Gossos en una de les gàbies de la protectora de Torredembarra
vinguessin a adoptar cadells per a regalar a nens, com qui regala un peluix, i això és un problema de consciència social. Com senyala la veterinària que prefereix no donar el seu nom, “no hi ha una educació en els col·legis explicant que un animal és un ésser viu, que té uns drets de vida digna. Un cadell necessita una educació i si tu no tens el temps...Has d'estar 24h educant-lo almenys els primers dos mesos. Però van, compren el peluix per regalar-li al nen, que a més no és un regal per a un nen, la tinença responsable és d'un adult, llavors quan ha trencat el primer comandament a distància de la tele, li peguen una hòstia i el retornen a la gossera. Perquè no hi ha hagut una consciència prèvia de dir, vaig a adoptar un animal, és l'espècie que puc adoptar? És la grandària d'animal que puc adoptar? Tinc el temps?”.
d’experimentar por o estrès; no ha de sentir incomoditat; i ha de poder expressar una conducta natural per la seva espècie. En la mesura que aquestes llibertats es van comprometent, podem dir que els responsables de l’animal passen d’oferir una tinença competent, a una de risc i finalment a un maltractament.
Alguns experts han determinat una mena d’escala per a mesurar el benestar d’un animal de companyia, com el model de les cinc llibertats, del qual en parla sovint a les seves xerrades Jaume Fatjó, Director de la Càtedra Fundación Affinity Animales y Salud del Departament de Psiquiatria de la UAB. Diríem que les unitats d’aquesta manera de mesurar pivoten al voltant de cinc eixos: no ha d’estar malnodrit; no ha de patir malalties o dolor, sense rebre una atenció mèdica adequada; no ha
D’altra banda, bussejant i afinant una mica més en aquest món, ens topem amb un iceberg: el maltractament de gossos de caça, com són el llebrer espanyol –més conegut pel seu nom en castellà, ‘galgo’- i el podenc, que amaguen un gran negoci.
Així, que els gossos acabin retornats a la protectora és -a part d’un miracleel mal menor. Sol ser més habitual que quan un propietari s’adona que ja no pot mantenir el seu gos, l’abandoni. Portar-lo a la protectora significa pagar 250€ com a preu simbòlic, pel manteniment de l’animal -alimentació, vacunes, etc.- tot el temps que no s’aconsegueixi trobar un nou amo, i no molta gent està disposada a fer aquest desembors.
A l’abril farà 10 anys que va néixer Galgos 112, una associació amb seu a Sant Feliu de Guixols, però amb delegacions a tota Espanya, que lluita per ajudar tant a llebrers espanyols com a podencs. La Rosa Martín i la Fàti
aquestes disfuncions.
Propietaris “Nosaltres, desembre i gener no donem cap cadell des de fa molts anys perquè sabem que als tres mesos estarà una altra vegada aquí”, assegura Josep Maria Crespo, director de la protectora d’animals de Torredembarra. Van prendre aquesta mesura perquè per Nadal i Reis era bastant típic que es
Rosa Martín i Fàtima Ruiz amb un podenc i un llebrer espanyol adoptats per Galgos112
VIUMAR2018 |TERRITORI
Les notícies sobre el maltractament de gossos són habituals a Espanya i no sembla una situació que tingui un final pròxim, perquè intervenen massa actors en la cadena de negligències
7