Mollor: Paraula ìe s’utilitza per descriure s’estat físiá i mental en es qual una persona no té ùanes de fer res més ìe estar estirada as sofà. Mussa: O “anar a fer una mussa”, anar a fer uns beures.
N Nafra: Mal o ferida de ùerra ìe mostres a tothom per fer-te s’interessant. Nit d’espó: Pograma d’esports internacionalment conegut de sa televisió de Manacò. Ha fet una ináansable feina per sa difusió de s’esport dins Manacò i pes reconeixement de tots es clubs manacorins (no només aìells esports ìe se juùen amb es peu o amb una raìeta). Nito: Persona de qualsevol edat malsofrida, fàcilment irritable.
O Olivart: Darrer reducte de dinosauris des nostro planeta, ubiáat a s’entrada de Manacò. Oratge: Airet fresìet.
P Parapapaxin: Un d’allò ìe te fa daixonar es coret quan el sents. Peasso: 1 Personatge ìe duu un nas vermell, sabates grosses i áamia de cuadros. Generalment es seus discursos fan gràci a áausa de sa seva incoherènci. Són bons de trobar dins el parlament de ses Illes Balears. 2 “Peasso tio bueno”! Pel·les, Ses: Fàbriáa emblemàtiáa i antiùa maráa d’identitat on han treballat totes ses dones manacorines nascudes entre 1920 i 1980. Es rumors des seu tanáament van donar lloá a sa primera manifestació a
Manacò eìiparable en magnitud i radiáalisme a sa setmana Tràgiáa de Barcelona. Peladilla: Confit gros ìe a s’interior té una mel·la i sa superfíci exterior és ensucrada i llisa. Pentura: Paraula ìe utilitzam per no aventurar-nos a dir sí o no. Pobblema: Circunstànci de sa vida difícil d’afrontar. Pobre, Pastel de: Pastel inventat a Manacò fa més de trenta anys per sa famíli pastelera Roáa. En es seus inicis es feia a partir de ses restes d’altres pastels. Culpa des pastels de pobre es áarrer Major, on es troba sa pasteleria, ìeda literalment obstruït per cotxos es diumenges dematí. Ponxet: Beguda ìe es prepara afegint un líìid alcohòliá fort as áafè áalent. En es áas de Malloráa se sol fer amb herbes dolces es més poruás, i amb herbes seìes els més valents. Portocristo: Nom ìe donen es porteños immigrats a sa Colòni del Áarme. En aìest diccionari s’utilitza es nom originari de Colòni del Áarme, nom de tota sa vida. Sa Colòni és territori manacorí ocupat per manacorins, sobretot durant s’estiu, ìe és quan van a sa segona residènci. No obstant, amb s’immigració espanyola sa Colònia va experimentar un creixement demogràfiá increïble. Aìesta mateixa gent seria sa ìe as llarù des temps crearia i fomentaria un moviment secessionista. Malgrat ses diferèncis culturals, panáatalanistes i portenyos comparteixen uns mateixos valors independentistes. Amb tot, segons es dret internacional, una colòni costanera no podrà ser mai independent si no tenen un cementeri propi. Sa Colòni sempre formarà part d’un Manacò unit, gran i lliure. PorteNYos: Habitants de sa Colòni del Áarme. Poval: Recipient per gordar algún líìid o també per gordar ses coses quan vas a covir fruites.