NO EM TIRIS, ’M! PASSA
JOVE, EL 22 DE MAIG TENS UNA CRIDA A LES URNES! Nº 8 - MAIG 2011
01
editorial
JOVE, EL 22 DE MAIG TENS UNA CRIDA A LES URNES!
Per què sorgeix una associació? Per què va sorgir Xítxeros amb Empenta? Clarament, direm, perquè teníem unes demandes a les institucions. Perquè hi ha coses que s’han de canviar. Per això ens vam unir, per ser més forts i poder reclamar amb una sola veu les demandes de molts. D’això també se’n diu participar en el joc democràtic. Les associacions tenim un paper fonamental en la construcció d’una societat civil forta i en la tan anhelada regeneració democràtica. Per això, jove, ara t’animam a què el pròxim 22 de maig vagis a votar. L’enyorat Joan Fuster deia que “la política o bé la fas, o te la fan”. I no li faltava raó. El vot lliure és la primera pedra de la democràcia (primera, que no suficient) i és necessari per al correcte funcionament del sistema. No podem pretendre demanar que volem més concerts, zones habilitades per al botellot, que volem un casal, que necessitam més espais d’esbarjo juvenil, que volem unes platges netes o que volem l’Auditori Guillem d’Efak si després no acudim a les urnes. No podem pretendre influir en el sistema si a l’hora de la veritat quedam asseguts al sofà. Jove, mou-te! Pots considerar que Manacor necessita canvis. Vota en conseqüència. O que Manacor ja està bé així. Vota. O que no et satisfà cap de les opcions polítiques. Però vota. Inserir la papereta a la urna és el contracte que ens autoritza a poder criticar i intentar influir les decisions de les institucions durant quatre anys més. No caiguem en l’absurditat de creure que el nostre vot no serveix per a res. No ens deixem enganyar! El poble té el poder? A Xítxeros diem sí, però l’hem d’exercir i en les societats com les nostres ens hem acostumat a deixar el poder en mans d’unes poques persones. El Poble aixeca i tomba governs. Que es noti!
cultura
02
anar de berena,
cada cop més complicat
Quan arriba la Setmana Santa a Mallorca es barregen tradicions religioses amb d’altres que són de caire cultural i popular i que, malgrat no tenir atractiu turístic, són de gran valor. Per això pensam que s’han de reivindicar i conservar. El ritual de fer panades i rubiols en família, d’anar a veure o participar a les processons, de menjar rollos i d’anar de berena amb familiars o amics per passar aquest dia festiu en companyia i menjar les darreres panades a l’aire lliure són alguns dels exemples de les tradicions més arrelades en aquests dies de festa. Però anar de Berena, cada cop és més complicat si és que es vol acampar, cosa que s’ha popularitzat els darrers anys entre els joves. A les nostres illes, l’acampada lliure no es permet (Circular núm. 6/1990 de la Delegació de Govern a les Illes Balears) i sospitam que més enllà de ser una manera de protegir les nostres muntanyes i platges, moltes d’elles descuidades i brutes gran part de l’any, pensam que és una forma més de retallar llibertats i drets.
A alguns pobles de Mallorca, com Petra i Lloseta entre d’altres, el dia de la berena es puja a l’ermita, però, qui vol pujar a l’ermita de Manacor, amb un camí cada cop més ple de clots i un entorn ple de brutícia? I és que on anar és l’altra qüestió. Camins tancats, pocs espais per acampar legals i en condicions, etc. No volem ni platges ni muntanyes brutes, no volem fogueres ni incendis, però prohibir posar dues tendes d’acampada el dia de la berena ens sembla un atac directe a una tradició que enganxa joves i els fa sortir de casa per conèixer nous indrets, per gaudir de la nostra terra més enllà de la discoteca. Si es tracta de cuidar el nostre entorn, volem més papereres a les platges, que la recollida de fems sigui més freqüent, que les zones d’acampada lliure augmentin, estiguin en bones condicions i siguin gratuïtes, i per descomptat, més consciència de part de la gent.
mots d’abans
gatzoll
Eina d’agricultor, consistent en una fulla de ferro corbada, amb tall, posada al cap d’un mànec més o menys llarg, que serveix per a tallar branques d’arbres o arbusts o per a veremar Fonètica: gəʣóʎ (mall., men.); giʣóʎ (Manacor).
03
cultura
els cossiers de manacor L’any 1981 es recobraren els cossiers de Manacor i d’aquesta fita enguany ja en farà 31 anys. Fou gràcies a n’Aina Sansó, na Maria Coloma Gelabert i na Maria Galmés i des del 1990 se’n cuida l’Escola Municipal de Mallorquí. Durant aquest temps s’ha procurat que els cossiers tornessin ser un referent dins la vida festiva, cultural, popular i protocol·lària de la vila recuperant així una dansa ritual amb segles d’antiguitat que a començament del segle XX havia perdut la fesomia de ritual i la figura pròpia. Un dels objectius principals, ja que la dansa no és patrimoni d’un grup, associació, tendència política, barriada, etc., és intentar que els cossiers siguin assumits per tot el poble de Manacor. Per això, qualsevol que vulgui participar-hi pot fer-ho ja sigui ocupant el lloc dels sis balladors o la dama, fent de dimoni, de banderer, flabioler o xeremier, o bé seguint-los i gaudir de la festa i els balls.
tums fins el punt de fer-los tradicionals, com ara la sortida des de ca la dama, els punts emotius on cada any es repeteixen balls (al carrer nou, a Ca’n Lliro, a ca la família Gelabert Bassa on antics cossiers esperen per poder fer un ball , etc.) i el brot de romaní, planta silvestre, aromàtica i característica de la Marina de llevant carregada de la simbologia de pau i germanor. Així, podem comunicar-vos que les sortides d’enguany seran divendres 27 de maig i diumenge 12 de juny sobre les cinc de l’horabaixa, des de ca la dama al C/ Sant Rafel nº 86.
Cada any es repeteixen una sèrie de cos-
va de dites... qui canta a sa taula i pixa an es llit, no té es coneixement cumplit.
llengua
04
les llengües del món,
patrimoni de la humanitat
A l’escola ja de ben petits ens insisteixen molt sobre la preservació del medi ambient i tots els ecosistemes i formes de vida i aquesta és una tasca que els professors han de seguir fent i recolzant. Però poques són les vegades que ens parlen sobre la preservació de les llengües minoritzades i/o minoritàries. Una llengua és com un ecosistema, l’acció de l’home sobre la qual, influeix en la manera de sobreviure d’aquestes. Per tant s’han de cuidar i haurien de gaudir d’un màxim interès per part de les institucions, ja que perdre una llengua és perdre una forma de veure i entendre el món. Però sembla que no s’aprèn res. Molts són els (eco)sistemes lingüístics que no tenen un especial interès de conservació. Actualment al món es parlen uns 6.800 idiomes, segons afirma la UNESCO. Es preveu, però, que a finals d’aquest mateix segle, entre el 50 i el 90% d’aquestes s’extingeixin (actualment se’n moren uns 25 a l’any). Les causes d’extinció poden ser vàries: des del genocidi i la guerra, passant per desastres naturals, l’adopció de llen-
gües majoritàries per part de comunitats senceres, prohibicions i pressions d’alguns estats o la mateixa globalització. Els lingüistes calculen que, per sobreviure en el temps, una llengua hauria de tenir un mínim de 100.000 parlants, però no més lluny de la realitat, la majoria no arriben als 2.500. I és que amb els idiomes, passa com amb la riquesa: uns pocs tenen molt i la immensa majoria gairebé no tenen res. El 5% de les llengües del món acumulen el 95% de la població mundial. Per tant només queda el 5% de la població per repartir entre el 95% dels sistemes de comunicació verbals. Tothom hauria de ser conscient de que el valor d’una llengua no depèn del seu nombre de parlants, com el d’una persona no depèn del número de zeros que té al seu compte corrent. Totes tenen el seu valor i aporten quelcom a la cultura de la humanitat. El patrimoni lingüístic també mereix ser conservat. La mort d’una llengua és una pèrdua irreparable.
catosfera
verkami.com
Vercami és una manera directa de finançar projectes de creadors independents amb la suma d’aportacions individuals.
05
crítica
futbol i setmana santa En aquesta Setmana Santa que acabam de passar s’ha produït un fet que mai havia succeït. S’ha canviat la data de la processó de dimecres sant per dimarts, perquè la gent pogués veure la final de la copa del borbó entre Madrid i Barça. Per parlar d’aquest fet i ser del tot franc he de dir que escric aquest article des d’un ateisme convençut i com a ferm seguidor del Barça. Per tant resultarà evident que no hauria anat a veure la processó fos dimecres, dimarts o qualsevol altre dia i que, per tant, no son motiu perquè deixi de veure el meu equip en una final tan significativa. Però la gent devota que si que participa normalment en les celebracions religioses de setmana santa. A què renunciaria primer, al futbol o a la religió? Crec que aquest any ho han demostrat, prefereixen el futbol. Ara em permetré el luxe de ser demagògic i fer una crítica al futbol tot i ser-ne un gran seguidor. El futbol s’ha convertit en un ne-
goci transnacional, conduït per uns pocs empresaris que n’extreuen beneficis estratosfèrics. Els jugadors es converteixen en mercenaris que actuen sense moral ni principis sota els colors que més els convé. I una cosa molt important i que mai hem de perdre de vista, és que el futbol no hauria de substituir mai les nostres inquietuds, ideologies i ganes de crear, ja que a vegades dóna la sensació que vivim les vides dels nostres equips i no les nostres pròpies. Una reflexió que podem extreure de les festes de Pasqua que acabam de passar és que, segons l’ajuntament de Manacor, els seus habitants tenim sensibilitat auditiva selectiva, ja que sembla que una processó de Setmana Santa amb el seu acompanyament musical a les dotze de la nit no és molest, però una batucada a les deu de la nit emmarcada dins una festa per a joves i organitzada per joves és inadmissible. Potser aquest fet trasbalsi als estudiosos del sistema auditiu, els informarem perquè ho puguin investigar.
digues la teva! creus important anar a votar quan hi ha eleccions? Entra al nostre facebook i opina!
què trobes sobre el tancament de tv3 al país valencià? És un atac a la llibertat... És totalment normal... NS/NC
100% 0% 0%
agenda cultural
concerts 14 20.30 PUJÀ FASUÀ TEATRE DE MANACOR 29 19.00 CORAL AMICS DE L’HOSPITAL DE MANACOR TEATRE DE MANACOR
cinema/documentals/teatre/dansa/monòlegs 01 01 01 02 03 04 04 05 05 06 06 07 08 09 10 11 12 12 13 13 14 15 15 16 17 18 19 20 20 21 21 22 22 24 25 26 27 28 28 29 30 30 31 31
19.00 19.30 20.30 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 22.00 21.00 20.30 19.30 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 21.00 21.00 20.00 19.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 21.00 20.00 21.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 12.00 18.00 19.00 20.00 20.00 20.00 20.00
DOC. TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE CINEMA TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE CINEMA TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE CINEMA TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE CINEMA TEATRE TEATRE DOC. TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE CINEMA TEATRE TEATRE TEATRE TEATRE
VIURE A L’ERMITAGE TEATRE DE MANACOR NO HI HA PANY QUE TANQUI TEATRE DE MANACOR NA PETRONILA SE CASA TEATRE DE MANACOR UN LLADRE A LA CIUTAT TEATRE DE MANACOR CONTES DE PIRATES TEATRE DE MANACOR LA RONDALLA DE L’ARMARI TEATRE DE MANACOR COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR TEATRE DE MANACOR DERSU UZALA SALA SACMA CONTES DELS GRIM TEATRE DE MANACOR LA VIDA ÉS SOMNI TEATRE DE MANACOR SERVAR LES FORMES TEATRE DE MANACOR SERVAR LES FORMES TEATRE DE MANACOR SERVAR LES FORMES TEATRE DE MANACOR NA RANDETA TEATRE DE MANACOR EL SEGREST DE LA BIBLIOTECÀRIA TEATRE DE MANACOR ELS ESTELS DELS DESITJOS TEATRE DE MANACOR EL METGE PER FORÇA TEATRE DE MANACOR RÍOS Y MAREAS SALA SACMA T’HE AGLAPIT, CAPUTXETA! TEATRE DE MANACOR EL BURGÈS GENTILHOME TEATRE DE MANACOR EL BURGÈS GENTILHOME TEATRE DE MANACOR EL BURGÈS GENTILHOME TEATRE DE MANACOR EL CINEMA D’ANTONI RIERA NADAL TEATRE DE MANACOR LA BELLA NO DORMENT TEATRE DE MANACOR TEATRE DINS L’ESCOLA TEATRE DE MANACOR LA NIT DE LES JOGUINES TEATRE DE MANACOR EL CARTER DEL REI TEATRE DE MANACOR EL FANTASMA DE CANTERVILLE TEATRE DE MANACOR QUATRE NITS DE NOCES TEATRE DE MANACOR PAISAGES TRANSFORMADOS SALA SACMA QUATRE NITS DE NOCES TEATRE DE MANACOR QUATRE NITS DE NOCESTEATRE DE MANACOR ELLE S’APELLE SABINE TEATRE DE MANACOR EN POCASON TEATRE DE MANACOR EN JOANET DE SA GERRA TEATRE DE MANACOR VOS HE AGAFATTEATRE DE MANACOR TOTS TRENQUEM NOUS TEATRE DE MANACOR CONVIDATS A PENSAR TEATRE DE MANACOR CONVIDATS A PENSAR TEATRE DE MANACOR EL CINEMA D’ANTONI RIERA NADAL TEATRE DE MANACOR DIARIS A CARAMULLS TEATRE DE MANACOR ELS TRES PORQUETS I NA BLANCANEUS TEATRE DE MANACOR ELS TRES PORQUETS I NA BLANCANEUS TEATRE DE MANACOR QUI VOL UN CONTE? TEATRE DE MANACOR
conferències/presentacions/col·loquis/lectures 05 12 21 26
20.00 20.00 20.00 20.00
CONF. LA RELACIÓ HOME-MEDI I EL PAISATGE HABITAT SALA SACMA CONF. L’EXPRESIÓ ARTÍSTICA DEL PAISATGE SALA SACMA PRES. LA TRANSFORMACIÓ I LA BARBÀRIE SALA SACMA TAULA R.PROPOSTES RECENTS D’INTERVENCIONS PAISATGÍSTIQUES A MALLORCA SALA SACMA
exposicions 05 - 26
HABITAR EL PAISATGE, TRANSFORMAR EL PAISATGE SALA SACMA
06
MALENTÈS
VOLEM SER LA TEVA VEU! SI TENS ESPERIT CRÍTIC, UNA OPINIÓ DEL MÓN QUE T’ENVOLTA I/O UNA BONA IDEA, AQUESTA ÉS LA TEVA REVISTA! CREA EL TEU ARTICLE I ENVIA’NS-EL!
Publicació editada per
Xítxeros amb Empenta
xitxerosambempenta.org info@xitxerosambempenta.org
Amb el suport de
Obra Cultural Balear
twitter.com/xitxeros facebook.com/xitxerosambempenta