ZIRKÒLIKA #66 tardor 2020 (català)

Page 1

NÚM. 66. TARDOR 2020. ANY XVI. 6€. REVISTA TRIMESTRAL DE LES ARTS CIRCENSES

Price: punt i seguit HISTÒRIES PER ENTENDRE I ESTIMAR EL CIRC ESTABLE DE MADRID



EDITORIAL

El circ necessita ajudes... i somriures

E

l sector del circ, com la resta Malgrat tots els obstacles, us de la societat mundial, viu un oferim de nou 52 pàgines d’informoment de total incertesa mació circense, amb algunes bosobre el present i el futur. Després nes notícies com el Premio Nadel duríssim confinament que va cional de Circo, atorgat a Los obligar a tancar els circs durant tres Excéntricos (Marceline Kahn, Zaza mesos (març-maig), alguns d’ells i Josep Ventura), un trio d’artistes han reobert, altres ho han intenque han sabut fer orfebreria amb tat i han tornat a tancar per les difiles seves creacions i elevar la figucultats amb els ajuntaments, altres ra del pallasso al que és: un art esestan en fallida pendents de la solicènic de gran bellesa, enginy i sadaritat, i altres miren la campanya viesa. Però aquests mesos s’han de nadal com una llum d’esperança omplert també de tristesa per la però pendents de les notícies i les ximort de dues persones importants fres diàries d’infectats per la pandèen món del circ, l’amazona Paulimia. Moltes companyies també ho na Schumann i Rafael Pla, ànima i estan passant malament i algunes fundador del Circ Gran Fele. han vist com se’ls cancel·laven més de 100 bolos en pocs mesos. El nou Price La situació és molt variada i comMalgrat totes les limitacions i les plexa i afecta gairebé tots els païimprovisacions obligades per la sos, que tanquen fronteres com a pandèmia, hi ha circs que segueimesura per a evitar l’augment de xen endavant. En aquest númecontagis de la segona onada de la ro ens hem fixat en el Teatro Circovid-19 i situa el circ i les compaco Price de la ronda Atocha, a nyies en una situació de més fragila ciutat de Madrid. Ho hem fet litat encara de la que tenien. El món coincidint amb el cinquantè anion érem fa molt pocs mesos, al feversari del trist tancament de la brer de 2020, s’ha esfumat. Ja res seva seu a la Plaza del Rey i coinés igual, ni els aforaments a les carcidint també amb una nova edipes, ni la previsió de places, ni de ció de la plataforma d’exhibició cap manera la lliure mobilitat de de joves talents Crece i la prematerial i artistes. En tancar aquessentació d’una completa prograta edició, es va decretar un nou esmació de tardor. Malgrat les seJango Edwards durant una de les emotives interpretacions de la cançó ‘Smile’ al teatre La Gleva de Barcelona. Foto: Marina Suleymanova. tat d’alarma i molts municipis esves mancances, sobretot pel que taven afectats per un confinament fa a la manca d’un espai de creaperimetral. Davant d’aquesta situció, la tasca de cohesionar el teiJa res és igual, ni els ació catastròfica, només queda adaptar-se a xit circense de Madrid s’ha demostrat aquests aforaments a les carpes ni la la nova realitat i seguir lluitant i reivindicant anys ser molt important i cada vegada es veu les ajudes que el sector públic ha promès permés enfortida. La programació pot ser que no lliure mobilitat de material què el circ no s’enfonsi, les companyies puguin agradi a tot el sector, especialment al tradicioi artistes. Només queda seguir vivint del seu treball i els festivals punal, que durant anys s’ha sentit, amb raó, molt adaptar-se a la nova realitat i guin seguir sumant edicions. I no deixar mai oblidat i en algunes èpoques fins i tot menysreivindicar els ajuts promesos de somriure, com ens ha ensenyat aquests úlpreat; però és coherent amb una determinada tims mesos al teatre La Gleva de Barcelona el línia artística i ha anat acompanyada aquests pallasso Jango Edwards durant les emotives últims anys d’una tasca important de recupeinterpretacions de la cançó Smile. La pandèmia afecten a tothom. Els espais reservats per a fesració de la memòria històrica. L’existència del passarà, però només se superarà quan els seus tivals han de ser redimensionats després de la Circo Price i tota l’activitat que realitza al llarg efectes devastadors es puguin reparar. Dasuspensió en l’últim moment, com ha passat de l’any, amb propostes originals, és una magvant d’aquesta situació inesperada, ara, més amb la 24ª edició de la fira de circ Trapezi. Tamnífica realitat que hauríem de valorar cada que mai, és necessària la unió de tot el sector, bé estan succeint fets que diuen molt de la sidia. Ànim doncs, en aquests moments difícils la comprensió mútua, el diàleg i la reflexió del tuació. Com a revista, mai ens havia ocorrea tot l’equip del Circo Price i, per extensió, a que està passant. gut que un artista renunciés a una entrevista tots els circs que estan navegant des del mes També aquesta revista ha d’improvisar els ja pactada, per estar afectat anímicament dade març per aigües molt mogudes i canviant continguts, d’acord amb els nous temps que vant la caiguda de contractacions. de rumb massa sovint.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 3


SUMARI

ZIRKÒLIKA 66 | TARDOR 2020

PORTADA: Imatge de la pista i les graderies del Teatro Circo Price. FOTO: Francesco Pinton.

TEMA DE PORTADA

Price: Mirada al circ a través d’una finestra. Carlos Such

Experiències a la pista. Lucas Escobedo 8

5

Entrevista a María Folguera, directora del Price. Marcel Barrera 10 ACTUALITAT

Los Excénticos, Premio Nacional de Circo 2020

Los Gotys: de les serradures a la terra. Miquel Moreno 18

16

FESTIVALS

Jango Edwards: 'Man, myth and legend'. Marcel Barrera 20

Circaire: encara hi ha somriures. Curro Viera 21

Trapezi: tristesa i desolació

22

Circada contra vent i marea

23

Los Excéntricos (Zaza, Marceline Kahn i Josep Ventura), Premio Nacional de Circo 2020.

EN PRESÈNCIA DEL PALLASSO

Fulgenci Mestres. Marina Suleymanova i Jesús M. Atienza 25 ENTREVISTA

Guillem Albà estrena ‘Jaleiu’. Marcel Barrera 29

Manolo Alcántara, artista artesà. Neus Molina 30 IDEES

Fira de La Bisbal: l’any que no oblidarem. Albert López 32

Acirkaos: far del circ social. Davel Puente 34

‘Estat d’Emergència’, de la Producció Nacional de Circ. M. Barrera 37

Rafael Pla va morir de manera sobtada. Foto: Alfredo Cannatello.

COMPANYIES

Kevin Dola, home-bala. Mickey de los Reyes 38

Antonio Jesús Gómez, El Gran Dimitri. Miguel Ángel Tidor 40

Paulina Schumann va morir als 99 anys. Foto: Circopedia.

MOMENTS DE CIRC

Mor Paulina Schumann, l’última gran dama del circ

42

Mor als 63 El Gran Fele (Rafael Pla Albiach)

45

ESPECTACLES

‘Gran Reserva’, de Rhum & Cia. Piti Español 46

‘París’, del Circ Clàssic Raluy. Josep Elias 46

‘Ahir’, d'Animal Religion. Piti Español 47

'Desdèmona', d’Alba Sarraute. Marcel Barrera 47 ZIRKOTECA

‘Vida de clown’, d'Alain Vigneau. Mickey de los Reyes 49

Manual de l'artista de carrer. Fernando Chacovachi 50

EQUIP ZRK

Traducció i correcció: Núria Duran

Director: Vicent Llorca

Fotografia: Jesús M. Atienza i Manel Sala ‘Ulls’.

Cap de redacció: Marcel Barrera Redacció: Núria Cañamares, Josep Elias, Piti Español, Neus Molina, Francisco Martín Medrano, Mickey de los Reyes, Carlos Such i Marina Suleymanova.

4 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

Han col·laborat en aquest número: Fernando Chacovachi, Albert López Massaneda, Miquel Moreno, Davel Puente, Miguel Ángel Tidor, Curro Viera, Teatro Circo Price, Martí Torras (il·lustracions), Bertrand Guay. Disseny i maquetació: D-B

Paco Goty, recentment retirat de les pistes, fotografiat amb la revista ZIRKÓLIKA a la seva nova botiga de plantes. Foto: Marcel Barrera.

ZIRKÒLIKA Apartat de correus 2008 08080 Barcelona Tel.: 93 310 67 93 Dip. Legal: B-40.687-2008 www.zirkolika.com zirkolika@yahoo.es redaccio@zirkolika.com

Amb la col·laboració de:

A les xarxes socials: @zirkolika Impressió: Anman Gràfiques

Zirkòlika és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques Escrites en Català.


TEMA DE PORTADA

Cinquanta anys després de la desaparició del vell Price, el nou projecte manté la flama del circ a Madrid

Teatro Circo Price: mirada des d’una finestra de la ronda Atocha

Per

Carlos Such

Hi ha qui busca pis amb vistes al mar. Jo, en canvi, les vaig deixar de costat per a mirar el circ. Gràcies a ser veí del Circo Price i d’haver desenvolupat allà diversos projectes artístics, intento pujar la persiana amb sigil per explicar algunes històries que m’han fet entendre i estimar aquest circ estable de Madrid.

F

a més de quatre anys que ens vam mudar a un petit pis davant del Circo Price de Madrid. La veritat és que no va ser una casualitat, doncs de fet va ser buscat. En el meu dia a dia, vivia pendent del circ: m’interessava molt veure quin tipus de gent es parava a llegir la programació del cartell de l’entrada, jugava a comparar les cues dels espectacles de circ i les de música (en què, generalment, el circ sempre sortia perdent). M’agradava veure l’ambient que es generava a la porta abans del començament

de cada funció, així com quedar-me en silenci per escoltar el so de les campanes avisant que l’espectacle estava a punt de començar. La gent que em coneix crec que pensa que m’he enamorat d’aquest espai, i la veritat és que no els trec la raó. El Circo Price està considerat la catedral del circ a Espanya, tot això sense desmerèixer altres circs estables com el de Múrcia, Albacete o Oriola. Amb més de 150 anys de vida, aquest circ ha passat per diferents emplaçaments a la ciutat, com el carrer Recoletos i la plaça del Rey, fins que el 2007 va obrir les seves portes al públic en la seva actual ubicació: al número 35 de la ronda Atocha. Des de 2007, el circ em va donar la possibilitat de conèixer grans companyies internacionals que desconeixia. Encara recordo la sensació d’emoció que vaig tenir en sortir de l’espectacle Traces de la companyia canadenca Les 7 Doigts; era la primera vegada que els veia a escena i tant de bo mai no me n’oblidi. I com ells Circoa, Rasposo, Akoreacro o Subliminati Corporation, a més de múltiples projectes que em van oferir l’oportunitat d’aprofundir en un altre tipus de mirades artístiques i circenses. Aquests primers anys del Circo Price vénen

Vistes a la façana del circ estable de Madrid, a la ronda Atocha. Foto: Gaby Merz.

determinats per direccions artístiques de forta presència personalista, dotacions pressupostàries més prominents —que fomentaven la programació de grans produccions— i amb un espai i equip encara per engranar. El record de l’antic Price encara estava molt present i les mirades al passat a l’hora de programar es tenien molt en compte; per això la música i la lluita lliure, encara que aquesta vegada de tall circense, tornaven a ocupar el seu espai dins el circ de la ronda Atocha, en el qual es recuperava l’ambient d’aquells combats d'abans, celebrats a l’antic edifici de la plaça del Rey.

Històries amb glamour Les gales i els sopars celebrats durant aquests anys al Circo Price són un bon termòmetre del glamour amb què s’intentava distingir aquest singular espai de la ciutat de Madrid. D’aquesta etapa he sentit explicar moltes històries, però en no haver format part d’elles prefereixo que continuïn en la tradició oral o passar el testimoni a aquelles persones que les van viure en la seva pròpia pell, perquè ho expliquin en primera persona.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 5


TEMA DE PORTADA

Obertura a nous projectes locals La idiosincràsia del Circo Price de ronda de Atocha, inevitablement ve determinada per la crisi que es va començar a entreveure durant la primera dècada d’aquest segle. Un espai que havia estat concebut i construït en època i en termes de bonança econòmica no va tenir cap altra opció que adaptar-se als temps grisos després de l’explosió de la bombolla immobiliària. Un continent quasi faraònic que requereix de molt personal, energia, esforç i pressupost per obrir la persiana al públic, no va tenir més remei que reformular i buscar nous projectes circenses. Seguint amb l’herència d’aquell Circo Price de la plaça del Rey, la programació circense es combinava amb múltiples concerts que, a més d’atraure nous públics generaven més ingressos, contribuint a l’equilibri econòmic i afavorint la contracció de companyies internacionals de circ. Paral·lelament, a la ciutat de Madrid naixien molts més projectes de companyies i associacions locals. Projectes que començaven a fer una bona feina i tocaven a la porta d’aquest jove i, alhora, vell continent cultural. D’un d’ells hi vaig formar part: l’ EUCIMA (Encuentro Universitario de Circo de Madrid) que se celebra un cop l’any des de 2009, i el plat fort del qual és la Gala Internacional que programa. Una gala amb cada vegada major presència internacional i amb gran quantitat d’artistes de primer nivell involucrats. Era l’any 2013 i igual com altres tantes companyies, un cop més vam tocar la porta del Circo Price; aquesta vegada amb un altre resultat, el circ necessitava nodrir-se de projectes diferents, motivadors, humils i arriscats pel que fa a trajectòria, però accessibles pressupostàriament parlant. Podem dir que

Públic i artistes després d'una funció de 'Mil Novecientos Setenta Sombreros'. Foto: Estudio Perplejo.

aquesta etapa esdevé una oportunitat per al Circo Price de mirar cap a fora, veure més enllà de les seves parets i començar a teixir llaços amb el circ madrileny. Gràcies a aquest cúmul de necessitats establertes en un context econòmic-social molt determinat, mol-

Passeig per les entranyes del Price

L

a directora del Teatro Circo Price, María Folguera —llegir entrevista completa en pàgines 10 i 11— ens guia oralment per l’interior del circ, ubicat a la ronda Atocha, en ple centre de Madrid. “La sala Sebastián el Cano és l’antic edifici d’oficines i s’usa ara per a reunions i assajos. També és l’espai per als tallers del campament d’estiu, que enguany, tristament, vam haver de fer-lo online”. Folguera ens continua guiant per l’interior d’aquesta antiga fàbrica de galetes i també de material de ràdio: “Darrere de la pista tenim la sala Parish, però es troba darrere l’escena i és un espai esporàdic i de treball tècnic i emmagatzematge quan tenim produccions grans com els nadals. Alguna vegada hem acollit espectacles de clown i a vega-

6 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

des s’instal·len graderies de molt petit format, com a les funcions de màgia de prop.” Continuem amb una sala batejada sota la direcció de Folguera per a reivindicar el paper de les dones. “La Matilde de Fassi està a dalt i acull assajos, però sobretot tallers educatius”, relata Folguera. Ens queda la sala Trapecio. “Està situada en la façana principal i la usem per a conferències, xerrades, projeccions i tallers”, ens aclareix la directora. I li pregunto pel gran pati interior, envoltat de veïnat i, com tot el circ, a pocs metres del museu d’art Reina Sofia. “El pati —explica la directora— s’utilitza per a fer el campament d’estiu i moltes vegades, en produccions grans, resideixen les companyies que viuen en caravanes.” / Marcel Barrera.

tes persones del sector hem conegut, accedit i gaudit d’aquest espai. D’altra banda, algunes de les partides pressupostàries es van veure retallades i projectes veterans, com el projecte Crece, van ser sotmesos a una readaptaació i repensada. Són anys agredolços depèn de per a qui, amb un sector circense que intenta sortir de vells paradigmes i etiquetes, que roman constant en l’esforç de dignificar la professió però que, ara per ara, és incapaç d’organitzar-se i associar-se al pla més ampli.

Presa de decisions tricèfala A les acaballes de 2013, la mort del director, Pere Pinyol (Barcelona, 1952), va deixar deserta la figura de la direcció artística. Tot i la inactivitat política per donar-li una solució a l’assumpte, l’equip del circ va buscar una solució temporal: la presa de decisions i programació des d’un triple angle: programació, producció, i gerència econòmica. A través de diferents projectes que he tingut la sort de desenvolupar al Price —Festival Iberoamericano de Circo i EUCIMA— vaig poder comprovar de primera mà l’esforç realitzat per aquell equip per treure el centre endavant. Part del sector demandava un reconeixement i la necessitat d’una direcció


Teatro Circo Price

estable amb tantes arrugues al cos com el Circo Price. Aquest any vaig baixar les persianes i vaig dir adéu al meu apartament amb vistes al Price, però espero seguir gaudint de les històries que aquest circ cada dia escriu.

Un circ de llegenda al centre de Madrid

E

artística clara; altres pensaven i valoraven que s’estava realitzant un gran treball de fons, sobretot tenint en compte les condicions amb què es comptava; en fi, ja sabem que mai no plou a gust de tothom i que el Circo Price és un subjecte molt apreciat, molt estimat i molt sentit sobre el qual tots ens sentim amb el dret a opinar. Després de diversos anys d’espera i d’incertesa, a la tardor de 2017 l’Ajuntament de Madrid va convocar un concurs públic per a gestionar les direccions artístiques de diferents espais culturals de la ciutat, entre els quals el Circo Price. El resultat: la programadora de l’espai, María Folguera de la Cámara (Madrid, 1984) és escollida per dur a terme el seu projecte. Plantejava un model més continuista que rupturista, recolzat sobre quatre eixos: memòria històrica de circ, connexió i projecció internacional, transformació sobre la base de l’accessibilitat, inclusió i diversitat; i optimització de recursos, relacions i espais. Aquest nou escenari ha dotat el Circo Price d’una projecció de futur, on poder donar-li una continuïtat i sentit a la programació, així com la possibilitat d’establir una estratègia de col·laboració institucional i sectorial. A qualsevol estructura sempre hi ha parts que no es veuen, que només es descobreixen

quan tens la possibilitat de canviar d’angle i mirar des d’un altre costat. A més, en el cas del circ hi ha un valor afegit, un valor passional que a tots i totes ens mou en un pla més familiar que professional. Per la meva experiència professional, cada vegada que he entrat a treballar colze a colze amb l’equip del Circo Price, he descobert persones que són especialistes del sector i són realment anònimes (tant de bo algun dia m’atreveixi a escriure sobre elles). La saviesa i l’experiència de les persones que treballen rere aquests murs és quelcom desconegut per a molts. Aquesta gent que va veure néixer aquest espai, el va repensar i el va aixecar. Són Fernando Calleja, Eva Cordero, Francisco Pantoja, Matxalen Deu, Daniel Moreno, Goizeder Izko, Manuel Gutiérrez, Raúl Romo ‘Wensy’ i un llarguíssim etcètera de gent treballadora que es desviu pel circ de la ronda Atocha. En el fons són l’eix central d’un engranatge que, tot i el pas dels anys i el desgast que això comporta, hi continua generant moviment, adaptant-se a qualsevol canvi extern. Són els budells del Circo Price! Potser hauríem de preguntar més a les companyies que passen per aquest espai, quin és el seu sentir al respecte. Crec que no som conscients de la sort de tenir un circ

l Circo Price de la plaça del Rey,obra de l’arquitecte Agustín Ortiz de Villajos, va ser inaugurat el 5 de desembre de 1880. Aviat es va convertir en un dels principals circs estables europeus, al costat del Coliseu dos Recreios de Lisboa, el Cirque d’Hiver de París, el Schumann de Copenhaguen o el Tower de Blackpool de Londres. Els seus directors van ser William Parish (1880-1917), Leonard Parish (19171930), Mariano Sánchez-Rexach (19301936), Francisco Perezoff (1940), Juan Carcellé (1941-1959), i la parella Manuel Feijóo i Arturo Castilla (1960-1970). En els anys d’entreguerres, va ser refugi per al treball dels astres de la pista dels països bel·ligerants, i al llarg dels seus noranta anys d’història han actuat artistes com Antonet i Grock, Tony Grice, Els Fratellini, Ramper, Pompoff y Thedy, Hermanos Moreno, Codona o Miss Mara. Durant la Guerra Civil va ser danyat i va haver de ser reconstruït. Les principals dinasties circenses van presentar-hi les seves atraccions: Knie, Althoff, Williams, Rivel, Bouglione i Gruss, entre altres. Aquests ingredients van fer que el Price es convertís en un lloc popular i de culte per a Madrid, i fos l’escenari referent per als directors i representants per la qualitat dels seus programes. El 12 d’abril de 1970, el Price va oferir la seva última funció amb l’actuació de Pinito del Oro, que es retirava del trapezi. Eduardo Cardenal, artista també de l’últim programa del Price, descriu com va viure aquells moments: “Entre el públic hi havia el director del Circo Arnardo de Noruega, Leonidas Casartelli, Venturino del Circo Águilas Humanas de Xile, Brian Rosbury del Blackpool. Em vaig lliurar per complet i vaig sortir del Price cap a la glòria”. El Teatro Circo Price de la plaça del Rey va ser testimoni i escenari d’una gran poca època per al món de l’espectacle i del circ en general. Però aquest lloc, que estava ple d’atmosfera poètica i situat al centre de la ciutat, va ser víctima fa cinquanta anys de l’especulació urbanística. / Francisco Martín Medrano.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 7


TEMA DE PORTADA

DIVERSOS ARTISTES EXPLIQUEN EL SEU PAS PER AL CIRC DE LA RONDA ATOCHA

Experiències úniques a la pista del Price

Per

Lucas Escobedo

E

l Price és un espai singular, un lloc molt especial. La meva relació amb aquest espai s’inicia el 2007, amb la reobertura del nou Teatro Circo Price i la producció de l’espectacle Charivari. Allà hi érem uns quants mossos i mosses de pista, que també participàvem en un número coral de malabars al costat de Manolo Álvarez (Premio Nacional de Circo 2004). Era un número creat per al Circus Roncalli, en el qual representàvem una família de principis de segle XX. Així que, tan aviat sortíem de punta en blanc al mig de la pista, ens posàvem els vestits de mossos i apareixíem, escombra en mà, a recollir les tifes que els cavalls de Carlos Saavedra (Cirque Medrano) havien deixat anar per allà. Va ser tota una experiència amb la que vam realitzar més d’un centenar de funcions durant els quatre mesos que Charivari va estar en cartell. Van passar els anys i no va ser fins l’any 2018, amb la celebració

8 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

de la primera edició del Festival Iberoamericano de Circo (FIRCO), quan vaig tornar a trepitjar aquesta pista, amb el meu número de pilotes de rebot. Un any després, a finals de 2019, vaig poder tornar al Price amb tota la companyia per realitzar tres funcions de Yolo. Va ser un somni complert. Per moltes vegades més!

Nova edició de Crece

E

l projecte Crece (Creating Circus Exchange) és el laboratori de creació de joves artistes de circ, organitzat des de fa onze anys per l’escola Carampa. Ara, ha tornat a la pista del Price per presentar Alejandra, una creació capitanejada per Jorge Albuerne. Alejandra, com el mateix Jorge indica, “és una excusa per activar els cossos des de la paraula”. Una proposta interessant on el circ entra en terrenys polítics, remenant el públic amb estímuls sonors que ens porten al final de la Guerra Civil espanyola i amb imatges dels

Artistes participants en l’edició de Crece celebrada el setembre de 2017. Foto: Teatro Circo Price.

‘Alejandra’ DIRECCIÓ ARTÍSTICA: JORGE ALBUERNE ARTISTES: SIRIO FERNÁNDEZ (MALABARS), AMAYA GOÑI (TRAPEZI), ROCÍO SUÁREZ (VERTICALS/DANSA), ALONZA CORONA (CERCLE AERI), MONIKA WIKTORIA (TRAPEZI-DANSA), JORGE CASTRO (MALABARS), ALAN SENCADES (RODA CYR), PÍA OLIVA (ACRODANSA), AMAYA FRÍAS (VERTICALS/DANSA), LAURA PÉREZ (MANIPULACIÓ/SUSPENSIÓ CAPIL·LAR).


Experiències úniques a la pista del Price

grans dictadors que encara, a dia d’avui, seguim tenint molt present. Un espectacle construït principalment a força de duos, en els quals cada artista ha anat deconstruint el seu número i construint en parella amb el seu

company d’aquests dies. Un gran procés, suposo, i un gran resultat. Aprofitem el Crece per a parlar amb tres dels seus artistes sobre aquesta experiència i la seva relació amb el Teatro Circo Price.

AMAYA FRÍAS (VERTICALISTA) - SORIA, 1989

“És el temple del circ”

“A

ctuar al Price és com trepitjar un temple, el temple del circ. La sensació des de baix és inexplicable: màgic, acollidor, és com si les grades m’emboliquessin amb una abraçada. Crec que a qualsevol artista li encantaria. Sento que la pista ha deixat alguna cosa en mi; i jo en ella. Això és un regal. Tant de bo pugui tornar-hi aviat! Després de trepitjar la pista necessito tor-

nar. És com complir un somni i voler tornar a viure-ho”. Amaya és mestra, professional de les arts escèniques en el camp de la producció-gestió i artista de circ en la disciplina d’equilibri de mans o verticals. S’inicia en el món de les arts escèniques a Madrid on descobreix la seva inquietud per mantenir l’equilibri sobre les seves mans i l’interès per combinar-ho amb l’exploració de l’expressió corporal i el moviment.

AMAYA GOÑI (TRAPEZISTA) - BURGOS, 1993

“El Price és un símbol”

“S

empre vaig estar en contacte amb les arts escèniques, i durant els meus estudis universitaris de Medicina a Valladolid vaig trobar el circ i vaig decidir apostar-hi professionalment. Ara acabo els meus estudis a la INAC de Portugal (Centro Nacional de Artes do Circo) i m’agradaria seguir creant i aprenent. Estic molt agraïda per la sort que em va arribar i feliç també per l’energia. Del Teatro Circo Price tinc records de públic

veient el que passa a la pista i ara portem dues setmanes vivint, com aquell que diu, en aquesta pista. No sé quan seré conscient del que estem vivint aquests dies. També crec que aquesta experiència és un punt d’inflexió en la meva vida. Ha estat un luxe i em dona esperances que les coses poden sortir i tirar endavant. El Price és un símbol; és un teatre, un edifici, un circ. Espero tornar-hi aviat com a públic. D’artista, tant de bo que hi hagi aquesta possibilitat”.

JORGE CASTRO (MALABARISTA) - MADRID, 1993

"Ha estat una experiència única"

“D

e família dominicana vaig ser criat sobretot a Ourense, Galícia. Des de petit sempre estava donant salts; la meva mare deia que havia d’estar en un circ. Això no va passar fins als 23 anys quan, després de conèixer una noia i ensenyar-me figures de teles aèries, vaig anar a una nau de circ on vaig rebre les meves primeres classes de malabars, verticals i aeris. Dos anys després, vaig decidir prendre-ho de manera més professional i així va ser com vaig fer una audició per a la Vertigo, on hi vaig ser gairebé un any, i on vaig decidir la meva

disciplina, la del malabar. Com en aquesta escola no hi havia malabar com a especialitat, vaig buscar en una altra escola, entrant així en la INAC. Vaig conèixer el Price fa un parell d’anys, gràcies a l’EUCIMA. A partir d’aquí, vaig saber més sobre l’espai o el reconeixement que té. Mai em vaig plantejar que podia actuar aquí fins que va sortir aquesta oportunitat. És increïble el lloc, l’edifici, la història que té, la gent que ha passat per aquí... És molt fort! M’encantaria tornar al Teatro Circo Price. Sé que si torno serà una experiència molt diferent; aquesta ha estat única”.

GRAN PRODUCCIÓ

Homenatge a l’antic Price

L

'obra Mil Novecientos Setenta Sombreros, escrita per Aránzazu Riosalido i Pepe Viyuela, pretén rememorar la desgraciada vida d’aquest històric circ. Aquesta producció del Price, que ha dirigit Hernán Gené, ha estat representada entre el 14 d’octubre i l’1 de novembre; tot això intentant eludir les dificultats pròpies de dur a terme una producció en una etapa d’incertesa sanitària. Pepe Viyuela encarna la vida d’un pallasso que ja no creu en el circ i que vol abandonar els escenaris. En aquest històric viatge, es va trobant pel camí amb diferents personatges que han tingut gran rellevància en la vida del Price, com el faquir Daja Tarto, que es menjava ciment i vidres; Pinito del Oro, arxiconeguda trapezista que va penjar les botes el dia que va tancar el Price; Arturo Castilla, pallasso i empresari circense que es va fer càrrec d’aquest espai entre la dècada dels 60 i 70; el pallasso Charlie Rivel o l’escriptor i cronista de circ Ramón Gómez de la Serna. Els números de circ, el teatre, l’humor i la música en directe es fusionen donant sentit a un espectacle que aconsegueix rescatar els aplaudiments de joves i adults, de cirquers i no cirquers, de gent que va viure el Price de la plaça del Rey i del que avui viu la ronda Atocha. En definitiva, com deia Ramón Gómez de la Serna “aquell que més nits de circ tingui al seu haver, entrarà primer al Regne del cel”. / Carles Such.

'Mil Novecientos Setenta Sombreros’ DIRECCIÓ: HERNÁN GENÉ. DRAMATÚRGIA: PEPE VIYUELA I ARÁNZAZU RIOSALIDO. INTÈRPRETS: JUANJO CUCALÓN, JAIME FIGUEROA, HERNÁN GENÉ, MARTA LARRALDE, MIGUEL URIBE, PEPE VIYUELA. ARTISTES DE CIRC: CHARO AMAYA, PATRICIA GARCÍA CARRASCO, JAVIER GONZÁLEZ ‘ROMERO’, ISA BELUI, CORAL QUIÑONES, DIEGO SAN ANDRÉS ‘TOTOBI’. NÚMEROS: ZENAIDA ALCALDE (TRAPEZI), CÉLINE BULTEAU (CABLE), JAIME FIGUEROA, (VENTRILÒQUIA), EL GRAN OTHMAN (EQUILIBRI SOBRE CADIRES). MÚSICS A ESCENA: ALBERTO BRENES, RAÚL MÁRQUEZ Y DAVID SANCHO.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 9


TEMA DE PORTADA

MARÍA FOLGUERA

Directora artística del Teatro Circo Price

“Necessitemseguirjugant, imaginant I explorant”

Per Marcel Barrera Comencem amb una pregunta una mica provocadora. Arturo Castilla, que va ser un dels directors del Price, es pregunta en el pròleg de les seves memòries La otra cara del circo si el circ s’està morint... Quan es revisen materials històrics com els diaris o els llibres del segle XX, em sorprèn trobar al·lusions a la mort del circ, un cop i un altre. També se la invoca des de la pista, la qual cosa em fa pensar que és una mort paradoxal i que el circ reviu incessablement per parlar de la seva possible mort. Em sembla ben interessant aquesta consciència constant de crisi, crec que al teatre i a la dansa els passa el mateix. A mi hi ha una cosa que em tranquil· litza i és que com més antic és un invent, més possibilitats té de perdurar. El circ va complint dècades i segles, i és una garantia de que seguirà viu.

10 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

María Folguera, directora del Teatro Circo Price. Foto: Danilo Moroni & Juan Carlos Toledo.

Quines són les línies estratègiques del Price? Una programació que aculli estètiques molt diverses i representatives de diferents territoris internacionals i estatals, a més de donar suport a la creació jove i acollir projectes de companyies de trajectòria consolidades, promoure la col·laboració entre creadors escènics i creadors circenses. La gran mancança des d’un punt de vista circense a Madrid és un espai per a residències i creació. El Price no té sales d’assajos i això és una limitació. Estem intentant condicionar racons. I com afecta la pandèmia? Ara cal sumar aquesta limitació a resistir a la gran crisi social i econòmica que s’acosta. Cada dia és un gran esforç col·lectiu, des dels mateixos artistes i treballadors que han de cuidar-se al màxim per no fer perillar el

dia a dia del projecte. Mantenir la relació amb el públic és un importantíssim objectiu per a aquesta temporada. Hem d’aconseguir que assistir a una experiència circense sigui agradable i que es percebi que és segura. Tradicionalment hem tingut gent de totes les edats, incloent un públic més gran, i produccions com la de Nadal són molt familiars. Aconseguir defensar això es presenta com un gran repte. És paradoxal la situació de Madrid i Barcelona. A Barcelona li cal un circ estable i a Madrid un centre de creació i residències. Nosaltres ho solucionem amb pressió en els temps de muntatge. Tenim alguna sala com Matilde de Fassi, encara que no acull, de moment, aeris. Recau tot a la pista i en la disponibilitat de la pista; no és la solu-


Entrevista a María Folguera

El circ és un art que expressa com ningú la vida, el moviment i la gosadia humana per explorar i per jugar amb el límit ció per poder acollir residències. L’any passat vam fer el projecte Territorio Circo amb el districte Fuencarral i es va condicionar un espai de creació amb l’associació Circo Scimmie Volanti. Vam fer una mena d’aparellament entre companyies i directors-dramaturgs i va funcionar molt bé. A l’ajuntament hi ha molt bona receptivitat a aquest objectiu. Ara bé, un envestida crítica com la que estem vivint no ajuda a la creació i obertura de nous projectes, però l’important és que no caigui el tema de la taula. I sobre Barcelona, la meva percepció des de fora és que hi ha una xarxa d’exhibició potser més activa que a Madrid. Això no exclou la necessitat d’una sala pròpia dedicada al circ, però sí tinc la sensació de que existeix a tota la comunitat autònoma festivals, sales que programen circ al llarg de l’any i espais de residència que també tenen la seva línia d’exhibició. Hi ha un ecosistema més frondós d’activitats circ del què hi ha hagut a Madrid els últims anys. Com que el Price és municipal, no entra dins la seva estratègia d’establir sinergies entre Madrid i Barcelona? És clar que hi ha sinergies. Estem en diàleg creatiu amb el Grec, amb l’Estruch (he format part de la comissió de les residències), La Central del Circ i FiraTàrrega. Potser no hi ha una col·laboració oficial, perquè els tempos d’una sala i els espais de creació són diferents. Amb La Central del Circ, quan hi hagi la possibilitat de traçar una col·laboració de programa de residències intercanviable, ho farem. Fem seguiment a les companyies de l’Ateneu de 9Barris. Van venir amb Invisibles i va funcionar fenomenal. Aquesta temporada tenim a Rhum & Cia. Per a mi és important que hi hagi circ català. És un territori especialment fèrtil i és important seguir-lo atentament i recollir-lo dins la pròpia programació. Com vas començar al Price? Vaig començar com a col·laboradora del departament de comunicació, coordinava els anuaris que s’escrivien cada any, i després vaig passar a col·laborar amb el departament artístic on es decidia i revisava la programació, les activitats paral·leles, les col·laboracions, la xarxa 360 d’espais circulars o les aliances amb altres festivals. Com a ajudant de Pere Piñol què vas aprendre? Pregunta molt bonica. En Pere tenia una im-

mensa vitalitat. Fins a l’últim dia va estar traçant col·laboracions, sempre inquiet, exigent i vital. Era una aventura seguir aquesta ment visionària. La seva aposta principal va ser la connexió amb companyies i festivals internacionals que crec que ha donat els seus fruits. Quan assisteixo —o quan podia assistir a festivals internacionals— percebo que des de 2008 el Price ha estat un referent de programació internacional a nivell mundial pel que fa a circ actual. Les vegades que han estat aquí Les 7 Doigts, Circa, Gravity, Circolombia, Nou Circ de Vietnam o Rasposo, hem tingut l’oportunitat de veure unes creacions fascinants. Però el circ tradicional s’ha queixat molt del paper que té en la programació... Sempre hi ha les opinions individuals i això és positiu que passi. Tenim una relació de col·laboració molt valuosa amb la UPAAC (Unión de Profesionales y Amigos del Circo), que celebra anualment la seu reunió i després els seus socis assisteixen a veure l’espectacle. Com a espai públic i institucional, hi ha un esquema de partida que

El Price no té sales d’assajos i això és una limitació. L’important ara és que el tema no caigui de la taula és difícil de compatibilitzar amb un format empresarial-familiar o el que ha estat històricament el Price, en què l’empresari era l’artífex i el cor del projecte. El circ municipal ret homenatge a l’antic Price, però són projectes amb identitats molt diferents. Un ret homenatge a un altre, però no és el mateix projecte en continuïtat ni està format per una saga familiar com sí que ho estava l’antic Price. Potser, inicialment, en posar el nom de Price ha donat lloc tots aquests anys a una sensació que faltava presència d’un altre tipus de circ. Intentem tendir ponts i per descomptat la memòria històrica és imprescindible abordar-la i reivindicar-la com a patrimoni immaterial. A la programació intentem cobrir diferents gustos al llarg de l’any. Sabem que des del sector empresarial i particular sempre existirà una visió crítica cap als temps que estan corrent actualment. Però no només des del Price, eh! Els temps actuals són cada vegada més difícils per al projecte de circ nòmada i de gran format. Aquest tipus és fràgil. Què és el circ per a tu? Ha canviat al llarg d’aquests anys? La meva mirada cap al circ segueix sent la de

L’actual Price ret homenatge a l’antic, però no és el mateix projecte en continuïtat ni està format per una saga familiar la fascinació i la convicció de que és un art que expressa com ningú la vida, el moviment i la gosadia humana per explorar i per jugar amb el límit. La paraula jugar per a mi és molt important. Com a cultura hem construït un confinament per a la paraula joc, com relativa a unes edats, però no és veritat. Necessitem seguir jugant, imaginant i explorant, i el circ ens permet dissoldre les nostres rigideses i els nostres límits. I això segueix intacte. El joc amb el moviment, el joc amb les direccions, la riquesa dramatúrgica que té. La primera vegada que vaig entrar al Price va ser per veure Smaller, poorer, cheaper, de la Companyia australiana Acrobat. Em vaig quedar sorpresa en veure la sala del Price. Com a gestora cal saber que és una sala exigent, però com a espectadora de circ segueixo conservant la mateixa connexió. Un recent estudi de la Unió Europea reconeix una bretxa entre el circ tradicional i el contemporani. El mateix informe indica que perquè sobrevisquin aquests dos models cal traçar ponts. Hi estàs d'acord? Sí, clar que hi estic d'acord. Volem formar part del diàleg i de la construcció col·lectiva, per descomptat. La pregunta és des d’on es tracen aquests ponts. El Price, com a teatre municipal, té un abast concret. Tots hem de cooperar perquè això succeeixi, però ens devem principalment al nivell municipal. Ara es parla també de reforçar la dramatúrgia en el circ contemporani... Crec que a la pràctica ja s’hi treballa. Simplement cal una millor visibilització o comunicació. Per exemple, l’espectacle Alejandra de Jorge Albuerne és d’una riquesa dramatúrgica sorprenent. Per això et dic, que crec que ja està succeint des de fa dècades. Falta prendre consciència o fins i tot ens falten punts de trobada i acadèmics. En castellà falta molta bibliografia per desenvolupar. També cal revisar, no des de la pràctica sinó des de la reflexió i l’escriptura. Per exemple, ZIRKÒLIKA fa aquesta tasca de recollir l’actualitat i la reflexió en articles que són molt valuosos, i crec que en falten més. No és que hi hagi una immensa bibliografia en altres llengües, però n’hi ha. Fa poc he escrit un assaig de 15 pàgines que em van demanar per a un manual sobre dramatúrgia i circ que publicarà Antígona, i vaig poder posar per primera vegada per escrit les reflexions d’aquests anys.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 11


ACTUALITAT

EL

CIRC

ÉS NOTÍCIA El Circ Cric vol ser un pol de circ al sud d’Europa

El passat 22 de setembre, les carpes del Circ Cric van acollir una important reunió amb representants de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura, entre d’altres, per a convertir l’enclavament que la companyia de Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Montserrat Trias té a la falda de la muntanya del Montseny, en un pol de circ del sud d’Europa. El projecte gira al voltant de cinc eixos: la creació i la residència de companyies circenses; l’exhibició i una programació estable; la formació a través de cursos, casals d’estiu i masterclass; la producció d’espectacles, i finalment, la natura amb el Montseny com a protagonista. Per Montse i Tortell, aquesta proposta ha de ser “el llegat i el tribut” que volen fer, i ha de servir per a transformar el Circ Cric en un espai i punt de trobada per a l’impuls del circ. La reunió va servir per a plantejar a les administracions la viabilitat del projecte, que hauria d’arrencar coincidint amb els 40 anys del Circ Cric, el 2021. La fórmula que s’està estudiant per a aquest ambiciós projecte és la creació d’una fundació o associació, amb un equip professional estable i un consell assessor extern./ ZRK.

L’APCC crea una caixa solidària per la covid-19

L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APPC) ha creat una caixa de solidaritat per tal d’oferir recursos econòmics als associats que estiguin en situació de precarietat provocada per la manca de tre-

12 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

Representants de diverses administracions es van reunir al setembre amb el Circ Cric. Foto: Àlex Carmona.

ball per la crisi de la covid-19. L’entitat, amb 300 socis, pretén ajudar a tots els associats que no es poden acollir a cap a de les ajudes de les administracions i no poden cobrir les seves necessitats bàsiques per viure dignament. La campanya també pretén intentar donar suport, en la mesura possible, a aquells projectes o entitats que es vegin en risc a causa de l’aturada en els ingressos. Aquesta caixa ha rebut les aportacions econòmiques del públic de la Fira de Circ de la Bisbal d’Empordà, que ha aportat diners a través de la taquilla inversa./ ZRK.

tat per la covid-19 i amb moltes companyies tancades des de març. La protesta va ser recolzada pels diputats Ana Pastor (PP), Mariló Narváez i Elvira Ramón (PSOE), Iván Espinosa de los Monteros (Vox). Nacho Pedrera, portaveu de l’Associació de Circos Reunidos, va alertar que “si els circs no poden obrir i la situació sanitària no ens permet treballar, podem anar a la fallida quaranta circs, el que suposa un total de 10.000 persones”. / ZRK.

El festival FIRCO s’adapta i serà un documental

El festival internacional de circ de Montecarlo va anunciar el passat 9 de setembre que la 45ª edició no es podrà realitzar a causa de la covid-19 al gener de 2021, com previst, i s’ajorna un any (del 20 al 30 de gener de 2022). També s’ajorna al 5 i 6 de febrer de 2022 la desena edició del concurs per a joves artistes de circ New Generation. Aquesta serà la tercera vegada en la seva història que se suspèn el festival. També es va ajornar per la mort de Grace Kelly (1983) i per la guerra de l’Iraq (1987)./ ZRK.

El Festival Iberoamericano de Circo (FIRCO), que havia de celebrar-se al Teatro Circo Price de Madrid els dies 25 a 27 de setembre, es readapta per la crisi de la covid-19 i estrena enguany un documental accessible de forma gratuïta, que s’estrenarà el mes de desembre. El projecte mostrarà com treballen i habiten a Madrid diferents artistes iberoamericans que resideixen a la ciutat. Hi participen Dulce Duca, Aimé Morales, Trocos Lucos, Andrea Rios i Marco Motta. El documental s’ha gravat a diversos espais: Teatro Circo Price, Palacio Cibeles-CentroCentro, frontón Beti Jai, Matadero Madrid y CSA Tabacalera. / ZRK.

Manifestació al Congrés de l’associació Circos Reunidos

França vol prohibir els números d’animals salvatges

El 45è festival de Montecarlo s’ajorna fins l’any 2022

L’associació Circos Reunidos es va manifestar el passat 16 de setembre davant el Congrés dels Diputats (Madrid) per a demanar “solucions i mesures immediates” que ajudin a reactivar l’activitat del circ, greument afec-

Els números d’animals salvatges dels circs ambulants quedaran prohibits a França de manera progressiva, segons va anunciar al setembre la ministra de la Transició Ecològica, Barbara Pompili. Sobre el futur dels ani-


El circ és notícia

mals, s’estudiarà cas per cas, segons el govern francès, que també va anunciar una inversió de vuit milions d’euros per a la reconversió dels circs amb animals. El sector del circ a França ha criticat durament la mesura i la princesa Estefania de Mònaco va concedir una entrevista al diari Nice Matine defensant el circ amb animals. / ZRK.

Tanca despés de 60 anys el Club de Clowns de Barcelona

La crisi del 2008 i les situacions posteriors han causat nombroses baixes al Club de Clowns. El dèficit d’ingressos ha comportat el tancament d’aquesta entitat amb 60 anys d’història. Va ser fundada el 1960 com Club Clowns Cultural Espanyol i per imitació d'un club de pallassos amb seu a Londres. Actualment, el seu nom era Club Clowns Cultural Barcelona. Va realitzar múltiples activitats, com un programa a Ràdio Miramar, desfilades a les carrosses de la Mercè, va editar diversos números d’una revista i va crear el trofeu Club Clowns. Gràcies a tots els que, en un moment o altre d'aquests 60 anys, heu format part d'aquesta gran familia del Club de Clowns. / Yolanda Pallerola.

El pallasso César Díaz durant la seva actuació a Santander. Foto: Pablo Díaz Pérez.

El pallasso César Díaz, Premi Hermanos Tonetti

El pallasso portuguès César Díaz va recollir emocionat el Premio Hermanos Tonetti de Oro el passat 26 de juliol al Circo Quimera, a Santander. Va realitzar dues intervencions: la fonètica El duelo i la interpretació en directe del tema My way. La resta de premiats van ser el duo de patinadors Skating Flash, Leo i Eva (argent); i el contorsionista aeri Marco Motta, (bronze). Van completar l’elenc d’atraccions la trapezista Mònica Rossi, Eva Alves al màstil aeri, els polsadors còmics Duo Forsa, la contorsionista Sheyen Caroli, i el llançador de ganivets Tyrone Laner al costat de Coral (Premio Circo Quimera). L’espectacle es va representar dins d’una carpa i va estar

dirigit i presentat pel mag Raúl Alegria. Al final de la gala, Marietta va recordar que el seu pare, el pallasso Tonetti, sempre deia: “El que la vida et posa al davant cal afrontar-ho amb confiança i cor. És el que estan fent la gent del circ”. D’altra banda, Raúl Alegría va celebrar els seus trenta anys de carrera i va tributar un homenatge a Harry Houdini, Paul Daniels i Jean Eugène Robert Houdin. / Francisco Martín Medrano.

Èxit de la funció virtual del circo Hermanos Gasca

La funció virtual i gratuïta emesa el mes d’abril pel circo Hermanos Gasca va ser seguida en streaming per 700.000 persones. Raúl Gasca va explicar que l’objectiu d’aquesta iniciativa anunciada a través de la xarxa social Instagram era “portar diversió i molta alegria a les families i sobretot als mes petits de la casa”./ ZRK.

Torna el Gran Circ Universal després d’una dècada de gira per Europa

E

l Gran Circo Universal de Loredana Marton i Franzk Burkhart és una de les companyies de circ itinerant que han decidit mantenir la gira en plena pandèmia. Amb una trentena d’empleats i una desena d’artistes a la pista, la seva carpa de ratlles vermelles i blanques i amb capacitat per a 600 persones ha tornat després d’una dècada de viatges per diverUna imatge de l’espectacle ‘Etheria’ presentat a Cunit (Tarragona)./ Marcel Barrera. sos països europeus: Bèlgica, Alemanya, Holanda i França. En aquests països han presentat un on es pot llegir també Circo Universal. “La espectacle protagonitzat per cavalls i tam- gent té por i no ve al circ”, remata Joanes bé Hot Africa, una adaptació d’Africa, Africa, Burkhart, director artístic i autor del guió d’Andre Heller. Els ha anat moderadament de l’espectacle Etheria i els hologrames en bé aquests anys. Van marxar al setembre de 3D d’animals que es projecten a l’inici de la 2008, poc després de la seva polèmica amb segona part. Es veuen tigres, lleons, zebres l’Ajuntament de Barcelona per la prohibició i fins i tot mamuts. de presentar els cocodrils i quan van veure L’espectacle té un missatge ecologista i arribar a Espanya la crisi econòmica de les es situa en un planeta on la màgia ha desahipoteques subprime. Just deu anys després paregut a causa de la destrucció de l’home. de creuar la frontera, i quan a França van es- A Cunit van actuar a la pista Tatiana (teles clatar les revoltes de les armilles grogues, i cèrcol aeri), Johnny Bogino (pallasso), Davan decidir emprendre el viatge de torna- vid Arriola (malabars i rola-bola) i Paulina da. Era l’any 2018. Erandio (Biscaia) va ser la (hula-hoop), entre altres artistes. Per a Joprimera plaça que van trepitjar. anes, el muntatge planteja la necessitat de El passat estiu van arribar a terres cata- crear sense destruir. lanes i, entre altres municipis, van fer CuDes de l’esclat de la pandèmia, el circ ha nit (Tarragona), on la companyia té la seva hagut de reduir el seu aforament a 300 lobase operativa, i Vilanova i la Geltrú. Si els calitats i els han denegat places imporsorprengués un altre confinament estari- tants com Lleida, Logronyo, Saragossa o en ja a casa, pensen ara més tranquils. La Cornellà. Pero la companyia vol seguir amb seva intenció és seguir amb el circ, però el seu projecte i ho intenten cada dia que tot és molt difícil, reconeix Loredana, pro- s’aixequen, malgrat totes les noves dificultegida amb una mascareta de pantalla tats. / ZRK.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 13


ELCIRC ÉSNOTÍCIA Per Amor a l’Hart reuneix a més de 1.600 espectadors

El festival organitzat per Bipolart, amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), es va poder celebrar amb aforament limitat el passat mes de setembre. Es van reservar un total de 1.671 entrades a través del web de festival, que va limitar a 270 persones per funció per garantir la distància mínima entre les persones. La programació, que va incloure el circ d’Alta Gamma, també va ser seguida en streaming, amb una gran acceptació que va superar les expectatives de l’organització en una edició de mínims i marcada per la pandèmia. La resposta del públic ha satisfet a l’organització, segons un comunicat del festival. / ZRK.

CirkVost actuarà en el nou cicle El Circ d’Ara Mateix

El Mercat dels Flors celebra entre els dies 26 de desembre i 4 de gener una nova edició de El Circ d’Ara Mateix. Ajornat el mes d’abril passat per la pandèmia, el cicle inclou l’espectacle Hurt me tender de CirkVOST, formació creada el 2007 quan cinc artistes de la companyia Les Arts Sauts van decidir continuar experimentant amb el circ aeri. Flou Papagayo, de la companyia catalana Mumusic Circus, i l’espectacle d’acrobàcies Envà, de la parella Amer i Àfrica, formen part del cicle. També està prevista la presència d’altres artistes del circ català més actual. Joan Català presentarà la seva nova creació 5.100, Animal Religion arribarà amb... i els idees volen, i Pablo Molina i Joel Marti presentaran el seu espectacle Random. / ZRK.

L'il·lusionista Sergi Buka, el mes d'octubre passat durant un assaig a París. Foto: Cirque d’Hiver.

Sergi Buka, per primera vegada al Cirque d’Hiver

El passat mes d’ octubre va tornar el Festival Circarte, a Dènia, amb dues propostes que van tenir lloc al carrer la Via i al Teatre Auditori de Centre Social. Circarte és un festival d’arts escèniques, especialitzat en circ contemporani que se celebra anualment a diversos municipis d’Alacant des de 2009. En aquesta edició, les seus van ser Alacant, El Camello, Sant Joan, Sant Vicent, Dènia i Beniardà. El seu programa inclou principalment espectacles de circ contemporani de carrer i sala, sovint fusionats amb dansa, teatre, música i altres expressions artístiques. / ZRK.

L’il·lusionista català Sergi Buka és un dels artistes que actuen des del dia 17 d’octubre a l’espectacle Dingue del Cirque d’Hiver de París. Buka presenta el seu sorprenent número d’ombres xineses que realitza damunt d’una bicicleta i que ha presentat al llarg de la seva carrera al circ Roncalli d’Alemanya, al Teatro Circo Price de Madrid i al Il Circo Italiano de la família Rossi. Al costat de Buka participen, entre altres, Totti Alexis (pallasso), Françoise Borie (malabars), Regina Bouglione (cavalls, maxi-mini), Adèle Fame (cintes aèries) i Alex Michael (equilibista). L'espectacle es va haver de suspendre després de l'estrena per les resticcions del govern francès per la pandèmia. / ZRK.

Gira del circ francès Apollo per Catalunya

Més de 40.000 persones segueixen el pregó de Poltrona

Nova edició a Alacant del festival Circarte

El circ francès Apollo de la família Dumas va realitzar el passat estiu una gira per Catalunya i va visitar els municipis d’Alp, Bellver de Cerdanya, Berga, Prats de Lluçanès i Folgueroles. La companyia va presentar números de teles aèries, hula-hoop, pallassos, malabars i la fantasia d’Aladín. Els germans Rudy i Michael van ser alguns dels artistes que van actuar en l’espectacle, que va ser presentat per Jeremy. Després d’aquesta gira, el circ va tornar a França i va estrenar el seu nou espectacle L'Illa del Tresor, que inclou pallassos, animals, acròbates, malabaristes i trapezistes. / ZRK.

El Gran Circo Quirós torna després de vuit mesos

El Circo Quirós han anunciat que després de vuit mesos aturat per la covid-19, la companyia torna aquests nadals amb l'espectacle La magia del circo todo lo puede. El circ estarà instal·lat a Carabanchel (Madrid) i presentarà animals (cavalls i camells), patinadors acrobàtics, trapezistes volants i funambulistes. També actuaran els pallassos Los Afilin i l'equilibrista Alexander Lichner. / ZRK.

14 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

El jove verticalista italià Gabriel Dell'acqua va ser la gran revelació a Latina. Foto: Renato Maffei.

El jove Gabriel Dell’acqua, or al Festival d’Itàlia

La 21ª Edició de Festival Internacional de Circ d’Itàlia es va celebrar entre el 15 i el 19 d’octubre a Latina i va comptar amb 40 artistes de 15 regions d’ Itàlia. Es va limitar la xifra d’espectadors dins la carpa, però es va decidir retransmetre tots els espectacles pel canal de YouTube, aconseguint una mitjana d’unes 4.800 visualitzacions. Els premis Latina d’Or van ser per Nicholas Errani (trapezi Washington) i el jove de 10 anys Gabriel dell’acqua, que va realitzar un número de verticalisme. També van aconseguir premis Sage Macaggi (malabars amb barrets), Darwin Pellegrini (malabarista), Sara Mateva (equilibris sobre cable), Roberta Bellucci de Abruzzo (teles), Vinicio Jr. i Giorgia Canestrelli Togni (cavalls), i Kimberly La Veglia (equilibris). El festival es va celebrar a la carpa de Rony Roller Circus, d’Eduardo Vassallo. / ZRK.

El pallasso Tortell Poltrona (Jaume Mateu) va ser l’encarregat aquest any de llegir el pregó de les festes de la Mercè, a Barcelona. Durant la seva intervenció al solemne Saló de Cent, el popular artista del Circ Cric i Pallassos sense Fronteres va combinar un emocionat homenatge a la seva mare, Mercè Bullich; una festa gitana i un to reivindicatiu i de denúncia contra la destrucció del medi ambient i de reivindicació de la cultura, de les dones i de la llengua catalana. També va denunciar la situació dels presos pel referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya. L'acte, que va estar presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser seguit a Internet per 43.000 persones. / ZRK.

FE D’ERRATES El llibre Apayásate de Caroline Dream té 258 pàgines i el seu preu és de 20 euros, i no té 329 pàgines ni costa 18 euros com es va publicar per error en el número anterior.


Pla de xoc de la Diputació de Barcelona per a la reactivació cultural useus, centres d’art i sales d’exposicions, teatres i biblioteques són espais on alimentar l’ànima en temps de pandèmia. Són entorns segurs, adaptats a la normativa vigent, que garanteixen el gaudi de la cultura, un bé que s’ha demostrat essencial i al qual bona part de la població no vol renunciar. Per mantenir l’activitat cultural amb la represa després del confinament i en els darrers mesos, en un context de prevenció constant, la Diputació de Barcelona ha desplegat un pla de xoc amb un paquet de mesures d’acompanyament i recolzament als agents culturals del territori. A l’entorn d’ajuntaments, tècnics de cultura, artistes i creadors, s’han impulsat accions de suport tècnic i econòmic en els àmbits de les arts escèniques i musicals, les arts visuals, la cultura popular i tradicional, l’art i el patrimoni i les biblioteques. La Diputació posa ara en marxa un nou pla de mesures extraordinàries de suport al sector cultural quantificat en 2.220.000 €. En la seva globalitat, la corporació haurà aportat aquest 2020 104 milions d’euros al sector cultural. Aquest pla de xoc, desenvolupat a través de l’Àrea de Cultura, preveu mesures per garantir i incrementar les aportacions econòmiques per a ens locals, entitats i creadors, per a les activitats culturals al territori en el difícil context generat per la crisi sanitària de la COVID-19. Les principals mesures estan encaminades a actuacions per fomentar la programació dels equipaments escènics municipals, per donar suport a la creació local, per a la continuïtat de les Festes Majors, per ajudar a la captació de públic per als museus locals o per a l’adquisició a les llibreries de proximitat de nous fons per a les biblioteques, entre d’altres.

Suport als espais escènics

Per a la recuperació de les programacions artístiques estables dels espais escènics municipals la Diputació de Barcelona ha destinat una aportació econòmica de 400.000 € a la convocatòria de subvencions durant el darrer quadrimestre de l’any. L’objectiu és garantir que els municipis de la seva demarcació puguin seguir oferint una programació professional a la ciutadania, tot i les restriccions d’aforament en els espais escènics i les reserves que el públic pugui tenir en l’accés a espais tancats.

Ajuts als artistes i creadors

Per al suport al sector de les arts escèniques i musicals i de les arts visuals, que s’ha vist molt afectat tant per la pandèmia com per les mesures per combatre-la, s’ha creat una plataforma audiovisual a través dels canals de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) per a la difusió de continguts culturals (enregistraments) de creadors, artistes, companyies, formacions i col·lectius de les arts en viu i de les arts visuals. Des de l’Àrea de Cultura s’ha establert un acord amb la XAL perquè sigui l’instrument amb què la Diputació de Barcelona pugui donar-los suport, gestionant els costos derivats de les emissions de diferents projectes. Aquests continguts s’emeten en el nou programa de televisió de la XAL creat per a l’ocasió, “Temporada impossible”, i que les nits del cap de setmana presenta les actuacions enregistrades dels artistes, les quals també es poden recuperar “a la carta” a la plataforma xala.cat

Festes Majors, cultura popular i festivals

En col·laboració amb els ajuntaments i les respectives entitats i comissions de festes s’ha treballat en propostes per realitzar activitats culturals en el marc de les “Festes Ma-

jors confinades” del 2020, que estan recollides en el web “Una altra Festa Major és possible” (http://www.diba. cat/cerc/festesmajors). Amb aquesta mesura s’ha garantit la continuïtat del suport econòmic que la corporació dona als ens locals per a les festes majors a través del fons de prestació. També ha contribuït a que s’hagin mantingut el màxim d’activitats previstes en cada programa, respectant en tot moment els nous protocols de seguretat. Així mateix, la convocatòria de subvencions per a activitats culturals a realitzar dins la demarcació de Barcelona per a l’any 2020 en sectors com els festivals artístics i la cultura popular i tradicional s’ha adaptat al nou escenari amb una dotació de 700.000 €. També s’ha incrementat el pressupost per al finançament de les entitats representatives del sector cultural destinades a la seva funció d’interlocució, assessorament i difusió, fins als 200.000 €.

Museus i centres municipals d’art

En l’apartat dels museus i centres municipals d’art s’han invertit 100.000 € en l’impuls d’eines de difusió, amb l’objectiu de captar nou públic per a la nova temporada d’exposicions i per a la reprogramació d’activitats artístiques. S’estan produint materials audiovisuals per donar a conèixer els equipaments i els fons més representatius de la Xarxa de Museus Locals i, alhora, aconseguir consolidar i atraure nous públics, tot afavorint un consum cultural responsable i un turisme sostenible. A més, per a la realització d’aquests vídeos s’ha contractat professionals del sector artístic, amb dramaturgs com a guionistes i actors i actrius com a presentadors.

Biblioteques i llibreries

Pel que fa al servei de la Xarxa de Biblioteques Municipals, s’han destinat 130.000 € a l’adquisició de nous fons comprats a les llibreries de proximitat i s’ha augmentat en 90.000 € la dotació per a l’adquisició de recursos electrònics de nous títols i llicències.


ACTUALITAT

Il·lustració: Martí Torras Mayneris.

Los Excéntricos

Premio Nacional de Circo 2020

E

l passat 7 d’octubre, Marceline Kahn va sortir a comprar amb bicicleta fins a un supermercat de la localitat de Valldoreix (Barcelona). No va ser una compra qualsevol. Minuts abans de les dues de la tarda d’aquest dia de tardor, va rebre una trucada al seu telèfon mòbil. Va estacionar en una parada d’autobús. Pensava que seria Zaza, amb qui parla diverses vegades al dia. Però no era el seu company d’aventures. Era el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, que li anunciava que la companyia havia guanyat el Premio Nacional de Circo 2020. “Gairebé caic de la bicicleta”, va explicar Marceline pocs minuts després a la revista ZIRKÒLIKA. El trio de pallassos format per Marceline

16 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

Kahn, Josep Ventura i Zaza va rebre aquest important reconeixement per “haver estat mestres i exploradors de nous formats contemporanis sense perdre de vista els aspectes més tradicionals”. També per “la seva capacitat de dur a terme un finíssim treball tècnic i artístic que es caracteritza per la seva transversalitat i per la seva voluntat de no posar límits a la figura de la pallassa i del pallasso”, segons ha destacat el jurat, que ha motivat la seva proposta destacant “la seva permanent reivindicació del món com a única pàtria del circ”. El premi, dotat amb 30.000

Any de fundació del trio: 1996

euros, el concedeix anualment el Ministeri de Cultura i Esport per reconèixer l’activitat d’entitats i professionals. El jurat va estar format per Amaya de Miguel i Fernando Cerón (INAEM), Alfonso de la Pola (Rolabola Circo), Consuelo Reyes (antipodista), Leandro Mendoza (festival Trapezi), Miguel Ángel Moreno ‘Bolo’, Merche Ochoa (pallassa i formadora), Rosa San Segundo Manuel (Institut Universitari d’Estudis de Gènere de la Universitat Carlos III de Madrid) i Carla Alsina Muro (Ateneu 9Barris). “Estic emocionada, aquest premi ens anirà molt bé”, ha explicat Marceline, que després de conèixer la composició del jurat, es va mostrar encara més satisfeta pel reconeixement. La companyia va néixer com a tal el 1996 a partir de la unió de el duo Marceline i Sylvestre (Barcelona, 1983) i Zaza, membre fundador del Cirque Bidon (França, 1975), entre els quals ja existia un vincle professional previ.


Últim espectacle: “The Melting Pot Pourri”

El caràcter internacional d’aquest equip ha estat molt present des dels seus orígens. Entre les seves creacions destaquen Miscel·lànies, La balsa, Rapsodia in Clown, Música Maestro! i Rococó Bananas, amb les quals han girat pel món sencer. També van formar part de l’espectacle Love Dinner and Chaos al Teatre Zinzanni, a Seattle i San Francisco (EUA). Han dirigit els espectacles Cavaret al Teatre-Circo Price de Madrid i Blues de Circ, que es va presentar a la sala Luz de Gas de Barcelona. Conformat per músics, equilibristes i malabaristes, aquest trio de pallassos atípics, poètics i surrealistes renova la figura del clown, mitjançant una mescla de modernitat i classicisme. Els espectacles de Los Excéntricos han rebut nombrosos reconeixements, entre d’altres, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2011 i el Premi al millor espectacle de circ còmic de la revista ZIRKÒLIKA el 2010, per la seva producció Rococó Bananas. “Los Excéntricos, Premi Nacional de Circ 2020”, va ser un tweet molt popular a les xarxes socials el 7 d’octubre, quan van donar a conèixer el nom dels guanyadors del premi d’enguany. “El jurat del Premio Nacional de Circo ha decidit concedir aquest any a l’excel· lent companyia Los Excéntricos: músics, equilibristes, malabaristes, un meravellós trio de pallassos poètics i surrealistes. He telefonat a Marceline, un d’ells, per comunicar-ho. Enhorabona”, va publicar en el seu twitter el ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes. “Moltes felicitats a Los Excéntricos pel Premio Nacional de Circo! Han rebut aquest guardó del Ministeri de Cultura i Esport per ser “mestres i exploradors de nous formats contemporanis sense perdre de vista els aspectes més tradicionals”, va publicar al seu Facebook l’APCC. “Molt merescut! Bravo!”, va contestar al post de l’Associació de Professionals del Circ, APCC, l’artista Ton Muntané. “Des de la Biblioteca de Nou Barris, volem felicitar-los per aquest guardó, un més de la seva gran trajec-

Zaza, Marceline Kahn i Josep Ventura 'Sylvestre' són Los Excéntricos. Foto: Antoine Dubroux.

tòria”, va publicar en el seu lloc la biblioteca que té una relació especial amb el món circense. “Moltes felicitats a Los Excéntricos! Marceline, Sylvestre i Zaza, socis de la SGAE, renoven la figura del clown gràcies a una barreja subtil de modernitat i classicisme”, va difondre per les seves xarxes socials la fundació. “Los Excéntricos, pallassos de tota la vida”, va escriure el pallasso Churry Silva. “Encantadors! Vaig coincidir amb ells en diversos festivals, són magnífics i genials”,

Formen la companyia: Marceline Kahn, Josep Ventura i Zaza

va dir l’artista, Estanis Parera. El trio també va reaccionar a les xarxes: “Volem donar les gràcies a tothom per tantes expressions d’amistat que ens arriben al cor. Sí, aquest premi va ser una gran emoció perquè també ens va permetre pensar en tots vosaltres. És reconfortant i alegre saber que estem aquí, als quatre racons de món, i que reunir-nos per prendre un cafè és només qüestió de temps”, va publicar Marceline a la seva pàgina de Facebook, per agrair a tots les seves felicitacions. Des d’aquesta revista també volem felicitar Los Excéntricos, un trio d’artistes que han sabut fe orfebreria amb les seves creacions i elevar la figuta del pallasso al que és: un art escènic de gran bellesa, enginy i saviesa.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 17


ACTUALITAT El popular artista es dedica ara a decorar les plantes i a deixar-les a punt per a la venda al públic. Foto: Marcel Barrera.

El món del circ perd a Paco i Jorge, parella d’artistes de segona generació i mestres de les entrades del Mirall Trencat i els Ocellets.

Los Gotys: de l'arena a la terra Per

Miquel Moreno

Feia molt de temps que no sabíem res de Los Gotys, no els vèiem anunciats a cap programa ni teníem notícies d’ells, fins que ens assabentem a l’atzar que Paco, amb la seva parella Marina Gallego, filla del circòleg Juan Antonio Gallego ‘Garguy’, acaba d’inaugurar una botiga de plantes especialitzada en cactus i bonsais que es diu Cactus Vitae i està situada al carrer Tamarit 120 de Barcelona, ciutat natal de l’artista. Em vaig posar en contacte amb Paco per fer-li una visita i que ens expliqués aquesta nova etapa lluny dels focus.

P

er als bons aficionats del circ tradicional segur que els sona el nom de Los Gotys (Paco i Jorge Salas), parella de còmics-pallassos molt populars per les seves

18 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

entrades en els millors circs del món i fills de Francisco Salas ‘Goty’, l’august que va formar part del trio de pallassos Emy, Goty y Cañamón. Ara Paco ha obert un negoci a Barcelona amb l'ajuda de la seva germana Vanessa. Enmig d’una gran quantitat de bonsais, cactus i altres plantes, ara s’encarrega de posar la terra adequada, decorar-les i deixar-les a punt per a la venda al públic. El mateix Paco ens explica el perquè d’aquest canvi radical de ruta. Mentre treballaven a l’espectacle Arrivederchi Roma (2014) al Roncalli’s Apollo Varieté de Bernard Paul, a la ciutat alemanya de Düsserldorf, van veure que els anys anaven passant. Paco amb 50 anys i Jorge amb 60, van decidir agafar-se un any per a pensar-se què fer. Als pocs mesos, van veure clar que tot i els bons moments que els havia donat la professió (Paco va debutar en una pista al costat del seu pare als 16 anys) havia arribat el moment de trobar una estabilitat pel que fa a la qualitat de vida laboral amb vistes a la jubilació. Un cop presa la decisió, Paco va començar a treballar de gerent en un important ressort 5 estrelles a la localitat gironina de Roses (Girona) i allà se li van obrir els ulls amb el tema laboral, en tenir la seva nòmina religiosament pagada cada mes al banc, les pa-

gues extres, dos dies de festa, vacances... “Una cosa que per a un treballador qualsevol és normal, per a un artista de circ per desgràcia no ho és tant”, subratlla Paco. Potser al principi, al lector li pot fer deixar anar un somriure, però en realitat és per posar-se a plorar. En aquest sentit, Paco se sincera i ens diu que no li importa que expliquem obertament en aquestes línies, el desemparament dels artistes de circ a nivell laboral, ja que tant és que hagis treballat en les millors empreses nacionals com de fora. Es poden comptar amb els dits de les mans els llocs on han estat donats d’alta i de vegades, on sí que ho feien, els cotitzaven únicament per dues hores o per un dels dos germans, per citar dos exemples. Pel fet de no disposar de contractes fixos, l’artista no pot anar a un banc a demanar un crèdit per comprar-se una caravana nova, per exemple. Un problema que ve de lluny i que a part de la seva pròpia experiència, també té molt interioritzada la del seu pare, mort el 2006, a qui li va quedar una paga mínima de jubilació, tot i haver treballat tota la seva vida en els millors circs, o d’altres grans artistes el final dels quals ha estat molt trist. Un dels motius decisius per canviar de rumb van ser les males condicions laborals


Los Gotys: de l'arena a la terra

“Quan vaig anar a tramitar l’atur i vaig dir que em dedicava al circ, el funcionari em va preguntar de què vivia”, es lamenta que comporta ser artista o empleat de circ, en què depens de que vagin sortint contractes i mai et falti treball, ja que no tens dret a res i depens de la capacitat d’estalvi que cadascú tingui per quan vinguin les vaques magres. Una prova d’aquesta terra de ningú on viuen la majoria d’artistes a nivell legal, és que quan Paco va anar a l’oficina de l’Inem — actual Sepe—per posar al dia la seva situació i li van preguntar a què es dedicava, ell va contestar que artista de circ i el funcionari li va replicar que com es guanyava la vida. “No sabia ni a quina categoria professional col· locar-me”, comenta Paco amb indignació. A partir d’aquest moment, va veure clar que era el moment de canviar i no per falta de contractes, ja que els seguien oferint fer temporada, encara que recalca que cada vegada els requerien més empreses tipus music -hall o varietés, que circs tradicionals.

Crisi al circ Segons Paco, el circ tradicional pateix una crisi a causa de que moltes grans empreses no han sabut adaptar-se als temps que corren, quant a so, llum, mides de la carpa, com arribar a les ciutats, la manera de fer publicitat, com es deixen les places, el tracte o condicions amb els treballadors.

Una intensa trajectòria

E

ls periodistes que vam començar a seguir el circ als anys noranta sempre recordarem amb fruïció les entrades del Mirall Trencat i dels Ocellets que presentaven amb elegància els germans Paco i Jorge. Van ser anys intensos per una parella que ha defensat amb gran professionalitat i consistència el pallasso de pista. Circo Mundial, Albacete o Cornellà són alguns dels llocs on vaig comprovar la seva bona energia que sempre deixaven entre el públic. La retirada dels germans, quan la seva edat encara els permetria molta carrera, és un pèssim indicador de com evoluciona el circ tradicional. Perdem dos bons artistes i ens trobem al final d’una altra bona nissaga circense. Llàstima, però per sort ara sempre els podrem trobar al centre de Barcelona. / Marcel Barrera.

Van complir l’últim contracte a Alemanya amb Bonner Weihnachtscircus el 2018 i estant de vacances, en una visita rutinària al metge de la mútua, li van dir que havia donat positiu en càncer de pròstata; però per sort tot va quedar en un ensurt. Aquest va ser també un punt clau per retirar-se del món de l’espectacle, marcant un abans i un després. Després d’un any sabàtic a Blanes, va parlar amb el seu germà, que està delicat de salut, van arreglar els papers i s’han establert a Barcelona. De tots els anys viscuts sota els focus, Paco explica amb el que es queda: “Em retiro amb el plaer d’haver fet el que volia, tots els països que he conegut, l’aplaudiment del públic, que en acabar la funció vinguessin a demanar-te un autògraf, compartir pista o escenari amb grans professionals, conèixer a gent important”. Totes aquestes coses les defineix com un bany d’ego per a diverses vides”. Una de les persones que més el va impactar conèixer va ser l’actor Alain Delon, amb qui va compartir emissió televisiva al parisenc Cirque d’hiver.

Saber fer i elegància Tots els que els hem vist treballar, sempre recordarem Los Gotys pel seu saber fer i l’elegància amb què defensaven dues entrades clàssiques, els Ocellets, inspirant-se en el treball de Juanito i Uge Moreno (Els germans Moreno), que la brodaven; i el Mirall Trencat, entrada que va començar a fer amb 16 anys al costat del seu pare, debutant-la al desaparegut Circo Mundial instal·lat al solar ja inexistent que hi havia al carrer Aragó amb Marina, a Barcelona. El món del circ i l’espectacle perd una parella artistes de segona generació, que ha collit èxits arreu del món amb l’art de fer riure, perquè fer riure és una cosa molt seriosa. Van saber adaptar-se a uns temps on moltes empreses van pensar que un dels

Paco Goty a Cactus Vitae, la botiga que ha obert al cèntric barri de Sant Antoni de Barcelona.

canvis a realitzar era oblidar-se dels grans sabatots, els nassos vermells i un carablanca i reduir les despeses que suposava contractar un grup de pallassos. És millor, pensen alguns empresaris, contractar una única persona la qual, llevat d’honroses excepcions, no es basen en el seu talent si no en ridiculitzar o fer treballar els espectadors. Durant els últims anys, Paco ha estat estudiant i coneixent millor el món de les plantes, el qual sempre li ha apassionat però encara no havia pogut aprofundir fins ara, per estar sempre viatjant. Ens explica amb un somriure d’orella a orella, que a partir d’ara viurà més tranquil amb aquesta nova vida i la seva recent inaugurada botiga, on espera poder retirar-se, canviant l'arena de les pistes per la terra de les plantes. Des d’aquestes línies, li desitgem molts clients i moltes vendes, ja que dels aplaudiments cada vegada és més complicat alimentar-se.

Breu cronologia de Los Gotys 1981

Paco Goty debuta al Gran Circo Mundial, instal·lat a Barcelona

1986 Primeres actuacions al Cirque d’Hiver de París (França)

1995 Es retira el seu pare Francisco Salas i el substitueix Jorge, que retorna a la companyia. Els Gotys són ja Paco i Jorge

2001 Cirque Arlette Gruss. És una data clau en la seva carrera

2004

Circus Krone / Circ estable Fövárosi de Budapest (Hongria)

2005 Gran Circo Mundial 2006 Euroclowns. Festival de Pallassos de Cornellà / 31è Festival de Montecarlo

2014

Roncalli’s Apollo Varieté (Alemanya)

2018 Retirada. Última actuació al

Bonner Weihnachtscircus (Alemanya)

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 19


FESTIVALS

L'artista prepara un documental sobre la seva trajectòria i un llibre després d'actuar amb Poltrona, Buenafuente o Mario Gas

‘Man, myth and legend’ El món somrient de Jango Edwards

Per Marcel Barrera

E

xtasiats amb Jango Edwards, el bufó més provocador de cor angelical. Tot i haver-se retirat dels escenaris, el famós artista, de 70 anys, va reaparèixer durant un mes a La Gleva, el petit teatre del barri de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona dirigit pel periodista Albert de la Torre. Allà va presentar Man, myth and legend, el festival que va incloure les actuacions d’alguns dels molts artistes que Jango ha dirigit —Melissa Caminha, Jeroen van der Lee i Claudia Cantone— i també els mítics Cabarets Cabrons que el van fer molt popular als anys vuitanta. Durant les funcions, Jango es va agombolar de persones que l’han acompanyat i donat suport al llarg de la seva dilatada carrera. Es van poder veure estripades, originals i segurament irrepetibles entrades de Jango amb el pallasso Tortell Poltrona i el còmic Andreu Buenafuente, per una banda; Jango amb el pallasso Johnny Melville i el coreògraf Roberto Olivan, per una altra; i en una altra funció Jango amb Albert de la Torre i el dramaturg Mario Gas. També va presentar funcions acompanyat de Cristi Garbo, que va obrir el festival, i la pallassa Pepa Plana.

20 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

Cristi Garbo i Jango Edwards canten i interpreten junts ‘Smile’. Foto: Marina Suleymanova.

Tot es va enregistrar per a un reportatge que s’està produint sobre la vida d’aquest artista descomunal, abocat ara a la formació de

Vam quedar extasiats amb Jango Edwards, que va presentar un inoblidable festival al teatre La Gleva de Barcelona

‘MAN, MYTH AND LEGEND’ LLOC I DATES: TEATRE LA GLEVA DE BARCELONA. DEL 28 D’AGOST AL 3 D’OCTUBRE. CICLES: CABARET CABRÓN (‘CIRQUE OLÉ’ I ‘TOROS CON TETAS’), CLASSIC DUOS, FESTIVAL OF FOOLS, ‘MAN, MYTH AND LEGEND SERIES’. PARTICIPANTS: JANGO EDWARDS, CRISTI GARBO, PEPA PLANA, TORTELL POLTRONA, JONNHY MELVILLE, ANDREU BUENAFUENTE, MARIO GAS, ALBERT DE LA TORRE, ROBERTO OLIVAN, CLAUDIA CANTONE, MELISSA CAMINHA, JEROEN VAN DER LEE I LEO BASSI (INTERVENCIÓ ENREGISTRADA).

amb sentiment l’emocionant cançó A song for you, dedicada als espectadors. També se’l va veure al costat de Claudia Cantone, que va oferir una original i molt bona versió de Il Pagliaccio. En declaracions a la revista ZIRKÒLIKA, Cantone va dir que Jango té la “capacitat de donar el 100% i amb un ritme molt bo que fa que l’espectacle sempre funcioni”. Cantone també va destacar “les ganes de canviar el món” de Jango. Segurament per això totes les funcions acabaven amb dues cançons d’esperança: Smile, que interpretaven tots els artistes a l’escenari (amb la paradoxal imatge dels espectadors amb mascareta), i All you need is Love, de The Beatles, que seguien els artistes i també el públic, part del qual es convidava a sortir a la pista per a cantar i ballar. A Jango no se’l veia només a l’escenari. El públic que va assistir a la vintena de funcions del festival sempre se’l trobava assegut abans i després de les funcions en un petit banc que hi ha a l’entrada del teatre, al carrer de La Gleva. Curiós, despert, un Jango més madur però amb les mateixes ganes de canviar el món de sempre. Esperem els seus llibres amb delit i, sobretot, amb esperança, aquella esperança que ens ens ha ensenyat a tenir cada dia.

joves pallassos a través del Nouveau Clown Institute de Barcelona, i també a escriure una mena de Sant Grial sobre el pallasso.

Jango en estat pur Es va veure un Jango en estat pur, sincer, obert, madur i reflexiu amb el públic, tractant-lo de tu a tu i cantant cançons sobre sexe, presentant delicades i divertidíssimes entrades, com la del quadre i la girafa, i evocant els temps en què es baixava els pantalons. Va dialogar amb el públic i va cantar

Jango Edwards, Tortell Poltrona i Andreu Buenafuente a La Gleva. Foto: Marina Suleymanova.


FESTIVALS

En una Mallorca desolada, la Mostra de Circ d’Alcúdia ha estat l’ensomni

Circaire 2020 encara hi ha somriures Circaire en la seva cinquena edició ha suposat un bàlsam per a un estiu balear marcat per la desolació econòmica i la por

Cinquena edició

Per Curro Viera (Alcúdia, Mallorca)

'M

alos tiempos para la lirica’, cantaven. Temps dolents per al somriure, per a la il·lusió, per a la màgia, per a qualsevol altra cosa que no sigui aquesta realitat gris que ens ha tocat viure. Però encara n’hi ha. Encara n’hi ha, de somriures, il· lusions i llocs per a la màgia. En una Mallorca desolada culturalment, Circaire ha representat el riure, el somni, la vareta màgica que ha permès pensar que els núvols podran deixar pas a algun raig de sol. En format expandit, portant la seva programació a quatre caps de setmana amb un total de 27 espectacles i desenes de professionals de circ, aquesta Mostra de Circ d’Alcúdia ha passat de ser un referent en el món de les carpes per a ser-ho en l’àmbit cultural d’una illa. Vist des de fora, aquest festival ha estat, en primer lloc, un exemple de professionalitat del que s’ha vingut a anomenar la “nova normalitat” —terme que esperem passi aviat a la història dels neologismes—. Distàncies de seguretat, aforaments controlats, tots els detalls han estat cuidats per donar una mostra inequívoca de que existeix la cultura segura, que, mentre tot això duri, podem gaudir de la cultura i retornar-li almenys una mica de tot el que ens va donar quan vam estar confinats. El públic ho ha agraït, ha respost i ha pogut gaudir d’una programació que s’ha bolcat, per necessitat i per vocació, a les companyi-

El Senyor de les Baldufes (Pablo Potocnjak) va estrenar la plaça de toros com espai per el Circaire. Foto: Curro Viera.

es de les Illes. Pocs dels seus artistes han faltat a aquesta cita, que es va iniciar el dissabte 22 d’agost en una plaça de braus i va acabar l’1 d’octubre en un auditori, com si d’un recorregut simbòlic es tractés.

La plaça de braus, nou espai No només en la seva durada ha estat diferent el Circaire d’aquest any, sinó també damunt els escenaris emprats. Si a les anteriors edicions les funcions es feien en diferents punts dels carrers, enguany el nombre d'espais s’ha limitat per motiu purament pràctics i s'han reduït la gran majoria de les actuacions a recintes tancats per controlar l’aforament. Així, la plaça de braus, l’auditori i les carpes situades al Passeig Marítim —una del Circ a la Fresca del Circ Bover i una altra de la companyia Escarlata Circus, emprada en exclusiva per la seva deliciosa peça Devoris Causa— han acollit el gruix de la programació. Noms com l’artista Manolo Alcantara, les companyies Des-equilibrats, Atirofijo, El Senyor de les Baldufes, Hotel Iocandi o els ja esmentats Escarlata Circus i Circ Bover— veritables referents a l’illa de Mallorca per qualitat i continuïtat— han poblat un festival que ha portat les arts del circ a la vora de la mar i l’han reivindicat com una forma d’expressió vigent i més que amb futur, amb certa condició d’atemporalitat, que no és poc.

Al marge de la quantitat i qualitat del programa, en la seva cinquena edició Circaire ha suposat un bàlsam per a un estiu balear marcat per la desolació econòmica i la por, el pitjor dels mals quan es necessita apostar fort. Això és el que els ha passat a molts representants polítics en relació a la cultura. Desenes d’ajuntaments han suspès festivals, concerts o exposicions sense adonar-se que amb això erosionaven d’una forma dramàtica un sector eternament precari. Cap brot ha sorgit d’un espectacle cultural ben organitzat i estic segur que la responsabilitat, tant del públic com dels professionals de sector, farà que no succeeixi en un futur immediat. En l’any de les mascaretes, almenys Circaire ens ha permès posar-nos una màscara somrient. Circaire. Mostra de Circ d’Alcúdia (Mallorca). Del 22 de setembre a l’1 d’octubre de 2020. Diversos espais. Van actuar, entre d’altres, Circ Bover, Des-equilibrats, Atirofijo, Hotel Iocandi, Gipsy King, Banton Circus, Wild West Show, Escarlata Circus, Manolo Alcántara, i El Senyor de les Baldufes.

Gest solidari

E

l festival va anunciar el passat mes de novembre que farà una aportació del 70% de la recaptació de les entrades a l’associació Alcúdia Solidària. Aquests diners aniran destinat a cobrir les necessitats de les famílies d'Alcúdia que més ho necessitin i estaran lligades als Serveis Socials. Amb aquesta aportació solidària es podrà pagar l'autobús, el material escolar i matrícules. / ZRK.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 21


FESTIVALS

tes que havien d’actuar van rebre l’anunci amb enorme decepció i ho van expressar a través de les xarxes. Jordi Martínez, de la companyia de pallassos Rhum & Cia, va dir en una piulada: “Festival suspès. Estat

Malgrat la suspensió, les companyies que havien d’actuar tenen el compromís de rebre tot el caixet

Muntatge d’una carpa a Reus, hores abans de la suspensió, amb l’ajuda de l’Adam i l’Hamza, de Reus Circ Social. Foto: Rafael Arencón (Reus Circ Social).

Trapezi 2020. Suspès dos dies abans de la inauguració

Tristesa i desolació a Reus

D

os dies abans de la inauguració de la 24ª fira de circ Trapezi, i davant els elevats índex de rebrot de la pandèmia a Reus —superaven els 600 punts— l’Ajuntament de Reus va decidir suspendre les quaranta funcions programades durant els dies 23, 24 i 25 d’octubre i, en conseqüència, tota l’edició de Trapezi en Viu que ja s’havia hagut d’anul·lar el mes de maig. El director artístic, Leandro Mendoza, va expressar la seva “tristor” i va justificar la decisió

per “responsabilitat”, alhora que va dir que la pandèmia havia abocat la cultura a un “canvi de paradigma” i que s’havien de buscar “noves fórmules”. La nova edició està prevista per al maig, pero l’Ajuntament ja ha advertit que caldrà veure com “evoluciona la pandèmia”. Tot i la suspensió de la fira, un fet sense precedents des de la seva creació l’any 1997, la vintena de companyies que havien de participar rebran el caixet complet per les seves actuacions. Alguns artis-

anímic: fet merda. Sense ajuda, només ens queda anar a robar. Salut i Pallassos!”. L'artista Yldor Llach va publicar a les xarxes un text valorant la suspensió: “Ens hem trobat amb la negativa administrativa fruit de la por. És igual que s’hagin pres totes les mesures necessàries, i que no hi hagi rastre de contagis a través d’esdeveniments culturals. Sóm així, tenim por i ens bloquegem, i bloquegem als altres, que intenten reinventar-se. Quina por tot plegat, i redundant”. La parella La Bella Tour (Guillermo Aranzana i Roi Borrallas) també va reaccionar i com molts altres artistes va donar suport a l’organització de la fira: “Un altre festival cancel· lat. Ànim a tot l’equip, que s’ho havia treballat molt. Bravo pels que programen cultura i saben que som la solució i no el problema”. Des d’aquesta revista també volem donar molts ànims i tot el suport a l’equip de la fira, que ha lluitat fins al final per tirar endavant la programació en un context tan advers. / ZRK.

Más difícil todavía

21 festival Circorts

Festival Escena Poblenou

Apropant el circ al món rural

Circorts supera tots els obstacles

Silvia Capell es rebel·la a ‘Homenaje’

L

E

S

a dinovena edició del Festival del Circ de Navarra Más difícil todavía es va poder celebrar amb aforament limitat i reserva prèvia de totes les entrades entre els dies 26 i 30 d'agost. La majoria de les entrades que es van posar a la venda es van esgotar. Organitzat pels Ajuntaments d'Alsasu, Uharte, Sant Adrián, Tudela i Viana, les quatre companyies que van actuar en aquesta edició especial per la pandèmia de la covid-19 van ser La Trócola Circ, Antonio Vargas, La Banda Teatre Circ i Circofonic. Les ruïnes de San Pedro de Viana, el passeig Queiles de Tudela o la plaça Iortia d'Alsasua van ser alguns dels espais on es va celebrar un festival que des dels seus orígens fa quasi vint anys vol acostar l’art circense al medi rural. / ZRK.

22 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

l festival Circorts de Barcelona, cancel·lat fa uns mesos per la pandèmia, es va poder celebrar a l’octubre. Organitzat amb gran eficàcia per la Puça Espectacles, van actuar, entre altres, Circ Vermut, Gorka Ganso, En Diciembre, Javier Ariza, Alta Gama, La Bleda i Planeta Trampolí. La directora artística, Cristina Cazorla, va aplaudir durant la inauguració la valentia del districte de les Corts per a reprogramar el festival i va agrair també la tasca de les tècnicques del districte Maribel Benito i Núria Girona. Durant l’obertura es va presentar un gran mural de circ realitzat per Cristian Artigas on es pot veure a Charlie Rivel i diversos elements circenses. A partir d'ara ja forma part del districte de les Corts. / ZRK.

ilvia Capell (Cia. En Diciembre) va estrenar Homenaje el 23 octubre al festival Escena Poblenou (Barcelona). Es tracta d’un espectacle on l'artista se sincera i reflexiona amb el públic sobre la creació i la necessitat de sortir dels estereotips i rebel·lar-se. “He volgut sortir de la meva zona de confort i he fet el que m’ha vingut més de gust”, va dir Capell en el col·loqui posterior a una funció que va reunir a unes vuitanta persones al pati del museu d’art Can Framis. Micròfons, flors seques, pintallavis, un llop i música (Bernat Torras) composen un bodegó tragicòmic on Capell canta, balla i es mou amb creativitat a la perxa xinesa. La creació ha comptat amb la mirada externa d’Alba Sarraute i Roberto Magro. / ZRK.


FESTIVALS

Tretzena edició de festival d’Andalusia, que ha hagut d’improvisar la programació

Circada 2020 Contra vent i marea

Chicharrón Circo Flamenco, premi Panorama Circada

E

“E

stem fent un esforç terrible per salvar el 100% de la programació, atenent les restriccions imposades per les autoritats, però ho aconseguirem!”. Així s’expressaven els organitzadors de la tretzena edició Circada, que van haver d’improvisar nous espais i redefinir la graella d’espectacles quan el festival ja estava en marxa. Es va cancel·lar la programació als Jardines del Valle, a causa de les noves normatives per poder frenar la segona onada de contagis de la covid-19. Els tres espectacles que estaven previstos presentar al parc van ser reubicats a Las Setas, en diferents dies i horaris. La companyia Trocos Lucos, per les característiques de la seva escenografia, no va poder realitzar el seu espectacle complet, però va oferir un número de bàscula coreana després de les creacions d'Alta Gama i DelaPraká. La programació de Circada a Los Barrios es va veure igualment alterada, però la majoria d’espectacles van ser reubicats. La gala de dimecres 28 d’octubre es va avançar perquè finalitzés dintre dels horaris permesos, però finalment va haver de ser suspesa. Es va controlar l’aforament, previst per a un màxim de 150 espectadors. Això també va comportar que per accedir als recintes fos necessari haver adquirit les entrades via online amb anterioritat. El cost de quatre euros l’entrada general i dos euros la infantil pels espectacles a l’aire lliure, van garantir la traçabilitat dels assistents, una millor

Chicharrón Circo Flamenco, guanyador del premi Panorama Circada per ‘Sin Ojana’. Foto: Circada.

gestió del flux de públic en aforaments molt més reduïts del que és habitual i una distribució ordenada de l’espai. També es va establir un protocol de seguretat amb els artistes i l’equip del festival. Xampatito Pato, Circo Deriva, Nueveuno, Dikothomía o Locamotiva van ser algunes de les companyies que van actuar en una edició que va reivindicar la necessitat del riure.

Recomanacions de festival per evitar contagis.

l primer Premi Panorama CIRCADA, dotat amb 1.500 euros i la programació en la secció oficial per a l’edició de l’any 2021, va ser per a la companyia andalusa Chicharrón Circo Flamenco, amb el seu espectacle Sin Ojana. El certamen andalús ha destacat d’aquesta proposta la creació d’un personatge cridat a fer història en el circ contemporani estatal, nascut d’un elaborat procés d’investigació i que proposa una excel· lent combinació d’un llenguatge local però universal al mateix temps. El segon premi, dotat amb 500 euros i la programació en la secció oficial 2021, ha estat per a la companyia Alta Gama per Mentir lo Mínimo. Es tracta d’un espectacle que, des d’un llenguatge contemporani, connecta amb l’espectador d’una manera senzilla i directa.

Circada continua la seva tendència de creixement en el suport a la creació i per a l’edició 2020 s’ha implicat amb un total de cinc propostes, en un any en què, a més, ha crescut un 45% el número de projectes presentats a la convocatòria. D’aquesta manera, a partir del 2020 són catorze els espectacles coproduïts per Circada que circulen per les programacions circenses i escèniques espanyoles i europees, comptant amb les tres convocatòries de coproducció realitzades fins a la data, en les edicions de 2018, 2019 i 2020. Els espectacles coproduïts aquest any pel festival Circada són Sin Ojana de Chicharrón Circo Flamenco, Circurity de Cía de Ácana, Suspensión de Nueveuno, Fling de Gracie & Cristian i Infinit de la companyia Seon. Lamentablement, aquests darrers no han pogut adaptar-se a les noves dates de festival a la tardor, després de l’ajornament per la covid-19, i retarden la seva presentació a Sevilla a la programació 2021. En una nota pública, Circada va voler agrair al públic i als artistes el seu “suport incondicional a aquest any tan complicat per a l’organització, que s’ha sobreposat a múltiples adversitats per aconseguir una edició que, sens dubte, passarà a la història del festival com una de les més complexes, però també com una de les més gratificants”.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 23



EN PRESÈNCIA DEL PALLASSO

El pallasso alquimista

Fulgenci Mestres Per Marina Suleymanova Fotos: Jesús M. Atienza

L

a nostra primera trobada amb el pallasso Gensi (Vilafranca del Penedès, Barcelona, 1965) va ser fa uns anys. Des d’aquella vegada, recordo molt clarament la seva mirada observadora i els seus grans ulls blaus. Desvetllant una veu de soprano, em va cridar l’atenció escoltar-lo cantar en rus i a cappella una coneguda cançó de bressol. Quina llàstima que no tingués cap instrument musical a mà; més tard, vaig descobrir

que és un artista multi-instrumental que a la pista havia tocat més de 15 instruments diferents. Entre ells, el violí i la viola, els xiulets i les campanes, la serra, les ampolles, els cascavells, la concertina, etc. Gensi és un pallasso carablanca que mai va buscar ser pallasso. El pallasso va anar a buscar-lo. Ell mateix

"El carablanca, a part de ser el company de l'august, no només fa riure, sinó que porta la poesia a la pista”

diu que la culpa d’això la té Joan Montanyès ‘Monti’, “la fàbrica dels carablanca de Catalunya”. Junts van actuar a Comediants i un dia Monti li va proposar fer de pallasso blanc. Des de llavors, Fulgenci Mestres és un carablanca gràcies a ell. "El carablanca, a part de ser el company de l'august, no només fa riure, sinó que porta la poesia a la pista”, explica Gensi. Si definíssim molt esquemàticament quin august és el que representa el món infantil, carablanca representaria el món adult, i la poesia és una part important de la nostra adultesa. “La rialla és una reacció molt orgànica a una acció, quan alguna cosa et sorprèn i et fa

Gensi tocant la serra al Parc Güell de Barcelona.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 25


EN PRESÈNCIA DEL PALLASSO

“És preciós treballar perquè tothom torni a ser nen. De vegades, la gent ens diu que els hem fet sentir coses que no recordaven des de la seva infància”

“Si recordes el fet, et venen sentiments a la memòria i et preguntes per què vas fer aquesta reflexió”

riure. Però el somriure en si porta una reflexió”, considera. “El pallasso és una mica alquimista”, afirma. I es pregunta: “Què fan els alquimistes? Transformar els metalls que no són nobles en metalls nobles. Crec que la funció del pallasso és transformar a la gent”. El 2005, al costat de ‘Monti’ i Oriol Boixader ‘Oriolo’, Gensi va ser contractat pel prestigiós circ alemany Roncalli, on “va néixer com a pallasso” i on treballa actualment

26 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

fent de fil conductor de l’espectacle. Al Roncalli, Gensi té la llibertat artística de suggerir entrades, números i vestuari. L’any passat va ser acceptada la seva proposta de fer un homenatge al famós arquitecte català Antoni Gaudí. Gensi es va inventar un vestit que representa la seva obra mestra. És per això que vam fer les fotos per a aquest reportatge al Parc Güell de Barcelona. El nou vestuari, que està encara sense estrenar, destaca pels colors vius de la natura, està adornat amb flors en forma de mosaics i coronat amb un barret que recorda una de les xemeneies del Palau Güell. L’estètica de circ Roncalli té molt a veure amb l’època de finals de segle XIX, així que esperem que el nou invent sigui ben rebut i es convertei-

xi en una sorpresa especial per al públic. El vestuari dedicat a Gaudí encara no té cap entrada especial, però a Gensi li agradaria fer algun número amb les campanes. “A les torres de la Sagrada Família hi havia unes campanes dissenyades per Gaudí, no sé si avui dia encara existeixen aquests dissenys”, explica. Des de l’any 2000, dia rere dia, Gensi porta el seu propi diari de bord, “com ho fan els capitans del vaixell”. Apunta tot el que ha succeït durant el dia, com ha treballat, si ha sortit bé o malament. “Si recordes el fet, et vénen sentiments a la memòria i et preguntes per què vas fer aquesta reflexió”. A més, l’historiador i crític de circ Jordi Jané està preparant un llibre dedicat a Gensi. A les funcions de nit de circ Roncalli assisteixen pocs nens i es fa circ per a adults. “És preciós treballar perquè tothom torni a ser nen. De vegades, la gent ens diu que els hem fet sentir coses que no recordaven des de la seva infància”, comparteix l’artista. “Obriu els vostres cors! Si vostès es deixen portar per fer aquest viatge amb nosaltres, podran ser nens, podran ser pallassos”, així sona la frase amb què Gensi acostuma començar l’espectacle al circ Roncalli. Gensi amb el vestuari dedicat a l’arquitecte Antoni Gaudí. Foto: Bertrand Guay.




ENTREVISTA

GUILLEM ALBÀ

Estrena el nou espectacle ‘Jaleiu’ al festival Temporada Alta (Girona)

“Abansjacelebràvemcadabolo peròaraencaramés” Per Marcel Barrera

E

l polifacètic artista Guillem Albà va estrenar al festival Temporada Alta (Girona) Jaleiu, un ambiciós espectacle que presenta acompanyat de sis músics (Edgar Gómez, Àlvar Monfort, Albert Comaleras, Martí Soler, Luisma Villegas i Irene Garcés) i que ha anat vestint a poc a poc durant els últims anys. Nou vestuari, nous números i noves músiques. Festivals ajornats o directament cancel· lats per la pandèmia i ara estrenes un nou espectacle. És una bona notícia, oi? En principi és una bona notícia, encara que no se sap si t’has equivocat o no. Hem fet la major inversió de temps i diners, i ens ha caigut just en aquest moment. Però ja veníem embalats, feia molt de temps que estàvem preparant l’espectacle i provant gags. Si ara mateix arriba una persona de l’equip i diu que ha donat un positiu… merda! Abans ja celebràvem cada bolo, però ara encara més. Com ha estat el procés de creació? Fa set anys que fem Marabunta. Com a lògica de producció, hauríem d’haver fet abans aquest espectacle, però vaig fer Calma!, Miralls & Miratges amb Love of Lesbian i també televisió. Fa tres anys que estem provant coses, amb l’objectiu que després, quan l'estrenem, no sigui nou. Ha estat un procés molt lent i fet amb comptagotes. I ara, en l’últim tram, sí que ha estat més intensiu i ho hem anat provant amb públic. Veurem un Guillem Albà molt pallasso aquesta vegada, com a la primera part de Marabunta? La gent que ha vist l’obra diu que no és un Marabunta 2, i això m’agrada. Sí que hi ha Marabunta. En l’espectacle hi ha clown, música, riure i humor absurd, però hem canviat algunes coses i crec que és menys punki que el que fèiem fins ara. Marabunta té un punt de caos i a Jaleiu, en canvi, hem intentat que en la bo-

geria hi hagi una mica més de classe. L’espai i el vestuari estan més cuidats. Hi ha més treball escènic, els músics actuen molt més i estan més involucrats, no és la banda de fons i jo tot sol actuant. Els he apretat molt més en la part escènica. Hi ha gags en què directament deixen els instruments i estan amb mi fent de contrapunt, o estan tocant però movent-se. Musicalment, també ha variat. Abans hi havia molt més rock i funky i ara hi ha molts més colors i està més cuidat. Al vídeo de promoció surts de futbolista... Just aquest personatge va caure [riu]. Faig de policia, hi ha també un polític... Tots els nú-

Sembla que ara la gent tingui més necessitat de compartir i que aixecar els braços tingui més valor meros són nous menys el de polític, que vaig fer en el primer espectacle propi i que va dirigir Jango [Edwards]. Vaig pensar que ara entrava molt bé el número de polític. A diferència de Marabunta, ara estic més tranquil. Tinc aquesta tranquil·litat perquè m’adono que salto menys que abans i la gent riu més. Suposo que saltava per por. Com que la gent destacava

l'energia, pensava que era el més gran que tenia. Però era massa energia i ara freno molt més. Potser t’ha influït el teu espectacle Calma! Sí, totalment. De fet, a l’espectacle Pluja que vaig fer amb la Clara Peya vaig intentar fer alguna cosa que mai havia fet, des de la sinceritat i la part vulnerable, i baixar molt el ritme. I de fet, arran de fer Pluja vaig pensar que volia fer Calma!, que és una barreja de la bogeria de Marabunta i la tranquil·litat de Pluja. A Marabunta la gent ballava i el baixaves amb el públic. Ara també? Encara que anava baixant entre el públic, el 80% de l’espectacle eren gags i l’última part era animació i la gent ballava. Amb Jaleiu no he volgut repetir la mateixa fórmula. En aquest sentit, l’espectacle té molts més gags de principi a fi, sense la part d’animació. Teníem moltes idees per fer amb el públic, però finalment vaig dir que havíem de canviar perquè la pandèmia no seria cosa de només dos dies. Moltes coses que pensava fer no puc fer-les. Quines sensacions tens quan veus el públic amb mascareta? He fet pocs bolos fins ara, però la veritat és que m’he anat adaptant a la nova situació. El primer dia va ser molt estrany, però ara, de cop i volta, sembla que puguis anar llegint els fronts i els ulls i també tot el llenguatge corporal; no pots veure el somriure, que era més fàcil i directe, i el so t’arriba molt menys per les mascaretes. Per les proves que hem fet amb públic i pels bolos amb Calma!, la gent sembla que ara té més necessitat de compartir. Ara sembla que només aixecar els braços tingui més valor que abans. Potser no cal saltar i abraçar la gent perquè no es pot, però fent una altra cosa pots arribar igualment a la gent. Ens hem d’acostumar, vaja.

Guillem Albà presenta a ‘Jaleiu’ una nova entrada entrada vestit de policia. Foto: David Ruano.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 29


ENTREVISTA

MANOLO ALCÁNTARA

Artista artesà. Prepara ‘Maña’, el seu nou espectacle

"Treballodesdelaintuïció"

Per Neus Molina

M

anolo Alcántara mou objectes de 40 kilos sense aparent esforç, entra i surt d’un armari oníric i té titelles com a companys de viatge. Minimalista en les formes, s’autodefineix com un artesà del circ, que no explica sinó que invoca idees perquè l’espectador torni pensatiu a casa. Després d’una lesió que li va fer replantejar la seva carrera i en plena onada de cancel·lacions per la pandèmia, Alcántara està preparant el seu següent muntatge: Maña. Ara els objectes es mouen des de l’enginy i no des de la rudesa. Val més enginy que força, i Manolo, malabarista i fill de paleta, d’això en sap molt. Ets un artista autodidacta, sense formació reglada en circ i amb vint anys de trajectòria. Com comença tot? Jo mai vaig estudiar, vaig fer l’educació obligatòria i el meu pare que era paleta em va dir: “No vols estudiar? doncs a treballar”. I vaig co-

30 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

Manolo Alcántara en un moment de l'espectacle 'Rudo'. Foto: Cia. Manolo Alcántara.

mençar a treballar en la construcció, en la restauració... fins que un dia em vaig comprar uns malabars a la FiraTàrrega i vaig començar a practicar. Jo vivia a Esparraguera, no hi havia escoles de circ, ni res per l’estil. Em vaig comprar un llibre de malabars i vaig començar a practicar. I vas veure que se’t donava bé. Sí, aprenia molt ràpid, m’agradava molt així que vaig decidir trucar a una associació de malabaristes i em va contestar Juanillo [Joan López] de l’Ateneu i d’allà a fer cercaviles, espectacles. Vaig deixar la construcció per convertir-me en artista [riu]. Ets autodidacta però has tingut els teus mestres. Jo mai he anat a una escola de circ, però vaig tenir la sort d’aprendre dels millors i de formar part de companyies on em vaig poder desenvolupar. He treballat amb Xavier Erra, Cristina Solé, Toti Toronell, Circ Cric, Comediants...

I l’any 2000, cofundes el Circo Imperfecto, i després ja en solitari. Amb la companyia creava els meus espectacles, a mi m’interessa treballar des de l’estómac, des de la sensibilitat i jo només he continuat desenvolupant el meu món. Quin és el món, l’ADN artístic de Manolo Alcántara? Crec que un és el risc o la tensió del risc. Amb Rudo, per exemple, compartia la tensió i la por amb el públic, però el risc l’assumia jo. Una altra cosa és que a mí el que m’agrada és suggerir, no explicar... M’agrada que cadascú se’n vagi amb la seva història. Jo no treballo des d’allò conceptual, treballo des de la sensibilitat i la intuïció i això obre moltes opcions, moltes històries. Una altra idea que repeteixo és la instal·lació o constel·lació d’objectes. Tots els objectes que faig aparèixer en els meus espectacles, des dels més pesats fins als més lleugers, hi són per alguna raó. Des del bastó fins a l’armari.


Entrevista a Manolo Alcántara

He estat molts mesos aturat per una lesió i ara estic carregat d’energia, tot i la pandèmia i les cancel·lacions Parlem ara dels teus muntatges. Amb Rudo guanyes el premi Zirkòlika, també el festival Fetén, i fas una gira que et porta a sales de tot el país. Rudo era un caramelet, que a més de l’equilibri comptava amb una titella la qual ajudava a distendir. Era un espectacle que et portava molt amunt, de molta energia, molt de nervi. Després de fer-lo em vaig adonar de que Rudo era el meu pare. Un home que treballa en la construcció, que comporta pes, molt rude, molt fet, però alhora també molt sensible. Si Rudo és el teu pare, l'espectacle Déjà Vu és la teva mare? Déjà Vu és surrealista, somiadora, com la meva mare. Déjà Vu es va estrenar al Grec amb un aforament molt reduït. Quan podrem tornar a veure-ho? No ho sé, la veritat. Acaben de cancel·lar el Trapezi, els bolos cauen ... Ja. Però jo estic bé, m’ho prenc bé. Després de Déjà Vu vaig patir una lesió i no sabia si podria treballar, si m’havia de reinventar. He estat molts mesos parat i ara que veig que el cos funciona, que el braç funciona, doncs estic carregat d’energia tot i la pandèmia i les cancel·lacions. Ets un artista que treballa més a Espanya o fora, com la majoria dels artistes de circ? Jo treballo més aquí, sobretot per què ho faig a sala. Mai m’han faltat bolos aquí. També et dic que tinc una vida molt senzilla. Jo em dedico a crear i hi ha persones professionals que em porten la distribució. Podria treballar més? suposo que sí, però estic bé. I ara, després de Déjà Vu, hi ha alguna cosa entre mans? [Riu] Doncs estic amb un nou projecte, Maña. Encara en creació, on també jugo amb l’equilibri. Però en aquest cas també hi ha un arc de cinc metres de caixes però ja no les porto amb rudesa com a l'espectacle Rudo, sinó amb maña. Amb maña. Si amb Rudo construïa l’arc com m’havia ensenyat el meu pare, amb Maña el construeixo com jo li ensenyaria al meu fill. Una altra

idea que tinc és la de treballar l’economia de l’esforç, que està relacionat també amb l’economia del moviment. M’explico: si una cosa la puc fer en un moviment no la faré en vint, o si una cosa la puc construir amb poc esforç no la faré amb molt. Parlant de construir... una altra part important de la teva ADN artística és l’escenografia. En el cas de Déjà Vu l’armari el vas construir tu. Jo sempre estic pensant com serà el meu espai escènic, i tot i que gairebé sempre treballo amb Xavier Erra, les meves idees sempre hi són, és un treball conjunt. En el cas de Déjà Vu, ho vaig fer tot jo, amb ajuda, això sempre. M’interessa allò artesanal del circ. En els últims temps el circ s’està fent un lloc en les programacions i les polítiques culturals. Què opines dels Plans d’Impuls o de l’estatut de l’artista? En els últims anys l’APCC i La Central del Circ estan fent molta feina perquè el circ es reconegui, però en el meu cas, en viure fora de Barcelona, no estic gaire actiu a les assemblees i comissions. Jo assajo, faig creació... i intento transformar des de l’escenari, des de la sensibilitat i la intuïció. El circ, tot i el boom dels darrers temps, encara té molta tendència a fer-ho tot un mateix. Us costa delegar als artistes? Crec que el circ està evolucionant molt ràpid en els últims temps i encara perviu aquesta manera de fer-ho tot. En el meu cas, intento que el meu treball sigui a la sala d’assaig i a l’escenari. També intento delegar totes aquelles coses que no tenen res a veure amb el fet artístic. Jo sóc molt exigent amb mi mateix i sempre vull fer-ho el millor possible. Em poso el llistó molt alt.

El meu circ és artesanal i uso teatre d'objectes i titelles. M'agrada suggerir i que l’espectador construeixi la seva història Com serà tot a partir d’ara? No ho sé. Jo estic bé perquè tot i que caiguin bolos estic en un procés de creació. Tinc 50 anys i estic a la meitat de la meva vida. Porto 25 anys actuant i creant, no sé què passarà, no sé si aviat deixaré d’actuar i em dedicaré a crear i dirigir. De moment, estic bé després de passar un moment molt dur amb la lesió. Quan preparo una creació no tinc una idea i les coses van sortint des de la intuïció i l'estómac. No sé on em portarà Maña, però en cada muntatge deixo alguna cosa de mi. Has tingut l'oportunitat d'actuar davant d'espectadors amb mascareta? Quines sensacions has tingut? Jo faig sala i no veig les cares de la gent, encara que saps que ara van coberts. Vaig actuar a la Mercè i allà sí vaig veure gent amb mascaretes, però estic tan concentrat en l’espectacle que no veig ni els meus coneguts. No sé què passarà, són temps complicats.

I a on et porta aquesta autoexigència? Doncs per exemple, jo crec que els meus espectacles són millors a sala, per això faig sala. Jo em sento com un saltador de perxa. Explica’m això! Un saltador de perxa no vol tocar la barra però al final, sempre, sempre l’acaba tocant. Un fa el que pot. Jo intento fer i donar el millor de mi mateix, que tot tingui un sentit, una coherència, que sigui el millor espectacle que pugui fer. Com és el teu circ? És un circ artesanal, on faig servir molt teatre d’objectes, de titelles i on cada espectador pot muntar la seva historia; jo no narro, proposo idees, moc coses, suggereixo... cadascú veurà quina lectura fa.

L'artista en equilibri al castell de Montjuïc, l'any 2011.Foto: Manel Sala 'Ulls'.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 31


IDEES

25ª Fira de Circ de La Bisbal d'Empordà o com fer un festival de circ de carrer en temps de covid-19

L’any que mai de la vida no oblidarem Un viatge cronològic Per Albert López Massaneda (*)

É

s probable, i esperem que sigui així, que en un futur quan algú recuperi aquest article li podrà semblar curiós com en el 2020 es van haver d’adaptar la majoria de les activitats socials i professionals a nivell mundial, i la cultura especialment, per tal de poder tirar endavant amb els projectes dels diferents sectors d’una societat avançada. Ara, en plena època de convivència amb la pandèmia, el resum de com s’ha hagut d’adaptar un festival no sorprèn però definitivament no ha estat una gestió fàcil. Segurament, aquest article pot ser el reflex de la situació viscuda per molts festivals que en aquest 2020 han treballat i lluitat per tirar endavant amb la seva proposta cultural, però serveixi aquest article com a breu crònica del que es va viure des de dins la Fira de Circ al Carrer de La Bisbal d’Empordà.

Tot canvia A principis de l’any 2020, tot l’equip de la fira ja portava unes setmanes treballant en l’esquema de programació del que seria l’edició numero 25 del festival (primera edició 1996) i aquesta efemèride feia que, a banda de l’estructura habitual de la Fira de Circ, també s’estiguessin preparant una sèrie d’activitats paral·leles per celebrar aquests primers 25 anys de festival. Ens trobem a principis de març i ja s’havia contactat amb més d’un 60% de les companyies que s’esperava formessin part de programació 2020. És a mitjans del mes de març quan tot canvia, primer el confinament i a partir d’abril totes les previsions de recuperar una activitat mínimament normal queden totalment a l’aire i davant la impossibilitat de poder predir una viabilitat del festival, no quedava més opció que continuar treballant establint diferents escenaris com a possibles horitzons, des del més optimista fins el pessimista i altres variants entre aquests dos extrems. En qualsevol cas, la decisió de l’organització va ser de treballar fins la darrera opció de possibilitat per no deixar l’edició en blanc.

32 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

D'esquerra a dreta, Carles Puig (regidor de Cultura), Eva Gasull (portaveu de la fira), Cristina Juanola (Càrites) i Enric Marquès (alcalde de La Bisbal). Foto: Fira de Circ de La Bisbal.

Després de les nombroses reunions telemàtiques celebrades els mesos d’abril i maig, la postura del festival va ser clara: seguir treba-

llant en els diferents escenaris possibles assumint els mínims riscos possibles que poguessin posar en dificultats el festival de cara al futur. Aquesta decisió ferma es basava en tres àmbits que van ser clau per mantenir com a objectiu final el poder fer el festival fos com fos: 1/ Compromís amb les companyies 2/ Acte de resistència cultural 3/Compromís amb el municipi. El compromís amb les companyies va estar sempre com a referència per avançar amb el festival. Se seguia de molt de prop les evolucions de diferents esdeveniments culturals i les cancel·lacions superaven en diferència las propostes de continuïtat. La dificultat per poder exercir la seva feina com desitjaria qualsevol persona l’ofici de la qual és la seva vocació, se n’adona que en l’escala de les prioritats de bona part de les administracions tenen un paper secundari quan la cultura és l’eix vertebrador d’una socieImatge de la XXV edició de la fira celebrada de manera excepcional el mes de setembre.


L’any que mai de la vida no oblidarem. Viatge cronològic

Les claus que van fer possible tirar endavant van ser el nostre compromís amb les companyies i el municipi tat. Aquesta situació encara va fer més fort el compromís de l’organització en el seu objectiu de fer la 25ª Fira de Circ.

La cultura, un espai segur Una altra situació lligada a la primera és que des del festival es volia demostrar, com ja havien fet altres festivals, que la cultura és un espai segur si se segueixen els protocols sanitaris i que es poden tirar endavant bona part de les propostes culturals previstes. Si el festival podia servir com a referencia, especialment de municipis de la província ja era un altre motiu pel que havia valgut la pena el treball, l’esforç i la il·lusió d’avançar en el festival. Finalment, i aquesta és una raó no menys important però si de caràcter més local, és el fet del compromís del festival amb el municipi i aquest amb el festival. Aquesta fou una de les empentes definitives quan des del consistori i entitats i persones a títol individual es van oferir per posar de la seva part per ajudar a que el festival fos una realitat.

fons aportats van anar íntegrament a la caixa de solidaritat creada per l’APCC (Associació de Professionals del Circ de Catalunya). Una de les novetats que es van incorporar a aquesta versió atípica va ser que la majoria d’espectacles es podien seguir en streaming per la xarxa de canals locals i a través de la web del festival. La dada sorprenent va ser l’alt nombre de connexions, que en algun moment va superar les 10.000 persones i totes les previsions més optimistes. Passat ja un temps des de la finalització del festival i amb la perspectiva del temps,

quan pensem en l’edició de la Fira es barreja una sensació de satisfacció de la feina feta amb uns objectius complets però amb la tristor d’un festival atípic i no esperat, però del qual ens quedaran uns quants molt bon records en la memòria de tots els que n'hem format part. La cultura no es pot parar, el circ és moviment, un moviment que s’adapta, però que no es pot aturar.

(*) Membre de l'organització de la Fira del Circ de La Bisbal.

Barcelona també s’adapta

Va ser sorprenent l’alt nombre de connexions en línia, que en algun moment de la fira va superar les 10.000 persones

Finalment la 25ª edició de la Fira de Circ es va poder celebrar, encara que amb un canvi de dates estratègic, del 4 al 6 de setembre. Tot i estar molt lluny del festival previst es va poder mantenir part de l’essència de la fira, programant 21 companyies i 26 espectacles. El gruix de les companyies eren d’àmbit nacional tot i que es va poder mantenir una petita presència internacional malgrat les dificultats en els desplaçaments. Els espectacles es van fer, entre d'altres espais, a la plaça del Castell, al Terracotta Museu i a les escoles Joan de Margarit i Mas Clarà. Els aforaments mitjans van ser de 150 persones en set escenaris i de les quasi 4.000 entrades preenregistrades disponibles es van reservar el 100% tot i que l’ocupació mitjana final va ser del 87% degut a les cancel·lacions de públic de darrera hora que feia impossible gestionar el canvi d’entrada. Les entrades es van gestionar seguint el model de taquilla inversa i els

Un agent cívic al castell de Montjuïc demanava separació. Foto: Marcel Barrera.

L

a pandèmia va capgirar les imatges

repartir guants entre els espectadors que

de places i carrers durant les festes

llançaven cacauets i va desinfectar les pi-

de la Mercè, a Barcelona. Actuaci-

lotes de malabars que s’oferia al públic que

ons amb poc públic, distància de segure-

participava en un joc de punteria.

tat entre espectadors, desinfecció dels la-

D'altra banda, la pallassa La Bleda (Hele-

vabos cada pocs minuts i reserva prèvia en

na Escobar) va optar al final de la fun-

les 150 funcions de la Mercè Arts de Carrer

ció per mantenir la relació amb el públic i

(MAC). Tots els espectadors amb entrada

va convidar els nens a fotografiar-se amb

i mascareta, excepte els nens. També es

ella. “Qui vulgui es pot fer ara una fotogra-

van alterar els guions de molts especta-

fia amb mi; em posaré mascareta”, va dir

cles. Tortell Poltrona va buscar La Puça Or-

l’artista. Va haver-hi nens que van marxar

zowei entre els espectadors amb unes pin-

amb una imatge de record.

ces. També va haver d’escurçar l’entrada

Al Castell de Montjuïc es van veure imat-

dels ous i no va poder treure cap infant en

ges sense gaire gent, en contrast amb al-

el número de La Bomba a Postclàssic. D’al-

tres edicions. I a la cua per entrar al recinte,

tra banda, la companyia francoespanyola

un agent cívic anava passejant-se exhibint

Les Dessus de Barbara va prendre també

aquest missatge: “Separeu-vos”. Va ser real-

totes les mesures per evitar infeccions. Va

ment una Mercè insòlita. / ZRK.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 33


IDEES

Federico Cortés i Anna Rubió lideren a Menorca un projecte singular

Acirkaos, un far del circ social flotant al Mediterrani Per Davel Puente (Maó, Menorca)

Des de fa deu anys, Federico Cortés i Anna Rubió impulsen un projecte circense polifacètic que abasta l’organització de festivals, trobades de circ social, pedagogia circense, projectes de circ per a diversos col·lectius socials, i jornades professionals per a fomentar el debat i la reflexió al voltant del circ i el seu paper dins la societat. Aquest estiu hem assistit al Festival Acirkaos i a les jornades professionals, la qual cosa ens ha permès conèixer més de prop aquest projecte.

T

ornar la vista enrere es bo de vegades, encara que sigui difícil dir aquesta frase sense recordar-se de la cançó que l’acompanya. Però és igual si el temps passat ens sembla millor o no, revisitar els episodis pretèrits de la nostra vida ens permet veure la importància que van tenir algunes trobades que en el seu moment vam viure sense saber que serien determinants en les nostres vides. Aquesta és una aproximació a la història del projecte d'Acirkaos. Federico li va preguntar a l’Anna “Tú qui ets?”, i ella va respondre “I qui ets tu?”. A partir d’aquí, les seves vides es van entrellaçar com dos fils dins d’una butxaca i es van convertir en una parella professional —i només professional— que porta sobre les seves espatlles el plaer i la responsabilitat de deu anys de projectes circenses en un autèntic paradís mediterrani. Aquesta butxaca en la qual comparteixen la seva vida professional i una profunda amistat és, en realitat, una illa màgica, Menorca, que s’han encarregat d’omplir de circ. Per ser rigorosos, en els últims dotze anys d’activitat, han transcendit al propi circ per aconseguir alguna cosa més important: crear una comunitat, tant dins l’illa com fora, que graviti al voltant de les arts circenses sense que el

34 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

Trobada de joves a Menorca organitzat per Acirkaos (2012). Foto: Jenny Arques.

circ en sí mateix sigui mai més important que una abraçada. Acirkaos, un projecte que utilitza el circ com a canal per compartir la vida.

La Barcelona de la Makabra Us convido, lectors, a fer una passejada per Barcelona l’any 2010, per presentar-vos a Federico Cortés. És enginyer informàtic i com no ha volgut deixar-se tancar dins d’un corralito, ha marxat d’Argentina i ha arribat a Barcelona previ pas per Tenerife. Els canvis d’hemisferi no acostumen venir sols i Federico comença a practicar trapezi a L’Atelier, una antiga bugaderia del Raval. Són els seus primers contactes amb el món del circ, i el portaran a integrar-se dins la comunitat de La Makabra, un espai cultural autogestionat que durant anys va ser un dels epicentres circenses de Barcelona i Europa. Llocs com La Makabra no desapareixen, es transformen en altres projectes, alguns dels quals triguen anys a forjar-se i acoblar-se amb noves energies. La Makabra va ser desallotjada i els seus habitants van organitzar una

manifestació que va servir d’enterrament, del fèretre del qual sortiren les eines, tant simbòliques com físiques per obrir les portes d’altres projectes circenses. Seguint l’energia que es va alliberar de la Makabra, Federico decideix marxar a Menorca a passar uns mesos, que acaben convertint-se en més de deu anys. S’instal·la a la part de dalt d’una casa a Sant Antoni, a prop de Ciutadella, compartint amb més gent i apropiant-se a poc a poc de l’espai, fins que descobreix que el pis de sota està en realitat habitat per una noia que està de viatge al Perú i que acaba de tornar. Fede, sentint-se l’amo del lloc, li pregunta en veure-la arribar “tu qui ets?”, mentre ella intenta entrar a casa seva, i en aquest moment, encara que ells encara ho sàpiguen, comença aquesta història.

Anna al Perú Anna, nascuda a Cervià de les Garrigues (Lleida), treballava a Tarragona i a Lleida en projectes com Educadora Social centrada principalment en l’acompanyament i l’orientació


Acirkaos, un far del circ social flotant al Mediterrani

Acirkaos: un projecte que té el circ com a canal per a compartir la vida i crear una comunitat laboral, amb persones migrants treballadores en l’agricultura, especialment amb dones. El 2008, en un estiu com qualsevol altre, decideix anar a passar uns mesos a Menorca i els mesos segueixen passant, convertits en anys i ja gairebé són més d’una dècada. Si en aquest moment li haguessin dit que anava a acabar dedicant la seva vida al circ, és possible que hagués deixat anar una riallada. A Menorca comença a treballar en diversos projectes amb els ajuntaments d’Es Migjorn Gran i Ciutadella, sempre en l’àmbit social. En una de les pauses, decideix fer un viatge al Perú, en el qual continua aprofundint en la seva professió. Mentrestant, la seva casa a Sant Antoni s’està convertint en un punt de trobada d’artistes de diverses disciplines. Federico ha muntat el seu pòrtic per practicar trapezi al jardí i les nits s’estan omplint d’espectacles improvisats i organitzats.

El Tropical Mecànic Després de la seva trobada amb Fede, Anna va començar a prendre consciència de la part tècnica que hi ha al darrera del món de l’espectacle i aquest interès va desembocar en una companyia, Volándandos, que va crear l’espectacle, el Tropical Mecànic, en què va assumir el paper de responsable tècnica. Aquest muntatge comptava a escena amb dos trapezistes i una acròbata i va girar per la Península i també per Itàlia i França. Concretament al Festival d’Aurillac en què una trobada no tan fortuïta els va donar una pista sobre el futur que haurien de construir uns anys més tard. La pista la porta Framboise, una artista francesa que treballa a Bogotà desenvolupant projectes de circ social. Framboise, en veure al programa que hi ha una companyia espanyola, s’acosta a veure l’espectacle i entaulen una conversa en la qual els descriu la seva missió a Colòmbia. Les paraules Circ Social queden ressonant dins els caps de Fede i Anna i marcaran els seus passos durant els següents anys. Les trobades artístiques han seguit la seva evolució a la casa de Sant Antoni i el 2009 posen en marxa a Menorca un altre projecte circense anomenat Son Circ, que és el resultat de la col·laboració entre la companyia A Plom i Vol i la companyia Volándonos. Son Circ és una nau al polígon de Ciutadella per a assajos, classes i creació. Durant un temps, conviuen a Son Circ dues facetes

Anna Rubió i Federico Cortés impulsen el projecte de circ social Acirkaos a Menorca. Foto: Marcel Barrera.

molt actuals del circ, l’artística, a la recerca de l’excel·lència tècnica; i la socioeducativa, que busca crear comunitat i formar a través del circ en valors com la confiança i la solidaritat.

Naixement d’ Acirkaos Fede i Anna se separen del projecte Son Circ i organitzen el primer Festival Acirkaos l’any 2010. El projecte obté una ajuda del Programa Europeu de Joventut en Acció el 2012. Aquest suport ha permès el desenvolupament i creixement com la continuïtat de festival i altres activitats en anys tan difícils com aquest. A partir del 2012, l’activitat pren impuls. Les trobades de circ social de 2012 i 2013 tracten temes com Circ i Igualtat o Circ a Redvolució, i reuneixen projectes de tot Europa donant formació els treballadors juvenils i socials. El 2015 , organitzen l’Intercanvi Juvenil Euro-

Jornades professionals a Menorca

D

es d’aquestes línies volem agrair a tot l’equip d’Acirkaos, i en especial a l’Anna Rubió i al Federico Cortés, que aquest estiu ens hàgin obert dels portes i hàguem pogut conèixer les moltes complicitats que té el projecte a Menorca i tot el teixit social i cultural amb el qual es mou. Motor i esperor de la cultura a Menorca, hem pogut assistir a unes bones i enriquidores jornades professionals, a uns originals i molt participatius debats i a una emocionant actuació de la companyia andalusa Animasur, que va presentar, desafiant el vent i la pluja, el seu nou i emotiu espectacle titulat Love, Love, Love al Museu de Menorca, a Maó. / Marcel Barrera.

peu Social Circus Camp! en el qual participen 32 joves europeus que creen un espectacle de mostra final oberta a tota la població local. El 2017, proposa la Trobada de Circ Social en què aborden el tema dels models d’intervenció i transformació a través del circ. El Festival Acirkaos continua amb exitoses edicions ininterrompudes, rebent artistes com Jordi Querol, Jorge Albuerne, Dudu Arnalot, Companyia Uparte o Javi Javichy, entre d’altres. Anna i Fede han participat activament en la creació de la Federació Espanyola d’Escoles de Circ Educatiu, FEECSE, i han mantingut una escola de circ itinerant que imparteix classes en els poliesportius de l’illa i compta amb aproximadament 120 alumnes. Cada any, quan ja sembla que no poden donar més de sí, apareixen amb una proposta nova. A més de la programació de Circ a Teatres, aquest estiu han presentat el pro-

L’escola de circ itinerant imparteix classes als poliesportius de Menorca i compta amb 120 alumnes jecte Espais Vius amb l’Ajuntament de Maó, perquè els artistes locals puguin desenvolupar la seva activitat. El futur es presenta difícil d’albirar. D’una banda, la implantació d’Acirkaos a Menorca provoca cada any un alt número d’alumnes i col·laboradors per a l’organització d’esdeveniments, i atreu nombrosos artistes. Entre els reptes futurs conviuen el desig de poder delegar i descansar amb les ganes de tenir un espai propi. No obstant això, el reconeixement institucional no acaba de ser tan ferm com el projecte mereix, i a més en aquest 2020 el desgast ha estat encara més gran per a l’equip, ja que només el formen a temps complet, malgrat que al seu contracte hi figuri que és parcial —Anna i Fede. S’oblida sovint que més enllà dels números espectaculars i els artistes d’alt nivell, el circ és una aventura humana capaç de crear una comunitat amb valors profundament necessaris en els temps que corren. Acirkaos ha aconseguit l’equilibri perfecte apropant grans artistes a públics novells i traient a grans artistes a compartir el dia al dia amb formadors de circ social, amb alumnes i aficionats que viuen aquest art amb la mateixa intensitat. Anna i Fede, Fede i Anna, han aconseguit portar el circ a l’illa de Menorca i cuidar-lo, com si fos una planta, fins que ha tret arrels, fortes branques i cada vegada més fruits. Això és, sense cap dubte, el més difícil encara, el major truc circense que es pot aconseguir.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 35



IDEES

‘Estat d’Emergència’. Producció Nacional de Circ

La nova llavor del circ català Per Marcel Barrera

E

n un moment de l’espectacle, la respiració a fons i taquicàrdica dels set joves artistes arriba a les graderies, percebent-se també la suor de la seva pell. És una pausa, suposo que planejada, que podria ser una bona metàfora dels enormes entrebancs que ha hagut de superar la primera Producció Nacional de Circ, des del procés de selecció de l’espectacle el mes novembre de l’any 2019 —no exempt de polèmiques internes dins el sector— fins al cop financer que va suposar la retirada com a coproductor de la Fundació Teatre Principal de Palma; passant evidentment per la pandèmia, la qual va obligar a començar la creació de manera virtual i, com diu el programa de mà, assajar amb mascareta. L’espectacle arrenca amb una gran idea: una sardana circense que ballen plegats els set artistes de la companyia. Després, Estat d’Emergència va de menys a més, amb moments que semblen morts que no acabo d’entendre si busquen alguna sensació o conduir-nos cap a algun lloc. En canvi, diria que estan molt ben trobats i dirigits alguns moments de l’espectacle, com la punyent escena violenta entre dos dels acròbates: Júlia Clarà i Gabriel Salaün. A través d’uns diàlegs sincers i molt punyents de Maria Palma i Raimon Mató amb les seves àvies de debò (Roser Bosch i Joanita Pagès), que posen la veu, l’espectacle fa una crítica radical a la societat actual i a les dificultats de les noves generacions per trobar-hi un lloc. L’últim text de Raimon a la seva àvia Joanita és una bomba i tota una declaració d’intencions sobre un món que, si abans de la pandèmia ja estava a punt del col· lapse, doncs imagineu-vos ara. S’hi denuncien els desnonaments, la doble moral burgesa i també TV3, a qui l’espectacle critica perquè en un Sense ficció es va fer un tractament de les dificultats de la cultura parlant només del TNC i del Liceu. I ja sabem que els recursos que gestionen aquests grans equipaments és una de les batalles de Joan Ramon Graell, el director de l’espectacle.

A la nit de l’estrena, el 28 de juliol, hi va assistir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un gest de suport a aquesta producció, que crec que s’ha de destacar per part de la primera autoritat de Barcelona. També hi va assistir una nombrosa representació del departament de Cultura de la Generalitat, amb el director de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), Miquel Curanta, al capdavant. Curanta ha estat l’artífex amb tot el seu equip de l’aprovació del Pla d’Impuls al Circ. Aquest Pla d’Impuls presentat fa un any, amb un pressupost d’un milió d’euros, es va acabar amb celeritat i precipitació, però en aquest cas les presses han acabat sent un encert i el que es va presentar com un pla d’im puls pot acabar sent perfectament un pla de

‘ESTAT D’EMERGÈNCIA’ DIRECCIÓ: JOAN RAMON GRAELL, AMB L’AJUDANTIA DE JOAN ARQUÉ I ŠPELA VODEB. AUTORIA: CREACIÓ COL·LECTIVA. DRAMATÚRGIA: JOAN ARQUÉ. MOVIMENT: ŠPELA VODEB. INTERPRETACIÓ: MARIA PALMA, LARA RENARD, CARLOS FRANCOS, GABRIEL, SALAÜN, JÚLIA CLARÀ, RAIMON MATÓ, BRUNO TOSO DEL VALLE. IL·LUMINACIÓ I ESPAI ESCÈNIC: ADRIÀ PINAR. COMPOSICIÓ MUSICAL: XAVIER JANUÉ (THE BUILT IN BAND), SERGI FÀBREGAS, LORENZO PORCARO (SINGLEVIEW). VEUS EN OFF: ROSER BOSCH (ÀVIA MARIA PALMA) I JOANITA PAGÈS (ÀVIA RAIMON MATÓ). ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES: ARAM POU.

Carlos Francos vola sobre la resta de la companyia, en un moment de l’espectacle ‘Estat d’Emergencia’. Foto: Marta Garcia Cardellach.

rescat, davant de la nova situació que afecta al sector i la precarització que la pandèmia ha agreujat encara més.

Bona iniciativa La Producció Nacional de Circ s’ha trobat amb molts obstacles que ha pogut anar superant, i es va poder salvar gràcies al pallasso Leandre Ribera, que va cedir el seu espai de creació perquè la companyia pogués fer una residència quan tots els espais de creació públics estaven tancats per la pandèmia. Es tracta d'una excel·lent iniciativa que aconsegueix articular per primera vegada, i just en el moment més complicat per a la cultura, el que feia anys que es demanava: la creació d’un circuit que permetrà que els teatres de Catalunya programin aquest espectacle de gran format. Hi ha aspectes enormement positius, com l’aposta de la Generalitat i el Grec per crear una producció de circ i també perquè a l’espectacle es dona l’oportunitat a set joves artistes amb una mitjana d'edat de 26 anys, la majoria d’ells desconeguts fins ara en el camp professional. Són Maria Palma, Lara Renard, Carlos Francos, Gabriel Salaün, Júlia Clarà, Raimon Mató i Bruno Toso del Valle, l’artista que malauradament va caure lesionat després de l’estrena i que tanca l’espectacle amb un brillantíssim número d'equilibris a la cinta elàstica. Anirem coneixent aquests set joves artistes molt millor, segur, perquè amb aquest espectacle valent han demostrat ser la nova i bona llavor del circ català.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 37


COMPANYIES

Kevin Dola

CONTINUA LA TRADICIÓ DE LA FAMÍLIA MUÑOZ

Amb només 25 anys, fa servir un canó històric del 1954 al Circo Coliseo

L'aprenent d’home-bala

Per Mickey de los Reyes

Kevin de la Torre Fornaciari, conegut amb el nom artístic de Kevin Dola, és l’últim home-bala espanyol. Nascut en el si del Circo Coliseo, és un dels fills de Cristina Fornaciari i Francisco de la Torre, els propietaris del circ. Amb només 25 anys, fins ara havia estat treballant com a presentador de l’espectacle i com a encarregat de tot el manteniment de la flota del circ. Però el que no sabia és que l’arribada de Luis Muñoz ‘Taylor’ canviaria el seu futur per complet.

T

ot va començar quan John, el fill de Luis Muñoz ‘Taylor’, va arribar al Circo Coliseo per actuar durant la temporada 2017/2018. Taylor és el cognom artístic de la família Muñoz, la saga familiar dels millors homes-bala del món. Però malgrat la seva joventut i els seus èxits, John no va durar molt més a la pista un cop finalit-

38 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

Kevin de la Torre Fornaciari surt disparat a 100 km/h.

zada la temporada al Coliseo. Va prendre la decisió de no continuar més amb la vida de circ. El seu padrí, Luis Taylor, també s’havia jubilat uns anys enrere, el 2016 i amb 61 anys. Realment s’ho mereixia... És dels pocs, per no dir l’únic, que pot presumir de ser fill i pare d’home-bala. Porta tota la seva vida sent llançat per un canó a més de 100 km/h i en els seus millors anys havia arribat a volar fins a 37 metres de llarg. Luis Taylor, el mentor de Kevin, portava tota la seva vida lliurada a aquest gran aparell, intentant preservar el llegat que va heretar del seu pare, també anomenat Luis Taylor. Ser home-bala requereix molta preparació, esforç i una condició física molt preparada. Després de la ràpida retirada del fill, John, si no feia alguna cosa el canó deixaria de disparar després de més de 60 anys de fer-ho de forma ininterrompuda. Hi havia, doncs, una vacant disponible per al futur dels homes-bala. Aquí és on entra en acció Kevin Dola. Luis Taylor el va apadrinar com a aprenent d’aquest número. L’objectiu era clar: que la tradició dels homes-bala de la seva família continués viva. Cert és que no era membre de la família, però tal com assegura Kevin, Luis m’ha “tractat com a un fill”. A Kevin li va encantar el número des del primer dia. En un tracte que van fer entre els dos, van que-

Kevin, a l'esquerra, al costat del seu mestre Luis Munoz.

dar en que li prestaria el canó per poder treballar. Tota una mostra de confiança, d’amor i respecte entre ambdós.

El jove Kevin Dola va debutar com a home-bala el 19 de setembre de 2019 i ha tingut com a mestre a Luis Muñoz

Canó del 1954 El canó va ser construït el 1954 per un rellotger suís i ha estat de gira pels millors circs del món. Ara el custodia Kevin, mentre Luis descansa a Florida (EE.UU.). Això sí, la família Muñoz té el compromís amb el museu Ringling, a Minnesota, que en el moment en què decideixin que ha de jubilar-se, s’ubicarà allà per tota la vida i es preservarà així la història de la gran família Muñoz. Però per això, queden encara molts anys de pólvora. “L’home-bala és un acte molt rar i l’executa molt poca gent, i com Luis ha estat professional de tota la vida, em va voler ensenyar tots els seus misteris”, explica Kevin. És clar, un canó que porta més de 60 anys funcionant i mai ha donat cap problema. Suposo que és com el que t’explica el truc d’una


L'aprenent d’home-bala

de les grans il·lusions de David Copperfield. Li vaig preguntar pels secrets de l’aparell i el seu funcionament, i la resposta del Kevin va ser clara: “Això és una cosa entre Luis i jo. Pensa que per a l’època que va ser construït, té fins i tot reblons d’avions. En aquella època, era el més sofisticat. De fet, l'aparell té molts avenços que avui dia encara costen molt de trobar. El canó és de funcionament mecànic”.

“Quan comença el compte enrere, s’apaga la llum i tot és fosc. El silenci em dona seguretat”, descriu Kevin Dola

Primer llançament Kevin Dola va debutar com a home-bala el 19 de setembre de 2019, després de mesos i mesos d’entrenament. “Els començaments són molt durs. Els primers salts són curts, d’uns 12 o 13 metres. Tens por, no saps què passarà. Sents molta incertesa. Has vist moltes vegades com es fa, però mai ho has fet”. Tot i així, Kevin tenia la sort de comptar amb al seu mestre des del primer moment, quelcom impagable: “En Luis m’ho va donar tot. Em donava molta tranquil·litat, m’explicava tot el que anava a sentir en cada moment. Em va preparar molt bé, a saber reaccionar davant tot el que passés. Si no fos per ell, no ho hagués pogut aprendre. Tingues en compte que ell m’ensenyava tots els errors que altres havien comès al llarg de la història. Molts dels que van començar sense mestre es van quedar en el tràgic intent. Per alguna cosa porten tota la història de la seva família sent homes-bala, i continuen vius”. A Kevin li va suposar gairebé un any sencer dominar la disciplina. “Al principi, feia entre tres i quatre salts diaris. Semblen pocs, però per fer cada salt es necessita molta calma. Només la preparació requereix més d’una hora. Has de carregar el canó, revisar-lo i entrar-hi. Requereix molta disciplina i molta constància”.

Imatge actual del canó.

Em va sorprendre la resposta que em va donar quan li vaig preguntar si havia d’entrenar molt. Kevin em va dir: “Una vegada domines la tècnica i saps el que has de fer, el millor que pots fer és saltar poc. A cada salt que fas et vas fent malbé el cos. Jo faig un salt de 27 metres de llarg i el tub del canó fa set metres de llarg. Pensa en la força a la qual surto disparat. L’impacte que rebo em fa passar de zero a més de 100 km/h”.

Preparació física i mental Sens dubte, la preparació física és vital, explica Kevin Dola: “Has d’estar molt preparat per a ser disparat, volar, fer el gir i caure perfecte. L’esforç físic que necessites a les cames és enorme, pel gran impacte que reps. Evidentment, el teu pes també influeix. Pensa que jo no vinc de l’acrobàcia, i per tant haig de cuidar-me molt. A algú que no ho ha fet mai li costa molt. Però vaig tenir la gran sort que Luis em va preparar molt bé”. Tot i així, assegura que el vent influeix molt en cada salt: “Mai hi ha dos salts iguals, cada salt és un món. Aparentment, sempre has de fer el mateix, però no. Per molt que et preparis, sempre has d’estar ben alerta”. No és suficient amb tenir una bona preparació muscular, també requereix tenir una molt bona preparació mental. “Abans de cada salt, tinc molts nervis. Encara treballo amb un aparell que mai ha fallat, sempre tens el dubte de si passarà alguna cosa. Al llarg de la història dels homes-bala, hi ha hagut diversos accidents i molts han quedat pel camí. Són moltes les coses que poden fallar: l’angle del canó, la força a la que et dispari, la tensió de la xarxa”. Clarament, l’art del risc escenificat a la perfecció. “Un cop dins del canó, sento molta adrenalina. El respecte per això mai s’oblida. Sempre hi ha un compte enrere des del número 10. Al número 5, mantinc l’aire. Al 3, tenso bé el cos per a l’impacte. A l’1, el tenso encara més, com més fort millor. I després, a volar. Tres segons de llibertat navegant pel cel. A continuació vigiles amb la caiguda i el gir”. Hi ha un moment que explica Kevin que li agrada molt : “Sempre, quan ja has caigut, el silenci encara perdura fins que t’aixeques de la xarxa. La gent veu que has arribat, però s’espera a celebrar-ho fins que comproven que estàs bé”. Cada vegada que Kevin és llançat segueix el ritual que va aprendre de la família Muñoz. “Una vegada que estàs col·locat dins el canó —explica Kevin— mires una sola vegada a la punta del tub. Després, treus el pestell. Mires cap avall, a l’esquerra, i de nou avall” . “A l’esquerra —segueix relatant— hi ha una foto de la família Muñoz. Dins del canó hi ha llum, però quan comença el compte enrere s’apaga i tot està fosc. A dins,

Una breu seqüència del llançament del canó.

es fa un silenci total, i això em dona encara més concentració. Només escolto l’assistent i el compte enrere. A mi, el silenci em dona seguretat. El número només dura 10 segons”. Kevin relata els seus inicis: “En els primers salts que vaig fer, vaig caure malament i vaig trencar la xarxa d’arribada. Quan aterres, t’impulses una altra vegada per a col·locar-te bé. Ho vaig fer amb massa força i les meves cames van foradar la xarxa. Per sort, no va ser més que una anècdota”. Ara, està desitjant tornar a treballar per tornar a volar. Com més temps segueixin aturats, més li costarà tornar a arrencar. La vida de circ encara manté aquest art que es traspassa de forma oral, de persona a persona. L’art que no s’ensenya amb llibres, ni en tutorials de YouTube. Kevin ha tingut la sort d’heretar, tot i sense ser família de sang, un art que es porta transmetent de generació en generació. Una relació entre aprenent i mestre que l’ha format en l’ofici. Tant de bo perduri per molts anys i puguem seguir gaudint d’una de les proeses més estranyes i úniques de l’ideari col·lectiu del circ: l’home-bala. I és que al nostre país, després del gran Luis Raluy Iglesias pare, tornem a tenir l’última espècie autòctona en perill d’extinció: l’últim home-bala.

Kevin de la Torre Fornaciari saluda abans del llançament

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 39


COMPANYIES

El Gran Dimitri

PERSONATGE INTERPRETAT PER ANTONIO JESÚS GÓMEZ

Nascut a Loja (Granada), està reconegut per la seva qualitat i frescor

Homenatge a la idiotesa infinita

Per Miguel Ángel Tidor

Parlar del Gran Dimitri és parlar d’Antonio Jesús Gómez, el qual va decidir fa més d’una dècada deixar-se fagocitar davant el públic per aquest peculiar personatge que, des de llavors, l’acompanya i l’ajuda a entendre una realitat que, en moltes ocasions, costa comprendre.

P

er al mateix artista, que un actor decideixi investigar a partir del clown és molt gratificant però, al seu torn, un sacrifici ja que d’alguna manera la seva carrera s’uneix a aquest personatge i és aquí on rau la dificultat de dissociar, en aquest cas, l’artista, el personatge i la companyia, ja que tot això forma un interessant i complex entramat.

40 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

El Gran Dimitri durant una funció de l'espectacle 'Cirkusz Rupt'. Foto: Nerea Coll.

La companyia El Gran Dimitri porta agregada una història plena de casualitats i causalitats que, sense cap tipus d’ordre aparentment establert ni norma pautada, ha anat desenvolupant una reeixida i peculiar carrera professional. Aquest trajecte amaga, després d’una aparent simplicitat, un exigent treball actoral i una clara visió del que personalment entén com a clown. Estimulat des de nen pels espectacles que el Festival Va de Calle s’acostava anualment a la seva localitat natal de Loja (Granada), i després d’uns anys de joventut en què va flirtejar amb malabars, acrobàcies i un teatre de carrer amb cert component reivindicatiu, Antonio descobreix durant un curs les possibilitats del clown, i el seu univers el captiva, de manera que anys més tard decideix abandonar els seus estudis universitaris, família i amics i anar-se’n a París. Allà rep formació com a actor a l’esco-

L’univers o del clown el va captivar i va decidir abandonar els seus estudis universitaris, família i amics i anar-se’n a l’escola Philippe Gaulier

la de Philippe Gaulier i aprofundeix en el treball com a pallasso. Tot i les estretors econòmiques, sent que està vivint la vida que desitja i aposta cada vegada més per professionalitzar la seva feina, ja que entén que necessita una dedicació total per a desenvolupar aquest projecte artístic i vital, pel que segueix formant-se i investigant. En una de les accions que improvisava al carrer, sorgeix per primera vegada Dimitri, un personatge amb el qual se sent còmode i identifica possibilitats de creixement. És llavors quan comença un llarg període d’experimentació i recerca.


Antonio Jesús Gómez 'El Gran Dimitri'

Inicis a Andalusia Al novembre de 2010, Dimitri participa a la presentació d’una gala de l’ACA (Associació de Circ d’Andalusia) a la carpa instal·lada al Pantà de Cubillas (Granada). Potser és aquest un dels moments d’inflexió de la futura companyia, ja que rep un unànime reconeixement per la qualitat i frescor de la proposta, de la qual sorgeixen noves gales, cabarets i altres números que serveixen d’espai de prova per situar el personatge enfront del públic. En una de les seves actuacions, un comentari en xarxes es refereix a ell com ‘El Gran Dimitri’ i des d’aquest moment passa a convertir-se definitivament en el nom del personatge. Després d’això, i gràcies a llargues xerrades amb Miguel Àngel Moreno ‘Bolo’, de Vaivén Circo, decideix prendre estructura com a companyia aquest mateix any i estrena el seu primer espectacle The Great Circus Show, a Circada. Per al seu muntatge, compta amb la col·laboració de Ruth Garreta, artista que havia conegut en el seu pas per l’escola de Philippe Gaulier. Des de la seva primera aparició fins a aquest moment, el personatge s’ha anat consolidant: se li ha dotat d’una història, d’un context, d’un objectiu que li permet tenir clar el seu paper dins de l’espectacle. Presentat com un desastrós somiador vingut de l’Europa de l’Est, Dimitri pretén demostrar, amb tots els mitjans al seu abast, que és un gran artista d’estirp circense. A partir d’aquesta premissa, comença un periple de més de deu anys de creixement del personatge, a què se li afegeixen diferents colors i matisos fins arribar a crear una vida pròpia al seu voltant. Més enllà de la senzilla dramatúrgia aparent, els espectacles del Gran Dimitri amaguen tot un entramat de pensaments i qüestionaments sobre l’engany, de les pretensions, del que cadascú

Un moment de 'Legend'. Foto: Juan José Palenzuela.

oculta i evidència. Trobem un aire diferent d’afrontar el clown, en la forma de fer o de no fer, ja que no fer realment res, és una de les virtuts més destacables de Dimitri. La seva dramatúrgia pretén anar d’allò complex a allò senzill, a allò lleuger, cosa que també es pot trobar a d’altres espectacles que Antonio ha dirigit per a d’altres companyies, com ara Ludo Circus Show (Ludo) o Oopart (Tresperté).

Segon espectacle Cinc anys més tard, després de l’exitosa estrena com a companyia, presenta el segon espectacle, Cirkusz Rupt. El personatge apareix més assentat, la seva història personal més evolucionada i observem una major cura en els elements de l’escena. A més, presenta certa intenció de reduir el text, potser per a simplificar la comunicació de l’espectacle i poder així internacionalitzar sense dependre de l’idioma. No obstant això, la interacció verbal amb el públic és un dels grans recursos del personatge per a evidenciar l’absurd, pel que queda oberta la porta a la investigació per ampliar la seva trajectòria en circuits internacionals. Durant tot aquest període, la companyia amplia considerablement els canals de distribució i la seva presència en circuits. Al mateix temps, assumeix la direcció d’espectacles d’altres companyies, participa al projecte Circ Mediterrani d’Alfonso de la Pola, desenvolupa activitats de formació i dirigeix la trobada de pallassos Mr. Flop. Totes aquestes propostes, entre moltes altres, li permeten desenvolupar un treball més holístic i divers, i li aporten

criteris artístics personals que es reforcen treballs que són externs al propi personatge de El Gran Dimitri. L’any 2019, apareix el tercer espectacle de la companyia The Legend. Des del punt de vista artístic, hi ha un canvi pel que fa als elements escènics i tractament d’aquests, igual com la posada en escena i els recursos tècnics, sense renunciar a l’essència, frescor i aparent simplicitat de les anteriors produccions, que fa que ens qüestionem quina part és intencionada i quina accidental. Al seu torn s’observa una evolució en la pròpia vida del personatge, una continuïtat en la seva història de vida, que ens permet veure la seva transformació al llarg de la seva suposada carrera artística a Espanya. Partint de la dualitat que implica aquesta manera de treball, Antonio assumeix que Dimitri, d’alguna manera és una part exagerada de la seva persona, que li serveix de filtre, alhora que li permet mostrar part de la seva visió que considera el clown com un gènere

Els seus espectacles amaguen un entramat de pensaments sobre l’engany, de les pretensions, del que cadascú oculta i evidencia

en si mateix. Aquest procés d’alquímia pretén obrir una reflexió quant a la forma contemporània d’entendre el pallasso. Com a artista, és conscient que el seu personatge ha de tenir clars ancoratges per a desenvolupar-se a escena; conèixer qui és, saber cap a on anar i com fer-ho. Apel·la a la consciència, a l’escolta, a la resposta del públic. Cada representació suposa un qüestionament com a artista, una reflexió i una anàlisi que li permet anar retocant la infinitat de matisos dels que es componen els seus espectacles. En el procés creatiu, es rendibilitzen al màxim el buit, allò improductiu i la frustració, gairebé tant com els èxits. No hi ha res innecessari. Hi ha una recerca de la veritat, de l’honestedat actoral, dels límits. Antoni i Dimitri pensen diferent, segueixen creient que si ens mostréssim una mica més com som, potser seríem més feliços. Com a companyia, està plena de noves propostes, sense pressa, però amb la mirada posada en horitzons internacionals o produccions de caràcter més col·lectiu, entre molts altres projectes entre mans. Mentrestant, seguirem gaudint del Gran Dimitri, un homenatge als perdedors, als optimistes i també a la idiotesa infinita.

Foto: Juan Antonio Cárdenas.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 41


MOMENTS DE CIRC

Mor als 99 anys l’artista i amazona que va renovar el llenguatge del circ els anys 40 i 50

PAULINAANDREURIVELSCHUMANN L’últimagrandamadelcirc El seu art també va ser premiat amb reconeixements institucionals, tot i no haver actuat mai a Catalunya, fet que li provocava molta tristesa. Només l’any 1998, quan tenia 70 anys, va actuar a Barcelona amb el Circ Raluy per honorar la ciutat on va néixer. L’any 2007 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministerio de Cultura. El 2008 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Circ concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva “extraordinària trajectòria com a acròbata, equilibrista, funàmbula, ballarina, ensinistradora de cavalls en llibertat i amazona d’alta escola” i perquè “la seva trajectòria artística és una valuosa aportació a la historiografia circense i un vigorós estímul per a les noves generacions d'artistes”.

Directora i coreògrafa

Multipremiada i ovacionada en vida, Paulina Schumann va morir a l’edat de 99 anys, arran d’una infecció que va obligar a traslladar-la des de la residència de gent gran de Cubelles on vivia fins a l’hospital. Se’n va anar molt sola, sense la pompa que va tenir en vida ni gaires reconeixements públics ni institucionals. La qui va ser una gran estrella del circ dels anys quaranta i cinquanta va morir a les 06.00 hores del matí del 9 d’octubre a l’hospital Sant Camil, el mateix centre de Sant Pere de Ribes on l’any 1983 va morir el seu pare, el genial pallasso Charlie Rivel.

P

aulina havia nascut el 1921 a Barcelona i era filla de Charlie Rivel (Josep Andreu i Lasserre) i de Carmen Busto. De petita inicià les seves col·laboracions amb Charlie Rivel. El seu pare havia començat presentant una paròdia famosa de Charlie Chaplin ‘Charlot’. És molt coneguda l’anècdota segona la qual Rivel va guanyar a Charlot en un

42 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

Paulina Schumann davant d'Albert, Jacques i Katja Schumann, Johnny Kaye, Benny i Max Schumann, al Cirkus Schumann l'any 1965. Foto: Circopedia.

concurs d’imitadors de Charlie Chaplin i a la qual Paulina hi va participar. El 1927 es traslladà, juntament amb el seu pare i la resta de la família Rivel, a l’Alemanya de la República de Weimar, on actuà amb ells al Circ Schumann, un dels més famosos del moment. Paulina va debutar al món del circ el 1928, imitant la vedet Josephine Baker i maquillant-se amb betum negre. El 1946 es casà amb el danès Albert Maximilian Schumann, també d’una nissaga circense, amb qui formaria parella artística i destacaria com a domadora eqüestre. Despés de néixer els seus fills Benny i Jacques, va presentar un número en llibertat amb sis cavalls, tot i no tenir tenir cap experiència eqüestre. El 1969, amb el tancament del Circ Schumann, Paulina va canviar de rumb i va treballar amb el seu pare durant el període 1972-1981. Els últims anys va viure retirada a la població de Cubelles (Garraf), població natal del seu pare. L’Ajuntament d’aquesta població del Garraf (Barcelona) la va declarar filla adoptiva, i part del seu material es pot veure a la sala d’exposicions dedicada a Charlie Rivel, tot i que ara, a causa de la pandèmia, està tancada des de l’estat d’alarma del mes de març.

El seu matrimoni amb Albert Schumann li va donar la possibilitat d’entrar en el món dels cavalls. Ella era directora i coreògrafa, creadora integral dels números (llum, música, vestuari, pantomima, escenificació). Sempre buscava l’elegància i la sublim perfecció. Va posar plomes blanques als cavalls blancs per primera vegada en la història del circ. Amb els cavalls va representar Doctor Zhivago, My fair lady, Robin Hood, Gigi. En un reportatge firmat per Quim Elias —veure ZIRKÒLIKA número 10— Paulina explicava que Estocolm va ser el gran treball de la seva carrera, i que els seus espectacles amb cavalls blancs i negres eren un acte espiritual i majestatic. El 1947 —l’any del debut eqüestre de Paulina— el productor britànic Tom Arnold i el director Clement Butson va llançar un espectacle de circ d’hivern a Londres. Els productors van quedar impressionats per les idees de Paulina i el seu sentit de showmanship. Van decidir invertir en els seus vestits cars, molts d’ells confeccionats per grans cases com Folies Bergères o Vicaire. Els resultats es veien a Estocolm, Göteborg i Copenhaguen, entre d’altres ciutats. Ella reinventa els números, obrint les portes a la fantasia, a un món imaginari, a un matrimoni feliç entre l’espectacle eqüestre i l’emoció. El 1955 rep l’Oscar del Festival de París, una copa de plata pura, com a guanyadora d’un concurs de cavalls d’alta escola als quals ella va seduir amb pastanagues i petons després que cavalls i cavallista ballessin al llarg de la pista.


Paulina Andreu Rivel Schumann. L’última gran dama del circ

El crític Jordi Elias va escriure que el Circ Schumann —podríem afegir també per extensió a Paulina—, era “sobrietat, discreció, elegància autèntica i treball ben fet, fi i delicat. La fantasia dels cavalls blancs són l’entrada al regne del repòs, de la bellesa serena que no necessita de farciment”. Paulina va crear algunes novetats, com un Eqüestre Potpourri amb quaranta cavalls a la pista simultàniament. Entre altres consecucions notables hi ha la The Troika; Carnival in Venice; Madame Bovary in the Bois de Boulogne; i Fiesta en Sevilla. La vinculació de Paulina al Circ Schumann acaba el 1969 en tancar-se, però no la seva vida artística. El 1972, Charlie Rivel, llavors ja vidu, la reclama com parella del seu número, ell que tota la seva vida havia defensat que les dones no estaven fetes per a ser pallasses. L’any 2011, el Centre d’Arts Santa Mònica li va dedicar l’exposició Un segle de vida. Paulina Andreu Rivel Schumann que va tenir un important ressò als mitjans. Allà va demostrar que era una dona amb molt de caràcter. Paulina va plorar durant la roda de premsa mentre recordava les entrades a la pista de Charlie Rivel i va fer riure als periodistes explicant per què té accent en les set llengües que parla i per què, tot i néixer a Barcelona, no parlava ni un borrall de català, tot i que va explicar que sabia dir “estàs com una pastanaga” i “estic fotut”, expressions que va aprendre del seu avi. Va divertir explicant els seus primers passos com a amazona i com va patir quan un cavall es va descontrolar i després, atès l’èxit perquè tothom es pensava que era part del número, li van demanar que fes el mateix exercici en totes les funcions.

Paulina era directora i coreògrafa, creadora integral dels números (llum, música, vestuari, pantomima, escenografia)

festes del barri Font Vella. Els carrers estaven decorats amb grans litografies de Charlie Rivel dibuixades per Joan Soler-Jové, el cronista gràfic de Charlie Rivel que durant molts anys acompanyava a Paulina. A Joan Soler-Jové, a la seva dona Rosa i a Paulina els unia una forta amistat, la passió pel circ i l’estima cap a Charlie Rivel.

Soler-Jové, que va veure actuar per primer cop a Paulina l’any 1954, ha explicat que ha estat una artista “irrepetible” i a més “bonica, elegant, presumida i sensible”. Soler-Jové recorda l’èxit que Charlie Rivel i Paulina van tenir l’any 1981 al Circus Krone de Munich a Alemanya, i com el públic va respondre embogit a la seva actuació. Paulina Shumann deixa, doncs, un gran llegat i representa una època daurada per al circ europeu. Tenim la sort que va triar Catalunya per passar els últims anys de la seva vida llarga vida, tot i que per pocs mesos no va celebrar els 100 anys d’edat. Seria interessant que es preservés la seva memòria i que les noves generacions tinguin coneixement del seu art i de la seva gran aportació al circ.

Dues dinasties El crític de circ Jordi Jané i l’historiador Raffaele de Ritis, comissaris de la mostra, van coincidir a dir que hi ha un abans i un després de Paulina, i que l’artista va saber renovar el llenguatge del circ del final de la dècada dels 40 i els 50 gràcies a la posada en escena dels seus números i a haver tingut una cura especial en els arranjaments musicals, la llum i el vestuari. Molts dels vestits que lluïa eren confeccionats per Folies Bergère o Vicaire. De Ritis també va destacar que Paulina “és el resultat de dues dinasties de circ totalment oposades, la nòrdica representada pels Schumann i la mediterrània dels Rivel”. Durant els anys 90, Paulina assistia a molts esdeveniments de circ. A Igualada, l’any 1997 va assistir al sopar-tertúlia Els cigrons de l’Ateneu i va ser guardonada amb el Cigró d’Or”, segons informa Josep Elias. Va tornar a les

Paulina Schumann amb els seus cavalls amb plomes, l'any 1955. Foto: Arxiu Raffaele de Ritis/Circopedia.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 43



MOMENTS DE CIRC

Mor als 63 anys Rafael Pla Albiach, director i fundador del Circ Gran Fele

AdéualGranFele,restauradordelcirc

R

afael Pla Albiach (València, 1956), més conegut com El Gran Fele, va morir de manera sobtada als 63 anys d’edat el passat 13 d’octubre, després d’uns dies ingressat a l’hospital a causa d’una embòlia que no va poder superar. En el moment de la seva mort, la companyia tenia una agenda plena d’actuacions. En una nota publicada a la seva web, la mateixa companyia assegurava la continuïtat del projecte: “El Gran Fele ha marxat al cel a fer una actuació i trigarà a tornar. Nosaltres seguirem endavant” Referent del circ teatralitzat, Pla va ser un pioner a trencar els esquemes del circ tradicional i homenatjar el circ de finals del segle XIX i inicis del XX a través d’un llenguatge de fusió de les arts escèniques. Pla també ha destacat per la seva trajectòria creativa, la tasca de recuperació i restauració del circ, per la formació de joves artistes a través d’una escola i la divulgació del circ. Entre els tresors que va conservar com a col·leccionista, hi ha instruments musicals dels Padi i molts altres pallassos, un barret del pallasso Tony Díaz i un dels canons de llum amb carbó que havia il·luminat la pista del mític Circo Atlas. També va conservar moltes fotocòpies en color de cartells de circ del segle XIX.

Fundador del circ En els seus inicis, Rafael Pla va formar part dels Germans Pla, pallassos i fills del ventríloc Rafael Pla Soler ‘Gran Fele’. Guardonat amb el Premio Nacional de Circo l’any 2008, Pla dirigia el Circo Gran Fele, la companyia valenciana que va fundar el 1993 i que fusionava el teatre, la dansa i les diferents disciplines circenses. Poc després de la fundació de Circo Gran Fele, el 1996 va estrenar Drub, la història d’un pirata de Barbarroja que es movia per les costes de Cullera i Oliva. Va ser un dels primers espectacles amb títol. Entre els seus muntatges posteriors destaquen A (2008), Samsara (2007), Éione (2006), Xaloc (2005) Hierofantes (2004) i El Sabidor (2001), entre altres. Actualment, la companyia estava realitzant funcions d’Orient Express i Pla y Pla. En una entrevista publicada el 2008 a la revista InfoCirco, Pla es definia com a autor, director, productor, autodidacta, actor i pallasso. També va explicar els seus inicis: “Quan vaig començar al món del circ agafava sovint la moto i anava a buscar furgonetes i caravanes pels solars de Mislata. Sempre trobava gent de circ, com els Segura o els Alcáraz”. La decisió de crear Circ Gran Fele la va prendre

Gran Fele (Rafael Pla Albiach) en una imatge recent. Foto: Circ Gran Fele.

després de tornar d’un viatge per Europa. Es va adonar que després de veure els circs Knie, Monti, Roncalli o Flic-Flac, el circ que es feia a l’Estat era molt “roí”. “Vam muntar el circ per desesperació, perquè no trobava circs que m’agradessin”, va explicar en una entrevista. Tot i ser crític públicament amb el circ tradicional i en especial amb els números d’animals, Pla assistia sovint a les seves funcions i va organitzar debats i tertúlies per a establir ponts amb companyies ambulants i familiars. Coneixia molt bé la psicologia humana i empresarial d’aquests circs.

Una mort sobtada Entres les reaccions a la seva mort hi ha la de Miquel Alberola, que en un article al diari El País va deixar escrit: “Rafael Pla va ser sempre un pallasso que ja no necessitava disfressar-se: l’expressió de la seva figura voluminosa, oscil·lant i amb el suport d’un bastó transmetia tot el misteri i la màgia”. Per a

Alberola, Pla va ser un “activista de la il·lusió i el somriure com a pallasso i com a empresari d’un projecte circense molt literari que aprofundia en l’expressivitat i la fantasia”. Circ Gran Fele ha participat a nombrosos festivals com el Festival de Circ del Brasil, el de Hämeelina (Finlàndia), el de Circ de Lisboa, el de les Tres Cultures de Mèxic i el Festival de Tardor de Madrid. El 2007, va portar el seu espectacle als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf i recentment ha realitzat una gira per Cuba. La companyia ha rebut el suport del Programa Caleidoscopio de la Unió Europea com a projecte cultural de gran interès i el Premi Max Especial Circ (2002). La prematura mort de Rafael Pla significa una important pèrdua per al circ. Des d’aquesta revista volem expressar el mes sincer condol a tota la companyia, amics, família i en especial a Ana, la dona de Rafael Pla que el va acompanyar a l’ombra en tot el projecte del Circ Gran Fele. / Marcel Barrera.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 45


ESPECTACLES

'Gran Reserva'. Rhum&Cia

Els senyors del castell de Montjuïc

“P

osi-me’n un altre” és el que et vénen ganes de dir al cambrer quan t’acabes la primera copa de rom añejo. I és el que em van venir ganes de demanar quan va acabar, a les festes de la Mercè de Barcelona, la versió curta de Gran Reserva, el nou espectacle de Rhum&Cia, basat en els seus tres espectacles anteriors. I això que el xou, presentat a l’immens fossar del castell de Montjuïc, a Barcelona, sota un sol potent i amb el públic assegut a la gespa, separat i relativament lluny de l’escenari, acompanyava poc a beure —i veure— begudes alcohòliques. Però tot i així aquells cinc salvatges ens van en-

‘GRAN RESERVA’ LLOC: CASTELL DE MONTJUÏC (BARCELONA). DIA: FESTES DE LA MERCÈ. 24 DE SETEMBRE DE 2020. AUTORIA I DIRECCIÓ: RHUM & CIA. PALLASSOS: JORDI MARTÍNEZ, JOAN ARQUÉ, ROGER JULIÀ, MAURO PAGANINI I PIERO STEINER. DIRECCIÓ MUSICAL: PEP PASCUAL.

D'esquerra a dreta, Joan Arqué, Jordi Martinez, Roger Julià, Mauro Paganini i Piero Steiner al castell de Montjuic, durant les festes de la Mercè (Barcelona). Foto: Manel Sala ‘Ulls’.

trompar a còpia d'un humor molt gamberro i se'ns van guanyar. Ja només amb l’entrada parsimoniosa dels cinc pallassos-homeless adreçant-se a l’escenari, seguida del discurs del clown argentí i el seu assassinat en directe d’un tret de pistola —pam!—, ens anunciaven que allò no seria un espectacle per a nens. I per si n’hi havia cap dubte, el pallasso blanc, vestit d’una manera que recordava un boxejador abans d’entrar al ring –quina por!–, molt lluny de l’aspecte femení de molts clowns convencionals, ens ho va explicar amb un parell de frases burletes sobre els espectacles “familiars”. Sí, Rhum&Cia —i jo també, senyora— estan tips de la idea aquesta de que els pallassos són per a la canalla, especialment indicats per a l’època de Nadal, les celebracions d’aniversari i les festes majors. No! els canalles de Rhum fan espectacles adults que, també, poden veure la canalla. I

aquí rau la seva força, la seva castanya. Però no només aquí: cadascun dels pallassos de Rhum, que treballen amb un tempo precís, té una personalitat forta i original que et captiva. Molt essencial, diria. Cadascú és el seu pallasso. Que va des del clown, que mataries, a l’august que presenta el Martínez, que també, passant pels altres quatre, que te’ls enduries a casa, sobretot el Roger Julià d’Antequera. Deixant alguna broma eròtica potser massa barata del Martínez i del Piero, Gran Reserva està ple de la imaginació, del risc i de l’exigència que porta el Martínez, per exemple, a recitar un poema amb tots els noms canviats de gènere. I des d’on el recita? Doncs assegut en una tassa de vàter fent les seves necessitats mentre tres pallassos li canten una cançó dolça i melangiosa. I al final, se sent un plof! i estira la cadena. Sí, Rhum&Cia, més que els bufons del castell, van ser-ne els senyors./ Piti Español.

‘París’. Circ Raluy Clàssic

Fer honor al seu nom

A

vui m’han portat al Circ! Avui, diumenge, 4 d’octubre, darrer dia de l’actuació del Circ Raluy Clàssic. Hem parlat amb dos dels seus promotors: el Francis Raluy i el Sandro Roque, dos vells amics. Fan constar que volen mantenir la línia clàssica dels Raluy. Porten una còmoda carpa decorada sòbriament, tot i que a la cúpula no hi veiem les pintures dels circs Raluy i les caravanes no tenen regust d’antigor. El Francis, com justificant-se, ens diu: "És que hem comencat des de zero..." L’espectacle és digne. Tots els números foren molt aplaudits pel centenar de persones

46 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

que érem dins la carpa a la funció del migdia. El dia abans, la sessió de les quatre de la tarda la van suspendre, per falta d’espectadors. El temps tampoc no va ajudar. La vida d’aquesta gent és dura, en molts aspectes. Deixeu-me dir, però, que he gaudit més que en el Messi10, del Cirque du Soleil, tot i que aquest Raluy no té pantalles mòbils ni tant de focus. Amb tot, alguns dels seus números són d’alta qualitat i un ha estat premiat al Festival de Montecarlo (Dias Brothers). El presentador va fer un bon número de ball i malabars. Aquest circ que no oblida els seus orígens fa una evocació d’aquell home-bala que, per Europa, presentaren els patriarques de la nis-

‘PARÍS’ LLOC: IGUALADA. AV. MESTRE MONTANER. DIA: 4 D’OCTUBRE DE 2020. MONSIEUR LOYAL: RAMIRO VERGAZ. NÚMEROS: ANGELA DIAS (TELES AÈRIES), RAMIRO VERGAZ (MALABARS), SANDRO ROQUE I FRANCIS RALUY (PALLASSOS), ARTUR ROBINSON (HOME FORÇUT), DIAS BROTHERS (ICARIS), GERMANES BROTHERS (EQUILIBRIS), FÁTIMA DIAS (CONTORSIÓ), VALENTINA (EQUILIBRIS).

saga: en Luis Raluy i la igualadina Marina. Sovint en el circ es presenta allò de “lo nunca visto”. Crieu-me: No havia vist mai a la meva vida anar al circ amb la cara tapada amb mascareta. / Josep Elias.


ESPECTACLES

‘Ahir’. Animal Religion

Emocions inesperades, suggeriments indefinibles

E

ls Animal Religion sempre van molt forts impulsats per l’ambició que els empeny: portar l’espectador a llocs on no han estat mai, ni ells ni nosaltres. I sovint ho aconsegueixen encara que, de vegades, no agafin el camí més dret o travessin algun túnel que impedeixi veure el paisatge. A Ahir, espectacle estrenat a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, Quim Girón, Joan Cot i Joana Serra, ens va portar molt lluny. On? No ho sé, ni crec que importi. O, almenys no em va importar a mi, que em vaig deixar dur per les diferents propostes que anaven apareixent, una darrere l’altra, sense cap nexe d’unió dramàtic o, fins i tot, temà-

‘AHIR’ LLOC: SALA TALLERS TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (TNC). BARCELONA. 15 D’OCTUBRE DE 2020. COMPANYIA: ANIMAL RELIGION. DIRECCIÓ: CARLOTA GRAU. INTÈRPRET: QUIM GIRÓN. MÚSICA I SONS: JOAN COT. LLUMS: JOANA SERRA.

Quim Girón en un moment de l’espectacle ‘Ahir’ estrenat al Teatre Nacional de Catalunya. Foto: May Zircus

tic que les unís però amb un fort fil estilístic (d’interpretació, de llums i de so) que les tenia ben lligades. L’espectacle comença amb un monòleg sobre el dormir i sobre el passat, el present i el futur, recitat d’una manera gairebé hieràtica però molt captivadora per l’únic actor de l’espectacle, el Quim Girón, que ens porta a una sèrie de declaracions, que sentim en off, de persones que expliquen el seus primers records. I de seguida, el Quim, fent donar voltes mig acrobàtiques a un micro, al voltant seu, crea una mena de composició distorsionada d’aquestes veus en off per a donar pas a un recital dels llums que juguen a crear imatges i efectes lumínics seguint una música contundent. Llums i música són, durant una bona estona, els únics protagonistes dalt de l’escenari. Un escenari que, més tard, el Quim omple,

‘Desdèmona’. Alba Sarraute

Brillant adaptació circense

E

nfrontar-se a una adaptació circense de Shakespeare és segurament un repte a l’abast de molt pocs. Requereix d’un coneixement a fons tant del text com de les tècniques circenses, així com d’una gran capacitat d’expressió dramatúrgica per posar ordre i ritme a tots els elements. Tot això, a banda de les dots actorals que han de tenir artistes que s’han format més en el moviment dels cossos i les acrobàcies que en la interpretació de textos. Els requisits que he esmentat els assoleix amb escreix aquest Desdèmona d’Alba Sarraute, una obra creïble, sòlida, ben presentada,

excelentment narrada, amb variades tècniques circenses (roda Cyr, mà a mà, bàscula o llançament de ganivets) i una brillant posada en escena que firma Laia Sanmartín. El circ i la literatura no només es troben, sinó que s’entremesclen en un espectacle molt ben travat d’inici a final, amb esperit circense, musical, feminista, i em sembla a mi també molt fidel a l’obra de Shakespere, però alhora amb una lectura molt actual. Darrere aquesta adaptació hi ha la mà d’Alba Sarraute, que ha aconseguit finalment acabar un dels projectes vitals i artístics que perseguia. Alba fa el paper de Desdèmona,

primer amb la seva dansa circular i més tard evitant o enfilant-se a un altaveu que penja d’un cable i es mou perillosament d’una banda a l’altra, distorsionant el so d’una melopea estranya. Tot això i més, acaba amb un joc de llums i fum que crea geometries de somni i parets invisibles, que remata l’actor, que apareix com una mena de Darth Vader (La Guerra de les galàxies) i fa un epíleg que enllaça amb el seu monòleg d’inici. I ja està. Són 50 minuts d’emocions inesperades, de suggeriments indefinibles, de sensacions estranyes, d’algun moment d’avorriment —el túnel— o de calma. 50 minuts de risc performatiu que et captiven si hi vas amb la ment oberta, t’oblides que t'han dit que és un espectacle de circ —no ho és— i no et reca el preu que et fan pagar per un espectacle de menys d’una hora./ Piti Español.

‘DESDÈMONA’ DIA I LLOC: 18 DE JULIOL. GREC. MERCAT DE LES FLORS. AUTORIA: A PARTIR D’'OTEL·LO' DE SHAKESPEARE. ADAPTACIÓ: ALBA SARRAUTE. POSADA EN ESCENA: LAIA SANMARTÍN. INTERPRETACIÓ: ALBA SARRAUTE, ANNA PASCUAL, BERTA PASCUAL, MARTÍ SOLER, NOÈ ESCOLAR, LAURA MARTÍ, JORDI CLARET I MANEL ROSÉS.

el mateix que l’any 1994 va fer Mercè Pons al mateix festival Grec. Està esplèndida, com també ho estan la resta de personatges, en especial Tomeu Amer en el paper de Iago. Aquest espectacle es mereixeria, sense dubte, fer una gira pels teatres de tot arreu. Val molt la pena. / Marcel Barrera.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 47


ZIRKOTECA

Presentats pel dissenyador Pierpaolo Piccioli i el fotògraf Nick Knight

LACASADEMODAVALENTINO S’APROPAALCIRC

E

ls famosos estudis de cinema Cinecittà de Roma van acollir el passat estiu la presentació d’un espectacle d'alta costura inspirat en el circ. Pierpaolo Piccioli, dissenyador de la marca de moda Valentino, va presentar la seva col·lecció tardor-hivern 2020-21 Of Grace and Light en col·laboració amb el fotògraf britànic Nick Knight. Respectant les mesures sanitàries per a la prevenció de la covid-19, l’esdeveniment va ser presen-

cial i virtual. El xou va presentar quinze vestits, tots blancs excepte un confeccionat amb serrells platejats, cascades de plomes, volats, gasa i tafeta. Piccioli va dir que el seu espectacle volia enviar un missatge d’esperança i positivitat. “És un moment difícil ―va concloure Piccioli― però crec que el nostre treball no busca reflectir el moment sinó reaccionar a ell. L’alta costura està feta per a les emocions. No és per a caminar, és per a somiar”. / ZRK.

En el marc del VIII Festival Internacional de Circ de Castella i Lleó

JOSÉANTONIOELVIRAEXPOSA LESSEVESESCULTURESAÀVILA

E

l VIII Festival Internacional de Circ de Castella i Lleó va organitzar entre els dies 26 i 30 d’agost l’exposició ‘CIR&CoEsCultura’, de l’escultor i professor José Antonio Elvira. Al Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Àvila es van presentar una sèrie d’escultures de circ —veure imatge— creades recentment i que representen a pallassos, equilibristes, trapezistes i altres disciplines circenses. Relacionat amb l’exposició, també es va editar el llibre titulat Conversaciones y reflexiones en voz alta, de Pa-

blo Martín Hernández i Elena Avellaneda Bibian. Durant el festival va tenir lloc la III Jornada d’Arquitectura & Circo, que es va centrar en la candidatura de la ciutat d’Àvila per a convertir-se en la capital espanyola del circ del segle XXI. Entre les activitats paral·leles també es va projectar a l’esplanada del Lienzo Norte la pel·lícula The Circus, de Charles Chaplin 'Charlot'. També es va organitzar el debat ‘XXI-RCO cap a on va el circ en el segle XXI?’, coordinat per l'escola de circ Carampa. / ZRK.

A càrrec dels fotògrafs Manel Sala ‘Ulls’ i Martí Casanovas

ELFESTIVALCURTCIRCKIT(MONTGAT) MOSTRA20ANYSENIMATGES

E

ls fotògrafs Manel Sala ‘Ulls’ i Martí Casanovas van presentar a la biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat (Barcelona) una exposició fotogràfica sobre la història de Curtcirckit, coincidint amb la vintena edició d’aquest festival organitzat per Cronopis amb el suport de l’Ajuntament de Montgat (Barcelona). La retrospectiva, que es va poder veure durant un mes, entre els dies 30 de setembre i 30 d’octubre, va incloure un total de 76 fotografies i els 20 cartells de totes les edicions del festival. Algunes de les com-

48 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

panyies que van aparèixer fotografiades són Circ Pistolet —veure imatge realitzada per Manel Sala l’any 2014—, Atempo Circ, Cia. Cíclicus, Los Galindos o Las Polis. El col·laborador de ZIRKÓLIKA Manel Sala ‘Ulls’, que fotografia el festival de manera ininterrompuda des de l’any 2009, va seleccionar aquestes 76 imatges d’un d’un banc de 5.000 fotografies. D’altra banda, aquest any el festival s’ha celebrat a la tardor, i no a l’estiu com és habitual. Van actuar-hi, entre d’altres, Soon Circus Company, Yldor Llach i Karl Stets. / ZRK.


ZIRKOTECA

VIDA DE CLOWN. LA TRAGICOMEDIA DEL SER Alain Vigneau

Editorial: Edicions La Llave Preu: 18,00 € Pàgines: 264 Altres formats: e-book Any edició: 2020

A

lain Vigneau ens delecta amb un nou llibre. Després de l’exitós Clown esencial Alain desenfunda de nou la seva ploma per a despullar-se per complet i mostrar-nos així la seva vida tragicòmica. El llibre està organitzat en 19 capítols, al llarg del quals es repassen multitud d’escenes significatives de la vida de Vigneau. Una autobiografia que ens encoratja a viure la vida amb tot el que això comporta. La vida d’Alain ha vingut marcada per la ràpida mort de la seva mare quan era molt petit. El moment en què els va deixar, Vigneau sentia com si li haguessin robat de cop tota la seva infantesa: sense adonar-se’n, s’havia fet gran. La mort de la seva mare i Vigneau desenfunda de nou la seva tardana accepla ploma per a despullartació han estat un dels motors de canvi al llarg se per complet davant del lector i mostrar-nos la seva del seu recorregut durant la adolescència. “Notragicòmica vida més tinc ulls per a mi i pels deliris que poblen el meu cap d’utopies, revolucions i visions místiquesc, escriu Vigneau, que afegeix: “El meu patiment m’ha fet fort i, sobretot, m’ha donat el desinterès necessari per trencar vincles sense mirar enrere. Per primer cop, em sento amo de la meva vida!”. Amb tanta desafecció, Vigneau no va dubtar a prendre altres rumbs en la seva vida quan així ho va necessitar: la seva experiència com a clown, el seu debut a la pista d’un circ, les seves experiències com a terapeuta, etc. Com de fina és la línia entre allò tràgic i allò còmic. Amb el text d’Alain veiem que, finalment, són dues cares del mateix prisma. A primera vista, la vida d’aquest clown no ha parat de tenir moments tràgics, tot i que per a ell la vida “em convida, un cop més, a riure de mi mateix” [...]. Això és clarament una molt deslleial provocació de la destinació!”. La seva vida mai no ha deixat d’estar enllaçada. La mort de la seva mare, la de la seva àvia, el tracte amb el seu pare, la relació amb els seus germans, les vivències com a terapeuta: “Les dues inseparables màscares gregues [...]. Fem el que fem, tard o d’hora ballarem als braços d’una o altra”. El llibre tanca amb un epíleg ben bonic que convida a arriscar, a sentir, a vibrar... a viure. Es titula El riesgo de vivir, una oda a la vida i a totes les conseqüències inherents de viure-la. Des del moment en què naixem, viure implica assumir riscos. “Potser la nostra gran tragèdia no sigui tant morir, sinó la de no viure plenament fins arribar a aquest moment”. Visquem, doncs, sota la màscara del nas vermell! / Mickey de los Reyes.

PROFESIONALES DEL CIRCO SOCIAL. 12 MESES, 12 HISTORIAS Aïda Ballester i Antonio Alcántara

Editorial: Neret Edicions Preu: 12€ Pàgines: 116 Col·lecció: De la web al paper Any edició: 2020

E

l circ social ha donat peu els útims anys a alguns llibres que han servit per definir amb precisió el marc teòric, la idea del circ com a eina de transformació social i també l’ensenyament de les tècniques circenses com a transmissors de valors com l’esforç o la superació. Potser el treball més destacat és el llibre Circ, educació i transformació social. El projecte pedagògic de l’Ateneu Popular 9Barris, escrit l’any 2016 per Antonio Alcántara, un els referents en l’àmbit del circ social. Ara, un nou llibre baixa del marc teòric al terreny pràctic. A través d’entrevistes realitzades per Antonio Alcántara i Aïda Ballester, dotze professionals del circ social ens expliquen el treball a El llibre, publicat per la peu de carrer que estan Editorial Neret, baixa al portant a terme. Aquests testimonis donen un reterreny pràctic a través de sultat molt revelador i dotze valuosos testimonis interessant, alhora que aporten llum al fenomen i apunten el nom de multitud de projectes en marxa, donant una idea de la pluraritat i l’impacte de moltes iniciatives disseminades pel territori (Valldaura Circ, Circo Corsaro, AltroCirco, Zip Zap, Cirque du Monde, Acirkaos o Ateneu Popular 9Barris). Segurament, la formulació de les mateixes preguntes en tots els entrevistats fa la lectura una mica repetitiva, però tot i aquest hàndicap la majoria de les entrevistes tenen el seu propi interès. L’artista Albert Vinyes (Valldaura Circ) ressalta “el poder transformador del pallasso i el circ”. En la mateixa línia, Anna Rubió (Acirkaos) diu que el circ social és una “forma de viure en llibertat i té una part creativa i d’autosuperació que la motiva”. També hi ha alguna crítica sorprenent, com la que fa Toni Porcar, que acusa La Vela de l’Estruch d’abandonar el circ professional i fer la competència al Festival de Circ Social de Sabadell”. Altres professionals entrevistats són Andrea Martínez, Estíbaliz Sanchis, Javier Gràcia, Andrés Felipe Sales, Mariano López, Beatriz Contreras, Rafael Jack Sánchez, Merche Ochoa i Pasquale Marino. El llibre ha estat publicat per Neret Edicions, un interessant i valent projecte liderat per Lola Renau al voltant de l’art com a eina de transformació social. Com es diu en la introducció del llibre, “totes i cadascuna de les experiències deixen petjada, les seves veus són les que donen forma i defineixen què és circ social”. Per tot això, la lectura del llibre i de les entrevistes, emmarcades en el projecte '12mesos 12 històries de l'Ateneu Popular de 9Barris'. pot ser molt útil per a un millor coneixement i un reconeixemet que, malgrat els avenços dels últims anys, el circ social encara no té com es mereix. / Marcel Barrera.

Tardor 2020 | ZIRKÒLIKA 49


ZIRKOTECA

El pallasso Chacovachi elabora els deu manaments per a actuar al carrer

MANUALDEL’ARTISTADECARRER (OELMÈTODEDELSESCACS)

E

l veritable art va néixer per a criticar, provocar, denunciar i delirar d’una manera bella. L’entreteniment és perquè et puguis oblidar del que has de criticar, denunciar o provocar. Entretenir-se està bé, però viure sense art és una merda. El pallasso és art i entreteniment, si només penses en entretenir et quedes a mig camí. En els meus inicis només feia les funcions, era la meva trinxera i la meva aportació aquest món. Mai havia pensat en fer classes, però un dia tot va canviar i vaig començar a ferne. I ara he creat un mètode. A grans trets, per a

Il·lustracions: Carlos Benito Gall ‘El Benito’.

50 ZIRKÒLIKA | Tardor 2020

Per Fernando Chacovachi (*) ser pallasso cal caminar tres passos: 1. Aprendre l’ofici: entretenir, divertir i sorprendre. 2. tranformarte en artista: provocar, delirar i denunciar. 3. Donar-ho tot. Pensant i unint idees vaig crear un mètode per a actuar al carrer com a pallasso que es diu mètode dels escacs i que s’explica en el meu llibre Manual del artista callejero. Fer una funció de pallasso no és com una obra de teatre, és més semblant a un recital de rock o a un partit de futbol. Aquí us mostro els deu manaments. (*) Pallasso i autor del ‘Manual y guía del artista callejero’.




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.