Page 1

Núm. 18

abril - juny 2017

Guillem FLOR i Luka SMYTHE, guardonats en els Jocs Florals del Districte


Equip de redacció (1r ESO) Anthony Batista Ángel Yasser Coca Berta Frías Joseph García Amelie Gifford Marta Giral Sara Gómez Laia Martínez Pablo Moré Marina Moreno Edgar Pérez Hugo Pla Violeta Riart Pol Sánchez Marta Vicente Albert Villena

Disseny de la capçalera Àlex Domínguez

Il·lustració portada secció “Panorama” Berta Ollé

Col·laboradors Guillem Flor Luka Smythe Edició Amelie Gifford

Cap de redacció Emília Puigvert


SUMARI 100% FRONT MARÍTIM núm. 18 Protagonistes ❖ Guillem Flor i Luka Smythe, guardonats en els Jocs Florals del Districte ❖ Sant Jordi: concursos i premis ❖ L’escriptor Roc Casagran ens visita ❖ Stories from plankton ❖ Roger Sala: millor alumne del mes ❖ CNLVA ❖ Extraescolars oblidades ❖ Llibres o ordinadors? ❖ El pes de les motxilles

Ben a prop

❖ Juan Núñez, cantant de rap

Panorama ❖ Videojocs ❖ Room escape… Juguem?

La nostra ploma ❖ Un amor pur dintre una monarquia clàssica​de Luka Smythe ❖ Despertant felicitat​de Guillem Flor

Contraportada ❖ Bon estiu!


Guillem FLOR i Luka SMYTHE,  guardonats en els   Jocs Florals del Districte   Com cada any, els alumnes guardonats en els Jocs Florals de Sant Jordi de l’institut han participat en els Jocs Florals del Districte de Sant Martí. En Guillem Flor (2n batxillerat) i la Luka Smythe (2n ESO) han estat guardonats amb el 2n premi de prosa en les categories respectives en els Jocs Florals del Districte. L’acte de lliurament de premis es va desenvolupar a l’Auditori de Sant Martí de Provençals, el 19 de maig.

Enhorabona!


Us convidem a llegir els seus relats en la secció ​ La nostra ploma​. Us agradaran!

La Luka i en Guillem, abans de rebre el guardó.

Equip de redacció 


SANT JORDI:   CONCURSOS I PREMIS El dia 21 d’abril del 2017 van ser entregats els premis dels Jocs Florals als concursos que organitza l’institut Front Marítim. Hi havia quatre categories: llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa i llengua francesa. També hi va haver concursos que no estaven relacionats amb la literatura com, per exemple, la lliga de futbol, el concurs de dibuix i el de fotografia matemàtica. Els premis eren una targeta de 30 euros per al Fnac i vals per a un esmorzar gratuït.


CONCURS DE LLENGUA CATALANA  Aquest concurs consistia a escriure una història.   Guanyadors: 

CURS

NOM

TÍTOL

2n ESO 

Diana Olivé 2n C 

(Cal·ligrama) 1r classificat 

2n ESO 

Teresa Guix 2n A 

(Cal·ligrama) 2n classificat 

3r ESO 

Dalia Lovell Aventín West  “El bosc rogenc” 

4t ESO 

Raquel Sans 

“Ferit de mort” 

3r ESO 

Berta Ollé 

“L’última visita” 

2n BATX  Guillem Flor 

“Despertar amb felicitat” 


CONCURS LLENGUA CASTELLANA I  LITERATURA 

Aquest concurs consistia en fer un cal·ligrama, és a dir, un dibuix el contorn del qual són lletres, i on no hi pot haver cap línia. Aquest podia ser un personatge d’un llibre (1r d’ESO) o un text inventat amb un dibuix del tema escollit.


Guanyadors:

CURS

NOM

TÍTOL

1r ESO 

Aitana Sanchis 1B 

(Cal·ligrama) (Tempus fugit) 1r  class. 

1r ESO 

Berta Frías 1A 

(Cal·ligrama) (Calvin Klein) 2n  class. 

3r ESO 

Cèlia Imperial 3C 

(Razón oculta) 

4t ESO 

Arnau Sánchez 4D 

(El Destino) 

1r BATX 

Soukaiana Chilh 

(La graduación de Sofía) 

2n BATX 

Oriol Robles 

(Marie)


CONCURS LLENGUA  ANGLESA  Per participar en aquest concurs havies d’escriure una història curta i inventada, però aquesta vegada en anglès.   Guanyadors: 

CURS

NOM

TÍTOL

1r ESO 

Lucía López(1B) 

An african kid 

2n ESO 

Marina Campos(2D) 

The Worst Day of my Life 

3r ESO 

Neven Torbic 

The Stranger 

4t ESO 

Xavier Meza 

Demon Hunter.The Star 

1r BATX 

Carla Balaguer 

Never again 

2n BATX 

Alba Romero 

The Switch 


CONCURS DE LLENGUA FRANCESA  El concurs de llengua francesa consistia a fer un relat inventat pels alumnes en francès. Guanyadors: 

CURS 4t ESO 

NOM Othman El Hariry 

TÍTOL Lettre d’Amour 

MENCIÓ: ESPECIAL PROVES  CANGUR  Les Proves Cangur són unes proves de matemàtiques optatives basades en la lògica. Hi ha unes preguntes i diferents opcions com a resposta.


Guanyadors:

NIVELL

NOM I CURS

NIVELL

NOM I CURS

1r ESO 

Mariona Sánchez (A)  4t ESO  Marta Giral (C)  Laura Pérez (A) 

Raquel Sans (D) 

2n ESO 

Oriol Corral (B)  Noa Duarte  (C) 

1r BATX 

Inés Broto (C)  Aleix Real (C) 

3r ESO 

Dalia L. Aventín (A) 

2n BATX 

Guillem Flor (B) 

CONCURS FOTOGRAFIA  MATEMÀTICA  Tots els cursos de l’institut i professors podien presentar una fotografia relacionada amb les matemàtiques.      


Guanyadors:

NIVELL:

NOM I  NÚMERO:  TÍTOL:  CURS: 

1r i 2n ESO 

Eder Casas  2n B 

2

Conjunt de  circumerències 

3r i 4t ESO 

Dalia 2  Aventín 3r A 

Espiral àuria 

BATX

Júlia García  1  1 Batx C 

El llançament parabòlic  de la natura 

PROFES. I  PAS 

Heura Guspí  3 

Successió de  Pepperonacci 

ViP (l’animal que portem a dins)  ​

L’animal (o la bèstia) que portem a dins és un concurs en el qual dibuixes l’animal que portes a dins.  


Guanyadors:

NIVELL:

CURS:

1r ESO: 

Marina Moreno (D), Yasser Coca (C) 

4t ESO: 

Marc Buhigas (B), Xavier Meza (E) 

LLIGA DE FUTBOL  La lliga va començar durant el matí del lliurament. Hi van haver bastants equips, des de 1r fins a 2n d’ESO. Guanyadors: 

NIVELL Campions lliga pati 

NOM I CURS

PREMI

Lallana FC: Anthony Naula, Oriol  Corral, Marc Català, Enrique  Garay, Arnau Bonet 2n ESO A/B 

Samarreta

Guanyador Fair Play  Virus FC: Dylan Ramos, Hugo Pla,  Medalla  Nil Segura, Eric López  Fontcuberta, Eric López Cierto 1r  ESO A 


FINALISTES CONCURS AGENDA  Aquest no era un concurs  normal, no. Era una decisió molt  seriosa, ja que aquest disseny  serà la nostra agenda i carpeta  durant tot un any.          Guanyadors: 

CURS

NOM

NÚMERO

3r ESO 

Henar Rodríguez C 

12 (97 vots) 

3r ESO 

Maren Clapers A 

17 (77 vots) 

3r ESO 

Olivia López-Grado 

21 (41 vots) 

Laia​ Martínez, ​Marta​ Giral i ​Sara​ Gómez 


L’ESCRIPTOR ROC CASAGRAN   ENS VISITA  Ja sabeu que cada any ens visita un autor. Aquest cop no ha estat una excepció. El 21 de març de 2017, en Roc Casagran (que és un escriptor de Sabadell que va néixer el 1980), va venir a l’institut de secundària Front Marítim a fer

una

xerrada als alumnes de 4t sobre el seu llibre “Ara que estem junts” (2012), que tracta sobre dos germans bessons que passen per la Guerra Civil. Aquesta ha estat una de les lectures d’aquest curs per als alumnes de 4t. Nosaltres, encara que no som alumnes de 4t, hi vam assistir com a reporteres de l’institut, per poder fer-ne el reportatge. I aquí Us transmetem el que ens va explicar. La idea de fer un llibre sobre els refugiats de la Guerra Civil espanyola li va venir quan tenia uns anys més que nosaltres: un dia qualsevol, la seva àvia li va portar dos llibres, però l’àvia li va dir que un llibre no el podia llegir. I clar, com fem tots això de desobeir l’adult, va llegir el llibre prohibit i va veure que parlava dels camps de concentració de la Catalunya Nord, el camp d’Argelers. Sobre camps de concentració ell en sabia ben poc, només n’havia sentit a parlar sobre els camps


d’Auswitch, a Alemanya. Va investigar més sobre aquell tema perquè tenia curiositat, i va descobrir que hi havia un camp de refugiats on ara hi ha una platja. Quan es va treure el carnet de conduir va anar a aquella platja, i al no trobar-se en la pell dels refugiats allà dempeus, es va asseure a la sorra i es va quedar una estona. Al cap de 10 minuts ja tenia fred i la sorra li estava picant a la cara. I es va imaginar

com

estarien

els refugiats,

perquè ell estava ben abrigat, havia dormit bé, havia esmorzat bé… En canvi, els refugiats no tenien això. Ell va començar a escriure la novel·la, però quan portava quasi trenta pàgines, es va quedar encallat i no va poder continuar, així que ho va deixar fins que se’l acudís com continuar-la. Durant aquell temps va ser professor d’una escola, però seguia rumiant la manera de continuar el llibre. Al final es va decidir continuar la història,

però va començar-la de nou.

Mentrestant va ser professor de català d’un institut de secundària i se li va ocórrer preguntar als alumnes sobre camps de concentració, però cap sabia quasi res o els hi feia vergonya dir-ho. Llavors va anar preguntant a diversos familiars què farien ells si hi hagués una guerra aquí i les respostes van ser molt diferents: alguns s’anirien a lluitar al front, altres s’amagarien a les golfes fins que passes tot, uns s’anirien del país, altres posarien fi a la seva vida, o protegirien la seva família… La història anava de dos germans bessons (un dels quals narra la història al seu


germà com si fos una carta), en Tian i en Tòfol. En Tòfol és el protagonista. Ell era un nen alegre des del dia que va néixer, el que no parava en tot el dia, corrent pels carrers amb els amics, però també era el més brut, no li agradava l'escola ni llegir llibres. En Tian era el germà malaltís, aquell que no plorava per no molestar, al que li encantava llegir, i que quan era petit li agradava que la seva mare li expliqués contes a l'hora de dormir, l'últim en ser triat quan calia fer un equip de futbol. Aquesta novel·la narra el patiment dels milers d’espanyols que van haver de marxar a l'exili, així com la separació de famílies. Però també és una novel·la que convida a l'esperança, a la lluita per viure, en uns temps d'absoluta foscor. Està escrita amb un punt d'humor, humor negre, perquè els esdeveniments no eren per a altres tipus d'humor. Després de la intervenció de l’escriptor, els alumnes de 4t li van lliurar, com a record de la seva xerrada al nostre institut, els dissenys que ells havien preparat a les classes de Visual i Plàstica com a possibles portades per a la novel·la. N’havien fet una exposició al vestíbul.


Finalitzat l’acte, els alumnes van tenir l’oportunitat de demanar a l’escriptor que els dediqués l’exemplar que havien llegit.

Marta ​Giral​ i Sara ​Gómez 


STORIES FROM PLANKTON  Un projecte artístic i científic    Com va sorgir aquest projecte  Aquest tema va sorgir quan vam anar a l’Escola  del Mar, fa ja uns quants mesos cap a  principi de  curs, el que vam fer van ser dues activitats: a la  primera ens van explicar diferents tipus d’animals  marins i quin era al seu  habitat, menja etc.  La segona activitat va ser pujar al laboratori, on  ens va rebre una doctora, amiga de la Montse, ens  va començar a explicar una mica sobre el plàncton  la seves característiques com per exemple que a partir de els dos-cents  metres de profunditat  s’acaba la zona fòtica que es la zona on  arriba  la llum solar (màxima profunditat  on pot 

arribar el plàncton).

Qui hem entrevistat  Hem entrevistat l’Alicia, professora de V i P ja que ens va explicar com fer el nostre  propi plàncton.     

       


Entrevista a la professora de V i P  -

Què vas pensar quan et van proposar participar en aquest projecte? 

              Em va encantar.  -

Creus que ha ajudat als alumnes per millorar en la seva creativitat? 

              Moltíssim  -

Per què vau decidir posar la part artística? 

              La Llum, la Montse i jo, trobem que la natura és un bon motiu per inspirar-se.  És un  bon referent i a part el fons marí té molta  bellesa.  -

Has estat contenta amb el treball del 

teus alumnes​?  Moltíssim!!!  M’han impressionat molt i han  captat  molt bé com fer les transparències.  També han treballat amb negatiu, utilitzant el  paper negre. Han sabut trobar la transparència, el contrast dels colors, la creació  d’harmonia i  d’éssers plànctonics  extraordinaris.  

Hugo Pla i Joseph Garcia 


ROGER SALA, MILLOR ALUMNE DEL  MES 

Ser l’alumne del mes significa que has estat el “millor” de l’institut durant un mes. Per saber què se sent al ser alumne del mes, hem decidit fer-li una entrevista amb diverses preguntes.

ENTREVISTA A UN ALUMNE DEL MES.

El Roger Sala és un noi que va a 3r ESO B. Ell va ser escollit com alumne del mes de febrer. ENTREVISTA -Quina va ser la teva reacció quan et van dir que eres alumne del mes? ​Em vaig posar molt content ja que no m’ho esperava. -Quin és el professor/a que et cau millor? Tots, tots són molt bons.

-Quina és la teva matèria preferida? Educació física i Tecnologia. -Què és el que més t’agrada de l’institut Front Marítim? El bon ambient que hi ha i l’horari. -Què vols ser de gran? No ho sé, no ho he pensat encara. -Quins són els teus hobbies? Jugar a bàsquet o mirar sèries.

Berta ​Frías ​i Violeta ​Riart 


Un cop més, el nostre centre   es presenta al C.N.L.V.A. El CNLVA (Concurs Nacional de Lectura en Veu Alta) és un concurs que es celebra cada any. Tracta sobre el fet que centres educatius enviïn els millors alumnes a l’hora de llegir perquè competeixin entre ells. Hi ha tres fases: quarts de final, semifinals i les finals. El nostre institut aquest any ha enviat els següents participants: 1r cicle

2n cicle

Laia Martínez Roman (1r D) Pol Sánchez Alaix (1r C)

Raquel Sans Barragán (4t D) Martí Solà Bertran (3r A) Gal·la Soler Mancha (3r A) Marina Gallo Solé (3r D)

Aquests alumnes van ser seleccionats en un càsting en el qual el jurat eren tres professores del departament de català. Després, els seleccionats havien de practicar els seus textos durant les hores del pati durant dues setmanes.

El concurs estava dividit en cinc categories. Cada una amb nens/es de la mateixa edat. La primera categoria era per a primària, la segona era per a nen/es de 8 a 9 anys, la tercera era per a nens/es que feia poc temps que eren a Espanya. Després hi havia una categoria per a 1r i 2n d’ESO, i per últim hi havia la categoria de alumnes de 3r i 4t d’ESO.


S’hi van presentar al voltant de 30 centres educatius. A cada categoria, els participants tenien els mateixos textos numerats d’un llibre diferent de les altres.

L’ordre de sortida era el següent: el jurat agafava un número del 1-10 aleatòriament, i després agafava un nom d’entre els participants. El nen/a seleccionat havia de llegir el text que li havia tocat. Una vegada tots els participants van acabar de llegir els seus textos, es va fer una pausa de quinze minuts i quan va finalitzar, els nens/es de la categoria tres (els que feien poc temps que eren aquí) van exposar una presentació per ensenyar-nos com funcionava el seu centre educatiu. Un cop acabada la presentació van anar cridant a l’escenari, per categories, els participants per anunciar els guanyadors/res. El guanyador/a rebia dos llibres i un diploma, com els altres participants, la diferència, però, estava en què el guanyador/a passava a semifinals. Personalment, m’ha agradat molt la experiència, l’he trobat molt enriquidora. Laia​  Martínez 


Extraescolars No ens n’ oblidem!   

 

A​ quí, a l’institut tenim bastants extraescolars, però alguns s’han 

eliminat o no hi havia prou persones que els fessin. Existeixen diverses  raons, per exemple, la quantitat de deures. Aquesta és una de les  principals. Hi ha extraescolars per a tothom , però la majoria dels alumnes  no s’hi inscriuen i és una llàstima, perquè són activitats  interessants i divertides!.  Entre d’ altres hi ha aquestes: 

-Anglès -Hockey  -Cuina  -Francès  -Robòtica  -Música  -Zumba  -Escacs  -Teatre 

Final/objectiu:

El que es vol és que els adolescents tinguin una  activitat de distracció. Per això us animem a fer extra  escolars. Amb això els estudiants reforcem el nostre  aprenentatge, a la vegada que estem en un moment  d’entreteniment.     

Yasser Coca, Marc Antony Batista i Pablo Moré  


LLIBRES PER ORDINADORS  Fins

fa

uns

anys

els

alumnes

de

l’INS

Front

Marítim han estat utilitzant llibres com a eina de treball diàriament. Però el professorat, ha decidit canviar els llibres per ordinadors. Entre el 2015-16 va passar aquesta novetat. Els alumnes

de

1r

ESO

van

estar

fent

servir

un

model

d’ordinador de la marca Acer. Això va facilitar als alumnes el seu dia a dia ja que els trauria pes de sobre a l’hora d’agafar la motxilla. Aquest any (2017) s’està utilitzant un altre model d’Acer. Un dels inconvenients és que s’han de gastar molts diners

per

tenir-ne

un

com

el

que

s’utilitza,

aproximadament té un cost de 400 €. La majoria

reconeix que és una despesa bastant

elevada, però que és una inversió per a quatre cursos i, a més a més, hi ha un estalvi en llibres molt considerable. ​Treballar molt de temps amb l’ordinador té molts

inconvenients

que

poden

perjudicar

la

teva

salut,

principalment la vista, que és el que més fem servir quan

ho

utilitzem. Estar més de 3 hores davant de


l’ordinador,

pot

provocar

que

no

et

trobis

en

general.

BRILLANTOR DE LA PANTALLA  És molt important controlar la brillantor de les pantalles, mai situïs la brillantor al màxim, l’idoni és

establir-lo

en

un

punt

intermedi,

amb

la

llum

necessària. En cas contrari pot ser molt perjudicial per a la teva vista.

LA DISTÀNCIA DE LA PANTALLA  La pantalla no pot estar gaire lluny de tu perquè no hagis de forçar la vista, però tampoc molt a prop ja que no és bo. Per exemple una pantalla de mida mitjana ha d’estar a un mínim de 40 cm de distància.

MOU EL CAP DE TANT EN TANT El coll és un altre punt clau a l’hora de fer servir el PC. És important exercitar el coll de tant en tant perquè si no es fa podria provocar lesions cervicals. Cada

hora

hauríem

de

fer

un

exercici de coll;

girant-lo d’un costat a l’altre, estirant tota la zona


o fer giraments de coll lentament perquè les cervicals no tinguin dolor.

NO DEIXIS QUE ELS TEUS ULLS S’ASSEQUIN Mai quedes passar

t’ha

passat

sense el

et

parpellejar?

mateix

l’ordinador,

que

això

quedes Doncs

amb

la

llum

pot

causar

et

de que

embadalit pot la se

i

arribar

et a

pantalla

de

t’assequin

o

irritin els ulls. Quan ens concentrem molt en un treball, se’ns pot “oblidar” parpallejar. Per això és important apartar uns segons la vista de l’ordinador cada cert temps. Marina ​ Moreno Macho​  i Marta ​ Vicente Pascual


TU TAMBÉ ET TRENQUES  L’ESQUENA CADA DIA?    

LES NOSTRES MOTXILLES PESEN MASSA!  C​ada

dia,

els

alumnes

portem

massa

pes

a

l’esquena, dins de les motxilles, i aquest pes cada vegada va augmentant. Això ens perjudica pel dolor a l’esquena i crea problemes a llarg termini.

A​lgunes l’esquena

persones s’han cansat de portar cert pes a

i

han

optat

per

una

motxilla

amb

rodes,

aquestes, però, s’han de saber utilitzar adequadament, perquè si la força que realitza el nen o nena per estirar-la

no

és

uniforme

pot sobrecarregar més un

costat que l’altre.

L​'Associació Infància

Espanyola

aconsella

que

la

de

Productes

per

a

la

càrrega de les motxilles

escolars no ha de superar el 10%-15% del pes del nen o nena, i es calcula que no és adequat que una persona de

20kg

porti

més

de

3kg

carregant,

ja

que

pot


provocar problemes d’esquena.

S​ón

els

normalment

ho

nens

d’entre

solen

patir.

11 El

i

14 69%

anys

els

que

d’alumnes

van

caminant per anar a l’escola, el 80% porta la motxilla en ambes espatlles, un 59% es cansa portant-la i un 62% es refereix a un dolor d’esquena.

N​o

té res a veure el sexe ni l’edat per suportar

més o menys càrrega.

E​n

definitiva, la conclusió és que el pes excessiu

en la infància es pot considerar com un problema de salut.

E​ls

problemes

d’esquena

es

deuen

a

que

sobrecarreguem la nostra columna vertebral que encara no està preparada per suportar aquestes quantitats de pes, i molt menys traslladar-les d’un punt a un altre, com pot ser de l’escola a casa. De fet un de cada tres nens porta el triple de pes recomanat per l’esquena.

Es recomana  ❖ Utilitzar el servei de taquilles que disposem a


l’institut i planificar per portar únicament els materials que necessitem cada dia. ❖ La motxilla s'ha de situar just a dalt de la cintura i el pes ha de quedar repartit entre les dues espatlles. ❖ Controlar el temps de càrrega, evitar portar la motxilla més de 15 minuts seguits. ❖ Utilitzar motxilles amb corretges gruixudes i portar-les a l’altura

necessària per evitar

sobrepès a la part baixa de l’esquena. ❖ Col·locar els elements més pesats al fons de la motxilla,com més propers a l’esquena millor.

TESTIMONIS del nostre propi institut (INS  FRONT MARÍTIM)

Hem preguntat a alguns alumnes per saber la seva opinió: “La meva motxilla pesa massa, uns 7-8Kg ,i no crec que sigui bo per la nostra salut” Sara Gómez 1r B “La motxilla pesa bastant, però també depèn del que porta cada u, perquè cada u pot preparar-se la


motxilla i posar-hi només el que necessitarà aquell dia” Noa Rusiñol 1r D “Que és exagerat (el pes de la motxilla). També crec que les taquilles haurien de ser gratis” Pol Sanchez 1r C

​ Marina ​ Moreno​ , Marta ​ Vicente​  i Amelie​  Gifford


Joan Núñez,  cantant de rap  En Joan Núñez és un noi d’uns 15 anys que canta rap i és del nostre barri. 

Ha fet uns quants raps que parlen de l’escola, dels refugiats i d’injustícies en el  món. N’hi ha dos que estan penjats a YouTube, en un canal que es diu “Clauselight  Productions”. Es  diuen: “Escola de vida” i “El último día de vida”. 

Juga a bàsquet amb un equip del 

Club Esportiu Diagonal Mar​, el  Cadet Masculí Negre. És el  número 25 també. Jugador de  futbol Americà amb la Selecció  Catalana i un equip que està per la  part del Clot. 

Nosaltres en vam sentir parlar  quan els nostres germans grans, que els dos juguen a bàsquet amb ell, van arribar a  casa i ens van ensenyar els raps. Als dos ens va resultar molt interessant, però, a  part de dir-ho a alguns amics, no hi vam fer res. 

Llavors, va venir al col·legi La Mar Bella, durant una festa que s’hi celebrava. Resulta  que és el cole on un de nosaltres dos (l’Amelie) hi havia fet primària. Ella hi era, a la  festa, i el va veure. 


Poc després, vam començar el projecte de periodisme i vam proposar aquest tema,  ja que és una persona del  barri i un conegut nostre. 

El nostre objectiu  principal és que més nens  s’adonin que ells també  poden fer coses així, no  cal tenir un super-talent  per cantar rap. Cal  tenir-ne ganes i saber-ho  fer tan bé com el Juan.   

Amelie ​ Gifford ​ i Hugo ​Pla 


Els Videojocs  Durant aquest 2017 diferents companyies han tret un serie de videojocs sobre diferents temàtiques. Uns dels més populars són:

'Resident Evil 7: Biohazard' 

Resident Evil 6 va ser, per

a

molts,

una

baixada. Traicionava el més sagrat de la saga Resident Evil, ja que més

que

survival

un joc de horror

es

tractava d'un 'simple' joc d'acció. Però la setena entrega promet respectar la base de la saga: els que es posin davant van a passar molta por (en primera persona) ja que és compatible amb les ulleres de realitat virtual de PlayStation i PC. Estarà disponible per a PS4 i Xbox One.

'Halo Wars 2' El joc d'estratègia militar de la saga Halo va ser una raresa meravellosa que va aparèixer allà per 2009 per a Xbox 360 i que ràpidament es va


convertir en un títol de culte, amb el que això comporta (seguidors entregats i vendes no molt elevades). La segona part va a ser més del mateix, però amb un sistema de multijoc millorat (fins per a 6 persones) i tindrà escenaris tan estimulants

com

les

instal·lacions

Forerunner, on es creen els anells Halo. Estarà disponible per Xbox One i PC.

   'Horizon Zero  Dawn'     Els videojocs de rol no només Bethesda,

pertanyen

a

Bioware,

Blizzard o SquareEnix. I Horizon Zero Dawn és la millor mostra d'això. Aquest joc de Guerrilla Games aspira a ser el millor títol d'aquest gènere en 2017. Ho té tot per aconseguir-ho: una història èpica protagonitzada per Aloy, una jove caçadora que s'embarca en un viatge per trobar el seu destí entre els restes del passat antic; una barreja d'estratègia, rol i combat tàctic; i uns enemics que són uns dinosaures robotitzats. Serà exclusivament per PS4.


'Mass Effect: Andromeda' En teoria, Mass Effect era una trilogia de jocs que va acabar el 2012. Però cinc anys després, va reviure amb Andromeda, un altre títol de rol espacial futurista. Molt poc se sap de la història: tan sol se sap que va a tenir lloc poc abans d'un èxode que va a salvar la Humanitat de la seva extinció. Els jugadors podran triar entre dos personatges Sara o Scott Ryder. Amb ells i la nau espacial Tempest es podran explorar diversos planetes, combatre, tenir llargues converses metafísiques i tenir un romanç, com a bon Mass Effect que és. Estarà disponible per PS4, Xbox One i PC.

'The Legend of Zelda:  Breath of the Wild' Aquest The Legend of Zelda: Breath of the Wild va ser el joc de l'any per a la consola Nintendo Switch. I ho serà per la seva renova visual -amb uns gràfics i un disseny de personatges i de paisatges ultra detallat i preciosista- i per la seva mecànica de joc, ja que es tracta d'un títol de món obert: Link, el protagonista, es mourà amb total llibertat per un enorme camp replet de personatges i aventures. Tot bones i


estimulants notícies, excepte per un detall: la versió per a Wii U ha estat cancel·lada.

'God of War' Tornen Kratos i la seva ràbia , tornen les hordes de criatures agressives i fantàstiques i torna la diversió per a adults. El nou God of War porta com a principal novetat la inclusió del fill de Kratos, al qual l'heroi haurà d'ensenyar a caçar i a sobreviure en un món hostil. Els que juguin a aquest mític joc de Sony notaran una petita diferència respecte als altres títols de God of War. Serà exclusiu per a PS4.

'Red Dead Redemption 2' Cada vegada que Rockstar treu un joc al mercat, el món es paralitza. I més encara si és la continuació del títol més original creat per aquesta companyia en els últims 10 anys. El primer Red Dead Redemption va deixar amb la boca oberta a milions de persones per ser un videojoc de vaquers amb molt pocs adeptes en la població menor de 60 anys sense extravagàncies: calia caçar, matar els


dolents, muntar a cavall i meravellar-se amb els escenaris. De la segona part poc o gens se sap Rockstar sempre és així de discreta , només que veurà la llum en 2017. Serà per a PS4 i Xbox One.

'Gran Turismo Sport'  Gran Turisme Sport és el nou joc de la coneguda sèrie de conducció de la marca PlayStation, amb la qual el prestigiós creador Kazunori Yamauchi vol tractar de demostrar que té entre mans la franquícia estrella del gènere tot i uns anys en els que no tots els seus jocs han estat a la altura a la qual s'exhibien en els temps de la primera PlayStation i de PS2. Gran Turismo Sport ha patit alguns retards, compta amb campionats oficialment llicenciats per la FIA, i un dur treball per poder oferir en PS4 un joc més realista i autèntic.

  Albert V i Edgar P.


Room escape​... Juguem?!  Avui en dia, tothom ha sentit parlar dels ​room escapes​: perquè un familiar ha fet algun d'aquests intrèpids "jocs" o perquè ha escoltat per la ràdio a un personatge patrocinant-los o criticant-los. Però per entendre bé el que us explicaré, necessitem saber exactament què és un room escape. Segur que molts ja ho sabeu, però pels que no estan assabentats o no els ho han explicat del tot bé..., Aquí estic jo: Un room escape és un ​videojoc d'aventures físic en el qual els jugadors, normalment en grups de 4 o 6, són tancats en una habitació i han de fer servir els elements que troben per resoldre una sèrie de puzzles i escapar abans que se'ls esgoti el temps de què disposen - normalment una hora o una hora i mitja. Aquests jocs... NO, NO, NO!!!... viquipèdia no, per favor: Per entendre-ho bé necessito explicar-ho amb les meves paraules: Un ​room escape és un joc , ​però no un joc qualsevol!!!!, ​perquè en comptes de tauler hi ha unes habitacions, i no hi ha pas fitxes, hi ets tu! És un joc d'enginy i d'enigmes, i molt divertit per fer amb amics o família. Hi ha MOLTES temàtiques: terror, tipus "Indiana Jones", sobre pirates, egipcis, bruixeria ... I moltes més!


I és que un dels punts forts pel qual un ​room escape es pot considerar un bon ​room escape​, és l’ambientació. N’hi ha que són brutals, i altres que són... Bé, que no s'hi han esforçat molt. Per exemple, aquí Barcelona n’hi ha molts, però els que jo us recomanaria per començar i per divertir-vos molt són el ​Cronològic - ​que és el primer que vaig fer, i potser li tinc un estimació especial -, però sens dubte el que m’ha agradat més dels 20 que he fet (que semblaran molts però us puc assegurar que no ho són si veieu quants hi han) és el ​Tolok: uns mecanismes increïbles, en una ambientació fantàstica! Si us voleu aficionar aquí teniu un enllaç: http://www.escaperoomlover.com/2016/10/escape-room-barcelona.html , i si ja sou experts i voleu expandir-vos...​​http://roomers.esy.es/listado-de-escape-room Aquesta espècie de joc consisteix a tancar-te en una habitació i, a través de pistes i molta recerca, has d'aconseguir sortir abans que s'acabi el temps estipulat (normalment una hora). Ara que més o menys ja sabeu què és un ​room escape​, us explicaré les novetats d'aquests jocs: Fa un any, van comunicar que, aquí al Fòrum, farien el centre de ​room escapes més gran

d'​EUROPA!!!​.

I així ho han fet, bé, encara no estan llestos els jocs en sí, però les instal·lacions i la publicitat ja estan. Que ja és molt. Aquest gran conjunt de 18 ​room escapes s'anomena Game Point Center ​i puc assegurar-vos que dintre d'uns mesos, hi haurà centenars de persones de tot el món intentant aconseguir entrades. Per més informació entrin en aquesta web:​​http://gpoint.eu/

Pol Sànchez   


UN AMOR PUR DINTRE UNA MONARQUIA  CLÀSSICA   

Relat guardonat amb el 2n premi   en els Jocs Florals del Districte de Sant Martí  (prosa- 1r cicle ESO) 

Eren les deu de la nit i a través de les finestres de la cuina vaig poder observar la neu que queia d’una forma lenta i majestuosa, així deixant una manta del color blanc com la llet i brillant com els estels sobre la gèlida gespa del meu jardí. Era el mes de febrer més fred que hi havia hagut en la història de París o també anomenada ciutat de l’amor. En aquella època tan esplèndida em deien Becca, tot i que el meu nom real era Rebecca Smith. Jo sóc d londinenca d’origen, però em vaig traslladar a París per qüestions de feina, encara que sincerament les meves relacions amoroses van influir un 50% en la meva decisió. Sóc una fotògrafa i escriptora, és a dir que faig una mica de tot però principalment em dedico a la fotografia. Aquella nit, després d’un bon bany d’escuma amb una copa de vi i una bona novel·la, vaig preparar-me un petit aperitiu per sopar i me’n vaig anar a dormir. Devien ser les dues de la matinada quan el meu timbre va sonar una no, ni dues, sinó tres vegades seguides. Com que vivia en una petita casa a la vora del riu Sena, un dels carrers més transitats de París, no em va estranyar que alguna persona èbria piqués al timbre de casa meva, però el misteri va començar quan vaig obrir la porta i em vaig trobar amb un cadell de gos que portava un sobre segellat amb un segell de cera vermella amb la marca de la corona reial. Vaig afanyar-me per obrir-lo i un cop obert vaig trobar una clau de bronze acompanyada per una nota que deia: Benvolguda Rebecca Smith, la convoquem perquè assisteixi a l’ acte reial que es celebra aquest divendres al palau, per entrar entregui aquesta clau de bronze i passarà directament a la sala vip. PD: No ho parlis amb ningú, et regalem el gosset perquè et faci companyia. Estava perplexa, no em creia el que tenia al davant dels meus ulls, però tampoc em creia que les meves mans tinguessin entre els seus dits una carta que provenia del palau reial. Vaig pensar que potser era una broma pesada d’algun dels meus veïns, però el segell era massa autèntic com per ser falsificat per algun nen o nena de 12 o13 anys. Vaig decidir


tornar al llit perquè els meus ulls es tancaven sols i el meu cervell ja feia una estona que se n’havia anat a dormir, però al dia següent tenia moltes coses a fer, una d’elles era aconseguir un vestit fabulós per gaudir d’aquella gala com si fos l’últim dia de la meva vida. L’endemà al matí vaig llevar-me d’un salt i després d’una dutxa refrescant i d’haver agafat tots els meus estalvis vaig agafar el cotxe i em vaig dirigir cap al centre de la ciutat. De camí vaig passar per la millor cafeteria que hi havia a París per prendre’m un caputxino doble amb extra de nata per tenir tots els meus sentits de la moda alerta. Havia d’escollir un conjunt ideal perquè no se sap mai si aquella seria la meva oportunitat per trobar l’amor de la meva vida, em van ensenyar molts vestits, però cap era del meu gust i com que no podia dir per quin acte el volia encara era més difícil, però finalment vaig trobar-ne un que em va encantar, encara que no era un vestit sinó més bé un mono. Era blanc de cap a peus. La part dels pantalons era d’uns de pota d’elefant i la part de dalt no tenia mànigues. Brillava tant com una pluja d’estels. Venia acompanyat amb una jaqueta negra, uns talons blancs i un moneder negre que portava les meves inicials. Un cop fora de la tenda vaig dirigir-me a la perruqueria perquè m’arreglessin el cabell per al dia següent. En aquells temps portava mitja melena i el meu cabell era negre com el carbó i vaig decidir deixar-lo tal i com estava perquè no es podia fer molta cosa més. Quan va acabar el dia ja ho tenia tot a punt per al dia següent i sens dubte m’emportaria la càmera per capturar aquell moment tan especial de la meva vida. Per fi era divendres i em vaig permetre el luxe de no treballar. Em vaig llevar sobre les 11:00h i vaig sortir a passejar amb el cadell per la vora del riu Sena que estava congelat. La seva superfície era llisa i lluent i a causa de la llum del sol es podia observar com els peixets nedaven per sota una fina capa de gel. Més tard, després de dinar, vaig fer una migdiada per estar descansada a la vetllada que m’esperava aquella mateixa nit. Sobre les 18:30 h em vaig començar a preparar per a la gala i a les 21:00 h vaig agafar el cotxe per iniciar el camí a palau. En arribar a la gran escalinata de marbre de l’entrada del palau vaig aparcar el cotxe i em vaig dirigir a la gran porta daurada que obriria el camí a les respostes de tot el misteri que suposava aquella situació. Les portes daurades es van obrir amb un grinyol i un espurneig de llum s’anava fent més gran a mesura que les portes s’obrien a poc a poc. Finalment un cop eren obertes completament em van rebre un home, una dona i diversos criats. L’home era alt i guapo tenia un perfil molt ben marcat i anava vestit amb un vestit que a mi em costaria el meu sou de 5 anys i la dona era més aviat una noia, semblava que tenia la meva edat i anava vestida amb un vestit de color turquesa amb detalls de color blanc, les seves mans semblaven fetes de porcellana, eren fines i marcaven uns moviments elegants. Resulta que


aquella gala era una petita mostra d’una nova col·lecció de moda que oferia la reialesa i a mi m’havien convocat com a fotògrafa i reportera del projecte. Només havia d’acceptar la feina i signar el contracte. Òbviament vaig acceptar la feina encara que dintre de mi hi havia alguna cosa que em deia que no era la millor opció... Ja havien passat 2 anys des que vaig iniciar la meva feina amb el projecte de moda de la reialesa i estava feliç però aquella sensació que havia tingut al començament de tot havia crescut i ara s’havia convertit en un amor impossible però imparable. M’havia enamorat de la persona més tendra, més dolça, més amable que havia conegut, les seves mans semblaven fetes de porcellana, eren fines i delicades i els seus ulls eren blaus com el fons marí, les seves pestanyes eren llargues i negres com la nit. Ella era esvelta intel·ligent i espavilada i el millor de tot era que ella sentia el mateix per mi que jo per ella. M’havia enamorat bojament de la princesa Charlotte Fontaine.

La princesa i jo vam passar dos anys sense declarar el nostre amor perquè suposaria un gran escàndol per la monarquia, però com més temps estàvem separades més ens atrèiem l’una a l’altra i algun dia el secret sortiria a la llum. Un dia que estava treballant fent fotos a les models vaig sentir un comentari del príncep que em va empipar moltíssim però en lloc de dir res vaig optar per mossegar-me la llengua: no tenia ganes de barallar-m’hi. Després vaig agafar-me la resta del dia lliure i vaig marxar a casa però allò no quedaria així encara que vaig decidir deixar la feina i abandonar la princesa per no provocar un escàndol nacional, havia pres aquella decisió i per molt que em fes mal no canviaria d’idea. Vaig fer les maletes i vaig agafar el primer avió a Londres sense deixar rastre del meu pas per París no vaig dir-li res a la Charlotte per mentre creuava la porta d’embarcament de l’aeroport una llàgrima regalimava lentament per la meva galta blanca com la neu.

Luka SMYTHE 


DESPERTANT FELICITAT  Relat guardonat amb el 2n premi   en els Jocs Florals del Districte de Sant Martí  (prosa- batxillerat) 

Un minúscul i elèctric moviment dels meus ulls encara sota els seus dèbils i suaus sacs de dormir m'indicava l'inici d'un nou petit viatge. Un viatge que iniciava cada dia sense saber del cert quants cops més repetiria aquesta acció, sense saber tan sols si aquest serà l'últim cop que començaré a jugar de nou. Com si d'un argument platònic es tractés, la meva ànima s'acomoda dins el meu cos, i un instint provinent del subconscient em fa adonar per primer cop que el demà és avui, i que l'avui ja ha passat a la història.

Encara rodejat d'una foscor absoluta, els meus sentits comencen a despertar. El negre que em proporcionen els meus ulls aviat comença a barrejar-se harmònicament amb un ventall infinit de tonalitats groguenques i ataronjades. Les parpelles comencen a estar inquietes, se succeeixen petits impulsos nerviosos que volen tornar-me a la realitat però una teranyina negra i densa em prohibeix el sentit de la visió.

El so inicia la seva intervenció en el concert. Lluny, atenuat, amb una intensitat recoberta d'un suau vellut sento com les famílies del barri passegen pels carrers de sota casa, alguns negocis ja han obert per oferir un bon esmorzar als més matiners, i cantants folklòrics amenitzen el calorós matí dominical. Per uns instants, em passen imatges indecises pel cap, fotografies del centre d'alguna vila romana en un dia qualsevol: una dona passejant pel mercat, un grup d'homes


gaudint d'una bona copa de vi, la canalla voltant entre gent treballant. L'ambient que escolto al meu barri em transporta directament a aquella civilització. Es tracta de la primera comparació, el primer record del dia, el meu pensament comença a posar-se en marxa, i inconscientment, sense una voluntat declarada, començo a relacionar les meves percepcions amb estones de felicitat, estones per gaudir, estones per sentir.

Aviat deixo de fixar-me en el món exterior, quan un cop tens però curt i vibrant és desprès per la porta de la meva habitació. Aquesta s'obre lentament, i deixa infiltrar alguna cosa. Ràpidament descobreixo la seva identitat, les seves passes curtets però decidides són un so indiscutible. La petita bestiola s'apropa a mi, deixa anar un petit esternut i acosta el morro a la mà que tenia penjant del llit. Despertant de cop el sentit del tacte, em dedico a acariciar-lo lentament, detectant en tot moment les diferents textures i rugositats de la seva pell. M'imagino com m'observa, m'imagino la seva mirada fosca, imponent, però a l'hora dolça, preocupada. Els minuts passen i el meu cervell ja treballa en plenitud, em sento a gust. Descanso, tinc la companyia d'un ésser que no parla però que tampoc li cal per expressar tot el que sent per mi. Començo a detectar nous motius de la simfonia de la felicitat, i la meva ment inquieta, i la meva innata capacitat de reflexió comencen a preguntar-se quines són les combinacions d'elements que em permeten descobrir aquests moments de pau interior, de felicitat simbolista, conformista.

I de cop i volta desperta l'olfacte. Una fragància intensa es passeja per sobre meu. Una barreja entre sucre melós i pastes cruixents, com acabades de sortir del forn. Es tracta del preàmbul d'un bon esmorzar. Aprofitant l'obertura de la porta sento les passes d'algú. La mare va amunt i avall tot ordenant el menjador. De fons, una melodia clàssica sona acompanyant l'escena, em sobta no haver-me adonat abans, és molt profunda. Tot i la llunyania intento seguir el fil melòdic. Em


transporta lluny de casa, a un paratge natural indefinit. De cop i volta tots els sentits desapareixen, i les meves percepcions només em permeten sentir la melodia que havia posat la mare. Les sensacions del nou paratge m'inunden el cos, i em sento vivament abraçat pel nou paisatge que se'm presenta. El meu pensament treu fum. La sorra és suau com la seda, les onades acompanyen la melodia harmònicament, i un sol imponent em fon i m'uneix al petit mar de seda que m'envolta. Un cop més em travessa fugaçment la idea de felicitat pel cap.

En aquest moment la meva percepció del despertar canvia bruscament. No vull caure en la temptació de descriure el meu despertar, deixo enrere la influència de Jorge Guillén i m'adono que avui és un dia diferent, avui el meu inconscient s'ha llevat filosòfic, avui el meu cervell està positiu i s'està dedicant a cercar la felicitat en tots els petits detalls que el dia a dia em presenta. Tornant a la meva platja idíl·lica, una veu molt tendra em crida des de la llunyania. Sense cap dubte és ella. Sembla ser que avui extrec la positivitat de tot arreu.

La miro als ulls i aparta la mirada, amb un somriure sota el nas. S'asseu al meu costat i mirem l'horitzó. És una línia recta, sense imperfeccions. Massa perfecta per ser real. Sembla que la melodia no acaba mai. M'imagino al seu costat i sóc feliç, per uns instants la meva vida real ha desparegut. La música m'ha transportat amb cos i ànima al meu paratge idíl·lic. Amb ella. Donaria el que fos perquè aquell moment tan tendre i sentimental no acabés mai. Malauradament però, la melodia arriba a la seva fi, i aquella imatge exòtica es va difuminant en qüestió de segons. L'optimisme d'aquest matí però, no em permet entristir, i em convenç que en el món real aquesta persona existeixi i m'està esperant, i que potser no ara però si en un temps, podré tornar a la meva platja de seda acompanyat de la mateixa persona i amb l'horitzó imperfecte i rugós que m'evidenciarà l'existència del moment.


A poc a poc he anat despertant. El cos em comença a respondre però encara no gosa obrir els ulls. És un despertar diferent, un despertar optimista, un despertar tranquil, conformista, relaxat, viscut, feliç. No recordo haver obert els ulls algun cop abans amb aquesta pau, i és que, sense voler-ho, avui m'he llevat amb la intenció de veure les coses positives de tot el que m'envolta. Em fixo en tots els detalls, en les percepcions dels meus sentits, m'he deixat emportar per la imaginació, pel meu present i futur amor. De cop torno a sentir aquell impuls elèctric a les meves parpelles que acaparen tota la meva atenció. El meu pensament torna a girar entorn les meves percepcions.

Aquella teranyina negra per fi comença a semblar més feble. Aquelles tonalitats groguenques es transformen a poc a poc en petits focus de llum, en intensos rajos de claror que no em fan sentir a gust, i les faccions de la meva cara s'arronsen per no deixar passar-los. Com si fossin un gat poruc, les meves pupil·les comencen a deixar-se veure lentament, indecises a exposar-se definitivament al món exterior. Segons més tard, un apagat blanc i rugós apareix davant meu, nítidament. El sostre de la meva petita i acollidora habitació, que mai havia canviat la seva freda i insensible expressió, se'm presenta i em dona la benvinguda al nou i intrepidant viatge que tinc per endavant. Avui, però, desitjo allargar més el meu descans. Desitjo mantenir el meu cos estirat, immòbil i relaxat una estona més. Desitjo tornar a tancar la persiana dels meus ulls i seguir reflexionant, seguir somiant en el món perfecte, seguir gaudint de la felicitat que m'aporten els petits detalls, o simplement, gaudint del moment de més tranquil·litat que he viscut en els últims dies. Sense més dilatacions, faig mitja volta amb totes les meves forces i m'impregno de la fresca fragància que desprèn el coixí. Avui m'ho puc permetre, em dic a mi mateix, en definitiva, avui és diumenge.

Guillem FLOR 


Núm 18 100% front marítim  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you