2n ESO – C
Edició 2012-2013
TEMA 5. TIPOLOGIA TEXTUAL TEXTOS PERIODÍSTICS D’OPINIÓ
PREMSA: Mitjà amb molt poder,
Gèneres subjectius
és el ‘quart poder’. Té un paper molt important socialmente.
Article d’opinió
Comentaris, opinions, sobre Làutor
Columna
Editorial
Ho escriu un análisis d’algun Cense signatura. col·laboradorcol·laborador habitual Aeaxpressa l’opinió a qui li solen un reservar de la publicación tema concret. un espai elaborat pel director defensa laSón seua els més breus en o el Consell de Pren con a objecte un disc,(generalmente un opinióamb arguments i Defenen normalmente. una disposición vertical) redacción. Tracta un llibre, una pel·lícula, etc… contraarguments tesiamb arguments. Solen tema d’actualitat. Comenta el contingut, la sol expresar una queixa, una escriure un periodista crítica oCartes un agraïment. L’autor al especialitzat. Crítica és un lector del diari director
COMUNICACIÓ ORAL Cap a la fama: Mig de comunicacio: hola bona vesprada som de diaria informacio i voldriem fer-li una entrevista per la seua obra de teatre Autor de l'obra: per supost preguntar lo que vullgau Mig de comunicacio: ¿han contat que ha anat molt be l'obra, es cert? Autor de l'obra: puix lo que dieu es cert ha anat molt be l'obra de teatre Mig de comunicacio: ¿ha hagut algun problema en l'obra? Autor de l'obra: la veritat que un problema si que ha hagut, en el cameri els personages s'han embolicat un poc al posar-se els vestits per a l'obra pero res mes. Mig de comunicacio: ¿se repetirà l'exit de hui? Autor de l'obra: se repetirà moltes voltes l'exit de hui per que tenim un bon equip i un bon escenari. Mig de comunicacio: bo puix moltes gracies i facilitaciones per l'obra i que tengais molta sort en les demes. Autor de l'obra: moltes gracies i bona vesprada
ORTOGRAFIA: TREBALL NO FET PEL GRUP 6
Alguns verbs exigiesen l’aparició d’uns complements determinats, sense els quals el verb no tindria sentit complet: és el cas del complement directe o l’atribut i del complement de regime verbal. A més, hi ha complements que aporten una imformació adicional per precisar més el missatge que volem transmetre: és el cas del complement predicatiu o dels complements circumstancials.
Alguns verbs necesiten un complement introduït per una preposición per tindre sentit complet. Els meus pares es van fixar en els tatuatges SPrep Les preposiciona que introdueixen el CRV poden ser a, amb, de o en, segons el verb que continga l,oració. Els complements de regime verbal es poden substituir pel pronom feble hi, però quan van introduïts per la preposición de, el pronom feble és en. Les preposicions en i amb canvien a a/de devant d,infinitiu, i cauen devant de la conjunción que. ( Pots trobar algun CRV sense preposició ).
El complement predicatiu és generalmente un adjectiu o un participi que acompanya un verb predicatiu i expressa una qualitat o un estat d’un noma mb el qual conocorda en gènere i nombre El predicatiu acompanya els verbs predicatius. Es pot substituir pel pronom feble hi.
Els complements circumstancials són un tipus de complements no obligatoris que aporten una información adicional. Poden ser sintagmas adverbials, sintagmas preposicionals o sintagmas nominals. El pronom feble que substitueix els CC és en pronom hi, però quan va introduït per una preposició de, el pronom és en. Complement circumstancial de lloc: Indica el lloc on es desenvolupa el fet o l’acció que expressa el predicat. Complement circumstancial de temps: Indica quan es realitza l’acció expressada pel verb. Complement circumstancial de manera: Expressa la manera com té lloc l’acció verbal. Complement circumstancial de quantitat: Informa sobre la quantitat en què s’esdevé l’acció expresada pel verb. Complement circumstancial d’instrument: Designa l’ojecte que es fa servir per a dur a terme l’acció expressada pel verb. Complement circumstancial de companyia: Es refereix a la persona o l’animal que acompanya el subjecte en l’acció que expressa el verb. ACTIVITATS
1. Subratlla tots els complements circumstancials de les oracions següents i indica de quin tipus es cada un. -Ahir vam trobar el nostre professor al museu. -Alex obria els regals amb nerviosisme. -Elles corrien per parc totes les vesprades. -El periodista va escriure la notícia a l`ordinador portàtil. -Volen anar al cine amb la teua germana. -Havien de retarllar-ho amb les tisores.
2.Construeix oracions que contingues almenys dos complements circumtancials diferents amb cada verb. -Eixir
-Escoltar
-Jugar
-Viatjar
-Prendre
-Vore
3.Identifica els complements de règim verbal de les oracions següents i substitueix-los pel pronom feble adequat. -Nosaltres sempre pensem en les vacances. -Imma s`afanyava en el treball d`Història. -No vol que comptem amb la seua presència. -Els músics van renunciar a la beca del Ministeri. -L`actor es va adonar dels seus errors a l`escenari. -Lluïsa s`ha acostumat a les ulleres.
LÈXIC Els parlantas d’una llemgua utilitzen paraules diferents per a designar el mateix objecte.És a dir,dins de la mateixa comunitat lingüística els habitants de cada lloc tenen maneres diferents d’expresarse.Cda una de les expressions o paraules pròpies d’una àrea geogràfica s’anomenen dialectalismes. 1.Uneix aquestes paraules amb els seus dialectalismes
A)
Avui
B)
Milotxa
1)Síndria 2)Xica
C) Noia
3)Hui
D) Carassa
4)Botar
E)
Dacsa
5)Estel
F)
Melic
6)Eixir
G)
Saltar
7)Ganyota
H)
Mirall
8)Hostessa
I)
Meló d’Alger
9)Blat de moro
J)
Surt
10)Espill
K)
Assafata
11)Llombrígol
Els blocs dialectals de la nostra llengua
OCCIDENTAL 5 vocals en posició àtona
Nord-occidental
ORIENTAL 3 vocals en posició àtona
Valencià
Rosellonés Central Balear Alguerés
La nostra llengua no es parla de manera uniforme al llarg de tot el territori, presenta diverses varietats geogràfiques o diversos parlars. Això dona lloc als dialectes
Varietats característiques de la llengua que es donen en zones geogràfiques determinades. Tenim dos grans blocs dialectals basades en diferències fonètiques lèxiques i gramaticals.
El tret distintiu és la manera de pronunciar les vocals àtones. Occidental (a,e,i,o,u) Oriental(ə,i,u)
Dialectalisme: Cada una de les expressions o paraules pròpies d’una àrea geogràfica determinada.
VARIETAT OCCIDENTAL VARIETAT ORIENTAL La primera persona del present d’indicaiut La primera persona del present d’indicatiu acaba en –e. Parle, menge. acaba en –o. En el balear no té desinència. Parlo (parl) Els verbs incoatius de la 3ª conjugació fan Els verbs incoatius de la 3ªconjugació fan l’increment –isc, -ix: Patisc, patixes. l’increment –eix: Pateixo, pateixes Formes del present de subjuntiu en –e(1ª Formes del present de subjuntiu de totes conj) i en a (2ª i 3ª conj): cante, perda les conjugacions en –i: Canti, perdi Formes de l’imperfet de subjuntiu en –ara, Formes de l’impefet de subjuntiu en –és, -era o en –es, -ís: Cantara(cantés) -ís: cantés, temés.
En aquests text assenyala les diferències entre els dos grans blocs dialectals: Occidental y Oriental. Y diues a quin bloc pertan.
1.- Feia dugues hores que l’esperava i m’estava morint de set; hagués donat qualsevol cosa per un got d’aigua! Allavòrens va aparèixer i em va dir que havia sigut tonta d’esperar-lo. Bloc:_________________
2.- La revolució, la podem pas fer tots sols! Hi ha companys que han provat d’anar a les usines a l’hora de la sallida, mes els obrers els han pas escoltats i al contrari se n’han rigut. Bloc:_________________
3.- Enyor la mar, enyor sa immensitat blavosa que semblava entrar-se’n a sa cabina per l’ull de bou d’aquell dia de primavera , camí de l’illa. I pens que mai tornaré a veurela com era a s’horabaixa. Bloc:________________
4.- Llàstima que les coses haiguin nat com han nat, que si no, a hores d’ara jo encara viuria en aquell pis de l’Ensanxe que semblava un palau. Aquí per lo menos te cuiden, algo és algo. Bloc:________________
5.- Saluda la teua secretària de la meua part –digué mentre es dirigia a l’eixida. Pere Coll l’acompanyà fins a l’ascensor. -Ja saps, Toni: si et veus en perill no dubtes a cridar el teu camarada. A Coll li ixqué una veu sorneguera. -En això confie. Bloc:__________________
6.- Sem arribats a casa mes el peirer ha pas acabat la feina. Me queixi perquè ha deixat la casa força bruta. Per me tranquil·litzar, vaig a beure’m un veire d’aiguardent. Bloc:__________________
LITERATURA: TREBALL NO FET PEL GRUP 3
2n ESO – C
Edició 2012 - 2013
TEMA 6 TIPOLOGIA TEXTUAL: TREBALL NO FET PEL GRUP 3
COMUNICACIÓ ORAL EL COTXE Un bonic dia estava Juanito i son pare anant cap al partit de futbol, Juanito estava dormit quan de sobte el seu endormiscat pare es va donar compte s'acostava a massa velocitat i en el mateix carril que ell. Quan el pare va poder reaccionar, es va canviar de carril ràpidament i sense donar-se compte es va estavellar amb un gran arbre. El pare de Juanito va quedar en perfecte estat igual que el seu fill, però el cotxe va acabar destrossat, així que l'única cosa que podien fer és anar ràpid a arreglar-ho. Quan van arribar al concessionari li van preguntar al senyor que hi havia allí. Li van explicar la seua situació, i el mecànic els va dir el cost. El pare de Juanito, molt decebut, es va donar compte que era massa car, i amb la crisi, no era el millor moment per a gastar tants diners. L'agent els va recomanar que el millor seria comprar un cotxe nou, i els va ensenyar diversos models: un monovolum, un tot terreny, un seden, un utilitari i un esportiu. Finalment van decidir que el monovolum era el que li aportaria a la seua família més comoditat. Després de la visita van ser a casa perquè la seua família comentara la seua decisió. Després de molt pensar-ho, van decidir que el monovolum sí que era el més encertat. L'endemà tota la família va ser al concessionari i van comprar el cotxe. Fi.
ORTOGRAFIA
Els sons palatals africats sonor i sord El valencià té consonants simples j i g i els dígrafs tj i tg per a reprensentar el fonema palatal africat sonor, i les grafies x,tx i ig per a reprensentar el fonema palatal africat sord. So sonor j Davant de a, o, u: jaqueta, jove, ajuntar...
g
Davant de e en els casos següents: • Mots: Jehovà, jerarquía, Jeroni, jeroglífic... • En l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies... • En els grups –jecc- i –ject-: injecció, subjecte, subjectador... Davant de e, i: gener, girar, girasol...
tj
En posició intervocàlica, davant de a, o, u: platja, lletjos...
tg
En posició intervocàlica, davant de e, i: desitge, jutgí, rellotge, sutge... En les paraules acabades en –atge i –etge: avantage, formatge, metge...
So sord x tx
ig
A començament de mot: xiquet, xocar, xec, xofer... Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa... A comenáment de mot, ens paraules d’origen estranger: Txad,, Txèquia, Txaikovski... Entre vocals: cotxe, pitxer, petxina A final de mot, quan els derivats s’escriuen amb tx: cartutxcartuxera A final de mot, quan els derivats s’escriuen amb j, g,tj o tg: desigdesitjar
Ací teniu un exercici i el seu soluccionari: No puc distin__ir quin és l’alia__e d’aquest metall Po__ueren extin__ir l’incendi poc després de l’aterra__e Un camió de __ran tona__e va derrapar en un vira__e Un bur__és és un membre de la bur__esia Elimineu els ad__ectius Poseu-vos els pi__ames i __iteu-vos Hi ha __ent que no escriu __aure sinó __eure No trepi__eu la __espa Fu__es perquè et trepi__a? Assa__arem aquest passa__e La pà__ina més lle__a és la ro__a S’ha llevat la corre__a i les mi__es Un home molt fero__e em va furtar el rello__e No desi__e enu__ar aquella óssa tan lle__a mentre desde__una He passe__at per la llo__a i he vist una poli__a fora de la si__a El massa__ista m’ha arre__lat les na__es mentre __eia panxa avall Avui men__em ba__oquetes amb fe__e pi__ades en Raymi
Solucionari: No puc distingir quin és l’aliatge d’aquest metall Pogueren extingir l’incendi poc després de l’aterratge Un camió de gran tonatge va derrapar en un viratge Un burgés és un membre de la burgesia Elimineu els adjectius Poseu-vos els pijames i giteu-vos Hi ha gent que no escriu jaure sinó jeure No trepitgeu la gespa Fuges perquè et trepitja? Assajarem aquest passatge La pàgina més lletja és la roja S’ha llevat la corretja i les mitges Un home molt ferotge em va furtar el rellotge No desitge enutjar aquella óssa tan lletja mentre desdejuna He passejat per la llotja i he vist una politja fora de la sitja El massatgista m’ha arreglat les natges mentre jeia panxa avall Avui mengem bajoquetes amb fetge pitjades en raïm
Ús de les grafies x, ix, g i j Els sons fricatius palatals s'articulen de la mateixa manera. La vibració de les cordes vocals en determina la diferenciació. Quan pronunciem el so fricatiu palatal sord, les cordes vocals no vibren. Comprova aquest fenomen. Pronuncia en veu alta les paraules següents: puixant, lleixiu, marxa,baixi. En pronunciar el so fricatiu palatal sonor, les cordes vocals vibren. Ara, col·loca la mà al voltant del coll; notaràs com es produeix una vibració lleu: pujant, llegiu, marge,vagi. El so fricatiu palatal sord es pot presentar amb les grafies següents: •
X A principi de mot: Xàtiva, Darrere de consonant: Elx, Darrere de i: guix, Darrere de u d'un diftong: rauxa, disbauxa
Xixona Manxúria clixé
IX Darrere de les vocals a, e, o, u: Caiximir, Cuixà El so fricatiu palatal sonor es pot presentar amb les grafies següents: • J Darrere de les vocals a, o, u: menjar, rajolí Els nexes -jecc- i -ject-: injecció, projectar i el verb jeure Alguns mots com jerarquia, jeroglífic, jersei •
•
G Darrere de les vocals e, i: gerani, girafa
Ací teniu un accés a un power point que t’explica tot sobre les consonants palatals http://www.slideshare.net/caperutxa/les-consonants-palatals-2452795
GRAMÀTICA 1. Oracions predicatives. •
Les oracions predicatives: Tenen un verb predicatiu i un o més complements. Poden ser transitives, intransitives, reflexives o reciproques.
2. Oracions atributives i predicatives: · Es poden classificar de diverses formes; el tipus de predicat, la intenció amb que s’emeten… 3. Atributives: · Tenen un predicat nominal es a dir amb un verbe copulatiu (ser, pareixer, estar, semblar) i un atributo 4. Impersonals: · Oracions contruides en tercera persona que no tenen subjecte explícit ni el·líptic.
LÈXIC
Els refranys són expressions populars que condensen l’experiència d’un poble, la sua manera de vore el món , i són llegades de generació en generació pels parlants d’una llengua Els refranys són expressions fixes i independents tenen una estructura formal bastant definida EJEMPLE: Cada olleta té la seua tapadoreta. Home refranyer, gos I malfaener
LLENGUA I SOCIETAT DIALECTES OCCIDENTALS: Nord-occidental Valencià: 1. Septentrional 2. Apitxat 3. Meridional
SUBDIALECTES DEL VALENCIÀ · Valencià Septentrional: terminación –o del la persona del present d’incicatiu (canto, porto); la terminació en –e de la 3ª persona del present d’indicatiu; pel manteniment del article masculí arcaic lo, los ( lo cotxe); la pèrdua en algunes zones de la –r final (llauradó per llaurador); i el manteniment de la –d- intervocàlica. · Valencià Apitxat: presenta com a tret més característic la pronunciación com a sordes de les grafies sonores j, g, tj itg (plutja/ plut∫a; metge/ met∫e) i de la s sonora ( casa/ kása, onze/ ónse ) · Valencià Meridional: es caracteritza per la pèrdua generalitzada de la – d- intervocàlica (corregua per correguda); per l’harmonia vocàlica (terra/ térre, escola/ askola) i per no pronunciar la i en el grup –ix
ACTIVITATS 1. Llig el text següent i digues a quin subdialecte valencià correspon. Indica com ho has sabut: Estimat padrí, T’escric per te demanar un consell. Sem un munt al meu C.E.S. que en sem farts i que diem que n’hi ha prou. Cada dia anar a l’escola, tenir les vacances amb comptagotes, obeir mitja dotzena de professors, el conseller d’educació, el sotsdirector, el director i set o vuit pions és pas una vida. Tenim, cada hora, una lliçó a nos saber i sempre hi anem amb l’ai al cor. Sem pas guanyat res amb el sistema del control continu de les coneixences, com ne diuen. Enbans tremolàvem fora que de tant en tant, al moment de lescomposicions, i nos podíem reposar entre temps. Ara nos deixen pas respirar. I quan respones pas bé,punició del professor. I quan vas pas dret, punició dels pions o del conseller d’educació. I quan tornes a casa, crits de la famili. Què podem fer per nos defendre? La tabola servei pas a res. Fora que a ramassarqualque punició suplementari. La revolució, la podem pas fer tots sols! Hi ha companys que han provat d’anar a les usines a l’hora de la salida, mes els obrera els han pas escoltats i al contrari se n’han rigut. Elscompanys troben que resta fora que una solució: calar foc a les escoles caserna
•
El teatre en la literatura universal: En els últims 2.500 anysmoltes obres de teatre s´han fet patrimonio universal per la seua universalitat o por la shua influència.
Al teatre a l´antiga Grècia hi Destaquen autors com Èsquil Sòfocles i Eurípides.
Al teatre Barroc Castellá hi destaquen Félix Lope de Vega i Pedro Calderón de la Barca.
El teatre en l´Anglaterra del segle XVI Hi destaquen autors com William Shakespeare, Ben Jonson I Christopher Marlowe. Al teatre classic francés hi destaquen autors com Pierre Corneille,Jean Racine i Molière.
•
Autors teatrals universals dels segles XIX I XX.
•
Henrik Ibsen
•
Anton Txékhov
•
Samuel Beckett
•
Eugène Ionesco
Teatre a la nostra literature : 4. En l´àmbit del renaiximent es quan sorgeixen les primeres obres cultes. 5. Al període del Barroc quasi tota la Nostra producción teatral va a ser teatre culte 6. Al final del segle XVIII tornen a haver obres amb amició artística. 7. A la Renaixença es consolida el teatre en la Nostra llengua. 8. A l´època contemporània destaquen els joglars, els comediants, Dagoll-Dagom i la fura dels baus. 9. Actualment alguns autors teatrals son Josep Maria benet i Jornet, Manuel Molins i Rodolf Sirera.