ara DIUMENGE, 17 DE GENER DEL 2016
45
emprenem
És possible aprendre a emprendre i aquest aprenentatge es fa encara millor si estàs ben acompanyat. Avui en dia això és un denominador comú que tothom accepta, però als anys 80 era una qüestió menys compartida; aleshores ser emprenedor estava vinculat al sentit més clàssic de l’empresari que tenia o bé contactes familiars o bé patrimoni.
LAURA GÓMEZ
ENTREVISTA
Maravillas Rojo: “Ens calen més persones capaces de detectar oportunitats i assumir riscos” ➝ EXPRESIDENTA DE BARCELONA ACTIVA
En la seva trajectòria professional de més de 40 anys sempre ha estat vinculada al món de l’emprenedoria. Quins canvis ha vist passar? Han canviat tantes coses! Als anys 80 vivíem una crisi de reconversió industrial profunda que va deixar sense feina moltíssima gent i jo la vaig viure vinculada a l’Institut Nacional d’Ocupació (l’actual SOC). Va ser una època molt creativa, acabàvem d’entrar a Europa i es van posar en marxa un conjunt d’iniciatives que tenien a veure amb la capitalització de les prestacions d’atur. Per exemple, les cases d’ofici d’emprenedors, que ja actuaven com a espai co-
mú on era possible tirar endavant les idees de negoci. Més tard va ser la presidenta de Barcelona Activa durant una etapa de renovació important. En els 12 anys a Barcelona Activa vaig aprendre que era bàsic disposar d’espais que fossin referents per al conjunt de la ciutadania que volia emprendre. Era una aposta no només per modernitzar, sinó sobretot per arribar a molta més gent. Teníem molt clar que tothom entrava per la mateixa porta. He treballat sempre amb la convicció que ens calen més persones emprenedores capaces de detectar oportunitats, assumir riscos i generar resultats.
Com s’aprèn a ser emprenedor? Ser emprenedor és una manera de ser a la vida i d’entendre-la que gairebé sempre es tradueix a muntar una empresa, però no només en això. És imprescindible tenir una gran convicció. Hi ha emprenedors que tenen clar què volen fer, però no per a què o per a qui. A més, avui en dia es necessita moltíssima més constància que abans. Moltes de les empreses que acompanyàvem a Barcelona Activa ja facturaven als sis mesos, però ara poden passar dos anys fins que comencin a sortir-se’n. Sempre ha sigut necessari ser complementari, però actualment és imprescindible. La millor competència és la que genera aliances, ja que les condicions de canvi permanent t’obliguen a ser molt més flexible i obert. Canviar el teu model de negoci si el moment ho requereix no hauria de ser cap problema. L’última etapa de la seva carrera l’ha dedicat a promoure l’economia social i cooperativa des de programes com Aracoop. ¿Encara hi ha estigmes que qüestionen la viabilitat d’aquest tipus de negocis? Necessitem persones que generin valor amb valors. Sobre el concepte empresa social corren molts tòpics i sovint es confonen aquests projectes amb ONG o entitats relacionades amb el voluntariat. L’empresa social és empresa i com a tal ha de tenir resultats i les mateixes dificultats que qualsevol altra iniciativa. El que la diferencia és com arriba a aquests resultats i com els aplica, ja que persegueix alhora un impacte econòmic i un de social positiu. No necessàriament significa que hagis de ser una empresa petita, com demostra el cas de la Fageda. És una manera de fer empresa molt emergent perquè vincula molts dels conceptes que avui en dia són tendència, com ara la flexibilitat o la col·laboració.—Paula Solanas
‘PORCA MISERIA’
El Barça, com el Vaticà!
E
ns queixem que el Barça segueixi lligat amb el regne de Qatar? ¿Ens molesta recordar les culpes d’aquest estat en el vergonyós recompte de morts en la construcció dels estadis per al Mundial de futbol de l’any 2022 (uns 7.000, segons les acusacions de la Confederació Internacional de Sindicats)? No us preocupeu! Per treure’ns de sobre el sentiment de culpa (mea culpa, mea maxima culpa) podem donar una ullada a l’aliança signada entre la Qatar Foundation i... el Vaticà. Sí, ho heu entès bé: aquests dos protagonistes mundials s’han aliat en un projecte sanitari a l’illa de Sardenya, l’hospital Mater Olbia, antiga propietat religiosa fallida a causa d’una gestió desastrosa del seu administrador, el mític Don Verzè, un simpàtic vellet amb avió privat. Resulta que Qatar ha comprat la propietat i n’ha cedit la gestió a la Fondazione Luigi Maria Monti, del cardenal Giuseppe Versaldi, i a l’institut Bambin Gesù. Pecunia non olet, doncs. Si per a alguns el Barça és una fe, per què ens escandalitzem tant?
NICOLA PADOVAN EMPRESARI ITALIÀ
@nicolapadovan