Tema 1 el medi fisic

Page 1

1

EL MEDI FÍSIC I EL PAISATGE

Illes Columbretes

Serra Aitana (Benimantell)

Riu Xúquer (La Ribera) Las Hoces del Cabriel

Albufera de València

Climograma d’Oriola

1

ESCOLA LES ROTES ALTEA


1 ÍNDEX 1. La Comunitat Valenciana. 1.1 Els límits de la Comunitat Valenciana 1.2 El relleu de la Comunitat Valenciana 2. El clima i l'aigua. 2.1 El clima 2.2 L'aigua 3. Inundacions i sequeres 4. La vegetació, el paisatge i els espais naturals 4.1 La vegetació 4.2 Els espais naturals

“Ajudem a evitar els incendis” L’aigua, considerada tradicionalment un recurs inesgotable, pot ser objecte de mala gestió i abús, la qual cosa és especialment crítica en moments de sequera, fenomen conseqüència de llargs períodes de temps sense precipitacions. La sequera pot produir grans pèrdues econòmiques en l’agricultura, en la producció d’energia hidroelèctrica, en el turisme, etc. Encara que les sequeres i els incendis són fenòmens diferents, poden tindre causes comunes o estar relacionats entre si. Els incendis es produïxen després d’una absència continuada de precipitacions en una zona de temperatures elevades; el foc és un perill que amenaça cada any els nostres boscos. Normalment tenen lloc a l’estiu, quan el període d’escassesa de pluges els ha assecat excessivament. Per tant, un incendi és un desastre natural que ocasiona grans pèrdues econòmiques i, COMPETÈNCIES EX. CULTURAL

Més del 90 per centenars dels incendis són produïts per la intervenció de l'home. 1. Cita causes per les quals es produïxen els incendis? 2. Elabora un cartell publicitari amb un lema que servisca d'eslògan per a una campanya de Prevenció d'Incendis Forestals.

2

“El bosque es nuestro pulmón. Déjale que respire” ESCOLA LES ROTES ALTEA


1

1

1

La Comunitat Valenciana.

1.1 Els límits de la Comunitat Valenciana La Comunitat Valenciana té forma allargada i s'orienta de nord a sud. Està situada a l'est de la península Ibèrica. Limita al nord amb Catalunya, al sud amb la Regió de Múrcia, a l'est amb el mar Mediterrani, la costa té més de 440 km, i a l'oest fronteres són les comunitats de Castella-la Manxa i Aragó. El Racó d'Ademús és un territori que forma part de la comunitat, però que està situat entre les províncies de Terol i Conca. Al llarg de la història els límits d’un territori poden variar. En el text següent es donen unes raons per les quals els habitants de la comarca de Requena-Utiel es van incorporar a la província de València: “Tras muchos siglos de administración castellana a finales del siglo XVIII muchos comarcanos empezaban a pensar si no sería mejor pasar a depender de la administración valenciana, dadas las ventajas económicas y de proximidad. Por aquellas fechas Requena tenía una floreciente sedería que se proveía de materia prima en la Huerta de Valencia y en la Ribera del Júcar. 1822 Valencia apenas estaba a un día y medio de viaje desde Requena, mientras que Cuenca, su capital, estaba a cuatro días y por caminos penosos” Juan Piqueras ”La meseta Requena-Utiel”, 1997

1833

1810

3

ESCOLA LES ROTES ALTEA


1 1.2

1

La Comunitat Valenciana.

El relleu de La Comunitat Valenciana.

Consulta el Tema 9 del llibre de Coneixement de Medi. També pots buscar a WIKIPEDIA. http://ca.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0#El_relleu

33 cims comarcals de la Comunitat Valenciana Puerto de las Cabrillas (1.310), en Els Ports; el Tossal d’En Canader (1.372), el Baix Maestrat; el Tossal de Saragossa (1.081), la Plana Alta; Penyagolosa (1.815 metros), la única cima compartida por dos comarcas, l’Alcalatén y El Alto Mijares; La Rápita (1.105), la Plana Baixa y el Puntal de Magaña (1.615) en el Alto Palancia. Ya en la provincia de Valencia, el listado prosigue con el Cerro Calderón (1.837), Rincón de Ademuz; la Muela del Buitre (1.547), los Serranos; Gorgo (909), El Camp de Turia; el Alto de la Nevera (732), El Camp de Morvedre; Cabeç Bord (240), l’Horta Nord; El Remedio (1.305), la Plana de Utiel-Requena; Santa María (1.137), la Hoya de Buñol y la Perenxisa (330), en l’Horta Oest. ACTIVI TA T S COMPETÈNCIES DIGITALS

3. Treballant amb LIBREOFFICE documents. Crearàs una taula de 2 columnes i 7 files. Hauràs de buscar 6 imatges de diferents muntanyes de la Comunitat Valenciana. De cada una has de posar: ! Sierra a la que pertany ! Sistema muntanyós ! Comarca a què pertany ! Altitud en metres.

4

Penyagolosa 1815 m. L'Alcalatén (Castelló) El Maestrat (S. Ibèrica) ESCOLA LES ROTES ALTEA


2

1

El clima i l'aigua.

Les aigües de la nostra Comunitat es distribuïxen pels rius, embassaments i aiguamolls. Els rius valencians desemboquen al Mediterrani, són curts i de cabal escàs, però que pot augmentar espectacularment a la tardor i a la primavera per les pluges torrencials. Tot i això, les seues aigües s'aprofiten al màxim. Es dividixen en dos categories: - Els que naixen a la nostra Comunitat, que presenten un cabal escàs per al seu aprofitament agrícola. Els més cabalosos són el Palància i el Serpis. - Els rius nascuts fora dels límits de la Comunitat Valenciana, en les cadenes muntanyoses més pròximes a la Meseta. Són rius amb un intens aprofitament humà. En molts s'han construït murs de contenció per a evitar les tràgiques conseqüències de les seues crescudes. El més cabalós és el Xúquer. El seguixen en cabal el Segura, el Túria i el Millars. La pràctica totalitat dels nostres recursos hídrics procedix de les precipitacions, i com que estes són irregulars, es va fer necessari des d'antic la construcció d'embassaments per a emmagatzemar l'aigua, i també distribuir-la per al regadiu, aprofitant la que procedix de les fortes precipitacions caigudes a la tardor i primavera i així pal·liar la sequera dels mesos d’estiu, regular el cabal dels rius per a evitar les fortes crescudes que provoquen inundacions i aprofitar la força de l'aigua com a energía elèctrica. A causa de la configuració del subsòl, la Comunitat Valenciana és terra d'aiguamolls, importants reserves aqüíferes sota terra, les descàrregues de les quals es realitzen a través de deus, fonts, algunes de medicinals, al costat de les quals s'han construït balnearis. La majoria dels aiguamolls es localitza en la costa i estan separats del mar per una barrera d'arena que presenta obertures. En els aiguamolls hi viuen moltes aus aquàtiques i una nombrosa comunitat piscícola. Batalla d’Almansa, en 1707. Aquesta batalla va ser decisiva per al triomf final de Felip V

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

4. Realitza un diagrama de barres horitzontal amb la longitud de 6 rius de la Comunitat Valenciana.

5

ESCOLA LES ROTES ALTEA


2

1

El clima i l'aigua.

2.2 El clima La nostra Comunitat té clima mediterrani, amb altes temperatures a l'estiu i els hiverns suaus. Les precipitacions tenen els seus màxims a la tardor i primavera, mentres que a l'estiu es produïxen llargs períodes de sequera. El mar Mediterrani és el factor més influent en el clima de la nostra Comunitat, a més del relleu i els vents. Això és perquè el territori és quasi paral·lel al litoral i els punts més distants del mar estan a només 100 km. La proximitat de les muntanyes al mar fa que este atenue les oscil·lacions tèrmiques a l'hivern. Les muntanyes de l'interior de la nostra comunitat eviten l'arribada de les borrasques atlàntiques, i per això es produïxen, en general, poques precipitacions. No obstant això, a la primavera i tardor, els vents de llevant, en ascendir pels vessants, es refreden i es condensa la humitat que porten del Mediterrani. Això provoca precipitacions torrencials que poden arribar a ocasionar importants inundacions. A la nostra Comunitat es distingixen algunes variants en el clima depenent de la zona: litoral, muntanya o sud. En el litoral trobem un clima mediterrani amb abundant sol i pluges escasses. Les temperatures mitjanes anuals oscil·len al voltant dels 17°C, la qual cosa implica un hivern suau. En les serres de l'interior de la Comunitat trobem un clima més humit, a causa de l'altitud i de la vegetació. A l'hivern són freqüents les gelades i fins i tot dies de neu. Sobretot en el sud d'Alacant es dóna un clima subdesèrtic. Les barreres que formen les serralades Bètica i Penibètica eviten l'arribada de vents humits, la qual cosa provoca moltes hores d'insolació, una elevada temperatura i escassesa de precipitacions anuals

PORTELL DE MORELLA

COMPETÈNCIES DIGITALS

CLIMOGRAMAS EN LIBREOFFICE IMPRESS 5.Busca climogramas de diferents pobles i cuidades de la Comunitat Valenciana. Consulta esta web :

TEMPERATURA

PRECIPITACIONS

ALTEA

http://es.climate-data.org/

Copia cada un en una diapositiva a banda, classificats segons el tipus de clima: litoral, muntanya i sud. Comenta'ls atenent a les estacions de l'any que plou més, les temperatures mitjanes anuals.

6

ESCOLA LES ROTES ALTEA


3

6

Inundacions i sequeres.

1957

INUNDACIONS I SEQUERES A la Comunitat Valenciana, les inundacions constituïxen el risc natural més freqüent i devastador. La causa desencadenant són les pluges torrencials molt abundants i concentrades en el temps. Este tipus de precipitació se sol produir com a conseqüència de temporals de llevant que coincidixen amb embossament d'aire fred en l'atmosfera, fenomen denominat gota freda. Els danys causats per les inundacions poden arribar a ser enormes, ja que dos terceres parts de la població valenciana viu en zones susceptibles de ser inundades.

La Gran Riuada de València, va ser l'última inundació del Túria a la ciutat de València i va ocórrer el 14 d'octubre de 1957 quan el riu es va desbordar com a conseqüència de les fortes pluges.

1982

COMPETÈNCIES DIGITALS

TREBALL EN EQUIP (2-3)

6. Cada grup elaborarà una presentació en Libreoffice impress sobre una inundació important que haja afectat a la Nostra Comunitat: !Túria: octubre 1957 !Segura: octubre 1973 !Xúquer; octubre 1982 !Girona: octubre 2007

La Pantanada de Tous va ser la inundació que el 20 d'octubre de 1982 va afectar la conca del Xúquer, produint-se pluges torrencials en la resta de la Comunitat Valenciana.

Utilitzeu el següent guió: !Data de la inundació !Causes que la van provocar !Conseqüències que va originar. !Superfície inundada i altura de les aigües. !Danys causats !Eficàcia de les mesures de prevenció i protecció civil.

2007

El pont que des de principis de segle XX permetia creuar el riu Girona, no va poder suportar la virulència d'un cabal desbocat que va sembrar de desastre les localitats que travessa la seua ribera.

7

ESCOLA LES ROTES ALTEA


4

La vegetació, el paisatge i els espais naturals

6

4.1 La vegetació A la Comunitat Valenciana és característica la vegetació típica del Mediterrani, encara que gran part d'esta vegetació natural ha sigut substituïda per cultius. No obstant això, es conserva una gran varietat de vegetació. Així, en el medi natural que podem anomenar mediterrani humit, situat a les zones de muntanya i de l'interior, són característiques les alzines, substituïdes sovint per pinedes i roures. En el medi mediterrani típic, el de les planes i part del litoral, destaca el pi i la malesa formada per la coscolla, el ginebre, l'argilaga i el margalló. En les planes costaneres predomina I'horta i el tarongerar . Tot i això, estan profundament alterats per I'urbanisme de tipus turístic.

Font Roja (Alcoi) Alzines i pins

Els elements naturals del paisatge La forma dels paisatges naturals depèn dels elements naturals que s'hi donen. Els elements naturals que determinen el paisatge són: !El relleu. És la forma que té el terreny, com les muntanyes y les planes. !Els rius. Són corrents continus d'aigua. També influeixen en el paisatge l'aigua dels llacs, llacunes, mars i oceans. Quan els corrents d'aigua no són continus s'anomenen rambles. !El Clima. És l'oratge que predomina en una zona al llarg del temps. !El sòl. És la capa de materials on viuen les plantes i els animals. !La vegetació. És el conjunt de plantes que creix en una zona. !La fauna. És el conjunt d'animals que viu en una zona.

8

Margalló

Tarongers

ESCOLA LES ROTES ALTEA


4

La vegetació, el paisatge i els espais naturals

4.2 Els espais naturals

6

espècies que hi viuen; d'altra banda, es fomenta el coneixement de la naturalesa per mitjà de l'ús social d'estos espais. Alguns espais naturals son: A Alacant tenim les llacunes de la Mata, el Fondo,les salines de Santa Pola, la Font Roja, el Penyal d'Ifac, etc. A Castelló hem d'esmentar la Tinença de Benifassà, la serra d'Irta, el Penyagolosa o la serra d'Espadà, entre d'altres.

Diversos factors han fet que a la Comunitat Valenciana, com a altres comunitats, s'haja produït un procés de degradació del medi que les autoritats han intentat pal·liar promulgant una sèrie de lleis i normes encaminades a la defensa dels espais naturals. La creació d'estos espais protegits permet que, en primer lloc, la conservació del medi natural i de les

ACTIVI TA T S

7.. Busca en Internet un mapa de la Comunitat Valenciana on s'indiquen la vegetació i els espais naturals i pregunta quin és troba més prop de la teua localitat. Després, redacta un informe i indica'n l'extensió, la localització, els accessos, la data de declaració i si hi ha recomanacions per al visitant. Explica també com són la flora i la fauna pròpies d'este espai.

8. Escriu alguns dels motius que han obligat la Generalitat a adoptar mesures per a la protección del medi.

9

ESCOLA LES ROTES ALTEA


REPA SSE RIU

LONGITUD KM

CUENCA KM2

CAUDAL MEDIO (M3/S)

Xúquer

498

21.578

49,22

Segura

325

19.525

21,59

Túria

280

6.394

14,75

Millars

156

4.028

9,06

Vinalopó

81

1.692

0,85

Palància

85

911

0,20

Serpis

75

753

2,59

1. Busca el significat dels termes següents: Marjal: Albufera: Saladar: Llacuna: Rambla: 2. Busca en Internet mapes de la Comunitat Valenciana que indiquen els climes, les temperatures mitjanes anuals i la distribució de les aigües; després consulta un mapa de comarques de la nostra Comunitat i anota aquelles en què la temperatura mitjana anual supere els 17°C. Ara indica les zones on la temperatura no supera els 13°C. Explica després la relació que existix entre el relleu i la temperatura. 3. Busca informació sobre els vents més característics de la nostra Comunitat i dibuixa la rosa dels vents. 4. Pregunta als teus pares o als familiars pròxims refranys relacionats amb el clima. 5. Com definiries el clima de la zona on vius? Raona la teua resposta. 6. Elabora un gràfic de barres posant el cabal dels rius valencians i ordena’ls de major a menor. 7. Classifica els rius valencians segons tinguen l’origen dins o fora de la Comunitat Valenciana. 8. Confecciona una llista amb els noms dels embassaments de la nostra Comunitat i escriu al costat en quin riu estan situats. 9. Fes una descripció d’una marjal o d’una albufera. Anota on està situada i les seues característiques més destacades. Quina classe de vegetació hi predomina? Què pots dir de la seua fauna?

6

Albufera de València COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA.

MURAL O BLOG (RED Revista Escolar Digital) Arreplegueu notícies d’actualitat en els mitjans de comunicació valencians referides al que s’ha estudiat en esta unitat i feu pòsters als taulers de l’aula.

10

Marjal de Pego-Oliva ESCOLA LES ROTES ALTEA


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.