gaudint d'una bona copa de vi, la canalla voltant entre gent treballant. L'ambient que escolto al meu barri em transporta directament a aquella civilització. Es tracta de la primera comparació, el primer record del dia, el meu pensament comença a posar-se en marxa, i inconscientment, sense una voluntat declarada, començo a relacionar les meves percepcions amb estones de felicitat, estones per gaudir, estones per sentir.
Aviat deixo de fixar-me en el món exterior, quan un cop tens però curt i vibrant és desprès per la porta de la meva habitació. Aquesta s'obre lentament, i deixa infiltrar alguna cosa. Ràpidament descobreixo la seva identitat, les seves passes curtets però decidides són un so indiscutible. La petita bestiola s'apropa a mi, deixa anar un petit esternut i acosta el morro a la mà que tenia penjant del llit. Despertant de cop el sentit del tacte, em dedico a acariciar-lo lentament, detectant en tot moment les diferents textures i rugositats de la seva pell. M'imagino com m'observa, m'imagino la seva mirada fosca, imponent, però a l'hora dolça, preocupada. Els minuts passen i el meu cervell ja treballa en plenitud, em sento a gust. Descanso, tinc la companyia d'un ésser que no parla però que tampoc li cal per expressar tot el que sent per mi. Començo a detectar nous motius de la simfonia de la felicitat, i la meva ment inquieta, i la meva innata capacitat de reflexió comencen a preguntar-se quines són les combinacions d'elements que em permeten descobrir aquests moments de pau interior, de felicitat simbolista, conformista.
I de cop i volta desperta l'olfacte. Una fragància intensa es passeja per sobre meu. Una barreja entre sucre melós i pastes cruixents, com acabades de sortir del forn. Es tracta del preàmbul d'un bon esmorzar. Aprofitant l'obertura de la porta sento les passes d'algú. La mare va amunt i avall tot ordenant el menjador. De fons, una melodia clàssica sona acompanyant l'escena, em sobta no haver-me adonat abans, és molt profunda. Tot i la llunyania intento seguir el fil melòdic. Em