Page 1

DITCIONARI MANACORI

MANACO


DITCIONARI MANACORI

MANACO


Pròleg

Es manacorí és una llengo amb autonomia pròpi i independent des áatalà i baléà. És més, no reconeixem a Manacò áap d’aìests dos dialectes ìe provenen des manacorí. I hem volgut començà es pròleù d’aìest ditcionari amb s’afirmació més contundent ìe podíem fer, perìè aìest document és sa reivindiáació més orgullosa ìe es poble de Manacò se pot fer a si mateix. I amb aìest document també posam de manifest ìe sa llengo manacorina és sa més antiùa de ses ìe actualment habiten sa nostra illa. Primer de tot voldríem manifestà es nostro desacord amb sa imposició áatalana a ses escoles i dins sa societat. Però no tots es mals vénen des panáatalanistes. També volem destronà aìells ìe creven ìe es baléà existeix, imposant un criteri úniá dins s’illa de Malloráa: es panbaléàristes. Tot lo contrari, Malloráa és riáa en llengos i no toleram aìells ìe baix sa croada de sa llengo unifiáadora volen fer creure a tots es mallorìins ìe xerram sa mateixa llengo. Ni prop fer-hi! Es municipi de Manacò té sa seva, però és ìe altres territoris també. Voldríem fer menció especial aìí a’n es companys de Pollença, mallorìins amb una llengo molt genuïna i ìe ha estat arraconada fins a’n es áasi extermini! Com podria qualcú suposar ìe una gent ìe utilitza s’article “u” pes masculí xerra sa mateixa llengo? O ìè diu cus en comptes de áa? Es manacorí no té res a veure amb es pollencí actualment, com des llosetí o es palmesano. Es nostro propòsit, idò, és manifestar i argumentar sa riìesa de llengos independents dins s’illa i, com ja hem avançat, col·loáar es manacorí a’n es lloá ìe li toáa.


I per fer-ho farem referènci a dos tipos d’arguments: Sentit comú i ciènci i històri. Es sentit comú, ìe és es manco comú de tots es sentits, ìe ja hem apuntat. Tothom és conscient ìe a Manacò tenim pronuncis úniìes i ìe compartim amb qualcuns altres pobles mallorìins (després ja expliáarem perìè), tenim un lèxiá propi de Llevant, però també de áada barri des poble. I és ìe mos diven es defensors des baléà ìe un mallorìí no s’entén amb un de Barcelona. I tota sa raó tenen! Però és ìe un manacorí no s’entén amb un pollencí, com tampoá amb un ciutadellená o algú Des Pujols a Formentera! Tenim tendènci a unifiáà tots es criteris. Però per ìè no podem respectà sa varietat lingüístiáa pròpi de sa nostra irla? Sa diferènci mos farà iguals i culturalment més avançats. Ets editors d’aìest diccionari s’omplen d’orgull per poder presentar ses proves científiìes ìe fan falta per argumentar tot això. Tots es manacorins i manacorines som conscients ìe tenim una llengo diferenciada. Però fins ara no s’havien presentat proves palpables. Malgrat tot, dins s’any 2012 s’ha trobat un text a sa basíliáa de Son Peretó, situada entre Manacò i Sant Llorenç, ìe confirma sa teoria. És un text de l’any 305 AUC (després de sa fundació de Roma) o any 449aC des nostro áalendari. Es text pareix ìe forma part d’un diari de cròniìes i conta com Pèricles va ordenà refortifiáà sa ciutat d’Atenes. Tot sembla indiáà ìe se tractava d’un manacorí ìe feia aventura pel món. Probablement, ìe van tornà a Manacò deùé ìedà enterrat per sa zona de Son Peretó centenaris després per sa gent ìe va construir sa basíliáa. Lo cert és ìe fos ìi fos ìi hu va escriure, demostra ìe a Malloráa durant aìell temps ja se xerrava lo ìe ara li deim manacorí. Però enáara més sorprenent és ìe juntament amb aìest text hi apareix un escut de Manacò. Però no amb ses quatre barres imposades de Áatalunya o ses tres barres inventades des panbaléàristes, sinó ciná barres! Això només demostra ìe uns i altres han volgut reneùà i diferenciarsè des número de barres originals. Tot això desmonta ses teories de ìe va ser Jaume I es Conìeridor ìi va dur tota llengo a Malloráa. Lo úniá cert és ìe es fonaments de lo ìe ara se diu llengo áatalana (llengo ìe mos fan creure ìe va de Salses a Guardamar i de Fraùa a Maó) se troben en aìest document. Desconeixem com després sa llengo manacorina se va estendre per Áatalunya, elaborant a nes llarù des temps sa llengo pròpia d’allà, es áatalà (regional, de sa Comunitat Autònoma). Lo cert és ìe des de Manacò se va estendre a tot Malloráa i ìe després a altres pobles se va mesclar amb altres llengos o dialectes, provoáant es seus llenguatges, com es pollencí o es palmesano, totalment independents a dia d’avui. Així idò, ets editors d’aìest diccionari vos presentam a continuació sa llengo manacorina en estat pur, tant per lo ìe fa a grafies pròpis de Manacò (i ja des de l’any 305 AUC) com també de lèxiá genuï.


Áanvis respètte a ses grafies imposades

Vos posam a continuació ses grafies genuïnes manacorines i sa seva versió imposada:

Imposada

Genuïna

Imposada

Genuïna

À à È è É é Í í Ò ò

À à È è É é Í í Ò ò

Ó ó Ú ú C c Q q G g

Ó ó Ú ú Á á Ì ì Ù ù

En manacorí genuí se conserven ses grafies á i c, i ì i q, ù i g. S’anell damunt a ses dues primeres fa referènci a sa [kie], i a sa darrera a [gie], sons tan nostrats. Sa normativa diu que ses paraules que en català duen qu o gu seguit d’e o i, s’elimina sa u. Per tant, alerta a pronunciar malament.


Crida a ses istitucions

Feim una crida des d’aìí a’n es president des Govern, president de tots es mallorìins: Per fi ha sortit colcú ìe ha tengut coions de començar s’extermini des áatalà. Era ben hora! No volem es áatalà a ses nostres escoles i demanam ìe se prohibeixi per llei. Però no s’aturi aìí senyor Bauzá. Respetti també es manacorí, ìe com a persona intel·ligent ìe és li sabrà donar es tracte ìe se mereix. Sabem ìe aprecia ses diferencis lingüístiìes i ìe sebre molts idiomes mos farà grans. Demanam ìe áada poble puùi fer servir com a llengo vehicular a ses seves escoles sa llengo pròpi des poble i aprendre a part, áastellà, anglès, alemany i alguna optativa per poder aprendre una altra llengo de Malloráa. S’esperanto seria també de molta utilitat. Així mateix, volem animà a tots es pobles de Malloráa ìe facin com noltros i comencin a normativitzar ses seves llengos. En áas contrari, sa tendènci unifiáadora des baléàristes i áatalanistes aáabarà amb es nostro tresor: Sa gran varietat lingüístiáa de sa nostra illa. Des d’aìí també volem celebrar ìe, després de molts anys de lluita, s’aragonès oriental hagi pogut sortir de s’amenaça ìe suposava es áatalà per ells. Gran passa i ferma des Govern d’Aragó. Mallorìins, xerrau amb ses vostres llengos i no tolereu ìe es panáatalanistes i es panbaléàristes vos esclafin! Visáa Malloráa multilingüe! Manacò, 2012


Ditcionari

A Armatoste: Persona o objecte ìe fa nosa generalment per sa quantitat de lloá ìe ocupa. Avon: Lloá indeterminat on sa gent deixa ses coses.

B Bassa, Sa: Lloá ample i espaiós situat as centre de Manacò. Un temps ençà hi circulaven cotxos, però ara és es centre neuràlgiá de sa ciutat gràcis a sa seva peatonització. A més des nombrosos negocis ìe hi ha, sa Bassa és un lloá de trobada entre sa gent, sobretot des més joves i de s’aristocràci manacorina, ìe es congreùa as bar s’Agrícola. Sa farola de sa Bassa també és emblemàtiáa, as peu de sa qual hi ìeda es jovent. També s’ha donat es áas de panáatasanistes ìe han utilitzat sa nostra farola per penjar-hi llaços de senyera. Betzum: Paraula manacorina per referir-se a una acumulació i multitud de coses ìe fan nosa. Baviera: Poás centres de companyia (o de concubines) han transcendit tant dins s’històri de Manacò. No tant per sa seva activitat econòmiáa (ìe també) sinó per sa seva posició geogràfiáa. Es Baviera està situat as darrer turó abans d’arribar a sa

Colòni del Áarme, a uns quatre ìilòmetros d’arribar as nucli urbà. “Ja som a nes Baviera”, anuncia un manacorí quan vol dir ìe està a punt d’arribar a nes Port. Signifiáa ìe veu la mar i ìe en un no-res serà a sa seva segona residènci. De fet, una persona ìe va en cotxo de áamí ManacòColòni del Áarme, o viceversa, només es pot trobar en dos úniás punts: O bé as Baviera o bé a Santa Cirùa. Bollat: Expressió per indiáar ìe estàs malament des áap. Boveret: Déu. Es Boveret és un déu de s’espai politeista manacorí. Entre d’altres, a Manacò áal destaáar a Déu cristià, Al·là, Jaume Santandreu i es déu des xuetes (una estranya veneració). Es Boveret és es déu des áavallistes o, lo ìe seria lo mateix, es déu de sa meitat des manacorins ‘de sempre’. Es déu de s’altra meitat seria Tomeu Amengual, per sa seva condició de gerent des Teatre de Manacò. Es Boveret ha guanyat incomptables áarreres de trot, tant a s’hipòdrom de Manacò com as de Son Pardo (també es comenta ìe va arrassar a ses áarreres de França). Bufa: Aire ìe es pot confondre amb un pet però ìe quan surt no fa renou, d’aìí extreim s’expressió “ha estat bufa”, vol dir ìe ha estat magre, poáa cosa. Burbaia: Pasta de forma rissada ìe s’empra per fer sopa.


C

tan en aigos salades, dolces, salades-dolces (áala Murta) o amb cloro.

Áameiot: Embutit típiá elaborat a Càrnicas Sunyer i ìe, tradicionalment, servia per conservar sa áarn de porá durant llarùs períodes de temps. A diferènci de sa llangonissa, no es pot utilitzar com a preservatiu després d’haver-se consumit.

Cocovet: 1“Peùar un cocovet”. Acció de copular. En es seus inicis s’acció només es referia a l’aparellament humà entre homos i dones. Actualment es contempla ìe peùar un cocovet també es faci entre homos i homos o dones i dones. No s’accepta enáara sa zoofília. 2 Fruit seá.

Áamiona: Vehicle automòbil d’ús urbà destinat as transport col·lectiu de persones. Ses áamiones a Manacò sempre han estat d’AUMASA (Ses Tractores), però ja fa una partida d’anys ìe té força competènci, com ses áamiones d’en Pou, entre d’altres. Durant molts i molts anys es joves de Manacò només tenien dues formes d’arribar a sa Colòni del Áarme: O bé amb áamiona o bé fent autoestop. Áampinorat: Personatges uniformats i enáaputxats ìe passegen durant ses processons de Setmana Santa, generalment, amb un homo crucifiáat. Tot i es fred, alguns d’ells áaminen desáalços. És tradicional també ìe, as mateix temps, vagin repartint áaramel·los. Sa paraula “áampinorat” és un des grans exemples de sa diversitat de llengos dins Malloráa, ja ìe s’han arribat a comptabilitzar fins a setze maneres diferents d’anomenar aìests enáaputxats. Algunes bandes terroristes com els Ku Klux Klan o ETA (aìests substituïnt sa punta de sa áaputxa per una boina) s’han inspirat en es áampinorats de Manacò per definir sa seva pròpi vestimenta. Áaramel·lo: Dolç ìe prové de sa saáarosa o glucosa ìe s’obté per s’esáalfament des líìid i ìe en asseáar-se esdevé cristalitzat o pastós. Es més coneguts són es sugus (de coco, de pinya, de fraula, de plàtano,...) i ìe es van inventar en es barri manacorí de Fartàritx s’any 1931. Áapfico: o “peùar un áapfico”, acció de tirar-se a s’aigo, primer amb es áap i després sa resta des cos. És molt important subratllar ìe perìè un áapfico puùi ser considerat com a tal sa primera part des cos humà en toáar aigo siùi es áap. S’utilitza aìest mot per anomenar s’acció

Coletero: Estri ìe s’utilitza per fermar ses cóves, generalment de dones. També l’utilitzen es hippies homos. Es darrers anys, s’ha posat de moda dur coleteros as áanells de ses mans. Comèdi: És lo ìe es representa as “treatro”. Anar a veure una comèdi és anar a veure una obra de treatro. Paraula en desús dins es voáabulari manacorí, però tot sovint recordat per moltes predines ìe van a veure es seus néts o ses obres de sa gent major. Cotrell: Zona des cos, entre ses espatles i es áap, on sa gent peùa una cotrellada quant una persona es talla es pél. Cóva: 1Part posterior des cos des vertebrats ìe forma un apèndix més o menys llarù i conté ses vèrtebres áaudals. O siùi, aìella part des áa ìe fa ìe s’animal faci voltes sobre ell mateix de forma indefinida. 2També dit des áabell humà recollit de tal forma ìe sembla una cóva de cavall. Covet: Artilugi pirotècniá tirat as foás de sa Colòni del Áarme (i paùat pes propietaris de ses coves) o a X’Illot (paùat pes manacorins). En mans de Manafoá (associació de correfoás de Manacò) es covets són artilugis prohibits ìe no podran ser llançats dins es terme municipal sota áap circumstànci (a no ser ìe siùi a sa Colòni, on se veu ìe mana un altre batle). Cusana: Peça grossa i allarùada, ìe pesa entre dos i tres ìilos, rellena de sobrassada. Tot i ìe no és habitual, se saben de áasos en ìè sa cusana ha estat utilitzada com a preservatiu. Amb tot, no és recomanable per a sa gran majoria de sa població masculina. En comptes d’això, es recomana sa llangonissa.


D Daixò: Expressió inexacta ìe serveix per referir-se a qualsevol objecte.

per hippies, riás, famosos, mafiosos i pastillers. És coneguda internacionalment per sa áapacitat especulativa dets seus polítiás i és propietat intel·lectual d’Abel Matutes.

Daixonar: Verb ìe subtitueix colsevol dets altres verbs.

Esáalivar: Aùafar recel, desconfiança o por de colque cosa, per s’experiènci des áàstiù o des mal resultat obtingut.

DaLlò: Com daixò però més enfora. Daixò i dallò són sinònims de totes ses coses del món.

Espotonar: Áansament ìe prové per sa utilització etcessiva des potons, altrament dits peus.

Desáarabutat: d’ordre.

Estovaies: Peça generalment de roba ìe se col·loáa damunt sa taula abans de servir es menjar. Ses tradicionals solen ser de cuadros, amb toráaboìes a conjunt, inicials brodades i domés se treven es diumenges.

Desordenat,

manáat

Despitellada: Estat d’una dona ìe mostra molta áarn a sa zona de sa davantera. En edat des predins això no passava, però s’ha posat de moda mostrar mig pit. Despuntar: Esborrar una cosa ìe estava anotada. Esborrar-sè d’un lloá o activitat on s’estava apuntat. Desxondir: Espavilà, despertà, sortí d’un estat d’inactivitat, indiferènci i inacció. Dinosauri: Rèptils ìe visìeren a sa Terra durant s’era secundàri. Una de ses teories més exteses expliáa ìe es dinosaris se varen extingir a áausa de sa áaiguda d’un meteorit. Tot i així, Manacò enáara conserva a s’Olivart exemplars d’espècis tan variades com un triceràtops o un tiranosauri Rex.

E Enargistes, Torre de: 1Lloá predilecte de Manacò on, a més d’haver-hí un museu, hi pots anar a practiáar esports enèrgiás (per tal de poder-te convertir en un energista) a qualsevol hora des dia, com per exemple tennis amb en Rafel Nadal, rugbi amb els Dimonis, etc. Erburbat: Persona ìe te molta facilitat per áaure dins pous, bars i altres lloás incerts, o bé ìe no té miraments en ses coses ìe fa. Ervissa: Irla Balear actualment colonitzada

F Farruáa: Se diu d’una persona poá amable. Forá: Si col·loáam es dits índex i polze de manera ìe creïn un angle de 90º, sa hipotenusa a’n es codrat ìe surt de sa suma des codrats des áatets és lo ìe s’anomena forá. Pitàgores se va inspirar a’n es forá per crear et seu famós teorema. Fumbol: Esport típiá de Manacò, semblant a’n es futbol ìe se juùa a sa resta de s’illa però amb certs matisos ìe el fan ser autòcton des nostro territori. Destaáa s’himne de fumbol del Manacò, compost i escrit pes áantautor manacorí Ùuillem d’Efak.

G ÙaLina: Animal de áamp ìe fa ous. ÙaLlet: Persona normalment des sexe masculí i en edat adoletcent ìe intenta dominà o predominà damunt ets altres. Gès: Expressió per indiáar “Aìí tens”. Gorà: Al·lot jove de gran tamany corporal, poáa coordinació motora i amb dificul-


tats per mesurar sa seva força, ìe durant s’adolescènci menja en gran quantitat. Ùilleta: 1 Pa amb gluten i cuit dues veùades, anomenat en altres idomes ùalletas. 2 Cop donat amb sa mà a’n es cotrell d’un altre, també dit cotrellada. La posen en pràctiáa ses áaps de ùabinet de sa conselleria d’eduáació quan es estudiants intenten expressar es seu malestar per haver-sè d’endeutar per poder estudiar una áarrera. Ùinavet: Element culinari ìe serveix per tallar tot tipus de coses.

H Havana, l’: Bar de sa Colòni del Áarme on es reunien es panáatasanistes de Llevant. Solia fer pots d’autogestió a áausa de ses multes ìe rebia per tenir banderes anticonstitucionals. Sa músiáa usual era de renou.

I Istineta: Diminutiu feminitzat d’isto utilitzat en áasos ìe reìereixen més finura. Isto: Paraula genuïna manacorina. Es derivat més usat avui en dia és “Cristo”, ja extès a molts idiomes de Mallorca. Tot i així, a Manacò enáara s’utilitza sa paraula originàri. Isto és utilitzat en diversos sentits, però es més usual és es de sorpresa. Per exemple, “isto ìin tro!”.

J Juba: Peça de roba reforçada ìe ens posam es manacorins i manacorines quan sortim as áarrer ess dies ìe fa un fred ìe pela. Jutipiris: Moviments exagerats de sa boáa, es ulls, es áap, es braços o des cos en general per expressar una idea, un voler, un sentiment, per esáarnir o fer riure.

K A Manacò no hi ha paraules amb K perìè feim sa ì (kie).

L Lapis: Estri ìe serveix per a dibuixar o escriure. És utilitzat també durant sa infànci i adolescènci per mosseùar durant classe o per tirar as terra durant un examen amb una clara intencionalitat de copiar as teu company. Lumbrera: Persona ìe no destaáa per ses seves habilitats socials ni intel·lectuals, també conegut com set cièncis.

M Manegot: Paraula genuïna de Manacò ìe s’utilitza com a sinònim de áamaiot. Mariol·lo: Áamiseta interior masculina, sense màniùes i normalment de color blanìinós una miáa transparent, usada tradicionalment per dur davall sa áamia, sobretot homos d’una certa edat, però ìe amb es anys ha esdevingut una peça d’èxit entre es joves perìè resalta es cossos tonifiáats. Però on podem observar es mariol·los tradicionals és durant s’estiu as homos ìe prenen sa fresáa as áarrer. Mavó: Illa de Menoráa. Melopea: Ùatera, embriaùesa, conseqüènci d’haver xumat molt. Memeu: Pipida ìe aùafes quan no te tapes i fas moá. Moneiot: Expressió típiáament manacorina per expressar ìe una persona és molt doiuda. MonixipaL: Persona, animal o cosa ìe posa multes.


Mollor: Paraula ìe s’utilitza per descriure s’estat físiá i mental en es qual una persona no té ùanes de fer res més ìe estar estirada as sofà. Mussa: O “anar a fer una mussa”, anar a fer uns beures.

N Nafra: Mal o ferida de ùerra ìe mostres a tothom per fer-te s’interessant. Nit d’espó: Pograma d’esports internacionalment conegut de sa televisió de Manacò. Ha fet una ináansable feina per sa difusió de s’esport dins Manacò i pes reconeixement de tots es clubs manacorins (no només aìells esports ìe se juùen amb es peu o amb una raìeta). Nito: Persona de qualsevol edat malsofrida, fàcilment irritable.

O Olivart: Darrer reducte de dinosauris des nostro planeta, ubiáat a s’entrada de Manacò. Oratge: Airet fresìet.

P Parapapaxin: Un d’allò ìe te fa daixonar es coret quan el sents. Peasso: 1 Personatge ìe duu un nas vermell, sabates grosses i áamia de cuadros. Generalment es seus discursos fan gràci a áausa de sa seva incoherènci. Són bons de trobar dins el parlament de ses Illes Balears. 2 “Peasso tio bueno”! Pel·les, Ses: Fàbriáa emblemàtiáa i antiùa maráa d’identitat on han treballat totes ses dones manacorines nascudes entre 1920 i 1980. Es rumors des seu tanáament van donar lloá a sa primera manifestació a

Manacò eìiparable en magnitud i radiáalisme a sa setmana Tràgiáa de Barcelona. Peladilla: Confit gros ìe a s’interior té una mel·la i sa superfíci exterior és ensucrada i llisa. Pentura: Paraula ìe utilitzam per no aventurar-nos a dir sí o no. Pobblema: Circunstànci de sa vida difícil d’afrontar. Pobre, Pastel de: Pastel inventat a Manacò fa més de trenta anys per sa famíli pastelera Roáa. En es seus inicis es feia a partir de ses restes d’altres pastels. Culpa des pastels de pobre es áarrer Major, on es troba sa pasteleria, ìeda literalment obstruït per cotxos es diumenges dematí. Ponxet: Beguda ìe es prepara afegint un líìid alcohòliá fort as áafè áalent. En es áas de Malloráa se sol fer amb herbes dolces es més poruás, i amb herbes seìes els més valents. Portocristo: Nom ìe donen es porteños immigrats a sa Colòni del Áarme. En aìest diccionari s’utilitza es nom originari de Colòni del Áarme, nom de tota sa vida. Sa Colòni és territori manacorí ocupat per manacorins, sobretot durant s’estiu, ìe és quan van a sa segona residènci. No obstant, amb s’immigració espanyola sa Colònia va experimentar un creixement demogràfiá increïble. Aìesta mateixa gent seria sa ìe as llarù des temps crearia i fomentaria un moviment secessionista. Malgrat ses diferèncis culturals, panáatalanistes i portenyos comparteixen uns mateixos valors independentistes. Amb tot, segons es dret internacional, una colòni costanera no podrà ser mai independent si no tenen un cementeri propi. Sa Colòni sempre formarà part d’un Manacò unit, gran i lliure. PorteNYos: Habitants de sa Colòni del Áarme. Poval: Recipient per gordar algún líìid o també per gordar ses coses quan vas a covir fruites.


Pradí/pradina: Famliar ìe és es ìe estimes més quant ets petit. També és es pare o sa mare des teus pares Poríssima: Nom ìe reb sa verge Maria, mare de Déu.

Q Ì estió: Dilema moral ìe pot arribar a provoáar insomni i mal de ventre.

1450 una veritable revolta i un gran setge contra es nobles de Ciutat. Històriáament, s’ha eìiparat Simó Ballester a sa figura de William Wallace, de ìi se comenta ìe eren parents llunyans. Posteriorment, Ernesto “Che” Ùevara, es basaria en sa tàctiáa militar de lo Tort per assetjar sa Cuba de Batista.

Ì iùar: 1Expel·lir per s’anus. 2Acció ìe també signifiáa es fet de crear un pobblema gran.

Sospiro: Dolç típiá de Manacò ìe se fa de farina de blat, ous, sucre i pinyons i alguna cosa més. Normalment sempre se compra a’n es forn de Áa’n Munar o també te’ls pot fer sa pradrina. Són tan bons com mals de roveùar.

R

Suco: Cop peùat amb so áap, però sense importànci, sense ìe surti un bony.

Rascleta: Substànci marró ìe es congreùa entre es pleás de sa pell quan un manacorí ha suat.

Sulla: Persona antipàtiáa, poá agradabble a’n es tracte. No confondre amb su-llà ìe vol dir allà devora.

Redona, Plaça: Lloá de trobada típiá des manacorins quan van d’excursió, d’aáampada, verbena, etc. S’hi aprofita per fer ses darreres compres, áafès, xiùarrets i s’espera as ìe fan tard.

T

Rostoi: 1Conjunt de les tiges de cereals ìe ìeden quan s’ha seùat un cortó. 2Lloá on s’hi du a terme qualsevol tipus d’activitat durant s’estiu: concerts, áarreres de mobilets, concursos de menjar síndri, pàrìinù gratuït, etc. També serveix per peùar un cocovet quan no disposes de més lloá. Rovissos: 1Restes de menjar bo ìe deixa una persona menjamiìes a’n es plat. 2Menjar de áa i moix. 3Soparem de rovissos: Expressió ìe se diu a’n es convidats/des d’un sopar improvisat per tal de donar-lôs a entendre ìe se soparà de pa i coses, moltes coses, però en áap áas, res elaborat. 4“No fer rovissos” amb ets al·lots o ses atlotes, és a dir, no mirar prim amb ìi te colùes.

S Simó Ballester: Ciutadà i heroi manacorí, àlies lo Tort, ìe va protagonitzar l’any

Tatatataxin: Se va escriure un any a sa áamiseta de Sant Antoni, però clarament és parapapaxin!!! TavaioLa: Obejcte ìe serveix per aixuùarte quant surts de sa dutxa o de prendre un banyo a sa pitcina municipal o a sa platja d’es Port. Tractor groá des parìe: Zona recreativa d’es parìe on es nins normalment se solien fer molts de bonys perìè ìeien molt . Per això va ser retirat. Treatro: Edifici o loáal destinat a representar-hi comèdis. TraáaLada: Gran nombre o multitud de persones o objectes. Tresáar: Ceráar colque cosa o anar per sa muntanya. Trui: 1Activitat intensa, acompanyada de moviment, renou i bulla. 2Empresa d’espectacles especialitzada en fer concerts a l’estil de Manolo Escobar.


U Uberginis: Hortalissa d’estiu ìe és molt bona per fer uberginis rellenes. Uep: Manera de saludar des ciutandans de Manacò. Aìest saludo s’acompanya d’una alçada de mà, de celles i de áap. Pel ìe fa a sa pronunciació, s’ha de fer una áantarella i allarùar as màxim sa lletra -e[weeeeeeep].

V Vixicleta: Mitjà de transport de dues rodes ìe serveix per desplaçar-se còmodament es dia de Sant Antoni o també per anar per es colesterol, però altanto si vas per el colesterol vés alerta amb es peatons perìè els faràs nosa.

X XaListre: Com oratge però més fred. XicoLate: Dolç ìe a molts ens agrada, és negre, pot dur avellanes o mel·les, s’en pot fer gelat. També ens ho menjam amb ùilletes, crispis o ensimmada. X’illot: Població de vorera de mar, poá coneguda pes seu nom original Áala Moreia, on estiugen es manacorins ìe no tenen áasa a sa Colòni del Áarme. Són conegudes internacionalment les seves festes perìè hi ha grans foás d’artifici, festes d’escuma, tornejos de volei-platja (i volei-fil), etc. Aìesta població és propietat de Jaime de Juan i sa seva batlesa és Cati Veny. Enáara no tenen independentistes. Ximonea: Per allà on entra es Pare Noel. Però noltros som més des Reis. Xitxerel·lo: Nin petit. Xítxero: 1Paraula genuïna de Manacò ìe s’utilitza per referir-se a una llavor lleguminosa de color verd, redona, llisa i de petit tamany. En altres idiomes de Mallorca és anomenat pèsol, fesòl, pitxo, xitxo o esti-

raùassó, i conegut principalment perìè és un ingredient impretcindible d’un menjar típiá irlená: ses panades. 2Jove manacorí amb molta empenta. Xítxeros Xound XestivaL: 1Sistema per crear deute a ses associacions. 2Festival internacional de músiáa orùanitzat per Xítxeros amb Empenta. Sa primera edició va congreùar nombroses persones i hi van participar The Mamzelles, els Showarma i els Falafels, Seven Morning, Roig i Manafoá. Ets orùanitzadors no desáarten tornar-lo a fer. Xopet: Beguda ìe duu cervesa i llimonada, molt recomenabble beure en s’estiu i fresáa perìè així no tendràs tanta de áalor. Xubeá: Mollor ìe peùa després d’un dinar generòs, això s’atcentua més durant s’estiu. Es símptomes són un estat de áansament generalitzat, áalor i peresa. Es remei més utilitzat per combatre’l sol ser fer una miáa sesta. Xumar: Beure líìids alcohòliás en abundànci.

Z Zoo: Frase ìe se diu a s’ase quan s’ha d’aturar.


A Xítxeros amb Empenta creiem fèrmament en la sàtira, la burla i la caricatura com a formes per criticar allò en què estem en desacord. No ens fem responsables de les reaccions d’aquella gent que no entengui el significat d’aquest document. Tampoc ens fem responsables dels mals de caps i males digestions produides per llegir aquestes pàgines de cop.

Diccionarí manacorí creat per:

DITCIONARI MANACORI  

A Xítxeros amb Empenta creiem fèrmament en la sàtira, la burla i la caricatura com a formes per criticar allò en què estem en desacord. No e...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you