Descarrilamiento a l'ametlla de mar 1872

La tragedia del barranc de Sant Jordi, a l'Ametlla de Mar, el primer accident greu d'un tren a Catalunya

Les Terres de l'Ebre van ser l'escenari, ara fa més de 140 anys, d'un accident ferroviari que va commocionar la societat catalana i espanyola de l'època, com aquest dimecres ho ha fet la tragèdia de Santiago de Compostela. Va ser l'accident del 8 de setembre de 1872, en què van morir almenys una quinzena de persones quan el tren correu Barcelona-València va caure al barranc de Sant Jordi, a l'Ametlla de Mar, a causa d'una forta tempesta i d'una llevantada que van provocar l'ensorrament del pont. El temporal va evitar que la barrancada desguassés al mar amb normalitat: l'aigua va eixamplar el torrent i va afeblir les bases del mateix pont sobre el barranc de Sant Jordi. Tant la màquina com tots els cotxes del tren correu, excepte l'últim vagó, van caure des d'una altura de vuit metres. Segons les diverses fonts, les víctimes mortals van ser quinze o disset, tot i que també van haver-hi molts ferits i alguns supervivents. El descarrilament del tren al pont de Sant Jordi es considera el primer accident ferroviari greu a Catalunya.

El tren havia sortit de Barcelona a les cinc de la tarda en direcció a València, amb més de 60 passatgers. Era diumenge. A més, hi viatjaven quatre guàrdies civils d'escorta, un maquinista, un fogoner i un altre treballador de la companyia. A les nou de la nit havia fet parada a Tarragona, i després de deixar enrere l'Hospitalet de l'Infant el tren va trobar-se amb una forta tempesta. El comboi avançava molt lentament perquè la nit era molt fosca i baixaven els barrancs. Segons el cronista tortosí Ramon Vergés Paulí, el maquinista va voler aturar-se a l'estació, però el general Schmid va demanar-li que continués el viatge.Vergés Paulí afirma que Fulgencio Schmid anava camí de Tortosa per ser padrí de Lluís Guzman de Villòria, un membre de la noblesa local. Però alguns diaris de l'època van destacar que Schmid en realitat anava en direcció a Madrid, en haver estat elegit senador. Així ho explica la crònica del diari ABC. Siga com siga, Schmid tenia una forta vinculació amb Tortosa, ja que havia estat coronel de la guarnició.

De fet, el 1860 havia sufocat l'alçament carlí de Sant Carles de la Ràpita. A més, el 1864 s'havia casat amb una tortosina, Elisa Vinyals i Bargés.

Retrat de Fulgencio Schmid i Moló.

Una recreació de l'accident del tren correu Barcelona-València.

Schmid va ser, de ben segur, la víctima més coneguda de l'accident. Va morir ofegat. En una primera crònica, l'11 de setembre del 1872, el diari ABC fa un recompte provisional de set víctimes mortals i 24 ferits. La locomotora i els vagons de fusta van abocar-se al barranc, tot submergint-se i estellant-se per l'impacte dels uns contra els altres. Entre les dotze i la una de la matinada, un dels supervivents va aconseguir avisar l'estació de l'Ametlla de Mar, i des d'allà ho van fer per telègraf a l'estació de Tortosa, on el governador militar Miguel Soroa estava esperant l'arribada del general Andia, que en l'accident va resultar lleugerament ferit. Amb tot, a la mateixa crònia de l'ABC també es diu que entre els morts de l'accident al barranc de Sant Jordi també hi ha la família de Soroa. La mateixa matinada s'envia un tren des de Tortosa per socórrer les víctimes, amb una travessia que va ser molt accidentada a causa de la mateixa tempesta. En arribar, es van trobar una escena dantesca. Els metges tortosins que van atendre els ferits van ser Àngel Lluís, Daniel Fernández, Enric Joan i Rafael Andreu, ajudats pel doctor Soler de Tarragona. A les sis de la tarda de l'endemà ja s'havien pogut recuperar 14 cadàvers i s'havien rescatat 25 ferits, que van ser traslladats fins a Tortosa en una locomotora amb un furgó. Segons Vergés Paulí, els morts van ser enterrats al cementiri de Sant Llàtzer, mentre que els supervivents van celebrar una missa d'acció de gràcies a la capella de la Cinta de la catedral de Tortosa.

En realitat, pocs viatgers van sortir indemnes. Només els quatre guàrdies civils i el membre del personal que viatjaven en el furgó de cua, i que no es va precipitar en el barranc. Els cinc van mostrar un comportament admirable, salvant els passatgers durant les tres o quatre hores que van romandre sense cap ajuda. El dia 11 de setembre, tres dies després de l'accident, la mar va retornar a les platges de l'Ametlla de Mar el cos d'una última víctima. El total de cossos recuperats, segons altres fonts, havia estat de 17, però també es parla de diversos desapareguts.

La premsa, com és habitual en aquests casos, es va qüestionar les causes i les circumstàncies de l'accident. D'una banda, el diari ABC acabava la seua crònica exigint responsabilitats i amb aquesta sentència: "Mientras las línias férreas se cosntruyan a cinco metros del mar; mientras con agua de mar se amase la cal que se emplea en construcciones; mientras se construyan puentes de cartón y túneles de quincalla, mientras haya venalidad allí donde habría de haber justicia, la seguridad de los pasajeros en ferro-carriles serà un mito".

Detall de l'ABC de l'11 de setembre de 1872 Per la seua banda, el diari valencià Las Provincias va criticar el suposat retard amb el que el tren d'auxili va sortir de Tortosa, acusant el jutge de voler esperar el seu escrivent. Però l'alcalde, Manel Bes Hédiger, va replicar que si el tren havia arribat amb retard era per precaució i a causa del temporal. A més, l'estació de Tortosa encara era provisional -el primer tren va arribar-hi el 8 de maig de 1867- i no podia proporcionar ni farmacioles, ni benes, ni metges. A la una de la nit, en canvi, estaven reunits a l'estació cinc metges, dos sanitaris de l'hospital militar, farmacioles i capses d'instruments mèdics. A més a més, també havien pogut solucionar la falta d'il•luminació per poder socórrer el tren accidentat al barranc de Sant Jordi.