Page 1

Núm. 6

abril – juny 2013

Els millors de Catalunya! MARTÍ ALÓS, semifinalista en el Certamen Nacional de Lectura en Veu Alta. GUILLEM FLOR, 1r premi del certamen literari “Els diaris de la Carlota”, presidit per l'escriptora Gemma Lienas, amb participació d'alumnat de tot Catalunya i de tots els nivells d'ESO. GUILLEM BALAGUÉ, 1r premi en els Jocs Florals del Districte de Sant Martí MARIA COBO, 1r premi del concurs literari “El Gust per la lectura”, amb participació d'alumnat de tot Catalunya


Equip de redacció (1r ESO) Lídia Albera Carla Balagué Àsia Caldera Marcos Frías Óscar García Adrián Gordillo Helena Guijosa Martí Júdez Raúl López Nora Manzano Carla Martínez Lidier Monge Laia Piquer Clàudia Salgado Eunate Salgado Pere Sordé Carla Torrente

Disseny de la capçalera Àlex Domínguez

Il·lustració portada secció “Panorama” Berta Ollé

Il·lustració portada secció “El racó del lector” Sergi Paredes


100% FRONT MARÍTIM núm. 6 SUMARI Pòrtic Protagonistes Xerrada escriptor Eduard Márquez Hem guanyat la Copa CEEB Hem guanya el Campionat intercentres Martí Vicente, jugador rugby Poble Nou Sant Jordi 2013 Biblioteca renovada Grup Desire Els penjadors de “tecno”

4 6 7 9 11 15 17 23 26 27

Ben a prop Splac, un grup de Poble Nou Art de barri CD Pujades Atlètic Poble Nou

28 30 33 38 42

Panorama El Celler de Can Roca 150 anys Ferrocarrils Sarrià Viatge en un Metro històric 150 anys Metro Londres Llibreries històriques Colla Jove BCN Georges Moustaki Alfredo Landa Mariví Bilbao Surface Justin Bieber

44 45 46 47 49 51 53 55 56 57 59 61

Contraportada Pintura 4t ESO


PÒRTIC

Hem arribat al darrer número de la revista d'aquest curs. Acabem el curs amb la motxilla plena de bona feina, d'il·lusions i d'èxits! Els nostres alumnes han aconseguit un primer premi en els Jocs Florals del Districte de Sant Martí. També han aconseguit el guardó del concurs literari “Els diaris de la Carlota” i el 1r premi del concurs “El gust per la lectura”. Han aconseguit arribar a semifinals en el Certamen Nacional de Lectura en Veu Alta. I estem parlant de concursos en què han participat alumnes de tot Catalunya! I en l'àmbit esportiu tampoc no ens quedem enrere: l'equip femení de bàsquet ha guanyat la Copa CEEB i l'equip masculí ha guanyat I és que som 100% Front Marítim.

Bones vacances, bon estiu... i a reveure.

100% Front Marítim


PROTAGONISTES


XERRADA DE L'ESCRIPTOR EDUARD MÁRQUEZ El dia 16-04-13 va venir l'escriptor Eduard Márquez perquè els alumnes de 4t d'ESO s'han llegit un llibre seu titulat: El silenci dels arbres. Nosaltres hi vam ser i vam poder participar d'aquesta experiència, que ens va agradar molt. L'autor era molt enrotllat i ens vam sentir molt identificats amb ell, a part era simpàtic i ens va tractar molt bé, representava molt i no va ser gens avorrit, ens va presentar fins i tot les persones amb les quals s'havia basat per fer els personatges. Va explicar que ja des de petit volia dedicar-se a escriure i que als 15 anys va començar a fer-ho. Va trigar 3 anys i mig a escriure El silenci dels arbres i es va inspirar en uns fulls ( fragments ) que li va donar un amic de la novel·la L'agulla daurada de l'escriptora Montserrat Roig. L'escriptor volia transmetre 3 “missatges”: • La força de la imaginació: perquè el llibre tracta d'un noi que fa de guia en un museu de la música sense instruments... • La intensitat de la memòria: el músic explica i recorda moltes coses del passat. • La visió interior: la vida interior dels personatges.


També va explicar els conceptes principals que ha de tenir un llibre i com es porten a terme: • Lloc: El llibre tracta sobre la guerra de Sarajevo, però ell no ho diu explícitament a la novel·la, perquè vol transmetre que ara potser pensem que això està passant molt lluny, però en qualsevol moment ens poden emmurallar i atacar-nos a nosaltres també. I en cap moment al llibre esmenta el lloc perquè el lector es pugui imaginar on pot estar passant. • Personatges: Es construeixen agafant característiques de diferents persones i a partir d'aquests trets es formen els personatges principals, després també hi ha els secundaris. • Qui explica la història??: Ell recomana que es faci o en 3a persona o en 1a persona • Temps: Cal decidir-se i triar entre Present, Passat o Futur. • A la seva novel·la: Escriu en 1a persona i utilitza el temps present i el temps futur; ha escrit en present perquè ell considera que no tens passat, la guerra va començar un dia qualsevol que tu no pots preveure, igual que el dia que acabarà, i el futur, el pots canviar en qualsevol moment. A part, en el llibre surten molts flash backs. Totes les històries, pel·lícules... tenen dos conceptes principals: • Un lloc on puguin passar coses interessants: en aquest cas l'assetjament de Sarajevo. • Uns personatges a qui els passin coses als llocs definits: en aquesta història és el músic.

• •

Després vam tenir temps per fer-li algunes preguntes, de les quals ara en recordarem algunes: Per què hi ha tants canvis de temps? - Perquè el lector es faci preguntes i hagi de contestar-les fent flash backs, jugant a “la puta i la Ramoneta” o a “la pastanaga”. Les cartes que apareixen en la novel·la són reals? -SÍ, són de persones que han viscut la guerra i les han escrites.


• • •

• •

Per què té aquest títol? -Perquè en un moment determinat la mare del protagonista li diu al fill (que està tocant el violoncel) “toca fort, que la música arribi fins on acaba el silenci dels arbres”, perquè els arbres tenen importància en el llibre i perquè de principi s'anava a titular On acaba el silenci dels arbres, però era massa llarg i el va reduir. Per què el protagonista és músic? -Perquè m'agrada la música i toco un instrument. D'on són els noms dels personatges? - De llocs diferents, perquè el lector no esbrini on passa el llibre. A qui li dediques el llibre? -Als dos companys que em van acompanyar de viatge a Sarajevo per obtenir més informació per poder escriure el llibre. Jo tenia una certa por, que si no hagués estat per ells, no hauria pogut escriure el llibre. Després de publicar els teus llibres els tornes a llegir algun cop? -No, mai, quan els estic fent ho faig molts cops. Ens va proposar un joc: Com que la gent de Sarajevo cada dia baixaven al soterrani o al pàrquing per refugiar-se, i se'n portaven una bossa petita amb les coses que voldrien tenir si se'ls destruís la casa al matí, ens va proposar que un dia, agaféssim una motxilla i hi fiquéssim els que ens emportaríem al soterrani en el seu lloc. Finalment els de 4t li van donar uns obsequis: Unes il·lustracions per al llibre, fetes per ells amteixos Un powers points que tenien com a tema el llibre.


Hem entrevistat els alumnes de 4t que hi van estar i s'han llegit el llibre: • •

• • •

Us ha agradat la xerrada? Sí, va ser molt interessant i divertida. I el llibre? Després de la xerrada li vam trobar encara més el sentit. Us va transmetre algun sentiment...? Confusió, angoixa i, fins i tot, algú es va emocionar. El recomanaríeu a algun amic? A algú més gran i a qui li agradés el tema bèl·lic... Quina primera impressió us va donar el llibre? Confús,... Us sembla correcte el tema? És delicat, però potent, sap manejar-lo, Canviaríeu alguna cosa del llibre? Que no fos tan embolicat. Us sembla correcte el títol? Fins que no te'l llegeixes no trobes el sentit al títol, però realment és molt suggerent.

Eunate Salgado i Clàudia Salgado


L'EQUIP DE BÀSQUET FEMENÍ, GUANYADOR DE LA COPA CEEB L'equip infantil femení de bàsquet ha guanyat la Copa del Consell Esportiu Escolar de Barcelona. L'entrevista següent, l'hem fet a una component del seu equip, la Maria Mei Fernández. •Qui forma el teu equip? El nostre equip el formen10 nenes, de les quals tres van al nostre institut. Del nostre institut som la Maria Bienvenido, la Mireia Albalate, i jo mateixa. També en formen part, la Paula Rodríguez, la Maria Bigas, la Lucía Saavedra, la Mar, la Marta Amat, la Vinyet Lorea i la Irene Martín. •Com i quan es va crear l'equip? L'equip es va crear un dia perquè van decidir agafar cinc nenes de l'equip infantil i cinc nenes de l'equip preinfantil. Per desgràcia, no em recordo de quan es va crear. •Què et va semblar aquesta experiència? Aquesta experiència em va semblar molt bé, perquè quedar campiona de tot Barcelona és una cosa molt bona. •Havíeu participat altres cops al campionat intercentres de bàsquet? No, no hi havíem participat. •Us va costar molt guanyar? Va ser difícil? No gaire, tot i que en la final, el segon partit va ser una mica complicat. •Us vau haver d'enfrontar a molts contrincants abans de guanyar? Ens vam haver d'enfrontar contra pocs equips, tres en total. •Et vas posar nerviosa quan vas sortir al camp? Em vaig posar una mica nerviosa.


•Hi ha conflictes entre els companys d'equip? No, mai hem tingut conflictes entre els companys.

•Heu guanyat més premis? Sí, altres anys, però ara mateix no em recordo dels noms.

•Quines qualitats destacaries del vostre equip? I quines mancances o punts flacs? Som bastant altes, tenim bona defensa i bon atac, per desgràcia, estem sempre apilonades en el mig del camp. •Què t'aporta practicar aquest esport? Em desconnecto dels problemes i dels estudis, a més, m'ajuda a posar-me en forma.

La Maria Mei, la Maria i la Mireia

Marcos Frías i Helena Guijosa


L' EQUIP DE BÀSQUET MASCULÍ, GUANYA EL CAMPIONAT INTERCENTRES DE BÀSQUET El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona va organitzar el segon Campionat d'Intercentres de Bàsquet. Els partits es van jugar durant els dimecres 20/27 de febrer de 15:30h a 17:30h. I l'equip infantil del nostre institut va quedar primer en la seva categoria. A continuació us presentem l'entrevista que li vam fer a un component d'aquest equip, el Guillem Flor de 2n ESO.

• Qui forma el vostre equip? Som en aquests moments 11 jugadors, tots de 2n d'ESO i juguem a la categoria d'INFANTIL. De l'institut, som en Martí Alós, el David Morante, l'Albert Garcia, el Manel Fernàndez, el Pedro Figuereo, l'Oriol Robles i jo mateix. També hi juguen, en Kevin Yuba i el Pau Cano de l'institut Quatre Cantons, l'Albert Gómez del Grèvol i l'Óscar de l'institut Joan d'Àustria. • Com i quan es va crear l'equip? L'equip es va crear fa anys, quan fèiem 1r de primària. Érem el Martí, el David, l'Albert, el Manel, el Pau, l'Oriol i Guillem; també jugàvem amb altres nois i noies que han anat caient de l'equip per diferents motius. En aquells moments tots els integrants de l'equip érem de l'escola “La Mar Bella”, anàvem a la mateixa classe i teníem moltes ganes de fer coses junts. • Què et va semblar aquesta experiència? Ens esperàvem més del campionat, sincerament. Els equips tenien molt poc nivell, i no ens ho esperàvem ja que l'any passat hi vam competir i vam trobar equips millors.


• Com a experiència personal què et emporta d'aquest torneig? En primer lloc, no vam poder-hi anar tots els jugadors, així que ens vam haver de conformar amb els que érem. Tot i així, els que no van venir a jugar, si podien, va venir a animar i a donar suport a l'equip. Ens ho vam passar molt bé, perquè jugàvem sense pressió i va ser fàcil guanyar; fins i tot, intentàvem fer jugades que només fèiem en entrenaments i no pas en els partits.

• Havies participat altres cops al campionat intercentres de bàsquet? Sí, l'any passat, i com ja he dit abans hi vam participar i ens van eliminar a la primera de canvi. És veritat però, que l'any passat, de l'equip només jugàvem tres, i els altres no en sabien gaire, no jugaven a bàsquet.


• Com vau aconseguir la victòria? Us va costar molt guanyar? Va ser difícil? Va ser fàcil. En cap partit vam patir ni vam estar amoïnats en cap moment. Potser va ser clau que, ja sabent el nivell dels rivals, vam jugar cada partit amb la mateixa concentració que el primer, per evitar així sorpreses inesperades. • Us vau haver d'enfrontar a molts contrincants abans de guanyar? Primer vam fer una espècie de triangular amb tots els equips. Quan vam acabar el triangular, vam fer una sèrie d'eliminatòries (1r Vs. 4t, 2n Vs. 3r) per decidir qui arribaria a la final, vam arribarhi i vam guanyar. • Al principi què pensaves, quan vas sortir al camp? Us vau posar nerviosos? Nerviosos sempre, en general a tots els partits que sortim a jugar ho estem. Des del dia anterior que pensem el partit. Tot i així, com que els rivals no tenien gaire nivell, als pocs minuts ja vam notar que érem millors, i vam seguir concentrats, fora nervis i a jugar. • Hi ha conflictes entre els companys d'equip? No. Una de les nostres característiques és el grup. Estem units, anem a una sempre. Clar que sempre hi ha petits “piques”als entrenaments, però sempre són per millorar ja que entrenem fort i molt per preparar els partits. • Heu guanyat més premis? Sí que n'hem guanyat més. L'any passat vam quedar campions de Barcelona de la competició del Consell Escolar d'Esports de Barcelona, vam guanyar el primer de la lliga regular i el de la final. També, juntament amb el preinfantil del club (Diagonal Mar) vam fer un torneig anomenat “Copa CEEB” i vam guanyar. Aquest any ens vam apuntar a jugar a la federació Catalana de Bàsquet, i vam fer molt bon paper a la categoria C1. Ens vam pujar dues categories per Nadal, i ara juguem a B1, una lliga molt competitiva.


• Podries dir qui van ser els guanyadors de l'any passat? No, no ho sabem. • Quines qualitats destacaries mancances o punts flacs? Qualitats....poques, podríem dir, sobre l'aspecte joc que ens agrada córrer molt en atac, és una de les nostres virtuts. A part, també hem après a acceptar les derrotes, ja que hem passat d'estar competint guanyant de més de 50 punts a perdre molts partits. Mancances en tenim moltíssimes, potser una molt important és l'altura, som molt baixos, i ens queda moltíssim per aprendre.

del

vostre

equip?

I

quines

En Guillem Flor i en Martí Alós

• Què t'aporta practicar aquest esport? Moltes coses. A cadascú diferents i amb diferents nivells nivells d'afectació, però podrien ser deixar de pensar en els estudis durant unes hores, practicar una activitat que ens agrada, no perdre el físic i sobretot saber que l'esforç pot tenir una bona recompensa.

Moltes gràcies, Guillem, per tota la informació i que continueu aconseguint tants èxits!!!

Helena Guijosa, Marcos Frías


MARTÍ VICENTE UN GRAN JUGADOR de l'Associació Rugby Poble Nou Martí Vicente, alumne de 1r de batxillerat del nostre institut, juga en un equip de rugbi que es diu Associació Rugby Poble Nou. Es dedica a aquest esport des que té 5 anys. Darrerament, ha quedat campió d'Europa amb la selecció espanyola i ha guanyat la medalla d'or del torneig oficiós d'Espanya amb la l'Associació de RugbyPoble Nou. Per això, li hem demanat que volgués contestar algunes preguntes sobre aquest esport. 1- Martí, quant fa que et dediques al rugbi? -Des de molt petit: només tenia 5 anys 2-Creus que és un bon esport? -És clar, per a mi és el millor! 3-Digues quines són les normes bàsiques? -1- No es pot passar endavant -2- S'ha de placar per sota de la cintura. 4-Tens equip?Com es diu? -Sí, sí que en tinc, es diu “Associació Rugby Poble Nou” 5-Has guanyat copes? Quantes? -Sí, moltes! En la present temporada he tingut la sort i l'orgull de representar la selecció catalana i la selecció espanyola en els seus campionats respectius. Aconseguint així la segona plaça del campionat espanyol entre comunitats i el campionat d'Europa sub18 amb Espanya, guanyat amb contundència. A part d'estar preconvocat amb la selecció de rugby “sevens sub19”, he aconseguit a nivell de club Associació de rugby Poble Nou guanyar el


torneig oficiós d'Espanya i ens vam emportar la medalla d'or. 6-Recordes quants punts vas marcar al primer partit que vas jugar? -No, no recordo quants, he jugat tants partits! 7-Quines qualitats s'han de tenir per poder jugar al rugbi? -Habilitat física, però en teoria hi pot jugar tothom. 8-Ens quants campionats heu participat? -En tots els que hem pogut! 9-Quin és el teu equip preferit de rugbi? -Tots els equips en general i, en particular, el meu, és clar!

Nora Manzano Carla Torrente Àsia Caldera


SANT JORDI 2013 Aquest any, com tots els altres, el 23 d'abril de 2013, l'institut ha celebrat una festa molt tradicional: la diada de Sant Jordi.

Per celebrar aquest acte, vam realitzar una sèrie d'activitats: Vam entrar a les 9h. De 9h-11h tots els cursos d'ESO vam participar en tallers que havien preparat els alumnes de batxillerat i els professors; hi havia diferents tallers: recital de poesia, circuit esportiu, papiroflèxia, henna, teatre... I a les 11:30h vam anar-nos-en al pati.

Quan va acabar el pati, vam anar a les grades o al gimnàs per observar els partits que es feien d'alumnes contra els professors: al futbol, van guanyar els “sèniors” per un gol, en canvi, al bàsquet van guanyar els alumnes per una diferència de deu punts. També es van fer uns mini partits de tennis taula.

Quan vam acabar, cap a les 12:15, vam entrar tots al gimnàs, on es va realitzar el lliurament de premis i després de tot aquests esdeveniments vam marxar cap a casa sobre la una del migdia.


Per Sant Jordi, hi ha diferents concursos en els quals tots els alumnes participen. Aquests concursos són: Concurs de fotografia matemàtica, concurs fotografia “Sant Martí com l'he vist”, concurs de redacció en llengua catalana en llengua castellana i en llengua anglesa, i concurs d'agenda. També, van donar un reconeixement als participants del First Lego League. Aquests van ser els guanyadors:

CONCURS DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA Carla Balagué, Neleta Sánchez, Daniel Imperial i Cristina Duró.

CONCURS FOTOGRÀFIC “SANT MARTÍ COM L'HE VIST” Clàudia Muñoz, David Morante i Fredi Gallo. DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA Clara Rovira, Guillem Flor, Teresa Imperial, Guillem Balagué, Tània Burguete i Pol Miguel. DEPARTAMENT LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA Júlia Manonelles, Laia Biel, Maria Cobo, Laura Balagué, Andrea Rivero i Míriam Coca. DEPARTAMENT DE LLENGUA ANGLESA Marcos Frías, Martí Alós, Nil Martí i Eva Marín. CONCURS AGENDA Amy Salgado, Anaïs Giner i Lucía Bretó.


RECONEIXEMENT FIRST LEGO LEAGUE Oriol Robles, Laura Balagué, Laura Campos, Ana Fernández, Eduardo Delgado, Jiaqiang Ye Zhu, David Teijeiro, Marc Arenyas, Janis Segovia, Guillem Balagué, David García, Alex Quinteiro i Marc Clemente.

Els guanyadors de tots els concursos Sant Jordi 2013

Per finalitzar, hem fet una entrevista a la Fàtima Volart, que és una professora de català del centre. Ella i la professora Núria són les que van organitzar el recital de poemes dels alumnes de batxillerat.

Quins poemes van recitar els alumnes el Dia de Sant Jordi? Van recitar una sèrie de poemes de Salvador Espriu. Per quin motiu van ser d'aquest autor? Perquè aquest any s'han celebrat els 100 anys del naixement de Salvador Espriu. Quina cançó va cantar la coral? Van cantar un poema anomenat “El meu poble i jo”.


A què es refereix el títol d'aquest poema? Aquest poema es titula així perquè Espriu va viure en una època molt difícil i el que li donava esperances per creure que les coses podien canviar era pensar en estar unit amb el seu poble.


En fi, la festa de Sant Jordi va ser una festa rodona.

Laia Piquer, Carla MartĂ­nez, Carla BalaguĂŠ


CANVIS A LA BIBLIOTECA!

Aquest curs, els encarregats de la biblioteca van decidir fer alguns canvis, per millorar el funcionament en general, per exemple, han creat un Twitter on es poden veure novetats o informació sobre la biblioteca, també han fet una pàgina web on es pot consultar quins llibres estan disponibles per a consulta o préstec.

A més a més, aquest any hem enriquit la nostra biblioteca amb una nova col·lecció de poesia que ens ha regalat la sra. Laura López, mare d'en Nil Martín (3r ESO). La sra. López, afegint-se a la iniciativa del diari ARA, “Regala't poesia, regala-la a les escoles”, quan va subscriure's a la col·lecció dels trenta-tres millors poetes catalans del segle XX, va demanar que en fessin arribar una altra al nostre institut.

Alguns exemplars de la nova col·lecció de poesia catalana del s. XX

Per si no ho sabeu, us explicarem que “Regala't poesia, regala-la a les escoles” és un projecte del diari ARA, conjuntament amb Edicions 62 i Educaixa – la proposta educativa de l'Obra Social de La Caixa -, que parteix del compromís de regalar una col·lecció sencera a una escola o institut per cada col·lecció venuda a un particular.


Per conèixer més detalls de tot plegat hem entrevistat l'Herminia, que és una de les professores que se n'encarreguen.

1.Quins canvis s’han produït a la biblioteca? -S’està completant la catalogació de tots els llibres: ara es pot canviar o consultar el catàleg des de la web; també s’ha canviat la distribució dels llibres a les prestatgeries. I ja ho veieu ara disposem d'un moble expositor i de més ordinadors… 2.Per què van pensar la idea de fer un twitter? -Perquè es fa en altres biblioteques, i també per informar de les novetats… No us podeu perdre ni les notícies ni les recomanacions literàries que trobareu en el nostre Twitter @BibFrontMarítim. 3.Qui s’encarrega d’actualitzar el twitter? -Doncs la Fina i jo mateixa. 4.En què consisteix el twitter? -És una xarxa social, on pots seguir identitats i difondre informació. 5.Quins canvis ha produït el twitter a la biblioteca? -L'objectiu és difondre informació i dinamitzar la biblioteca. 6.En què consisteix la pàgina web? -Des de l’ordinador, podem saber quins llibres estan disponibles. A més a més, difonem les activitats que portem a terme. 7.Com s'ordenen els llibres? -Per gèneres.

Sant Jordi a la biblioteca


8.Hi ha varietat d’idiomes? -Sí; trobareu llibres en català, castellà i anglès.

Diccionari Alcover - Moll

9. Quant temps et deixarien més o menys un llibre si te l'emportes a casa per llegirlo? -Doncs, entre una i dues setmanes.

Expositor llibres. Any "Salvador Espriu"


10.Cada quan es renoven els llibres a la biblioteca? -Un cop per trimestre ens en porten de nous. Puntualment, també rebem donacions de professors o, com ha passat aquest curs, una col·lecció completa que ens ha fet arribar la mare d'un alumne.

Gràcies, Herminia, ens ha encantat entrevistar-te. A reveure!

Carla Torrente, Nora Manzano, Àsia Caldera


GRUP DESIRE

Aquest ha estat l'últim any del grup Desire, ja que l'any que ve a batxillerat ja no podran participar en aquest concurs. Aquesta és l'entrevista que vam preparar. •

Quins sou els membres del grup? Oriol Robles, Laura Balagué, Laura Campos, Anna Fernandez, Eduardo Delgado, Jiaqiang Ye Zhu, David Tejeiro, Marc Arenyas, Janis Segovia, Guillem Balagué, David García, Marc Clemente i Alex Quinteiro.

Com es va crear el grup? Estàvem a una classe d'anglès, i aleshores el Guillem Balagué i el Jia van proposar a la professora Lourdes de fer una optativa de Robòtica ja que el Jia, l'any anterior, ja hi havia participat. A final de curs ho van tornar a demanar i a l'any següent van crear una optativa del First Lego League.

Quin tipus de programació té el robot? EN C. És un programa especial per a realitzar-ho anomenat “Lego Minestore”.

Quantes vegades heu participat en aquest concurs? Hi hem participat cinc vegades.

En què consisteix? És

un

concurs

Internacional

de

Robòtica

per

potenciar

les

vocacions

cientificotecnològiques que es divideix e tres parts: -Robot: En un temps determinat ha de realitzar diferents proves dissenyades igual per a tothom. -Projecte Científic: És el tema que engloba tot el projecte. -Valors: Competició amistosa, cooperació i competició.


Quins premis hi ha? Depenent del nombre de participants hi ha més o menys premis. Acostumen a haver-hi premis pel disseny del robot, pels valors, pel projecte i pels punts fets.

Com vau decidir el nom del grup? Anàvem passejant per la Rambla del Poblenou i aleshores van passar pel davant de la botiga The Phone House i vam observar un cartell on s'anunciava un nou telèfon mòbil anomenat HTC Desire. En veure'l, ens va agradar el nom, ja que la traducció de l'anglès és “Desig” i aleshores vam decidir posar aquest nom al nostre grup.

Com us repartiu la feina? Es van crear diferents grups per a les diferents proves (projecte, Robot, Programació...).

Quins premis heu guanyat? Hem guanyat dues finals estatals, Premi al millor finalista i premi al millor disseny mecànic.

A quins llocs heu viatjat? Pamplona, Cosmocaixa, Salesians d'Horta, Tarragona i al Palau Firal i de Congressos.

Carla Martínez, Carla Balagué, Laia Piquer


ELS PENJADORS DE “TECNO”


BEN A PROP


SPLAC, EL GRUP DE POBLENOU, EDITA UN NOU DISC Ens va arribar la notícia que un grup musical, anomenat Splac, havia tret un nou disc. I vam saber també que dos dels seus membres són del nostre barri. Així que ens hi hem posat en contacte, i els germans Pau i Joan Olivé han tingut la gentilesa de venir al nostre institut a contestar aquestes preguntes: •Qui forma el vostre grup? En el nostre grup som cinc: nosaltres dos, que som els guitarristes i les veus, el Jaume, que és el baixista, l'Alik, que és el bateria i el Marc, que toca el teclat. •Com es va crear el vostre grup? Un dia, ens vam creuar pel passadís de casa nostra i, tot d'una, vam pensar que com que tots dos tocàvem la guitarra i cantàvem, podíem endinsar-nos en el món de la música junts. I així ho vam decidir. Vam gravar una maqueta, vam veure que sonàvem bé i vam pensar de formar un grup. •Quant temps fa que esteu junts com a grup musical? 10 anys, i com a germans tota la vida! •Com es va crear el nom del grup? Com que el nostre pare també era músic, a casa hi havia moltes guitarres. Vam començar a tocar i vam aprendre'n pel nostre compte. Les guitarres que fèiem servir no anaven prou bé, i per això, el so de les cordes fetes malbé sonava splac, splac... i ens hem quedat amb aquest nom: Splac.


•Per què hi ha metrònoms i pingüins com a imatges freqüents en els vostres treballs? Tenim metrònoms perquè el dia que vam anar a fer la maqueta, ens van dir que havíem de seguir un compàs, i aleshores vam decidir que utilitzaríem el metrònom. I això dels pingüins ha sortit al tercer disc, fent una associació amb l'estació de metro de Passeig de Gràcia, que té un túnel molt llarg, i com que els pingüins fan molts quilòmetres, ens hi vam imaginar tots els pingüins.

•Us enteneu bé entre vosaltres? Com a germans més o menys (riuen), i com a grup força bé. •Quants discos heu editat? Hem editat tres discos, el primer es diu Splac, el segon es diu Passos de Zebra, i el tercer es diu Passeig de Gràcia.

•Havíeu estat en algun altre grup musical? En un grup de música no, però amb amics, sí. •Teniu algun ídol que us hagi servit com a referència? És difícil de triar-ne un, hi ha molts grups, i escoltem tot tipus de música, i tota ens agrada, i com que el nostre pare tenia un grup anomenat Melodrama, ens va guiar una mica, però no ho vam fer conscientment. •Teniu propers projectes? No, no fem gaires projectes, però intentem tocar, fer concerts. I si pot ser, fer un altre disc. •Teniu pensat canviar de feina? Si fos el cas, quina feina triaríeu? Ja tenim altres feines. Jo sóc actor i en Joan és dibuixant, a més a més de músics.


•Volíeu treballar en el món de la música quan éreu petits? Més o menys, al Pau li agradava cantar i dibuixar, i se li donava molt bé. I jo, des de sempre, volia ser actor i cantant. De petits, fins i tot, el Pau em va ajudar a fer una cançó per a una nena que m'agradava. •Quins temes preferiu? I què us impulsa a triar aquests temes? Qualsevol tema que serveixi, que parli de qüestions properes, però gairebé sempre acaba sortint l'amor. •Com definiríeu la vostra música? La definiríem com a poprock o música popular melodramàtica •On trobeu la inspiració? A tot arreu, de coses que es poden dir o que poden passar. Com per exemple, ara volíem fer una cançó sobre passejar un gos.

•A quin tipus de públic us adreceu? Per començar als catalans, però, a més, a tots els públics i a totes les edats •Assageu en algun local de Poble Nou? Sí, al costat de la parada Bogatell. El lloc on assagem era abans una fàbrica de congelats, on hi ha uns mòduls-congeladors enormes. De fet, podríem dir que assagem en un congelador. D'aquí, també, ve la idea dels pingüins. Un cop enllestida l'entrevista, els germans Joan i Pau Olivé han estat comentant com havien fet els video-clips d'algunes de les seves cançons i en quins elements s'havien inspirat. Ha estat d'allò més interessant.


Mai no hauríem pensat que podríem fer una entrevista als membres d'un grup musical i que, fins i tot vindrien fins al nostre institut! I encara per si tot això fos poc, abans de marxar ens han obsequiat amb el CD del seu darrer disc: Passeig de Gràcia. Per cert, que ja l'hem estat escoltant i ens ha agradat moltíssim: US EL RECOMANEM!!! Al final ens hem fet una fotografia tots plegats.

Helena Guijosa i Marcos Frías


ART DE BARRI El 16 de maig al matí, van venir dos professionals del món de la imatge per fer-nos una xerrada: en Toni i la Berta. Van començar a fer una introducció sobre la fotografia i la immigració al nostre país, més concretament, sobre el poder i la força de les imatges i també sobre els estereotips negatius que impedeixen una bona relació entre els col·lectius.

Ens van presentar un Power Point on havien insertat un conjunt de fotografies que anàvem observant i comentant. Ens vàrem adonar que l'estereotip que tenim dels immigrants és el d'una persona de pell fosca i molt pobra, i també que no sempre sabem veure'n les qualitats ni tot allò que ens aporten.


Finalment, ens van ensenyar un vídeo sobre l'experiència que van portar a terme alumnes d'un altre centre.

El 30 de maig vam anar pels nostres carrers adreçant-nos a gent tant del nostre país com d'altres països i demanant de fer-nos una fotografia amb ells. Teníem la intenció d'apropar-nos a la gent de tot tipus: de la nostra cultura i d'altres cultures i, així, trencar els estereotips.


En acabat, vam fer un Ă lbum.


Equip de redacci贸


FUTBOL C.D.PUJADES HISTÒRIA El C.D.Pujades va ser fundat l'any 1982, per l'actual president, Andrés Sánchez Rodríguez, perquè els nens de tot el barri tinguessin la possibilitat de fer algun esport. Llavors van agafar un terreny de sorra, la van aplanar, van posar les porteries i ... tot va començar. La seva seu es troba al carrer Pujades, 416, a tocar de la parada de Metro “El Maresme-Fòrum”. Alguns de nosaltres formem part de les seccions més joves.


ENTREVISTA A L'ENTRENADOR

1. Bon dia, 2.Per què et vas fer entrenador? Perquè m'agrada el futbol. 3.Com vas arribar al club? Gràcies a un amic. 4.Entrenes a altres categories d'aquest club? Quines? Sí, al Benjamí. 5.Abans d'arribar a aquest club, has entrenat algun altre equip? No, mai. 6.A part de ser entrenador, jugues a algun equip? Ara no. 7..Tens un altre ofici? Quin? Sí, paleta. 8.Què et sembla l'equip que entrenes? És un bon equip. 9.A part de tu hi ha un altre entrenador? Sí, es diu David. 10.Et cauen bé els membres de l'equip? Sí, molt.


ON ENTRENEM? QUAN? Entrenem al camp de futbol F-11 Municipal del Maresme El meu equip entrena els dimarts i dijous i juguem els partits els dissabtes o els diumenges.

JUGADORS INFANTIL “B” PORTER: Gabi Blanariu PORTER: Houdaifa Benamar CENTRAL: Jaume Hernandez CENTRAL: Julen CENTRAL: Luís LATERAL: Izan Espejo LATERAL: Guillem Melero MITJCAMPISTA: David Ortega MITJCAMPISTA: Ivan Diaz MITJPUNTA/EXTREM: Diego Jabalera EXTREM: Alan Lugo DAVANTER: Adrián Gordillo DAVANTER: Nico Miranda DAVANTER: Milen Valchev

Adrián Gordillo


FUTBOL Atlètic Poblenou Una entitat veterana del nostre barri L'any 1928 uns joves amics del barri del Poble Nou van decidir fundar un club de futbol. L'any 1979 van celebrar el 50è aniversari de l'entitat. O sigui que ara ja han complert 85 anys!

Actualment, el local social es troba al c/Llacuna, 43.


Alguns de nosaltres, formem part de les seccions més joves de l'entitat i per això hem pogut entrevistar algun dels seus entrenadors, el Jose. T'agrada el futbol? Sí, m'agrada molt, perquè m'agrada el joc en equip i em diverteix. Per què et vas fer entrenador? Perquè em feia il·lusió portar un equip i m'agrada crear tàctiques. Com vas arribar a aquest club? Perquè el coordinador del club li va dir a un amic, el segon entrenador, l'Àlex, i ell va trucar a un amic seu, el Jose, el nostre entrenador, que volia entrenar un equip. Entrenes altres categories d'aquest club? Quines? No he entrenat cap altra categoria. Abans d'arribar a aquest club, has entrenat algun altre equip ? Quin? Sí, he entrenat el San Francisco, i una penya del Barça. A part de ser entrenador, jugues a algun equip? A quin? Sí, jugo al Sant Martí Comtal. A part de jugar i entrenar, tens algun altre ofici? Encara no treballo, estudio per opositar al cos de policia. Què et sembla l'equip que entrenes? És un bon equip i juguen molt bé. A part de tu, hi ha algun altre entrenador? Sí, l'Àlex, el segon entrenador. Et cauen bé els membres de l'equip? I l'altre entrenador? Els membres de l'equip i l'Àlex em cauen molt bé. L'any que ve seguiràs entrenant aquest equip? Encara no se sap. Tant de bo!

Cartell commemoratiu 75è aniversari

Óscar Garcia


EL CELLER DE CAN ROCA, MILLOR RESTAURANT DEL MÓN Segons hem pogut llegir en el portal informatiu 324.cat, la prestigiosa revista anglesa “Restaurant” ha establert en el primer lloc del seu rànquing el restaurant gironí El Celler de Can Roca. El veredicte es va fer públic a Londres la nit del 30 d'abril. La llista dels millors 50 restaurants del món s'elabora cada any a partir de l'opinió de més de 900 crítics, restauradors i gastrònoms d'arreu del món. La publicació va valorar “la combinació de plats catalans amb tècniques innovadores” i la “passió i amabilitat” dels germans Roca. Fins al 2009 i durant quatre anys, el podi de la cuina mundial, el va encapçalar un cuiner català: Ferran Adrià del restaurant El Bulli. El món de la gastronomia, el de la cultura i el país en general es feliciten pel guardó aconseguit pels germans Roca. El Celler de Can Roca és un restaurant de tradició familiar. Els tres germans es distribueixen les tasques: en Joan és el xef, en Jordi s'ocupa de les postres i en Josep és el sommelier.


Els germans Roca han reconegut l'orgull amb què han rebut el premi i han expressat : "No sabem si som el millor restaurant, però poden estar segurs que continuarem treballant amb humilitat".

Enhorabona!

LĂ­dia Albera


El Ferrocarril de Sarrià és la línia que va des de Plaça Catalunya fins a Reina Elisenda, l'actual línia L6. Va ser la segona línia de tren de l'Estat, al cap de 3 mesos de la de Mataró (que va ser la primera), se'n va adjudicar la creació. El principi de la línia es trobava als afores de Barcelona, a l'actual plaça Catalunya. Travessava els pobles de Gràcia, Sant Gervasi i Sarrià. En un inici les locomotores eren de vapor i els cotxes, de fusta. Era d'ample ibèric, però al segle XX la línia va passar a ser d'ample Bitllet del 125 anys internacional i es va electrificar. Cap al 1907 es va procedir a continuar la línia cap a l'actual Sant Cugat, Terrassa i Sabadell, passant per la muntanya de Collserola. Raúl López i Lidier Monge


Viatge en un Metro històric

La nit del 24 al 25 d'abril es va celebrar un viatge nocturn amb un metro històric de la sèrie 300. Un dels primers metros de Barcelona, el Gran Metro. Els combois es van inaugurar l'any 1924 al Gran Metro, de l'estació de Liceu fins a Lesseps. Els primers trens van ser dotze cotxes motrius i vuit de remolcs. Van ser construïts per la Compañía Euskalduna de Construcción y Reparación de Buques, S.A de Bilbao. El 1949, per celebrar el 25è aniversari del metro de Barcelona, es va estrenar el primer enllumenat fluorescent a l'interior dels trens.

El metro a l'estació de La Pau

L'any 1956 es van pintar de color crema i blau.

El viatge al metro històric va ser molt agradable i vam anar-hi molta gent. L'entrada i l'estada a l'estació de la Pau van estar molt bé. El cap de tren i els revisors estaven molt ben caracteritzats, molt iguals als antics, tot i que la gorra no era la veritable, era de RENFE. Va ser una gran satisfacció poder participar en un acte tan emblemàtic! Raúl López i Lidier Monge


El Metro de Londres compleix 150 anys El primer tram del Metro de Londres es va obrir al 1863, de manera que és la primera xarxa de metro del món. La Metropolitan Railway es va inaugurar el 10 de gener de 1863. Als pocs mesos de l'obertura ja transportava 26.000 passatgers al dia. Actualment hi viatgen tres milions persones. Durant la Segona Guerra Mundial es van utilitzar les estacions del metro com a refugis antiaeris. Quan es va inaugurar, només tenia una línia, però ara ja ha arribat a les 12.

Plànol actual del metro de Londres


Les línies del Metro: Bakerloo line Central line Circle line Distric line, Hammersmiht, City line, Jubilee line, Metropolitan line, Northen line, Piccadilly line, Victoria line Waterloo London Overground.

El bitllet per a un dia costa £ 5.50 i permet un nombre il·limitat de viatges des de primera hora del matí fins a les dotze de la nit, mentre no siguin hores punta. Els vagons del metro de Londres són molt peculiars ja que són molt antics i petits en comparació amb els de qualsevol altra capital o ciutat del món. Pel 150 aniversari del Metro s'han creat dues monedes commemoratives i un viatge en el temps que et fa veure com era l'antic Metro londinenc i moltes coses més.

Martí Júdez Pere Sordé


LLIBRERIES HISTÒRIQUES QUE TANQUEN LES PORTES

Darrerament moltes llibreries (nosaltres ens centrarem en les de tota la vida) estan tancant per les retallades i suposem que és perquè no arriben a vendre tots el llibres necessaris (potser l'invent dels llibres electrònics també ha ajudat al tancament)...

Llibreria Proa El Grup Enciclopèdia Catalana ha anunciat una reducció del 25% de la plantilla, fet que afectarà entre 35 i 40 persones. Segons fonts del grup editorial, l'objectiu és "reforçar el projecte empresarial, amb el retorn als beneficis l'exercici 2014". La reducció del nombre de treballadors també afecta als sis de la llibreria Proa, que va tancar al públic el 1 de febrer. El Grup va tancar l'exercici de 2012 amb unes pèrdues de 500 mil euros i un nivell de facturació de 22 milions d'euros, un 11% inferior a l'any anterior.

Llibreria Robafaves de Mataró Al juliol del 2012 la llibreria ja va estar a punt de tancar, però van promoure la campanya SOS Robafaves perquè la gent hi ajudés i va sobreviure. Aquest any ja no arriben al manteniment i estan pensant de vendre el local i anar de lloguer. Pensem que fa poc que va tancar del tot (o va vendre el local).


Llibreria Catalònia La llibreria Catalònia va tancar el dia 7-01-13 després de 82 anys a la Ronda Sant Pere de Barcelona i 5 més a un altre lloc que desconeixem. La crisi l'ha vençut després d'haver aguantat la Guerra Civil, un incendi i un conflicte immobiliari. Miquel Colomer, el director, ha decidit tancar-la de manera ordenada per fer front a les obligacions amb el personal, els clients i els creditors. "Aquesta decisió, ja irrevocable, ha resultat molt difícil, trista i dolorosa de prendre. Hem intentat totes les sortides possibles, potser massa tard, però o bé no existien o no les hem sabut trobar" va afirmar Colomer. Tant de bo no es repeteixin situacions com aquesta i ben aviat puguem celebrar la reobertura d'aquestes llibreries tan emblemàtiques.

Llibreria Ona “La llibreria Ona, fundada el 1962 ja ha complert la seva labor, ara cal mirar el futur”, diu el propietari de la llibreria La històrica llibreria de Barcelona, situada a la Gran Via 654, plega arrossegada per la crisi. Han tancat la llibreria coincidint amb la inauguració de la Setmana del Llibre en Català, i ha deixat una pila d'editors catalans amb l'ai al cor per saber què passarà ara amb la distribució dels seus llibres i què passarà amb les factures per cobrar. Els editors estan preocupats per on aniran a parar els seus llibres però ara la il·lusió de distribuir els llibres catalans pel món ja no existeix, intentaran trobar solució.

Esperem que situacions com aquestes no s'hagin de repetir. El món de la cultura està molt preocupat.

Eunate i Clàudia Salgado


COLLA JOVE DE BARCELONA, CASTELLERS AMB EMPENTA (JBCN) Nosaltres som molt aficionades als castells, perquè ens sembla molt interessant, i fins i tot una de nosaltres fa aquest esport. Per això, us volem apropar a aquest món. Què són els castells? Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys. Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada. Què cal per ser casteller? Força: Es valora molt la força, perquè has d'aguantar pes. Equilibri: El fet d'estar una persona sobre l'altra i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en el mateix pis, implica un sentit de l'equilibri i la confiança en els altres molt fort. De totes maneres el més important és tractar de ser equilibrats en tots els sentits. Valor: Una característica de tots els castellers, especialment dels que pugen al castell, sobretot la canalla, però també dels que aguanten la construcció. Seny: Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-lo i fer-ho a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esforç i concentració de tots depèn l'èxit del castell. Tot i que el lema casteller es fonamenta tradicionalment en aquests quatre mots, n'hi ha molts d'altres igual, tant o més importants, necessaris per a la bona execució de la pràctica castellera: constància, treball, esforç, regularitat, confiança, etc.


Parts d'un castell Pinya: és la base del castell. És on es troba el gruix de persones que donen suport al castell. Tronc: és la part visible del castell, formada pels pisos compresos des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos. Pom de dalt: són els tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composició, independentment del castell: de baix a dalt, els dosos, format per dues persones, l'acotxador (normalment el més petit del castell), i per últim l'enxaneta, (que trepitja els dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest fa l'aleta, és quan el castell està carregat). Folre: se situa a sobre de la pinya. S'utilitza per a subjectar els terços i ajudar als segons en castells de més dificultat. Manilles: són els castellers situats sobre el folre, al nivell dels terços, i que ajuden a subjectar els quarts.


ENTREVISTA AL CAP DE LA COLLA JBCN -Qui va crear la colla? L'Eric, que és el cap de colla. L'Enric i l'Adriana, que són els Caps de canalla. Ruben i Xescu: Tècnics de pinya. -Màxim i mínim castell a plaça? Mínim: 4 de 5 Màxim: 5 de 7. -Quins dies i quantes hores entreneu? Dimarts de 19:00 a 21:15 i divendres de 19:30 a 22:00 -Consideres que és un esport de risc? No, perquè tot i que la gent que no ho coneix tingui la sensació de perill, sobretot perquè els més petits pugen a la part més alta, quan ho coneixes, veus que tot és bastant segur. -Per què vau crear la colla? Perquè no estàvem d'acord amb el funcionament de l'altra, i vam voler crear una colla on tots estiguéssim d'acord. -Equipament? Casc (només el pom de dalt (Enxaneta, acotxador o aixecador i dosos)), faixa, camisa i pantalons texans. -Quina és la teva millor experiència? I la pitjor? -La meva millor experiència és quan es descarrega un castell difícil, o quan cau i ens aixequem i diem, dels errors s'aprèn. I la pitjor, quan estàs a la pinya i tens molta calor, i quan sents que el castell ha caigut per culpa teva. -Consideres els castellers com uns esportistes? Sí, ja que fer castellers comporta importants nivells d'esforç físic i psíquic, conté clars elements esportius i requereix una gran preparació tècnica i assaig continuat per tal de garantir l'èxit de les construccions.

Eunate Salgado i Clàudia Salgado


GEORGES MOUSTAKI La “Chanson” francesa, de dol El seu nom real era Guiseppe Moustacchi. Va néixer el 3 de maig del 1934 a Alexandria, Egipte, fill d'una família grega de l'illa de Corfú, i va morir el 23 de maig del 2013 als 79 anys a Niça, França. Era cantant, tocava l'estil de música francesa, la famosíssima “Chanson”, amb la guitarra, també va tocar l'acordió, el piano i cantava en francès, en grec, anglès, portuguès i en àrab, espanyol, italià i alemany. Des de petit li agradava la literatura i la música francesa. Se'n va anar a París al 1951, va treballar de moltes coses i li va agradar el cantant Georges Brassens , tant que es va posar de pseudònim “Georges”. Al 1958 va començar a composar cançons per a la gent que admirava... Al 1968 va composar una cançó que el va fer famós. A l'any 2000 va començar a cantar amb la cantautora Marina Rossell, amb qui va mantenir molt bona relació. A l'any 2009 va fer el seu últim concert al Palau de la Música Catalana i va deixar de fer concerts i de tocar per problemes respiratoris.

Eunate Salgado


ALFREDO LANDA, UNA GRAN PÈRDUA PER AL MÓN DEL CINEMA

Alfredo Landa Areta va néixer a Pamplona, Navarra, el 3 de març del 1933 i va morir a Madrid el 9 de maig del 2013. Va ser un extraordinari actor de cinema espanyol. Als 6 anys vivia a Figueres, on va assistir a l'Institut Ramon Muntaner. Es va traslladar cap als dotze anys a Sant Sebastià, on va estudiar dret. Les seves primeres experiències amb el teatre van ser a la universitat. De la mà de José María Forqué va debutar al cinema amb la pel·lícula de Atraco a las tres. Ell mateix ha comentat més d'una ocasió que el primer dia de rodatge, Forué li va dir: “Seu aquí i posa cara d'espantat i vés-te'n a casa”. Després d'aquesta horrible experiència ja no volia seguir fent d'actor. En quaranta-cinc anys de professió, Alfredo Landa ha fet més de 133 pel·lícules, ha rebut tres premis Goya i fins i tot ha donat nom a un gènere cinematogràfic, “el landisme”. Landa, recollint el premi Goya Al 1984 va rebre el premi a la millor interpretació masculina del Festival de Cannes per Los santos inocentes de Mario Camus. A més, al 2003 va ser homenatjat a la Mostra de Venècia, on li van atorgar el LLeó d'Or. Va fer moltes pel·lícules com, El puente de la paz al 1957, La niña de luto al 1964, El arte de no casarse al 1966, Guapo heredero busca esposa al 1972, El árbol de penitente al 2000. Per als pares i avis de la nostra generació era un actor molt i molt conegut. Des d'aquestes pàgines li retem homenatge.

Carla Martínez, Carla Balagué i Laia Piquer


MARIVÍ BILBAO ENS HA DEIXAT María Victoria Bilbao-Goyoaga Álvarez, més coneguda com a Mariví Bilbao, va néixer a Bilbao el 22 de gener del 1930 i va morir el 3 d’abril de 2013. Va ser una actriu espanyola molt coneguda, especialment pels seus papers de Marisa Benito a “Aquí no hay quien viva” i de Izaskun Sagastume a “La que se avecina”. Va començar molt aviat com a actriu al teatre participant en muntatges amb el grup de Cultura Hispànica de Bilbao i amb el grup Akelarre, del qual va ser fundadora. Segons la mateixa actriu, en els seus començaments mai va actuar amb el seu nom. Ella deia que Bilbao era un poble i que era molt difícil ser famosa. Per això mai va actuar amb el seu propi nom, sinó que va actuar amb el nom d'Ángela Valverde. Va treballar a bastants pel·lícules com ara A ciegas, La comunidad, Marujas asesinas, Torremolinos 73, No controles o Maktub. I va participar en un curtmetratge Alumbramiento, d'Eduardo Chapero. Aquesta minipel·lícula va estar premiada al “Lleó d'Or” al millor curtmetratge europeu en la Mostra de Venècia. Mariví Bilbao va abandonar la sèrie de “La que se avecina” cap a mitjans d'agost, però ella va assegurar en una entrevista que no estava malalta, sinó que estava molt cansada i no podia seguir el ritme de treball. Es comenta que la causa de la mort va ser natural i que no va ser per cap tipus de malaltia.

Carla Martínez, Laia Piquer, Carla Balagué


SURFACE Una gran novetat

L'empresa Microsoft® del multimilionari Bill Gates ha tornat a sorprendre traient al mercat una tablet que farà una gran competència a Apple ®.

La nova tablet té dos models

Surface PRO

Surface RT

Les tablets tenen moltes possibilitats, però si necessites consultar el correu i/o redactar un Word, Excel, Acces, PowerPoint o FrontPage et recomano la PRO. Si vas de cara a jugar et recomano l’altra (la RT).


Jo personalment no en tinc cap, però les he provat al Fnac i al MediaMarket de Diagonal Mar.

Per la meva part prefereixo un Ipad® perquè el Windows 8 ha baixat molt el nivell (li falten accessoris o alguns programes no hi són). Us recomanem el següetn link d’informació sobre la tablet. És molt i molt interesant. No us el podeu perdre! http://www.youtube.com/watch?v=dpzu3HM2CIo

Pere Sordé i Martí Júdez


JUSTIN BIEBER, EL PRÍNCEP DEL POP, HA ACTUAT A BARCELONA el 16 de març

Justin Bieber, amb la seva germana Jezzy i el seu germà Jacson


Justin Drew Bieber Mallette és un cantant de pop canadenc nascut l'1 de març de 1994 a Stratford, Ontario, Canadà. La seva infància no va ser el més bonic, ja que no tenien gairebé diners per menjar, vestir, etc. El seu somni era ser una estrella de pop encara que mai es va imaginar que ell arribaria a serho. En la seva infància el pare no va estar molt present, però a poc a poc han anat recuperant els anys perduts. Té dos germans petits, Jazzy i Jacxon, per part de pare i per part de mare no té cap germà /na. Tot es va iniciar quan ell va començar a pujar vídeos a youtube. El seu manager, Scooter Braun, ho va veure de casualitat i es va obsessionar amb Justin; sabia que havia de trobar-lo i així va ser. A poc a poc els vídeos de Justin començaren a tenir més visites i cada vegada tenia més fans i era més reclamat.

Justin i el seu manager, Scooter Braun


Al principi cap discogràfica volia contractar-lo, perquè no tenia cap plataforma, però un dia Scooter va quedar amb Usher perquè conegués Justin i Justin li va cantar una cançó seva. Usher es va quedar impressionat, es va adonar que el jove cantant tenia un talent impressionant i va ser quan va començar tot. Usher tenia i té molt contactes, per això va poder contactar amb L.A. Reid, que li va oferir a Justin un contracte amb Island Records, un companyia discogràfica britànica, la més important a nivell mundial.

Justin, Usher i L. A. Reid


L'estiu de 2009 va publicar el seu senzill debut'' One Time '', que es va posicionar en les primeres trenta posicions de les llistes d'èxits en més de deu països. El llançament va ser seguit pel del seu àlbum debut ''My World'', el 17 de novembre, el qual va rebre crítiques positives i una certificació de platí per la RIAA. Bieber es va convertir en el primer artista a tenir set senzills d'un àlbum debut en la Billboard Hot 100. El seu primer àlbum d'estudi complet,'' My World 2.0'', va ser publicat el 23 de març de 2010 i va ser precedit per l'èxit internacional ''Baby''. El seu videoclip oficial és el més vist en la història de la xarxa de vídeos YouTube des d'agost de 2011 amb més de 855.932.907 reproduccions. L'estiu de 2010 es va embarcar en la seva primera gira,'' My World Tour,'' que posteriorment va portar a oferir dos concerts al nostre país. L'11 de febrer del 2011, Justin Bieber estrena el seu propi documental, Never Say Never, dirigit per Jon M. Chu. El film va aconseguir les primeres posicions de la taquilla nord-americana i va recaptar al voltant de $ 30.300.000, comptant només el primer cap de setmana. El seu primer àlbum nadalenc, Under The Mistletoe, va ser llançat mundialment l'1 de novembre del 2011 i compta amb col·laboracions de grans artistes com Mariah Carey, Boyz febrer Men, Usher, etc. A finals de 2011 Bieber va començar a gravar el seu tercer àlbum d'estudi titulat Believe i es va confirmar que comptaria amb la col·laboració de Kaney West i Drake. El 22 de febrer de 2012, el cantant va anunciar a través del seu compte de Twitter que el primer senzill del ''Believe'' seria publicat al març de 2012. El 28 febrer va ser convidat al programa The Ellen DeGeneres Show i va revelar que el primer senzill de la seva nova producció es diria ''Boyfriend'' i que sortiria al mercat el 26 de març de 2012. La cançó va ser coescrita per Mike Ponser. El segon senzill promocional de l'àlbum,'' Dide in your arms'', va sortir al mercat el 29 de maig de 2012 i es va situar entre les cent


primeres posicions de les llistes d'èxits en diversos països. Finalment, el 19 de juny es va realitzar el llançament comercial de ''Believe''als Estats Units, encara que en països com el Regne Unit i Canadà va ser publicat uns dies abans. L'11 de maig, durant la celebració del dia de la mare a Amèrica del Nord, va publicar a través d'iTunesla cançó 'turn to you'', en homenatge a la seva mare i amb el propòsit de recaptar fons per a les mares solteres. Durant 2012, Believe va vendre 1.324.000 còpies a Estats Units, on va ser el sisè àlbum més venut de l'any, segons Nielsen SoundScan. Un article publicat al diari britànic The Observer establia que Bieber té més influència en les xarxes socials que Barack Obama o el Dalai-lama. Segons el periodista Jan Hoffman del diari nord-americà The New York Times, part de l'atracció cap a Bieber es deu al seu canal de YouTube. De fet, molt abans que publiqués el seu primer EP, My World, a mitjans de novembre, els seus vídeos de YouTube havien estat vistos milions de vegades. El seu representant, Braun, va saber reconèixer l'atracció que exercia sobre el públic abans que viatgés a Atlanta i per això li va demanar que en primera instància treballés més en la seva imatge de YouTube i que gravés més vídeos casolans per publicar al seu canal. En una entrevista, Braun va declarar que li va demanar a Justin que cantés com si no hi hagués ningú a la habitació. També li va dir: ''El producte serà destinat a nens, deixem que ells facin la feina, perquè així sentin que els pertanyo''. Malgrat la seva fama, Bieber continua publicant vídeos al mateix canal de YouTube.

Entrada del "Believe Tour" a Barcelona


Temps després va obrir una compte a Twitter, mitjançant la qual interactua freqüentment amb els seus fans i que segons un informe de novembre de 2010 compta amb més de 38 milions de seguidors, anomenades “beliebers'', paraula resultat de la unió de les paraules'' Bieber'' i'' believe''. Es calcula que el seu compte guanya cada dia 24.000 nous seguidors. Els seus comptes de YouTube i Twitter han demostrat ser eines de màrqueting. Per exemple, el seu video musical del tema'' One Time'' va començar a vendre ràpidament després d'haver estat publicat al seu canal de YouTube. L'amor de les beliebers cap Bieber es fa dir Bieber Fever, o Febre de Bieber. La Febre de Bieber és descrita com una addicció obsessiva cap ell que pot començar com un enamorar-te, arribant fins al punt de ser una addicció vista com perjudicial o histèrica per altres. Les beliebers són majoritàriament preadolescents o adolescents, especialment del sexe femení. Segons Cathleen Falsani, la música de Bieber' dóna a les fans femenines una forma de fantasejar de forma romàntica i sexual amb ell. Les beliebers també li envien sovint missatges per Twitter expressant el seu amor fins i tot moltes fans tenen santuaris dedicats a Bieber. La pel·lícula Never Say Never, de 2011, està especialment dedicada al moviment belieber i la seva influència en la fama de Justin. Usher va declarar en una entrevista que encara que va signar el seu primer contracte musical a la mateixa edat que Bieber,'' l'èxit li va arribar de mica en mica, en canvi a Bieber l'èxit li va arribar abruptament''. Com a resultat, Usher, Braun i altres adults, constantment l'entrenen perquè sàpiga com manejar la fama i la seva imatge pública. Després que el jove cantant signés el contracte musical, Usher va assignar a Ryan Good, un dels seus antics assistents, perquè fos el seu estilista i mànager de gires musicals. Good, que en el seu moment va ser anomenat ''l'arrogant entrenat'' de Bieber, li va donar un ''aspecte callejer'' a l'estil del cantant que consistia en gorres de beisbol, dessuadores, plaques penjants identificadores de tipus militar i sabatilles cridaneres.


Amb freqüència Bieber apareix en revistes per a adolescents com Tiger Beat i ha estat etiquetat com a''trencacors juvenil''. Amb el propòsit de recaptar fons per a l'organització sense ànim de lucre Pencils of Promise i conscienciar la importància de realitzar obres benèfiques, va presentar al mercat una línia d'esmalts d'ungles, però l'artista va declarar en una entrevista que ''ell no faria servir esmalt d'ungles''. Als museus Madame Tussauds de Nova York, Amsterdam i Londres s'exhibeixen estàtues de cera de Bieber. El canvi de pentinat el 2010 i la consegüent alteració dels productes per reflectir la seva nova imatge va causar que fos titllat com el 'tall de cabell més costós de tots els temps''. De fet, una companyia de joguines nord-americana va gastar $ 100.000 per fabricar ninots basats en la seva imatge que anaven a ser venuts en la temporada nadalenca de 2011. Segons una investigació, Bieber té la millor fan-base de tota la història, que és el número u en tot internet.

Final del "Believe Tour" a Barcelona


Tot i ser el número u en internet i tenir la millor fan-base, moltes de les seves beliebers han acabat en el suïcidi per culpa dels haters, que no paren de ficarse amb elles. És molt trist que per culpa d'algunes persones que odien Bieber, acabin amb la vida d'alguna de les beliebers o que tallin les venes o coses així. La seva primera colònia, Someday, la va fer especialment per recaptar diners per a ONGs. Només als Estats Units va guanyar 60 milions de dòlars, sense comptar tots els diners que dóna ell pel seu compte. El dia de la mare va compondre una cançó '' turn to you'' que va dedicar a la seva mare i amb els diners recaptats ho va donar a mares solteres. El passat 16-03-2013 Justin va trepitjar les terres catalanes amb el seu tour (believe tour) el concert va ser impressionant; l'espectacle, del més bo i millor; l'entrada va ser magnifica amb unes ales per l'aire cantant ''all around the world'' i va acabar cantant ''baby'' sense samarreta. Entremig va cantar cantar cançons com ''eenie meenie'' que són del seu primer disc: això va commocionar les ''beliebers'' .

Àsia Caldera Nora Martínez Carla Torrente


Pintura 4t ESO

Revista Front Marítim núm 6  

100% Front Marítim

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you