Issuu on Google+

nº2 Febrer 2011 - Març 2011

Igualada Comerç T ’ Aliureni P A otl diterra C ES àCcter me car

I? l U V ix e a A M e oi

r n b E o ’A N l c s a A

e nic N D O mà ro

SOPAR 30 ANYS

IGUALADA-COMERÇ UBIC PAG. 46

MNÇ E E la T R S e ó O I L d L t V ci

RE

T N E

AMPLIAR ELS HORARIS COMERCIALS NO ÉS LA SOLUCIÓ PAG. 6

RE iden era de E P res fed na rç P on tala me C a C Co

DISSABTE, 12 DE MARÇ

la cita amb

LA BOTIGA AL CARRER


SUMARI 3 Editorial i Sumari 4 Igualada Comerç 6 Confederació de Comerç 8 Entrevista Pere Llorenç, President de la CCC 12 Escapa’t Cotlliure

16 On anem avui? Descobreix el romànic a l’Anoia 18 Motor Audi A1 21 MOTOR La fi dels 80 quilòmetres hora 22 Info Comerç 23 EL RACÓ DEL SOCI 24 LA NOVA IMATGE I CAMPANYA D’IGUALADA COMERÇ 26 Oci Windsurf, la teva primera vela 28 Tendències Cosmètica Natural 30 Gourmet Xocolata Divina 32 En Família Conciliar la vida laboral i la familiar 34 Salut Hàbits de control dels esfínters 36 Nutrició L’oli d’oliva 38 De Casa Organitzar la cuina 40 Temps lliure Amb la família a la neu 42 Sostenibilitat Bio combustibles 44 Igualada solidÀria 47 Associats 50 Opinió

i

Podeu enviar els vostres articles d’opinió a Igualada Comerç, c/La Torre, 5, fax 938068801, o per cc/ee: ubic@ubic-igualada.com

EDITORIAL

Horaris comercials i models de ciutat

Q

uan s’anuncien mesures com el canvi d’horaris en els comerços, es tendeix a pensar en valors exclusivament quantificables i a curt termini (com l’increment de les vendes i de la facturació, etcètera). També s’associa a la llibertat com un valor filosòfic relacionat amb els negocis i el món empresarial. No obstant això, els horaris comercials impliquen elements molt més subtils, intangibles, a llarg termini i d’interès col·lectiu. L’horari d’obertura i tancament de les botigues és un element fonamental del caràcter de les ciutats: és una expressió de la qualitat de vida d’una societat i també una de les estratègies que permeten mantenir el comerç de carrer. Són aquests comerços de mides diverses i d’especialitats mil que ens acompanyen en els recorreguts urbans a peu. El canvi en els horaris comercials és un atac, subtil però efectiu, al concepte de ciutat mediterrània –propera i compacta–. Es tracta d’un model urbà que, quan es perd, és difícil de recuperar, com bé saben moltes ciutats franceses on el petit comerç ha desaparegut –i amb ell la calidesa i la seguretat de l’espai públic–, en favor de grans superfícies en les perifèries urbanes amb un horari amplíssim. Aquest és l’escenari al que s’assisteix en moltes ciutats americanes on falten referents urbans, cohesió, centralitat i espai públic de qualitat, encara que, això sí, es pugui anar a comprar a qualsevol hora del dia. Però fins i tot en aquestes latituds s’està apostant per models de ciutat amb valors urbans que contemplin unitats barriales, recorreguts a peu i, unit a això, establiments de barri que obrin al matí i tanquin a la tarda. A més, la llei actual ja permet que certs comerços on es venen articles de primera necessitat tinguin horaris amplis, per la qual cosa el proveïment d’aquests productes a la població està garantit. No obstant això, sembla que la desregularització dels horaris va més enllà, doncs va unida a l’harmonització territorial i a la reducció de les activitats sotmeses a llicències municipals. És a dir, tots iguals perquè les grans superfícies comercials puguin organitzar millor les seves estratègies de venda sense que cap administració pugui interferir en els seus negocis.

Carme Miralles-Guasch és professora de Geografia Urbana Edita Igualada Comerç

Igualada Comerç

C/La Torre, 5, 08700 Igualada, tel. 938051419 c/e: secretaria@igualadacomerc.cat · www.igualadacomerç.com Direcció Ocrea Development, S.L. , Xavier Agramunt Maquetació i disseny Ocrea Development, S.L. Correcció Helena Marí PUBLICITAT Jordi Domenech Tel: 696 944 317 · jdomenech@ocreadevelopment.com IMPRESSIÓ Grafiques Cubi · Dipòsit Legal B-10883-2011 DISTRIBUCIÓ Mail Bustia Anoia, S.L. Les expressions i opinions manifestades en els articles d’aquesta publicació no manifesten l’opinió pròpia de l’entitat Igualada Comerç, sinó que és tracta de manifestacions lliures i voluntàries dels nostres col·laboradors. Els productes, preus i ofertes que puguin apareixer en aquesta publicació són preferencials i poden estar subjectes a modificacions i possibles errors d’imprenta. És tracta de preus referencials, ofertes i dades subjectes a modificacions i possibles errors d’impremta. Queda totalment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts, imatges i creativitats publicitàries que apareixen en aquesta revista sense l’autorització escrita i signada de Ocrea Development, Igualada Comerç.

Amb la col·laboració de:

Igualada Comerç

3


IGUALADA COMERÇ BOTIGUES AL CARRER

DISSABTE, 12 DE MARÇ

la cita amb

4

LA BOTIGA AL CARRER

Igualada Comerç

I

gualada Comerç està preparant pel dissabte, dia 12 de març, la 29à edició de “La Botiga al Carrer” - edició d’hivern, l’activitat amb la que es marca el tancament de les rebaixes de l’actual temporada. La Botiga al Carrer és una de les promocions amb més èxit que organitza Igualada Comerç UBIC i que reuneix milers de persones de tota Catalunya central. És l’oportunitat única per comprar els productes de la temporada vigent amb uns preus realment atractius. La Botiga al Carrer que organitza Igualada Comerç aplega públic de pràcticament tot Cata­lunya És l’activitat comercial i promo­ cional i la campanya amb més ressó exterior de l’entitat i és trobada ineludible per a molta gent, no només d’Igualada i de la comarca de l’Anoia, sinó per la gent vinguda


BOTIGUES AL CARRER

IGUALADA COMERÇ

també d’arreu del país. Amb aquest públic la projecció exterior que està aconseguint el comerç d’Igualada és una realitat.

La Botiga al Carrer és una activitat tradi-

cional que s’organitza sempre al final de les rebaixes, tant d’estiu, com d’hivern. És una activitat promocional i tradicional quan els associats surten al carrer i places a vendre els seus productes. Els comerciants surten davant el seus establiments, o es desplacen fins a algun altre indret de la ciutat amb molta concentració comercial i venen els productes de la temporada amb importants descomptes. A més a més, s’organitzen activitats paral·leles de lleure. L’edició d’Igualada és una de les més participatives i visitades que es fan a Catalunya. Els números ho diuen sols, més de 100 comerços repartits en diferents zones de la ciutat, facilitant d’aquesta manera a milers de visitants d’arreu una agradable visita i compres tranquiles.

Igualada Comerç està preparant aquesta pro-

moció en marc de la gran acceptació de la nova imatge comunicativa de l’entitat. A més a més n’hi hauran activitats com maquillatge infantil, megafonia i altres atraccions que tenen com l’objectiu de fer una jornada inoblidable. L’entitat convida al públic a assistir i a prendre part a les activitats organitzades. L’objectiu d’aquesta edició és molt clar, engrescar la gent, i no solament des del punt

de vista comercial, sinó social, i contribuir a il•lusionar els participants, en la mesura que podem. La gràcia i la particularitat de l’edició igualadina és que la Botiga al Carrer no és només un acte típic de compra. És molt més, és passejar, és un acte lúdic, amb molta animació, és un acte social, quan es troben amics i coneguts, és un acte ineludible per molta gent. Igualada Comerç va ser una de les primeres associacions que va organitzar la Botiga

al Carrer de la qual es van celebrar trenta edicions al llarg de gairebé quintze anys. L’activitat es va estendre arreu de Catalunya amb anys posteriors, peró el poder d’atracció que té i’edició iguaiadina és tan gran que i’afluéncia del públic supera un pur interés comarcal. L’activitat es va estendre arreu de Catalunya amb anys posteriors, però el poder d’atracció que té l’edició igualadina és tan gran que l’afluència del públic supera un pur interès comarcal.

Igualada Comerç

5


CONFEDERACIÓ DE COMERÇ

ampliar els horaris comercials

NO ÉS LA SOLUCIÓ

Miguel Ángel Fraile · Secretario general de la CCC

L

a crisi financera en la que estem immersos no es soluciona obrint més hores les botigues. Ultimament estem veient com proliferen les idees en aquest sentit. Primer va ser el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, amb l’anunci de “plantejar a les Comunitats Autònomes actuacions concertades en matèria d’horaris comercials”, però també hem vist com el nou conseller d’Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena, feia alusió a la necessitat “d’actualitzar i flexibilitzar la llei de comerç actual”. Anuncis com aquest sorprenen ja que malgrat a tot el rebombori que generen i el que alguns pensen, els horaris del petit i mitjà comerç ja estan liberalitzats des de fa temps. El que passa és que a la majoria de les CCAA, a excepció de Madrid, els timmings d’obertura i tancament estan consensuats, coincidint en un 80% dels casos i que no són aleatoris, ja que convinen les necessitats de totes les parts implicades: comerciants, treballadors i consumidors. Crec sincerament que abans de parlar d’horaris, hi ha qüestions més importants i urgents a solucionar al nostre sector. En totes les nostres converses amb el ministeri i amb la Generalitat sempre hem dit que el que necessita el comerç català, i espanyol en general, és eliminar les trabes administraves i crear iniciatives reals de recolzament en matèria fiscal i financera, per la reducció de les comissions de les targetes de pagamanent, i ajudes per la lluita contra la competència deslleial que generen els venedors ambulants, els top manta i els que abusen dels terminis de pagament per financiar-se incomplint la Llei. Això és el que necessitem i no ofegar-nos encara més, o és que obrint més hores farem que la gent compri més? La caiguda del consum és deguda a que hi ha un gran número de persones que actualment es troba a l’atur i no té diners per comprar.... i això no és una qüestió d’horaris. A més, les dades ho demostren. Segons xifres facilitades pel Ministeri d’Industria, Turisme y Comerç, no per obrir més hores es generen més llocs de treball ni fa que hi hagi més densitat comercial. Madrid, que és la CCAA més “lliberal” en quant horaris comercials i que obren 22 festius a l’any, està clarament per sota dels índex aconseguits per altres regions com Catalunya, Balears o La Rioja, que obren de mitjana vuit dies. Sempre que es parla de com “arreglar els problemes del comerç” es parla dels horaris, però també trobo a faltar iniciatives que ens ajudin a aturar l’actual sangria dels llocs de treball que es perden dia a dia al sector, i ja són 100.000 en els últims anys de la crisi. Com es soluciona? Jo crec que amb polítiques que ajudin a les families a consumir, generant confiança, però no afegint problemes a la delicada situació que ja estem vivint. Des de la CCC considerem que un sector com el comerç, que és el primer empleador del país amb tres milions d’empleats i més de 700.000 autònoms, que no fa ERE’s ni es manifesta al carrer, es mereix, sincerament, alguna cosa millor que les iniciatives que s’estan plantejant.

6

Igualada Comerç


ENTREVISTA PERE LLORENÇ

PERE LLORENÇ

President de la Confederació Catalana de Comerç

Parlem amb Pere Llorenç, President de la Confederació Catalana de Comerç i President d’Honor de la Confederación Española de Comercio. A més, el senyor Llorenç és vicepresident de la CEPYME, membre de la junta de la CEOE, vocal del Consell d’Administració de l’Eurocommerce, entre altres càrrecs en diferents organismes a nivell català i europeu.

8

Igualada Comerç


A

ls seus 86 anys, segueix treballant amb la mateixa força que ho ha fet sempre, i mentre parlem, ens mostra una panoràmica del món del comerç que només pot dibuixar l’experiència. Ara prepara la reelecció a la Presidència de la Confederació Catalana, però lluny de càrrecs i responsabilitats, ens recorda que pràcticament va néixer sota el taulell del comerç familiar.

Les seves paraules durant el sopar del trentè aniversari de la Unió e Botiguers d’Igualada, van ser molt aclamades. Els comerciants allà reunits van sentir que els parlava un col·lega. Com empatitza amb el petit comerciant? Vaig

començar per els periples d’aquests camps de la representivitat del comerç als anys seixanta del segle passat, el que vol dir que ja porto cinquanta anys que vaig per aquests mons de Déu intentant defensar el petit i mitjà comerç. Gràcies a aquest comerç la meva vida ha estat sempre poder predicar per tot arreu que l’economia és al petit i mitjà comerç, que és el que li dona rotació al diner. No com el gran comerç que el que fa és acaparar-lo. Per tant aquest d’alguna forma no ajuda l’economia sinó que al contrari, en algunes vil·les i pobles l’empobreix. Gràcies a això vaig ser responsable del petit i mitjà comerç a Europa. Per tant sempre parlo defensant els comerciants.

I durant tots aquests anys, hem estat en alguna situació tan complexa com en la que ens trobem actualment? Bé, jo

he vist passar diferents crisis. El que passa és que fins ara les que hem patit eren del nostre país, i les crisis quan són locals tendeixen a resultar menys dificultoses de solucionar. Però la situació que estem passant ara és a nivell mundial i quan això és així resulta molt més complicat. Aquesta situació jo ja fa anys que la vaig preveure perquè jo, podríem dir que sóc poc amic de la globalització. Aquest és un concepte que ens diuen que no té marxa enrere i segurament tenen raó. Però aquesta globalització no és pas bona ja que n’arriben a ser els amos les entitats financeres i arribarà un moment en que tots serem esclaus d’aquestes i per tant aquesta política que ens ha portat Nord Amèrica i de la que ella mateixa n’ha estat la primera víctima, ha creat aquest desequilibri en el que ens trobem ara. El capital és fred i va allà on pot rendir més i per tant que ha fet aquest? Doncs anar cap allà on podia treballar amb esclaus o gairebé esclaus. I ha tret els llocs de treball d’allà on veritablement hi havia prosperitat. Com a conseqüència, els grans productes que és fan allà s’estan acumulant en grans estocs perquè aquí no hi ha el diner per poder consumir-lo tot. De moment és així i hi ha un desequilibri que en algun moment es corregirà, però portarà temps. Jo sóc de l’opinió que ho passarem malament durant un parell d’anys més segur.

Llavors en quin moment ens trobem, a la fi del principi o al principi de la fi d’aquesta situació de crisis? Bé, jo diria que

en aquests moments vull ser optimista, que ja hem tocat fons i que per tant cal fer la remuntada. Però tampoc n’estic segur, no és d’aquelles coses que veig clares. Així com vaig veure clar venir la crisis, no veig tant clara la sortida. La crisis es veia venir. Jo fa alguns anys vaig dir una cosa a l’Algarve portuguès, quan jo era vicepresident d’Eurocomerç, que va fer que se’m mirés com si baixes d’un altre planeta. Allà vaig dir que Nord Amèrica ens havia tret el socialisme del proletariat d’Europa però que ens estava important el socialisme del capital, que el capital només eren uns i que per tant, les entitats financeres seran les úniques

PERE LLORENÇ

ENTREVISTA

que tindran diners de forma que nosaltres serem esclaus d’aquestes, gairebé com si fossin els senyors feudals del segle XIX. No és ben bé així però quasi.

I el petit comerciant ara mateix on ha de buscar la solució? El petit comerciant el que ha de fer és especialitzar-se i sobretot

deixar de pensar, que encara hi ha algun comerciant que ho creu, que el client té l’obligació de comprar-li. El client el tens que conquerir, que mimar, donar-li allò que demani i tu tens que especialitzar-te en el que millor entens per atendre millor al client. Aquesta és l’única manera que tens de resistir, amb l’atenció personalitzada. Tot el que és la gran empresa és fred, i jo crec que en aquest sentit, si se sap aprofitar bé la crisis, tot i el seus mals, el petit i mitjà comerç en pot sortir beneficiat, al menys aquell que en sàpiga. El perquè és simple, ja que en aquest gran comerç s’hi compra per impuls i en temps de crisis no es pot comprar per impuls sinó per necessitat. I si tu saps aprofitar aquesta necessitat per atendre bé al client pots anar sortint d’aquesta situació de crisis que estem patint. És més, per mi, la crisis perjudica més a la gran empresa que a la petita per això mateix que estic explicant. Ara, els petits ho han de saber aprofitar fent coses que no fa la gran empresa: conèixer el client, entendre les seves necessitats, parlar-hi.

I la unió, segueix fent la força, a nivell del comerç? Les uni-

ons de botigues són molt necessàries avui en dia ja que amb l’única cosa que convences als polítics són amb lobbies de pressió, i no hi ha aquest sinó hi ha associació, això esta clar. Com més gent representa aquest lobbie, més força de pressió pots fer i defensar millor els interessos que representes. Això només ho sap el que té un càrrec dins d’aquests grups de pressió i veu com poden tirar-se enrere mesures que sense aquesta força, haurien passat sense problema. Això ho he viscut jo moltes vegades a nivell de patronal. Els governs volen que nosaltres siguem només aixetes per pagar impostos. I això no és així ja que per pagar impostos hem de poder guanyar-nos la vida i per tant si es fan lleis que ens priven d’aquesta forma de treballar, nosaltres tampoc podrem pagar els impostos i per tant l’Estat s’empobrirà. Jo diria que o la gent es dona compte que cal unir-se per fer aquests lobbies de pressió o un dia es donaran compte que les seves butxaques es buidaran. El que passa és que les persones som vanitoses de nosaltres mateixes i de vegades pensem que quan les coses ens van bé és perquè en sabem més que ningú, i que quan ens van malament és perquè les nostres organitzacions no ens han sabut defensar.

Si parlem de comerç local, com el de Igualada on rebem l’influencia d’altres nuclis importants com Barcelona, cap on ha d’anar el comerç? Precisament a Igualada els comerciants

no són pas gent que es distregui. Ho vaig veure ben clar el dia del sopar amb aquella unitat que vaig veure aquella nit quan van tindre la gentilesa, precisament, d’afavorir-me amb aquesta placa commemorativa que tinc aquí al despatx en un lloc preferent. Doncs això és el que crec que convé, donar un nom diferent al que tenien i fer promoció precisament ara. I a això la crisis els ajudarà per el que dèiem abans, perquè aquell desplaçament en cotxe al centre comercial o a la gran ciutat ja no es contempla tant perquè no comprem per impuls. Però recordem que cal saber aprofitar-ho. El client et fa un favor quan entra a la teva botiga i no hem cansaré de dir-ho com un disc ratllat. Aquí al despatx hi tinc un quadre que reflexa la veritat dels meus plantejaments. Hi Igualada Comerç

9


ENTREVISTA PERE LLORENÇ passaria si no hi haguessin semàfors? És a dir si poden conviure, però el que no podem fer és requalificar terrenys perquè ve una gran empresa simplement perquè l’ajuntament pensa que pot tenir uns diners més gràcies a això. Això és pa per avui i gana per a demà.

És rentable posar un comerç avui en dia? Bé, a la vida tot és rentable i res ho és. Jo he vist molta gent posar un comerç i tirar amunt, i he vist qui ha posat un comerç i ha arruïnat a tota la seva família. Llavors tot depèn de la capacitat de treball i de sacrifici. La gent creu que tothom ha nascut per comerciar, però per comprar i vendre cal saberne, haver nascut per això. Hi ha la persona que creu que al calaix tot són beneficis. I del calaix cal pagar les factures, els proveïdors. Aquell que no entén això s’arruïna mentre que el qui entén que ha de ser esclau de la seva pròpia llibertat, triomfa.

El Sr. Pere Llorenç rep la placa commemorativa durant el sopar del 30 aniversari de la Unió de Botiguers de Igualada de mans del Sr. Jordi Martínez, President de Igualada Comerç. diu: estimeu-vos com a germans i mercadegeu com estranys. El comerç d’Igualada, per exemple, tots els comerciants han de ser amics per poder comerciar ja que si ven un, venen tots. Però també han de fer-se la competència entre ells perquè la gent d’Igualada tingui el preu just dels productes que es venen a Igualada

L’Administració darrerament sembla que pren mesures massa dràstiques i que moltes no s’acaben d’entendre. Podria fer-ho millor? L’Administració només pensa a treure diners i

això només ho pot fer d’aquell que està al carrer guanyant-se la vida. Per això és important la unió, per evitar que això sigui només així. L’administració és clar que podria fer-ho millor. Jo estic convençut que algun dia es donarà compte que si vol que el país vagi bé, cal reforçar el comerç. En una població on s’instal·la una gran superfície, es produeix un efecte de desertització. Els carrers queden buits, són foscos i es crea inseguretat. Però a més hi ha molta gent que no té la independència de poder anar a comprar fora. Cada vegada hi ha més gent gran i si desertitzes una localitat deixes a tot un gruix de la població sense accés al comerç. A França, que van ser pioners en les superfícies comercials en aquests moments són els que posen més pals a les rodes perquè es puguin posar grans empreses de distribució, precisament perquè s’han trobat amb això, amb pobles desertitzats on els ajuntaments han tingut que posar autobusos especials perquè la gent pugui anar a comprar a les grans superfícies. No hi ha res millor que la botiga sigui a sota de casa. Aquí podem aplicar una mica aquell refrany tant català de “volta el món i torna al born”.

És possible la convivència entre els dos models? Poden conviure la gran superfície comercial i el comerç local?

En aquests món tots som necessaris. La gran superfície hi té que ser-hi perquè hi ha gent que per tendències de moda o per altres motius li agrada aquest gran comerç. Ara, sempre amb una mida. Jo sempre he dit el mateix, hi ha llibertat per anar amb cotxe per la ciutat, però que

10

Igualada Comerç

Recentment s’ha parlat de la llibertat d’horaris comercials i aquest ha estat un tema polèmic. Cal alliberar els horaris per a tothom? Jo en sóc contrari. De fet la llibertat

d’horaris existeix, ja hi és. Jo crec que els polítics quan tenen problemes greus miren de traspassar-ho a qui té més a prop, com pot ser el comerç. Si consultem a la ciutadania i li preguntem: a vostè li bé de gust poder anar a comprar a qualsevol hora?, la resposta serà sempre afirmativa. Però si l preguntem si li sembla bé que la seva filla treballi en un comerç i li toqui treballar en diumenge dirà que no. El que no pot ser és que li diguem progrés a l’esclavitud. Treballar els diumenges ja treballaven al segle XIX, no al XX, sinó al XIX. I va costar sang, suor i llàgrimes poder tancar els diumenges i festius. I ara ens tornen a venir amb el mateix conte i diuen que ho fan per els interessos del ciutadà. La veritat és que havent-hi neveres ja no hi ha necessitat. Ho fan per guanyar mercat, perquè a més el qui no obre en aquest moments és perquè no vol, ja que fins a 300 metres quadrats poden obrir tots els comerços a tota hora. Són precisament a les grans empreses a les que no deixen obrir, i són aquestes les que volen que s’obri per la seva quota de mercat. I quan les grans marques de distribució estiguin soles finalment passarà com a Brussel·les, que estava abastida només per quatre o cinc marques de grans superfícies i hipermercats. Una vegada van anar a la vaga i van crear un problema molt greu. Això no beneficia al ciutadà i les directives europees ens diuen que el màxim de gent possible ha de fer festa el mateix dia, per tal de poder conciliar la seva vida laboral amb la seva vida personal i familiar.

Hi ha bona entesa amb el nou govern? Nosaltres afortunadament hem estat una organització apolítica i que hem volgut estar bé amb aquell que governa. Sempre esperes que el que ve i el que vol el ciutadà serà el millor per a tots. Ara cal esperar veure que passarà amb el canvi que més o menys hi ha de filosofia i d’ideòloga. si tenim bona relació amb el nou govern? La resposta és si, però això ens ho té que dir el temps. Durant el sopar del trentè aniversari de la Unió de Botiguers, quina percepció veu tenir de Igualada Comerç i de les seves iniciatives de cara a dinamitzar el comerç igualadí? Per dir-ho d’una forma simple i clara, nosaltres tenim delega-

cions en molts pocs llocs. Si nosaltres hem fet delegació a Igualada és perquè veiem que Igualada és un dels llocs on podem fer confiança en el seu comerç. Amb això crec que ja està tot dit.


Informació Jurídica

PACTES SUCCESSORIS

I PROTOCOL FAMILIAR E

l dia 1 de gener de 2009 va entrar en vigor el Llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions, quedant així revocat el Codi de Successions que durant tant temps havia estat vigent. Si bé aquesta nova regulació segueix bastant els principis i fonaments de l’anterior, es va aprofitar, al redactar-lo, per fer determinades reformes adaptant les normes a les noves realitats familiars, econòmiques i socials. Entre altres canvis, s’han remodelat, de forma integral, els pactes successoris, que de fet és la innovació més important. Anteriorment, tant el Codi de Successions com la Compilació de Catalunya havien previst el sistema de traspassar els patrimonis familiars, normalment agraris, de generació en generació, instituint un sol hereu en heretament contractat en capítols matrimonials que s’atorgaven per raó d’un nou matrimoni, que havia de contraure, normalment el fill primogènit nomenat hereu. Una vegada atorgats els capítols matrimonials i celebrat el casament, l’hereu i la seva nova família, es quedaven a viure a la llar dels pares. Aquesta realitat socioeconòmica i familiar actualment ja no és la tònica general, i és per això que entra la regulació dels pactes successoris d’una manera més oberta i adaptable a cada realitat. Aquesta nova regulació permet, a més de l’heretament, pactar atribucions a altres fills. A l’hora d’establir pactes successoris, es poden fer a favor de persones que firmen la pròpia escriptura, però no necessàriament han de firmar-la, però en qualsevol cas es poden establir obligacions als afavorits, es pot fer constar la finalitat per la que es fa d’aquesta manera, etc., d’aquesta forma també es poden pactar els motius pels quals quedaran revocades determinades atribucions, o totes. A partir d’aquí, i donada la llibertat d’estipulacions que es poden establir en les escriptures de pactes successoris, també s’hi poden fer constar les clàusules pròpies d’un protocol familiar, però cal tenir en compte que moltes qüestions relatives al protocol familiar no s’han d’incloure en els pactes successoris, ja que el protocol familiar és una cosa canviant, degut a les situacions variables de la pròpia empresa, i si s’inclouen determinades clàusules als pactes successoris aquests podrien quedar desfasats. Sense perjudici d’això, si que es poden aprofitar els pactes successoris en determinats casos, tenint en compte els beneficis fiscals que actualment té la transmissió de l’empresa familiar per successió o, en els casos que no es vulgui esperar a la defunció del titular per fer transmissions patrimonials, caldrà tenir en compte els beneficis fiscals que té també si es fa per donació. El protocol familiar és un contracte en el que es regulen les relacions entre la família i l’empresa que és propietat, actual o futura, de la primera, de forma que el desenvolupament de l’empresa segueixi d’acord amb les directrius establertes, però que s’hauran de revisar periòdicament d’acord amb els canvis que es puguin anar produint.

L’objectiu del protocol familiar ha d’anar dirigit a regular relacions orgàniques, d’acord amb els càrrecs i les situacions familiars, així com relacions patrimonials, tot plegat per buscar la continuïtat de l’empresa de la forma més eficient possible, podent anar incorporant cada generació quan convingui. Hi ha determinats pactes del protocol familiar que s’hauran de transportar als estatuts de la societat, altres als pactes successoris, o fent donacions, però en canvi altres seran considerats simples pactes entre les parts i que el seu millor o pitjor compliment dependrà de les relacions familiars establertes en benefici de l’empresa, o de la força moral que puguin tenir els mateixos. També contindrà, el propi protocol, els valors familiars que es volen transmetre i es pretén la continuació de l’empresa d’acord amb els mateixos, també valors corporatius, com ara la qualitat del servei, forma d’oferir-lo i de prestar-lo, i tants d’altres relacionats amb l’activitat empresarial. A partir d’aquí, sempre cal tenir en compte que cada empresa té les seves característiques i és diferent de les restants, i per tant, i donada la llibertat de pactes que ens ofereixen, tant els pactes successoris, com els protocols familiars, com altres tipus d’instruments jurídics, cal regular cada una de les mateixes de la forma que particularment li correspongui. Maria Àngels Mensa Valls Advocada mamensa@icab.cat Igualada Comerç

11


ESCAPADES COTLLIURE

Cotlliure

LA MEDITERRร€NIA SOMIADA

12

Igualada Comerรง


COTLLIURE

P

odem conèixer aquesta bella població amb el nom de Cotlliure o Collioure, depenent del nom en francès o català. Però el que no canvia es que ens trobem en un d’aquells pobles que destil·len màgia i bellesa arreu. La seva historia i la seva ubicació, a la costa del Rosselló, l’hi ha atorgat una singular estampa en la que, a part d’un context natural soberbi, hi destaquen les

seves construccions medievals. Cotlliure és un poble que ha atret alguns dels genis del segle XX. Machado, O’Brian, Matisse o Derain van ser només alguns dels noms celebres que van viure en aquesta magnifica vil·la marinera de la Catalunya Nord. Cotlliure és un municipi que actualment pertany al departament francès dels Pirineus Orientals, dins de la regió del Languedoc-

ESCAPADES

Rosselló. Però com la major part d’aquesta regió del país veí, anteriorment va ser una localitat catalana. Per aquest motiu podem trobar a tot el poble vestigis d’un passat comú i podem sentir-nos com si estiguéssim en un poblet de l’alt Empordà. De fet, aquesta localitat és troba a la part baixa dels Pirineus francesos de la mateixa manera com a casa nostra trobem Portbou. La comunió entre

Igualada Comerç

13


ESCAPADES COTLLIURE

mar i muntanya és l’encarregada de donar a Cotlliure la seva configuració tant particular en la que la imponent serralada abriga la vil· la i l’obre cap al Mediterrani. La població té, doncs, un marcat caràcter mariner. Hi trobem una petita cala que queda definida l’església de Nostra Senyora dels Àngels de Cotlliure. Però aquesta no és l’única edificació que mereix ser visitada a la localitat. Com hem dit, Cotlliure és, sobretot historia i si sabem apreciar aquesta, cal anar cap al Castell de Cotlliure, una fortificació que data del segle XIII nascuda amb un marcat caràcter defensiu. Erigida i rehabilitada per els Comptes del Rosselló i els Reis d’Aragó, aquesta fortalesa és construí entre el 1276 i el 1344, i acollí la cort dels Reis de Mallorca. Des de llavors i fins al 1642, el castell romangué ocupat per els espanyols. El 1922 va ser classificat com a monument artístic i va ser profundament rehabilitat. El Fort de Saint Elme és un altre construcció que cal destacar de la vil·la marinera. Situat

14

Igualada Comerç

sobre un turó, aquesta fortalesa militar va ser construïda el 1552 per Carles V per dominar Cotlliure i Port-Vendres. El 1913 va ser venuda a uns particulars i per aquest motiu no pot ser visitada. Altres edificacions que podem trobar a Cotlliure seran el Claustre del Convent Dominicà, actual bodega cooperativa, i la Torre de Madeloc, del s.XIII. Cotlliure, per això, és molt més que una simple localitat amb historia. També és una població en la que l’art ha estat i segueix sent un dels seus referents. Les cròniques ens diuen que aquest va ser un dels llocs on va néixer el Fauvisme gràcies a la presencia d’artistes com Derain i Matisse. De fet, per saber que va atraure aquests genis de la pintura no cal fixar-se en la bellesa del paisatge sinó en la llum que banya el seu tranquil port pesquer. Aquí trobem tota l’essència del sud de França on el romanticisme i la tradició fan el millor dels maridatges, regalant-nos els sentits amb la seva gastronomia, l’olor de les vinyes i un paisatge únic, senzill i harmoniós.


On anem avui? L’ANOIA MEDIEVAL I ROMÀNICA

descobreix l’arquitectura de

L’ANOIA

L

medieval i romànica

a nostra comarca és molt rica en patrimoni medieval tant civil com militar. Això es deu principalment a que aquesta era una zona de frontera on cada assentament, cada construcció, era no només un fet arquitectònic sinó que tenia un gran component de representativitat i simbolisme. Així ho demostra el fet que amb l’arribada dels senyors, el territori s’articula en castells termenats a l’entorn d’una fortalesa i d’una església. És llavors quan arriba el romànic que ens deixa un gran nombre de construccions arquitectòniques d’aquest període, tant de caràcter parroquial com rural, en forma d’ermites i esglesioles que s’estenen per tot el territori. El romànic de la nostra comarca Si be trobem poques mostres de construccions del que anomenem romànic primerenc o d’inicis, l’Anoia es poblà arquitectònicament parlant durant el s.XI. Sota l’influencia de l’estil i les tècniques llombardes tot i això, trobem l’església de Santa Maria de La Tossa de Montbui, a Santa Margarida de Montbui, l’únic edifici catalogat com de transició previ a aquesta influència llombarda. . Al mateix edifici trobem tres absis decorats amb formes llombardes i unes naus amb voltes molt irregulars damunt pilars rectangulars substituts més tard per circulars. L’estil llombard el podem admirar en edificis com les esglésies de Sant Jaume de Queralt (Bellprat), Sant Pere del Castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera), Sant Miquel (Òdena), Sant Pere Desvim (Veciana), Sant Joan de Vilamajor (Pujalt),

16

Igualada Comerç

Santa Maria de la Tossa, a Santa Margarida de Montbui. Edifici construït en diverses etapes, és un edifici romànic de transició. A la mateixa esplanada de l’església hi ha el castell de Montbui, del qual avui es conserva una torre, un gran edifici de base rectangular amb els angles exteriors arrodonits. És un edifici que es pot catalogar de pre-romànic, datable al segle X.

Sant Pere de l’Arç (Calonge de Segarra), o Santa Maria del castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt), amb una decoració llombarda molt rural i popular. Un edifici també d’aquest segon període del romànic, amb formes plenament llombardes, és Santa Maria del Bruc (El Bruc), que conserva a l’interior unes magnífiques pintures al fresc (El Bruc) datables molt a final del romànic i gairebé gòtiques; també és l’únic temple amb un campanar de l’època ben conservat,

de planta gairebé circular; sant Pere de Pierola també conserva gran part del campanar original, tot i que resta immers en una construcció posterior. Els nous estils del romànic En el canvi del s.XI al s.XII, l’estil arquitectònic que trobem a l’Anoia també canvia. Arriben a la comarca tècniques més depurades i un notable refinament formal. Les formes llombardes que fins ara han poblat la comarca i gran


L’ANOIA MEDIEVAL I ROMÀNICA

On anem avui? Santa Maria del Priorat,

a Castellfollit de Riubregós. Església romànica d’una sola nau amb planta de creu llatina. A Castellfollit també s’hi pot visitar el Castell, del qual es conserva una gran part del perímetre emmurallat, adaptat plenament al terreny. A la part més alta del castell hi ha el basement d’una torre circular.

part del romànic català desapareixen en les noves edificacions i s’incorpora d’altres decoracions, per exemple a les portalade. Exemples de la permanència llombarda, però amb un refinament extraordinari de la seva aplicació els tenim en temples com Santa Maria del Priorat (Castellfollit de Riubregós), on trobem l’únic cimbori romànic de l’Anoia que es conserva, i Sant Pere (Masquefa) amb unes particulars mènsules decorades amb representacions animalístiques o vegetals. Hi ha d’altres edificis d’aquesta mateixa etapa que eliminen la decoració llombarda als absis, incorporant d’altres elements decoratius en d’altres espais dels temples, com Santa Maria del Camí (Veciana), amb una singular finestra circular a

l’absis, Santa Maria de Veciana (Veciana), amb una portalada ja decorada amb relleus geomètrics i geomètrics, Santa Maria de la Sala ( Jorba), amb una extraordinària porta amb arquivoltes i impostes decorades amb motius geomètrics i florals. Santa Maria (Rubió), tot i que es tracta d’un edifici gòtic, conserva una magnífica portalada que es pot catalogar de romànica i corresponent a aquest període, amb capitells i impostes decorats. També és interessant la portalada, potser aprofitada de Santa Magdalena de l’Astor (Pujalt). Podem trobar exemples d’esglésies i construccions que abandonen completament la influència anterior a Sant jaume Sesoliveres (Igualada), Sant Salvador de Vilanova d’Es-

poia (la Torre de Claramunt) i Sant Miquel (Veciana), amb una restauració atrevida que en el seu moment fou premiada. Finalment, el quart període del romànic de l’Anoia està representat per les esglésies que ja no tenen un absis diferenciat de la resta de la nau o naus principals, de planta rectangular bàsicament, o amb absis fins i tot poligonals. Aquesta situació es pot veure a Santa Maria del castell de Miralles (Santa Maria de Miralles), Santa Fe (Calonge de Segarra), Santa Maria de la Roqueta (Sant Martí de Tous) amb un absis que sembla aprofitar una torre de defensa. · Imatges cedides pel Consell Comarcal de l’Anoia

Igualada Comerç

17


MOTOR AUDI A1

Audi A1 Revoluci贸 en format ultracompacte

18

Igualada Comer莽


AUDI A1

MOTOR

El disseny de l’A1 està estretament vinculat amb el llenguatge de formes de la marca, i és únic en el segment dels compactes: emotiu, valent i modern. Audi és coneguda per traslladar a la fabricació en sèrie nombroses idees i innovacions dels seus prototips: l’A1 no podia ser menys.

L

’A1 incorpora moltes de les característiques i de les innovadores idees del prototip A1 project quattro de 2007. El seu frontal evidència ja de forma clara la pertinença a la família Audi, encara que en detall presenta matisos i novetats propis. La graella del radiador Singleframe, per exemple, integrada en el frontal amb naturalitat, constitueix una nova fase evolutiva amb els seus cantons superiors obliqües. Les seves tracen ovals i estan disposades en horitzontal amb la finalitat de realçar l’efecte d’amplària del frontal. Les grans entrades d’aire, de formes expressives i amb barres horitzontals, contribueixen a proporcionar a l’A1 una imatge esportiva; els fars antiboira estan integrats en els seus cantons exteriors. Els fars de disseny tridimensional aporten també una imatge molt singular. L’aspecte més cridaner des de la perspectiva lateral és el traçat recte, lleugerament ascendent, de les línies, que visualment estiren i acceleren a l’A1. La vora superior del capó del motor s’estén per sota de les finestretes laterals fins a la sagazaga. Una altra característica Audi és l’arc del sostre, de traç fluid i esportiu. Si el client ho desitja, pot pintar-se en un dels quatre colors de contrast disponibles. Des d’una perspectiva del darrere, la porta del maleter subratlla l’efecte d’amplària, un accent exclusiu en el segment dels compactes. El porto presenta unes línies molt definides. Els grups òptics posteriors no estan dividits, realcen l’amplària i es presenten en forma de tascó, integrant-se en el disseny amb gran naturalitat. En combinació amb xenó plus es realitzen també en tecnologia LED. Atès que amb la porta del maleter oberta no poden veure’s, l’Audi A1 incorpora en els laterals llums LED addicionals. Igualada Comerç

19


MOTOR AUDI A1

Els motors Audi ha llençat l’A1 amb quatre motors. Els dos motors de gasolina TFSI i els dos TDI cobreixen un rang de potència aproximat que va dels 86 CV (63 KW ) als 122 CV (90 KW ). Tots els propulsors incorporen sistema d’injecció directa amb turbosobrealimentació. Aquest concepte de downsizing els aporta, juntament amb les tecnologies del programa d’eficiència modular de Audi, una sorprenent potència amb un mínim consum: els valors oscil·len entre els 3,8 i els 5,4 litres/100 km. El quatre cilindres de nou desenvolupament són un exemple de la filosofia de downsizing de Audi, és a dir, de la substitució de volum per turbosobrealimentació. El propulsor amb dues vàlvules té prou amb 1.197 cc de cilindrada i ha estat optimitzat de manera conseqüent per a obtenir un baix pes i una reduïda fricció. El seu càrter del cigonyal, de fosa d’alumini, té un circuit de refrigeració propi, separat de la culata. Després de l’arrencada l’aigua no recircula en el bloc; 20

Igualada Comerç

d’aquesta manera el motor arriba a temperatura ràpidament i es redueix la fase de les elevades resistències a la fricció mitjançant l’oli fred. L’interior Esportivitat i precisió: aquestes característiques impregnen també l’interior de l’A1. Per al tauler d’instruments els dissenyadors es van inspirar en les ales dels avions; els quatre difusors d’aire, rodons i molt prominents, recorden a les turbines d’un reactor. La consola central, el disseny de la qual imita la part del darrere d’un iot, sembla surar sobre el túnel central. Els seients de l’A1 proporcionen un excel·lent suport i subjecció .La funció easy entry per a un accés més còmode a les places del darrere s’inclou igualment de sèrie. El maleter del Audi A1 té parets planes, i el graó de la vora de càrrega és baix amb la finalitat de facilitar la càrrega i la descàrrega. En la configuració bàsica aquest maleter ofereix un volum de 267 litres. El sòl de càrrega doble pertany a l’equipament de sèrie.


LIMITACIÓ 80 KMS PER HORA

MOTOR

a partir d l’1 de març,

LA LIMITACIÓ A LA ZONA DE 80 KMS

PER HORA QUEDARÀ SUPRIMIDA

A

mb el recent canvi de govern arriba una modificació llargament esperada per molts conductors, la supressió de la zona de limitació de velocitat de 80 quilòmetres per hora a la corona de Barcelona. Partint de la situació actual, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha establert un calendari per a la supressió de la mesura, que conclourà amb un nou model que preveu la implementació de la velocitat variable a tots els accessos de Barcelona a finals d’aquesta legislatura. El canvi de model de gestió del trànsit afectarà 53,3 quilòmetres dels 78 que integren l’actual “zona 80 km/h”. En concret, un 68,3% de l’actual “zona 80 Km/h”quedarà alliberada del límit màxim de 80 km/h. Els 24,7 km on encara caldrà anar a 80 km/h s’ubiquen en les zones de transició entre zona interurbana i urbana. Així doncs, a partir de l’1 de març de 2011 hi haurà un nou escenari de velocitats als accessos a la ciutat de Barcelona: - A les vies de la zona 80 km/h sense velocitat variable es retiraran tots els senyals fixos de limitació de velocitat i s’instal·laran plafons informatius que indicaran la velocitat màxima permesa. - A les vies de zona 80 km/h on actualment s’aplica la velocitat variable, es modificaran els programes informàtics per tal que la velocitat màxima establerta sigui la que permeti cada tipus de via. La modificació implica el pas d’un sistema rígid de velocitat màxima a un model flexible, que variarà segons les situacions de congestió,

de possibles incidències de seguretat viària (accidents, incidents, obres, treballs de manteniment...), de les condicions de contaminació o de les inclemències meteorològiques (pluja, boira, vent...).

Així també podem dibuixar una cronologia d’aquesta modificació de la limitació de velocitat i la progressiva implementació d’un model de velocitat variable en tots els accessos a Barcelona.

cronologia Des de l’1 de febrer fins l’1 de març de 2011 Supressió gradual del límit de velocitat a 80 km/h als accessos a Barcelona i instauració d’un nou mapa de velocitats. 31 de maig de 2011 Primera revisió i avaluació del nou escenari de velocitat

implantat.

1 de setembre de 2011 Segona revisió i avaluació del nou escenari de velocitat

implantat.

En el transcurs de l’actual legislatura Aplicació progressiva del sistema de velocitat variable a tots els accessos a la ciutat de Barcelona.

Imatge cedida per El Servei Català de Transit Igualada Comerç

21


EL RACÓ DEL SOCI Núria Roset camiseria roset

M’agrada Igualada,

Res més encertat !

i

Igualada Comerç convida a tots els seus associats a participar en a questa publicació enviant els vostres articles i opinions que serán publicades en aquesta secció. Podeu enviar els vostres articles d’opinió a Igualada Comerç, c/ La Torre, 5, fax 938068801, o per cc/ee: ubic@ubic-igualada.com Igualada Comerç

23


LA NOVA IMATGE I CAMPANYA

D’IGUALADA COMERÇ

D

esprés de 30 anys la Unió de Botiguers i Comerciants d’Igualada ha començat una nova etapa sota la marca Igualada Comerç. Un concepte aglutinador, que contribueix a una millor promoció del comerç i la ciutat. I en temps de dificultats econòmiques, cal optimisme i valorar i estimar el que tenim al nostre entorn. Per això s’ha posat en marxa una ambiciosa campanya comunicativa, amb l’eslogan “M’agrada Igualada”. Igualada Comerç i M’Agrada Igualada, la marca i el missatge, és el que es repetirà aquests dies per donar l’impuls a l’entitat comerçial igualadina després de 30 anys d’existència. Amb l’objectiu de reforçar la nova imatge, l’entitat està repartint de manera continuada el material promocional entre el públic i els establiments associats, com ara gerros amb piruletes corporatives i amb el nou logotip de l’entitat. En un període molt breu de temps, es va esgotar totalment la quantitat inicial de més de 65.000 piruletes i ja s’han fet una nova comanda. També s’han distribuït uns displays amb la nova campanya comunicativa “M’Agrada Igualada”, per tal de reforçar la campanya i que de fet ja ha sortit als diferents mitjans nacionals.

TUBBS D’IGUALADA COMERÇ Aprofitant el marc de l’entrega de cartes per part dels nens i nenes al Patge Faruk al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’entitat comercial igualadina va repartir junt amb altres records, a tots els infants presents, un tubb personalitzat amb l’eslògan “Igualada Comerç”. A la sortida, tots els nens i nenes s’ho van posar aquesta peça d’abric pel coll. Aquesta activitat es va enmarcar dins la campanya M’Agrada Igualada d’Igualada Comerç i, va tenir un èxit extraòrdinari De fet la Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada va agraïr a l’entitat la seva col·laboració, tot reiterant una molt bona acollida del obsequi d’Igualada Comerç M´AGRADA ESTIMAR EN EL SALÓ NUVIS D´IGUALADA Igualada Comerç va participar al Saló Nuvis i Celebracions que es va celebrar al recinte Firal de Cal Carner l’esdeveniment en que

24

Igualada Comerç

col·labora des de fa molts anys. Aquesta mostra organitza la Fira d’Igualada amb la col·laboració d’Igualada Comerç. Enguany, el comerç igualadí es va presentar amb l’eslogan “M’AGRADA ESTIMAR”. Igualada Comerç va aprofitar la seva assistència donant a conèixer i reforçar la seva nova imatge, com també per promoure el comerç igualadí entre els visitants del Saló.


OCI WINDSURF

? WINDSURF

NAVEGAR AMB TOTA LLIBERTAT E

l windsurf És un esport molt complet que ens proporciona moltes bones estones plenes d’adrenalina i de sensacions que ens portaran al límit. Es important que si no em practicat mai aquest esport, contem amb una bona escola on a part de llogar-nos tot l’equip necessari, contarem amb monitors que ens podran oferir el seu ajut i els seus consells per començar a fer les postres primeres onades. Per saber-ne quatre coses El Windsurf és una modalitat de vela en la que trobem que l’aparell o màstil que subjecta aquesta és articulat. Això li aporta una gran diferencia amb qualsevol altre modalitat de vela ja que en aquest cas la navegació és completament diferent. El lliscament de la taula és produeix quan hi ha un diferencial de velocitat de l’aire sobre les dues cares de la vela. D’aquesta forma, el windsurfista ha de negociar constantment amb la vela per aconseguir que aquest diferencial de velocitat sigui suficient pera aconseguir un desplaçament constant i poder dirigir la taula cap allà on és vulgui.

26

Igualada Comerç


WINDSURF

Per maniobrar la vela, aquesta es controla amb la botavara, que va unida per un extrem al màstil i a l’altre a la vela. El windsurfista va aferrat a aquesta mentre els seus peus s’aferren a la taula gràcies a uns estreps col· locats sobre la taula que els subjecten. Seguretat abans de rés La seguretat en la pràctica de tots els esports nàutics és fonamental i més en aquest cas ja que anem completament sols sobre la taula. Per aquest motiu cal respectar i comptar sempre amb un equipament de seguretat i seguir alguns consells molt senzills com comprovar l’estat del temps i del mar abans de començar, respectar les distancies de seguretat amb la platja i altres embarcacions, no navegar a una distancia excessiva de la costa, com pot ser una milla nàutica, advertir de la teva sortida a navegar o, en cas d’accident o incidència, no deixar mai sola la taula. L’equip de seguretat bàsic serà una bona protecció solar, una vestimenta adequada com poden ser les equipament de neopré, escarpins i un arnés que ens subjecti correctament. A part podem portar una petita bossa amb una corda per si ens han de remolcar i un sistema de alerta per comunicar la nostra posició en cas de necessitat.

OCI

Catalunya terra de windsurf

A Catalunya trobem una gran oferta per a la pràctica d’aquest esport. Una de les platges més apreciades per els practicants del windsurf a casa nostra és la de Pals, on trobem unes condicions immillorables per la navegació. El mateix succeeix amb algunes platges tarragonines on podem gaudir de la nostra taula en les millors condicions possible. Per descomptat, el vent és un factor clan per triar una platja on fer windsurf, però tant la Costa Brava com la Costa daurada ens ofereixen zones magnífiques per fer unes bones lliscades.

Igualada Comerç

27


TENDÈNCIES COSMÉTICA NATURAL

cosmética

NATURAL A

vui en dia és tant important l’estètica i el culte al cos com la cura del medi ambient, i aquests dos conceptes es reflecteixen en la cosmètica natural. Productes com ara cremes per la cara o suavitzants per al cabell es poden crear amb ingredients totalment naturals i segurs per la nostra salut i benestar. En la cosmètica tradicional els articles normalment tenen un tractament químic que pot ser nociu per nosaltres o per la natura. La cosmètica biològica es basa

28

Igualada Comerç

en elements procedents d’entorns ecològics, sobretot menys contaminant. Gràcies a la globalització coneixem productes de diferents països que es van introduint a la nostra cultura. Això succeeix en molts àmbits, començant per la cuina i acabant per tot el que te a veure en cosmètica i salut natural. D’aquesta forma hem anat coneixent les propietats de moltes plantes i tractaments basats en elements que tenen un origen natural i molt poca intervenció química en la seva realització.


COSMÉTICA NATURAL

Aquesta tendència, que actualment s’ha estès arreu del món civilitzat, ha creat també una nova indústria que originàriament estava relegada a les botigues de productes naturals i herbolaris. Ara, en canvi, resulta molt habitual veure com una nova generació de botigues ens ofereix tot tipus de productes cosmètics per al tractament integral del cos i també maquillatges i altres productes complementaris. Però no són únicament aquests establiments els que han descobert tot el negoci potencial de l’elaboració de cosmètics amb productes d’origen natural i un menor processat artificial o químic dels seus ingredients d’origen biològic. Les grans firmes de cosmètica s’han començat a adonar que existeix tot un mercat potencialment sensible a aquests tipus de productes i incorporen noves línies de cremes, olis corporals i maquillatges creats amb ingredients molt naturals. El cert és que els beneficis d’aquests elements naturals, principalment herbes, fruites i olis vegetals, són coneguts des de fa segles i per tant la seva eficàcia no és una cosa nova. La senzillesa d’aquests remeis per a la nostra bellesa és precisament el seu millor reclam alhora de decidir-nos per la cosmètica natural. Per a la cosmètica natural, la hidratació és cap-

dal i per aquest motiu la major part de productes, tant els elaborats per les grans firmes com els productes més naturals que podem trobar a herbolaris i botigues especialitzades en aquest tipus de cosmètics, tenen l’aigua com a principal element, enlloc de la base d’alcohol que tant s’ha utilitzat en els productes de bellesa més tradicionals. Aquesta és una bona raó per emprar els productes de bellesa natural ja que per si mateixos aconsegueixen una millor tolerància per part de la nostre pell a part de no ressecar en excés la nostra dermis. És important recordar també que la cosmètica més tradicional o la que associem a les grans firmes internacionals també neix a partir d’ingredients naturals. La diferència però és que aquests són tractats en laboratori per mirar d’aconseguir resultats més espectaculars, alterant i mesclant ingredients procedents de plantes, animals i minerals sense que finalment puguem conèixer completament de que està feta la crema antiarrugues que ens posem abans d’anar a dormir. Per descomptat, ambdues cosmètiques, la natural i la tradicional tenen avantatges i inconvenients, i com sempre, el millor és utilitzar-les de forma complementaria l’una de l’altre.

TENDÈNCIES

L’Aloe vera

Si hi ha un producte natural que ha irromput amb molta força a casa nostra aquest és l’Aloe vera, una planta de fulles molt carnoses que té múltiples propietats tant per a la cura de la nostra salut com la de la nostra pell. La seva acció és molt intensa ja que penetra en les tres capes de la pell, i amb l’acció de les seves vitamines, minerals i aminoàcids, actua com a regenerador cel·lular. Si volem començar a utilitzar l’Aloe en la nostra higiene quotidiana, el podem emprar després de l’afaitat o de la depilació ja que evita l’aparició d’erupcions, refrescant la pell de forma perllongada i tancant els porus oberts durant el procés de depilació. És important, per l’acció astringent d’aquesta planta, que utilitzem sovint una crema hidratant en la zona que tractem habitualment amb Aloe. De fet, moltes de les cremes que tenen com a ingredient bàsic aquesta planta, incorporen agents hidratants per aconseguir que l’Aloe tingui els millors resultats per a la nostra pell.

Igualada Comerç

29


GOURMET DIVINA XOCOLATA

divina XOCOLATA

30

Igualada Comerรง


DIVINA XOCOLATA

GOURMET

Tipus de xocolata

L

a xocolata és un aliment que segons la seva tradició, va ser entregada per el deu Quetzalcoatl al poble Maya i que te el seu origen en les ribes dels rius Orinoco i l’Amazones. Per aquesta raó, la llegenda del deu Quetzalcoatl es repeteix amb diverses divinitats de tota la Amèrica del sud. El cert és que sigui com sigui, el xocolata és un derivat del cacau. Al incorporar sucre i mantega a la farina resultant del molgut dels grans de cacau, s’obté la xocolata. A partir d’aquí neix tota una cultura culinària que rodeja tot el mon i de la que neixen receptaris de pastisseria però també, de cuina tradicional. El xocolata és un aliment molt complert, que ens aporta molta energia i, a més, depenent del grau de refinament i sucres, pot ser una bona font de fibres naturals. Aquí està la clan per determinar si estem davant d’un gran aliat de la nostra salut o si per el contrari, es tracta d’un aliment amb el que hem de tenir molta cura i moderació. El cert és que com més puré s el xocolata, millor resulta per a la nostra salut i per tant, pot resultar un gran aliat per nosaltres. De fet, tot i que les propietats nutritives són molt importants, amb el xocolata també es valoren altres factor com les seves propietats que en podríem dir de relaxació. De fet, actualment estem veient com s’estan posant de moda teràpies naturals per a la nostre pell que consisteixen en cobrir-nos amb una bona capa de xocolata.

Els diferents tipus de xocolata que tenim a la nostre disposició es creen modificant les proporcions de sucre i mantega que s’afegeixen a la farina del cacau, o amb l’addicció de altres productes com poden ser la vainilla, fruits secs, diferents especies dolces, llet, etc. Això ens dona com a resultat una immensa carta de xocolates entre les que val la pena destacar els xocolates amargs, que en diferents proporcions, tenen molt poca quantitat de sucre. de conill o pollastre de pagès amb xocolata, que incorporen aquest aliment de forma continguda, quasi testimonial, per aportar un contrast intens en el fons del plat. Però actualment la xocolata està vivint un moment únic, mai més ben dit, molt dolç. La nova fornada de cuiners, tan agosarats com genials, estan sabent trobar noves fórmules per aquest regal diví. Des dels entrants, que incorporen xocolata en amanides o cremes, fins als postres, que revisen la seva relació amb el sucre, el xocolata coneix nous companys de viatge gustatius. Nous o antics companys, com poden ser les especies que aporten al xocolata un punt de fortor, d’intensitat que ens el revelen com a quelcom de nou i especial. Sorbets especiats, cremes i sopes fredes fetes a base de xocolates de diferents colors i sabors, i nous formats de pastisseria que aprofiten la fusió de la cuina internacional per portar-nos i presentar-nos plats de tradició llunyana com el més nou a la nostra cuina. Per qui vulgui conèixer una mica aquest receptari més tradicional en el que la xocolata forma part de plats de conill o pollastre, n’hi haurà prou de afegir un polsim de xocolata ratllat al fons del plat, és a dir, al sofregit. Però hem de treballar amb compte per evitar que aquest es cremi i per això hem d’afegir-lo al plat un cop aquest ja està força avançat.

El receptari més tradicional La xocolata forma part de receptes de cuina tradicional, més enllà de les elaboracions de pastisseria o rebosteria. Receptes molt tradicionals són les

Igualada Comerç

31


EN FAMÍLIA VIDA LABORAL

És possible conciliar vida familiar

I VIDA LABORAL? L

a vida familiar i la vida laboral són dos aspectes de la nostra existència que sembla que mai podran entendre’s correctament. Per un costat, l’exigència de la nostra feina, constant i competitiva, ens obliga a rendir més i millor cada dia que passa, acumulant nervis i hores extres per mirar de millorar el nostre lloc de treballo, al menys, per no perdre’l. La vida familiar també ens exigeix més hores i més activitat per no desatendre els nostres fills i de vegades, aquesta aparent oposició entre els dos aspectes, és el que realment ens porta a les majors situacions de crisis i d’estrès. No hi ha una fórmula meravellosa que ens aporti una solució fàcil i encara és més difícil quan arriben els períodes de vacances escolars. Els horaris i les rutines desapareixen per complert i el delicat equilibri que hem aconseguit mantenir durant el curs escolar, deixa pas a una pèrdua completa del control sobre el nostre temps. Moltes vegades els pares i mares ens podem arribar a sentir molts sols alhora d’afrontar aquests períodes vacacionals, però potser amb alguns consells i una mica de paciència, sobrevivim fins al proper setembre. Conciliar és apropar El primer dels errors que podem cometre alhora de provar de fer conviure les dues realitats de la nostra vida, és a dir, la laboral i la familiar, és la de provar d’aïllar per complet l’una de l’altra. Només tenim una vida i es tracta de que tots els aspectes d’aquesta quedin més o menys harmonitzats. És per això que hem de ser capaços de fer entendre a la nostra feina i als nostres caps que tenim una família i que aquesta és mereix la nostra atenció i el nostre temps, però també cal fer-ho a la inversa. La nostra família ha d’entendre que tenim una feina i que aquesta té uns horaris i unes necessitats. Això que sembla tant obvi pot resultar una solució per a molta gent que intenta que ambdues realitats no es toquin.

32

Igualada Comerç


VIDA LABORAL

EN FAMÍLIA

hem de ser capaços de fer entendre a la nostra feina i als nostres caps que tenim una família i que aquesta és mereix la nostra atenció i el nostre temps, però també cal fer-ho a la inversa. De fet és impossible que no es toquin i de fet, de vegades, resulta convenient que es coneguin personalment. D’aquesta forma, podem personalitzar millor les nostres necessitats i tant a la feina com a casa coneixeran millor el que renunciem en un cas o l’altre. Si tenim una feina en la que cal suportar horaris complexos, resultarà molt convenient poder dedicar unes hores concretes del dia a la nostra família, especialment si tenim nens. En aquest cas, hem de saber jugar amb ells i respectar aquest temps, aïllant-nos, a poder ser, de la feina. També cal entendre que no som super-pares i que per tant, no podem dividir-nos en dos. Això vol dir que cal planificar molt bé cada minut del nostre dia i intentar respectar els horaris. Apagar telèfons i ordinadors Encara que per a molts això pot voler dir gairebé una mena de mort social, també és important saber que el telèfon mòbil té un botó que l’apaga. Si el pitgem, automàticament ens alliberarem de molts problemes i alhora, estarem fent entendre als demés que tenim i valorem la nostra vida privada i familiar. Moltes vegades, som nosaltres mateixos els principals culpables de que els nostres horaris laborals s’allarguin. Cal saber dir prou i donar prioritat només a allò que realment s’ho mereix. Si sempre estem disponibles per la feina, això aviat serà una rutina i significarà que sempre estem a l’altre costat del telèfon. Qui ho pateix més és la família i per tant, hem d’entendre que són els nostres fills qui en sortiran perjudicats. En el cas de l’embaràs, com podeu veure, preferim no parlar-ne i deixar-ho per més endavant ja que és un tema molt més complex i que no només afecta la nostra pròpia vida laboral sinó que nosaltres mateixos experimentem canvis molt profunds. En aquest cas, la vida laboral de les futures mares queda protegida per les institucions públiques, o al menys, així hauria de ser. Per aquest motiu cal consultar quines ajudes i les normatives que regulen, de cara a la feina, el període d’embaràs i el període de maternitat. Igualada Comerç

33


SALUT EL CONTROL DELS ESFÍNTERS

EL CONTROL DELS

Lectures recomanades 

Us pot ser útil explicar algun conte al vostre fill que faci referència al tema perquè no es preocupi tant del control. Us proposem el conte del Teo “Ja no duc bolquers!” de l’Ed.Timun Mas. També us proposem un altre conte que conté una guia per a pares i que us pot ajudar : « Adéu, bolquer » Col·lecció Tris Tras/Parenting.

34

Igualada Comerç

A

ESFÍNTERS

continuació us oferim unes pautes, que creiem us poden ajudar a treure el bolquer als vostres fills amb èxit. És molt important que tan a casa com a l’escola seguim les mateixes normes i manera de fer, ja que sinó ho fem així, crearà desconcert als nens i tindran més dificultat i seran més poc propensos a abandonar el bolquer.  El que primer hem de saber és quan és el millor moment per fer aquest pas, i…. com sabem si el nostre fill està preparat? Quins indicadors ens fan pensar que ja podem treure-li? En el desenvolupament infantil existeix el que anomenem un “moment crític del desenvolupament“, és a dir, un moment propici, en el que degut a la maduració, el nen està més preparat per l’aprenentatge d’una nova habilitat. Aquest moment, pel que es refereix al control dels esfínters, és entre els dos i tres anys, edat en la que aprenen a controlar-se.  En el control dels esfínters hi ha vàries fases:                                                            1. Control intestinal nocturn                2. Control vesical diürn                              

3. Control intestinal diürn 4. Control durant la migdiada                              5. Control complert                                                    Hi ha diferències entre els nens i les nenes; lo més habitual és que les nenes aprenguin a  contendre abans que els nens. Però… Quins indicadors tenim per saber si el nostre fill està preparat?   A continuació us donem unes pistes:      1. Coneixement corporal: coneix les parts del seu cos i sap per on surten el “pipí” i la “caca”.        2. Vocabulari apropiat: coneix l’orinal, el vàter, el paper higiènic, les calcetes o els calçotets… 3. Consciència de la diferència mullat/brut i sec/net: ha de saber quan s’ha fet pipi i ser capaç d’avisar-ho. 4. Seguiment d’instruccions: ha de poder seguir instruccions senzilles (”seu i fes pipí”) i imitar un model.      5. Coordinació i destresa de moviments: la roba que portin ha de ser còmode per tal que se la puguin baixar amb facilitat, ja que al principi demanaran el pipí quan quasi se’ls hi estigui escapant.   


EL CONTROL DELS ESFÍNTERS 6. Control vesical i intestinal previ: fa “caca” una o dos cops al dia només, i el bolquer està sec vàries hores al dia.       A part d’aquests indicadors, podem dir que entre els 18 i 36 mesos és l’edat ideal per abandonar els bolquers. No és bo ni començar massa aviat, doncs madurativament no estan preparats ni començar més tard dels 36 mesos, doncs s’acostumen a fer-se les necessitats a sobre i després no entenen perquè ho han de fer d’una altra manera.     Quins passos seguirem per treure el bolquer?          1. Comprar un orinal, juntament amb el vostre fill per implicar-lo.        2. Li podem deixar que es familiaritzi amb l’orinal, deixant que jugui amb ell        3. Treure-li el bolquer durant el dia: cada dues hores posar-los a l’orinal i també en moments fixos del dia: al despertar-se, després de dinar…            4. No l’hem d’obligar a seure; si no vol en aquell moment, ho intentem més tard.         5. Quan aconseguim que s’asseguin, ens hem d’esperar almenys 5 minuts: si no fa res, l’aixequem, però sense posar-li el bolquer de nou           

6. Mantenir el bolquer per les nits, però després de fer pipí abans. Controlar els esfínters per la nit és més difícil que fer-ho despert.              7. Treure el bolquer a la migdiada quan aconseguim que estigui sec durant el dia        8. Quan s’aixequi de la migdiada sec tres dies seguits, li comenceu a treure també per les nits.        * Sobretot, ha de ser progressiu, i mai ha de ser una imposició, ja que si ho veuen així mai col· laborarà. * Si es nega en rodó a utilitzar l’orinal, podeu comprar un orinal més petit pel seu ninot preferit i així per imitació, potser s’anima.      * En tot canvi, es poden produir regressions: si se li escapa alguna vegada, no el renyeu, ja que pot agafar por a fer-se el pipí a sobre, posar-se nerviós i augmentar el risc de que passi.    Hi ha una sèrie de reaccions curioses que es poden donar en els vostres fills, però que són perfectament normals:  * Pot plorar si veu el pipí i la caca a l’orinal: ho fa perquè es pensa que se li ha després quelcom de dintre seu. Se li ha d’explicar que no està malalt i que és una cosa natural. * Si només fa “caca” quan porta el bolquer, no li hem de negar, doncs li podríem provocar estrenyiment, però li hem d’explicar que és la part del menjar que no és bona i que s’ha de treure. * Pot ensenyar orgullós lo que ha fet a l’orinal. Ens hem de posar contents i tirar-ho pel vàter quan no us vegi, doncs es podria ofendre i tirar de la cadena quan hagi sortit, doncs el soroll els pot espantar. * Els nens, al principi potser que se sentin com les nenes: no passa res, doncs quan comprovin que els és més còmode de l’altra manera, adoptarà l’altra postura. * Pot rebutjar l’orinal i demanar de fer-ho a la tassa del vàter. Compreu un reductor i aprofiteu la seva demanda. * Alguns nens quan volen fer el pipí, porten l’orinal allà on està reunida la família: els hem d’explicar que el lloc adequat és el vàter, acompanyar-lo allà i quedar-nos fins que el facin. * És possible que al sortir de vacances, el vostre fill torni a mullar el llit: és degut al canvi de vida i que al fer més activitat, la son és més profunda i li costa més controlar-se. 

SALUT

Per lo general, com ja hem esmentat abans, a les nenes els costa menys començar a fer ús de l’orinal que als nens que són més “tardons”. Les nenes acostumen a deixar el bolquer entre els 22 i 26 mesos i els nens entre els 24 i els 30 mesos.  Si un cop controlats els esfínters, el vostre fill té algun “escape” de quan en quan, no patiu, és normal, ara bé, si es lleva cada matí mullat a partir dels 4 anys, s’ha de consultar amb el pediatra, doncs podria ser degut a alguna causa física o emocional.  Us expliquem també a continuació les seqüències evolutives en el procés del control dels esfínters, perquè tingueu un punt de referència el més clar possible.   15 mesos Accepta que se l’assegui a l’orinal pel control de les deposicions, especialment quan té una pauta regular d’eliminació. Comença a avisar quan està mullat.  18 mesos Pot estar sec durant el dia si l’adult controla la freqüència de les eliminacions. Acostuma a despertar-se per la nit al mullar-se.  21 mesos Necessita orinar amb menys freqüència. Comença a indicar a l’adult la necessitat d’eliminar.   24 mesos Distingeix verbalment les dues funcions. Poques vegades passen accidents intestinals. Va disminuint la freqüència d’eliminació. Pot mantenirse sec per la nit si s’aixeca.   30 mesos S’incrementa la capacitat de retenció. Pot resistir-se a anar al bany si se’l porta amb massa freqüència   36 mesos Elimina en moments determinats, segons els hàbits diaris. Pren la iniciativa d’anar al bany, però avisa a l’adult. Tendeix a “aguantar-se” massa. Necessita ajuda amb la roba i per netejar-se. 48 mesos Va sol al bany i s’arregla la roba sense dificultat, però segueix avisant a l’adult Igualada Comerç

35


Nutrició i alimentació OLI D’OLIVA

OLI D’OLIVA el secret de la dieta mediterrània

L

’oli d’oliva és molt més que un lubricant per a les nostres coccions o les amanides. És cultura, és tradició i també salut. Per aquest motiu és important conèixer quatre coses sobre aquest indispensable ingredient de la nostra cuina que molts i moltes cuineres titllen d’or líquid. Les seves propietats nutritives son moltes i variades, i al igual com succeeix amb d’altres ingredients culinaris, la seva qualitat pot determinar l’èxit o el fracàs d’un plat. L’oli és bàsicament un greix, però tot i que tenim una percepció dels greixos una mica negativa, aquests son necessaris per al nostre organisme, especialment els que ens aporten efectes positius com en aquest cas. L’oleic és un tipus de greix monoinsaturat, és a dir, te efec-

36

Igualada Comerç

tes beneficiosos per al nostre cos, com reduir els nivells de colesterol. Cal distingir doncs aquest tipus de greixos dels polisaturats i els saturats, que procedeixen bàsicament d’animals i d’altres olis vegetals.

Dieta mediterrània i oli d’oliva, una estreta relació La història de la Medi-

terrània és molt i molt extensa. Ja des dels seus principis van surgir models econòmics basats en el comerç de productes d’origen agrícola com ara el vi, alguns tipus de cereals i per descomptat l’oli d’oliva. Gràcies a aquest comerç entre diferents cultures assentades arreu del Mediterrani, va sorgir una cultura del oli i, per descomptat, una cultura gastronòmica. El que coneixem avui


OLI D’OLIVA

Nutrició i alimentació

com a Dieta Mediterrani és fruit d’aquest comerç, d’aquesta fusió de cultures i de agricultures. La dieta mediterrània es caracteritza per una gran presència de fruites, verdures, fruits secs, cereals, derivats làctics, peix, carns en proporcions moderades, un consum raonable de vins i per descomptat, l’oli com a principal ingredient. Aquesta dieta està considerada com una de les més sanes del món, però també de les més apreciades a nivell gastronòmic.

Les característiques d’un oli de qualitat El primer tret d’un oli de qualitat és

el seu color. Mentre hi han olis amb petits tons verdosos, que ens denotes la utilització de determinades varietats d’olives més joves i amb una petita nota amargant, la majoria son d’un color daurat intens, d’olives de recol·lecció més avançada i que donen un oli més dolç. El sabor d’un oli ha de ser harmònic i pot ser de diferents intensitats i amb certes notes afruitades, depenent del seu origen, la varietat d’oliva emprada o senzillament, el grau d’acidesa que té. L’important és que harmonitzi correctament amb el menjar que estem degustant en cada moment i que utilitzem el tipus d’oli adequat per a cada plat. Si volem utilitzar un oli d’oliva verge, normalment més saborós, serà recomanable utilitzar-lo en amanides, peixos i amb ingredients que ja per si mateixos tenen un sabor intens. En canvi, per preparacions més senzilles, podem utilitzar olis amb una acidesa del 0,4, molt adequat per utilitzar quotidianament.

Igualada Comerç

37


DE CASA ORGANITZAR LA CUINA

Organitzar

LA CUINA L

a cuina és, sense cap mena de dubte, el centre neuràlgic de la llar. De fet, tot i que per qüestions de feina o de temps no mengem a casa o simplement no hi passem més estona que la de dormir, la cuina la visitem sempre, ja sigui per agafar un got d’aigua o per preparar la llista de la compra. Aquest tarannà funcional fa de les cuines un lloc que requereix d’una bona planificació de forma que sempre tinguem l’espai necessari per preparar el menjar, per rentar els plats, tenir tots els estris endreçats i els petits electrodomèstics a punt de marxa. Tot això fa que la nostra cuina tingui una organització feta a mida de les nostres necessitats, que variaran molt depenent

38

Igualada Comerç

del número de persones que viuen a casa i de la nostra pròpia quotidianitat. Per tenir una cuina eficaç només cal seguir uns petits consells. La cuina compta amb una sèrie d’elements imprescindibles que ens ocuparan un espai fix. Aquests elements seran l’aigüera, la cuina, és a dir, els fogons i el forn, i la nevera. Aquests tres elements ocupen un espai determinat amb unes necessitats concretes. La aigüera, per exemple, és una zona humida, el que significa que no podem planificar la instal·lació d’electrodomèstics en aquest espai. La zona dels fogons requereix un espai de seguretat per el que no podem instal·lar un armari just a sobre, i la nevera, que requerirà un espai força ampli. A part, hem de saber si comptarem amb rentavaixelles, armaris alts i un espai on col·locar una petita taula o una barra per poder-hi menjar. Depenent de tot això organitzarem la nostra cuina.

Estructures bàsiques per a la cuina

Hi ha tres formes bàsiques d’organitzar la cuina depenent de l’espai i de la situació, tant de portes i finestres com dels elements que mencionàvem abans. D’una banda tenim les cuines organitzades de forma lineal, en les que el mobiliari segueix una o dues de les parets de


ORGANITZAR LA CUINA

forma paral·lela deixant l’espai central com a zona de pas i de treball. Aquest estil és més indicat per cuines que compten, a part de la porta d’accés, d’una porta que dona pas a un altre espai com pot ser una galeria, un office o

un rebost. També es indicada per cuines llargues i estretes, ja que d’aquesta forma s’alineen tots els elements en una sola paret deixant la resta de l’espai més buit i per tant, descarregat òpticament. Un segon estil organitzatiu són les cuines formades a partir d’un angle. En aquestes, el mobiliari i elements de servei s’estructuren en forma de “L” ocupant dues parets i deixant les altres dues per a instal·lar-hi una petita taula, elements d’emmagatzematge o simplement, per col·locar una barra si ens trobem en una cuina oberta. És una estructura molt adequada per cuines amb un espai de forma més o

DE CASA

menys quadrada i de mida mitjana i gran. El tercer estil bàsic és aquell en que el mobiliari i elements ocupen tres o quatre parets, formant una “U”. En aquest plantejament es fa servir tot l’espai de la cuina per a emmagatzemant i serveix de forma que l’espai de treball és el veritable protagonista d’aquest tipus de cuines. En molts casos, es pot instal·lar, si l’espai ho permet, una petita “illa” central en la que podem tenir una superfície de treball a part dels fogons o l’aigüera. Aquest concepte de cuina és bàsicament un estil pensat per espais generosos i ens que es fa servir molt tots els elements de la pròpia cuina.

Igualada Comerç

39


TEMPS LLIURE

ESQUIANT amb els més petits de la casa

E

ls darrers mesos de l’hivern són, tradicionalment, els més indicats per a la pràctica de l’esquí amb nens ja que les temperatures acostumen a ser més suaus que a l’inici d’aquesta estació i a més, comptem amb un major nombre de pistes ofertes que ja fa setmanes que treballen a ple rendiment. Segurament per aquest motiu és també l’època en que les escoles es decideixen a fer els seus cursets d’esquí, colònies d’hivern o el que tots coneixem com a “setmana blanca”. Però per als pares aquesta iniciació als esports d’hivern per als seus fills acostuma a ser un mal de cap principalment per una falta d’informació sobre l’equipament, les condicions de les estades i forfaits per als infants i per descomptat, sobre els possibles riscos que poden córrer els seus fills practicant amb els esquís. El cert és que la majoria dels experts recomanen què, a poder ser, iniciem als nostres fills en la pràctica de l’esquí alpí a una edat bastant temprana ja que és en aquest moment quan el seu cos està més preparat per acostumar-se a esquiar i alhora, per recuperar-se més fàcilment de les petites caigudes i cops que poden rebre durant els seus jocs sobre la neu. Tot i que no hi ha una edat exacta recomanada per començar a esquiar, l’opinió generalitzada és que quan el nostre fill compta amb cinc o sis anys d’edat ja el podem començar a portar a les pistes perquè prengui contacte amb els esquís i faci algun curset d’iniciació. Tot i que nosaltres siguem es-

40

Igualada Comerç


TEMPS LLIURE quiadors experimentats, resultarà molt gratificant per al menut seguir un d’aquests cursos ja que d’aquesta forma seguirà les indicacions d’un professor qualificat sense aprofitar-se de nosaltres pel fet d’estar en un entorn nou i excitant per a ells. Nosaltres mentrestant podem gaudir d’unes quantes baixades mentre la canalla practica, amb tota seguretat a peu de pista.

Seleccionar l’equip La tria de l’equip per als més petits s’ha de concentrar principalment en el vestuari que portaran posat durant les pràctiques a la pista d’esquí, ja que tant els propis esquís com les botes resultaran més pràctiques si són de lloguer. D’aquesta forma ens estalviarem un munt de diners en renovar, temporada rere temprada, l’equipament que ha de seguir el mateix ritme de creixement que el nen. És imprescindible que per practicar l’esquí, els infants portin casc. És una mesura de seguretat davant de possibles cops i caigudes. Els cascs utilitzats per l’esquí són especialment concebuts per aquesta pràctica i no podem fer-ne servir d’altres tipus com ara els de bicicleta o de patinatge. El vestuari ha de ser també concebut especialment per la pràctica d’aquests tipus d’esports i protegir del fred alhora que oferir una bona flexibilitat al menut. També cal recordar la necessitat d’utilitzar guants adequats i unes ulleres de sol o màscara per a protegir els ulls tant de l’aire fred com del reflex del sol sobre la neu, que pot ser molt perjudicial per a la pell. Per això també resultarà indispensable la crema solar d’altra protecció. Setmana blanca escolar Les estades organit-

zades per les escoles en estacions d’esquí són, moltes vegades, el primer contacte que tenen els nens amb les pistes i els esports hivernals. Aquestes colònies d’hivern resulten molt indicades per iniciar els nostres nens en l’esquí ja que els ofereixen un ambient molt adequat, rodejats dels seus amics i completament controlat per professionals qualificats que coneixen no només l’esport i la seva pràctica sinó també el tracte amb infants. L’alternança entre l’esquí i els jocs amb els amics resulta estimulant per als petits, que poden fer així un aprenentatge més distés però alhora més ordenat de l’esquí alpí.

Igualada Comerç

41


SOSTENIBLE BIOCOMBUSTIBLES

bioCOMBUSTIBLES A

mb l’actual escalfament global sembla que tots ens hem conscienciat una mica sobre la necessitat de trobar alternatives al petroli. Però d’ençà que els preus dels combustibles han crescut amb l’entrada d’especuladors externs als propis països productors de petroli i la inestabilitat política de moles d’aquests propis països, la necessitat de trobar combustibles que ens alliberí de la dependència

42

Igualada Comerç

del petroli s’ha tornat urgent. Per això mateix, els propis fabricants d’automoció comencen a presentar en totes les seves games, models equipats amb catalitzadors que permeten usar biocombustibles que són produïts, principalment, amb matèria orgànica o de greixos vegetals. Aquests combustibles miren de aconseguir una major eficiència energètica amb una important reducció de gasos contaminants.

Com sempre succeeix en aquests casos, i més quan hom s’enfronta a la totpoderosa industria petrolífera, els informes i les veus que apareixen en favor i en contra dels nous biocombustibles són molt nombroses. Els costos de producció, la desforestació necessària per implantar plantacions de varietats vegetals per a la producció de biocarburants, la eficiència energètica, etc, son variants d’un


BIOCOMBUSTIBLES Que és la biomassa? La biomassa, que és el nom genèric que és dona a la matèria prima de la que s’extreuen els biocarburants, és el nom que és dona a la matèria orgànica que es pot utilitzar com a combustible. Teòricament, la biomassa, aprofita l’energia solar ja que és la responsable del desenvolupament de les plantes que després ens aportaran l’energia en forma de combustible vegetal. D’aquesta forma, la biomassa és un nom genèric que engloba diferents tipus de materials que poden ser una font energètica mitjançant la combustió. Aquí s’obre una segona variant, és a dir, la combustió directa de matèria orgànica o la combustió de matèria processada a partir de la biomassa, com pot ser el gas metà.

mateix tema que ens poden arribar a decebre sobre aquesta nova font de combustible més o menys naturals. Però per poder jutjar per un mateix, primer caldrà conèixer quatre coses sobre aquests nous biocarburants

Els combustibles d’origen biològic El primer combustible que s’ha utilitzat a partir de la biomassa ha estat, des de sempre, la llenya i la fusta. Aquest és un cas de combustió directa que no requereix un processament previ i per tant, es pot considerar, des d’un nivell productiu, el combustible més net dels que s’acullen sota la nomenclatura de biològics. Però la fusta no és

SOSTENIBLE

una font d’energia apte per al nostre vehicle i des del principi d’aquest article estem buscant una alternativa eficient al petroli. En aquest sentit podem parlar de tres tipus de combustibles diferents: el de fermentació alcohòlica, molt utilitzat en països com brasil i que té el seu origen en processos químics que destil·len el carburant de la mateixa manera com es fa amb l’alcohol. Un altre dels biocarburants és el de la descomposició anaeròbica, en el que bactèries descomponen la biomassa i alliberen gas metà que després de ser processat és utilitzat com a combustible. I per últim, els àcids grassos de determinades llavors i fruits que, un cop processats donen una mescla d’hidrocarburs similars als que utilitzen els motors diesel, d’ací el nom de biodiesel. D’aquest tres tipus de biocarburants se’n realitzen estudis peródics per determinar si poden ser considerats com energies completament renovables ja que per al processament de cada un d’ells s’utilitza força energia que encara no és del tot neta. Igualment, en els tres casos és produeixen gasos que són alliberats a l’atmosfera i que per tant, tenen un efecte més o menys nociu sobre l’efecte hivernacle.

Igualada Comerç

43


IGUALADA SOLIDÀRIA

Les obres del centre escolar impulsat per Igualada Comerç i pels creadors del projecte Construint Somnis Impossibles avancen a un bon ritme

L’escola Ciutat d’Igualada a l’Índia serà una realitat en uns mesos

L

a Fundació Vicenç Ferrer ja ha enviat l’informe de construcció de l’escola Ciutat d’Igualada a Mukundapuram que podria estar finalitzada el proper mes d’abril o maig. Les obres van començar el mes d’abril de l’any passat, i s’espera que després d’un any l’escola Ciutat d’Igualada estigui pràcticament enllestida. El centre escolar de la Fundació Vicenç Ferrer es construeix al poblat de Mukundapuram, a 30 quilòmetres de la capital del districte, Anantapur, al sud de l’Índia.  Un total de 58 alumnes seran els que ompliran

44

Igualada Comerç

les parets de la nova escola. D’aquests alumnes, 15 nens i 15 nenes cursaran els estudis de primer a cinquè nivell de primària. Per altra banda, 19 nois i 9 noies cursaran la formació de secundària. Així, l’escola Ciutat d’Igualada servirà per ajudar a la formació de 58 alumnes de Mukundapuram, a més d’oferir les funcions d’espai social del poble per fer-hi reunions i trobades. En aquests moments ja s’han fet els treballs de neteja i marcatge dels terrenys, així com l’excavació i la instal.lació de la primera capa

de formigó. També s’han fet els treballs de cimentació i s’ha començat a construir l’estructura d’obra de l’escola. En aquests moments falta construir la superestructura fins el llindà, la construcció de llindars i cobertes, els suports del sostre, els cintres, i la teulada. Després de finalitzar l’obra exterior, s’abordaran els interiors amb el terra, l’enguixat, la instal.lació de portes i finestres, la pintura i decoració. L’escola Ciutat d’Igualada a l’Índia serà una realitat gràcies a la campanya encapçalada per Igualada Comerç i pels impulsors del documental Construint Somnis Impossibles, que durant l’any 2009 van aconseguir 8.285 euros per construir l’escola. El projecte també va rebre el suport de Ràdio Igualada i Conca TV, de l’Ajuntament d’Igualada i d’Igualada Solidària. Tota la informació sobre el projecte es pot consultar a www.construintsomnisimpossibles. com. De fet, des d’aquesta setmana la informació del web ja es pot trobar en castellà. Aquest fet respon al reclam de molts socis i col.laboradors de la Fundació arreu de l’estat espanyol que van demanar a través del facebook poder veure el documental en castellà. Apuntar que el documental Construint Somnis Impossibles es podrà seguir, properament, també en anglès gràcies a la col.laboració de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Igualada.


ASSOCIATS AGÈNCIES DE VIATGES

DECORACIÓ I REGAL

NOM COMERCIAL

DIRECCIÓ

FER-FRANS

RBLA. ST. ISIDRE, 9

938037556

VIATGES LLASPA TOURS

PL. DE LA CREU, 8

938036508

VIATGES ABELUX

ÒDENA, 35

TELÈFON 938035412

BRUMART

CTRA. DE MANRESA, 13

938045952

CISTELLERIA JAUME FARRÈS

PL. DE LA CREU, 28

938032327

CAPRITX

CONSTRUC. I REF. -TOMAS ESCOLAR DS-DECORACIÓ

GRECARIDEA ART

ALIMENTACIÓ

ST. MAGÍ, 8 CLOS, 6

938043245 938067749 938051729

CUSTIOL, 14

938032890

ÒDENA, 31

DIVERSOS

BOTIGA PLANA DE VIC

STA. CATERINA, 22

938055935

CANSALADERIA DOMENECH

DOCTOR PUJADES, 25

938030045

BRILLOS DE HADAS

AV. MONTSERRAT, 15

938070106

938067711

COPISTERIA RAMBLES

ST. JOSEP, 9

938030777

CANSALADERIA - CAL PASSANALS CANSALADERIA I XARCUTERIA PIQUÉ CARMEN MIRANDA

CARNISSERIES GUAL CARNISSERIES GUAL

CENTRE DEL CONGELAT - DUEÑAS EL PA DE LA RAMBLA ELS FOGONS

FORN CAL FONT

FORN DE LA CREU

FORN DE PA, PAST. I DEGUST. LES COMES FORN DEL POLÍGON

FORN LA CANTONADA FORN L’AVINGUDA FORN L’ESPIGA

FRUITERIA PERE PRAT FRUITES GABARRO

LA MONTSERRATINA

PEIXATERIA VILA MASSANA PEIXATERIA VILA MASSANA PESCA SALADA VIVES

ROSTISSERIA CAN GALL SERVIFRUIT SUPER MAS SUPER MAS

SUPERMERCATS SEBASTIAN SUPERMERCATS SEBASTIAN

TORRES PRECU.I POLLAST.A L’AST

ALBA, 11

ST. MAGÍ, 5

AV, BARCELONA, 5

MERCAT DE LA MASUCA, p.137-140 PL. ST. JOAN, 8 - 9

LECCO, 7 (POL. INDUSTRIAL) RBLA. SANT ISIDRE, 5 PL. CATALUNYA, 2 AURORA, 49 ALBA, 27

ABAT OLIVA, 2-4, LOCAL 13 AV. EUROPA, 1

PL. FRANCESC BEDÓS S/N AV. BARCELONA, 20 GASPAR CAMPS, 12

PARE TOUS SOLER, 26 CARDENAL VIVES, 9 ARGENT, 6

938030883 938031218 938042350 938031385 938033919 938041340 938039340 938044283

CALVET PINSOS, PLANTES, HIPICA

938030993 938054361

DROGUERIA I PINTURAS

938052576

DROGUERIA RIBA

PARE TOUS SOLER, 20

938032368

938055671 938033658 938035817 938042621 938042501

DROGUERIA RIBA DROGUERIA RIBA

PARE TOUS SOLER, 12 PARE TOUS SOLER, 24

938032368 938032368

ELECTRODOMÈSTICS

938032780

ELECTRODOMÈSTICS MILAR MARTÍNEZ RBLA. ST. FERRAN, 3

938035663

PL. ESPANYA, 10

938031119

TECNOCOLOR TT TELECOM.

938050854

AV. BARCELONA, 40

938046702

MERCAT DE LA MASUCA, p.18-19-20-21 938041401 AV. BARCELONA, 19 ARGENT, 27

ST. VICENÇ, 31

PSG. VERDAGUER, 178 MASQUEFA, 21

PAU MUNTADES, 46

PSG. VERDAGUER, 142

938045654 938067523

GALÍCIA, 19

ALEMANYA, 47

938051287

ESPORTS SALLÈS

PL. DEL PILAR, 2

938031936

938033175 938037862

938044875 938045801

938034441 938034592 938051862

AUTOMÒVILS I COMPLEMENTS BALMES INTERMOTOR

BELLPRAT, 3-5

938052443

REMM-GUITART, S.L.

AV. MESTRE MONTANER, 71

938032708

AV. MESTRE MONTANER, 68

ESPORTS 661205366

938042225

RBLA. NOVA, 39

938033191

ST. MAGÍ, 26

RBLA. NOVA, 29

ST. SIMPLICI, 26

AV. MONTSERRAT, 16

BASE:PEDRAFORCA

938050960

EL CULLEROT

ST. MAGÍ,17

ELECTRODOMÈSTICS MILAR MARTÍNEZ PSG. VERDAGUER, 135

938043400

938031383

RAMON SOLSONA S.L.

STA. CATERINA

938055756

938046807

ARGENT, 24

MONTSE INTERIORS

PARKING “CAL FONT”

AV. EUROPA, 21

MERCAT DE LA MASUCA, 171-174

CAL MARCELINO

GANIVETERIA MERINO

OLLÉ ( LLOGUER DE CADIRES )

NICOLAU TOUS, 38

938053222

DROGUERIA RIBA

938046338

ARTICLES DE LA LLAR CORALTA

METAL ALUMINIUM

ST. MAGÍ, 29

938031685

ANIMALS DE COMPANYIA ADN

CINEMA KURSAL

938030087

DRAC ESPORTS

MARATHON ESPORTS RECORD ESPORTS

X-AVI MATERIAL DE MUNTANYA

ARGENT, 10

LA TORRE, 9

FERRAN D’ANTEQUERA, 11 AV. PAÏSOS CATALANS, 49

938031427 938039689 938044607 938031424

FARMÀCIA-ÒPTICA-ORTOPÈDIA CENTRE ÒPTIC ANOIA

PL. DE L’AJUNTAMENT, 15

938034128

ÒPTICA IGUALADA

ST. MAGÍ, 21

938044651

FARMÀCIA “LA CREU” ÒPTICA RODRIGO

ÒPTICA RODRIGO II

ORTOPEDIA ALMENAR ÒRTOPEDIA CASES TRIOPTIC

PL. DE LA CREU, 7

RBLA. ST. ISIDRE, 29

CTRA. DE MANRESA, 80 BÈLGICA, 2, LOCAL 6

PSG. VERDAGUER, 110 PL. DE CAL FONT, 3

938031488 938031818 938046757 938055076 938041202 938031121

FERRETERIA I BRICOLATGE BLAUTEC

LECCO, 9

938052447

FERRETERIA SEFREI

GARDENIES, 8

938045500

FERRETERIA SEFREI FOBEL IGUALADA GELOU

AV. BALMES, 58 AV. BALMES, 12 SOLEDAT, 89

938043338 938042951 938055700 Igualada Comerç

47


ASSOCIATS FLORISTERIES KENTIA ART FLORAL

L’ENGLANTINA PLANTES I FLORS

JAUME NOGUERA FOTOGRAFÍA L’ ART DE LA LLUM L’ ART DE LA LLUM L’ ART DE LA LLUM L’ ART DE LA LLUM

ST. MAGÍ, 98

PL. PIUS XII, 7

938036176 938030367

GC JUNYENT PRAT CORREDURIA GUMÀ ASSESS. I GESTIÓ, SL.

ARGENT, 11

ST. MAGI, 14

SANTIVERI

FINQUES SUBIRANA

ST. MAGÍ, 10

938042858

PAPERERIA CODORNIU PAPERERIA PONENT

ARGENT, 13

CLOS, 47-49-51

RBLA. ST. ISIDRE, 23

938041001

CUSTIOL, 9

938030935

938044755

VIDAL - CAL PERICO

938047136

VIDAL - CAL PERICO

DORMEBE

AV. BARCELONA, 42

938044904

AV. BARCELONA, 7

938052949

AV. BALMES, 13

938032566

ESPAIS JOVES

CTRA. MANRESA 125 BAIXOS

938041550

KIBUC - INTERMOBLE MERCAMOBLE

TRAV. SANT SEBASTIAN,6-LOCAL 2 933800395 GARCIA FOSSAS, 3

HIPER MOBLE AVENIDA

938032686

MOBLES EL REMATE

MOBLES LA FABRICA

MT MOBILIARI D’OFICINA TERRA ENDINS

VAL - MOR CUINES ST. MAGÍ, 37

PL. DE LA CREU, 1

938055522 938041661

STA. CATERINA, 9 AV. BALMES, 79 ST. MAGÍ, 109

STA. CATERINA, 27

938045001

JOIERIA TRIAS

PL. DE LA CREU, 22

938032934

ROSICH JOIERS

ÒDENA, 3-5

ST. SIMPLICI, 7-9

RBLA. ST. ISIDRE, 45

PL. DE L’AJUNTAMENT, 12 RBLA. ST. ISIDRE, 11 ST. MAGÍ, 22

938031699 938041413 938032448 938050563 938035165 938042725

LLIBRERIA-PAPERERIA-IMPREMTA AQUALATA ATENA

CAL RABELL

GRÀFIQUES CUBÍ

48

Igualada Comerç

PSG. VERDAGUER, 132 ÒDENA, 82

ST. MAGÍ, 50 LLEIDA, 19

938051286 938030638 938053190 938053380 938052014 938035505

938053813

ODENA, 42

ST. MAGI, 2

RBLA. GRAL. VIVES, 9, BXOS PSG. VERDAGUER,16

RBLA. SANT ISIDRE, 25

938043090 938045337 938048448 938030090 629390392

MODA INTIMA CARO CUORE

ODENA, 44, BAIXOS

938040704

MODA ÍNTIMA GLÒRIA

NOU, 47

938041908

FACTORY OK

VIVES VIDAL OUTLET

PL. DE LA CREU, 26

SOLEDAT, 65

938044991

PL. DEL PILAR, 11

938040901

EL BASAR

AV. BALMES, 5

938045954

MONETTI

XICS

JOIERIA I RELLOTJERIA

DOCTOR PUJADES, 55-57

938037902

676314836

OKAIDI

938054208

STA. CATERINA, 21

SANT HILARI, 26

938032449

JOGUINES I BICICLETES

FLORENCI VALLS, 16

938031116

EL NEN

GONZALO, TOT REBAIXES

938050608

PL. ESPANYA, 3

MODA INFANTIL I JUVENIL

PUERIMUEBLE

ROSICH JOIERS

938031374

938049447

938037975

ROSA LLUCIÀ JOIERIA-RELLOTGERIA

938040657

PIERA, 4

COMERCIAL SEGURA(ROCALLA)

DOCTOR JOAN LLADÓ, 24

PONS JOIER RAMBLA

PL. DE L’AJUNTAMENT, 14

COMERCIAL SEGURA

REINPE BAIX LLOBREGAT

JOIERIA-RELLOT. COSTA

CTRA. DE MANRESA, 72

938045988

MOBILIARI

938050094

JOIERIA LLUCIÀ

CUSTIOL, 16

AV. PAISOS CATALANS, S/N (CARREFOUR) 938041933

AV. EUROPA, 7-9

MAGATZEMS FARO

938050529

MARROQUINERIA FRANQUESA

CEINA-ESQUEMES INFORMÀTICS

SUBMINISTRAMENTS ROMEU

938030627

938051699

NINS

SAI COMPUTERS

RBLA. ST. FERRAN, 11

CUSTIOL, 3

MARROQUINERIA FRANQUESA

INFORMÀTICA-OFIMÀTICA EQUIPS D’OFICINA

RBLA. GRAL. VIVES, 21

938043202

MARROQUINERIA FRANQUESA

938040802

INMOBILIARIES FINQUES ANOIA

LLORACH PAPERS

938051445

HERBORISTERIA I NUTRICIÓ HERBODIETETICA MANDALA

938040884

LLEIDA, 23

MERCERIA I MARROQUINERIA

GESTORIA I ASSEGURANCES ALIANÇA

PASSATGE GALÍ, 4

LLIBRERIA VIP’S

FOTOGRAFIA FOTO ARGENT

LLEGIM…?

LA TORRE, 14

AV. BARCELONA, 103

938054651 938032212

MOTOCICLETES I COMPLEMENTS ANOIA MOTOS

AV. CARESMAR, 54

938053938

CUSTIOL, 12

938031998

MÚSICA DISCS FANTASIA EVENTS

TARRAGONA,31, BXOS

938068190

PASTISSERIES

ST. JOSEP, 14

938051029

CONFITERIA CLOSA

ARGENT, 23

938031623

STA. CATERINA, 17

938032940

OSCAR PASTISSER

AV. EUROPA, 7-9

938041314

LA TORRE, 7, BAIXOS ST. JOAN DE DEU, 22

938035197

EL BON TAST-PASTISSERIA

938033452

OSCAR PASTISSER

DÀLIES, 3

LLEIDA, 34

938044706 938052225


ASSOCIATS PASTISSERIA FIDEL SERRA

NOU, 8-10

PASTISSERIA LA VIOLETERA

PAU MUNTADES, 32

PASTISSERIA PLA

RBLA. NOVA, 43

PASTISSERIA GARRIGA

STA. TERESA, 10

PASTISSERIA PLA

AV. BARCELONA, 22

PASTISSERIA TARGARONA

ROSER, 17

938031662 938030436 938052045 938032913 938031528 938030705

COM. PERRUQUERIA I ESTETICA PERFUMERIA PONS PERFUMERIA PONS PERFUMERIA STEL

PREMSA-JOGUETERIA

I MERCERIA DEL MERCAT

STA. MARIA, 22

RBLA. ST. FERRAN, 25

VIRTUD, S/N tenda 9 -10

TROBADINERS, 20

938032126

BAZAR ROSA

RBLA. GRAL. VIVES, 10-12

938055350

BATA TOT BATA

BLAU MARI 938031955 938042256

AV. PAÏSOS CATALANS, S/N (CARREFOUR) 938040014 PL. DE LA CREU, 10 938031706 ST. PERE, 1

ASFALT

BENETTON

PERFUMERIA I COSMÈTICA CASA GASPAR, PERFUMERIA

VESTIR I COMPLEMENTS

938036233 938054768

CAMISERIA ROSET CAMISERIA VIDAL CASA VICTÒRIA

CONFECCIONS JUNYENT COTÓ-COTÓ COTÓ-COTÓ CRISSTINE

D8 OUTLET D’ARAU D’ARAU

PERRUQUERIA I ESTÈTICA CASALS PERRUQUERS EL CENTRE

FIGUERES PERRUQUERS FRIZZ PERRUQUERS

MASSADA-NATURAL THERAPY

SOLEDAD, 36-38

ST. AGUSTÍ, 74, ENTRESOL NOU, 51

AV. BALMES, 27

AV. DR. PASTEUR, 24, LOCAL 1

DAVID VALLS 938030744 938030728 938045755 938041705 938036430

EL CORTE PIZZA GRAFFIC

HOTEL CIUTAT IGUALADA KEOPS & GADA

ORXATERIA EL VALENCIANO RACÓ DEL TRAGINER

ST. ROC, 21

ST. SIMPLICI, 28

RBLA. GRAL.VIVES, 6

PSG. VERDAGUER, 167 AV. EUROPA, 11

RBLA. ST. ISIDRE, 24 TRAGINERS, 5

DENIM

DISSET

GLAMOUR GLAMOUR

KOLAPSO / Dt Addict

LA BOTIGA DE LA PELL

RESTAURACIÓ I HOSTELERIA BRASERIA CAPRICI

DE MÀ EN MÀ

LA BOTIGA ROBA D’HOME 938030314 938034614 938068458 938066150 938052539 637861789 938050163

LA MODA

LA TIENDA DE LOLIN LES CONFECCIONS LINIA

LOW COST

LUMBERTON LUMBERTON MAGNA

MARIMBA MAYLU

SABATERIES C.A. CREAL, S.C.P.

CALÇATS AURORA

CALÇATS CLARAMUNT CALÇATS MAGI-1

CALÇATS MONTSERRAT CALÇATS VIFFER DRAC PUFF GIRALT JORBA

LA BONA ESPARDENYA NU AN JU

PAS A PAS

TALO RAS

MESSCALINO LA TORRE, 1 CANT. SANT MAGÍ FLORENCI VALLS, 69 PL. DEL PILAR, 6 ST. MAGÍ, 4

938032967 938051328 938031941

938041660 FLORENCI VALLS, CANT. ST. PERE, S/N 938036580 ARGENT, 12 938055182 AURORA, 60 (PL. CAL FONT) ARGENT, 21 ARGENT, 19

PL. ST. MIQUEL, 1 RBLA. NOVA, 42 ST. MAGÍ, 35 AURORA, 64

938040229 938067198 938035490 938031635 938041162 938054123 938044454

ITÀLIA, 19, NAU D

MODES LLUCIÀ NATURA

OUTLET NUVIES I CELEBRACIONS PLEC PRI+

PROMOPERFEC PLUS PUNT BLAU

Q.ORUM BARCELONA ROSET

SATTO

STYL MODES

TUTTO DONNA TUTTO DONNA TUTTO DONNA

SERVEIS TÈCNICS STAR-FOC ANOIA

MESSCALINO OUTLET

WOMAN BORSACHE

ST. MIQUEL, 1

RBLA. ST. ISIDRE, 36 RBLA. ST. ISIDRE, 40 RBLA. ST. ISIDRE, 6 BORN, 7

RBLA. NOVA, 33 ARGENT, 26

AV. BALMES, 14

RBLA. ST. ISIDRE, 3 AV. BALMES, 11 CUSTIOL, 11

NARCÍS MONTURIOL,S/N(ROTONDA PCPAL POL. PLANS D’ARAU) STA. CATERINA, 19

ROCA,3//SOR RITA MERCADER, 16 RBLA. NOVA, 39,LOCAL 2 RBLA. GRAL. VIVES, 5 CLOS, 15

VIRTUD, tenda -11 ARGENT, 29

DOCTOR PUJADES, 74

PL. DE L’AJUNTAMENT, 19 RBLA. NOVA, 41

GARCIA FOSSES, 7 BORN, 1

ST. MAGÍ, 25

ST. MAGÍ, 40 BAIXOS AV. BALMES, 3

STA. CATERINA, 32 PL. CATALUNYA, 5 ARGENT, 8

GALICIA, 1

STA. CATERINA, 37 AURORA, 60-62

RBLA. GRAL. VIVES, 19 ODENA, 12

938032538 938037581 938050792 938031938 938031904 938031974 938031359 938051712 938030493 933800451 938037476 938052524 938046637 938050682 938032747 938039643 938067599 938036163 938037704 938037045 938055154 938054762 938031360 938041788 938031991 938053121 938048052 938046912 938035118 938039297 938031759 938054479 938049280 938054552 938032867

0

STA. CATERINA, 41-LOCAL A

616212571

AURORA, 60, LOCAL 3

626315726

ST. MAGÍ, 20

ST. CARLES, 80

938031361 938053207 938036328

STA. MARIA, 24

933011057

LA TORRE, 7

938032561

ROSER, 3

938017374

ARGENT, 14

938031196

ROSER, 4

938050086

AV. BALMES, 88 ODENA, 15

RBLA. NOVA, 34

RBLA. ST. ISIDRE, 57

938042476 938046248 938052280

938053592

TELEFONIA I COMUNICACIONS IOIGO

SEIMA COMUNICACIONS

PL. DE L’AJUNTAMENT, 1 AV. PAÏSOS 938035357 CATALANS, 27 938046800 Igualada Comerç

49


OPINIÓ

Nanoeconomia i voluntat

T

ots coneixem la macroeconomia, hem format part de la microeconomia i ara ens toca mirar més endintre i potser reconèixer la nanoeconomia. Més enllà d’aquest joc de paraules, ens trobem en una situació en la que no ens podem reconèixer com consumidors simplement perquè la situació laboral i econòmica de moltes famílies no arriba ni a això, ni a poder consumir els bens més comuns de forma habitual. Molts ja no podem mirar el pressupost familiar anual, ni el mensual. Hem de mirar el quotidià, refer el pressupost a mida que el dia avança i tornar al ràpid càlcul mental per tal que els diners arribin per a tot. És una situació extrema que no pot convertir-se en habitual. Cal que ens recordem que estem enmig d’una crisi econòmica i que, més enllà de ocupar-nos d’aquests problemes nanoeconòmics, hem també de buscar la sortida tant de forma individual com de forma social. Les cessions que fem col·lectivament en el nostre benestar han

de ser temporals, ja que no podem carregar-nos amb les responsabilitats de la mala gestió dels professionals del diner. Hem de tenir voluntat de sacrifici però sense perdre veu en el nou escenari que, avui per avui, ningú sap dibuixar. I és que estem en l’època de la nanoeconomia, de la “butxaca” quotidiana i precisament en aquesta quotidianitat és on cal saber jugar. El dia a dia ens convida a parlar, a escoltar i sobretot, a compartir neguits i idees per trobar solucions. I és que darrerament les bones noticies no apareixen al diari ni a televisió, sinó que ens la dona l’amic, el veí, el botiguer. El comerç ha de tenir en compte aquest fet quotidià i adreçar-se a les persones i no als consumidors. Aquesta és la força del petit comerç, que a l’igual com aquesta revista, s’adreça a les persones i no només a les targes de crèdit.

Xavier Agramunt Director

Us convidem a participar fent-nos arribar informació per a les diferents seccions, actes d’interès per a l’agenda, i també les vostres opinions sobre la publicació o sobre la ciutat en general. A partir del proper número d’Igualada Comerç, publicarem les vostres opinions que ens podeu fer arribar directament per e-mail sempre que vinguin acompanyades del vostre nom i forma de contacte. Podeu enviar-ho a: secretaria@igualadacomerc.cat 50

Igualada Comerç



Revista Igualada Comerç - 02