Dins la copa, un pleniluni
A RenĂŠ Char.
I
Així devia ser: clamant als déus. Foren... L’afrodisíac dels emperadors.
II.
S’eixamora la nit sobre la basta planícia portadora d’un cicle. L’empeltat vol arrelar-se, subsidiari d’una remor de vent.
III
M’iniciares, mormol intens, la polpa ardent, fremir de vi. àvid d’esgarrifança i jo d’isolament, tant pròfuga. Que ingràvids travessàrem l’ombra d’un cel.
IV
Branda una gota de vidre incrustada en la placa, promesa teva. Brindàrem amb vitralls d’església, l’arribada d’un àngel adormit al bressol.
V
Clamo l’esvaniment d’uns núvols, mentre el roure condensa l’ahir ple: i en preserva l’avenir.
VI Colpides de sol flamejat, amarades de mel, es despengen les joies.
VII
Amb mans d’eixam d’agulla, dessobre el solc, l’engruna humida sota l’atzur, plujana, que ofrena una gota d’or.
VIII Resplendeix rere el vidre l’essència mirada incidida per la llum que vas engendrar-me, ulls brandi emana una aquosa solitud.
IX
Grana en hores mullades es macera de flairança d’oratges: la poesia és el vi de la paraula.
X.
Amb efervescència de sosa rossegaves la carn emergia el cor nu, Ets la fil·loxera de tot l’anhel, meu.
XI. MALVASIA
I si... d’una mossada, germana et deixessin la polpa de cor, Malvasia Degotaries dolls de vi blanc per la sina. Reguers, traçant camins daurats pels solcs.
XII. RIESLING Dansa l' esparsa a ritme de Vals. Torrent cobejós que s'heura amb el còdol vinyar pinzellat de molsa. Des de la llera del Rhin, Un vidre de gel Et talla la gola.
XIII. SIRAH Regi i porpra Te’m presentes seductor Proxeneta de malvestat. M’indueixes al somni, Salvatge i el·líptica m’empenys a l‘esvoranc. Crec.. que m’has pujat al cap.
XIV. NANSA BLAVA Senyoreja una taula abocada de mar, blavíssima En la remor que s’esbrava evoca... L’elegia de l’acordió.
XV. De la finestra estant, S’estén trenada la terra esvaint-se en l’horitzó. degota enyor mentre espero; Les veremes d’una vida.
XI. Desproveïda surant en la superfície blana condenses la solitud dins la copa i et dones, I les onades... La sordesa fonètica d'un alè fa del sospir un crit.
XII. Amb la intensitat, tota vares empassar-te l'absenta. T'amagaves rere la noblesa de la fusta esforçant-te en conservar el secret Vaig esbrinar-te al paladar, regalimant moscatell, mentre... Resseguia amb l’índex el pòsit de vidre entelat i em reflectia amb l'ambre iridescent, teu-