UEA Magazine num. 39 - 2016

Page 34

Inés Lumbreras:

“Crec que no s’explica prou bé les sortides professionals que tenen les enginyeries, sinó hi hauria més noies”

És enginyera tècnica industrial especialitzada en electrònica industrial. I ho és, segons ella, per vocació. Va estudiar a la UPC de Manresa i els seus companys d’estudi i de feina sempre han estat i són majoritàriament homes. És cofundadora de l’empresa Ecopime Projects, des d’aquest estiu és vicedegana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrial de Manresa , i forma part de la UEA Inquieta

Dius que ets enginyera tècnica per vocació? Doncs si. Sempre m’ha cridat tot el tema de l’electrònica, i quan a casa s’arreglava alguna cosa m’agradava veure-ho com ho feien i ajudar. Sempre he tingut clar que volia estudiar quelcom tècnic, per això vaig cursar el batxillerat tecnològic, i va ser llavors quan vaig descobrir l’electrònica . L’enginyeria és una de les carreres universitàries amb menys noies. Quantes éreu a la classe? De 60 estudiants, 5 érem noies i la resta nois. Però no em va sorprendre per que a batxillerat aquesta diferència ja es viu. A la classe només érem dues noies. Tot i aquestes diferències jo sempre m’he sentit molt còmode, sempre m’he sentit una més del grup.

UEA Magazine l’Entrevista

La falta de noies en aquestes carreres es deu a un tema de capacitat? No, no. Tan els nois com les noies tenim la mateixa capacitat per estudiar i desenvolupar els continguts de la carrera. I una mostra és que de les cinc noies que érem a la carrera, totes la vam acabar i ara estem treballant en el sector. En canvi, molts dels nois no la van acabar.

34

Així, per què creus que no atrauen les carreres d’enginyeria a les noies? Penso que és un tema cultural. Sempre ens pinten la figura de l’enginyer com un home, serio, encorbatat,... i no és així. A part d’això, crec que no s’explica prou bé les sortides professionals que tenen les

enginyeries, sinó hi hauria més noies. Diuen que les noies tenim un caire més d’atenció a les persones, i per això carreres com les enginyeries no acaben d’encaixar, però no és cert. Hi ha algunes especialitzacions que tenen sortides laborals en aquests àmbits. Cal pedagogia des de l’escola? I tant, els estudiants trien els estudis que volen seguir cursant abans d’acabar l’ESO. De fet, des del col·legi d’enginyers tècnics industrials de Manresa aquest és un tema que tenim molt present, i aquest estiu vam organitzar un taller per a joves de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat per introduir i familiaritzar als joves en el món de l’enginyeria, i va ser un èxit. És necessari que els joves quan triïn la seva carrera professional ho facin amb fonament de causa. Com és treballar en un sector tant masculí? Com ho veus des de la teva posició de vicedegana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrial de Manresa? Per mi és molt normal treballar envoltada d’homes, tot i que cada vegada hi ha més noies. No he viscut cap mala experiència i tampoc he tingut cap tracte especial. Si que alguna vegada he vist la reacció d’algú quan ha vist que l’enginyer d’obra era una noia, però res més. Formo part de la junta de govern des de fa dos any i des de aquest estiu ocupo el càrrec de vicedegana. Des del meu càrrec de vicedegana treballo per atraure a més noies, ja que només representem el 10% de tot el col·legi. A banda d’això, per mi ocupar aquest càrrec és un reconeixement a la meva feina, a la meva empresa, a la dedicació, professionalitat, implicació en la professió i l’esforç constant.