poesía
Aquesta membrança que dringa, que dringa,
farà de tu el pentinar remorós d’altres testes, oïdores del memorar. Escull doncs de la calaixera el soroll que vulguis per nom, et sobreviurà com a repic que xerra amb les altres memòries.
El xerricar de les fronteres quan s’arrosseguen, la bava que rodola en la tendror de l’enciam, les remades de Caront, el naixement de les bambolles, l’òxid de Reading quan permet que l’escriguis o el degotall músic a la pica de la memòria.
Si el perill de l’espadatxí borni –veritable cerca-renous que distingim amb el malnom d’oblit– t’encalcés a mig camí, sàpigues que ell també serà burxat. Defallirà quan siguis un so que retopa al caixó, quan el saqueig sigui viatjar sense bagatge.=t
t11
Esta poema está vinculado a la pieza sonora Babel de Nuevo 1, de Antonio Russek, elegida, según el propio autor, “por tener una narrativa distinta y estar estructurada como una secuencia de secciones con tratamientos tímbricos muy diversos que combinan el procesamiento de materiales acústicos con la síntesis electrónica de sonidos, proporcionando un alto contraste tanto en el contenido armónico como en el rango dinámico, una variedad de texturas que combinan bien con el texto”.