RENOVAR-SE O MORIR CIUTAT res Universitat Autònoma de Barcelona i que més tard es va convertir en la Rovira i Virgili. “Em vaig involucrar de seguida amb el laboratori d’arqueologia de la universitat i em vaig decantar per la vessant clàssica, m’agradava més el món romà”, explica. Eren temps en què un grup d’estudiants d’arqueologia liderats per Eudald Carbonell començaven a agafar notorietat gràcies als seus treballs al jaciment prehistòric d’Atapuerca (Burgos) i tot i que Curulla va participar d’aquesta i d’altres com l’Abric Romaní, va defugir el món de la prehistòria. “M’agradava trobar estructures d’edificis, cases, paviments, mosaics i no un abocament d’indústria lítica (un abocador on hi ha una gran concentració d’eines de pedra utilitzades pels homínids)”, assegura.
«L’empresa va presentar concurs de creditors i ens va deixar en calçotets» La primera excavació la va fer a Mas dels Frares, a Constantí, el 1991, uns treballs dirigits per Rodolfo Cortés. El laboratori d’arqueologia es va anar fent gran i es va crear un equip de documentació gràfica per tal d’elaborar tots els plànols de cada excavació. “Vam treballar pel museu de Sagunt, teníem també projectes al jaciment d’Ostia Antica (Ostia, el port de l’antiga Roma), la capçalera del Circ, el pàrquing de la plaça de la Font, els terrenys que ocupa Parc Central, i molts d’altres”. Però cada projecte, cada excavació li anaven minant la il·lusió. Després de la carrera, Curulla es va dedicar professionalment a l’arqueologia i va ser llavors quan va veure la cara més mercantilista. “El romanticisme es va anar perdent. L’arqueologia urbana està estretament relacionada amb el món de la construcció i en pro-
VIU Tarragona | 20
jectes com el de Parc Central o la Plaça de la Font la pressió econòmica va fer que les excavacions no es fessin com s’havien de fer”, diu seriosament. Enrere quedava la visió romàntica de com era un arqueòleg, res a veure amb Indiana Jones. “El dia a dia és molt dur. Al constructor l’únic que l’interessa és acabar ràpid per poder construir i així guanyar diners però l’arqueologia és un procés lent. No es tracta només de foradar un terreny i prou, sinó que en cada excavació surt un munt de material (ceràmica, paviment, eines, enterraments, etc.) que s’ha de netejar, classificar i estudiar i s’ha de fer una memòria. Tot això porta temps”, diu. El seu idil·li amb el món antic va acabar amb els inicis de la crisi econòmica. Curulla i la resta del seus socis arqueòlegs van fer una excavació important a la part baixa de Tarragona, a l’hora de cobrar no en van veure ni cinc perquè la constructora va fer fallida. Va ser un cop dur. “L’empresa va presentar concurs de creditors i ens va deixar en calçotets. Va ser el moment en què ho vaig veure clar, fins aquí havia arribat”, assegura.
Mentre feia aquestes feines continuava donant forma al seu projecte que ara s’ha materialitzat amb Rising Metal S.L. i que farà els seus primers esdeveniments aquest any que tot just comença. Concerts de gran format Rising Metal S.L. està treballant per organitzar concerts de música heavy metal de gran format al territori. Així, en algun dels seus projectes es preveu l’assistència de milers de persones procedents de tot arreu. “Estem treballant per contractar bandes de primer nivell internacional, que seran les caps de cartell d’algun dels projectes que tenim en marxa”, explica. Els concerts podrien ser de format convencional, és a dir, d’una nit o bé d’alguns dies, amb la participación de diverses bandes. L’empresa treballa
per facilitar, a més de l’entrada, i per a tots aquells que ho vulguin, la possibilitat de contractar allotjament i desplaçaments en els concerts que organitzi. “Avui en dia el públic que va als concerts o a les concentracions de heavy metal és molt familiar. S’ha de tenir en compte que la majoria de components de les grans bandes tenen més de 50 anys i els fans han crescut amb ells i ara tenen fills”, explica Òscar Curulla que assegura que no té “cap intenció de tornar a fer d’arqueòleg”.
«Avui el públic que va als concerts o a les concentracions de heavy metal és molt familiar»
Va ser una època en què Òscar Curulla va allunyar-se de tot el que feia relacionat amb la cultura clàssica. No va exercir més com arqueòleg i va abandonar també el festival Tarraco Viva del qual n’havia estat productor durant més de deu edicions. Alliberat dels seus anteriors compromisos, va començar a treballar en una idea que havia tingut feia temps: muntar una promotora musical capaç de fer grans esdeveniments i concerts al territori. El camí va ser dur perquè fins que el cercle no es va tancar, Curulla va haver de fer de tot per guanyar-se la vida. “Vaig agafar tot allò que em va sortir, des de treballar en una benzinera en el torn de nit fins a portar la comptabilitat i facturació d’una empresa”, diu. Gener-Febrer 2015