Page 1

C. IMMACULADA-JESUÏTES ALACANT

PERIÒDIC DE REPÀS VALENCIÀ 3r ESO CURS 2013-2014

TEMA 1. DESTINACIÓ. EL MÓN 1.1. LÈXIC. CAMPS SEMÀNTICS I FAMÍLIES LÈXIQUES

CAMP SEMÀNTIC Agrupa les paraules que es relacionen entre si, es refereixen al mateix àmbit

RELACIONS D’INCLUSIÓ: Hiperònims: (transport) Hipònims: (tren,cotxe…)

RELACIONS DE SEMBLANÇA: Sinònims: (nau,vaixell)

1

RELACIONS D’OPOSICIÓ: Antònims: (eixida,arribada)


Conjunt de paraules que comparteixen el lexema

FAMÍLIES LÈXIQUES EXEMPLES De planta: Plantilla, plantar,planter…

EXERCICIS

2


1.2. TIPOLOGIA TEXTUAL. LA PREMSA

¿Qué es?

Conjunt de publicacions impreses o digitals que es classifiquen en funció de la periodicitat amb què es publiquen

Gèneres imformatius, Gèneres d’opinió, Generes mixtos

Diària,setmanal,mensu al,anual//premsa d’imformació general i premsa especializada

ELS GÈNERES PERIODÍSTICS

1- Ompli els buits d’esta definició

- La notícia periodística és un text ______ que té per objetiu _______ sobre fets d’interés general ocorreguts _______.

3


2- Respon les següents qüestions

-Murió

Tito Villanova, entrenador del Barcelona F.C.

-Luchó durante más de dos años contra una cruel enfermedad pero este viernes 25 de abril Tito Vilanova no pudo más. El ex entrenador del Barcelona, ganador de la última Liga conseguida por el club catalán en la temporada 2012/2013, murió producto de un cáncer de la glándula parótida.

Anoche

había

sido

intervenido

por

una

complicación

gástrica.

La enfermedad le fue descubierta en 2011, cuando aún era el ayudante de Pep Guardiola, a quien acompañó desde sus inicios en el Barsa B. Fue intervenido y logró volver a la actividad, tanto es así que cuando su compañero abandonó el puesto, en 2012, fue él quien lo reemplazó. Sin embargo, nuevas complicaciones, a finales de ese año, lo obligaron a someterse a un tratamiento en Nueva York, tiempo en el cual asumió Jordi Roura. En julio de 2013, una nueva recaída provocó que dejara completamente la actividad y entonces el equipo pasó a estar a cargo de Gerardo Martino. Anoche, una nueva complicación preocupó a todo Barcelona. El ex entrenador estaba grave luego de haber sido intervenido en el Hospital Quirón por un problema gástrico, que lo había obligado a internarse el viernes pasado. Pero los esfuerzos médicos y los deseos de todos los que lo querían no fueron suficientes. Tito Vilanova, a los 45 años, se despidió para siempre, aunque su recuerdo y su fútbol permanecerán imborrables.

Autor: Titular o títol: Avanttítol: Entradeta: Peu de foto. Cos de la noticia:

4


1.3. GRAMÀTICA

L’Oració és un conjunt de paraules amb un significat complet, està delimitada per una pausa (majúscula inicial) i al final un punt. Segons el nombre de verbs que contenen les oracions es classifiquen en simples (un verb) i compostes o complexes (2 o més verbs).

En les oracions compostes o

complexes s’anomena proposició a cada verb i les paraules que l’acompanyen. L'oració té dos elements bàsics:

·

subjecte (SUBJ) Ex: Paco és bomber.

·

predicat (PRED) Ex: Paco és bomber.

El subjecte sol ser un sintagma nominal (SN). El nucli d’aquest sintagma és un nom que pot anar precedit de determinant (article, demostratiu, possessiu, indefinit, numeral, quantitatiu) i seguit de complement del nom (un adjectiu o un sintagma preposicional). Aquell Det

porc rosat N

de Joan.

CN

CN

El sintagma verbal (SV) fa la funció de predicat. El nucli del SV és un verb que pot anar acompanyat de complements. Depén del verb que porte uns complements o uns altres.

La pantera SUBJ

dorm N

amb la presa

tranquil·lament

C

C PRED 5

dalt de l’arbre. C


Tipus d’oracions

Predicatives

Copulatives o atributives

-transitives -intransitives -actives -passives -reflexives -recíproques -impersonals -passives A) Copulatives o atributives: són les oracions que porten un verb copulatiu (ésser, estar ...) i un atribut. Exemple: En Joan és alt. La porta era oberta. B) Predicatives: són les oracions que porten un verb no copulatiu; i segons el complement del verb, es classifiquen en:

Transitives: són les oracions que porten un verb transitiu (requereix un complement directe. Intransitives: són les oracions que porten un verb intransitiu (no requereix complement Exemple: Visc a la ciutat. / Entraré amb tu a la botiga… Actives: el subjecte realitza lol’acció del verb Oració passiva: Construïdes amb el verb auxiliar ser i el predicat del verb principal Exemple: 6


(Nosaltres) Hem collit la verdura a l’hort (Oració activa) La verdura ha estat collida a l’hort (per nosaltres) Oració passiva) La verdura, l’hem collida a l’hort (Duplicitat de CD)

Reflexives: són les oracions que porten un verb que expressa una acció que recau sobre el mateix subjecte. Aquests verbs es conjuguen amb pronoms personals febles Exemple: Mentre la mare es vesteix, el pare es pentina. Recíproques. L’acció és feta per més d’un subjecte i es realitza sobre l’altre participant. Exemple: Carles i Joana s’han enviat cartes

Impersonals: són les oracions que porten un verb que no designa el subjecte que fa I'acció i que són, fonamentalment, els verbs que fan referència a fenòmens meteorològics: ploure, nevar Exemple: Plovia rnolt

7


1.4. ORTOGRAFIA: APLECS SIL·LÀBICS: DIFTONGS, TRIFTONGS I HIATS. L’ACCENTUACIÓ. APLECS SIL·LÀBICS

ELS DIFTONGS

1- Separa en sil·labes els mots següents i clasifica-les en la graella Boira, aiguat, ciència, pinguí, cueta, subratllat, veïna, colisió, perdua, riure, pau, llengua, quadern, graella, iogurt, hiena, guaitar, creueu, missatger, esdrúixoles

CREIXENT

DECREIXENT

HIAT

8

DÍGRAF


Unió de tres vocals en una mateixa síl·laba; Resultat de la combinación d’un diftong creixent i més d’un decreixent.

uai

ieu

ueu, üeu

(guai-tar)

(fé-ieu)

(cre-ueu, li-qüeu)

*Classifica aquestes paraules en 4 columnes: Pasqua-espai-dijous-adequat-línia-pèrdua-llengüeta-buit-paraula guany-aire-reina-quatre-aviat-dia-aguaiter-funció-boira-quota ungüent-cuina-aigüeu-qüestió-estiu-suar-violí-València-pau-hereu Diftong creixent

Diftong decreixent

Triftong

Uruguai és una paraula amb trigtong.

9

Hiat


L’acentuació:

1-Subratlla la sil·laba tònica de aquestes paraules i accntua-les si cal. Accident, pagina, aixo, canvi, arros, oxigen, algun, ciutat, bromes, capseta, cinturons, molestia, sorpresa, limit, físicamente, ruptura, mati, endema i despus-dema.

2- Accentua les paraules de les oracions següents, si cal. La mare de Maria te un cafe a la ma, perque s’acaba de despertar. Els britanics van llançar una pedra contra Nuria. Durant l’adolescencia vaig anar a un concert d’oboe amb el meu germa. Em fa mal l’omoplat perque he tingut un accident mentres que jugava al futbol.

10


1.5. LITERATURA --Què es? Obres literàries que acompleixen una funcióestetica i pretenen crear bellesa amb el llenguatge

--ELEMENTS Emisor,missatge,receptor,canal,codi i context.

--GENERES LITERARIS Poesia,narrativa,teatre i asaig .

--NAIXEMENT DE LA LITERATURA EN LLENGUA ROMANÇ Tras la caiguda del imperi romà en el s.V sorgieren del llatí els diferents llengues romans en el s.VIII

--NAIXIMENT DE LA NOSTRA LIERATURA - Els primers textos daten del s.XII foren escrites en provençal o occità - La poesia trobadoresca era de carácter oral. -Prosa historica (els llibre dels fets) -Prosa literaria (Ramon Llull) -Poesia (Ausias March)

d f

r

n

j

d

s

l

l

i

b r

e n f

o g

l

d e

l

s

k

r

r

f

g n y u i

d f

e

t

s

t

o

b

a d

r

u s

t

o r

t

j

f

r

MOTS ENCREUATS: localitza aquestes paraules

u

j

r

d

Llibre dels fets

s

i

Forum indicum

g y n

m a r

c h t

s

n g

f

s

h

f

d n y c

Trobador

r

g o

c

c i

t

a f

March

m n

c b

f

g h l

m

Prosa

t

l

g

occita

a r

p y n

f

q s

i

t

s

k u

h u

n f

m b d l

u f

11


1.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA ARREU DEL MÓN

Llengües al arreu del mon. Les llengües a Europa 

Al mon actual es troben entre 5000 i 6000 llengües diferents amb una distribució irregular, ho el 32 per vent de estes es troben entre Africa i Asia i presenta el major grau de diversitat lingüística .

Les llengües es poden extingir degut al poc nombre de parlants, gracies a la globalització moltes llengües han cobrat importància y algunes altres han desaparegut . i ha aproximadament 3000 llengües en perill de desaparició .

En Europa es troba el 3 per cent de les llengües mundials i algunes de les mes importants.

PREGUNTES Llengua que es parla al est de la península ibèrica: A que país es parla el letó? : Continent que representa el 15 per cent de les llengües del mon : Quina llengua es la majoritària del mon?: Llengua que té menys de 100000 parlants: Llengua que es parla a Espanya:

12


TEMA 2. ES(TIC) CONNECT@T 2.1. LÈXIC: PRÈSTECS I BARBARISMES

Els prestecs són mots que s´incorporen a una llengua procedents d´una altra devant la necessitat d´incorporar conceptes nous. Al llarg de la història la nostra llengua ha rebut aportacions de moltes altres llengues: De l´ àrab, occità, francés, Italia, castellá i Anglés.

1º Classifica els seguents prestecs segons la seua procedencia __ Escriu la forma adaptada dels manlleus entre paréntesis en aquestes oracions a) Hem demanat un parell de (sandwichs) per esmorzar. b) Hem de respectar la data de consum preferent dels (yoghourts). c) Si no presentes el (ticket), t’assegure que no entraras. d) La gent va mirar interessada el (show) de l’artista. e) Diu que pateix (stress).

13


2º Els prestecs apareixen classificats, segons la seua procedencia, en la taula següent

__ La forma adaptada correcta es mostra, ressaltada en negreta en cadascuna de les oracions

a) Hem demanat un parell de sandvitxs per esmorzar. b) Hem de respectar la data de consum preferent dels iogurts. c) Si no presentes el tiquet, t’assegure que no entraras. d) La gent va mirar interessada el xou de l’artista. e) Diu que pateix estrés.

Són paraules tradicionals de una llengua i empren innecesàriament en substitución d´aquestes, mots procedents d´altres llengues pròximes amb els quals s´estableix un contacte. També es pot definir com: paraules d´uma altra llengua que són usades em substitució de lés formes genuines corresponets de l´idioma que lés acull

Relaciona aquest anglicismes : AGLICISMES

FORMES ALTERNATIVES

Container

contenedor

Resort

complex turistixc

Sponsor

patrocinador

Cookie

galeta

14


2.2. TIPOLOGIA TEXTUAL : EL REPORTATGE I LA CRÒNICA

TIPUS DE TEXT: EL REPORTATGE CARACTERÍSTIQUES TIPUS

Més extens que la notícia, amb descripsions

Conté testimonis i opinions déxperts

No sempre és d´actualitat

Es distribueix en parts i té llibertat expresiva

REPORTATGE OBJECTIU

Descriu els fets senseincloure opinió personal Inclou dades complementàries o valoracions

REPORTATGE INTERPRETATIU

Combina información i opinió Major elaboración i llibertat expositiva

15


ESTRUCTURA

Titular Tema

Entradeta/lead Dades més importants, atrau l’atenció

Desenvolupament

Exposa els fets

Cloenda sintetitza les dades exposades

TIPUS DE TEXT: LA CRÒNICA

LA CRÒNICA

Gènere periodístic que combina opìnió i informació TIPUS CARACTERÍSTIQUES

-Els fets s’exposen cronològicament -Fonts directes -Estil personal -Extens

-D'àmbit geogràfic -Temàtiques

16


EXERCICIS: El reportatge i la crònica 1)

Llig aquest text i respon a les qüestions següents

Així són les Coses de la Vida En aquests 35 anys, la societat ha viscut canvis radicals. Gairebé una revolució. EL PERIÓDICO ho ha explicat de la mà dels lectors BERNAT GASULLA Coses de la Vida. El nom d'una secció i tota una declaració d'intencions. Històricament, els diaris han ordenat la realitat mitjançant àrees temàtiques tradicionalment acceptades. Estructurades mitjançant una convenció molt útil per presentar de manera accessible la informació, les pàgines de la premsa impresa han entès que el que passa al món es pot fragmentar en àrees que tots els informadors han acceptat. Internacional, Política, Economia (encara que aquesta última no sempre ha tingut una entitat pròpia), Esports, Cultura… EL PERIÓDICO ha entès des de la seva fundació, fa 35 anys, que la realitat periodística ha d'abastar molt més que la informació convencional i ha obert camins professionals que altres capçaleres amb molta més història no han dubtat a seguir. Ja en el seu primer exemplar, l'històric titular de portada -«Els escolars catalans dependran de Tarradellas»- establia un paradigma pioner en el seu moment en la premsa espanyola del que després s'ha anomenat periodisme de proximitat. Una escola periodística que, a més d'intentar respondre les clàssiques preguntes del periodisme -què, qui, quan, on, com i per què- pretén complir amb un altre interrogant: ¿què li interessa a la gent? Un fet que es podria haver titulat: «La Generalitat assumeix les competències d'educació va acabar sent titulat Els escolars catalans dependran de Tarradellas». El subjecte de la notícia, el punt de vista des del qual es presenta la informació, és el més pròxim al lector, fins i tot en fets de la més gran transcendència política i social.

a)Quin tipus de text periodístic és?

b)Identifica les parts del text

c)Quines característiques presenta? d)En qué s’assembla a una notícia?

17


2)Respon a les qüestions sobre la crônica a)Qué és la crònica? b)Quines característiques són pròpies d’aquest tipus de text?

c)Quins tipus de cròniques hi ha?

2.3. GRAMÀTICA: LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES. SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

18


L´ORACIÓ Subjecte: -La funció de subjecte, poden fer-la diferents elements lingüístics (sintagma nominal, pronom…) -És l´element del qual es diu una cosa. Ex: El gos és marró -Ha de concordar en nombre i persona. Els xics

parlen en valencià. 3a p.

EL PREDICAT -Dòna informació sobre el subjecte. -El nucli és un verb. -Presenta una sèrie de complements que desempenyen diferents funcions.

Vicent va limpiar el cotxe a Maria. Verb (N)

complements

COMPLEMENT DIRECTE -Sintagama nominal (o a voltes preposicional) -Completa el significat d´un verb transitiu. - Nosaltres vam comprar un cotxe ahir. CD

SUBSTITUCIÓ -Definit: el, la, els, les.

Vaig comprar un cotxe/ El vaig comprar

-Indefinit: en

Tinc una pilota a casa/ En tinc una a casa

-Pronom neutre (això, açò, allò): ho

Porta açò a casa/ Porta-ho a casa

EXERCICIS Identifica el CD de les oracions següents i substituex-los pel pronom adient

A) Xavier va comprar una samarreta per Internet. B) Porta això a casa dels avis. C) Teniu algun dubte? D) Mon pare neteja la casa. E) Necessitem una motxila per a l´excursió? 19


El complement indirecte (CI)

Per què pronoms febles es substitueixen? Qué és?

És un sintagma preposicional que indica el destinatari de l` acció expressada pel verb

Li (en singular)

Els (en plural

L’ atribut (ATR)

Qué és?

Per qué es substitueix?

Sintagma que en l’ oració copulativa

en

Expressa una qualitat del subjecte Quan és

Quan és substantiu

substantiu

indeterminat o adjec-

determinat

tiu, pel pronom ho

el, la , els ,les 20


2.4. ORTOGRAFIA: ACCENT DIACRÍTIC. L’ACCENTUACIÓ: ALTRES CASOS PARTICULARS

L'accentuacció és la força de pronunciació que s'exercix en una síl·laba d'una paraula, aconseguint així destacar la dita síl·laba davant a les altres."

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi. cantare

comite

mossen

cafe

apren

enten

pure

ale

pages

impres

irlandes

cinque

nomes

entes

tambe

consome

congres

aixo

2. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents. Abans d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

21


1.- Ompliu els espais buits amb les paraules adequades que us donem entre parèntesis: El meu germà ________ molt alt. (és / es) La novel·la que he llegit m’ha agradat __________. (mòlt / molt) Només tinc __________ pessetes. (déu / deu). M’agrada __________ el gelat de xocolata que el de vainilla. (més / mes). _____________ tres noies molt simpàtiques. (són / son). Sempre dormo com un __________ . (sóc / soc). 2.- Accentueu els mots d’aquestes frases, quan calgui: La professora ens explica l’us del violi. Els meus pares han comprat una bota de vi blanc. Fora bo que compressis un cotxe nou. Jo soc un bon amic seu. La Mireia juga molt be a tennis. El Periodico es el diari mes llegit de Catalunya. Vens al teatre? Si que hi vindre.

22


2.5. LITERATURA

LA POESIA TROBADORESCA SEGLES XII-XIII

LLENGUA DE LA POESIA TORBADORESCA

NAIXIMENT DE LA POESIA TROBADORESCA

EL TROBADOR

Els poetes escrivien obres en llatí i els trobadorss escrivien els obres en l’occità o provençal.

Va nàixer a Occitània (sud de l’actual França) al segle XII.

El trobador escrivia els versos i també componia la música.

23


L’amor cortés

Amor adùlter Casament

Interessos econòmics

Marit de la amada (gilós)

Trobador ( hom) Amada (midons)

Envejosos cortesans (lausengiers)

24


3. Troba les següents paraules en la graella H T

Z

Y

G

Ñ R S

R

M L

K O E

E

R

H B A Q R E

T

C K O

B N L

K

J

S

E

A L

F

C

B L

D A Y N

A

R P

I

R R I

D

E

O

R O S

P

D V R I

O T

N R A L

T

R

G O

P

O B L J

O P

K

G J

B D O M I

N A U S

Y O R M L

T

G R A D

S

V A S

S

A S

A I

U

H I

P

Ç E

A I

L

J

V

S

N H N V G

D I

O S

J

L

E

K E

X S

A R R

I

T

S

T

N

V J

O G K L

E

R E

A

O

P

O B A B L

J

M G J

A L

E

L

R J

N Y N

R D N A S

I

U A R E

E

M L

N E V

R E P

Trobadors Occità Poetes Domina Joglar Alfons Berguedà Cerverí Senyor Vassall Provençal XIV

C

J2.6.OLLENGUA T R V ILSOCIETAT: I J L PMULTILINGÜISME O A S F L I BILINGÜISME: P U P D C A L F O N S L O P I

INDIVIDUAL, TERRITORIAL I SOCIAL.

Ús de més d’una llengua.

MULTILINGÜISME

BILINGÜISME

Ús alternatiu de dos idiomas en un individu o grup social

Social: (coexisteisen dues llengues) Individual: Territorial: (un territori inclou dues llengues en zones delimitades)

Pur o natural (fill de parelles lingüísticament mixtes)

Instrumental (Persones que aprenen una llengua sense abandonar la pròpia) 25


C. IMMACULADA-JESUÏTES ALACANT

PERIÒDIC DE REPÀS VALENCIÀ 3r ESO CURS 2013-2014

TEMA 3. QUE SONE LA MÚSICA! 3.1. LÈXIC: LOCUCIONS, FRASES FETES I REFRANYS

Conjunts de mots estereotipats i invariables que equivalen a un verb o a una oració sencera. Es caracteritzen pel fet d’incloure un verb.

 

Els verbs tenir, ser, estar, fer, anar, donar,… Tenir pardalets al cap, ser tot orelles, estar fins al coll, fer malbé, anar contra corrent, donar una lliçó… La comparació entre dos elements. Tenir el coll com una llentilla, ser més alt que un pi.

Generalment, se l'inclou en el discurs oral i només excepcionalment pot aparéixer en l'escrito.No pot ser traduïda literalment a altres idiomes. Tampoc accepten la substitució de les seues paraules per altres, encara que siguen sinònims. 26


1) Forma frases fetes i explica’n el significat: a) b) c) d) e)

Tenir més tecles Ser al ball Ser més llarg No saber Tenir galtes

1) 2) 3) 4)

que un dia sense pa. I haver de ballar. que un piano. de trompeter. 5) més que una cançó.

2) Classifica aquestes unitats fraseológiques en locucions, frases fetes i refranes. a) Afinar els instruments. b) Cantant les veritats, es perden les amistats. c) Entendre’s i ballar sol. d) Ballar al so que toquen. e) A casa del dolçainer tots són balladors. f) La cançó de sempre. g) Cants de sirena. h) Fer ballar

-Sòn

grups de dues o més paraules amb un significat unitari, es a dir, que equivalen a

una sola paraula.

Es poden clasificar segons la categoria gramatical de les paraules a que equivalen: -Substantives -Adjectives -Adverbials -Verbals -Prepositives -Conjuntives

27


Els refranys són sentencies morals o didàctiques d’origen antic que tenen caràcter conservador I que s’expressen mitjançant la relació entre, almenys, dues idees.

Alguns dels recursos lingüistics que es fan servir em els refranys son.  Paral·leliosme sintàctic: dos sintagmes nominals amb uma estructura semblant  Rima fácil: ajuda a memoritzar-los amb més eficácia i em facilita La transmissió per via oral  Pronom relatiu qui: s’usa em refranys que aconsellen o marquen pautes de comportament social.

3.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: L’ENTREVISTA

28


3.3. GRAMÀTICA: ELS PRONOMS FEBLES (FORMA, COL·LOCACIÓ I COMBINACIÓ)

1) FORMES

2) COLOCACIÓ:

Sempre DAVANT del verb excepte en aquests casos:

-infinitiu, gerundi i imperatiu -perífrasis verbals (poden anar darrere i devant)

29

Menja’m!


3) COMBINACIÓ:

Lloc

1r

2n

3r

4t

CD o atributs

Adverbials

EL-LA-ELS-LES

EN-HI-HO

Reflexiu 2a persona 1a persona 3a persona i CI SE

TE-US

ME-ENS

LI-ELS

A vore si saben fer aquests EXERCICIS!!

Has d'ensenyar la fotografia a mi:__________has d'ensenyar la fotografia. __________has d'ensenyar.

Has guardat allò que et vaig demanar a mi. __________ has guardat..

Dedique tot açò a vosaltres: __________ dedique.

Farem arribar les queixes a l'encarregat: ____________ farem arribar.

Has canviat el jersei: ___________ has canviat.

Les veïnes de dalt semblen de festa: Les veïnes de dalt_________ semblen.

Joan i Maria seran els presentadors del festival: Joan i Maria_________ seran.

Jo sóc la més veloç de classe: Jo___________ sóc.

Menges tanta verdura com un conill:____________ menges tanta com un conill.

Vull regalar algunes llepolies a les meues nebodes :___________ algunes.

30

vull regalar


3.4. ORTOGRAFIA:

LA DIÈRESI. L’APOSTROFACIÓ I

LA

CONTRACCIÓ.

s'apostrofa

davant de totes les vocals (també precedides de h muda):l'home, l'ingrat, l'arc.

no s'apostrofa

davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.

s'apostrofa

davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única(però: la unilateralitat, la innecessària).

masculí

Article

femení no s'apostrofa

la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra). davant de i i u consonants: la hiena.

s'apostrofa Preposició de no s'apostrofa

davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba,d'altres, d'universitat. davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iod.

s'apostrofa davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté. darrere de verb acabat en vocal que no formi part de diftong: compra'n,porta'l, pondre's, porta'ns. Pronom en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n,la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi. no s'apostrofa

us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us. la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

31


Apostrofació

Article

Preposició “de”

Pronom

Exercici de l’apostrofació: Reescriu aquestes oracions fent les apostrofacions: a) b) c) d) e) f)

La Isabel treballa a la escola de música de ondara El 1 de juliol feren El aplec de les bandes de musica de El alcoia La il·lusio del enric es tocar la ocarina El any passat ho pasarme de allo mes be amb el espectable de el port La trobada com sona la eso se celebra enguany a la ametla de mar Els musics animen les fester per els carrers de el poble

La dièresi és un signe gràfic que es coloca sobre les lletres i, u per a indicar: a. Que la u dels grups gue, gui, que, qui es pronuncia: llengües, lingüística, conseqüències, aqüifer. b. Que la i, la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior, es a dir, que es pronuncien en síl·labes diferents: veïna, peüc, raïm i ruïna c. Que la i situada entre vocals funciona com a vocal i no com un fonema consonàntic (vocal + i +vocal): traduïda i obeïa

32


Escriu la dièresi on calga. aqueducte aigues figues seguent aquifer questionariguisat Raquel pinguí algues pasques llenguota esquimal paraiguer foques tranquil unguent frequent conseguent aquesta públiques arquitecte qualsevol comarquesesquerra quatre eloquencia egues delinquent ecuestre frequentar inquestionable Alaquàs multilingue quadrícula sequelasequència sequera séquia terraqui ubiqua enquesta Poseu les dièresis que falten en les paraules següents i torneu a copiar les frases: a. Aquestes questions són ambigues. ............................................................................. b. Ja no hi ha la quantitat de pinguins que hi havia. ............................................................................. c. Vam visitar l'aqueducte que portava les aigues a la ciutat. ............................................................................. d. Hi ha una nova emissora de frequència modulada. ............................................................................. e. Té un paraigua nou i està més content que unes pasques. ............................................................................. f. El vi és aigualit: tira'l a l'aiguera. ............................................................................. g. La pujada de les aigues pot portar consequències greus. .............................................................................La contracció es un fenómeno que es produeis en la lengua escrita quan les preposicions a, de i per van seguides dels articles els i els.

Ej:La banda de música toca pel carrer. Anem a cals musics. Cal tenir en copte que cuan es pot apostrofar no cal fer contraccio. 1)Rescriu les oracions : a.La Isabel treballa a la escola. b.El 1 de juliol ferem el aplec de bandes de música del alcoia. c.La ilusió del Enric es tocar la ocaraina.

33


3.5. LITERATURA: RAMON LLULL. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES. Són textos historigràfics que van ser redactats durant els segles XIII I XIV. Les quatre més importants van ser : Crònica de Jaume I : Es tracta de una autobiografia narrada amb un ordre cronològic per justificar les actuacions de Jaume I. Mostra un gran providencialisme , el llenguatge és senzill, està escrita en primera persona del plural, hi ha gran medievalisme i la intenció és didàctica.

Crònica de Bernat Desclot: Bernat Desclot fou un funcionari que va escriure aquesta crònica per glorificar al rei Pere II. Narra des del regnat de Ramon Berenguer IV fins el regnat de Pere II. Presenta les mateixes característiques que la crónica de Jaume I a banda de que el llenguatge presenta tecnicismes administratius, el detallisme i la escriptura en tercera persona.

Crònica de Ramon Muntaner : És la crònica més extensa. Narra des del regnat de Jaume I fins Alfons III.. destac el providencialisme, el llenguatge joglaresc, el patriotisme i el medievalisme. Està escrita en primera, segona i tercera persona.

Crònica de Pere el Cerimoniós: Està escrita en forma autobiogràfica i la finalitat és justificar la política de Pere el Cerimoniós. Es carcteritza per el providencialisme , el llenguatge elegant, el patritisme i l` humanisme. 3.6. LLENGUA I SOCIETAT: NO ESTÀ FET

34


C.IMMACULADA-JESUÏTES ALACANT

PERIÒDIC DE REPÀS VALENCIÀ 3r ESO CURS 2013-2014

TEMA 4. POBLES I CIUTATS 4.1. LÈXIC: ANTROPÒNIMS, TOPÒNIMS I GENTILICIS: GRUP 4 NO ESTÀ FET

4.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: EL GUIÓ CINEMATOGRÀFIC

4.3. GRAMÀTICA: ELS VERBS (I) 1-Conjuga els verbs en els temps indicats.

PRESENT

SUBJUNTIU

pareixer

escriure

35


2-Conjuga els verbs escorrer i doldre ESCORRER P.Indicatiu

Futur

DOLDRE Condicional

P.Indicatiu

Futur

Condicional

4.4. ORTOGRAFIA: LA ESSE SORDA I LA ESSE SONORA FONEMES

GRAFIES

EXEMPLES Zebra, zona,

S SONORA

Z

/z/

S

S SORDA

S SS

Sou, dacsa, promés Pòlissa, passos, discusió

/S/

C Ç

Ací, agència, véncer, centre Açò, comerç, dolços

Cosí, anglesa, presó

ORTOGRAFIA DE LA ESSE SONORA /Z/ S A principi de mot

Z Zelador, zoo, zenit...

No es pot Es posa la majoria de vegades

Entre vocals

-Mots d’origen grec -Terminacions –zoic, zoari, -zou, -zoide -Compostos de rizo-Mots com: nazisme, Ezequiel...

Derivats de dins-, fons, transEntre consonant i vocal

Pinzell, alzina...

36


EXERCICI S o Z Completa en els espais buits amb les grafies s,ss,c,ç Els soldats eren a les ca___ernes. Els xine___os sabien criar els cucs de seda. La mare va agafar les ti___ores de co___ir. L’entu___iasme era compartit per molts. L’anàli___i ha resultat negativa. Hem vi___itat els ma___os de la comarca. L’any té dotze me___os. S’ha fet mal al col___e. Els a___iàtics tenen la pell groga. S’han ca___at fa una setmana. La triste___a envaïa aquella ca___a. Vam esperar la deci___ió del jurat

4.5. LITERATURA: L'HUMANISME: B.METGE I A.CANALS

EN CONSTRUCCIÓ

1. Respon a les següents qüestions:

a. Quan i on s’origina l’humanisme? b. Per qué es caracteritza l’humanisme? c. Quan entra l’humanisme a les nostres terres? d. Enuncia les tres característiques: e. Qué es l’Antropocentrisme? 37


2. Ompli els buits sobre la vida de Bernat Metge:

Va nàixer cap al a , on morí el . Fou un home culte i coneixedor del . Gràcies al prestigi del seu padrastre, accedí al càrrec de canciller i arribà a ser secretari reial de . Fou processat i empresonat, juntamente amb altres funcionaris, acusat de del rei Joan I, però posteriormente perdonat i rahabilitat en el seu càrrec pel rei . És el màxim representant del nostre humanisme. Va reconeguts i va emprar el com a recurs literari.

unes quantes obres humanistes

SOLUCIONARI:1340-Barcelona-1413-Llatí-Joan I-L’assassinat-Martí l’Humà-Traduir-Diàleg

4.6. LLENGUA I SOCIETAT

EXPLICACIÓ: La romanització suposà la implantación en els territoris conquistats per els romans de la llengua, la cultura, i les institucions dels nous pobladors. El llatí vulgar dels romans que s’establiren en les terres conquistades va anar diferenciant-se del llatí clàsic. Del llatí vulgar provenen les llengües romàniques, doncs la major part del nostre lèxic prové del llatí vulgar.

38


La Nostra llengua ha tingut influències de les llengües existents abans de la romanització de les llengües dels pobles que van ocupar la zona en èpoques posteriors o el contacte amb altres llengües romàniques veïnes.

EXERCICI: 1. Que es la romanització?

2. Completa la graella amb aquestes paraules,sanbent que els mots patrimonials son les paraules que han evolucionat i els cultismes son mots adaptats al llatí : aiguós, bucal, pare, filial, poble, pluvial.

Llatí

Cultisme

Mot

Llatí

patrimonial

Cultisme

Mot patrimonial

aqua

filiu

buca

populu

pater

pluvia

39


C. IMMACULADA-JESUÏTES

TEMA 5. RESPECTEM LA NATURA 5.1. LÈXIC: L’HABILITACIÓ. GRUP 5 ¿????????????

5.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: ELS TEXTOS CIENTIFICOTÈCNICS

5.3. GRAMÀTICA: ELS VERBS (II)

VERBS VELARITZATS

Primera persona del present d’indicatiu

Totes les persones del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu

40

Tercera persona del singular i la tercera del plural de l’imperatiu


VERBS QUE PRESENTEN CANVIS DE LEXEMA

Alguns verbs canvien la o del lexema per una u en totes les formes en què aquesta és tònica

En les tres persones de singular i tercera plural pres. ind.i sub.i imp.

D’altres canvien la e del radical per una i en els mateixos temps i persones

Llig ,llija

Poden canviar la o del radical en iu o mantenir-la en les formes seguents

Primera pers. Pres. ind. Tres del sing. i la tercera del plur. Pres sub.

VERBS QUE ADMETEN DOBLE CONJUGACIÓ

Engolir,teixir

Acudeix a les cinc

41

Els vidres lluen


VERBS AMB PARTICIPIS IRREGULASRS

Obert Oberta Oberts Obertes

Imprés Impresa Impresos Impreses

Mort Morta Morts Mortes

5.4. ORTOGRAFIA: LES PALATALS SONORES G, J. TG, TJ GRUP 5 ¿?????????

5.5. LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZANT:

Francesc Eiximenis: 

Naix en l’any 1330

Orde franciscà

Viatjà per Europa

A Catalunya es dedicà a la predicació i ensenyament

A València va ser conseller de la ciutat i va escriure moltes obres

OBRES: 1. Lo Crestià (DotzéRegiment de la cosa pública)

Objectiu de les obres: 1. Instrucció religiosa de la gent del carrerllibres senzills

42


Vicent Ferrer: 

Naix a València en 1350

No va escriure els seus sermons(escrivents)

Recursos per a colpir el públic(onomatopeies, frases fetes..etc)

Estructura del sermons: 1. Introducció: exemple bíblic 2. Tema: explicación del exemple 3. Divisió del tema: desglossa el tema i conclusió

Anselm Turmeda: 

Naix a mitjant segle XIV

Orde franciscà

Abjurà del cristianismees féu mahometà

Finalitat moralitzant

OBRES EN VERS 1. Llibre de bons amonestaments 2. Cobles de la divisió del regne Mallorqués

OBRES EN PROSA 1. Disputa de l’ase 2. La Tufha

Isabel de Villena: 

Naix en 1430

Abadessa a València

OBRA: 1. Vita Christi: biografia de Crist des d’una perspectiva femenina

43


5.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA LLENGUA MEDIEVAL. LA INFLUÈNCIA DE LA CANCELLERIA REIAL.

Durant el regnat de Jaume I es consolidà la corona d`Aragò i es funda el regne de València. En aquesta época la nostra llengua convivía amb l´aragonés i el llatí escrit s´hi conservava encara com a llengua de la cultura ecleciàstica i de l´alta administració. A principis del segle XIII, però, la nostra llengua esdevingué llengua de cultura com el llatí gracies al paper de la cancelleria reial. La cancelleria era l´organisme administratiu encarregat de redactar i transmitar els documents oficials de la corona catalanoragonesa. Aquesta institució es consolidà el 1344, quan el rei Pere el Ceremoniós la reforma i la modernitzà. La cancelleria elaborà una sèrie de normes lingüístiques per a tots el seus funcionaris Les característiques que presentava la prosa de la cancelleria real són: a) Oracions llarges amb predomini de la subordinació b) Cultismes i tecnicismes administratius abundants c) Col·locació del verb al final de la oració, a imitació de la sintaxi llatina d) Ús moderat dels articles

44


TEMA 6.MONS DE FICCIÓ 6.1. LÈXIC: LA COMPOSICIÓ. 1-Troba aquestes paraules em la sopa de lletres

Paracaigudes Parallamps Moto-serra Espantaocells Tira-xines Altaveu Ciutat estat Autopista Corre-cuita Xano-xano Entresòl Pèl-llarg Despús-demà Poca-solta Guarda-roba

P F V J I O R I R T I R A X I N E S U B

T A E R T V E A D R G H U M O O A S R T

E T R P U B G S P O R T G R A L L L E P

S T C A R O L A O V S A T N E T R U I M

P E D R C O I V N T I R A E R B G O P S

A R B A S A J G D C O V L P O I Y T R V

N E P L T U I V N M P M T O I T S A Y N

T S U L D T N G U A R D A R O B A E H B

45

A T R A M O P O U S O R V A S D V G C Y

O S T M E P N B G D P O E U T R A O U B

C P G P P I O T R E E P U A R T N N O C

E U A S T S O R O P R S B V E T R T I T

L I A X L T J G H F G K J H R H R T N U

L O C C O A G H D S T R W A U I J K L R

S G D R S G T D E S P U S D E M A S V N

A S Ñ O E U I B U N H E B C W Q P O K M

X V G B R I T R E N N M S E T V D F G H

C C I U T A T E S T A T G F D E R Y U J

V O L O N K E T I Y U M G V B N M J S A

R U O I E R P T S P O L O N A X O N A X


6.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: EL TEXT NARRATIU

DEFINICIÓ

El text narratiu serveix per explicar-nos unes accions o uns fets, que poden ser reals o imaginaris, i que es desenvolupen en un temps i en un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una història. TÍTOL El títol d'un conte o d'una novel·la és el nom que se li posa, i va imprès al principi, o bé en la coberta del llibre. El títol ha de ser atractiu perquè ens anima a llegir el conte o la novel·la, per això sol fer referència a l'element de la història que resulta més interessant: l'escenari, els personatges, el nus, el desenllaç o la moralitat. ESTRUCTURA

El relat o la narració és un tipus de text narratiu. El relat està estructurat, bàsicament, en tres parts: La presentació, el plantejament o l'inici. Ens diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que surten a la història. També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història. El nus. Ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. És la part més llarga del relat. El desenllaç o final. Ens dóna la solució de la història, és a dir, ens explica de quina manera s'acaba.

TIPUS DE RELATS Relat realista: Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants, és a dir, que poden semblar reals. Exemple: la crònica i la notícia. Relat fantàstic: Els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap manera podrien ser reals. Exemple: La rondalla i la faula. 46


PERSONATGES Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat en poden sortir molts o pocs. Normalment hi ha: Un personatge principal, o més d'un. Uns personatges secundaris. El personatge principal. És a dir, el protagonista, condueix l'acció i surt, pràcticament, al llarg de tot el relat. És el personatge del qual se'ns dóna més informació. Els personatges secundaris. Són la resta de personatges que apareixen a la narració. Solen participar només en una part del relat. D'aquest personatges no se'ns dóna tanta informació. TEMPS

L'acció es desenvolupa en un temps determinat. Per això no poden aparèixer ni situacions ni objectes ni personatges que no siguin propis del temps en què transcorren els fets. Moltes vegades, l'autor/a canvien l'ordre cronològic dels fets per tal de crear intriga i donar la informació important en el moment oportú. Expressions temporals: En un relat, les expressions temporals com araahir, abans-d'ahir, l'endemà, ...faciliten l'organització de la història perquè situen els fets uns al davant o darrere dels altres, i permeten als lectors i lectores reconstruir l'ordre cronològic dels fets.

ESPAI

Els fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat, simplement, o bé pot ser descrit de manera acurada.La descripció d'un lloc sol començar explicant com és o on està situat, i tot seguit ens informa de com són les parts més importants i també com són alguns elements pròxims. Expressions de lloc: Per situar exactament els diferents elements fem servir expressions de lloc, com ara d'una banda, a l'esquerra, a dalt, ...; i per dir com són aquests elements usem adjectiu (pelat, alt, ...), comparacions (tan fondo que feia feredat de mirar) i altres expressions.

47


6.3. GRAMÀTICA: LES FORMES NO PERSONALS DELS VERBS. LES PERÍFRASIS VERBALS. GRUP 5 ¿????????????

Al principi de paraula: xocar, xandall, xeringa...

Entre vocals:

fitxa, plixer, cotxe...

Alfinal de paraula, quean altres mots de la mateixa família presenten g/j o tg/tj: Boig-bojos. Lleiglletgesa

Darrere de consonant: panxa, torxa, planxa...

Alfinal de paraula, quan altres mots de la mateixa família lèxicatambé tenen aquesta grafia: Despatx-despatxos

Excepcions: Estrangerismes com txadià, txec, txapela...

6.4. ORTOGRAFIA: LES PALATALS X, TX i IG. El fonema palatal africat sord: El fonema palatal fricatiu sord: x Al principi de paraula en alguns noms de lloc: Xeraco, Xirona... Darrere de i o u: bruixa, cuixa, rauxa..

48


Realiza els seguents exercicis.

1. Ompliu els buits amb x, ix, tx, ig, tj, tg, g o j:

a) El __est del __èrif no presa__iava res de bo. b) L’ob__ectiu era apropar-se a l’e__am per sentir el zumze__ de les abelles. c) Van anar amb la qui__alla a la pla__a, però hi havia molta cali__a.

2. Ompliu els buits amb tg, tj o tx.

pe__ina

capu__a

to__o

esqui__ar

lle__a

fi__er

pi__or

mo__illa

gara__e

escle__a

pla__a

fle__a

3. Ompliu els buits amb tx o ig, i feu un derivat de cada paraula.

despa__ ___________

ra__ ____________

assa__ _________

cartu__ ___________

gote__ __________

esto__ _________

rebu__ ___________

empa__ ___________

4. Escriviu un primitiu de cada paraula, que acabi en ig, tx o ix.

baixet __________ passejada ___________ bogeria _________ peixera _________ esquitxar ___________ desitjar ________ afluixar ________ fageda ______________ pujol ___________

http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/X-IX.htm

49


6.5. LITERATURA: EL SEGLE D’OR (I): LA VALENCIANA PROSA I L’ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA. NOVEL·LES CAVALLERESQUES

1-Preguntes del segle d’or

- Que se’n va escriure en el segle d’or ?

-Que va a trobar Valencia en el segle d’or?

-

- Qui som els dos escriptors mes destacades?

2- Ompli els buits

-Joan Roís de Corella va nàixer a ________ cap al ______ . Fou un mestre en _______. Participà en les tertúlies literàries aristocràtiques i escrigué obres en _____ amb un estíl que alguns escriptors de l’época anomenamen de _________. De la seua obra _______ s’ha de destacar la incorporació d’elements nous. La seua producció en prosa conté obres_________ ,obres ________ , obres _______ i obres _______.

50


6.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA LLENGUA DELS SEGLES XV AL XIX

Causes de la castellanització:

1. Compromís de Casp (1412): La dinastia Castellana dels Trastàmara arriben al tron.El castellà desplaça el valencià. 2. Decadència: durant els segles XVI, XVII, XVIII la producción literaria culta de la nostra llengua es minoritària, a causa de la Guerra de les Germanies (15191521). I es produeix una situación de substitución llingüística. 3. Diglossia: La literatura culta era en castellà i el valencià queda reduït a l’ámbit popular degut al Siglo de Oro. 4. Expulsió dels moriscos (1609): s’intensificà la influència del castellà a València degut als repobladors castellans. 5. Guerra de Succcessió (s XVIII): s’enfrontaren els botiflers i els maulets. I foren les tropes borbòniques lesque derrotaren els valencians a la Batalla d’Almansa. 6. Decrets de Nova Planta (1714-1715): Abolició del furs valencians i prohibición de la nostra llengua ( Felip V).

Fins la Renaixença no es recupera la història, la llengua i els usos literaris del valencià.

51


TEMA 7. PARAULES D’AMOR

7.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: - EL TEXT POÈTIC Estracta de una composición literària que s’ escriu en verso en prosa amb una finalitat estètica . -Característiques:      

Expressa idees , pensaments o sentiments. Paraules disposades segons la mètrica . Utilitza recursos estilístics . Es poden escriure en 1ª, 2ª o 3ª persona gramatical. Els poemas escrits en prosa tenen la finalitat de transmetre sensacions. Els poemas de carácter narratiu narren uns fets , legendaris o ficticis, desenvolupats per un heroi en un temps i espai determinats .

-ELEMENTS DELS TEXTOS POÈTICS.  El vers: 1. Sinalefa:Si l’última síl·laba d’ una paraula acaba en vocal i la 1ª de la següent comença també en vocal , s’ uniesen en una sola sil·laba. 2. Elisió: Supressió en la pronunciació d’ una de les dues vocals en contacte. 3. Hiat: Pronunciació separada de les dues vocals en contacte. 4. D’ art menor: tenen fins a 8 síl·labes. 5. D’ art major: Tenen 9 síl·labes o més .  1. 2. 3. 4. 5. 6.

La rima: Assonant: únicamente coincideixen els sons vocàlics. Consonant: Coincideixen els sons vocàlics i els sons consonàntics. Masculina : Quan el vers acaba en paraula aguda. Femenina: Quan acaba en paraula plana o esdrúixola. Versos blancs: Versos sense rima ,però amb regularitat métrica. Versos lliures : No tenen ni rima ni regulatitat métrica.

L’ esquema métric : L’ esquema métric del poema és la notació de la mesura dels versos i de la rima. Per a senyalar els versos que rimen entre si , s’ utilitzen lletres en ordre alfabétic . A cada vers se li assigna una lletra, minúscula si és d’ art menor i majúscula si és d’art major. Els versos sense rima es representen mitjançant un guió.

52


1) Indica si es vertader o fals -La rima en la anulació total o parcial de sons al final de dos o mes versos a partir de l’última vocal tònica ____ -Els tres fenòmens mètrics són: la sinalefa, l’elisió, el hiat ____ -La rima segons els sons que es repeteixen, es classifiquen en consonant i en masculina._____ -El paral·lelisme repetició de la mateixa estructura sintàctica en diferents versos____ -El poema és una composició literària que s’escriu gemeralment en versamb una finalitat objectiva ____

2) Analitza el poema següent: Per tu he tornat al carrer dels balcons,

No anava jo: era l’amor qui em duia,

ben dematí, per veure si et trovaba.

Per tu he mirat, molt amarg, el cantó,

Per tu he tornat moltes nits al carrer

distretament, però amargament sempre.

ple de balcons i de fulles llarguíssimes.

Mai no ens hem vist, però sempre tornava.

7.5. LITERATURA: AUSIÀS MARCH

NO ESTÀ FETA

53

3r a temes 1 7 repàs doc bis  
Advertisement