www.cronica.diarimes.com
ACTUALITAT EMPRESARIAL TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
Núm.54. Juliol de 2012
Josep Maria González Director Territorial de CatalunyaCaixa a Tarragona
«No hi ha cap possibilitat que es produeixi cap procés de liquidació»
P8-9
L’aeroport de Reus cerca sortides per augmentar la seva viabilitat
P2-3
La DO Montsant es posiciona com a referent vitivinícola Tarragona és la segona província de Catalunya amb més nombre d’EROs aquest any Segons dades de Comissions Obreres, que ha elaborat l’informe Situació sectorial i laboral de Catalunya
P6
En deu anys ha passat de 15 a 60 cellers i compta amb 60 empreses comercialitzadores. A més, tenen més de 500 referències vitivinícoles
BASF presenta la seva estació intermodal al govern de la Generalitat Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació, visita la ‘site’ per conèixer els detalls de la inversió P10 CaixaBank presenta els resultats del primer semestre de l’any a Barcelona L’entitat enforteix la seva solvència en un 13% de ‘core capital’ i augmenta la seva liquiditat a 42.489 MEUR P7
La desestacionalització turística, els nous mercats i l’augment de la competitivitat són els seus principals cavalls de batalla.
Aquest mes de juliol ha celebrat el desè aniversari del seu naixement, amb més de cinc milions d’ampolles venudes l’any 2011
Les millores realitzades per la TDE es posaran en marxa a finals d’any La inversió, d’11,8 MEUR, pretén millorar la seva eficiència energètica i augmentar la capacitat productiva P7
P4-5
Pastisart aposta per exportar i per consolidar-se en el mercat interior A la planta de Roda de Barà hi concentra tota la seva producció P10-11
La SEE analitza en un informe les mancances en infraestructures del territori El document les estructura en cinc àmbits: viari, ferroviari, aeroportuari, hidràulic i portuari P4 Segells de Cautxú Saperas continua fabricant timbres a Tarragona després de més de 75 anys en el sector P12
2
REPORTATGE
INFRAESTRUCTURES
L’Aeroport de Reus continua buscant el seu lloc com a porta d’entrada turística
L’AEROPORT, EN XIFRES operacions
12 2.079 aeroportuàries
totals juny 2012
Contactes amb noves
companyies
MOSTRADORS DE
El 2011 podríem considerar-lo com l’’any horribilis’ d’aquesta infraestructura; a la marxa de Ryanair s’hi van sumar les discrepàncies per la seva gestió i l’arribada de l’hivern, que va ser molt crua. Després d’un estira i arronsa, la Taula Estratègica per la Promoció de l’Aeroport de Reus va aconseguir el compromís de Ryanair de tornar a operar des de Reus, però els va obligar a replantajar-se un full de ruta per la seva viabilitat.
Núria Arlandes
E
l passat mes de juny l’aeroport de Reus va rebre la mala notícia que la companyia russa que s’esperava que comencés a operar aquest estiu es feia enrera, i la ruta Reus-Lleó de l’aerolínia Good Fly que havia d’operar aquest mes i l’agost, la cancel· lava abans de començar. A tot això, però, també es donava el tret de sortida a l’augment de taxes aeroportuàries, Barcelona puja 22,08%, mentre que Reus es queda en l’1,75%, cosa que significa un increment de la competitivitat d’aquest aeroport i a més es confirmaven set rutes aquest hivern de Ryanair. A tot això, les xifres no són gens optimistes; al juny, segons les dades d’AENA, Reus ha perdut un 41,9% de passatgers, un 30,5% d’operacions i un 49,9% de mercaderies, i va tancar l’any amb unes pèrdues de 7,06 milions d’euros, provocada en part per la marxa de Ryanair l’hivern passat. La situació d’aquesta infraestructura no és la millor o la que es podia esperar, però els agents econòmics i polítics del territori hi estan treballant per potenciar-la tenint en compte els seus
punts febles i les seves oportunitats, com guanyar competitivitat davant de l’aeroport del Prat o buscar nous mercats.
La proximitat del Prat
Aquest és un fet que no es pot obviar, Reus està a 90 quilòmetres de la ciutat comtal, que és una marca turística molt forta, i a més fins ara la diferència econòmica per les companyies entre un i altre aeroport era molt petita. Per Vicent Pallarés, director de l’aeroport de Reus, “clarament, la proximitat entre l’Aeroport de Reus i el de Barcelona-el Prat es tradueix en una relació de competència ja que la distància és molt petita i Barcelona compta amb moltes més rutes que Reus. En el cas de París, per exemple, per una ruta que hi ha des de Reus, des de Barcelona n’hi ha 20”. Ara, Reus amb unes taxes aeroportuàries molt més baixes que el Prat, pot guanyar més competitivitat i atractiu. “Amb la baixada de taxes els costos de viatjar a Reus i no Barcelona són molt menors i el podem fer més atractiu de cara a companyies com Ryanair. Tot i això, la proximitat de Barcelona no ens fa perdre atracció turística, la majo-
ria de turistes russos que vénen a la Costa Daurada ho fan des de Barcelona, és més fàcil redistribuirlos des d’allí que no des de Reus”, explica Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Per Josep Graset, president de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Tarragona, no ens podem distreure: “El Prat ja ha demanat a AENA una reducció de les seves perquè estan començant a marxar companyies i baixar freqüències de vols i això ens perjudicaria”. Ernest Juncosa, president de la Confederació d’Empresaris de Comerç i Serveis de les Comarques Tarragonines (CECOSECT), ho veu d’un altra manera, “Tarragona està al sud de la Diagonal, és una realitat i el que s’ha de fer és buscar sinèrgies entre les dues ciutats, perquè els turistes que vagin a Barcelona vinguin aquí. Hem d’anar tots a una i ens hem de saber vendre”.
Estacionalitat turística
Un altre dels entrebancs que té Reus a l’hora de posicionar-se com un aeroport atractiu és la gran estacionalitat de la temporada d’estiu, i amb el que tots hi estan treballant: “És un fet, som una
destinació molt orientada al sol i platja, està associat a la meteorologia. Sí que s’estan fent accions per poder atreure més visitants a l’hivern, com el turisme de golf, però no podem tenir el mateix flux durant tot l’any. Tenim 600.000 places d’hotels a tot el territori, i a l’hivern no es poden omplir”, explica Bono. En la mateixa línia, Graset comenta que “sabem que va en contra de l’aeroport, però és molt difícil desestacionalitzar el turisme, l’hivern atreu un visitant diferent i de menys flux com el de negocis. S’està fent una gran tasca des del territori, però no és gens fàcil”. En canvi, per Juncosa és una prioritat: “És necessari per al nostre sector potenciar l’aeroport de cara a l’hivern, a l’estiu tenim molt de moviment, per tant s’ha d’ampliar l’oferta hivernal, amb més vols i més companyies. S’ha de tirar endavant, i si hi ha menys flux de visitants però són d’un poder adquisitiu alt molt millor, perquè hem d’apostar per un turisme de qualitat”. Per Pallarès, “l’Aeroport de Reus és la porta d’entrada de la Costa Daurada i aquesta, efectivament, és una marca turística estacional amb dos grans mercats
portes
d’embarc
FACTURACIÓ
23
Places
D’aparcament
2.066
17
INVERSIÓ TOTAL ANY 2011 13,86 M€ EL DETALL
Competitivitat Amb les noves de taxes aeroportuàries, l’Aeroport de Reus ha guanyat pes davant del Prat i el fa atractiu per noves companyies majoritaris, el britànic i el rus. És entre els mesos d’abril fins l’octubre quan hi ha major afluència de turistes i, per tant, també a l’aeroport. Tot i així, s’està treballant amb companyies que hi estan interessades, especialment ara amb les noves tarifes aplicades a tota la xarxa d’Aena Aeropuertos”.
Més companyies
La gran assignatura pendent de l’aeròdrom és l’atracció de noves aerolínies que vulguin operar-hi. Aquesta necessitat es va fer més palesa amb
la marxa de Ryanair; per Bono, el problema és clar: “Principalment perquè no podem garantir el 80% de les places a l’avió que vingui aquí. Ens estem movent per fires, com la MITT de Moscou, en un dia i mig vam tenir 17 entrevistes, una d’elles Wizz Air. Companyies com Vueling volen aeroports principals, no secundaris. Tot i que ara amb la diferència de l’augment de taxes podem ser una alternativa clara”. En aquest sentit, Juncosa apunta que “hem de tenir clar que tenim un aeroport secundari, i
3
Juliol de 2012
LES XIFRES
deute acumulat
promoció
de noves rutes
passatgers totals juny 2012
153.433 Establiments
AEROLÍNIES OPERANT A L’ESTIU
17 despeses D’EXPLOTACIÓ 2011 17,58 M€
i de restauració
6
10,50 M€
3,5M€
140,91 M€
duty free
INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 2011
inversió 2012 en
evolució Num.
passatgers gener-juny 2011/2012
-41,9% Destinacions TOTALS estiu 2012
+1,75%
passatgers
gener-juny 2012
Desestacionalització
Oportunitats
És el gran repte de l’aeroport per acabar de ser competitiu, tot i que s’està treballant amb accions com l’aposta pel turisme de golf
Israel, països nòrdics i l’Europa de l’Est són els principals mercats cap on dirigirà la seva estratègia comercial
Nous mercats
Una de les mesures per què s’està apostant és obrir-se a nous països. Ara s’està treballant en tres; Europa de l’Est, països nòrdics i Israel. La seva principal característica és la seva diferenciació i que són una oportunitat clara: “Europa de l’Est és el més assequible i no està tant explotat, Israel genera una gran possibilitat perquè Turquia i Egipte, principals destins israelians, no són ara segurs i
noves rutes són les que Ryanair ha anunciat per aquest hivern des de Reus
taxes per al 2012
32 341.466
operadors turístics per garantir la continuïtat”.
contactes amb noves companyies són els que s’han dut a terme fins ara
Augment
ELS DETALLS
des de la Generalitat i la Diputació s’està fent una gran tasca. Tots voldríem que vinguessin grans companyies però no pot ser, hem d’assumir que podem atreure i donar valor amb les de low cost i buscar estratègies que atreguin turisme nacional”. Graset, per la seva banda, creu que per vendre l’aeroport l’alternativa més clara és atreure turisme. “No és fàcil, tenim un aeroport en condicions gràcies a Ryanair, però no ens hem de quedar aquí, hem de mantenir la recerca i intentar que vinguin
17 7
podem oferir-los un producte vacacional adaptat a les seves necessitats, i els països nòrdics no tenen cap tipus de vincle amb la Costa Daurada i tenen un poder adquisitiu molt alt, normalment es concentren a Canàries però hem detectat una oportunitat i l’estem treballant”, comenta Bono. En aquest punt es coincideix amb la importància de treballar-hi per obrir portes, Juncosa puntualitza que “el primer que hem de saber és quin tipus de turista volem i necessitem. L’escandinau és molt
diferent al nostre caràcter mediterrani, però és un turista d’alt nivell econòmic i l’hem de saber atreure, com el mercat nipó, que és un potencial de turisme ric”. El que està clar és que l’Aeroport de Reus no pot quedar-se amb els braços plegats i ha d’aprofitar les oportunitats per poder guanyar tant en competitivitat com en atractiu. Ha de començar a volar i això els agents polítics i econòmics del territori s’hi han d’escarrassar perquè encara queda feina per fer.
EN CONTEXT
Ryanair torna a casa La relació d’aquesta companyia amb l’aeroport de Reus ha estat sempre un estira i arronsa, tot i que la seva arribada al territori va marcar un abans i un després en la seva viabilitat i el seu atractiu. L’hivern passat Ryanair va decidir, després de quasi 10 anys, deixar sense base operativa l’aeroport per fer les Amèriques al Prat de Barcelona, per tal d’augmentar el nombre de passatgers i posicionar-se com a líder dins del sector de les aerolínies ‘low cost’, i sobretot perquè la competitivitat de Reus davant de Barcelona era quasi nul·la. Tot i això, després d’una sèrie de reunions entre agents polítics i econòmics del territori i els representants de la companyia es va aconseguir un acord que assegurava que aquest hivern Ryanair tornaria a volar des de Reus. Per això s’ha estat treballant perquè això passi del paper a la realitat; així, Ryanair ha anunciat set noves rutes des de Reus; Santiago de Compostel·la, Brussel·les-Charleroi, LondresStansted, Frankfurt-Hahn, East Midlands i Eindhoven, tot i que, segons fons de la companyia, no és el definitiu: “No tenim finalitzat completament el calendari d’hivern i per això no podem confirmar exactament la programació amb què operarem a Reus la propera temporada d’hivern. No hem tancat la temporada encara. Quan es conegui el calendari final, el farem públic i començarem a treballar en les activitats promocionals que ja estem perfilant internament”. Per Ryanair l’estacionalitat de Reus és un problema i un gran repte: “Cal una tasca promocional més intensa i intel·ligent que permeti buscar productes específics que atreguin públic al llarg de tot l’any, però abans que res cal que l’aeroport disposi de tarifes baixes i connexions directes ja que sense un accés econòmic no es generaran turistes. És molt important que les inversions promocionals es facin intel·ligentment i que garanteixin un retorn, especialment en moments d’austeritat pressupostària com els actuals”. Per Ryanair, l’aeroport de Reus està adaptat a l’operativa de línies aèries de baix cost que facilita poder realitzar escales entre vols en temps de 25 minuts, que és l’estàndard de la companyia. Les taxes també han ajudat per a que tornin a Reus, per l’aerolínia la diferència entre volar des de Barcelona o Reus ronda els 1.900 euros.
4
ACTUALITAT
ENOLOGIA
La DO Monsant tanca l’any amb 5,2 milions d’ampolles venudes i es posiciona com referent vitícola Aquest any la Denominació d’Origen Montsant, la més jove de Catalunya, compleix deu anys del seu naixement, amb una clara tendència a l’alça en vendes, tot i la davallada del 2009, una presència als mercats internacionals del 62% i continuant l’obertura cap a nous mercats com l’asiàtic. Actualment, han passat de quinze cellers l’any 2001 a una seixantena, i el mateix nombre de comercialitzadores. Núria Arlandes
ment es deu, tot i que s’ha alentit, al fet que totes les empreses han estat fidels a la filosofia de la DO; excel·lència del producte i la seva identificació amb el territori”, explica Jaume Domènech, president de la DO Montsant. Aquesta filosofia ha estat la que ha fet que els seus vins siguin dels més apreciats i que cada vegada tinguin més reconeixement fora de les nostres fronteres. A més a més, s’hi ha de sumar que comparteix territori i sector amb la DOQ Priorat una de les marques vitivinícoles més reconegudes internacionalment. Se-
gons Domènech, aquest no ha estat un factor en contra pel desenvolupament de la seva activitat, “som bons germans, ens necessitem i col·laborem entre nosaltres. Amb la creació de la nostra DO es van acabar els comentaris territorials, i vitícolament som diferents, el Priorat té la característica territorial de la llicorella i destaca per la seva mineralització; en canvi, al Montsant hi ha quatre tipus de terrenys i això el caracteritza, en definitiva, podríem dir que són dues realitats distintes d’un mateix territori”, afegeix Domènech.
ESTUDI
La SEE analitza les mancances en infraestructures de Tarragona La Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona (SEE) insta a prioritzar les infraestructures, a fixar un calendari d’execució i un pressupost creïble i fa una crida a la societat civil per “presentar un discurs únic davant l’administració”, segons el seu president, Lluís Badia. Badia creu que les últimes mesures anunciades pel president del Govern, Mariano Rajoy, aguditzen encara més la “necessitat de fixar prioritats, establir terminis i calendaris i saber amb quin pressupost es compta en comptes de prometre infraestructures que no s’acaben fent”.
La SEE va presentar un informe sobre les infraestructures pendents de Tarragona estructurades en cinc àmbits: viari, ferroviari, portuari, aeroportuari i hidràulic, i aposten en primer lloc per ordenar el sistema ferroviari i connectar el Port i les empreses amb l’ample de via internacional. Juan Gallardo, responsable de l’estudi, considera que és “viable i necessari articular un sistema de Rodalies, ja que ara entre Reus (Baix Camp) i Tarragona (Tarragonès) només un 3 % dels viatgers usa el tren, un 9 %
l’autobús i la resta va en vehicle privat i això és insostenible”. A més de les Rodalies, la SEE defensa el Corredor del Mediterrani, al seu entendre l’únic que es farà, perquè a Europa proposar cinc corredors sense tenir diners no té cap credibilitat”, opina Gallardo. Badia, expresident de l’Autoritat Portuària de Tarragona, va puntualitzar que estan d’acord amb el tercer fil per adaptar l’ample ibèric a l’internacional, sempre que “sigui provisional”. La SEE considera que si no “existeix el perill
Innovació
A més, del que seria aquestes característiques geogràfiques, aquesta DO s’ha diferenciat per la seva aposta per la innovació en els productes, va ser de les primeres de llançar al mercat el packaging en 5 litres del seu vi, i que va ser un èxit. Per Domènech, “tenim una mentalitat oberta, moderna i transparent i això es reflecteix en els nostres productes, però de cara al futur no abaixem la guàrdia. Tenim grans sinèrgies amb l’Escola d’Enologia de Falset, i amb VITEC, que és una eina de gran ajuda per poder aplicar la
innovació en els nostres vins. Podríem dir que el nostre èxit és la suma de la qualitat i la personalitat, amb el suport de la tecnologia. I això ens ha obert molt les portes per l’exportació”.
Exportació
L’any passat van tancar amb unes vendes de més de 5 milions d’ampolles, de les quals el 70% van
LA XIFRA
500 marques diferents de vins tenen el segell de qualitat de la DO Montsant
CRISTINA AGUILAR
A
quest mes de juliol la DO Montsant ha celebrat el desè aniversari de la seva creació fent un balanç del que ha estat la seva feina durant aquests anys. I les xifres només fan que avalar que ha estat molt bona i fan preveure que serà de llarg de recorregut. Dels quinze cellers amb què es va donar el tret de sortida a la DO han passat a una seixantena de cellers i el mateix nombre de comercialitzadors, és a dir, no tenen celler propi i n’utilitzen un altre per fer el seu vi: “Aquest creixe-
La SEE va presentar l’informe sobre les infraestructures pendents a Tarragona.
que els altres despleguin corredors potents i ben dimensionats i que nosaltres tinguem un xurro”, ha dit el seu president. Badia insta la societat civil a “reflexionar” i
“pressionar de baix cap a dalt” perquè “es deixi de buscar les pessigolles i s’executin d’una vegada per sempre les obres necessàries, tenint un projecte, un calendari i sa-
bent què costarà i com es pagarà”. En aquest sentit, Gallardo ha recordat que existeixen moltes planificacions, i aposta per “deixar enrere el debat, que ja està fet i anar per feina”.
5
Juliol de 2012
LES DADES
Exportació Alemanya, França, EUA i Suïssa són els principals mercats de la DO Montsant, amb més de 2,3 milions d’ampolles venudes
Innovació Les sinergies amb l’Escola d’Enologia de Falset i VITEC són imprescindibles per desenvolupar nous productes
cara tenim poca presència en aquest país, i s’ha de treballar molt”, continua Domènech.
Balanç destinar-se al mercat exterior: “Tot i que s’ha parat, estem continuant treballant en aquesta opció; a més, a causa de l’alentiment de la demanda interior ens hem vist una mica com obligats a ferho per seguir creixent”. Entre els destins on trobem més presència dels vins del Montsant, hi ha Europa on Alemanya és el seu principal compra-
dor, amb un 33% del total de les seves vendes, unes 1,150.673 ampolles, seguida d’Estats Units, amb un 14%, 477.635 ampolles, i França, amb un altre 14%, 498.108 ampolles; “en aquest país globalment estem venent més que al territori espanyol en percentatge venem un 6% a Espanya i a França un 4%”, puntualitza Domènech.
En aquest sentit, el mercat interior, el català, s’està mantenint amb un 28% de les seves vendes, més de 1,4 milions d’ampolles, “estem intentant guanyar quotes de posicionament per no perdre pistonada, per aquest motiu estem portant una política de promoció entre les diferents capitals de província organitzant fires per consolidar el nostre vi”.
La propera que organitzaran serà a Tarragona. Pel que fa a altres països, l’any passat l’1% de les seves vendes es van realitzar a la Xina, un dels mercats que més s’està obrint als vins catalans. “Estem apostant fort des de la DO, hem estat presents a fires a Xangai, i hem aconseguit vendes importants, però no poden deixar-ho perquè en-
Actualment la DO ha aconseguit grans fites, tenen més de 500 marques de vins i alguns han tingut altes puntuacions en les guies Parker i Peñín, que han consolidat la marca. A més, l’enoturisme està tenint una tendència a l’alça clara. Per Domènech, “l’interès per la cultura del vi s’està notant molt. Tenim un turisme amb un nivell mitjà-alt i els cellers i el territori estan notant un augment
tant dels visitants com de les vendes de vi”. Així, el balanç d’aquests 10 anys Domènech el té clar: “És altament positiu, ens hem fet un lloc en el mercat mundial del vi, els nostres vins estan reconeguts per les guies i experts més importants, i, tot i el panorama econòmic advers, les exportacions estan funcionant molt bé. En definitiva, no ens podem queixar i esperem continuar d’aquesta manera per molt temps”, acaba. El que està clar és que l’aposta per un territori, la innovació i la qualitat són els ingredients perfectes per l’èxit.
6
ACTUALITAT
MERCAT LABORAL
CRISTINA AGUILAR
LA XIFRA
11
per cent dels ERO’s presentats a Catalunya són d’empreses tarragonines
CCOO denuncia que l’alt índex d’expedients presentats a Catalunya durant el període gener-maig 2012 es deu a la nova reforma laboral.
Tarragona, segona província amb més ERO’s de Catalunya Segons dades de Comissions Obreres, el nombre total d’expedients d’ocupació que s’han presentat a tot el territori és de 291 durant el període gener-maig de 2012, cosa que significa l’11% de tot Catalunya i afecten 2202 treballadors.
Núria Arlandes/ACN
E
l sindicat Comissions Obreres (CCOO) va presentar ahir el seu informe sobre la Situació Sectorial i Laboral a Catalunya, elaborat per la seva secretaria socioeconòmica i la d’acció sindical i política sectorial, i que denota l’augment dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) en els primers cinc mesos de 2012 a causa de la nova reforma laboral, aprovada al mes de febrer. Així, en el període de gener i maig d’aquest any a Catalunya s’han presentat 2826 expedients que afecten 40.659 treballa-
dors, cosa que significa un 84% més d’expedients respecte al mateix període de 2011. Per sectors econòmics a Catalunya, 1.354 van correspondre al sector serveis, amb un increment del 97,3% respecte als primers cinc mesos de 2011. El sector de la indústria va comptabilitzar 986 expedients, amb un increment del 86,6%, i el de la construcció en va sumar 451, un 61% més que entre gener i maig de l’any passat. Quant a tipologia, 988 van ser de reducció, 402 de rescissió i 1.436 de suspensió temporal. A nivell provincial Tarragona es situa en segona posició darrere de Barcelona quant a nombre d’ERO’s presentats. En total són 291 que afecten
2.202 treballadors i representen l’11% del total i un augment del 25% en relació al mateix període de l’any passat. En relació als ERO tarragonins, 147 són del sector serveis, amb 761 treballadors afectats; 85 a l’industrial, amb 999 operaris; 53 a la construcció, amb 427 treballadors, i 6 a l’agrícola, amb 15 empleats. Malgrat que el sector serveis ha estat el que més expedients ha comptabilitzat, el de la indústria ha estat el que més treballadors ha afectat, concretament 21.490 persones. Segons José Cachinero, secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO, aquest fet s’explica perquè les empreses del sector industrial són més grans que les de ser-
veis. Durant la presentació del document el sindicat ha denunciat que les mesures de l’Estat per lluitar contra la crisi econòmica són més “ideològiques” que efectives perquè “no incideixen en els veritables problemes de la gent”. En aquest sentit, Cachinero, ha posat com a exemple la reforma laboral, que, lluny de crear ocupació, el que ha fet, ha dit, és disparar el nombre d’expedients de regulació presentats en els primers cinc mesos de l’any. Per demostrar aquesta afirmació, Cachinero ha apuntat que durant el mes de març, el següent a l’entrada en vigor de la reforma, a Catalunya es van presentar més de 700 expedients marcant un rècord històric.
PREVISIÓ ECONÓMICA
El 70% de les pimes catalanes veuen una millora econòmica cap a 2014 Dos terços de les empreses catalanes creuen que l’economia remuntarà a partir de finals de 2014 o principis de 2015. Així ho posa de manifest una enquesta elaborada per Mapfre Empresas entre autònoms i petites i mitjanes empreses. L’11%, fins i tot, opina que hi haurà signes positius a curt termini, entre l’últim trimestre de 2012 i el pri-
mer semestre de 2013. L’estudi també reflecteix que la internacionalització continua sent l’assignatura pendent de la pime espanyola, ja que el 90% dels enquestats no manté cap tipus d’activitat internacional i només cinc de cada 100 s’han plantejat, arran de la crisi, explorar vies de negoci fora de les nostres fronteres. No obstant, a Catalu-
nya sí que s’observa una major internacionalització de les petites empreses, ja que el 12% declara mantenir certa activitat a l’exterior, davant el 7% de la mitjana nacional. El perfil de les empreses més proclius a donar el salt és el d’aquelles que pertanyen a sectors com el comerç al major, el transport o els serveis tècnics d’arquitectura i enginye-
ria. Com a mesures per millorar la situació, la majoria de les empreses es mostren d’acord amb la necessitat de crear una institució de finançament pública que proporcioni més liquiditat, en concret, el 73 per cent. Respecte a l’impacte positiu que han generat les mesures de la reforma econòmica posades en marxa fins ara, les pimes mantenen diversi-
tat d’opinions, ja que el 24% creu que no l’han beneficiat en absolut; el 21 per cent considera que han sigut poc útils; el 29 per cent les concep com un impacte relatiu i un 27 per cent les qualifica com molt útils. Sobre algunes mesures concretes, com el pla de pagament a proveïdors, el 61 per cent creu que no l’ha afectat i un 15 per cent
destaca que els ha beneficiat notablement. L’enquesta, realitzada entre més de 500 empreses de fins a 20 treballadors de tota Espanya, pretén polsar el sentiment econòmic del sector i detectar quin és el nivell d’assegurament d’aquestes companyies i què demanden a les seves asseguradores davant el nou entorn.
EMPRESA
Juliol de 2012
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
CEDIDA
Les millores realitzades a la TDE es posaran en marxa a finals d’any
LA XIFRA
11,8
milions d’euros és la inversió realitzada a la planta de PEBD de la TDE
L’empresa, participada per Dow, millora l’eficiència energètica en la producció de la planta de PEBD, amb la incorporació de la millor tecnologia, un increment de capacitat superior al 15% i una millora de la qualitat dels productes.
TDE és una agrupació d’interès econòmic participada per DOW Chemical i Repsol Química especialitzada en la fabricació de plàstics.
Núria Arlandes va del 15% i una millora en la qualitat dels seus productes, que, una vegada en marxa, comportarà reduccions significatives dels consums d’energia i vapor, i emissions de CO2 associades a tot el procés productiu. En aquest sentit, la reducció de costos s’estima al voltant dels 2,2 milions d’euros. L’objectiu és reforçar la competitivitat de les instal·lacions amb una major capacitat i uns menors costos de fabricació, ja que per tal de mantenir-se en el mercat és necessària una millora dels seus costos unitaris i
EL DETALL
Ocupació Amb aquesta actuació es pretén mantenir els vora 100 llocs de treball que hi ha; a més, amb les obres s’ha donat feina a 80 persones més de la seva eficiència. Un altre efecte derivat d’aquesta inversió el constitueix el fet d’assegurar el manteniment d’uns cent llocs de treball, que garanteixen el funcionament de la planta. D’altra banda, durant l’execució del projecte s’han emprat
RESULTATS ECONÒMICS
CaixaBank reforça la seva solvència i augmenta liquiditat En un entorn econòmic i financer marcat per la desacceleració i la incertesa, CaixaBank ha reforçat significativament la solvència (13,0% de core capital) i ha augmentat la liquiditat fins als 42.489.000 d’euros. El resultat net atribuït ascendeix a 166 milions d’euros, un 80,1% menys respecte al primer semestre de 2011, com a conseqüència dels forts sanejaments registrats per l’entitat per 3.735.000 d’euros. CaixaBank ha registrat, en el primer semestre de 2012, fortes dotacions que cobreixen les provisions exigides pel Reial Decret Llei 2/2012 de febrer
(2.436 milions d’euros) i 300 milions de l’impacte parcial del Reial Decret Llei 18/2012 de maig. El primer semestre de 2012, les pèrdues per deteriorament d’actius financers i altres arriben als 1.900 milions d’euros, fet que suposa un increment del 36,4% respecte al mateix període de 2011. La prudència i anticipació en la gestió dels riscos reforcen encara més la solidesa del balanç. L’entitat presidida per Isidre Fainé, i el conseller delegat Juan Maria Nin, ha consolidat el seu lideratge en banca minorista, gràcies a la intensa activitat
comercial, a la gestió anticipada i adequada dels riscos i al continuat esforç en innovació. El primer semestre de 2012, CaixaBank ha demostrat, una vegada més, la seva capacitat de generació de resultats, amb un marge d’explotació de 1.848 milions d’euros, el que representa un augment del 12,3%. CaixaBank ha mantingut els ingressos, 3.414.000 d’euros de marge brut, i ha reduït un 11,6% les despeses.
Best Bank in Spain 2012
A més, aquest mes l’entitat ha estat guardonada com a
una vuitanta de persones addicionals en els treballs d’adequació de les instal· lacions a la nova tecnologia. Per tal de poder dur a terme aquest projecte, la TDE ha obtingut una subvenció d’1,5 MEUR de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la
Energía (IDAE). La Transformadora d’Etilè és una agrupació d’interès econòmic participada per DOW Chemical Ibèrica i Repsol Química, especialitzada en la fabricació de plàstics.
Informe públic
Aquesta inversió està inclosa en l’Informe Públic de DOW Chemical Ibèrica 2011 basat en els resultats generals i principals activitats portades a terme per la companyia al llarg de l’any passat, que s’ha donat a conèixer aquest mes. Així, l’al-
tre projecte important al territori, seria la inversió d’11 MEUR i la creació de 40 llocs de treball en el nou Centre de Desenvolupament Global de Tecnologia de l’Aigua, inaugurat el juny de l’any passat. Aquests són exemples clars de l’aposta clara de DOW per la sostenibilitat, i que aplica a totes les seves activitats empresarials. Des del punt de vista financer, Dow va obtenir una xifra de negoci de 1.533 milions d’euros a la regió Ibèrica, un 4,5% més que el passat exercici 2010.
CEDIDA
L
es millores en l’eficiència energètica de la planta de fabricació del polietilè de baixa intensitat (PEBD), aprovades el passat mes de setembre pel consell d’administració de la Transformadora d’Etilè (TDE) per valor d’11,8 milions d’euros, es posaran en marxa a finals d’aquest 2012. Aquestes actuacions suposen la instal·lació de la millor tecnologia de reacció disponible pels socis, per tal d’obtenir un increment de la capacitat producti-
7
Isidre Fainé i Joan María Nin, president i conseller delegat de CaixaBank.
Best Bank in Spain 2012 per la revista financera Euromoney. La publicació britànica ha valorat la solvència financera de l’entitat i el fort creixement experimentat en els últims
anys, sense abandonar els valors corporatius fundacionals de la institució. Aquest premi reconeix també la seva gran fortalesa comercial, líder al mercat espanyol, amb més
de 13 milions de clients i més de 6.000 oficines, i uns actius de 342.000 milions d’euros. A més, CaixaBank preveu superar abans d’acabar aquest any la xifra de 800.000 accionistes.
8
PROTAGONISTES
SISTEMA FINANCER
Josep Maria González Director territorial de CatalunyaCaixa a Tarragona.
«La creació d’un banc dolent permetrà alliberarnos de la llosa immobiliària» Núria Arlandes –Actualment les entitats bancàries estan passant les seves hores més baixes, quina és la situació real de CatalunyaCaixa? La nostra situació es pot explicar dient que la nostra activitat actual financera és molt positiva, l’any 2011 vam generar un marge d’explotació ordinari positiu de 304 MEUR. No obstant, tenim una llosa immobiliària que està composta en més del 98% per préstecs morosos i adjudicacions provinents d’operacions anteriors al 2008. Per això el FROB s’ha quedat el 90% de l’entitat, i posarà el capital necessari i durant el temps que faci falta per complir amb la solvència que es demani. L’antic propietari, La Fundació de CatalunyaCaixa (CX), ha perdut, per
tant, aquesta part del capital com a contrapartida dels ajuts rebuts. –L’estoc immobiliari bancari està arrossegant els balanços del sector, el banc dolent és la millor solució? El pla previst des d’Europa suposa la creació d’una companyia de gestió d’actius (banc dolent), que es farà càrrec de tots els actius immobiliaris i problemàtics. Tenint en compte que el principal problema de la banca espanyola és aquest, la creació del banc dolent és molt positiva, ja que permet alliberar de la llosa immobiliària i quedar centrats en l’activitat financera, que en el nostre cas genera un marge de negoci financer anual positiu d’uns 200 milions
d’euros. –Podria fer alguna pinzellada del que pot ser el rescat bancari? La setmana passada, la Unió Europea va confirmar definitivament el seu suport al sector financer espanyol, mitjançant l’aprovació definitiva del Memoràndum d’Entesa (MoU), on es recullen les principals característiques d’aquest rescat. El MoU dibuixa i delimita el full de ruta per posar en marxa un pla de reestructuració i recapitalització del sistema bancari espanyol amb una ajuda financera europea de fins a 100.000 MEUR. Això assegura una màxima solvència, és a dir, un core capital mínim del 9% per a totes les entitats financeres del sistema es-
panyol. Està enfocada a permetre que les entitats s’alliberin de les immobiliàries i es puguin dedi-
car plenament al negoci financer per enfortir-se, per fer fluir el crèdit i reactivar l’economia.
–Pels que pensen o han dit que CX hauria d’abaixar la persiana, què els contesta?
TRIBUNA
Impotència financera LLUÍS BADIA Advocat
L
es darreres noves de caire econòmic que ens envolten repeteixen, un dia sí i altre també, la greu situació de falta de liquiditat de l’economia privada i pública del país, amb tot el que això suposa a l’hora de dissenyar estratègies per fer front a les obligacions que tant les empreses com les admi-
nistracions tenen assumides. Certament la situació crítica en els darrers meso, ha passat de ser una qüestió que no es limita al món empresarial, petit-mitjà-gran, sinó que a més posa en evidència la manca de solvència real de les administracions públiques. En determinat moment, tots ens vam creure una cosa que encara avui es creu: que era impossible una situació financera problemàtica per les administracions públiques, pensant que era impossible que aquestes institucions tinguessin problemes per fer front a les seves obligacions de pagament; malauradament, la realitat és molt tossuda i avui són molts els Ajuntaments, Comunitats Autònomes o fins i tot el propi Estat els que
tenen greus problemes de “caixa” a l’hora de poder pagar. Segurament el model que ens havien donat era insostenible, cosa que ara quasi tothom entén, però crec que un cop superada la reflexió, s’haurien de fer els passos que calguin per reconduir tot el marc negatiu cap una via que adeqüés la despesa als ingressos, des d’una fórmula transparent que tornés la il· lusió a la gent. La qüestió no és el lament o la queixa, que també, ja que crec imprescindible que els màxims responsables del desgavell donin la cara, però és vital saber quina seria la via a partir d’aquest moment des de la mateixa transparència informativa, com a punt vital; els diners són els que són i, per
tant, els límits que no s’haurien de traspassar, tothom els té clars; ara bé, seria aconsellable que aquests paràmetres gaudeixin del màxim consens econòmic, polític i social com a garantia de la seva pròpia viabilitat. Crec que no ens podem situar en un marc de “derrota col·lectiva”, sinó que crec que és el moment de dir “prou” a determinades situacions des d’una “pinya social” que no pot trencar-se, per molt que per part d’alguns es pugui pensar el contrari. Esperem que la impotència financera no suposi la impotència com a país, sinó, en tot cas, un accident del qual ben segur que ens recuperarem.
www.lluisbadia.cat
9
Juliol de 2012 CEDIDA
LES FRASES
Estructura
Fusió
Actualment es gestionen gairebé 510.000 clients Ens ha permès unes sinergies superiors a 150 tarragonins amb un volum de negoci de 8.260 milions d’euros anuals, amb una implantació de milions d’euros la nova marca importantíssima
Josep Maria González és director territorial de CatalunyaCaixa a Tarragona.
forma insistent que no es produirà cap procés de liquidació i les autoritats ho deixen clar: “No hi ha possibilitat en absolut que cap entitat financera espanyola entri en un procés de liquidació”, va dir el ministre d’Economia, Luis de Guindos. A més, en el nostre cas, el nostre accionista majoritari, el FROB, també va declarar oficialment el seu recolzament a CX perquè aquesta pogués continuar amb el normal funcionament com a entitat. En qualsevol cas, cal precisar que en l’esborrany del MOU no es parla en cap cas de la possibilitat de liquidació sinó de resolució ordenada. En la terminologia de Brussel· les una venda competitiva a un tercer encaixa dins del que ells entenen com resolució ordenada, ja que implica que l’entitat no prossegueix de manera independent amb ajudes públiques.
Des de diverses fonts, tant del Ministeri d’Economia com del Banc d’Espanya, han aclarit de
–Tarragona és una de les demarcacions en més estoc immobiliari de l’estat, davant d’aquest fet com estan resolent l’estoc que tenen a la zona? CatalunyaCaixa, a través de la seva filial CX Immobiliària, manté una de
les plataformes de gestió d’actius més dinàmica del mercat espanyol. Mantenim una tendència creixent en el nombre d’immobles comercialitzats, de forma que s’ha assolit un creixement del 42% en el primer semestre de 2012, en comparació amb el mateix període de l’any passat. De gener a juny hem comercialitzat 3.777 habitatges per un valor 630 MEUR, 398 dels quals estan situats a la província de Tarragona (més d’un 10% del total). Estem aplicant a les vendes una compensació equivalent a l’actual desgravació per a l’adquisició d’habitatge a l’IRPF, vigent fins a 31 de desembre d’aquest any, mitjançant dues opcions alternatives, a escollir per part del comprador: l’opció al comptat (descompte sobre el preu de venda de l’habitatge que equival al valor actual de les desgravacions fiscals d’anys posteriors), o la diferida, en la que la companyia immobiliària de CX retornarà anualment, durant un període de 10 anys, l’import equivalent a una quota mensual d’un finançament estàndard per a l’adquisició de l’habitatge. Aquesta devolució equival a la desgravació actualment vigent.
–Quina és la política de l’entitat pel que fa a la seva estructura, a la demarcació? Des de l’inici de CX, l’entitat va crear una destacada direcció territorial a Tarragona per disposar d’una capacitat executiva àgil a la zona, amb autonomia per aconseguir un dels objectius de l’entitat que és la proximitat i la implicació amb el territori. En el cas de les comarques de Tarragona aquest aspecte és especialment important atès que és un dels territoris d’origen de CX. Tenim un equip de 650 professionals i una xarxa de 185 oficines generals, 3 oficines especialitzades en empreses i amb una forta especialització en els àmbits de banca privada, les empreses i els serveis al sector agroalimentari. Des d’aquí es gestionen els gairebé 510.000 clients tarragonins i un volum de negoci de 8.260 milions d’euros. –Des de CX han notat una disminució dels seus clients en les seves oficines, a causa de la reestructuració? En el nostre cas, les fusions d’oficines es van fer en funció dels “solapaments” i duplicitats que es generaven donada la
fusió de les tres caixes d’origen. Així, el servei i l’atenció que hem seguit donant als clients i la seva confiança dipositada en la nostra entitat no ha disminuït en cap moment. –Quins són els projectes bancaris que tenen a curt termini i nous productes? La nostra entitat es caracteritza per la seva especialització en la gestió de l’estalvi i un servei personalitzat que té cura de les necessitats específiques dels clients. En aquest sentit, CX no deixa de dissenyar productes, eines i serveis que li permetin millorar dia a dia en aquests aspectes. Les darreres innovacions llançades per l’entitat són la targeta Jordi Labanda, amb un disseny exclusiu i prestacions avantatjoses; el fons d’inversió CX Garantit 7, o el servei “1 euro per recepta”, que torna als pensionistes catalans l’euro que han de pagar per cada recepta mèdica. –En aquest sentit, quina ha estat la resposta a la campanya de l’euro per recepta a Tarragona? Tenint en compte que el 35% dels pensionistes tarragonins ja tenien do-
miciliada la seva pensió a CX, la resposta ha estat molt satisfactòria. Tot i que encara no tenim dades segmentades provincialment, sabem que més de 23.000 pensionistes catalans ja han sol·licitat la devolució de l’euro per recepta a través de la nostra entitat. –A tot això, podria fer un balanç del que ha estat tot el procés d’integració? La nostra entitat ha estat la que més s’ha reestructurat del sector espanyol, a diferència d’altres entitats que encara han de fer aquesta feina, amb un 30% de les oficines integrades i una reducció del 25% de la plantilla. Tot això ens permet ser més eficients amb una integració informàtica que ja està totalment completada. Des d’Europa es demana que les entitats receptores d’ajuts facin aquesta feina i el nostre cas és posat d’exemple al sector. Aquesta integració, realitzada en temps rècord, ha permès unes sinèrgies superiors a 150 milions d’euros anuals, amb una implantació de la nova marca importantíssima, ja que és identificada i reconeguda pel 90% de la població catalana.
10
EMPRESA
EXPORTACIÓ I NOUS PRODUCTES
Pastisart és especialista en la fabricació i comercialització de brioixeria i pa ultracongelats. Des de sempre, s’ha mantingut fidel a la filosofia de fusionar la millor tradició artesana amb la tecnologia d’avantguarda. La seva fàbrica es troba ubicada a Roda de Barà.
M
enjar-se un croissant per molts és un gran plaer, però a més que sigui bo, de qualitat i artesanal és el repte que Pastisart ha aconseguit amb els 20 anys que porta en el sector de les masses congelades, i que amb l’arribada de Manel Arnau com a director general ha iniciat una nova etapa amb una renovada visió i estructuració de la seva activitat, que s’ha vist reflectida en les xifres de negoci de l’últim any, 30,7 milions d’euros de facturació. El secret de l’èxit, elaborar la massa amb la mateixa fórmula de sempre, farina, aigua, sal i llevat i
la capacitat de l’empresa per adaptar-se a les necessitats dels seus clients, “podem oferir als possibles compradors els nostres productes amb més o menys acabat, segons el que ells necessiten, des de massa congelada crua fins al producte llest per enfornar i servir”, ens explica Arnau. Així, la companyia ha apostat per dividir-se en dues grans línies de negoci, la divisió de grans comptes i la divisió consum. “Aquest primer, és el nostre core business, productes específics a la mida dels grans clients, és a dir, amb poques referències però amb un important volum de comandes. Principalment dirigit als grans distribuïdors, com Mercadona o Carrefour, entre d’altres. Aquests suposen el 70% de la nostra
facturació. L’altra vessant, la que seria el detail, seria el 30% de la quota de negoci, i s’inclouen el sector Horeca, petites botigues o forns i cadenes de menys dimensió, amb un ampli catàleg de referències de brioixeria i pa ultracongelats. La seva estructura comercial és a través de la nostra xarxa de distribuïdors i delegacions”, continua Arnau.
Mercat exterior
Des de la seva planta de Roda de Barà, on s’elaboren totes els seus productes, es distribueixen a tota la seva xarxa comercial i als seus clients, tant nacionals com internacionals. En aquest sentit, actualment compta amb clients a Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Cuba, Mèxic i els Emirats
INFRAESTRUCTURES
BASF presenta en societat la seva estació intermodal La companyia química va presentar el projecte de la seva estació intermodal al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, en la visita que va realitzar al seu site de Tarragona. A l’acte institucional també hi van assistir els socis, Comsa, Contank i CFL Multimodal, S.A., que juntament amb BASF hi invertiran més de 24 milions d’eu-
ros. Erwin Rauhe, màxim responsable de les activitats de BASF al sud d’Europa, i Joan Maria Garcia Girona, director dels centres de producció de BASF Española, van ser els encarregats de donar a conèixer els detalls del que serà aquesta infraestructura, construcció supeditada al fet que el Govern Central inclogui la partida pressupostà-
ria per desenvolupar el tercer fil a Tarragona, tal com va prometre la ministra de Foment, Ana Pastor, durant la seva visita a la ciutat, aquest mes de juliol. Després, tots els assistents van poder visitar els terrenys on està previst que es construeixi l’estació intermodal de mercaderies. Rauhe va explicar que l’estació és de vital im-
portància pel desenvolupament futur del polígon petroquímic de Tarragona. “Quan s’inclogui a l’octubre la partida pressupostària per desenvolupar el tercer rail, nosaltres començarem les obres de la nostra estació i en pocs temps la tindrem feta, ja que tenim tots els permisos per poder dur-ho a terme, només cal que el compromís
de la ministra sigui una realitat”. Mena, per la seva banda va agrair a BASF la seva aposta pel desenvolupament de l’activitat química i va destacar la importància d’aquest projecte per al desenvolupament futur del territori i per tot el teixit econòmic de la ciutat. “Tarragona és un dels cors industrials més importants de Cata-
LA XIFRA
6
milions d’euros han invertit en dos anys en eficiència i millores de les línies de producció Àrabs amb una xifra de negoci que ascendeix a 1 milió d’euros i aquest any preveuen arribar als 2,5 milions. En aquest sentit, per Arnau, “el nostre futur passa per incrementar la nostra activitat fora de
CEDIDES
L’art de combinar el treball artesanal amb la innovació
Núria Arlandes
lunya i per seguir sent-ho i guanyar en competitivitat necessita que la connexió amb ample europeu sigui una realitat el més
11
Juliol de 2012 OLÍVIA MOLET
BREUS EMPRESARIALS
Borges llança al mercat nous aperitius de la marca Popitas Borges Mediterranean Group, a través de la seva marca Popitas, llança les noves Pop & Friends, un aperitiu lleuger, natural i divertit, elaborat a base d’arròs i blat de moro. Es presenta en tres sabors diferents: Pizza, York’eso i al Punt de Sal perquè el consumidor porti una vida sana i alhora gaudeixi de l’intens sabor que ofereix. Popitas reforça el llançament del producte amb una campanya, centrada en televisió, punt de venda i canal en línia. Amb l’eslògan “massa lleugeres per ser només un aperitiu”, es presenta com l’opció més natural i lleugera per l’aperitiu. La nova línia va dirigida a un públic jove, social, divertit i que es preocupa més per portar una vida sana i saludable./Redacció.
SCA adquireix el negoci europeu de paper tisú de Georgia-Pacific
les nostres fronteres, així com consolidar i enfortir la xarxa comercial i de clients dins del territori nacional. ”
Inversions
Per poder dur a terme tota aquesta activitat empresarial, la companyia ha destinat més de 6 milions d’euros en dos anys a incrementar les seves línies de producte fermentat, millorar la nova gamma de brioixeria acabada i llesta per consumir en format blister, a més de les línies de producció de pa d’alta hidratació, Pan Art. Tot i això, aquest any preveuen invertir 600.000 euros, per millorar i ampliar la
capacitat productiva de les línies de fabricació brioixeria fermentada i cuita de la seva planta de Roda. En relació a noves referències, després de llançar l’any passat una gamma de brioixeria acabada, aquest any han ampliat i tret al mercat una sèrie de novetats de la seva gamma descongelar i servir per la divisió consum i pel canal Horeca pa de motlle italià de quatre sabors. Actualment, Pastisart a més del centre productiu de Roda de Barà, compta amb oficines centrals a Terrassa i delegacions a Madrid i Alacant. La seva plantilla mitjana arriba a les 270 persones.
EN CONTEXT
Viatge dels Aliments a Roda Fruit del compromís de Pastisart amb el futur i conscients de la responsabilitat que tenen les companyies i els membres que la formen, pretén aportar el seu gra de sorra en la important tasca de contribuir al benestar i qualitat de vida de la població, amb la promoció d’estils de vida saludable i la prevenció de l’obesitat, sobretot en la població infantil. El programa El Viatge dels Aliments és el primer resultat d’un acord de col· laboració amb l’Ajuntament de Roda de Barà i s’iniciarà el curs acadèmic 2012-2013, després d’haver efectuat enguany una prova pilot en una de les escoles de la ciutat. El programa neix un cop establertes, conjuntament amb els equips docents, les temàtiques a abordar a l’aula: sessions lúdiques i teòriques i de pràctiques culinàries seran les que el formaran i que s’adreçarà a alumnes de cicle infantil, mitjà i superior i també als pares que vulguin participar-hi.
L’empresa ha finalitzat l’adquisició del negoci europeu del paper tisú a la zona de Georgia-Pacific, per un valor de 1.320 milions d’euros lliures de deute, un negoci que l’any 2011 va efectuar vendes fins als 1.250 milions. Aquesta zona, en concret, està molt consolidada a Europa tant en productes d’away from home com el paper tisú de consum, i que es comercialitzen sota la marca Lotus. Les sinèrgies anuals s’estimen en 125 milions d’efectius en tres anys des de la finalització de la compra i uns costos de 130 milions d’euros. SCA, a la demarcació, compta amb centres productius a Puigpelat i la Riba, a més d’altres a l’estat espanyol; en total, hi treballen 968 persones./Redacció
Unique aconsegueix la llicència d’agència de col·locació laboral La companyia de treball temporal Unique, que enguany celebra el seu 40 aniversari, ha aconseguit l’autorització del Ministeri de Treball i Seguretat Social per actuar com a agència de col·locació a Espanya. A través d’aquesta llicència, Unique podrà col·laborar amb els serveis públics d’ocupació en la intermediació del mercat laboral, fonamentalment en accions d’orientació laboral i informació professional. L’última reforma laboral, de febrer de 2012, va deixar la porta oberta a les empreses de treball temporal perquè mitjancin en el mercat laboral col·laborant amb els serveis públics d’ocupació. Amb l’autorització obtinguda reforçarà les tasques realitzades pels serveis públics d’ocupació i ajudarà a atendre el col·lectiu de desocupats a Espanya./Redacció
Endesa finalitza les millores del servei a 8 comarques de Tarragona
Durant la visita al ‘site’ de BASF a Tarragona es va poder veure in situ on es construirà l’estació intermodal de mercaderies.
aviat possible. En relació al termini, 2015, Mena va comentar que “no es pot anar més enllà, perquè la competitivitat de les nos-
tres empreses es veuria molt afectada. No podem esperar el 2020, el termini previst del Corredor de Mediterrani”. Aquesta
infraestructura, suposarà una inversió de 24 milions d’euros, la creació de 25 nous llocs de treball i un trànsit diari de 6 com-
Endesa ha finalitzat els treballs de telecomandament i telesenyalització de part de la xarxa elèctrica de mitjaba tensió a 25 kV de les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre i el Baix Camp. En concret s’han instal·lat 11 equips de telecomandament a 8 centres de transformació i 3 seccionadors aeris per tal d’incrementar la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric als més de 26.000 clients repartits entre diversos municipis. A més, els treballs de millora també inclouen dues instal·lacions sanitàries, la Clínica Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. L’actuació ha tingut una inversió de 174.000 euros, i beneficia vuit centres de transformació on s’hi ha instal·lat un sistema de telecontrol./Redacció
12
EMPRESA
EMPRESA AMB HISTÒRIA
CRISTINA AGUILAR
Segells de Cautxú Saperas, 75 anys estampant signatures empresarials Aquesta empresa familiar, fundada l’any 1936, es dedica a la fabricació de segells per a empreses i particulars. Actualment tenen la seva seu al carrer Sevilla de Tarragona, des d’on la quarta generació de la família Saperas continua treballant per seguir sent capdavantera en el sector. Núria Arlandes
E LA XIFRA
80
segells per dia poden arribar a fabricar al taller que l’empresa té actualment
ls segells de cautxú que s’han fet servir tota la vida són la raó de ser de Segells de Cautxú Saperas des de fa més de 75 anys, quan Francesc Saperas, besavi de l’actual propietari, va fundar aquesta empresa familiar a la Raval de Jesús de Reus. Tot i que la seva primera activitat va ser la de llibreria, i els segells que el seus clients li demanaven els enviava a fer a una empresa de Barcelona. L’any 1936 amb l’inici de la guerra civil els propietaris d’aquesta van ser cridats a files i van tancar-la però el destí va voler que els destinessin a prop de Tarragona i al
passar per anar al front li van deixar al Francesc la maquinària per fer segells. Tot i això, no va ser fins l’any 1948 que el seu fill, Joan Saperas, comercial de les màquines d’escriure Hispano Olivetti, va decidir continuar l’activitat deixada pels barcelonins, i es va traslladar al carrer Major de Tarragona, per centrar-se totalment en la fabricació de segells, que es feien manualment i tardaven fins a cinc dies a fer-ne un. L’any 1980 amb l’entrada del Josep Saperas comença l’era de la tecnologia en el món de la producció d’aquests productes, amb la introducció de l’ordinador i programes per realitzar la feina en menys temps i diners, a través de la impressió amb paper vegetal i negatiu fotogràfic. El seu fill Jordi Saperas, actual gerent, va ser el que
Segells de Cautxú Saperas és una empresa familiar dedicada a la fabricació de tampons per a grans empreses, pimes i particulars. Actualment són capdavanters en el món dels timbres a la província.
va acabar de donar l’empenta on line a l’empresa, posant en marxa la pàgina web, www.misellodecaucho. com, “internet ens ha permès créixer molt i aguantar millor l’estocada de la crisi. El 50% dels clients nous que tenim provenen d’aquí i a la nostra facturació hi ha un percentatge molt alt provinent de les gestions on line. Hi tenim un apartat especialitzat per empreses des d’on poden realitzar petits canvis als seus segells a través d’un programa que posem al seu abast. Després en tenim un altre per a particulars des d’on es poden fer el seu segell, tot i que nosaltres no dissenyem els logotips sí que podem assessorar de com pot ser millor el disseny del seu tampó”, explica Jordi Saperas.
Productes
El que està clar és que el mercat ha evolucionat des dels segells manuals fins als automàtics, “tot i que de manuals encara s’estan fent i ara amb la crisi hi ha com un repuntament, ja que són més econò-
mics que els altres. Però sí que el nostre sector s’està adaptant a les noves necessitats que existeixen”, puntualitza Saperas. Així, l’empresa pot oferir des de timbres de tota la vida fins als de butxaca o multicolors. Saperas aclareix que “per exemple l’estampilla de tinta de colors, fa sis anys que l’estem introduint al mercat, i es comença a consolidar com a molt bon producte, pensa que el segell representa l’empresa, que són els nostres principals clients, i poder posar el teu logotip tal com està dissenyat és molt important. També en tenim d’especials per poder marcar la roba o els de butxaca per poder portarlos al damunt per quan et sigui necessari. Poder ser capdavanter en el sector és cabdal per una empresa com la nostra, i per això som distribuïdors de la marca Trodat, líder en recerca i innovació d’articles d’aquest tipus.”
Actualitat
La tecnologia també ha fet que el mercat evolucionés i que la maquinària
fos molt més innovadora: “Avui en dia les noves tècniques han fet accelerar la producció, nosaltres podem fer ara 80 segells en un dia, quan abans es tardaven 5 dies. Això ens permet poder servir comandes grans i poder portar-ho on vulguem, a qualsevol indret d’Espanya, on són els nostres clients. Tot i que és un mercat molt estable, les empreses ens busquen perquè ens necessiten, són productes per tota la vida, hem de ser competitius. Quan van fundar l’empresa van ser pioners i ara ja som quatre empreses que ens hi dediquem a la demarcació. Actualment, estem estudiant la instal·lació de la fabricació de segells per làser perquè redueix molt els costos i el temps de producció, és un sistema molt nou, crec que a Espanya no n’hi ha cap encara. El problema és que es necessita una inversió molt gran. No ho sé ja ho veurem, ara com ara, estem analitzant-ho”. Saperas té la seva seu a Tarragona on hi treballen tres persones.
REPSOL
Juliol de 2012
TERRITORI
13
CEDIDES
Repsol i Vila-seca signen un conveni per la millora i la rehabilitació del Castell de Vila-seca • L’acord que fa referència a la darrera fase de les obres de millora de l’edifici, declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, especifica que a finals d’octubre Repsol lliurarà al consistori vila-secà el projecte executiu de les actuacions que s’hauran de realitzar els propers mesos i que permetran la completa funcionalitat de l’immoble. Aquest mes als jardins del Castell de Vila-seca es va realitzar la signatura oficial del conveni per a la rehabilitació i millora d’aquest edifici patrimonial, el més important del municipi declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i que fou adquirit per l’Ajuntament de Vila-seca l’any 2005. L’acte, al qual hi van assistir una trentena de persones entre autoritats, directius del Complex Industrial de Repsol i representants dels sectors econòmics del territori,
membres de l’AEQT i de les entitats culturals del municipi, va estar presidit per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; pel director general de l’Àrea Industrial i Noves Energies de Repsol, Josu Jon Imaz, i pel director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol. El conveni, que fa referència a la darrera fase de rehabilitació i millora del Castell de Vila-seca, especifica que abans del 30 d’octubre d’enguany Repsol lliurarà a l’Ajuntament el projecte executiu
Ana Pastor visita el Complex Industrial de Repsol a Tarragona
de les obres de rehabilitació i millora del castell que inclouran les obres executades ja en la primera fase i les que s’hauran d’executar a partir dels propers mesos i que han de permetre la completa funcionalitat de l’edifici. Repsol ha desenvolupat un ampli programa de col·laboració en la rehabilitació i millora del patrimoni històric i artístic del Camp de Tarragona, com a manifestació d’un compromís ferm i decidit amb el territori que allotja les seves instal·lacions.
La signatura del conveni va tenir lloc al Castell de Vila-seca.
En aquest sentit, la signatura del conveni respon a un dels seus objectius prioritaris consistent a
establir compromisos estables amb els entorns en els quals desenvolupa les seves activitats indus-
trials. Aquest compromís, per Vila-seca, es manté de forma continuada i explícita des de fa molts anys. CRISTINA AGUILAR
• Durant la seva visita la ministra de Foment es va comprometre a començar les obres del projecte del tercer fil a Tarragona l’any que ve.
Aquest mes les instal·lacions de Repsol van ser l’escenari triat per la ministra de Foment, Ana Pastor, per anunciar el compromís del seu ministeri a començar les obres del tercer rail l’any que ve. Aquestes declaracions es van realitzar durant la seva visita a la Planta química de Repsol i després d’assistir a una reunió amb els representants de l’Associació Empresarial
Química de Tarragona (AEQT), de la qual Joan Pedrerol, director de Repsol a Tarragona n’és el seu president, i de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (FEIQUE). La ministra va estar acompanyada per Joan Pedrerol, director del complex al territori, i per diversos representants polítics del territori al Congrés dels Diputats.
La ministra de Foment, Ana Pastor, va estar acompanyada per Joan Pedrerol, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona.
14
TENDÈNCIES MOTOR
BMW Serie 3 Touring
Arriba el nou familiar esportiu premium de BMW A partir del mes de setembre es trobarà als concessionaris el nou BMW sèrie 3 Touring, un model que marcarà un abans i un després en el segment de vehicles familiars esportius premium, gràcies al dinamisme que distingeix la marca, a la seva major funcionalitat i variabilitat, a més del pràctic equipament de sèrie. El seu atractiu es troba tant en la seva línia esportiva, elegant i dinàmica idònia per viatges llargs com pel seu confort i amplitud que ofereix per transportar tot el necessari. En aquest sentit, les seves mides ho deixen clar, 97 mil·límetres més llarg i la distància entre eixos és de 50 mil·límetres més, oferint un espai més ampli i d’ús variable perquè els passatgers viatgin més còmodes i amb més equipatge, el maleter és 35 litres més gran que el model anterior. L’equipament de sèrie ha estat pensat aplicant criteris pràctics, adaptantse a les necessitats d’ús a cada circumstància. A més d’elements opcionals per augmentar el confort del viatge i el transport, com els de fixació ajustables
al maleter o el ganxo per remolc escamotejable elèctricament. Quant surti al mercat, s’oferirà amb tres motors, 328i, 330d i 320d Touring, de suau funcionament, baix consum i gran capacitat d’acceleració i recuperació, amb equips de tecnologia BMW TwinPower Turbo, a més d’un propulsor de quatre cilindres i del remodelat motor dièsel de 2000cc, un dièsel de sis cilindres optimitzat, consumint i generant menys emissions. Tots els motors compleixen els valors límit de la normativa europea. La transmissió està a càrrec d’una esportiva caixa de canvis manual de sis velocitats que transmet la força a les rodes del darrere, hi ha l’opció d’una caixa automàtica de vuit velocitats. Totes dues inclouen de sèrie la funció auto Start/ Stop per reduir la despesa de benzina. Economitzar el consum és un punt clau per BMW, resultat de l’estratègia de desenvolupament BMWEfficientDynàmics, amb solucions que s’apliquen en tots els aspectes del nou model. Pel que fa a la seguretat,
FITXA TÈCNICA Preu Per determinar Cilindres 4 Consum total (l/100 km) 6,8 Cilindrada 1997cc Frens ABS Potència 245CV Par motor màxim 350Nm Pneumàtics 225/50 R17 Acceleració 0/100 6 segons Velocitat Màx. 250Km/h Volum maleter 495/1500 Combustible min. ROZ 91
amb el sistema d’assistència al conductor i de serveis de mobilitat inclosos, a més del BMW ConnectedDrive, s’aconsegueix l’excel·lència en aquest nou vehicle. A través del bluetooth s’accedeix a internet i amb l’opció BMW Apps i l’aplicació gratuïta BMW Connected es pot accedir a les xarxes socials, emissores de ràdio, etc. Aquest model més confortable es pot adquirir amb les línies d’acabat sport, luxury i modern, amb els mateixos materials i colors que el berlina.
Nou Hyundai i20
Es renova la imatge amb canvis a l’exterior, interior i s’amplia la gamma de motors La marca coreana aposta per aquest turisme i reemplaçarà el model que va treure al mercat l’any 2009. Bàsicament els canvis es centren a millorar l’exterior i l’interior i es podrà adquirir amb motor dièsel de 1,1 litres de cilindrada i tres cilindres que dóna 75CV amb un consum de 3,2l/100km. Hi haurà també el dièsel d’1,4 litres, 90CV i consum de 3,6 l/100km. Pel que fa als altres canvis,
a l’exterior afecta els frontals, els fars, els para-xocs, els pilots i les llantes d’aleació. Ara com ara, no s’han concretat les novetats de l’interior. Les mides són diferents, és 5 centímetres més llarg, 3,99 metres, l’amplada 1,71, l’alçada 1,49 i la distància entre eixos, 2,52, es mantenen iguals. Tindrà també, com altres models Hyundai, cinc anys de garantia sense límit de quilòmetres.
NOVETATS
Montblanc presenta novetats a la seva col·lecció StarWalker Aquests nous models Red-gold Resin i la Red-Gold Metal ressalten la noblesa de l’or rosa i completen la col·lecció StarWalker. Es caracteritzen principalment per la seva superfície en or rosa i laca, i les seves línies marcades amb punta de diamant, cosa que li dóna un aire arquitectònic. El disseny avantguardista amb un alt nivell d’artesania està pensat per a la nova generació d’entusiastes de la marca.
Sony Tablet continua evolucionant i millorant Primer televisor amb imatges 3D sense necessitat d’ulleres Toshiba ha iniciat la comercialització a Espanya del primer televisor 3D sense ulleres de gran format del món. Denominat 55ZL2, té una pantalla de 55 “(138 cm) i no requereix ulleres per veure els continguts en tres dimensions. És a més el primer televisor domèstic que incorpora una pantalla QUAD Full HD, que permet la visió simultània de les imatges en 3D per un ampli nombre d’usuaris i reprodueix continguts 2D amb una gran resolució.
Disponible a Europa des de finals de maig en forma d’actualització gratuïta per a tots els usuaris de Sony Tablet, l’última versió d’Android (també coneguda com Ice Cream Sandwich) incorpora una important revisió de la interfície d’usuari i l’actualització inclou diverses funcionalitats i apps exclusives de Sony.
15
Juliol de 2012
Surten els primers Seat Ibiza cap a Xina per la seva comercialització al setembre SEAT ja ha embarcat a Barcelona les primeres 270 unitats del nou Ibiza, que es comercialitzaran a la Xina a partir del mes de setembre. Després de l’inici de l’activitat comercial a l’abril amb el SEAT León, la companyia confia en el model més venut de la seva història per continuar creixent en el mercat xinès. El nou Ibiza, que es comercialitza a Europa des d’aquesta primavera, serà el segon model a posar-se a la venda al país asiàtic, i ho farà en les seves tres versions: 3 portes, 5 portes i ST (familiar). A partir de 2013, el monovolum Alhambra s’unirà a la gamma de SEAT. Després de 40 dies i una escala a Guangzhou, han arribat al port de Tianjin. El nou Ibiza també es distribuirà en els tres nous concessionaris que SEAT obrirà en les pròximes setmanes a Guangzhou, Xi’an i Xiamen.
Toyota presenta el nou prototip de competició GRMN Sports FR Aquest model comparteix el mateix motor bòxer de quatre cilindres i 2.0 litres del model de sèrie, tot i que ara la potència màxima prevista ha augmentat fins als 235 kW (320 PS), amb l’addició d’un compressor i un turbocompressor. El PAR també s’ha incrementat fins a un màxim de 421 Nm, cosa que confereix al GRMN Sports FR una acceleració excepcional gràcies a l’àmplia corba de potència del model. Promet un control superior amb la seva suspensió específica ajustada per GRMN i més frens. D’altra banda, va equipat amb llantes de 18 “, pneumàtics més amples a la part posterior i un disseny de quatre tubs d’escapament, amb més rendiment en els circuits. El prototip va ser concebut com a estudi de disseny per als amants del motor.
LA XARXA http://www.idigital.cat/
El nou portal de referència TIC de la societat digital catalana
Toshiba treu al mercat els dos primers portàtils amb els nous IVY Bridge d’Intel Aquests primers portàtils inclouen la tercera generació de processadors de quatre nuclis Intel Core (Ivy Bridge): Satellite P850 (15,6 “) i Satellite P875 (17”). L’empresa ha optat per la seva estrena amb aquestes noves plataformes per Intel Quad Core i7-31610QM i el chipset Intel HM75, els més potents dins de la nova gamma del fabricant de xips.
LLIBRES
Les claus de l’èxit per als innovadors Títol: El ADN del innovador Autor: Jeff Dyer, Hal Gregersen i Clayton m. Cristensen Edita: Deusto Temàtica: Innovació Els autors d’aquest llibre donen resposta a la pregunta de si els innovadors neixen o es fan, i la resposta per ells és que qualsevol ho pot ser, explicant com i les eines per poder fer-ho. Avalat per un extens estudi realitzat pels 3 professors, ajuden el lector a qüestionar, observar i experimentar tot el que conforma l’ADN de l’innovador.
La lluita per la llibertat a la xarxa Títol: No sin nuestro consentimiento Autor: Rebecca Mackinnon Edita: Deusto Temàtica: Internet Basant-se en la seva experiència com a periodista i activista de la llibertat a internet, l’autora ofereix un marc general per als ciutadans interessats a entendre la dinàmica de poder entre governs, empreses i societat civil dins dels ciberespai, i adverteix de com pot amenaçar el futur de la societat.
Tècniques de venda diferents Títol: Un vendedor de película Autor: Santiago Segura i Eduardo Vizcaíno Edita: Alienta Temàtica: Màrqueting L’expert en vendes i el conegut director i actor de cine expliquen d’una manera divertida i professional com aconseguir vendre productes quan ningú està disposat a fer-ho. Per Vizcaíno, Segura és un best seller i la seva capacitat per vendre’s fa que tingui moltes característiques que tot venedor necessita.
A partir d’ara, ciutadania i empreses, destinataris finals de les polítiques d’impuls de la societat digital catalana del Govern de la Generalitat, disposen d’accés al lloc web del Pla idigital. Aquest pla és la nova estratègia digital catalana que ha de permetre convertir Catalunya en un referent d’innovació digital generador de creixement econòmic.
Alternatives a les retallades del PP
http://www.restaurantsdecambrils.com
Títol: Lo que España necesita Autor: Alberto Garzón, Juan Torres
La porta de comunicació entre clients i restauradors
López i Vicenç Navarro
L’Associació d’Empresaris de Cambrils estrena web i facebook. Una aposta important com a col·lectiu per poder ser present en les plataformes digitals i xarxes socials. És una aposta de futur que ajudarà a millorar la comunicació i la informació entre usuaris i restaurants però sobretot és una eina que facilitarà treballar estratègies de màrqueting a nivell col·lectiu amb costos baixos.
Ens enfrontem a la reforma laboral més agressiva de la democràcia. Una reforma que, segons els autors, lluny de generar ocupació, provocarà més atur a tot l’Estat. Així, adverteixen cap on ens portarà i plantegen el camí a seguir per sortir de la crisi.
Edita: Deusto Temàtica: Economia
ACTUALITAT EMPRESARIAL
TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007
Edita: TSH Comunicació 2008 S.L. Directora comercial: Contxi Joan comercial@tshcomunicacio.com Redacció: Núria Arlandes Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet Correcció: Joan Basaganya Disseny: Carles Magrané / Maquetació: M. Josep Albella
TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L. Manel de Falla, 12 baixos 43005 Tarragona Tel. 977 211 154
CONTRACRÒNICA EDITORIAL
A l’hivern el peix es mossega la cua
L
’anunci de Ryanair d’operar amb set noves rutes des de l’aeroport de Reus ha estat un gran cop d’efecte per la seva viabilitat més enllà de la temporada d’estiu i obre la porta a la desestacionalització, un dels gran reptes de l’aeròdrom i de tots els agents implicats, tant polítics com econòmics, que segueix sense tenir la fórmula que eviti una baixada tan accentuada dels visitants i de passatgers en èpoques hivernals. Amb aquestes noves rutes, tothom respira més tranquil, Ryanair torna i significa més activitat tant a l’aeroport com al territori. De totes maneres, el problema segueix estant damunt la taula, perquè si des de casa nostra no es fa una aposta clara en aquest sentit i no es troba una manera còmoda i al gust de tothom per augmentar el flux de turistes des de novembre fins al març, Ryanair tornarà a fer maletes. És un peix que es mossega la cua, sense Ryanair no hi ha vols fora de temporada, sense assegurar un tant per cent de passatge no hi ha altres companyies que vinguin i sense oferta turística hivernal no hi ha visitants i per tant no hi ha res de res. Potser s’han estat encaparrant amb el tema d’aconseguir noves aerolínies, sense pensar el que es pot oferir perquè vinguin o no s’ha sabut vendre millor. Per la companyia de baix cost és una prioritat per mantenir la seva continuïtat a la zona. El problema és com fer-ho, en una zona molt consolidada i molt abocada al turisme de sol i platja, arromangar-se les mànigues per atreure turistes durant un temps en què ni les platges ni el sol són l’oferta és un repte. S’ha de ser conscient també que el flux de l’estiu és impossible però s’ha de començar a donar valor a altres atractius, com l’aposta que s’està fent amb el turisme esportiu, enfocat actualment cap al golf, on Lumine Mediterránea Beach & Golf Communit està fent una gran tasca per aquest tipus d’hostes, i on aquí també hi juga un paper determinant la meteorologia. Esperem que aquest hivern no faci tant fred com l’any passat a l’aeroport i al seu territori.
M
XIFRES I LLETRES
APFRE L’agència AM Best ha reconfirmat la qualificació de fortalesa financera de MAPFRE RE, “A (Excel·lent)”, després de realitzar un stress test addicional i més exigent que el comunicat a principis de juny de 2012, amb dades del tancament de 2011 i primer trimestre de 2012. Aquest fet reflecteix la solidesa de les bases de capital i risc de l’entitat i mostra que la reasseguradora no està directament o immediatament afectada per la flexibilitat financera del deute espanyol.
Màquines de begudes intel·ligents Segons la temperatura, el preu del refresc es pot reduir un 30%
L
imon&Nada, la llimonada de Coca-Cola Espanya, ha donat la benvinguda a l’estiu amb la posada en marxa d’una innovadora acció a Tarragona que inclou la instal·lació de màquines expenedores que redueixen el preu del producte com més alta és la temperatura. Les màquines que s’han instal·lat al Parc Aquàtic de la Pineda i a PortAventura (Salou) estan activades des dels inicis d’aquest mes fins al setembre i compten amb una pantalla informativa en què s’assenyala la temperatura i el preu del refresc en cada moment. Encara que els rangs de temperatura i preu associats són definits en el punt de venda i per tant són específics de cada màquina expenedora, l’objectiu és oferir al consumidor una reducció aproximada del preu del 30% en cada graó de temperatura. D’aquesta manera, un exemple seria: fins als 25 graus, el preu de la llauna de 330 ml serà de 2 euros, dels 26 als 29 graus, de 1,4 euros
i a partir dels 30 graus, d’1 euro. A més de les dues màquines de Tarragona, també s’han instal·lat al Parc Warner (Madrid), al Parc d’atraccions de Madrid, al Parc Terra Mítica (Alacant), al Parc Atraccions Ti-
bidabo de Barcelona, al Parc Aquàtic de Lloret de Mar (Girona), en l’Aquarium de Palma de Mallor-
ca, a Isla Mágica (Sevilla) i a l’estadi del Real Betis. Per posar en marxa aquesta novetat, l’empresa Varadero Software Factory ha desenvolupat una aplicació informàtica que permet, en funció de la temperatura del lloc on està la màquina, variar el preu del producte. Així, aquesta tecnologia identifica el canvi de temperatura, es connecta amb el moneder de la vènding i modifica el preu. Cada màquina incorpora una targeta de telèfon, que és el que permet realitzar la connexió amb el moneder i modificar el preu. Limon&Nada és una beguda que conté un 13,5% de suc de llimona natural i és perfecta per gaudir en qualsevol moment del dia. En tan sols cinc anys des del seu llançament, ha aconseguit consolidar-se en el mercat de begudes de llimona sense gas. En l’actualitat, la marca posseeix gairebé el 30% del mercat del segment de llimona sense gas. Durant el propassat any 2011, se’n van vendre més de 7 milions de litres a tot Espanya.
Treballar sense corbata a l’oficina estalvia energia L’operador d’assegurances de crèdit Crédito y Caución ha decidit que els seus treballadors deixin la corbata a casa durant l’estiu per tal de promoure l’ús més racional de l’energia. La companyia implementa aquesta mesura per segon any consecutiu, després de l’èxit aconseguit l’any passat. Durant l’estiu anterior l’estalvi del consum energètic va arribar al 2,8% sobre el consum dels anys anteriors, quan no s’havia realitzat cap iniciativa en aquest sentit, al fer pujar la temperatura de l’aire condicionat. Així, l’ús de la corbata queda limitat durant aquest període només a les reunions i actes en què la imatge de l’empresa ho requereixi. Des de la direcció de recursos humans i qualitat del grup assegurador, expliquen que suprimir l’ús habitual d’aquesta peça de vestir a l’estiu pot provocar una sensació tèrmica de dos graus menys i, a més, tenen intenció de promoure l’eficiència energètica condicionant tots els seus centres de treball per evitar emissions innecessàries per al medi ambient.
83.652.000 138.649
euros és el valor total de les vendes de productes industrials a Catalunya l’any 2011
euros és l’import mitjà de les hipoteques inscrites al registre de la propietat a l’abril a Catalunya