Especial cooperatives a El Periódico by Xavier López Garcia

valor

GENER del 2016

SUPLEMENT D’ANÀLISI ECONÒMICA Isabel VIDAL

Ramon BASTIDA

Pere ENCISO

Carmen PARRA

Marc MUSSONS TORRAS

Perfecto ALONSO

Joan FONTRODONA

Lluís CARRERAS ROIG

Rubén LLOP

Lourdes CORTADA

Llorenç SERRANO

Miquel SEGURÓ

Cooperatives: tant futur com passat ¿Són les cooperatives una fórmula vàlida per a les exigències del segle XXI o són una cosa del passat? Una dotzena d’experts coincideixen en la plena vigència d’aquesta fórmula empresarial. fRANCINA CORTÉS

Publicitat

26 DE GENER DEL 2016

Una economia amb valors

Eina de la societat organitzada Les cooperatives són societats de persones i empreses a la vegada. Promotors i treballadors assumeixen el risc de la iniciativa empresarial.

Isabel Vidal professora de la Universitat de Barcelona

Fer millors les nostres empreses La intercooperació, un dels principis cooperatius, permet superar les dificultats de l’aïllament i la dimensió reduïda de les nostres empreses.

Ramon Bastida professor de la UPF i de la UIC

a globalització de l’economia i la preeminència de les polítiques neoliberals han potenciat un model de creixement econòmic vertebrat al voltant de l’especulació. En un entorn de creixent competència, la urgència per conquistar quota de mercat va abocar nombroses empreses a endeutar-se per sobre del que és raonable i a guanyar competitivitat mitjançant la reducció de costos, particularment salarials. El crac financer del 2008, al dessecar les fonts de finançament convencionals, va sacsejar les empreses més apalancades i va aguditzar, en lloc de corregir-les, les mateixes pulsions que havien detonat la implosió del model econòmic. Els acomiadaments massius i la devaluació salarial, ens van explicar, valien tant per competir millor en un mercat a l’alça com per resistir l’envit d’una crisi d’abast planetari. Les escoles de negocis adoctrinaven els aprenents d’executius en la filosofia de l’Excel: a menors costos, més beneficis. L’únic valor a tenir en compte era el dels actius i els passius. Els valors ètics i socials no computaven en els comptes d’explotació. L’excepció a la regla han sigut, justament, les empreses cooperatives, que tenen el seu origen en la Revolució Industrial del segle XIX. Prova d’això és que en el cooperativisme la taxa d’ocupació indefinida i la de contractes a temps complet siguin més altes que en el conjunt del mercat laboral. O que durant la crisi econòmica hagi destruït menys llocs de treball que les empreses convencionals. El seu model de governança, que dilueix la frontera entre emprenedors i assalariats, contribueix també que les cooperatives prestin més atenció a les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar. Així ho expliquen els acadèmics que avui analitzen aquest fenomen per al suplement +Valor. La defensa de valors com la qualitat de vida dels treballadors, el consum sostenible o el repartiment equilibrat tant de les plusvàlues com dels sacrificis no és, ni hauria de ser, patrimoni del cooperativisme. Després que l’esclat de la crisi hagi evidenciat l’obsolescència del patró de gestió vertical i d’uns marcs de negociació col·lectiva més orientats a preservar privilegis que a premiar mèrits i a crear ocupació, empreses i representants socials haurien d’obrir la porta a explorar noves fórmules de col· laboració inspirades en el model cooperativista. La participació sindical en els consells d’administració d’algunes grans corporacions alemanyes ens demostra que llarg que és el camí que ens queda per recórrer.

Les empreses haurien d’assumir principis del cooperativisme, inclosa certa dilució de les fronteres entre emprenedor i empleat

Rellevància d’un model alternatiu Si volem viure en una societat lliure i democràtica s’han de buscar models alternatius al model neoliberal. Les cooperatives hi tenen molt a dir.

Pere Enciso professor de la Universitat de Lleida

Un instrument transformador La crisi de valors que ha castigat l’economia reclama que es reprenguin conceptes que van deixar d’aplicar-se. El cooperativisme té plena vigència.

Carmen Parra directora de la Càtedra d’Economia Solidària de la UAO-CEU

La millor fórmula per sortir de la crisi Les cooperatives han sigut les empreses que han tingut un millor comportament davant la crisi per la condició simultània de ser empresari i treballador.

Marc Mussons Torras gerent de la Universitat de Vic

Experiències modernes i d’èxit Les dades avalen la fortalesa i consolidació del model cooperatiu. Les cooperatives estan en tots els sectors i ofereixen ocupació més sòlida i estable.

Perfecto Alonso president de la Federació de Cooperatives de Treball

Una proposta amb futur Més enllà d’una història encomiable, o d’un present significatiu, les cooperatives ofereixen la possibilitat de mirar l’empresa d’una forma diferent.

Joan Fontrodona professor de IESE Business School

Conciliar solidaritat i rendibilitat El repte de cooperativisme és fer compatible el desenvolupament de la participació i la solidaritat amb la rendibilitat, l’eficiència i la viabilitat.

Lluís Carreras Roig membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Paradigma del lideratge inclusiu El cooperativisme pot ser una alternativa econòmica a l’actual versió del capitalisme contemporani. Però ha de fer els deures.

Rubén Llop i Lourdes Cortada professors d’EADA

Camí per crear i mantenir llocs de treball L’economia social crea i manté llocs de treball i és la millor via per emprendre garantint el control sobre la pròpia creació.

Llorenç Serrano coordinador d’economia social de CCOO de Catalunya

Enric HERNÀNDEZ Director

Societat cooperativa i responsable Tot indica que els interessos dels treballadors espanyols del futur encaixen amb els valors fonamentals de les cooperatives.

Miquel Seguró investigador de la Càtedra Ethos-Univesitat Ramon Llull Suplement d’anàlisi econòmica d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Director: Enric Hernàndez

Patrocinadors:

26 DE GENER DEL 2016

Eina empresarial de la societat civil organitzada

Aquestes primeres manifestacions del cooperativisme aporten els principis cooperatius. Els principis que han d’inspirar el funcionament de qualsevol manifestació cooperativa a qualsevol lloc del món són: adhesió lliure i voluntària; gestió democràtica, una persona, un vot; distribució limitada dels beneficis; els excedents repartits en proporció a les compres dels seus socis i accés a l’educació per a tots els membres i treballadors de la cooperativa.

El ressorgiment en salut i cultura

Les cooperatives són societats de persones i empreses a la vegada. Promotors i treballadors assumeixen el risc de la iniciativa empresarial. Els principis que inspiren el cooperativisme a tot el món són, entre altres, adhesió lliure i voluntària, gestió democràtica i distribució limitada dels beneficis.

es cooperatives són organitzacions promogudes per un grup de persones que voluntàriament decideixen associar-se per desenvolupar una activitat empresarial que els ha de permetre satisfer una necessitat comuna. És el concepte d’ajuda mútua. Els seus promotors i treballadors assumeixen el risc de la iniciativa empresarial. La viabilitat econòmica i financera de la cooperativa depèn de l’esforç dels seus socis i treballadors per garantir recursos suficients. Algunes cooperatives poden estar constituïdes per centenars de socis encara que domina la petita i mitjana dimensió. Com qualsevol altra empresa, poden beneficiar-se de subvencions públiques, però no estan gestionades directament o indirectament per les institucions públiques. El significat formal d’una cooperativa és associació de persones. Les persones membres d’aquesta associació són els socis de la cooperativa. Per la seva naturalesa jurídica d’associació de persones, les cooperatives són organitzacions que poden gestionar el seu govern aplicant la regla d’or de la democràcia econòmica: una persona, un vot. Les cooperatives no tenen com a objectiu principal la maximització de beneficis per a la seva distribució posterior entre els accionistes. Per a una empresa cooperativa, la reinversió del benefici facilita la sostenibilitat econòmica i financera del negoci.

RAMON GABRIEL/defoto

Consolidar llocs de treball

Des de la Revolució Industrial

Isabel VIDAL Professora de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. Directora del Centre d’Investigació en Economia i Societat (CIES), exdirectora dels màsters en Responsabilitat Corporativa i en Economia Social (UB). Coordinadora acadèmica del Llibre Blanc de l’Economia Social a Catalunya.

Els orígens moderns del cooperativisme estan associats a la Revolució Industrial que va tenir lloc a la Gran Bretanya al segle XIX. En aquella primera època, les cooperatives de consum són les grans protagonistes. El fenomen de la Revolució Industrial, del qual també participa Catalunya la segona meitat del segle XIX, comporta una sèrie de canvis importants tant en la forma de produir com en la de consumir. Es produeixen migracions de persones del camp a la ciutat. En aquest context, el cooperativisme de consum sorgeix com un instrument de defensa dels treballadors. El cooperativisme de consum va tenir com a objectius primordials facilitar la confecció d’un cistell de consum i satisfer necessitats bàsiques com són educació, cultura i sanitat als treballadors de les fàbriques del tèxtil.

A Catalunya, el cooperativisme de consum va arribar a la seva màxima expressió social, política i econòmica en el curs del període 1936-1939. El desenllaç de la contesa civil espanyola va ser desfavorable al cooperativisme, fonamentalment de consum. La confiscació del patrimoni i l’exili dels seus principals dirigents van provocar que el cooperativisme en general i, en especial, el de consum entressin en període de reflux. En el curs dels anys 60 del segle XX el cooperativisme de consum ressorgeix en nous sectors d’activitat econòmica com són salut i cultura. Les cooperatives agràries van néixer els anys 80 del segle XIX en una situació econòmica i social difícil, arran de la crisi de la fil·loxera. Novament, el cooperativisme s’utilitza com a instrument de defensa. Ara són els propietaris de les petites explotacions agrícoles i ramaderes els que opten per associar-se i crear un instrument empresarial que és la cooperativa. La funció empresarial fonamental del cooperativisme agrari és agregar l’oferta per incrementar la capacitat de negociar el preu de venda dels productes agrícoles en una estructura de mercat oligopsonista (és a dir, pocs compradors) amb l’objectiu de defensar i potenciar el nivell de renda dels socis de la cooperativa. Durant la dictadura franquista, el cooperativisme agrari es va mantenir a cada poble de forma discreta. Amb la incorporació de l’economia espanyola en l’àmbit del mercat únic europeu, les cooperatives agràries entren en processos de fusió, creació de grups empresarials i, en definitiva, en processos industrials que faciliten que el producte agrari arribi al consumidor final i als mercats internacionals.

El cooperativisme de treball associat és el que avui registra un nombre més elevat de cooperatives

Una altra branca important són les cooperatives de treball associat. Una primera iniciativa data de 1842, quan un grup de treballadors del tèxtil en atur decideixen adquirir una fàbrica en crisi i sol·liciten l’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona. Encara que en el curs de la història hi ha hagut intents de cooperatives de treball associat–el principal exemple és el grup de cooperatives de Mondragón–, el seu desenvolupament generalitzat s’aconsegueix a finals dels anys 70 del segle XX quan coincideixen en el temps un procés de transició política i una crisi industrial. La necessitat de disposar i mantenir un lloc de treball explica que grups de treballadors emprenedors optin per crear un instrument empresarial que els ha de facilitar consolidar el seu lloc de treball. Actualment, el cooperativisme de treball associat és el que registra un nombre més elevat de cooperatives que operen principalment en activitats relacionades amb tota mena de serveis. En un context d’economia de mercat, es podria considerar les cooperatives com a anomalies econòmiques; no obstant, les cooperatives existeixen no només per raons històriques i altruistes, sinó també perquè representen la forma organitzativa o de coordinació òptima per a la provisió de certs béns i serveis; sobretot, quan el mercat registra informació asimètrica (compradors i venedors no disposen de la mateixa informació) i contractes incomplets. Per anar acabant, tornar a emfatitzar que les cooperatives són societats de persones i empreses a la vegada. Desenvolupen una àmplia varietat d’activitats de producció i distribució que contribueixen a la democratització de la gestió econòmica. Les cooperatives són iniciatives empresarials al servei dels seus promotors.

26 DE GENER DEL 2016

Cooperar per fer millors les nostres empreses El sector cooperatiu català, igual que passa amb el teixit empresarial, està format per companyies de mida mitjana i reduïda. La intercooperació, un dels principis cooperatius, permet superar les dificultats de l’aïllament i la dimensió reduïda.

l teixit empresarial català està format per empreses majoritàriament de dimensió mitjana i reduïda. Les cooperatives catalanes presenten aquesta mateixa característica. La dimensió d’una empresa pot tenir efectes importants en el seu posicionament en el mercat i en el desenvolupament de la seva activitat empresarial. Les empreses cooperatives realitzen la seva activitat sobre la base dels principis cooperatius. Un d’aquests és el principi d’intercooperació, que impulsa les cooperatives a col·laborar entre elles i amb altres tipus de societats per superar les dificultats de l’aïllament i la dimensió reduïda. Avui dia, aquest principi està en plena vigència, ja que les empreses necessiten aprofitar els avantatges derivats de la cooperació. Alguns d’aquests avantatges són:

RICARD CUGAT

1. Millorar les condicions de comercialització

dels productes i serveis. Arribar a un mercat més gran, i fins i tot plantejar-se la possibilitat d’exportar a altres països, i fer-ho obtenint més bons preus.

2. Millorar les condicions d’aprovisionament de Ramon BASTIDA Professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat Internacional de Catalunya. Llicenciat en Direcció i Administració d’empreses per la UAB i doctor en Comptabilitat i Auditoria per la Universitat Rovira i Virgili.

matèries primeres i altres productes. La compra conjunta és una oportunitat de comprar-ne quantitats més grans i obtenir més bons preus i condicions dels proveïdors.

3. Tenir accés a millors professionals, i a serveis

més especialitzats. La possibilitat de contractar gestors amb experiència és un factor important en el desenvolupament de qualsevol empresa. Com també ho és la possibilitat de tenir accés a serveis que permetin disposar de les eines més avançades per gestionar una empresa.

4. Tenir visibilitat i notorietat davant dels clients, però també davant de les administracions

A Catalunya hi ha experiències de cooperació empresarial que donen molt bons resultats públiques i altres organismes reguladors. A Catalunya, hi ha experiències de cooperació empresarial molt interessants i que estan donant molt bons resultats. En el sector turístic, el

Grup Costa Brava Centre està format per dues cooperatives de serveis i diverses entitats no lucratives, que agrupen més d’un centenar d’establiments hotelers i de restauració. De la mà del grup, aquests establiments disposen d’una plataforma per comercialitzar els seus serveis a diversos països, també tenen accés a una plataforma tecnològica per a la gestió de les reserves, entre d’altres serveis molt especialitzats. En el sector de les energies renovables, el Grup Uni.Co està fomat per 10 cooperatives que ofereixen serveis d’assessorament en el camp de l’eficiència energètica. L’acord de cooperació ha permès a les cooperatives que formen part del grup oferir nous serveis i dirigir-se a nous clients. En el sector social, el Grup TEB està format per 7 cooperatives i té com a principal objectiu la inclusió social i laboral de persones discapacitades. Des de fa uns anys, el grup ha derivat una part de la seva activitat de prestació de serveis a empreses a la producció industrial. Aquest canvi ha estat possible gràcies a la professionalització dels directius del grup i als acords de cooperació amb empreses que li han permès comercialitzar els seus productes en el mercat nacional i internacional. En el sector agrícola, les cooperatives Actel i Transalfals van arribar a un acord per compartir l’equip directiu i d’administració. Gràcies a aquest acord, les dues cooperatives poden disposar de professionals molt ben preparats, que possiblement no podrien contractar de forma individual. A més a més, la gestió conjunta ha permès homogeneïtzar alguns processos administratius i obtenir importants sinergies. Finalment, una altra experiència de cooperació exitosa ha estat el grup empresarial cooperatiu Clade, que agrupa empreses de diferents sectors (Abacus, Escola Sant Gervasi, Suara, etcètera), i que ha servit per connectar cooperatives d’àmbits diferents, promoure la intercooperació entre elles, i per donar visibilitat i notorietat a la seva activitat, entre d’altres. Aquestes experiències demostren que la cooperació entre empreses serveix per superar les dificultats que planteja tenir empreses d’una mida reduïda, i a la vegada, ofereix l’oportunitat de desenvolupar i millorar l’activitat. A més a més, també demostra que el model cooperatiu, que ha incorporat el principi d’intercooperació des dels seus orígens, és un model vàlid per a les empreses actuals i per a les que es crearan en el futur.

26 DE GENER DEL 2016

Rellevància postcrisi d’un model alternatiu Si volem viure en una societat lliure i democràtica és necessari buscar models alternatius al model neoliberal. Les cooperatives es presenten com un model empresarial amb valors diferents del vigent i s’adapten millor a les conjuntures sense creixement. ELISENDA PONS

L’

any 2008, quan va esclatar la gran recessió amb la bombolla immobiliària, es va posar de manifest el model econòmic virtuós de creixement que s’aplicava des de l’any 1995. Aquest era pur il·lusionisme, donat que el seu pilar fonamental havia estat generar creixement econòmic a partir de l’endeutament de les famílies i les empreses. El consum no augmentava perquè les primeres estiguessin aconseguint més ingressos, sinó per l’augment del seu endeutament. Una de les principals conseqüències de la crisi va ser la pèrdua d’ocupació bé pel tancament d’empreses bé per la reducció de plantilla, tot provocant un significant augment de la pobresa en les famílies i posant-les en risc d’exclusió social. Actualment hi ha 4,85 milions d’aturats, dels quals més del 45% no reben ajuts de cap tipus i més de 700.000 famílies estan sense ingressos. Un altre fet a destacar és la baixada de sous, a la nostra societat hi ha persones que treballen a temps complet i tot i així, són pobres. És a dir, que necessiten ajuts externs per poder arribar a final de mes, producte del gran procés de devaluació salarial que estem vivint. Davant la incapacitat de les empreses tradicionals de generar ocupació i que aquesta sigui de qualitat, i no precària, que és la que s’està generant (temporal, temps parcial i de baixos ingressos) les persones es van organitzant i creant empreses, que en molts casos segueixen el model cooperatiu. A Europa la rellevància del món cooperatiu és clara: hi ha més de 160.000 empreses cooperatives, més de 123 milions de membres, 5,4 milions d’ocupacions i el volum de la producció representa el 5% del PIB dels estats membres. En el cas d’Espanya, trobem que en els últims quatre anys s’han creat 4.000 noves cooperatives de treball associat i 30.000 nous llocs de treball. S’han salvat més de 700 llocs de treball al reconvertir empreses tradicionals que estaven en situació de crisi en cooperatives de treball associat. L’impacte de la crisi a les cooperatives ha estat menor que en l’empresa tradicional (en més de 12 punts percentuals). En aquests moments, a Espanya, les cooperatives de treball associat estan presents en tots els sectors productius i ja són al voltant de 17.000 empreses. El 80% de l’ocupació és indefinida, el 82% a temps complert i el 44,6% de les persones que formen cooperatives de treball són menors de 40 anys. Les cooperatives sobrepassen les 20.200 empreses, donen ocupació directa a més de 300.000 persones, el 65% de les cooperatives pertanyen al sector serveis i un 23% operen al sector industrial, a més, el 39% dels llocs directius són ocupats per dones, alhora que es van estenen en tots els àmbits, tal i com ens indica la Confederació Em-

Pere ENCISO Professor del Departament de Teoria Aplicada de la Universitat de Lleida. Doctor en Administració i Direcció d’Empreses. Exdegà de la Facultat d’Economia i Dret de la Universitat de Lleida.

presarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES, 2015), en trobem molts exemples: 1) En el sector de la distribució, amb botigues o supermercats de menor superfície, el cooperativisme està present en tota la geografia espanyola a través de més de 3.000 punts de venda. 2) En relació amb l’ensenyament, estan presents en més de 560 col·legis, centres de secundària i universitats i formen quasi 300.000 alumnes i hi ha més de 15.000 socis docents. 3) El 13% de la població espanyola resideix en habitatges promoguts per cooperatives. 4) La producció final de les cooperatives agràries representa el 60% de la producció total d’Espanya. Les cooperatives es presenten com un model empresarial amb valors diferents als del model capitalista vigent. Al mateix temps que s’han adaptat millor a les conjuntures sense creixement, com a conseqüència que en les seves prioritats es troba la continuïtat de les ocupacions que té l’empresa. Les cooperatives han resistit millor la crisi, alhora que afavoreixen, de manera més efectiva, la democràcia econòmica, la motivació, el compromís i la cohesió i igualtat entre els socis. L’expansió d’aquest model empresarial, cada vegada més, és conseqüència de la voluntat de les persones que volen un canvi en l’escala de valors pels quals es regeix la seva vida i ho estan començant a demanar a la societat. L’individualisme i l’egoisme ens han portat a un carreró sense sorti-

El 80% de l’ocupació a les cooperatives és indefinida; el 82% ho és a temps complet i el 44,6% de les persones que hi treballen són menors de 40 anys da, de pobresa i misèria física i moral. És necessari fer un canvi en els valors, a vegades és necessari recordar que les persones treballen per aconseguir uns ingressos i poder viure dignament. El model neoliberal aposta per la idea de «viure per treballar» i propicia el consumisme exclusiu i massiu per aconseguir la felicitat, ¡això és vida! La crisi econòmica ens ha posat a lloc. Als països desenvolupats, els rics ho són cada vegada més, i els pobres cada vegada més i, a més, van augmentant en nombre. ¿Per què s’està apostant per les cooperatives o les empreses d’economia social? És simple instint de necessitat i de poder donar un sentit millor a la vida, ja que s’ha de treballar amb dignitat i amb una moralitat que respecti l’ésser humà i que sigui més social. És necessari insistir que l’escala de valors a les cooperatives és ben diferent, es mouen en la responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat, la solidaritat, l’honestedat, la transparència, la responsabilitat social i la preocupació pels altres. Els seus principis són: participació oberta i voluntària, una persona un vot, participació dels socis i els treballadors en els resultats, autonomia i independència, formació i i informació dels socis treballadors, cooperació entre cooperatives (intercooperació) i compromís amb la comunitat. Si volem viure en una societat lliure i democràtica és necessari buscar models alternatius al model neoliberal. La creació d’empreses seguint les pautes de l’economia social –el cooperativisme n’és un exemple– permet el sorgiment del mercat social. Avui en dia, l’economia social comença a ser prou potent, i té representació en tots els àmbits i sectors econòmics, per començar a demanar un salt i començar a cohesionar el mercat social.

26 DE GENER DEL 2016

Un instrument transformador La crisi de valors que ha afectat l’economia global reclama que es reprenguin els conceptes que van deixar d’aplicar-se en les economies de mercat. És per això que el cooperativisme, un element transformador de l’economia, té plena vigència avui dia. Les dades són esperançadores i demostren que és el camí a seguir.

efinir una empresa com un instrument transformador de l’economia que busca un model econòmic diferent és parlar de cooperativisme. De fet, la cooperativa es va concebre en els anys 60 com un model empresarial en què la persona adquireix el protagonisme davant el capital, i aquesta és una postura oposada a les societats mercantils que han predominat al segle XX. Les cooperatives es caracteritzen per ser organitzacions voluntàries, obertes per a totes aquelles persones disposades a utilitzar els seus serveis i a acceptar les responsabilitats que comporta la condició de socis, sense discriminació de gènere, raça, classe social, posició política o religiosa. A partir d’aquests paràmetres, els principis de cooperació, democràcia, equitat o confiança són presents en la vida econòmica d’aquestes empreses. En aquest sentit, tots els socis participen en la presa de decisions, compten amb vot i disposen d’informació sobre la gestió de l’empresa i les decisions. A més a més, tots són treballadors i propietaris, i això fa que estiguin més involucrats en el projecte. La qüestió que ens plantegem a continuació és si aquesta fórmula empresarial funciona al segle XXI. I la resposta és afirmativa tenint en compte que la crisi de valors que ha afectat

La cooperativa no requereix un desemborsament inicial elevat, i està a l’abast de tot esperit emprenedor l’economia global reclama que es reprenguin els conceptes econòmics que van deixar d’aplicar-se en les economies de mercat. En aquest sentit, solidaritat, sostenibilitat, desenvolupament local, responsabilitat social, emprenedoria social i molts altres conceptes que avui dia estan prenent protagonisme, poden ser portats a la pràctica gràcies a la consolidació d’aquesta economia social en la qual la cooperativa arriba al seu màxim protagonisme. En aquest sentit, són representatives les 20.258 cooperatives que operen a Espanya, que creen 2.219.733 llocs de treball directes i indirectes. Totes aquestes dades són esperançadores i demostren que aquest és el camí a seguir. De fet, l’economia social ha sigut l’única que en els anys de crisi joan PUIG

Carmen PARRA Directora de la Càtedra d’Economia Solidària de la Universitat Abat Oliba-CEU. Doctora en Dret per la UB, diplomada en Dret Europeu per la Universitat Lliure de Brussel·les i diplomada per l’Escola d’Alts Estudis Internacionals del CEI

no només no ha perdut capacitat econòmica sinó que ha sigut un dels sectors de creació d’ocupació, especialment a partir de la capitalització de l’atur de treballadors d’empreses que van haver d’interrompre la seva activitat econòmica per no poder fer front a la situació financera. Per tant, ens hem de preguntar si aquest model és viable per als emprenedors que volen posar en marxa un negoci. Novament, la resposta és afirmativa, ja que la cooperativa és un model empresarial que no requereix un desemborsament inicial elevat, de manera que està a l’abast de tot aquell que tingui un esperit emprenedor. Els socis hi contribueixen de manera equitativa i controlen democràticament el capital de la cooperativa rebent una compensació limitada, si és que n’hi ha, sobre el capital subscrit, per la seva condició de soci. Respecte a les despeses, també són assequibles, ja que dependran del volum de negoci que es vulgui aconseguir i dels objectius establerts pels mateixos socis. Aquesta figura societària, a més a més, es beneficia de certs avantatges legals i fiscals, com la fixació d’una responsabilitat limitada a la participació social, l’accés a subvencions per a empreses d’economia social, tributa al 20% en l’impost de societats i està exempta de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en la seva constitució, ampliació de capital i altres actes, i gaudeix d’una bonificació del 95% en l’impost sobre activitats econòmiques i de la possibilitat d’escollir el règim de Seguretat Social dels socis. Per una altra banda, el fet de no haver de repartir dividends i que la participació econòmica dels socis es distribueixi en funció de la seva activitat a la cooperativa, i no en funció del capital aportat, evita l’enriquiment personal i reforça les relacions personals entre els socis.

Projectes de caràcter social A més a més de tots aquests avantatges que la converteixen en un instrument atractiu per als emprenedors que volen iniciar una activitat empresarial, la cooperativa presenta una sèrie de característiques que la fan especialment apropiada per a projectes en què predomina el caràcter social, l’esperit comunitari, la implicació dels seus membres o la democràcia en el seu funcionament intern. Tot això converteix la cooperativa no només en una opció per a sectors tradicionals, com l’agricultura o el sector de serveis, on el cooperativisme ha tingut un gran arrelament. En els últims anys, estan apareixent cooperatives lligades a l’enginyeria i el software que han desenvolupat tecnologia i patents pròpies o que són capaces d’adaptar-se a les demandes dels seus clients, tenint en compte la seva gran capacitat d’adaptació. Per un altre costat, sectors especialment afectats per la crisi, com són la vivenda o el sistema financer, han trobat en el cooperativisme una manera de superar els problemes que van afavorir-ne l’enfonsament. Així, per exemple, les cooperatives de vivendes, com a societats promotores, s’han consolidat com un dels millors mitjans per accedir a una vivenda assequible i de qualitat. Per la seva part, les cooperatives de crèdit tenen com a objecte social servir les necessitats financeres dels seus socis, que al mateix temps són copropietaris, cosa que repercuteix favorablement en els seus resultats. Així mateix, les empreses lligades a entorns universitaris també troben en la cooperativa una bona eina de treball. Es tracta de start-ups en què un grup d’estudiants o acabats de llicenciar, amb escassos recursos però molt talent i una bona idea, posen en comú les seves habilitats per treballar junts i desenvolupar el seu projecte. En definitiva, la cooperativa treballa per al desenvolupament sostenible de la comunitat a través de les polítiques acceptades pels seus socis, i el seu objectiu és reproduir formes empresarials en què els treballadors siguin els responsables de l’organització, tornant a les persones el protagonisme que mai van haurien d’haver perdut.

26 DE GENER DEL 2016

La millor fórmula per sortir de la crisi En un escenari de forta recessió i d’elevat creixement de la desocupació com el sofert a Espanya, les cooperatives han sigut les empreses que han mostrat un millor comportament anticíclic. La principal raó d’aquesta resiliència és la condició simultània de ser empresari i treballador.

n els últims quatre anys de recessió, entre el 2011 i el 2014, les cooperatives catalanes són de les poques formes jurídiques que han generat ocupació neta. El global de la plantilla que treballava en cooperatives a Catalunya a finals del 2014 era de 41.323 persones. Aquesta dada, aportada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, suposa un increment del 9% respecte al 2011, mentre que va ser del 4% per al règim general i del 22% per al règim d’autònoms. A Espanya, en canvi, l’evolució d’aquestes mateixes dades és menys significativa. El global de la plantilla de les cooperatives va tancar el 2014 en els 292.394 treballadors (dades del Ministeri d’ocupació i Seguretat Social), xifra que representava un lleu increment del 0,7% respecte al 2011. El País Basc (54.954), Andalusia (52.217), País Valencià (48.749) i Catalunya (41.323) són les quatre comunitats que han generat el 67% de tota l’ocupació registrada en les cooperatives. Les dades a novembre del 2015 de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat estableixen que a Catalunya hi ha 4.212 cooperatives, i que les de treball associat (3.159) són les majoritàries. El mateix estudi destaca el fort creixement anual de noves cooperatives des del 1992, amb l’única excepció del pitjor any de recessió, el 2008, en què tot i així es van crear 90 noves cooperatives. Aquestes dades objectives ens indiquen que malgrat la forta recessió a Espanya, i de l’elevat creixement de la desocupació, són les cooperatives les que mostren un millor comportament anticíclic. Fins a tal punt és així que la mateixa Organització Internacional del Treball (OIT), en els diferents estudis realitzats durant el període de recessió, conclou que les cooperatives de treball creixen en ocupació generada; les de crèdit, en rigor i solvència, i les de consum, en augment de les vendes.

FRANCESC CASALS

de la demanda del mercat). I, el més important, el model de copropietat és idoni en situacions límit, en què els treballadors han de fer sacrificis, sense que per això disminueixi la seva motivació. El model cooperatiu també ofereix un altre factor clau, i que difereix clarament de la resta de formes jurídiques. És el cas de la intercooperació. Les cooperatives teixeixen xarxes entre elles i aliances. Comparteixen recursos, aprofiten economies d’escala i de producció, comparteixen professionals, aplicatius i també seus socials. L’èxit és palpable.

Però no tot és perfecte; també hi ha punts grisos com la dificultat d’accedir als mercats financers. És cert que les cooperatives, especialment les més petites, tenen més dificultat per accedir al crèdit. Les entitats de crèdit prefereixen els administradors mercantils abans que els consells rectors, especialment en relació amb la derivació de responsabilitats. Però també en la constitució d’avals. No obstant, les cooperatives han trobat les seves pròpies solucions. Tenen les seves pròpies entitats financeres, que també són cooperatives de

Traspàs de la propietat

Marc MUSSONS TORRAS Gerent de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Llicenciat en Economia per la UB i màster en Finances per EADA. Ha sigut director financer de Grup Cultura 03 i director general de Grup Clade.

Arribats a aquest punt, ens hem de preguntar a què és deguda la resiliència cooperativa, entenent resiliència com la capacitat d’afrontar l’adversitat, sortir-ne enfortit i aconseguir nous reptes de negoci. Una part de la resistència i el creixement de cooperatives durant la crisi és deguda al traspàs de propietat d’empreses mercantils en vies de dissolució. L’empresari, davant el tancament del negoci, en cedeix la propietat als treballadors. Aquest traspàs al treballador permet capitalitzar l’import acumulat de la prestació per desocupació i convertir-la en aportació del soci, que al seu torn capitalitza la cooperativa constituïda. Però la principal resposta es troba en el mateix model cooperatiu i en la condició simultània de ser empresari i treballador, on rendes del treball i del capital conflueixen. Aquesta estructura de propietat fa que els socis tinguin un especial interès en l’èxit de la seva empresa. El fet de ser propietaris i a la vegada treballadors genera la flexibilitat d’adaptació necessària per a la seva supervivència (ajustant les jornades i les retribucions a una davallada

Les cooperatives teixeixen xarxes i aliances entre si. Comparteixen recursos i aprofiten economies d’escala i de producció. És la intercooperació A Catalunya hi ha més de 50 supraestructures que per sota aglutinen una multitud de cooperatives. Són les anomenades cooperatives de segon grau. Entre elles es comparteix de tot, especialment professionals i serveis. En el meu cas, la intercooperació em va permetre ser director financer de la cooperativa de segon grau Grup Cultura 03 (que al seu torn va compartir el recurs amb sis cooperatives), i ser director general de la cooperativa de segon grau Grup Clade (que al seu torn va compartir el recurs amb una dotzena de cooperatives).

crèdit. Tenen fins i tot dins de les mateixes cooperatives les seves pròpies seccions de crèdit, alimentades pels dipòsits voluntaris dels socis. Però a més, són capaces d’emetre títols participatius als seus socis. Aquesta última modalitat, molt utilitzada en cooperatives grans, i de consum, els permet finançar el seu circulant a canvi de pagar un interès fix i un interès variable lligat a l’evolució del negoci. L’objectiu torna a ser el mateix: deixar que el soci participi també en el capital.

26 DE GENER DEL 2016

JORDI RIBOT PUNTÍ / iconna

‘Som experiències modernes i d’èxit’ Les dades avalen la fortalesa i la consolidació del model cooperatiu. Les cooperatives són presents en tots els sectors, ofereixen ocupació més sòlida i estable, estan ben valorades pels consumidors i els seus valors s’ajusten al nou paradigma social.

A Perfecto ALONSO President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Soci de la cooperativa de serveis professionals Se7C.

les cooperatives ens defineix el sociòleg Manuel Castells com els tramvies, que sem pre havien estat entre nosal tres i que de cop s’havia des cobert que eren moderns, sos tenibles, ecològics i exitosos. De cooperatives sempre n’hi ha hagut, però sem blaria que ara som modernes, sostenibles, ecolò giques i exitoses. Les cooperatives som experiències d’èxit. La qüestió és definir quin objectiu i quin èxit perse gueixen. Segurament les cooperatives responen a un model tan diferent de les societat de capital econòmic que els models d’èxit també ho són. Però crec que hi ha un seguit de dades que posen de manifest la fortalesa i la consolidació del mo del cooperatiu. Durant tot el 2015 s’ha mantingut l’augment de l’ocupació generada els anys anteriors per les cooperatives. El tercer trimestre de 2015, que és el darrer del qual tenim dades, aquest creixe ment és un 4,5% més que el mateix període de l’any anterior. Això posa les cooperatives a un ni vell d’ocupació previ a l’inici de la crisi, amb més de 42.000 persones contractades. Les nostres em preses ofereixen una ocupació més sòlida, esta ble i de caràcter indefinit. Un altre element que posa de manifest la con solidació de les cooperatives és l’estudi de les persones consumidores de productes i serveis cooperatius que ha impulsat la Federació de Coo peratives de Treball de Catalunya.

L’Ajuntament de Barcelona ha distingit recentment el model de conciliació de vida personal i laboral de les cooperatives L’estudi reconeix que els productes i serveis cooperatius estan molt ben valorats per part de les persones consumidores i que el producte coo peratiu té un valor significatiu i significat. Els valors dels productes són importants a l’hora de consumir i també pel que fa a establir lligams amb proveïdors i clients. La persona consumido ra aposta per un model de societat de valors i la seva forma de consumir és una forma d’incidir en la societat que vol construir. Una altra fortalesa del cooperativisme es posa de manifest en analitzar els sectors on les coopera tives exerceixen la seva activitat. El cooperativisme està present a tots els àmbits econòmics i, sovint, es tracta de sectors innovadors i professionalitzats.

La fortalesa i consolidació del model coopera tiu també és fruit del moment de canvis que es tem vivint i, molt especialment, del nou paradig ma social i cultural on els valors i els objectius estan canviant i el model cooperatiu, basat en el valors, és el vestit més adequat per construir el model i l’espai relacional per a les persones que volen que els seus models de vida, treball i rela ció estiguin en coherència amb la manera de ser de pensar i d’actuar. ¿Quins són els valors que defineixen el mo del cooperatiu com un valor transformador i de finidor del nou espai relacional? No insistiré en la qualitat del model d’ocupació de les coopera tives però sí que cal recordar, entre altres, que el seu model de conciliació de vida personal i labo ral recentment ha obtingut el reconeixement de l’Ajuntament de Barcelona. Els valors que articulen el cooperativisme fan que avui sigui un model al cap de molta més gent. La participació en qualitat d’igualtat de to tes les persones sòcies, la transparència de la ges tió, com una exigència legal i reconeguda per llei, la gestió democràtica, entenent que tots i to tes decidim con volem relacionar-nos, organit zar-nos i compensar-nos. A tot això s’hi afegeix un valor significatiu i sin gular que ens diferencia profundament de qualse vol altre model i que és la participació en la propi etat dels béns de la cooperativa. A les societats de capital els béns són de les persones propietàries de l’empresa. A les cooperatives la propietat dels béns és de totes les persones que en són sòcies. Aquest és l’element diferenciador de totes les proclames i consignes de gestió que proposen el model participatiu con un model de implicació en la producció, però no en els guanys de l’em presa. A les cooperatives la participació igualità ria en la propietat de l’empresa ja és la raó de la implicació en la mesura que els guanys i els be neficis repercuteixen directament en els socis i sòcies de la cooperativa.

En franca minoria Però la realitat és que, malgrat totes les eines al seu abast, les cooperatives es troben en franca minoria respecte al model dominant, que és el model de les societats de capital econòmic. La raó radica en el desconeixement general del model cooperatiu. Tant és així que, en el moment de constituir una empresa, no és un recurs habi tual recórrer a la constitució d’una cooperativa. Les cooperatives estem treballant, i ho estem aconseguint, amb l’objectiu que més i més per sones accedeixin al model cooperatiu. A les sessi ons orientatives que cada dues setmanes s’orga nitzen a la Federació, hi hem afegit una proposta de test on line i d’accés lliure, que permet avalu ar les capacitats i competències que ha de tenir, idealment, una persona que impulsa una coope rativa. També s’ha treballat per tal que el món de les finances, que sovint es troba separat del model organitzatiu de les cooperatives, s’impliqui en els projectes i aconsegueixi un finançament fo namentat en el projecte i no en les garanties i els avals personals. Això vol dir que avui les finan ces treballen en el desenvolupament del model cooperatiu i es tradueix en el model Financoop (plataforma integrada per les entitats financeres cooperatives o les entitats de banca ètica) que te nen com a finalitat finançar els projectes de ca ràcter social basat en el model d’economia soci al i de les persones. En la tasca de foment del model cooperatiu destaquem el desenvolupament del programa municipi cooperatiu, en el qual ja participen 17 ajuntaments compromesos amb el foment del cooperativisme al seu territori. De la matei xa manera és important reconèixer la tasca que porta a terme del programa Aracoop per poten ciar el model de gestió i dimensionament del cooperativisme. El cooperativisme es troba en un moment de creixement per la natura del seu model, la forta lesa dels seus projectes i l’adequació al moment que, entre tots, estem dissenyant.

10 Publicitat

26 DE GENER DEL 2016

Una proposta amb futur Més enllà d’una història encomiable, o d’un present significatiu, les cooperatives ens ofereixen la possibilitat de mirar l’empresa d’una forma diferent. Farien bé totes les empreses a fixar-se en la proposta cooperativista i aprendre’n. DEFOTO / ramon gabriel

tiu social, que té a veure amb la satisfacció d’alguna necessitat de les persones que constitueixen i impulsen la cooperativa. La varietat d’objectius comporta una rica tipologia de cooperatives, que inclou sectors i activitats d’una gran diveresitat. Des del punt de vista de la gestió, en el model tradicional hi ha una separació de funcions entre els que dirigeixen i els que implementen les decisions; a més d’això, també hi ha una separació entre els accionistes i la direcció. En les cooperatives, aquestes funcions s’entrellacen. Els treballadors tenen un paper més actiu en la presa de decisions, i en el funcionament i gestió de l’empresa: intervenen en la gestió de la cooperativa a través de les assemblees, en les quals tenen veu i vot. Des d’una perspectiva més conceptual, en el model d’empresa tradicional el capital té una posició principal, tant pel que fa a la propietat de l’empresa com respecte a la gestió dels directius, que actuen com a agents o longa manus dels interessos dels accionistes. En canvi, en el model cooperativista, l’eix vertebrador és la persona i no el benefici. El capital queda subordinat al treball; les persones són més importants que els recursos.

Visió comunitària i bé comú

E Joan FONTRODONA Professor d’Ètica Empresarial de IESE Business School. Doctor en Filosofia per la Universitat de Navarra i MBA pel IESE. Director acadèmic del IESE Center for Business in Society.

l moviment cooperativista té una llarga tradició al nostre país. Sens dubte, un relat històric de l’inici de moltes cooperatives –almenys en el nostre entorn– posaria de manifest la seva relació amb el moviment social cristià de mitjans del segle XIX. Altres tindrien el seu origen en visions utòpiques pròximes a diversos moviments obrers i socials. Però en tot cas, molt allunyades d’una visió liberal clàssica de l’economia i l’empresa. En moltes localitats del nostre territori, en temps en què el dinamisme de la societat civil es veia seriosament limitat per la falta de llibertats, les cooperatives i moviments associatius van ser el lloc on la iniciativa social va trobar un refugi on sobreviure i manifestar-se. Les cooperatives han sigut sempre un factor vertebrador del territori i de la societat civil. Avui dia les cooperatives tenen una presència rellevant en la vida social i econòmica del país. A Catalunya, donen feina a unes 45.000 persones i suposen una facturació de 6.100 milions d’euros, que representa al voltant d’un 3% del PIB. Els socis de cooperatives pugen a una mica més d’1,3 milions de persones, xifra que suposa un 17,5% de la població total de Catalunya. Més enllà d’una història encomiable o d’un present significatiu, les cooperatives ens ofereixen la possibilitat de mirar l’empresa d’una forma diferent. A més a més de la seva contribució a la construcció de la realitat del nostre país, i de l’impacte que, des d’una perspectiva estricta-

Les cooperatives, un factor vertebrador del territori i de la societat civil, facturen a Catalunya 6.100 milions d’euros, al voltant del 3% del PIB ment econòmica, les cooperatives –i l’economia social en conjunt– puguin tenir, també és important ressaltar la proposta que les cooperatives ofereixen a l’hora d’entendre la naturalesa i el propòsit de l’empresa, i la funció que té al si de la societat. El model d’empresa que proposen les cooperatives difereix del model tradicional d’empresa en diversos aspectes. Des del punt de vista de la finalitat de l’empresa –del que podríem anomenar el propòsit– el model tradicional considera que l’objectiu final de l’empresa és la maximització del valor per a l’accionista. En canvi, en el model cooperativista la finalitat de l’empresa no és purament econòmica, sinó que s’estableix un objec-

Davant de l’individualisme –adornat a vegades d’un interès interessat pels altres, que es qualifica com a egoisme il·lustrat– propi de la ideologia liberal, que serveix de fonament a l’economia de mercat, el model cooperativista té en el seu rerefons una visió més comunitària de l’ésser humà, que es mou per uns projectes col·lectius que transcendeixen els criteris particulars i s’obren a l’interès de la comunitat. El bé comú no és conseqüència d’una mà invisible que concilia interessos particulars, sinó d’una mà molt visible, que és la del col·lectiu de persones, físiques o jurídiques, que s’associen per satisfer una determinada necessitat social. Paradoxalment, el paradigma tradicional d’empresa sol combinar una visió temporal del curt termini amb una posició espacial que tendeix a la globalització. Aquesta combinació –abastar molt espai de manera puntual– porta necessàriament a relacions superficials, canviants i passatgeres. Per això l’empresa mercantil confia sobretot en el contracte. En canvi, el model cooperativista tendeix a veure les coses més en el llarg termini (es veu fins i tot en el repartiment d’excedents, en el qual la legislació dóna prioritat a assegurar la viabilitat de la mateixa cooperativa o fixa un percentatge destinat a la formació dels seus membres), mentre que des d’un punt de vista espacial és més localista, més lligat a un territori. Això crea vincles més forts, que no es basen tant en el contracte com en el compromís i la voluntat de treballar per uns objectius comuns. La proposta del cooperativisme gira, doncs, al voltant d’aquests paràmetres: centralitat de la persona i primacia del treball sobre el capital; propòsit social i contribució al bé comú; gestió participativa i compromís. Si féssim un repàs de les causes que han originat la crisi que hem viscut en aquest inici de segle, conclouríem segurament que l’absència d’aquests paràmetres que ens proposa el cooperativisme ha sigut l’origen de molts dels mals que patim. Per això, encara que no es pugui esperar que totes les empreses siguin cooperatives, farien bé totes elles de fixar-se en el que el model cooperativista ens proposa i aprendre’n. El futur seria millor.

26 DE GENER DEL 2016

Conciliar solidaritat i rendibilitat El repte de cooperativisme, i en general de totes les empreses de l’economia social, és fer compatible el desenvolupament de la participació, la responsabilitat i la solidaritat amb la rendibilitat, l’eficiència i la viabilitat. El sector presenta moltes fortaleses, però també alguns punts febles a corregir.

es societats cooperatives tenen una idiosincràsia específica. Al seu ADN el factor treball és el factor essencial, tot i reconeixent la importància del capital, que és considerat com un mitjà, un instrument per a la realització de l’objectiu de l’empresa (el desenvolupament de l’activitat cooperativitzada). Per una altra part, el repte d’aquestes entitats, i de l’economia social en sentit ampli, és fer compatible el desenvolupament de la participació, la responsabilitat i la solidaritat amb la rendibilitat, l’eficiència i la viabilitat. L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és una organització no governamental independent que reuneix, representa i serveix a les cooperatives a nivell internacional. Es va crear a Londres el 1895 i des de 1982 té la seva seu a Ginebra. D’acord amb l’ACI, una cooperativa és una «associació autònoma de persones que s’han unit voluntàriament per afrontar les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes per mitjà d’una empresa de propietat conjunta i controlada democràticament». «Les cooperatives són un recordatori per a la comunitat internacional que és possible aspirar al mateix temps a la viabilitat econòmica i a la responsabilitat social», va afirmar Ban Ki-moon, secretari general de l’ONU, el 2012, Any Internacional de les Cooperatives. Algunes dades ens mostren la importància d’aquestes entitats al món: • Compten amb 1.000 milions de socis a tot el món (2012). • A l’Índia, les necessitats de consum d’un 67% de les cases rurals estan cobertes per les cooperatives (2011).

Entre els punts febles del cooperativisme hi ha el baix nivell d’innovació i d’internacionalització

elisenda pons

Lluís CARRERAS ROIG Membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Doctor en Economia per la Universitat Rovira i Virgili i professor titular del Departament d’Economia de la mateixa universitat.

• Un 40% de les cases africanes pertanyen a alguna cooperativa. • Les 300 cooperatives i organitzacions mutuals de dimensions més grans van aconseguir una facturació anual conjunta de 2.950.82 bilions de dòlars el 2013. • Segons la Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social, el 50% de la producció agrícola mundial es comercialitza per mitjà de cooperatives. • A Finlàndia, el 75% de la població és membre d’una empresa cooperativa i representa el 60% del seu teixit empresarial. • A Bèlgica, quan entrem en una farmàcia, tenim un 20% de possibilitats d’estar en una cooperativa. • A Polònia, una de cada tres persones viuen en una casa propietat d’una cooperativa. • A França, les empreses cooperatives proporcionen gairebé un milió de llocs de treball, una xifra que representa el 3,5% de tota l’ocupació del país. • A Alemanya, els bancs cooperatius tenen més de 16 milions de membres. • A Itàlia, el 50% del sector agroalimentari és dirigit per cooperatives i hi ha aproximadament 34.000 cooperatives de serveis. • Al Regne Unit, tenen l’assortiment més gran de productes de comerç just en comparació amb qualsevol altre comerciant. • A la Unió Europea les cooperatives estan adquirint cada vegada més importància; hi ha al voltant de 160.000 empreses cooperatives, que pertanyen a 123 milions de membres i proporcionen feina a 5,4 milions de persones. • El cooperativisme és un element indispensable de l’economia europea i totalment en sintonia amb els valors del Tractat de Roma i els objectius estratègics d’Europa 2020. • A Espanya segueixen sent l’opció que garanteix més qualitat en la feina i estabilitat als treballadors, amb un 80% de llocs de treball indefinits. I el cooperativisme agroalimentari representa el 45,4% de la producció del sector. Els punts forts de les societats cooperatives són: • Responsabilitat i capacitat de sacrifici de socis i treballadors. • Més bona relació entre l’equip directiu i els treballadors. • Forta implantació dels valors i la cultura empresarial cooperativa, codis ètics, productes amb segell social, etcètera. El cooperativisme posseeix una idiosincràsia pròpia de tipus participatiu que ha anat creant, consolidant i posant al dia durant més d’un segle i mig a través d’un moviment social globalitzat que formalitza i coordina l’ACI. Aquesta idiosincràsia és mantinguda i actualitzada periòdicament amb referència als valors i principis de l’ACI. • Implantació de polítiques de responsabilitat social. • Eliminació d’intermediaris entre els socis i la cooperativa, donat el valor cooperatiu de l’autoajuda i el control mutu i directe, basat en la confiança i en el tracte quotidià. En aquest sentit, el compliment dels principis cooperatius redueix els costos de transacció de les relacions entre socis i d’aquests amb la cooperativa. • Avantatges fiscals Però també hi ha punts febles: • Escassa participació dels socis en la cooperativa. Concentració de poder en mans d’uns quants socis. • Capitalització reduïda i endeutament elevat. • Poca creació de valor afegit i excedents reduïts. • Capacitat de creixement reduïda i creixements desequilibrats. • Dificultat per accedir al finançament bancari. • Dimensió reduïda. • Nivell d’integració i d’intercooperació baix. • Nivell de formació i experiència dels directius reduïda. • Baix nivell d’innovació i també d’internacionalització.

26 DE GENER DEL 2016

Paradigma del lideratge inclusiu La pregunta que no sembla tenir resposta és si existeix una alternativa econòmica a l’actual versió del capitalisme contemporani. Pensem que sí, que aquesta alternativa, que ha de contribuir al progrés social i humà i ser inclusiva, pot ser l’economia cooperativa i, per extensió, l’economia social. Però ha de fer deures. REUTERS / Miguel Vidal

na de les definicions que més ens agraden en relació amb el lideratge és aquella que afirma que una persona és un líder quan «és capaç d’imaginar-se un futur diferent i millor i fer que aquest futur es converteixi en realitat». Les ombres pel que fa al futur que, a nosaltres i als nostres fills, ens genera l’actual versió del capitalisme contemporani, ens acompanyen des dels més incipients passos d’aquest poderós sistema econòmic que repercuteix més enllà del mer àmbit de relacions mercantils per incidir tant en l’àmbit social com polític i/o mediambiental. Aquesta preocupació no només està associada a la crisi que es va desfermar l’any 2007 –bona part dels exclosos pel sistema encara en patiran durant dècades els efectes–, sinó que acompanya estructuralment un sistema que es caracteritza, a manera de resum, per l’ambició desmesurada de generar el màxim benefici possible en el termini més curt possible, per la recerca del màxim enriquiment individual (assumint que aquesta porfídia contribuirà indefectiblement al progrés i a la millora social, un benefici aquest certament no provat) i per un capital internacional, apàtrida, impacient i insaciable que recorre (i abandona) diferents realitats socials perseguint el màxim retorn en el termini més breu que es pugui. A aquest capital internacional tant li fa la devastació que genera, tant en el seu aterratge com en el seu abandonament posterior, en àmbits tan dispars com el dels drets dels treballadors, els impac-

Rubén LLOP Fundador i Director del Transformational Leadership Center EADA. Doctor en Economia i Direcció d’Empreses per la Universitat de Deusto i en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB).

Lourdes CORTADA Corporate Manager a EADA i experta en Economia Social. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (UB).

tes mediambientals i l’exclusió social, per citar-ne només uns quants. La pregunta que sembla no tenir resposta és si existeix una alternativa econòmica que, contribuint al progrés social i humà dels nostres conciutadans, pogués ser inclusiva respecte a ells i a totes les externalitats que el sistema capitalista contemporani ni tan sols considera. Pensem que sí, que una de les línies de treball de futur pogués ser l’economia cooperativa i, per extensió, l’economia social. Quan parlem d’economia social ho fem de realitats econòmiques que transformen la societat (resolen necessitats socials, moltes vegades ignorades pels governs) i es converteixen en necessàries en un moment en què la polarització riquesa-pobresa pot ser tan insostenible que s’arribin a donar les condicions suficients per a una revolució global. En aquesta socialització de l’economia trobem cooperatives, societats laborals, centres especials de treball, empreses d’inserció, mútues, associacions i fundacions amb una activitat econòmica que representa, a Catalunya, el 4,9% del PIB. Si ens referim concretament a les més de 4.000 cooperatives existents aquí, constatem una ocupació que supera les 42.000 persones (aproximadament igual que abans de la crisi), la seva activitat representa un 3% del PIB amb presència en tots els sectors i mercats. No és una cosa marginal. Ni tampoc d’última onada: la tradició cooperativa, vinculada a la històrica tendència associacionista al nostre país, és llarga i fructífera. Un bon nombre d’aquestes cooperatives –però bastantes menys de les que seria desitjable– són rendibles, competitives i sostenibles (o bé transitant cap a aconseguir-ho) i comparables en molts aspectes a les pimes del nostre país. Tot i que amb trets clarament diferenciadors.

Les cooperatives no són res marginal o d’última hora. Vinculades a la històrica tendència associacionista del país, tenen una llarga i fructífera tradició De forma general es tracta d’un model participatiu, en el qual la base i pilar són les persones per davant del capital (de manera que aquest es converteix en un mitjà per assolir els objectius d’inclusió i millora social i deixa de ser l’acumulació d’aquest capital el fi en si mateix). Així, la democràcia interna i la participació en l’empresa, la solidaritat i l’equitat són valors que mostren aquesta posició. Així mateix, la responsabilitat i el compromís amb un projecte propi i comú són clau en la resistència de les cooperatives en moments difícils, així com una gestió que, optimitzant les despeses, no perjudiqui l’ocupació. Per un altre costat, la intercooperació, on es posen de manifest conceptes com la solidaritat, la confiança i la generositat entre cooperatives, no és només un sistema efectiu de resoldre necessitats i interessos comuns, sinó també una forma d’adquirir la dimensió necessària per representar una alternativa potent a l’empresa tradicional i fer front a projectes de gran envergadura. Creiem doncs que si el cooperativisme guanya mercat i estén així la seva incidència en la societat, aquesta millora de forma inclusiva, cosa que posiciona aquesta classe d’organització i, en general, les pròpies de l’economia social, com a institucions de futur. Sempre, és clar, que faci els deures i arribi a la dimensió i la internacionalització que un mercat global demanda.

26 DE GENER DEL 2016

Alternativa per crear i mantenir llocs de treball L’economia social crea i manté llocs de treball i és la millor via per emprendre garantint el control sobre la pròpia creació. Però, sens dubte, l’aportació més rellevant que avui pot fer l’economia social té a veure amb la necessitat de revertir tot el que ens ha portat al retrocés actual.

Llorenç SERRANO Coordinador d’economia social, persones a l’atur i polítiques de vivenda de CCOO de Catalunya. Treballador de Seat des del 1987, ha ocupat diferents càrrecs al sindicat, entre ells el de secretari de polítiques socials.

l que ens van dir que era una crisi financera ha esdevingut una reestructuració social que ha devaluat el valor del treball i els drets de ciutadania. Revertir aquest procés demana assajar noves fórmules o revalorar alternatives ja existents. Persones que es veuen obligades a autoocupar-se busquen una alternativa a l’extrema precarietat que suposa ser autònom dependent. Poden agrupar-se en una cooperativa de treball. D’altres, decidides a crear la seva empresa, troben en el model cooperatiu una forma de fer-ho més coherent amb els seus valors. I, també, l’economia social –cooperatives i societats anònimes laborals (SAL)– segueix sent una via per recuperar empreses o donar-los continuïtat. La cooperativa també és una manera de guanyar dimensió sense renunciar al projecte d’empresa propi. Hi ha, doncs, un gran camp per fer de l’economia social una eina per a la recuperació social i econòmica. El Consell Europeu de ministres d’Ocupació va aprovar el 7 de desembre passat un important document que reconeix aquest fet. Per això cal que rebi suport social i de les administracions, però igualment és necessari que no depengui d’aquestes i que s’estengui a tot tipus d’activitat econòmica. Aprofitar el potencial de creixement de l’economia social, de manera que beneficiï les persones que hi participen directament i el conjunt de la societat, exigeix evitar alguns riscos. S’ha d’evitar desdibuixar les diferències entre les empreses cooperatives i les mercantils. Part del moviment cooperatiu ha percebut aquest risc en el procés de modificació de la llei de cooperatives o en els últims canvis que han afectat la tinença del capital de les SAL. Cal no confondre l’economia social, definida per la participació en la gestió democràtica de l’empresa, amb altres tipus de formes societàries com associacions i fundacions que, malgrat no ser mercantils, no són necessàriament democràtiques. La mateixa llei espanyola del 2011 afavoreix la confusió a l’incloure tipus d’empreses que no són ni cooperatives ni SAL. No s’ha d’oblidar que l’impacte social és important, però que el primer objectiu de les cooperatives i de les SAL és donar valor econòmic i social a les persones que hi participen. La qualitat del treball ha de ser la principal mesura per avaluar la qualitat de l’impacte social. Cal remarcar que la fórmula societària no és per si mateixa ni garantia ni obstacle perquè l’activitat de l’empresa i la manera en què s’executa tinguin un impacte social positiu. En el cas que ens ocupa cal, però, incorporar necessàriament uns valors l’existència dels quals justifica el suport normatiu i econòmic que han de rebre les empreses socials. I cal trobar maneres de donar suport segons l’avaluació d’impacte i no del que donem per descomptat pel fet d’usar una fórmula societària social. Ens cal, doncs, un marc de suport a llarg termini, i que es recolzi les empreses de l’economia

JOAN PUIG

social, en especial les que comencen, facilitant eines adequades que avui no troben en un sistema econòmic conformat a la mida de les societats mercantils. Les cooperatives i les SAL han sigut afavorides en la contractació pública. No és acceptable, però, que s’utilitzin per desregular els serveis públics, ni en les condicions d’accés ni en les de treball. Així mateix, cal preservar per a aquestes empreses nínxols d’activitat que, sovint, elles inventen i que quan maduren se’ls disputen les mercantils. Aquests avantatges només es justifiquen si donen millor servei i gene-

En una economia amb l’alt fraccionament dels processos de producció de béns i serveis, amb les possibilitats que ens dóna la tecnologia, i on el principal valor rau en el coneixement, empreses gestionades democràticament han de poder respondre de manera eficaç als reptes del mercat. Per tant són una bona eina per crear i mantenir llocs de treball. Són una forma d’emprendre que garanteix el control sobre la pròpia creació i, també, una forma d’accedir a les ajudes i suports justificats per un impacte social positiu. Per moltes persones això és molt; pot-

Necessitem un marc a llarg termini que recolzi les empreses de l’economia social i preservar-los vetes d’activitat que, sovint, elles mateixes inventen ren millor treball que les empreses mercantils, i caldrà acreditar-ho, cas per cas, mitjançant l’esmentada avaluació d’impacte social. Impulsar l’economia social demana evitar la temptació de créixer en quantitat. Cal reforçar els valors propis de l’economia social, que garanteixen qualitats que les grans mercantils intenten incorporar –almenys en el discurs–, com el compromís, la creativitat, l’aplanament de les jerarquies... Si aquestes són qualitats necessàries, és important que no les perdin les empreses de l’economia social.

ser, suficient. Pel sindicalisme sociopolític de CCOO, l’aportació més rellevant que avui pot fer l’economia social té a veure amb la necessitat de revertir tot allò que ens ha portat al retrocés social actual. Ha de permetre que molta gent pugui treballar d’acord amb els seus valors, i que molta altra pugui usar i consumir de manera coherent amb els seus. Ens calen alternatives de models empresarials no marginals que valorin les persones i l’ocupació de qualitat, com ho és l’economia social, amb el suport dels governs.

26 DE GENER DEL 2016

DIOGO LUCATO

Societat cooperativa i responsable La responsabilitat social ha de canviar perquè encara va lligada a un model laboral i empresarial que aviat quedarà obsolet. Tot indica que els interessos dels treballadors espanyols del futur encaixen amb els valors fonamentals de les cooperatives.

L Miquel SEGURÓ Investigador de la Càtedra Ethos-Universitat Ramon Llull. Doctor en filosofia. Ha fet estades d’investigació a Roma, Basilea i Freiburg im Breisgau (Alemanya). Recentment ha publicat Sendas de finitud. Analogía y diferencia (Herder, 2015) i ha coordinat Hartos de corrupción (Herder, 2013).

a responsabilitat social dels empresaris és incrementar els seus guanys. Així de contundent s’expressava Milton Friedman, premi Nobel d’economia (1976), en relació amb la responsabilitat social de l’empresa (RSE). Des que l’escàndol Watergate va posar sobre la taula la necessitat de generar confiança en empreses i corporacions perseguint la seva pròpia sostenibilitat, la RSE, també coneguda com a RSC (C, de corporativa), o RSO (O, d’organitzacions) és tema de debat, recerca i innovació en escoles de negocis i en observatoris d’ètica aplicada. No hi ha cap gran empresa que es mereixi ser-ho que no disposi d’un departament de RSE, ni tampoc una política governamental que no s’hi refereixi explícitament. La Generalitat de Catalunya, per exemple, dedica a la responsabilitat social un portal, el RScat (Responsabilitat Social a Catalunya). En aquest portal defineix la responsabilitat social com un model innovador de gestió de les empreses i organitzacions basat en criteris responsables en els àmbits econòmic, social i ambiental, que s’orienta a incrementar la seva competitivitat i fomentar el seu desenvolupament, al mateix temps que contribueix a construir una societat millor. Ser socialment responsable, afegeix, no significa complir plenament amb les obligacions jurídiques esta-

És una obvietat, però una bona economia és aquella que està al servei del benestar dels homes i dones que la fan possible, i no a l’inrevés

blertes en aquests àmbits, sinó que exigeix anar més enllà, potenciant el capital humà i fer sostenibles les relacions amb l’entorn i la societat en què s’opera de manera transversal, transparent i participativa. En gairebé tots aquests casos, però, la RSE s’entén encara com una acció voluntària, un paquet d’accions complementàries de les empreses quan es refereix als interessos socials de l’entorn. És a dir, com una qüestió accessòria. S’hauria de pensar que en el moment en què s’entén que la RSE és una cosa externa a l’empresa o la corporació, tard o d’hora li hauríem de donar la raó a Friedman. Si la qüestió principal és incrementar els guanys, llavors en temps de vaques magres la RSE és prescindible. No hi ha res més allunyat de la realitat. Si bé les inversions en RSE de les grans empreses se n’han ressentit en aquests anys de crisi, segons Forética podem dir que la responsabilitat social ha guanyat la batalla. I no només ha aguantat el vendaval, sinó que, segons aquesta mateixa font, el 83% de les firmes espanyoles sostenen que la RSE tindrà més protagonisme empresarial en els anys immediats. ¿Com s’explica això? ¿S’ha deixat de veure l’empresa com una plataforma destinada només a guanyar diners? ¿Hem deixat enrere Friedman? No. El que està canviant és la visió de la responsabilitat social, que cada vegada va més lligada a innovació, sostenibilitat i eficiència empresarials. «La responsabilitat social ha d’estar integrada dins del negoci, i ha de ser innovadora i tenir impacte evident al llarg del temps, tant en la societat com en la mateixa companyia», deia fa un parell d’anys Ana Sáinz, directora general de la Fundació Societat i Empresa Responsable, a la revista Capital. Avui hem de fer un pas més i començar a assumir que la responsabilitat social, tal com l’hem conegut fins ara, s’ha de transformar radicalment perquè encara va lligada a un model laboral i empresarial (piramidal, contractualista i paternalista) que aviat quedarà obsolet.

Preferències laborals del futur En un informe del mes de novembre del 2014, PricewaterhouseCoopers (PwC) assenyalava que les preferències laborals dels treballadors espanyols el 2033 no vindran marcades pels diners sinó per les oportunitats de construir-se una carrera professional i accedir a més formació i més bona. D’aquí dues dècades els treballadors a Espanya seran més independents, internacionals, emprenedors i autònoms, en el sentit que les idees de fidelitat empresarial i de promoció interna perdran pes. Hi haurà més pluriocupació, menys estancament sectorial i el treball deixarà de ser principalment presencial per combinar hores d’oficina amb treball a distància. L’informe també destaca que els treballadors espanyols de qualificació mitjana augmentaran un 56,3% al llarg d’aquests anys, mentre que els d’alta qualificació ho faran en un 29,3%. Amb aquestes dades a la mà no és estrany que l’any 2014 finalitzés amb un augment de l’ocupació en cooperatives i societats laborals. És cert que els números oficials encara són modestos, ja que parlem d’un creixement de menys d’un 2% interanual. Però per a alguns especialistes n’hi ha prou per marcar tendència. Si assumim que els interessos dels treballadors espanyols del futur troben un bon encaix en els valors fonamentals que es desprenen de la cooperativa (horitzontalitat i equidistància entre els treballadors; intersubjectivitat i responsabilitat activa dels projectes laborals; reciprocitat entre interessos particulars, empresarials i socials; dinamisme i flexibilitat formativa), llavors li haurem d’acabar donant la raó a l’informe de PwC que preveu que tant el teletreball com les àrees de coworking i els grups de treball distribuït i cooperatiu seran els entorns de treball més comuns en un futur pròxim. I si això és així, segur que llavors ja no farà falta defensar l’obvietat que una bona economia és aquella que està al servei del benestar dels homes i dones que la fan possible, i no a l’inrevés.