Page 1

TEMA 3. TIPOLOGIA TEXTUAL: TREBALL NO FET PEL GRUP 6

COMUNICACIÓ ORAL: TREBALL NO FET PEL GRUP 7

ORTOGRAFIA

SEMPRE S’HA DE POSAR L’ACCENT TANCAT(‘)SOBRE LA i I LA u ‘ACCENT OBERT (`) CORRESPON A LA a. EN LES VOCALS e,o ES POT POSAR TANT ACCENT OBERT COM TANCAT. LES VOCALS e,o TÒNIQUES DE LES PARAULES ESDRÚIXOLES SOLEN SER OBERTES,LES VOCALS e,o TÒNIQUES DE LES AGUDES SOLEM SER TANCADES.


SENSE ACCENT

AMB ACCENT

Be: Barbara se escriu amb be

Bé: Ho has fet molt bé

Deu: Cinq més cinq es deu

Déu: En la religió monoteista solo hi ha un

Dona/dones: Aquella dona es molt bella.

Déu Dóna/dónes:Dóna’m la llibreta0

Es:es trenca l’ordinador

És: Pilar és guapa

Fora:fora d’ací!

Fóra: si jo fóra ric......

Ma: ma mare es cuinera

Mà: m’he trencat la mà

Mes: septembre es un mes molt plujós

Més: vol més arros

Mon: mon pare és arquitect

Món: vaig viatjar per tot el món

Net:el meu abric està molt net

Nét: té quatre nets

Os/ossos: m’he trencat l’os

Ós: Tinc por als óssos

Pel: passarem pel pont

Pèl: tinc molt pèl al cap

Se:no se sent bé

Sé: sé que m’escoltes

Si: si jo fora jove..

Sí: sí, soc un bajoca

Soc:un soc de taronger

Sóc: Jo sóc l’estudiant

Sol: hui fa sol

Sól: aquest sól es fértil

Son: son pare es cuiner

Són: ja són les dotze

Te:els anglesos prenen molt de te

Té: té molta sort

Vens: em vens la cassa molt barata

Véns: sembla que véns d’un bombardeig!


1.Classifica aquestes paraules en: AGUDES

PLANES

ESDRÚIXOLES

Àvia Camisa Esglèsia Catarata Enciclopèdia Màgiques Majúscula Rellotge Després Agrícola Memòria Menjador Clínica

2.Separa en síl·labes aquestes paraules, encercla la síl.·laba tònica, digues si sónparaules agudes o planes, i accentúa-les si cal. Entrada _______________________ Ciutat _______________________ Entrepa _______________________ psicoleg ______________________ Sabo _________________________ Moli _________________________


Examens ______________________ Platan ________________________ Solucio________________________ Examen ______________________ 3 . Posa accent gràfic o diacrític a les paraules següents: 1. El lleo es una bestia carnivora. 2. El telefon obri una nova via a la comunicacio humana. 3. La tecnica no te sempre la solucio adequada als problemes. 4. El masculi, el femeni i el neutre son els tres generes fonamentals de lagramatica. 5. Cantaven una canço melodica 6. La forma perifrastica es d’us molt corrent en catala. 7. Ni aixo ni allo no pot esser acceptat com a solucio valida. 8. Una formula es una condensacio d’una llei cientifica. 9. El metode que seguiras haura d’esser practic i concies. 10. Les maximes filosofiques no tenen sempre coherencia. 11. La divisio del treball es una conseqüencia d’un sistema precisd’orgonitzacio economica. 12. L’os te els pels llargs. 13. Aquella dona li agrada el cafe ben molt


El predicat d’una oració és un sintagma verbal que expressa accions, procesos, o sentiments relacionats amb el subjecte “Tot allò que es diu del subjecte” *EXERCICI Separa el subjecte i el predicat d’aquestes oracions: -El professor de Física i química ens va mostrar un experiment interesant. -La camissa nova de Miquel era massa llarga per a mi. -El tren anava lentament per la via de l’antiga estació. Hi ha dues tipus de predicats segons que el verb siga atributiu o predicatiu.

NOMINAL

VERBAL

*Aquell que té un verb atributiu (ser, estar, semblar o paréixer) + un atribut.

*Aquell que té com a nucli un verb predicatiu. El significat del verb recau en l'oració.


*EXERCICI

Digueu a quin tipus pertanyen aquestes oracions segons el seu predicat. a) En aquest país es treballa molt. b) Va trencar el gerro sense voler. c) Els meus cosins viuen a Menorca fa dos anys. d) El dinar serà servit a les dues. e) La Júlia i el Marcel sempre es petonegen. f) Ara m’adone de les seues mentide

Què es? El verb com nucli del sintagma verbal, es l’element mes important de l’oració i del predicat. Verbs atributius o copolatius: el verbs que expresen una qualitat o un estat del subjecte, necesiten un atribut Ser, estar, parèixer o semblar Tipus Verbs predicarius: expresen accións o procesos. Transitius: Necesiten un complement directe.(CD) Intrasitius: No necesiten complent directe directe :


*Exercicis: Digues si és transitiu o intransitiu: El cotxe de miguel feia un soroll extrany. Rosa sempre diu la veritat. He comprat un estoig. Durant el concert ells parlaven.

LÈXIC.

Paraules que s’agafen d’altres llengües sense tindre’n necessitat.

Barbarismes que povenen del castellà, que són especialmente abundants en la nostra llengua.


1.

Tria, de les dues paraules proposades, la forma correcta per substituir cada

barbarisme.  Peató __Vianant

__piató

 Burbuja __Burbuixa

__bombolla

 Jarabe __Xarop

__xarabe

 Sillí __cadireta

__selló

 Entresuelo __entresòl __sotasòl  Niebla __nùvol

__boira

 Xiste __acudit

__xist

 Assafata __hostessa __ajudanta  Asiento __seient

__silló

2. Substitueix els castellanismos següents pels mots adequats. La paraula que hi ha entreparèntesis et donarà una pista.  Retxassar (rebuig)______________  Atrassar(jorn)_________________  Assustar(esglair)_______________  Aterrizar(terra)_______________  Crusar(creu)__________________  Recibir(rebut)_________________


LLENGUA I SOCIETAT FENOMENS SOCIOLINGÜISTICS RELACIONATS AMB LA LLENGUA

1º LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: •

VARIACIÓ HISTÒRICA: Les llengues evolucionen amb el temps. Aquests canvis fan que en cada època s´utilize un model de llengua diferent.

VARIACIÓ GEOGRÀFICA: Una mateixa llengua no es parla de la mateixa forma en tot el zeu àmbit lingüístic.

VARIACIÓ SOCIAL: El fet que diferencia els models de llengua és la procedència social dels parlants.

VARIACIÓ DELS PARLANTS: Un parlante d´una llengua pot canviar el model que usa per a ajustar-se a la situació en que es troba

registres.

Per a superar aquestes diferències, totes les llengües solen disposar d´una varietat que es borra les particularitats de cada parlan

estàndard.

2ºEL CONTACTE ENTRE LES LLENGÜES: Es dóna quan les dues llengües estan al mateix nivell. •

BILINGÜISME: INDIVIDUAL: Condició dels parlants que s´expresen Indistintament en dues llengues.

POT SER:

COL·LECTIU:Utilització en una mateixa societat de Dues llengües diferents en igualtat de condicions. L´experiencia demostra que en una societat on es Parlen dues llengües una predomina sobre l´altra.

DIGLÒSSIA: Es quan una de les llengües en contacte s´utilitza en àmbits d´ús formals i l ´altra només s´usa en contextos informals.


Activitats 1) Digues quin tipus de situación de contacte hi ha en aquestes situacions. •

A la meua casa parle amb el meu pare en frances i amb ma mare en castellà:

Quan un funcionari entrega un document en anglés, però en cambia mb els seus amics parla en valencià:

A Alacant es parla valencià però majoritàriament castellà:

2) Diques si aquestes situacions se han provocat per la variación històrica, geogràfica, social o funcional. •

A Esoanya es parla castellà mentres que a Alemanya es parla alemà:

Un professor parla de una manera més sofisticada de la que ho fan els alumnes:

Fa molts anys, a Espanya no es parlava el mateix idioma del que es parla ara:

3) Digues la diferència que hi ha entre aquests conflictes lingüìstics: •

Susbtitució lingüística / normalització lingüística:


L’assaig es un estudi sobre un tema qualsevol al qual l’autor s’aproxima des de diferents punts de vista amb la intenció de provar, d’assajar unes conclusions que ens puguen incitar a la reflexió, a qüestionar-nos determinades idees. La raó es l’instrument d’investigació d’aquest gènere. Compré els textos on la voluntat de transmetre idees predomina sobre el propósito estètic, sense que aquest estiga totalmente absent. La estructura es indeterminada, pot ser tan extens com una novel·la o tan breu com una carta.

Característiques de l'assaig: A diferència dels altres tres grans gèneres (poesia, narrativa i teatre) el assaig presenta una gran quantitat de formes. L’explicació d’aquesta gran diversitat esdeu fonamentalment a dos motius:  L’assaig és el gènere literari més “jove”.  Perquè es tracta d’un gènere que encara dóna fruits, es a dir, que encara s’està diversificant i provocant el sorgiment de nous subgèneres.


A continuació caracterizarem l’assaig literari d’acord amb els trets següents: •

Subjectivisme. L’autor explora, indaga, assaga a partir d’ell mateix.

Finalitat didáctica. L’autor busca conscientment influir sobre el lector.

Llibertat temàtica. El tema és cualsevol que tinga interés per a l’autor.

Utilitzaciò de la raó com a instrument d’investigació, ús de recursos estilístics propis de la literatura.

ASSAIG

TEXT AMB VOLUNTAT ESTÉTICA QUE TRANSMET IDEES SOBRE UN TEMA

TEMES I FORMES VARIATS

FINALITAT DIDÀCTICAI ARGUMENTATIVA

ÚS DE LA RAÓ COM A INSTRUMEN T D’INVESTIGA CIÓ

JOAN FUSTER

SUBJECTIVITAT

ASSAJOS LITERARIS: AUSIÀS MARCH, EL BEN ENAMORAT

ASSAJOS HUMANISTE S: DICCIONARI PER A OCIOSOS

ASSAJOS CÍVICS I POLÍTICS: NOSALTRES ELS VALENCIANS


Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 -Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, a seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, filosofia i turisme. Està considerat l'assagista valencià més important del segle XX.

Assajos cívics, polítics, humanístics i literaris: •

Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952

La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxico, Edicions Catalanes

Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955

El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955

Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956

La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol

Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956

El món literari de sor Isabel de Villena. València, Lo Rat Penat, 1957

Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957

Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958

Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958

Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959

Un món per a infants. València, 1959

Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960

Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961

Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961

de Mèxic, 1954


Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962

El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962

Poetes, moriscos i capellans. València, L'Estel, 1962

Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962

El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963

Raimon. Barcelona, Alcides, 1964

Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964

Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965

Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965

Combustible per a falles. València, Garbí, 1967

L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967

Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968

Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968

Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968

Obres completes I. Llengua, literatura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968

Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969

Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969

"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969

L'Albufera de València. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970

Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971

Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972

Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972

Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]

Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975

Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975

La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976

Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976

El blau en la senyera. València, Tres i Quatre, 1977

Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977

Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62

Destinat (sobretot) a valencians. València, Tres i Quatre, 1979


Notes d'un desficiós. València, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]

Ara o mai. València, Tres i Quatre, 1981

Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]

País Valencià, per què?. València, Tres i Quatre, 1982

Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983

Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983

Sagitari. València, Diputació de València, 1984

Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985

Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). València, Tres i Quatre, 1985

Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989

Textos d'exili. València, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlegs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]

Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991


TEMA 4. TIPOLOGIA TEXTUAL

Els texts personals son aquells que s'utilisen per al ambit d'us privat. La seua extensio es variable poden ser unes quantes llinies o paragrafs sancers.

Diaris personals: son un conjunt de texts que expliquen dia a dia les vivencies d'una persona i estan ordenats cronologicament.


Les memories: texts que expliquen les vicissituts d'una persona i estan escrites en una unica data.

Els llibres de viage: la seua orige se basa en epoques passades quan els exploradors explicaven les seues vivencies pel planeta.

La carta personal: es un text universal, suele ser breu i posa en contacte a dos persones alluntades geograficament


COMUNICACIÓ ORAL Situació 1 : Imagina que són les festes del barri i que tu i els teus amics voleu propasar a la comissió de festes l’organitzacio d’un taller de joc. La comissió (1.Quereda i 2.Llorca) El xiquet que proposa (Nicolás) Xiquet: He cregut que volia proposar-les un taller de jocs per a les festes del barri. Comissió 1: Bona idea Comissió 2: Tu eres el encarregat del taller dels jocs. Xiquet: Gracies no es defraudare. Hi haura els següents jocs: Escacs, Domino, Dames, Partxis, Caniques, Xapes, Garolla


ORTOGRAFIA

Funcions de la dièrecis

*Indica la u dels grups gue ,que, gui i qui es pronuncia Següent qüestió pingüí aqüífer *Indica que les vocals i,u s’han de pronunciar de forma separada de la vocal anterior ;per tant no hi ha diftong Raïm veïna raül suïssa *Indica que lai entre vocals es pronuncia com a vocal sil-làbica ,és a dir; no forma diftong ni amb la vocal anterior (diftong decreixent) ni funciona com a semiconsonat amb la vocal posterior(feia) Introduïa intuïes agraïa agraïen

Posa dièresi a les paraules que en necessiten Questió / lluia/ reduida /proveir /reunió/ paisos Egoisme / beneiré /raim/ veinatge /traidor cafeina / Trairem/ produiràs /increible


*Quan i, u ja porten accent gràfic segons les norms d,accentuació. veí ( però veïna ) intuíem ( però intuïen ) *En les formes d,infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs que acaben en vocal + -ir. -Infinitiu: agrair, beneir, intuir, destruir -Gerundi: agraint, beneint, intuint, destruint -Futur: agrairé, beneiràs, intuirem, destruirem -Condicional: agrairia, beneiries, intuiríem, destruiríem *En les paraules comportes formades amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, neo-, re-, pre-, semi-. antiunitari autoinducció coincidir contraindicació neoindustralització reunir preindustrial semiunió *En els sufixos –isme, -ista i en les terminacions -us, -um. egoisme altruista pòdium Pius proïsme

 Classifica les paraules següents en la graella.  eqüestre

5- pingüí

9- heroïna

 pasqües

6- cafeïna

10- piragües

 Raül

7- constituïa 11- reüll

15- països

 lingüista

8- qüestio

16- conduïen

12- cloïssa

13- ensaïmada 14.- agraïa


GRAMÀTICA

EL COMPLEMENT DIRECTE 1 . Subratlla el CD i pronominalitza’l (seguint l’exemple): 1. Sara ha fet la paella: Sara l’ha feta CD CD 2. Aquesta ONG envia medicaments als països pobres: 3. Trobaràs les dades a l’enciclopèdia: 4. Per dinar ha comprat plats preparats: 5. Ha preparat un escenari íntim: 6. Deixa la motocicleta a la teua germana: CD 1. CD sense cap determinant EN: Joan compra øllibres Joan en compra. 2. CD determinat EL/LA: Joan compra el llibre Joan el compra. 3. CD amb numeral, indefinit o quantitatiu EN+verb+ QUANT.: Joan compra molts llibres Joan en compra molts. Joan compra dos llibres Joan en compra dos. 2. Subratlla el CD i pinta el determinant que l’acompanya. Pronominalitza’l: 1. Vols les maduixes? Les vols? CD CD 2. Vols un entrepà de pernil? 3. Vols dos o tres mandarines? 4. Vols pa? 5. Vols algun gelat? 6. Vols dos quilos de mandarines? 7. Vols el meu jersei blau? 8. Vols més arròs? 9. Vols aquest poemari?


CD 4. substitueix açò, això, allò i oració equivalent → HO: Digues-me el que t’ha dit/això → Digues-m’ho 3. Subratlla el CD i pronominalitza’l: 1. Vols el que t’he comprat? Ho vols? Or. Sub. CD CD 2. Deixa’m el que necessite i la resta t’ho emportes: 3. Li diré el que ningú mai no li ha dit: 4. Ara et contaré el que em digué: 5. De veres que no saps el que ocorregué?: 6. Esperava que no tornaria mai: 7. Crec que ara canviaran les coses: 8. Has preguntat als alumnes si vindrà? 4. Subratlla el CD i corregeix les errades. Pronominalitza’l. 1. Vaig veure (a) la xiqueta ahir: La vaig veure ahir CD CCT CD 2. Mirava a l’infant mentre jugava: 3. Has vist a la senyora Carme? 4. Jo invitaria a Pere si m’ho demanara: 5. Indica el camí a l’excursionista: 6. Recordes al fill del director? 7. He saludat a la teua millor amiga? 8. Hui he conegut al teu cosí:

EL COMPLEMENT INDIRECTE

1. Subratlla el CI i pronominalitza’l: 1. Deixa les tisores a Núria: Deixa-li-les. CD CI CI CD 2. Deixa les tisores a Marc: 3. Explique els pronoms a l’alumnat de 4t ESO: 4. He enviat un correu electrònic a tots els clients:


5. He enviat un correu electrònic a totes les clientes: 6. A Marta li va agradar la història des del principi: 7. Has ensenyat les gatetes a les teues cosines? 2. Pinta el determinant que acompanya el CD. Pronominalitza el CD i el CI, 1. Estudieu-vos tres temes per a demà: Estudieu-vos-en tres per a demà CI CD CCT CI CD 2. Podem comprar algunes plantes a la florista?: 3. Organitza les excursions per als turistes (ordre): 4. Ara comprens el que et deia?: 5. A ta mare has de llegir un llibre: 6. Has donat els bitllets a les turistes? 7. Actualment existeixen guies de consum responsables: 8. Conéixer la seua forma de vida ens ajudarà a entendre els refugiats: 9. Busca el que més et convinga: 10. Explicava temes d’història als nouvinguts: 11. Servix més café als convidats (ordre): 12. S’ha concedit un premi a les víctimes de l’atemptat: 13. Coneixeu aquest cantant?: 14. Pregunta la lliçó a aquell grup d’alumnes: 15. Fa dos anys que gestiona projectes per als damnificats:

Predicat: és un sintagma verbal que expressa accions, processos, estats o sentiments relacionats amb el subjecte. És tot allò que es diu del subjecte. Ej: Maria menja fruita.


ELS VERBS: -Verbs copulatius: són els verbs: ser, estar, paréixer o semblar. Necesiten un complement anomenat atribut, que concorda en gènere i nombre amb el subjecte. Ej: Maria és alta. -Verbs predicatius: són la resta de verbs. Expresen una acció o procés del subjecte. -Transitius: són aquells que han d’anar acompanyats per un complement directe. -Intransitius: tenen sentit complet sense necessitat de cap complemente.

ELS PREDICATS:  Nominals: es formen amb verbs copulatius.  Verbals: es formen amb verbs predicatius.

Aquests verbs són copulatius o predicatius? També indica de quin tipus són els complements.

 Sóc un bajoqueta.  Semblaven cansats  Cantava molt bé.  L’he guardat a la taquilla.


LÈXIC. Paraules que no pertanyen a l´estàndard (II) : Vulgarismes

Definició: Són paraules o expressionsincorrectes que no pertanyen al estàndard sinó que són propiesdel llenguatje col·loquial, vulgar o familiar. Solen generarse per la ignorància o la tendència al mínim esforç articulatori. Això fa que la mateixa paraula adopte formes diferents.

Exemples : Vulgarismes

Forma correcta

Mosatros

Nosaltres

Esprà

Vesprada

Observacions : Aquest tipus d´expressions s´utilitzen inadequadament , s´han d´evitar en situacions formals tant orals com escrites.


LLENGUA I SOCIETAT

· El segle XII: El naixement En el segle V dC el llatí comença a evolucionar i per aquest motiu s’originen les llengües romàniques. Els primers textos apareixen a la meitat del segle XII, com Forum iudicum o les Homilies d’Organyà. · Els segles XIII i XIV: l’expansió L’expansió de aquests segles està recollida per les cuatre grans cròniques històriques.la llengua eixampla els seus usos, la cancelleria reial la adecua.la llengua també es consolida per la cultura, gràcies a Ramon Llull, el creador de la nostra llengua literària. Activitats ·vertader o fals: __ Ramon Llull està considerat el creador de la prosa literària. __ La cancelleria reial va afavorir l’aparició de diversos dialectes. __ Els primers textos van ser Don Quijote i Foro. ·clasifica aquestes paraules en la caixa que le corresponda: Forum iudicum; cancelleria reial; cròniques històriques, llengues romàniques; Ramon Llull

Segle XII:el naixement

Segles XIII i XIV:l’expansió


El segle XV es considera el momento de màxima esplendor de la llengua. Gràcies a la tasca de la cancelleria reial i a grans escriptos com: •

Ausiàs Marc

Jaume Roig

Joanot Martorell

Roís de Corella

Isabel de Villena

El segle XV finalitza amb el procés de castellanització i una davallada de l’ús de la llengua amb la dinastia castellana dels Trastàmara.

Durant aquest període augmenta la castellanització de les classes altes, s’acentua la dialectalització. Al començament del segle XVIII es produeix la Guerra de Successió. La victòria de Felipe V i la promulgación del Decret de Nova Planta van significar l’abolició de les institucions i les lleis pròpies i la prohibició de l’ús oficial de la Nostra llengua.

Uneix amb fletxas.

Jame Roig * Dalectalització *

* El segle XV: Segle d’Or

Moment de màxima explendor * Isabell de Villena * Prohibició de la Nostra llengua * Castellanització *

* Els segles XVI,XVII i XVIII: la Decadència


El segle XVI: la Renaixença Cap la meitat del segle XIX sorgeix un movimnet cultural i politic. Aquest movimet es va anomenar Renaixença. Tenia com a objectiu recuperar l’ús de la llengua en tost els ambits, (el que es va anomenar normalització) i dotar-la de normes ortogràfiques , sintàctiques, lèxiques i morfològiques (normativitzacó).Van haver moltes discursions sobre el model Lingüistis que calia adoptar, el que es parlava al carrer (la “llengua viva”) o el models clàsics medievals, però que resultava massa acadèmic i arcaïtzant. El segle XX i l’actualitat: normacions y repressions Esl intents fe unificar la llengua van continuar durant les primeres décadas del segle XX. Pompeu Fabra protagonizà aquesta tasca normativitzadora i aconseguí proposar que sol agüera una llengua, poc a poc vas er adoptat arreu deol domini llinguistic. Aques model es va posar per escrit en les anomenades Normes de Castelló de 1932

Activitats 1.-Indica si les afirmacions son verdaderes o falses: _Les normes de castelló van ser creades en l’any 1932 _La Renaixença va sorgir al segle XX _El proces de Castella nització començà a final del segle XVII


LITERATURA

Teatre

Gènere literaries

S’abraça Subgèneres principals

Drama · Acció greu ·Personatges nobles. ·Lluita fatal de l’heroi contra el destí

Text · diàlegs i acotacions ·Antigament se seguia la regla de les tres unitats ·estructura de plantejament, nus y desenllaç

Representació ·Hi intervenen actors, directors, maquilladors, figuristes.. ·Es busca produir ambients i situacions amb lòbjectiu que l’espectador s’identifique amb el que veu (Catarsi)


Tragèdia ·Acció més propera a la realitat ·El destí no està predeterminat i els personatges poden millorar de situació

Comèdia ·Situacions que provoquen el riere dels espectadors ·personatges quotidians i tipificats ·Final feliç

Activitats.  Indica si aquestes informacions son vertaderes o falses, i corregeix les que siguen falses de manera que endeviguen certes. El teatre raramente fa servir el monòleg com a tècnica. L’origen del teatre l’hem de buscar en celebracions populars. El teatre sempre respecta la regla de les tres unitats. La regla de les tres unitats consta d’una acció, nus i desenllaç. Els diàlegs no indiquen les intervencions dels personatges.  Explica en què consisteix el teatre i enumera els subgèneres principals.

 Comenta la semblança y diferència entre la tragèdia i la comèdia.

2n eso val repàs grups temes 3 i 4  

Esborrany repàs temes 3 i 4

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you