creades majoritàriament per l’acció del vent. Tot i això, un cop formades i quan estan desenvolupant-se, el fregament entre les diverses capes d’aigua (moviment friccional), que és degut a l’existència de clines (gradacions constants de característiques de l’aigua mesurables) o a les diferents condicions de salinitat, temperatura o densitat, provoca que el tren d’ones es paral·lelitzi respecte a la línia del litoral. El vent transmet la seva pròpia energia cinètica —que adquireix pel fet d’estar en moviment (E cinètica = 1/2m*v2)— a les partícules d’aigua, les quals segueixen una trajectòria circular en la vertical (Fig. 2). Seguidament, quan el front d’ona format avança, arriba un moment que comença a fregar amb la línia de profunditat corresponent (isòbata), i això fa que la trajectòria, que inicialment era circular, passi a ser el·líptica fins que l’ona, com que es veu impedida per l’obstacle del fons marí, incrementa la seva alçada per tal de conservar la seva energia, la qual passa a ser de tipus potencial (E potencial = m*g*h).

Finalment, un cop l’ona acaba el seu moviment d’avanç de forma turbulenta, i si és en una costa arenosa (Fig. 2), just en aquell moment es crea un front d’ona translacional que es mou seguint el litoral en el seu moviment d’avanç. Això permet dissipar l’energia acumulada: en funció de la naturalesa del litoral (de la seva duresa o friabilitat), l’energia acumulada en les onades es dissipa i/o es reflecteix.

Les onades arriben a la costa creades majoritàriament per l’acció del vent

Al mateix temps, amb l’obvietat de mantenir l’equilibri entre les diferents acumulacions en les masses d’aigua més properes al litoral i el front d’ona, al llarg del seu avanç aquest front d’ona seguirà els punts més baixos en l’orografia del mateix litoral per tal de contribuir a la formació de corrents equilibradors del nivell de l’aigua i de compensació energètica (corrents de ressaca i de deriva).

Figura 2. En aquest esquema es veu la trajectòria circular que segueixen les partícules d’aigua en el seu moviment, que, quan s’aproxima a la costa i/o augmenta en alçada les ones marines, passen a ser el·líptiques fins que es trenquen per desequilibri generant turbulència. Figura 2: https://bit.ly/2lvuzyZ

ZOO DE BARCELONA 47


EL NOSTRE ENTORN La força de l’impacte de les partícules més l’efecte del full tallant de les ones (pedres i còdols que arrosseguen) pot arribar a ser de fins a 30 tones per metre quadrat

Figura 3. En l’esquema superior de la Figura 3 (versió obtinguda en llengua italiana i anglesa) s’observa l’establiment del front d’ona transicional i els corrents compensatoris de ressaca.

Figura 3: https://bit.ly/2IhjhXH

En costes arenoses (baixes) o d’acumulació de materials geològics, les onades baten amb suavitat el litoral, però alhora hi porten sediments, que són arrossegats per l’energia de l’ona quan es dissipa, de tal manera que aquest material sedimentari (sorra, pedra, còdols…) s’anirà movent i avançant en forma de ziga-zaga al llarg del litoral. Hi haurà més o menys deriva litoral en funció del rumb d’incidència i de la magnitud del vent. En canvi, en costes rocoses (altes), aquestes partícules d’aigua impacten amb violència contra els blocs de roca i erosionen els materials més tous, i així creen, amb el temps geològic, penya-segats i espadats. La força de l’impacte de les partícules més l’efecte del full tallant de les ones (pedres i còdols que arrosseguen) pot arribar a ser de fins a 30 tones per metre quadrat. Aquest efecte d’inestabilitat de substrats condiciona la biodiversitat que es pot trobar a les diferents tipologies costaneres.

48 ZOO DE BARCELONA

NOTA: El corrent de marea és el que es produeix a causa dels períodes d’ompliment i buidatge per influència de la força d’atracció gravitatòria dels astres lunar i solar respecte a la Terra. Pot anar acompanyat de canals d’erosió formats pel fregament de les capes d’aigua sobre capes de sediment més o menys toves. En “mars tancats”, com la Mediterrània, les amplituds de marea són generalment nul·les o gairebé nul·les. Un corrent és un flux (i reflux) continu d’un fluid en una direcció

POL LIBORI I ROCH Treballador al Zoològic de Barcelona


front d’ona translacional Quan una ona interromp el seu moviment d’avanç i es trenca de forma turbulenta al litoral d’una costa arenosa, es formen un front d'ona translacional, moviments de corrents equilibradors del nivell de l’aigua i de compensació energètica (corrents de ressaca) i un corrent que transportarà sediments al llarg del pendent de la platja ZOO DE BARCELONA 49


COOPERACIÓ

primats en perill d’extinció El Zoo de Barcelona i SOS Primates envien equipaments de treball al Congo SOS Primates

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO SOS Primates

E © Iana Kauri / Shutterstock

l Zoo de Barcelona col·labora des del 2010 amb el Centre de Rehabilitació de Primats (CRPL) de Lwiro, a la República Democràtica del Congo, a través de les beques que atorga la Fundació Barcelona Zoo, destinades a la conservació, recerca i reintroducció d’espècies en perill d’extinció.

MÉS INFORMACIÓ A: www.sosprimates.org www.lwiroprimates.org

50 ZOO DE BARCELONA

En aquesta ocasió, el Zoo de Barcelona i SOS Primates han enviat roba i equipament de treball del seu personal als cuidadors del CRPL per tal que puguin desenvolupar totes les tasques que es fan diàriament al centre: neteja i desinfecció de les instal·lacions o preparació d’aliments, entre d’altres. La iniciativa ha sorgit de cuidadors del Zoo vinculats

a SOS Primates i l’equipament en desús recollit està format per pantalons, samarretes, impermeables i botes. El material s’envia degudament inventariat després d’haver passat un rigorós procés d’inspecció, neteja i empaquetat, i és d’una gran ajuda, ja que les despeses de manutenció del centre s’han incrementat molt darrerament amb l’arribada de noves cries decomissades. Actualment, el CRPL acull més de 80 ximpanzés i 100 micos d’onze espècies diferents rescatats de la caça furtiva, el tràfic il·legal i el consum de carn de la selva. L’única esperança per a aquests primats és la gestió que es fa al centre, que els facilita unes condicions de vida dignes.


SOS PRIMATES SOS Primates és una organització sense ànim de lucre que vol donar a conèixer la delicada situació que afronten els primats i les zones on habiten per poder contribuir al seu benestar i a la seva protecció. L’organització està formada per un equip multidisciplinari de persones del món de la primatologia, el benestar animal i la conservació de la biodiversitat

ZOO DE BARCELONA 51 SOS Primates


COOPERACIÓ

A dalt: els treballadors del Centre de Rehabilitació de Primats han rebut roba i equipament de treball gràcies al Zoo de Barcelona i SOS Primates. SOS Primates. A l'esquerra: una de les cuidadores del Centre de Rehabilitació de Primats de Lwiro amb el nou uniforme. SOS Primates.

La República Democràtica del Congo està situada al centre de l’Àfrica, té més de 78 milions d’habitants i compta amb una enorme riquesa de recursos naturals. La instal·lació es troba en una zona boscosa, en què els animals estan en semillibertat per tal d’augmentar el seu nivell de socialització i afavorir el desenvolupament de les conductes de cada espècie. L’ajuda que facilita el CRPL i SOS Primates va més enllà de procurar el benestar i la cura dels primats de la zona. El CRPL compra fruites i verdures als agricultors locals per incentivar l’economia local i la contractació de personal. El centre ha creat més de 44 llocs de treball locals i actualment porta a terme un programa de sensibilització que acull més de 3.000 persones l’any, entre les quals hi ha militars, escolars i líders de comunitats locals de la zona. D’aquesta manera, el CRPL i SOS Primates donen un suport transversal a la població local. RAÚL CABRERA president i cofundador de SOS Primates. FOTOS: SOS PRIMATES

52 ZOO DE BARCELONA

Està considerat un dels països amb més biodiversitat del món: entre les espècies que habiten el seu territori hi ha el ximpanzé (Pan troglodytes), el bonobo (Pan paniscus), el goril·la de muntanya (Gorilla beringei) i l’ocapi (Okapi johnstoni).

Cinc dels seus parcs nacionals estan catalogats com a Patrimoni de la Humanitat. La zona està considerada de les més perilloses d’Àfrica a causa de la seva gran inestabilitat política i militar.

© CC0 1.0 U.

Mira els primats del Centre de Rehabilitació de Primats de Lwiro!


El CRPL acull més de 80 ximpanzés i 100 micos d'onze espècies diferents rescatats de la caça furtiva, el tràfic il·legal i el consum de carn de la selva ZOO DE BARCELONA 53 © CC0 1.0 U.


EL ZOO SURT DEL Zoo

Creative Stall the Noun Project

ZOO CLUB

Després de la bona rebuda de les propostes organitzades des de principi d’any, el Zoo augmentarà el nombre d’activitats destinades als socis. També hi ha incorporat algunes novetats

A

Les activitats del Zoo Club apropen les famílies a la natura i la fauna d’una manera educativa i entretinguda

mb el nom d’“El Zoo surt del Zoo”, les activitats exclusives destinades a les famílies sòcies del Zoo Club cada cop guanyen més adeptes. S’hi han organitzat nombroses propostes amb èxit i el Zoo té previst potenciar-les encara més. Algunes de les sortides dels últims mesos han estat “Activitat nocturna al Zoo” (seguiment i estudi dels eriçons, els ratpenats i la fauna urbana); “La caricatura del cant dels ocells” (identificació d’ocells pel seu cant i com representar-lo en un paper); “Sortida ornitològica al Prat de Llobregat” o “Papallones”. Totes les activitats, guiades per experts naturalistes del Zoo o externs, tenien una capacitat màxima de trenta persones i s’han omplert gairebé totes. Una de les darreres novetats és l’activitat Discovery, una visita guiada molt personalitzada per a grups de quinze persones. Els assistents poden conèixer de ben a prop com és la feina que fa el Zoo per cuidar els animals i protegir-los als seus hàbitats

54 ZOO DE BARCELONA

L’activitat Discovery permet descobrir els secrets del Zoo i visitar espais fora de la vista del públic naturals. Tenen l’oportunitat de descobrir els secrets del Zoo amb les persones que hi treballen cada dia i visitar espais fora de la vista del públic. D’aquesta manera, amb aquesta activitat els socis poden aprofundir els seus coneixements sobre el benestar dels animals, aprendre què es pot fer per la conservació des d’un zoo i també com serà el nou Zoo de Barcelona.


ZOO CLUB

Els socis del Zoo Club no només tenen accés de manera exclusiva a aquestes propostes, que els apropen a la natura i la fauna d’una manera educativa i entretinguda, sinó que també disposen de múltiples avantatges. Com sabeu, poden visitar el Zoo les vegades que vulguin sense haver de fer cues, gaudir de preus especials per als serveis i les activitats educatives o de descomptes en altres centres dedicats a la natura, l’oci i la cultura com ara l’Aquàrium, el Parc d’Atraccions del Tibidabo, Catalunya en Miniatura, el Parc Olímpic del Segre, el Museu de la Xocolata, el MACBA, l’Skating Club, el Poble Espanyol… A més, els socis ajuden a protegir moltes espècies en perill d’extinció i a preservar la biodiversitat.

Activitat Discovery PREU: 5 € per persona INFANTS: gratuït fins als 12 anys LÍMIT DE PARTICIPANTS: 15 persones EDAT MÍNIMA: 8 anys HORARI: de 10.30 a 12.30h LLOC DE TROBADA: Punt d’informació del Zoo (situat a l’entrada del carrer Wellington, al costat de les taquilles)

Una de les darreres activitats exclusives per als socis del Zoo Club ha estat sobre les papallones. Guiats per experts naturalistes, els assistents han pogut conèixer més a fons la vida i hàbitat de les papallones. Zoo de Barcelona.

Tria la data que et vagi millor i compra la teva entrada! No et deixis el teu carnet i el comprovant de compra! PRÒXIMES DATES: 13 i 28 d’octubre, 11 i 25 de novembre i 1 i 22 de desembre

BUTLLETÍ ELECTRÒNIC

EL ZOO, TAMBÉ A LES XARXES

A través dels butlletins electrònics del Zoo Club el soci es pot informar regularment d’activitats especials, concursos i sortejos exclusius. Per rebre el butlletí cal que les dades personals estiguin actualitzades.

Coneix el dia a dia del Zoo —naixements, projectes, promocions— a través de les xarxes. També hi trobareu imatges i vídeos dels nostres animals, així com informacions relacionades amb la fauna i la natura.

ZOO DE BARCELONA 55


ZOO CLUB

Com a membre del Zoo Club pots gaudir d'un munt d'avantatges! Per començar, podràs visitar el Zoo de Barcelona cada cop que vulguis! Tens una estona lliure i vols venir a saludar el teu animal preferit? Ho podràs fer! A més, podràs participar en un munt d’activitats educatives amb descomptes especials.

1

Accés ràpid Entrar lliurement al Zoo tots els dies de l’any i sense haver de fer cues. Entraràs a través de l’Accés ràpid del Zoo Club.

2

Activitats Participar en les activitats del Zoo amb un preu especial: Dissabtes d’aventura, Els secrets del Zoo, Casals de Zoologia i cursos, entre d’altres.

3

Col·laborar Col·laborar amb el Zoo en la protecció d’espècies en perill d’extinció

4

Descomptes als serveis del Zoo Gaudir de preus especials en restauració, botigues i festes d’aniversari

5

Revista Rebre gratuïtament la revista del Zoo i estar al dia de les novetats 56 ZOO DE BARCELONA


EP, SOCI! , ja saps que tens una Àrea privada des d’on pots actualitzar les teves dades? Així rebràs tota la informació i promocions!!!

CADA SOCI AJUD A A PROTEGIR LE S ESPÈCIES AMENAÇADES O EN PERILL D’EXTINCIÓ I A PRESERVAR BIOD IVERSITAT Avantatges i ofer te

s exclusives a

www.zoobarcel

ona.cat

OFICINA DEL ZOO CLUB Quan vinguis al Zoo, no t’oblidis el teu carnet (i que tingui la foto)

S LE IL QU TA ZOO DE BARCELONA 57


ACTIVITATS 2018

OCTUBRE, NOVEMBRE I DESEMBRE

DISSABTES D’AVENTURA

ELS SECRETS DEL ZOO

Vols descobrir com són els hàbitats dels animals? Què podem fer per protegir-los? En el marc dels Dissabtes d’Aventura, les educadores i els educadors del Zoo, que són professionals del camp de les ciències naturals amb molta experiència en tasques pedagògiques, explicaran als nens i nenes tot el que vulguin saber dels animals, com són, què mengen, com viuen...

Vine a descobrir els secrets del Zoo amb la teva família! Compartiràs una experiència inoblidable de la mà dels educadors i les educadores del Zoo de Barcelona i gaudiràs en família de l’aprenentatge.

Per a nens i nenes de 7 a 11 anys.

Activitat de diumenge al matí per a petits i grans.

HORARI: diumenges de 10.00 a 12.30h PREUS: Família sòcia del Zoo Club: 30,25 €

HORARI: dissabtes de 10.00 a 13.00h PREUS: Per als socis del Zoo Club: 19 €

per família (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement d’11,20 € per nen a partir del tercer. Família no sòcia del Zoo Club: 89,60 € per família (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 17,90 € per nen a partir del tercer.

Per als no socis del Zoo Club: 26,85 € Només per als socis del Zoo Club: Inscripció a tres Dissabtes d’Aventura diferents dins del mateix trimestre: 42,65 €

Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat. Places limitades.

Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat. Places limitades.

20 d’octubre

LA SELVA ASIÀTICA

21 d’octubre

QUÈ VOLS SABER DELS ANIMALS AQUÀTICS?

10 de novembre

ELS DESERTS

18 de novembre

APREN I PREPARA ENRIQUIMENTS AMBIENTALS AL ZOO III

24 de novembre

EL BOSC MEDITERRANI

16 de desembre

SOS: FAUNA AUCTÒCTONA EN PERILL

15 de desembre

LA SELVA AMERICANA I AFRICANA

29 de desembre

ELS OCEANS, MARS I RIUS

CONSULTEU ALTRES DESCOMPTES I PROMOCIONS! Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’ inici del casal (de 8.00 a 9.00h)

PREUS: 4,55 € per hora. Places limitades

EL BLOG D’EDUCACIÓ Benvinguts al Blog del Departament d’Educació! Tenim el plaer d’informar-vos que ja tenim actiu el Blog d’Educació a la vostra disposició. Visites, fotos, informacions i moltes sorpreses que podreu descobrir de tota l’activitat que es du a terme des del Departament d’Educació Visiteu-nos i podreu gaudir de tota aquesta informació i avantatges exclusius

https://www.zoobarcelona.cat/ca/educacio/blog

58 ZOO DE BARCELONA


© Iana Kauri / Shutterstock

CASALS DE ZOOLOGIA

Festes d’aniversari individuals i en grup

Els nens i nenes poden venir al Zoo a passar les vacances en un entorn agradable, gaudint i aprenent a conèixer, estimar i respectar els animals. Per a nens i nenes de 5 a 13 anys.

Per a nens i nenes (recomanat per a majors de 4 anys). Acompanyats pels educadors/es del Zoo, l’homenatjat/ da i els seus convidats celebren una festa que comença amb un esmorzar en un dels bars i restaurants del Zoo de Barcelona, amb entrepans, refrescos i el pastís d’aniversari. Després d’apagar les espelmes, arriba el moment de veure els animals que s’han triat: els de la Granja o els del Terrari. També hi ha temps per fer una visita curta a altres animals del Zoo.

DIES DE ZOO 2 DE NOVEMBRE / 7 DE DESEMBRE CASAL D’UN DIA SENSE DINAR (9-13h)

CASAL D'UN DIA AMB DINAR INCLÒS (9-16:30h)

Socis del Zoo Club

27 €

42 €

Socis del Zoo Club amb carnet de família nombrosa/monoparental

24 €

38 €

No socis del Zoo Club

29 €

47 €

No socis del Zoo Club amb carnet de família nombrosa/monoparental

27 €

42 €

DIES DE ZOO

CASAL DE NADAL 24 DE DESEMBRE AL 28 DE DESEMBRE Dilluns, dijous i divendres (3 dies) CASAL DE 3 DIES SENSE DINAR (9-13h)

CASAL DE 3 DIES AMB DINAR INCLÒS (9-16:30h)

Socis del Zoo Club

81 €

126 €

Socis del Zoo Club amb carnet de família nombrosa/monoparental

72 €

114 €

No socis del Zoo Club

87 €

141 €

No socis del Zoo Club amb carnet de família nombrosa/monoparental

81 €

126 €

CASAL DE NADAL

CASAL DE REIS 31 DE DESEMBRE AL 4 DE GENER Dilluns, dimecres, dijous i divendres (4 dies)

HORARI: dissabtes i diumenges de 10.15 a 12.45h PREUS: Tarifes socis del Zoo Club: Fins a 10 assistents 235 € Fins a 15 assistents 296,85 € Assistent addicional 23,50 € Aniversaris en grup (per a menors de 8 anys, preus especials fins a 30 infants) 408,90 € Tarifes no socis del Zoo Club: Fins a 10 assistents 280 € Fins a 15 assistents 352,90 € Assistent addicional 28 € Aniversaris en grup (per a menors de 8 anys, preus especials fins a 30 infants) 526,55 € Inscripcions amb una anticipació mínima de 10 dies. Places limitades

Més informació:

CASAL DE 4 DIES SENSE DINAR (9-13h)

CASAL DE 4 DIES AMB DINAR INCLÒS (9-16:30h)

108 €

168 €

Departament d’Educació

96 €

152 €

Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona

No socis del Zoo Club

116 €

188 €

No socis del Zoo Club amb carnet de família nombrosa/monoparental

108 €

168 €

CASAL DE REIS Socis del Zoo Club Socis del Zoo Club amb carnet de família nombrosa/monoparental

Telèfon: 932 256 787. De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00h i de 15.00 a 17.00h. Divendres de 9.00 a 15.00h. escolazoo@bsmsa.cat

Places limitades

ZOO DE BARCELONA 59


ENTRETENIMENTS SOPA DE LLETRES BE

G

A

T

A

L

X

B

PORC

D

F

B

E

F

J

K

RATETA

P

O

R

C

F

G

H

GAT

Y

R

A

T

E

T

A

U

P

E

G

O

S

GOS

O

M

R

U

C

H

G

GALL

H

B

O

U

E

T

I

O

Z

C

M

G

A

L

L

RUC BOU

es a els personatg sc u b s, e tr e ll rateta Sopa de del conte de la

ET VINC A VISITAR A LA PRIMAVERA I EM DIC PUPUT. 60 ZOO DE BARCELONA

EM PINTES?


Wikimedia Commons

LA PUPUT

Característiques Fa de 25 a 29 cm de llargària. D’aspecte inconfusible, és de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres al ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctils o cresta d’uns cinc o sis centímetres de llargada, amb les puntes negres, que pot obrir i tancar. Sovint, després d’aterrar, l’obre i la torna a tancar de seguida. La cua és negra amb una ampla ratlla blanca cap al terç final i una marca blanca a l’arrel. També n’és característic el vol ondulat.

Viu en zones obertes, horts i boscos. Defuig l’alta muntanya i les zones muntanyenques de bona part de la Catalunya humida Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d’insectes Fa el niu en forats d’arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes

La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d’unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s’omple d’excrements i fa molta pudor El seu cant és molt fàcil d’identificar, ja que fa “pu-pu-put” i el repeteix moltes vegades des de terra Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d’un lloc a l’altre mentre va picotejant

ZOO DE BARCELONA 61


EL CONTE

QUÈ ÉS E

n Neri és un coala que, com tots, viu en un lloc molt, molt gran que es diu Austràlia. Potser aquest nom us sonarà més si us dic que és l’indret on viuen els cangurs. En Neri estava molt intrigat per saber què era un ós, perquè cada cop que algun cadell humà el veia deia: “Ooooh, és com un osset de peluix!”. I ell, dalt del seu eucaliptus, s’enfadava una mica. Pensava: “A veure, però, per què em diuen ós? Tothom sap que em dic coala, i és un nom molt bonic!”. Pensant, pensant, va decidir anar a buscar la seva amiga Bruna, una femella de cangur vermell molt eixerida que tot ho esbrinava. Penseu, petits lectors, que a Austràlia no hi ha óssos. Com podia, doncs, en Neri, saber el que li deien? D’eucaliptus en eucaliptus va arribar fins a una plana poc arbrada on hi hi havia uns quants cangurs que menjaven tranquil·lament.

62 ZOO DE BARCELONA

UN ÓS? A poc a poc va baixar de l’arbre i s’hi va apropar. “A veure”, va pensar. “On deu ser ara la Bruna?”. I escodrinyant amb la mirada tot aquell prat la va veure, una mica lluny. Inflant els pulmons va cridar: “Brunaaaa, Brunaaaa”. La Bruna, trempada com ella sola, aixecà el cap, tombà les orelles i veié en Neri. I saltant com només ho sap fer un cangur, en un moment ja estava abraçant el seu amic Neri. —Holaaa —li va dir la Bruna—. Quants dies feia que no ens vèiem! És clar —va afegir ella—, com que tu sempre ets a dalt dels arbres i jo sempre soc a terra menjant herba! En Neri, que no era tan xamós com ella, li va explicar què li passava: —Mira, Bruna, tinc un problema: quan els cadells humans em veuen, em diuen “osset”. —I ho explicava amb una cara entre trista i una mica enfadada. Segueix a la plana 65 >


ZOO DE BARCELONA 63


64 ZOO DE BARCELONA


EL CONTE La Bruna va dir: —Caram! Jo tampoc sé què és un osset. Ni entenc per què t’ho diuen. Es veu ben clar que ets un coala. Però no t’amoïnis — va continuar la Bruna—. Conec un cadell humà, en Jep, que té molts llibres d’animals de toooot el món, i de ben segur que ens podrà ajudar. En Neri va dir: —Doncs au va, som-hi! Vull saber què és això que em diuen. On viu en Jep? —Hem de caminar dos o tres dies, prats enllà, i trobarem una caseta de troncs on viu amb els pares. I es van preparar per al viatge. A la Bruna no li calia pas res, però en Neri només menjava fulles d’eucaliptus, i no es podia refiar de trobar-ne allà on anaven. Va agafar una bossa que tenia feta de tiges d’herbes seques entortolligades, i va començar a recol·lectar fulles dels seus preuats eucaliptus. Se la va penjar a l’esquena… i “Som-hi, Bruna!”, va dir en Neri. La Bruna era prou més grossa que en Neri per poder-lo portar a sobre seu. I així ho van fer. I tot saltant i saltant anaven fent quilòmetres. Cada cert temps es prenien un descans, menjaven, dormien una mica, i seguien. El viatge va servir per enraonar i recordar moltes coses que quan eren petits havien fet junts. Va ser, doncs, molt agradable retrobar-se durant uns dies. Al despertar-se ja el tercer matí, la Bruna, il·lusionada, va dir: —Mira, la caseta de troncs on viu en Jep! La Bruna, més ràpida, va anar fins a la porta de la casa.

«Toc, toc, toc!», va picar amb la seva mà a la porta. El pare d’en Jep va obrir i va dir: —Hola, Bruna! Què puc fer per tu? Ella li va dir: —Vinc amb el meu amic coala Neri, que voldria saber què és un ós, i hem pensat que de ben segur en els llibres d’en Jep ho podrem trobar. Mentrestant, en Neri va arribar i va saludar aquell humà simpàtic, tot i que amb una mica de recança. (Hi ha molts humans que cacen coales i també cangurs.) —Jo ara he de marxar a vigilar els boscos —va dir el pare—, però en Jep, que està esmorzant amb la mare, segur que us aclarirà el dubte. I tot somrient, va dir—: No pateixis, Neri. No és res dolent que et diguin ós, tot i que tu no ho ets. En Jep va saltar d’alegria en veure la Bruna i el seu amic Neri. I un cop explicat el problema en Jep, molt atentament, va anar a buscar un llibre d’animals i es van asseure en un prat de davant de la casa.

ISABEL MIQUEL IL·LUSTRACIÓ: ANA SUÁREZ

Va buscar un ós bru i els seus cadells. En veure la imatge, en Neri va dir: —Apaaa, que gros que és! Però és un animal bonic. Els seus petitons són graciosos, i bé, tenint en compte que els cadells humans són una mica despistats…, hummmm…, d’esquena i enfilat dalt d’un arbre…, hi pot haver una semblança.

© Iana Kauri / Shutterstock

< Ve de la plana 62

Però almenys en Neri es va quedar més tranquil, ja sabia que no li deien res lleig. En el fons, però, pensava: “Una mica talossos sí que ho són els humans!”.

ZOO DE BARCELONA 65


66 ZOO DE BARCELONA


PATROCINADORS

COL·LABORADORS

ADOPTANTS

Gosset de les praderies Cynomys

ZOO DE BARCELONA 67


Vine al Zoo! Emoció i recerca es donen la mà

68 ZOO DE BARCELONA

Treballem per la natura. Som-hi!

Entra! zoobarcelona.cat

ZOO BCN 4t Trimestre 2018  
ZOO BCN 4t Trimestre 2018  
Advertisement