Què passa? 2024

QUÈ PASSA?

ÍNDEX

Pg 2 Índex i Editorial

Pg 3 Vedama

Pg 4 El miracle dels Andes

Pg 6 Incendi a Potries

Pg 7 La cultura de la mort

Pg 11 Espècies invasores

Pg 13 Animals en perill d’extinció

Pg 15 Txernobil

Pg 17 Esports

Pg 18 La Maria

Pg 21 Maria Herrera Muñoz

Pg 23 Procés per fabricar tela

Pg 25 Gastronomia Valenciana

Pg 27 Janine Benoit

Pg 29 Queen

Pg 31 Begudes energètiques

Pg 32 David Fuster

Pg 33 Vicent Andrés Estellés

Pg 34 La Font Salada

Pg 35 Falles i Setmana Santa

Pg 36 Poliesportiu municipal

pg 37 Les autores i els autors

pg 39 Col·laboracions

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS

autoria - no derivats - no comercial

Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions:

•Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor.

•No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials

•No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.

Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text. Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva

© d’aquesta edició:

CEIP Verge dels Desemparats.

© dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é, coordinats per la seua tutora: Remei Climent

© del disseny i la maquetació: Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é

Editorial:

En un món on la informació flueix amb la velocitat de la llum a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, mai ha estat més important desenvolupar una veu pròpia i aprendre a discernir entre fets i opinions. L’escriptura no és només una habilitat acadèmica; és una eina poderosa per a l’expressió personal i la reflexió crítica.

Cada persona té una perspectiva única, modelada per les seves experiències, valors i coneixements. Escriure permet que aquestes perspectives individuals prenguen forma i es convertisquen en una part del diàleg més ample que forma la nostra societat. Quan l’alumnat escriu sobre els seus punts de vista, no només reforcen la seva capacitat d’argumentació, sinó que també contribueixen a la diversitat de pensament que és fonamental per al progrés col·lectiu. Tan important com expressar les opinions és la capacitat de distingir-les de la informació objectiva. En una era de “fake news” i desinformació, la competència crítica és essencial. Una de les parts important de fer la revista ha estat aprendre a identificar fonts fiables, a verificar fets i a reconèixer el que no és correcte. Aquesta habilitat els permetrà ser comunicadors efectius i responsables. Per tot això, animem al nostre alumnat a agafar el bolígraf i deixar que la seua veu siga escoltada. A través de l’escriptura, podem explorar i compartir les nostres idees, alhora que desenvolupem un sentit crític que ens ajudarà a navegar pel complex paisatge informatiu del segle XXI. Recordem que cada paraula escrita té el potencial de canviar el món, una opinió a la vegada.

Vedama és la protectora d’animals d’Oliva, sense afany de guanys, formada per voluntaris i socis en defensa dels animals abandonats i maltractats, un grup de persones que fa molts anys tingué el compromís amb ells mateixos de treballar pels animals més desfavorits. Durant més d’una dècada l’organització ha recollit centenars de gossos que posteriorment han sigut adoptats per famílies responsables en la tinença d’animals domèstics.

El seu treball es finància bàsicament amb aportacions econòmiques de particulars i amb les quotes dels pocs socis que tenen actualment.

Els i les voluntàries de Vedama han realitzat nombrosos servicis de rescat d’animals que han sigut abandonats en el terme d’Oliva.

Hem d’intentar entre tots que no hi hagen animals en mal estat perquè no ho mereixen, tots són generosos amb nosaltres, axí que intentem ser generosos nosaltres en ells també. Amb cura i afecte tot ix bé.

L’alberg té una capacitat màxima per a 35 gossos. Una capacitat realment insuficient si tenim en compte la grandària del nostre poble i el greu problema d’abandament animal que tenim ací. No està pensat per als cadells. L’antiga canera ha patit algunes transformacions que poden ajudar un poc. Però Vedama és conscient de les limitacions i els problemes que el centre té.

Adreça: Vía Pista, 46780 Oliva, Valencia

Horari: de dilluns a dissabte, de 10:00–12:30, 16:30–19:30; els diumenges16:30–19:30 Teléfon: 63368458

Un divendres. El 13 d’octubre de 1972 .

El miracle dels Andes

Un avió de la força armada Uruguaiana transportava un equip de rugbi, anaven alguns familiars dels jugadors. Es va estavellar a la serralada dels Andes, concretament a la Vall de les Llàgrimes. A l’avió hi havia 42 persones, i després del xoc van sobreviure 26 persones a l’impacte. Quan es va estavellar, la part del darrere va caure a l’altra part de la muntanya, sent una mort gairebé segura, mentre que l’altra part de l’avió va lliscar per la neu fins que va frenar. La primera nit, segons els supervivents, va ser el més semblant a l’infern, apilaven maletes a la porta de l’avió perquè no passés el fred.

Van passar 10 dies sense menjar i van prendre la decisió de menjar-se els amics morts, era l’única manera possible de sobreviure.

Durant els primers dies a la serralada, els supervivents van trobar una petita ràdio entre dos seients de l’avió. La ràdio no funcionava, però van encarregar a Roy Harley, que estudiava enginyeria, la seva reparació.

Roy va aconseguir que la ràdio funcionés però era molt difícil rebre senyal entre tan altes muntanyes. Per aconseguir-ho, va construir una antena amb trossos de cable de l’avió. A primera hora del matí era quan rebien millor el senyal.

Els primers dies de supervivència van escoltar notícies relatives a l’accident, en què s’informava que s’estava duent a terme un operatiu de recerca.

En els dies successius, van escoltar altres notícies que van marcar la supervivència i van desencadenar diversos esdeveniments.

El dia 13 de novembre mentre agafaven el son van sentir una vibració i de cop i volta una allau gegant, que va omplir l’avió de neu deixant 8 morts més. Un dels ferits va morir poc després i va deixar una nota que deia: “no hi ha amor més gran que el que dóna la vida pels seus amics” i després d’aquesta nota, Roberto Canessa i Nando Parrado van decidir creuar els Andes amb un sobre de roba impermeable que van trobar a la cua de l’avió. El sobre va ser fet per Calos Paéz. Van estar deu dies creuant els Andes amb menjar per a tres dies. Quan van estar a les valls verdes de Xile es van trobar amb Sergio Catalán, els va donar cinc pans i un formatge per poder arribar fins a la ciutat més propera. Un dia després van enviar uns helicòpters, en un anava Nando. Quan van arribar on estava l’avió sinistrat, es van emportar els supervivents en dos grups, al primer anaven els ferits que estaven en pitjor estat i al següent la resta dels que havien pogut sobreviure.

DADES CURIOSES:

Celebraven tots els aniversaris, i quan un dels supervivents feia anys, rebia com a regal un paquet de cigarrets. La mare de Nando Parrado va comprar a l’escala de Mendoza unes sabatetes vermelles de nadó per al seu nét. Quan Nando va partir a l’última expedició es va endur una de les dues sabatetes, i va dir a Carlitos Páez que tornaria per agafar l’altre i portar el parell al seu nebot. El pare de Roberto Canessa va saber que

el seu fill era viu a través d’un taxista

El taxista, tractant de fer conversa al seu client, va dir: “Ha sentit les notícies? Han trobat l’avió uruguaià”. Li va demanar al taxista que posés la ràdio, i junts van escoltar la notícia. Havien aparegut dos supervivents de l’avió de rugbistes uruguaians estavellat als Andes. Eren Fernando Parrado i Roberto Canessa. Carlos Valeta mor el 13 d’octubre del 1972 amb tan sols 18 anys.

Va ser un dels passatgers que va sortir acomiadat de l’avió en el moment que es trenca la cua en impactar contra la muntanya.

Quan els supervivents a l’accident es troben al caos del fuselatge, moments després de l’accident, veuen de lluny una silueta que es mou i identifiquen Carlos Valeta. Li criden i fan senyals perquè camine cap a ells, però la silueta de sobte cau i la perden de vista.

Després de l’accident els mitjans li preguntaven què van menjar als Andes i després de diverses vegades van respondre que es van menjar els seus amics morts, i els mitjans especulaven que ells els van matar per menjar-se’ls.

Pensem que va ser una bogeria com van sobreviure, no té sentit la força de voluntat que tenien, i les coses que van haver de recórrer per sobreviure si veus la Societat de la Neu (està a Netflix) sense conèixer la història creus que és ficció.

Un aparatós incendi es va declarar en una empresa de productes químics i va obligar a desallotjar dos edificis i confinar els veïns de la localitat de Potries.Això va ser cap a finals d’octubre de 2023.

Fins a nou dotacions de bombers de Gandia, Oliva, Alzira, Ontinyent i Catarroja es van desplaçar cap a les 20.30 hores per treballar en l’extinció d’un incendi originat a Citrosol, una fàbrica de productes químics, ubicada a Potries.

El Centre de Coordinació d’Emergències juntament amb el Consorci Provincial de Bombers de València van establir l’evacuació de dos edificis propers a la zona de l’incendi i el confinament

AIncendi

Potries

preventiu de tota la població. Posteriorment, des del Centre de Coordinació d’Emergències es va activar la Situació O del Pla Territorial d’Emergències de la Comunitat Valenciana (PTECV). Per això, es va començar el confinament preventiu de tota la població i a evacuar els veïns de 45 habitatges ubicats als dos edificis que van haver de ser reubicats en un pavelló.

Els bombers han continuat treballant tota la nit a la zona, fins que l’incendi s’ha donat per controlat a les 6.18 hores. A més, les persones que van haver de ser desallotjades segueixen evacuades, sense poder tornar a casa fins que s’avalue la situació.

Quant a la nostra opinió, tot i que calen tot tipus d’industries pel desenvolupament de la nostra societat, caldria tindre en compte la població que viu al voltant i que aquest tipus d’empreses estigueren a llocs on no hi haguera perill per a les persones.

Made by: Alba, Merxe. Santi, Gabriel, Osama

Made by: Maria Mollà, Marina, Martí, Ivan i José Miguel

Escrivim aquest article quan estem prop de la festivitat de Tot Sants, que ara s’ha convertit en la celebració de Halloween per influencia del cine i la televisió. Això ens fa preguntar-nos, com se celebra el culte a la mort en diferents cultures?

la Cultura de la Mort

La mort en la cultura xinesa. El festival dels fantasmes famolencs és la festa amb la qual es celebra en Xina la mort i la trobada de les ànimes dels difunts amb els éssers vius. Es creu que durant aquest festival els fantasmes caminen pels carrers famolencs, pels quals se’ls donen ofrenes i s’omplin els altars amb fotografies i records dels difunts i, fins i tot, es cremen diners en el seu honor. Enfront dels altars, els vius s’agenollen i parlen amb ells, contant-los el que han fet durant aquest any. Perquè els esperits puguen tornar a la seua casa, es col·loquen moltes làmpares d’aigua anomenades “hedeng” pels carrers, llacs i estanys per a il·luminar-los el camí.

La mort en la cultura de Bolívia.

El huit de novembre se celebra el Día dels cranis també conegut com el dia de les “ñatitas”. Segons la tradició cadascun dels humans conté set ànimes que, en morir, van a llocs diferents, però hi ha una que roman en el crani del mort, i és la que pot visitar als vius per a protegir-los a traves dels somnis. Eixe és el motiu pel qual guarden cranis a les seues cases, en vitrines o en altars als quals anomenen “ñatitas”.

La mort a Madagascar.

Cada set anys, els morts abandonen les tombes al ritme de la música i amb un gran banquet, pel que es viu com una autèntica festa. És durant la mateixa festa quan s’exhumen les restes dels morts, en una cerimònia en la que es canvien les mortalles per noves peces de seda. L’esdeveniment es

viu amb alegria i felicitat. Després del banquet es balla amb els morts abans de tornar-los a les seues tombes.

La mort a Mèxic. Aquesta és una de les celebracions més conegudes arreu del món al voltant de la mort. Sorgeix com a combinació entre les creences de la cultura del segle XVI en el que després seria Mèxic i el contacte violent amb els colonitzadors cristians. Durant aquestes dates, es realitzen desfilades amb persones engalanades i disfressades, es preparen els Altars de Morts, es visita el cementiri per menjar i beure al costat de les tombes dels difunts, s’elaboren decoracions com les calaveres pintades i es preparen receptes especials com el Pa de Mort

Com ho viuen al Budisme?

Per al budisme, la mort no és la fi, sinó una transició important en un cicle continu de renaixement i renéixer, conegut com Samsara. Aquest cicle està influenciat pel karma, les accions de les nostres vides passades i presents. Al budisme, s’ensenya que no hi ha un “jo” permanent o ànima que transmigra d’una vida a una altra. En canvi, el que continua és un flux de consciència, influenciat per les nostres accions prèvies i veu la mort com una oportunitat per a la reflexió i el creixement espiritual. En lloc de témer-la, els budistes s’hi preparen a través de la pràctica de la meditació i el cultiu de la compassió i la saviesa.

Algunes cultures africanes. Entre els pobles Khoi i Sant d’Àfrica del Sud, la vida i la mort són processos cíclics, com ara les fases de la Lluna. Segons una llegenda, la Lluna volia enviar un missatge a la humanitat i la llebre es va oferir per a la tasca. Però la llebre va canviar el missatge i va dir: “Com jo moriré i desapareixeré, vosaltres també ho fareu”. Des de llavors els éssers humans són

mortals. En canvi, al poble Nandi d’Uganda, el gos és enviat a donar el missatge. Quan arriba els demana als homes que li donen menjar i beure, o moriran. Com que aquests se’n van burlar, el gos va exclamar: “Doncs llavors morireu, i només la Lluna ressuscitarà!”.

Per al poble Galla d’Etiòpia, un ocell és enviat a anunciar a la humanitat: “Sereu immortals, i quan se sentiu vells i malalts haureu de llevar-vos la pell per recuperar la vostra joventut”. De camí, l’ocell va veure una serp devorant una presa i li va oferir explicar-li el missatge dels déus a canvi d’una porció. El tracte es va concretar i, des de llavors, les serps canvien de pell i els humans moren en arribar a la vellesa. Els rituals mortuoris d’Àfrica es fan per assegurar que el mort estiga posat apropiadament a descansar, així el seu esperit pot estar en pau i unir-se als ancestres protectors. També aquests rituals són més una celebració de l’enllaç que es tenia amb el difunt i no tant un comiat.

La foto que veieu ací dalt està feta el 2 de maig al Vall de les Fonts. Però no era l’única tortuga que vam veure a la passejada. Tot el riu estava ple, en vam comptar més de 20, de totes les mesures. Son tortugues de Florida, una espècie invasora.

by: Laia Agut, Pedro, Luca i Paloma.

La globalització ens acosta a altres llocs, cultures i persones, però també a espècies animals i vegetals tan nocives per a la biodiversitat com la vespa carnissera asiàtica gegant (Vespa mandarinia), que va arribar per sorpresa a Amèrica del Nord en 2019.

Les espècies exòtiques invasores són aquelles que s’introduïxen en altres territoris i aconseguixen adaptar-se, establir-se, reproduir-se i dispersar-se fins a colonitzar l’entorn, formar noves poblacions i causar impactes en la biodiversitat, la salut o l’economia. Els problemes que poden ocasionar són: actuen com a depredadors, impedint el desenvolupament de les espècies natives, alteren l’hàbitat modificant física i químicament el sòl, competixen per l’aliment i l’espai, s’hibriden amb les espècies natives, introduïxen nous paràsits i malalties.

Els efectes d’una invasió biològica també poden observar-se sobre la salut humana, ja que moltes espècies poden transmetre malalties, ocasionar al·lèrgies o, fins i tot, ser tòxiques. El seu impacte en l’economia pot ser notable i provocar la disminució o desaparició de l’activitat pesquera, pèrdues en activitats ramaderes i cultius o danys a la indústria turística, entre altres.

No totes les espècies introduïdes són invasores.

Algunes no aconseguixen ni adaptarse al mitjà ni proliferar en llibertat, com molts animals de granja i plantes de jardí, per la qual cosa no suposen cap amenaça per a la resta del territori. Unes altres aconseguixen aclimatar-se i s’expandixen sense danyar l’ecosistema, com la creïlla i la dacsa, transformant-se així en espècies establides. Les espècies exòtiques viatgen per tot el món seguint les rutes més insospitades, fins que s’instal·len a milers de quilòmetres dels seus hàbitats naturals. Això pot ocórrer per la intervenció humana- intencional o no - i per fenòmens naturals.

Alguns exemples d’espècies invasores en la península Ibèrica són :

• Mosquit tigre.

• Tortuga de Florida.

• Granota bou.

• Cotorra Grisa.

• Cotorra de Kramer.

• Os rentador.

• Visó americà.

• Cranc roig.

• Cranc blau.

Sabrieu reconéixer a les fotos de baix quina és cadascuna?

Made by: Dídac, Àlex, Martí, Emma

Animals en perill d’extinció

El nostre article va enfocat als animals en perill d’extinció i quin ha sigut el paper de l’ésser humà al respecte, tant com a causant i com a sol·lució. Perill d’extinció. Significa quan un tipus d’espècies està en risc d’esdevenir extint, ja siga pels humans, canvis climatològics o per depredadors, aquest últim, quasi sempre a causa dels humans.

Intentar no contaminar tant la natura i reciclar més plastics, paper, vidre...I estalviar més aigua.

El que podriem fer per a contaminar menys la nostra natura i el espai on viuen molts animals seria utilizar més transports publics i tirar els residus on pertoca, encara que sempre, la millor opció, és generar el menor número de residus posibles.

La foto que encapçala aquest article és del Linx ibèric: Es troba en el mont mediterrani entre 400 i 1.300m d’altura exepte en la regió de Donyana al nivell del mar. Està en perill d’extinció amb sols 94 individus pel moviment del sol i per la disminució del seu principal aliment (el conill)

Huemul: Es troba als boscos patagònics de Argentina i Xile.Està en perill d’extinció pel canvi del seu habitat i la caça.

Koala: Es troba al est d’Australia.Està en perill d’extinció per la destrucció del seu habitat (incendis, deforestació, sequera) i per la caça.

Lleó: Es troba en Africa India i Asia. Esta en perill d’extinció per la caça furtiva i la perdua d’habitat.

Ós polar: Es troba en el Artic. Està en perill d’extinció pel canvi climàtic perque es derreteixen els pols.

Panda: Es troba a l’oest de China.Està en perill d’extinció per la deforestació i fragmentació del seu habitat.

Made by:

La foto que encapçala aquest article no és d’un bonic paisatge de tardor. És el resultat d’un accident nuclear que va matar tots els arbres inmediatament, deixant-los d’eixe color roig, a l’hora que també va matar tots els microorganismes fent que es quedara tota la vegetació intacta al llarg dels anys.

Estem parlant del desastre nuclear de Txernòbil.

Laia Agut, Luca, Pedro, Paloma.

Va succeïr el 26 d’abril de 1986, en la central nuclear Vladimir Ilich Lenin situada al nord d’Ucraïna, que en eixe moment pertanyia a la Unió Soviètica, a 2,7 km de la ciutat de Prípiat, a 18 km de la ciutat de Txernòbil i a 17 km de la frontera amb Bielorússia. És considerat el pitjor accident nuclear de la història, i juntament amb l’accident nuclear de Fukushima al Japó en 2011, com el més greu en l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears (accident major, nivell 7). Així mateix, sol ser inclòs entre els grans desastres mediambientals de la història.

L’accident va començar durant una prova de seguretat en un reactor nuclear tipus RBMK. La prova va ser una simulació d’un tall d’energia elèctrica per ajudar a crear un procediment de seguretat per a mantindre la circulació de l’aigua de refredament del reactor 4 fins que els generadors elèctrics de suport pogueren proporcionar energia. S’havien realitzat tres d’eixes proves des de 1982, però no havien proporcionat una solució. En un quart intent, una demora inesperada de 10 hores va significar que un torn operatiu no preparat estava de servei.

Les causes i desenvolupament de l’accident són objecte de controvèrsia. Existeix un consens general en què des del dia anterior es realitzava una prova que requeria reduir la potència, durant la qual es van produir una sèrie de desequilibris en el reactor 4 d’aquesta central nuclear. Aquests desequilibris van desembocar en el sobrecalfament descontrolat del nucli del reactor nuclear i en una o dues explosions successives, seguides d’un incendi que acomiadava gasos amb alts nivells de radioactivitat. Les explosions van volar la tapa del reactor 4 de 1200 tones i van expulsar grans quantitats de materials radioactius a l’atmosfera, formant un núvol radioactiu que es va estendre per 162.000 km², que van abastar Europa i Amèrica del Nord. La quantitat de diòxid d’urani, carbur de bor, i òxid d’europi va propiciar que les persones visqueren en àrees contaminades. Fins avui no existeixen treballs sobre la incidència real, y no teòrica, d’aquest accident, ni de la mortalitat de la població.

Dada curiosa: el desastre de Txernòbyl va ser a Pripiat i no a Txernòbyl.

L’esquí és un esport de muntanya que consistix en el lliscament per la neu, per mitjà de dos taules subjectes a la sola de les botes de l’esquiador mitjançant fixacions mecanicrobòtiques, amb múltiples botons amb diverses funcions. Mikaela Shiffrin supera les 86 victòries de Ingemar Stemark considerat el millor de la història.

L’esquí més antic es va trobar l’any 6000 a.C.

La boxa és l’esport famós que consistix en la lluita a punyades de dos contendents, de conformitat amb unes certes regles i utilitzant guants especials. El millor boxador d’este esport ha sigut Muhammad Ali amb 56 victòries, 39 per KO, 19 per decisió i tan sols 5 derrotes. La boxa es va crear l’any 1892.

L’atletisme és un esport que consisteix a córrer, botar, llançar i sobretot passar-t’ho bé. El corredor més ràpid és

Usain Bolt en fer 100 metres en 9,58 segons. L’atletisme es va crear a l’any 776 abans de crist a Grècia.

Nosaltres opinem que aquestos esports són molt interessants i molt divertits de practicar-los, hem tingut moltes ganes de treballar sobre aquest article.

Made by:Laia Forrat, Àngel, Maria Mena, Dídac i Hugo

La cantant d’Oliva Maria Bertomeu, i exalumna d’aquesta escola, es va donar a conèixer el 2021 amb una versió viral que va compartir per xarxes de la tonada tradicional d’Alcàsser “Arranquen vinyes”. L’èxit d’aquell vídeo la va portar a interpretar-la a la gala dels Premis Ovidi d’aquell mateix any i la va situar al radar del món musical tradicional valencià. Amb el nom artístic de La Maria, ha publicat el seu disc debut, ”L’assumpció”.

La Maria

Aquest treball narra la seva evolució com a artista a través de vuit pistes que volen esdevenir un llibre musical. La primera i l’última pista són la intro i l’outro, que alhora funcionen com a portada i contraportada, mentre la resta de temes són els capítols del llibre que La Maria ha batejat com a “romanços”.

“Antigament, els romanços s’escrivien per a contar històries. Tot i que tradicionalment s’interpretaven només a veu, no hem volgut renunciar als instruments del segle XXI”, explica la cantant. A més del nom de cada cançó, cada romanç compta amb un segon nom paral·lel, que units en ordre formen una frase: “Sóc” “un esclat” “de ledicia” “de mort” “d’assumpció” “i de transformació”.

1. La iaia del piso (La Maria Llorca) “És la portada i la introducció del disc. La meua güela fa un monòleg d’ella mateixa i de la seua vida, sobre com es treballava en l’agricultura, en els magatzems i, en general, en la recollida de la taronja.”

Enllaç al canal de youtube de La Maria

2. D’allà (Romanç 1: Sóc). “És l’obra més primerenca del disc, ja que la vaig escriure fa molt temps i, avui en dia, represente el meu passat.”

3. Clavells i flors (Romanç 2: l’esclat). “Representa un gran canvi i és la cançó que marque un nou inici per a mi com a artista. És un nou començament en el qual ja no tinc por, estic decidida a fer la meua música i vull demostrar que hi ha noves funcionalitats de la música tradicional. Abans es feia música amb plats, culleretes i utensilis de casa, i cal no deixar buit aquell esperit creatiu i agafar els instruments, els objectes i les eines que teníem avui en dia, que no són altres que els ordinadors. No hem de perdurar sempre amb el mateix, sinó que hem de fer música tradicional innovadora, ja que si no es mor.”

4. Amodiño (Romanç 3: de ledicia). “És una cançó d’amor en gallec, ja que vaig viure a Santiago de Compostela durant molt de temps i hi vaig poder conèixer de prop el folklore gallec. Aquest capítol l’enfoque com una història d’amor propi: primer, esclate, em cabrege i em cague en tot, i després em reivindique en la música que estic fent.”

5. Mon vetlatori (Romanç 4: de mort). “Després d’estimar-nos i acceptar-nos com som, cal morir i renàixer per a poder crear un nou vessant musical. En aquest vetlatori,

em soterre a mi mateixa, però no en un mal sentit, sinó en el sentit de refer-me i de transformar-me en La Maria que soc ara.”

6. Sepeli (Romanç 5: d’assumpció).

“Un sepeli és el procés d’enterrament d’un cadàver i, en aquest cas, vol representar el procés d’alliberament de mi mateixa i la meua ascensió a un estat superior, com el cel o l’univers. Per a explicar-ho, agafo el “Misteri d’Elx”, una festivitat tradicional religiosa d’Elx que conta la història de la Verge per ascendir a veure el seu fill. Malgrat que la meua interpretació no té cap voluntat religiosa, hem volgut explotar la gran riquesa musical de la cançó perquè no és just que l’Església s’apropie d’un patrimoni immaterial. A més, també he volgut fer la meua pròpia versió perquè en el drama litúrgic original l’Església no permet que hi participen dones.”

7. Arranquen vinyes (Romanç 6: i de transformació). “Represente tot el procés de transformació de la cançó, des de la versió viral que vaig penjar a Twitter el 2021, fins a l’evolució

transgressora que hem fet en el disc. L’hem portat cap al terreny de la música electrònica i, de fet, vol ser una porta cap a molta més música que vindrà.”

8. La iaia del mar (La Maria Rubio). “És l’outro i contraportada. La meua iaia de la mar -la meua altra iaia- s’ajunta amb el meu güelo i ens expliquen les seues arrels cantaores i balladores i, al final, ella canta una jota tradicional molt bonica que li cantava el seu pare quan era petita.”

GIRES

Llocs on farà gires La Maria: ÀlabaAlbacete - Alacant - Almeria - Astúries

- Àvila - Badajoz - Barcelona -Bizkaia

- Burgos - Càceres - Cadis - Cantàbria

- Castelló - Castella-la Manxa -Ceuta

- Ciudad Real - Córdoba - CuencaEl Hierro - Fuerteventura - Galícia -Guipúscoa - Girona - Gran Canària - Granada - Guadalajara - HuelvaOsca -Illes Balears - Jaén - La Corunya - La Gomera - La Palma - La Rioja -Lanzarote - Lleó - Lleida - LugoMadrid - Màlaga - Melilla - Murcia -Navarra - Palència - PontevedraSalamanca - Segòvia - Sevilla - Soria -Tarragona - Tenerife - Teruel - Toledo - València - Valladolid - ZamoraZaragoza.

Ací tenim unes de les preguntes que li han fet alguns entrevistadors:

-Viviu amb els pares. ¿Quina música s’hi escolta, a casa?

S’hi escolta música, però no d’arrel valenciana. A casa han sonat grups espanyols com Estopa, el Canto del Loco, la Oreja de Van Gogh, Julieta Venegas… Estic molt contenta que els meus pares m’hagen posat aquesta música, i que jo haja estat capaç de descobrir-ne de nova. -I com és que us llançàreu a fer cant d’estil i música d’arrel tradicional?

El Nou d’Octubre , durant la pandèmia, vaig decidir de posar-me a fer albaes per veure com m’eixien. I vaig veure que a la gent li agradava. La reacció no va ser com ara, és clar. I va ser quan em van dir que hi havia aquest grau a Catarroja. Jo no sabia que es podia estudiar en escoles de música professional.

-Us han vingut amics nous o heu rebut notícies de gent amb qui feia temps que no parlàveu?

Sí. Encara no gaire excessiu, però sí, una mica sí. M’han arribat missatges de persones amb qui no parlava feia molt de temps, però en un sentit bo, dient-me que s’alegren que les coses em vagen bé.

Made by: Lara, Emma, Àlex, Rayan i Ruben

Maria Herrera Muñoz

María Herrera Muñoz és una pilot espanyola de motociclisme. Va nàixer el 26 d’agost de 1996 a Toledo. La seua primera carrera va ser GP d’Aragó el 2013 i actualment competeix a la Copa Mundial de Moto E amb l’equip Aspar Team. A Maria això del gust per les motos li ve del seu pare, Antonio Herrera, gran aficionat al món de les motos que, fins i tot, ha participat en la Kawasaki Z Cup. Una passió que ha sabut transmetre a les seues dos filles, les qui des de menudes han tingut motos tipo KTM 50. En la temporada de l’any 2013 María Herrera va començar a fer història sent la primera dona que va guanyar una carrera en el campionat d’Espanya de velocitat. Aquest mateix any guanyà també al circuit de Navarra, a més de ser pilot Wild Card en la categoria de Moto3 del Campionat del Món de Motociclisme al GP d’Aragó. El 2014 la pilot no va tindre la mateixa sort que durant la temporada anterior. María Herrera fa el seu salt al Mundial el 2015, com

a pilot oficial, on hi va haver de tot: des de lesions, caigudes, problemes d’adaptació a alguns circuits i algun altre bon lloc a la general.

L’any 2016 els problemes per a Maria no desapareixen i aquesta vegada ve en forma de falta de patrocini. L’única opció que li quedava a Maria per a poder competir, era aconseguir mig milió d’euros. Aquests diners els van poder reunir gràcies a l’esforç de tota la seua família. D’aquesta manera va poder fer-se amb una KTM oficial a l’ equip Factory Laglisse, amb el qual va trencar el seu contracte després de les quatre primeres carreres. Era el moment del naixement de l’equip MH6 Team on Maria no era només una pilot, també era la directora. Ràpidament, la seua aventura empresarial va rebre el suport de companys com Álvaro Bautista o Marc Márquez. Malgrat tot, en el terreny esportiu tant els següents mesos com els de la temporada de l’any 2017 no van

ser gran cosa a causa, en part, a les lesions que la pilot toledana va patir en les curses en què va prendre part en aquell temps.

Fa quatre anys donava un nou salt en el seu palmarès i la seva trajectòria; en aquest cas cap al Mundial de Supersport 300 al costat de l’equip Yamaha MS Racing i pilotant una Yamaha YZF-R3. També va participar en el Campionat d’Espanya de Velocitat en la categoria Superstock 600 de nou amb una motocicleta Yamaha del Pastrana Racing Team. Després d’un any en SSP300, es va apuntar a l’edició inaugural de la Copa del Món de MotoE, on porta des del 2019 sent l’única en haver acabat totes les curses, fent els seus pinitos també al Mundial de Supersport, conquerint el títol nacional de fèmines el 2020 i 2021 i, finalment, guanyant la categoria de Supersport en les 24 hores de Catalunya 2022.

Merxe, Maria Mollà, Alba i Andrea

El procés de la tela inclou quatre etapes: la filatura, el teixit, la tintura i la fabricació de la roba.

Filatura.

Procés per fabricar tela

Les matèries primes poden ser tant naturals com sintètiques. En el primer grup, les més habituals són el cotó, el lli i la seda. Del segon grup, el més comú és el polièster.

Una vegada es compta amb està matèria primera, Comença el procés de “filatura”. El procés de filatura consistix en la fabricació de fil a partir de fibres. Després d’assegurar-se que totes les fibres estiguen netes, estes són separades entre si a través d’un procés anomenat “cardatge”. Després de tot això, les fibres són estirades entre si, donant-les una gran tensió que les compacta en un únic cos.

Segons el tipus de torsió que se’ls done a les fibres, es definirà el tipus de teixit, ja siga suau o dur.

Una vegada que aquests fils ja han sigut creats, se’ls emmagatzema

Made by:

en forma de rotllos per a posteriorment ser emprats en l’etapa de tejeduría.

Teixit.

Un teixit és una làmina de fil resistent, elàstica i flexible. Els rotllos de fil prèviament elaborats són posats al costat d’un teler, ferramenta indispensable per a està etapa de fabricació de la tela (foto de capçalera).

El teler està compost per un marc de fusta que permet deixar fixe el fil de forma vertical.

Els teixits de calada es fabriquen en telers plans mentre que els teixits de punt es fabriquen en telers circulars. Després, s’entrellacen altres fils de manera horitzontal. Així, els fils van unint-se i superposant-se fins a formar grans planxes de sòlida i resistent tela.

Tintura

De vegades, abans de la tintura és necessari realitzar processos previs per a preparar la tela. Com per exemple en els teixits de calada és necessari eliminar la cola utilitzada en el procés de tejeduría. Altres processos que també solen ser necessaris són el blanqueig i la rentada. Els fils poden rebre un tint previ, incorporant pigments d’acolorits en la solució del filat abans d’ extraure els filament.

Al nostre grup, el procés per a crear tela ens pareix un poc complicat, però molt interessant. També ens pareix que suposa un gran esforç per fer la tela perfecta.

Gravat que representa una fabrica de tinys fenicia

Made by: Maria Mena, Gabriel, Ruben, Santi i Marina

Gastronomia Valenciana

En el temps, els menjars han canviat per a bé i per a mal. D’aquesta manera, abans les mares estaven tot el dia a casa, tenien temps per a cuinar cada dia, a més no hi havien congeladors suficientment potents, no es podia congelar el menjar com fem ara. També els ingredients eren frescos i havien de viatjar a altres llocs per aconseguir ingredients que hui en dia podem comprar en qualsevol supermercat.

La gastronomia valenciana compta amb innombrables plats que són l’enveja de qualsevol altra regió d’Espanya.

Paella

La paella valenciana és un plat icònic que representa la rica cultura culinària de la Comunitat Valenciana.

Este plat es menja tradicionalment en la pròpia paella i és un menjar perfecte per a compartir amb amics i familiars. Un orgull de la terreta que s’ha convertit en un símbol reconegut a tot el món.

Fideuà

La fideuà és un plat típic de la ciutat costanera de Gandia, situada a la província de València. Sovint es coneix com la germana menor de la paella, ja que té una preparació i aparença molt similars, però en lloc d’arròs, utilitza fideus curts. Es pot acompanyar amb allioli i un toc de llima per a realçar el seu sabor.

Putxero

El putxero és un plat tradicional de València. La recepta tradicional del putxero porta aliments senzills com cigró, carn, creïlla i algun vegetal, com la col copada, la xirivia, la carlota i el card.

Arròs al forn

L’arròs al forn és un plat tradicional de la Comunitat Valenciana, concretament del sud de València. Es tracta d’un arròs sec, cuinat al forn i en cassola de fang, en el qual es mesclen diferents ingredients. El resultat final és un plat deliciós i reconfortant, perfecte per a gaudir en un menjar en família o amb amics.

Bunyols

Un bunyol és una massa de pasta generalment feta d’aigua. La seua forma és en un forat en mig o un clot que no l’arriba a travessar. N’hi ha de dolços i salats, el seu origen es àrab però ara els valencians han canviat la recepta per a fer-la valenciana.

El nostre grup pensa que la gastronomia valenciana es un tresor per a la gastronomia espanyola i que hi ha molts menjars valencians que són molt bons i deurien ser més coneguts

Made by: Alumnat de 5 anys

És una empresa que va nàixer fa quasi 50 anys a Chambéry (França).

Janine Benoit

La tradició venia de lluny doncs l’àvia de la fundadora sempre anava traginant amb herbes i creant remeis curatius. Quan Janine converteix aquella tradició familiar en una empresa, un dels primers productes que fabricaven era un bàlsam per a la pell, un dels ingredients del qual era l’extracte del Tepezcohuite (usat des de fa més de 1000 anys pels Maies), el qual, per comentaris de les persones que l’usaven, va resultar molt curatiu pels problemes de pell, i avui té tota una línia dins l’empresa: «Baume des Mayas»

Hem visitat el Laboratori de Janine Benoit i hem eixit fascinats.

En algun moment dels anys 90, la fundadora, que tenia una caseta a Oliva, va decidir traslladar la seua empresa a la nostra ciutat, on ara té la seu, al c/ Ausiàs March, i el laboratori que hem visitat, al Polígon de les Jovades.

La empresa està regentada ara per les filles, i val a dir que els nets i les netes han passat tots per l’escola: Joan, Isabela, Hugo, Marc i Minerva.

Quan arribem al Laboratori «Aromes de Victoria», al Polígon industrial Les Jovades, ens acullen Duende i Vicent, i el primer que ens fan es complir amb les mesures de neteja: tots ens hem de posar un barret per recollir els cabells que puguen caure, i uns peücs per forrar les sabates. Altrament no podríem entrar pels laboratoris.

El conjunt de les instal·lacions està perfectament dissenyat per preservar la qualitat i la puresa dels productes que s’hi elaboren: se circula en sentit únic (entrada -> magatzem -> laboratoris -> envasat -> etiquetat -> eixida) i cada laboratori té pressió positiva d’aire (el que impedeix que qualsevol contaminant hi entre).

Cada laboratori, tancat i aïllat dels demès, sols s’usa per un procés: per a l’extracció d’essències, per la barreja de productes secs, per a barreja de productes líquids, per l’encapsulat, per l’envasat, per l’etiquetatge,... Vicent s’ha encarregat d’explicar-nos les instal·lacions, mentri mentres, Duende ens mostrava diferents espècies aromàtiques i ens parlava dels seus usos: la canella, la menta,

la citronel·la, l’espigol, el romer,... i després, ambdós ens han mostrat com es feia una crema base, amb oli de Jojoba, àcid hialurònic, aigua i emulgent.

Ha estat una visita ben interessant, i en la qualitat dels productes i de les instal·lacions, augurem un gran futur a aquesta empresa.

Podeu visitar la tenda a: janinebenoit.es

Queen era una banda britànica de rock formada el 1970 a Londres, integrada originalment pel cantant i pianista Freddie Mercury, el guitarrista Brian May, el baterista Roger Taylor i el baixista John Deacon (el qual arribaria un any després al grup per completar la formació clàssica). Els seus primers treballs van estar influenciats pel rock progressiu i el hard rock, però la banda es va aventurar gradualment en treballs més convencionals i amigables amb la ràdio, incorporant més estils com el pop rock. Abans de formar Queen, May i Taylor havien tocat junts a la banda Smile. Mercury es va afegir a la banda i els va animar a experimentar amb tècniques escèniques i de gravació més elaborades. Es va unir el 1970 i va sugerir el nom de Queen. Deacon va ser reclutat el febrer de 1971, abans que la banda llancés el seu àlbum debut homònim el 1973. Queen va aparèixer per primera vegada a les llistes d’èxits del Regne Unit amb el seu segon àlbum, Queen II, el 1974. Sheer Heart Attack, més tard aquell any, i A Night at the Opera el 1975 van portar amb ells l’èxit internacional. Aquest últim va presentar «Bohemian Rhapsody», que es va mantenir al número u al Regne Unit durant nou setmanes i va ajudar a popularitzar el format de vídeo musical.

L’àlbum de 1977 de la banda, News of the World, contenia “We Will Rock You” i “We Are the Champions”, que s’han convertit en himnes en els esdeveniments esportius. A principis de la dècada de 1980, Queen era una de les bandes de rock més importants del món, fet que podem apreciar amb el seu àlbum recopilatori de 1981 “Greatest Hits».

Queen ha tingut una presència global a la cultura popular durant més de cinc dècades. Les estimacions de les seves vendes de discos oscil·len entre 250 i 300 milions, cosa que els converteix en uns dels artistes musicals amb més vendes del món.

El 1990, Queen va rebre el Brit Award per la seva destacada contribució a la música britànica.

El món es va despedir del vocalista i pianista Freddie Mercury un 24 de novembre de el any 1991, ningú es va adonar de que patía una greu malaltia fins díes després de la seva mort. Es tratava del VIH, que va acabar amb la vida del legendari cantant i pianista de rock. “Va ser un shock impresionant, ens vam ajuntar per a pendre una tasa de té. Ningú de nosaltres sabía el que pasava o que dir, no va ser fins que vam encendre la televisió que ens vam adonar que era veritat, Freddie havia mort” Va ser el que van dir el baterista Roger Taylor i el guitarrista Brian May.

Queen va tindre tal impacte que en 2018 es va estrenar la película titulada “Bohemian Rhapsody”, el mateix nom que un dels álbums més importants que va crear la banda.

De Freddie sabem moltes coses, pero una de les més curioses és que va tindre molts gats:

Dorothy, Tiffany, Tom, Jerry, Goliath, Lily, Miko, Oscar, Romeo i Delilah, a qui li va dedicar una cançó que tenia el seu mateix nom.

També es saben coses dels altres integrants,per exemple que John era un gran fan de els grups The Beatles, The Rolling Stone, The Dave Clark Five, The Hollies i The Zombies.

A Brian desde molt menut li encantava l’astronomía i la música, de fet, tocava l’ukelele, instrument que el seu pare també dominava

A Roger li agradava la biologia, estava estudiant a l’universitat London Hospital Medical College peró finlment va decidir que la seva pasió era i sempre sería la música.

Nosaltres pensem que aquesta banda va ser molt important i talentosa, fins i tot ens atrevim a dir que podría ser la millor banda de rock de la història.

Per a nosaltres les millors cançons d’aquesta prodigiosa banda són: Bohemian Rhapsody, Radio Ga Ga i Killer Queen. Fins ací el nostre article, esperem que l’hageu disfrutat i que pugau aprendre noves coses sobre aquesta característica banda.

Made by: Professorat

En aquest article volem parlar d’una cosa que pot semblar super cool: les begudes energètiques. Però, sabíeu que poden ser més un enemic que un amic per a la vostra salut?

Les begudes energètiques estan plenes de ingredients com la cafeïna, sucre, i altres substàncies com taurina i guaranà. La cafeïna pot fer-vos sentir més desperts, però també pot causar nerviosisme, insomni i fins i tot palpitacions del cor.

A més, la quantitat de sucre en aquestes begudes pot ser realment alta. Imagina’t menjar moltes cullerades de sucre d’una sola vegada. Això pot portar a problemes com l’obesitat i la càries dental.

La “energia” que us donen aquestes begudes és artificial. Menjar fruites, verdura i beure aigua pot donar-vos l’energia que necessiteu per jugar, estudiar i gaudir de la vida.

begudes energètiques

A llarg termini, el consum d’aquestes begudes pot afectar el vostre desenvolupament i fins i tot pot causar dependència.

Els efectes del consum d’aquest tipus de begudes poden ser significatius i preocupants:

• Pot provocar irritabilitat i ansietat en els adolescents.

• La cafeïna i altres estimulants presents en aquestes begudes poden interferir amb els patrons de son, causant insomni.

• Poden causar mal de cap i disminució de la capacitat de concentració.

• El consum d’aquestes begudes pot estar associat amb problemes metabòlics i cardiovasculars, com ara taquicàrdia o un augment de la pressió arterial. El nostre cos és com un superheroi que necessita el millor combustible per córrer, botar i viure aventures increïbles. Doneu-li el que necessita de veritat (dieta equilibrada i exercici físic) i deixeu de banda aquestes begudes.

Teniu el poder de triar el millor per a la vostra salut!

Made by: Laia Agut, Lara, Rayan, Ivan

David Fuster

El futbolista David Fuster Torrijos (Oliva, 3 de febrer de 1982) es va formar en l’U.D.Oliva i a Vila-real B i va aconseguir els seus majors assoliments a Grècia jugant per a l’Olympiakos, club amb el qual va guanyar 6 Lligues, 4 Copes i va disputar competicions europees. Es va formar en les categories inferiors del club de la seua localitat natal, l’U.D.Oliva, amb el qual va arribar fins a la tercera divisió. Posteriorment, amb 21 anys, va ser fitxat pel Vila-real CF on va militant en les files de la seua filial durant quatre temporades. L’any 2008 va fitxar per l’Elche Club de Futbol en segona, sent el seu màxim golejador.

En la temporada 2009-10 va tornar al Vila-real, on va estar sols una temporada, perquè en 2010 va acordar la seua marxa a l’Olympiakos FC grec, per tres temporades.

En 2016, després de sis temporades en el club grec decidix no renovar el seu contracte i queda lliure. Al juliol es va incorporar al Getafe CF, acabat de descendir a la Segona Divisió.

El 25 de juny de 2017 es va produir la seua retirada del futbol professional després d’aconseguir l’ascens a Primera amb el Getafe CF.

El 31 de maig de 2018, va obtindre el títol d’entrenador i va rebre el Diploma-Llicència UEFA B i A amb el qual podrà asseure’s de manera professional en una banqueta.

Nosaltres pensem que va ser un gran jugador en la història del futbol valència i que la seua carrera esportiva va ser molt bona, ja que va guanyar molt títols en el Olimpiakos FC

Aquest curs hem volgut celebrar l’any Estellés a la nostra classe, arran del centenari del seu naixement. La millor manera que hem trobat ha estat escrivint poesia. Vicent Andrés Estellés és considerat com el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià des de l’època d’Ausiàs March i Roís de Corella (SXV) fins l’actualitat. Dels seus llibres de poesia en destaca el segon volum de l’obra completa, Les pedres de l’àmfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Critica Serra d’Or (1975). Son remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de les meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1978 i el Premi de les Lletres Valencianes el 1984.

Diversos

cantants han musicat poemes seus, d’entre els quals podem destacar a Ovidi Montllor amb Coral Romput.

L’últim joc

Eixe dia tots cridaven el meu nom, pel meu cor perquè ningú sabia que passaria.

Jo vaig elegir on nàixer i on morir.

Sols tenia dos partits: guanyar eixe equip i sobreviure al meu destí.

Jo era eixe vint-i-sis que tant cridava la grada jo pensava: «Què passa?» i sols plorava a la meua casa.

Abans d’això sols vivia per defendre el joc, el baló i el meu amor, el fútbol. Eixe dia tots cridaven: «Miki, Miki!» sols aplaudien sense saber res de la meua vida.

Les falles a Oliva

A Oliva les falles son la vida.

Les reines ballen sense parar.

Vestides de fallera s’ha passen genial

Buscant peinetes per casa sense parar. Els vestits posats als maniquís gegants. Fent-se els monyos es veuen genials.

Ací sóc jo la reina del foc

Per fer la cremà, prendre la mascletà i que em canten l’albà.

L’amistat i el companyerisme.

Amb els càrrecs del Casal, la major i la festa. Escoltant música només inaugurar el casal.

Així son les falles, amb el cor encés en flames.

Res no m’agrada tant.

Res no m’agrada tant com llegir a la nit. Els primers moments son crucials.

Un quart d’hora per quadrar el coixí regular la llum tncar la porta i a la fi, llegir.

Quan llegeisc em té tot igual ma mare em crida... res hora de sopar... res una moto ensopega, mmm, res.

Puc estar ahí dins hores siga en un vaixell pirata siga en el Cretàcic o també desembarcant en Normandia.

Res em pot parar estic concentrat acluque els ulls i a imaginar.

by: Osama, Rubén, Gabriel i Santi.

La Font Salada -Font Salà o Ullal del Burro-, ubicada al bell mig del Parc Natural de la Marjal Oliva-Pego, és un lloc perfecte per al bany tant a l’hivern com a l’estiu, atès que la temperatura de l’aigua està al voltant dels 23ºC en qualsevol època, sempre per sobre dels 21ºC i arribant als 29ºC.

La Font Salada

Fins a aquest racó, que alimenta el riu Bullent, hi acudeixen tant veïns de la població d’Oliva com a visitants des d’altres localitats o, fins i tot, turistes estrangers. És, sens dubte, un lloc privilegiat digne de visita, sobretot per estar enclavat dins del parc natural, la seva proximitat a la platja i el turisme de salut, ja que es tracta d’un naixement subterrani d’aigües termals -disposa d’un considerable contingut a sals sulfuroses- les aigües de les quals han estat reconegudes, tradicionalment, com a beneficioses enfront de malalties dermatològiques.

La Font Salada és un altre dels elements que contribueix a la bellesa i la singularitat del municipi d’Oliva. Una ciutat als peus del Mediterrani que us convida a descobrir-la amb tots els sentits.

La Setmana Santa a Oliva comença el Divendres de Dolores quan una processó de les confraries de la Verge dels Dolores i la Pietat recorren el barri del Raval.

El Diumenge de Rams el poble s’òmpli de palmes. El Divendres Sant, de matinada, milers de persones es concentren a la muntanya de Santa Anna per a assistir al Viacrucis, reproducció del calvari de Jesucrist. La bellesa del començar el dia, el magnífic paisatge, les imatges que s’albiren, provoquen una sensació gran d’emoció entre els presents.

El Divendres per la nit es reuneixen totes les cofradies per fer una processo per tot el poble.

El Diumenge de Resurrecció totes les confraries es reunixen en el passeig d’Oliva acompanyant a la Mare de Déu i a Jesucrist en la Santa Trobada. Quan les dos imatges es troben, un munt de coloms acolorixen el cel i els confrares llancen caramels per a festejar la Resurrecció.

Setmana Santa

Les falles són premiades per el seu enginy i gràcia, pel seu bell i artístic colorit i per la monumentalitat de les seues caricaturesques escultures. Les falleres lluïxen els vestits regionals de rica tela i colors vius sempre envoltades de la millor música de bandes valencianes i d’espectacles de llums i pirotècnia coneguts en tot el territori com mascletades.

La nit de San Josep, el dia 19 de març, després de quatre dies de festa, cremen els monuments en una nit màgica on el foc és el protagonista principal. La reina del foc de cada comissió encén en flames el seu monument i posa el punt final a les festes més emblemàtiques de la nostra terra.

En 2024, la falla Barri de Sant Francesc va guanyar el primer premi amb el monument titulat «Comediants».

El segon premi va ser per a la falla l’Estació sota el lema «Equilibris» i el tercer premi va ser per a la falla Institut amb el lema «De cultures musculades a superherois famolencs».

Instal·lacions

• Pista d’atletisme sintètica de 6 carrers

• 1 Camp de futbol 11 gespa artificial

• 1 Camp de futbol 7 gespa artificial

• Pista 1 (basquet + volei)

• Pista 2 (futbol sala + handbol)

• Pista 3 (basquet + volei)

• Pista 4: (2 basquet + futbol sala + handbol + volei)

• 2 Pistes de pàdel

Poliesportiu Municipal

• 4 Vestidors col·lectius

• 1 Vestidors àrbitres

• 1 Piscina gran polivalent de 25 x 12’5 mts

• 1 Piscina Infantil de 12 x 6 mts.

• Zona d’esplai i d’esbarjo

• 1 Trinquet

• 1 Frontó

• 1 Parc d’skate

• 1 Parc biosaludable i cal·listènia

• 1 Zona lliure polivalent

Horari poliesportiu municipal

• del 12-09-2024 al 16-06-2025:

Dilluns a divendres de 8.00 a 22.30 h

Dissabte de 8.00 a 21.00 h

Diumenges i festius de 8.30 a 14.00 h

• 17-06 al 10-09 del 2024:

Dilluns a divendres de 8.00 a 22.00 h

Dissabte de 8.00 a 21.00 h

Diumenges de 8.30 a 19.30 h

Festius de 8.00 a 14.00 h

• Piscina d’estiu

17 de juny al 10 de setembre del 2024:

Dilluns a divendres de 10.00 a 20.00* h

Dissabtes i diumenges de 10.00 a 19.00 h

Festius de 10.00 a 14.00 h

Autores I Autors

LAIA AGUT. M’agrada molt tocar la guitarra elèctrica, escoltar música, especialment rock, grunge i metal. També m’agrada cantar i escriure. Disfrute quedant amb els meus amics, ens divertim amb qualsevol cosa.

LARA. Segurament em coneixes, però si no, sóc una xiqueta molt extravertida. M’agrada molt l’esport, sobretot els de motor. També m’encanta escoltar música: hip-hop, rap, kpop, trap, plugg... Espere que t’haja servit per coneixer-me millor. Xau bacalau!

JOSE MIGUEL. A mi me gustan muchas cosas: el fútbol, salir con amigos y pasar tiempo con mi familia. También soy un apasionado de los videojuegos. Duermo poco. Los martes y jueves entreno a fútbol y algunos días me llaman otros equipos, jugadores un año mayores, para que juegue con ellos.

DÍDAC. Em considere una persona dinàmica, m’encanta estar actiu. Empatitze amb les persones del meu voltant, em preocupe per elles. Sé defensar els meus gustos i opinions, sóc difícil de manipular. Em costa iniciar les relacions, però quan conec, sóc extravertit. Ah! també m’agrada assabentar-me de les xafarderies de la gent, sóc més que curiós. M’encanta l’agricultura.

ÀLEX. M’agraden molt els esports, sobretot el futbol. Jugue en l’equip del Piles, de defensa. També m’agraden els video-jocs. Dedique prou de temps a la lectura. Em considere una persona amable. I això és tot!

ANGEL. Visc a la Platja d’Oliva amb ma mare, mon pare i la meua germana. Practique tennis taula en el club d’Alzira; sóc molt sociable, he fet molts amics nous jugant a aquest esport. També m’agrada el volei. El meu objectiu consisteix en esforçar-me molt en els estudis per a tindre una bona vida.

GABRIEL. Soy un chico simpático al que le gustan mucho los gatos. Me gusta pasar tiempo con mi padre, me hace sentir muy feliz. También soy cariñoso, doy muchos besos y abrazos a mis padres. Me encanta relajarme viendo películas.

RUBÉN. Me gusta mucho jugar a fútbol y a los juegos de mesa. Mi comida preferida es la pizza y la pasta. Las películas de miedo me encantan.

SANTI. Me gusta mucho jugar: juegos de mesa, deportes. Me encanta ir a la piscina y disfrutar de juegos acuáticos. Me gusta mucho el cole y estar con mis amigos. Sobretodo, lo que más, estar con mi familia.

LAIA FORRAT. Sóc una xiqueta molt sincera, extravertida, em considere bona amiga. Sóc festera, graciosa i m’agrada molt estar amb els meus amics. De vegades m’enfade, però solc estar feliç. Sóc molt esportista, m’agrada molt el volei, pàdel, la natació, la pilota, el tennis i el basquet.

MERXE. Me gusta mucho bailar y escuchar música. Cuando juego con mis primos pequeños soy muy feliz. También disfruto mucho cuando voy a comprarme ropa, me encanta

ANDREA. Si me tuviera que definir en tres palabras serían: alegre, curiosa y feliz. Me gusta mucho la naturaleza, los animales y el deporte. Cocinar, inventar historias son otras de mis aficiones. Me encanta pasar tiempo con mis amigos y mi familia.

IVAN. Hi haurà gent que ja em coneixerà, però, per si de cas, vos conte com sóc: de vegades, tímid, graciós i ràrament «fartonet». El que més m’agrada és el futbol, jugar a video-jocs, quedar amb els amics i moltes més coses... Sóc una caixa de sorpreses.

MARIA MENA. Hola, em considere una persona simpàtica, amable i empàtica. De vegades em costa comunicarme, sóc un poc introvertida. Però intente que la gent es senta còmoda amb mi. Sóc impulsiva, de vegades parle sense pensar. M’agrada molt jugar a volei.

MARIA MOLLÁ. Hola! Sóc extravertida i alegre. Encara que jo estiga trista, sempre aconseguisc traure-li un somriure a les meues amigues. M’agrada molt el handbol, escoltar música i ballar.

EMMA. M’agrada molt l’atletisme i la vela. M’encanten les falles, les disfrute moltíssim. Em considere una persona molt divertida amb les meues amigues. I m’agraden molt els xiquets menuts.

OSAMA. Me encanta ir por la montaña en bicicleta. Me gusta mucho comer cuscús y helado. También disfruto mucho cuando voy a pasear por la playa con mis hermanos. Me interesa especialmente la mecánica y la ingeniería.

MARTÍ. Em considere una persona amable, bon amic. Un poc cabut. No sóc àgil, que digam... No m’agraden les verdures. M’encanta la carn. El meu menjar preferit són els espaguetis amb salsa carbonara.

RAYAN. Soy un apasionado del fútbol, por cierto, soy del Barça. Una cosa que me gusta mucho hacer es salir con mis amigos y pasar tiempo con mi familia. Sobretodo, lo que me encanta es comer y dormir.

ALBA. Me gusta mucho jugar a voley. También me gusta bailar, especialmente las coreografías. Toco el «tabalet». Vivo en Piles. Tengo una familia estupenda. Me considero extrovertida y buena persona.

MARINA. M’agrada fer amics, sóc carinyosa a la meua manera... M’encanta l’esport, sobretot el volei. M’agrada molt la música; toque el piano. Ah, no calle ni baix l’aigua.

HUGO. Soy un niño muy activo, nervioso y extravertido. No me cuesta relacionarme con la gente porque me gusta conversar y escuchar. Soy muy cariñoso, alegre y bromista. Me encanta el fútbol y los video-juegos.

LUCA. Les meues aficions són el basquet, jugar a Brawl Stars i fer cubs de Rubik. El que més m’agradaria és viatjar a Argentina per vore a la meua família. No m’agrada cantar ni ballar. El meu equip és el Betis, encara que no és massa conegut. Sóc molt extravertit.

Col·laboracions Publicitaries