ENTREVISTA CIUTAT “de llegir, llegir, ve l’escriure”. Tenia un conseller – Joan Llacuna- que era molt crític amb el que jo li mostrava, i moltes vegades, si no el convencia, m’ho feia estripar. Ara bé, si ho veia prou treballat, també m’ho deia. Així que el primer que vaig publicar va merèixer un premi als Jocs Florals que es van celebrar a Lausana. Era l’època franquista, així que en aquells temps (a principis dels setanta) els Jocs se celebraven a l’exili. Què o a qui li agrada més llegir? M’agrada la novel·la de misteri, gairebé cada nit en llegeixo al meu Kindle. Sobretot, literatura nòrdica i d’Alemanya del nord. De dia, em decanto per literatura de “més pes”. Ara mateix, per a mi, l’escriptor català més gran d’aquest moment és Joan Francesc Mira, autor de l’obra El professor d’història, entre moltes altres. Què llegeix actualment? El Evangelio según Jesucristo de José Saramago i La muerte de Virgilio de Hermann Broch. Té unes hores establertes per llegir? Sí, a l’hora de la migdiada, al vespre abans de fer el sopar, i abans d’anar a dormir. Què li agrada fer quan no escriu? Dibuixar -faig portades per a llibres de l’editorial Omicron-, fer collages i llegir. Cada dia troba una estona per escriure? Sí, i també actualitzo a diari el meu blog. D’on sorgeixen els temes del
VIU Tarragona | 18
blog? De les reflexions del dia a dia i de les notícies. I la inspiració a l’hora de fer els collages? Són composicions de crítica social, de divertiment, i d’altres són seriosos. Ara estic fent una col·lecció per a mi: Últimes llums, perquè la meva autobiografia en imatges ja la tinc feta. Dels collages en faig postals i àlbums i alguns els penjo al blog. Com valora el paper de les noves tecnologies en la lectura? Doncs molt positivament, ja que permeten la difusió dels escriptors i les seves obres. Ara bé, el que no tinc gaire clar és que això es reflecteixi en un benefici econòmic. Ara mateix, avui en dia molta gent es paga l’autoedició. Si cal pagar, aconsello un editor, ja que si recorres a les editorials, aquestes et faciliten uns canals de distribució que per un mateix és molt difícil aconseguir. Com li va afectar el tancament de l’escola que duia el seu nom? Va ser una gran pèrdua, per a la ciutat i personal. Era una Escola Verda amb dos premis Baldiri Reixach. Va ser una incògnita i un gran dolor que la tanquessin quan funcionava tan bé. Quin és el seu vincle actual amb el món de l’educació? Sempre hi ha escoles que treballen llibres meus i, un cop l’any, vaig a alguna escola a fer una explicació d’algun llibre juvenil.
Com veu i valora el món literari a Tarragona i a Catalunya? La situació actual de la literatura aquí la veig molt activa, viva, al Camp de Tarragona tenim bons escriptors, però li falta projecció exterior i traducció, ja sigui per part de les administracions, dels sectors empresarials, dels editors, distribuïdors, dels mitjans de comunicació... Per exemple, la projecció a Barcelona és mínima. Pel que fa a Catalunya, al llarg de la meva vida he observat canvis importants com és l’absorció de petites i mitjanes editorials per part de les més grans. Això limita l’accés a les editorials tradicionals de tota la vida i ha provocat que n’haguessin de sorgir de molt petites que no disposen dels canals per difondre les obres. Així doncs, diria que la producció literària està “atomitzada”, ja que hi ha moltes obres en moltes editorials diferents. Ara mateix prima l’escrit polític, el de cuina, la negra...
sembla que les editorials ho venen molt bé. Però hi ha un gran substrat de gent que escriu poesia, novel·les, memòries, etc. que potser no es venen tan bé, però continuen existint. Quins són els temes actuals que més li preocupen? O que sacsegen les seves emocions? La marxa cap a la independència. Ho explicaré amb una anècdota arran d’un comentari que li vaig fer al meu metge de capçalera: “La meva edat no em permetrà arribar a la terra promesa”, i em va respondre: “jo la cuidaré fins que la pugui veure”. També em fa por la poca fermesa de la gent, em refereixo a gent nostra que no n’està convençuda. Ara mateix, Tarragona la veig “una plaça fluixa”. Les darreres enquestes indicaven que només entre un 10-11% es consideraven “únicament catalans”. També em preocupa l’educació, crec que manca fermesa en els valors socials.
De més a prop •El principal tret del seu caràcter: la tossuderia que m’ajuda a tirar endavant •I el principal defecte: el sentimentalisme •El que més valora de les persones... la bondat •I el que menys li agrada? La traïdoria •De petita volia ser... capitana de vaixell •Un llibre? La novel·la de Ferrara de Giorgio Bassani •Una cançó? White Christmas cantada per Bing Crosby •Una pel·lícula? Els morts (de Dublinesos) •Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona... La Muralla •No pot sortir de casa sense... els dos anells que porto
Març-Abril 2014