Espiral solidària - Inmigració

l espiralsolidària

IMMIGRACIÓ

Les Migracions Una de les característiques de l’ésser humà és la capacitat per desplaçar-se i colonitzar nous ambients. Això ha estat així des de sempre.

Des de diversos estudis paleontològics ha quedat demostrada la tesi que els humans som immigrants que procedim d’Àfrica a causa dels canvis climàtics, tot i que des del bressol del pensament blanc i occidental s’hagi pretès durant anys negar i fins i tot false-

IMMIGRACIÓ

jar les troballes arqueològiques que corroboraven aquesta teoria .

Així, fa uns 7 milions d’anys es va originar a l’Àfrica el primer homínid bípede. Uns 4 milions d’anys després, aquests llunyans avantpassats es van dispersar per gairebé tot el continent africà, fins que fa uns dos milions d’anys, els seus descendents es van aventurar a sortir d’Àfrica, essent aquesta la primera gran migració de la història del nostre llinatge, arribant en aquest moment tant a l‘Àsia tropical com al sud del continent europeu, i concretament a la Península Ibèrica.

La segona onada migratòria es va produir fa un milió d’anys, amb homínids que van ocupar de nou bona part d’Europa i Àsia, posseint en aquest moment una tecnologia que els va permetre endinsar-se en territoris que fins llavors havien estat vetats per a qualsevol primat, com les fredes estepes que s’estenien al nord de les grans cadenes muntanyenques, els Alps, el Caucas o l’Himàlaia.

I finalment, i fa uns 500.000 anys, té lloc el tercer gran èxode d’Àfrica, del qual procedim tots els pobladors i pobladores actuals del planeta. En aquesta migració es va arribar encara més lluny que en les anteriors permetent l’accés a nous continents, com Austràlia o Amèrica.

Tots aquests moviments migratoris es van produir arran dels canvis climàtics i ambientals del planeta. La imatge per tant del continent africà com a focus de migracions és correcta, i també com a bressol de la humanitat.

Actualment però sembla que el flux migratori en el cas africà només va de Sud a Nord, però els moviments migratoris es produeixen tant des d’ell com dins d’ell, essent el lloc del món on més moviments migratoris es produeixen. Àfrica és doncs, continent de migracions, i dins d’ell hi ha un moviment de 40 milions de persones, que són migrants interns. A l’Àfrica Oriental la majoria dels desplaçaments es produeixen a l’interior, acollint camps de refugiats, desplaçats interns i migrants socials, resultat de les guerres internes i les friccions entre els estats veïns.

2

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

A l’Àfrica Meridional hi ha una diferenciació entre migracions voluntàries i forçoses en una zona d’intensa circulació de poblacions procedents de l’interior i de l’exterior, bé per raons econòmiques generades pel major desenvolupament de països com Sud-àfrica i Zimbabwe, pels conflictes armats a causa de la balcanització dels conflictes ètnics en el context de les artificials fronteres colonials, o com a trampolí per prosseguir el seu viatge cap a Europa, Amèrica i Austràlia.

I a l’Àfrica Occidental hi ha una migració interna dinàmica i complexa que es caracteritza IMMIGRACIÓ

per ser eminentment laboral i comercial i que està molt feminitzada. És també l’origen de la majoria d’homes joves que arriben a Europa de forma irregular, de manera que la zona del Sàhara i la zona saheliana, en principi llocs de pas cap a Europa, s’està convertint cada vegada més en lloc d’assentament de persones immigrants procedents de tota l’Àfrica Sudsahariana.

Alguns d’aquests països acaben convertint-se en trampes dels que és difícil sortir. Així, fins fa pocs anys, països com Líbia o Algèria eren els països en què molts dels joves migrants, sobretot homes, s’establien per treballar i treure els fons necessaris per seguir el seu trajecte, molt majoritàriament en pastera, sovint l’única opció a la qual accedir a causa del impediment sistemàtic d’una entrada per via legal. Aquestes pasteres, per contradictori que sembli, són a més de molt arriscades, molt més cares del que seria un viatge regular per exemple en avió. Quan el projecte migratori fracassa i les persones queden atrapades en països com el Marroc, on el treball és pràcticament impossible, el país acaba convertint-se en una presó oberta, d’on és molt difícil d’escapar.

Actualment, amb l’afany i la priorització per part de les polítiques migratòries europees per reforçar la Frontera Sud, externalitzant el control migratori a països com el Marroc,

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

3

aquests, més que en països de trànsit, establiment o ratera, s’han convertit en un autèntic calvari per als i les joves migrants, amb una violació sistemàtica dels drets humans.

En els darrers 13 anys es valora que més de 23 000 persones han mort a les costes mediterrànies mirant d’entrar a Europa.

A l’Amèrica Llatina, 30 milions de llatinoamericans i llatinoamericanes són migrants, representant el 13% del total mundial, on la majoria dels migrants són persones menors de 30 anys, especialment entre els 20 i 29 anys. El canvi climàtic està accelerant els fluxos IMMIGRACIÓ

migratoris a Mèxic, Amèrica Central, el nord-est del Brasil, la Serralada dels Andes i les regions de Patagònia i Cuyo, i cinc milions de persones pateixen les dificultats del desplaçament forçat per narcotraficants i altres grups armats il·legals.

De 2003 a 2009, gairebé 950 mil persones per any van emigrar des de les Amèriques cap a països de la (OCDE), on prop de la meitat d’aquests moviments van ser cap als Estats Units, i una quarta part cap a Espanya.

El drama de la migració llatinoamericana a les portes del Estats Units és per tots i totes conegut, i són ja molts anys en que la situació es repeteix.

S’han demostrat extensivament els vincles que hi ha entre l’augment en la seguretat de la frontera i la mort de migrants. En els anys 1990s i 2000s l’augment de la fortificació de la frontera entre els EUA i Mèxic coincideix amb l’augment simultani de morts de migrants reportades. La militarització segmentada de la frontera ha resultat en un “efecte embut”, que vol dir que el flux migratori s’ha redistribuït a àrees remotes i perilloses, com l’àrea del sud d’Arizona.

Tot i no saber-se el nombre total de persones mortes en l’intent de creuar la frontera dels EUA, sí que hi ha nombres aproximats que parlen de 2238 cossos trobats entre els anys 1990 i 2012, havent un augment exponencial de morts a partir del 1999.

Si ens referim al continent asiàtic, la primera dada important és tenir en compte que més del 50% de la població mundial viu a l’ Àsia, una proporció alta que deixa presagiar l’amplitud del fenomen migratori en aquesta regió. De fet, ja el 1990, Àsia comptava amb el major nombre d’emigrants, un total de 49,8 milions de persones.

Sobre la migració a altres continents; 38 milions d’asiàtics viuen a Europa, Amèrica del Nord i Oceania.

Hi ha també moltíssima migració interna; on països com Malàisia, Corea del Sud i Tailàndia s’han convertit en països d’acollida, per una banda pel desenvolupament econòmic i per l’altre per la inestabilitat política dels països colindants.

4

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

Per concloure: Actualment més persones que mai estan vivint fora del seu país. El 2013, 232 milions de persones, és a dir 3,2% de la població mundial, eren migrants internacionals, a diferència dels 175 milions registrats el 2000 i els 154 milions del 1990.

El Nord, és a dir els països enriquits, acull 136 milions de migrants internacionals, mentre que al Sud resideixen 96 milions. La majoria dels migrants internacionals estan en edat laboral (20 a 64 anys) i representen el 74% del total. A nivell mundial, les dones representen IMMIGRACIÓ

el 48% de tots els i les migrants internacionals.

Les dades demostren que la migració Sud-Sud és tan comú com la migració Sud-Nord.

Al 2013, prop de 82.300.000 de migrants internacionals que van néixer al Sud residien al Sud, xifra que supera els 81.900.000 de migrants internacionals originaris del Sud que viuen al Nord.

Els asiàtics i llatinoamericans que viuen fora de les seves regions d’origen constitueixen els grups més nombrosos de la diàspora a nivell mundial.

Europa i Àsia juntes alberguen a gairebé les dues terceres parts del total de migrants internacionals de tot el món. Europa segueix sent la regió de destinació més popular amb 72 milions de migrants internacionals el 2013, en comparació amb 71 milions a Àsia.

Des de 1990, Amèrica del Nord ha registrat el major increment en el nombre absolut de migrants internacionals, que van sumar 25 milions, i ha experimentat el creixement més ràpid en la quantitat de migrants amb una mitjana de 2,8% anual.(comunicat premsa NNUU. 11/11/2013)

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

5

Dinàmiques per conduir un taller sobre Immigració Activitat : Presentació En una cartolina escrivim cadascú el nostre nom i el nom d’una persona estrangera que coneixem i de qui destacarem un tret, el que vulguem. Després ens posarem en parelles i cadascú explicarà a la seva parella quatre cosetes sobre ell o ella mateix/a i a quina persoIMMIGRACIÓ

na estrangera que coneix ha triat per presentar així com el tret d’ell o ella que hem volgut destacar. Ens presentarem de manera invertida.

Objectiu: veure si coneixem o no coneixem gent estrangera. Veure si es diferencia entre estranger/immigrant, veure què es destaca de cadascú (diferent si és estranger que immigrant? trets típics? estereotips?) dependrà molt del grup el que surti, i s’haurà de ser capaç de conduir en funció d’això.

Material necessari: cartolines petites, paper gran, bolígrafs i cinta adhesiva

Activitat : Estereotips Ens dividim en grups de 4 o 5 persones i cada grup escriu en un paper/cartolina 10 paraules/imatges/fets que li venen al cap en parlar d’immigració. S’han de consensuar en el grup a partir de les imatges més recurrents dins el grup etc. Després cada grup les exposarà i les comentarem.

Objectiu: veure quin és el nostre imaginari sobre la immigració, i reflexionar sobre com s’ha construït aquest imaginari (mitjans de comunicació? Viatges? Experiències personals?)

Material necessari: paper gran, bolígrafs

Veure el Vídeo de 18 minuts “El peligro de una sola historia” de l’escriptora nigeriana Chimamanda Adichie.

Comentar-ho. Tenint en compte que en l’àmbit de la immigració, solem quedar-nos amb una sola versió, amb una sola història, sovint unidireccional i curta de mires, ajudats i ajudades pels mitjans de comunicació.

Lectura de “El meu amic Hassan” Annex 1 Revista QUADERNS. Núm. 114. Cristianisme i Justícia. Octubre 2002 A partir de la lectura, identificar quins trets serien els típics que amb la mirada de “una sola historia” faríem del Hassan si som un ciutadà o ciutadana de Mataró, on ell viu, i no el coneixem. I identificar quin són els trets i característiques de la seva vida que només coneixerem si mirem al Hassan des de la curiositat, si el coneixem.

6

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

Activitat : Conceptes Ens dividim en grups de 7/8 persones i cada grup ha de definir en una cartolineta (un concepte per cartolina) els següents conceptes: Emigrant, Schengen, visa, CIE, CETI, deportació, pastera, passaport, etnocentrisme, estereotip, cayuco, immigrat ,ordre d’expulsió, immigrant, permís de residència, il·legal.

Després per cada concepte mirarem les definicions que ha fet cada grup. Donarem les definicions correctes ( annex 2 ) i reflexionarem sobre com coneixem ben poc de molts IMMIGRACIÓ

conceptes tot i sentir-los habitualment als mitjans de comunicació.

Les definicions de cada concepte són: • EMIGRANT: Persona que deixa el seu país per anar a viure a un altre • SCHENGEN: Conjunt de països de la comunitat europea pels quals hi ha llibertat de circulació sense cap control amb el visat Schengen. El pacte es firma l’any 1985 i entra en vigor l’any 1995.

• VISAT: Permís per a legalitzar l’ entrada o estada de persones en un país on aquest no tingui nacionalitat o lliure trànsit, ja sigui per convenis bilaterals entre el país de la nacionalitat de la persona i el país que autoritza l’entrada.

• CIE: Els Centres d’Internament d’Estrangers són establiments no penitenciaris dependents del Ministeri de l’Interior destinats a la custodia preventiva dels estrangers per a garantir la seva expulsió o devolució en virtut de l’expedient administratiu. Molt criticats per les condicions en les que es troben les persones recloses i per la seva opacitat.

• CETI: Els Centres d’Estança Temporal d’Immigrants de Ceuta i Melilla són establiments de l’administració pública creats per a la primera acollida i destinats a donar els serveis socials bàsics als immigrants i sol·licitants d’asil polític que arriben a les ciutats autònomes.

• DEPORTACIÓ: Expulsió d’un individu o grup de persones fora d’un determinat territori, habitualment per qüestions polítiques.

• PASTERA: Embarcació de fusta petita i descoberta amb el fons pla utilitzada per a pescar.

• PASSAPORT: Document oficial expedit per un país, que certifica i serveix per identificar a una persona individualment. Te validesa internacional, expedit per les autoritats d’un país, acredita el permís o autorització legal per a que surti o ingressi al país.

• ETNOCENTRISME: Actitud o punt de vista per el qual s’analitza el món segons el punt de vista de la pròpia cultura.

• ESTEREOTIP: Creences mantingudes per individus o grups de persones sobre altres individus o grups de persones, creades i compartides. Són generalitzacions inexactes concebudes sense una base adequada. Formes errònies de pensament que no coincideixen amb la realitat.

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

7

• CAYUCO: Embarcació índia d’una peça, més petita que la canoa, amb el fons pla que es governa i es mou amb el canalet.

• IMMIGRAT: Persona que s’estableix en un país que no és el seu.

• ORDRE D’EXPULSIÓ: Sanció que s’imposa als estrangers en situació irregular que ordena la expulsió del territori nacional.

• PERMÍS DE RESIDÈNCIA: Document que autoritza a una persona extrangera a residir en un país.

IMMIGRACIÓ

• IL.LEGAL: que no està permès per la llei. (aclariment: una persona no pot ser mai il·legal).

Material necessari: cartolines petites, paper gran, bolígrafs i cinta adhesiva.

Activitat : El viatge Ens dividim en grups de 5/6 persones i cada grup mira de respondre a les 7 preguntes següents. Després ho posem en comú i anem conformant les respostes correctes.

A l’annex 2 hi ha una guia per treballar les preguntes.

1.Com creus que un jove africà de Guinea Conakry, Ghana o Mali que vol viatjar a Europa ho pot fer/ho fa?

2. Què és un visat? Què creus que es necessita per a que el donin?

3. Si no et donen un visat, què fas?

4. Quant creus que pot costar un viatge en pastera?

5. Assenyala els possibles perills que pots trobar durant el viatge per terra i mar.

6. Un cop s’han superat les fronteres i s’ha arribat al nostre país, què passa?

7. Què podem fer nosaltres davant d’aquesta realitat?

Material necessari: mapa d’Àfrica

8

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

Activitat : Les fronteres Visualitzar el vídeo: “Basta de violencia en las fronteras” (Sara Creta, Sylvin Mbarga, Picas Abessolo, Eric William) (17 min) Basta de violencia en las fronteras és una campanya realitzada per associacions marroquines defensores dels drets humans: ALECHA, GADEM, FMAS, AMDHA.

IMMIGRACIÓ

Objectiu: conèixer quina és la realitat a les fronteres i quina és l’actuació policial espanyola i marroquina, i com responen a una política clara de fre a l’entrada de persones.

Comentar el vídeo.

Lectura “Déu és negra i sense papers” Annex 3 Una gàbia sense sortida. La realitat de les persones immigrades a Ceuta.

Document ACAT Num.27.

Activitat : CIES Lectura conjunta de “Per què tanquem els immigrants? ” Annex 4 Suplement de la revista PAPERS. Quadern núm. 188 de CJ -(n.222)-Març 2014.

Visualitzar el vídeo: “Sobren raons. Sobre els CIE” (tanquemeslcies.blogspot.com.es) (30 minuts) Comentari del vídeo.

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

9

Contrapunt Tot i que ja ho hem explicat a l’inici, volem remarcar que els controls de fronteres es cobren vides arreu del món. Allà on es troben el “primer” món amb el “tercer” món, a les fronteres, és on es produeixen els drames. Des del nord només es treballa pel control, les causes de la pobresa que generen migració no es treballen, perquè la pobresa del Sud

IMMIGRACIÓ

és la riquesa del Nord.

Malgrat tots els drames, en el cas per exemple d’Àfrica, el major fluxe migratori és intracontinental, la major part de desplaçats i refugiats africans són dins el continent, on països sense recursos han d’assumir des de la precarietat l’acollida de persones desplaçades.

“(...) Se estima que el número de migrantes en el mundo “son 214 millones y 14 millones son de África’’. Pero, “contrariamente a lo que se piensa, el 47 por ciento de los africanos se queda en África y el 10 por ciento va al Oriente Medio. Sólo un pequeño porcentaje llega a Europa. En resumen, los africanos se encuentran en África’’, (...)

En resumen, el continente africano se caracteriza por la menor tasa de migración externa y mayores tasas de movilidad en su interior.“ (Mario Giro, Comunidad de San Egidio, 2011)

Altres punts geogràfics amb drames migratoris: La bestia. Muerte y explotación de migrantes en México (4 min15) Apresan a migrantes ilegales rumbo a Puerto Rico (55 seg) Buscan desaparecidos de naufragio en Nagua, R.Dominicana.

(3min 12) La policía rusa realiza redadas masivas para detener a inmigrantes clandestinos (1 min 05) Europa busca evitar la inmigración ilegal tras la tragedia de Lampedusa (2 min 24)

10

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

Proposta de pel·lícula per cinefòrum: Pel·lícula: 14 kilómetros Direcció i guió: Gerardo Olivares.

Fotografía: Alberto Moro.

Música: Santo Vega.

Any: 2007. País: Espanya IMMIGRACIÓ

Durada: 95 minuts.

Intèrprets: Adoum Moussa, Iliassou Mhamadou Alzouma, Aminata Kanta.

La pel·lícula toca els diferents temes que hem anat treballant al dossier.

Al llarg del viatge, i en diferents llocs del món, hi ha una violació sistemàtica de diferents drets humans sota la mirada impassible de la comunitat internacional. Convidem a llegir la Declaració Universal dels Drets Humans Adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de10 de desembre de 1948, i assenyalar aquells drets humans que arrel del visionat de la pel·lícula veiem no es respecten.

(Annex 5)

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

11

IMMIGRACIÓ

l espiralsolidària

IMMIGRACIÓ Annexes

12

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

Annex 1: El meu amic Hassan I. UNA APROXIMACIÓ DES DE LA VIDA

IMMIGRACIÓ

Els fenòmens migratoris ens porten a parlar de processos socials complexos que tenen llurs repercussions polítiques, econòmiques, socials i culturals. Tanmateix, malgrat la complexitat d’aquests fenòmens, no ens podem deixar emportar únicament per les dades quantitatives, indiscutiblement necessàries per a la comprensió d’aquests fenòmens, però, d’altra banda, massa freds per a donar-nos raó del rerefons humà que envolta tot projecte migratori.

Per això, en aquesta primera part, em centraré en la manera com es va anar gestant la idea d’emigrar d’un jove de Larache (El Marroc), com va perdre el seu status de ciutadà per a convertir-se en estranger en una terra estranya. Es tracta només d’un apunt, d’un flash que pot ajudar-nos a posar un rerefons personal a aquests rostres anònims que ens trobem pels nostres carrers, i que tendim a amagar sota un clixé estereotipat.

Em proposo, doncs, de relatar-vos el projecte migratori de Hassan per terres catalanes (1). El vaig conèixer a Mataró (Barcelona) fa vuit anys, al Centre Sant Pau, de Càrites Diocesana de Barcelona. Hassan va entrar en contacte amb nosaltres, com tants d’altres immigrants, per tal de seguir els diferents cursos que impartim en el nostre centre.

La decisió d’emigrar Avui, remuntant-nos en el temps, li demanem que ens relati com es va anar gestant en el seu interior aquella decisió motivada per un “ja n’hi ha prou!” Aquell dia en què les portes d’Europa es dibuixaren per primer cop en el seu horitzó. La seva vida començava a restar alterada pel fatalisme de la realitat quotidiana. En la seva ment, s’anava gestant una decisió que havia de marcar definitivament la seva vida personal i familiar: l’èxode cap a Europa.

Hassan es troba a Espanya des de l’estiu del 1990. La gestació de la idea de deixar el seu país va seguir el mateix camí que el de molts altres compatriotes seus: un amic que treballava a Espanya, en un dels seus viatges de vacances al Marroc, li va parlar de les excel·lències de la vida a Europa. Semblava que tot eren facilitats. Els relats fantàstics es multiplicaven, en aquests mesos d’estiu. Hassan veia centenars de joves que arriscaven llurs estalvis i llurs vides en un viatge en fràgils pateres amb destinació a la costa espanyola. Fou llavors quan es va dir: Per què no aventurar-me jo, també? Tanmateix, un cop en terra europea, la realitat que es trobaria seria molt diferent...

Hassan, amb 30 anys, és el més petit de quatre germans. Es va casar als 16, i, en el moment de deixar el Marroc, acabava de néixer la seva tercera filla. Durant anys havia estat

5 L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

13

IMMIGRACIÓ

treballant a les terres del seu pare. Un treball que no donava prou per a una família que augmentava, ni per a l’inconformisme d’un jove inquiet que no s’acontentava a quedar-se tancat en els limitats feus familiars. El seu inconformisme el va portar a entrar en contacte amb els traficants de droga marroquins: “amb poca feina et feies d’or”, em comentava. Però, en la vida de Hassan, la influència del seu pare tenia el seu pes, fins al punt que el va convèncer que abandonés aquell camí on s’estava posant, i que, a la llarga, li hagués comportat seriosos problemes. Aquest canvi de plans li suposaria complicar-se un xic la vida. Arribat a aquest punt, es va plantejar, per primer cop, saltar a Europa, puix que al seu poble no hi havia futur.

Per a milers de marroquins, Europa és un somni que es presenta com a proper, pel que fa a la distància física, però els Acords de Schengen (2) el converteixen en molt més distant, quant a la seva possible realització. La difícil situació econòmica en què es trobava Hassan el va portar a emigrar, per primer cop, cap a terres de l’Est del Magreb. Una llarga travessia per Algèria i Tunísia, fins arribar a Líbia, resultà poc exitosa. Les coses no van anar bé; de manera que va haver de replantejar-se de nou el salt vers la somniada Europa.

A l’estiu, els pobles marroquins es veuen alterats per la presència de milers de paisans residents a l’estranger que tornen de vacances al seu país. És un temps en el qual els veïns del poble resten enlluernats amb els cotxes i les històries que els arriben d’Europa: tot sembla tan fàcil!... Un d’aquests estius, Hassan va connectar amb un veí del poble que feia cinc anys que es trobava a Espanya. Li va parlar de les excel·lències de la vida a Europa. Li comentava que aquí hi havia moltes més oportunitats per a trobar feina.

Sol i lluny de la família Amb el visat de “turista”, va entrar a Espanya l’agost del 1990. Per a aquesta acreditació va necessitar demostrar que tenia recursos econòmics per al seu sosteniment. La família va col·laborar amb els estalvis necessaris per a poder passar la frontera. Però, un cop a l’altra banda, com tants d’altres immigrants que entren mitjançant aquest procediment, s’oblidà de la “il·lusió turística” del país que l’acollia, per tal d’iniciar la penosa ruta de la recerca d’un treball amb què guanyar-se dignament la vida. La seva primera destinació laboral fou Premià de Mar (Barcelona), població on es trobava “l’amic” que el portà a aquestes terres. Ben aviat es va començar a adonar que les coses no serien tan senzilles. Què lluny quedava aquell estiu i les xerrades que va tenir amb “l’amic”!. La realitat es presentava molt més crua que no pas aquell somni d’una nit d’estiu. A la seva arribada, “l’amic” el va deixar plantat. Els primers mesos van ser molt difícils. Vivia en una barraca, on l’aigua de la pluja els visitava sovint. Les seves primeres feines foren d’allò més dur: cavar claverons en les obres públiques, viure enmig de la pols i de la calor sufocant de l’estiu. Mai no havia treballat tan durament, em confessava. Sense la força i la resistència dels seus 20 anys, no li hagués estat possible d’aguantar en aquelles condicions.

La verema, a 50 Km de Barcelona, fou la seva segona destinació laboral. Des d’allí va marxar cap a València, on treballà en un circ que el portà de gira per tot Espanya. Però, la transhumància no era pas l’ideal per a un jove forjat en el sedentarisme de l’agricultura. En una estada del circ a Barcelona, va aprofitar l’escala per tornar de nou a Premià de Mar. En el seu horitzó no hi entrava viatjar d’una banda a l’altra, però el possible canvi no es podia fer a qualsevol preu. D’aquesta manera, arribà, el juny del 1991, al seu treball actual, una granja de Vilassar de Mar (Barcelona). Va fixar el seu lloc de residència a Mataró, ciutat on 6

14

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

viu actualment, a uns 12 Km del lloc de treball.

Després de la dura experiència que va viure a la seva arribada a Premià de Mar, on no va trobar persones de confiança per a compartir el seu projecte migratori, va preferir la incomoditat de residir una mica lluny del treball, però compartint el mateix projecte de vida amb un grup de companys amb qui tenia confiança. Per a Hassan, la confiança és una de les paraules clau per a afrontar el projecte migratori. Quan estàs lluny de la família –em deia– és molt important trobar companys amb qui poder compartir un mateix projecte. Això demana un mínim de confiança, per tal de compartir els moments bons i dolents, estar disposat a ajudar-se mútuament, quan la situació ho requereixi.

IMMIGRACIÓ

El fantasma del fracàs Els dos primers anys van ser els més durs. El gran problema era el desconeixement de la llengua i la duresa de les condicions de treball. En certa manera, es sentia com si hagués tornat a néixer. En desconèixer l’idioma, no podia expressar el que pensava. Experimentava la impotència de no poder comunicar-se amb la gent. Durant aquesta època, li passà pel cap diverses vegades la idea de retornar al Marroc. Per primera vegada s’enfrontava al fantasma del fracàs. Si no ho va fer, va ser perquè s’havia gastat tots els diners en el viatge d’anada.

Es tractava, en principi, d’un viatge d’anada sense retorn.

Durant el temps que visqué en situació irregular, foren tan dures les condicions de vida, que l’amenaça policial que podia comportar la seva situació irregular no la vivia pas amb cap aclaparament especial. No temia ser detingut per la policia i ser expulsat del país. Hassan em confessava que, en el fons, i en cert sentit, ho desitjava, perquè era la manera de tornar al país de “forma involuntària”. Ell es sentia obligat a romandre aquí, malgrat les dures condicions de vida: no podia fracassar, davant els seus familiars i veïns del poble; hi havia un imperatiu que l’obligava a restar on era, malgrat les dificultats i la pròpia voluntat. Però, si el retorn al país es feia d’una manera forçada, a causa d’una expulsió policial, podia salvar l’honor, un aspecte que compta molt en la seva cultura.

En la societat magribina, la qüestió de l’honor és la base del codi moral de l’individu, fins al punt que un sempre es veu a si mateix a través dels ulls dels altres. La concepció social (grupal) que es té d’una persona pesa molt sobre l’individu. La imatge que tenen d’ells mateixos depèn, en gran mesura, de la imatge que donen als altres. La respectabilitat defineix la persona, que té necessitat dels altres per poder captar la seva pròpia identitat. La gent de l’entorn es converteix en testimoni i jutge del que fa o deixa de fer l’individu. Quan algú, per qüestió d’honor, deixa d’existir per als altres, deixa d’existir per a si mateix.

Va estar dos anys treballant “sense papers” fins a regularitzar la seva situació. Al cap de dos mesos d’obtenir el permís de treball i residència, va viatjar, per primer cop, al Marroc, per tal de retrobar-se amb la seva família. Havien passat més de dos anys: “una eternitat”.

La família al Marroc Fàtima, la seva dona, provenia d’una família de setze germans, de la qual només en sobrevivien vuit. La majoria van morir quan tenien pocs mesos d’edat. A casa dels seus pares hi viuen cinc germans, i tres són casats. Als catorze anys es va casar amb Hassan. Tal com mana la tradició, fou un acord entre famílies. En casar-se va passar a viure amb el seu 7

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

15

IMMIGRACIÓ

marit, a la casa del seu sogre.

En el món islàmic, la família és de matriu patrilineal, de manera que l’home, amb el seu cognom, atorga línia de continuïtat familiar. La dona, per contra, en casar-se abandona la seva llar, per tal de passar a formar part de la família del marit.

Mentre Hassan es trobava a Espanya, Fàtima i les seves filles vivien a casa del seu sogre, el qual se’n féu càrrec. Van passar uns mesos, fins que Hassan pogués enviar uns quants diners. Mentrestant, Fàtima i les seves tres filles depenien del pare de Hassan. Quan Hassan podia estalviar uns quants diners, els enviava directament al seu pare. Fàtima no va veure mai els diners que enviava el seu marit, però tampoc no li mancà res. És important de remarcar la incidència que tenen els moviments migratoris sobre el teixit familiar tradicional. L’estructura familiar actual es troba enfront de la situació totalment nova que suposa la crisi del model familiar tradicional. La cohesió i seguretat que dóna el pare a la família resta totalment alterada quan aquest ha d’abandonar la llar per a emigrar a Europa. La seva partença provoca una reestructuració familiar que afecta, d’una manera especial, la mare i els fills.

Fins al moment de la reagrupació familiar, Fàtima va passar per una llarga espera.

Durant dos llargs anys va viure en una situació que no era normal, puix els sogres ocupaven, en certa manera, el lloc del marit absent. Aquest temps d’espera suposava un desgast important, ja que els criteris del marit i els dels sogres eren sovint diferents. En aquest sentit, Hassan és una persona oberta, i mai no tingué cap inconvenient a deixar anar la seva dona a casa de la seva família.

En cas que els esposos, en casar-se, disposin de casa pròpia, quan el marit se’n va, molt sovint la dona s’ha de posar a treballar. Tant per a la dona com per als fills, aquesta nova situació suposa, a la família, un canvi molt important. Sovint la sogra passa temporades a casa de la nora per a protegir-la. En els casos que la dona és analfabeta, els diners que envia el marit els rep un familiar d’aquest (pare, germà...), el qual, al seu moment, els farà arribar, mitjançant la sogra, a l’esposa. Com en el cas de Fàtima, és molt habitual que la dona no tingui cap notícia dels diners que envia el seu marit.

En els casos en què el matrimoni disposi de fills adolescents, el més gran pot passar a exercir, en cert sentit, el paper de pare. Aquests canvis en l’estructura familiar, amb el temps, es poden convertir en problemes que es van acumulant en la dona i els fills. En aquestes alteracions es fonamenten molts fenòmens psicopatològics que s’esdevenen en els processos migratoris.

La reagrupació familiar: per fi, novament junts!

El 1995, cinc anys després de la seva arribada a Espanya, Hassan va aconseguir reagrupar tota la seva família. Per fi, novament junts! Hassan em confessava que, si hagués arribat a Espanya solter, mai no s’hagués casat; i això per la duresa que li representava tenir lluny la dona i els fills.

L’arribada de la família no es va improvisar. El procés de reagrupació familiar és llarg i feixuc. Comporta tota una llarga llista de requisits: tenir els papers en regla, disposar d’un treball estable i d’un contracte de lloguer de pis amb les condicions d’habitabilitat aprovades per una inspecció. Hassan va començar el procés de reagrupació familiar al cap de tres anys de tenir els papers en regla.

Com hem vist, es necessita una certa estabilitat econòmica per a complir tots els 8

16

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

IMMIGRACIÓ

requisits del procés de reagrupació. Hassan va estar vivint sol només durant dos anys, el temps que va tardar a arribar la seva família. Durant aquest temps no va voler compartir el pis amb altres companys, per por de tenir problemes amb ells al moment de l’arribada de la seva família. Això li va suposar molts diners, en no poder compartir les despeses del lloguer del pis.

El temps que va estar separat de la família el va viure anímicament des de la tristesa i la solitud. L’arribada de la seva dona i de les seves filles li retornà la tranquil·litat, malgrat la despesa econòmica es disparés ràpidament. Quan estava sol, trucava per telèfon un cop cada 3 o 4 mesos. Ara, la seva dona truca un cop a la setmana al Marroc per a tenir notícies de la família.

Els dubtes enfront del retorn Ja fa dos anys que s’ha començat a construir una casa a la seva terra natal, al costat de la vivenda dels seus pares. En aquesta llar s’hi troba reflectit el somni del retorn. Hassan comenta que, si un té ganes de treballar al Marroc, ho pot fer; la diferència rau en els sous de misèria; però, d’altra banda, a Espanya la vida és molt més cara. Enfront del possible retorn al Marroc, les raons que el porten a dubtar-ne no són tant d’ordre econòmic com una qüestió de drets humans i de democratització de la societat: “Allà hi ha molta injustícia; els rics cada cop ho són més, perquè llurs drets i obligacions són diferents dels de la gran majoria del poble”. Quan ell vegi que hi ha una major igualtat d’oportunitats, es plantejarà de tornar al seu país. De tota manera, no li agrada de fixar-se terminis, puix diu que hi ha molts imponderables que fan canviar de plans a l’hora menys pensada.

D’altra banda, està content de viure a Espanya, perquè, com a estranger, té més drets que al seu propi país. “Al Marroc no hi ha drets, els pobres queden sempre els últims”, “aquí es respecta més la persona, hi ha més igualtat”, “posem l’exemple d’una fila de persones que esperen llur torn: aquí la gent respecta el lloc de cadascú; al Marroc, això és impossible, ‘l’amiguisme’ funciona diàriament i a tots nivells”. Hassan considera que aquí es viu més tranquil, “ningú no es posa amb ningú”. Al Marroc, qui té diners és el blanc de totes les mirades, motiu d’enveges. La gent que progressa econòmicament, si no entra en el joc de les corrupcions o de “l’amiguisme”, no la deixen tranquil·la. “Allí et demanen els diners o te’ls roben”. L’ambient social, al Marroc, està molt malament; la gent no vol treballar i, llavors, s’aprofiten dels qui tenen diners.

Malgrat tot, Europa no és pas el paradís, em confessa; el sou és molt just per a tirar la família endavant. Generalment, en el tema econòmic, els membres de la família extensa s’ajuden entre ells. Hassan, en no disposar d’altres familiars a Mataró, quan necessita diners demana un crèdit al banc. En aquest sentit, no té cap problema; com a aval, respon amb el pis que té en propietat.

Vacances: viatge d’anada i tornada Quan se’n va de vacances al Marroc, s’adona que la situació del país no millora, al contrari. Una de les coses que més li dolen és que la gent del seu mateix poble el tracti com a estranger. Sembla com si la seva condició d’estranger a Espanya assolís carta de ciutadania arreu on vagi. La gent del poble que no marxa sent enveja dels qui se’n van i s’obren camí a Europa. Per aquest motiu, quan se’n va de vacances al seu poble ho fa en autobús o en tren, 9

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

17

mai amb el seu cotxe. A l’estiu, l’ambient del poble s’enrareix a causa de l’arribada de molts veïns que vénen d’Europa. És un temps en què la gent del poble aprofita l’ocasió per demanar diners “als nous rics”.

La vida continua...

IMMIGRACIÓ

Amb la reagrupació familiar, Fàtima va arribar a Espanya amb les seves tres filles. Avui, quatre anys després, la família s’ha vist incrementada amb dues menudes més. Hassan esperava el fill que no ha arribat. És conscient que no pot tenir més fills, puix el seu sou no dóna per a més. El fet de no tenir cap noi, el viu amb un cert dolor, perquè, a mesura que les seves filles es vagin casant, passaran a formar part de les famílies dels respectius marits.

Hassan és una persona força oberta i no vol imposar res a les seves filles. Ell és de l’opinió que forçar les persones no porta enlloc, “les coses s’han de fer amb gust”, diu. Pel que fa a la formació de les seves filles (de 2 a 13 anys), Hassan considera que han d’aprendre les coses d’aquí, però també tenint cura dels aspectes culturals i religiosos de la seva terra.

De tota manera, és molt conscient que hi ha força aspectes, com la història del seu país, que els perdran. Respecte a l’aprenentatge de la llengua àrab, li sap greu que les seves filles no vulguin fer-lo; diuen que és difícil i que ja en tenen prou amb l’escola. Quant a la religió, considera que la formació de les nenes és molt més lliure que la dels nens, els quals han d’anar a la mesquita a aprendre l’Alcorà.

Hassan continua construint la seva casa al Marroc, però la situació social, política i econòmica del país el desperten del bell somni del retorn. Li caldrà, encara, esperar; la llarga espera de tants homes i dones que un dia van deixar llur terra per a viure el mite del retorn a casa.

10

18

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

Annex 2: Guia de respostes per a l’activitat “ EL VIATGE” Resposta 1: Aquí el grup decidirà si diu avió, pastera, o què diu, i en funció del que digui es conduirà. El grup ha d’arribar a saber que la majoria dels i les joves decideixen sortir “per terra” direcció a Europa, sovint amb molta desinformació, i que ho fan així perquè per volar en avió es necessita un visat, i que aconseguir un visat és quasi impossible.

Resposta 2: Un VISAT és un segell que et posen al passaport que et permet viatjar a un/ IMMIGRACIÓ

uns país determinat durant un temps acotat. El concedeix l’ambaixada del país de destinació. Allà on es vol anar.

Resposta 3: No queda altra que anar “per terra”.

Agafa un mapa i tria el que creguis és el millor camí, raona-ho. (entreguem mapa polític africà i del sud d’Europa) Un cop hagin triat camí, consensuat amb el grup, han d’explicar-ho i argumentar la tria.

Explicar després les rutes més habituals cap a països del Magreb on treballar i treure diners per pagar les pasteres.

Resposta 4: Entre 800€ i 3000€.

Excepcional: els casos dels cayucos que surten des de Senegal i Mauritània, on els propis africans que volen navegar s’ajunten, reuneixen els diners i compren el cayuco, i la benzina. Solen ser comunitats de pescadors.

Resposta 5: Que el grup enumeri i raoni possibles perills.

Referir després: quedar-te sense diners en el camí, els perills del desert a peu, els perills de la pastera, els abusos policials en cada un dels països i les fronteres, etc.

Resposta 6: Després que el grup hagi fet la seva reflexió explicarem com un cop arribades, les persones han de tenir el passaport, empadronar-se i esperar tres anys, per demostrar que han estat empadronades de manera ininterrompuda per tal de poder buscar una oferta de feina, i quan algú els hi ofereixi presentar-la a subdelegació de govern.

Explicar que hi ha pocs recursos per a aquestes persones i que moltes malviuen al carrer o en condicions molt precàries i és perquè la llei els deixa en situació irregular durant anys.

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

19

IMMIGRACIÓ

Annex 3: Déu es negra i sense papers

20

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

CRISTIANISME I JUSTÍCIA

Per què tanquem els immigrants?

IMMIGRACIÓ

papers

Annex 4: Perque tanquem els immigrants?

Suplement del Quadern núm. 188 de CJ - (n. 222) - Març 2014 Roger de Llúria, 13, 08010 Barcelona - Tel. 93 317 23 38 - info@fespinal.com www.cristianismeijusticia.net

1. Detinguts i tancats per no tenir papers

A la majoria dels països d’immigració hi ha centres on els immigrants indocumentats són tancats, generalment com a mesura prèvia a la seva expulsió. Són institucions caracteritzades per un funcionament opac, les precàries condicions de vida dels interns, el seu tractament com a delinqüents i la seva deficient assistència legal i sanitària.

A Espanya, els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són un dels punts més qüestionats i repressius de la política migratòria, amb elevades xifres d’internament i males condicions d’estada. El model espanyol dels CIE afecta molt negativament les persones, posant en evidència que la necessitat de controlar i desmotivar la immigració indocumentada es du a terme sovint amb un cost molt alt en termes de drets humans.

El desembre del 2013 va morir una persona al CIE de Barcelona1 i hi van haver molts disturbis que motivaren visites del Defensor del Poble, de diputats del Congrés i dels jutges encarregats del control i la vigilància; aquests últims van dictar una resolució remarcant les deficiències d’aquest centre.2 El gener del 2014 el Fiscal va interposar una denúncia contra tres policies per agredir un intern del CIE de Madrid.3 Fets així posen en relleu la polèmica sobre aquests centres i la necessitat d’un debat social i polític sobre la seva conveniència i idoneïtat.

2. Qui s’hi està. Quant de temps

Als CIE hi ha persones estrangeres acabades d’arribar a les nostres costes en pastera, així com persones que ja fa molts anys que estan al nostre país. El motiu de l’expulsió

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

21

IMMIGRACIÓ

és, en la majoria dels casos, l’estada irregular, és a dir, no tenen el permís de residència. L’estada irregular és una infracció administrativa, no un delicte. Més de seixanta mil persones han passat pels CIE aquests darrers cinc anys, de les quals poc més de la meitat són finalment expulsades. L’estada màxima en un CIE són dos mesos.

3. Què és un CIE

Espanya té uns quants CIE especialment destinats per a retenir a immigrants, mentre se’n gestiona l’expulsió. La majoria d’aquests centres estan situats al llarg de la costa mediterrània, més un a Madrid.

Creats per la primera Llei d’Estrangeria l’any 1985 com a institució cautelar per a la detenció de sense papers prèvia a la seva expulsió, els CIE han estat objecte de crítiques recurrents d’ONG, Defensor del Poble, Fiscalia i instàncies judicials i internacionals. Les crítiques principals apunten al fet de ser un model policial, gestionat en tots els aspectes pel Cos Nacional de Policia (cos aliè a aquesta funció), i a la convivència de persones indocumentades (responsables d’una falta administrativa) amb delinqüents. Això es podria evitar si als indocumentats se’ls apliqués la multa com assenyala la Llei d’Estrangeria en comptes de l’expulsió, sent factibles altres mesures, com ara la retirada del passaport, la presentació en seu policial o l’assenyalament de domicili, utilitzant l’expulsió forçosa només com a últim recurs.

La Directiva europea 2008/115/CE, coneguda com a Directiva de Retorn, recull en el seu article 16 que «com a norma general, l’internament es durà a terme en centres d’internament especialitzats. En els casos en què un Estat membre no pugui proporcionar allotjament en un centre d’internament especialitzat i hagi de recórrer a les presons, els nacionals de tercers països

22

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

subjectes a l’internament estaran separats dels presos ordinaris».

La Llei d’Estrangeria recull en el seu article 62 bis que els CIE «són establiments públics de caràcter no penitenciari; l’ingrés i l’estada en els quals tindrà únicament finalitat preventiva i cautelar, salvaguardant els drets i llibertats reconeguts en l’ordenament jurídic, sense més limitacions que les establertes a la seva llibertat ambulatòria, conforme al contingut i la finalitat de la mesura judicial d’ingrés acordada».

A més, l’art. 15.1 de la Directiva de Retorn afegeix que l’internament té com a finalitat «únicament preparar el retorn o dur a terme el procés d’expulsió».

Per tant, els elements que defineixen l’essència dels centres d’internament són el seu caràcter no penitenciari i la seva funció exclusivament preventiva o cautelar, amb la finalitat de garantir l’execució d’una expulsió.

4. Els CIE traeixen el seu caràcter no penitenciari i són pitjors que presons

Tanmateix, hi ha més garanties en un centre penitenciari que en els CIE. Per increïble i elemental que sembli, els CIE fa dècades que estan sense una regulació completa, i funcionen amb una breu Ordre Ministerial del 1999. El Govern va començar el procés d’elaboració d’un Reglament a principis del 2012, procés que a la data de redacció del present Paper (gener del 2014) encara no ha finalitzat. Aquest buit legal no fa sino abonar l’arbitrarietat i això que estem parlant de la restricció d’un dret fonamental, la llibertat, molt regulat en el cas de les presons. La regulació transparenta les conductes, les fa previsibles i comprensibles. La manca de regulació produeix obscurantisme, opacitat, inseguretat i sospita. És probable que en el moment de difondres aquest Paper s’hagi publicat (per fi!)

– Al seu ingrés en el CIE, a les persones internades se’ls proporciona informació escrita sobre l’establiment i la seva organització en castellà, anglès o francès.

Però no en altres llengües, malgrat que la majoria de persones ve de països on es parla àrab, turc, kurd, farsi, woloj, mandinga, xinès, tagal, bangla, urdú, etc.

Moltes persones no comprenen el que reben a l’entrada perquè no està escrit en una llengua que entenguin, perquè no saben llegir o perquè la informació està redactada en llenguatge tècnic.

– Les persones internades no reben informació comprensible de la seva situació jurídica, de les gestions que es faran durant el seu internament i de la data d’expulsió, la qual cosa genera angoixa, ansietat i desconfiança vers l’Estat espanyol. Les persones no comprenen la freda lògica legal que les ha dut al CIE. Sovint desconeixen fins i tot el nom i el telèfon dels seus advocats. Aquelles que sí tenen aquestes dades, pateixen dificultats i obstacles per a contactar amb els seus advocats. Tan freqüent és

la falta d’informació que el primer pas en l’acompanyament de les organitzacions socials als interns acostuma a ser la laboriosa reconstrucció de l’itinerari jurídic que ha dut cada persona al CIE. –No hi ha servei de traductors intèrprets.

IMMIGRACIÓ

un reglament dels CIE.4 Tot i que aquest és necessari, serà superficial si els seus articles no inclouen les garanties dels drets de les persones privades de llibertat, i si aquestes garanties no són posades en pràctica.

I això té relació amb la segona raó per la qual els CIE van trair el seu caràcter no penitenciari: les condicions de vida a l’interior dels CIE són pitjors que les que es donen en una presó. Així ho van reconèixer en un auto judicial els jutges d’instrucció de Barcelona encarregats del seu control i vigilància.5 La Llei d’Estrangeria reconeix expressament que l’internament només limita la «llibertat deambulatòria» i que el gaudi de la resta de drets i llibertats està garantit. A la pràctica, això no és així:

– La comunicació amb l’exterior és molt limitada. L’accés al telèfon és possible només a través de cabines de pagament, en horaris i torns d’ús molt estrictes, la qual cosa genera sovint competència i discussions. Als interns se’ls retiren en entrar els telèfons mòbils. No hi ha ordinadors o terminals d’Internet; no hi ha accés a correu electrònic ni a fax. Les persones internes no tenen accés a les fotocopiadores dels centres i no poden enviar/rebre documents o entregar còpies als seus advocats i familiars.

– Les persones privades de llibertat reben visites en una sala dividida en cabines, separades per mampares de vidre que impedeixen el contacte físic amb aquells que les visiten. La comunicació es du a terme per telèfon i durant un temps que oscil·la entre deu i vint minuts. Funcionaris de policia controlen visualment les visites i revisen i escorcollen la roba i els articles de cura personal que els visitants entreguen als interns. En el règim de visites es revelen els aspectes més carceraris dels CIE. – L’assistència social i l’atenció sanitària són deficients. No tots els CIE compten amb atenció social; no hi ha mecanisme establert d’identificació i atenció a persones vulnerables o necessitades de protecció; no hi ha activitats estructurades d’oci, joc i esport, formació i educació: no hi ha res a fer dins d’un CIE. L’atenció mèdica es realitza en

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

23

horaris limitats i per una empresa privada contractada per la Policia, de qui depèn. No hi ha infermera, no hi ha atenció psicològica.

IMMIGRACIÓ

– Les cel·les d’uns quants CIE no tenen inodors. Durant la nit, els interns han de cridar un policia perquè els obri la cel·la i els acompanyi al bany. A Madrid es van emprendre obres per a dotar les cel·les d’inodors per insistència dels Jutjats de Control. A Barcelona, aquesta situació inacceptable no ha canviat, malgrat la denúncia dels jutges d’instrucció.

– Les expulsions, quan es produeixen, es duen a terme sense avís previ als interns, tant si és de dia com de nit. Al que serà expulsat no se li facilita data, hora, localitat de destinació o dades del vol. Tampoc no es comuniquen aquestes dades a la família ni al lletrat. Quan no es produeix l’expulsió, la persona és posada en llibertat a la porta del CIE, sense facilitar diners per al transport.

Penseu, per exemple, que les persones detingudes a les comunitats autònomes del nord d’Espanya van a parar als CIE de Madrid i Barcelona, a centenars de quilòmetres del seu lloc de residència.

5. Què demanem

Que a mitjà termini es redueixi la població internada als CIE. Que sigui, com marca la llei, l’últim recurs i atenent les circumstàncies particulars de cada cas. No n’hi ha prou amb una ordre d’expulsió per a privar de llibertat una persona.

Demanem JA un reglament garantista que millori substancialment les condicions d’internament i revisi el model policial actual, en el qual gairebé tot està prohibit i tot requereix autorització. Aquest model de control i seguretat deteriora la vida dels interns.

Demanem un debat rigorós sobre l’expulsió com a eix de la política migratòria, de l’internament com a instrument d’aquesta política i de la mateixa existència de llocs com els CIE. Perquè el model actual resulta una deshonra i un descrèdit per a la nostra societat i perquè produeixen patiment gratuït als qui hi estan reclosos.

Cristina Manzanedo Centro Pueblos Unidos (Madrid) Josetxo Ordóñez Fundació Migra Studium6 (Barcelona)

1. Una altra, Idrissa Diallo, va morir el gener del 2012 en el mateix CIE, i Samba Martine havia mort quinze dies abans (el desembre del 2011) al CIE de Madrid.

2. Auto de 15/1/2014 dels Jutjats d’Instrucció núms. 1 i 17, en funcions de control i vigilància del CIE de Barcelona.

3. El País, 18 de gener del 2014.

4. Després de dos anys de tramitació, a la data de redacció d’aquest Paper, el Reglament es troba en la seva fase final i s’espera la seva imminent aprovació en Consell de Ministres.

5. Auto del 15 de gener del 2014, dels Jutjats d’Instrucció 1 i 17 de Barcelona.

6. Tant el Centro Pueblos Unidos (www.pueblosunidos.org) com la Fundació Migra Studium (www.migrastudium.org) pertanyen al Servei Jesuïta a Migrants Espanya (SJM).

Imprime: Edicions Rondas S.L. - ISSN 1135-7584 - D. L. B-45397-95

24

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

Annex 5: Declaracio universal dels drets humans

Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948

Declaració Universal de Drets Humans IMMIGRACIÓ

PREÀMBUL Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món, Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença, Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la tirania i l'opressió, Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions, Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia, Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals, Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís, L'Assemblea General Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

25

Article 2 Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

IMMIGRACIÓ

A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Article 3 Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4 Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5 Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6 Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7 Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8 Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9 Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10 Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11 1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi

26

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.

2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

IMMIGRACIÓ

Article 12 Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13 1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.

2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.

2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15 1. Tota persona té dret a una nacionalitat.

2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 16 1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.

2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.

3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

Article 17 1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.

2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

27

Article 18 Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Article 19 IMMIGRACIÓ

Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20 1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21 1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.

2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.

3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22 Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.

2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.

3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.

4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.

28

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes

Article 24 Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25

IMMIGRACIÓ

1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Article 26 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.

Article 27 1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.

2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28 Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29 1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

29

moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.

3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 30 IMMIGRACIÓ

Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

30

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

IMMIGRACIÓ

l espiralsolidària Autoria: Laura Garcia

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA

31

www.ongvols.org voluntariat@ongvols.org

Agra誰ment:

Amb el suport de: